DOCSLIB.ORG

Al·Luvials De La Depressió Central I Aqüífers Locals 11 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Al·Luvials De La Depressió Central I Aqüífers Locals 11 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA AL·LUVIALS DE LA DEPRESSIÓ CENTRAL I AQÜÍFERS LOCALS 11 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ GENERAL La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric 4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca 6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX Pàgina 2 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Llobregat-Foix Conca/ques hidrogràfica/ques: El Llobregat Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment: Castellbell i el Vilar Castell - Platja d'Aro Artés Casserres Cardona Sant Vicenç de Castellet Avià Avinyó Santa Maria d'Oló Berga Manresa Talamanca Callús Sant Mateu de Bages Súria Calders Balsareny Guixers la Coma i la Pedra Castellgalí Sallent Gironella Monistrol de Montserrat Puig-reig Olvan el Pont de Vilomara i Rocafort Clariana de Cardener Sant Fruitós de Bages Sant Joan de Vilatorrada Sant Llorenç de Morunys Navàs Navarcles Sèrie1:50000ICC:292 293 330 331 362 363 392 Pàgina 3 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya Sèrie 1:50.000, ICC: Àrea/es hidrogeològica/ques: 207 Àrea de l'Oligocè detrític de Manresa 209 Àrea de l'Oligocè lacustre d'Artés 205 Àrea de l'Oligocè detrític de Solsona 204 Àrea mesozoica i terciària del Llobregat-Congost Extensió total (km2): 31 Extensió aflorant (km2): 31 Delimitació geogràfica: Comprèn les terrasses al·luvials inferiors associades als cursos principals dels rius Llobregat i Cardener dins de la depressió Central, al llarg dels 60 km d’amplada de la transversal del Llobregat, entre Sant Llorenç de Morunys al Solsonès (riu Cardener) i Berga al Berguedà (riu Llobregat), al nord, i Monistrol de Montserrat al sud, a la comarca del Bages i aigües avall de la confluència del dos rius. Constitueixen petites planes discontinues que flanquegen els cursos d’ambdós rius, amb una amplada que generalment no excedeix uns pocs centenars de metres, amb màxims puntuals de 500 a 1000 m a algunes cubetes principals, com Súria al Cardener i Cabrianes al Llobregat. En el cas particular de la cubeta de Cabrianes, la plana al•luvial penetra la vall de la riera Gavarresa fins a Avinyó, sense solució de continuïtat. Tipologia litològica dominant: Al·luvial Altres tipologies litològiques: - Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures Altres característiques: - Pàgina 4 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són: 2091A11 Aqüífer al·luvial del Llobregat-Artés 2041A11 Aqüífer al·luvial i quaternaris del Llobregat-Congost 2051A11 Aqüífer al·luvial del Llobregat-Solsona 3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques Es diferencien fins a quatre nivell de terrasses associades als rius Llobregat i Cardener, però només les dues inferiors adquireixen un cert desenvolupament, entren en contacte hidràulic amb el riu i defineixen la massa d’aigua dels al·luvials de la depressió Central. Comprèn tres aqüífers de naturalesa similar, diferenciats de nord a sud per la naturalesa del substrat encaixant: - l’aqüífer 2051A11, l’aqüífer al·luvial del Llobregat – Solsona, al nord, suprajacent a la formació molàssica de Solsona, - l’aqüífer 2091A11, l’al·luvial del Llobregat - Artés al sector central, suprajacent a les formacions molàssica i lacustre d’Artés, i - l’aqüífer 2041A11 al sud, l’aqüífer al·luvial i quaternaris del Llobregat – Congost, suprajacent a l’Eocè marí del marge sud de la depressió. El riu Llobregat l’al·luvial conforma petites cubetes allargades i discontínues la llarg de tot el recorregut per la depressió. El riu Cardener mostra aquesta morfologia al sector nord, fins a Súria, mentre que aigües avall manté una certa continuïtat fins a confluir amb el Llobregat. Les terrasses actual i subactual solen estar formades per un nivell de graves sorrenques mal classificades, recobert per un horitzó llimós superficial d’ordre mètric. Penetren pocs metres per sota de la llera del riu i sovint queden restringides als marges del meandres, o bé originen una petita plana de 100 a 300 m d’amplada, podent-se assolir els 600 m a la cubeta de Súria, al Cardener, i els 1.000 m a la cubeta de Cabrianes, al Llobregat. Els gruixos estan mal definits i són variables. Al Llobregat tenen 5 m de gruix a Cal Rosal, 5,6 m a la Plana de Casserres i entre 6 i 8 m al Llobregat a Sallent; al Cardener tenen fins a 9 m a la cubeta de Súria. Constitueixen un aqüífer freàtic vinculat al riu i limitat per les irregularitats geomètriques del substrat, que restringeix sovint el gruix de graves saturades i la capacitat d’emmagatzematge, de manera que l’explotació sol dependre dels cabals induïts del riu, mitjançant captacions properes a la llera. 