Reus | Adrià de las Heras | Actualitzat el 26/08/2021 a les 07:40 Quan Reus i Tarragona no compartien vegueria Fa 85 anys es decretava la primera divisió territorial en comarques i vegueries
Detall del mapa de vegueries de 1936 | Arxiu El 27 d'agost de 1936, poc després que hagués esclatat la Guerra Civil, el president de la Generalitat, Lluís Companys, signava el decret que instaurava la divisió territorial de Catalunya. Era la primera vegada que el catalanisme, sempre crític amb les províncies, aconseguia aplicar el seu projecte de comarques i vegueries. Aquesta vegada, de manera excepcional en el transcurs de la història, Reus i Tarragona quedaven situades en diferents demarcacions. Anys abans, el 1822, amb la divisió territorial espanyola, les dues ciutats ja havien tingut disputes per veure qui es quedava amb la capitalitat de la província. És ben sabut que, en aquest tema, els tarragonins sempre han triomfat.
De totes maneres, anys abans, Reus i Tarragona ja enviaven moltes cartes al Congrés dels Diputats exposant les raons històriques i econòmiques perquè la seva ciutat fos escollida capital. A més, adjuntaven cartes d'altres municipis de la rodalia que també els donaven suport. Queda clar que les divisions territorials mai s'han deslliurat d'interessos locals, polítics, o econòmics. I les comarques meridionals del Principat són un bon exemple d'això.
[h3]Trencar amb ?l'esquarterament provincial?[/h3]
El catalanisme polític sempre ha tingut la divisió territorial de Catalunya com una de les seves preocupacions principals. Aquest moviment estava en contra de les províncies i defensava https://www.reusdigital.cat/noticia/86940/quan-reus-tarragona-no-compartien-vegueria Pagina 1 de 5 l'establiment de les comarques i les vegueries, que consideraven una ?institució genuïnament catalana?. Per això, en època de la Generalitat republicana, la Conselleria de Cultura, de Bonaventura Gassol, va crear una ponència d'estudi de l'estructuració comarcal catalana.
Un dels pares d'aquest projecte, Josep Iglésies, parlava així de la iniciativa de Gassol: ?L'únic conseller de la Generalitat d'aleshores que, fidel a la tradició catalanista, sentí amb impaciència la inquietud de trencar l'esquarterament provincial?. La ponència d'estudi estava formada per vuit ponents. N'hi havia dos de cada una de les províncies de Catalunya; per Tarragona, els representants eren Josep Iglésies (nascut a Reus i amb vincles a la Riba) i Manuel Galés (Valls). Poc després, també s'incorporaria el periodista tarragoní Antoni Rovira i Virgili, que tenia la divisió territorial com un dels seus temes d'interès.
Una imatge del reusenc Iglésies Foto: Arxiu
Aquesta comissió es marcava com a principi bàsic que la divisió territorial fos ?en el més petit nombre de demarcacions, a fi de no multiplicar les despeses d'administració?. Un altre dels principis d'aquesta divisió era que els habitants de cada un dels pobles tinguessin la possibilitat d'anar del seu municipi a la capital de la demarcació i tornar-ne en un sol dia. Així doncs, la primera acció de la Ponència d'Estudi sobre la Divisió Territorial de Catalunya va ser enviar una enquesta a tots els ajuntaments de Catalunya.
En aquesta hi constaven tres preguntes que serien claus per ajudar a marcar la divisió territorial i la seva toponímia:
https://www.reusdigital.cat/noticia/86940/quan-reus-tarragona-no-compartien-vegueria Pagina 2 de 5 1. A quina comarca penseu que pertany el vostre poble? 2. A quin indret aneu principalment a mercat? 3. Aneu també a algun altre mercat?
