DOCSLIB.ORG

El Col-Lector De Salmorres De La Conca Del Llobregat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

pagina 30 EL COL-LECTOR DE SALMORRES DE LA CONCA DEL LLOBREGAT. Joan Escriu i Paradell 1.l (.ol.lrí.tor r1~+altnorr<>s. drs de Cardotia i Halsnrc~iiy fiiis al inar, 6s iitia Kraii obra. cstiidiaílii ja ;I 1s primrra rnpitat (IPsrplr. aiiil, 1'ol)jrctiii 111- rlisnii- iiiiir 1;t saliiiitat (Ir1 Llol)r(:pat i 1.1 Cardrnrr. 5't~pos(>ti1'11 a(111r.st artir.l(. 11,s priiiciliiils <ara~,trrísliclli<.'ti.ciiiq1it.s i l'artiial estat 11~2r(salitzari0 111.1 proj(>rtc:. ANTECEDENTS HISTORICS Al juliol de 1983 el Departa- rnent de Política Territorial i Obres Públiques (D.P.T. i O.P.) de la Generalitat de Catalunya va iniciar, mitjancant la Direcció General d'0bres Hidrauliques (D.G.O.H.), i forrnant part del Pla de Sanejarnent de Catalunya aprovat el juliol de 1982 les obres del Col.lector de Salmorres del Llobregat. Les obres s'estan executant se- gons un projecte aprovat per la Generalitat el mes de desernbre de 1982 que, d'acord arnb un con- veni subscrit entre el D.P.T. i O.P. i la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. (S.G.A.B.), re- cull i actualitza dos projectes d'aquesta Societat aprovats I'any 1976 pel Ministeri d'0bres Pú- bliques: Un PROJECTE DE REPLANTEIG, de I'any 1974, Obres de construcció del col.lector de salmorres de la que defineix el tracat del Col- conca del Llobregat. lector des de les explotacions rninaires dels rius Cardener i Llo- gle (Balsareny), així com de les bregat (la contarninació de clorurs bregat fins a Castellbisbal, i un escorrenties de les escornbreres i de les seves aigües), del que són segon projecte VARIANT DEL de les aigües residuals de les fac- tarnbé capítols irnportants les es- TRAM FINAL, de I'any 1975. que tories de les mines de potassa de tacions depuradores previstes en el el defineix en el trarn de Castell- Cardona, Súria, Balsareny i Sallent, Pla de Sanejarnent de Catalunya - bisbal al Prat del Llobregat. en conduir-les rnitjancant un col- Zona 5: La Depuradora de Manre- El projecte té per objecte evitar lector fins al mar, on són directa- sa, actualrnent construi'da i en fase I'abocarnent als rius Cardener -i rnent evacuades sense tractarnent de proves abans de la seva posta en Llobregat de les aigües carrega- previ. marxa, la Depuradora de Marto- des de clorurs procedents de les L'execució del Col.lector desal- rell, arnb I'execució rnolt avanca- surgencies salines del Rierol Salat rnorres fara possible assolir un ca- da, la Depuradora d'lgualada, en (Cardona) i de la Riera de Conan- pítol basic del sanejarnent del Llo- construcció, i altres depuradores pagina 31 en projecte (Terrasa, Sant Feliu i que va actuar sense interrupció des L'explotació industrial de les Capellades). de I'any 1933 fins I'any 1967, en mines havia comencat I'any 1925 El Col.lector de Salmorres té que va ésser suprimida per Decret a Súria, I'any 1930 a Cardona i darrera una llarga historia d'in- a favor de la Comissaria d'Aigües I'any 1932 a Sallent, tot existint tents sense resultat. del Pirineu Oriental. I'any 1945 projectes de noves ex- L'any 1931, arran de les denún-3 L'augment de la salinitat de les plotacions de concessions minai- cies que en relació a I'impacte am- aigües del Llobregat va iniciar-se res. biental de les mines sobre les als anys 20. Les aigües procedents L'any 1940 es va aprovar la aigües del Llobregat es succeeixen dels pous propietat de la S.G.A.B., construcció del Col.lector de Sal- a partir de 1926, es va crear la de Cornella, segons dictamens morres segons O.M. de 27 de ju- C.E.S.A.L. L., comissió d'experts oficials, contenien I'any 1915 uns liol, tot repetint-se tramits sem- dedicada específicament a I'estudi 79 mg/l de CI-. A partir de I'any blants els anys 1941 (O.M. de 18 de la salinitat del riu, per tal de de- 1921 les analisis de les aigües do- d'abrif, 1942 (O.M. de 4 d'abril) i terminar-ne ['origen i proposar so- naven augments considerables de 1944 (O.M. de 8 de maig), sense iucions. les concentracions de clorurs, arribar a cap resultat. L'any 1970 L'any 1933, segons O.M. de 31 comprovant-se que aquestes esta- la S.G.A.B. va presentar al M.O.P. de juliol, el govern