3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua Dintre de l’extens marc de la depressió Central els aqüífersal·luvials considerats prenen una disposició fragmentada i dispersa. Els límits de les formacions aqüíferes són sempre Pàgina 5 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya litològics i, en general, representen el contacte entre l’al·luvial i el substrat encaixant. La baixa permeabilitat del substrat fa que, a nivell pràctic, es pugui considerar com un límit impermeable. A nivell local el límit pot separar l’al·luvial de les terrasses més altes o de formacions quaternàries locals, que sovint estan parcial o totalment penjades en relació a l’al·luvial. Malgrat la possible permeabilitat del contacte, aquest fet resta funcionalitat a la potencial connexió. 3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX 3.2.1 Recàrrega i descàrrega Recàrrega natural: Infiltració del riu (principal) - Precipitacions, flux subterrani del substrat, excedents de reg, infiltració cursos torrencials (secundària) Zones de recàrrega: Zona aflorant. Zones de descàrrega: Cursos superficials Comentari: - 3.2.2 Tipus de circulació dominan Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo- minant és de tipus: Porós 3.2.2 Piezometria Les mesures puntuals que es disposa no permeten un traçat de la superfície piezomètrica. De totes maneres, en absència d’extraccions, les dimensions limitades de les cubetes i les condicions de funcionament, permeten pensar en un nivell piezomètric molt relacionat amb el nivell del riu i a la topografia de la llera, amb línies de flux paral•leles al riu entre les parts altes i baixes de les cubetes. Referida a la cota de la llera, les cotes piezomètriques generals a l’al•luvial del Llobregat poden variar entre la cota 140 m a Monistrol de Montserrat i la cota 500 m a Cal Rosal (Olvan), mentre que al Cardener poden assolir la cota 800 m a l’alçada de Sant Llorenç de Morunys. 3.2.3 Paràmetres hidràulics Permeabilitat (m/d): 1 - 640 Coef. emmagatzematge (%): 15 - 20 Transmissivitat (m2/d): 14 - 2380 3.3 ZONA NO SATURADA El gruix de la zona no saturada és d’ordre mètric (1 a 5 m) i sol venir donat per l’altura sobre el riu de la terrassa subactual. 3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL En règim de funcionament natural, els rius Cardener i Llobregat poden presentar un funcionament alternatiu influent/efluent a nivell de cada cubeta o trams de l’al•luvial, en Pàgina 6 Massa 11 Masses d'aigua subterrània de Catalunya el benentès que el flux subterrani majoritari s’origina de la connexió entre els al•luvials i els rius. El flux induït d’ambdós rius per les extraccions d’aigües subterrànies dels al•luvials és de 6 hm3 anuals, en la consideració que procedeixen majoritàriament dels cursos superficials, atesa l’escassa capacitat de reserva dels aqüífers. 3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).
Load more

Recommended publications
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
    [Show full text]
  • Strategies for the Spacial Relationship Between the Parc Agrari Del Baix Llobregat and Its Surrounding Municipalities
    Julia Haun COST Action Urban Agriculture Europe: Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 COST Action Urban Agriculture Europe Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities Barcelona 07/07/2014 - 05 / 09/ 2014 Author: Haun, Julia Photography: Haun, Julia Local organizers: Luis Maldonado Illustrations and resources are under the responsibility of the author COST Action Urban Agriculture Europe is chaired by: Prof. Dr.-Ing. Frank Lohrberg Chair of Landscape Architecture Faculty of Architecture RWTH Aachen University e-mail: [email protected] Professor Lionella Scazzosi PaRID - Ricerca e documentazione internazionale per il paessaggio Politecnico di Milano e-mail: [email protected] This publication is supported by COST ESF provides the COST Office through an EC contract COST is supported by the EU RTD Framework programme Index 1 Introduction 4 - 5 2 Analyses Historic development of the lower part of Baix Llobregat 6 - 7 Situation today 8 - 11 Barriers of the Parc 12 - 13 Spatial Situation 14 - 15 Examination of the border zone area 16 - 17 Examination of access possibilities into the area connected to Viladecans, Gava and Castelldefels 18 - 20 3 Concepts New Connections 22 - 25 Noise Protection 26 - 27 Possebility spaces 28 - 29 4 Conclusion 30 - 31 5 References 33 COST Action UAE: STSM Report - Strategies for the spacial relationship between the Parc Agrari del Baix Llobregat and its surrounding municipalities 3 Introducing COST Urban Agriculture Europe 1. Introduction Fig. 1 Fig.
