DOCSLIB.ORG

El Camí Romà De La Torre Del Breny I La Vil·La De Can Font De Cirerencs (Castellgalí)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Camí Romà De La Torre Del Breny I La Vil·La De Can Font De Cirerencs (Castellgalí) Arqueologia El camí romà de la Torre del Breny i la vil·la de can Font de Cirerencs (Castellgalí) Jordi Piñero i Subirana / Ramon Serra i Rial El camí antic per la ruta del Llobregat La petita recerca que presentem ha estat motivada indirectament per la documentació d’un treball vinculat al Museu Comarcal de Manresa. L’ob- jectiu inicial era confirmar l’existèn- cia d’un camí romà que passava per la Torre del Breny i aportar noves da- des al respecte. La iniciativa ha do- nat uns resultats molt positius i ha permès, de passada, la descoberta d’un nou jaciment romà que sembla força destacat. La idea d’un camí romà, probable- ment d’origen ibèric o anterior, que comunicava el pla de Bages amb la costa per la ruta del Llobregat no és pas nova. Tanmateix, alguns historia- dors postulaven que el camí principal era, ja des d’antic, el que passa per Sant Llorenç del Munt i per coll de Davi; és a dir, el que més endavant serà el camí ral de Barcelona. Partint d’aquests antecedents, la nostra re- cerca ha consistit sobretot en una ex- Fotografia aèria de la zona de Cirerencs i Boades i reconstrucció de l’itinerari del camí romà ploració sobre el terreny, amb la va- luosa ajuda de la fotografia aèria. Això ens ha permès dibuixar de manera bastant clara el traçat d’aquest camí que seguia més o menys la vall del Descripció de l’itinerari: antic, el qual podem resseguir des del Llobregat tot enllaçant a Martorell de torre a torre Breny fins a Manresa amb un nivell amb la Via Augusta. molt alt de precisió. L’opció del camí El pas del camí queda testimoniat de la Torre del Breny no implica en per dos elements clars: la torre del absolut descartar l’existència d’un al- Breny i, més endavant, la torre dels tre camí per la zona de Sant Llorenç, Comdals. Com és sabut, els monu- però creiem que el principal era el ments funeraris romans es situaven al H IVERN 2008 - D OVELLA - 5 Planta del mas de can Font de Cirerencs (realitzada en base a la fotografia aèria). costat dels camins, de manera que tesi més raonable és que en aquest important, que passava per Boades i, l’emplaçament de la Torre del Breny punt existís algun tipus de palanca, probablement, continuava per Vall- en un punt significatiu, molt a prop probablement assentada sobre algun honesta cap a la zona de Sant Llorenç de la confluència del Llobregat amb element força precari a les vores del del Munt, on podia enllaçar amb el el Cardener (i no pas a Boades), és un riu. Es tractaria d’una estructura camí de coll de Davi. factor que evidencia el pas d’un ca- molt feble que es devia malmetre A l’altra banda del riu, el camí fa mí que seguia la ruta del Llobregat. amb facilitat a conseqüència de les un doble giravolt. Primer passa pel El camí vindria pel costat esquerre riuades i de la qual no n’haurien que- costat de les restes d’un forn d’obra, del riu des de les poblacions actuals dat pràcticament vestigis. probablement construït a la mateixa de Castellbell i Sant Vicenç de Caste- L’absència d’un pas més segur per època de la fàbrica per tal de proveir- llet fins arribar a la Torre del Breny. travessar el riu no ha d’estranyar. A la de maons i teules, i al cap de pocs Per la morfologia del terreny és evi- tall d’exemple podem dir que encara metres supera un torrent per una me- dent que havia de continuar pel cos- al final del segle XVIII, abans de la na de pontarró. Després s’enfila en tat del Llobregat fins a trobar un in- construcció del Pont Vell, els habi- diagonal per una costa amb un pen- dret per travessar-lo. El pas del Llo- tants de Navarcles havien de traves- dent considerable fins la plana de Ci- bregat ha estat sempre el principal sar el Llobregat per un gual, expo- rerencs, i aquí s’encara en direcció a obstacle a l’hora de postular l’e- sant-se a nombrosos inconvenients i Manresa. A la part superior d’aquest xistència d’aquest camí antic, ja que penalitats: “homens y donas a vega- altiplà (a la zona del turó de Sant Je- en aquest sector no hi ha documen- das mitg nusos y las frequents morts roni) hi ha un altre camí, probable- tat cap pont, i tampoc s’aprecia cap que se exprimentan com també gra- ment