Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
GEOZONA 338 LES ESCLETXES DEL PAPIOL
INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop inclou l’únic registre representatiu, en el sector del Baix Llobregat, de les successions marines esculloses coral·lines i algals del Miocè mitjà de la semifossa (semigraben) del Vallès Penedès. El seu interés geològic rau en aquest fet i en l’existència, dins de la successió al·luvial recoberta per les fàcies marines, d’una localitat de mamífers fòssils. La successió estratigràfica inclou fàcies al·luvials, col·luvials terrígenes i marines carbonatades. A més a més l‘ordenació vertical de les fàcies mostra el clàssic desenvolupament d’un procés transgressiu marí amb una evolució seqüencial i paleoambiental característica, amb implicacions per a l’anàlisi paleogeogràfic i paleoclimàtic del Miocè inferior i mitjà de la Mediterrània Occidental. Pel que fa a la localitat de mamífers fòssils de Les Escletxes, és una de les més significatives de la conca tant per la seva edat miocena mitja com per la seva diversitat de formes. A més a més té rellevància internacional perquè pot arribar a ser considerada, amb altres similars a la conca, localitat de referència per a la escala biocronològica de mamífers fòssils d’Europa Occidental.
Aspecte de l’aflorament de les calcàries esculloses, construïdes per coralls, de Les Escletxes, mostrant el seu tret més característic: La formació d’esclextes generades pel lliscament i bolcament de blocs de calcàries (competents i fràgils) sobre materials argilosos més plàstics. Fotografia Lluís Cabrera, 1987.
COMARCA: Baix Llobregat MUNICIPI(S): El Papiol
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural DADES FISIOGRÀFIQUES El Papiol es troba a l’esquerra de la confluència de la Riera de Rubí amb el Llobregat, sota els contraforts de la serra de Collserola (Puig Madrona, 336 m). El turó del poble domina la vall del Llobregat a la seva riba oriental, amb una altitud petita (135 m) i mostrant en planta una característica forma sigmoidal. Les vessants septentrional i meridional del turó estan tallades per torrenteres que drenen cap el Llobregat. Les vessants mostren pendents bastant acusades, fet que ha donat lloc amb frequència a processos de reptació (creep) El turó mostra en la seva part central i en el seu extrem oriental unes petites cingleres d’escarpaments verticals o quasi verticals, mentre que el pendent és clarament més suau a d’altres sectors, encara que força acusat. Aquestes modestes cingleres o resalts corresponen al contrast litològic entre materials més fácilment erosionables (argiles en general) i d’altres més durs i que tenen tendència a ser erosionats en forma de blocs (les calcàries esculloses), provocant desprendiments i bolcades. La fisiografia d’aquest petit sector és clarament condicionada per l’activa erosió dels trams litològicament més tous per part de les torrenteres que l‘envolten, i els processos gravitacionals.
CONDICIONS D’ACCÈS La ubicació d’aquesta localitat a les rodalies de Barcelona y dins de la ZMT que sigui fàcilment accessible. L’accès més inmediat és per l’autopista A2, agafant la sortida de Molins de Rei cap a la Carretera Nacional 340 però desviant-se cap a la carretera comarcal 1413 de Rubí i Sabadell. Passades les cases del Papiol d’Abaix es troba la cruïlla del Papiol que ens porta a la carretera d’accès a la zona d’interès, situada a les rodalies i dins del poble. Un cop en el sector es pot accedir fàcilment a peu i en cotxe als diferents punts d’interès, que han estat marcats en el mapa de situació.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Observacions addicionals: Els afloraments de la zona del Papiol són de fàcil accès com s’ha indicat, però cal tenir present que les activitats desenvolupades (bòbiles, naus industrials) fan precís tenir una certa precaució i demanar, sempre que calgui, permis per accedir- hi. Això és especialment necessari pel que fa referència als afloraments situats dins de bòbiles a la zona situada al Nord de Les Escletxes. Per obtenir a una panoràmica del Baix Llobregat i a Les Escletxes cal accedir-hi per la carretera que creua el poble i el camí que trobem a l’extrem NE del poble. Es poden aparcar els vehicles a una explanada situada al costat del camí, tot just devant de l’acces a l’indret. Aquesta ruta és perfectament senyalitzada, donat el caracter de paratge pintoresc de l’indret en questió La carretera d’accés al poble és molt transitada per tota mena de vehicles. Cal tenir presents les elementals normes de precaució. Igualment a Les Escletxes les precaucions han de ser les habituals a qualsevol lloc amb parets verticals i abruptes.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Tot i que puntualment s’observaven conreus de secà (vinyers, ametllers i fruiters) i regadiu (hotalisses i fruiters) avui predominen les activitats de serveis, industrials i extractives. Aquest municipi és un dels més afectats a Catalunya per les activitats d’extracció d’argila i per la subseqüent instal·lació d’abocadors.
