MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA

AL·LUVIALS DE LA DEPRESSIÓ CENTRAL I AQÜÍFERS LOCALS 11 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX

Pàgina 2 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Llobregat-Foix Conca/ques hidrogràfica/ques: El Llobregat Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment: Castellbell i el Vilar Castell - Platja d'Aro Artés Casserres Cardona Sant Vicenç de Castellet Avià Avinyó Santa Maria d'Oló Berga Manresa Talamanca Callús Sant Mateu de Bages Súria Calders Balsareny Guixers la Coma i la Pedra Castellgalí Sallent Gironella Monistrol de Montserrat Puig-reig Olvan el Pont de Vilomara i Rocafort Clariana de Cardener Sant Fruitós de Bages Sant Joan de Vilatorrada Sant Llorenç de Morunys Navàs Navarcles Sèrie1:50000ICC:292 293 330 331 362 363 392 Pàgina 3 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya Sèrie 1:50.000, ICC: Àrea/es hidrogeològica/ques: 207 Àrea de l'Oligocè detrític de Manresa 209 Àrea de l'Oligocè lacustre d'Artés 205 Àrea de l'Oligocè detrític de Solsona 204 Àrea mesozoica i terciària del Llobregat-Congost

Extensió total (km2): 31 Extensió aflorant (km2): 31 Delimitació geogràfica: Comprèn les terrasses al·luvials inferiors associades als cursos principals dels rius Llobregat i Cardener dins de la depressió Central, al llarg dels 60 km d’amplada de la transversal del Llobregat, entre Sant Llorenç de Morunys al Solsonès (riu Cardener) i Berga al Berguedà (riu Llobregat), al nord, i Monistrol de Montserrat al sud, a la comarca del Bages i aigües avall de la confluència del dos rius. Constitueixen petites planes discontinues que flanquegen els cursos d’ambdós rius, amb una amplada que generalment no excedeix uns pocs centenars de metres, amb màxims puntuals de 500 a 1000 m a algunes cubetes principals, com Súria al Cardener i Cabrianes al Llobregat. En el cas particular de la cubeta de Cabrianes, la plana al•luvial penetra la vall de la riera Gavarresa fins a Avinyó, sense solució de continuïtat. Tipologia litològica dominant: Al·luvial Altres tipologies litològiques: -

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures Altres característiques: -

Pàgina 4 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

2091A11 Aqüífer al·luvial del Llobregat-Artés

2041A11 Aqüífer al·luvial i quaternaris del Llobregat-Congost

2051A11 Aqüífer al·luvial del Llobregat-Solsona

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques Es diferencien fins a quatre nivell de terrasses associades als rius Llobregat i Cardener, però només les dues inferiors adquireixen un cert desenvolupament, entren en contacte hidràulic amb el riu i defineixen la massa d’aigua dels al·luvials de la depressió Central.

Comprèn tres aqüífers de naturalesa similar, diferenciats de nord a sud per la naturalesa del substrat encaixant:

- l’aqüífer 2051A11, l’aqüífer al·luvial del Llobregat – Solsona, al nord, suprajacent a la formació molàssica de Solsona,

- l’aqüífer 2091A11, l’al·luvial del Llobregat - Artés al sector central, suprajacent a les formacions molàssica i lacustre d’Artés, i

- l’aqüífer 2041A11 al sud, l’aqüífer al·luvial i quaternaris del Llobregat – Congost, suprajacent a l’Eocè marí del marge sud de la depressió.

El riu Llobregat l’al·luvial conforma petites cubetes allargades i discontínues la llarg de tot el recorregut per la depressió. El riu Cardener mostra aquesta morfologia al sector nord, fins a Súria, mentre que aigües avall manté una certa continuïtat fins a confluir amb el Llobregat.

