El Camí Romà De La Torre Del Breny I La Vil·La De Can Font De Cirerencs (Castellgalí)

Arqueologia

El camí romà de la Torre del Breny i la vil·la de can Font de Cirerencs (Castellgalí)

Jordi Piñero i Subirana / Ramon Serra i Rial

El camí antic per la ruta del Llobregat

La petita recerca que presentem ha estat motivada indirectament per la documentació d’un treball vinculat al Museu Comarcal de Manresa. L’ob- jectiu inicial era confirmar l’existèn- cia d’un camí romà que passava per la Torre del Breny i aportar noves dades al respecte. La iniciativa ha donat uns resultats molt positius i ha permès, de passada, la descoberta d’un nou jaciment romà que sembla força destacat. La idea d’un camí romà, probablement d’origen ibèric o anterior, que comunicava el pla de Bages amb la costa per la ruta del Llobregat no és pas nova. Tanmateix, alguns historia- dors postulaven que el camí principal era, ja des d’antic, el que passa per Sant Llorenç del Munt i per coll de Davi; és a dir, el que més endavant serà el camí ral de Barcelona. Partint d’aquests antecedents, la nostra recerca ha consistit sobretot en una ex- Fotografia aèria de la zona de Cirerencs i Boades i reconstrucció de l’itinerari del camí romà ploració sobre el terreny, amb la va- luosa ajuda de la fotografia aèria. Això ens ha permès dibuixar de manera bastant clara el traçat d’aquest camí que seguia més o menys la vall del Descripció de l’itinerari: antic, el qual podem resseguir des del Llobregat tot enllaçant a Martorell de torre a torre Breny fins a Manresa amb un nivell amb la Via Augusta. molt alt de precisió. L’opció del camí El pas del camí queda testimoniat de la Torre del Breny no implica en per dos elements clars: la torre del absolut descartar l’existència d’un al- Breny i, més endavant, la torre dels tre camí per la zona de Sant Llorenç, Comdals. Com és sabut, els monu- però creiem que el principal era el ments funeraris romans es situaven al

H IVERN 2008 - D OVELLA - 5 Planta del mas de can Font de Cirerencs (realitzada en base a la fotografia aèria).

costat dels camins, de manera que tesi més raonable és que en aquest important, que passava per Boades i, l’emplaçament de la Torre del Breny punt existís algun tipus de palanca, probablement, continuava per Vall- en un punt significatiu, molt a prop probablement assentada sobre algun honesta cap a la zona de Sant Llorenç de la confluència del Llobregat amb element força precari a les vores del del Munt, on podia enllaçar amb el el Cardener (i no pas a Boades), és un riu. Es tractaria d’una estructura camí de coll de Davi. factor que evidencia el pas d’un ca- molt feble que es devia malmetre A l’altra banda del riu, el camí fa mí que seguia la ruta del Llobregat. amb facilitat a conseqüència de les un doble giravolt. Primer passa pel El camí vindria pel costat esquerre riuades i de la qual no n’haurien que- costat de les restes d’un forn d’obra, del riu des de les poblacions actuals dat pràcticament vestigis. probablement construït a la mateixa de Castellbell i Sant Vicenç de Caste- L’absència d’un pas més segur per època de la fàbrica per tal de proveir- llet fins arribar a la Torre del Breny. travessar el riu no ha d’estranyar. A la de maons i teules, i al cap de pocs Per la morfologia del terreny és evi- tall d’exemple podem dir que encara metres supera un torrent per una me- dent que havia de continuar pel cos- al final del segle XVIII, abans de la na de pontarró. Després s’enfila en tat del Llobregat fins a trobar un in- construcció del Pont Vell, els habi- diagonal per una costa amb un pen- dret per travessar-lo. El pas del Llo- tants de Navarcles havien de traves- dent considerable fins la plana de Ci- bregat ha estat sempre el principal sar el Llobregat per un gual, expo- rerencs, i aquí s’encara en direcció a obstacle a l’hora de postular l’e- sant-se a nombrosos inconvenients i Manresa. A la part superior d’aquest xistència d’aquest camí antic, ja que penalitats: “homens y donas a vega- altiplà (a la zona del turó de Sant Je- en aquest sector no hi ha documen- das mitg nusos y las frequents morts roni) hi ha un altre camí, probable- tat cap pont, i tampoc s’aprecia cap que se exprimentan com també gra- ment també força antic, que surt en vestigi material a la llera del riu que ves malaltias de atrevirse uns a va- direcció est i es dirigeix cap al pont faci pensar que hi podia haver estat. dejar lo riu estan fora de pas y altres de Vilomara. Aquest podria ser un iti- Tot i això, hi ha un punt propici per sent la aygua freda en lo yvern.1” nerari que enllacés amb els camins travessar el Llobregat just a la vora de La importància estratègica d’a- de Vic i de Berga. l’antiga fàbrica de Sant Jaume, con- quest punt on el camí antic travessa- Seguint amb el camí de la Torre cretament al lloc on desguassa el ca- va el Llobregat ve marcada també pel del Breny, aquest continua més o nal de la fàbrica. Creiem que la hipò- fet que hi desemboca un altre camí menys paral·lel al Cardener, tot des-

