Projecte de Recerca USOS DEL SÒL ARTÉS

Nom: Bernat Molas & Michael Trullàs Curs: 2008/2009 Nivell: 4 ESO A

Índex

1. INTRODUCCIÓ 3

2. HISTÒRIA: 4

2.1. Etapes: 4 2.1.1. Prehistòria i època clàssica 4 2.1.2. Edat mitjana, un procés de feudalització 4 2.1.3. ĞƐĚĞůĂZĞǀŽůƵĐŝſ/ŶĚƵƐƚƌŝĂůĨŝŶƐĂů͛ĂĐƚƵĂůŝƚĂƚ 5 2.1.3.1. Conflictes polítics i socials 6 2.1.3.1.1. La Revolta dels Burots 6 2.2. dŽƉŽŶşŵŝĂ͕ŚŝƐƚžƌŝĂĚĞůŶŽŵĚ͛ƌƚĠƐ 9 2.3. Població 10 2.3.1. Piràmide de població 10 2.3.2. Creixement demogràfic 11 2.4. Política 13 2.4.1. Eleccions a Artés fins a la II República 13 2.4.2. Eleccions a Artés des del 1979 14 2.4.3. Participació i abstenció de les eleccions 15 2.4.4. Referèndums a Artés 16 2.5. Economia 17

3. CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA 18

3.1. Situació política 18 3.2. Situació geogràfica 19 3.3. Hidrografia 21 3.4. Geologia 23 3.4.1. Origen i formació 23 3.4.2. Les roques 24 3.4.3. La Formació Artés 25 3.4.4. Mapa geològic 27 3.5. Clima 27 3.6. La vegetació. Una vegetació mediterrània 29 3.6.1. Principals arbres 29 3.6.2. Plantes i matolls 31

4. /EdZWZd/M>^DW^͛h^K^>^L> 32 4.1. Mapa de 1956 32 4.2. Mapa de 2009 33 4.3. Comparació dels mapes 34

5. CONCLUSIONS 35

6. OPINIÓ PERSONAL 37

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 38

2

1. INTRODUCCIÓ

Vam decidir triar aquest tema perquè ens va semblar que en podíem treure molta informació i faríem un bon treball. A més ens agradava cercar informació utilitzant mapes com els del ͞Google Earth͟ i ƚĂŵďĠĚ͛ĂůŐƵŶĞƐƉăŐŝŶĞƐǁĞďĐŽŵĞůĚĞů͛/ŶƐƚŝƚƵƚ Cartogràfic de Catalunya.

En general ha estat un treball força interessant per la tecnologia utilitzada, GPS, MiraMón, ... i creiem que ha sigut un bon treball apart dels problemes esmentats en les conclusions.

A part, creiem necessari dir-vos que si trobeu alguna irregularitat en el treball, com per exemple algun text o imatge que no es veu correctament o està desplaçada, o que el ŶŽŵďƌĞĚĞƉăŐŝŶĞƐĚĞů͛şŶĚĞdžŶŽĐŽƌƌĞƐƉŽŶĂůƌĞĂů, és degut a què per fer el treball ŚĞŵ ƵƚŝůŝƚnjĂƚ ů͚Kffice 2007 i no el 2003, i de vegades hi ha incompatibilitats entre aquests dos.

Gracies.

3

2.HISTÒRIA

2.1 Etapes:

2.1.1 WƌĞŚŝƐƚžƌŝĂŝů͛ğƉŽĐĂĐůăƐƐŝĐĂ

Les primeres etapes de la prehistòria pràcticament no han deixat empremta en el ƚĞƌŵĞĚ͛ƌƚĠƐ͕ŵĠƐĂǀŝĂƚƉĞƌĨĂůƚĂĚ͛ƵŶĂƌĞĐĞƌĐĂƉƌŽĨƵŶĚĂŝĂŵďinterès que no pas per ĂďƐğŶĐŝĂ Ě͛ŚăďŝƚĂƚ ŝ ŵĂƚĞƌŝĂů ƉƌĞŚŝƐƚžƌŝĐ͘ WĞƌž ŐƌăĐŝĞƐ Ă ƵŶ ĚŽĐƵŵĞŶƚ ĚĞ ů͛ĂŶLJ ϵϯϴ sabem que hi havia hagut tres dolmens i també podem afirmar que a la vall de ^ĂůĂďĞƌŶĂĚĂƐ͛ŚĂŶƚƌŽďĂƚĂďƵŶĚĂŶƚƐŵŽƐƚƌĞƐĚĞĐĞƌăŵŝĐĂŝďğƌŝĐĂ͘

De ů͛ğƉŽĐĂĐůăƐƐŝĐĂůĞƐƌĞƐƚĞƐĚ͛ƌƚĠƐƐſŶŶŽŵďƌŽƐĞƐŝƉĞƌŵĞƚĞŶĐŽŶĨŝƌŵĂƌů͛ĞdžŝƐƚğŶĐŝĂ Ě͛ƵŶƉŽďůĂƚĐŽŶƚŝŶƵĂƚĚƵƌĂŶƚƵŶƐƐĞƚƐĞŐůĞƐ͘ĂůĚĞƐƚĂĐĂƌĞůũĂĐŝŵĞŶƚĚĞDĂƚĂĐĂŶƐ͕ŽŶ se ƐƵƉŽƐĂ ů͛ĞdžŝƐƚğŶĐŝĂ Ě͛ƵŶĂ ǀŝůĂ ƌŽŵĂŶĂ͕ ŝ ůĂ ƉůĂĕĂ sĞůůĂ ŽŶ ĞƐ ǀĂŶ ƚƌŽďĂƌ ƚƌĞƐ inscripcions romanes dels segles II i III, una necròpoli ;ĐŽǀĂĂƌƚŝĨŝĐŝĂůŽŶƐ͛ĞŶƚĞƌƌĂǀĞŶ morts) i una antiga església paleocristiana que podem datar entre els segles VI i VII. Així doncs, ĚĞůƐĞŐůĞ/Ăůs//͕Ɛ͛ŚĂŶ anat trobant restes materials en el terme, a la vila de Matacans, al poble vell o a la vall de Salabernada.

2.1.2 Edat Mitjana, un procés de feudalització

ů ƚĞƌŵĞ Ě͛ƌƚĠƐ͕ ĞŶƚƌĞ ĞůƐ ƐĞŐůĞƐ /y ŝ y/͕ ŵĂŶƚŝŶŐƵĠ ƵŶĂ ŽƌŐĂŶització únicament senyorial. Els habitants del terme tenien com a senyor el bisbe de Vic, que era ů͛ĞŶĐĂƌƌĞŐĂƚĚ͛ĂĚŵŝŶŝƐƚƌĂƌũƵƐƚşĐŝĂŝĚ͛ŽƌŐĂŶŝƚnjĂƌůĂĚĞĨĞŶƐĂĚĞůƚĞƌƌŝƚŽƌŝ͘&ŝŶƐĂĨŝŶĂůƐĚĞů ƐĞŐůĞ y/ ŶŽ Ɛ͛ĞŶƚƌă ĞŶ ƵŶ ƉƌŽĐĠƐ ĚĞ ĨĞƵĚĂůŝƚnjĂĐŝſ͘ ƵƌĂŶƚ Ğů ƉĞríode de plena feudalització, el govern del terme es trobava repartit entre diverses famílies que hi tenien unes funcions determinades amb caràcter hereditari, és a dir, que tenien ƉŽĚĞƌƐƐŽďƌĞĞůƚĞƌŵĞĚ͛ƌƚĠƐ͘ůůůĂƌŐĚĞůƐĞŐůĞy///͕ĞůďŝƐďĞĚĞsŝĐǀĂanar recuperant els drets que tenien aquestes famílies fins que el seu domini tornà a ser total.

4

>͛ĂĐƚŝǀŝƚĂƚĞĐŽŶžŵŝĐĂĚ͛ƌƚĠƐĞŶĞůƐƉƌŝŵĞƌƐƐĞŐůĞƐĚĞů͛ĞĚĂƚŵŝƚũĂŶĂĞƐĐĞŶƚƌĂǀĂĞŶůĂ ƉƌŽĚƵĐĐŝſĚ͛ĂůŝŵĞŶƚƐŝĞŶůĂƐĞǀĂƚƌĂŶƐĨŽƌŵĂĐŝſƉĞƌĂůĐŽŶƐƵŵŚƵŵă͘ůs conreus bàsics ĨŽƌĞŶĞůƐĐĞƌĞĂůƐ;ŽƌĚŝ͕ďůĂƚ͕ĞƐƉĞůƚĂ͕ŵĞƐƚĂůůŝƐğŐŽůͿ͕ůĂǀŝŶLJĂŝů͛ŚŽƌƚĂ͘&ŝŶƐů͛ĂŶLJϭϭϱϲ ŶŽĠƐŝŶƚƌŽĚƵŢĚĂů͛ŽůŝǀĞƌĂ͘

>ĂƌĂŵĂĚĞƌŝĂǀĂƐĞƌƵŶĂĂĐƚŝǀŝƚĂƚƐĞĐƵŶĚăƌŝĂ͕ŶŽƚĂŶŝŵƉŽƌƚĂŶƚĐŽŵů͛ĂŐƌŝĐƵůƚƵƌĂ͘dŽƚŝ així, en els masos es criaven ĚŝǀĞƌƐĞƐĐůĂƐƐĞƐĚ͛ĂŶŝŵĂůƐ͗ƚĞŶŝĞŶƵŶƉĂƌĞůůĚĞďŽƵƐƉĞƌ poder conrear la terra, arnes (nius) Ě͛ĂďĞůůĞƐ ŝ ĐŽůŽŵƐ͕ ƵŶĂ ĚĞ ůĞƐ ĂƵƐ ŵĠƐ ďĞŶ ĐŽŶƐŝĚĞƌĂĚĞƐĞŶĂƋƵĞůůĂğƉŽĐĂ͛͘ĂƋƵşĞůŶŽŵĚĞůŵĂƐŽůŽŵĞƌ͘ŶĞůƐĐĞŶƐŽƐĚĞϭϯϳϱ͕ ů͛ĂŶŝŵĂůƉƌĞĚŽŵŝŶĂŶƚĞƌĂů͛ŽǀĞůůĂ. Les aus més criades eren les gallines (que eren les úniques que servien per pagar els censos), els capons (pollastres castrats), els polls.

>͛ƷŶŝĐĂ ĂĐƚŝǀŝƚĂƚ ĐŽŵĞƌĐŝĂů ĚŽĐƵŵĞŶƚĂĚĂ ĞŶƚƌĞ ϭϯϱϬ-65 fou Ě͛un olier: Pere Sala, ĐŽŵĞƌĐŝĂŶƚ Ě͛Žůŝ Ă ůĂ ƉĂƌƌžƋƵŝĂ Ě͛ƌƚĠƐ͘ &ŝŶƐ Ă ĨŝŶĂůƐ ĚĞů ƐĞŐůĞ ys/ ŶŽ Śŝ ŚĂŐƵĠ ƵŶ mercat setmanal com el que coneixem ara.

͛ĂůƚƌĂďĂŶĚĂ͕ů͛ĂĐƚŝǀŝƚĂƚŝŶĚƵƐƚƌŝĂůĞƐƚŝŐƵĠǀŝŶĐƵůĂĚĂĂůĂƚƌĂŶƐĨŽƌŵĂĐŝſĚĞƉƌŽĚƵĐƚĞƐ ĂŐƌşĐŽůĞƐ͗ŵžůƚĂĚĞĐĞƌĞĂůƐŽĚ͛ŽůŝǀĞƐ͕i el premsatge del raïm amb la seva fermentació.