    [Show full text]
  • Potamogeton I Zannichellia a La Conca Mitjana Del Riu Llobregat (Catalunya, NE Península Ibèrica)
    Orsis26,2012 57-89 View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Diposit Digital de Documents de la UAB PotamogetoniZannichelliaalaconcamitjanadel riuLlobregat(Catalunya,NEpenínsulaIbèrica) PereAymerich C/Barcelona,29.08600Berga [email protected] Manuscritrebutelsetembrede2011 Resum PresenteminformacióactualitzadasobreelsgèneresPotamogetoniZannichellia alaconca mitjanadelriuLlobregat(c.1800km2,alt.300-1300m),àreasubmediterràniasensemasses d’aiguaestancadanaturalsiambunaxarxafluvialconsiderablementalterada.S’hanlocalit- zat11espècies(8Potamogetoni3Zannichellia),quehabitensobretotenbassesartificials ialsdosriusprincipalsdelazona.LesespèciesmésfreqüentssónP. trichoides,alesbasses (presènciaenel32%),iP. pectinatus,queestrobasobretotalriuLlobregat;totesdues mostrenunadinàmicaexpansivaenelsdarrersanys.Destacalapresènciadetàxonsque regionalmentsónmoltrarsipocconeguts(P. schweinfurthiiiZ. contorta)id’unapoblació residuald’unaespècieamenaçadaaCatalunya(P. perfoliatus).Tambéésnotableeldesco- brimentdelaconcentraciómésimportantdepoblacionsdeP. natans aCatalunya,observat recentmenten19bassesiqueestàenexpansió.P. coloratus, Z. contorta iZ. peltatasón tàxonslligatssobretotaaigüesnetesicorrents,imostrenindicisderegressió. Paraules clau: hidròfits;regiómediterrània;NEpenínsulaIbèrica;riuLlobregat;basses artificials;Potamogeton; Zannichellia. Abstract. Potamogeton andZannichellia inthemiddlebasinofLlobregatriver(Catalonia, North-easternIberianPeninsula) WepresentupdatedinformationaboutPotamogeton andZannichellia
    [Show full text]
  • The Evolution of the Commons Through the Triad of Dwelling, Socialisation and Production
    XVII Biennial IASC Conference “In Defense of the Commons: Challenges, Innovation, and Action”(Lima - July 2019) THE EVOLUTION OF THE COMMONS THROUGH THE TRIAD OF DWELLING, SOCIALISATION AND PRODUCTION A methodology applied to the area of influence of the Llobregat River (Catalonia). Javier Rocamonde1, Melisa Pesoa2, Natalia Alvaredo3, Joaquín Sabaté4 Abstract: The Llobregat River crosses the Province of Barcelona (in the north-east of the Iberian Peninsula) shaping an important territorial axis. It has always been a common resource of great relevance that ensured the subsistence of several communities that inhabited its area of influence. The river also played a key role in the industrialisation of Catalonia, which paradoxically caused the enclosure of part of its course (or at least its uses). Especially since the 19th century, private rights to use the river have prevailed over several of the traditional common uses. The old communal mills were disentailed or sold at low cost to become factories. Water became the main source of energy to feed the industries (mainly textiles) settled along the course of the river. Despite the enclosures, the process created a sequence of industrial complexes, which broadened the common heritage legacy. When the crisis of the industrial model hit Catalonia (at the end of the 20th century), neither the owners of the factories, nor the public administration were able to find a solution to stop the social and heritage decline. Nevertheless, when new commons started to rise globally, this industrial heritage began to be vindicated by grassroots as a common landscape. This historical round-trip back to commons transformed the territory and the architecture around the Llobregat River.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Descubrir El Vallès Occidental
    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.