SITUACIÓ GEOLÒGICA
SITUACIÓ GEOLÒGICA La successió de Les Escletxes del Papiol es troba situada en el marge meridional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta conca es troba limitada per falles normals de orientació ENE-WSW, essent el salt de les septentrionals (fins a 2.500-3000 m) més gran que el de les meridionals. Les successions descrites es van dipositar al peu dels relleus del massís del Tibidabo, que consituien un marge de conca durant el Miocè inferior, degut a l’acció de petits ventalls al·luvials de radis propers a 1 km i amb conques de drenatge ben compartimentades, que van donar lloc a la sedimentació de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Durant el Miocè mitjà la conca va ser afectada per una important transgressió (Transgressió Languiana) que es reconeix a tot l’àmbit de la Mediterrània. Els dipòsits d’aquesta transgressió són els que reconeixem en el geòtop de les Escletxes.
PARAULES CLAU Conca semi-fossa Bioconstrucció Vallès-Penedès Transgressió marina Neogen Fàcies carbonatades Miocè inferior Calcària escullosa Miocè mitjà Facies terrígenes Burdigalià Conglomerat bretxoid Languià Conglomerat polimíctic Escala biostratigràfica marina Bretxa monomíctica Ramblià Argila Aragonià Litarenita Escala biostratigràfica continental Fòssil de vertebrat Successió al·luvial Mamífer Successió marina carbonatada Procés estructural Escull Falla normal
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Procés erosiu Desprendiment Procés gravitacional Bolcada Reptació
EDAT DE MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS Sedimentació de successions al·luvials lacustres durant el Miocè inferior i mitjà (Burdigalià superior i Languià aproximadament cap a 19 a 16 milions d’anys) Fracturació i formació de falles normals que van condicionar la sedimentació en el trànsit entre el Miocè inferior i el mitjà, (amb canvis de gruix de les unitats estratigràfiques inferiors, que es poden seguir sobre el terreny). Posteriorment possiblement durant el Miocè mitjà i superiore, sense precisió, es van produir falles de menor entitat.
INFORMACIÓ GEOLÒGICA
TIPUS D´ INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El geòtop de Les Escletxes és interessant des d’un punt de vista patrimonial geològic perquè inclou l’únic aflorament preservat de successió marina arrecifal al marge sud de la conca del Vallès-Penedès, en el sector del Baix Llobregat. Aquest aflorament demostra el desenvolupament d’una organització seqüencial retrogradant dels sistemes al·luvials miocens inferiors i mitjans i la posterior transgressió marina languiana (Miocé mitjà). És també el lloc en el que es possible observar de manera molt evident la possible actuació de falles extensionals menors que van controlar l’acumulació de gruixos apreciables (algun centenar de metres) de bretxes i lutites de ventalls al·luvials que, finalment, van fossilitzar el relleu tectónic. D’aquesta manera, la posterior sedimentació de les fàcies marines, detrítiques, bioclàstiques i esculloses va donar lloc a la formació d’una unitat estratigràfica poc potent que va recubrir els dipòsits continentals, ultrapassar le petites fractures, ja inactives, i va dipositar-se sobre el basament paleozoic, com un bisell d’agradació. Igualment el seu interès rau en la localitat paleontològica amb fòssils de mamífers del Miocè mitjà, ja esmentada. VALOR PATRIMONIAL Valor patrimonial local a estatal : Per tots els valors esmentats. Valor patrimonial internacional: La localitat de Les Escletxes és una de les localitats amb una associació més característica de la biocronozona de mamífers
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural MN-4 de l’escala biocronológica d’Europa Occidental. Des d’aquest punt de vista té un valor científic patrimonial d’ambit internacional.
