pagina 30

EL COL-LECTOR DE SALMORRES DE LA CONCA DEL .

Joan Escriu i Paradell

1.l (.ol.lrí.tor r1~+altnorr<>s. drs de Cardotia i Halsnrc~iiy fiiis al inar, 6s iitia Kraii obra. cstiidiaílii ja ;I 1s primrra rnpitat (IPsrplr. aiiil, 1'ol)jrctiii 111- rlisnii- iiiiir 1;t saliiiitat (Ir1 Llol)r(:pat i 1.1 Cardrnrr. 5't~pos(>ti1'11 a(111r.st artir.l(. 11,s

priiiciliiils rtc:.

ANTECEDENTS HISTORICS

Al juliol de 1983 el Departa- rnent de Política Territorial i Obres Públiques (D.P.T. i O.P.) de la va iniciar, mitjancant la Direcció General d'0bres Hidrauliques (D.G.O.H.), i forrnant part del Pla de Sanejarnent de Catalunya aprovat el juliol de 1982 les obres del Col.lector de Salmorres del Llobregat. Les obres s'estan executant se- gons un projecte aprovat per la Generalitat el mes de desernbre de 1982 que, d'acord arnb un con- veni subscrit entre el D.P.T. i O.P. i la Societat General d'Aigües de , S.A. (S.G.A.B.), re- cull i actualitza dos projectes d'aquesta Societat aprovats I'any 1976 pel Ministeri d'0bres Pú- bliques: Un PROJECTE DE REPLANTEIG, de I'any 1974, Obres de construcció del col.lector de salmorres de la que defineix el tracat del Col- conca del Llobregat. lector des de les explotacions rninaires dels rius Cardener i Llo- gle (), així com de les bregat (la contarninació de clorurs bregat fins a , i un escorrenties de les escornbreres i de les seves aigües), del que són segon projecte VARIANT DEL de les aigües residuals de les fac- tarnbé capítols irnportants les es- TRAM FINAL, de I'any 1975. que tories de les mines de potassa de tacions depuradores previstes en el el defineix en el trarn de Castell- Cardona, Súria, Balsareny i , Pla de Sanejarnent de Catalunya - bisbal al Prat del Llobregat. en conduir-les rnitjancant un col- Zona 5: La Depuradora de Manre- El projecte té per objecte evitar lector fins al mar, on són directa- sa, actualrnent construi'da i en fase I'abocarnent als rius Cardener -i rnent evacuades sense tractarnent de proves abans de la seva posta en Llobregat de les aigües carrega- previ. marxa, la Depuradora de Marto- des de clorurs procedents de les L'execució del Col.lector desal- rell, arnb I'execució rnolt avanca- surgencies salines del Rierol Salat rnorres fara possible assolir un ca- da, la Depuradora d'lgualada, en (Cardona) i de la Riera de Conan- pítol basic del sanejarnent del Llo- construcció, i altres depuradores pagina 31 en projecte (Terrasa, Sant Feliu i que va actuar sense interrupció des L'explotació industrial de les ). de I'any 1933 fins I'any 1967, en mines havia comencat I'any 1925 El Col.lector de Salmorres té que va ésser suprimida per Decret a Súria, I'any 1930 a Cardona i darrera una llarga historia d'in- a favor de la Comissaria d'Aigües I'any 1932 a Sallent, tot existint tents sense resultat. del Pirineu Oriental. I'any 1945 projectes de noves ex- L'any 1931, arran de les denún-3 L'augment de la salinitat de les plotacions de concessions minai- cies que en relació a I'impacte am- aigües del Llobregat va iniciar-se res. biental de les mines sobre les als anys 20. Les aigües procedents L'any 1940 es va aprovar la aigües del Llobregat es succeeixen dels pous propietat de la S.G.A.B., construcció del Col.lector de Sal- a partir de 1926, es va crear la de Cornella, segons dictamens morres segons O.M. de 27 de ju- C.E.S.A.L. L., comissió d'experts oficials, contenien I'any 1915 uns liol, tot repetint-se tramits sem- dedicada específicament a I'estudi 79 mg/l de CI-. A partir de I'any blants els anys 1941 (O.M. de 18 de la salinitat del riu, per tal de de- 1921 les analisis de les aigües do- d'abrif, 1942 (O.M. de 4 d'abril) i terminar-ne ['origen i proposar so- naven augments considerables de 1944 (O.M. de 8 de maig), sense iucions. les concentracions de clorurs, arribar a cap resultat. L'any 1970 L'any 1933, segons O.M. de 31 comprovant-se que aquestes esta- la S.G.A.B. va presentar al M.O.P. de juliol, el govern va aprovar una ven en raó directa amb la produc- un projecte per I'execució del serie de conclusions proposades ció potassica de les mines i en raó col.lector, seguit d'un projecte de per la C.E.S.A.L.L., en les que inversa amb els cabals del riu. La replanteig I'any 1974 i d'un altre hom indicava que I'augment de les sequera de I'any 1945 va suposar I'any 1975 que modificava parcial- concentracions de clorurs era efec- un alarmant agreujament de la sa- ment I'anterior. L'any 1976 I'Ad- te directe deis abocaments al riu linitat respecte I'any anterior; vocacia de I'Estat, en assessorar al de sals de sodi i magnesi proce- I'any 1944, entre juny i setembre, M.O.P., va estimar que podien dents de les mines potasiques i els valors maxims de les concentra- aprovar-se tdcnicament els projec- proposava la construcció d'un ca- cions van ultrapasar els 250 mg/l tes dels anys 1974 i 1975, amb ex- nal de Salmorres des de Súria fins de CI-., tot duplicantse I'any clusió pero, dels seus aspectes fi- al mar. Al mateix temps es creava 1945, amb una concentració de nancen, per la qual cosa els pro- la C.I.S.A.L.L., Comissió per la 423 mg/l de CI-. el mes de juliol jectes no varen poder durse a Inspecció de la Salinitat del riu, (Palleja). terme.