    [Show full text]
  • Statistical Downscaling of Daily Precipitation Over Llobregat River Basin in Catalonia (Spain) Using Three Downscaling Methods
    Plinius Conference Abstracts, Vol. 11, Plinius11-194, 2009 11th Plinius Conference on Mediterranean Storms © Author(s) 2009 Statistical downscaling of daily precipitation over Llobregat river basin in Catalonia (Spain) using three downscaling methods. R. Ballinas, P.-A. Versini, D. Sempere, and I. Escaler ([email protected]) Any long-term change in the patterns of average weather in a global or regional scale is called climate change. It may cause a progressive increase of atmospheric temperature and consequently may change the amount, frequency and intensity of precipitation. All these changes of meteorological parameters may modify the water cycle: run-off, infiltration, aquifer recharge, etc. Recent studies in Catalonia foresee changes in hydrological systems caused by climate change. This will lead to alterations in the hydrological cycle that could impact in land use, in the regimen of water extractions, in the hydrological characteristics of the territory and reduced groundwater recharge. Besides, can expect a loss of flow in rivers. In addition to possible increases in the frequency of extreme rainfall, being necessary to modify the design of infrastructure. Because this, it work focuses on studying the impacts of climate change in one of the most important basins in Catalonia, the Llobregat River Basin. The basin is the hub of the province of Barcelona. It is a highly populated and urbanized catchment, where water resources are used for different purposes, as drinking water production, agricultural irrigation, industry and hydro-electrical energy production. In consequence, many companies and communities depend on these resources. To study the impact of climate change in the Llobregat basin, storms (frequency, intensity) mainly, we will need regional climate change information.
    [Show full text]
  • Custodio, E., Garcia, J.L
    120 SEA WATER ENCROACHMENT IN THE LLOBREGAT AND BESOS AREAS, NEAR BARCELONA (CATALONIA, SPAIN) 1 by Emilio Custodio, Dr. Ing. ABSTRACT The Llobregat and Bes6s areas, though small, are highly important aquifers for the Barcelona peripherical zones, and support a complex of urban, industrial and irrigated areas. They are young river deltas containing a two aquifer system, interconected upstream and at the delta boundaries. The deep aquifers support most of the abstractions, specially in the Llobregat area, the most important one. Since 1965 different studies have been completed and a partial observation network has been operated. Sea water encroachment proceeds into the deep aquifer through two main tracts along the Llobregat delta sea limit, corresponding to more coarse alluvial deposits, and their effects appear with a delay of 10 to 15 years. In between the salty water penetrations there are portions of re­ sidual fresh water, in the less permeable formations. Industrial wells pumping salt water aid in controling the salinization of other areas upstream, but when abandoned there is a step increase in chloride content. A wide mixing front develops and no Ghyben­ Herzberginterface can be found, though the general consequences apply. 1 Barcelona's International Groundwater Course. ETSIIB.- Polytecnical University of Barcelona and Eastern Pyrenees Water Agency. 121 VALLES' GRAVEN hnrbour \ (> { ~I>- 0 ... '1. \ " v N ~ 1>- ~ ~ p.. ~ ~ ~ E T 0 0 2 3km E 15 represents 15.106 m3/year ~ Pr~sent irri gahd area !ndustrial pumping center ~ with river water Supply wells --- - Irrigation canal Main irrigation wells ==t> Water divertion ® Recharge wells a Recho r gebyploughing Fig.
    [Show full text]
  • SPAIN – Shop Till You Drop!
    GIRLS! Shop till you Drop BARCELONA & MADRID 11 Days – 10 Nights DAY 1 – ARRIVAL TO BARCELONA Welcome to Barcelona! Guests Will be welcomed by a local escort at the airport who will assist with hotel transfers and check-in. Post check-in and in the afternoon, guests will head out for a Panoramic visit of Barcelona. Barcelona is a city on the coast of northeastern Spain. It is the capital and largest city of the autonomous community of Catalonia, as well as the second most populous municipality of Spain. With a population of 1.6 million within city limits, its urban area extends to numerous neighbouring municipalities within the Province of Barcelona and is home to around 4.8 million people, making it the sixth most populous urban area in the European Union after Paris, the Ruhr area, Madrid, and Milan. It is one of the largest metropolises on the Mediterranean Sea, located on the coast between the mouths of the rivers Llobregat and Besòs, and bounded to the west by the Serra de Collserola mountain range, the tallest peak of which is 512 metres (1,680 feet) high. Founded as a Roman city, in the Middle Ages Barcelona became the capital of the County of Barcelona. After merging with the Kingdom of Aragon, Barcelona continued to be an important city in the Crown of Aragon as an economic and administrative centre of this Crown and the capital of the Principality of Catalonia. Barcelona has a rich cultural heritage and is today an important cultural centre and a major tourist destination.