Les terrasses actual i subactual solen estar formades per un nivell de graves sorrenques mal classificades, recobert per un horitzó llimós superficial d’ordre mètric. Penetren pocs metres per sota de la llera del riu i sovint queden restringides als marges del meandres, o bé originen una petita plana de 100 a 300 m d’amplada, podent-se assolir els 600 m a la cubeta de Súria, al Cardener, i els 1.000 m a la cubeta de Cabrianes, al Llobregat.

Els gruixos estan mal definits i són variables. Al Llobregat tenen 5 m de gruix a Cal Rosal, 5,6 m a la Plana de Casserres i entre 6 i 8 m al Llobregat a Sallent; al Cardener tenen fins a 9 m a la cubeta de Súria. Constitueixen un aqüífer freàtic vinculat al riu i limitat per les irregularitats geomètriques del substrat, que restringeix sovint el gruix de graves saturades i la capacitat d’emmagatzematge, de manera que l’explotació sol dependre dels cabals induïts del riu, mitjançant captacions properes a la llera. 3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua Dintre de l’extens marc de la depressió Central els aqüífersal·luvials considerats prenen una disposició fragmentada i dispersa. Els límits de les formacions aqüíferes són sempre

Pàgina 5 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya litològics i, en general, representen el contacte entre l’al·luvial i el substrat encaixant. La baixa permeabilitat del substrat fa que, a nivell pràctic, es pugui considerar com un límit impermeable. A nivell local el límit pot separar l’al·luvial de les terrasses més altes o de formacions quaternàries locals, que sovint estan parcial o totalment penjades en relació a l’al·luvial. Malgrat la possible permeabilitat del contacte, aquest fet resta funcionalitat a la potencial connexió.

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX 3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Recàrrega natural: Infiltració del riu (principal) - Precipitacions, flux subterrani del substrat, excedents de reg, infiltració cursos torrencials (secundària) Zones de recàrrega: Zona aflorant. Zones de descàrrega: Cursos superficials

Comentari: -

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo- minant és de tipus: Porós

3.2.2 Piezometria Les mesures puntuals que es disposa no permeten un traçat de la superfície piezomètrica. De totes maneres, en absència d’extraccions, les dimensions limitades de les cubetes i les condicions de funcionament, permeten pensar en un nivell piezomètric molt relacionat amb el nivell del riu i a la topografia de la llera, amb línies de flux paral•leles al riu entre les parts altes i baixes de les cubetes. Referida a la cota de la llera, les cotes piezomètriques generals a l’al•luvial del Llobregat poden variar entre la cota 140 m a Monistrol de Montserrat i la cota 500 m a Cal Rosal (Olvan), mentre que al Cardener poden assolir la cota 800 m a l’alçada de Sant Llorenç de Morunys.

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Permeabilitat (m/d): 1 - 640

Coef. emmagatzematge (%): 15 - 20 Transmissivitat (m2/d): 14 - 2380

3.3 ZONA NO SATURADA El gruix de la zona no saturada és d’ordre mètric (1 a 5 m) i sol venir donat per l’altura sobre el riu de la terrassa subactual.

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL En règim de funcionament natural, els rius Cardener i Llobregat poden presentar un funcionament alternatiu influent/efluent a nivell de cada cubeta o trams de l’al•luvial, en

Pàgina 6 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya el benentès que el flux subterrani majoritari s’origina de la connexió entre els al•luvials i els rius. El flux induït d’ambdós rius per les extraccions d’aigües subterrànies dels al•luvials és de 6 hm3 anuals, en la consideració que procedeixen majoritàriament dels cursos superficials, atesa l’escassa capacitat de reserva dels aqüífers.