ERMAN~NCIA DE CLORURS . dies. RIU LLOBREMT A PWA.

Rqlamentoció Tknico-Sanitaria : quantitat O - 350 q, cLJI, >-mma/i. rn3xim tolembie tins a 350 mg. Cl./l. pagina 32

Cinquanta anys després de la & creació de la C.I.S.A.L.L. la Gene- Mínim Mixim Mdxirn ralitat de Catalunya ha fet possible actual actual futur la realització d'aquest antic projec- te, en incloure'l dins del Pla Rierol Salat, Cardona 3.3 5.8 5.8 d'Obres d'urgencia del Pla de Sa- U.E. R.T., Cardona 15.0 33.0 50.0 nejarnent de Catalunya. El Consell M.I.P.S.A., Súria 35.0 35.0 42.0 Executiu de la Generalitat, el mes Total conca Cardener 53.3 73.8 97.8 de rnarc de 1982, va prendre I'acord d'autoritzar al Conseller de Políti- U.E.R.T., Balsareny 7.7 14.7 14.7 ca Territorial i Obres Públiques U.E.R.T.. Sallent 20.4 62.0 85.0 per a subscriure en cornplirnent de Total conca Llobregat la prograrnació d'obres del Primer 28.1 76.7 99.7 Pla d'Obres Públiques, en conveni Total Cardener Llobregat 81.4 arnb la S.G.A.B. per a construir el + 150.5 197.5 Col.lector de Salrnorres, decidint Grafic 1. Cabals de projecte, en litres per segon al rnateix ternps la incorporació de I'esrnentada obra a I'esquerna de sanejarnent previst a I'article gradable fent-la al rnateix ternps Arnb ['entrada en servei del Col- 20n. de la LIei 5/81 de 4 de juny inapropiada per a I'agricultura i de lector de Salrnorres que actual- del Parlarnent de Catalunya, pel difícil aprofitarnent per a diversos rnent esta construint la Generali- que fa relació arnb el financa- processos industrials. tat, s'assolira una rnillora qualitati- rnent de I'obra i de la seva explo- va de les aigües superficials utilit- tació. Les últirnes directrius tecnico- zades per consurn domestic, agrí- Les aigües del Llobregat han sanitaries de I'aigua a Espanya cola i industrial a curt terrnini, i arribat a concentracions rnaxirnes íjuny 1982) marquen el Iírnit de a rnés llarg terrnini una disrninució de 1.303 mg/l I'any 1973 i de 350 rngll, rnentre I'0.M.S. en per- de la salinitat de les aigues subter- 1.241 rngll I'any 1979, conferint rnet fins a 600 rng/l i la C.E.E. ranies dels curs rnitja i baix del riu I'aigua de consurn un gust desa- 200 rngll. Llobregat.