també força antic, que surt en vestigi material a la llera del riu que ves malaltias de atrevirse uns a va- direcció est i es dirigeix cap al pont faci pensar que hi podia haver estat. dejar lo riu estan fora de pas y altres de Vilomara. Aquest podria ser un iti- Tot i això, hi ha un punt propici per sent la aygua freda en lo yvern.1” nerari que enllacés amb els camins travessar el Llobregat just a la vora de La importància estratègica d’a- de Vic i de Berga. l’antiga fàbrica de Sant Jaume, con- quest punt on el camí antic travessa- Seguint amb el camí de la Torre cretament al lloc on desguassa el ca- va el Llobregat ve marcada també pel del Breny, aquest continua més o nal de la fàbrica. Creiem que la hipò- fet que hi desemboca un altre camí menys paral·lel al Cardener, tot des- H IVERN 2008 - D OVELLA - 6 Masia de can Font de Cirerencs, on s’han identificat restes d’una vil·la romana cendint i vorejant el riu per sota del nalment, el camí arribava a la zona modificat en època andalusina, con- Malbalç. Abans passa pel costat ma- del Pont Vell. L’existència d’un pont cretament amb la construcció del teix de la Torre dels Comdals: un al- romà anterior al Pont Vell no està del pont del Cairat, atribuït a aquesta tre element clar que confirma l’itine- tot demostrada, però és molt proba- època, que travessava el Llobregat a rari del camí antic2, reutilitzat en ble. De fet, els documents alt-me- prop d’Esparreguera i connectava aquest cas en època medieval. Es dievals parlen d’una antiga strata que amb aquesta zona on sembla que hi tracta d’una torre de datació incerta discorria a l’altre costat del pont en havia una presència musulmana des- (però ens inclinem a pensar que po- direcció al Suanya. tacada5. La construcció del pont de dria ser d’època baix-medieval o pos- Per tant, al voltant de Manresa (on Vilomara, al segle XIII, va fer que el terior), la qual no té sentit si no és en època romana continuava vigent camí principal per anar de Manresa a com a punt de control del camí, molt un oppidum de tradició ibèrica em- Barcelona fos el que passava per coll a prop de l’entrada al terme de la ciu- plaçat a dalt del Puig Cardener) es de Davi: el camí ral. Hi havia un al- tat de Manresa. D’altra manera no produïa una confluència important de tre camí que sortia del Pont Vell per s’explicaria el seu emplaçament al camins3: el que venia de ponent, pas- l’indret de la Guia i baixava per la ri- fons d’una vall, quan aquest tipus de sant per la vil·la de Sant Amanç i el ba dreta del Llobregat, passant per torre solia aixecar-se en indrets alts i municipi de Sigarra (Prats de Rei), el Castellgalí i després per l’altra banda: dominants. que venia de Cardona i Solsona (el ca- Castellbell, el Vilar, Vacarisses i Te- Més endavant, el camí travessa els mí de la sal), el que venia del Ber- rrassa. Era el camí de coll de Cardús6. terrenys ocupats actualment per una guedà i, finalment, el que venia d’Au- Així doncs, en època medieval l’antic empresa d’infrastructures, el nus de sa (Vic), que en època alt-medieval camí de la Torre del Breny devia que- comunicacions de l’actual carretera i s’anomenava strata francisca. dar progressivament com un camí se- arriba a Sant Pau, on en època me- Òbviament, l’antic camí romà de la cundari, sobretot tenint en compte dieval hi havia un hospital de lepro- Torre del Breny va continuar utilit- que els viatgers havien de travessar el sos. Cal recordar que aquest tipus zant-se en èpoques posteriors. L’any Llobregat per una palanca o un gual, d’instal·lacions s’emplaçaven fora 1002 es troba documentat un camí mentre que els altres camins dispo- muralles, al costat dels camins però de Manresa a Esparreguera4. L’antic saven de bons ponts, com el de Vilo- una mica apartades de les ciutats. Fi- camí probablement s’havia adaptat i mara i el de Castellbell. H IVERN 2008 - D OVELLA - 7 Finestra en forma d’espitllera del celler de can Font de Habitació amb una gran obertura a can Font de Cirerencs. Es troba en el nucli originari de Cirerencs. Forma part d’una construcció molt ferma de l’edificació. possible origen antic. No sabem quan va quedar en de- Bages no va disposar d’un camí car- tor de les Arnaules, abans d’arribar al sús, però ja fa anys que alguns trams reter per poder comunicar-se amb Pont de Vilomara7. En altres sectors, han estat abandonats. Això ha fet que l’exterior.