H IVERN 2008 - D OVELLA - 6 Masia de can Font de Cirerencs, on s’han identificat restes d’una vil·la romana

cendint i vorejant el riu per sota del nalment, el camí arribava a la zona modificat en època andalusina, con- Malbalç. Abans passa pel costat ma- del Pont Vell. L’existència d’un pont cretament amb la construcció del teix de la Torre dels Comdals: un al- romà anterior al Pont Vell no està del pont del Cairat, atribuït a aquesta tre element clar que confirma l’itine- tot demostrada, però és molt proba- època, que travessava el Llobregat a rari del camí antic2, reutilitzat en ble. De fet, els documents alt-me- prop d’Esparreguera i connectava aquest cas en època medieval. Es dievals parlen d’una antiga strata que amb aquesta zona on sembla que hi tracta d’una torre de datació incerta discorria a l’altre costat del pont en havia una presència musulmana des- (però ens inclinem a pensar que po- direcció al Suanya. tacada5. La construcció del pont de dria ser d’època baix-medieval o pos- Per tant, al voltant de Manresa (on Vilomara, al segle XIII, va fer que el terior), la qual no té sentit si no és en època romana continuava vigent camí principal per anar de Manresa a com a punt de control del camí, molt un oppidum de tradició ibèrica em- Barcelona fos el que passava per coll a prop de l’entrada al terme de la ciu- plaçat a dalt del Puig Cardener) es de Davi: el camí ral. Hi havia un al- tat de Manresa. D’altra manera no produïa una confluència important de tre camí que sortia del Pont Vell per s’explicaria el seu emplaçament al camins3: el que venia de ponent, pas- l’indret de la Guia i baixava per la ri- fons d’una vall, quan aquest tipus de sant per la vil·la de Sant Amanç i el ba dreta del Llobregat, passant per torre solia aixecar-se en indrets alts i municipi de Sigarra (Prats de Rei), el Castellgalí i després per l’altra banda: dominants. que venia de Cardona i Solsona (el ca- Castellbell, el Vilar, Vacarisses i Te- Més endavant, el camí travessa els mí de la sal), el que venia del Ber- rrassa. Era el camí de coll de Cardús6. terrenys ocupats actualment per una guedà i, finalment, el que venia d’Au- Així doncs, en època medieval l’antic empresa d’infrastructures, el nus de sa (Vic), que en època alt-medieval camí de la Torre del Breny devia que- comunicacions de l’actual carretera i s’anomenava strata francisca. dar progressivament com un camí se- arriba a Sant Pau, on en època me- Òbviament, l’antic camí romà de la cundari, sobretot tenint en compte dieval hi havia un hospital de lepro- Torre del Breny va continuar utilit- que els viatgers havien de travessar el sos. Cal recordar que aquest tipus zant-se en èpoques posteriors. L’any Llobregat per una palanca o un gual, d’instal·lacions s’emplaçaven fora 1002 es troba documentat un camí mentre que els altres camins dispo- muralles, al costat dels camins però de Manresa a Esparreguera4. L’antic saven de bons ponts, com el de Vilo- una mica apartades de les ciutats. Fi- camí probablement s’havia adaptat i mara i el de Castellbell.