Grafic 2. INVENTAR1 SALINITAT RIU LLOBREGAT 1 RESUM APORTACIONS DE CLORURS I MAXIMS DlARlS

PUNT CONTROLAT M31dia LIS Kg.CL-Idla kg.CL-1s gr.CL-iL

OESGU~SU.E.R.T. 868,03 10.04 6.294,- 0,07284 7,251 CA'~ONA 1 RASALADA 428,50 4,95 73.821.9 0,85442 172,280 TOTAL 1.296.53 15,OO 80.1 15,s 0,92726 61.792

SURIA 1 OESGUAS M.P.S.S.A. 4.372.9 50,61 235.694.9 2,72795 53.898 O TOTAL 4.372.9 50.61 1 235.694.9 2,72795 53,898

APORTACI~TOTAL 5.669.43 65,61 315.810,8 3,65521 55,704

DESGUAS HABITACLES 432,- 5.- 7.659,- 0.08880 17,730

BROLLADOR BARRANC CONANGLE 432 0,5 5.974,3 0,06914 138,294

TOTAL 475.2 5.50 13.633.3 0,15794 15.043

52.33 254.314.2 2,94356

SETEMBRE 1981 pagina 33

Tra~atdel Col.lector de Salmorres de la Conca del Llobregat.

CARACTER/STIQUES a Castellgalí, i des d'aquest punt la necessitat d'abandonar la traFa TECNIQUES DEL PROJECTE segueixen rnitjancant una con- del col.lector projectada per la pla- ducció única de 58 kms. fins el taforma dels Ferrocarrils de la L'obra projectada consisteix en mar. Així doncs, la longitud to- Generalitat de Catalunya als trams dues conduccions que regulen, una tal del col.lector era inicialment Súria-Castellgalí i Castellgali-Cas- d'elles de 39 kms. les salmorres de de 120 kms., perb com a conse- tellbisbal, com a conseqüencia la conca del riu Cardener (Rierol qüencia de la introducció de va- dels plans de millora de trapt i Salat, Factoria U.E.R.T. de Car- riants de trapt als trarns Súria- arnpliació d'infrastructura previs- dona i Factoria M.P.S., S.A. de CastelIgaII i Castellgali-Castellbis- tos per la Direcció General de Súria) i I'altre de 23 kms. les sal- bal aquesta longitud s'ha incre- Transports, que la fan tecnica- morres del Llobregat (Factoria mentat. ment rebutjables. U.E.R.T. de Balsareny i Sallent), Les variants introduiiles al pro- Al Projecte es considera un ca- les dues conduccions conflueixen jecte inicial estan justificades per bal rndxim de dlcul a I'últim tram pagina 34 de 150 I/s (38,8 11s entre Cardona COST DEL PROJECTE i Súria, 73,8 I/s entre Súria i Cas- tellgali, 14,70 I/s entre Balsareny El cost actualrnent estirnat de la i Sallent i 76,70 I/s entre Sallent construcció del col.lector per i Castellgalí). Aquesta capacitat trarns i elernents és el següent: és suficient per evacuar per gra- vetar les aportacions rnhxirnes ac- Tram o element Pressupwt estimat tual~,estimades a I'any 1981 en - Cardona - Súria 225,l Mptes. 118 11s pel total de les dues con- - Súria - Castellgalí 253,5 " ques. Es considera que. en cas - Balsareny - Mar 1.151.4 " d'arnpliació dels volurns de fa- - Captacions Rierol Salat 15,O " bricació previstos, els cabals fu- - Xerneneies d'equilibri 37.0 " turs podran ser evacuats arnb algun bornbeig interrnig. El cabal TOTAL(1982) ...... 1.682,O Mptes. rnaxirn futur estirnat al Projecte Revisions de preus ...... 200,O " pel conjunt dels dos rarnals és de 197,5 I/s (veieu quadre 2). Al pro- jecte que actualrnent s'executa T O T A L ...... 