Load more

Recommended publications
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
    [Show full text]
  • Strategies for the Spacial Relationship Between the Parc Agrari Del Baix Llobregat and Its Surrounding Municipalities
    Julia Haun COST Action Urban Agriculture Europe: Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 COST Action Urban Agriculture Europe Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 Author: Haun, Julia Photography: Haun, Julia Local organizers: Luis Maldonado Illustrations and resources are under the responsibility of the author COST Action Urban Agriculture Europe is chaired by: Prof. Dr.-Ing. Frank Lohrberg Chair of Landscape Architecture Faculty of Architecture RWTH Aachen University e-mail: [email protected] Professor Lionella Scazzosi PaRID - Ricerca e documentazione internazionale per il paessaggio Politecnico di Milano e-mail: [email protected] This publication is supported by COST ESF provides the COST Office through an EC contract COST is supported by the EU RTD Framework programme Index 1 Introduction 4 - 5 2 Analyses Historic development of the lower part of Baix Llobregat 6 - 7 Situation today 8 - 11 Barriers of the Parc 12 - 13 Spatial Situation 14 - 15 Examination of the border zone area 16 - 17 Examination of access possibilities into the area connected to Viladecans, Gava and Castelldefels 18 - 20 3 Concepts New Connections 22 - 25 Noise Protection 26 - 27 Possebility spaces 28 - 29 4 Conclusion 30 - 31 5 References 33 COST Action UAE: STSM Report - Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities 3 Introducing COST Urban Agriculture Europe 1. Introduction Fig. 1 Fig.
    [Show full text]
  • Potamogeton I Zannichellia a La Conca Mitjana Del Riu Llobregat (Catalunya, NE Península Ibèrica)
    Orsis26,2012 57-89 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB PotamogetoniZannichelliaalaconcamitjanadel riuLlobregat(Catalunya,NEpenínsulaIbèrica) PereAymerich C/Barcelona,29.08600Berga [email protected] Manuscritrebutelsetembrede2011 Resum PresenteminformacióactualitzadasobreelsgèneresPotamogetoniZannichellia alaconca mitjanadelriuLlobregat(c.1800km2,alt.300-1300m),àreasubmediterràniasensemasses d’aiguaestancadanaturalsiambunaxarxafluvialconsiderablementalterada.S’hanlocalit- zat11espècies(8Potamogetoni3Zannichellia),quehabitensobretotenbassesartificials ialsdosriusprincipalsdelazona.LesespèciesmésfreqüentssónP. trichoides,alesbasses (presènciaenel32%),iP. pectinatus,queestrobasobretotalriuLlobregat;totesdues mostrenunadinàmicaexpansivaenelsdarrersanys.Destacalapresènciadetàxonsque regionalmentsónmoltrarsipocconeguts(P. schweinfurthiiiZ. contorta)id’unapoblació residuald’unaespècieamenaçadaaCatalunya(P. perfoliatus).Tambéésnotableeldesco- brimentdelaconcentraciómésimportantdepoblacionsdeP. natans aCatalunya,observat recentmenten19bassesiqueestàenexpansió.P. coloratus, Z. contorta iZ. peltatasón tàxonslligatssobretotaaigüesnetesicorrents,imostrenindicisderegressió. Paraules clau: hidròfits;regiómediterrània;NEpenínsulaIbèrica;riuLlobregat;basses artificials;Potamogeton; Zannichellia. Abstract. Potamogeton andZannichellia inthemiddlebasinofLlobregatriver(Catalonia, North-easternIberianPeninsula) WepresentupdatedinformationaboutPotamogeton andZannichellia
    [Show full text]
  • The Evolution of the Commons Through the Triad of Dwelling, Socialisation and Production