H IVERN 2008 - D OVELLA - 7 Finestra en forma d’espitllera del celler de can Font de Habitació amb una gran obertura a can Font de Cirerencs. Es troba en el nucli originari de Cirerencs. Forma part d’una construcció molt ferma de l’edificació. possible origen antic.

No sabem quan va quedar en de- Bages no va disposar d’un camí car- tor de les Arnaules, abans d’arribar al sús, però ja fa anys que alguns trams reter per poder comunicar-se amb Pont de Vilomara7. En altres sectors, han estat abandonats. Això ha fet que l’exterior. el camí s’ha continuat utilitzant mo- en bona mesura es perdés la memò- És difícil saber com era el camí dernament i ha estat convertit en una ria del recorregut d’aquest camí tra- romà originari. Les restes que actual- pista. dicional. De fet, en un mapa de Man- ment podem veure deuen correspon- resa de 1914 el que s’indica com a dre a modificacions posteriors (pro- camí vell de Sant Vicenç té un traçat bablement d’època medieval o més Dos territoris, dues vil·les lleugerament diferent, que passa ben recents) en funció de l’ús continuat a la vora de can Font i travessa el Car- del camí al llarg del temps. Els trams La fotografia aèria ens permet dener una mica abans de la con- en què el camí es troba abandonat copsar de manera nítida les caracte- fluència. Actualment és aquest l’iti- són els que, lògicament, han conser- rístiques d’aquest territori al voltant nerari que s’ha senyalitzat per als ex- vat millor les característiques anti- de la confluència del Cardener amb el cursionistes. Tanmateix, creiem que gues. Podem dir que és un camí Llobregat. Es tracta de la primera pla- és una modificació tardana del traçat d’uns dos metres d’amplada, amb un na amb bones possibilitats agrícoles originari. lleuger enclotament a la part de la abans d’arribar a la gran planúria que calçada, que no està enllosada però és el Bages. La mateixa Torre del sí reforçada normalment amb algun Breny sembla una gran fita, una mar- Vestigis materials del camí tipus de marge de pedra a banda i ca de territori per fer avinent al viat- banda. En el sector on el camí fa un ger que s’endinsava en terres d’un po- Quan parlem d’un camí romà cal pendent més acusat (concretament a derós magnat romà. Més avall de Sant deixar clar que no ens referim prò- la zona que travessa un bosc, deixant Vicenç i Castellbell, el Llobregat con- piament a una via romana. Més aviat enrere la plana de Cirerencs) el traçat forma una vall estreta envoltada de es tractava d’un camí secundari, un i els marges de pedra són molt més turons. Aquesta zona és, a més, un iter o un actus; és a dir, un camí de sòlids. Aquest tram de pujada té unes punt estratègic de comunicacions: bast que no era apte per a les car- característiques molt similars a un al- d’una banda, les rutes que venen del rosseries. De fet, fins al segle XVIII el tre del camí ral de Barcelona, al sec- Cardener; de l’altra, les que vénen de

H IVERN 2008 - D OVELLA - 8 El camí antic en un tram força ben conservat, travessant un camp abans d’iniciar el descens cap a la torre dels Comdals.