Interès turístic : 1. Esencialment itineraris locals-regionals per llocs pintorescs del Baix Llobregat. De fet aquest indret està inclò en l’ambit del Parc de Collserola i considerat un “Paratge Pintoresc”. Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 1 Interès didàctic (ensenyament a nivell mig): 2 Interès didàctic (ensenyament a nivell superior: 5 Interès científic: 5
ANÀLISI COMPARATIVA La successió de Les Escletxes és única per la seva preservació encara apreciable. També es troben successions de significats similars (encara que no tant desenvolupades) a les zones veïnes del Massís de Garraf (Pallejà, Sant Andreu de la Barca). Però són ja afloraments molt residuals i de mínima extensió, tot i que també tenen el seu interès com a complementaris del de Les Escletxes. Successions similars existeixen a altres conques del Terciari espanyoles però aquestes successions són les úniques d’aquesta edat i característiques que afloran en el Baix Llobregat, consitutint un registre únic de les condicions paleogeogràfiques i paleoclimàtiques d’aquesta zona de la conca durant el Miocè inferior i mitjà.
RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS La unitat de calcàries esculloses de Les Escletxes es la base a sobre de la qual s’instala el Castell del Papiol. La ubicació d’aquest edifici va estar directament relacionada amb l‘existència d’aquesta unitat litològica.
RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÒ (ESPAI TEMPS) El registre sedimentari en la conca del Vallès-Penedès comprèn fonamentalment successions d’edat miocena inferior (Aquitanià-Burdigalià) a superior (Tortonià). Aquest registre es troba constituit principalment per dos complexes d’ambients sedimentaris continentals: El Complex continental inferior (Miocè inferior-Miocè mitjà inferior) i el Complex continental superior ( Miocè mitjà superior-Miocé superior). Els complexes continentals es troben integrats per roques terrígenes de
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural colors vermells i ocres sedimentades per l’acció de sistemes de ventalls al·luvials de procedència fonamentalment septentrional, encara que també es poden reconèixer aports meridionals. A més a més, durant algunes etapes evolutives de la conca (fonamentalment el Miocè mitjà) es van formar (escadussers i interdigitats entre els dipòsits continentals) dipòsits terrigens i carbonatats corresponen a dipòsits d’ambients marins i transicionals, que registren la influència de transgresions del Miocè. Durant la transgressió marina languiana es van formar i expandir a la conca del Vallès Penedès dispositius sedimentaris de plataformes carbonatades, que incluien bioconstruccions d’esculls coral·lins i algals. Les condicions necessàries per la formació d’aquestes plataformes són aigües netes, lluminoses i oligotròfiques, no sotmeses a aports terrígens. A més a més unes condicions climàtiques càlides tropicals també són afavoridores. Totes aquestes condicions es van donar durante el Languià, amb certa persistència, en els sectors més meridionals de la conca (Baix Penedès) i cada cop amb menys frequència, cap el NW (Alt Penedès i Baix LLobregat). Això va ser degut a la creixent influència terrígena dels sistemes de ventalls al·luvials cap aquests sectors de la conca. De tal manera, que la formació de la zona escullosa de Les Escletxes i les seves rodalies, va ser un fet excepcional i poc frequent. La part continental de la successió descrita a Les Escletxes pertany a la part alta del conjunt sedimentari del Complex Continental