    XVII Biennial IASC Conference “In Defense of the Commons: Challenges, Innovation, and Action”(Lima - July 2019) THE EVOLUTION OF THE COMMONS THROUGH THE TRIAD OF DWELLING, SOCIALISATION AND PRODUCTION A methodology applied to the area of influence of the Llobregat River (Catalonia). Javier Rocamonde1, Melisa Pesoa2, Natalia Alvaredo3, Joaquín Sabaté4 Abstract: The Llobregat River crosses the Province of Barcelona (in the north-east of the Iberian Peninsula) shaping an important territorial axis. It has always been a common resource of great relevance that ensured the subsistence of several communities that inhabited its area of influence. The river also played a key role in the industrialisation of Catalonia, which paradoxically caused the enclosure of part of its course (or at least its uses). Especially since the 19th century, private rights to use the river have prevailed over several of the traditional common uses. The old communal mills were disentailed or sold at low cost to become factories. Water became the main source of energy to feed the industries (mainly textiles) settled along the course of the river. Despite the enclosures, the process created a sequence of industrial complexes, which broadened the common heritage legacy. When the crisis of the industrial model hit Catalonia (at the end of the 20th century), neither the owners of the factories, nor the public administration were able to find a solution to stop the social and heritage decline. Nevertheless, when new commons started to rise globally, this industrial heritage began to be vindicated by grassroots as a common landscape. This historical round-trip back to commons transformed the territory and the architecture around the Llobregat River.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Descubrir El Vallès Occidental
    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.
    [Show full text]
  • Statistical Downscaling of Daily Precipitation Over Llobregat River Basin in Catalonia (Spain) Using Three Downscaling Methods
    Plinius Conference Abstracts, Vol. 11, Plinius11-194, 2009 11th Plinius Conference on Mediterranean Storms © Author(s) 2009 Statistical downscaling of daily precipitation over Llobregat river basin in Catalonia (Spain) using three downscaling methods. R. Ballinas, P.-A. Versini, D. Sempere, and I. Escaler ([email protected]) Any long-term change in the patterns of average weather in a global or regional scale is called climate change. It may cause a progressive increase of atmospheric temperature and consequently may change the amount, frequency and intensity of precipitation. All these changes of meteorological parameters may modify the water cycle: run-off, infiltration, aquifer recharge, etc. Recent studies in Catalonia foresee changes in hydrological systems caused by climate change. This will lead to alterations in the hydrological cycle that could impact in land use, in the regimen of water extractions, in the hydrological characteristics of the territory and reduced groundwater recharge. Besides, can expect a loss of flow in rivers. In addition to possible increases in the frequency of extreme rainfall, being necessary to modify the design of infrastructure. Because this, it work focuses on studying the impacts of climate change in one of the most important basins in Catalonia, the Llobregat River Basin. The basin is the hub of the province of Barcelona. It is a highly populated and urbanized catchment, where water resources are used for different purposes, as drinking water production, agricultural irrigation, industry and hydro-electrical energy production. In consequence, many companies and communities depend on these resources. To study the impact of climate change in the Llobregat basin, storms (frequency, intensity) mainly, we will need regional climate change information.