Llobregat amunt i que devien ajuntar- rencs abasta en l’actualitat pràctica- bre la vila, el nom de la qual és Rà- se a Manresa o bé una mica més ment tot l’espai entre els dos rius i fecs” i va a trobar el riu Cardener11, avall, abans de la confluència dels arriba fins la zona de l’abocador, ja en molt a prop del lloc on ara es troba la dos rius. terme de Manresa. torre dels Comdals. Cal fer notar que Un punt estratègic, geogràfica- Hi ha diversos factors que perme- la vila Raffechs (un nom de possible ment partit en dos territoris gairebé ten constatar aquesta unitat territorial arrel àrab) no s’ha pogut identificar, bessons. En efecte, els meandres dels a l’entorn de can Font. En època me- per la qual cosa és probable que es rius configuren dues porcions de ter- dieval aquest territori formava la qua- refereixi al mas de can Font, relati- reny més o menys pla de caracterís- dra de Cirerencs, que tenia el mas de vament proper a aquesta zona, tot i tiques molt similars, amb una exten- can Font i els molins nou i vell (cal que al segle XIV encara consta un sió pràcticament idèntica i una dis- dir que un primer molí es troba do- mas anomenat Ràfecs al terme de tribució simètrica. Les dues planes, cumentat ja l’any 9559). Malaurada- Castellgalí. dividides pel Llobregat i organitzades ment, no coneixem notícies més con- Una altra referència documental a partir de l’eix vertebrador que su- cretes sobre aquesta quadra10. interessant parla de l’existència de posa el pas del camí, tenen dos nu- Un altre fet rellevant és que el ter- “palaus” al terme de Castellgalí. clis que des de temps immemorials me de la ciutat de Manresa té el seu Concretament, en una donació de han centralitzat sengles explotacions límit meridional just en aquest sector. l’any 980 d’un alou situat “en el a banda i banda: Boades és un as- El termenal, que va seguint el curs apendicio de castro Galindone donde sentament d’origen ibèric (ocupat al- del Llobregat i del Cardener, no pas- dicen Palacios12”. El document con- menys des del segle VI a.C.) trans- sa, com semblaria lògic, pel junyent servat (una transcripció del segle format després en una vil·la romana dels dos rius, sinó que en deixa fora XVIII feta per un frare de Montserrat) que és la més important del Bages8. un tros de terreny que coincideix amb és imprecís, però se’n pot inferir que Can Font de Cirerencs, com veurem la quadra de Cirerencs, que s’inclou, en un “apèndix” del terme de Cas- tot seguit, té el seu origen també en com Boades, dins el terme del Cas- tellgalí, molt probablement, per tant, una vil·la romana. Posteriorment, les tellgalí. La descripció del terme de a la zona situada a l’altra riba del Llo- dues vil·les van esdevenir destacats Manresa de l’any 1020 especifica bregat, hi havia almenys dos palaus, masos que van mantenir el seu do- que aquest passa per “davant de Bo- els quals es podrien correspondre mini sobre amplis territoris del seu ades”, “baixa per la roca fins al coll amb sengles vil·les: Boades i can entorn. El mas de can Font de Cire- de Terra d’Ollers”, puja “al puig so- Font de Cirerencs. Alguns investiga-

H IVERN 2008 - D OVELLA - 9 Torre del Breny: monument funerari romà del segle III (Castellgalí). Situada al costat del camí romà, a la confluència del Llobregat i el Cardener.