ůƐĞŶLJŽƌĨĞƵĚĂůĚ͛ƌƚĠƐĂůƐĞŐůĞy/s͕ĞůďŝƐďĞĚĞsŝĐ͕ĞƌŶĂƚĚĞDƵƌ͕ŶĞŐŽĐŝĂǀĂĂŵďĞů ƌĞŝ:ĂƵŵĞ/ĞůƐĞƐĐŽůůŝƚƐƉĞƌĨŽƌŵĂƌůĂďĂƌŽŶŝĂĚ͛ƌƚĠƐ͕^ĂůůĞŶƚŝĂƐƚĞůůŶŽƵ͘&ŝŶƐĞůƐĞŐůĞ XV, la baronia va ser governada per un batlle general que tenia jurisdicció en els tres termes el mateix temps. Per sobre del batlle, el bisbe nomenava un procurador general de les baronies (representant del bisbe que tenia tots els poders i Ɛ͛ĞŶĐĂƌƌĞŐĂǀĂ de supervisar-ne el bon govern).

2.1.3 Des de la Revolució IndƵƐƚƌŝĂůĨŝŶƐĂů͛ĂĐƚƵĂůŝƚĂƚ

ůĐŽŵĞŶĕĂŵĞŶƚĚĞůƐĞŐůĞy/y͕ĞůĐŽƚſǀĂĐŽŵĞŶĕĂƌĂƐƵďƐƚŝƚƵŝƌůĂůůĂŶĂ͕ů͛ĂŶLJϭϴϰϱŚŝ ŚĂǀŝĞŶ ϳ ĞŵƉƌĞƐĞƐ ĚĞ ĐŽƚſ͘ >͛ĂŶLJ ϭϴϳϭ Ğů ĨĂďƌŝĐĂŶƚ :ŽƐĞƉ ĞƌĞŶŐƵĞƌ sŝůĂƌĂƐƐĂƵ construeix una fàbrica de vapor a prop de la riera Malrubí. Onze anys més tard en va ĐŽŶƐƚƌƵŝƌƵŶĂĂůƚƌĂ͘>͛ĂŶLJϭϵϮϵĞƐĐŽŶƐƚŝƚƵşůĂƐŽĐŝĞƚĂƚManufacturas Berenguer SA, on ĚƵƌĂŶƚŵŽůƚƐĂŶLJƐŚŝǀĂƚƌĞďĂůůĂƌŐƌĂŶƉĂƌƚĚĞůĂƉŽďůĂĐŝſĂĐƚŝǀĂĂƌƚĞƐĞŶĐĂ͘>͛ĂŶLJϭϵϴϵ͕ŝ com a conseqüència de la crisis tèxtil, tancà les seves portes.

5

2.1.3.1 Conflictes polítics i socials

De tots conflictes socials i polítics que hi van haver, en destaquem; La revolta dels Burots.

2.1.3.1.1 La Revolta dels Burots (1916-1917)

Tot va començar, al segle XIX en plena Revolució Industrial, quan Josep Berenguer sŝůĂƌĞƐĂƵ ǀĂ ĐŽŶƐƚƌƵŢƚ ƵŶ ĐŽŵƉůĞdž ŝŶĚƵƐƚƌŝĂů ĐĂƉĂĕ Ě͛ŽĐƵƉĂƌ ŵŽůƚƐ ŽďƌĞƌƐ͘ ƋƵĞƐƚĂ ŶŽǀĂ ĨăďƌŝĐĂ ǀĂ ĐĂƉƚĂƌŵŽůƚĂŵă Ě͛ŽďƌĂ ĨĞŵĞŶŝŶĂ͕ ŝ a poc a poc, qualsevol artesenc tenia un parent treballant a Can Berenguer.

ƌƚĠƐƐ͛ĂŶĂǀĂĐŽŶǀĞƌƚŝŶƚĞŶƵŶĂĐŽůžŶŝĂĚĞůĂĨăďƌŝĐĂĂŶĞƌĞŶŐƵĞƌ͘>ĂĨăďƌŝĐĂĞƌĂů͛Ğŝdž Ě͛ƌƚĠƐ ŝ ůĂ ǀŝĚĂ ŐŝƌĂǀĂ ƐŽďƌĞ ĂƋƵĞƐƚ Ğŝdž͘ &ŝŶƐ ŝ ƚŽƚ͕ ů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚ ƌĞĐŽƌƌŝĂ Ă ĂŶ ĞƌĞŶŐƵĞƌ ƋƵĂŶ ƚĞŶŝĂ ĂůŐƵŶ ƉƌŽďůĞŵĂ͘ dŽƚ ĨƵŶĐŝŽŶĂǀĂ ŐƌăĐŝĞƐ Ă ůĂ ŐƌĂƚŝƚƵĚ Ě͛ĂƋƵĞƐƚ home.

ƉŽĐĂƉŽĐ͕ů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚ͕Ğůs càrrecs públics, etc. estaven en poder dels empresaris més destacats. El poder local i la fàbrica eren una mateixa cosa, com el paternalisme o caciquisme industrial, que donava una clara situació de monopoli industrial.

Des del 1877 al 1914 la família Berenguer van ocupar molts càrrecs importants en ů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚ͘EŽŵĠƐĞŶƵŶƐϮϬĂŶLJƐ͕ϭϴϳϳ-1897, dos membres de la família Berenguer van ser alcaldes.

Al principi del segle XX, es van trobar més notícies sobre la generositat de Can Berenguer respecte el poble. DŽŶĂƚŝƵƐ͕ĂũƵĚĞƐĂů͛ĞƐĐŽůĂƉƷďůŝĐĂ͕ĂůƐƉĂŐĞƐŽƐ͘͘͘&ŝŶƐŝ ƚŽƚ͕ů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚǀĂĂŶŽŵĞŶĂƌĨŝůůƐĂĚŽƉƚŝƵƐĚĞůƉŽďůĞĂ&ƌĂŶĐĞƐĐůĂƉĞƌƐĞƌĞŶŐƵĞƌ pels seus donatius i per el material escolar.

Amb tants detalls, amb tanta generositat, amb tanta bona fe ¿per què es va produir ů͛ĂǀĂůŽƚĚĞůƐƵƌŽƚƐĚŝƌŝŐŝƚĐŽŶƚƌĂů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚŝĚĞƐƉƌĠƐĐŽŶƚƌĂůĂĨăďƌŝĐĂƋƵĞĚŽŶĂǀĂ feina la poble?

No tothom admirava la generositat de a família Berenguer, ja que provocà que el poble es mostrés cegament obedient cap als empresaris. 6

ů ϭϵϭϲ͕ ĞdžĂĐƚĂŵĞŶƚ ů͛ϭ Ě͛KĐƚƵďƌĞ͕ ĞůƉƌĞƐƐƵƉŽƐƚ ŵƵŶŝĐŝƉĂů ƉƌĞƐĞŶƚĂǀĂ ƵŶ ĚğĨŝĐŝƚ ĚĞ 5000 ptes (ϯϬΦ͕ƋƵĞĞŶĂƋƵĞůůƚĞŵƉƐĞƌĂŵŽůƚĂƋƵĂŶƚŝƚĂƚ). Per cobrir-lo, es va crear un impost pels aliments que entraven o sortien del poble.

ůϮĚĞŐĞŶĞƌĞůƐďŽƚŝŐƵĞƌƐǀĂŶĞŶǀŝĂƌĂů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚƵŶĞƐĐƌŝƚƐŝŐŶĂƚƉĞƌƚŽƚƐĞůůƐĞŶĞů qual protestaven per aquest impost. Com a motiu de protesta, els comerços no van obrir portes i uns 700 obrers de la fàbrica Berenguer van parar de treballar i van incendiar la făďƌŝĐĂ͘ ƋƵş ĐŽŵĞŶĕă ůĂ ƌĞǀŽůƚĂ͕ ƉĞƌ ĐƵůƉĂ Ě͛una mala administració municipal i contra el caciquisme de Can Berenguer, en el qual el poble eren els presoners.

ůϭϵϭϳ͕ĂůϭϬĚĞƐĞƚĞŵďƌĞ͕ůĂĨăďƌŝĐĂǀĂƐĞƌƌĞŽďĞƌƚĂƉĞƌžů͛ƐƐŽĐŝĂĐŝſKďƌĞƌĂĚ͛ƌƚĠƐ va organitzar una vaga general contra la fàbrica. Això provocà moltes tensions al poble.

¿Per que la revolta es va inclinar contra ů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚŝla fàbrica de Can Berenguer?

ƋƵĞƐƚĞƐĞƌĞŶůĞƐƉƌŝŶĐŝƉĂůƐĂĐƵƐĂĐŝŽŶƐĐŽŶƚƌĂů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚ͗

x Tots els càrrecs públics estaven lligats amb els interessos i beneficis de Can Berenguer. x >Ă ĨăďƌŝĐĂ ĂŶ ĞƌĞŶŐƵĞƌ ĐĂƉƚĂǀĂ ů͛ĂŝŐƵĂ ĚĞůƐ ƉŽƵs construïts a la riera de DĂůƌƵďş͕ ƋƵĞ ĞŶ ƚĞŽƌŝĂ ĞƌĂ ƉĞƌ Ă ƚŽƚ Ğů ƉŽďůĞ͘ >͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚ Ăŝdžž ŶŽ ŚŽ ǀĂ ƋƺĞƐƚŝŽŶĂƌŝ ŝ ǀĂ ŽƉƚĂƌ ƉĞƌ Ă ƉŽƌƚĂƌ ĂŝŐƵĂ ĚĞƐ Ě͛ƵŶĂ ĨŝŶĐĂ Ě͛ǀŝŶLJž͘ ŝdžž ǀĂ suposar haver de signar un crèdit de 125.000 ptes͕ƵŶƐϳϱϬΦ͘hŶĐŽƉů͛ĂŝŐƵĂǀĂ arribar a Artés, la gent deia que no era potable ni bona per a regar, és a dir, va ser un cost inútil. x hŶƌĞŐŝĚŽƌĚĞů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚĞƐǀĂƋƵĞĚĂƌĂĐĐŝŽŶƐƉƷďůŝƋƵĞƐĚĞůĐƌğĚŝƚĚĞů͛ĂŝŐƵĂ i utilitzava electricitat pública pels seus beneficis. x hŶĞŵƉůĞĂƚŵƵŶŝĐŝƉĂůƐ͛ĞŶĐĂƌƌĞŐĂǀĂĚĞŵĞƐƵƌĂƌĞůǀŝƋƵĞƐŽƌƚŝĂĚĞůŵƵŶŝĐŝƉŝŝ cobrava 2 rals per carga. Últimament les collites eren dolentes, però van sortir ŵŽůƚĞƐĐĂƌŐƵĞƐĚ͛ĂůƚƌĞƐĐŽůůŝƚĞƐ͘>ĂŐĞŶƚĞƐƋƵĞŝdžĂǀĂƉĞƌžů͛ĞŵƉůĞĂƚŶŽĚŽŶĂǀĂ comptes de les seves operacions.