    [Show full text]
  • Custodio, E., Garcia, J.L
    120 SEA WATER ENCROACHMENT IN THE LLOBREGAT AND BESOS AREAS, NEAR BARCELONA (CATALONIA, SPAIN) 1 by Emilio Custodio, Dr. Ing. ABSTRACT The Llobregat and Bes6s areas, though small, are highly important aquifers for the Barcelona peripherical zones, and support a complex of urban, industrial and irrigated areas. They are young river deltas containing a two aquifer system, interconected upstream and at the delta boundaries. The deep aquifers support most of the abstractions, specially in the Llobregat area, the most important one. Since 1965 different studies have been completed and a partial observation network has been operated. Sea water encroachment proceeds into the deep aquifer through two main tracts along the Llobregat delta sea limit, corresponding to more coarse alluvial deposits, and their effects appear with a delay of 10 to 15 years. In between the salty water penetrations there are portions of re­ sidual fresh water, in the less permeable formations. Industrial wells pumping salt water aid in controling the salinization of other areas upstream, but when abandoned there is a step increase in chloride content. A wide mixing front develops and no Ghyben­ Herzberginterface can be found, though the general consequences apply. 1 Barcelona's International Groundwater Course. ETSIIB.- Polytecnical University of Barcelona and Eastern Pyrenees Water Agency. 121 VALLES' GRAVEN hnrbour \ (> { ~I>- 0 ... '1. \ " v N ~ 1>- ~ ~ p.. ~ ~ ~ E T 0 0 2 3km E 15 represents 15.106 m3/year ~ Pr~sent irri gahd area !ndustrial pumping center ~ with river water Supply wells --- - Irrigation canal Main irrigation wells ==t> Water divertion ® Recharge wells a Recho r gebyploughing Fig.
    [Show full text]
  • SPAIN – Shop Till You Drop!
    GIRLS! Shop till you Drop BARCELONA & MADRID 11 Days – 10 Nights DAY 1 – ARRIVAL TO BARCELONA Welcome to Barcelona! Guests Will be welcomed by a local escort at the airport who will assist with hotel transfers and check-in. Post check-in and in the afternoon, guests will head out for a Panoramic visit of Barcelona. Barcelona is a city on the coast of northeastern Spain. It is the capital and largest city of the autonomous community of Catalonia, as well as the second most populous municipality of Spain. With a population of 1.6 million within city limits, its urban area extends to numerous neighbouring municipalities within the Province of Barcelona and is home to around 4.8 million people, making it the sixth most populous urban area in the European Union after Paris, the Ruhr area, Madrid, and Milan. It is one of the largest metropolises on the Mediterranean Sea, located on the coast between the mouths of the rivers Llobregat and Besòs, and bounded to the west by the Serra de Collserola mountain range, the tallest peak of which is 512 metres (1,680 feet) high. Founded as a Roman city, in the Middle Ages Barcelona became the capital of the County of Barcelona. After merging with the Kingdom of Aragon, Barcelona continued to be an important city in the Crown of Aragon as an economic and administrative centre of this Crown and the capital of the Principality of Catalonia. Barcelona has a rich cultural heritage and is today an important cultural centre and a major tourist destination.
    [Show full text]
  • The Costs of Drought: the Exceptional 2007-2008 Case of Barcelona
    The costs of drought: the exceptional 2007-2008 case of Barcelona Julia Martin-Ortega and Anil Markandya November 2009 BC3 WORKING PAPER SERIES 2009-09 The Basque Centre for Climate Change (BC3) is a Research Centre based in the Basque Country, which aims at contributing to long-term research on the causes and consequences of Climate Change in order to foster the creation of knowledge in this multidisciplinary science. The BC3 promotes a highly-qualified team of researchers with the primary objective of achieving excellence in research, training and dissemination. The Scientific Plan of BC3 is led by the Scientific Director, Prof. Anil Markandya. The core research avenues are: • Adaptation to and the impacts of climate change • Measures to mitigate the amount of climate change experienced • International Dimensions of Climate Policy • Developing and supporting research that informs climate policy in the Basque Country See www.bc3research.org for further details. The BC3 Working Paper Series is available on the internet at http://www.bc3research.org/working_papers/view.html Enquiries (Regarding the BC3 Working Paper Series): Roger Fouquet Email: [email protected] www.bc3research.org The opinions expressed in this working paper do not necessarily reflect the position of Basque Centre for Climate Change (BC3) as a whole. Note: If printed, please remember to print on both sides. Also, perhaps try two pages on one side. The costs of drought: the exceptional 2007-2008 case of Barcelona Julia Martin-Ortega and Anil Markandya1 The drought affecting Catalonia between 2007 and 2008 was the most severe of the last century and serves as a case study for the assessment of the economic costs of such an event.