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 7 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya Les fàcies hidroquímiques de les aigües subterrànies dels al·luvials inclosos en aquesta massa d’aigua varien en funció de la composició litològica dels materials que constitueixen les conques dels rius. Es poden donar fàcies molt variables, encara que majoritàriament són aigües bicarbonatades càlciques de baixa mineralització. En el cas de l’al·luvial del Cardener les fàcies passen a un marcat component clorurat sòdic a l’alçada de les explotacions potàssiques de Cardona i Súria, component que es manté aigües avall, amb un ampli ventall de fàcies mixtes clorurades - bicarbonatades i clorurades-sulfatades, sòdico - càlciques i càlcico- magnèsiques. A continuació es presenten els resultats de la primera anàlisi química realitzat a una mostra d'aigua corresponent a aquest al·luvial en l'any 1986.

Paràmetre Unitat Valor Bicarbonats mg/l 268,0 Calci mg/l 140,3 Conductivitat (lab) uS/cm 3030,0 Clorurs mg/l 831,0 Magnesi mg/l 33,1 Nitrats mg/l 7,0 Potassi mg/l 97,1 Sodi mg/l 439,0 Sulfats mg/l 159,0

Pàgina 8 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou: - Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. - Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 9 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada) No es localitza en aquesta massa cap dels municipis que es troben dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre) No es localitza en aquesta massa cap dels aqüífers pels que s’han establert normes de protecció i addicionals (Decret 328/1988).

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

Pàgina 10 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

5. PRESSIONS

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Sòl urbà i Sòl agrícola Massa Any 2003 industrial Secà Regadiu forestal km2 6,0 11,0 2,0 12,0 % 19,0 36,0 6,0 39,0

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Dejeccions ramaderes Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió alta degut, sobre tot, als municipis de Navàs, Súria, Olvan I Avià, que presenten els següents valors:

kg de N/a boví kg de N/a porcí kg de N/a aviram Navàs 9147 417 250 Súria 204 383 Olvan 869 11220 Avià 16148 1326

kg de N/a total kg de N/ha/a total Navàs 10585 260 Súria 713 287 Olvan 12871 261 Avià 21961 248

Agricultura intensiva Els conreus de secà ocupen el 36 % de la superfície de la massa, amb un domini del conreus herbacis, fruiters i vinyes; els conreus de regadiu n’ocupen el 6 %, amb un domini dels conreus herbacis. Representa gairebé la meitat de la superfície de les terrasses, de manera que la pressió agrícola es pot considerar alta, principalment per l’aplicació d’adobs.

Aplicació de biosòlids La massa inclou 45,2 ha de conreus receptores de 119 t anuals de fangs, de manera que la pressió per aplicació de biosòlids es pot considerar baixa.

Retorns de reg i recàrrega artificial En aquesta zona només es realitza recàrrega artificial indirecta com a conseqüència dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu. S’ha estimat una recàrrega de 0,32 hm³/a, això suposa una pressió baixa sobre l’estat químic.

Zones urbanes i industrials El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa el 19 % del total de l’extensió

Pàgina 11 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya de la mateixa i constitueix una pressió moderada sobre l’estat químic de la massa d’aigua.

Infraestructures industrials La magnitud de les pressions exercides per les infrastructures industrials lineals sobre aquesta massa d’aigua es pot considerar alta degut a els 42,7 km de col•lectors de salmorres (derivades de la mineria potàssica de Cardona, Súria i Sallent).

Abocaments industrials Hi ha nou emissaris industrials de tipus divers (paper, alimentària, mecànica, tèxtil, coles i ceràmica) al llarg de tots els al·luvials. S’estima una pressió moderada sobre la massa d’aigua exercida per les zones urbanes i industrials.

Sòls contaminats S’han produït deu episodis de contaminació general i cinc per metalls a les immediacions del riu Cardener, i un episodi de contaminació general al al·luvial del Llobregat. La magnitud de la pressió per sòls contaminats i episodis de contaminació detectats sobre aquesta massa d’aigua es alta.

Dipòsits de residus Hi ha quatre deixalleries que afecten a aquesta massa d’aigua. La magnitud de la pressió pels dipòsits controlats de residus es pot considerar baixa.

