La realitat juvenil al MONTSIÀ Observatori Català de la Joventut La realitat juvenil al MONTSIÀ Observatori Català de la Joventut La realitat juvenil al MONTSIÀ
Observatori del Tercer Sector
Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Universitat Autònoma de Barcelona
Barcelona, abril 2006 1 2 3 4 4 4 5 5 6 6 7 8 9 9 10 12 14 16 18 19 20 22 22 22 28 39 42 45 47 47 68 68 72 72 76 77 77 87 90 Presentació
Ens complau presentar La realitat juvenil al Montsià, un dels informes comarcals elaborats a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.
Seguint les directrius del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, eina de definició, impuls i coordinació de les polítiques de joventut, l’anàlisi de la realitat juvenil esdevé el pas previ a la definició d’objectius i a la concreció dels programes d’actuació. Només a partir del coneixement de la realitat dels joves és possible dissenyar unes polítiques de joventut realistes i de proximitat. És en aquest sentit que la Secretaria General de Joventut amb la finalitat de contribuir a millorar les polítiques de proximitat, encarrega una recerca sobre la realitat juvenil a nivell comarcal. L’estudi, coordinat per l’Observatori Català de la Joventut, ha estat elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i el Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Així doncs, la realitat juvenil al Montsià és un dels quaranta-un informes comarcals que componen el conjunt de la recerca. Alhora, l’estudi es complementa amb set informes corresponents als àmbits del pla territorial i un darrer informe del conjunt de Catalunya. Tots els informes comarcals, així com els d’àmbit del pla territorial i el català, mantenen la mateixa estructura: un cop fet el plantejament metodològic de l’estudi, la primera part se centra a analitzar breument el context socioeconòmic de la comarca; la segona, la part central de l’estudi, analitza la realitat juvenil a partir dels eixos que estableix el Pla Nacional de Joventut de Catalunya revisat: l’emancipació i la participació; finalment, es presenta un darrer punt de síntesi i conclusions.
Cal també destacar que en els informes comarcals la majoria de les dades de la comarca es comparen amb les de l’àmbit del pla territorial i amb les del conjunt de Catalunya. Finalment, fer notar que s’ha dut a terme amb la metodologia de recerca que l’Observatori Català de la Joventut ha proposat en els darrers anys als ens locals per fer l’anàlisi de la realitat juvenil del seu municipi o comarca.
No podríem acabar aquesta presentació sense agrair molt sincerament la col·laboració de tots els joves i les joves que han participat en l’estudi a través dels grups de discussió. També volem agrair la de tots els professionals en matèria de joventut i de les diferents administracions públiques que han participat en les entrevistes i els grups de discussió. Finalment, agrair a l’Institut d’Estadística de Catalunya la seva col·laboració en la informació cedida per poder fer el tractament de les dades estadístiques.
Observatori Català de la Joventut
1 Autors de l’estudi
Observatori del Tercer Sector
Coordinadors: Núria Valls Pau Vidal
Investigadores principals: Clara Créixams Maria Sureda Anna Font
Equip de suport: Marina Albinyana Anna Torrent Anna Vilarrasa Bego Martínez
Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Universitat Autònoma de Barcelona
Coordinadors i investigadors: Joan Miquel Verd Pedro López
Investigadors i investigadores: Jonatan Castaño Clèlia Colombo Sergio Porcel Núria Quintana Gerard Quiñones Daniel Tarragó
2 1 Introducció
A finals del mes d’octubre del 2004 l’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventut va encarregar conjuntament a l’Observatori del Tercer Sector i al Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona un estudi que volia encarar la realitat juvenil catalana des d’una perspectiva territorial i que havia d’anar més enllà de la simple descripció estadística. L’objectiu primordial era analitzar des d’un enfocament integrat com transcorre l’existència dels i les joves catalans i catalanes i quins són els factors que hi influeixen. En definitiva, es tractava de situar els comportaments, representacions i actituds del jovent català en el marc d’unes determinades condicions de vida, en les quals, evidentment, la variable territorial hi té un paper determinant.
L’encàrrec es fa en un context social i econòmic en què la realitat juvenil es veu afectada per esdeveniments variats, que dibuixen un panorama complex i a vegades contradictori. Per una banda creix la taxa d’activitat i el percentatge d’ocupació, i es redueix la taxa d’atur. Per l’altra, aquest increment de l’ocupació es produeix en unes condicions de gran precarietat. Al mateix temps, el nivell d’estudis assolits continua pujant, fet que es pot relacionar amb la importància creixent que tenen els estudis com a condició necessària però no suficient per arribar a ocupar categories socioprofessionals elevades. No obstant això, situacions com la sobrequalificació o el fet que les dones joves, tot i tenir més nivell educatiu, pateixin més l’atur que els homes de la mateixa edat qüestionen la suposada relació entre formació i ocupació. També són prou conegudes les dificultats que té el jovent per emancipar-se de la llar d’origen: les dificultats en l’estabilització laboral, l’allargament dels estudis i el preu de l’habitatge s’apunten repetidament com a factors explicatius. Però, d’altra banda, el suposat “conflicte generacional” entre pares i fills, al qual tant s’havia al·ludit en el passat, sembla haver desaparegut, i avui en dia la convivència a la llar familiar no sembla viure’s com a un problema.
Aquests esdeveniments tenen concrecions diferents en un espai geogràfic tan heterogeni com el català: el 69% de la població catalana es concentra en el 10% del territori (Àmbit metropolità), ens trobem comarques amb un gran dinamisme i competitivitat productiva i altres amb dèficits en infraestructures i economies que no creixen. Però aquesta realitat territorial és dinàmica i canviant. Al mateix temps que el jovent de les comarques més despoblades marxa a altres llocs per buscar feina, l’encariment del preu de l’habitatge a les zones més densament poblades també provoca el desplaçament de població jove (i no tan jove) entre comarques. Fins i tot algunes comarques que tradicionalment havien perdut població ara creixen en efectius.
En definitiva, una bona part dels fenòmens en què es veuen implicades les persones del territori català d’entre 15 i 29 anys tenen un recorregut que sobrepassa les simplificacions que sovint es fan. És el desig d’abordar aquesta complexitat, junt amb la voluntat d’atorgar protagonisme a les diferències territorials, el que ens ha dut a plantejar un estudi sociològic detallat, amb una visió integradora de la realitat i amb una base territorial destacada. L’aproximació metodològica que hi hem fet ha estat plural i múltiple. A l’anàlisi de la informació quantitativa territorialitzada per comarques —que encara és insuficient per abordar totes les dimensions que configuren les condicions de vida del jovent—, hi hem afegit una aproximació qualitativa fonamentada principalment en la tècnica del grup de discussió, així com també una explotació dels estudis ja existents. D’aquesta manera esperem poder apropar-nos amb el màxim de fidelitat a una realitat juvenil que és més heterogènia i múltiple del que pot semblar a primera vista.
3 2 Plantejament de l’estudi
2.1 Finalitat de l’estudi
Partint de les consideracions anteriors, el present estudi es planteja els objectius bàsics següents:
Oferir, especialment als consellers, regidors i tècnics de joventut dels consells comarcals i dels ajuntaments, el coneixement necessari per poder dissenyar polítiques de joventut el més realistes i integrals possible.
Detectar les peculiaritats existents en els comportaments, les actituds i les condicions de vida dels joves des d’una perspectiva territorial comarcal, comparant-la alhora amb la de l’àmbit del Pla territorial* i la del conjunt de Catalunya.
Analitzar i interrelacionar les implicacions de la peculiaritat territorial en els diferents àmbits de vida dels joves: emancipació (educació, treball, habitatge, salut i cultura), participació i territorialitat i cohesió social.
2.2 El problema i el seu tractament metodològic
El disseny general que s’ha seguit en la recerca per aconseguir els objectius plantejats ha estat de caràcter multiestratègic, amb l’ús de fonts primàries i secundàries i combinant dades de caràcter quantitatiu i qualitatiu.
Cal tenir en compte que en les dades de caràcter estadístic difícilment hi apareixen tot un seguit de factors rellevants per a l’estudi de la realitat juvenil. Un fet diferencial i definidor del que és ser jove en l’actualitat és que la condició juvenil no és defineix com allò que no és, sinó com allò que és: un procés social organitzat, institucionalitzat i estructurat socialment i històricament pel qual els adolescents esdevenen adults. Això significa que la joventut cal entendre-la com una etapa de ciutadania en la qual les persones adquireixen i posen en pràctica els drets i deures socials. No obstant això, en el context actual hi ha una diversitat més gran de trajectòries i, al mateix temps, més dificultats per posar en pràctica l’exercici de la plena ciutadania. Això implica una gran heterogeneïtat de joves, ja que les i els joves són molt diferents entre si. Aquesta heterogeneïtat i diversitat requereix precisament, en molts casos, l’ús de tècniques qualitatives.
Aquest plantejament, per tant, s’ha traduït en la utilització de dues tècniques d’anàlisi principals: l’explotació qualitativa de les informacions provinents de grups de discussió organitzats expressament per a la recerca i l’anàlisi estadística de les dades de l’Estadística de població del 1996 i el Cens del 2001. De manera complementària també s’ha recorregut a entrevistes personals a experts i agents socials i a dades estadístiques secundàries provinents de diverses fonts.
*Els àmbits territorials són agrupacions de comarques senceres establertes en el Pla territorial general de Catalunya per la Llei 1/1995, de 16 de març, i per la posterior aprovació de la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com a àrea funcional de planificació. Les agrupacions són les següents: Àmbit Metropolità (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental), Comarques Centrals (Anoia, Bages, Berguedà, Osona, Sosonès), Alt Pirineu i Aran (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Val d’Aran, Pallars Sobirà, Cerdanya), Àmbit de Ponent (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell), Comarques Gironines (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, la Selva), Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Montsià, Baix Ebre) i Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès).
4 Per organitzar els grups de discussió s’han establert les set agrupacions comarcals següents, que es corresponen amb els àmbits territorials dels quals hem parlat més amunt:
Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran.
Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.
Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i la Selva.
Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.
Metodològicament, el disseny del treball ha buscat una forta articulació quantitativa-qualitativa, de manera que la primera aproximació estadística al territori ha permès identificar homogeneïtats comarcals i fer més eficient l’ús posterior dels grups de discussió —sempre respectant la base territorial, i per tant sense barrejar comarques pertanyents a àmbits territorials diferents—. Igualment, a l’hora de redactar els informes comarcals aquesta articulació ha permès una mena de triangulació entre els diferents tipus de dades, fet que reforça les afirmacions que s’hi fan.
Un altre gran avantatge del disseny que hem triat ha estat la seva replicació, és a dir, la capacitat de contestar i contrastar preguntes similars d’una manera repetida, variant-ne només la variable territorial. Això ha estat així en els casos en què els perfils socials dels grups de discussió han estat coincidents entre els diferents àmbits territorials. La replicació garanteix una validesa i una fiabilitat elevades, que ha permès obtenir resultats i conclusions rellevants tant per a la realitat social juvenil de cada comarca com per al conjunt de Catalunya.
2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca
Per acabar aquest apartat apuntem tot seguit els detalls concrets de l’ús que s’ha fet de les diferents informacions, quines tècniques s’han utilitzat i els objectius i funcions que han complert en el marc de la recerca.
2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja elaborats
Els tipus de treballs consultats han estat els que aborden la realitat juvenil catalana tant des d’un punt de vista global com els que tenen com a àmbit particular de l’estudi una comarca o municipi concret. De fet, aquestes dues orientacions permeten acomplir objectius diferents. Per una banda, totes aquelles recerques i explotacions estadístiques fetes des d’una perspectiva més globalitzadora i amb un àmbit més ampli ens han servit per contextualitzar i identificar les grans línies d’estructuració i de canvi en la realitat juvenil catalana. Per l’altra, els estudis que han fet alguns consells comarcals i municipis sobre la seva pròpia realitat juvenil ens han marcat les línies per continuar aprofundint en les qüestions particulars dels diferents territoris. Uns tipus de treballs i altres han permès emprendre i complementar l’explotació de les informacions produïdes en la nostra recerca amb unes bases ja contrastades amb anterioritat.
5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques
La recerca ha utilitzat dues fonts estadístiques fonamentals: el Cens de Població de l’any 2001 i l’Estadística de Població de l’any 1996. Aquestes informacions s’han tractat per comarques, per àmbits territorials i pel conjunt de tot Catalunya, dividint els joves de 15 a 29 anys en grups quinquennals. Precisament la possibilitat d’organitzar els agrupaments territorials en els diferents nivells pels quals ens interessàvem ha fet que aquestes fonts constituïssin la base de la nostra explotació estadística. S’han utilitzat algunes altres fonts estadístiques amb una referència temporal una mica més recent —l’actualització del padró de l’any 2004 i altres estadístiques dels departaments d’Educació, de Treball, de Salut—, però que no permetien un tractament tan detallat per grups d’edat i per comarques. També hem d’assenyalar que aquest estudi és el primer que elabora l’Observatori Català de la Joventut amb les dades del Cens de Població del 2001, ja que fins ara les dades utilitzades provenien de l’Estadística de Població de l’any 1996.
Els usos d’aquestes informacions han estat variats. En un primer moment se n’ha fet una explotació (anàlisi factorial) encaminada a preparar els agrupaments comarcals. Més concretament, s’han buscat homogeneïtats comarcals que permetessin assignar un determinat perfil de joves amb característiques socials semblants a més d’una comarca. S’ha organitzat d’aquesta manera per aconseguir els grups de discussió fossin més eficients: les conclusions extretes d’un determinat grup de discussió d’una comarca concreta es poden extrapolar al jovent de les comarques amb característiques semblants. Aquesta extrapolació s’ha fet sense trencar la lògica de coherència territorial, i només s’han agrupat comarques que pertanyessin a un mateix àmbit territorial.
Un segon objectiu de l’anàlisi quantitativa ha estat caracteritzar les comarques en relació amb l’àmbit territorial al qual pertanyen i al conjunt de Catalunya. Aquesta caracterització ha tingut un caire principalment descriptiu, i es plantejava com a principal objectiu obtenir una visió general de tot un conjunt de factors que acaben configurant la realitat territorial en què es desenvolupa la vida del jovent. Així, per obtenir aquesta “fotografia” global de cada comarca s’han tractat els eixos següents: població, nivell econòmic i mercat de treball, territori, salut, ensenyament i educació, habitatge i equipaments culturals.
Finalment, s’han explotat les dades estadístiques provinents del Cens de Població del 2001 i de l’Estadística de Població de l’any 1996 en què s’ha mirat d’aconseguir una panoràmica el més detallada possible de cada una de les realitats comarcals que es volien analitzar. Aquí l’anàlisi s’ha concentrat en els segments d’edat juvenil i en la identificació de l’entorn econòmic i social comarcal en què transcorre la vida dels joves, donant un especial protagonisme a l’evolució temporal. Aquesta informació no només té interès per si mateixa, en permetre una caracterització de les particularitats comarcals en les condicions de vida del jovent, sinó que també ha fet possible una millor contextualització —i per tant interpretació— de la informació qualitativa obtinguda en els grups de discussió.
2.3.3 Explotació de grups de discussió
La tècnica dels grups de discussió s’ha utilitzat en dos moments diferents de la recerca i amb dues finalitats diferents. En un primer moment s’han organitzat grups de discussió de caràcter exploratori amb l’objectiu de detectar aquelles qüestions més rellevants per a les comarques que s’havien d’estudiar. Aquests grups de discussió els han format principalment tècnics de joventut dels consells comarcals i les coordinacions territorials, tot i que també hi han intervingut professionals provinents de diferents institucions i de diferents especialitats. D’aquest tipus de grups de discussió se n’ha fet un per cada àmbit territorial, compost per unes deu persones. La informació obtinguda no només ha permès delimitar millor els perfils dels joves i les joves que participarien posteriorment en la segona fase dels grups, sinó que també ha fet possible plantejar qüestions sobre les quals calia aprofundir en els grups de discussió amb els i les joves.
6 Si el primer tipus de grups de discussió es poden qualificar genèricament de “grups de professionals”, el segon tipus de grups de discussió tenien un caràcter molt més focalitzat, tant pels perfils convocats com per les qüestions tractades. Aquest segon tipus de grups han estat els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els diferents informes. S’han organitzat cinc grups de discussió per a cada àmbit territorial —excepte a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i a les Terres de l’Ebre, on se n’han fet quatre—. En aquest punt és important destacar que s’ha seguit el criteri d’organitzar un grup de discussió per cada perfil diferent de jove, és a dir, dins de cada àmbit territorial s’han delimitat tants perfils diferenciats de joves com grups discussió s’organitzaven. Aquesta delimitació dels perfils dins de cada àmbit territorial ha estat el resultat de la primera fase d’explotació estadística i de les informacions proporcionades pels “grups de professionals”. Així, aquests perfils han estat els que es consideraven més característics de l’àmbit territorial, intentant sempre respectar la regla de buscar el màxim d’heterogeneïtat entre perfils per tal de recollir la variabilitat interna del territori. Per la seva banda, cada grup corresponent a un perfil concret es fonamentava en unes característiques compartides, de manera que es complís la condició d’homogeneïtat social entre els i les assistents. El nombre mitjà d’assistents a cada grup s’ha situat entre sis i deu persones.
2.3.4 Explotació d’entrevistes personals
La tècnica de l’entrevista personal s’ha utilitzat com a complement de la del grup de discussió. Per una banda s’ha fet servir per acabar de completar la informació que provenia dels grups de joves, especialment en aquelles qüestions en les quals ha estat més difícil obtenir un diàleg fluid —per exemple, en temes vinculats a comportaments de risc—. Per l’altra, ja s’ha fet servir en la fase de redacció dels informes, amb l’objectiu de contrastar les afirmacions que s’hi feien.
Les entrevistes han estat majoritàriament cara a cara, tot i que en alguns casos també se n’han fet per telèfon. El perfil de les persones entrevistades ha estat semblant al de les que es van convocar en els “grups de professionals”, és a dir, professionals i experts en qüestions vinculades a la realitat juvenil provinents de diferents especialitats i institucions. Atès el caràcter auxiliar i complementari de les entrevistes, la seva explotació no ha tingut el protagonisme dels grups de discussió en la redacció dels informes, però sí que han permès abordar matèries que d’altra manera s’haurien tractat escassament.
7 2.4 Estructura dels informes
A continuació es presenta la informació recollida per a la comarca, desglossada en els grans apartats següents.
En el punt 3, «Context socioeconòmic de la comarca», es dóna una visió general de la comarca en comparació amb l’àmbit territorial i el global de Catalunya. Per oferir aquesta fotografia s’han seleccionat alguns indicadors generals sobre la seva situació demogràfica, territorial i econòmica, entre d’altres.
En el punt següent, «La realitat dels joves de la comarca», s’analitza la informació recollida en relació a la situació i les percepcions dels joves del territori, combinant l’explicació de les dades estadístiques i les aportacions dels mateixos joves i tècnics mitjançant els grups de discussió de l’àmbit. Aquest punt constitueix el gruix de l’informe.
En el punt 5, «Síntesi i conclusions», es presenten d’una manera resumida els principals elements de l’anàlisi que es fa en el punt anterior, intentant apuntar també possibles camps d’intervenció en la realitat analitzada.
Finalment, s’adjunta la bibliografia general utilitzada i tres annexos diferents. El primer consisteix en un annex metodològic que ofereix, per una banda, una explicació de les recodificacions més significatives fetes amb les dades del Cens del 2001, i per l’altra una explicació detallada del treball de camp que s’ha fet. El segon annex és l’índex de totes les taules estadístiques utilitzades en l’informe. El tercer i últim annex són altres taules estadístiques que complementen l’informe. Aquestes darreres a banda de complementar la informació quantitativa presentada en els punts 3 i 4 de l’informe, és la base d’alguns dels comentaris i reflexions que apareixen al mateix punt 4.
8 3 Context socioeconòmic de la comarca
3.1 Localització de la comarca
La comarca del Montsià forma part de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre. Dins l’àmbit territorial, se situa a la part sud i, a més del Baix Ebre, és una de les dues comarques de l’àmbit costaneres i que formen el delta de l’Ebre. Per tant, geogràficament la comarca limita amb les comarques del mateix àmbit pel nord (Baix Ebre), mentre que pel sud limita amb el País Valencià i per l’oest amb Aragó. La capital de la comarca és Amposta.
El Montsià és una comarca litoral de la Costa Daurada –marcada pel riu Sènia i situada a l’extrem meridional de Catalunya–, estesa entre els ports de Tortosa-Beseit i el delta de l’Ebre.
Comprèn la meitat de les terres del Parc Natural del Delta de l’Ebre, la zona humida més important de les terres catalanes, compartida amb el Baix Ebre. L’activitat agrícola –potenciada pel modern sanejament de les terres insalubres del delta i la construcció del canal de la dreta de l’Ebre–, marinera –amb l’important port de pesca de Sant Carles i les salines del Delta– i industrial (alimentària, mobles, química) s’ha vist complementada pel turisme en els darrers temps.
Aragó
Baix Ebre
Amposta
País Valencià Mediterrània
9 3.2 Distribució de la població
El Montsià compta amb 61.989 habitants l’any 2004. L’evolució demogràfica de la comarca ha estat de creixement des de 1981, amb un augment encara més notable l’any 2004. Aquest increment de la població ha estat degut a l’arribada de nous habitants a la comarca, ja que, com mostra la taxa de creixement natural, els darrers anys s’ha donat un reduït nombre de naixements que sempre han estat superats per les defuncions. Des de 1986 fins a 2003 les taxes han estat negatives i vam arribar a un –0,8% el mateix 2003. Així i tot, aquesta situació de decreixement natural és molt més accentuada al conjunt de la població de les Terres de l’Ebre que a la comarca, que, tot i que també presenta taxes negatives de creixement natural durant l’evolució 1986-2003, són més suaus i en cap moment superen el –2,6% de l’any 1999. Alhora, la població de l’àmbit territorial ha anat augmentant de manera progressiva.
Evolució de la població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981-2004.
Habitants 3.2.1 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Territori
Montsià 52.971 54.027 54.307 54.765 57.550 61.989
Terres de 154.241 155.578 154.952 155.670 157.771 168.793 l’Ebre
Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.813.319
Font: Censos de 1981, 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.
Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2003.
Taxa de creixement natural 3.2.2 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Territori
Montsià -0,8 -1,0 -1,9 -2,6 -1,2 -0,6 -0,8 -0,8
Terres de -0,6 -2,4 -2,9 -3,5 -2,6 -2,4 -2,3 -2,4 l’Ebre
Catalunya 2,3 0,7 0,2 0,3 1,3 1,4 1,7 2,0
Font: Estimacions de població i moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.
10 En veure la distribució de la població per gènere, podem observar que la proporció de població jove femenina de la comarca és superior a la mitjana de les Terres de l’Ebre, i en alguns casos arriba a superar la taxa de Catalunya, mentre que la masculina és més variable i oscil·lant per sobre i per sota de les taxes de l’àmbit territorial. Cal destacar que, per contra, el Montsià presenta menors percentatges de població major de 35 anys i sobretot de població major de 65 anys, respecte a l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, tot i que en aquesta última franja supera la taxa catalana.
Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
Homes 3.2.3 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total H
Territori
Montsià 8,9 4,5 5,2 7,6 9,7 8,8 37,8 17,5 31.478
Terres de 8,2 4,6 5,3 7,4 9,0 8,4 38,3 18,8 85.742 l’Ebre
Catalunya 9,8 4,7 5,2 7,1 9,6 9,4 39,9 14,3 3.366.329
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
Dones 3.2.4 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total D
Territori
Montsià 8,8 4,4 5,2 7,1 8,3 7,8 36,7 21,8 30.511
Terres de 8,2 4,2 5,1 6,7 7,7 7,1 37,2 23,8 83.051 l’Ebre
Catalunya 9,0 4,3 4,8 6,6 8,6 8,4 38,8 19,5 3.446.990
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
El Montsià es caracteritza per tenir un baix percentatge de població procedent de Catalunya, 75,3%, en comparació de la mitjana de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre (78,4%), segons dades de l’any 2004. Alhora, aquest menor pes de la població nascuda a Catalunya es tradueix en un major pes dels provinents de la resta d’Espanya (11,9%), per sobre dels valors de l’àmbit territorial, però encara molt per sota de la mitjana catalana. Per altra banda, la taxa d’estrangers de la comarca, amb un 12,8%, també se situa per sobre de la mitjana de les Terres de l’Ebre, que alhora és lleugerament superior a la de Catalunya.
11 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
Població per lloc de naixement 3.2.5 Catalunya Resta de l’Estat Estranger Total espanyol
Territori
Montsià Valors 46.686 7.370 7.933 61.989 % 75,3 11,9 12,8
Terres de Valors 132.272 18.217 18.304 168.793 l’Ebre % 78,4 10,8 10,8
Catalunya Valors 4.455.928 1.632.007 725.384 6.813.319 % 65,4 24,0 10,6
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
3.3 El territori
El Montsià compta amb una densitat de població més elevada que les comarques més allunyades de la costa i del Delta de l’Ebre dins l’àmbit territorial. Així, l’any 2004 la comarca presentava una taxa de 84,3 h./km2, per sobre dels valors del conjunt de les Terres de l’Ebre, de 51,0 h./km2. Tot i ser la comarca més densament poblada de l’àmbit, se situa molt per sota dels valors del conjunt de Catalunya (212,2 h./km2).
Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2004.
Superfície Densitat (habitants/km2) 3.3.1 km2 1986 1991 1996 2001 2004
Territori
Montsià 735 76,2 76,6 77,3 81,2 84,3
Terres de 3.309 47,7 47,5 47,7 48,4 51,0 l’Ebre
Catalunya 32.107 187,4 190,0 190,9 198,9 212,2
Font: Censos de 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.
12 La població del Montsià està lleugerament concentrada a la capital, Amposta, que és el municipi més gran de la comarca, amb 18.238 habitants, i, és amb Sant Carles de la Ràpita, una de les dues poblacions que superen els 10.000 habitants. Amposta concentra el 29% de la població del Montsià. La resta de la població està repartida en tres municipis d’entre 5.001 i 10.000 habitants, que compten amb un 33,3% dels habitants de la comarca, i, en percentatges menys representatius, en les set poblacions restants del total de 12 poblacions. Per tant, tot i que en comparació d’altres comarques al Montsià la població no està tant concentrada a la capital, el conjunt de les poblacions més grans sí que aglutinen bona part de la població de la comarca, ja que, tant la proporció d’aquests municipis com la de població que hi habita, en comparació de les taxes de l’àmbit, són més elevades.
Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
N. habitants 3.3.2 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de 500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total
Territori
Montsià Valors 394 3.195 6.909 20.659 30.832 0 61.989 % 0,6 5,2 11,1 33,3 49,7 0,0
Terres de Valors 2.582 23.847 35.088 33.708 73.568 0 168.793 l’Ebre % 1,5 14,1 20,8 20,0 43,6 0,0
Catalunya Valors 88.175 289.908 407.858 555.015 1.627.828 3.844.535 6.813.319 % 1,3 4,3 6,0 8,1 23,9 56,4
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
Distribució del nombre de municipis segons la seva grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.
N. municipis 3.3.3 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de 500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total
Territori
Montsià Valors 1 4 2 3 2 0 12 % 8,3 33,3 16,7 25,0 16,7 0,0
Terres de Valors 7 25 11 5 4 0 52 l’Ebre % 13,5 48,1 21,2 9,6 7,7 0,0
Catalunya Valors 350 281 131 80 81 23 946 % 37,0 29,7 13,8 8,5 8,6 2,4
Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.
13 3.4 Economia, activitat i treball
La taxa d’activitat de la població del Montsià presenta un comportament diferent respecte al conjunt de les Terres de l’Ebre. Entre la població jove, la taxa de la comarca és superior a la de l’àmbit territorial i, en alguns casos, superior a la de Catalunya. Entre la població de 16 anys, hi ha una diferència de 3,6 punts percentuals. Per contra, trobem una taxa més baixa a la comarca en la població de les diferents franges d’edat compreses entre els 30 i els 54 anys en comparació de l’àmbit territorial i de Catalunya. Alhora, la taxa d’activitat més elevada de la comarca se situa en la franja de 25 a 29 anys, amb 86,1% de la població activa, edats en què també presenten el màxim nivell d’activitat la mitjana catalana i de l’àmbit territorial, amb un 87% i un 85,9%, respectivament.
La taxa d’atur del Montsià, d’un 7,5%, és més baixa que la de l’àmbit, que ja se situa per sota de la mitjana catalana, amb un 7,8%. L’ocupació del Montsià és més elevada entre els homes, amb un 94,2% dels actius, que entre les dones, amb un 89,6%. Tot i que són més importants a la comarca, aquestes diferències entre sexes no són exclusives del Montsià, sinó que també es donen a la mitjana de l’àmbit.
Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.
Taxa d’activitat 3.4.1 16-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 i més Total
Territori
Montsià 36,4 70,0 86,1 83,2 79,6 76,7 71,6 65,7 57,8 37,6 2,1 53,4
Terres de 32,8 68,0 85,9 83,9 80,1 77,6 72,5 65,8 57,0 36,2 2,2 51,7 l’Ebre
Catalunya 35,9 69,6 87,0 86,7 84,1 82,0 77,9 69,5 57,5 34,1 3,5 58,4
Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
Distribució de la població de 16 i més anys amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.
Població amb relació a l’activitat Homes Dones Total 3.4.2 Absoluts Taxes Absoluts Taxes Absoluts Taxes Ocupats Aturats Ocu- Atur Ocupa- Atura- Ocu- Atur Ocupats/ Aturats/ Ocu- Atur pació des des pació ades ades pació
Territori
Montsià 15.714 966 94,2 5,8 8.542 996 89,6 10,4 24.256 1.962 92,5 7,5
Terres de 41.072 2.734 93,8 6,2 23.350 2.701 89,6 10,4 64.422 5.435 92,2 7,8 l’Ebre
Catalunya 1.657.056 144.423 92,0 8,0 1.158.070 174.512 86,9 13,1 2.815.126 318.935 89,8 10,2
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
14 La RBFD del Montsià es troba per sota de la mitjana catalana, amb un 90,7 sobre la base 100 de Catalunya i, per tant, per sobre de la mitjana de les Terres de l’Ebre, que resta també per sota de la base 100 de Catalunya, amb un 93,7 l’any 2001. D’aquesta manera, el Montsià esdevé una de les comarques amb la RBFD més baixa de Catalunya l’any 2001. Tot i que la riquesa relativa del Montsià ha millorat des de l’any 1986, quan presentava uns nivells de 87,4 sobre la base 100 de Catalunya, l’any 1996 la taxa (93,1) era superior a la del 2001.
Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2001.
Renda bruta familiar per habitant 3.4.3 1986 1991 1996 2000 2001
Territori
Montsià 87,4 88,7 93,1 89,8 90,7
Terres de – – – 93,3 93,7 l’Ebre
Catalunya 100 100 100 100 100
Font: A. Fernández. La renda familiar disponible a les comarques catalanes. Institut d’Estadística de Catalunya.
Com la resta de Catalunya, la comarca ha experimentat un fort creixement del sector de la construcció, amb una taxa d’un 5,4% en el període 1998-2003. Aquesta taxa se situa per sobre del creixement global a Catalunya, amb un 5,2% en el mateix període. El sector industrial també ha augmentat notablement i, tot i que no presenta unes taxes tan elevades com la construcció, es troba per sobre de la mitjana catalana, amb un creixement del 4,4% en el període citat, igual que el sector serveis, amb una taxa del 3,8%. El Montsià presenta un comportament de decreixement en el sector primari, igual que la mitjana catalana, tot i que en el cas d’aquesta comarca es pot observar un decreixement més accentuat que va arribar a taxes de –5,6% en el període 1998-2003.
Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variació interanual de cada període en percentatge. Comarca i Catalunya, 1998-2003.
PIB primari PIB construcció PIB industrial PIB terciari 3.4.4 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003
Territori
Montsià -3,3 -7,9 -5,6 7,1 3,7 5,4 6,3 2,5 4,4 3,3 4,3 3,8
Catalunya -0,9 -1,0 -0,9 6,5 4,0 5,2 4,2 1,1 2,7 3,0 2,7 2,8
Font: Caixa Catalunya.
15 3.5 Educació
El Montsià té una major densitat d’alumnes en els centres de primària públics que en els centres privats. La ràtio d’alumnes per centre en el cas dels centres públics de primària és de 223 alumnes per centre de mitjana a la comarca, mentre que en els centres privats del mateix nivell hi ha 201 alumnes per centre de mitjana. Als centres d’educació secundària, el panorama s’accentua, ja que la ràtio dels centres públics, amb una mitjana de 429 alumnes per centre, segueix superant la mitjana dels centres privats d’aquesta etapa, amb una ràtio de 170 alumnes per centre. Alhora, es dóna una disminució en nombre de centres d’una etapa a una altra –d’un total de 23 centres de primària, a secundària només en resten 10. La mitjana del conjunt de les Terres de l’Ebre presenta un panorama diferent, ja que la ràtio d’alumnes per centre privat a primària és superior que la ràtio dels centres públics a la mateixa etapa. Alhora, el Montsià presenta una ràtio molt superior d’alumnes per centre de primària al de l’àmbit territorial, i fins i tot que el conjunt de Catalunya. A secundària, la reducció de centres públics, que els municipis més petits no poden mantenir, provoca una major concentració d’alumnes.
Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària, i centres d'educació secundària. Valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, curs 2003-04.
Ed. infantil i primària Ed. secundària Ràtios Ràtios 3.5.1 n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ centres Centre Centre Prof. Prof. centres Centre Centre Prof. Prof. públic privat públic privat públic privat públic privat
Territori
Montsià 23 223 201 14 14 10 429 170 9,5 12,6
Terres de 98 138 173 12 13 26 465 208 9,8 10,6 l’Ebre
Catalunya 3.154 186 209 13 14 1.104 491 275 10,1 11,9
Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya a partir de dades del Departament d'Educació. Servei d'Estadística i Documentació. Estadística de l'ensenyament.
Com ja s’intuïa en analitzar les taxes d’activitat, la taxa d’escolarització dels més joves de la comarca està per sota de la de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, amb una diferència de 3,1 punts en la població de 16 anys, i de 3,2 punts en la població de 19 anys. Com també succeeix en la taxa mitjana de les Terres de l’Ebre, la proporció de dones escolaritzades de la comarca és considerablement més elevada que la d’homes, i s’arriba a una diferència de 19,1 punts percentuals en la població de 19 anys. A Catalunya, aquestes diferències no són tant exagerades.