dors sostenen actualment que en èpo- del terme del castrum de Castellgalí, table alteració morfològica que ha so- ca alt-medieval el terme palau fa re- tot i que probablement feta sobre la fert, incloent-hi l’obertura d’uns pe- ferència a un tipus d’institució que base d’algun tipus d’unitat territorial tits canals per al desguàs de les ai- l’estat emiral andalusí va imposar al anterior. I, sigui com sigui, el topònim gües pluvials, els quals s’observen segle VIII amb finalitats fiscals i de- devia fer referència a un lloc on hi ha- perfectament en la fotografia aèria. fensives13. Solen estar situats en àm- via cirerers. En aquest sentit, és cu- Així mateix, algun petit tram del ca- bits peri-urbans i es relacionen amb riós que al terme de Rajadell existís mí antic ha quedat escapçat degut als la xarxa viària i amb les torres de de- una altra quadra jurisdiccional amb el moviments de terres. fensa. En molts casos, aquests “pa- nom de Cirera. laus” es troben emplaçats en antics A la llum de tot el que hem dit, el assentaments romans14. Per la seva territori de Cirerencs, i també el de La vil·la romana banda, l’estudiós Xavier Sitges, se- Boades, adquireixen un gran interès de can Font de Cirerencs guint una teoria anterior, interpreta el des del punt de vista arqueològic. Bo- terme palau com a indicador d’una ades ha sofert més alteracions en Les troballes que hem pogut fer a antiga vil·la romano-visigòtica, fet època recent: la fàbrica de Carburos, nivell superficial (restes de tegulae i que es corrobora també a Sant Amanç la fàbrica tèxtil de Sant Jaume, el pas dolia, fragments escadussers de cerà- de Viladés (Rajadell)15. de la via dels ferrocarrils catalans... mica sigil·lada i un pondus) constaten També és un element interessant El sector de Cirerencs, en compara- l’existència d’un jaciment romà a can el mateix topònim de Cirerencs. Se- ció, s’ha conservat relativament ver- Font de Cirerencs i, de passada, re- gons Coromines16, els mots cirera i ci- ge i es presenta com un petit oasi just forcen la idea del pas d’un camí antic rerer deriven del llatí ciresa, que evo- abans d’arribar a la conurbació man- per aquest sector. La vil·la es trobaria luciona cap a la forma cirer (docu- resana, que comença ben a prop: a la perfectament emplaçada segons els mentada al segle XIII) i posteriorment zona de l’abocador i el polígon de Bu- cànons clàssics: en un racó de la pla- cirerer. Mentre que el terme cirerenc, falvent. Malgrat això, cal dir que al- na, arrecerada per un turó a la seva es- específicament, es refereix a un cire- guns del camps situats al costat del quena, encarada a migdia, a prop d’un rer, o el seu fruit, encara mig verd, i camí antic (i concretament la plana camí però no a tocar i amb excel·lents és documentat als segles XIII-XIV. Per principal d’aquest sector) s’han uti- vistes sobre el riu Cardener. tant, l’evolució etimològica del mot litzat recentment per a l’extracció d’à- El mas de Can Font de Cirerencs, ens fa pensar que la quadra de Cire- rids. El terreny ha estat restaurat, actualment deshabitat, conserva en rencs seria una partició baix-medieval però tot i això no passa per alt la no- les seves parets les empremtes de di-

H IVERN 2008 - D OVELLA - 10 Torre dels Comdals, probablement d’època baix-medieval. És situada al costat del camí, just al punt d’entrada al terme de Manresa.

versos períodes històrics. El mas va 1668, 1671 i 1718), i una altra al fi- ens criden l’atenció: un pou, el celler configurar-se al llarg de l’edat mitja- nal del segle XIX o principi del XX, en i una cambra adjacent al celler amb na i en època baix-medieval ja tenia la qual el conjunt s’adapta com a re- un gran finestral. Aquests elements una estructura força consistent, com sidència rural a l’estil més o menys són els més antics i es troben situats ho demostra el celler, amb els carac- modernista, tot afegint-hi dos cossos en un punt nodal de la masia que ha terístics arcs apuntats, i altres ele- laterals allargassats on hi ha la nova condicionat totes les construccions ments de la planta baixa. Posterior- casa dels amos, alhora que es rema- posteriors. ment va sofrir una reforma important ta una torre quadrada, probablement El pou té aproximadament un me- a finals del segle XVII i principi del anterior. tre de diàmetre. En la part inferior XVIII, tal com ens informen diferents Observant amb deteniment la plan- està arrebossat amb morter de calç. llindes que s’han conservat (dels anys ta de l’edifici, hi ha tres elements que Sembla un element molt antic ja que, quan es va aixecar la construcció del celler, es va deixar una obertura al mur per poder accedir al pou. En les últimes modificacions de la masia el pou es va prolongar fins a la primera planta, on s’hi va construir un altre accés. El celler, una construcció força im- pressionant i de gran qualitat cons- tructiva, és l’habitació a partir de la qual es va desplegar tota l’estructura arquitectònica del mas. És una cambra de forma rectangular d’unes dimensions interiors de 17 per 7,5 metres aproximadament. L’aparell constructiu és fet amb carreus ben tallats i disposats en fileres regulars. S’hi Pondus (pes de teler) localitzat en un camp proper observen tres finestres en forma d’es- a can Font de Cirerencs. pitllera (una de les quals està tapia-

H IVERN 2008 - D OVELLA - 11 Exedra romana de Boades (Castellgalí).