    [Show full text]
  • Replans Del Berguedà
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 19: Replans del Berguedà Replans del Berguedà COMARQUES: Bages, Berguedà, Osona i Solsonès SUPERFÍCIE: 52.591 ha MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Avinyó, Avià, Balsareny, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castellar del Riu, Cercs, Gaià, Gironella, la Quar, l’Espunyola, Lluçà, Montclar, Montmajor, Navàs, Olvan, Puig- reig, Sagàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatge d’atenció especial dels «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès» i parcialment el de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter». Figura 19.1 La ciutat de Berga i parcialment els Replans del Berguedà des del Santuari de Queralt. Trets distintius - El riu Llobregat travessa la unitat de nord a sud - Les zones de relleu més elevat, com la Quar i Queralt, destaquen pels seus vessants encinglerats i esdevenen els fons escènics de la unitat i de part de les Comarques Centrals. - El replans de la unitat perden altitud de nord a sud, des de Berga fins a Navàs - L’eix del Llobregat o C-16 és la principal via de comunicació, condiciona la distribució de les diverses - Diverses poblacions se situen a prop del Llobregat, com Gironella, Puig-reig i Navàs. àrees industrials dels Replans del Berguedà i també fa que aquest paisatge sigui de pas, en direcció als Pirineus pel túnel del Cadí. - Existència de colònies fabrils al llarg del riu, algunes de les quals han donat origen a nuclis de població, com l’Ametlla de Merola.
    [Show full text]
  • El Baix Llobregat: Dades Basiques
    PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 19, setembre 1994, p5gs. 75-97 EL BAIX LLOBREGAT: DADES BASIQUES JOAN LÓPEZ JosÉ Lu~sFLORES Ge6grafs. Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona 1. lndex de taules 13. Atur registrat a la comarca del Baix Llobregat per sectors d'activitat, marc 1992, (pag. 92) 1. Superfície, població i densitat dels municipis del Baix Llobregat, (pag. 78) 14. Evolució del nombre de treballadors inscrits a I'INSS per sectors d'activitat a les empreses de la 2. Evolució de la població de la comarca del Baix comarca del Baix Llobregat, 1986-1992, (pag. 93) Llobregat, 1975-1991, (pag. 80) 15. Evolució de les inversions industrials realitza- 3. Estructura d'edat de la població de la comarca del Baix Llobregat, 1991, (pag. 81) des a la comarca del Baix Llobregat per sectors d'activitat, 1985-1990, (pag. 94) 4. Composició percentual per grups d'edat de la població de les diferents arees, 1991, (pag. 82) 16. Evolució dels llocs de treball creats per les in- versions industrials realitzades a la comarca del 5. Moviment natural de la població de la comarca Baix Llobregat per sectors d'activitat, 1985-1990, del Baix Llobregat, 1991, (pag. 84) (pag. 95) 6. Movlment migratori de la població de la comar- 17. Consum d'energia dels municipis del Baix ca del Baix Llobregat, 1990, (pag. 85) Llobregat i distribució percentual per sectors, 1989, (pag. 96) 7. Cens d'habitatges, 1991, (pag. 86) 8. Població activa a la comarca del Baix Llobregat. 18. Altres indicadors d'activitat dels municipis del Població resident, 1991, (pag.
    [Show full text]