16 Per altra banda, el nivell d’instrucció de la població general a la comarca està per sota de la mitjana de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre. Aquesta diferència es veu reflectida en una menor proporció de població que ha realitzat estudis superiors –un 6,6% de la població major de nou anys– respecte a la taxa de l’àmbit territorial, del 7,5%. La comarca també presenta taxes més baixes de població amb estudis de formació professional respecte al conjunt de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre. Per contra, la taxa de població de la comarca amb estudis primaris o inferiors és més alta (49,4%) respecte a l’àmbit territorial (48,3%), igual que la taxa de població amb estudis finalitzats d’EGB o ESO. La taxa de població amb estudis de batxillerat de la comarca és igual que la taxa de la mitjana de les Terres de l’Ebre, 8%.
Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarca, Àmbits Territorials i Catalunya, 2001.
Taxa d’escolarització 3.5.2 16 anys 19 anys 24 anys 29 anys Total 16-29 anys sexe sexe sexe sexe sexe TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H
Territori
Montsià 73,9 80,6 67,8 42,7 52,8 33,7 14,1 19,8 9,0 2,6 2,7 2,5 24,3 28,4 20,6
Terres de 77,7 84,8 70,6 47,4 56,0 38,9 16,0 18,9 13,1 3,9 4,2 3,5 27,7 31,7 23,6 l’Ebre
Catalunya 74,4 77,9 70,9 46,8 51,7 41,9 20,2 21,5 18,9 5,3 5,3 5,3 27,9 30,3 25,5
Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. (*) No ha estat comptada com a població escolaritzada la que realitza la següent formació: Ensenyaments inicials per a adults, Programes de garantia social, Escola Oficial d'Idiomes, Ensenyaments artístics, Curs INEM o equivalent per a desocupats, Curs de promoció promogut per l'empresa o Altres cursos.
Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.
Nivell d’instrucció 3.5.3 Primària o ESO / EGB (2) Batxillerat (3) FP I FP II Superior (4) inferior (1)
Territori
Montsià 49,4 28,6 8,0 4,0 3,5 6,6
Terres de 48,3 27,6 8,0 4,7 4,0 7,5 l’Ebre
Catalunya 40,0 25,6 11,0 5,4 5,3 12,8
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. (1) Inclou: No sap llegir o escriure, Sense estudis i Primer grau. (2) Inclou: ESO, EGB, Batxillerat Elemental. (3) Inclou: Batxillerat Superior. (4) Inclou: Diplomatura, Llicenciatura i Doctorat.
17 3.6 Habitatge
Com en altres comarques, al Montsià la majoria d’habitatges principals són de propietat, fins i tot amb un percentatge més elevat que a Catalunya, un 82,9%. D’aquests, la majoria estan totalment pagats, amb un 43,8% dels habitatges principals, taxa que resta per sota del nivell de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre i de la mitjana de Catalunya. En segon lloc trobem els habitatges d’accés a compra (en procés de pagament), un 19,7%, per sobre de la mitjana de l’àmbit territorial. En tercer lloc, els habitatges de propietat adquirits per mitjà de l’herència o la donació, un 19,4% de tots els habitatges principals, que, tot i ser una taxa molt elevada respecte a la taxa catalana (5,5%), resta per sota de la de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre (23,9%). El segon règim de tinença més habitual és el lloguer, amb una taxa del 9,9%, lleugerament superior a la taxa de l’àmbit territorial, que resta força per sota de la mitjana catalana. Tot i que són opcions poc habituals, cal destacar que la comarca es caracteritza per comptar amb un major pes dels habitatges gratuïts i altres formes de tinença.
Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.
Règim de tinença N. total Propietat 3.6.1 d’habi- Compra Accés a Herència TOTAL Lloguer Gratuït Altres tatges compra o donació formes
Territori
Montsià 20.395 43,8 19,7 19,4 82,9 9,9 3,2 4,0
Terres de 55.558 43,2 16,8 23,9 83,9 9,4 3,0 3,7 l’Ebre
Catalunya 2.315.774 45,9 27,6 5,5 79,1 16,6 1,6 2,7
Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.
El cens d’habitatges del 2001 mostra un total de 33.655 habitatges, dels quals el 60,6%, és a dir, 20.395, són habitatges principals. L’evolució en els anys compresos entre 1981 i 2001 mostra que la taxa d’aquests habitatges ha disminuït de 9,2 punts percentuals. Els habitatges secundaris, en canvi, han augmentat de 8,5 punts percentuals en el mateix període. Quant als habitatges vacants, s’observa un ascens de 2,4 punts l’any 2001 respecte a l’any 1981, amb la qual cosa es pot estimar una compensació dels habitatges principals han passat a ser secundaris o vacants.
18 Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatges i valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981 i 2001.
Tipus d’habitatge Habitatges Habitatges Habitatges Altres habitatgesNúmero 3.6.2 ocupats ocupats vacants familiars total principals secundaris habitatges 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001
Territori
Montsià 71,8 60,6 9,6 18,1 18,5 20,9 0,0 0,4 21.843 33.655
Terres de 68,8 61,5 13,4 19,0 17,7 19,0 0,0 0,5 65.391 90.305 l’Ebre
Catalunya 71,6 69,9 13,5 15,5 14,9 13,7 0,0 0,9 2.452.869 3.314.155
Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.
3.7 Salut
Els serveis sanitaris del Montsià tenen una densitat d’habitants per servei més elevada que la del conjunt de les Terres de l’Ebre. En comparació de les ràtios de Catalunya, a la comarca són inferiors quant a habitants per CAP i equipament hospitalari, però, per contra, la ràtio de la comarca és més elevada que la ràtio de l’àmbit territorial en el cas de l’equipament extrahospitalari. Els serveis sanitaris acullen un major volum de població, cosa que fa que les ràtios de la comarca siguin més elevades que les de l’àmbit. Cal destacar, per altra banda, l’absència d’hospitals a la comarca.
Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipament hospitalari. Ràtios sobre població. Comarques, Àmbit Territorial i Catalunya, 2000 i 2003.
Cobertura sanitària Centres Equip Equip 3.7.1 at. primària Hospitals extrahospitalari hospitalari Habitant/CAP Habitant/hospital Habitant/centre Habitant/ centre Habitant/llits 2000 2000 2003 2003 2003
Territori
Montsià 11.166 – 1.412 60.728 5.061
Terres de 10.419 78.142 1.220 33.177 229 l’Ebre
Catalunya 17.639 97.844 1.428 31.623 213
Font: Institut d’Estadística de Catalunya a partir de dades de la Direcció General de Recursos Sanitaris (Servei d’Autorització, Registre i Avaluació d’Entitats, Centres i Serveis Sanitaris. Registre de centres, serveis i establiments sanitaris i Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris).
19 Al Montsià hi ha una taxa de mortalitat inferior a la taxa de l’àmbit, amb un 9,9‰ i un 10,9‰, respectivament l’any 2003. Així i tot, la taxa és superior a la mitjana de Catalunya, amb un 9‰ el mateix any. La taxa de mortalitat dels homes és superior a la de les dones en totes les edats. Pel que fa a l’evolució d’aquesta taxa, cal esmentar que a la comarca ha disminuït respecte a l’any 1996, en què presentava un 10,2%.
Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.
Taxa bruta de mortalitat 3.7.2 homes dones TOTAL homes dones TOTAL homes dones TOTAL 1996 1996 1996 2001 2001 2001 2003 2003 2003
Territori
Montsià 10,6 9,7 10,2 10,9 9,7 10,3 9,7 10,1 9,9
Terres de 11,5 10,6 11,0 11,8 10,2 11,0 10,8 11,0 10,9 l’Ebre
Catalunya 9,6 8,0 8,8 9,4 8,2 8,8 9,3 8,6 9,0
Font: Dades de població referides al Cens de Població (1996 i 2001) i al Padró municipal d'habitants-Xifres Oficials (2003). Moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.
3.8 Recursos culturals
L’oferta cultural per nombre d’habitants al Montsià és, en general, més baixa que la mitjana del conjunt de les Terres de l’Ebre. Així i tot, resta per sobre de les ràtios catalanes en alguns casos. En el cas dels museus, per exemple, presenta una ràtio de 12 museus per cada 100.000 habitants, igual que la mitjana del conjunt de les Terres de l’Ebre, però per sobre de la mitjana catalana, de 7. Per contra, la ràtio de cinemes de la comarca (2 cinemes per cada 100.000 habitants) resta considerablement per sota de la ràtio de l’àmbit territorial (9 cinemes per cada 100.000 habitants).
20 Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus, i biblioteques. Ràtios sobre població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2002 o 2003.
Recursos i instal·lacions culturals Cinema (a) Teatre (a) Museus (a) (1) Biblioteques (b) 3.8.1 Cinemes/ Teatres/ Museus/ Biblioteques/ Volums / 100.000 hab. 100.000 hab. 100.000 hab. 10.000 hab. 1.000 hab. 2003 2002 2003 2002 2002
Territori
Montsià 2 0 12 1,4 2.031
Terres de 9 1 12 2,3 2.634 l’Ebre
Catalunya 3 2 7 1,3 2.821
Font: Institut d'Estadística de Catalunya. AEC/04. (a) Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (b) Institut d'Estadística de Catalunya. Estadístiques de biblioteques. Biennal. (1) Inclou museus i col·leccions
21 4 La realitat de la gent jove a la comarca
A continuació es presenten de forma conjunta les informacions provinents dels grups de discussió i de l’explotació del Padró de l’any 1996 i del Cens de l’any 2001. Només en alguns casos s’ha pogut disposar de dades estadístiques més recents; concretament, per a l’anàlisi del lloc de naixement s’han utilitzat dades de l’any 2004 i per a la mobilitat residencial, dades de l’any 2003. La resta d’informacions utilitzen com a any de referència el 2001, això ens ha permès portar a terme tot un conjunt d’encreuaments impossibles de realitzar amb dades d’anys posteriors.
No obstant això, per situar la població jove de la comarca, comencem fent referència al 2004. La població d’entre 15 i 29 anys del Montsià compta l’any 2004 amb 13.361 efectius, un 21,6% del conjunt de la població. D’aquestes persones, un 53% són homes. En termes percentuals, el total de joves de la comarca representa un 38,5% del conjunt de joves de l’Àmbit territorial de les Terres de l’Ebre i un 0,9% del conjunt de joves de Catalunya. La distribució per grups d’edats dels 13.361 joves de la comarca és la següent: un 24,1% té entre 15 i 19 anys, un 34,1% té entre 20 i 24 anys i un 41,8% es troba entre els 25 i els 29 anys. S’observa, doncs, que els grups de més edat són els que tenen més efectius entre el jovent de la comarca.
Una vegada feta aquesta primera fotografia de situació, a continuació passem a analitzar la realitat juvenil de la comarca en els diferents àmbits en què hem decidit abordar-la.
4.1 Emancipació
4.1.1 Educació
El nivell d’estudis
El nivell d’instrucció majoritari entre la gent jove del Montsià, com en altres comarques, és el d’estudis d’ensenyament mínim obligatori, ESO o EGB. Aquest grup, com a les Terres de l’Ebre, té major pes que a la mitjana catalana, i és seguit, en aquest ordre, pels grups de joves amb estudis màxims de primària, amb batxillerat i, en darrer lloc, i amb un pes molt inferior, els que compten amb estudis universitaris finalitzats. Si s’analitza el nivell d’instrucció del grup d’entre 25 i 29 anys –en què tenen menor pes els joves que encara no han finalitzat els estudis–, els joves amb ESO/EGB representen un 34,3% de la població. El segon nivell d’estudis més habitual és el de joves universitaris, amb un 15,3%, tot i que si s’agrupen els joves amb els dos graus de formació professional, arriben al 19,9% de la població d’aquesta edat.
Aquesta situació és similar a la de l’àmbit territorial, tot i que amb unes diferències marcades respecte al nivell formatiu mitjà de la gent jove de Catalunya. Tant a les Terres de l’Ebre com al Montsià, es troba un major percentatge de joves d’aquesta edat amb només estudis mínims obligatoris: el 18,9% amb estudis primaris i el 34,3% amb ESO o EGB a la comarca –davant el 12,9% i el 25,7% de l’àmbit i de Catalunya, respectivament. Alhora, es viu una particularitat, i és el reduït pes dels universitaris a la comarca, un 15,3%, percentatge força inferior al del conjunt de l’àmbit, però, sobretot, al de Catalunya, que el supera en més de 10 punts.
22 Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.1 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Primària o Valors 1.048 712 889 933 9.271 10.283 30.906 inferior % 32,1 16,0 18,9 20,4 44,1 88,1 53,8
ESO i EGB* Valors 1.517 1.562 1.614 1.819 7.428 1.023 14.963 % 46,5 35,1 34,3 39,7 35,4 8,8 26,1
Batxillerat Valors 454 829 544 562 1.676 133 4.198 % 13,9 18,6 11,6 12,3 8,0 1,1 7,3
FP I Valors 182 443 439 302 675 65 2.106 % 5,6 10,0 9,3 6,6 3,2 0,6 3,7
FP II Valors 62 432 496 338 466 29 1.823 % 1,9 9,7 10,6 7,4 2,2 0,2 3,2
Superior Valors 0 470 719 623 1.496 135 3.443 % 0,0 10,6 15,3 13,6 7,1 1,2 6,0
Total Valors 3.263 4.448 4.701 4.577 21.012 11.668 57.439 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental. ** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La millora en el nivell d’instrucció de la població jove respecte als majors de 34 anys és evident. Aquestes diferències es posen de manifest entre les diverses franges d’edat. Els canvis més notables se centren en els menors percentatges de joves amb estudis màxims de primària i els majors percentatges d’universitaris i joves amb formació professional. Comparant la distribució amb la de l’any 1996 (taula 4.2), també es reflecteix una evolució similar, ja que en aquests cinc anys s’ha reduït especialment el percentatge de joves amb estudis primaris, mentre que han augmentat els universitaris.
23 Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.2 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Primària o Valors 1.581 988 1.071 1.346 13.849 10.910 32.422 inferior % 39,3 24,2 25,8 34,0 70,7 95,5 65,0
ESO i EGB* Valors 1.711 1.021 1.256 1.167 2.785 264 8.206 % 42,5 25,0 30,3 29,5 14,2 2,3 16,4
Batxillerat Valors 237 925 517 448 1.033 65 3.225 % 5,9 22,7 12,5 11,3 5,3 0,6 6,5
FP I Valors 473 482 369 360 509 35 2.228 % 11,7 11,8 8,9 9,1 2,6 0,3 4,5
FP II Valors 24 469 334 200 286 15 1.328 % 0,6 11,5 8,1 5,1 1,5 0,1 2,7
Superior Valors 0 192 599 436 1.131 130 2.488 % 0,0 4,7 14,4 11,0 5,8 1,1 5,0
Total Valors 4.026 4.077 4.146 3.957 19.593 11.419 49.897 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental ** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La trajectòria educativa de la gent jove del Montsià va evolucionant amb l’edat. Com en altres comarques, la majoria d’estudiants menors de 20 anys està cursant estudis secundaris, seguits pels universitaris i els de formació professional de primer nivell. A partir dels 20 anys, com a Catalunya i a les Terres de l’Ebre, és el grup d’alumnes universitaris el que clarament té major pes entre la població estudiant. Al Montsià, com a les Terres de l’Ebre, els percentatges són fins i tot superiors als catalans, especialment entre la població de 25 a 29 anys; en canvi, el nombre d’alumnes amb formació no reglada és inferior.
24 Estudis en curs per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.3 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Secundaris Valors 132 12 8 1 2 0 155 per a adults % 7,8 0,9 1,6 0,4 0,4 0,0 3,6
Secundaris Valors 781 72 10 2 13 0 878 % 45,9 5,5 2,0 0,7 2,6 0,0 20,4
FP I Valors 247 59 12 4 7 1 330 % 14,5 4,5 2,5 1,4 1,4 12,5 7,7
FP II Valors 85 121 17 7 8 0 238 % 5,0 9,2 3,5 2,5 1,6 0,0 5,5
Superiors Valors 309 782 239 86 88 1 1.505 % 18,2 59,4 48,9 30,2 17,5 12,5 35,0
Altres Valors 146 270 203 185 384 6 1.194 % 8,6 20,5 41,5 64,9 76,5 75,0 27,8
Total Valors 1.700 1.316 489 285 502 8 4.300 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La gent jove del Montsià manifesta que entre les noies és molt més habitual allargar la trajectòria educativa, com també demostren les dades. En part, aquest fet es relaciona amb l’oferta laboral, ja que es percep que en el cas dels més joves hi ha més possibilitats o llocs per als nois que per a les noies sense estudis postobligatoris, per exemple, a la construcció. Alhora, però, també es perceben diferències quant a actituds davant els estudis i a grau de responsabilitat, i en les especialitzacions que es cursen.
Si analitzem el nivell d’estudis de la gent jove de la comarca segons el sexe (vegeu la taula A.1 de l’annex), aquestes diferències són evidents. Entre les noies, els nivells d’instrucció són més alts en cadascuna de les franges d’edat, ja que és major el pes que tenen tots els estudis postobligatoris que en els nois –excepte formació professional de primer nivell. En canvi, els nois estan més concentrats en estudis primaris o ESO/EGB.
Com al conjunt de Catalunya i a les Terres de l’Ebre, el pes de les noies és especialment significatiu en els percentatges d’universitaris entre la gent jove de major edat, ja que, per exemple, un 19,9% de les noies de 25 a 29 anys tenen aquest nivell d’estudis a la comarca (i un 31,7% a Catalunya), davant l’11,2% dels nois de la mateixa edat (un 21% a Catalunya). En canvi, en la formació professional, la situació és més equilibrada, i en el batxillerat les diferències es van reduint en les franges de major edat. A més, l’anàlisi de la distribució del nivell d’estudis segons el sexe també posa de manifest que el menor nivell d’estudis de la comarca es dóna tant entre els nois com entre les noies.
25 Aquestes divergències també es fan paleses en la trajectòria educativa de la gent jove en analitzar els estudis en curs per edats segons el sexe (vegeu la taula A.2 de l’annex). Per exemple, entre els menors de 20 anys hi ha diferències notables entre els alumnes de formació postobligatòria, ja que els nois opten majoritàriament per la formació professional de primer nivell i les noies, per estudis universitaris. Aquestes diferències encara es donen a partir dels 20 anys, però són més reduïdes.
Oferta d’estudis i necessitat de desplaçament
La gent jove de la comarca no percep una manca d’oferta educativa, excepte en el cas dels estudis superiors. Per cursar-los, es desplacen a Tarragona, Barcelona, o fins i tot Castelló, per anar a la universitat, distàncies que els obliguen a canviar de residència.
Aquest és un fet diferenciador respecte a altres àmbits territorials amb major oferta educativa, on no es requereix marxar a viure fora. Es fa esment de la possibilitat de compensar part del cost mitjançant beques (a la mobilitat o l’allotjament), tot i que només són vistes com a suplement pels reduïts imports que poden representar (en comparació del cost real). Alhora, alguns joves també critiquen altres tipus d’ajudes per al finançament dels estudis, que consideren excessivament exigents en els requisits.
Tot i considerar limitada l’oferta d’estudis superiors en tot el territori de les Terres de l’Ebre, fins i tot entre la gent jove que no ha cursat estudis universitaris, no es considera que ampliar-la sigui una opció factible per evitar que la gent jove marxi d’aquestes comarques. Segons aquests joves, el mercat laboral de la zona tampoc presenta suficient demanda de personal qualificat per cobrir tota l’oferta de treballadors amb formació universitària.
La vivència dels estudis
La majoria de la gent jove de la comarca considera que el fet que un jove opti per allargar la seva trajectòria educativa ve motivat, principalment, per la voluntat pròpia i l’interès a continuar formant-se. Alhora, en molts casos la decisió concreta sobre el tipus d’estudis que es volen seguir, especialment en la formació universitària, ve marcada també per la motivació del jove i el seu interès personal en els estudis triats. Alguns joves afirmen que també tenen en compte les possibles sortides laborals, no com a element determinant, sinó per tal de poder generar expectatives de futur, ja que perceben que no només es tracta de l’elecció dels estudis, sinó d’un projecte de vida. Com alguns d’ells afirmen, i referint-se a la formació universitària, cal preveure més enllà de la carrera, si es vol treballar en una feina vinculada als estudis cursats: “Estudiar una cosa que t’agrada està molt bé, però al mateix temps, si quan has acabat no trobes feina, és una mica frustrant...”.
La gent jove que no ha cursat estudis superiors considera que el fet d’estar obligat a marxar de la comarca per cursar-los suposa una limitació, encara que per a molts no és un obstacle o una barrera. Per tant, es combinen les idees “si vols estudiar, vas on sigui” i “potser si no hagués estat aquí, hauria continuat, però estudiant fora t’ho has de costejar, i clar…”. En aquest sentit, es valora l’educació com a inversió, i es veu que moltes famílies estan disposades a fer aquest tipus d’esforç.
26 La gent jove també esmenta altres elements que considera que han influït en la seva decisió de continuar o no la trajectòria educativa. Per una banda, se cita la influència que té el fet d’haver de marxar de la comarca, on es presenta una doble realitat. Alguns joves han preferit no cursar estudis superiors per poder quedar-se al Montsià, sovint amb un plantejament a llarg termini, en què es pensa en la posterior incorporació al món laboral i la poca oferta a la comarca per a joves amb nivell de qualificació alt. En canvi, altres afirmen que aquesta oportunitat de viure fora durant una època va ser un element positiu a l’hora d’escollir la seva trajectòria, no només pels coneixements adquirits, sinó també per l’experiència vital que ha suposat, per l’aprenentatge lligat a la necessitat d’adaptar-se al nou entorn, l’autonomia adquirida i el fet d’haver d’assumir noves responsabilitats. Alguns dels més joves centren part de les seves expectatives en aquesta futura etapa. Així i tot, es manté un lligam amb el territori i s’intenta evitar el trencament tornant a la comarca al més sovint possible, en la majoria dels casos.
També es dóna especial importància a l’entorn que envolta el jove com a element influent en l’elecció de la trajectòria educativa, especialment com més petites són les poblacions. Així, en determinats casos la referència del grup d’amics pot tenir un impacte significatiu. Alhora, la família fixa unes determinades expectatives per als seus fills, sense que representi una pressió excessiva. Per exemple, es menciona que la societat valora positivament el fet de cursar estudis superiors, però és especialment més notable en els casos en què aquesta opció formativa és la majoritària entre la gent jove del poble. Per altra banda, tots els joves coincideixen a afirmar que hi ha un nivell d’estudis mínim necessari que cal assolir per tenir possibilitats en el món professional, però també pel reconeixement social que implica. Aquest fet influeix en els joves menys orientats als estudis, que els veuen com una responsabilitat o sacrifici que “s’ha de fer”.
La gent jove afirma que també hi repercuteix notablement el fet de començar a treballar i habituar-se a comptar amb uns ingressos propis. Un cop abandonats els estudis a temps total, per a molts es fa difícil plantejar-se tornar a convertir-se en estudiants, ja que s’ha adoptat un ritme de vida determinat.
Una opció intermèdia entre la gent jove que no vol cursar estudis superiors o no té una vocació clarament marcada és cursar estudis mitjans a la comarca. En aquest sentit, es diferencia notablement entre la motivació a l’hora d’iniciar una carrera universitària, que els joves sí que escullen segons l’interès personal, i cursar estudis professionals, casos en què l’elecció està més vinculada a l’oferta educativa disponible.
Els joves que compten amb estudis mitjans consideren que realitzar estudis superiors ofereix majors possibilitats laborals i, en general, una millor remuneració. No obstant això, la formació universitària no s’associa a una major seguretat o facilitat per incorporar-se al món laboral, sinó que es planteja una situació clarament diferenciada, ja que els joves més qualificats també compten amb diferents prioritats i expectatives laborals.
Alguns joves remarquen que cada cop hi ha major tendència a cursar estudis universitaris, i es redueixen altres alternatives formatives o trajectòries professionals. En aquest sentit, es critica la poca atenció que es presta a la realitat de la comarca i les seves necessitats, ja que s’està tendint a una excessiva oferta de treballadors universitaris, especialment entre la gent jove. Aquest desajustament, que es dóna tant al Montsià com en altres comarques, obliga a molts a marxar cap a altres zones per estudiar, primer, però també per treballar, després. Per a molts joves, per tant, el despoblament d’alguns pobles no només es vincula a la realitat del mercat laboral, sinó que es considera que s’ha de valorar prèviament l’element educatiu.
27 4.1.2 Treball
Característiques de l’ocupació
La gent jove de la comarca no s’incorpora al mercat laboral de manera majoritària fins als 20 anys, com mostra, per exemple, la notable diferència entre el percentatge d’actius de la població més jove (un 30,1% dels menors de 20 anys) i el de 20 a 24 anys (un 70%). Entre el grup de joves de 25 a 29 anys, la taxa d’activitat presenta el valor màxim de tota la població de la comarca, amb un 86,1%. El percentatge de joves actius del Montsià, per tant, és lleugerament superior al de l’àmbit territorial (26,9%, 68% i 85,9%, segons les franges d’edat), amb un valor comarcal molt similar a la mitjana catalana (29,5%, 69,6% i 87%). La taula 4.4 mostra aquesta distribució de la població segons l’activitat principal i desglossada per edats.
Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.4 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Estudiant Valors 2.108 1.038 178 36 41 6 10.076 % 64,6 23,3 3,8 0,8 0,2 0,1 17,5
Ocupat Valors 770 2.745 3.694 3.525 13.293 234 24.266 % 23,6 61,7 78,6 77,0 63,3 2,0 42,2
Aturat Valors 125 131 80 49 70 0 455 primera feina % 3,8 2,9 1,7 1,1 0,3 0,0 0,8
Aturat Valors 88 238 275 236 662 8 1.507 ha treballat % 2,7 5,4 5,8 5,2 3,2 0,1 2,6
Treball Valors 46 159 322 567 4.823 1.268 7.185 domèstic % 1,4 3,6 6,8 12,4 23,0 10,9 12,5
Inactiu Valors 126 137 152 164 2.123 10.152 13.950 % 3,9 3,1 3,2 3,6 10,1 87,0 24,3
Total Valors 3.263 4.448 4.701 4.577 21.012 11.668 57.439 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
En comparació de la situació de l’any 1996, reflectida a la taula 4.5, es manifesta una evolució significativa. En aquests cinc anys s’ha reduït la taxa d’estudiants i ha augmentat el nombre d’actius, especialment entre els més joves.
28 Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.5 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Estudiant Valors 3.070 1.094 209 25 24 2 10.465 % 76,3 26,8 5,0 0,6 0,1 0,0 19,1
Ocupat Valors 417 1.871 2.758 2.690 10.860 228 18.824 % 10,4 45,9 66,5 68,0 55,4 2,0 34,4
Aturat Valors 244 317 138 38 55 0 792 primera feina % 6,1 7,8 3,3 1,0 0,3 0,0 1,4
Aturat Valors 73 360 425 361 941 15 2.175 ha treballat % 1,8 8,8 10,3 9,1 4,8 0,1 4,0
Treball Valors 58 206 511 762 5.901 957 8.395 domèstic % 1,4 5,1 12,3 19,3 30,1 8,4 15,3
Inactiu Valors 65 68 69 81 1.812 10.217 13.818 % 1,6 1,7 1,7 2,0 9,2 89,5 25,2
Fa el servei Valors 99 161 36 0 0 0 296 militar o PSS % 2,5 3,9 0,9 0,0 0,0 0,0 0,5
Total Valors 4.026 4.077 4.146 3.957 19.593 11.419 54.765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La incorporació al món laboral presenta diferències en funció del nivell d’estudis de la gent jove (vegeu la taula A.5 de l’annex). Els menors de 20 anys amb estudis d’ESO/EGB o de formació professional (principalment de primer nivell) s’incorporen en major mesura al mercat laboral, mentre que entre la gent jove que ha finalitzat el batxillerat, el percentatge de treballadors és menor. En canvi, la taxa d’activitat entre la gent jove de 25 a 29 anys presenta els valors màxims en els grups amb estudis de formació professional (els dos nivells) i, en menor mesura, en els titulats amb estudis superiors –a partir dels 30 anys, aquest darrer grup ja presenta la màxima taxa d’activitat. Els valors mínims en aquesta franja d’edat es donen entre els joves que han cursat com a màxim estudis primaris (a causa de l’elevat pes que tenen els inactius no estudiants) i els que només han finalitzat el batxillerat, entre els quals hi ha un nombre significatiu d’inactius per motius formatius –encara que inferior que entre els universitaris– combinats amb d’altres tipus d’inactivitat.
Com a la resta de les Terres de l’Ebre, al Montsià és menys habitual que al conjunt de Catalunya compaginar els estudis amb una feina. Aquesta doble activitat és fins i tot menys freqüent a la comarca que a la resta de l’àmbit territorial entre els joves majors de 19 anys. Tot i que a partir d’aquesta edat hi ha més joves que entre els menors de 20 anys que estudien i treballen, les diferències entre els grups d’edat són molt inferiors que en altres comarques. Per exemple, al Montsià només un 6,2% dels joves de 25 a 29 anys compagina les dues activitats, mentre que a la resta de Catalunya, més del doble estan en aquesta situació. Així i tot, com a la resta de comarques, es fa evident que el pes dels treballadors entre els estudiants augmenta proporcionalment amb l’edat. Al Montsià, entre els joves de 16 a 19 anys, treballa un 5,7% dels estudiants, mentre que entre els de 20 a 24, són un 18,9%, i entre els de 25 a 29, un 59,3%.
29 Els joves universitaris i els que cursen estudis secundaris afirmen que és difícil poder compaginar l’etapa formativa amb una feina permanent, i per aquest motiu és més habitual buscar-se ocupacions puntuals durant els períodes de vacances. Aquestes primeres ocupacions no cobreixen les necessitats econòmiques de la gent jove, però sí que representen un suport addicional per no dependre completament del finançament dels pares. En aquesta línia, s’esmenta que al Montsià existeixen diferents possibilitats per poder buscar ocupacions puntuals d’aquest tipus, especialment al sector de l’hostaleria.
Compaginació d'estudis i treball per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.6 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Estudia Valors 1.576 1.038 178 36 41 6 2.875 % 58,4 23,3 3,8 0,8 0,2 0,1 5,9
Treballa Valors 668 2.496 3.404 3.282 12.857 232 22.939 % 24,7 56,1 72,4 71,7 61,2 2,0 46,7
Treballa i Valors 97 249 290 243 436 2 1.317 estudia % 3,6 5,6 6,2 5,3 2,1 0,0 2,7
Aturat Valors 186 340 334 279 707 8 1.854 % 6,9 7,6 7,1 6,1 3,4 0,1 3,8
Aturat i Valors 27 29 21 6 25 0 108 estudia % 1,0 0,7 0,4 0,1 0,1 0,0 0,2
Inactiu Valors 145 296 474 731 6.946 11.420 20.012 % 5,4 6,7 10,1 16,0 33,1 97,9 40,8
Total Valors 2.699 4.448 4.701 4.577 21.012 11.668 49.105 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
L’ocupació juvenil segons sectors d’activitat
La distribució de l’ocupació al Montsià és molt similar a la del conjunt de les Terres de l’Ebre. Com l’àmbit territorial, es caracteritza pel fet que el sector serveis, tot i ser el de major percentatge de treballadors, té un pes inferior que a Catalunya (menys de la meitat del mercat de treball de la comarca), mentre que la construcció, i, sobretot, el sector primari, agrupen major percentatge de treballadors.
30 Entre la gent jove també es donen aquestes diferències en l’ocupació per sectors en comparació d’altres àmbits territorials. El sector serveis té encara menys pes entre la gent jove, de manera més notable al Montsià que a la resta de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, i especialment entre els menors de 20 anys, entre els quals la distribució és molt equilibrada amb els sectors de la indústria i la construcció. Cal destacar l’evolució dels diferents sectors segons les edats. La construcció, com en altres zones, presenta un percentatge de treballadors molt més elevat entre els més joves, especialment en els menors de 20 anys, amb un 28,4% de la mà d’obra d’aquestes edats. Per contra, el sector serveis presenta una evolució inversa, ja que ocupa menys del 30% dels joves de 16 a 19 anys, i en canvi un 48,2% dels treballadors de 25 a 29 anys. El sector primari també té un pes representatiu entre la població jove, ja que agrupa al voltant del 15% de l’ocupació juvenil, molt més que a la resta de Catalunya (al voltant del 2%).
Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.7 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Primari Valors 116 407 546 525 2.684 63 4.341 % 15,2 14,8 14,8 14,9 20,2 26,9 17,9
Indústria Valors 217 726 879 827 2.827 28 5.504 % 28,4 26,4 23,8 23,5 21,3 12,0 22,7
Construcció Valors 204 478 489 455 1.696 40 3.362 % 26,7 17,4 13,2 12,9 12,8 17,1 13,9
Serveis Valors 228 1.134 1.780 1.718 6.086 103 11.049 % 29,8 41,3 48,2 48,7 45,8 44,0 45,6
Total Valors 765 2.745 3.694 3.525 13.293 234 24.256 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La distribució de l’ocupació juvenil per sectors que es dóna l’any 2001 es diferencia de la de cinc anys abans per comptar amb un menor pes de la indústria i el sector primari, i un major percentatge de treballadors a la construcció i els serveis.
31 Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.8 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Primari Valors 108 362 380 434 2.622 100 4.006 % 25,9 19,3 13,8 16,1 24,1 43,9 21,3
Indústria Valors 137 598 844 743 2.840 33 5.195 % 32,9 32,0 30,6 27,6 26,2 14,5 27,6
Construcció Valors 65 190 229 222 1.008 12 1.726 % 15,6 10,2 8,3 8,3 9,3 5,3 9,2
Serveis Valors 107 721 1.305 1.291 4.390 83 7.897 % 25,7 38,5 47,3 48,0 40,4 36,4 42,0
Total Valors 417 1.871 2.758 2.690 10.860 228 18.824 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Vies d’accés al lloc de treball
La principal via que utilitza la gent jove de la comarca són els contactes informals (relacions personals directes). Tot i que els joves mencionen altres canals, no en fan una valoració positiva respecte a la seva eficàcia. La gent jove amb estudis superiors afirma que també és freqüent l’enviament de currículums, però que les feines s’acaben trobant més fàcilment “sabent moure’s”. També coneixen i fan servir, sobretot de cara a cercar feines de nivells mitjans o menys qualificades, els serveis municipals i les borses de treball.
