Guia De L'itinerari Geològic Pel Baix Llobregat
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Guia de l’Itinerari Geològic pel Baix Llobregat. Un viatge de més de 400 milions d’anys a tocar de Barcelona www.itinerarisgeologics.com Itinerari Geològic del Baix Llobregat Roberto Espinola Cazorla 1. INTRODUCCIÓ A LA GEOLOGIA DEL BAIX LLOBREGAT 1.1. Unitats geològiques principals El territori català, des d’un punt de vista geològic, pot ésser dividit en tres unitats geològiques principals i que alhora, esdevenen les principals unitats morfoestructurals de Catalunya. Aquestes unitats són (figura 1): a) Serralada Pirinenca b) Sistema Mediterrani c) Depressió Geològica de l’Ebre Fig. 1: Unitats geològiques principals de Catalunya (traça negra Baix Llobregat). A la comarca del Baix Llobregat en tenim representades dues d’aquestes unitats: la Depressió Geològica de l’Ebre (que no serà visitada, però de la qual es farà un breu esment durant el recorregut) i el Sistema Mediterrani. La Depressió Geològica de l’Ebre està situada al sector més septentrional de la comarca, està integrada en part en els municipis de Collbató, Esparreguera i Olesa de Montserrat i la formen els materials terciaris dels contraforts de la muntanya de Montserrat. Sota la denominació Sistema Mediterrani s’integren el conjunt de serralades i conques situades a la zona de llevant de Catalunya, les quals tenen una orientació aproximadament paral∙lela a la línia de costa. Així, podem diferenciar les següents unitats integrants del Sistema Mediterrani: 2 Itinerari Geològic del Baix Llobregat Roberto Espinola Cazorla Depressió Litoral: constituïda pels materials quaternaris recents (Holocè) que formen les terrasses i Delta del Llobregat. També es podria integrar en aquesta unitat l’antic estuari del Llobregat, que arriba fins als voltants del Papiol, amb materials del Pliocè i Plistocè. Serralada Litoral: és la unitat geològica més extensa de la comarca. Al marge dret del riu Llobregat integra tots els terrenys que afloren aproximadament entre el Delta del Llobregat i les poblacions de Castellví de Rosanes i Martorell. Al marge esquerre del riu integra els materials situats entre la Depressió Litoral i les poblacions de Molins de Rei i el Papiol. Els materials representats corresponen tant al sòcol paleozoic, amb materials cambroordovicions (esquistos i quarsites), silurians (pissarres negres), devonians (carbonats i calcosquists) i del Carbonífer (granodiorita del Papiol), com a la cobertora mesozoica, amb materials triàsics (gresos i conglomerats rogencs i calcàries blanquinoses), juràssics (calcàries i dolomies) i cretàcics (calcàries, dolomies, calcarenites i gresos). Depressió Prelitoral: aquesta unitat integraria els terrenys compresos entre les poblacions de Castellví de Rosanes, Martorell i El Papiol, al sud, i Esparreguera i Olesa de Montserrat, al nord. Els materials pertanyen majoritàriament al Miocè (argiles, gresos i conglomerats) i en menor mesura al quaternari (terrasses del Llobregat i travertins (sobretot a l’entorn d’Esparreguera). Serralada Litoral: aquesta unitat està constituïda per l’alineació muntanyosa situada al nord d’Olesa de Montserrat i Esparreguera i al sud de Collbató. 1.2. Principals processos geològics a Catalunya Els materials que afloren a Catalunya presenten evidències clares d’haver estat afectats pels següents processos geològics: Orogènia Herciniana o Varisca: responsable de la formació de la Serralada Herciniana, la qual s'estenia a través d'Europa central des del sud de la Península Ibèrica fins al sud de les Illes Britàniques. Els fragments de sòcol paleozoic de Catalunya pertanyen a la Serralada Herciniana. Les fases més intenses de la deformació herciniana tenen lloc durant el Westfalià (Carbonífer superior, 318‐303 Ma). Posteriorment, en temps permians la serralada és arrasada per l’erosió formant‐se una peneplana sobre la qual es van dipositar els sediments mesozoics. Els materials paleozoics deformats durant l’orogènia Herciniana varen ser deformats per una tectònica polifàsica, es a dir, mitjançant successives fases de deformació. La primera fase de deformació és la principal i produí un plegament generalitzat i el desenvolupament d’una foliació pissarrosa molt penetrativa. Les estructures generades tenen una direcció WNW‐ESE i vergència cap al SSW. Aquesta foliació presenta una inclinació molt constant cap al NNE, paral∙lela al pla axial dels plecs sobretot en els nivells més pelítics i en ventall quan afecta a nivells més competents (gresos, calcàries, etc). 