Sobre el mapa, l'àmbit d'influència dels mercats de les principals ciutats Foto: Arxiu
Un dels elements d'interès que presenta la divisió territorial de 1936 és que anava més enllà del concepte ?comarca natural?. L'orografia era un factor a tenir en compte, però la ponència situava l'activitat humana com un element clau per la nova divisió. És per això que preguntaven a quin mercat anaven els ciutadans. ?Els mercats, per tal com són veritables zones de relació entre els pobles, ofereixen un fonament utilíssim per l'establiment de divisions administratives?, justificaven els ponents.
[h3]Reus i Tarragona, separades[/h3]
Aquesta és una de les sorts de Reus en la nova divisió territorial. El mercat de Reus era la referència comercial al sud de Catalunya. La Palma d'Ebre, Riba-Roja, Vandellòs, Ulldemolins, Poboleda, Garcia i molts altres marcaven Reus com el seu mercat de referència. Més enllà de l'evidència referida a la potència econòmica, cal tenir en compte que Reus era un partit judicial i que un dels ponents, Josep Iglésies, era un defensor de la separació entre les dues ciutats del sud. Aquests tres factors van esdevenir clau en la separació de Reus i Tarragona en dues vegueries diferents.
Tot i que els altres dos ponents de la demarcació (Rovira i Virgili i Galés) no eren partidaris d'aquesta separació entre les dues ciutats, a les actes de la ponència no hi consten debats al voltant de la relació entre Reus i Tarragona. De totes maneres, se sap que Iglésies va dedicar esforços per convèncer Rovira i Virgili d'aquesta separació. El tarragoní, que era partidari d'una sola vegueria, acabaria cedint. Així ho explicava el mateix periodista en un article al diari reusenc Les Circumstàncies: ?Si aquesta avinença no és possible, i els reusencs i els pobles de la seva zona volen vegueria pròpia, crec que no els ha d'ésser denegada?.
Iglésies, en els seus arguments a favor de la nostra ciutat, argumenta que ?Tarragona no té https://www.reusdigital.cat/noticia/86940/quan-reus-tarragona-no-compartien-vegueria Pagina 3 de 5 l'aire comarcal de Reus?, o que la capital del Baix Camp ?és la ciutat interior que xucla tot el tràfic del seu pla?. En qualsevol cas, en aquest debat també es reconeixia la capacitat econòmica de Tarragona, potenciada pel seu port i la seva història. Amb reflexions com aquesta, la ponència va situar aquestes dues ciutats en vegueries diferents a causa de les seves activitats humanes.
Malgrat això, Tarragona i Reus formen part de la mateixa comarca natural: el Camp. Iglésies en parlava així d'aquesta demarcació, l'any 1933: ?La seva unitat en l'ordre fisiològic és indiscutible, però, en l'ordre humà, ha estat possible de dividir-la en tres?.
[h3]La Catalunya meridional[/h3]
Durant el treball de la ponència, la zona que va costar més van ser les comarques de la província de Tarragona. El xoc d'interessos personals i locals va dificultar la feina de la comissió. En contra del que es pot arribar a pensar, com es deia anteriorment, la separació de Reus i Tarragona no va ser la protagonista d'aquestes discussions. Sí que ho van fer altres indrets de la demarcació: la separació entre l'Alt Camp i la Conca, els límits de la comarca de Tortosa i la unió entre Tarragona i Penedès eren els aspectes que van encallar l'avenç del projecte. Les raons de Galés en algunes de les seves exposicions eren ?d'alta política?.
El mateix ponent vallenc es referia així als acords establerts en una reunió: ?El ponent senyor Galés fa constar que, si fa seu aquest informe, és amb la condició de considerar inatacable el dret natural de Valls a ocupar la capitalitat de l'Alt Camp de Tarragona? (en aquest moment, havien dissenyat la comarca de l'Alt Francolí, que unia, aproximadament, les comarques actuals de la Conca de Barberà i l'Alt Camp). És així com les comarques meridionals eren víctimes dels interessos personals i alguna discussió a la ponència.
