DOCSLIB.ORG

La Vegueria Com a Govern Local Intermedi a Catalunya

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Vegueria Com a Govern Local Intermedi a Catalunya coberta 62ok 17/2/09 10:55 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K Composicin LA VEGUERIA COM A GOVERN LOCAL INTERMEDI A CATALUNYA Col·lecció Institut d’Estudis Autonòmics 62 LA VEGUERIA COM A GOVERN LOCAL INTERMEDI A CATALUNYA ENCAIX CONSTITUCIONAL DE LA SEVA REGULACIÓ ESTATUTÀRIA Ricard Gracia Retortillo BARCELONA 2008 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Gracia Retortillo, Ricard La Vegueria com a govern local intermedi a Catalunya : encaix constitucional de la seva regulació estatutària. – (Col·lecció Institut d’Estudis Autonòmics ; 62) Bibliografia ISBN 9788439379355 I. Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya) II. Títol III. Col·lecció: Institut d’Estudis Autonòmics (Col·lecció) ; 62 1. Catalunya – Divisions administratives i polítiques – Dret i legislació 353(467.1):34 Fotografia de la coberta: Palau Centelles, Barcelona (segle XVI ). Capitell vegetal a una finestra del segon pis, a la façana oest del pati. © Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Autonòmics Primera edició: desembre de 2008 Tiratge: 1.000 exemplars ISBN: 978-84-393-7935-5 Dipòsit legal: B-55.101-2008 Impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS) SUMARI ABREVI A TURES UTILITZ A DES ................................................................... 11 PRÒLEG ............................................................................................... 13 INTRODUCC I Ó ....................................................................................... 19 I. EVOLUC I Ó H I STÒR I CA : DE LA VEGUER I A MED I EVAL A LA VEGUER I A ESTATUTÀR I A ................................................................................... 23 1. Els orígens: de la vegueria medieval al corregiment borbònic .. 26 2. La implantació de la divisió provincial a Catalunya i la reacció del catalanisme polític .............................................................. 31 3. La «recuperació» de la vegueria per la Generalitat republi- cana ....................................................................................... 33 4. La recerca d’alternatives a la província després de l’aprovació de la Constitució de 1978 ......................................................... 39 5. La revisió del model d’organització territorial: opcions per a la reordenació de l’espai supramunicipal ................................. 45 5.1 La proposta de l’«Informe Roca»: l’aposta per les ve- gueries ......................................................................... 45 5.2 Consensos i divergències davant la reforma territorial: l’opció per la via estatutària .............................................. 48 6. La reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya: la interio- rització del règim local i de l’organització territorial ............... 52 6.1 La integració dels ens locals en el sistema institucional de la Generalitat ..................................................................... 57 6.1.1 Significat i abast ...................................................... 57 6.1.2 Manifestacions principals ....................................... 60 6.2 La redefinició i ampliació de les competències de la Ge- neralitat en matèria de règim local i organització terri- torial ............................................................................... 66 6.3 El nou model d’organització territorial: principis estatu- taris .................................................................................... 73 7 II. CONF I GURAC I Ó ESTATUTÀR I A DE LA VEGUER I A ................................. 85 1. Regulació substantiva: trets caracterizadors de la vegueria es- tatutària ..................................................................................... 88 1.1 Naturalesa estatutària de la vegueria ................................. 88 1.2 Doble dimensió de la vegueria .......................................... 91 1.3 La vegueria com a administració perifèrica de la Genera- litat .................................................................................... 95 1.4 En especial, la vegueria com a ens local ........................... 102 1.4.1 Naturalesa jurídica de la vegueria-ens local ........... 103 1.4.2 Fins de la vegueria-ens local ................................... 112 1.4.3 Organització de la vegueria-ens local ..................... 115 1.4.4 Referències al territori de la vegueria-ens local ..... 117 1.4.5 Altres consideracions sobre la vegueria-ens local ... 118 2. Regulació competencial: la interiorització de la vegueria ....... 122 2.1 Reserva de llei autonòmica per a la creació, modificació, supressió i desenvolupament del règim jurídic de la ve- gueria-ens local ................................................................. 