va aprovar una ven en raó directa amb la produc- un projecte per I'execució del serie de conclusions proposades ció potassica de les mines i en raó col.lector, seguit d'un projecte de per la C.E.S.A.L.L., en les que inversa amb els cabals del riu. La replanteig I'any 1974 i d'un altre hom indicava que I'augment de les sequera de I'any 1945 va suposar I'any 1975 que modificava parcial- concentracions de clorurs era efec- un alarmant agreujament de la sa- ment I'anterior. L'any 1976 I'Ad- te directe deis abocaments al riu linitat respecte I'any anterior; vocacia de I'Estat, en assessorar al de sals de sodi i magnesi proce- I'any 1944, entre juny i setembre, M.O.P., va estimar que podien dents de les mines potasiques i els valors maxims de les concentra- aprovar-se tdcnicament els projec- proposava la construcció d'un ca- cions van ultrapasar els 250 mg/l tes dels anys 1974 i 1975, amb ex- nal de Salmorres des de Súria fins de CI-., tot duplicantse I'any clusió pero, dels seus aspectes fi- al mar. Al mateix temps es creava 1945, amb una concentració de nancen, per la qual cosa els pro- la C.I.S.A.L.L., Comissió per la 423 mg/l de CI-. el mes de juliol jectes no varen poder durse a Inspecció de la Salinitat del riu, (Palleja). terme. ERMAN~NCIA DE CLORURS . dies. RIU LLOBREMT A PWA. Rqlamentoció Tknico-Sanitaria : quantitat O - 350 q, cLJI, >-mma/i. rn3xim tolembie tins a 350 mg. Cl./l. pagina 32 Cinquanta anys després de la & creació de la C.I.S.A.L.L. la Gene- Mínim Mixim Mdxirn ralitat de Catalunya ha fet possible actual actual futur la realització d'aquest antic projec- te, en incloure'l dins del Pla Rierol Salat, Cardona 3.3 5.8 5.8 d'Obres d'urgencia del Pla de Sa- U.E. R.T., Cardona 15.0 33.0 50.0 nejarnent de Catalunya. El Consell M.I.P.S.A., Súria 35.0 35.0 42.0 Executiu de la Generalitat, el mes Total conca Cardener 53.3 73.8 97.8 de rnarc de 1982, va prendre I'acord d'autoritzar al Conseller de Políti- U.E.R.T., Balsareny 7.7 14.7 14.7 ca Territorial i Obres Públiques U.E.R.T.. Sallent 20.4 62.0 85.0 per a subscriure en cornplirnent de Total conca Llobregat la prograrnació d'obres del Primer 28.1 76.7 99.7 Pla d'Obres Públiques, en conveni Total Cardener Llobregat 81.4 arnb la S.G.A.B. per a construir el + 150.5 197.5 Col.lector de Salrnorres, decidint Grafic 1. Cabals de projecte, en litres per segon al rnateix ternps la incorporació de I'esrnentada obra a I'esquerna de sanejarnent previst a I'article gradable fent-la al rnateix ternps Arnb ['entrada en servei del Col- 20n. de la LIei 5/81 de 4 de juny inapropiada per a I'agricultura i de lector de Salrnorres que actual- del Parlarnent de Catalunya, pel difícil aprofitarnent per a diversos rnent esta construint la Generali- que fa relació arnb el financa- processos industrials. tat, s'assolira una rnillora qualitati- rnent de I'obra i de la seva explo- va de les aigües superficials utilit- tació. Les últirnes directrius tecnico- zades per consurn domestic, agrí- Les aigües del Llobregat han sanitaries de I'aigua a Espanya cola i industrial a curt terrnini, i arribat a concentracions rnaxirnes íjuny 1982) marquen el Iírnit de a rnés llarg terrnini una disrninució de 1.303 mg/l I'any 1973 i de 350 rngll, rnentre I'0.M.S. en per- de la salinitat de les aigues subter- 1.241 rngll I'any 1979, conferint rnet fins a 600 rng/l i la C.E.E. ranies dels curs rnitja i baix del riu I'aigua de consurn un gust desa- 200 rngll. Llobregat. Grafic 2. INVENTAR1 SALINITAT RIU LLOBREGAT 1 RESUM APORTACIONS DE CLORURS I MAXIMS DlARlS PUNT CONTROLAT M31dia LIS Kg.CL-Idla kg.CL-1s gr.CL-iL OESGU~SU.E.R.T. 868,03 10.04 6.294,- 0,07284 7,251 CA'~ONA 1 RASALADA 428,50 4,95 73.821.9 0,85442 172,280 TOTAL 1.296.53 15,OO 80.1 15,s 0,92726 61.792 SURIA 1 OESGUAS M.P.S.S.A. 4.372.9 50,61 235.694.9 2,72795 53.898 O TOTAL 4.372.9 50.61 1 235.694.9 2,72795 53,898 APORTACI~TOTAL 5.669.43 65,61 315.810,8 3,65521 55,704 DESGUAS HABITACLES 432,- 5.- 7.659,- 0.08880 17,730 BROLLADOR BARRANC CONANGLE 432 0,5 5.974,3 0,06914 138,294 TOTAL 475.2 5.50 13.633.3 0,15794 15.043 52.33 254.314.2 2,94356 SETEMBRE 1981 pagina 33 Tra~atdel Col.lector de Salmorres de la Conca del Llobregat.
Recommended publications
  • Tasta El Vallès