3 Itinerari Geològic del Baix Llobregat Roberto Espinola Cazorla Una segona fase de deformació (o deformacions) plega els plans axials previs i genera la formació de crenulacions i plecs amb xarnera angulosa i flancs força plans (plecs en acordió o chevrons). Aquestes estructures de segona fase tenen unes orientacions similars a les de primera deformació. Finalment, una fase de deformació (o deformacions) tardana afecta tot el conjunt anterior i generà la formació de noves crenulacions i plecs tipus kink‐band. Associat a l’orogènia Herciniana es produeix un metamorfisme regional, bàsicament de grau baix (amb algunes excepcions: Montseny, Guilleries, Cap de Creus, etc.), produït durant la fase de deformació principal i un metamorfisme de contacte associat a l’emplaçament de batòlits granítics en temps tardihercinians. A la comarca del Baix Llobregat tenim exemples d’aquestes roques ígnies a la Pedrera Berta del Papiol, així com un ampli eixam de roques hipabissals. Orogènia Alpina: responsable de la formació dels Pirineus, així com d’altres serralades com els Alps i l’Himàlaia. Aquesta orogènia afectà els materials prèviament deformats per l’orogènia Herciniana, els materials mesozoics i part dels sediments paleògens. La deformació alpina s’estén des del Cretàcic superior fins al Miocè inferior i és la responsable de la estructura actual i dels relleus “joves” que presenten els Pirineus i en menor grau dels de les Cadenes Costaneres Catalanes. L’orogènia alpina no produeix metamorfisme. Distensió neògena: Un cop finalitzada la compressió alpina, el context geodinàmic de l’Europa occidental passa a ser de caire distensiu, és a dir, els mecanismes de deformació estan associats a processos d’extensió cortical. Aquest període es coneix com a distensió neògena i és el responsable de l’estructuració final del terrenys de Catalunya, especialment a la banda de llevant del territori. Així, l’estructura d’aquest sector està marcada per un sistema de “horts”, o blocs aixecats i “grabbens”, o fosses, limitat per falles normals amb una orientació general ENE‐WSW. Entre els horts poden destacar el Garraf‐Montnegre (inclou Collserola), el Gaià, Bonastre i entre les fosses les depressions del Vallès Penedès, de la Cerdanya, de l’Empordà, del Rosselló, de la Selva, del Camp de Tarragona, etc). Esquema d’un sistema de horts i grabbens 4 Itinerari Geològic del Baix Llobregat Roberto Espinola Cazorla Aplicació del sistema de horts i grabbens al Sistema Mediterrani (original E.Roca). A part de les unitats geològiques principals, també em fem un breu esment sobre l’anomenada Falla del Llobregat, atès que constitueix l’accident tectònic més important de la comarca. La Falla del Llobregat té una orientació NNW‐SSE que produeix un desplaçament horitzontal cap al SSE del bloc situat a l’est de la falla. A partir dels estudis estructurals realitzats, es considera que el desplaçament produït per la falla és de l‘ordre de 4‐6 kilòmetres. Aquesta falla és una antiga estructura paleògena reactivada durant la distensió neògena. A partir d’allò explicat anteriorment, els materials geològics també els podem dividir en: Sòcol: Conjunt de roques, tant d’origen igni com sedimentari, d’edat paleozoica i, localment, tal vegada precambriana, fortament deformades i sovint metamorfitzades. Cobertora: Conjunt de roques essencialment sedimentàries, que reposa discordantment sobre el sòcol. La cobertora es deformada es graus molt variables segons la seva situació, però no metamorfitzada, llevat, d’una estreta franja al llarg de la falla nordpirinenca. Mapa geològic comarcal on s’indiquen les 5 principals unitats geològiques del Baix Llobregat i la Falla del Llobregat. 5 Itinerari Geològic del Baix Llobregat Roberto Espinola Cazorla 1.3. Geodiversitat al Baix Llobregat A la comarca del Baix Llobregat podem trobar‐hi: Els tres tipus de roques segons la seva gènesis: o Roques sedimentàries: gresos, argiles, llims, conglomerats, margues, calcàries, guixos (evaporites) al Massís del Garraf, Delta del riu Llobregat, entre d’altres. o Roques metamòrfiques: pissarres, esquistos, quarsites, lidites a la Serra de Collserola o a Torrelles de Llobregat. o Roques magmàtiques plutòniques com la granodiorita del Papiol i hipabissals com els pòrfirs del Turó del Telègraf. Roques d’edats molt variades: 6 Itinerari Geològic del Baix Llobregat Roberto Espinola Cazorla o Roques d’edat Cambroordoviciana (570 a 439 Ma): Pissarres de la Serra de Collserola, Torrelles de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Olesa de Montserrat, entre d’altres. o Roques d’edat Siluriana (439 a 409 Ma): Pissarres negres “llicorelles” a Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, entre d’altres. o Roques d’edat Devoniana (409 a 363 Ma): calcàries i pissarres a Santa Creu d’Olorda ,entre d’altres. o Roques d’edat Triàsica (248 a 205 Ma): Gresos, conglomerats, argiles, calcàries i guixos al sector Palleja‐Cervelló‐Vallirana, sector Olesa de Montserrat‐ Esparreguera‐Collbató, entre d’altres. o Roques d’edat Juràssica (205 a 144 Ma) i Cretàcica (144 a 55 Ma): calcàries i dolomies al Massís del Garraf. o Roques d’edat miocena (23,8 a 5,3 Ma): Gresos,