Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 338 LES ESCLETXES DEL PAPIOL INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquest geòtop inclou l’únic registre representatiu, en el sector del Baix Llobregat, de les successions marines esculloses coral·lines i algals del Miocè mitjà de la semifossa (semigraben) del Vallès Penedès. El seu interés geològic rau en aquest fet i en l’existència, dins de la successió al·luvial recoberta per les fàcies marines, d’una localitat de mamífers fòssils. La successió estratigràfica inclou fàcies al·luvials, col·luvials terrígenes i marines carbonatades. A més a més l‘ordenació vertical de les fàcies mostra el clàssic desenvolupament d’un procés transgressiu marí amb una evolució seqüencial i paleoambiental característica, amb implicacions per a l’anàlisi paleogeogràfic i paleoclimàtic del Miocè inferior i mitjà de la Mediterrània Occidental. Pel que fa a la localitat de mamífers fòssils de Les Escletxes, és una de les més significatives de la conca tant per la seva edat miocena mitja com per la seva diversitat de formes. A més a més té rellevància internacional perquè pot arribar a ser considerada, amb altres similars a la conca, localitat de referència per a la escala biocronològica de mamífers fòssils d’Europa Occidental. Aspecte de l’aflorament de les calcàries esculloses, construïdes per coralls, de Les Escletxes, mostrant el seu tret més característic: La formació d’esclextes generades pel lliscament i bolcament de blocs de calcàries (competents i fràgils) sobre materials argilosos més plàstics. Fotografia Lluís Cabrera, 1987. COMARCA: Baix Llobregat MUNICIPI(S): El Papiol Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural DADES FISIOGRÀFIQUES El Papiol es troba a l’esquerra de la confluència de la Riera de Rubí amb el Llobregat, sota els contraforts de la serra de Collserola (Puig Madrona, 336 m). El turó del poble domina la vall del Llobregat a la seva riba oriental, amb una altitud petita (135 m) i mostrant en planta una característica forma sigmoidal. Les vessants septentrional i meridional del turó estan tallades per torrenteres que drenen cap el Llobregat. Les vessants mostren pendents bastant acusades, fet que ha donat lloc amb frequència a processos de reptació (creep) El turó mostra en la seva part central i en el seu extrem oriental unes petites cingleres d’escarpaments verticals o quasi verticals, mentre que el pendent és clarament més suau a d’altres sectors, encara que força acusat. Aquestes modestes cingleres o resalts corresponen al contrast litològic entre materials més fácilment erosionables (argiles en general) i d’altres més durs i que tenen tendència a ser erosionats en forma de blocs (les calcàries esculloses), provocant desprendiments i bolcades. La fisiografia d’aquest petit sector és clarament condicionada per l’activa erosió dels trams litològicament més tous per part de les torrenteres que l‘envolten, i els processos gravitacionals. CONDICIONS D’ACCÈS La ubicació d’aquesta localitat a les rodalies de Barcelona y dins de la ZMT que sigui fàcilment accessible. L’accès més inmediat és per l’autopista A2, agafant la sortida de Molins de Rei cap a la Carretera Nacional 340 però desviant-se cap a la carretera comarcal 1413 de Rubí i Sabadell. Passades les cases del Papiol d’Abaix es troba la cruïlla del Papiol que ens porta a la carretera d’accès a la zona d’interès, situada a les rodalies i dins del poble. Un cop en el sector es pot accedir fàcilment a peu i en cotxe als diferents punts d’interès, que han estat marcats en el mapa de situació. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Observacions addicionals: Els afloraments de la zona del Papiol són de fàcil accès com s’ha indicat, però cal tenir present que les activitats desenvolupades (bòbiles, naus industrials) fan precís tenir una certa precaució i demanar, sempre que calgui, permis per accedir- hi. Això és especialment necessari pel que fa referència als afloraments situats dins de bòbiles a la zona situada al Nord de Les Escletxes. Per obtenir a una panoràmica del Baix Llobregat i a Les Escletxes cal accedir-hi per la carretera que creua el poble i el camí que trobem a l’extrem NE del poble. Es poden aparcar els vehicles a una explanada situada al costat del camí, tot just devant de l’acces a l’indret. Aquesta ruta és perfectament senyalitzada, donat el caracter de paratge pintoresc de l’indret en questió La carretera d’accés al poble és molt transitada per tota mena de vehicles. Cal tenir presents les elementals normes de precaució. Igualment a Les Escletxes les precaucions han de ser les habituals a qualsevol lloc amb parets verticals i abruptes. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Tot i que puntualment s’observaven conreus de secà (vinyers, ametllers i fruiters) i regadiu (hotalisses i fruiters) avui predominen les activitats de serveis, industrials i extractives. Aquest municipi és un dels més afectats a Catalunya per les activitats d’extracció d’argila i per la subseqüent instal·lació d’abocadors. SITUACIÓ GEOLÒGICA SITUACIÓ GEOLÒGICA La successió de Les Escletxes del Papiol es troba situada en el marge meridional de la conca neògena del Vallès-Penedès. Aquesta conca es troba limitada per falles normals de orientació ENE-WSW, essent el salt de les septentrionals (fins a 2.500-3000 m) més gran que el de les meridionals. Les successions descrites es van dipositar al peu dels relleus del massís del Tibidabo, que consituien un marge de conca durant el Miocè inferior, degut a l’acció de petits ventalls al·luvials de radis propers a 1 km i amb conques de drenatge ben compartimentades, que van donar lloc a la sedimentació de conglomerats bretxoides, bretxes, gresos i argiles. Durant el Miocè mitjà la conca va ser afectada per una important transgressió (Transgressió Languiana) que es reconeix a tot l’àmbit de la Mediterrània. Els dipòsits d’aquesta transgressió són els que reconeixem en el geòtop de les Escletxes. PARAULES CLAU Conca semi-fossa Bioconstrucció Vallès-Penedès Transgressió marina Neogen Fàcies carbonatades Miocè inferior Calcària escullosa Miocè mitjà Facies terrígenes Burdigalià Conglomerat bretxoid Languià Conglomerat polimíctic Escala biostratigràfica marina Bretxa monomíctica Ramblià Argila Aragonià Litarenita Escala biostratigràfica continental Fòssil de vertebrat Successió al·luvial Mamífer Successió marina carbonatada Procés estructural Escull Falla normal Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Procés erosiu Desprendiment Procés gravitacional Bolcada Reptació EDAT DE MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS Sedimentació de successions al·luvials lacustres durant el Miocè inferior i mitjà (Burdigalià superior i Languià aproximadament cap a 19 a 16 milions d’anys) Fracturació i formació de falles normals que van condicionar la sedimentació en el trànsit entre el Miocè inferior i el mitjà, (amb canvis de gruix de les unitats estratigràfiques inferiors, que es poden seguir sobre el terreny). Posteriorment possiblement durant el Miocè mitjà i superiore, sense precisió, es van produir falles de menor entitat. INFORMACIÓ GEOLÒGICA TIPUS D´ INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El geòtop de Les Escletxes és interessant des d’un punt de vista patrimonial geològic perquè inclou l’únic aflorament preservat de successió marina arrecifal al marge sud de la conca del Vallès-Penedès, en el sector del Baix Llobregat. Aquest aflorament demostra el desenvolupament d’una organització seqüencial retrogradant dels sistemes al·luvials miocens inferiors i mitjans i la posterior transgressió marina languiana (Miocé mitjà). És també el lloc en el que es possible observar de manera molt evident la possible actuació de falles extensionals menors que van controlar l’acumulació de gruixos apreciables (algun centenar de metres) de bretxes i lutites de ventalls al·luvials que, finalment, van fossilitzar el relleu tectónic. D’aquesta manera, la posterior sedimentació de les fàcies marines, detrítiques, bioclàstiques i esculloses va donar lloc a la formació d’una unitat estratigràfica poc potent que va recubrir els dipòsits continentals, ultrapassar le petites fractures, ja inactives, i va dipositar-se sobre el basament paleozoic, com un bisell d’agradació. Igualment el seu interès rau en la localitat paleontològica amb fòssils de mamífers del Miocè mitjà, ja esmentada. VALOR PATRIMONIAL Valor patrimonial local a estatal : Per tots els valors esmentats. Valor patrimonial internacional: La localitat de Les Escletxes és una de les localitats amb una associació més característica de la biocronozona de mamífers Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural MN-4 de l’escala biocronológica d’Europa Occidental. Des d’aquest punt de vista té un valor científic patrimonial d’ambit internacional. Interès turístic : 1. Esencialment itineraris locals-regionals per llocs pintorescs del Baix Llobregat. De fet aquest indret està inclò en l’ambit del Parc de Collserola i considerat un “Paratge Pintoresc”. Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 1 Interès didàctic (ensenyament a nivell mig): 2 Interès didàctic (ensenyament a nivell superior: 5 Interès científic: 5 ANÀLISI COMPARATIVA La successió de Les Escletxes és única per la seva preservació encara apreciable. També es troben successions de significats similars (encara que no tant desenvolupades) a les zones veïnes del Massís de Garraf (Pallejà, Sant Andreu de la Barca).