122 2.2 Competència en matèria d’organització territorial............ 126 2.3 Competència en matèria de règim local ............................ 128 III. ENCA I X CONST I TUC I ONAL DE LA VEGUER I A ESTATUTÀR I A ................ 133 1. Límits al legislador estatutari en el disseny del nivell supramu- nicipal: la garantia constitucional de la província .................... 136 1.1 La posició de l’estatut en el sistema de fonts. Especial- ment, la seva relació amb la Llei de bases de règim local .. 137 1.2 La necessitat de contextualitzar la jurisprudència consti- tucional .............................................................................. 144 1.3 Contingut dels límits constitucionals en el disseny estatu- tari del nivell supramunicipal ............................................ 146 1.3.1 Límits substantius ................................................... 147 1.3.2 Límits competencials .............................................. 150 1.4 La diversitat de models provincials a la Constitució ........ 151 2. L’articulació entre la província constitucional i la vegueria es- tatutària: les seves diferents dimensions .................................. 153 2.1 Les diferents dimensions de la província i la vegueria ..... 154 2.2 La vegueria estatutària afecta la província constitucional exclusivament en la seva dimensió d’entitat local ............ 159 8 2.3 La possibilitat de separar les diferents dimensions de la 160 província ........................................................................... 3. Problemes constitucionals en la configuració estatutària de la vegueria en la seva dimensió d’ens local ................................. 163 3.1 El respecte a l’existència de la província: el silenci estatu- tari vers la província-ens local .......................................... 164 3.1.1 La garantia constitucional de l’existència de la pro- víncia-ens local ....................................................... 165 3.1.2 La relació entre la província-ens local i la vegueria- ens local: hipòtesis interpretatives i tesi de partida .. 168 3.1.2.1 La coexistència entre la província-ens lo- cal i la vegueria-ens local .......................... 169 3.1.2.2 La substitució de la província-ens local per la vegueria-ens local ........................... 170 3.1.2.3 Tesi de partida: la identificació entre la província-ens local i la vegueria-ens local 173 3.2 El respecte a l’autonomia provincial: la vegueria com a govern intermunicipal de cooperació local ....................... 177 3.2.1 La garantia constitucional de l’autonomia provin- cial .......................................................................... 177 3.2.2 L’autonomia de la vegueria per a la gestió dels seus interessos ................................................................ 182 3.3 L’alteració de la denominació de l’ens local: de «provín- cia» a «vegueria» .............................................................. 184 3.3.1 ¿Existeix una garantía constitucional de la denomi- nació del tipus d’ens local «província»? ................. 184 3.3.2 L’estatut d’autonomia com a norma que pot alterar la denominació de la província ............................... 189 3.4 L’alteració de l’organització provincial: de la «diputació provincial» al «consell de vegueria» ................................. 191 3.4.1 Abast de la garantia constitucional sobre el govern i l’administració de la província ............................. 192 3.4.2 La substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria ................................................ 195 3.5 L’alteració del territori provincial: el mapa de les vegue- ries ..................................................................................... 198 3.5.1 Indisponibilitat del territori provincial per al legis- lador estatutari ........................................................ 199 9 3.5.2 La remissió estatutària al legislador orgànic per a alterar els límits provincials .................................... 203 3.5.3 La delimitació del mapa de vegueries: articulació en- tre el legislador autonòmic i el legislador orgànic ..... 205 3.5.4 La (in)conveniència de separar els territoris de les diferents dimensions de la província ...................... 208 3.5.4.1 La vegueria-ens local i la província-cir- cumscripció electoral ................................. 209 3.5.4.2 La vegueria-ens local i la província-admi- nistració perifèrica de l’Estat .................... 210 3.6 La regulació del règim jurídic de la vegueria-ens local: el paper del legislador bàsic estatal i del legislador autonò- mic..................................................................................... 212 IV. VALORAC I Ó F I NAL . EL DES P LEGAMENT ESTATUTAR I DE LES VEGUE - R I ES : VELLS DEBATS , NOVES SOLUC I ONS ? ......................................... 219 BI BL I OGRAF I A ...............................................................................