    Tasta El Vallès

    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain

    Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain

    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
  • Strategies for the Spacial Relationship Between the Parc Agrari Del Baix Llobregat and Its Surrounding Municipalities

    Strategies for the Spacial Relationship Between the Parc Agrari Del Baix Llobregat and Its Surrounding Municipalities

    Julia Haun COST Action Urban Agriculture Europe: Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 COST Action Urban Agriculture Europe Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 Author: Haun, Julia Photography: Haun, Julia Local organizers: Luis Maldonado Illustrations and resources are under the responsibility of the author COST Action Urban Agriculture Europe is chaired by: Prof. Dr.-Ing. Frank Lohrberg Chair of Landscape Architecture Faculty of Architecture RWTH Aachen University e-mail: [email protected] Professor Lionella Scazzosi PaRID - Ricerca e documentazione internazionale per il paessaggio Politecnico di Milano e-mail: [email protected] This publication is supported by COST ESF provides the COST Office through an EC contract COST is supported by the EU RTD Framework programme Index 1 Introduction 4 - 5 2 Analyses Historic development of the lower part of Baix Llobregat 6 - 7 Situation today 8 - 11 Barriers of the Parc 12 - 13 Spatial Situation 14 - 15 Examination of the border zone area 16 - 17 Examination of access possibilities into the area connected to Viladecans, Gava and Castelldefels 18 - 20 3 Concepts New Connections 22 - 25 Noise Protection 26 - 27 Possebility spaces 28 - 29 4 Conclusion 30 - 31 5 References 33 COST Action UAE: STSM Report - Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities 3 Introducing COST Urban Agriculture Europe 1. Introduction Fig. 1 Fig.
  • Potamogeton I Zannichellia a La Conca Mitjana Del Riu Llobregat (Catalunya, NE Península Ibèrica)

    Potamogeton I Zannichellia a La Conca Mitjana Del Riu Llobregat (Catalunya, NE Península Ibèrica)

    Orsis26,2012 57-89 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB PotamogetoniZannichelliaalaconcamitjanadel riuLlobregat(Catalunya,NEpenínsulaIbèrica) PereAymerich C/Barcelona,29.08600Berga [email protected] Manuscritrebutelsetembrede2011 Resum PresenteminformacióactualitzadasobreelsgèneresPotamogetoniZannichellia alaconca mitjanadelriuLlobregat(c.1800km2,alt.300-1300m),àreasubmediterràniasensemasses d’aiguaestancadanaturalsiambunaxarxafluvialconsiderablementalterada.S’hanlocalit- zat11espècies(8Potamogetoni3Zannichellia),quehabitensobretotenbassesartificials ialsdosriusprincipalsdelazona.LesespèciesmésfreqüentssónP. trichoides,alesbasses (presènciaenel32%),iP. pectinatus,queestrobasobretotalriuLlobregat;totesdues mostrenunadinàmicaexpansivaenelsdarrersanys.Destacalapresènciadetàxonsque regionalmentsónmoltrarsipocconeguts(P. schweinfurthiiiZ. contorta)id’unapoblació residuald’unaespècieamenaçadaaCatalunya(P. perfoliatus).Tambéésnotableeldesco- brimentdelaconcentraciómésimportantdepoblacionsdeP. natans aCatalunya,observat recentmenten19bassesiqueestàenexpansió.P. coloratus, Z. contorta iZ. peltatasón tàxonslligatssobretotaaigüesnetesicorrents,imostrenindicisderegressió. Paraules clau: hidròfits;regiómediterrània;NEpenínsulaIbèrica;riuLlobregat;basses artificials;Potamogeton; Zannichellia. Abstract. Potamogeton andZannichellia inthemiddlebasinofLlobregatriver(Catalonia, North-easternIberianPeninsula) WepresentupdatedinformationaboutPotamogeton andZannichellia
  • Cover Image the Soldevila Stream in Sallent (Bages Region, Catalonia, Spain) Collects Much of the Underground Leaching Brine from the Local Potash Mining Salts