Amb la redacció del primer projecte, es va dissenyar un mapa amb 28 comarques. Aquest presentava un problema: amb l'objectiu de reduir el número de divisions, havien traçat comarques que es consideraven molt artificials. Per exemple, Lleida i la Pobla de Cérvoles quedaven dins de la mateixa comarca (Segrià), o Alcanar i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre). A més, 28 divisions administratives eren considerades una xifra prou elevada. Per aquesta raó, Rovira i Virgili va proposar fer la divisió en dos nivells: un primer nivell que serien les comarques, on s'atendrien les sensibilitats locals més primàries; i un segon estadi que seria l'aglomeració de diferents comarques (serien les vegueries).
El periodista tarragoní era un gran defensor d'aquesta proposta; ja des d'abans dels treballs de ponència, que insistia en l'estructuració en dos nivells. ?Atribuir a les comarques, d'extensió territorial petita, determinades funcions, produiria un esmicolament nociu i absurd?, comentava Rovira i Virgili l'any 1931. Després d'aquesta proposta, que va resoldre els maldecaps dels ponents, el projecte final constava de 38 comarques i nou vegueries.
[h3]Mapa final[/h3]
És així com es va arribar al mapa de la divisió territorial de 1936. De totes maneres, aquest projecte no salvava tots els interessos locals. Per exemple, la vegueria de Tarragona era formada per les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Penedès, Garraf i Alt Penedès. Una solució bastant artificiosa que, per mantenir la vegueria de Tarragona, troncava els interessos històrics de les poblacions del Penedès d'esdevenir una regió.
El catedràtic de la URV Josep Oliveres analitzava així l'acord final firmat per la ponència: ?L'anàlisi territorial, seguint els nous corrents de la geografia humana, hi era, però hi coexistia amb un ventall d'interessos polítics i ideològics? A banda de la vegueria de Tarragona, les comarques del sud quedaven dividides en dues demarcacions més. La vegueria de Reus la formaven el Baix Camp, Priorat, la Conca de Barberà i la Ribera. I el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta eren una altra vegueria amb capital a Tortosa.
https://www.reusdigital.cat/noticia/86940/quan-reus-tarragona-no-compartien-vegueria Pagina 4 de 5 [h3]2010: recuperació de les vegueries[/h3]
Aquesta proposta es va enllestir a finals de 1932, però per falta d'interès polític no s'instauraria fins a 1936. Estaria en vigor durant tres anys, només. El franquisme suprimiria la divisió genuïnament catalana. L'any 1987 es recuperarien les comarques i els anys següents es farien algunes modificacions dels seus límits.
El 2001, amb la redacció de l'Informe Roca es tornava a posar damunt la taula la divisió en vegueries. Una proposta que s'inclouria a l'Estatut d'Autonomia de 2006 i que es desenvoluparia en llei l'any 2010, però que resta sense aplicació. La llei 30/2010 (la de les vegueries) tornava Reus i Tarragona a la mateixa demarcació. Els llavors alcaldes de les dues ciutats, Lluís Miquel Pérez i Josep Fèlix Ballesteros (els dos del PSC), protagonitzarien una pugna dialèctica durant molt de temps.
El consistori reusenc reclamava la capitalitat i la modificació del nom de la vegueria. L'alcalde tarragoní, en una conferència a El Círcol, el desembre de 2010, es posicionava en contra de la cocapitalitat de la vegueria: ?El futur de Reus no passa per reduir la importància o el poder de Tarragona. El futur de Reus és en avançar juntament amb Tarragona, amb lleialtat?, va dir.
Els experts assenyalen que els treballs de divisió territorial han ?d'enlairar-se per sobre dels campanars locals?; una premissa que, veient la història del país, sembla molt difícil de complir. Mai plou al gust de tothom.
https://www.reusdigital.cat/noticia/86940/quan-reus-tarragona-no-compartien-vegueria Pagina 5 de 5