Load more

Recommended publications
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)
    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Century Barcelona
    Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth- Century Barcelona Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Florence, July 2015. European University Institute Department of History and Civilization Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona. Volume 1 Carolina Obradors Suazo Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of History and Civilization of the European University Institute Examining Board Prof. Luca Molà, (EUI, Supervisor). Prof. Regina Grafe, (EUI, Second Reader). Dr. Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals -CSIC, External Supervisor). Prof. Bartolomé Yun-Casalilla (EUI, Universidad Pablo de Olavide, Seville). Prof. James Amelang (Universidad Autónoma de Madrid). © Carolina Obradors Suazo, 2015. No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author Immigration and Integration in a Mediterranean City: The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Carolina Obradors Suazo Thesis Supervisor: Professor Luca Molà Abstract. This thesis explores the norms, practices, and experiences that conditioned urban belonging in Late Medieval Barcelona. A combination of institutional, legal, intellectual and cultural analysis, the dissertation investigates how citizenship evolved and functioned on the Barcelonese stage. To this end, the thesis is structured into two parts. Part 1 includes four chapters, within which I establish the legal and institutional background of the Barcelonese citizen. Citizenship as a fiscal and individual privilege is contextualised within the negotiations that shaped the limits and prerogatives of monarchical and municipal power from the thirteenth to the late fourteenth centuries.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat Al Penedès
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT AL PENEDÈS ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 13 2. Introducció ............................................. 15 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ........ 15 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat al Penedès ........ 17 3. Diferents realitats associatives al territori ....................... 19 4. L’associacionisme al Penedès. Breu recorregut històric ............ 21 5. L’actual context demogràfic actual al Penedès ................... 27 5.1. Configuració política del territori .......................... 27 5.2. Distribució de la població ............................... 28 5.3. Característiques demogràfiques .......................... 29 6. Les organitzacions sense ànim de lucre al Penedès .............. 33 6.1. Xifres principals ......................................
    [Show full text]
  • Catalan Farmhouses and Farming Families in Catalonia Between the 16Th and Early 20Th Centuries
    CATALAN HISTORICAL REVIEW, 9: 71-84 (2016) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.122 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ Catalan farmhouses and farming families in Catalonia between the 16th and early 20th centuries Assumpta Serra* Institució Catalana d’Estudis Agraris Received 20 May 2015 · Accepted 15 July 2015 Abstract The masia (translated here as the Catalan farmhouse), or the building where people reside on a farming estate, is the outcome of the landscape where it is located. It underwent major changes from its origins in the 11th century until the 16th century, when its evolu- tion peaked and a prototype was reached for Catalonia as a whole. For this reason, in the subsequent centuries the model did not change, but building elements were added to it in order to adapt the home to the times. Catalan farmhouses are a historical testimony, and their changes and enlargements always reflect the needs of their inhabitants and the technological possibilities of the period. Keywords: evolution, architectural models, farmhouses, rural economy, farming families Introduction techniques or the spread of these techniques became availa- ble to more and more people. Larger or more numerous Some years ago, historians stopped studying only the ma- rooms characterised the evolution of a structure that was jor political events or personalities to instead focus on as- originally called a hospici, domus, casa or alberg, although pects that were closer to the majority of the people, because we are not certain of the reason behind such a variety of this is where the interest lies: in learning about our ances- words.