Condicions laborals
L’autoocupació
Per a la majoria de joves, l’opció de muntar un negoci propi no resulta temptadora, pel risc i la complexitat dels tràmits associats. Alhora, per a molts, els maldecaps de responsabilitzar-se completament d’un negoci no compensen els avantatges de no treballar per a un altre empresari. Per aquest motiu, alguns valoren més positivament opcions alternatives, que presenten avantatges similars, com ara realitzar feines esporàdiques per compte propi o treballar en petits negocis familiars. Una de les crítiques respecte a l’autoocupació és la falta de suport i informació, especialment en el cas dels joves i en els territoris menys poblats. Molts diferencien entre posar en marxa una empresa en un poble, on el mercat és més limitat, i fer-ho en una ciutat, on hi ha majors possibilitats, tot i que també més competència.
32 Aquesta menor tendència de la gent jove a muntar negocis propis es veu reflectida en les diferències en el pes de treballadors autoocupats segons les edats de la taula 4.9. La comarca presenta uns percentatges d’empresaris superiors al conjunt de Catalunya, coincidint amb la resta de l’àmbit territorial, però aquesta situació és molt més freqüent entre els majors de 34 anys. Entre la gent jove és una situació poc habitual i presenta un salt significatiu als 25 anys, ja que si abans els treballadors en aquesta situació professional eren menys del 9%, a partir d’aquesta edat són el 13,5%.
Situació professional per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.9 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Empresari Valors 13 60 176 258 1.783 26 2.316 amb personal % 1,7 2,2 4,8 7,3 13,4 11,1 9,5
Empresari Valors 33 185 324 419 2.594 68 3.623 sense personal % 4,3 6,7 8,8 11,9 19,5 29,1 14,9
Assalariats Valors 199 1.074 1.748 1.765 6.301 85 11.172 fixos % 26,0 39,1 47,3 50,1 47,4 36,3 46,1
Assalariats Valors 514 1.413 1.430 1.068 2.541 46 7.012 eventuals % 67,2 51,5 38,7 30,3 19,1 19,7 28,9
Ajuda Valors 69935032 familiar % 0,8 0,3 0,2 0,1 0,0 0,0 0,1
Membre de Valors 04712 69 9 101 cooperatives % 0,0 0,1 0,2 0,3 0,5 3,8 0,4
Total Valors 765 2.745 3.694 3.525 13.293 234 24.256 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Les diferències en el pes dels empresaris entre la gent jove segons el seu nivell d’instrucció no són tan evidents com amb l’edat. Agrupant els treballadors de 16 a 29 anys, els joves amb formació professional de segon nivell i els universitaris presenten percentatges d’empresaris inferiors. No obstant això, les diferències estan més lligades al fet que la incorporació al mercat de treball d’aquests dos grups és posterior que en la resta, ja que a mesura que augmenta l’edat, es redueixen les diferències.
33 La jornada laboral
El temps de treball productiu més freqüent a la comarca són les 40 hores setmanals, de manera que encara és més majoritària que a l’Àmbit de les Terres de l’Ebre i, sobretot, que a Catalunya. Entre la gent jove, també és més accentuada aquesta concentració en aquesta dedicació –més de tres quartes parts dels treballadors de 16 a 29 anys. A Catalunya i, en menor mesura, al conjunt de les Terres de l’Ebre, és molt evident una altra particularitat: entre la gent jove menor de 25 anys és més habitual treballar per sota de les 30 hores. Al Montsià, en canvi, el percentatge que té aquesta jornada en la població d’aquestes edats és molt similar al de la resta de la població. L’ocupació juvenil de la comarca sí que comparteix una altra tendència amb l’àmbit territorial i Catalunya a banda de la diferència dels treballadors a partir de 30 anys, i és el menor pes que tenen els ocupats amb més de 40 hores de treball productiu setmanals.
Temps de treball productiu setmanal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.10 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Menys Valors 53 195 261 244 889 28 1.670 de 30 h % 6,9 7,1 7,1 6,9 6,7 12,0 6,9
De 30 a 39 h Valors 32 115 247 288 1.058 15 1.755 % 4,2 4,2 6,7 8,2 8,0 6,4 7,2
40 hores Valors 603 2.133 2.771 2.504 9.392 156 17.559 % 78,8 77,7 75,0 71,0 70,7 66,7 72,4
Més de 40 h Valors 77 302 415 489 1.954 35 3.272 % 10,1 11,0 11,2 13,9 14,7 15,0 13,5
Total Valors 765 2.745 3.694 3.525 13.293 234 24.256 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Característiques contractuals
La qualificació dels llocs de treball de la gent jove del Montsià varia notablement segons l’edat. Si bé entre els més joves la majoria ocupen posicions de baixa qualificació, a partir dels 20 anys es redueix la diferència amb els llocs de nivell mitjà, i entre els més grans ja són més els treballadors en aquest nivell. Aquestes diferències estan clarament vinculades als estudis d’aquesta població. Entre els treballadors de 16 a 29 anys, els grups amb els estudis mínims obligatoris com a màxim treballen majoritàriament en llocs de nivell baix; els que compten amb batxillerat o formació professional, en llocs de nivell mitjà, mentre que la gent jove amb estudis superiors es diferencia de la resta per ocupar, més de la meitat, posicions d’alta qualificació. Aquestes diferències es donen de manera similar a la resta de Catalunya.
34 Nivell d'ocupació per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.11 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Alt Valors 15 163 492 603 2.506 44 3.823 % 2,0 5,9 13,3 17,1 18,9 18,8 15,8
Mitjà Valors 342 1.257 1.699 1.538 5.919 108 10.863 % 44,8 45,9 46,0 43,6 44,6 46,2 44,8
Baix Valors 407 1.321 1.500 1.384 4.860 82 9.554 % 53,3 48,2 40,6 39,3 36,6 35,0 39,4
Total Valors 764 2.741 3.691 3.525 13.285 234 24.240 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
El Montsià es caracteritza per una distribució de la població amb major pes de la categoria socioeconòmica baixa que a Catalunya i a les Terres de l’Ebre, alhora que també és més freqüent la categoria més alta. La població va millorant de categoria amb l’edat. El 90% de les persones joves menors de 20 anys se situa en un nivell socioeconòmic baix, com el 71,3% de les persones joves de 25 a 29 anys. Aquesta millora també es dóna a la resta de l’àmbit territorial i Catalunya, però de manera més pronunciada, ja que entre la població de 16 a 19 anys el pes que té la categoria baixa és similar al de la comarca, mentre que les diferències són superiors entre els joves de major edat. Paral·lelament a la reducció de la categoria més baixa, augmenta l’alta, especialment a partir dels 25 anys, encara que la millora no és tan evident com a partir dels 35 anys.
Categoria socioeconòmica per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.12 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Alta Valors 15 73 203 292 1.867 26 2.476 % 2,0 2,7 5,5 8,3 14,1 11,1 10,2
Mitjana Valors 50 401 852 932 4.089 92 6.416 % 6,6 14,7 23,1 26,5 30,8 39,3 26,5
Baixa Valors 693 2.258 2.627 2.298 7.324 116 15.316 % 91,4 82,7 71,3 65,2 55,2 49,6 63,3
Total Valors 758 2.732 3.682 3.522 13.280 234 24.208 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
35 Un dels aspectes en què es posen de manifest les diferències en les característiques contractuals dels joves respecte a la resta de la població és el grau de temporalitat de les feines. Els joves de la comarca perceben que entre l’ocupació juvenil és més freqüent la inestabilitat laboral, element que vinculen no només a la insatisfacció amb el lloc de treball, sinó també a les conseqüències associades, com ara les dificultats per poder independitzar-se econòmicament de manera definitiva.
Com demostren també les dades, en les franges de menor edat són més freqüents els contractes temporals, no només a la comarca, sinó també a la resta de Catalunya. La taula 4.9 mostra la distribució de la població per grups d’edat segons la situació professional, que evidencia que el percentatge d’eventuals és molt superior entre els menors de 20 anys, un 67,2% dels treballadors, mentre que es va reduint amb l’edat fins al 38,7% dels joves de 25 a 29 anys, encara gairebé duplica el percentatge de la població a partir dels 35 anys.
L’Àmbit de les Terres de l’Ebre es caracteritza per unes majors taxes d’eventualitat que el conjunt de Catalunya –tant entre la gent jove com per al conjunt de la població. Al Montsià, aquestes taxes són encara més elevades que al conjunt de l’àmbit territorial en totes les edats.
Aquesta elevada taxa d’eventualitat presenta diferències segons el nivell de formació del jovent. Entre els més joves, l’alta temporalitat és un problema generalitzat en tots els nivells, amb uns percentatges de treballadors amb contracte eventual que se situen entre el 65 i el 74%. A partir dels 20 anys es donen majors diferències (vegeu la taula A.3 de l’annex). El grup de joves amb estudis primaris és el que presenta una major incidència d’aquesta situació –un 49,5% dels treballadors de 25 a 29 anys–, mentre que els joves amb formació professional (especialment de segon nivell) són els que presenten una menor incidència en l’eventualitat. Es dóna la particularitat dels joves universitaris, que s’incorporen al mercat laboral a partir dels 20 anys amb el percentatge de temporals més elevat, però que es redueix dràsticament en les franges d’edat posteriors, i arriba a la taxa mínima a partir dels 30 anys. Aquestes diferències o tendències no són exclusives de la comarca, sinó que es donen de manera similar tant a la resta de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre com al conjunt de Catalunya.
La situació d’atur a la comarca
L’Àmbit de les Terres de l’Ebre presenta unes taxes d’atur inferiors a les globals catalanes, amb un 7,8% de la població activa en aquesta situació (enfront del 10,2% de Catalunya). En ambdós casos, les taxes són molt més elevades entre els menors de 20 anys, i es mantenen superiors en el cas de Catalunya.
El Montsià presenta unes taxes d’atur similars a la resta de l’àmbit territorial, tot i que lleugerament inferiors (excepte en els menors de 20 anys). Un 7,5% de la població activa total de la comarca es troba desocupada, i en els joves el percentatge és d’un 11,5% entre els actius de 15 a 29 anys, tot i que la desocupació es redueix del 21,7%, en els menors de 20 anys, al 8,8% en la franja de 25 a 29 anys. La menor incidència de l’atur a la comarca es fa palesa no només calculant la taxa sobre la població activa, sinó també veient el reduït pes que té la població aturada sobre el total de la població en totes les edats, que es mostra a la taula 4.4.
36 L’evolució de l’atur a la comarca manifesta una millora significativa en la situació de 2001 respecte a la mostrada l’any 1996 a la taula 4.5. La taxa d’atur de 1996, per a la població general, era molt superior (13,6%). Alhora, en aquests anys la millora ha portat a una reducció no només de les taxes, sinó també de les diferències entre la gent jove i la resta de la població, ja que l’any 1996, per exemple, més del 40% dels actius menors de 20 anys es trobaven en aquesta situació. Tot i aquestes elevades taxes, l’any 1996 al Montsià l’atur també era inferior que a la resta de Catalunya.
L’afectació de l’atur no varia només en funció de l’edat dels treballadors, sinó també del nivell formatiu, com es pot veure a la taula A.5 de l’annex. Les taxes més elevades es donen entre els joves amb nivell d’estudis primaris com a màxim, seguits pels que compten amb estudis de batxillerat, i les més reduïdes es donen entre els que tenen formació professional. Cal destacar el comportament diferenciat del grup de treballadors universitaris, que presenta unes taxes d’atur força elevades en el moment en què s’incorporen al mercat laboral –un 15,1%, en els joves de 20 a 24 anys, el màxim en aquesta edat–, mentre que la reducció és molt més notable que en la resta de grups, i a partir dels 30 anys ja és el que té menor incidència de l’atur (un 5,4% dels actius).
L’oferta laboral no es valora com a insuficient, amb l’excepció dels llocs de treball qualificats. Els joves amb formació universitària sí que perceben dificultats per trobar llocs de treball ajustats al seu perfil, i per aquest motiu molts es troben amb la necessitat de prioritzar entre quedar-se a la comarca amb una feina que no compleix totalment les seves expectatives o bé marxar a treballar fora, que sovint implica també traslladar la seva residència.
Diferències de gènere
La realitat de la gent jove quant a la seva activitat principal presenta divergències significatives segons el gènere. El percentatge d’actius és sempre més elevat en els nois. Entre els menors de 20 anys, són actius un 37,7% dels nois de 15 a 19 anys, enfront del 22,1% de les noies. Al conjunt de Catalunya, aquestes diferències són menors i es redueixen notablement amb l’edat; les taxes entre els dos sexes s’equiparen entre els més grans. Al Montsià també es redueixen les diferències, però en menor mesura, igual com succeeix a la resta de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre. En la població de 25 a 29 anys, la diferència entre les dues taxes d’activitat és encara de gairebé 16 punts (93,5% i 77,8%, respectivament). Aquestes diferències entre els més joves es donen pel major pes de la població estudiant entre les noies. En les franges de més edat, el percentatge d’estudiants s’equilibra en ambdós sexes, mentre que en les noies creix notablement un altre tipus d’inactivitat pràcticament inexistent en els nois: la dedicació al treball domèstic.
Una altra realitat clarament diferenciada entre nois i noies –i també a la resta de la població– és la de l’atur. Les taxes femenines se situen sempre per sobre de les masculines, sobretot entre els més joves (menors de 20 anys), entre els quals un 27,2% de les noies actives estan aturades, mentre que entre els nois aquest percentatge és del 18,6%.
La gent jove percep que hi ha clares diferències en el mercat laboral, especialment a causa de la distribució de l’ocupació masculina i femenina no qualificada en els sectors econòmics. Com demostren les dades, se citen especialment els casos del treball al camp i en la construcció, en què són més evidents les majors possibilitats per als nois entre els joves de menor edat. En altres àrees no es perceben tantes diferències quant a possibilitats.
37 Les distincions que es fan per gènere, per tant, es reflecteixen, en part, en la diferent distribució de l’ocupació juvenil en els sectors d’activitat. Entre les noies, el sector que agrupa major nombre de treballadores és sempre el de serveis, amb uns percentatges que van del 51,4% al 67,7% (vegeu la taula A.8 de l’annex). Entre els nois, el pes del sector també va augmentant amb l’edat, però només és el majoritari entre els treballadors a partir de 25 anys. Entre els nois més joves, hi ha major ocupació en la construcció (especialment en els menors de 20 anys) i la indústria.
La distribució dels treballadors i treballadores segons la qualificació dels llocs també presenta diferències, que varien en funció de la franja d’edat (vegeu la taula A.21 de l’annex). Entre els nois, el nivell més habitual és sempre el mitjà, que agrupa la meitat dels treballadors en les diferents franges. Entre les noies, en canvi, aquest nivell té menys pes, i el percentatge de treballadores en el nivell més baix és superior, tot i que va reduint-se progressivament amb l’edat –del 64,1% de les treballadores menors de 20 anys al 41,6% de les de 25 a 29 anys. Tot i aquesta situació, entre les noies és més habitual treballar en llocs d’alta qualificació que entre els nois, amb uns percentatges que gairebé dupliquen els de nois treballadors en aquest nivell.
Aquestes diferències són més marcades a la comarca i a l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, mentre que a la resta de Catalunya no ho són tant, especialment entre els joves de major edat, entre els quals, a més, és més reduït el pes dels llocs de menor qualificació. Per exemple, entre els treballadors de 25 a 29 anys, tant en nois com en noies, és més habitual treballar en llocs de qualificació mitjana.
Diferències segons la procedència
La immigració a la comarca té clares repercussions en el mercat laboral. Per a molts joves, aquests nouvinguts ocupen llocs de treball de baixa qualificació, sovint amb una remuneració inferior a la dels autòctons, i amb menors possibilitats d’accedir a feines més elevades independentment del seu nivell formatiu. Aquest fenomen fa que, en determinades àrees on existeix major oferta laboral d’aquest tipus –que molts autòctons no estan disposats a ocupar– sigui major la concentració de població estrangera.
Un dels aspectes en què es fan més evidents les diferències en el mercat laboral segons la procedència és el nivell de qualificació de les feines que desenvolupen (vegeu la taula A.6 de l’annex). Al Montsià, entre els joves nascuts a Catalunya, els nivells més freqüents estan per sobre dels dels nascuts a la resta de l’Estat espanyol, i encara més dels dels estrangers, i les diferències s’accentuen amb l’edat. Entre els més joves, el nivell baix és el més freqüent en les tres procedències. A partir dels 20 anys, entre els catalans ja té major pes el nivell mitjà, mentre que en els dos grups restants segueix sent majoritari el nivell més baix en totes les franges d’edat, tot i que amb percentatges superiors en els nascuts fora de l’Estat espanyol. Alhora, també es veuen les diferències en els percentatges de treballadors en el nivell més elevat, més habitual entre els catalans i molt menys freqüent entre els estrangers.
Aquesta diferència en la distribució dels llocs de treball segons la procedència també es dóna a la resta de Catalunya, encara que no és tan accentuada com al Montsià o al conjunt del territori –la comarca presenta un comportament similar a les Terres de l’Ebre. Per un costat, en els menors de 20 anys no hi ha tanta distància entre els joves nascuts a Catalunya i la resta. Alhora, entre els de més edat, els percentatges de llocs de treball en els nivells més alts són més equilibrats i superiors en les tres procedències.
38 Valoració de la feina
Els joves de la comarca citen diferents elements que valoren d’una feina. En primer lloc, es parla de la remuneració, però s’hi afegeixen elements addicionals, com ara l’ambient de treball i el tracte al treballador, quant a condicions i relacions. Els joves amb estudis superiors, a més, fan especial èmfasi en el grau de responsabilitat, i les seves expectatives varien segons el moment en què es trobin en la seva carrera professional.
Lligat amb aquesta darrera idea, molts joves treballadors assumeixen la seva trajectòria laboral com a força variant. Els joves que ocupen llocs en nivells de menor qualificació aspiren a millorar la seva situació, ja que una gran part consideren que la seva posició actual no cobreix totalment les seves expectatives, tot i la dificultat de plantejar-se un canvi de feina. Cal diferenciar el cas concret de la gent jove que treballa en empreses familiars, negocis propis o similars, o fins i tot determinades professions funcionàries, en les quals se senten més implicats. Per a aquests joves, la feina actual és més positiva i, a diferència de la resta, manifesten la voluntat de poder mantenir-la “per a tota la vida”. També entre els joves universitaris apareix una voluntat similar, però entre tots els treballadors s’afirma la idea de progressar en la carrera professional, sigui mitjançant una millora en el lloc actual, en la qualificació o formació, o bé amb un canvi d’ocupació.
4.1.3 Habitatge
Condicions dels habitatges
La gent jove del Montsià critica la situació actual del mercat immobiliari de les Terres de l’Ebre. Tot i que molts afirmen que l’increment de preus de l’habitatge és un fenomen generalitzat que també es dóna en altres territoris, es considera que en determinades àrees de l’àmbit territorial, on el nivell de vida i el cost del terreny són molt inferiors a les zones més urbanes, els habitatges haurien de ser molt més assequibles, també, i en canvi no presenten uns preus tan diferenciats. Aquesta crítica se centra majoritàriament en l’habitatge de propietat, mentre que en el lloguer la situació és més variable.
A més, també es critica l’oferta disponible. La nova construcció és molt més habitual en les ciutats o municipis més grans, però els joves d’altres poblacions consideren que les seves opcions són més limitades. Molts creuen que l’alternativa de reformar cases velles resulta excessivament costosa o complexa, i es planteja només a llarg termini. Per això, els és més senzill traslladar-se a altres municipis o als barris de les rodalies, la qual cosa porta al despoblament dels municipis més reduïts, i especialment els centres o nuclis.
Un fenomen que afecta especialment a determinades àrees de la comarca i que critiquen els joves del Montsià és l’especulació amb l’habitatge. Es fa referència especialment a la compra d’habitatges per part de gent procedent de fora de la comarca, amb la finalitat de llogar-los o establir-hi una segona residència. Per a molts joves, el fet de ser una comarca receptora de població de classe social amb elevat poder adquisitiu –estrangers o procedents de l’Àmbit Metropolità, principalment– repercuteix en l’increment del preu de l’habitatge fins a nivells poc accessibles –o no equilibrats amb els que consideren que serien òptims.
Els joves del Montsià busquen habitatge a partir de vies informals, com ara els contactes personals (el boca-orella) i anuncis en revistes immobiliàries. Alguns també mencionen l’existència d’habitatges de protecció oficial.
39 A més de les expectatives quant a preus de l’habitatge, els joves fan referència als elements que consideren rellevants per a les seves llars. Tot i que la majoria no es consideren exigents quant als mínims que esperen per als habitatges propis, sí que tenen com a referència la llar d’origen. Molts estarien disposats a viure en habitatges més reduïts, i alguns es plantegen l’opció de viure en pisos, encara que la família visqui en una casa, sempre i quan la motivació per emancipar-se de la família sigui suficient. Per tant, sembla que més que demanar un habitatge ideal, l’element més determinant és trobar-se en el moment vital en què es planteja aquesta opció, com manifesten alguns: “Si en tingués la necessitat...”.
En aquest sentit, la situació és diferent de la que viuen els immigrants arribats a la comarca, que tindrien més necessitat de trobar un habitatge. Així, molts accepten unes condicions de preu i d’estat dels habitatges que molts autòctons refusarien.
Com en la majoria de comarques, els joves preferirien poder comptar amb un habitatge de propietat. L’opció de lloguer es té en compte per a habitatges temporals o com a alternativa quan es presenten majors dificultats per accedir a la compra; per exemple, en el moment de marxar de casa. A més, els joves que han viscut fora de la comarca, especialment els que han marxat per estudiar a la universitat, consideren que és una etapa que ja han experimentat i esperen poder estabilitzar-se a la comarca amb una propietat immoble. Així i tot, part de la valoració negativa del lloguer està lligada a la poca diferència en preus, i alguns joves són conscients que també hi influeix la mentalitat actual i les tendències de l’entorn.
Com s’ha vist a la taula 3.6.1 de l’apartat anterior, al Montsià el règim de propietat és més freqüent que la mitjana de l’àmbit territorial i que la catalana. Un 82,9% dels habitatges principals de la comarca són de propietat, mentre que només un 9,9% són de lloguer (a Catalunya són el 16,6%).
Com els mateixos joves afirmen, entre els emancipats de la família és més habitual el règim de lloguer, i es va reduint a mesura que augmenta l’edat. Gairebé una tercera part dels joves de 20 a 24 anys emancipats de la família opten per aquest règim, mentre que entre els de 30 a 34, només són un 13,1%. Paral·lelament, els habitatges de propietat són més freqüents entre els de major edat, un 76,9% de la població d’entre 30 i 34 anys, dels quals la majoria estan abonant actualment aquests habitatges (un 45,2%). A la resta de l’àmbit territorial es presenta una situació similar, i la tendència també es dóna a Catalunya, encara que amb diferències en els valors, lligades també a les diferències en la distribució general dels habitatges segons el règim de propietat.
En alguns pobles, a més, es viu de manera molt diferent la convivència amb la família a la llar d’origen, i es valora positivament poder mantenir aquest entorn i la proximitat. Per exemple, en molts habitatges és habitual que hi convisquin diferents generacions, i algunes persones joves fins i tot s’han plantejat la possibilitat de buscar alternatives a l’oferta immobiliària externa. Aquestes impliquen, per exemple, mantenir aquest lligam amb la llar d’origen, sigui per dependència econòmica o sigui per formar la família pròpia a la mateixa llar d’origen. Tot i que aquest fenomen és molt més habitual als municipis de l’interior de la comarca i en les poblacions reduïdes, sembla que les dades mostren que a tot l’àmbit territorial és un fenomen més generalitzat que a la resta de Catalunya, tal com indiquen els elevats percentatges d’habitatges per donació o herència, també més habituals entre els joves emancipats del nucli familiar.
40 El procés d’emancipació familiar
A les Terres de l’Ebre, l’emancipació familiar entre la gent jove és lleugerament menys habitual que a la resta de Catalunya, però al Montsià, el percentatge de joves emancipats del nucli familiar se situa per sobre de la mitjana catalana (excepte en els joves de 30 a 34 anys). Com mostra la taula 4.13, del total de la població de 20 a 34 anys, un 45,3% s’ha emancipat de la família, mentre que la mitjana catalana és d’un 44,8%, i la de les Terres de l’Ebre, del 42,3%.
Emancipació familiar per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.13 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Emancipat Valors 89 743 2.175 3.297 18.834 9.399 34.537 % 2,7 16,7 46,3 72,0 89,6 80,6 60,1
No Valors 3.174 3.705 2.526 1.280 2.178 2.269 22.902 emancipat % 97,3 83,3 53,7 28,0 10,4 19,4 39,9
Total Valors 3.263 4.448 4.701 4.577 21.012 11.668 57.439 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
A més, el percentatge d’emancipats de la família és més elevat en les noies en totes les edats, amb unes diferències lleugerament superiors al Montsià que al conjunt de Catalunya. Per exemple, al Montsià la diferència en les taxes d’emancipació familiar entre nois i noies de 25 a 29 anys (on és màxima) és de més de 20 punts, i de poc més de 15 en els de 30 a 34 anys; un 80,2% de les noies estan emancipades de la família, enfront del 64,8% dels nois.
Segons consideren els joves de la comarca, cal parlar de les principals dificultats que s’interposen en la fase d’emancipació familiar d’un jove, i alhora tenir en compte una sèrie d’elements que hi tenen certa influència: l’educació, el treball i la família. a) Educació
Part dels joves associen l’endarreriment de l’emancipació familiar a l’allargament de la trajectòria educativa. Aquesta vinculació es veu reflectida en els diferents percentatges de joves emancipats de la família segons el nivell d’estudis (vegeu la taula A.13 de l’annex). Entre el total de joves de 20 a 34 anys, és major el percentatge d’emancipats de la família entre els que tenen estudis de primària o ESO/EGB com a màxim, mentre que entre els universitaris i els joves amb batxillerat es dóna el mínim. Analitzant la distribució per edats, però, la situació és força diferent. Només entre els més joves (especialment de 20 a 24 anys) amb menor nivell d’estudis, es dóna el major nombre d’emancipats de la família, mentre que en les edats més grans, ja hi ha més emancipats de la família entre els joves amb formació professional. Els universitaris, però, sempre presenten les menors taxes d’emancipació familiar, tot i que les diferències es redueixen progressivament amb l’edat, ja que és el grup que també compta amb la trajectòria educativa més llarga.
41 b) Treball
Alguns joves consideren que la inestabilitat que viuen molts d’ells en el mercat laboral és un fre evident per a l’emancipació familiar, independentment del seu perfil. Aquestes diferències també queden reflectides en les taxes d’emancipació familiar en funció de la situació laboral dels joves. Entre els assalariats eventuals, és menor el percentatge que s’emancipa de la família (excepte en el grup de 20 a 24 anys), amb un 40,2% dels treballadors de 20 a 34 anys en aquestes condicions, mentre que un 50,2% dels assalariats fixos estan emancipats de la família. Tot i ser un grup més minoritari, els empresaris amb personal tenen la taxa d’emancipació de la família més elevada, amb més d’un 60% (de 20 a 34 anys). c) Família
La majoria dels joves que s’emancipen de la família ho fan per conviure amb la parella, tant a la comarca com a la resta de l’àmbit territorial i de Catalunya –en els tres casos són al voltant de tres quartes parts dels emancipats de la família els que conviuen en parella. Aquest tipus de llar és el més habitual entre els emancipats de la família d’origen ja a partir dels 20 anys (són un 60,5% de 20 a 24 anys al Montsià), però augmenta en les franges de major edat, i representen el 79,7% de les llars dels joves emancipats de la família d’entre 30 i 34 anys. Entre els joves que conviuen en parella també s’inclouen les famílies que ja tenen fills. Es tracta d’un grup important entre els joves de major edat, a partir dels 30 anys, entre els quals es converteix en el nucli més habitual dels joves emancipats de la família. Aquesta realitat és especialment significativa a les Terres de l’Ebre, on el nombre de nuclis amb fills entre els joves emancipats és major que a Catalunya. Al Montsià també és una realitat més freqüent que a la resta de Catalunya, però se situa per sota de l’àmbit territorial a partir dels 25 anys. Així, a la comarca, un 55,4% dels joves emancipats de la família de 30 a 34 anys conviuen amb parella i fills –a la resta de les Terres de l’Ebre i a Catalunya, els emancipats de la família que viuen en aquest tipus de llar són un 57,3% i 51,5%, respectivament.
Molts joves identifiquen el moment d’emancipar-se de la família amb iniciar una nova etapa de la vida en parella. Tot i que alguns s’han plantejat altres opcions, com ara marxar a viure sol o amb amics, es consideren alternatives no factibles pel cost o bé que no aporten suficients avantatges per marxar de casa dels pares. A més, en les poblacions més petites, també es creu que hi influeix l’entorn social i el fet que sigui una opció poc comuna o inusual.
Per tant, al Montsià, els joves manifesten diferents elements que dificulten l’emancipació familiar de la gent jove de la comarca, tot i que són conscients que també hi influeixen decisions personals, com ara el moment del cicle vital i la voluntat de formar una família. A més d’aquestes condicions, els joves afirmen que és freqüent emancipar-se de la llar d’origen per motius laborals, ja que en determinades ocasions s’han de plantejar canviar de residència i, per tant, marxar de casa dels pares, per trobar una feina ajustada al seu perfil.
4.1.4 Salut
Entre els joves de la comarca, l’atenció en el camp de la salut es dirigeix a algunes conductes de risc perjudicials, com ara el consum d’alcohol i la conducció sota els seus efectes, el risc lligat a les pràctiques sexuals i, sobretot, el consum de drogues.
42 Consum de drogues
El cànnabis i altres drogues
Les drogues, sobretot el cànnabis, prenen una rellevància especial entre la gent jove del Montsià, tant pel seu patró de consum, com per l’abast d’aquest. En aquest sentit, es destaca l’augment i l’avançament de l’edat a la qual els joves comencen a prendre aquestes substàncies. Aquesta dinàmica es relaciona amb la normalització del consum, almenys entre els més joves, que s’hauria deslligat dels moments d’oci i s’estendria a espais com els instituts. Per als joves de més edat, es tracta d’un hàbit que pren en poca consideració els riscos i que és més explícit del que havia estat en anys anteriors, fet que es vincula a la cerca d’acceptació social, sobretot en el cas del cànnabis. Tot i que els joves de més edat mostren una certa desinhibició en el moment i el lloc on consumir aquestes substàncies, els més joves esmenten que si bé no els importa que certs adults (aquells més vinculats a l’oci nocturn) coneguin la seva afició a aquestes substàncies, sí que desitgen amagar aquesta pràctica a la seva família.
Tot i que es relaciona el consum d’aquesta substància amb els joves de menys edat, s’admet que és habitual també entre joves d’edats més avançades, encara que entre aquests es percep que és més controlat. D’aquesta manera, es considera que, entre els joves, el consum de drogues no està limitat a unes edats determinades, tot i que la pràctica variaria amb l’edat. La major disponibilitat de recursos econòmics es relacionaria amb l’accés a substàncies més diverses i més fortes, mentre que algunes circumstàncies personals, com ara la creació d’una família pròpia, en farien disminuir el consum. Es considera que, fins i tot en els casos en què no és habitual prendre drogues, la facilitat d’accés a aquestes substàncies i el fet de provar-les és generalitzat entre els joves. La gent jove de més edat del Montsià, tal com succeeix en altres comarques de l’àmbit territorial, esmenta una certa preocupació derivada del tràfic de drogues. Sembla que l’arribada d’aquesta mercaderia es realitzaria per la costa i no passaria desapercebuda als residents a la zona.
L’alcohol
La ingesta d’alcohol es considera també estesa entre els joves. Així i tot, presenta algunes característiques, com ara la vinculació a les nits d’oci, que probablement contribueixin a fer que no es destaqui tant com la ingesta d’altres substàncies. El consum vinculat a l’oci nocturn influiria en el fet que l’edat d’iniciació se situï al voltant dels 15 o 16 anys.
Per altra banda, la mateixa circumstància fa que entre els joves de més edat s’esmenti la conducció sota els efectes de l’alcohol. En aquest sentit, donada la necessitat de desplaçar-se per motius d’oci, es considera habitual conduir havent consumit alcohol, tot i que es posa de manifest un augment de prudència en aquest aspecte.
Motius i explicacions relacionats amb el consum de drogues i alcohol
Els joves exposen alguns factors que explicarien l’abast i el tipus de consum. La implantació de l’ESO ha provocat que estudiants de 12 anys i de poblacions sense institut es vegin obligats a desplaçar-se a un altre poble. Aquest fet implica que joves d’edats diverses (entre 12 i 18 anys) estiguin en contacte de manera contínua. Segons els joves de més edat, aquesta circumstància facilitaria que els més joves adoptessin hàbits dels més grans, com el consum de drogues.
43 Per altra banda, se cita l’actitud de les famílies, considerada per part dels joves de més edat un element primordial en l’educació en aquests aspectes. En aquest sentit, es percep una manca de dedicació envers els fills i, per altra banda, la poca consciència del fet que consumeixen. Segons els joves d’edats més avançades, tot i que en alguns casos els pares intuirien la relació dels seus fills amb l’alcohol i les drogues, només actuarien quan aquest hàbit interfereix en la seva vida diària. En aquesta línia, se citen algunes conseqüències que, segons els joves de més edat, tindria el consum de drogues, en especial del cànnabis: falta d’atenció, conductes violentes, fracàs escolar o abandonament dels estudis per tal d’obtenir recursos econòmics. Tot i que són diverses les conseqüències de caràcter escolar que es relacionen amb el consum de drogues, dins i fora dels instituts, l’actitud del professorat no seria l’adequada, segons els joves de més edat, ja que només intervindria davant d’una demanda de suport explícita per part de l’estudiant.