inferior (d’edat miocena inferior i mitjana concretament burdigaliana superior i languiana (Biocronozona de Mamífers MN-4). El registre marí es d’edat Languiana (miocè mitjà) i pertany als complexes marins que es van formar a la conca. La part inferior de la successió registra clarament un procés de formació i expansió d’un sistema de ventalls al·luvials de procedència S, des del massís del Tibidabo que van donar lloc als dipósits observables a la part baixa del turó del poble del Papiol. Com a correspon al materials d’aquest complex, els materials terrigens mostren coloracions intensament vermelles. A les zones marginals- distals d’aquests aparells sedimentaris es van desenvolupar planes lutítiques a on es formaven tolls efímers i s’acumulaven, sobre tot, gresos fins, llims i argiles. Tots aquests dipòsits desapareixen ràpidament cap el S, de manera que en afloramients situats molt a prop de Les Escletxes, ja no es poden observar com a tals. Aquest fet demostra el rebliment d’un paleorelleu, possiblement d’origen tectònic i vinculat a l’actuació de petites falles marginals. La transgressió marina languiana va donar lloc a la formació de les calcàries esculloses i dipòsits
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural bioclàstics associats, que ja no mostren significatius canvis de gruix, car no van ser pas influenciats per l’actuació de cap estructura tectónica significativa.
RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La successió registra clarament un procés de formació i expansió d’un sistema de ventalls al·luvials de procedència S, des del massís del Tibidabo que van donar lloc als dipósits proximals de ventall al·luvial observables a les cotes baixes del turó del poble del Papiol. Els dipósits de les parts més properes a la desembocadura de la xarxa de drenatge que va alimentar els ventalls són potents nivells de conglomerats bretxoides i bretxes, mentre que cap a les zones més distals es van dispositar gruixos considerables d’argiles i nivells prims de litarenites de grans de llicorella i quars. Cal destacar que la composició litològica dels blocs i palets dels conglomerats bretxoides demostren que en aquella época, el massís del Tibidabo-Collserola encara mantenia escadusseres restes de cobertora d’edat mesozoica (Triàsic i Cretaci). Com a correspon al materials d’aquest complex, els materials terrígens mostren coloracions intensament vermelles. A les zones marginals d’aquests aparells sedimentaris es van dipositar espesors potents d’argiles. El jaciment paleontològic de Les Escletxes se situa en els trams argilosos per sota dels nivells de calcàries esculloses de Les Escletxes. La fauna trobada és diversa (rosegadors, carnívors, lagomorfes, cèrvids, proboscidis, etc). Encara que les troballes més freqüents són bastant fragmentàries, aquesta unitat terrígena va proporcionar restes significatives d’un proboscidi (Trilophodon) a l’antiga bòbila de Can Mas, al Nord de Les Escletxes. L’explotació d’argiles ha estat una de les activitats més importants en aquesta zona, afectant directament els trams de calcàries esculloses, que per aspectes de seguretat van ser sotmesos a voladures controlades, ara fa vàries dècades, malgrat el seu valor científic i patrimonial. Actualment les argiles directament relacionades amb el paratge no són explotades. Aquesta successió i els sectors veïns (Can Puig) a més a més, ha estat tradicionalment objecte de visita anual per estudiants de llicenciatura de geologia i possiblement per estudiants d´ensenyament mitjà.
SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA L’aflorament de Les Escletxes ha estat objecte de l’atenció dels geòlegs catalans des de l’epoca del canonge Jaume Almera. La descripció de la successió i discussions sobre la posibla edat d’aquests materials apareix recollida en
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural ressenyes ja clàssiques en les que es comparaven els esculls de Les Escletxes amb altres de la Mediterrània Occidental. A la dècada dels anys 50 les recerques dutes a terme per Crusafont, Villalta i Truyols van permetre la recol.leció d’una variada associació paleofaunística de mamífers fòssils que van conduir a fixar sense dubtes l’edat miocena del conjunt. Posteriorment d’altres investigadors van mostrar atenció a les calcàries esculloses que han estat objecte de tesis doctorals i treballs de recerca (vegeur referències bibliogràfiques). Els resultats d’aquests treballs s’han mantigut com a vàlids en els seus trets fonamentals, però actualment són objecte de revissió. Per això la localitat de Les Escletxes continua essent una fita de referència necessària per l’estudi del Neogen català.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Les referències centrades estrictament en el geòtop són assenyalades amb majúscules. Les altres fan referència al marc regional o temàtic que fan interesant el registre geològic i biostratigràfic-paleontològic del geòtop.
Agustí, J., Cabrera Ll. , and Moya, S., 1985. Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallès-Penedès. Paleontologia i Evolució, 18: 57-81. Anadón, P., Colombo, F., .Esteban, M., Marzo, M., Robles, S., Santanach, P.F., Solé Sugranyes, Ll., 1979-1981. Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides. Acta Geol. Hisp., 14: 242-270. Bartrina, M.T., Cabrera, L., Jurado, M.J., Guimerà, J. and Roca, E. , 1992. Evolution of the central Catalan margin of the Valencia Trough. Tectonophysics, 203, 1-4, 219-247. Bordonau, J., Vilaplana, J.M. , 1987. Movimientos de masa, actividad antrópica y riesgo geológico: El Papiol (Baix Llobregat, Catalunya), un ejemplo. III Reunión Nacional de Geología Ambiental y Ordenación del Territorio. Comunicaciones, vol. II: 1003-1019. Valencia, Febrero 1987. Cabrera, Ll., 1979: Estudio estratigráfico y sedimentológico de los depósitos continentales basales de la depresión del Vallès-Penedès. Memòria de Llicenciatura. Univ. of Barcelona,.361 pp. . Cabrera, Ll. , 1981 a. Estratigrafía y características sedimentológicas generales de las formaciones continentales del Mioceno inferior de la cuenca del Vallès- Penedès (Barcelona, España). Est. Geol. 37: 35-43.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Cabrera , Ll., 1981 b. Influencia de la tectónica en la sedimentación continental de la cuenca del Vallès-Penedès (provincia de Barcelona, España) durante el Mioceno inferior. Acta Geol. Hisp., 16: 163-169. Cabrera, L., Calvet, F., Guimerà, J., Permanyer, A. (1991):El registro sedimentario miocénico en los semigrabens del Vallès-Penedès y de El Camp: Organización secuencial y relaciones tectónica sedimentación. Guía de campo nº 4 del Ier. Congreso del Grupo Español de Terciario (F. Colombo, ed.). 132 pp.Vic. Cabrera, L., (1992): Introducció al Sistema Alpí Mediterrani. 1.3 L’evolució sedimentària neògena .En : Història Natural dels Països Catalans. Geologia II. 31 y 32. Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona. Cabrera, L., (1992): La sedimentació neógena en la conca Catalano-Balear. En : Història Natural dels Països Catalans. Geologia II. 289-296.Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Cabrera, L., (1992). El registre sedimentari en el domini catalano-valencià (pro parte). En : Història Natural dels Països Catalans. Geologia II. pp. 306-340. Fundació Enciclopedia Catalana. Barcelona. Cabrera, L., CALVET, F. (1996): Onshore Neogene record in NE Spain: Vallès- Penedès and El Camp half grabens (NW Mediterranean). En: P. Friend i C. Dabrio (eds): Spanish Tertiary Basins: the stratigraphic record of crustal kinematics. Cambridge University Press, Cambridge. 