    Cover Image the Soldevila Stream in Sallent (Bages Region, Catalonia, Spain) Collects Much of the Underground Leaching Brine from the Local Potash Mining Salts

    SUBSCRIPTIONS In 2019 Phil. Trans. R. Soc. B (ISSN 0962-8436) will be published Continuing its long history of infl uential scientifi c publishing, Phil. Trans. R. Soc. B 26 times a year. For more details of publishes high quality theme issues on topics of current importance and general subscriptions and single issue sales interest within the life sciences, guest-edited by leading authorities and comprising please contact our fulfi lment agent: new research, reviews and opinions from prominent researchers. Each issue Turpin Distribution aims to create an original and authoritative synthesis, often bridging traditional The Royal Society Customer Services Pegasus Drive disciplines, which showcases current developments and provides a foundation for Stratton Business Park future research, applications and policy decisions. Biggleswade SG18 8TQ United Kingdom rstb.royalsocietypublishing.org T +44 1767 604951 F +44 1767 601640 E [email protected] EDITOR Karen Liu Alternatively, please contact our customer John Pickett Ewa Paluch service team at: Krishnaswamy VijayRaghavan E [email protected] SENIOR COMMISSIONING EDITOR Jean-Paul Vincent Helen Eaton PRICES FOR 2019 Neuroscience and cognition PRODUCTION EDITOR Andreas Engel Online Online Simon Clackson Barry Everitt only and print Tecumseh Fitch EDITORIAL BOARD £ UK/rest of World £2649 £3708 Organismal, environmental Vittorio Gallese Christian Keysers and evolutionary biology € Europe €3444 €4821 Tim Benton Kristine Krug Dora Biro Hanspeter Mallot $ US/Canada $5014 $7019
  • El-Llac3a7-553-Web.Pdf

    El-Llac3a7-553-Web.Pdf

    Membre fundador de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal Molins de Rei · Baix Llobregat · Març 2019 · Any 63 · Número 553 Millores en la mobilitat urbana a les portes de la segona dècada del segle XXI Estació de Renfe Després d’una dècada de reivindicacions, tant des dels equips de govern de l’Ajuntament com de l’oposició, el Consell d’Administració de Renfe ha donat llum verda al projecte de millora de l’estació de tren, amb un pressupost de més de set milions d’euros. El projecte adaptarà l’estació ferroviària i en millorarà l’accessibilitat per a tots els ciutadans, alhora Foto portada: Guillem Urbà que engrandirà les andanes per donar resposta a l’augment de trànsit de la línia R4. S’hi instal·laran ascensors i se’n millorarà la il·luminació, a més de renovar els equips de climatització, tot això, respectant l’essència arquitectònica d’un edifici històric. director Seguint aquesta línia de millora del servei de Rodalies, que tanta falta ens fa, la companyia ferroviària Josep Ferrer ha encetat un servei d’avisos per missatge directe. Es tracta d’un sistema que facilita als usuaris en temps real tota la informació relativa a les línies i els horaris que ells seleccionin per mitjà de missatges perso- consell de redacció nalitzats en un compte de Twitter. Jordi Turró, Pere Rodon, Jaume Romeu, Romà Català Reforma de la carretera redactors Per altra banda, ja està a punt de començar la reforma de la carretera, que afectarà en una primera fase Francesc Santolària, el tram comprès entre el passeig del Terraplè i el carrer Raseta.
  • The Evolution of the Commons Through the Triad of Dwelling, Socialisation and Production

    The Evolution of the Commons Through the Triad of Dwelling, Socialisation and Production