Per altra banda, alguns joves de menys edat semblen considerar el consum de substàncies més vinculades a l’oci nocturn, com ara l’alcohol, com un element imprescindible per gaudir del seu temps de lleure, de manera que el gaudi esdevé una finalitat, un motiu de consum. També les conductes i els hàbits del grup d’amics es consideren un factor clau per explicar el consum de drogues, ja que sembla que pressionarien en aquest sentit, segons els mateixos joves. Així i tot, el jovent de la comarca creu que el consum és responsabilitat de cadascú, i que la decisió de posar-se uns límits hauria de ser personal, encara que percep que no tots els joves són capaços de fer-ho.
Sexualitat i conductes de risc
Les conductes relacionades amb la sexualitat no semblen considerar-se per part dels joves del Montsià un factor de risc tan important com el consum de drogues o alcohol, en part, perquè segons els més grans, el nivell de coneixement de mètodes preventius és elevat.
En aquest sentit, en un primer moment els mateixos joves manifesten com a habitual l’ús del preservatiu, tot i que admeten també la utilització freqüent d’altres mètodes preventius d’embarassos, com ara “la píndola del dia després”. Aquesta tendència coincideix amb una percepció de risc més dirigida als embarassos que a la possibilitat de contraure malalties de transmissió sexual, de manera que, segons els joves, les noies estarien més conscienciades i prendrien més precaucions.
Les campanyes de l’Administració en el camp de la salut
Es percep que les accions de les administracions en el camp de la salut –que, segons la gent jove, en cap cas haurien de transmetre missatges de caràcter prohibitiu, ja que augmenten la predisposició a aquests comportaments– se centren en la conducció sota els efectes de l’alcohol, en la informació sobre les conseqüències del consum de drogues i, en menor mesura, en la prevenció del risc de contagi de malalties per via sexual.
Pel que fa al consum de drogues es percep que els joves estan ben informats sobre els riscos, però que, sovint, no acaben de ser-ne conscients, o no assimilen aquesta informació. Com a factors explicatius d’aquest fet, els joves de més edat citen l’acceptació social que tindria el consum d’algunes drogues i també, en segon terme, un cert retard d’aquestes campanyes, que es produirien un cop el jove ja n’ha iniciat el consum. S’esmenta, en canvi, que les experiències reals de persones pròximes tenen més efectes a l’hora de modificar aquestes conductes i altres, com ara la conducció després de consumir alcohol.
44 Tot i que s’admet que conduir sota els efectes de l’alcohol és habitual a causa de la realitat del Montsià, es creu que ha augmentat la conscienciació del risc i la presa de mesures de precaució. Aquest canvi, però, sembla estar relacionat amb les sancions econòmiques –en alguns casos s’eviten gràcies a la coneixença del territori– i amb experiències reals, més que amb efectes directes de les campanyes de les administracions.
La valoració escèptica de l’efecte real de les accions impulsades per les administracions coincideix amb la que es fa de les accions empreses en el terreny del risc lligat a les conductes sexuals, ja que, tot i considerar que les accions són nombroses i que el nivell d’informació dels joves és considerable, aquestes condicions no sempre es traduirien en un canvi de conducta o d’hàbits real.
4.1.5 Cultura i estils de vida
Ús del temps d’oci
L’oci, moments i activitats principals
El temps d’oci, ja sigui diürn o nocturn, practicat a la pròpia població o en altres municipis, és per als joves del Montsià un element rellevant, ja que es relaciona amb altres aspectes, com ara la salut o l’economia de la gent jove.
Si bé les nits de cap de setmana es perfilen com els moments d’oci principals per als joves de la comarca, s’esmenten activitats lúdiques que alguns d’ells, de més edat, realitzen de manera diària, entre les quals destaca la reunió al bar una vegada finalitzada la jornada laboral. Els joves de menor edat realitzen amb freqüència activitats extraescolars, principalment de tipus musical, a diferència d’altres comarques. Les activitats esportives tenen també un lloc important, i en especial el futbol, tot i que es veuen més partits que no pas es practica l’esport. De fet, alguns joves de més edat consideren que aquesta activitat ha disminuït. Tot i així, se citen les lligues i els tornejos que se celebren com a espais de trobada entre els joves dels diferents pobles. De la mateixa manera, la visualització de partits televisats a casa i, principalment, al bar del poble, serveix de motiu de reunió amb altres residents de la població.
Respecte al lleure de cap de setmana, els joves amb una edat més avançada destaquen la pràctica de conduir cotxes i motos per camins de la zona i, sobretot en les zones més rurals, parlen de l’afició a la caça, que sembla ser també rellevant.
Així i tot, els joves de la comarca assenyalen una manca d’oferta d’oci al territori; en certa mesura, com a conseqüència d’aquest fet, han sorgit activitats autoorganitzades, eminentment lúdiques, per tal de suplir- la. A banda d’aquesta consideració, alguns dels joves de més edat de la comarca parlen d’una disminució de les activitats d’oci realitzades a l’aire lliure. Aquesta apreciació es relaciona amb la importància que per a molta gent jove del Montsià té l’assistència a locals d’oci nocturn, principalment les discoteques. Per arribar-hi han de recórrer distàncies importants, fet que augmenta el risc lligat a la conducció en contextos en què es consumeixen alcohol i drogues. Sembla que ser jove d’edat poc avançada i no tenir parella afavoririen l’oci vinculat a les discoteques. Per altra banda, entre els joves de més edat i residents a poblacions mitjanes de la comarca, seria també habitual passar les nits de cap de setmana a locals de la mateixa població de residència, mentre que entre els més joves, aquesta opció no seria valorada.
45 Dinàmiques d’oci a la comarca
De la mateixa manera que en les altres comarques de l’àmbit territorial, es distingeix entre l’oci d’estiu i l’oci d’hivern, principalment a causa del seguiment de les festes majors. Aquestes implicarien, per a una bona part de la gent jove del Montsià, substituir l’assistència a discoteques per freqüentar les festes majors dels pobles de la zona. Tot i que aquesta preferència es percep estesa entre els joves de la comarca, sembla que hi hauria sectors de joves, sobretot de menys edat, que escollirien desplaçar-se a locals d’oci més llunyans, també a l’estiu.
El grup d’amics és l’entorn social en què es realitzen les activitats d’oci. De totes maneres, la gran majoria de la gent jove considera que el grup d’amics és un element fonamental no només per compartir moments d’oci, sinó també com a suport. Per a alguns, el grup seria un referent fins i tot a l’hora d’escollir els estudis que es volen cursar. Segons els mateixos joves, es tractaria de grups estables i normalment mixtos, formats a partir de la convivència en el mateix municipi, sobretot en les poblacions de menys habitants. Aquesta dinàmica no es percep tan marcada en localitats més grans. Tot i que es reconeix l’ampliació d’aquest cercle a través de l’institut o de la coincidència en festes i activitats lúdiques, aquest fet no implicaria una disminució del contacte amb la colla “de tota la vida”. En definitiva, el grup d’amics apareix com a prioritari per als joves del Montsià i és considerat un element clau d’arrelament del jove al territori.
La imatge
La gent jove resident a les poblacions del Montsià menciona la imatge com un aspecte amb una importància notable i amb algunes particularitats respecte a municipis de dimensions més grans.
Per a alguns, la importància que s’atorga a la imatge no es relaciona amb unes edats o un gènere determinat, tot i que s’assenyala l’augment d’interès en aquest sentit per part dels nois. Aquest fet s’exemplifica amb la freqüència amb què aquests assisteixen a gimnasos i amb una certa “obsessió” per mantenir el cos dins uns determinats cànons d’estètica.
L’atenció que els joves dediquen a la imatge, que es percep com a més evident en determinades situacions, com ara la recerca de feina o l’oci nocturn, es relaciona fonamentalment amb el rol que té la imatge com a atorgadora d’identitat. En aquest sentit, els joves reconeixen emetre judicis sobre les persones en funció de la imatge que donen. En canvi, relacionen la importància que s’atribueix a l’aspecte físic amb la “manca de personalitat”. La influència dels mitjans de comunicació explicaria la importància que els joves atorguen a l’estètica, l’elevada despesa que alguns fan en roba o la similitud de l’aspecte físic dels més joves entre ells.
Per altra banda, la residència en un poble de dimensions reduïdes suposa, per a alguns dels joves del Montsià, la sensació d’ésser observat, que es tradueix en una certa dificultat per lluir una imatge pròpia i diferenciada de la resta, fet que no succeiria a les ciutats.
Les despeses derivades de les activitats i els comportaments relatius a l’oci, com ara els desplaçaments en cotxe, les entrades a locals o els diners invertits en la imatge, fan que una part important dels recursos disponibles dels joves es destini a aquestes qüestions. Aquest fet, juntament amb altres factors, influeix en la capacitat d’estalvi dels joves, sobretot els de més edat, que la consideren escassa o nul·la.
46 4.2 Participació
Participació i associacionisme
Les iniciatives de caire participatiu, com ara les associacions, es perceben com un element ric i rellevant a la comarca, tal com succeeix en el conjunt de les Terres de l’Ebre. Aquestes apareixen en bona mesura relacionades amb la falta d’oci organitzat al Montsià, com demostra el fet que moltes estiguin dirigides a activitats de lleure. Cal destacar la participació en competicions esportives i bandes de música, per part tant de la gent jove com de la resta de la població.
En concret, però, es considera que la participació en aquest tipus d’iniciatives és més habitual en els pobles, on l’oferta d’oci seria especialment escassa i on, en alguns casos, el fet d’estar més aïllats, en l’actualitat o en el passat, hauria contribuït a crear unes xarxes veïnals amb una estreta relació. D’aquesta manera, es considera que les dimensions del poble o la seva situació geogràfica influeix d’una manera important en la realitat associativa d’un municipi determinat. En aquest sentit, els joves de la comarca comparen les entitats dels seus pobles, centrades en àrees concretes com les citades anteriorment, amb la dinàmica de municipis de dimensions més grans, com ara Tortosa, on els camps d’acció de les entitats serien més diversos. Els joves del Montsià distingeixen també entre les entitats estructurades en activitats més pautades i altres que estarien organitzades per joves, de caire més espontani i a les quals s’atorga un important rol dinamitzador dels pobles.
Així, tot i considerar ric el teixit associatiu del Montsià, es fa esment del fet que, amb freqüència, són les mateixes persones les que estan implicades en les diverses entitats. La necessitat de desplaçament que alguns d’aquests joves tenen per motius laborals o formatius no sembla, però, significar un impediment per mantenir la implicació, ja que moltes d’aquestes activitats, principalment les més vinculades a l’oci, se celebren durant els caps de setmana o a l’estiu.
Interlocució amb l’Administració lligada a la participació
En alguns pobles de la comarca, es posa de manifest una certa col·laboració dels ajuntaments amb aquestes iniciatives, concretament mitjançant la cessió de locals, subvencions o finançament per realitzar algunes de les activitats.
En aquest sentit, però, com en altres comarques, els joves consideren excessius els requeriments i els tràmits exigits per obtenir finançament o formalitzar la situació de l’entitat.
4.3 Cohesió social i equilibri territorial
Convivència
Entre els joves de més de 20 anys del Montsià, és majoritari residir al mateix municipi durant un període considerable de temps, tal com mostren les dades de la taula 4.14. Per exemple, més de la meitat dels que tenen entre 25 i 29 anys (el 68,6%) porta més de 20 anys al municipi, mentre que els joves que hi han residit menys de dos anys arriben a representar un valor màxim del 16,5%, també en aquesta franja d’edat.
47 La tendència a viure al mateix municipi durant un període considerable de temps (més de 20 anys) és més pronunciada en el conjunt de l’àmbit territorial –per exemple, a la franja dels 25 als 29 anys és del 71,2%–, mentre que el percentatge de persones que han residit al mateix municipi durant menys de dos anys és menor a les Terres de l’Ebre. En comparació de Catalunya, s’observa que entre els joves de la comarca és més freqüent haver residit al municipi menys de dos anys, amb l’excepció de la franja de 15 a 19 anys, tot i que el percentatge dels que hi han viscut durant més de 20 anys és superior.
Temps de residència al municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
0-2 anys Valors 210 532 774 626 1.228 177 5.640 % 6,4 12,0 16,5 13,7 5,8 1,5 9,8
3-5 anys Valors 91 144 306 328 703 127 3.210 % 2,8 3,2 6,5 7,2 3,3 1,1 5,6
6-10 anys Valors 154 137 204 387 924 232 4.293 % 4,7 3,1 4,3 8,5 4,4 2,0 7,5
11-20 anys Valors 2.808 757 190 246 1.723 323 7.958 % 86,1 17,0 4,0 5,4 8,2 2,8 13,9
Més de Valors 0 2.878 3.227 2.990 16.434 10.809 36.338 20 anys % 0,0 64,7 68,6 65,3 78,2 92,6 63,3
Total Valors 3.263 4.448 4.701 4.577 21.012 11.668 57.439 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Pel que fa a les dimensions dels municipis on més habitualment resideixen els joves, la taula 4.15 reflecteix que d’una manera molt majoritària es tendeix a viure en poblacions d’entre 5.000 i 20.000 habitants, fet que és encara més destacable entre els joves de 25 a 29 anys (en un 84,5% de les ocasions). En canvi, la residència en municipis de menys de 500 habitants és la menys habitual, ja que es parlaria d’entre un 0,3 i un 0,5% dels joves del Montsià. Al conjunt de les Terres de l’Ebre i de Catalunya, la residència en poblacions més petites es dóna amb més freqüència que al Montsià, tant entre els joves com entre la resta de la població, mentre que la residència en poblacions de dimensions més grans és menys habitual. Les dades mostrarien, per tant, que el Montsià és una comarca menys dispersa que el conjunt de l’àmbit territorial i que Catalunya, ja que el pes de la població que resideix en municipis més petits és menor i hi ha una major concentració de població en els nuclis de major mida.
48 Grandària del municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.15 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Fins a Valors 15 14 21 31 145 115 381 500 hab. % 0,5 0,3 0,4 0,7 0,7 1,0 0,7
501-2.000 Valors 181 188 211 177 1.107 905 3.094 hab. % 5,5 4,2 4,5 3,9 5,3 7,7 5,4
2.001-5.000 Valors 365 530 499 501 2.406 1.523 6.707 hab. % 11,2 11,9 10,6 10,9 11,4 12,9 11,7
5.001-20.000 Valors 2.702 3.716 3.971 3.872 17.363 9.222 47.368 hab. % 82,8 83,5 84,5 84,5 82,6 78,4 82,3
Total Valors 3.263 4.448 4.702 4.581 21.021 11.765 57.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Tot i que principalment es fa referència a les persones que provenen d’altres països, s’esmenta també el cas dels immigrants d’altres indrets de l’Estat espanyol. En aquest sentit, es posa de manifest que en algunes ocasions, la relació entre aquests i els autòctons ha estat dificultosa, fet que expliquen per la “baixa voluntat d’integració” dels pares més que dels joves fills d’immigrants, i també pel tracte que els residents de la zona els van donar en el moment de la seva arribada.
En aquest sentit, les dades de la taula 4.16 mostren que els percentatges de població jove del Montsià nascuda a la resta de l’Estat espanyol són comparativament superiors als del conjunt de les Terres de l’Ebre (4,5 i 3,8%, respectivament), igual que les taxes relatives a la població provinent de fora de l’Estat espanyol (21,3% a la comarca i 17,6% a l’àmbit territorial), on la diferència és encara més pronunciada.
En comparació de Catalunya, s’observa que la taxa de població nascuda fora de l’Estat espanyol és més elevada a la comarca (a Catalunya és d’un 16,2%) i que els dos territoris mostren el mateix percentatge de nascuts a la resta de l’Estat espanyol (4,5%). Així doncs, la població de 15 a 29 anys del Montsià nascuda a Catalunya (74,2%) mostra percentatges inferiors tant respecte a l’àmbit territorial (78,6%) com respecte al conjunt del país (79,3%).
Un dels motius pels quals els joves de la comarca expliquen l’arribada recent de persones provinents de l’Estat espanyol o d’altres indrets de Catalunya, en especial de Barcelona, és la tranquil·litat de la zona. Tal com succeeix amb els joves provinents d’altres països, els de la comarca semblen mantenir distàncies amb aquests nouvinguts.
49 Lloc de naixement de la població jove de 15 a 29 anys. Comarca, 2004 (en valors absoluts i en percentatge).
Lloc de naixement 4.16 Resta de l’Estat Fora de l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
Montsià Valors 9.909 604 2.848 13.361 % 74,2 4,5 21,3 100
Font: Padró continu de població. Institut d'Estadística de Catalunya.
Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.17 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Catalunya Valors 2.897 3.722 3.665 3.531 15.832 9.420 46.156 % 88,8 83,7 77,9 77,1 75,3 80,1 80,2
Resta de l’Estat Valors 138 236 321 398 3.753 2.194 7.270 espanyol % 4,2 5,3 6,8 8,7 17,9 18,6 12,6
Fora de l’Estat Valors 228 490 716 652 1.436 151 4.124 espanyol % 7,0 11,0 15,2 14,2 6,8 1,3 7,2
Total Valors 3.263 4.448 4.702 4.581 21.021 11.765 57.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.18 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Catalunya Valors 3.744 3.745 3.622 3.257 15.306 9.283 46.153 % 93,0 91,9 87,4 82,3 78,1 81,3 84,3
Resta de l’Estat Valors 209 233 370 474 3.882 2.018 7.429 espanyol % 5,2 5,7 8,9 12,0 19,8 17,7 13,6
Fora de l’Estat Valors 73 99 154 226 405 118 1.183 espanyol % 1,8 2,4 3,7 5,7 2,1 1,0 2,2
Total Valors 4.026 4.077 4.146 3.957 19.593 11.419 54.765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
50 Posant aquestes dades en relació amb les de l’any 1996, a la taula 4.18 s’observa que la població provinent de la resta de l’Estat i de fora presenta, en línies generals, percentatges superiors a la comarca que al conjunt de l’àmbit territorial, mentre que mostra percentatges similars o inferiors, en els dos aspectes, en el conjunt de Catalunya. De manera que és destacable l’augment de la població jove nascuda fora de l’Estat que hi ha hagut a la comarca en els últims anys, que si bé l’any 1996 presentava percentatges molt similars als del país, el 2004 experimentava una major freqüència a la comarca que a Catalunya. Així, al Montsià, el percentatge de joves de 15 a 29 anys nascuts fora de l’Estat espanyol va augmentar del 2,7%, l’any 1996, a l’11,6%, el 2001, i fins al 21,3% del 2004.
Immigració a la comarca
En consonància amb el que mostren les dades estadístiques, els joves del Montsià perceben que la immigració és un fenomen estès a la comarca.
Concretament, la taula 4.19 mostra que el col·lectiu de nacionalitat romanesa és, amb un 1,4% del total de la població, el més nombrós a la comarca. La presència d’aquesta comunitat, amb xifres per sobre dels altres col·lectius, com ara el marroquí, suposa una particularitat del Montsià respecte a l’àmbit territorial i també respecte a Catalunya. Així i tot, la comunitat marroquina té també una presència considerable a la comarca, comparativament superior a la del conjunt de les Terres de l’Ebre (1,3% i 1,1%, respectivament). Pel que fa als immigrants provinents de la resta de la Unió Europea, s’observa que presenten percentatges similars als de l’àmbit territorial i als de Catalunya. En concret, és destacable el grup que prové d’Alemanya, que representa un percentatge lleugerament superior al Montsià (0,3%) que al conjunt de les Terres de l’Ebre i Catalunya (0,2%).
51 Població segons país d'origen. Comarca, 2001.
4.19 Freqüència Percentatge
Estat espanyol 53.867 93,6
Romania 819 1,4
Marroc 724 1,3
Equador 398 0,7
Colòmbia 351 0,6
Alemanya 187 0,3
Algèria 118 0,2
França 114 0,2
Ucraïna 85 0,1
Argentina 74 0,1
Moldàvia 71 0,1
Lituània 68 0,1
Eslovàquia 49 0,1
Itàlia 48 0,1
Letònia 44 0,1
Altres 533 0,9
Total 57.550 100
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
El país de procedència de la persona sembla tenir implicacions en el contacte amb els joves autòctons, de manera que els originaris de l’Europa de l’Est es considerarien més propers a la vida del poble, mentre que la interrelació social amb els provinents del Marroc es veu més dificultosa.
Les dades de la taula 4.20 mostren que el percentatge més elevat de joves de l’Europa de l’Est, l’Àfrica i Sud-Amèrica, tenen entre 25 i 29 anys, tendència que es repeteix en el cas de l’àmbit territorial i Catalunya. En canvi, en el cas dels originaris de la resta de la Unió Europea, la franja d’edat amb més joves a la comarca és la de 15 a 19 anys.
52 Continent d'origen per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.20 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Estat Valors 3.052 3.978 4.049 3.995 19.839 11.674 53.867 espanyol % 93,5 89,4 86,1 87,2 94,4 99,2 93,6
Resta UE Valors 24 14 21 40 231 69 442 % 0,7 0,3 0,4 0,9 1,1 0,6 0,8
Resta Valors 46 220 319 218 378 4 1.295 d'Europa % 1,4 4,9 6,8 4,8 1,8 0,0 2,3
Àfrica Valors 65 99 130 140 258 9 862 % 2,0 2,2 2,8 3,1 1,2 0,1 1,5
Centre i Nord Valors 6115 10 26 2 62 Amèrica % 0,2 0,2 0,1 0,2 0,1 0,0 0,1
Amèrica Valors 67 117 154 157 253 7 926 del Sud % 2,1 2,6 3,3 3,4 1,2 0,1 1,6
Àsia i Valors 392421 36 0 96 Oceania % 0,1 0,2 0,5 0,5 0,2 0,0 0,2
Total Valors 3.263 4.448 4.702 4.581 21.021 11.765 57.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
A la taula A.14 s’observa que la distribució de la població d’un col·lectiu determinat en funció de la variable gènere presenta algunes particularitats: els joves provinents de l’Àfrica són majoritàriament nois (amb l’excepció de la franja dels 15 als 19 anys), a la inversa del que succeeix entre els provinents de Sud- Amèrica. Pel que fa a l’altre col·lectiu amb una presència rellevant al Montsià, els originaris de l’Europa de l’Est, presenta un comportament més diferenciat segons les edats. Entre els més joves, són majors els percentatges entre les noies, mentre que en la franja de 25 a 29 anys, entre la qual és més nombrosa la població d’aquesta procedència, el nombre de nois duplica el de les noies. Aquestes tendències es repeteixen de manera similar al conjunt de Catalunya i al conjunt de les Terres de l’Ebre.
La taula A.20 de l’annex reflecteix que es tracta d’una immigració que porta menys de dos anys al mateix municipi de la comarca del Montsià. Concretament, aquest fet, que és majoritari en totes les edats, inclosa la franja dels 15 als 29 anys, es produeix amb més freqüència entre la comunitat que prové de l’Europa de l’Est i en la sud-americana. Per altra banda, pel que fa al període més prolongat dels considerats (més de 20 anys de residència) són els col·lectius que provenen de l’Àfrica i l’Europa de l’Est els que porten més anys instal·lats a la comarca, i amb menys freqüència, els sud-americans. Igualment, cal fer esment del cas dels joves originaris de països de la resta de la Unió Europea (fonamentalment Alemanya i França), entre els quals, a la inversa que entre la resta, és més habitual haver-hi residit durant un període de temps més llarg.
El fet que els immigrants de l’Europa de l’Est i de l’Àfrica portin amb més freqüència més temps de residència al mateix municipi no es reprodueix de manera contundent al conjunt de l’àmbit territorial ni de Catalunya, on el col·lectiu sud-americà presenta percentatges lleugerament superiors que els provinents de l’Europa de l’Est o els de l’Àfrica.
53 Segons els joves originaris de la comarca, el lloc de residència d’una persona immigrant es relaciona amb la seva condició socioeconòmica, de manera que els provinents de països europeus com Alemanya o França residirien en poblacions diferents que les persones originàries de països més empobrits, que s’establirien en les zones agrícoles dedicades principalment al conreu de la fruita.
La taula A.15 mostra que, tal com succeeix amb els autòctons, entre els joves de les diverses nacionalitats és més habitual residir en poblacions d’entre 5.001 i 20.000 habitants. Prenent en consideració els diversos continents d’origen, destaca que aquesta tendència es presenta de manera més pronunciada entre els joves de la Unió Europea i els de l’Europa de l’Est, mentre que entre els provinents de l’Àfrica seria menys habitual; per exemple, un 92,9% dels joves de 20 a 24 anys de la resta de la Unió Europea resideix en aquestes poblacions, percentatge que és d’un 87,7% en el cas dels originaris de la resta d’Europa i d’un 82,8% en el dels provinents de l’Àfrica. Respecte a les poblacions més petites, s’observa que, si bé aquesta tendència és molt poc habitual, és més freqüent entre els provinents de l’Europa de l’Est que entre els de les altres nacionalitats. Pel que fa a l’àmbit territorial, es fa palès que la població que prové de l’Europa de l’Est i també de l’Àfrica és la que resideix amb més freqüència en els municipis més petits, tal com succeeix en el conjunt de Catalunya.
Com en altres comarques, la relació dels joves originaris del Montsià amb els nouvinguts està estretament vinculada al volum de residents d’un municipi determinat. Així, segons part dels joves autòctons, als municipis en què viuen més persones nouvingudes, la creació de grups formats exclusivament per aquestes persones és més habitual, de manera que el contacte amb els joves autòctons de menys edat esdevindria més dificultós.
En aquest context, s’esmenta el concepte de màfia que s’associa als incidents sempre entre persones d’origen immigrant i en les zones assenyalades com a més conflictives.
Un altre element que podria afectar al contacte entre comunitats és el tracte de favor que, segons alguns joves, aquestes persones rebrien per part de les administracions, per exemple, en el tema dels habitatges de protecció oficial.
Per altra banda, s’esmenten també elements que, segons els joves autòctons, afavoririen la integració, com és l’escola, entre els nens o els joves de menys edat, encara que segons algunes opinions es tractaria d’un col·lectiu que abandona prematurament els estudis. Uns altres espais que afavoreixen l’intercanvi social serien els bars del poble, on anirien els immigrants per veure els partits de futbol, o les festes majors. El lloc de treball s’entén com un espai propici per a les relacions, i també es considera que hi contribueix la situació formal de la persona, ja que, segons alguns, aquells que estan regularitzats (tràmit que no es percep ni fàcil ni ràpid) mostrarien una millor predisposició al contacte amb els autòctons.
Violència
Els comportaments violents al Montsià, segons la gent jove, apareixen relacionats al fenomen de la immigració, en primer lloc, i al tràfic de drogues i a l’oci nocturn, en menor mesura.
Segons els joves, les actuacions violentes consisteixen en l’increment de robatoris, enfrontaments i algunes amenaces, fets que segons els joves, haurien contribuït a un augment de la percepció de la inseguretat a la zona.
54 Aquestes situacions es vinculen, segons consideren, a l’existència de màfies normalment de països de l’est, que, segons alguns, són un fenomen estès també a altres comarques de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre. Així i tot, pràctiques com el consum d’alcohol van lligades a conflictes al carrer a les zones d’oci nocturn i a les poblacions més grans de la comarca. Les dimensions del municipi influeixen també en l’anonimat d’aquests incidents, ja que, mentre que a les poblacions més grans només se’n percep l’existència, als municipis més petits és possible identificar els joves que hi han estat implicats.
En aquest sentit, es fa referència a un cert canvi d’actitud entre alguns joves, que buscarien conflictes de manera intencionada, però sense cap motivació sòlida aparentment.
Ús del català
La llengua principal a la comarca és, segons els joves del Montsià, el català. Aquest fet, que es considera més explícit que en altres comarques de Catalunya, no seria, segons els joves, tan evident com en les comarques d’interior de l’àmbit territorial. Aquesta situació es relaciona amb la major presència de persones provinents de la resta de l’Estat espanyol i d’altres països. Concretament, segons alguns joves de la comarca, les persones provinents de la resta de l’Estat són, en general, les menys disposades a aprendre i utilitzar el català.
L’edat de l’individu es considera també un factor rellevant pel que fa a l’ús de la llengua entre els immigrants. Així, en opinió d’alguns joves originaris del Montsià, és més freqüent que la utilitzin els nens o els joves que els seus pares, tant entre els provinents de la resta de l’Estat com entre els estrangers.
En aquest sentit, la taula 4.21 mostra que entre la gent jove el domini de la llengua és molt majoritari, sobretot en la franja dels 15 als 19 anys, en què es presenta un percentatge superior al 90%. A més, tal com refereixen els joves, les dades mostren que entre ells existeix un percentatge de domini de la llengua notablement superior que entre les franges d’edat següents. Així i tot, la de 25 a 29 anys és la franja en què els percentatges d’incomprensió són majors, i els de domini, menors, fet que coincideix amb la major incidència de joves d’origen immigrant.
En comparació de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, s’observa que entre els joves es presenten nivells similars d’incomprensió de la llengua, tot i que els de la comarca són lleugerament superiors, mentre que els de domini són també molt semblants. De la mateixa manera, en aquest territori, la franja de 25 a 29 anys és la que presenta menys freqüència de comprensió i de domini de la llengua entre els joves. En canvi, respecte a Catalunya, és remarcable que la gent jove del Montsià mostra més freqüentment un major coneixement del català (parlat, escrit i llegit), mentre que aquells que no l’entenen presenten un percentatge inferior.
55 Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.21 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
No l'entén Valors 56 136 219 181 544 212 1.561 % 1,7 3,1 4,7 4,0 2,6 1,8 2,8
L'entén Valors 69 142 273 336 1.746 1.616 5.324 % 2,1 3,2 5,8 7,3 8,3 13,7 9,4
L'entén i el Valors 71426 44 327 208 749 sap llegir % 0,2 0,3 0,6 1,0 1,6 1,8 1,3
El sap parlar Valors 42 54 77 147 2.024 3.015 6.264 % 1,3 1,2 1,6 3,2 9,6 25,6 11,1
El sap parlar Valors 114 143 301 671 7.361 4.782 13.961 i llegir % 3,5 3,2 6,4 14,6 35,0 40,6 24,8
El sap parlar, Valors 2.975 3.959 3.806 3.202 9.019 1.932 28.533 llegir i escriure % 91,2 89,0 80,9 69,9 42,9 16,4 50,6
Total Valors 3.263 4.448 4.702 4.581 21.021 11.765 56.392 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Amb relació a les dades de l’any 1996, a la taula 4.22 s’observa que a la comarca ha augmentat el percentatge de joves (de totes les franges) que no entenen el català, igual que el d’aquells que en tenen un major coneixement, amb l’excepció de la franja dels 15 als 19 anys. Per exemple, entre els joves de 20 a 24 anys es passa del 87,9% al 89% de no comprensió. El percentatge de joves que no entenen la llengua augmenta també en el conjunt de les Terres de l’Ebre i Catalunya, mentre que el de joves que la dominen s’incrementa en el cas de l’àmbit territorial, excepte en la franja dels 15 als 19 anys, i a Catalunya disminueix, amb l’excepció de la franja dels 25 als 29 anys.
56 Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.22 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
No l'entén Valors 24 34 43 38 208 193 611 % 0,6 0,8 1,0 1,0 1,1 1,7 1,1
L'entén Valors 51 80 171 223 1.409 1.289 3.781 % 1,3 2,0 4,1 5,6 7,2 11,3 6,9
L'entén i el Valors 20 20 32 44 311 136 605 sap llegir % 0,5 0,5 0,8 1,1 1,6 1,2 1,1
El sap parlar Valors 33 76 105 176 2.727 4.485 8.784 % 0,8 1,9 2,5 4,4 13,9 39,3 16,0
El sap parlar Valors 134 282 681 1.282 9.505 4.159 16.513 i llegir % 3,3 6,9 16,4 32,4 48,5 36,4 30,2
El sap parlar, Valors 3.764 3.585 3.114 2.194 5.433 1.157 23.571 llegir i escriure % 93,5 87,9 75,1 55,4 27,7 10,1 43,0
Total Valors 4.026 4.077 4.146 3.957 19.593 11.419 54.765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Tot i la predominança de la llengua catalana a la comarca, alguns joves perceben que la primera llengua que aprenen els nouvinguts és el castellà, encara que finalment acabarien utilitzant el català.
Considerant el coneixement del català segons el continent d’origen dels joves immigrants, s’observa que, a la comarca, la comunitat que presenta percentatges més elevats d’incomprensió de la llengua és l’africana en totes les franges d’edat joves, excepte en la de 15 a 19 anys. Pel que fa al major nivell de coneixement, es repeteix la tendència, ja que entre les comunitats més representades a la comarca, aquest és més freqüent entre els provinents de l’Europa de l’Est i els de Sud-Amèrica, mentre que la comunitat africana és la que presenta freqüències menors en aquest sentit. Així, per exemple entre els joves de 25 a 29 anys provinents de l’Àfrica, el percentatge de persones que escriuen, parlen i llegeixen el català és del 6,9%, mentre que entre els originaris de Sud-Amèrica és del 36,4% i entre els provinents de l’Europa de l’Est és del 31%. A banda d’aquestes comunitats, que són les més rellevants a la comarca, es destaca que els immigrants que provenen de la resta de la Unió Europea és el col·lectiu que presenta majors nivells de domini del català en totes les franges d’edat.
Al conjunt de les Terres de l’Ebre es repeteixen en línies generals aquestes tendències. En el cas de Catalunya, la comunitat que presenta més incomprensió és també l’africana, mentre que els que tenen major coneixement de la llengua són els procedents de l’Europa de l’Est.
En relació amb aquesta situació, els joves del Montsià distingeixen entre les poblacions més grans i les de dimensions més reduïdes, assenyalant que en aquestes últimes l’ús del català és més habitual.
Així mateix, tot i les dades estadístiques comentades, segons la gent jove, a les zones més turístiques, l’ús del català és menys habitual, fet que s’associa a la poca necessitat o al baix interès que algunes comunitats, com ara la sud-americana i l’anglosaxona, tindrien d’aprendre’l.
57 Es fa esment també del cas de ciutats com Barcelona i Tarragona, on es percep un major ús de la llengua castellana i la tendència a utilitzar-la fins i tot en converses entre catalanoparlants.