97-105. Chevalier, J.P. 1961. Recherches sur les Madréporaires et les formations miocènes de la Mediterranée occidentale. Mem.Soc.Géol, France, n.s. n´93, 562 pp. Crusafont, M., Villalta, J.F. de , Truyols, J. , 1955. El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. y Com. Inst. Geol. Dip. Prov. de Barcelona, 12: 260 pp. FONTBOTÉ, J.M. ,1954. Las relaciones tectónicas de la depresión del Vallès- Penedès con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresión del Ebro. In: Tomo homenaje Prof. E. Hernández Pacheco. R.Soc.Esp.His.Nat., Madrid, 281- 310. Institut Cartogràfic de Catalunya (Inèdit). Cartografia Geològica 1/10000 del àrea de influència de Barcelona. Proyecto 000 301 00 8. Hoja de Rubí (420-3-1), 1996. Llopis, N., 1947. Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides. Inst. Lucas Mallada (C.S.I.C.).372 pp. Permanyer, A., 1982. Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocènics de la conca del Penedès. Ph.D. Thesis. University of Barcelona. 545 pp.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Permanyer, A., 1990. Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocènics de la conca del Penedès. Inst. Estudis Catalans, Arxius de la secció de ciències, XCII, 320 pp. Permanyer, A. and Esteban, M., 1973. El arrecife mioceno de Sant Pau d´Ordal (provincia de Barcelona). Rev.Inst. Inv. Geol. Dip. Prov. Barcelona,28: 46-72. REHAULT, J.P., BOILLOT, G. AND MAUFFRET, A., 1984. The western Mediterranean basin geological evolution. Mar. Geol., 55: 447-477. Roca, E. and Desegaulx, P., (1991). Analysis of the geological evolution and vertical movement analysis in the València Trough area,western Mediterranean. Mar. Petrol. Geol.,9, 167-184 Roca, E. and Guimerà, J., (1991). The Neogene structure of the eastern Iberian margin: structural constraints on the crustal evolution of the Valencia Trough (western Mediterranean). Tectonophysics, 203, 203-218. Roca, E., Sans, M., Cabrera, L., Marzo, M. (1999): Modelo tectonosedimentario del sector central y septentrional del margen catalán sumergido (cubetas de Barcelona, Sant Feliu, Begur y Riumors-Roses). En: Libro Homenaje a José Ramírez del Pozo. Asociación de Geólogos y Geofísicos Españoles del Petroleo (AGGEP), Madrid, 199-218. Roca, E., Sans, M., Cabrera, L., Marzo, M. (1999). Oligocene to Middle Miocene evolution of the Central Catalan margin (North-western Mediterranean). Tectonophysics, 315, 209-229. Solé Sugranyes, L., L. Solé Sabarís, A. Obrador, Ma. A. Marqués, J. Medialdea (1975) Mapa Geológico de España, escala 1/50000. Hoja nº 420 Hospitalet), 55 pp. 2a. serie. IGME. Madrid
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Bretxes polimíctiques grolleres aflorants a la carretera d’accés a El Papiol, constituïts predominantment per clastes del desmantellament de la cobertora mesozoica del massís de Collserola (palets i blocs triàsics i cretacis) i del basament paleozoic (pissarres, fil·lites, etc). Aquest aflorament és un clar exemple de dipòsits molt proximals d’un ventall al·luvial. El seu origen seria similar al dels dipòsits de ventall del Puig Pedrós (veure Geòtop de Puig Pedrós-Molí Calopa), però tindrien un àrea font diferent. Foto: Lluís Cabrera, 1979. Vista panoràmica cap el NE dels trams al·luvials argilosos i llimosos vermells, recoberts transgressivament per les calcàries esculloses de les Escletxes observable en el sector 3. Al fons destacaria el Puig Madrona consituit per roques paleozoiques. Sector 3 en el mapa de situació. Foto Lluís Cabrera, 1980.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Fàcies característica dels trams al·luvials argilosos i llimosos vermells recoberts per les calcàries esculloses de les Escletxes observable en el sector 3. Observeu la fina estratificació i laminació. Foto Lluís Cabrera, 1980.