    [Show full text]
  • Daily Mobility in the Comarques Gironines Obdúlia
    the different metropolitan population a driving license and, especially, the good series running from 1981 (the first centres and the city of Barcelona, which availability of a private vehicle, a situation time the question about the workplace or are well above those recorded for other in which only one half of the population place of study was introduced in Catalonia) localities. in the Regió Metropolitana de Barcelona to 2001, mobility analysis has been reduced finds itself. Therefore, the mobility to only a part of all journeys, and not even As regards the modal distribution, over model is shaped not only in accordance the largest part, as will be seen later. 45% of mobility in the metropolitan region with territorial features and the existing is satisfied via non-motorised means; the availability of transport services and The extension of the Survey of Daily remainder, involving motorised means is infrastructure, but also from the personal Mobility 2006 to the whole of Catalonia shared out between the 34% of journeys characteristics of each individual and social makes it possible, for the first time for the made on public transport and the 66% group. Comarques Gironines, to have a very large made in private vehicles. However, the sample which, as well as updating the analysis of modal behaviour patterns information, extends the field of analysis for journeys in the Barcelona region 1 This figure takes into account all the journeys and gives important details of the type of recorded for the Regió Metropolitana de reveals different mobility models, which movement going on, how and where it is Barcelona, whether undertaken by residents or denote the marked territorial imbalances non-residents in the area.
    [Show full text]
  • Midwives and Medical Texts: Women's Healing Practices in the Crown of Aragón, 1300-1600
    W&M ScholarWorks Undergraduate Honors Theses Theses, Dissertations, & Master Projects 5-2009 Midwives and Medical Texts: Women's Healing Practices in the Crown of Aragón, 1300-1600 Alice Conner Harman College of William and Mary Follow this and additional works at: https://scholarworks.wm.edu/honorstheses Part of the European History Commons, European Languages and Societies Commons, and the Women's Studies Commons Recommended Citation Harman, Alice Conner, "Midwives and Medical Texts: Women's Healing Practices in the Crown of Aragón, 1300-1600" (2009). Undergraduate Honors Theses. Paper 279. https://scholarworks.wm.edu/honorstheses/279 This Honors Thesis is brought to you for free and open access by the Theses, Dissertations, & Master Projects at W&M ScholarWorks. It has been accepted for inclusion in Undergraduate Honors Theses by an authorized administrator of W&M ScholarWorks. For more information, please contact [email protected]. Midwives and Medical Texts: Women’s Healing Practices in the Crown of Aragón, 1300-1600 A thesis submitted in partial fulfillment of the requirement for the degree of Bachelors of Arts in Hispanic Studies from The College of William and Mary by Alice Conner Harman Accepted for ___________________________________ (Honors, High Honors, Highest Honors) ________________________________________ George Greenia, Director ________________________________________ Jonathan Arries, Hispanic Studies ________________________________________ LuAnn Homza, History Williamsburg, VA April 30, 2009 2 Index Introduction 3 Chapter 1: Legal Texts and Misogynistic Literature 15 Chapter 2: Women’s Work and Women’s Writing 32 Chapter 3: Speculum al foderi 53 Chapter 4: Damián Carbón’s Libro del arte de las comadres 62 Conclusion 74 Works Cited 79 3 Midwives and Medical Texts: Women’s Healing Practices in the Crown of Aragón, 1300-1600 Every society recognizes the practice and professional status of certain healers above and beyond the authority of other practitioners.
    [Show full text]
  • Bulls and Donkeys. National Identity and Symbols in Catalonia and Spain
    9TH ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Miquel Strubell i Trueta Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain The Anglo-Catalan Society 2008 2 Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain 9TH ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Miquel Strubell i Trueta Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain The Anglo-Catalan Society 2008 2 3 The Annual Joan Gili Memorial Lecture Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and 1 Spain In this paper, after an initial discussion about what identity means and how to measure it, I intend to review some studies and events in Spain in which identity issues arise. The conclusion will be reached that identities in Spain, in regard to people’s relationship with Spain itself and with Catalonia, are by no means shared, and the level of both stereotyping and prejudice, on the one hand, and of collective insecurity (even “self-hatred”) on the other, are, I claim, higher than in consolidated nation-states of western Europe, with the partial exceptions of the United Kingdom and Belgium. Let me from the outset say how honoured I am, in having been invited to deliver this paper, to follow in the footsteps of such outstanding Catalan academics as Mercè Ibarz, Antoni Segura, Joan F. Mira, Marta Pessarrodona, Miquel Berga … and those before them. The idea of dedicating what up till then had been the Fundació Congrés de Cultura lectures to the memory of Joan Gili (Barcelona 1907 - Oxford 1998) was an inspiration. Unlike some earlier Memorial lecturers, however, I was fortunate enough to have a special personal relationship with him and, of course, with his wife Elizabeth.