da) de dimensions molt grans (1,10 que en cega una de les espitlleres, es mediat. Però tant les mides (més m d’alçada) i perfectament regulars. va fent estreta per la paret de ponent grans en el cas de can Font) com les Aquestes obertures no tenen sortida fins arribar a només 2,16 metres característiques de l’aparell cons- a l’exterior, ja que les construccions d’amplada. Aquesta paret presenta tructiu ens han fet desestimar en posteriors les han inhabilitat. En el dues inclinacions provocades per l’a- principi aquesta hipòtesi, tot i que període gòtic la sala es va cobrir amb daptació, molt forçada, a un dels an- caldria una intervenció arqueològica cinc grans arcs de diafragma i se’n va gles del celler. En el punt més estret per determinar si en la fonamentació modificar la paret oest, per tal d’in- s’aixeca una gran finestra rematada d’aquesta estructura peculiar queden tegrar-la en la nova configuració del amb un arc escarser asimètric. Pos- vestigis d’època romana. mas. La solidesa i la bona qualitat teriorment, l’arc va ser reforçat a la Així doncs, amb les dades de què d’aquesta peça, si la comparem amb part exterior per un altre arc de maó disposem actualment podem afirmar els altres murs de pedra conservats a i l’obertura va ser tapiada per habili- que la masia de can Font de Cirerencs la planta baixa, juntament amb l’e- tar la cambra contigua com a tina. s’assenta sobre un jaciment previ d’è- xistència de les espitlleres, podrien Actualment l’habitació té una petita poca romana, tal com ho demostra el fer pensar en una construcció amb fi- porta d’entrada, però anteriorment hi material constructiu, bàsicament res- nalitats defensives, tot i que no es pot havia un gran arc de mig punt que do- tes de tegula, que hem identificat en descartar que, des d’un primer mo- nava accés a la sala i que posterior- l’habitació amb finestra i també en ment, ja fos concebuda per desenvo- ment també va ser tapiat. camps propers. Tanmateix, el que no lupar la funció de celler. La singularitat d’aquesta habita- podem determinar és si algunes de Adjacent al celler, just en el punt ció, i en especial la gran finestra o ar- les construccions de la masia són d’è- on es posen en contacte el mas me- cada, que en la situació que hem des- poca romana o fins a quin punt rea- dieval i l’ampliació modernista, tro- crit no té cap funció arquitectònica, profiten estructures constructives an- bem una petita habitació de planta juntament amb el fet que en diferents teriors. Una hipòtesi del procés cons- més o menys cònica, però molt irre- punts han aparegut restes abundants tructiu del conjunt, basada en l’ob- gular, que fa cinc metres de llarg per de tegulae, ens va fer pensar en un servació de les restes actuals, ens fa poc més de cinc metres d’amplada en primer moment que ens trobàvem da- pensar que el pou seria l’element més la seva part meridional i està coberta vant d’una antiga habitació romana antic, al costat del qual es va aixecar amb una volta de pedra. Aquesta ha- rematada amb una exedra. El referent la construcció del celler i, posterior- bitació, que és posterior al celler, ja de l’exedra de Boades era molt im- ment, l’habitació amb finestra. Ara

H IVERN 2008 - D OVELLA - 12 Vista aèria en perspectiva de la zona entre Boades i Cirerencs on el camí travessaria el Llobregat.