1.882,O Mptes. seria factible, pel que a capacitat del col.lector es refereix, la incor- poració a aquest de les salrnorres procedents de la factoria SOLVAY SITUACI~ ACTUAL DE LES de . OBRES El funcionarnent hidraulic del col.lector s'assegura de forma rela- Al 30 d'abril de 1985 estaven tivarnent senzilla arnb la disposició executats els següents trarns del de 21 xerneneies piezornetriques col.lector i obres: o arquetes de rotura de carrega al - Cardona - SÚria ...... 17.91 5 rnts. llarg del col.lector. de forma que - Súria - ...... 185 rnts. s'asseguri la sortida d'aire del col- - Manresa - Castellgalí ...... : ...... 6.885 rnts. lector, cada vegada que aquest tor- - Balsareny - Sallent ...... - ni a posar-se en rnarxa després - Sallent - Castellgalí ...... 19.276 rnts. d'una parada, corn a conseqüencia - Castellgalí - Prat de Llobregat ..... 228 rnts. d'una falta d'alirnentació de les cappleres, i I'esglaonament de la TOTAL CONSTRUIT ....46.489rnts. pressió interior de la tuberia. Les pressions de servei d'aquesta van des de 10 f ins a 20 atrn. La conducció s'ha construit - Balsa de carrega de Cardona Salat, que c'alirnenta arnb les arnb tuberia de fibrocirnent fa- - Balsa de carrega de Súria aigües residuals de Cardona i la bricada arnb cirnent PAS pels - Balsa de chrrega de Sallent Colonia Arqués, arnb els drenat- diametres rnenors (0 100, 125 ges de I'escornbrera rnorta i arnb i 250 rnrn), arnb objecte de no La longitud total construi'da re- els cabals naturals del propi rierol. ser atacada pels sulfats, i de presenta aproxirnadarnent el 37 OJO poliester reforpt arnb fibra de de la longitud total del projecte. vidre, fabricat arnb resina isof- Estan en estudi avancat i pen- talica, pels dihrnetres rnajors dents de ser sotrnesos al preceptiu (0350 i 450 rnrn). trirnit d'inforrnació pública els Les unions es realitzen arnb projectes variants de Súria-Castell- juntes tipus RK, en el cas de tub galí i Castellgalí-Castellbisbal,pre- de fibrocirnent, i arnb junta rne- veient-se que les obres d'aquests

canica tipus ARPOL de cautxú trarns puguin iniciar-se abans de -- E.P.D.M., als trarns executats arnb desernbre de 1985. L'execució Joan poliester reforcat arnb fibra de d'aquests trarns comprometen el Escriu i ParadeU vidre. terrnini inicial de les obres de 32 Enginyer de Camins, Canals i Ports Les salrnorres s'incorporen al rnesos. Aquestes no podran estar Director de les obres que actualment col.lecfor a través de balses de acabades abans de desernbre de du a terme la Direccib General cirrega després de passar per uns 1986. d'0bres Hidduliques del laberints de mesura rnagnetica del Esta tarnbé en estudi avancat la Departament de PoliticaTerritorial i cabal i presa autornitica de rnos solució tecnica per captar les apor- Obres Púbiiques tres. tacions de la conca del Rierol de la Generalitat de Catalunya