Bretxes monomíctiques grises i verdoses de clastes paleozoics (pissarres, fil·lites) integrant clastes del desmantellament del basament paleozoic i situades a la base de la unitat de calcàries esculloses. Aquest aflorament és un clar exemple de dipòsits molt locals formats per l’acumulació de llentions de clastes angulosos que van experimentar un transport molt breu. Sector 3 en el mapa de situació. Foto Lluís Cabrera, 1979.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Aspecte d’una de les escletxes obertes en el tram de calcàries esculloses. Malgrat l’aspecte massiu de les calcàries, és possible reconèixer en elles multitud de colònies de coralls, algues vermelles i restes de bivalves i gasteròpodes. Sector 3 en el mapa de situació. Foto Lluís Cabrera, 1980.
Vista general del tram de calcàries esculloses a la zona occidental de l’aflorament. L’anàlisi detallat de les seves parets permet observar els organismes que van donar al dipòsit d’aquesta unitat. Sector 3 en el mapa de situació. Foto Lluís Cabrera, 1980.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Estat actual del geòtop: actualment el geòtop de Les Escletxes és una zona molt afectada per l’activitat humana, de tal manera que tot just s’han preservat alguns punts i sectors en els quals és possible reconeixer els trets fonamentals que motiven l’interès d’aquest indret. Donada la present situació, seria recomenable que es tinguessin presents els punts i sectors considerats com d’interès, de tal manera que futures actuacions (modificació de trinxeres de carreteres, creixement dels poligons) evitessin afectar de manera irreversible el que encara es preserva.
INSTRUMENTS DE PROTECCIÒ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÒ I/O RECUPERACIÒ DE L´ ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Mecanismes de protecció que contribuirien a preservar-lo: La inclusió d’aquest geòtop en l’àmbit del Parc de Collserola i en itineraris comarcals, semble garantir la seva futura preservació. D’altra banda, segons la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català (DOGC 1807, d’11 d’octubre de 1993) tots els jaciments paleontològics de Catalunya estan protegits. Els afloraments a on es realitzen les troballes de fòssils de mamífers no són actualment senyalitzats i no s’indica el seu interès. Caldria valorar si la millor manera de protegir els afloraments seria, com en altres casos senyalitzar i alhora informar amb cartells, perquè ès necessària la seva protecció integral. Aquest tipus de protecció s´ha realitzat en altres jaciments de similar interès (però molt més rics) com el de Can Llobateres i el de Subirats. Es recomana informar a l’ajuntament del Papiol del valor no només pintoresc del geòtop, sinó també geològic per tal que prengui les mesures que cregui convenients per a sensibilitzar els veïns entorn de la salvaguarda del seu patrimoni natural i cultural. S’aconsellaria un règim de protecció total per aquells sectors de Les Escletxes que encara es mantenen com a relativament preservats i en els que es situa el jaciment de vertebrats fòssils. La col·locació de rètols informatius s’hauria d’integrar dins d’un programa general d’organització d’itineraris geològics divulgatius, dins dels municipis de les comarques del Baix Llobregat i Vallès Occidental.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Inventari de Jaciments Paleontològics: En el cas de que no s’hagues començat, caldria endegar un procediment de protecció del paratje per l’existència de restes de vertebrats fòssils.
IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Els principal impactes negatius serien: - La possible ampliació i gradual ocupació dels poligons industrials veïns. - Els abocaments incontrolats poden contribuir a la degradació de la zona, especialmente en aquells sectors a on existien explotacions d’argiles. - Una excesiva pressió d’ús del lloc per part d’excursionistes i expoli per part de coleccionistes de fòssils.
RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D´ US Ja en l’actualitat i tradicionalment des de principis del segle passat, aquest sector és utilitzat com recurs d’esbarjo, punt de pas de excursionistes i lloc d’entrenament i iniciació a l’escalada. Actualment també té un us didàctic per ensenyament superior i científic, car ha estat objecte de visita i estudi per nombrosos investigadors i cada any és visitat per estudiants de geologia. També per a la realització d’excursions de geòlegs de companyies petrolieres. Per mantenir aquesta utilització caldria evitar ulteriors degradacions o intervencións massa agressives. No caldria en aquests afloraments la restricció d’accès als no investigadors encara que l’ús de martells i altres estris mecànics haurien de ser restringit, en especial en els nivells de roques carbonatades.