    [Show full text]
  • De La Nova Cançó À La Novíssima Cançó1 Mathias Ledroit LISAA
    De la Nova Cançó à la Novíssima Cançó1 Mathias Ledroit LISAA-EMHIS – UPEM Résumé : En 1959, en pleine dictature franquiste où la langue catalane fait l'objet d'une totale interdiction, le poète Lluís Serrahima publie, dans la revue Germinàbit, un article intitulé « Ens calen cançons d'ara » qui, très vite, fait figure de manifeste de la Nova Cançó catalane. Si, à l'origine, ce texte avait pour vocation d'encourager la chanson en langue catalane, très vite il fait l'objet d'un grand engouement et la Nova Cançó devient un mouvement de contestation et canalise l'opposition et la résistance au franquisme. Aujourd’hui, de nombreux chanteurs en langue catalane, qu'ils soient originaires de Catalogne, de Valence ou des Baléares, se réclament de l'héritage légué par des chanteurs et des chanteuses tels que Raimon, Lluís Llach et Maria del Mar Bonet. Par leurs chansons, ils entendent suivre les pas de leurs modèles et dénoncer les travers de la société espagnole actuelle. Mots-clé : Nova Cançó, chanson catalane, 50ème anniversaire, Centre d'Études Catalanes. * * * * C’est en 1959 que paraît, dans la revue Germinàbit, le manifeste fondateur de la Nouvelle Chanson signé par Lluís Serrahima : « Ens calen cançons d’ara », « il nous faut des chansons de maintenant » qui par l’injonction : « Hem de cantar cançons, però nostres i fetes ara », « il nous faut des chansons, mais qui soient à nous et faites maintenant »2. Prenant l’exemple des chansonniers français qui s’inspirent de « n'importe quel thème, de n'importe quel événement, qu'il soit important ou non », le poète barcelonais milite pour une chanson qui répondrait à une double exigence : d’une part contrer l’influence de la variété étrangère (« cançons nostres ») et, d’autre part, renouveler la tradition populaire en proposant des textes qui soient le reflet de la société catalane des années 1950 (« cançons d’ara »).
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Social Structure of Catalonia
    THE SOCIAL STRUCTURE OF CATALONIA By SALVADOR GINER 1984 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia. No 2. J Salvat-Papasseit. Selected Poems. Translated with an Introduction by D. Keown and T. Owen. © Salvador Giner, 1980. Printed by The University of Sheffield Printing Unit. Cover design by Joan Gili. ISSN No. 0144-5863 ISBN No. 09507137 08 IN MEMORIAM JOSEP MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978) Dr. J. M. Batista i Roca, founder member of the Anglo-Catalan Society and its first Honorary Life President, always hoped that the Society would at some stage be able to publish some of the work of its members and guest speakers. Unfortunately this was never possible during his lifetime, but now that the Society, with the help of a grant from Omnium Cultural, is undertaking the publication of Occasional Papers it seems appropriate that this Series as a whole should be dedicated to the fond memory which the Society holds of him. CONTENTS Foreword 1 I. The historical roots of an open society. 4 II. Social classes and the rise of Catalan industrial capitalism. 15 III. A broken progress. 28 IV. The structure and change of Catalan society, 1939-1980. 38 V. The reconquest of democracy. 54 VI. The future of the Catalans. 65 Appendices. Maps. 75 A Select Bibliography. 77 FOREWORD A la memòria de Josep Maria Sariola i Bosch, català com cal The following essay is based on a lecture given at a meeting of the Anglo- Catalan Society in November 1979* Members of the Society's Committee kindly suggested that I write up the ideas presented at that meeting so that they could be published under its auspices in a series of Occasional Papers then being planned.
    [Show full text]