7

Les acusacions contra la fàbrica Can Berenguer, que en aquells moment era governada ƉĞƌĞůƐŐĞƌŵĂŶƐĚƵĂƌĚ͕ĞůŽŵŝŶŐŽŝů͛ŶƚŽŶ͗

x ůϭϵϬϲǀĂĞƐĐůĂƚĂƌƵŶĂďŽŵďĂĂůĂƐŝŶŽĚ͛ƌƚĠƐ;ůůŽĐĚĞĚĞƐĐĂŶƐůůŝŐĂƚĂŵďĞů partit polític dĞĚƌĞƚĞƐ͕>Ă>ůŝŐĂZĞŐŝŽŶĂůŝƐƚĂͿŝĞƐǀĂĂĐƵƐĂƌĂůĂŐĞŶƚĚĞů͛KƌĨĞſ ;ĞŶƚŝƚĂƚ ƋƵĞ ĞƐƚĂǀĂ ĞŶ ĐŽŶƚƌĂ ĚĞ ů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚ ŝ ĚĞ ĂŶ ĞƌĞŶŐƵĞƌͿ ŝ Ă ƵŶƐ quants obrers. Més tard es va saber que havien estat els directius de la fàbrica, >͛ĚƵĂƌĚŝĞůŽŵŝŶŐŽ͕ĞůƐƋƵŝvan plantar la bomba. x >ĂĚĞƐƚƌƵĐĐŝſĚĞů͛ĂŶƚŝŐĂĞƐŐůĠƐŝĂŚŝǀĂƚĞŶŝƌŵŽůƚĂǀĞƵƌĞĞůĐĂƉĞůůăŶƚŽŶ͘ŝdžž va se perquè es va construir una nova església amb donatius de Berenguer, ƉĞƌžůĂŐĞŶƚĐŽŶƚŝŶƵĂǀĂĂŶĂŶƚĂů͛ĞƐŐůĠƐŝĂǀĞůůĂ͘>ĂƐŽůƵĐŝſǀĂƐĞƌĚĞƐƚƌƵŝƌla vella perquè la gent anés a la nova. x ,ŝƐƚžƌŝĞƐĚ͛ĂƉƌŽƉĂŵĞŶƚƐĞdžƵĂůĂŽďƌĞƌĞƐĚĞůĂĨăďƌŝĐĂ͘ x Al capellà Anton ƐĞ ů͛ĂĐƵƐĂǀĂ Ě͛ŚĂǀĞƌ-se quedat herències il·legalment i de robar les quatre pessetes diàries que es deixaven en fundació a Artés per ensenyar llatí. ¿Eren totes les acusacions certes o eren rumors? Això no ho podem saber, per el que si podem saber es que la majoria eren veritat perquè sinó ho foren la revolta no haurien estat tan dura ni hagués pres el caire que va prendre.

Els efectes del dos de gener va durar uns quants anys més. Es va crear una fàbrica per iniciativa popular i altres fàbriques es van instal·lar a Artés, tot això va permetre la possibilitat de buscar feina a altres llocs. Així es va trencar el monopoli industrial de Can Berenguer.

ĨŝŶĂůƐϭϵϭϳ͕ĞŶůĞƐĞůĞĐĐŝŽŶƐƉĞƌƐƵďƐƚŝƚƵŝƌů͛ĂũƵŶƚĂŵĞŶƚ͚ĐŽƌƌƵƉƚĂ͕͛ĞůƐƉĂƌƚŝĚĂƌŝƐĚĞůĂ revolta van treure uns 424 vots, i el que estava governant només 116 vots. Així la Revolta dels Burots havia aconseguit els seus objectius.

8

2.2 ToponíŵŝĂ͕ŚŝƐƚŽƌŝĂĚĞůŶŽŵĚ͛ƌƚĠƐ

Hi ha hagut diverses opinions expressades per diferents especialistes en etimologies ƌĞƐƉĞĐƚĞ ůΖŽƌŝŐĞŶ ŝ ƐŝŐŶŝĨŝĐĂƚ ĚĞů ŶŽŵ ĚΖƌƚĠƐ͘ WĞƌž ĞƐ ĐŽŶƐŝĚĞƌĂ ǀăůŝĚĂ ů͛ĞdžƉůŝĐĂĐŝſ històrico-geogràfica, que també té base filològica.

El nom d'Artés es creu que pot provenir del llatí Artium, que significa puig o turó fortificat. Això es basa en les proves de l'existència d'una església fortificada al capdamunt del turó d'Artés al Segle VI, on es van establir els primers pobladors per anar baixant posteriorment al llarg de la vall i així poder expandir-se.

A finals del segle IX, quan els repobladors vingueren a establir-se a Artés, es trobaren al ŵŝŐĚ͛ƵŶĂǀĂůůĂŵďƵŶƉƵŝŐŽŶƌŽŵĂŶŝĂƵŶĂĨŽƌƚĂůĞƐĂĚ͛ŽƌŝŐĞŶromano-visigòtic i una església palĞŽĐƌŝƐƚŝĂŶĂĚĞůƐĞŐůĞs/͘WĞƌĂŝdžž͕ů͛ŽƌŝŐĞŶĚĞůŶŽŵĚ͛ƌƚĠƐƉŽĚƌŝĂƐĞƌĞůŶŽŵ que idealitzava la fortalesa o la església.

El nom és dels primers que apareix en un document escrit. Concretament en una donació del 24 de juny del 889, per la qual el rei Odó concedia a l'església de Santa Maria i Sant Pere de Vic diversos béns i drets, entre els quals hi figurava la vall d'Artés, com a confirmació, probablement, d'una donació anterior del comte Guifré de .

͞ƚ ǀĂůůĞŵ ƋƵĞ ĚŝĐŝƚƵƌ ƌƚĞƐƐĞ͕ ĐƵŵ ĂĐĐůĞƐŝŝƐ, villis et villaribus, cum finibus et adiacenciis illorum, hoc est, de ipso rivo de Olone, qui infunditur in Rivolato, deinde per ipsos montes super villa Torcona usque in Balzorubio, deinde ad Serramlongam discurrentem super villam Matacanis et pervenit ad fictorum qui discurrit in Lubricato, ĚĞŝŶĚĞĂZŝǀŽůĂƚŽƵƐƋƵĞŝŶ>ƵďƌŝĐĂƚƵŵ͕ĞƚƉĞƌǀĞŶŝƚĂĚƌŝǀŽĚĞKůŽŶĞ͟

Ŷ Ğů ƚĞdžƚ Ɛ͛ŝŶĚĞŶƚŝĨŝĐĂ Ğů ŶŽŵ Ě͛ƌƚĠƐ ĐŽŵ ĞůĚĞ Artesse. Al llarg del temps, el nom Ě͛ƌƚĠƐŚĂǀĂƌŝĂƚ͕ƉĞƌſƐĞŵƉƌĞĂŵďĞůƉƌĞĨŝdžĚ͛ŽƌŝŐĞŶůůĂƚş͕͞arx-arcis͘͟ƋƵĞƐƚĞƐƐſŶůĞƐ variacions; Artesse (889), Artes (915), Artesse (963), Artes (970), Artesse (972), Artes (991). Com es pot observar el nom ha variat només en dues formes, però durant el segle XI la forma Artes es va imposar molt més, fins a substituir totalment la forma Artesse. 9

 ƉƌŝŶĐŝƉŝƐ ĚĞů ƐĞŐůĞ y//͕ ĞƐ ǀĂ ĐŽŵĞŶĕĂƌ Ă ĂŶŽŵĞŶĂƌ  Ğů ͞WƵŝŐ Ě͛ƌƚĠƐ͕͟ ĨŽƌŵĂ ƋƵĞ perduraria fins a finals del segle XV.

Després d'un curt període en el qual la forma utilitzada fou "sagrera" (terreny sagrat), a mitjans segle XVI es passà definitivament a usar la forma de vila d'Artés, encara que l'accent normatiu tardà a imposar-se completament.

2.3 Població

La població Ě͛ƌƚĠƐĚĞů͛ĂŶLJϮϬϬϴĞƌĂĚĞϱ͘ϯϬϱŚĂďŝƚĂŶƚ;ƐĞŐŽŶƐĚĂĚĞƐĚĞů͛/descat), dels quals 2.669 eren homes i 2.636 eren dones. Per tant té una densitat de població de 296,04 h/km². La població es concentra al nucli urbà, només un 3,2% resideix fora Ě͛ĂƋƵĞƐƚŶƵĐůŝ͘

2.3.1 Piràmide de població

10

2.3.1 Creixement Demogràfic

ƐƚĞŶĞŶĚĂĚĞƐĚĞůĂĚĞŵŽŐƌĂĨŝĂĚ͛ƌƚés des del segle XVI.

>ĂWĞƐƚĂEĞŐƌĂĚĞů͛ĂŶLJϭϯϰϴŝůĂĞƐĐĂƐƐĞƚĂƚĚ͛ĂůŝŵĞŶƚƐĚĞůƐĂŶLJƐϭϯϳϱ-76 provocaren la disminució del nombre de masos, per tant la disminució de la població. Els pocs masos que quedaren desaparegueren després de la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II (1462-72).

La gran expansió urbana es produí a mitjans del segle XVI, on poden observar en la taula un gran creixement:

Any Focs Habitants 1515 12 45,73 1553 31 118,14 1595 88 335,35 Conclusió: La població durant el segle XVI va ser multiplicada per set

ůƐŶŽƵǀŝŶŐƵƚƐŚĂŐƵĞƌĞŶĚ͛ŝŶƐƚĂůͼůĂƌ-se al llarg dels camins situats a prop del castell, per ůĂƋƵĂůĐŽƐĂƐ͛ŚĂŐƵĞƌĞŶĚ͛ĂŵƉůŝĂƌůĞƐŵƵƌĂůůĞƐ͘sĂƐĞƌĂƌƌĂŶĚĞůĂƌĞĐƵƉĞƌĂĐŝſĚĞůŶƵĐůŝ de població quan Artés va poder rebre dels bisbes de Vic un privilegi per poder nomenar els representants de les famílies del terme.

>͛ĂŶLJϭϲϮϲƌƚĠƐƚĞŶŝĂϴϲĐĂƐĞƐĚŝŶƐĞůƉŽďůĞ͕ϮϮŵĂƐŽƐŝϯϴϬŚĂďŝƚĂŶƚƐ͘ŵďů͛ĞdžƉĂŶƐŝſ de la vinya i amb la fabricació de teixits de llana, el segle XVIII fou un segle de gran ĐƌĞŝdžĞŵĞŶƚ͗ϭ͘ϰϵϰŚĂďŝƚĂŶƚƐů͛ĂŶLJϭϳϵϳ͘^ĞŝdžĂŶƚĂĂŶLJƐĚĞƐƉƌĠƐůĂƉŽďůĂĐŝſĂƐƐŽůŝĂĞůƐ 1.839 habitants. De tot plegat es dedueix que, des del segle XVI fins a mitjans del segle XIX, la població va créixer contínuament, però els ritmes foren diferents. La segona meitat del segle XIX, tot i començar amb un retrocés, va permetre iniciar el segle XX ĂŵďϮ͘ϱϰϯŚĂďŝƚĂŶƚƐ͗ĠƐů͛ğƉŽĐĂĞƵĨžƌŝĐĂĚĞůĂǀŝŶLJĂŝů͛ŝŶŝĐŝĚĞůĞƐĂĐƚŝǀŝƚĂƚƐƚğdžƚŝůƐ͘>Ă fil·loxera, la revolta dels burots, el tancament de la fàbrica Berenguer i la Guerra Civil ĨŽƌĞŶĞůƐĨĞƚƐƋƵĞƉƌŽĚƵŢƌĞŶƵŶĞƐƚĂŶĐĂŵĞŶƚƉŽďůĂĐŝŽŶĂů͗Ϯ͘ϰϬϬŚĂďŝƚĂŶƚƐů͛ĂŶLJϭϵϱϬ͘ >ĞƐ ŵŝŐƌĂĐŝŽŶƐ ŝ Ğů ĐƌĞŝdžĞŵĞŶƚ ĞĐŽŶžŵŝĐ ĚĞůƐ ĂŶLJƐ ƐĞŝdžĂŶƚĂ ŽƌŝŐŝŶĂƌĞŶ ů͛ĂƵŐŵĞŶƚ

11

ĚĞŵŽŐƌăĨŝĐŵĠƐĞƐƉĞĐƚĂĐƵůĂƌĚĞůĂŚŝƐƚžƌŝĂĚ͛ƌƚĠƐ͕ũĂƋƵĞƐ͛ĂƌƌŝďăĂůĂdžŝĨƌĂĚĞϰ͘ϭϬϳ ĂƌƚĞƐĞŶĐƐů͛ĂŶLJϭϵϴϭ͘

ƋƵĞƐƚƐĚĂƌƌĞƌƐĂŶLJƐƐ͛ŚĂƉƌŽĚƵŢƚƵŶĂƵŐŵĞŶƚŵŽůƚŝŵƉŽƌƚĂŶƚĚĞƉŽďůĂĐŝſ͕ĂƌƌŝďĂŶƚĂ la xifra de 5.305 habitants.