Tot i que es percep que part de les persones nouvingudes no aprendrien la llengua catalana en primer lloc, es mencionen els recursos oferts per l’Administració, com ara els cursos i les parelles lingüístiques. L’escola es considera també un element primordial en aquest sentit, i es vincula directament al major coneixement i utilització del català per part dels nens i els joves respecte als seus pares.
Entorn social i família
La relació amb la família d’origen
Els joves qualifiquen en general de respectuosa la relació que tenen amb els seus pares. Els treballadors que tenen una certa edat i ja no en depenen econòmicament consideren lògiques les mínimes normes de convivència que s’estableixen a les llars d’origen i les assumeixen sense considerar-les imposicions.
A més, els joves del Montsià, especialment els que viuen en municipis més reduïts, destaquen la major importància que es dóna a la família en comparació de les àrees més urbanes. La majoria valora positivament la proximitat amb els familiars. Alhora molts joves consideren que el fet de viure en un poble atorga major llibertat i facilita la maduració dels joves i l’assumpció de major autonomia abans que els que resideixen en àrees més urbanes. Així, diferencien la seva situació resumint-la de la manera següent: “Als pobles ens fem més grans abans, aviat sortim més al carrer, som més lliures, més independents”. Aquesta opinió, per exemple, la manifesten en el cas que hagin marxat fora durant una època, però també consideren que hi ha distincions amb els més joves.
No obstant això, molts d’ells comenten les diferències que perceben respecte a les noves generacions, i valoren negativament les relacions que veuen que s’estableixen entre els més joves i els seus pares. Es menciona, per exemple, la poca dedicació dels progenitors, i el menor respecte o majors capricis dels fills.
Aquests joves de menor edat sí que aspiren a guanyar autonomia respecte als pares, tot i que no en critiquen especialment les limitacions. Molts associen aquesta menor llibertat al fet de ser encara menors d’edat i esperen un canvi en la relació a partir dels 18 anys.
La creació de la família pròpia
Els joves relacionen la creació de la família pròpia amb el moment d’emancipar-se de la família. El fet de tenir parella, alhora, s’associa a un canvi en el ritme de vida. Per a molts, l’ús del temps lliure varia notablement; en destaquen, sobretot, que es tendeix a tenir una vida més tranquil·la i perden pes l’oci nocturn i les conductes associades. En certa mesura, per tant, la parella s’associa a estabilitat.
58 Per a la majoria de joves per sota dels 25 anys, el fet de formar una família pròpia, però, encara es veu com un fet llunyà, independentment que es tracti de joves que han marxat a estudiar fora o que s’han quedat treballant a la comarca. Els mateixos joves veuen que la situació de les famílies ha variat respecte a les generacions anteriors, i que, al contrari que fa uns anys, el moment de formar la família pròpia s’ha postergat, en general. Tot i que hi ha excepcions, consideren que els joves “estabilitzen la seva vida” més tard que en altres èpoques. En part, consideren que hi ha factors externs que influeixen en aquesta tendència –similars als que dificulten l’emancipació familiar– i, per altra banda, que el plantejament del cicle vital és experimentat de manera diferent, per exemple, de com ho van fer els seus pares.
Mobilitat
Desplaçament lligat a l’educació o el treball
Els joves del Montsià consideren que el desplaçament és un element clau a la comarca, com a tot l’Àmbit de les Terres de l’Ebre. D’una banda, afirmen que és molt habitual marxar de la comarca per falta de feines permanents i estables, especialment entre els joves amb major nivell de qualificació. De l’altra, també es menciona que molts es plantegen marxar fora per cursar estudis universitaris o fins i tot mòduls formatius.
En altres comarques, tampoc es disposa d’oferta suficient per cobrir les necessitats educatives de tots els joves i la demanda de llocs de treball. Els joves destaquen que en el cas de les Terres de l’Ebre, la major distància a les ciutats de referència, que són Barcelona, Tarragona o València, fa que en la majoria d’ocasions no sigui viable desplaçar-se diàriament. Per aquest motiu, consideren que hi ha major tendència a traslladar-se fora del Montsià.
Tot i que molts valoren negativament les distàncies físiques, que porten en major mesura al despoblament de la comarca per part dels joves més formats acadèmicament, entre els més joves que tenen previst cursar estudis superiors es valora positivament, i fins i tot s’espera aquesta experiència. Molts mostren una alta predisposició a marxar durant una temporada, ja que al desig de cursar els estudis escollits s’hi afegeix l’experiència vital que suposa. Així i tot, també són conscients del risc associat, ja que incrementa les possibilitats de no tornar després a la comarca.
A més d’aquesta situació, també existeix la realitat referent a la mobilitat diària dels joves de la comarca. Les dades mostren que al Montsià la majoria de la població (un 57,6%) treballa o estudia al mateix municipi on viu. Entre els joves, però, tot i que encara són majoria els que es queden a la població pròpia, tenen major pes que a la resta de la població els que es desplacen diàriament a altres localitats. Cal destacar especialment la situació dels joves de 20 a 24 anys, única franja en què aquests desplaçaments són més freqüents (un 46,7%).
Aquesta realitat és força similar a la que presenta la resta de les Terres de l’Ebre. A Catalunya, també és majoritari quedar-se al propi municipi, però té molt menys pes en la població major de 34 anys que a l’àmbit territorial i a la comarca. En canvi, entre els més joves (de 15 a 19 anys), el percentatge és superior, un 60,8% estudien o treballen allà on viuen, mentre que al Montsià en són un 56%.
59 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.23 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Domicili Valors 35 69 87 107 574 19 891 propi % 1,5 1,8 2,2 3,0 4,3 7,9 3,3
Varis Valors 49 204 277 323 1.426 20 2.299 municipis % 2,1 5,4 7,1 9,1 10,7 8,3 8,4
Municipi de Valors 1.325 1.731 2.099 2.014 8.344 179 15.692 residència % 56,0 45,4 53,9 56,5 62,5 74,6 57,6
Un altre Valors 953 1.780 1.404 1.101 2.982 22 8.242 municipi % 40,2 46,7 36,1 30,9 22,3 9,2 30,3
Un altre país Valors 62826 22 33 0 115 % 0,3 0,7 0,7 0,6 0,2 0,0 0,4
Total Valors 2.368 3.812 3.893 3.567 13.359 240 27.239 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
El desplaçament per motius laborals o educatius varia en funció del municipi de residència. Com mostren les dades, és entre els joves de les poblacions més petites que hi ha més viatges a altres municipis, de manera que fins i tot és més habitual que quedar-se a la mateixa localitat. En canvi, en les poblacions de més de 5.000 habitants, que agrupen també la majoria de la població de la comarca, el més habitual és treballar o estudiar al mateix municipi, excepte entre els joves de 20 a 24 anys (vegeu la taula A.17 de l’annex). Les diferències segons les dimensions del municipi també varien en funció de l’edat. En les poblacions de menys de 2.000 habitants, més del 90% dels joves menors de 20 anys marxen a altres municipis. A partir dels 20 anys, es redueixen aquests percentatges i les diferències amb els municipis més poblats.
La majoria dels joves del Montsià fan dos o més viatges al dia per motius laborals o d’estudis. Aquesta és l’opció més freqüent a la comarca, tot i que entre la població major de 34 anys és encara més habitual. Cal destacar també que, entre els majors de 29 anys, els que no fan cap viatge representen un percentatge reduït (per sota del 6%), mentre que entre els joves són més habituals, amb un màxim del 23,4% entre els joves de 20 a 24 anys.
60 Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.24 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Cap Valors 397 828 370 192 355 5 2.147 % 17,4 23,4 10,5 6,1 3,1 2,5 8,9
Un Valors 645 1.017 1.190 1.113 3.621 70 7.656 % 28,2 28,7 33,7 35,5 31,9 34,8 31,8
Dos o més Valors 1.242 1.694 1.969 1.832 7.383 126 14.246 % 54,4 47,9 55,8 58,4 65,0 62,7 59,2
Total Valors 2.284 3.539 3.529 3.137 11.359 201 24.049 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
Desplaçament lligat a l’oci
Els joves del Montsià acostumen a participar de l’oci de la seva comarca, en gran mesura, sense haver de desplaçar-se a altres comarques. Són els més joves (menors de 20 anys) els que destaquen especialment l’oferta d’oci nocturn dels caps de setmana, amb unes poblacions i zones molt determinades que són freqüentades seguint rutines força comunes. Així, els joves citen localitats, com ara la Sènia o Amposta, que es considera que disposen de suficients varietats i alternatives. Per tant, a diferència d’altres comarques, hi ha força tendència a quedar-se als municipis més propers i, en cas que no sigui el propi, es desplacen en cotxes d’amics o de la família.
Mitjans de desplaçament
Els joves afirmen que el cotxe és imprescindible per moure’s per la comarca, fins i tot entre els més joves, que utilitzen aleshores els dels amics o pares. De fet, molts joves ni tan sols es plantegen altres alternatives i assumeixen que a partir d’una edat cal tenir un cotxe per persona.
Aquesta realitat és encara més evident per als joves de fora d’Amposta i els dels municipis més reduïts, que consideren que hi ha majors implicacions. Alguns fins i tot creuen que la manca de transport suposa un inconvenient per als més joves a l’hora d’accedir als centres educatius.
Les dades de la taula 4.25 mostren que, tal com aprecien els joves, el mitjà de desplaçament majoritari a la comarca és, amb diferència, el vehicle privat, utilitzat com a transport principal per un 72,2% del total de la població. L’ús d’aquest mitjà presenta els percentatges més elevats entre els 25 i els 64 anys. Així i tot, entre els joves menors de 20 anys, és major el percentatge que utilitza altres mitjans (caminant o altres transports no motoritzats). Tot i que sempre és el mitjà menys habitual, el transport públic va reduint el seu ús progressivament amb l’edat dels joves, i passa del 14% de la població de 15 a 19 anys a només un 0,7% dels de 30 a 34 anys.
61 L’àmbit territorial presenta una dinàmica molt similar, tot i que entre els més joves el transport més habitual segueix sent el vehicle privat (amb un percentatge molt inferior al de la resta de la població). Alhora, el transport públic presenta uns percentatges lleugerament superiors en totes les franges d’edat. Per tant, ja sigui a la comarca o a l’àmbit territorial, l’ús del vehicle privat és més habitual que al conjunt de Catalunya, mentre que el transport públic és menys freqüent.
Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.25 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Vehicle Valors 757 1.935 2.406 2.324 8.269 125 15.816 privat % 40,1 71,4 76,2 78,9 75,1 63,8 72,2
Transport Valors 265 145 58 22 122 10 622 públic % 14,0 5,3 1,8 0,7 1,1 5,1 2,8
Caminant Valors 865 631 695 599 2.613 61 5.464 i altres % 45,8 23,3 22,0 20,3 23,7 31,1 24,9
Total Valors 1.887 2.711 3.159 2.945 11.004 196 21.902 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
La major utilització del vehicle privat a la comarca es fa encara més evident quan s’analitza la situació fora dels nuclis més grans. Si s’observa la distribució que presenta l’ús dels diferents mitjans de desplaçament segons la dimensió del municipi de residència (vegeu la taula A.18), es posa de manifest que hi ha diferències significatives en l’ús d’aquest mitjà en les poblacions, per sota i per sobre dels 5.000 habitants. Com afirmen els mateixos joves, aquestes divergències són més evidents entre els menors de 25 anys, entre els quals és més freqüent l’ús del vehicle privat a les poblacions més petites. Per exemple, entre els menors de 20 anys, només és a les poblacions de més de 5.000 habitants que el vehicle privat deixa de ser el mitjà més freqüent.
La durada més habitual dels desplaçaments dels joves és de menys de 10 minuts, temps destinat aproximadament per la meitat de la població en les diferents franges d’edat. La resta de la població (majors de 29 anys) presenta uns percentatges fins i tot superiors en aquests desplaçaments més curts. Pel que fa als desplaçaments més llargs, cal destacar que, tot i que són sempre poc freqüents, entre els joves els percentatges són superiors als de la resta de la població. Per exemple, en el cas dels viatges de més d’una hora, el pes que tenen duplica (o més) el de la població de 35 a 64 anys –només es donen en un 1,1% dels casos, mentre que el màxim es dóna entre els joves de 20 a 24 anys, amb un 2,5%.
Cal tenir en compte, però, que en aquesta distribució de la població segons el temps de desplaçament té molt pes la situació dels joves que viuen en els municipis més grans. Aquests representen, com s’ha comentat, més de tres quartes parts dels habitants i són els que majoritàriament destinen menys temps a desplaçar-se. En canvi, a la resta de municipis, entre els joves és més freqüent destinar més de 10 minuts a desplaçar-se, especialment entre els de menys edat (vegeu la taula A.19 de l’annex).
62 Temps de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).
Total 4.26 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població
Menys Valors 980 1.279 1.613 1.589 6.411 107 11.979 10 min. % 51,9 47,2 51,1 54,0 58,3 54,6 54,7
10-20 min. Valors 549 806 885 757 2.950 67 6.014 % 29,1 29,7 28,0 25,7 26,8 34,2 27,5
21-30 min. Valors 218 380 418 368 1.082 14 2.480 % 11,6 14,0 13,2 12,5 9,8 7,1 11,3
31-45 min. Valors 71 132 149 142 357 6 857 % 3,8 4,9 4,7 4,8 3,2 3,1 3,9
46-60 min. Valors 28 45 36 25 83 2 219 % 1,5 1,7 1,1 0,8 0,8 1,0 1,0
Més d'una Valors 41 69 58 64 121 0 353 hora % 2,2 2,5 1,8 2,2 1,1 0,0 1,6
Total Valors 1.887 2.711 3.159 2.945 11.004 196 21.902 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.
A la resta de l’àmbit territorial, també en totes les franges, és sempre més habitual desplaçar-se en menys de 10 minuts. Així i tot, el temps destinat és lleugerament superior que al Montsià, ja que els viatges de menys de 10 minuts no són tan freqüents com a la comarca, alhora que els desplaçaments superiors a una hora són lleugerament més habituals. En el conjunt de Catalunya és més freqüent que els joves es desplacin entre 10 i 20 minuts, i fins i tot triguen més freqüentment entre 21 i 30 minuts que menys de 10. El percentatge de joves que realitzen desplaçaments més llargs és notablement superior a Catalunya que a l’àmbit territorial, i sobretot que al Montsià. Per tant, es pot afirmar que els joves de les Terres de l’Ebre, i de manera més accentuada els del Montsià, destinen menys temps a desplaçar-se diàriament que la mitjana catalana.
Mobilitat lligada a canvis de residència
El Montsià presenta un saldo de migracions juvenils per canvi de residència proper a zero; és a dir, que el nombre de joves que vénen a viure a la comarca és similar al dels que en marxen. Així i tot, la diferència és positiva, amb un increment que es va fixar en només 27 noves residències l’any 2003. Cal destacar, però, les diferències entre edats, ja que entre els més joves (menors de 20 anys) és major el nombre de joves que marxen de la comarca (saldo negatiu), mentre que en els més grans (majors de 24 anys) són superiors les arribades. A més, la mobilitat és molt més alta entre els joves de major edat, amb un increment significatiu en el nombre de canvis de residència als 20 anys.
63 La taula 4.27 reflecteix les comarques de les que prové la gent jove que fixa la seva nova residència al Montsià i a les que va la gent jove de la comarca quan es canvia. Cal destacar que la majoria dels moviments del Montsià es donen amb la resta de l’Estat espanyol, ja sigui de joves que en provenen (un 37,6% de les noves residències) o dels que es desplacen cap a l’Estat (un 35,7% dels joves del Montsià que canvien de residència). Per tant, les xifres posen de manifest que el Montsià és una comarca fronterera del territori català i que, entre els joves, és habitual la mobilitat fora de Catalunya. També és significatiu el pes de les noves llars de joves que provenen de la mateixa comarca (27,5%), seguits, amb diferència, pels que procedeixen del Baix Ebre i el Barcelonès. Els joves de la comarca tendeixen a desplaçar-se a viure també a aquestes mateixes àrees d’on provenen els nouvinguts, amb una distribució força similar.
El flux de migracions del 2003 presenta certes similituds amb el que es donava vuit anys abans, el 1995. Les comarques d’on procedien i a les quals anaven els joves eren les mateixes, encara que amb lleugeres variacions. La mobilitat amb el Baix Ebre era molt superior l’any 1995 i, per exemple, entre els nous residents al Montsià tenien gairebé el mateix pes els joves que ja hi residien abans que els que provenien del Baix Ebre. Un altre canvi força significatiu, compartit per altres comarques, és l’increment del nombre de migracions, tant d’entrada com de sortida. Cal destacar, però, que en el cas del Montsià l’augment ha estat inferior en les arribades, ja que el saldo migratori l’any 1995 era superior al del 2003, a més de ser positiu en totes les franges d’edat.
64 Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 2003 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal
Procedència Montsià Destí Montsià 4.27 Comarca de destí Comarca de procedència Saldo intercomarcal 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total Alt Camp – 0,4 0,3 0,3 – – 0,3 0,1 0 -1 0 -1 Alt Empordà – 1,3 0,3 0,6 – – 0,5 0,3 0 -3 1 -2 Alt Penedès – – – – 1,3 0,4 0,3 0,4 1 1 1 3 Alt Urgell ––––––––0000 Alta Ribagorça – 0,4 – 0,1 – – – – 0 -1 0 -1 Anoia – 0,4 – 0,1 – – – – 0 -1 0 -1 Bages – – – – – 0,4 – 0,1 0 1 0 1 Baix Camp 7,5 2,6 4,0 4,0 1,3 1,3 1,3 1,3 -6 -3 -9 -18 Baix Ebre 9,7 11,5 12,6 11,8 12,8 11,5 13,6 12,8 1 0 9 10 Baix Empordà – – 0,3 0,1 – – 0,3 0,1 0 0 0 0 Baix Llobregat 2,2 0,4 1,7 1,3 1,3 2,1 2,1 2,0 -1 4 2 5 Baix Penedès – – – – – 0,4 0,8 0,6 0 1 3 4 Barcelonès 7,5 8,1 8,0 8,0 7,7 11,9 6,7 8,5 -1 9 -2 6 Berguedà – – – – – – 0,3 0,1 0 0 1 1 Cerdanya ––––––––0000 Conca de Barberà – 0,4 0,6 0,4 – – – – 0 -1 -2 -3 Garraf – 0,4 0,6 0,4 1,3 – – 0,1 1 -1 -2 -2 Garrigues ––––––––0000 Garrotxa ––––––––0000 Gironès – 1,7 0,3 0,7 – 0,4 – 0,1 0 -3 -1 -4 Maresme – – 0,3 0,1 – 0,4 0,3 0,3 0 1 0 1 Montsià 28,0 28,1 29,0 28,6 33,3 28,1 25,9 27,5 0 0 0 0 Noguera – – 0,3 0,1 – – 0,3 0,1 0 0 0 0 Osona 1,1 – 1,7 1,0 – – – – -1 0 -6 -7 Pallars Jussà ––––––––0000 Pallars Sobirà ––––––––0000 Pla d'Urgell ––––––––0000 Pla de l'Estany ––––––––0000 Priorat ––––––––0000 Ribera d'Ebre – – 0,9 0,4 – 0,9 0,3 0,4 0 2 -2 0 Ripollès ––––––––0000 Segarra ––––––––0000 Segrià – – 0,3 0,1 1,3 0,9 0,5 0,7 1 2 1 4 Selva 1,1 – – 0,1 – – 1,0 0,6 -1 0 4 3 Solsonès – – – – – 0,4 – 0,1 0 1 0 1 Tarragonès 4,3 3,8 3,4 3,7 1,3 1,7 1,3 1,4 -3 -5 -7 -15 Terra Alta – – – – – 1,3 0,5 0,7 0 3 2 5 Urgell – – – – – – 0,8 0,4 0 0 3 3 Val d'Aran – – 0,3 0,1 – – – – 0 0 -1 -1 Vallès Occidental 2,2 0,4 1,7 1,3 3,8 2,6 3,1 3,0 1 5 6 12 Vallès Oriental – – 0,9 0,4 1,3 – 0,5 0,4 1 0 -1 0 Resta de l’Estat 36,6 40,0 32,5 35,7 33,3 35,3 39,7 37,6 -8 -11 42 23 espanyol Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 -(15) () (42) (27) (93) (235) (348) (676) (78) (235) (390) (703) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
65 Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 1995 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal
Procedència Montsià Destí Montsià 4.28 Comarca de destí Comarca de procedència Saldo intercomarcal 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total Alt Camp ––––––––0000 Alt Empordà – 1,0 – 0,3 – – – – 0 -1 0 -1 Alt Penedès ––––––––0000 Alt Urgell ––––––––0000 Alta Ribagorça ––––––––0000 Anoia – – 1,3 0,6 – – – – 0 0 -2 -2 Bages – 1,0 0,7 0,6 – 1,6 0,6 0,7 0 1 0 1 Baix Camp 8,7 3,0 0,7 3,1 3,5 0,8 0,6 1,5 -2 -2 0 -4 Baix Ebre 13,0 17,2 20,0 17,6 15,7 21,1 20,2 19,2 9 9 3 21 Baix Empordà – – – – 0,9 0,8 – 0,5 1 1 0 2 Baix Llobregat 1,4 1,0 3,3 2,2 5,2 3,3 3,7 4,0 5 3 1 9 Baix Penedès – 1,0 0,7 0,6 0,9 – – 0,2 1 -1 -1 -1 Barcelonès 1,4 7,1 6,7 5,7 1,7 5,7 9,8 6,2 1 0 6 7 Berguedà ––––––––0000 Cerdanya ––––––––0000 Conca de Barberà ––––––––0000 Garraf 2,9 – 1,3 1,3 – – – – -2 0 -2 -4 Garrigues ––––––––0000 Garrotxa ––––––––0000 Gironès – – – – – – 0,6 0,2 0 0 1 1 Maresme – – 2,0 0,9 – – 1,8 0,7 0 0 0 0 Montsià 17,4 28,3 32,0 27,7 10,4 22,8 29,4 21,9 0 0 0 0 Noguera 1,4 – – 0,3 – – – – -1 0 0 -1 Osona – – 0,7 0,3 – – – – 0 0 -1 -1 Pallars Jussà ––––––––0000 Pallars Sobirà – – – – 2,6 0,8 – 1,0 3 1 0 4 Pla d'Urgell – – – – 0,9 – – 0,2 1 0 0 1 Pla de l'Estany ––––––––0000 Priorat ––––––––0000 Ribera d'Ebre – – 0,7 0,3 – 0,8 1,2 0,7 0 1 1 2 Ripollès ––––––––0000 Segarra ––––––––0000 Segrià – – – – – 1,6 1,2 1,0 0 2 2 4 Selva ––––––––0000 Solsonès ––––––––0000 Tarragonès 5,8 2,0 – 1,9 0,9 0,8 3,1 1,7 -3 -1 5 1 Terra Alta 2,9 – 1,3 1,3 – 0,8 1,2 0,7 -2 1 0 -1 Urgell – 1,0 – 0,3 – – – – 0 -1 0 -1 Val d'Aran ––––––––0000 Vallès Occidental 1,4 1,0 1,3 1,3 0,9 2,4 0,6 1,2 0 2 -1 1 Vallès Oriental – – – – 0,9 0,8 – 0,5 1 1 0 2 Resta de l’Estat 43,5 36,4 27,3 33,6 55,7 35,8 25,8 37,4 34 8 1 43 espanyol Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 (46) (24) (13) (83) (69) (99) (150) (318) (115) (123) (163) (401) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.
66 Sentiment de pertinença
Entre els joves de la comarca es posa de manifest un cert grau d’arrelament al Montsià, alhora que, com en les altres comarques de l’àmbit territorial, una important consciència de pertànyer a les Terres de l’Ebre. Així i tot, podrien identificar-se alguns factors que semblen relacionar-s’hi. D’aquesta manera, el fet de residir en una població de dimensions reduïdes sembla afavorir el sentiment d’arrelament, mentre que entre els joves de més edat aquest sembla també ser més intens. Cal fer, però, esment de la importància que l’oferta laboral té per als joves, especialment entre aquells de més edat i amb un nivell formatiu superior, i que contribueix al fet que molts d’ells es traslladin a viure a altres zones amb més oferta.
D’aquesta manera, encara que entre aquest col·lectiu de joves és freqüent viure fora de la comarca per motius formatius o laborals, molts d’ells mostren una clara identificació amb el Montsià i s’hi desplacen amb freqüència, normalment cada cap de setmana.
El sentiment de pertinença es posa de manifest també entre aquells joves que, havent residit a altres municipis, normalment per motius formatius, consideren la seva aportació de riquesa al territori un altre motiu per tornar-hi.
Per als joves del Montsià, la vida a la comarca es caracteritza per la bona qualitat de vida basada en la tranquil·litat i la conservació de l’entorn, que oposen repetidament a la de les ciutats, que, si bé consideren que té més oferta i diversitat laboral i d’oci, també es veu més cara i agitada.
Relacions amb l’Administració
Com en altres comarques geogràficament allunyades de les principals ciutats, entre els joves es manifesta una crítica per l’excessiva centralització de les administracions que consideren que hi ha. A aquesta apreciació s’afegeix, per a alguns, la sensació que la realitat del Montsià i, per extensió, de l’àmbit territorial, és poc compresa, i en algunes ocasions també poc valorada.
67 5 Síntesi i conclusions
5.1 Emancipació
5.1.1 Educació
La distribució de la població segons el nivell d’instrucció posa de manifest que la comarca se situa per sota de la mitjana catalana en l’àmbit educatiu, ja que és major el pes que tenen els joves amb estudis obligatoris com a màxim i, en canvi, tenen menor pes els estudis superiors. Aquesta situació és lleugerament més accentuada al Montsià que a la resta de l’àmbit.
Tal com la gent jove percep, la realitat educativa es diferencia entre nois i noies. A més d’aspectes lligats a diferències en actituds i interessos remarcats pels joves de la comarca, les dades mostren divergències significatives en el nivell d’instrucció segons el gènere. Com en altres comarques, entre els nois tenen més pes els estudis mínims obligatoris com a màxim que en les noies. Per contra, el percentatge de joves amb estudis postobligatoris és superior en les noies.
Els joves del Montsià destaquen la manca d’oferta formativa superior com un dels elements que diferencia la seva comarca i suposa, en part, un desavantatge respecte a altres àmbits territorials. Haver de marxar fora per cursar aquest tipus d’estudis té diverses implicacions en la vida dels joves, encara que majoritàriament no es considera un impediment en el cas dels que tenen clara la seva vocació universitària.
Pel que fa a la resta d’estudis, no es critica la manca d’oferta, però sí que es considera, per exemple, que en el cas de la formació professional els estudis disponibles a la comarca o rodalies sí que condiciona l’elecció dels joves, mentre que en el cas dels que tenen previst cursar estudis universitaris, és molt més influent la vocació o l’interès personal a l’hora d’escollir la carrera. Així i tot, també se citen altres elements que poden tenir certa influència en la trajectòria educativa dels joves, com ara l’entorn social (amics i família), especialment en les localitats més petites.
Els joves són conscients de la vinculació que es dóna entre els estudis cursats (o els futurs) i la col·locació al mercat laboral. Per aquest motiu, molts prenen també en consideració les futures sortides professionals d’una determinada elecció formativa, ja sigui per assegurar-se que serà una decisió que coincideixi amb les seves motivacions personals (en el cas dels universitaris, per exemple) o amb el seu plantejament vital (poder assegurar trobar una feina d’acord amb les seves expectatives).
5.1.2 Treball
El Montsià presenta una taxa d’ocupació juvenil molt similar a la catalana, amb un 30% d’actius entre els menors de 20 anys, i un 70% entre els joves de 20 a 24. Aquestes xifres impliquen que a la comarca és major l’activitat entre els joves que en el conjunt de les Terres de l’Ebre. Com en altres comarques, és en els grups amb formació professional i els que tenen estudis superiors, d’entre 25 i 29 anys, que és major el nombre d’actius, mentre que els mínims es donen entre els joves amb estudis de primària o batxillerat.
A les Terres de l’Ebre, i sobretot al Montsià, és menys habitual que a la resta de Catalunya compaginar els estudis amb una feina continuada. No obstant això, molts joves sí que intenten cercar petites ocupacions puntuals, especialment en època de vacances, i molt lligades al sector dels serveis, per tal de poder comptar amb uns mínims ingressos propis.
68 Els treballadors joves de la comarca ocupen feines en el sector dels serveis en menor mesura que a la resta de Catalunya, tot i que és el sector amb major ocupació. Cal destacar que entre els més joves, però, tenen major pes la indústria i la construcció, especialment si s’analitza la distribució per sexes. Entre les noies el sector serveis sí que és el majoritari, mentre que en els nois té un pes molt inferior, i només és entre els de major edat on es dóna un major nombre de treballadors.
Els joves consideren que la via més útil per trobar una feina són les relacions personals, canal que valoren més eficaç que altres vies més formals, independentment del nivell d’estudis.
Els més joves de la comarca treballen majoritàriament en ocupacions de perfil més baix, i el nivell de qualificació millora notablement amb l’edat, alhora que augmenta l’ocupació. Cal destacar que es donen diferències significatives en els nivells de qualificació de les feines segons el grau de formació dels treballadors, amb tendències similars a la resta de Catalunya. De manera semblant, els joves se situen amb més freqüència que la resta de la població en la categoria socioeconòmica baixa, tot i que paral·lelament a la qualificació dels llocs de treball i al nivell d’estudis, la categoria va millorant progressivament amb les edats, també en la població per sobre dels 29 anys. A Catalunya es dóna igualment aquesta millora de la categoria socioeconòmica en la població amb l’edat, però de manera més pronunciada, ja que entre els més joves els percentatges en la categoria baixa són similars als de la comarca, però a mesura que augmenta l’edat, el nivell majoritari de la població al Montsià se situa per sota.
Els joves del Montsià destaquen una de les problemàtiques laborals que tenen major incidència entre els joves: la inestabilitat. Com les dades també demostren, es tracta d’una situació molt més habitual entre els joves que en la resta de la població, que, a més, té major rellevància a la comarca que a la resta de Catalunya, i fins i tot que a la resta de l’àmbit. La repercussió de l’eventualitat varia segons l’edat (entre els més joves les taxes són molt més elevades) i el nivell formatiu. En canvi, l’atur al Montsià és més reduït que a la resta de Catalunya, no només per al conjunt de la població, sinó també entre els joves. Tant pel que fa a l’atur com pel que fa a l’eventualitat, el grup amb menor nivell d’estudis (primària com a màxim) presenta major impacte de les dues problemàtiques, mentre que els que viuen una situació més favorable són els joves amb formació professional. Els titulats universitaris presenten un comportament força diferenciat de la resta, en part pel fet d’iniciar més tard la seva trajectòria laboral i per una millora molt més ràpida en les taxes d’atur i l’eventualitat d’una franja d’edat a una altra.
Al mercat laboral del Montsià, existeixen diferències en l’ocupació juvenil segons el sexe, amb tendències similars a les del conjunt de Catalunya. La diferent distribució dels treballadors i treballadores per sectors també es dóna en altres àrees. Per una banda, la taxa d’activitat és sempre superior entre els nois, que s’incorporen abans al mercat laboral, però també entre els de major edat. Per l’altra banda, entre els actius, l’atur té més incidència en les noies. També es donen diferències en el nivell de qualificació de les feines que realitzen ambdós sexes. Entre els nois, sempre és majoritari ocupar llocs de nivell mitjà, mentre que en les noies és superior el percentatge de treballadores en nivell baix, encara que també en nivells alts.
Es viuen diferències també en els llocs de treball segons la població de naixement dels treballadors, ja que, com els mateixos joves afirmen, entre els joves procedents de fora de l’Estat espanyol, les feines són de qualificació molt inferior a les dels autòctons. En moltes ocasions es tracta de treballs en sectors en què els joves de la comarca no volen treballar, i amb unes condicions que dificulten la millora d’aquests ocupats.
69 Molts joves donen importància a la possibilitat de poder progressar o millorar professionalment. Els elements en què es basa aquesta millora depèn de les prioritats de cada jove, encara que se citen elements comuns que es valoren com a importants en una feina. A més de la remuneració, es parla de l’ambient, les condicions de treball i el tracte amb el treballador. Els joves de major qualificació donen especial importància a l’ajustament de la feina a la seva formació i les seves expectatives; per aquest motiu, molts es plantegen la possibilitat de marxar fora, ja que es percep que l’oferta laboral a la comarca per aquests perfils està molt limitada.
5.1.3 Habitatge
La gent jove valora negativament la situació del mercat immobiliari a la comarca. Per una banda, en critiquen els preus, ja que consideren que no s’ajusten a les diferències de nivell de vida de l’àmbit en comparació d’altres territoris. Per altra banda, es parla de la limitada oferta existent, que es concentra en els municipis més grans i està afavorint el despoblament dels municipis més petits per part dels autòctons. Alhora, es percep que en determinades àrees, el fet de ser una comarca receptora de turistes i nouvinguts de classe benestant ha portat un increment dels preus i més tendència a l’especulació amb l’habitatge.
Els elements de l’entorn, junt amb la no-percepció per part dels joves que “hi hagi una necessitat” d’emancipar-se si no és perquè tenen una parella amb la qual volen iniciar una nova trajectòria, fan que molts joves marxin més tard de casa dels pares. Així i tot, el Montsià es caracteritza per tenir un nombre de joves emancipats per sobre de la taxa catalana, al contrari que la mitjana de l’àmbit.
Els joves tenen la llar d’origen com a referència a l’hora de plantejar-se l’habitatge propi, tot i que no n’esperen les mateixes condicions. Per a molts, es diferencia entre les expectatives sobre el primer habitatge i les que tenen sobre el seu habitatge ideal a llarg termini. Un exemple es dóna en el règim de tinença, ja que els joves, com la resta de la població, valoren (en general) molt més positivament la propietat. En canvi, entre els joves que s’emancipen el lloguer té un pes molt superior que a la resta de població de la comarca, i va reduint-se amb l’edat. També cal destacar una particularitat de les Terres de l’Ebre, que és l’elevat pes dels pisos de propietat per herència o donació. Entre els joves del Montsià, aquest fet també té repercussions, encara que en major mesura i, per exemple, alguns joves es plantegen la possibilitat de crear una nova llar vinculada a l’habitatge familiar.