Runams salins Aquesta massa d’aigua presenta una pressió alta degut a l’activitat minera que explota la sal potàssica en Cardona, Súria i Sallent, així com pels runams derivats de les mateixes. Es tracta d’emplaçaments que, tal i com s’indica la Figura 3, ocupen més de 100 ha de superfície i contenen uns 60 milions de tones de residus formats, bàsicament per clorur sòdic. Els principals abocadors són: - El Cogulló es un abocador en explotació, ubicat a Sallent, al marge dret del riu Llobregat, que conté unes 30 milions de tones. - Súria es un abocador en explotació ubicat en el terme municipal del mateix nom, al marge esquerre del Cardener, que conté unes 20 milions de tones de residus salins en continu creixement a raó de 1,2 milions de tones l’any. - La Botjosa és un abocador abandonat ubicat a Sallent, al marge dret del riu Llobregat, que conté unes 4 milions de tones de residus salins. - Vilafruns és un abocador abandonat ubicat al municipi de Balsareny, que es troba al marge dret del riu Llobregat, i conté unes 30 milions de tones de residus salins. - Cabanasses és un abocador abandonat ubicat al terme municipal de Súria, al marge esquerre del riu Cardener, que conté més de 3 milions de tones de residus salins.

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) Hi ha vuit EDAR i catorze punts d’abocament d’EDAR en els al·luvials de la depressió central, trenta-set estacions de bombament de xarxes de clavegueram, 62,6 km de col·lectors d’aigües residuals gairebé en tota la longitud, des d'aigües avall de Cal Rosal (Olvan) al Llobregat i de Cardona al Cardener. Es considera que exerceixen una pressió baixa sobre l'estat químic de la massa d'aigua.

Pàgina 12 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Extraccions d'àrids Hi ha quatre activitats extractives abandonades (tres graveres i una pedrera de gresos) i quatre explotacions de graves actius. S’ha estimat que l’extracció d’àrids representa una pressió moderada sobre l’estat qualitatiu i quantitatiu de aquesta massa d’aigua.

Extraccions que provoquen Intrusió Salina No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Pàgina 13 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUD Pressions difuses Dejeccions ramaderes (DJ) Alta

Agricultura intensiva: adobs i Alta Agricultura i tractaments fitosanitaris (AG) Ramaderia Aplicació de llots de depuradora Baixa (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial Baixa (RA) Clavegueram i Filtracions i fugues des de zones col·lectors urbans i Moderada urbanes i industrials (UI) industrials Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fugues (II) Alta

Pressions puntuals

Abocaments industrials (AI) Moderada Activitat industrial Sòls contaminats (SC) Alta

Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, Baixa urbans i especials (DR)

Activitat minera Runams salins (RS) Alta

EDARs (*) Abocaments d'aigües depurades (AE) Baixa

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Moderada qualitat (EX)

Extracció d'aigua a Extracció que provoca intrusió salina (IS) Sense pressió zones costaneres PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Alta

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 14 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 15 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Subministrament Agricultura Industrial TOTAL

hm3/any% hm3/any% hm3/any % hm3/any 4,1 54,5 1,6 21,3 1,8 24,2 7,5

Recursos disponibles Transferència a altres Extraccions Índex (hm3/any) masses (hm3/any) totals (hm3/any) d'explotació (A) (B) (C) (C/A-B) 10,3 0,07,5 0,73

La major part de les extraccions es produeixen al sector central de la depressió, a l’aqüífer 2091A11, amb un 59 % del total, concentrades a Sallent i Navàs al Llobregat i a Súria al Cardener; al sector nord, l’aqüífer 2051A11 suporta el 16 % de les extraccions, concentrades a Puig-reig al Llobregat i a Cardona al Cardener; al sector sud, l’aqüífer 2041A11 suporta el 24 % de les extraccions, majoritàriament distribuïdes entre Navarcles, Castellvell i Monistrol al Llobregat i Castellgalí al Cardener. No es disposa de dades evolutives, però es poden considerar relativament estables al llarg de la darrera dècada.