Any Població 1900 2093 1910 2158 1920 2365 1930 2415 1940 2305 1950 2416 1960 3164 1970 3610 1980 4037 1990 4098 2000 4368 2008 5449

En el següent ŐƌăĨŝĐƉŽĚĞŵŽďƐĞƌǀĂƌŵĠƐǀŝƐƵĂůŵĞŶƚĞůĐƌĞŝdžĞŵĞŶƚĚĞŵŽŐƌăĨŝĐĚ͛ƌƚĠƐ ĚĞƐĚĞůƐĞŐůĞys/ĨŝŶƐů͛ĂĐƚƵĂůŝƚĂƚ͘

12

2.4 Política

Des de mitjans segle XIX, Artés formava part del govern de Castellterçol, on el caciquisme era el que hi havia en aquest període. Les eleccions, juntament amb la democràcia no van arribar fins el segle XX.

2.4.1 Eleccions a Artés fins a la II República (1931-1939)

Durant la II República, hi havia dos partits ƉŽůşƚŝĐƐ͕ ů͛Z ;ƐƋƵĞƌƌĂ ZĞƉƵďůŝĐĂŶĂ ĚĞ ĂƚĂůƵŶLJĂͿ͕ ƵŶ ƉĂƌƚŝƚ Ě͛ĞƐƋƵĞƌƌĞƐ ĐĂƚĂůă ĨĂǀŽƌĂďůĞ Ă ůĂ ŝŶĚĞƉĞŶĚğŶĐŝĂ ĚĞ ĂƚĂůƵŶLJĂ ŝ ĚĞůƐƉĂŢƐŽƐĐĂƚĂůĂŶƐ͘>͛ĂůƚƌĞƉĂƌƚŝƚƉŽůşƚŝĐĞƌĂůĂ>ůŝŐĂZĞŐŝŽŶĂůŝƐƚĂ͕ĂƋƵĞƐƚĞƌĂƵŶƉĂƌƚŝƚ conservador català que va néixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 1901.

A les eleccions de Catalunya, les llistes d'ERC els anys 1931 i 1932 van vèncer la Lliga Regionalista.

 ůĞƐ ƐĞŐƺĞŶƚƐ ĞůĞĐĐŝŽŶƐ Ă ů͛ĂŶLJ ϭϵϯϲ͕ Ğů &ƌŽŶƚ ĚΖƐƋƵĞƌƌĞƐ ;ĐŽĂůŝĐŝſ ĞůĞĐƚŽƌĂů Ě͛ĞƐƋƵĞƌƌĞƐͿ͕ǀĂĚĞƌƌŽƚĂƌĂů&ƌŽŶƚĚΖKƌĚƌĞ;ĐŽĂůŝĐŝſĞůĞĐƚŽƌĂůĚĞĚƌĞƚĞƐͿ͘

ŶŝǀĞůůĚ͛ƌƚĠƐŚŝŚĂǀŝĂŵĠƐĂůƚĞƌŶĂŶĕĂ͗ƵŶĂůůŝƐƚĂĚĞĚƌĞƚĞƐǀĂŐƵĂŶLJĂƌĞůϭϵϯϭ͕ƵŶĂ d'esquerres el 1934, una de dretes el mateix octubre i, finalment, el 1936 una altra llista d'esquerres va guanyar el poder municipal.

En esclatar la Guerra Civil (1936), el consistori artesenc era format per les següents persones:

13

2.4.2 Eleccions a Artes des de 1979

Les primeres eleccions municipals, després de la Restauració de 1979, van ser guanyades pel Grup Independent d'Esquerra, amb només 8 vots de marge sobre la llista de Convergència i Unió. Això va suposar una gran sorpresa per la població i va ser a causa de l'èxit de la creació de l'Assemblea Popular d'Artés l'any 1977.

14

En les eleccions municipals de 1983 es produí una nova sorpresa, una llista formada per un grup de gent molt jove, l'anomenat Grup Unitari d'esquerra, va guanyar per una àmplia majoria la llista de CiU, que novament va perdre.

Les eleccions de 1987 no deparen grans canvis, ja que va tornar a guanyar el Grup hŶŝƚĂƌŝĚ͛ĞƐƋƵĞƌƌĂ͘

En les eleccions de l'any 1991, guanyades altre vegada pel Grup Unitari d'esquerra, els resultats s'ajusten, i és finalment a les eleccions municipals de 1995 quan CiU aconsegueix guanyar l'alcaldia per primera vegada, que repetiria posteriorment en les eleccions del 1999.

L'any 2003 es produeix l'entrada del PSC a les eleccions municipals, aconseguint 2 regidors i formant un bipartit amb el Grup Unitari d'Artés, que n'havia aconseguit 4, desplaçant d'aquesta manera Convergència i Unió, que es quedà amb 5, una victòria molt justa.

En les últimes eleccions municipals celebrades l'any 2007, el nombre de regidors electes augmenta d'11 a 13 per l'augment de la població, i suposa una àmplia victòria de Convergència i Unió, que se sobreposa d'aquesta manera al bipartit que havia governat els últims quatre anys.

La participació en les eleccions municipals artesenques per part del PP, Partit Popular, ha resultat testimonial en les dues ocasions on hi ha concorregut, presentant llistes sense cap persona i no aconseguint cap regidor.

2.4.3 Participació i abstenció de les eleccions

>ĞƐƷůƚŝŵĞƐĞůĞĐĐŝŽŶƐĚ͛ƌƚĠƐǀĂŶƐĞƌůĞƐĞůĞĐĐŝŽŶƐĂŵďŵĞŶLJƐƉĂƌƚŝĐŝƉĂĐŝſĚĞƐĚĞϭϵϳϵ͘ >ĂƉĂƌƚŝĐŝƉĂĐŝſǀĂƐĞƌĚĞƵŶϲϱйŝů͛ĂďƐƚĞŶĐŝſǀĂƐĞƌĚ͛ƵŶϯϱй͘ŵďĐŽŵƉĂƌĂĐŝſĂŵď ĂůƚƌĞƐĂŶLJƐ͕ů͛ĂďƐƚĞŶĐŝſŚĂĂƵŐŵĞŶƚĂƚƵŶϱйŝůĂƉĂƌƚŝĐŝƉĂĐŝſŚĂĚŝƐŵŝŶƵŢƚ͕també, un 5%. Observant el següent gràfic, podem percebre les diferencies entre totes les eleccions fins ara.

15

2.4.4 Referèndums a Artés

Per finalitzar aquest apartat us adjuntem una llista amb els referèndums més importants que Ɛ͛ŚĂŶǀŽƚĂƚ a Artés.

Vots Referèndums Data A favor En contra Resultat Reforma política 15/12/1976 92,6% 7,4% Aprovat Constitució espanyola 06/11/1978 82,3% 17,7% Aprovat Estatut d'Autonomia Octubre 1979 90,3% 9,7% Aprovat Permanència a l'OTAN 12/03/1986 43,3% 56,7% Rebutjat Constitució europea 20/02/2005 53,4% 46,6% Aprovat Estatut d'Autonomia 18/06/2006 74% 26,0% Aprovat

16

2.5 Economia

Malgrat l'elevada taxa d'atur que té Artés, actualment l'activitat fonamental del municipi és la indústria, que compta amb algunes importants empreses multinacionals establertes al poble. Abans, al segle XIX i XX, la indústria pionera a Artés era la tèxtil però, per culpa de la crisi dels seixanta moltes fàbriques van tancar, com la de Can Berenguer. Per afrontar-la, l'any 1973 es va inaugurar el polígon industrial Santa Maria d'Artés creant així més de 700 llocs de treball i l'any 1991 Ɛ͛Śŝva fer una important ampliació, tot i que actualment ja està arribant als seus límits de sòl utilitzable.

Ara la indústria es decanta per la transformació de metalls, sobretot per la fàbrica d͛ĞƐƋƵşƐZŽƐƐŝŶLJŽů i pels tallers mecànics. Altres indústries no tant importants són la indústria alimentària i la indústria del moble.

D'altra banda Artés és molt conegut per la seva producció de vins i caves. L'any 1996, juntament amb altres poblacions dels voltants, Artés va aconseguir la Denominació d'Origen Pla de pels seus vins i, al mateix temps, va celebrar el desè aniversari de la denominació del cava d'Artés. Artés es la població amb més cellers vinícoles del Bages i també és ů͛ƷŶŝĐŵƵŶŝĐŝƉŝďĂŐĞŶĐƋƵĞŐĂƵĚĞŝdžĚĞĚƵĞƐĚĞŶŽŵŝŶĂĐŝŽŶƐĚ͛ŽƌŝŐĞŶ.

Empreses conegudes de producció de caves i vins són Artium, Caves Gibert o la ŽŽƉĞƌĂƚŝǀĂĚ͛ƌƚĠƐ͘

17

3.CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA

3.1 Situació política

ů ŵƵŶŝĐŝƉŝ Ě͛ƌƚĠƐ͕ Ăŵď ĐŽŽƌĚĞŶĂĚĞƐ 41° 47ļ 59Ľ N 1° 57ļ 21Ľ E o amb el sistema UTM 4628067 413253 31T͕ĞƐƚăƐŝƚƵĂƚĂů͛ĞƐƚĚĞůĂĐŽŵĂƌĐĂĚĞůĂŐĞƐ͘ůƐĞƵƚĞƌŵĞŵƵŶŝĐŝƉĂů és força petit i només té 17,92 km2 ;ϭϬ Ŭŵ ĚĞ ůůĂƌŐĂĚĂ ŝ ϯ Ŭŵ Ě͛ĂŵƉůĂĚĂͿ ŝ ĐŽŶŶĞĐƚĂ Ăŵď Ğů ŵƵŶŝĐŝƉŝ Ě͛ǀŝŶLJſ ;ƉĞů ŶŽƌĚ-est), (pel nord-oest), Calders (pel sud) i Navarcles (per ů͛ĞdžƚƌĞŵƐƵĚ-oest).

Artés es troba a 13,61 km de distància en línia recta de Manresa, la capital del Bages.

La comarca del Bages està situada al centre de Catalunya (comarques centrals), a la província de Barcelona. Té una superfície de 1295,08 km2, té 35 municipis i dues subcomarques: el DŽŝĂŶğƐ ;^ĂŶƚĂDĂƌŝĂ Ě͛Kůſ ŝĂůĚĞƌƐ ĞŶƚƌĞ Ě͛ĂůƚƌĞƐͿ ŝĞů >ůƵĕĂŶğƐ͘ ŵĠƐ ĐŽŵƵŶŝĐĂ Ăŵď ůĞƐ comarques del Berguedà (pel nord), amb Osona (pel nord-est), amb el Vallès Oriental (per ů͛ĞƐƚͿ͕ĂŵďĞůsĂůůğƐKĐĐŝĚĞŶƚĂů;ƉĞůƐƵĚ-est), amb el Solsonès (pel nord-ŽĞƐƚͿ͕Ăŵďů͛ŶŽŝĂ;ƉĞů sud-oest) i amb el (pel sud). 18

3.2 Situació geogràfica

ůŵƵŶŝĐŝƉŝĚ͛ƌƚĠƐĞƐƚƌŽďĂĂů͛ĞdžƚƌĞŵŽƌŝĞŶƚĂůĚĞůWůĂĚĞĂŐĞƐ͕ƵŶĂĐŽŶĐĂĚĞůĐĞntre ĚĞĂƚĂůƵŶLJĂƋƵĞŚĂĞƐƚĂƚĨŽƌŵĂĚĂĂůůůĂƌŐĚĞůƚĞŵƉƐƉĞƌů͛ĞƌŽƐŝſĚĞůƌŝƵ>ůŽďƌĞŐĂƚŝĞůƐ seus afluents, principalment el Cardener i també la Gavarresa. El està delimitat principalment per les serres de Castelltallat (a l'oest), l'altiplà del Moianès (a l'est), Sant Llorenç del Munt (al sud-est) i Montserrat (al sud) entre d'altres, i la ciutat més important és Manresa.