Els elements que els joves mencionen com a influents en l’emancipació, ja sigui com a frens o com a facilitadors, com ara els estudis i les condicions laborals, també queden reflectits en les dades. Així, com afirmen els joves, els grups amb un nivell d’estudis superiors tendeixen a endarrerir el moment d’emancipar-se, principalment a causa de la finalització més tardana d’aquesta etapa. Alhora, els percentatges d’emancipats són lleugerament més elevats entre els joves que treballen amb una major estabilitat (assalariats fixos), però també citen el fet de sentir-se assentats a la comarca en termes laborals.
5.1.4 Salut
Entre els joves del Montsià, l’atenció respecte a la salut se centra en el consum d’alcohol i la conducció sota els seus efectes, el risc lligat a les pràctiques sexuals i, sobretot, al consum de drogues, especialment del cànnabis.
70 Els joves de més edat consideren que hi ha acceptació social del consum de cànnabis. Aquest fet es relacionaria amb la seva desvinculació de l’oci nocturn, la desinhibició i la baixa consciència dels riscos consegüents entre els més joves. En canvi, entre els de més edat es percep un consum més controlat, però de substàncies més dures, a causa d’una major disponibilitat de recursos econòmics. Així, l’accés a les drogues es considera generalitzat entre els joves del Montsià. La ingesta d’alcohol també s’hi percep estesa, encara que estaria més vinculada a les nits d’oci.
S’esmenten alguns factors que explicarien l’elevat consum de drogues, com ara el contacte entre joves d’edats diverses derivat de la implantació de l’ESO, que portaria als de menys edat a voler imitar els hàbits dels alumnes més grans. Aquest fet contribuiria a avançar el moment en què comencen a prendre drogues. Se cita també la poca predisposició dels professors a respondre davant el consum als instituts, d’una manera similar als pares, que actuarien només quan el consum causa problemes en la vida dels fills. Per altra banda, la necessitat de consumir drogues que tindrien alguns joves per tal de gaudir del temps d’oci, així com els hàbits dels amics, serien factors també influents en el consum de la gent jove.
Respecte al risc lligat a la sexualitat, cal destacar que, tot i que segons la gent jove el preservatiu s’utilitzaria amb freqüència, també es consideren habituals altres mètodes dirigits a evitar embarassos. En aquest sentit, cal destacar que la consciència de risc es refereix més a aquesta possibilitat que a la de desenvolupar malalties, fet que es relaciona amb la major precaució que prendrien les noies.
La modificació d’hàbits perjudicials o de risc com a conseqüència de les campanyes realitzades per les administracions es percep amb escepticisme, tot i que s’admet un bon nivell d’informació entre els joves. En canvi, les experiències reals, pròpies o properes, i les sancions econòmiques es consideren més efectives per modificar aquests comportaments.
5.1.5 Cultura i estils de vida
Tot i que els joves del Montsià consideren que les nits del cap de setmana són els moments principals d’oci, es parla d’altres activitats de lleure realitzades entre setmana o durant els dies festius. D’aquesta manera, es fa esment de la participació dels més joves en activitats extraescolars esportives i sobretot musicals, que són especialment seguides a la comarca. Entre els joves de més edat, la reunió al bar del poble, amb freqüència per veure partits de futbol, se cita també com un element notable d’oci, particularment en les poblacions més petites. En aquestes, la celebració de torneigs esportius es viu com un fet amb una importància notable. També es destaquen les festes majors, molt concorregudes, que determinen, segons els mateixos joves, una diferenciació entre l’oci d’estiu i d’hivern a la comarca. Respecte a l’oci nocturn de cap de setmana, es fa referència a l’assistència a discoteques i locals similars que, tot i implicar un desplaçament, seria estesa entre els joves de la comarca, sobretot entre els de menys edat.
Així i tot, bona part dels joves del Montsià consideren que l’oferta d’oci a la comarca és escassa, fet que relacionen amb les nombroses iniciatives autoorganitzades de caràcter lúdic que existirien a la comarca.
Les colles d’amics són un altre element primordial de l’oci dels joves, tot i que aquests atribueixen a l’amistat una importància més enllà de compartir les estones de lleure. Així, els grups d’amics, que normalment estan compostos per joves d’una mateixa població, es consideren un factor rellevant de l’arrelament al territori, mentre que la seva estabilitat al llarg del temps es percep com un fet diferencial respecte a les colles de joves de les ciutats, com per exemple, Tortosa.
71 La imatge també es viuria d’una manera diferent als pobles i a les ciutats, ja que en els primers es percep una especial atenció a l’aparença física que homogeneïtzaria l’estètica dels joves. La importància conferida a la imatge es vincula a la influència dels mitjans de comunicació i, segons els joves, es considera un element atorgador d’identitat a partir del qual amb freqüència, també entre la gent jove, es jutja la persona.
Les despeses derivades d’elements com els desplaçaments o les entrades a locals es relacionen amb la baixa capacitat d’estalvi que es reconeix entre els joves de més edat.
5.2 Participació
Les iniciatives de tipus participatiu es perceben nombroses a la comarca, fet que es vincula a la manca d’oferta d’oci que, segons els joves, hi hauria al Montsià. D’aquesta manera, es posa de manifest que les diverses entitats organitzen activitats principalment lúdiques. Les esportives, però sobretot les musicals, serien rellevants al Montsià.
Els joves de la comarca assenyalen algunes diferències entre el teixit participatiu dels pobles i el de les ciutats, com ara Tortosa. En concret, consideren que en aquests municipis la participació de tota la població, i també de la gent jove, és més habitual. Aquest fenomen es vincula a una menor oferta d’alternatives lúdiques i a unes xarxes veïnals més estretes a causa de l’aïllament que alguns d’aquests municipis haurien tingut en el passat o tindrien actualment. Per altra banda, hi hauria més varietat d’entitats a les ciutats, segons perceben els joves del Montsià.
El jovent de la comarca distingeix també entre les entitats que mantindrien una activitat més pautada i aquelles que, organitzades per joves, tindrien un funcionament més espontani, tot i que se’ls atribueix un important paper dinamitzador de les diverses poblacions.
Es considera que, com en altres comarques, són les mateixes persones les que col·laboren en les diverses entitats. Així i tot, el fet de ser fora de la comarca entre setmana, fet habitual en una bona part de la gent jove, no suposa un trencament amb aquestes activitats, perquè, sobretot les de caire més lúdic, es realitzen durant els caps de setmana o durant l’estiu.
Es posa de manifest una certa col·laboració entre les administracions, principalment la local, i les diverses entitats. Aquesta sembla expressar-se a partir de la cessió de locals i del suport financer. Així i tot, es consideren excessius els tràmits necessaris per aconseguir aquests ajuts i la formalització de les entitats.
5.3 Cohesió social i equilibri territorial
Convivència
La immigració a la comarca
Tal com assenyala la gent jove, que percep la immigració com un fenomen estès, la comarca del Montsià presenta una proporció de persones nascudes fora de Catalunya, tant a la resta de l’Estat com fora d’aquest, superior al conjunt de l’àmbit i també superior al conjunt de Catalunya pel que fa als provinents de fora de l’Estat.
72 Concretament, es destaca la presència del col·lectiu romanès, la incidència del qual és superior a la d’altres, com el marroquí, fet que constitueix una peculiaritat de la comarca, tant respecte a l’àmbit com respecte a Catalunya. Tot i que amb una incidència molt menor, és remarcable que els provinents d’Alemanya tenen una presència major al Montsià que a l’àmbit i a Catalunya.
El país de provinença dels immigrants es revela com un element relacionat amb el contacte amb els autòctons. Així, els originaris de l’Europa de l’Est, més vinculats a la vida del poble, serien més accessibles, mentre que amb els originaris del Marroc el contacte seria més dificultós.
Pel que fa a l’edat d’aquests joves, s’observa que tenen majoritàriament entre 25 i 29 anys. Tanmateix els provinents de la Unió Europea constitueixen una excepció, ja que n’hi ha més que tenen entre 15 i 19 anys. Aquest fet és també una peculiaritat de la comarca respecte a l’àmbit.
Les dades mostren que es tracta d’una immigració recent, ja que generalment –amb l’excepció dels provinents de la Unió Europea– porten menys de dos anys al municipi. La gent jove assenyala una distinció de les poblacions de residència segons la categoria socioeconòmica del grup, ja que els provinents dels països més desafavorits residirien a les zones agrícoles. També s’observa que és més habitual que els immigrants resideixin en poblacions d’entre 500 i 2.000 habitants, sobretot els que provenen del continent europeu.
Les reduïdes dimensions d’un municipi i un baix volum dels immigrants que hi resideixen es consideren factors facilitadors del contacte, així com l’assistència a centres formatius, a activitats lúdiques o la coincidència en els llocs de treball.
Ús del català
Segons els joves del Montsià, la llengua principal a la comarca és el català, tot i que la seva utilització es percep com a menys habitual que en les comarques interiors de les Terres de l’Ebre, fet que es relaciona amb la incidència de persones provinents d’altres zones de l’Estat o de fora d’aquest.
En consonància amb aquesta apreciació, les dades mostren que entre la gent jove del Montsià, els nivells d’incomprensió són lleugerament superiors als de l’àmbit, mentre que els de domini són molt similars.
Segons consideren els joves, el país o la zona de provinença, en el cas dels originaris de la resta de l’Estat, és un factor que influeix en l’ús del català, com també l’edat de la persona, ja que entre els joves seria més habitual utilitzar-lo.
Aquesta apreciació coincideix amb les dades estadístiques, que mostren un major domini de la llengua catalana entre els joves respecte a les edats posteriors. S’observa, però, que la franja dels 25 als 29 anys presenta una freqüència de domini inferior respecte a edats més joves, fet que coincideix amb la major incidència de joves immigrants.
Respecte a aquesta situació, els joves originaris de la comarca consideren que entre les persones nouvingudes és més habitual aprendre o utilitzar el castellà en primer lloc, tot i que majoritàriament acabarien aprenent i utilitzant el català.
73 Les dimensions del municipi, l’assistència a centres formatius o els recursos oferts per les administracions, com ara els cursets de català o les parelles lingüístiques, n’afavoririen, segons els joves del Montsià, tant l’aprenentatge com la utilització.
Entorn social
Els joves de la comarca, en general, valoren positivament la relació que mantenen amb les seus pares, considerant que, vivint a casa, s’estableixen unes normes mínimes necessàries i lògiques per a la convivència. Els més joves, però, sí que aspiren a millorar quant a autonomia. De totes maneres, els joves de més edat perceben que les relacions que els més joves tenen amb els seus pares han variat en comparació d’anys anteriors, amb una disminució del respecte i la comunicació. Els joves, a més, destaquen que el fet de viure en pobles té implicacions en el seu entorn social, ja que, d’una banda facilita les relacions i afavoreix la proximitat amb la família, i, de l’altra, els atorga més llibertat per ser autònoms abans que els joves de grans ciutats.
La majoria de joves de la comarca associen el moment d’estabilitzar la seva vida al fet de formar una nova família (quan se’n van a viure en parella). Molts ho plantegen com un moment llunyà en les seves vides, en part per les dificultats associades a l’emancipació, que consideren que repercuteixen en un canvi de mentalitat social en general.
Violència
Alguns joves del Montsià esmenten un cert sentiment d’inseguretat a la comarca, sensació que es vincularia a la immigració (es mencionen les màfies de l’Europa de l’Est), el tràfic de drogues i l’oci nocturn.
De totes maneres, les majors dimensions d’un municipi i l’existència de zones d’oci en aquest semblen relacionar-se amb els comportaments violents. Alhora, es posa de manifest un canvi en l’actitud d’alguns joves, que estarien més predisposats a buscar conflictes sense motivacions clares.
Mobilitat
Els joves de la comarca viuen la mobilitat com un element clau en tot l’àmbit territorial. En part, se centren en la falta d’oferta educativa i laboral, que fa que molts joves hagin de desplaçar-se diàriament o, en moltes ocasions, marxar de la comarca, especialment els més qualificats. Aquesta situació fa que alguns joves parlin d’una tendència de despoblament, sobretot en els municipis més petits.
Per altra banda, els joves que viuen a la comarca parlen de la necessitat de comptar amb cotxe propi. Per a molts, la realitat de tot l’Àmbit de les Terres de l’Ebre fa que sigui considerat com l’única possibilitat de transport viable. Aquesta realitat també es veu reflectida en les xifres sobre els desplaçaments a la comarca. Així, la majoria de desplaçaments es realitzen amb aquest mitjà i tenen una durada més reduïda que al conjunt de Catalunya. En els municipis més petits, encara és més accentuada aquesta dependència del vehicle privat, mentre que, a diferència dels nuclis més grans, entre la gent jove és més habitual desplaçar-se fora del municipi per treball o estudis. Alhora, és superior el temps que dediquen als desplaçaments diaris.
74 Analitzant les migracions per canvis de residència a la comarca, es fa evident que al Montsià hi ha un flux important amb altres àrees de fora de Catalunya, tant de joves que en provenen com de joves que hi van a viure. Cal destacar, també, que tot i que en els darrers anys ha augmentat significativament el nombre de canvis de residència, i que són més els nouvinguts que els que marxen del Montsià, el saldo net és positiu, però molt reduït. Per tant, com succeeix a tot l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, es diferencia d’altres àmbits territorials en el fet que no existeix un increment notable de joves arribats a la comarca.
Sentiment de pertinença
Entre la gent jove del Montsià, es dóna un fort sentiment de pertinença a la comarca, que es fa més evident si es combinen la residència en una població petita i una edat més avançada de la persona. La reduïda oferta laboral es revela, però, com un factor que afecta de forma considerable a la permanència dels joves a la comarca.
Entre els joves es posa de manifest la bona qualitat de vida del Montsià, que oposen a la dinàmica de les ciutats. Per altra banda, hi ha una reivindicació de la realitat del territori en contraposició a la percebuda centralització de les administracions. Aquestes desconeixerien i valorarien poc aquesta realitat.
75 6 Bibliografia
Caixa de Catalunya. (2003). Anuari Econòmic Comarcal 2003, Barcelona, Caixa de Catalunya.
Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2003). Enquesta als joves de Catalunya 2002. Avançament de resultats, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2004). Enquesta als joves de Catalunya 2002, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Casal, J.; Masjuan, J. M. i Planas, J. (1991). La inserción social y profesional de los jóvenes, Madrid, CIDE.
Feixa, C. (1993). La joventut com a metàfora, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Miret, P. (2004). Emancipació domiciliària, laboral i familiar dels joves a Catalunya. Barcelona, Secretaria General de Joventut.
López, J.; Módenes, J. (2001). Els joves catalans en el 2011: els canvis que vénen, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Módenes, J.A.; López J. (2000). Análisis territorial de los jóvenes catalanes 1991-2001, Barcelona, CED, UAB.
Módenes, J.A.; Recaño, J. (2003). El territori i la mobilitat migratòria dels joves a Catalunya, Barcelona, Secretaria General de Joventut, Observatori Català de la Joventut, Col·lecció Aportacions núm. 22.
Ramon, A.; Sintes, E. (2002). Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona, Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Revilla Castro, J. C. (1998). La identidad personal de los jóvenes. Pluralidad y autenticidad, Madrid, Entinema.
Secretaria General de Joventut. (2003). Projecte territori 2001-2003, Barcelona, Secretaria General de Joventut.
Serracant, P. (2001). Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la joventut catalana al 2001. Barcelona, Secretaria General de Joventut.
76 7 Annexos
Annex 1. Notes metodològiques
En aquest apartat presentem les principals característiques metodològiques del conjunt de l’estudi de la realitat juvenil de les comarques catalanes, en relació amb les fonts d’informació utilitzades i el procés d’anàlisi que hem seguit.
1 Dades quantitatives
Tota la informació estadística emprada en aquest estudi correspon a fonts secundàries. La major part de la informació utilitzada en el punt 4 correspon a les dades censals de Catalunya de l’any 2001, si bé s’han elaborat taules a partir d’altres fonts d’informació, especialment el padró d’habitants de l’any 1996, però també el padró de l’any 2004 i l’estadística de moviments migratoris dels anys 1995 i 2003. Si afegim a aquestes fonts les que s’han utilitzat en el punt 3 de l’informe, el llistat complet de fonts queda configurat tal com es presenta en el quadre 1.
Quadre 1 Fonts d’informació quantitativa utilitzades
Idescat. Cens de població i habitatges, 1981, 1991 i 2001. Idescat. Padró d’habitants, 1986, 1996, 2003 i 2004. Idescat. Anuari estadístic de Catalunya 2004. Idescat. Estadística de moviments migratoris, 1995 i 2003. Caixa de Catalunya. Estimació del PIB comarcal 1998-2003. Departament d’Educació. Estadística de l’Ensenyament 2003-2004. Direcció General de Recursos Sanitaris. Estadístiques de cobertura sanitària, 2000 i 2003.
L’explotació i l’anàlisi de les dades censals les han fet l’equip investigació de l’estudi a partir de les matrius de dades originals del padró d’habitants del 1996 i del cens de població del 2001, per a tot Catalunya, proporcionades per l’Institut d’Estadística de Catalunya.
77 La matriu de dades del padró d’habitants del 1996 conté un total de 6.090.040 individus i 38 variables originals, referides tant a les característiques de les persones com a les de les seves llars. Al quadre 2 es relacionen les principals variables considerades en l’anàlisi.
Quadre 2 Relació de les principals variables del padró d’habitants del 1996 que hem utilitzat. Comarca Àmbit territorial Edat Sexe Activitat principal Sector d’activitat Estat civil Nivell d’estudis Coneixement del català Mitjà de desplaçament Lloc de naixement
78 En el cas de les dades del cens de població i habitatges del 2001, s’ha treballat amb dues matrius, una de persones i una altra d’habitatges. La de persones conté un total de 6.343.110 individus i 137 variables originals, i la d’habitatges fa referència a 3.315.936 unitats i té 69 variables originals de caracterització. De tota aquesta informació, al quadre 3 destaquem les principals variables considerades en l’anàlisi.
Quadre 3 Relació de les principals variables del cens de població i habitatges del 2001 que hem utilitzat. Comarca Àmbit territorial Edat Sexe Activitat principal Sector d’activitat Situació professional Nivell d’ocupació Categoria socioeconòmica Temps de treball productiu setmanal Compaginació d’estudis i feina Nivell d’estudis Estudis en curs Temps de residència al municipi Temps de residència a l’Estat espanyol Lloc de naixement País de nacionalitat Continent d’origen Grandària del municipi Coneixement del català Mitjà de desplaçament Lloc de desplaçament Temps de desplaçament Nombre de viatges diaris Estat civil Emancipació familiar Tipus de llar Règim de tinença
Com hem assenyalat en la introducció de l’informe, l’estudi es planteja bàsicament l’objectiu de descriure les principals característiques que travessen els eixos temàtics que s’han definit en relació a la realitat social dels i de les joves. Amb la informació disponible hem presentat les diverses taules de relació entre variables, normalment entre dues o tres que expressen l’heterogeneïtat social del fenomen que analitzem en el territori català, per a l’àmbit comarcal i per a l’agregació de comarques en àmbits territorials.
79 L’explotació d’aquestes dades s’ha fet amb el programa estadístic SPSS*. El procés d’anàlisi de les dades ha implicat la generació de noves variables que es justifiquen d’acord amb els objectius de l’estudi, les característiques de la informació original i les necessitats derivades de l’anàlisi. Tot seguit destacarem les característiques definitòries de les principals variables que hem tractat en l’estudi i que requereixen una precisió conceptual i tècnica pel que fa a la seva construcció.
Una primera característica que estructura tota la informació presentada és el territori. Hem considerat d’una manera sistemàtica la informació referida a cada comarca, amb la corresponent agregació d’aquestes en àmbits territorials i per al conjunt de tot Catalunya. La variable àmbit territorial es divideix en les categories següents i inclou aquestes comarques:
Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran. Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès. Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva. Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell. Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.
A escala territorial, tanmateix, s’ha tractat la variable hàbitat o grandària dels municipis d’acord amb la divisió següent:
Fins a 500 habitants De 501 a 2.000 habitants De 2.001 a 5.000 habitants De 5.001 a 20.000 habitants Més de 20.000 habitants
El nivell d’estudis correspon al nivell d’instrucció que una persona assoleix quan ha acabat i aprovat els cursos del nivell que correspon i està en condicions d’obtenir el títol o diploma corresponent. Els valors considerats són una agrupació de la informació original amb els criteris següents:
Primària: persones que no saben llegir o escriure (analfabets), que saben llegir o escriure però van anar menys de 5 anys a l’escola (sense estudis), o que van anar a l’escola 5 anys o més sense completar el nivell d’EGB, ESO o batxillerat elemental. EGB i ESO: persones que han acabat els nivells de batxillerat elemental, EGB o ESO. Batxillerat: persones que han acabat els nivells de batxillerat superior, BUP, batxillerat LOGSE o PREU. FPI: persones amb FP de grau mitjà, FPI, oficialia industrial o equivalent. FPII: persones amb FP de grau superior, FPII, mestratge industrial o equivalent. Superior: persones amb estudis acabats de diplomatura, arquitectura o enginyeries tècniques; amb tres cursos aprovats de llicenciatura, enginyeries o arquitectura; i amb una llicenciatura, enginyeria, doctorat o equivalent.
*Statistical Package and Service Solutions, versió 13. Les taules s’han editat amb el mateix programa o amb Microsoft Excel. La variable nivell d’ocupació, que correspon a la classificació de l’ocupació professional —codis en un dígit de la CNO93—, s’ha agregat en tres categories d’acord amb el criteri següent —els membres de les forces armades s’han considerat no classificables—:
Nivell d’ocupació
Direcció de les empreses i de les administracions públiques Nivell d’ocupació alt Tècnics i professionals científics i intel·lectuals Tècnics i professionals de suport
Nivell d’ocupació mitjà Empleats de tipus administratiu Treballadors qualificats en l’agricultura i en la pesca Artesans i treballadors qualificats Treballadors dels serveis de restauració, personals, de protecció i venedors dels comerços Nivell d’ocupació baix Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors Treballadors no qualificats
81 La categoria socioeconòmica s’obté combinant la informació de les variables d’ocupació, activitat i situació professional, de la mateixa manera que es fa a l’enquesta de població activa des de l’any 1994.
La variable original construïda per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) s’agrupa en un total de 19 valors. En l’estudi els valors s’han agregat en tres categories principals —alta, mitjana i baixa— amb el criteri que s’observa al quadre següent —també en aquest cas s’ha creat un grup de no classificables—:
Categoria
1 Empresaris agraris amb assalariats 4 Directors i caps d’explotacions agràries Categoria alta 7 Empresaris no agraris amb assalariats 10 Directors i gerents d’establiments no agraris, alts funcionaris de l’administració pública, comunitats autònomes i corporacions locals 2 Empresaris agraris sense assalariats 3 Membres de cooperatives agràries 6 Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte propi, amb assalariats o sense 8 Empresaris no agraris sense assalariats Categoria mitjana 9 Membres de cooperatives no agràries 11 Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte d’altri 12 Professionals en ocupacions exclusives de l’administració pública 15 Contramestres i capatassos d’establiments no agraris 5 Resta de treballadors d’explotacions agràries 13 Resta del personal administratiu i comercial Categoria baixa 14 Resta del personal dels serveis 16 Operaris qualificats i especialitzats d’establiments no agraris 17 Operaris sense especialització d’establiments no agraris 18 Professionals de les forces armades No classificable 19 No classificables per condició socioeconòmica
La variable emancipació familiar s’ha construït de manera operativa a partir del criteri següent: són joves emancipats/ades tota persona més gran de 18 anys que resideix en un habitatge del qual és la persona principal —“persona de referència normalitzada” segons el cens— o bé és el cònjuge o la parella de la persona principal.
La resta de variables o bé s’obtenen directament de les dades del cens de població o bé són el resultat d’adequacions formals el contingut de les quals no requereix més explicació. En tot cas, remetem el lector a consultar les definicions utilitzades per l’INE*.
*A l’adreça de l’INE (www.ine.es) es poden consultar les característiques més destacades de la informació del cens. En particular, es pot consultar el glossari general (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario.html) o de categories (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario_terminos.html). 2 Dades qualitatives
Tota la informació qualitativa utilitzada en la recerca ha estat produïda expressament per a l’estudi. La producció d’aquesta informació s’ha fet en dues fases diferents de la recerca: en primer lloc durant la fase exploratòria de l’estudi, i posteriorment durant el treball de camp amb els joves de les diferents comarques catalanes. Durant la fase exploratòria, que tenia com a objectiu obtenir informació d’experts en la realitat juvenil i professionals en el camp de les polítiques de joventut, s’han recollit i analitzat dades qualitatives que han tingut dos orígens diferents. Així, dins la lògica de caràcter multiestratègic que ha caracteritzat la recerca, s’han utilitzat per una banda entrevistes personals i per una altra banda grups de discussió. Cal dir que les entrevistes han tingut un caràcter auxiliar i complementari dels grups de discussió, i en aquest sentit la seva explotació ha estat menys intensa que la dels grups de discussió. No obstant això, han servit per aprofundir en algunes qüestions que no s’havien tractat amb la profunditat o la intensitat necessàries durant els grups de discussió.
El nombre de grups de discussió que hem fet amb experts i professionals ha estat de set, un per cada àmbit territorial. Al quadre 4 apareix la informació detallada per a cada un dels grups. Els eixos generals tractats en la discussió van ser els següents —tractats en aquest mateix ordre—: habitatge, inserció laboral (treball i educació), lleure (salut i cultura), territorialitat, cohesió social i convivència, i interlocució, associacionisme i foment de la participació.
Quadre 4 Relació dels grups de discussió amb experts i professionals
Àmbit territorial Data Localitat Nombre de participants Alt Pirineu i Aran 8 de març del 2005 Sort 8 Àmbit Metropolità 16 de febrer del 2005 Barcelona 9 Camp de Tarragona 17 de febrer del 2005 Tarragona 10 Comarques Centrals 18 de febrer del 2005 Manresa 8 Comarques Gironines 25 de febrer del 2005 Girona 10 Àmbit de Ponent 16 de febrer del 2005 Lleida 9 Terres de l’Ebre 24 de febrer del 2005 Tortosa 10
Després d’explotar la informació provinent dels grups de discussió i de les entrevistes de la fase exploratòria es van determinar els perfils dels grups de discussió que s’havien de fer amb els joves. Aquest segon tipus de grups són els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els informes. Per a cada àmbit territorial s’han definit, a partir de la fase exploratòria —que recordem que també tenia un vessant quantitatiu, consistent en la creació d’agrupaments comarcals a partir de la tècnica d’anàlisi factorial—, un conjunt de perfils que volien recollir la variabilitat de característiques i estils de vida dels joves de l’àmbit territorial. Aquests perfils s’han correspost un a un amb el nombre de grups de discussió que hem fet en cada àmbit territorial, i per tant el nombre de perfils definits ha coincidit amb el nombre de grups de discussió dins un mateix àmbit territorial. El resultat final d’aquesta fase de disseny dels perfils dels grups de discussió amb els joves ha estat l’organització de cinc grups de discussió per a cada àmbit territorial, excepte per a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i per a les Terres de l’Ebre, on se n’han fet quatre. Els factors considerats a l’hora d’establir els perfils han estat fonamentalment l’edat, el nivell d’estudis, el context territorial —rural o urbà, turístic o no...— i l’origen —nascuts a la comarca, immigrants provinents de la resta de Catalunya, de la resta de l’Estat o de fora de l’Estat espanyol—.
83 Els dos primers factors són de sobres coneguts com a variables estructuradores de la realitat social dels joves, i de fet estan estretament vinculats a altres característiques socials com ara la inserció laboral, l’emancipació familiar o —només el nivell d’estudis— la classe social. El tercer factor —context territorial— s’ha tingut en compte perquè precisament és una variable no sempre considerada determinant en els comportaments, les actituds i les representacions dels joves. Aquesta és una posició no compartida per l’equip d’investigació; com es comprova en els informes elaborats, el context territorial dels joves marca en gran mesura la seva vida quotidiana, i en aquest sentit la localitat de residència dels joves —en molts casos diferent del lloc on s’ha fet el grup de discussió— ha estat un element més que ajudava a definir el perfil social dels joves convocats. Finalment, l’origen dels joves s’ha considerat una via per abordar una realitat que cada dia és més palpable: la presència a Catalunya de joves de primera i segona generació que tenen un origen estranger. Amb tot, en algunes comarques hi continua tenint un pes important la immigració de la resta de l’Estat, i en altres hi són cada vegada més presents els joves provinents d’altres comarques catalanes —fruit, sobretot, dels canvis de residència dels seus pares—. Tots aquests elements s’han combinat* buscant sempre el màxim d’heterogeneïtat entre els perfils resultants per tal de recollir la variabilitat interna del territori i, alhora, el màxim d’homogeneïtat entre els joves convocats per tal d’assegurar la representativitat teòrica del perfil corresponent. Al quadre 5 es recullen els perfils que finalment s’han considerat per organitzar els grups de discussió amb joves. L’objectiu, pel que fa al nombre de participants, ha estat sempre aconseguir un mínim de sis persones per a cada grup de discussió, tot i que, com es pot comprovar, en algun cas no ha estat possible.
Quadre 5 Relació dels perfils i grups de discussió amb joves
Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants
Alt Pirineu i 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants la Seu d’Urgell 5 Aran 2005 extracomunitaris. 20 anys i més
Alt Pirineu i 5 de maig del Joves (nois i noies) residents en Vielha 9 Aran 2005 municipis petits. Menys de 20 anys
Alt Pirineu i 30 d’abril del Joves (nois i noies) que no han Tremp 4 Aran 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys
Alt Pirineu i 19 de maig del Joves (nois i noies) que han abandonat la Seu d’Urgell 7 Aran 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). 20- 24 anys
Alt Pirineu i 22 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors/es Pont de Suert 9 Aran 2005 immigrants estatals o catalans. 20 anys i més
Àmbit 2 de maig del Joves (nois i noies) estudiants Vilanova i la 9 Metropolità 2005 universitaris residents als centres dels Geltrú municipis (no en urbanitzacions). 20- 24 anys
Àmbit 3 de maig del Joves (nois i noies) treballadors amb Sant Feliu de 10 Metropolità 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 Llobregat anys
*Com comprovareu amb la lectura dels perfils finals considerats, en algun cas s’ha afegit algun factor que durant la fase exploratòria s’havia posat de manifest que era rellevant per a l’àmbit territorial corresponent. Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants
Àmbit 5 de maig del Joves (nois i noies) treballadors de nivell Terrassa 9 Metropolità 2005 professional alt amb estudis universitaris. 27-34 anys.
Àmbit 9 de maig del Joves (nois i noies) residents als centres Sant Pere de 7 Metropolità 2005 dels pobles. 15-18 anys. Riudebitlles
Àmbit 10 de maig del Joves (nois i noies) residents en nuclis Granollers 6 Metropolità 2005 de nova creació (urbanitzacions). 15-18 anys
Àmbit 13 de maig del Joves (nois i noies) immigrants Santa Coloma 3 Metropolità 2005 extracomunitaris. 20 anys i més de Gramenet
Camp de 18 d’abril del Joves (nois i noies) residents en nuclis el Vendrell 10 Tarragona 2005 de nova creació (urbanitzacions). 15-18 anys
Camp de 19 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Montblanc 10 Tarragona 2005 estudis universitaris. 25-29 anys
Camp de 20 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Falset 11 Tarragona 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys
Camp de 25 d’abril del Joves (nois i noies) de municipis de fora Tarragona 11 Tarragona 2005 de Tarragona. 20-24 anys
Camp de 26 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Reus 7 Tarragona 2005 estudis secundaris com a màxim, residents a Reus. 20-24 anys
Comarques 16 d’abril del Joves (nois i noies) estudiants Solsona 9 Centrals 2005 universitaris o treballadors amb aquesta titulació. 22 anys i més
Comarques 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Vic 8 Centrals 2005 extracomunitaris. 20 anys i més
Comarques 26 d’abril del Joves (nois i noies) residents en Berga 10 Centrals 2005 municipis petits. 15-18 anys
Comarques 27 d’abril del Joves (nois i noies) residents en Manresa 8 Centrals 2005 municipis mitjans. 15-18 anys
Comarques 28 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Igualada 10 Centrals 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys
Comarques 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Figueres 6 Gironines 2005 extracomunitaris. 20 anys i més
Comarques 6 de maig del Joves (nois i noies) residents en Olot 8 Gironines 2005 municipis petits. Menys de 20 anys
Comarques 5 de maig del Joves (nois i noies) que no han Girona 8 Gironines 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys
85 Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants
Comarques 3 de maig del Joves (nois i noies) que han abandonat la Bisbal 6 Gironines 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). d’Empordà 20-24 anys
Comarques 29 d’abril del Joves (nois i noies) residents en nuclis Maçanet de la 5 Gironines 2005 de nova creació (urbanitzacions). Menys Selva de 20 anys
Àmbit de 28 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Lleida 6 Ponent 2005 extracomunitaris. 20 anys i més
Àmbit de 21 d’abril del Joves (nois i noies) residents en les Borges 7 Ponent 2005 municipis petits. Menys de 20 anys Blanques
Àmbit de 25 d’abril del Joves (nois i noies) que han abandonat Cervera 9 Ponent 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). 20-24 anys
Àmbit de 27 d’abril del Joves (nois i noies) “emprenedors” Balaguer 7 Ponent 2005 (autònoms o petits empresaris). 25-29 anys
Àmbit de 20 d’abril del Joves (nois i noies) que no han Mollerussa 7 Ponent 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys
Terres de 30 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Gandesa 11 l’Ebre 2005 estudis secundaris com a màxim. 20-24 anys
Terres de 30 d’abril del Joves (nois i noies) estudiants Móra d’Ebre 9 l’Ebre 2005 universitaris o treballadors amb aquesta titulació. 22 anys i més
Terres de 3 de maig del Joves (nois i noies) treballadors amb Tortosa 11 l’Ebre 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys
Terres de 11 de maig del Joves (nois i noies) residents als centres Amposta 10 l’Ebre 2005 dels pobles. 15-18 anys.
El guió de discussió ha tingut un caràcter molt obert, amb l’objectiu que fos flexible i fàcilment adaptable a la varietat de perfils dels joves que han participat en els grups de discussió. En aquest sentit, la profunditat i l’ordre amb què s’han tractat els temes —estudis, feina, habitatge, participació, espais, oci i cultura, salut, territorialitat i cohesió social— ha variat segons el perfil de cada grup de discussió. Tots els grups han estat enregistrats i s’han transcrit seguint les normes habituals en la recerca qualitativa.