El tipus de captació dominant sol correspondre a pous oberts a les proximitats de la llera actual del riu, encara que també s’hi intercalen pous encanonats. Les profunditats solen estar limitades al gruix de l’horitzó de graves de l’al•luvial, de manera que predominen les fondàries d’ordre mètric, especialment als pous oberts; als pous encanonats es poden donar profunditats d’ordre decamètric.

La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat alta en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles són, en aquesta massa, iguals a les entrades.

El 54,5 % de les extraccions d’aigua es destinen a abastament i un 24,2 a ús industrial.

Cultius de vivers i freatòfits Un total de 274 ha de pollancredes, relativament distribuïdes al llarg de la massa, extreuen 2,74 hm³ dels aqüífers al·luvials; això provoca que la magnitud de la pressió sobre la quantitat de recurs per vivers i freatòfits sobre aquesta massa d’aigua es alta.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 16 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua Captacions d'aigua subterrània Alta

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Moderada qualitat (EX)

Agricultura intensiva de vivers i Agricultura freatòfits (VF) Alta

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU: Alta

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA Magnitud: Alta

En principi, la vulnerabilitat de aquesta massa es considera alta, considerant la permeabilitat mitjana (a alta) d’aquests materials, l’escassa profunditat del nivell freàtic, la presència de sòls ben desenvolupats i la connexió amb els cursos superficials.

Pàgina 17 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

6. IMPACTES

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Figura 4. Punts de les xarxes de control

Pàgina 18 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Núm. de punts Període de registre Xarxes de control de l'Agència (*) Quimisme bàsic 19 2002-2003

Nivell piezomètric - - Xarxes de control d'altres organismes Quimisme bàsic - - Nivell piezomètric - -

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Característiques de les xarxes: -

6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

Aqüífer: 2091A11 - Aqüífer al·luvial del Llobregat-Artés pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 2633,0 303 438,0 481,0 215,0 67,0

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 237,0 44,00 17,0 0,25 210,00 -

Promig o màxim (metalls)

Aqüífer: 2041A11 - Aqüífer al·luvial i quaternaris del Llobregat-Congost pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l)

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l)

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Pàgina 19 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Aqüífer: 2051A11 - Aqüífer al·luvial del Llobregat-Solsona pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 640,0 289 42,0 92,0 106,0 17,0

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 24,0 2,60 12,0 0,20 - 320

Promig o màxim (metalls)

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències L'impacte més important són les elevades concentracions de nitrats amb mitjanes lleugremant superiors a 50 mg/l i valors puntuals superiors a 300 mg/l. Els sulfats tenen valors mitjans superiors a 250 mg/l i puntuals fins 790 mg/l Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

IMPACTE POTENCIAL IMPACTE COMPROVAT (Pressió total x Vulnerabilitat)

Alt Alt

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències Dades insuficients per a descriure l'impacte

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

PRESSIÓ TOTAL IMPACTE COMPROVAT (Pressió total = Impacte potencial)

Alta Sense dades

Pàgina 20 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

7. AVALUACIÓ DEL RISC

RISC SOBRE L'ESTAT RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC QUANTITATIU RISC TOTAL

Sí Sí Sí

Síntesi del risc: La mineria potàssica és la principal causant del mal estat, sobretot al'al·luvial del Cardener. També són importants les extraccions i localment l'activitat ramadera

Pàgina 21 AL·LUVIALS DE LA DEPRESSIÓ CENTRAL I AQÜÍFERS LOCALS

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Figura 1. Cartografia de detall i perfils hidrogeològics de les terrasses del Llobregat al nord de Sallent.

Annex. Pàgina A 2 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Figura 2. Mapa de distribució dels runams. Conques salines del Llobregat i del Cardener.

Annex. Pàgina A 3