19

Artés es troba a una altura de 316 metres sobre el nivell del mar, i quasi tota la seva ƐƵƉĞƌĨşĐŝĞĞƐƚăĂůĂƉůĂŶĂ͘EŽŽďƐƚĂŶƚ͕ŚŝŚĂĨŽƌĐĞƐǀĂƌŝĂĐŝŽŶƐĚ͛ĂůĕĂĚĂ͗ĞůŶƵĐůŝĂŶƚŝĐ Ě͛ƌƚĠƐ ĞƐ ƚƌŽďĂ ƐŽďƌĞ ƵŶ ƚƵƌſ ;ϯϯϮ ŵͿ͕ ŽŶ ĞŶĐĂƌĂ Ɛ͛Śŝ ƉŽƚ ǀĞƵƌĞ Ğů ĐĂŵƉĂŶĂƌ ĚĞ ů͛ĂŶƚŝŐĂĞƐŐůĠƐŝĂ͕ŝƌĞƐƚĞƐĚĞůĐĂƐƚĞůůŝĚĞůĞƐŵƵƌĂůůĞƐ͘ŶůĂƉůĂŶĂĚ͛ƌƚĠƐ;ϮϵϬ- 310 m) ŚŝŚĂůĂƉĂƌƚŽĞƐƚĚĞůĂnjŽŶĂƵƌďĂŶĂĚ͛ƌƚĠƐŝĞůƉŽůşŐŽŶŝŶĚƵƐƚƌŝĂů^ĂŶƚĂDĂƌŝĂ͕ŝůĂƉĂƌƚ est de la zona urbanitzada està més alt (332 m aprox.), ja que comença la pujada de la serra de Calders. La urbanització Vista Pirineu, al límit sud-est del terme municipal Ě͛ƌƚĠƐ;ŵŽůƚĂƉƌŽƉĚĞĂůĚĞƌƐͿĠƐĞůƉƵŶƚŵĠƐĂůƚĚ͛ƌƚĠƐ;ϰϳϬŵͿ͘

^ĞŵƉƌĞƐ͛ŚĂĚŝƚƋƵĞůĂŵƵŶƚĂŶLJĂŵĠƐĂůƚĂĚ͛ƌƚĠƐĠƐĞů^ĞƌƌĂƚĚĞDŽŶƚĐŽŐƵů;ϱϵϴŵ Ě͛ĂůĕĂĚĂͿ͕ƉĞƌžŶŽĠƐĚĞůtot cert perquè tot i que és molt propera està fora del terme municipal. Artés també està envoltat per les serres de Calders (al sud-est), de Can Vila (al sud) de les Tàpies (al sud-ŽĞƐƚͿ ŝ ĚĞ ůĞƐ 'ƵŝdžĞƌĞƐ ;Ă ů͛ĞƐƚͿ͕ ĂƉĂƌƚ ĚĞ ůĂ ^ĞƌƌĂ ĚĞů Montcogul (al norĚĚ͛ƌƚĠƐͿ͘

20

3.3 Hidrografia

ůŵƵŶŝĐŝƉŝĚ͛ƌƚĠƐĐŽŶƚĠƵŶĂdžĂƌdžĂĚĞƌŝƵƐĂĨůƵĞŶƚƐĚĞů>ůŽďƌĂŐĂƚ͘ůŵĠƐŝŵƉŽƌƚĂŶƚĠƐ la Riera Gavarresa, amb el seu afluent principal la Riera de Malrubí.

El llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fonts de la Pleta Roja de Castellar de n'Hug ;Ăů͛ĞdžƚƌĞŵŶŽƌĚ-est del Berguedà) a una alçada de 1.295 m. Avança ƵŶƚƌĂŵĞŶĚŝƌĞĐĐŝſŽĞƐƚƉĞƌžĚĞƐĞŐƵŝĚĂĨĂƵŶĐĂŶǀŝƋƵĂŶƐ͛ĂũƵŶƚĂĂŵďĞůƌŝƵĚĞ^ĂůĚĞƐ (procedent del PedrafŽƌĐĂͿŝƉĂƐƐĂĂŵŽƵƌĞ͛ƐĐĂƉĂůƐƵĚ͘hŶĂŵŝĐĂĂďĂŶƐĚ͛ĂƌƌŝďĂƌĂ ĞƌŐĂ ƉĂƐƐĂƉĞƌ ů͛ŵďĂƐƐĂŵĞŶƚ ĚĞ ůĂ ĂĞůůƐ ;ƋƵĞ ƚĠ ƵŶĂ ĐĂƉĂĐŝƚĂƚ ĚĞ ϭϬϵ͕ϰϯ Śŵ3) a . Entre Puig-reig i Navàs el Llobregat rep les aigües de la riera de Merlès, però a prop de , una part del cabal del riu es dirigit directament cap a Manresa a través de la Sèquia (construït pel rei Pere III el Cerimoniós al s.XlV). Més endavant, al ĐĞŶƚƌĞĚĞůĂŐĞƐĂůůşŵŝƚĚĞůƚĞƌŵĞŵƵŶŝĐŝƉĂůĚ͛ƌƚĠƐ͕Ğů>ůŽďƌĞŐĂƚƐ͛ĂũƵŶƚĂƚĂŵďĠĂŵď la riera Gavarresa. Passat Manresa, a Sant Vicenç de Castellet͕ Ğů >ůŽďƌĞŐĂƚ Ɛ͛ĂũƵŶƚĂ Ăŵď Ğů ĂƌĚĂŶĞƌ ;Ğů ƐĞƵ ĂĨůƵĞŶƚ ƉƌŝŶĐŝƉĂůͿ͘ hŶ ĐŽƉ Ă DŽŶƚƐĞƌƌĂƚ͕ ƉĂƐƐĂ Ě͛ĂŶĂƌ Ěe direcció sud a direcció sud-ĞƐƚ͘ŶƚƌĞĂůĂŝdž>ůŽďƌĞŐĂƚŝĂů͛ĂůĕĂĚĂĚĞDĂƌƚŽƌĞůůƌĞƉůĞƐ ĂŝŐƺĞƐĚĞů͛ŶŽŝĂŝŵĠƐĂǀĂůůůĂriera de Rubí. Finalment desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat (al costat de Barcelona), formant un delta de 100 km2 i diverses reserves naturals d'importància a nivell europeu.

Així dons, el recorregut total del Llobregat fa 170 km de llargada i té un cabal mitjà (al curs final del riu) de 20,77 m2/s, tot i que al maig i juny porta el cabal màxim gràcies a les pluges i ůĂŶĞƵƋƵĞĞƐĚĞƐĨăĚĞůĞƐŵƵŶƚĂŶLJĞƐ͕ŝĂů͛ĂŐŽƐƚŝƐĞƚĞŵďƌĞƉŽƌƚĂĞůĐĂďĂů ŵşŶŝŵƉĞƌƋƵğĂů͛ĞƐƚŝƵƉůŽƵŵŽůƚƉŽĐ͘ŵĠƐ͕ĞŶĞůƚƌĂŵŵŝƚũăŝĨŝŶĂůĚĞůƌŝƵĨŽƌŵĂƵŶĂ ĐŽŶĐĂ͕ĞŶĞůƋƵğƐ͛ŝŶĐůŽƵĞůWůĂĚĞĂŐĞƐ͕ƋƵĞƚĠƵŶĂĞdžƚĞŶƐŝſĚĞϰ͘ϵϰϴ͕ϯkm².

A més, el riu Llobregat és considerat un dels més treballadors del món, ja que durant ůĂ ZĞǀŽůƵĐŝſ /ŶĚƵƐƚƌŝĂů ŵŽůƚĞƐ ĨăďƌŝƋƵĞƐ ƚğdžƚŝůƐ Ɛ͛ŝŶƐƚĂůͼůĂƌĞŶĂůĐŽƐƚĂƚĚĞůƌŝƵƉĞƌ aprofitar-ŶĞů͛ĞŶĞƌŐŝĂŚŝĚƌăƵůŝĐĂŵŝƚũĂŶĕĂŶƚƚƵƌďŝŶĞƐ͘

21

La rŝĞƌĂ'ĂǀĂƌƌĞƐĂ͕ƵŶĚĞůƐƉƌŝŶĐŝƉĂůƐĂĨůƵĞŶƚƐĚĞů>ůŽďƌĞŐĂƚ͕ŶĞŝdžĂϵϬϬŵĞƚƌĞƐĚ͛ĂůƚƵƌĂ ĂůƚĞƌŵĞŵƵŶŝĐŝƉĂůĚ͛ůƉĞŶƐ;Ăů͛ĞdžƚƌĞŵŶŽƌĚ-ŽĞƐƚĚ͛KƐŽŶĂͿ͕ĂƉƌŽƉĚĞůƉŝĐĚĞ'ƌŝĞůůƐ͘ Transcorre en direcció sud fins a entrar al Bages pel nord-est, quan fa un canvi de direcció i es dirigeix cap al sud-oest. Després de passar per Avinyó i arriba a Artés (pel nord), on forma el límit entre el terme municipal de Sallent. Desemboca al Llobregat (al Pont de CabriĂŶĞƐͿĂϮϰϬŵĚ͛ĂůƚƵƌĂĂůůşŵŝƚŽĞƐƚĚĞůƚĞƌŵĞŵƵŶŝĐŝƉĂůĚ͛ƌƚĠƐ͘dĠƵŶĂ llargada total de 60 km i el seu cabal té un marcat component estacional.

La Riera Gavarresa té uns quant afluents (rieres de Lluçanès, de Relat, d'Oló, etc.) però ĂĐŽŶƚŝŶƵĂĐŝſŶŽŵĠƐƵƐŵŽƐƚƌĂƌĞŵĞůƐƋƵĞƉĂƐƐĞŶƉĞůƚĞƌŵĞŵƵŶŝĐŝƉĂůĚ͛ƌƚĠƐ͗

x La riera de Malrubí͕ĞůƉƌŝŶĐŝƉĂůĂĨůƵĞŶƚĚĞůĂ'ĂǀĂƌƌĞƐĂ͕ŶĞŝdžĂDŽŝă;Ăů͛ĞdžƚƌĞŵ est del Bages) i avança en direcció oest. Després de passar pel costat dret del ŶƵĐůŝĚ͛ƌƚĠƐĞƐĚŝƌŝŐĞŝdžĐĂƉĂůŶŽƌĚ-oest on molt a prop desemboca a la riera Gavarresa. x La riera Salabernada (o Riu Sec) passa per Artés paral·lelament a la dreta de la riera dĞDĂůƌƵďş͕ƉĞƌžƉĞƌů͛ĂůƚĂďĂŶĚĂĚĞůĂ^ĞƌƌĂĚĞůĞƐ'ƵŝdžĞƌĞƐ͘EŽƌŵĂůŵĞŶƚ porta poca aigua o està sec, com el seu nom indica. x El torrent del mig neix a prop de la masia La Paloma i passa soterrat en direcció ŶŽƌĚƉĞůŵŝŐĚĞůƉŽďůĞĚ͛ƌƚĠƐ͘hŶĐŽƉĂĨŽƌĂĚĞů ƉŽďůĞĞƐĚŝƌŝŐĞŝdžĐĂƉĂů͛ŽĞƐƚ on forma uns petits meandres. x El torrent de les Tàpies és un curs irregular que arriba a Artés després de passar per un meravellós indret de Calders (la Font de les Tàpies), on en època plujosa es pot veure un espectacular sĂůƚĚ͛ĂŝŐƵĂĚ͛ƵŶƐϯϬŵĚ͛ĂůĕĂĚĂ͘ x El Torrent de les Torres ŶĞŝdžĂůƉŽůşŐŽŶŝŶĚƵƐƚƌŝĂů^ĂŶƚĂDĂƌŝĂŝĠƐů͛ƷůƚŝŵĐƵƌƐ ĨůƵǀŝĂůƋƵĞƐ͛ƵŶĞŝdžĂůĂ'ĂǀĂƌƌĞƐĂ͘

Tots aquests cursos fluvials desemboquen a la riera Gavarresa i en general són força curts i irregulars ĞŶĞůƐĞƵĐĂďĂůĂůůůĂƌŐĚĞů͛ĂŶLJ͘

22

Ăů ĚĞƐƚĂĐĂƌ ƋƵĞ ƌĞƉĂƌƚŝĚĞƐ ƉĞů ŵƵŶŝĐŝƉŝ Ě͛ƌƚĠƐ Śŝ ŚĂ ƵŶĞƐ Ϯϲ ĨŽŶƚƐ ŶĂƚƵƌĂůƐ͕ ůĂ ŵĂũŽƌŝĂĚĞůĞƐƋƵĂůƐĞƐƚƌŽďĞŶƐĞŐƵŝŶƚĞůƐĐƵƌƐŽƐƐƵƉĞƌĨŝĐŝĂůƐĚ͛ĂŝŐƵĂƋƵĞƚƌĂǀĞƐƐĞŶĞů terme, sobretot al llarg de la Gavarresa, de la riera de Malrubí i de la riera Salabernada.