per ara, però, no tenim prou dades teix en una cambra sense cap accés, fa pensar que podia haver fornit el per fixar una cronologia absoluta a i un altre està situat entre la tina i el material petri per a la seva construc- aquests elements, i tampoc podem pou. ció i, tal vegada, també per a la vil·la afirmar que el celler sigui una cons- A un nivell més anecdòtic, val la romana. trucció d’època antiga. Això no obs- pena esmentar que la masia de can D’altra banda, en un indret a la vo- tant, és un fet evident que aquests Font, probablement pel fet de ser la ra d’un torrent que travessa la plana tres elements, sens dubte els més an- gran casa pairal d’aquesta zona, ha de Cirerencs s’hi observen un seguit tics del conjunt, van condicionar el estat objecte d’enraonies populars o de forats en el terreny natural, els creixement de la masia i les cons- de rumors, especialment el celler, del quals han estat reomplerts. Tot i això, truccions posteriors segueixen el rit- qual es deia que tenia uns ganxos de considerem que l’existència d’un hi- me d’unes estructures prèvies que ferro que havien servit per fer-hi tor- potètic camp de sitges en aquest forcen una planta en forma d’angle tures. punt és força dubtós. Les caracterís- obert, amb una distribució, especial- tiques geològiques del terreny provo- ment en aquest punt nodal, certa- quen en diversos indrets l’obertura ment estranya. Altres vestigis d’uns esvorancs naturals (unes peti- Un altre aspecte que sorprèn de potencialment interessants tes bòfies), de vegades de forma cir- l’observació de la planta és que, al cular, alguns dels quals són fàcils de voltant de la intersecció d’aquests Al costat de ponent de la masia de confondre amb una sitja. Aquestes hi- tres elements, han quedat diversos can Font de Cirerencs hi hem identi- potètiques sitges es troben al marge espais morts. Un, de forma triangular, ficat una petita pedrera. Ignorem en d’un camp en el qual s’hi ha realitzat és reomplert amb terra i pedres, un quina època va ésser utilitzada, tot i extracció d’àrids, i ens inclinem a altre és al costat del celler i consis- que la proximitat amb la casa pairal pensar que en el moment en què s’o-