Una vegada fetes les transcripcions, el tipus d’anàlisi que s’ha portat a terme ha estat de caràcter temàtic qualitatiu —anàlisi qualitativa de continguts—, seguint els temes tractats en els grups de discussió i els eixos temàtics al voltant dels quals s’ha organitzat la recerca. En aquesta fase d’explotació de les dades s’ha utilitzat puntualment el suport tècnic del programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti. Una vegada acabada l’anàlisi s’ha passat a redactar els informes, en els quals s’han combinat i articulat els resultats de les explotacions quantitativa i qualitativa que s’han fet al llarg de tota la recerca. Annex 2. Índex de taules estadístiques
Taules del punt 3
Taula 3.2.1 Evolució de la població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981-2004
Taula 3.2.2 Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2003.
Taula 3.2.3 Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.2.4 Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.2.5 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.3.1 Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2004.
Taula 3.3.2 Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.3.3 Distribució del nombre de municipis segons la grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.
Taula 3.4.1 Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.
Taula 3.4.2 Distribució de la població de 16 anys i més amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.
Taula 3.4.3 Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2001.
Taula 3.4.4 Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variació interanual de cada període en percentatge. Comarques i Catalunya, 1998-2003.
Taula 3.5.1 Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària i en centres d'educació secundària. Valors absoluts. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, cursos 2003-2004.
Taula 3.5.2 Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, 2001.
Taula 3.5.3 Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.
Taula 3.6.1 Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.
Taula 3.6.2 Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatges i valors absoluts. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981 i 2001.
87 Taula 3.7.1 Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipament hospitalari. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2000 i 2003.
Taula 3.7.2 Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.
Taula 3.8.1 Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus i biblioteques. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2002 o 2003.
Taules del punt 4
Taula 4.1 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.2 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.3 Estudis en curs per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.4 Activitat principal per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.5 Activitat principal per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.6 Compaginació d’estudis i treball per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.7 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.8 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.9 Situació professional per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.10 Temps de treball productiu setmanal per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.11 Nivell d’ocupació per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.12 Categoria socioeconòmica per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.13 Emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.14 Temps de residència al municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.15 Grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.16 Lloc de naixement de la població jove. Any 2004
Taula 4.17 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.18 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.19 Població segons el país de nacionalitat. Any 2001
88 Taula 4.20 Continent d’origen per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.21 Coneixement del català per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.22 Coneixement del català per grups d’edat. Any 1996
Taula 4.23 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.24 Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.26 Temps de desplaçament per grups d’edat. Any 2001
Taula 4.27 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 2003
89 Annex 3. Taules estadístiques complementàries
Taules de l’annex 3
Taula A.1 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Any 2001
Taula A.2 Estudis en curs segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.3 Situació professional segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.4 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.5 Activitat principal segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.6 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.7 Activitat principal segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.8 Sector d’activitat segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.9 Emancipació segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.10 Tipus de llar segons emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula A.11 Règim de tinença segons emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula A.12 Situació professional segons emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula A.13 Nivell d’estudis segons emancipació per grups d’edat. Any 2001
Taula A.14 Continent d’origen segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.15 Continent d’origen segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula A.16 Coneixement del català segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001
Taula A.17 Lloc de desplaçament (per feina i estudis) segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula A.18 Mitjà de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula A.19 Temps de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001
Taula A.20 Temps de residència al municipi segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001
Taula A.21 Nivell d’ocupació segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.22 Coneixement del català segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.23 Sexe per grups d’edat. Any 1996
Taula A.24 Estat civil per grups d’edat. Any 1996
90 Taula A.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 1996
Taula A.26 Sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.27 Estat civil per grups d’edat. Any 2001
Taula A.28 Temps de residència a Espanya per grups d’edat. Any 2001
Taula A.29 Activitat principal segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.30 Situació professional segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.31 Situació professional segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.32 Categoria socioeconòmica segons sexe per grups d’edat. Any 2001
Taula A.33 Categoria socioeconòmica segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.34 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
Taula A.35 Sector d’activitat segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001
Taula A.36 Sector d’activitat segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001
91 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.1 Home Dona Total
15-19 anys Primària o Valors 561 487 1.048 inferior % 33,3 30,8 32,1 ESO i EGB* Valors 815 702 1.517 % 48,4 44,4 46,5 Batxillerat Valors 176 278 454 % 10,5 17,6 13,9 FP I Valors 107 75 182 % 6,4 4,7 5,6 FP II Valors 24 38 62 % 1,4 2,4 1,9 Total Valors 1.683 1.580 3.263 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primària o Valors 441 271 712 inferior % 19,2 12,6 16,0 ESO i EGB* Valors 943 619 1.562 % 41,0 28,8 35,1 Batxillerat Valors 374 455 829 % 16,2 21,2 18,6 FP I Valors 210 233 443 % 9,1 10,9 10,0 FP II Valors 182 250 432 % 7,9 11,6 9,7 Superior Valors 152 318 470 % 6,6 14,8 10,6 Total Valors 2.302 2.146 4.448 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primària o Valors 552 337 889 inferior % 22,1 15,3 18,9 ESO i EGB* Valors 940 674 1.614 % 37,6 30,6 34,3 Batxillerat Valors 269 275 544 % 10,8 12,5 11,6 FP I Valors 241 198 439 % 9,7 9,0 9,3 FP II Valors 215 281 496 % 8,6 12,7 10,6 Superior Valors 280 439 719 % 11,2 19,9 15,3 Total Valors 2.497 2.204 4.701 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
92 Estudis en curs segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.2 Home Dona Total
15-19 anys Secundaris Valors 72 60 132 per a adults % 9,0 6,6 7,8 Secundaris Valors 355 426 781 % 44,6 47,1 45,9 FP I Valors 144 103 247 % 18,1 11,4 14,5 FP II Valors 43 42 85 % 5,4 4,6 5,0 Superiors Valors 111 198 309 % 13,9 21,9 18,2 Altres Valors 71 75 146 % 8,9 8,3 8,6 Total Valors 796 904 1.700 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Secundaris Valors 5712 per a adults % 0,9 0,9 0,9 Secundaris Valors 33 39 72 % 6,0 5,1 5,5 FP I Valors 22 37 59 % 4,0 4,8 4,5 FP II Valors 60 61 121 % 10,9 8,0 9,2 Superiors Valors 299 483 782 % 54,3 63,1 59,4 Altres Valors 132 138 270 % 24,0 18,0 20,5 Total Valors 551 765 1.316 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Secundaris Valors 538 per a adults % 2,2 1,2 1,6 Secundaris Valors 5510 % 2,2 1,9 2,0 FP I Valors 8412 % 3,5 1,5 2,5 FP II Valors 15 2 17 % 6,6 0,8 3,5 Superiors Valors 110 129 239 % 48,0 49,6 48,9 Altres Valors 86 117 203 % 37,6 45,0 41,5 Total Valors 229 260 489 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
93 Situació professional segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.3 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
16-19 Empresari Valors 56020–13 anys amb personal % 2,4 1,4 0,0 3,0 0,0 – 1,7 Empresari Valors 10 17 4 1 1 – 33 sense personal % 4,8 3,9 11,4 1,5 4,8 – 4,3 Assalariats Valors 39 127 8 20 5 – 199 fixos % 18,8 29,2 22,9 29,9 23,8 – 26,0 Assalariats Valors 153 279 23 44 15 – 514 eventuals % 73,9 64,1 65,7 65,7 71,4 – 67,2 Ajuda Valors 06000–6 familiar % 0,0 1,4 0,0 0,0 0,0 – 0,8 Membre de Valors ––––––– cooperatives % ––––––– Total Valors 207 435 35 67 21 – 765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 Empresari Valors 9 30 6 10 4 1 60 anys amb personal % 1,8 2,5 2,0 3,2 1,5 0,6 2,2 Empresari Valors 38 96 13 21 12 5 185 sense personal % 7,6 8,1 4,4 6,7 4,4 2,8 6,7 Assalariats Valors 158 463 128 129 138 58 1.074 fixos % 31,6 39,1 43,5 41,3 50,2 32,2 39,1 Assalariats Valors 294 585 146 151 121 116 1.413 eventuals % 58,8 49,4 49,7 48,4 44,0 64,4 51,5 Ajuda Valors 0711009 familiar % 0,0 0,6 0,3 0,3 0,0 0,0 0,3 Membre de Valors 1300004 cooperatives % 0,2 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 Total Valors 500 1.184 294 312 275 180 2.745 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Empresari Valors 25 67 19 23 21 21 176 anys amb personal % 3,8 5,3 4,7 6,2 5,0 3,6 4,8 Empresari Valors 67 123 41 27 31 35 324 sense personal % 10,2 9,7 10,1 7,3 7,4 6,0 8,8 Assalariats Valors 232 580 202 201 257 276 1.748 fixos % 35,5 45,8 49,6 54,5 61,6 47,6 47,3 Assalariats Valors 324 491 143 117 108 247 1.430 eventuals % 49,5 38,8 35,1 31,7 25,9 42,6 38,7 Ajuda Valors 3420009 familiar % 0,5 0,3 0,5 0,0 0,0 0,0 0,2 Membre de Valors 3201017 cooperatives % 0,5 0,2 0,0 0,3 0,0 0,2 0,2 Total Valors 654 1.267 407 369 417 580 3.694 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Empresari Valors 37 113 40 13 24 31 258 anys amb personal % 5,8 8,3 8,9 5,6 8,4 5,7 7,3 Empresari Valors 78 179 39 26 37 60 419 sense personal % 12,2 13,1 8,7 11,1 12,9 10,9 11,9 Assalariats Valors 250 670 235 130 170 310 1.765 fixos % 39,1 49,0 52,3 55,6 59,4 56,6 50,1 Assalariats Valors 269 398 135 65 55 146 1.068 eventuals % 42,0 29,1 30,1 27,8 19,2 26,6 30,3 Ajuda Valors 1200003 familiar % 0,2 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 Membre de Valors 56000112 cooperatives % 0,8 0,4 0,0 0,0 0,0 0,2 0,3 Total Valors 640 1.368 449 234 286 548 3.525 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
94 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.4 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
16-19 anys Alt Valors 38112–15 % 1,4 1,8 2,9 1,5 9,5 – 2,0 Mitjà Valors 73 193 18 45 13 – 342 % 35,3 44,5 51,4 67,2 61,9 – 44,8 Baix Valors 131 233 16 21 6 – 407 % 63,3 53,7 45,7 31,3 28,6 – 53,3 Total Valors 207 434 35 67 21 – 764 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Alt Valors 10 33 13 16 14 77 163 % 2,0 2,8 4,4 5,1 5,1 43,0 5,9 Mitjà Valors 186 515 144 168 167 77 1.257 % 37,3 43,5 49,1 53,8 60,9 43,0 45,9 Baix Valors 303 636 136 128 93 25 1.321 % 60,7 53,7 46,4 41,0 33,9 14,0 48,2 Total Valors 499 1.184 293 312 274 179 2.741 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 26 53 41 21 39 312 492 % 4,0 4,2 10,1 5,7 9,4 53,8 13,3 Mitjà Valors 251 550 226 196 272 204 1.699 % 38,4 43,4 55,7 53,1 65,4 35,2 46,0 Baix Valors 377 663 139 152 105 64 1.500 % 57,6 52,4 34,2 41,2 25,2 11,0 40,6 Total Valors 654 1.266 406 369 416 580 3.691 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 24 88 57 24 52 358 603 % 3,8 6,4 12,7 10,3 18,2 65,3 17,1 Mitjà Valors 265 604 236 130 164 139 1.538 % 41,4 44,2 52,6 55,6 57,3 25,4 43,6 Baix Valors 351 676 156 80 70 51 1.384 % 54,8 49,4 34,7 34,2 24,5 9,3 39,3 Total Valors 640 1.368 449 234 286 548 3.525 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
95 Activitat principal segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.5 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
15-19 Estudiant Valors 684 905 388 94 37 – 2.108 anys % 65,3 59,7 85,5 51,6 59,7 – 64,6 Ocupat Valors 212 435 35 67 21 – 770 % 20,2 28,7 7,7 36,8 33,9 – 23,6 Aturat Valors 52 62 5 5 1 – 125 primera feina % 5,0 4,1 1,1 2,7 1,6 – 3,8 Aturat Valors 23 43 11 11 0 – 88 ha treballat % 2,2 2,8 2,4 6,0 0,0 – 2,7 Treball Valors 26 15 4 0 1 – 46 domèstic % 2,5 1,0 0,9 0,0 1,6 – 1,4 Inactiu Valors 51 57 11 5 2 – 126 % 4,9 3,8 2,4 2,7 3,2 – 3,9 Total Valors 1.048 1.517 454 182 62 – 3.263 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 Estudiant Valors 25 117 462 79 113 242 1.038 anys % 3,5 7,5 55,7 17,8 26,2 51,5 23,3 Ocupat Valors 500 1.184 294 312 275 180 2.745 % 70,2 75,8 35,5 70,4 63,7 38,3 61,7 Aturat Valors 25 47 24 6 11 18 131 primera feina % 3,5 3,0 2,9 1,4 2,5 3,8 2,9 Aturat Valors 52 110 23 23 16 14 238 ha treballat % 7,3 7,0 2,8 5,2 3,7 3,0 5,4 Treball Valors 63 58 12 11 7 8 159 domèstic % 8,8 3,7 1,4 2,5 1,6 1,7 3,6 Inactiu Valors 47 46 14 12 10 8 137 % 6,6 2,9 1,7 2,7 2,3 1,7 3,1 Total Valors 712 1.562 829 443 432 470 4.448 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Estudiant Valors 11 11 54 13 17 72 178 anys % 1,2 0,7 9,9 3,0 3,4 10,0 3,8 Ocupat Valors 654 1.267 407 369 417 580 3.694 % 73,6 78,5 74,8 84,1 84,1 80,7 78,6 Aturat Valors 18 25 11 5 5 16 80 primera feina % 2,0 1,5 2,0 1,1 1,0 2,2 1,7 Aturat Valors 63 103 33 18 26 32 275 ha treballat % 7,1 6,4 6,1 4,1 5,2 4,5 5,8 Treball Valors 98 152 28 20 18 6 322 domèstic % 11,0 9,4 5,1 4,6 3,6 0,8 6,8 Inactiu Valors 45 56 11 14 13 13 152 % 5,1 3,5 2,0 3,2 2,6 1,8 3,2 Total Valors 889 1.614 544 439 496 719 4.701 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Estudiant Valors 287131536 anys % 0,2 0,4 1,2 0,3 0,9 2,4 0,8 Ocupat Valors 640 1.368 449 234 286 548 3.525 % 68,6 75,2 79,9 77,5 84,6 88,0 77,0 Aturat Valors 715150 3 949 primera feina % 0,8 0,8 2,7 0,0 0,9 1,4 1,1 Aturat Valors 71 84 25 15 19 22 236 ha treballat % 7,6 4,6 4,4 5,0 5,6 3,5 5,2 Treball Valors 152 294 48 38 22 13 567 domèstic % 16,3 16,2 8,5 12,6 6,5 2,1 12,4 Inactiu Valors 61 50 18 14 5 16 164 % 6,5 2,7 3,2 4,6 1,5 2,6 3,6 Total Valors 933 1.819 562 302 338 623 4.577 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
96 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.6 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
16-19 anys Alt Valors 14 0 1 15 % 2,1 0,0 1,8 2,0 Mitjà Valors 311 14 17 342 % 46,1 42,4 30,4 44,8 Baix Valors 350 19 38 407 % 51,9 57,6 67,9 53,3 Total Valors 675 33 56 764 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alt Valors 150 7 6 163 % 6,5 5,3 2,0 5,9 Mitjà Valors 1.095 54 108 1.257 % 47,6 40,6 35,2 45,9 Baix Valors 1.056 72 193 1.321 % 45,9 54,1 62,9 48,2 Total Valors 2.301 133 307 2.741 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 445 25 22 492 % 15,1 10,6 4,4 13,3 Mitjà Valors 1.449 101 149 1.699 % 49,1 42,8 29,7 46,0 Baix Valors 1.059 110 331 1.500 % 35,9 46,6 65,9 40,6 Total Valors 2.953 236 502 3.691 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 521 55 27 603 % 18,7 18,5 6,2 17,1 Mitjà Valors 1.298 125 115 1.538 % 46,5 42,1 26,4 43,6 Baix Valors 974 117 293 1.384 % 34,9 39,4 67,4 39,3 Total Valors 2.793 297 435 3.525 % 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
97 Activitat principal segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.7 Home Dona Total
15-19 anys Estudiant Valors 974 1.134 2.108 % 57,9 71,8 64,6 Ocupat Valors 516 254 770 % 30,7 16,1 23,6 Aturat Valors 70 55 125 primera feina % 4,2 3,5 3,8 Aturat Valors 48 40 88 ha treballat % 2,9 2,5 2,7 Treball domèstic Valors 04646 % 0,0 2,9 1,4 Inactiu Valors 75 51 126 % 4,5 3,2 3,9 Total Valors 1.683 1.580 3.263 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Estudiant Valors 422 616 1.038 % 18,3 28,7 23,3 Ocupat Valors 1.629 1.116 2.745 % 70,8 52,0 61,7 Aturat Valors 63 68 131 primera feina % 2,7 3,2 2,9 Aturat Valors 110 128 238 ha treballat % 4,8 6,0 5,4 Treball domèstic Valors 4 155 159 % 0,2 7,2 3,6 Inactiu Valors 74 63 137 % 3,2 2,9 3,1 Total Valors 2.302 2.146 4.448 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Estudiant Valors 88 90 178 % 3,5 4,1 3,8 Ocupat Valors 2.179 1.515 3.694 % 87,3 68,7 78,6 Aturat Valors 34 46 80 primera feina % 1,4 2,1 1,7 Aturat Valors 122 153 275 ha treballat % 4,9 6,9 5,8 Treball domèstic Valors 1 321 322 % 0,0 14,6 6,8 Inactiu Valors 73 79 152 % 2,9 3,6 3,2 Total Valors 2.497 2.204 4.701 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Estudiant Valors 18 18 36 % 0,7 0,8 0,8 Ocupat Valors 2.195 1.330 3.525 % 90,3 62,0 77,0 Aturat Valors 27 22 49 primera feina % 1,1 1,0 1,1 Aturat Valors 97 139 236 ha treballat % 4,0 6,5 5,2 Treball domèstic Valors 3 564 567 % 0,1 26,3 12,4 Inactiu Valors 91 73 164 % 3,7 3,4 3,6 Total Valors 2.431 2.146 4.577 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
98 Sector d'activitat segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.8 Home Dona Total
16-19 anys Primari Valors 50 66 116 % 9,7 26,3 15,2 Indústria Valors 170 47 217 % 33,1 18,7 28,4 Construcció Valors 195 9 204 % 37,9 3,6 26,7 Serveis Valors 99 129 228 % 19,3 51,4 29,8 Total Valors 514 251 765 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primari Valors 265 142 407 % 16,3 12,7 14,8 Indústria Valors 489 237 726 % 30,0 21,2 26,4 Construcció Valors 444 34 478 % 27,3 3,0 17,4 Serveis Valors 431 703 1.134 % 26,5 63,0 41,3 Total Valors 1.629 1.116 2.745 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 408 138 546 % 18,7 9,1 14,8 Indústria Valors 570 309 879 % 26,2 20,4 23,8 Construcció Valors 447 42 489 % 20,5 2,8 13,2 Serveis Valors 754 1.026 1.780 % 34,6 67,7 48,2 Total Valors 2.179 1.515 3.694 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 409 116 525 % 18,6 8,7 14,9 Indústria Valors 590 237 827 % 26,9 17,8 23,5 Construcció Valors 425 30 455 % 19,4 2,3 12,9 Serveis Valors 771 947 1.718 % 35,1 71,2 48,7 Total Valors 2.195 1.330 3.525 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
99 Emancipació segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.9 Home Dona Total
15-19 anys Emancipat Valors 28 61 89 % 1,7 3,9 2,7 No emancipat Valors 1.655 1.519 3.174 % 98,3 96,1 97,3 Total Valors 1.683 1.580 3.263 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 282 461 743 % 12,3 21,5 16,7 No emancipat Valors 2.020 1.685 3.705 % 87,7 78,5 83,3 Total Valors 2.302 2.146 4.448 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 911 1.264 2.175 % 36,5 57,4 46,3 No emancipat Valors 1.586 940 2.526 % 63,5 42,6 53,7 Total Valors 2.497 2.204 4.701 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 1.575 1.722 3.297 % 64,8 80,2 72,0 No emancipat Valors 856 424 1.280 % 35,2 19,8 28,0 Total Valors 2.431 2.146 4.577 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
100 Tipus de llar segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Parella Parella Mono- A.10 Unipersonal sense fills amb fills parental Altres llars Total
15-19 anys Emancipat Valors 22 12 14 0 38 86 % 100,0 41,4 0,6 0,0 10,1 2,6 No Valors 0 17 2.526 284 339 3.166 emancipat % 0,0 58,6 99,4 100,0 89,9 97,4 Total Valors 22 29 2.540 284 377 3.252 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 115 262 176 12 159 724 % 100,0 90,7 6,0 3,2 22,5 16,4 No Valors 0 27 2.760 362 548 3.697 emancipat % 0,0 9,3 94,0 96,8 77,5 83,6 Total Valors 115 289 2.936 374 707 4.421 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 236 905 683 42 276 2.142 % 100,0 95,2 28,8 13,8 34,6 45,9 No Valors 0 46 1.690 263 522 2.521 emancipat % 0,0 4,8 71,2 86,2 65,4 54,1 Total Valors 236 951 2.373 305 798 4.663 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 263 794 1.807 90 309 3.263 % 100,0 94,9 72,7 33,7 45,0 71,9 No Valors 0 43 678 177 378 1.276 emancipat % 0,0 5,1 27,3 66,3 55,0 28,1 Total Valors 263 837 2.485 267 687 4.539 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
101 Règim de tinença segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Propietat per Cedida Propietat compra, amb Propietat gratuïta o a A.11 per compra, pagaments per baix preu per totalment pendents herència altra llar, Altra pagada (hipoteques…) o donació Lloguer empresa, etc. forma Total
15-19 Emancipat Valors 17 25 4 30 5 5 86 anys % 1,2 3,2 0,8 10,2 4,0 3,2 2,6 No Valors 1.373 750 508 265 120 150 3.166 emancipat % 98,8 96,8 99,2 89,8 96,0 96,8 97,4 Total Valors 1.390 775 512 295 125 155 3.252 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 Emancipat Valors 103 281 45 236 34 25 724 anys % 5,5 30,8 6,4 38,6 23,6 14,1 16,4 No Valors 1.772 630 657 376 110 152 3.697 emancipat % 94,5 69,2 93,6 61,4 76,4 85,9 83,6 Total Valors 1.875 911 702 612 144 177 4.421 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Emancipat Valors 369 1.058 146 371 110 88 2.142 anys % 23,1 76,6 22,6 52,3 71,9 50,0 45,9 No Valors 1.228 323 501 338 43 88 2.521 emancipat % 76,9 23,4 77,4 47,7 28,1 50,0 54,1 Total Valors 1.597 1.381 647 709 153 176 4.663 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Emancipat Valors 738 1.474 296 428 155 172 3.263 anys % 54,9 92,8 53,2 63,5 93,4 81,5 71,9 No Valors 606 114 260 246 11 39 1.276 emancipat % 45,1 7,2 46,8 36,5 6,6 18,5 28,1 Total Valors 1.344 1.588 556 674 166 211 4.539 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
102 Situació professional segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Empresari Empresari Assa- Assa- Membre A.12 amb sense lariats lariats Ajuda de coope- personal personal fixos eventuals familiar ratives Total
16-19 anys Emancipat Valors 1 2 10 37 0 – 50 % 7,7 6,1 5,0 7,2 0,0 – 6,5 No Valors 12 31 189 477 6 – 715 emancipat % 92,3 93,9 95,0 92,8 100,0 – 93,5 Total Valors 13 33 199 514 6 – 765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 17 26 190 285 2 0 520 % 28,3 14,1 17,7 20,2 22,2 0,0 18,9 No Valors 43 159 884 1.128 7 4 2.225 emancipat % 71,7 85,9 82,3 79,8 77,8 100,0 81,1 Total Valors 60 185 1.074 1.413 9 4 2.745 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 83 152 813 587 2 5 1.642 % 47,2 46,9 46,5 41,0 22,2 71,4 44,5 No Valors 93 172 935 843 7 2 2.052 emancipat % 52,8 53,1 53,5 59,0 77,8 28,6 55,5 Total Valors 176 324 1.748 1.430 9 7 3.694 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 200 300 1.299 700 1 8 2.508 % 77,5 71,6 73,6 65,5 33,3 66,7 71,1 No Valors 58 119 466 368 2 4 1.017 emancipat % 22,5 28,4 26,4 34,5 66,7 33,3 28,9 Total Valors 258 419 1.765 1.068 3 12 3.525 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
103 Nivell d'estudis segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària EGB* A.13 o inferior ESO i Batxillerat FP I FP II Superior Total
15-19 anys Emancipat Valors 35 29 11 9 5 – 89 % 3,3 1,9 2,4 4,9 8,1 – 2,7 No Valors 1.013 1.488 443 173 57 – 3.174 emancipat % 96,7 98,1 97,6 95,1 91,9 – 97,3 Total Valors 1.048 1.517 454 182 62 – 3.263 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 186 280 95 80 61 41 743 % 26,1 17,9 11,5 18,1 14,1 8,7 16,7 No Valors 526 1.282 734 363 371 429 3.705 emancipat % 73,9 82,1 88,5 81,9 85,9 91,3 83,3 Total Valors 712 1.562 829 443 432 470 4.448 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 446 785 236 220 260 228 2.175 % 50,2 48,6 43,4 50,1 52,4 31,7 46,3 No Valors 443 829 308 219 236 491 2.526 emancipat % 49,8 51,4 56,6 49,9 47,6 68,3 53,7 Total Valors 889 1.614 544 439 496 719 4.701 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 650 1.367 395 233 264 388 3.297 % 69,7 75,2 70,3 77,2 78,1 62,3 72,0 No Valors 283 452 167 69 74 235 1.280 emancipat % 30,3 24,8 29,7 22,8 21,9 37,7 28,0 Total Valors 933 1.819 562 302 338 623 4.577 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
104 Continent d'origen segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.14 Home Dona Total
15-19 anys Espanyola Valors 1.593 1.459 3.052 % 94,7 92,3 93,5 Resta UE Valors 61824 % 0,4 1,1 0,7 Resta d'Europa Valors 22 24 46 % 1,3 1,5 1,4 Àfrica Valors 32 33 65 % 1,9 2,1 2,0 Centre i Nord Valors 246 Amèrica % 0,1 0,3 0,2 Amèrica del Sud Valors 25 42 67 % 1,5 2,7 2,1 Àsia i Oceania Valors 303 % 0,2 0,0 0,1 Total Valors 1.683 1.580 3.263 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Espanyola Valors 2.054 1.924 3.978 % 89,2 89,7 89,4 Resta UE Valors 6814 % 0,3 0,4 0,3 Resta d'Europa Valors 110 110 220 % 4,8 5,1 4,9 Àfrica Valors 66 33 99 % 2,9 1,5 2,2 Centre i Nord Valors 5611 Amèrica % 0,2 0,3 0,2 Amèrica del Sud Valors 53 64 117 % 2,3 3,0 2,6 Àsia i Oceania Valors 819 % 0,3 0,0 0,2 Total Valors 2.302 2.146 4.448 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Espanyola Valors 2.092 1.957 4.049 % 83,8 88,8 86,1 Resta UE Valors 10 11 21 % 0,4 0,5 0,4 Resta d'Europa Valors 212 107 319 % 8,5 4,9 6,8 Àfrica Valors 90 40 130 % 3,6 1,8 2,8 Centre i Nord Valors 325 Amèrica % 0,1 0,1 0,1 Amèrica del Sud Valors 69 85 154 % 2,8 3,9 3,3 Àsia i Oceania Valors 21 3 24 % 0,8 0,1 0,5 Total Valors 2.497 2.205 4.702 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Espanyola Valors 2.076 1.919 3.995 % 85,4 89,3 87,2 Resta UE Valors 18 22 40 % 0,7 1,0 0,9 Resta d'Europa Valors 135 83 218 % 5,6 3,9 4,8 Àfrica Valors 105 35 140 % 4,3 1,6 3,1 Centre i Nord Valors 01010 Amèrica % 0,0 0,5 0,2 Amèrica del Sud Valors 80 77 157 % 3,3 3,6 3,4 Àsia i Oceania Valors 17 4 21 % 0,7 0,2 0,5 Total Valors 2.431 2.150 4.581 % 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
105 Continent d'origen segons grandària del municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Centre i A.15 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total
15-19 Fins a 500 hab. Valors 14 0 1 0 0 0 0 15 anys % 0,5 0,0 2,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 501-2.000 hab. Valors 168 0 1 3 0 9 0 181 % 5,5 0,0 2,2 4,6 0,0 13,4 0,0 5,5 2.001- Valors 342 0 1 17 0 4 1 365 5.000 hab. % 11,2 0,0 2,2 26,2 0,0 6,0 33,3 11,2 5.001- Valors 2.528 24 43 45 6 54 2 2.702 20.000 hab. % 82,8 100,0 93,5 69,2 100,0 80,6 66,7 82,8 Més de Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Total Valors 3.052 24 46 65 6 67 3 3.263 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 Fins a 500 hab. Valors 10 0 4 0 0 0 0 14 anys % 0,3 0,0 1,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 501-2.000 hab. Valors 175 1 5 3 0 4 0 188 % 4,4 7,1 2,3 3,0 0,0 3,4 0,0 4,2 2.001- Valors 483 0 18 14 0 15 0 530 5.000 hab. % 12,1 0,0 8,2 14,1 0,0 12,8 0,0 11,9 5.001- Valors 3.310 13 193 82 11 98 9 3.716 20.000 hab. % 83,2 92,9 87,7 82,8 100,0 83,8 100,0 83,5 Més de Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Total Valors 3.978 14 220 99 11 117 9 4.448 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Fins a 500 hab. Valors 18 0 3 0 0 0 0 21 anys % 0,4 0,0 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 501-2.000 hab. Valors 178 0 18 7 0 8 0 211 % 4,4 0,0 5,6 5,4 0,0 5,2 0,0 4,5 2.001- Valors 457 0 10 14 1 17 0 499 5.000 hab. % 11,3 0,0 3,1 10,8 20,0 11,0 0,0 10,6 5.001- Valors 3.396 21 288 109 4 129 24 3.971 20.000 hab. % 83,9 100,0 90,3 83,8 80,0 83,8 100,0 84,5 Més de Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Total Valors 4.049 21 319 130 5 154 24 4.702 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Fins a 500 hab. Valors 29 0 2 0 0 0 0 31 anys % 0,7 0,0 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 501-2.000 hab. Valors 143 2 17 8 0 6 1 177 % 3,6 5,0 7,8 5,7 0,0 3,8 4,8 3,9 2.001- Valors 463 3 9 13 1 12 0 501 5.000 hab. % 11,6 7,5 4,1 9,3 10,0 7,6 0,0 10,9 5.001- Valors 3.360 35 190 119 9 139 20 3.872 20.000 hab. % 84,1 87,5 87,2 85,0 90,0 88,5 95,2 84,5 Més de Valors –––––––– 20.000 hab. % –––––––– Total Valors 3.995 40 218 140 10 157 21 4.581 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