    [Show full text]
  • The Costs of Drought: the Exceptional 2007-2008 Case of Barcelona
    The costs of drought: the exceptional 2007-2008 case of Barcelona Julia Martin-Ortega and Anil Markandya November 2009 BC3 WORKING PAPER SERIES 2009-09 The Basque Centre for Climate Change (BC3) is a Research Centre based in the Basque Country, which aims at contributing to long-term research on the causes and consequences of Climate Change in order to foster the creation of knowledge in this multidisciplinary science. The BC3 promotes a highly-qualified team of researchers with the primary objective of achieving excellence in research, training and dissemination. The Scientific Plan of BC3 is led by the Scientific Director, Prof. Anil Markandya. The core research avenues are: • Adaptation to and the impacts of climate change • Measures to mitigate the amount of climate change experienced • International Dimensions of Climate Policy • Developing and supporting research that informs climate policy in the Basque Country See www.bc3research.org for further details. The BC3 Working Paper Series is available on the internet at http://www.bc3research.org/working_papers/view.html Enquiries (Regarding the BC3 Working Paper Series): Roger Fouquet Email: [email protected] www.bc3research.org The opinions expressed in this working paper do not necessarily reflect the position of Basque Centre for Climate Change (BC3) as a whole. Note: If printed, please remember to print on both sides. Also, perhaps try two pages on one side. The costs of drought: the exceptional 2007-2008 case of Barcelona Julia Martin-Ortega and Anil Markandya1 The drought affecting Catalonia between 2007 and 2008 was the most severe of the last century and serves as a case study for the assessment of the economic costs of such an event.
    [Show full text]
  • Replans Del Berguedà
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 19: Replans del Berguedà Replans del Berguedà COMARQUES: Bages, Berguedà, Osona i Solsonès SUPERFÍCIE: 52.591 ha MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Avinyó, Avià, Balsareny, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castellar del Riu, Cercs, Gaià, Gironella, la Quar, l’Espunyola, Lluçà, Montclar, Montmajor, Navàs, Olvan, Puig- reig, Sagàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatge d’atenció especial dels «Mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès» i parcialment el de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter». Figura 19.1 La ciutat de Berga i parcialment els Replans del Berguedà des del Santuari de Queralt. Trets distintius - El riu Llobregat travessa la unitat de nord a sud - Les zones de relleu més elevat, com la Quar i Queralt, destaquen pels seus vessants encinglerats i esdevenen els fons escènics de la unitat i de part de les Comarques Centrals. - El replans de la unitat perden altitud de nord a sud, des de Berga fins a Navàs - L’eix del Llobregat o C-16 és la principal via de comunicació, condiciona la distribució de les diverses - Diverses poblacions se situen a prop del Llobregat, com Gironella, Puig-reig i Navàs. àrees industrials dels Replans del Berguedà i també fa que aquest paisatge sigui de pas, en direcció als Pirineus pel túnel del Cadí. - Existència de colònies fabrils al llarg del riu, algunes de les quals han donat origen a nuclis de població, com l’Ametlla de Merola.
    [Show full text]
  • El Baix Llobregat: Dades Basiques
    PAPERS. REGIO METROPOLITANA DE BARCELONA núm. 19, setembre 1994, p5gs. 75-97 EL BAIX LLOBREGAT: DADES BASIQUES JOAN LÓPEZ JosÉ Lu~sFLORES Ge6grafs. Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona 1. lndex de taules 13. Atur registrat a la comarca del Baix Llobregat per sectors d'activitat, marc 1992, (pag. 92) 1. Superfície, població i densitat dels municipis del Baix Llobregat, (pag. 78) 14. Evolució del nombre de treballadors inscrits a I'INSS per sectors d'activitat a les empreses de la 2. Evolució de la població de la comarca del Baix comarca del Baix Llobregat, 1986-1992, (pag. 93) Llobregat, 1975-1991, (pag. 80) 15. Evolució de les inversions industrials realitza- 3. Estructura d'edat de la població de la comarca del Baix Llobregat, 1991, (pag. 81) des a la comarca del Baix Llobregat per sectors d'activitat, 1985-1990, (pag. 94) 4. Composició percentual per grups d'edat de la població de les diferents arees, 1991, (pag. 82) 16. Evolució dels llocs de treball creats per les in- versions industrials realitzades a la comarca del 5. Moviment natural de la població de la comarca Baix Llobregat per sectors d'activitat, 1985-1990, del Baix Llobregat, 1991, (pag. 84) (pag. 95) 6. Movlment migratori de la població de la comar- 17. Consum d'energia dels municipis del Baix ca del Baix Llobregat, 1990, (pag. 85) Llobregat i distribució percentual per sectors, 1989, (pag. 96) 7. Cens d'habitatges, 1991, (pag. 86) 8. Població activa a la comarca del Baix Llobregat. 18. Altres indicadors d'activitat dels municipis del Població resident, 1991, (pag.
    [Show full text]