RECOMANACIONS PER A LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS La rellevància científica del geòtop aconsella la seva protecció, però donat el caire especialitzat del seu interès i la limitació del seu valor estètic, degut a l’avançat estat de degradació de la zona, no és considera adient per a la seva inclusió en catalogacions estatals o internacionals des d’un punt de vista de punt geoturístic divulgatiu. Això però, no implica que no sigui necessària una acció de protecció i registre per preservar la seva potencialitat des d’un punt de vista científic, aplicat i docent, dins del conjunt de la semifossa tectònica del Vallès-Penedès. Cal doncs considerar la necessitat de fer una proposta a nivell internacional-europeu per preservar els grans indrets fonamentals de la semifossa del Vallès-Penedès (i possiblement de la del Camp de Tarragona). Com s’ha mencionat anteriorment el
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural potencial docent, científic i aplicat d’una semifossa amb les condicions excepcionals d’aflorament de la conca del Vallès-Penedès no es poden malmetre. Si a l’interès purament geològic hi afeigim el paleontològic-biostratigràfic (aquesta regió es comparable amb les més interessants d’Espanya i d’altres d’Euràsia i Àfrica), la proposta queda clarament refermada. Des d´un punt de vista local-comarcal aquest indret té encara un cert valor paisatgístic que, tot i que és valorat, caldria refermar.
ALTRES CONSIDERACIONS No hi ha incompatibilitats de la preservació d’aquest geòtop amb la de valors patrimonials d´altra natura, ans al contrari, podrien afavorir-se mutuament. Únicament caldria evitar una acció massa destructiva per part d’escaladors i coleccionistes. La possibilitat de incloure aquest geòtop en un itinerari geològic al llarg del Baix Llobregat-Vallès Occidental seria de gran interès, donat el fet de que si no s’articula alguna actuació de preservació selectiva d’afloraments al llarg de la Vall del Llobregat i zones veïnes, es poden perdre parts molt significatives del registre geològic. Val a dir que en tota Europa Occidental, el Vallès-Penedès és la única semi-fossa amb qualitat d’aflorament suficient per reconeixer, sense necessitat de registres de subsol, molts dels trets generals d’aquest tipus d’entorn tectònic, tant des del punt de vista estructural com a estratigràfic-sedimentari. Això implica un potencial patrimonial molt significatiu a nivell nacional i internacional. Aquesta transecta de geòtops inclouria al menys: 1. Sectors veïns al poble de El Papiol Les Escletxes de El Papiol (geòtop ja realitzat). 2. Sectors veïns al poble de El Papiol: Successions pliocenes i discordança messianiana. 3. Geòtop Puig-Pedrós- Molí Calopa (geòtop ja realitzat). 4. Geòtop de Castellbisbal-1 (Registre miocè inferior i mitjà continental). 5. Geòtop de Castellbisbal-2 (Registre marí miocè mitjà). 6. Geòtop de Castellbisbal-3 (Registre discordança miocè inferior-pliocènica, d’edat messiniana). 7. Geòtop de La Costablanca-Turó del Telègraf- Can Flavià (geòtop ja realitzat). 8. Geòtop de Riera del Morral. 9. Geòtop de l’Urbanització de Les Carpes de Vilalba (Registre transgressió marina del miocè mitjà).
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural 10. Geòtop de l`urbanització de Can Vilalba-Castell de Voltrera (Registre continental miocènic mitjà superior). 11. Geòtop de Les Ribes Blaves (salvanda de falla paleògena veïna de la falla principal que delimita el marge NW de la semifossa del Vallès-Penedès).
AUTORIA DE LA FITXA Lluis Cabrera Pérez. Departament d´Estratigrafia i Paleontologia. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94