3.4 Geologia

3.4.1 Origen i formació

ůƐ ŵĂƚĞƌŝĂůƐ ƋƵĞ ĂĐƚƵĂůŵĞŶƚ ĨŽƌŵĞŶ Ğů Ɛžů Ě͛ƌƚĠƐ ĞƐ ǀĂŶ ĐŽŵĞŶĕĂƌ Ă ĨŽƌŵĂƌ ĞŶ ůĂ ƐĞŐŽŶĂŵĞŝƚĂƚĚĞů͛ŽĐğ;ĨĂĞŶƚƌĞϰϮŝϯϰŵŝůŝŽŶƐĚ͛ĂŶLJƐͿ͕ƋƵĞĞƐƚƌŽďĂĚŝŶƐĞůdĞƌĐŝĂƌŝ͕ŝ al mateix temps dins el Cenozoic. Aquest període es considera geològicament modern ƉĞƌƋƵğĞůƐĚŝŶŽƐĂƵƌĞƐƐ͛ŚĂǀŝĞŶĞdžƚŝŶŐŝƚ;ĂůĨŝŶĂůĚĞůƌĞƚĂĐŝ͕ĨĂϲϱŵŝůŝŽŶƐĚ͛ĂŶLJƐ͕ĞŶĞů DĞƐŽnjŽŝĐͿŝũĂŚŝŚĂǀŝĂŵĂŵşĨĞƌƐŝĂƵƐ͘>͛ŚŽŵĞŶŽĂƉĂƌĞŐƵĠĨŝŶƐĂůYƵĂƚĞƌŶĂƌŝ͘

Fa ϰϮŵŝůŝŽŶƐĚ͛ĂŶLJƐĞŶƌĞƌĞĞůŵĂƉĂĚĞůůĂWĞŶşŶƐƵůĂ/ďğƌŝĐĂĞƌĂŵŽůƚĚŝĨĞƌĞŶƚĂů͛ĂĐƚƵĂů͘ >͛ŽĐĞă ƚůăŶƚŝĐ ĨĞŝĂ ƵŶĂ ĞŶƚƌĂĚĂ Ă ů͛ĂĐƚƵĂů WĂşƐ ĂƐĐ ŝ Ɛ͛ĞŶĚŝŶƐĂǀĂ ĨŝŶƐ ĂƌƌŝďĂƌ Ă ůĞƐ comarques del centre de Catalunya vorejant pel sud els Pirineus en procés de formació. En ĐĂŶǀŝ͕ ƉĞƌ ů͛ĂůƚƌĂ ĐŽƐƚĂƚ͕ ůĂ WĞŶşŶƐƵůĂ ĞƐƚĂǀĂ unida amb les Illes Balears per terra. Així dons ů͛ĂĐƚƵĂůƌƚĠƐĞƐƚĂǀĂĐŽďĞƌƚĚĞŵĂƌ͘

23

ƋƵĞƐƚŵĂƌĞƌĂƚƌĂŶƋƵŝůŝƉĞƌĂŝdžžĂůĨŽŶƐŵĂƌşƐ͛ŚŝĚŝƉŽƐŝƚĂǀĞŶƐĞĚŝŵĞŶƚƐĞŶĨŽƌŵĂĚĞ fang que venien de la costa. Aquests sediments es van anar acumulant i van formar un mar que a les zones costaneres tenia molt poca profunditat. Gràcies això es va formar una barrera coral·lina (a 8 km de la costa) que tenia les condicions adequades per créixer. Entre la costa i l͛ĞƐĐƵůůŚŝŚĂǀŝĂƵŶĂ mar tranquil·la, mentre que al mar obert era més mogut.

DĠƐƚĂƌĚůĂďĂƌƌĞƌĂĐŽƌĂůͼůŝŶĂǀĂƋƵĞĚĂƌĐŽďĞƌƚĂĚ͛ƵŶĂƐŽƌƌĂŵĠƐĨŝŶƐƋƵĞĞƌĂŵŽŐƵĚĂ per les ones.

Aquest mar va quedar tancat i es va anar assecant amb el llarg dels anys. Hi havia ŵŽůƚĂ ĞǀĂƉŽƌĂĐŝſ ŝ ů͛ĂŝŐƵĂ ƋƵĞ Śŝ ĂƌƌŝďĂǀĂ pels rius i de la pluja no era suficient per mantenir-lo, així doncs es va anar reduint. Tota la sal i sediments que havia tingut es van anar dipositant al sòl, i es van anar consolidant.

3.4.2 Les roques

Amb aquests processos es van crear diferents roques amb característiques diverses:

x Margues Blaves: provenen dels sediments de ůĂ ĐŽƐƚĂ ƋƵĞ ĂŶĂǀĞŶ Ă ƉĂƌĂƌ Ă ů͛ĂŝŐƵĂ ŝ formaren aquell mar tranquil de poca profunditat. No és gaire resistent, ja que Ɛ͛ĞƌŽƐŝŽŶa fàcilment, però és impermeable ;ů͛ĂŝŐƵĂŶŽŚŝƉŽƚƉĞŶĞƚƌĂƌͿ͘

24

x Roca Calcària: prové de la barrera cristal·lina que es va establir a sobre dels sediments ŵĠƐĂŶƚŝĐƐĚ͛ĂƋƵĞůůŵĂƌ͕ƉĞƌƚĂŶƚƐſŶƌĞƐƚĞƐ ĂŶŝŵĂůƐ ;Ě͛ŽƌŝŐĞŶ ŽƌŐăŶŝĐͿ͘ Ɛ ƵŶ ŵĂƚĞƌŝĂů molt resistenƚ ŝ ĚŝĨşĐŝů Ě͛ĞƌŽƐŝŽŶĂƌ͕ ƉĞƌž ĠƐ ƉĞƌŵĞĂďůĞ ;ĞƐ ĚŝƐƐŽů Ăŵď ů͛ĂŝŐƵĂ ŝ ĞƐ ĨŝůƚƌĂ formant galeries subterrànies).

Aquest dos tipus de pedra es poden veure diferenciades molt clarament a la Font de les Tàpies, on el torrent passa per la roca calcària (a sobre) sense erosionar-la i quan Ɛ͛ĂĐĂďĂĚĞŝdžĂƉĂƐĂůĞƐŵĂƌŐƵĞƐďůĂǀĞƐ;ĂƐŽƚĂͿ͘ŽŵƋƵĞĂƋƵĞƐƚĞƐĞƐƉŽĚĞŶĞƌŽƐŝŽŶĂƌ ů͛ĂŝŐƵĂůĞƐŚĂĂŶĂƚĞdžĐĂǀĂŶƚŝĞƐƉŽƚǀĞƵƌĞƵŶƐĂůƚĚ͛ĂŝŐƵĂĚĞϯϬŵĞƚƌĞƐ Ě͛ĂůĕĂĚĂ͘

x La pedra sorrenca prové de la consolidació de la sorra més fina que es va dipositar a sobre de la barrera cristal·lina. Aquestes pedres contenen restes fossilitzades Ě͛ĂůŐƵŶƐ ĂŶŝŵĂůƐ ƋƵĞ ǀŝǀŝĞŶ ĨĂ ϯϳ ŵŝůŝŽŶƐ Ě͛ĂŶLJƐ͘ Ɛ ƉŽĚĞŶ ǀĞƵƌĞ ďŝǀĂůǀĞƐ ŝ ĞƌŝĕŽŶƐ (garotes com les de la foto) fossilitzats, però també el rastre que van deixar alguns animals com galeries de cucs i crancs.

3.4.3 La Formació Artés

&ĂĞŶƚƌĞϯϱŝϭϱŵŝůŝŽŶƐĚ͛ĂŶLJƐĞŶƌĞƌĞ͕ƋƵĂŶĞůŵĂƌŝŶƚĞƌŝŽƌŚĂǀŝĂĚĞƐĂƉĂƌĞŐƵƚ͕Ɛ͛ŚĂǀŝĂ format una conca endorreica (sense sortida al mar) al centre de Catalunya, que estava ocupada per diversos llacs. De les muntanyes del sud baixaven rius que alimentaven els llacs i en les crescudes del cabal podien arrossegar grava, sorra i argila. Si aquests rius creixien molt es desbordaven i inundaven tota la plana, i el riu (sense força) dipositava tots els seus sediments a tot arreu.

25

Un cop el riu tornava al seu cabal normal no sabia per on circular, ja que tota la plana estava al mateix nivell, i formava camins nous. Els llits de còdols (pedres més o menys circular) dels antics rius quedaven coberts pels sediments, Ɛ͛ĂƐƐĞĐĂǀĞŶi es convertien en conglomerat. Després el nou riu escavava el terreny i deixava a la vista zones de conglomerat que havien quedat cobertes de sediments. Aquest conglomerat és el que anomenem paleocanals, i sſŶ ƵŶƐ ĞůĞŵĞŶƚƐ Ě͛ŝŶƚĞƌğƐ ŐĞŽůžŐŝĐ ĐĂƌĂĐƚĞƌşƐƚŝĐ ĚĞ ůĂ Formació Artés.

Els rius que baixen de les muntanyes de vegades formen llacs, llacunes i aiguamolls ƉĞƌŵĂŶĞŶƚƐ Ě͛ĂŝŐƵĂ ĚŽůĕĂ͕ Ăŵď ƵŶ ĞĐŽƐŝƐƚĞŵĂ ĂƋƵăƚŝĐ ŝ ŚƵŵŝƚ͘ ů ĨŽŶƐ Ě͛ĂƋƵĞƐƚ dipòsits naturals d͛ĂŝŐƵĂ ĞƐ ǀĂ ĂĐƵŵƵůĂŶƚ ĐĂƌďŽŶĂƚ ĚĞ ĐĂůĐŝ ŝ ƌĞƐƚĞƐ ĚĞ ůĞƐ ƉůĂŶƚĞƐ aquàtiques. Si els rius es desborden i inunden la zona amb aigua els sediments que transporta es dipositen en el llac colgant la vegetació que hi havia. La barreja entre carbonat de calci i les restes de plantes vegetals es converteix en roca calcària amb el ƉĂƐĚĞůƚĞŵƉƐ͕ŝĞůƐƐĞĚŝŵĞŶƚƐƋƵĞĞůƐĐŽůŐƵĞŶƐ͛ĂƐƐĞƋƵĞŶĂůƐŽůŝĞƐƚŽƌŶĞŶǀĞƌŵĞůůƐ͘ Per això la característica més comuna de la Formació Artés és que moltes roques sedimentaries són vermelles.