H IVERN 2008 - D OVELLA - 13 brí un camí nou en aquest sector els referència a una notícia d’última ho- 9. Venda d’un molí in termino castri Galin- forats van tapar-se per tal d’assegu- ra que afecta de ple aquest territori. donis, in alveo Cardo Asinario. El terme de Castellgalí només és travessat pel Car- rar el ferm del camí. Es tracta d’una primera proposta que dener en el tram que va de la torre dels s’ha donat a conèixer en relació amb Comdals a la confluència amb el Llobre- el desdoblament del tram sud de l’eix gat. Ressenya que féu el pare B. Ribas Conclusions: del Llobregat (c-55) entre Manresa i (1789-1790) d’uns documents actualment perduts. Publicat a Ordeig i Mata, una vil·la romana Castellbell. Segons aquesta proposta Ramon: “Els comtats d’Osona i Manre- bessona de Boades? (encara en una fase preliminar però sa”, Catalunya Carolíngia, vol. IV. Insti- que ja ha despertat la polèmica) la tut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1999. A la llum del petit estudi que hem nova carretera desdoblada passaria Doc. 727, any 955. 10. Pardo, Dolors “Castellgalí”, a Història portat a terme en la zona de Cirerencs per l’altra riba del Cardener, molt a del Bages, ed. Parcir, Manresa, 1987. i Boades, creiem que aquest territori prop de la masia de can Font, men- pp. 240, 243. No coneixem més notícies es presenta amb unes noves pers- tre que el nou vial d’accés a Sant Vi- sobre la quadra de Cirerencs, però una pectives molt suggeridores de cara al cenç i el Pont de Vilomara passaria petita recerca documental segurament aportaria noves dades rellevants. coneixement de la història antiga i per la plana de Boades i travessaria 11. Benet i Clarà, Albert: Història de Man- alt-medieval del Bages. Ara per ara, el Llobregat molt a prop del punt on resa. Dels orígens al segle XI. Manresa, però, proposem només unes primeres situem l’antiga palanca17. Tot això 1985, pp. 72-73. En l’acta de restitu- conclusions, amb alguns fets com- ens referma en la idea que la recerca ció de la dotació de Santa Maria de Man- resa de l’any 1020 hi ha una detallada provats i uns quants interrogants que històrica i arqueològica que proposem descripció del terme: Et quomodo ipsum de moment hauran de quedar a l’ai- és, precisament ara més que mai, del flumen transit ante ipsas Buadas. Et sic re. D’una banda, es constata el pas tot necessària i imprescindible. descendit rupem usque ad collem de d’un camí antic i l’existència d’una Terra de Ollariis. Et sic vadit ascendens in podium super villam cui nomen Raf- vil·la romana a can Font de Cirerencs. fechs. Et sic descendit in flumen quod NOTES Probablement es tracta d’un assenta- vocant Cardasnarium. Creiem que el text ment important, que bé podria tenir 1. Ferrer, Llorenç: “Navarcles”, a Història que ens ha arribat (una còpia del segle les característiques d’una vil·la sen- del Bages, ed. Parcir, Manresa, 1987. P. XV) conté algunes interpolacions. 12. Regesta del s. XVIII del pare B. Ribas on yorial com Boades o Sant Amanç. 147. 2. Xavier Sitjes ja planteja la possibilitat es recull que els almoïners de Sunifred Però no podem determinar si l’actual d’un camí medieval que passés vora la donen a Santa Maria de Ripoll un alou masia ha conservat restes arquitectò- torre dels Comdals i travessés el Llobre- “en el apendicio de castro Galindone niques de l’antiga vil·la (cosa que és gat per un gual. Sitjes, X.: Els ponts me- donde dicen Palacios, condado de Man- resa”. Publicat a Ordeig i Mata, Ramon: possible) i quina era l’extensió que te- dievals del Bages, col·lecció “Monogra- fies de temes locals i comarcals” núm. 6, Op. Cit. Doc. 1312 (any 980). nia aquesta vil·la que, amb tota pro- ed. Centre Excursionista de la Comarca 13. Martí, Ramon: “Palaus o almúnies fis- babilitat, estaria emplaçada sota l’ac- del Bages, Manresa, 1988. P. 11. cals a Catalunya i al-Andalus”, a Les so- tual masia i el seu entorn immediat. 3. Piñero, Jordi: “Noves dades sobre arque- ciétés méridionales à l’âge féodal, Hom- mage à Pierre Bonassie, Tolosa, 1999, Per respondre aquests interrogants ologia romana a Rajadell: la vil·la de Sant Amanç i altres jaciments”, a Dovella, pp. 63-70. seria convenient continuar la recerca núm. 47, maig de 1994. Manresa, pp. 14. Canal, J; Canal, E; Nolla, J.M.; Sagrera, en algunes línies que considerem ne- 29-36. J.: “Les villae de Constantí a Carlemany. cessàries: la realització de diferents 4. Ribas, B. Història de Montserrat (888- Aportacions gironines a la qüestió de l’e- volució i la tranformació de les vil·les o sondejos arqueològics per aclarir la 1258). Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1990, p. 152. termes rurals durant l’antiguitat tardana situació de l’antiga vil·la i identificar- 5. Hernández, Àngel M.; Navarro, Eleuteri.: (segles IV-VIII)”, a Annals de l’Institut ne els vestigis constructius; una pros- “L’empremta andalusina al tram mont- d’Estudis Gironins, Volum XLVII, Any pecció més en profunditat del territori serratí del Llobregat”, a Dovella, núm. 2006. Pp. 15-48. 15. Sitjes, Xavier: treball en procés de pu- circumdant, que podria aportar re- 93, Manresa, 2007, pp. 5-11. 6. Gasol, Josep M.: “Notícia històrica d’an- blicació. sultats interessants per conèixer la tics camins i carreteres del Bages”, a 16. Coromines, Joan. Diccionari etimològic i distribució espacial d’aquesta zona Butlletí del Montepio de conductors Sant complementari de la llengua catala- en l’antiguitat, sobretot tenint en Cristòfol de Manresa-Berga, núm. 381, na.Vol. II. 17. Regió7. 25-7-2007, p. 9; 26-7-2007, compte les possibilitats que actual- 1984. p. 18. 7. Piñero, Jordi; Flotats, Núria: “Hostals i p. 10; 28-7-2007, p. 11. ment ofereix l’ús de la fotografia aè- camins a Viladordis”, a Festa Major Vila- ria, i, finalment, un treball de recer- dordis, Manresa, 2005. pp. 23-27. 8. Daura, A; Sánchez, E; Pardo, D; Galobart, ca documental, en especial sobre el Jordi Piñero i Subirana mas de can Font i la quadra de Cire- J: El jaciment ibero-romà de Boades. Cas- tellgalí-Bages. Associació Cultural Dove- Ramon Serra i Rial rencs. lla. Monografies, núm. 1, Manresa, Arqueòlegs Per acabar, no podem eludir de fer 1987.

H IVERN 2008 - D OVELLA - 14