106 Coneixement del català segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Centre i A.16 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total
15-19 No l'entén Valors 6 2 10 17 0 20 1 56 anys % 0,2 8,3 21,7 26,2 0,0 29,9 33,3 1,7 L'entén Valors 39 1 5 18 0 4 2 69 % 1,3 4,2 10,9 27,7 0,0 6,0 66,7 2,1 L'entén i el Valors 51000107 sap llegir % 0,2 4,2 0,0 0,0 0,0 1,5 0,0 0,2 El sap parlar Valors 32 3 3 2 0 2 0 42 % 1,0 12,5 6,5 3,1 0,0 3,0 0,0 1,3 El sap parlar Valors 103 0 2 2 0 7 0 114 i llegir % 3,4 0,0 4,3 3,1 0,0 10,4 0,0 3,5 El sap parlar, Valors 2.867 17 26 26 6 33 0 2.975 llegir i escriure % 93,9 70,8 56,5 40,0 100,0 49,3 0,0 91,2 Total Valors 3.052 24 46 65 6 67 3 3.263 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 No l'entén Valors 20 0 60 35 1 17 3 136 anys % 0,5 0,0 27,3 35,4 9,1 14,5 33,3 3,1 L'entén Valors 53 0 38 26 0 22 3 142 % 1,3 0,0 17,3 26,3 0,0 18,8 33,3 3,2 L'entén i el Valors 12 0 0 0 0 2 0 14 sap llegir % 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 1,7 0,0 0,3 El sap parlar Valors 33 0 3 11 0 7 0 54 % 0,8 0,0 1,4 11,1 0,0 6,0 0,0 1,2 El sap parlar Valors 112 1 24 2 0 4 0 143 i llegir % 2,8 7,1 10,9 2,0 0,0 3,4 0,0 3,2 El sap parlar, Valors 3.748 13 95 25 10 65 3 3.959 llegir i escriure % 94,2 92,9 43,2 25,3 90,9 55,6 33,3 89,0 Total Valors 3.978 14 220 99 11 117 9 4.448 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 No l'entén Valors 14 0 86 66 1 41 11 219 anys % 0,3 0,0 27,0 50,8 20,0 26,6 45,8 4,7 L'entén Valors 99 5 89 37 1 37 5 273 % 2,4 23,8 27,9 28,5 20,0 24,0 20,8 5,8 L'entén i el Valors 20 0 1 2 0 3 0 26 sap llegir % 0,5 0,0 0,3 1,5 0,0 1,9 0,0 0,6 El sap parlar Valors 53 3 11 5 1 4 0 77 % 1,3 14,3 3,4 3,8 20,0 2,6 0,0 1,6 El sap parlar Valors 238 5 33 11 0 13 1 301 i llegir % 5,9 23,8 10,3 8,5 0,0 8,4 4,2 6,4 El sap parlar, Valors 3.625 8 99 9 2 56 7 3.806 llegir i escriure % 89,5 38,1 31,0 6,9 40,0 36,4 29,2 80,9 Total Valors 4.049 21 319 130 5 154 24 4.702 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 No l'entén Valors 14 3 59 50 0 40 15 181 anys % 0,4 7,5 27,1 35,7 0,0 25,5 71,4 4,0 L'entén Valors 147 9 42 54 7 74 3 336 % 3,7 22,5 19,3 38,6 70,0 47,1 14,3 7,3 L'entén i el Valors 31 1 6 4 0 2 0 44 sap llegir % 0,8 2,5 2,8 2,9 0,0 1,3 0,0 1,0 El sap parlar Valors 92 5 38 7 0 4 1 147 % 2,3 12,5 17,4 5,0 0,0 2,5 4,8 3,2 El sap parlar Valors 602 9 28 18 1 13 0 671 i llegir % 15,1 22,5 12,8 12,9 10,0 8,3 0,0 14,6 El sap parlar, Valors 3.109 13 45 7 2 24 2 3.202 llegir i escriure % 77,8 32,5 20,6 5,0 20,0 15,3 9,5 69,9 Total Valors 3.995 40 218 140 10 157 21 4.581 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
107 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
501- 2.001- 5.001- Més de A.17 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total
15-19 anys Domicili Valors 01 430–35 propi % 0,0 0,8 1,5 1,5 – 1,5 Varis Valors 02 740–49 municipis % 0,0 1,5 2,7 2,0 – 2,1 Municipi de Valors 1 8 83 1.233 – 1.325 residència % 9,1 6,1 31,7 62,8 – 56,0 Un altre Valors 10 121 167 655 – 953 municipi % 90,9 91,7 63,7 33,4 – 40,2 Un altre Valors 00 15–6 país % 0,0 0,0 0,4 0,3 – 0,3 Total Valors 11 132 262 1.963 – 2.368 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Domicili Valors 21 957–69 propi % 22,2 0,6 1,9 1,8 – 1,8 Varis Valors 0 23 25 156 – 204 municipis % 0,0 14,5 5,4 4,9 – 5,4 Municipi de Valors 1 29 138 1.563 – 1.731 residència % 11,1 18,2 29,9 49,1 – 45,4 Un altre Valors 6 106 289 1.379 – 1.780 municipi % 66,7 66,7 62,6 43,3 – 46,7 Un altre Valors 00 127–28 país % 0,0 0,0 0,2 0,8 – 0,7 Total Valors 9 159 462 3.182 – 3.812 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 25-29 anys Domicili Valors 14 775–87 propi % 5,6 2,4 1,7 2,3 – 2,2 Varis Valors 1 24 49 203 – 277 municipis % 5,6 14,6 11,6 6,2 – 7,1 Municipi de Valors 4 47 131 1.917 – 2.099 residència % 22,2 28,7 31,0 58,3 – 53,9 Un altre Valors 12 87 235 1.070 – 1.404 municipi % 66,7 53,0 55,6 32,5 – 36,1 Un altre Valors 02 123–26 país % 0,0 1,2 0,2 0,7 – 0,7 Total Valors 18 164 423 3.288 – 3.893 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 30-34 anys Domicili Valors 1 7 8 91 – 107 propi % 4,3 5,0 2,0 3,0 – 3,0 Varis Valors 4 36 58 225 – 323 municipis % 17,4 25,5 14,2 7,5 – 9,1 Municipi de Valors 3 38 148 1.825 – 2.014 residència % 13,0 27,0 36,3 60,9 – 56,5 Un altre Valors 15 60 192 834 – 1.101 municipi % 65,2 42,6 47,1 27,8 – 30,9 Un altre Valors 00 220–22 país % 0,0 0,0 0,5 0,7 – 0,6 Total Valors 23 141 408 2.995 – 3.567 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
108 Mitjà de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
501- 2.001- 5.001- Més de A.18 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total
15-19 anys Vehicle Valors 5 49 129 574 – 757 privat % 50,0 49,0 59,4 36,8 – 40,1 Transport Valors 1 46 36 182 – 265 públic % 10,0 46,0 16,6 11,7 – 14,0 Caminant Valors 4 5 52 804 – 865 i altres % 40,0 5,0 24,0 51,5 – 45,8 Total Valors 10 100 217 1.560 – 1.887 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Vehicle Valors 4 81 297 1.553 – 1.935 privat % 80,0 82,7 81,4 69,2 – 71,4 Transport Valors 0 1 12 132 – 145 públic % 0,0 1,0 3,3 5,9 – 5,3 Caminant Valors 1 16 56 558 – 631 i altres % 20,0 16,3 15,3 24,9 – 23,3 Total Valors 5 98 365 2.243 – 2.711 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 25-29 anys Vehicle Valors 10 92 275 2.029 – 2.406 privat % 76,9 86,8 83,1 74,9 – 76,2 Transport Valors 00 454–58 públic % 0,0 0,0 1,2 2,0 – 1,8 Caminant Valors 3 14 52 626 – 695 i altres % 23,1 13,2 15,7 23,1 – 22,0 Total Valors 13 106 331 2.709 – 3.159 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 30-34 anys Vehicle Valors 13 69 264 1.978 – 2.324 privat % 86,7 80,2 83,0 78,3 – 78,9 Transport Valors 01 219–22 públic % 0,0 1,2 0,6 0,8 – 0,7 Caminant Valors 2 16 52 529 – 599 i altres % 13,3 18,6 16,4 20,9 – 20,3 Total Valors 15 86 318 2.526 – 2.945 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
109 Temps de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
501- 2.001- 5.001- Més de A.19 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total
15-19 anys Menys Valors 3 24 71 882 – 980 10 min. % 30,0 24,0 32,7 56,5 – 51,9 10-20 min. Valors 6 33 72 438 – 549 % 60,0 33,0 33,2 28,1 – 29,1 21-30 min. Valors 1 38 50 129 – 218 % 10,0 38,0 23,0 8,3 – 11,6 31-45 min. Valors 0 4 13 54 – 71 % 0,0 4,0 6,0 3,5 – 3,8 46-60 min. Valors 01 423–28 % 0,0 1,0 1,8 1,5 – 1,5 Més d'una Valors 00 734–41 hora % 0,0 0,0 3,2 2,2 – 2,2 Total Valors 10 100 217 1.560 – 1.887 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Menys Valors 1 35 129 1.114 – 1.279 10 min. % 20,0 35,7 35,3 49,7 – 47,2 10-20 min. Valors 2 25 107 672 – 806 % 40,0 25,5 29,3 30,0 – 29,7 21-30 min. Valors 2 34 79 265 – 380 % 40,0 34,7 21,6 11,8 – 14,0 31-45 min. Valors 0 2 31 99 – 132 % 0,0 2,0 8,5 4,4 – 4,9 46-60 min. Valors 00 837–45 % 0,0 0,0 2,2 1,6 – 1,7 Més d'una Valors 0 2 11 56 – 69 hora % 0,0 2,0 3,0 2,5 – 2,5 Total Valors 5 98 365 2.243 – 2.711 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 25-29 anys Menys Valors 4 47 116 1.446 – 1.613 10 min. % 30,8 44,3 35,0 53,4 – 51,1 10-20 min. Valors 3 30 97 755 – 885 % 23,1 28,3 29,3 27,9 – 28,0 21-30 min. Valors 6 19 64 329 – 418 % 46,2 17,9 19,3 12,1 – 13,2 31-45 min. Valors 0 8 27 114 – 149 % 0,0 7,5 8,2 4,2 – 4,7 46-60 min. Valors 01 926–36 % 0,0 0,9 2,7 1,0 – 1,1 Més d'una Valors 0 1 18 39 – 58 hora % 0,0 0,9 5,4 1,4 – 1,8 Total Valors 13 106 331 2.709 – 3.159 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 30-34 anys Menys Valors 6 37 134 1.412 – 1.589 10 min. % 40,0 43,0 42,1 55,9 – 54,0 10-20 min. Valors 4 23 86 644 – 757 % 26,7 26,7 27,0 25,5 – 25,7 21-30 min. Valors 4 17 51 296 – 368 % 26,7 19,8 16,0 11,7 – 12,5 31-45 min. Valors 0 3 24 115 – 142 % 0,0 3,5 7,5 4,6 – 4,8 46-60 min. Valors 01 321–25 % 0,0 1,2 0,9 0,8 – 0,8 Més d'una Valors 1 5 20 38 – 64 hora % 6,7 5,8 6,3 1,5 – 2,2 Total Valors 15 86 318 2.526 – 2.945 % 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
110 Temps de residència al municipi segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Centre i A.20 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total
15-19 0-2 anys Valors 86 5 32 28 4 53 2 210 anys % 2,8 20,8 69,6 43,1 66,7 79,1 66,7 6,4 3-5 anys Valors 60 3 5 18 0 4 1 91 % 2,0 12,5 10,9 27,7 0,0 6,0 33,3 2,8 6-10 anys Valors 137 3 1 11 0 2 0 154 % 4,5 12,5 2,2 16,9 0,0 3,0 0,0 4,7 11-20 anys Valors 2.769 13 8 8 2 8 0 2.808 % 90,7 54,2 17,4 12,3 33,3 11,9 0,0 86,1 Total Valors 3.052 24 46 65 6 67 3 3.263 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 0-2 anys Valors 204 3 183 50 3 84 5 532 anys % 5,1 21,4 83,2 50,5 27,3 71,8 55,6 12,0 3-5 anys Valors 102 0 10 16 2 12 2 144 % 2,6 0,0 4,5 16,2 18,2 10,3 22,2 3,2 6-10 anys Valors 101 3 2 21 2 7 1 137 % 2,5 21,4 0,9 21,2 18,2 6,0 11,1 3,1 11-20 anys Valors 741 3 1 3 4 5 0 757 % 18,6 21,4 0,5 3,0 36,4 4,3 0,0 17,0 Més de Valors 2.830 5 24 9 0 9 1 2.878 20 anys % 71,1 35,7 10,9 9,1 0,0 7,7 11,1 64,7 Total Valors 3.978 14 220 99 11 117 9 4.448 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 0-2 anys Valors 289 3 270 73 3 117 19 774 anys % 7,1 14,3 84,6 56,2 60,0 76,5 79,2 16,5 3-5 anys Valors 236 2 12 32 1 19 4 306 % 5,8 9,5 3,8 24,6 20,0 12,4 16,7 6,5 6-10 anys Valors 172 5 8 11 0 7 1 204 % 4,2 23,8 2,5 8,5 0,0 4,6 4,2 4,3 11-20 anys Valors 182 4 0 4 0 0 0 190 % 4,5 19,0 0,0 3,1 0,0 0,0 0,0 4,0 Més de Valors 3.170 7 29 10 1 10 0 3.227 20 anys % 78,3 33,3 9,1 7,7 20,0 6,5 0,0 68,6 Total Valors 4.049 21 319 130 5 153 24 4.701 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 0-2 anys Valors 236 15 184 59 8 112 12 626 anys % 5,9 37,5 84,4 42,1 80,0 72,7 57,1 13,7 3-5 anys Valors 254 3 12 38 0 17 4 328 % 6,4 7,5 5,5 27,1 0,0 11,0 19,0 7,2 6-10 anys Valors 336 8 4 27 0 11 1 387 % 8,4 20,0 1,8 19,3 0,0 7,1 4,8 8,5 11-20 anys Valors 224 10 3 8 0 0 1 246 % 5,6 25,0 1,4 5,7 0,0 0,0 4,8 5,4 Més de Valors 2.944 4 15 8 2 14 3 2.990 20 anys % 73,7 10,0 6,9 5,7 20,0 9,1 14,3 65,3 Total Valors 3.994 40 218 140 10 154 21 4.577 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
111 Nivell d'ocupació segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.21 Home Dona Total
16-19 anys Alt Valors 6915 % 1,2 3,6 2,0 Mitjà Valors 261 81 342 % 50,9 32,3 44,8 Baix Valors 246 161 407 % 48,0 64,1 53,3 Total Valors 513 251 764 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alt Valors 73 90 163 % 4,5 8,1 5,9 Mitjà Valors 814 443 1.257 % 50,0 39,8 45,9 Baix Valors 740 581 1.321 % 45,5 52,2 48,2 Total Valors 1.627 1.114 2.741 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 214 278 492 % 9,8 18,4 13,3 Mitjà Valors 1.094 605 1.699 % 50,2 40,0 46,0 Baix Valors 870 630 1.500 % 39,9 41,6 40,6 Total Valors 2.178 1.513 3.691 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 302 301 603 % 13,8 22,6 17,1 Mitjà Valors 1.045 493 1.538 % 47,6 37,1 43,6 Baix Valors 848 536 1.384 % 38,6 40,3 39,3 Total Valors 2.195 1.330 3.525 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
112 Coneixement del català segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
L'entén El sap El sap A.22 No i el sap El sap parlar parlar, llegir l'entén L'entén llegir parlar i llegir i escriure Total
15-19 Catalunya Valors 1 24 4 16 60 2.285 2.390 anys % 0,0 1,0 0,2 0,7 2,5 95,6 100,0 Resta de l’Estat Valors 2 5 1 5 5 100 118 espanyol % 1,7 4,2 0,8 4,2 4,2 84,7 100,0 Fora de l’Estat Valors 43 25 1 4 11 107 191 espanyol % 22,5 13,1 0,5 2,1 5,8 56,0 100,0 Total Valors 46 54 6 25 76 2.492 2.699 % 1,7 2,0 0,2 0,9 2,8 92,3 100,0 20-24 Catalunya Valors 4 43 6 23 97 3.549 3.722 anys % 0,1 1,2 0,2 0,6 2,6 95,4 100,0 Resta de l’Estat Valors 14 10 6 10 13 183 236 espanyol % 5,9 4,2 2,5 4,2 5,5 77,5 100,0 Fora de l’Estat Valors 118 89 2 21 33 227 490 espanyol % 24,1 18,2 0,4 4,3 6,7 46,3 100,0 Total Valors 136 142 14 54 143 3.959 4.448 % 3,1 3,2 0,3 1,2 3,2 89,0 100,0 25-29 Catalunya Valors 1 50 9 44 189 3.372 3.665 anys % 0,0 1,4 0,2 1,2 5,2 92,0 100,0 Resta de l’Estat Valors 12 41 11 8 44 205 321 espanyol % 3,7 12,8 3,4 2,5 13,7 63,9 100,0 Fora de l’Estat Valors 206 182 6 25 68 229 716 espanyol % 28,8 25,4 0,8 3,5 9,5 32,0 100,0 Total Valors 219 273 26 77 301 3.806 4.702 % 4,7 5,8 0,6 1,6 6,4 80,9 100,0 30-34 Catalunya Valors 3 69 19 73 506 2.861 3.531 anys % 0,1 2,0 0,5 2,1 14,3 81,0 100,0 Resta de l’Estat Valors 13 65 11 16 83 210 398 espanyol % 3,3 16,3 2,8 4,0 20,9 52,8 100,0 Fora de l’Estat Valors 165 202 14 58 82 131 652 espanyol % 25,3 31,0 2,1 8,9 12,6 20,1 100,0 Total Valors 181 336 44 147 671 3.202 4.581 % 4,0 7,3 1,0 3,2 14,6 69,9 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
113 Sexe per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.23 anys anys anys anys anys anys Total
Home Valors 2.049 2.078 2.128 2.016 9.848 5.219 27.163 % 50,9 51,0 51,3 50,9 50,3 45,7 49,6 Dona Valors 1.977 1.999 2.018 1.941 9.745 6.200 27.602 % 49,1 49,0 48,7 49,1 49,7 54,3 50,4 Total Valors 4.026 4.077 4.146 3.957 19.593 11.419 54.765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.
Estat civil per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.24 anys anys anys anys anys anys Total
Solter Valors 3.984 3.692 2.312 941 1.653 786 20.915 % 99,0 90,6 55,8 23,8 8,4 6,9 38,2 Casat Valors 41 351 1.747 2.851 16.598 7.162 28.750 % 1,0 8,6 42,1 72,0 84,7 62,7 52,5 Vidu Valors 0 17 18 20 613 3.371 4.039 % 0,0 0,4 0,4 0,5 3,1 29,5 7,4 Separat Valors 1 16 56 95 474 76 718 % 0,0 0,4 1,4 2,4 2,4 0,7 1,3 Divorciat Valors 0 1 13 50 255 24 343 % 0,0 0,0 0,3 1,3 1,3 0,2 0,6 Total Valors 4.026 4.077 4.146 3.957 19.593 11.419 54.765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.
Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.25 anys anys anys anys anys anys Total
Vehicle Valors 779 1.549 2.043 1.976 7.754 139 14.955 privat % 22,3 52,2 68,9 72,8 71,2 60,4 51,1 Transport Valors 636 731 216 37 76 1 1.765 públic % 18,2 24,7 7,3 1,4 0,7 0,4 6,0 Caminant Valors 2.072 685 708 702 3.054 90 12.569 i altres % 59,4 23,1 23,9 25,9 28,1 39,1 42,9 Total Valors 3.487 2.965 2.967 2.715 10.884 230 29.289 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.
114 Sexe per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.26 anys anys anys anys anys anys anys anys Total
Home Valors 2.541 1.391 1.683 2.302 2.497 2.431 10.735 5.327 28.907 % 50,3 51,2 51,6 51,8 53,1 53,1 51,1 45,3 50,2 Dona Valors 2.512 1.326 1.580 2.146 2.205 2.150 10.286 6.438 28.643 % 49,7 48,8 48,4 48,2 46,9 46,9 48,9 54,7 49,8 Total Valors 5.053 2.717 3.263 4.448 4.702 4.581 21.021 11.765 57.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
Estat civil per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.27 anys anys anys anys anys anys Total
Solter Valors 3.225 3.983 2.802 1.401 2.074 728 21.983 % 98,8 89,5 59,6 30,6 9,9 6,2 38,3 Casat Valors 32 438 1.770 2.921 17.126 7.345 29.632 % 1,0 9,8 37,7 63,8 81,5 62,9 51,6 Vidu Valors 1 1 8 21 577 3.459 4.067 % 0,0 0,0 0,2 0,5 2,7 29,6 7,1 Separat Valors 4 24 89 161 751 109 1.138 % 0,1 0,5 1,9 3,5 3,6 0,9 2,0 Divorciat Valors 1 2 32 73 484 27 619 % 0,0 0,0 0,7 1,6 2,3 0,2 1,1 Total Valors 3.263 4.448 4.701 4.577 21.012 11.668 57.439 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
Temps de residència a Espanya per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.28 anys anys anys anys anys anys Total
0-2 anys Valors 117 316 448 344 577 22 3.630 % 3,6 7,1 9,5 7,5 2,7 0,2 6,3 3-5 anys Valors 40 56 93 89 195 16 1.940 % 1,2 1,3 2,0 1,9 0,9 0,1 3,4 6-10 anys Valors 31 42 54 68 182 22 2.755 % 1,0 0,9 1,1 1,5 0,9 0,2 4,8 11-20 anys Valors 3.075 643 29 60 244 42 6.250 % 94,2 14,5 0,6 1,3 1,2 0,4 10,9 Més de Valors 0 3.391 4.077 4.016 19.814 11.566 42.864 20 anys % 0,0 76,2 86,7 87,7 94,3 99,1 74,6 Total Valors 3.263 4.448 4.701 4.577 21.012 11.668 57.439 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
115 Activitat principal segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.29 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
15-19 anys Estudiant Valors 1.925 93 90 2.108 % 66,4 67,4 39,5 64,6 Ocupat Valors 679 34 57 770 % 23,4 24,6 25,0 23,6 Aturat Valors 96 3 26 125 primera feina % 3,3 2,2 11,4 3,8 Aturat Valors 76 3 9 88 ha treballat % 2,6 2,2 3,9 2,7 Treball Valors 24 2 20 46 domèstic % 0,8 1,4 8,8 1,4 Inactiu Valors 97 3 26 126 % 3,3 2,2 11,4 3,9 Total Valors 2.897 138 228 3.263 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Estudiant Valors 953 51 34 1.038 % 25,6 21,6 6,9 23,3 Ocupat Valors 2.305 133 307 2.745 % 61,9 56,4 62,7 61,7 Aturat Valors 81 9 41 131 primera feina % 2,2 3,8 8,4 2,9 Aturat Valors 196 17 25 238 ha treballat % 5,3 7,2 5,1 5,4 Treball Valors 87 17 55 159 domèstic % 2,3 7,2 11,2 3,6 Inactiu Valors 100 9 28 137 % 2,7 3,8 5,7 3,1 Total Valors 3.722 236 490 4.448 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Estudiant Valors 154 12 12 178 % 4,2 3,7 1,7 3,8 Ocupat Valors 2.956 236 502 3.694 % 80,7 73,5 70,2 78,6 Aturat Valors 42 3 35 80 primera feina % 1,1 0,9 4,9 1,7 Aturat Valors 199 26 50 275 ha treballat % 5,4 8,1 7,0 5,8 Treball Valors 216 34 72 322 domèstic % 5,9 10,6 10,1 6,8 Inactiu Valors 98 10 44 152 % 2,7 3,1 6,2 3,2 Total Valors 3.665 321 715 4.701 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Estudiant Valors 30 1 5 36 % 0,8 0,3 0,8 0,8 Ocupat Valors 2.793 297 435 3.525 % 79,1 74,6 67,1 77,0 Aturat Valors 22 2 25 49 primera feina % 0,6 0,5 3,9 1,1 Aturat Valors 153 31 52 236 ha treballat % 4,3 7,8 8,0 5,2 Treball Valors 434 55 78 567 domèstic % 12,3 13,8 12,0 12,4 Inactiu Valors 99 12 53 164 % 2,8 3,0 8,2 3,6 Total Valors 3.531 398 648 4.577 % 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
116 Situació professional segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.30 Home Dona Total
16-19 anys Empresari Valors 8513 amb personal % 1,6 2,0 1,7 Empresari Valors 25 8 33 sense personal % 4,9 3,2 4,3 Assalariats fixos Valors 144 55 199 % 28,0 21,9 26,0 Assalariats Valors 334 180 514 eventuals % 65,0 71,7 67,2 Ajuda familiar Valors 336 % 0,6 1,2 0,8 Membre de Valors ––– cooperatives % ––– Total Valors 514 251 765 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Empresari Valors 39 21 60 amb personal % 2,4 1,9 2,2 Empresari Valors 136 49 185 sense personal % 8,3 4,4 6,7 Assalariats fixos Valors 655 419 1.074 % 40,2 37,5 39,1 Assalariats Valors 789 624 1.413 eventuals % 48,4 55,9 51,5 Ajuda familiar Valors 639 % 0,4 0,3 0,3 Membre de Valors 404 cooperatives % 0,2 0,0 0,1 Total Valors 1.629 1.116 2.745 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Empresari Valors 114 62 176 amb personal % 5,2 4,1 4,8 Empresari Valors 214 110 324 sense personal % 9,8 7,3 8,8 Assalariats fixos Valors 1.017 731 1.748 % 46,7 48,3 47,3 Assalariats Valors 823 607 1.430 eventuals % 37,8 40,1 38,7 Ajuda familiar Valors 639 % 0,3 0,2 0,2 Membre de Valors 527 cooperatives % 0,2 0,1 0,2 Total Valors 2.179 1.515 3.694 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Empresari Valors 189 69 258 amb personal % 8,6 5,2 7,3 Empresari Valors 277 142 419 sense personal % 12,6 10,7 11,9 Assalariats fixos Valors 1.093 672 1.765 % 49,8 50,5 50,1 Assalariats Valors 626 442 1.068 eventuals % 28,5 33,2 30,3 Ajuda familiar Valors 123 % 0,0 0,2 0,1 Membre de Valors 9312 cooperatives % 0,4 0,2 0,3 Total Valors 2.195 1.330 3.525 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
117 Situació professional segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.31 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
16-19 anys Empresari Valors 11 0 2 13 amb personal % 1,6 0,0 3,6 1,7 Empresari Valors 31 0 2 33 sense personal % 4,6 0,0 3,6 4,3 Assalariats Valors 178 10 11 199 fixos % 26,3 30,3 19,6 26,0 Assalariats Valors 450 23 41 514 eventuals % 66,6 69,7 73,2 67,2 Ajuda familiar Valors 60 06 % 0,9 0,0 0,0 0,8 Membre de Valors –– –– cooperatives % –– –– Total Valors 676 33 56 765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Empresari Valors 57 0 3 60 amb personal % 2,5 0,0 1,0 2,2 Empresari Valors 158 13 14 185 sense personal % 6,9 9,8 4,6 6,7 Assalariats Valors 958 47 69 1.074 fixos % 41,6 35,3 22,5 39,1 Assalariats Valors 1.121 72 220 1.413 eventuals % 48,6 54,1 71,7 51,5 Ajuda familiar Valors 71 19 % 0,3 0,8 0,3 0,3 Membre de Valors 40 04 cooperatives % 0,2 0,0 0,0 0,1 Total Valors 2.305 133 307 2.745 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Empresari Valors 158 8 10 176 amb personal % 5,3 3,4 2,0 4,8 Empresari Valors 293 14 17 324 sense personal % 9,9 5,9 3,4 8,8 Assalariats Valors 1.518 106 124 1.748 fixos % 51,4 44,9 24,7 47,3 Assalariats Valors 976 105 349 1.430 eventuals % 33,0 44,5 69,5 38,7 Ajuda familiar Valors 61 29 % 0,2 0,4 0,4 0,2 Membre de Valors 52 07 cooperatives % 0,2 0,8 0,0 0,2 Total Valors 2.956 236 502 3.694 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Empresari Valors 235 16 7 258 amb personal % 8,4 5,4 1,6 7,3 Empresari Valors 369 27 23 419 sense personal % 13,2 9,1 5,3 11,9 Assalariats Valors 1.479 159 127 1.765 fixos % 53,0 53,5 29,2 50,1 Assalariats Valors 696 94 278 1.068 eventuals % 24,9 31,6 63,9 30,3 Ajuda familiar Valors 30 03 % 0,1 0,0 0,0 0,1 Membre de Valors 11 1 0 12 cooperatives % 0,4 0,3 0,0 0,3 Total Valors 2.793 297 435 3.525 % 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
118 Categoria socioeconòmica segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
A.32 Home Dona Total
16-19 anys Alta Valors 8715 % 1,6 2,8 2,0 Mitjana Valors 34 16 50 % 6,7 6,5 6,6 Baixa Valors 468 225 693 % 91,8 90,7 91,4 Total Valors 510 248 758 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alta Valors 46 27 73 % 2,8 2,4 2,7 Mitjana Valors 241 160 401 % 14,9 14,4 14,7 Baixa Valors 1.334 924 2.258 % 82,3 83,2 82,7 Total Valors 1.621 1.111 2.732 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 130 73 203 % 6,0 4,8 5,5 Mitjana Valors 487 365 852 % 22,4 24,2 23,1 Baixa Valors 1.555 1.072 2.627 % 71,6 71,0 71,3 Total Valors 2.172 1.510 3.682 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 214 78 292 % 9,8 5,9 8,3 Mitjana Valors 551 381 932 % 25,1 28,7 26,5 Baixa Valors 1.429 869 2.298 % 65,1 65,4 65,2 Total Valors 2.194 1.328 3.522 % 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
119 Categoria socioeconòmica segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.33 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
16-19 anys Alta Valors 57021–15 % 2,4 1,6 0,0 3,0 4,8 – 2,0 Mitjana Valors 11 28 5 4 2 – 50 % 5,3 6,5 14,3 6,0 9,5 – 6,6 Baixa Valors 191 393 30 61 18 – 693 % 92,3 91,8 85,7 91,0 85,7 – 91,4 Total Valors 207 428 35 67 21 – 758 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Alta Valors 11 31 10 12 6 3 73 % 2,2 2,6 3,4 3,9 2,2 1,7 2,7 Mitjana Valors 41 136 38 38 51 97 401 % 8,2 11,6 13,0 12,2 18,6 54,2 14,7 Baixa Valors 447 1.010 244 261 217 79 2.258 % 89,6 85,8 83,6 83,9 79,2 44,1 82,7 Total Valors 499 1.177 292 311 274 179 2.732 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 30 66 25 21 23 38 203 % 4,6 5,2 6,2 5,7 5,5 6,6 5,5 Mitjana Valors 74 189 91 62 90 346 852 % 11,4 15,0 22,5 16,8 21,6 59,7 23,1 Baixa Valors 547 1.007 288 286 303 196 2.627 % 84,0 79,8 71,3 77,5 72,8 33,8 71,3 Total Valors 651 1.262 404 369 416 580 3.682 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 39 112 52 18 28 43 292 % 6,1 8,2 11,6 7,7 9,8 7,8 8,3 Mitjana Valors 90 257 95 49 72 369 932 % 14,1 18,8 21,2 20,9 25,2 67,3 26,5 Baixa Valors 510 997 302 167 186 136 2.298 % 79,8 73,0 67,3 71,4 65,0 24,8 65,2 Total Valors 639 1.366 449 234 286 548 3.522 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
120 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.34 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
16-19 anys Alta Valors 13 0 2 15 % 1,9 0,0 3,6 2,0 Mitjana Valors 47 1 2 50 % 7,0 3,0 3,6 6,6 Baixa Valors 609 32 52 693 % 91,0 97,0 92,9 91,4 Total Valors 669 33 56 758 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alta Valors 68 0 5 73 % 3,0 0,0 1,6 2,7 Mitjana Valors 353 23 25 401 % 15,4 17,4 8,2 14,7 Baixa Valors 1.873 109 276 2.258 % 81,6 82,6 90,2 82,7 Total Valors 2.294 132 306 2.732 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 184 10 9 203 % 6,2 4,3 1,8 5,5 Mitjana Valors 757 55 40 852 % 25,7 23,4 8,0 23,1 Baixa Valors 2.006 170 451 2.627 % 68,1 72,3 90,2 71,3 Total Valors 2.947 235 500 3.682 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 260 20 12 292 % 9,3 6,7 2,8 8,3 Mitjana Valors 809 77 46 932 % 29,0 25,9 10,6 26,5 Baixa Valors 1.721 200 377 2.298 % 61,7 67,3 86,7 65,2 Total Valors 2.790 297 435 3.522 % 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
121 Sector d'activitat segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Primària ESO i A.35 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total
16-19 anys Primari Valors 37 66 4 7 2 – 116 % 17,9 15,2 11,4 10,4 9,5 – 15,2 Indústria Valors 55 125 7 23 7 – 217 % 26,6 28,7 20,0 34,3 33,3 – 28,4 Construcció Valors 72 114 6 9 3 – 204 % 34,8 26,2 17,1 13,4 14,3 – 26,7 Serveis Valors 43 130 18 28 9 – 228 % 20,8 29,9 51,4 41,8 42,9 – 29,8 Total Valors 207 435 35 67 21 – 765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Primari Valors 113 189 38 34 22 11 407 % 22,6 16,0 12,9 10,9 8,0 6,1 14,8 Indústria Valors 125 352 82 73 67 27 726 % 25,0 29,7 27,9 23,4 24,4 15,0 26,4 Construcció Valors 126 252 36 34 28 2 478 % 25,2 21,3 12,2 10,9 10,2 1,1 17,4 Serveis Valors 136 391 138 171 158 140 1.134 % 27,2 33,0 46,9 54,8 57,5 77,8 41,3 Total Valors 500 1.184 294 312 275 180 2.745 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 171 216 48 42 40 29 546 % 26,1 17,0 11,8 11,4 9,6 5,0 14,8 Indústria Valors 161 350 97 94 86 91 879 % 24,6 27,6 23,8 25,5 20,6 15,7 23,8 Construcció Valors 135 212 33 51 39 19 489 % 20,6 16,7 8,1 13,8 9,4 3,3 13,2 Serveis Valors 187 489 229 182 252 441 1.780 % 28,6 38,6 56,3 49,3 60,4 76,0 48,2 Total Valors 654 1.267 407 369 417 580 3.694 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 157 221 58 27 32 30 525 % 24,5 16,2 12,9 11,5 11,2 5,5 14,9 Indústria Valors 160 369 103 68 55 72 827 % 25,0 27,0 22,9 29,1 19,2 13,1 23,5 Construcció Valors 124 223 30 33 29 16 455 % 19,4 16,3 6,7 14,1 10,1 2,9 12,9 Serveis Valors 199 555 258 106 170 430 1.718 % 31,1 40,6 57,5 45,3 59,4 78,5 48,7 Total Valors 640 1.368 449 234 286 548 3.525 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental
122 Sector d'activitat segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)
Resta de Fora de A.36 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total
16-19 anys Primari Valors 93 2 21 116 % 13,8 6,1 37,5 15,2 Indústria Valors 198 9 10 217 % 29,3 27,3 17,9 28,4 Construcció Valors 185 11 8 204 % 27,4 33,3 14,3 26,7 Serveis Valors 200 11 17 228 % 29,6 33,3 30,4 29,8 Total Valors 676 33 56 765 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primari Valors 283 27 97 407 % 12,3 20,3 31,6 14,8 Indústria Valors 598 43 85 726 % 25,9 32,3 27,7 26,4 Construcció Valors 417 19 42 478 % 18,1 14,3 13,7 17,4 Serveis Valors 1.007 44 83 1.134 % 43,7 33,1 27,0 41,3 Total Valors 2.305 133 307 2.745 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 348 30 168 546 % 11,8 12,7 33,5 14,8 Indústria Valors 693 59 127 879 % 23,4 25,0 25,3 23,8 Construcció Valors 385 34 70 489 % 13,0 14,4 13,9 13,2 Serveis Valors 1.530 113 137 1.780 % 51,8 47,9 27,3 48,2 Total Valors 2.956 236 502 3.694 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 368 24 133 525 % 13,2 8,1 30,6 14,9 Indústria Valors 636 94 97 827 % 22,8 31,6 22,3 23,5 Construcció Valors 351 37 67 455 % 12,6 12,5 15,4 12,9 Serveis Valors 1.438 142 138 1.718 % 51,5 47,8 31,7 48,7 Total Valors 2.793 297 435 3.525 % 100,0 100,0 100,0 100,0
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.
123