26

3.4.4 Mapa geològic

WĞƌĂĐĂďĂƌƵƐŵŽƐƚƌĞŵƵŶŵĂƉĂĚ͛ƌƚĠƐĂŵďƚŽƚƐĞůƐƚŝƉƵƐĚĞŵĂƚĞƌŝĂůƐƋƵĞĨŽƌŵĞŶĞů sòl.

>şŵŝƚĚĞůƚĞƌŵĞŵƵŶŝĐŝƉĂůĚ͛ƌƚĠƐ

3.5 Clima

^ĞŐƵŝŶƚ ůĂ ĐůĂƐƐŝĨŝĐĂĐŝſ ĐůŝŵăƚŝĐĂ ĚĞ <ƂƉƉĞŶ͕ Ğů ĐůŝŵĂ Ě͛ƌƚĠƐ ĞƐ ƌĞƐƵŵŝƌŝĂ ĐŽŵ Ă "temperat i humit amb estius calorosos". El clima es marcat principalment per la seva situació dins la Depressió Central Catalana i per la seva altitud mitjana, al voltant dels 315 ŵ͘ůĐůŝŵĂƐĞů͛ĂŶŽŵĞŶĂ͕ĐůŝŵĂŵĞĚŝƚĞƌƌĂŶŝĚĞŵƵŶƚĂŶLJĂ͘

27

En els hiverns es produeix una forta disminució de les temperatures i també són ďĂƐƚĂŶƚĨƌĞĚƐ͘^ŽǀŝŶƚĞƐĨŽƌŵĞŶďŽŝƌĞƐĂůĂŵĂƚŝŶĂĚĂĚƵƌĂŶƚƚŽƚů͛ŚŝǀĞƌŶ͘>ĂŵŝƚũĂŶĂĚĞů mes de gener es troba entre els 2º-5º C amb gelades freqüents.

ůƐ ĞƐƚŝƵƐ ƐſŶ ƐĞĐƐ ŝ ĐĂůŽƌŽƐŽƐ͕ ŝ Ɛ͛Ăprecia una disminució de les precipitacions. La mitjana del mes de Juliol es troba entre els 22º-24º C.

La primavera i la tardor són estacions de temperatures moderades, entre els 10 i 20 graus, i precipitacions altes.

>ĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂŵŝƚũĂŶĂĂŶƵĂůĞƐĚ͛ƵŶƐ 14º C.

>ĞƐƉƌĞĐŝƉŝƚĂĐŝŽŶƐƐſŶŵŽůƚŝƌƌĞŐƵůĂƌƐĚƵƌĂŶƚů͛ĂŶLJ͕Ăŵďŵŝƚjanes que van entre 500 i 600 mm.

Una curiositat important es que Artés es troba en el límit oriental del Pla de Bages, en una vall tancada o envoltada pels massissos del Montcogul i de la Serra de Calders, i això fa que es produeixi un fenomen atmosfèric anomenat inversió tèrmica, que es ƋƵĂŶůĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂĂƵŐŵĞŶƚĂĂŵďů͛ĂůƚŝƚƵĚ͕ĐŽƐĂƋƵĞĞƐŝŶƵƐƵĂů͘ŝdžžĂƌƚĠƐůŝĂĨĞĐƚĂ notablement, ja que amb altes pressions atmosfèriques, el aire fred es diposita al fons ĚĞůĂǀĂůů͘>͛ĂŝƌĞĞƐŝŶĐĂƉĂĕĚĞďĂƌƌĞũĂƌ-ƐĞĂŵďƵŶĂůƚƌĞƚŝƉƵƐĚ͛ĂŝƌĞĂĐĂƵƐĂĚĞƋƵĞůĂ ǀĂůůĚ͛ƌƚĠƐĞƐƚƌŽďĂĞŶǀŽůƚĂĚĂŝƉĞƌůĂŵĂŶĐĂĚĞǀĞŶƚ͘WĞƌĂŝdžžůĂƚĞŵƉĞƌĂƚƵƌĂďĂŝdžĂ͕ ƐŽďƌĞƚŽƚĂů͛ŚŝǀĞƌŶ͘DĞŶƚƌĞĂƌƚĠƐƉŽĚĞŵĞƐƚĂƌĂϱǑ͕ƉĞƌ exemple, a Calders estan a 15º, tot això observant que Calders (552 m) té una altitud més alta que la de Artés (uns 240 m més).

Des de gener de l'any 2007, Artés disposa d'una Estació Meteorològica Automàtica (EMA) que, formant part de la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya, mesura les magnituds de temperatura, humitat relativa i precipitació; un gran avenç tecnològic per al poble.

28

3.6 La vegetació. Una vegetació mediterrània

>Ă ƐƵƉĞƌĨşĐŝĞ Ě͛ƌƚĠƐ ĞƐƚă ĂĐƚƵĂůŵĞŶƚ ĐŽďĞƌƚĂ ƉĞƌ vegetació espontània, un tipus de ǀĞŐĞƚĂĐŝſƋƵĞŶĞŝdžĚĞƐƉƌğƐĚ͛ŚĂǀĞƌĞƐƚĂƚĂůƚĞƌĂĚĂƉĞƌů͛ŚƵŵă͘>ĂŵĂũŽƌƉĂƌƚĚ͛ĂƋƵĞƐƚĂ superfície està ocupada per conreus (vinyes, oliveres, ametllers...).

El paisatge de bosc que podem observar està constituït principalment per pi blanc i pi roig, que seria la vegetació espontània, i la vegetació potencial seria un paisatge on ĂďƵŶĚĂƌŝĂů͛ĂůnjŝŶĂŝůĂĐĂƌƌĂƐĐĂ͘

ƐƋƵĞŵĂƐŝŵƉůŝĨŝĐĂƚĞŶĞůƋƵĂůƐ͛ŽďƐĞƌǀĂƋƵĞ͕ƉĂƌƚŝŶƚĚΖƵŶĐĂŵƉĚĞĐŽŶƌĞƵĂďĂŶĚŽŶĂƚ͕ Ɛ͛ĂƌƌŝďĂƌŝĂĂůΖĂůnjŝŶĂƌcom a etapa final que seria la vegetació potencial. Tot això amb un mínim de 200 anys sense alteracions. 3.6.1 Principals arbres

Pi blanc

WŝƚşƉŝĐŵĞĚŝƚĞƌƌĂŶŝĚĞϮϬŵĞƚƌĞƐĚĞůŽŶŐŝƚƵĚ͘ĐƚƵĂůŵĞŶƚ͕ĞƐů͛ĂƌďƌĞĚŽŵŝŶĂŶƚĂŐƌĂŶƐ ĞdžƚĞŶƐŝŽŶƐ ŽŶ ĂďĂŶƐ ĚŽŵŝŶĂǀĂ ů͛alzina. Es caracteritza per la seva ràpida aparició ĚĞƐƉƌğƐĚĞůƐŝŶĐĞŶĚŝƐ͘&ŝŶƐŝƚŽƚĚĞƐƉƌğƐĚ͛ƵŶŝŶĐĞŶĚŝ͕ŶĞŝdžĞŶŵĠƐƉŝďůĂŶĐƐĚĞůƐƋƵĞŚŝ havia abans.

29

Pi roig

WŝĚĞϮϬĂϰϬŵĚ͛ĂůƚƵƌĂƋƵĞƚĠƵŶƚƌŽŶĐƌĞĐƚĞŝƉƌŝŵĂŵďƵŶĂĐŽƉĂĂůůĂƌŐĂĚĂŝĂŵƉůĂ amb forma de para-sol.

Pinassa

WŝĚ͛ƵŶƐϯϬŵĞƚƌĞƐĚĞůŽŶŐŝƚƵĚ͘ƐƵŶĂĞƐƉğĐŝĞƋƵĞĞƐǀĂůŽƌĂƉĞƌůĂƐĞǀĂĨƵƐƚĂ͕ũĂƋƵĞĞů tronc es recte i té moltes aplicacions.

ĞƐƉƌğƐĚĞůƐŝŶĐĞŶĚŝƐ͕ů͛ĂƌďƌĞŐĞƌŵŝŶĂŵŽůƚĂƉŽĐĂƉŽĐŝĞƐƐƵďƐƚŝƚƵŢƚƉĞůƐƌĞďƌŽƚƐĚĞůƐ roures que creixen sota els pins.

30

3.6.2 Plantes i matolls

Espígol

Altres plantes aromàtiques com Boix ů͛ĞƐƉşŐŽů͗ƌŽŵĂŶşŝĨĂƌŝŐŽůĂ͘

Arbocer o cireres de pastor

Vern

Llistó

31

4. INTERPRETAC/M>^DW^͛h^K^>^L>

4.1 Mapa de 1956:

;sĞƵƌĞŵĂƉĂĚŝŶƚƌĞůĂĐĂƌƉĞƚĂ͞DĂƉĞƐͺDŝƌĂDŽŶ͟Ϳ

ůŵĂƉĂƋƵĞŚĞŵĂŶĂůŝƚnjĂƚƉƌŽǀĠĚ͛ƵŶĂĨŽƚŽĂğƌŝĂƚŝƌĂĚĂĞŶů͛ĂŶLJϭϵϱϲƐŽďƌĞĞůƉŽďůĞ Ě͛ƌƚĠƐŝĞůƐƐĞƵƐǀŽůƚĂŶƚƐĞŶů͛ĂŶLJϭϵϱϲ͘

La zona on es localitza el poble és, més o menys, al centre del mapa. Allà es troben els habitatges i les cases, envoltades per conreus. Per la part nord-est del poble ƉĂƐƐĂ ůĂ ƌŝĞƌĂ ĚĞ DĂůƌƵďş͕ ŽŶ Ɛ͛ƵƚŝůŝƚnjĂ ů͛ĂŝŐƵĂ ƉĞƌ ĞůƐ ƵƐŽƐ ŝŶĚƵƐƚƌŝĂůƐ ;ĨăďƌŝĐĂ ĂŶ Berenguer) i per als horts.

Els conƌĞƵƐ ŚĞƌďĂĐŝƐ ƐſŶ ĞůƐ ŵĠƐ ĂďƵŶĚĂŶƚƐ͕ Ɛ͛ĂŐƌƵƉĞŶ ĞŶ ŐƌĂŶƐ ĞdžƚĞŶƐŝŽŶƐ ĚĞ ƚĞƌƌĞŶLJ͘ŝdžžĠƐƉĞƌƋƵğĞůƚĞƌŵĞĚ͛ƌƚĠƐĠƐ͕ĞŶŐĞŶĞƌĂů͕ŵŽůƚƉůĂŝŶŽƐ͛ŚĂŶĚĞƐĂůǀĂƌ ĚŝĨĞƌğŶĐŝĞƐĚ͛ĂůĕĂĚĂ͘

Per contra, els conreus llenyosos (com les vinyes o arbres fruiters) són poc habituals i es troben repartits espontàniament per tota la superfície.

Als voltants dels rius hi ha la vegetació típica, boscos i matollars de ribera. Tot i així, ƉĞƌĂƉƌŽĨŝƚĂƌů͛ĂŝŐƵĂĚĞůƐƌŝƵƐ͕ĞƐǀĂŶĐƌĞĂƌĐŽŶƌĞƵƐŵŽůƚĂůĂďŽƌĂ͘

Els boscos es troben ƌĞƉĂƌƚŝƚƐƉĞůƐůĂƚĞƌĂůƐ;ĂƉƌŽƉĚĞůŵĂƌĐŵĂƌĐĂƚƉĞƌĨĞƌů͛ĂŶăůŝƐŝ del mapa) especialment en la part Sud, on són més espessos i abundants. Als voltants del poble podem observar que de boscos no n͛Śŝ han a causa del gran nombre de conreus.