    XVII Biennial IASC Conference “In Defense of the Commons: Challenges, Innovation, and Action”(Lima - July 2019) THE EVOLUTION OF THE COMMONS THROUGH THE TRIAD OF DWELLING, SOCIALISATION AND PRODUCTION A methodology applied to the area of influence of the Llobregat River (Catalonia). Javier Rocamonde1, Melisa Pesoa2, Natalia Alvaredo3, Joaquín Sabaté4 Abstract: The Llobregat River crosses the Province of Barcelona (in the north-east of the Iberian Peninsula) shaping an important territorial axis. It has always been a common resource of great relevance that ensured the subsistence of several communities that inhabited its area of influence. The river also played a key role in the industrialisation of Catalonia, which paradoxically caused the enclosure of part of its course (or at least its uses). Especially since the 19th century, private rights to use the river have prevailed over several of the traditional common uses. The old communal mills were disentailed or sold at low cost to become factories. Water became the main source of energy to feed the industries (mainly textiles) settled along the course of the river. Despite the enclosures, the process created a sequence of industrial complexes, which broadened the common heritage legacy. When the crisis of the industrial model hit Catalonia (at the end of the 20th century), neither the owners of the factories, nor the public administration were able to find a solution to stop the social and heritage decline. Nevertheless, when new commons started to rise globally, this industrial heritage began to be vindicated by grassroots as a common landscape. This historical round-trip back to commons transformed the territory and the architecture around the Llobregat River.
  • Can Pratmarsó De Centelles De Cases De Cós a Casa Senyorial

    Can Pratmarsó De Centelles De Cases De Cós a Casa Senyorial

    Can Pratmarsó de Centelles De cases de cós a casa senyorial I De cases de cós a casa senyorial Can Pratmarsó de Centelles II Can Pratmarsó de Centelles David Galí, Raquel Lacuesta, Marta Piera De cases de cós a casa senyorial Sumari Can Pratmarsó de Centelles 2 4 46 __ Can Pratmarsó en el seu context local __ Miquel Pratmarsó Soler i l’arquitecte Raspall (1919-1927) 8 __ La urbanització del Passeig i del jardí __ L’arquitectura de Can Pratmarsó de Can Pratmarsó __ L’exterior __ L’ampliació i reforma de Can Pratmarsó __ La distribució interior i les arts aplicades 58 16 __ Dues illes de cases dels Pratmarsó a Centelles __ Els antecedents del lloc __ Les cases del carrer dels Estrangers __ La urbanització de la sagrera medieval __ Les cases del carrer del Marquès de Peñaplata __ La muralla a l’inici de l’època moderna __ L’establiment d’estrangers durant el segle XVI 63 __ Plànols d’evolució de la mansana Pratmarsó 22 __ Les cases de cós del carrer dels Estrangers 70 __ Guillem Febrer compra una casa el 1617 __ Annexos __ El veïnat del carrer __ L’inventari de béns de Bernat Fillol. 1681 __ L’inventari de béns de Pere Fillol. 1749 26 __ La vinculació dels Pratmarsó amb Centelles __ Pau Fillol, un nou propietari. L’inventari de 1681 __ Branca Fillol Verdaguer __ El molí i el pou de glaç d’en Fillol __ Branca Prat del Marsó __ Fillol compra una altra casa de cós.
  • Upgrading of Infrastructure In

    Upgrading of Infrastructure In

    D3.1.1 – Review of existing practices to improve CAPACITY4RAIL capacity on the European rail network SCP3-GA-2013-605650 Migration scenarios and paths Submission date: 23/11/2017 Deliverable 53.2 Upgrading of infrastructure in D53. 2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 Lead contractor for this deliverable: • IK Project coordinator • Union Internationale des Chemins de fer, UIC Contributors • DB AG • USFD CAPACITY4RAIL PUBLIC Page 2 D5.3.2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 2017/09/30 Executive Summary This deliverable, D5.3.2 Migration Scenarios and Paths, presents a link between work packages WP5.1, WP5.2 and WP5.4, as well as bridging between the technical SPs (SP1, SP2, SP3 and SP4). This takes targets originally defined in D5.1.1 and looks at how they are applied to the C4R innovations, aims to understand the innovations as well as analyse the specific case study lines and routes and gather data on these to allow innovations be applied specifically within WP5.4. Not all of the case study lines have been used in WP5.4, those that weren’t, their analysis and baseline data is presented in this deliverable. However, for those that were used within WP5.4, the detailed data and final scenarios are presented as part of the cost benefit analysis within deliverable D5.4.2/3. CAPACITY4RAIL PUBLIC Page 3 D5.3.2 – Migration scenarios and paths CAPACITY4RAIL SCP3-GA-2013-605650 2017/09/30 Table of contents Executive Summary ................................................................................................................................................. 3 Table of contents .................................................................................................................................................... 4 Abbreviations and acronyms..................................................................................................................................
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona

    Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona

    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages

    7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages

    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
  • Descubrir El Vallès Occidental

    Descubrir El Vallès Occidental

    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.