32

4.2 Mapa de 2009

;sĞƵƌĞŝŵĂƚŐĞƐŵĠƐŐƌĂŶƐĂ͞ůƚƌĞƐ\Imatges\ŵĂƉĂͺƵƐŽƐͺϭ͘ƉŶŐ͟Ϳ

ůŵĂƉĂĚ͛ŝŶƚĞƌƉƌĞƚĂĐŝſƉĞƌƚĂŶLJĂůƚĞƌŵĞŵƵŶŝĐŝƉĂůĚ͛ƌƚĠƐĞŶů͛ĂŶLJϮϬϬϵ͘

ůƉŽďůĞĚ͛ƌƚĠƐ;ĞŶĐŽůŽƌƌŽƐĂͿĞƐƚƌŽďĂĂůĐĞŶƚƌĞĚĞůƚĞƌŵĞŵƵŶŝĐŝƉĂů͘ŶůĂŵĞŝƚĂƚ ĞƐƚ͕ƚƌŽďĞŵůĂnjŽŶĂĚ͛ŚĂďŝƚĂtges, i a la meitat oest hi ha el polígon industrial.

Una gran extensió de terreny, que envolta el poble, són conreus i zones forestals (que analitzarem a continuació).

;sĞƵƌĞŝŵĂƚŐĞƐŵĠƐŐƌĂŶƐĂ͞ůƚƌĞƐ\Imatges\ŵĂƉĂͺƵƐŽƐͺϮ͘ƉŶŐ͟Ϳ

33

Els conreus intensius (herbacis) són molt abundants, i ocupen bona part del terme. Un conreu no tant extens, però no per això menys important, són les vinyes, distribuïdes pel territori amb extensions més petites. A Artés, el conreu de vinya és un dels més importants del poble, tant per la seva cultura del vi com pel seu ƌĞĐŽŶĞŝdžĞŵĞŶƚĞŶůĂĞŶŽŵŝŶĂĐŝſĚ͛KƌŝŐĞŶĚĞůWůĂĚĞĂŐĞƐ͘

Repartits al voltant del terme municipal (sobretot a la zona est), trobem els boscos de coníferes. També podem trobar terrenys de matollars (majoritàriament als costats del riu), i en menor escala, camps de regadiu i prats naturals.

4.3 Comparació dels mapes

^ŝĞŶƐĨŝdžĞŵĞŶĞůƉŽďůĞ͕ǀĞƵƌĞŵƋƵĞĂůůůĂƌŐĚ͛ƵŶĂĐŝŶƋƵĂŶƚĞŶĂĚ͛ĂŶLJƐůĞƐĐĂƐĞƐŚĂŶ anat ocupant parts de la zona de conreus, i com a resultat, la zoŶĂĚ͛ŚĂďŝƚĂƚŐĞƐƐ͛ŚĂ anat expandint. Podem comparar això amb el creixement demogràfic dels últims ĂŶLJƐ͕ ũĂ ƋƵĞ ĚĞƐ ĚĞů ϭϵϬϬ͕ ĞůƐ ŚĂďŝƚĂŶƚƐ ĚĞů ƉŽďůĞ Ě͛ƌƚĠƐ ŚĂŶ ĂƵŐŵĞŶƚĂƚ Ğů ƐĞƵ ŶŽŵďƌĞĚ͛ŚĂďŝƚĂŶƚƐĨŝŶƐĂƐƵƉĞƌĂƌĞůĚŽďůĞ͘

>͛ĂƉƌŽĨŝƚĂŵĞŶƚĚĞů͛ĂŝŐƵĂĚĞůĂƌiera de Malrubí ja no és tant important com ho era fa ϱϬ ĂŶLJƐ͘ ďĂŶƐ ůĂ ƐĞǀĂ ĂŝŐƵĂ Ɛ͛ƵƚŝůŝƚnjĂǀĂ ĞŶ ĞůƐ ƵƐŽƐ ŝŶĚƵƐƚƌŝĂůƐ͕ ƉĞƌž ĂƌĂ͕ Ăŵď ůĂ construcció del Polígon Industrial, la fàbrica de Can Berenguer ha tancat. A més a més, abans la gent recollia ů͛aigua de la riera per veure o per usos domèstics, però ĂƌĂĞŶƐĂƌƌŝďĂů͛ĂŝŐƵĂƉĞƌĐĂŶŽŶĂĚĞƐĚŝƌĞĐƚĂŵĞŶƚĚĞs del riu Llobregat. No obstant, ů͛ĂŝŐƵĂĚĞůĂƌŝĞƌĂĚĞDĂůƌƵďşĞŶĐĂƌĂƐ͛ƵƚŝůŝƚnjĂƉĞƌƌĞŐĂƌĞůƐŚŽƌƚƐĚĞůƐĞƵǀŽůƚĂŶƚ͘

ůƐƚŝƉƵƐĚĞĐŽŶƌĞƵƐĚ͛ĂƌĂŝĚĞl 1956 no han variat gaire. Majoritàriament, se segueix conreant blat͘ůĐŽŶƌĞƵĚĞǀŝŶLJĂŚĂĂƵŐŵĞŶƚĂƚĚƵƌĂŶƚĞůƐϱϬĂŶLJƐŝƐ͛ŚĂĐŽŶǀĞƌƚŝƚĞŶ un dels principals.

34

5. CONCLUSIÓ

Ğ ůĂ ƉƌĞŚŝƐƚžƌŝĂ Ě͛ƌƚĠƐ Ɛ͛ŚĂŶ ƚƌŽďĂƚ ƌĞƐƚĞƐ ĚĞ ů͛ĞdžŝƐƚğŶĐŝĂ Ě͛ƵŶĂ ǀŝůĂ ƌŽŵĂŶĂ͘ DĞƐƉƌĠƐ Ě͛Ăŝdžž͕ ƋƵĂŶ ĞůƐ ƌĞƉŽďůĂĚŽƌƐ ǀŝŶŐƵĞƌĞŶ Ă ĞƐƚĂďůŝƌ-se al poble, Artés es va convertir en una organització feudal.

ů ŶŽŵ Ě͛ƌƚĠƐ ƉƌŽǀĠ ĚĞ ůĂ ƉĂƌĂƵůĂ ůůĂƚŝŶĂ Artium, que significa fortalesa o turó ĨŽƌƚŝĨŝĐĂƚŝƋƵĞĞƐǀĂĐŽŶƐƚƌƵŝƌĚƵƌĂŶƚů͛ğƉŽĐĂĨĞƵĚĂů.

>ĂƉŽďůĂĐŝſĚ͛ƌƚĠƐŚĂĐƌĞƐĐƵƚ͕ĞŶĂƋƵĞƐƚƐƷůƚŝŵƐĂŶLJƐ͕ĂƵŶƌŝƚŵĞĨŽƌĕĂĞůĞǀĂƚŝĞů ƉŽďůĞƐ͛ĞƐƚăĞdžƉĂŶĚŝŶƚ͘

>Ă ƉŽůşƚŝĐĂ Ě͛ƌƚĠƐ͕ ĚƵƌĂŶƚ ůĂ ŚŝƐƚžƌŝĂ͕ ha estat predominada per el Grup Unitari Ě͛ĞƐƋƵĞƌƌĂ, però des del 1995, el CiU guanya el major nombre de vots.

>͛ĞĐŽŶŽŵŝĂƉƌŝŶĐŝƉĂůĚ͛ƌƚĠƐĠƐůĂŝŶĚƷƐƚƌŝĂ͘dŽƚŝĂŝdžş͕ƌƚĠƐĠƐĐŽŶĞŐƵƚƉĞƌůĂƐĞǀĂ producció i venda de vins i caves. És la única població del Bages que té la ĞŶŽŵŝŶĂĐŝſĚ͛KƌŝŐĞŶ͕ƚĂŶƚƉĞƌǀŝŶƐĐŽŵƉĞƌĐĂǀĞƐ͘

ů ƉŽďůĞ Ě͛ƌƚĠƐ ĞƐƚă ƐŝƚƵĂƚ Ă ůĂ Đomarca del Bages, al centre de Catalunya. No es troba gaire elevat respecte el nivell del mar (316m), ja que està en una vall situada a ů͛ĞdžƚƌĞŵŽƌŝĞŶƚĂůĚĞůWůĂĚĞĂŐĞƐ͘dŽƚŝĂŝdžž͕ĞůƚĞƌŵĞĞƐƚăĞŶǀŽůƚĂƚƉĞƌƉĞƚŝƚĞƐƐĞƌƌĞƐ muntanyoses.

ƌƚĠƐ Ɛ͛ĂůŝŵĞŶƚĂ de les aigües de la riera de Malrubí, afluent principal de la riera 'ĂǀĂƌƌĞƐĂ͕ƋƵĞƐ͛ƵŶĞŝdžĂůĐĂďĂůdel Llobregat ĞŶů͛ĂŝŐƵĂďĂƌƌĞŝŐĚĞůůşŵŝƚŽĞƐƚĞůƚĞƌŵĞ municipal.

El terreny Ě͛ƌƚĠƐŚĂƐŝŐƵƚŵŽůƚĚŝĨĞƌĞŶƚĞŶĞůƚƌĂŶƐĐƵƌƐĚĞůƐĂŶLJƐ͗ĂůƐƐĞƵƐŝŶŝĐŝƐĞƌa ƵŶ ŵĂƌ ŝŶƚĞƌŝŽƌ ƋƵĞ Ɛ͚ĂƐƐĞĐă͕ ĨŽƌŵĂŶƚ ĞŶ ĂƋƵĞƐƚƐ ƚĞƌƌŝƚŽƌŝƐ ƵŶ ƚŝƉƵƐ ĚĞ ĨĞŶŽŵĞŶ ĂŶŽŵĞŶĂƚůĂ͞ĨŽƌŵĂĐŝſƌƚĠƐ͘͟ŵĠƐƵŶĂĂŶƚŝŐĂďĂƌƌĞƌĂĐŽƌĂůͼůŝŶĂŚĂĚŽŶĂƚůůŽĐĂ una gran diversitat de roques.

ůĐůŝŵĂĚ͛ƌƚĠƐĠƐƵŶĐůŝŵĂŵĞĚŝƚĞƌƌĂŶŝĚĞŵƵŶƚĂŶLJĂ, que es podria resumir com a temperat i humit amb estius calorosos. Aquest clima es ideal pels arbres que trobem a Artés com el pi roig, pi blanc i pinassa. Tot i així, la major part de la superfície 35

Ě͛ƌƚĠƐĞƐƚăĂĐƚƵĂůŵĞŶƚĐŽďĞƌƚĂƉĞƌǀĞŐĞƚĂĐŝſ espontània, un tipus de vegetació que ŶĞŝdžĚĞƐƉƌğƐĚ͛ŚĂǀĞƌĞƐƚĂƚĂůƚĞƌĂĚĂƉĞƌů͛ésser humà.

Ŷ ĞůƐ ƷůƚŝŵƐ ĐŝŶƋƵĂŶƚĂ ĂŶLJƐ͕ ůĂ ƐƵƉĞƌĨşĐŝĞ ŽĐƵƉĂĚĂ ƉĞůƐ ŚĂďŝƚĂƚŐĞƐ Ě͛ƌƚĠƐ ŚĂ augmentat, com també ho ha fet ůĂƉŽďůĂĐŝſ͘^͛ŚĂĐƌĞĂƚƵŶƉŽůşŐŽŶŝŶĚƵƐƚƌŝĂůĂů͛ŽĞƐƚ del poble, i la riera de Malrubí (que abans donava vida al poble) ha perdut importància. Tot i això encara es conserven els horts, i els conreus pràcticament no han canviat: hi ha grans extensions de conreu herbaci (com el blat), i altres conreus llenyosos (com la vinya), que tenen una gran importància en el poble per la seva cultura del vi.

36