DOCSLIB.ORG

Persones Ateses En Centres Sociosanitaris

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

Índex de taules de serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris Taula 1 Places i serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris de llarga estada i taxa de cobertura. Comarques 2016 Taula 2 Places i serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris de llarga estada i taxa de cobertura. Àmbits territorials 2016 Taula 3 Places i equips concertats en centres sociosanitaris per tipus de serveis. Comarques 2016 Taula 4 Places i equips concertats en centres sociosanitaris per tipus de serveis. Àmbits territorials 2016 Taula 5 Evolució de les places concertades en centres sociosanitaris de llarga estada. Catalunya 2001-2016 Places i serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris de llarga estada i taxa de cobertura Comarques 2016 Oferta pública Oferta total Of. Privada amb Pública directa finançament del Oferta privada DBSF Total Concertada Total oferta pública Places (1) Pobl. de Places Taxa T. cobert. Taxa T. cobert. Comarques Població 2016 ≥65 anys Places cobert. ≥65 anys Places Places cobert. ≥65 anys Serveis Alt Camp 44.107 8.008 100 - 100 0,23 1,25 - 100 0,23 1,25 2 Alt Empordà 140.118 24.850 - 69 69 0,05 0,28 18 87 0,06 0,35 1 Alt Penedès 106.275 18.023 205 - 205 0,19 1,14 - 205 0,19 1,14 2 Alt Urgell 20.548 4.259 - 23 23 0,11 0,54 25 48 0,23 1,13 2 Alta Ribagorça 3.867 768 - - - - - - - - - - Anoia 117.504 20.574 - 103 103 0,09 0,50 67 170 0,14 0,83 2 Aran 9.930 1.297 - - - - - - - - - - Bages 174.381 34.149 - 90 90 0,05 0,26 164 254 0,15 0,74 2 Baix Camp 188.358 31.283 42 122 164 0,09 0,52 68 232 0,12 0,74 3 Baix Ebre 78.977 16.980 - 81 81 0,10 0,48 169 250 0,32 1,47 1 Baix Empordà 132.598 24.324 - 51 51 0,04 0,21 60 111 0,08 0,46 2 Baix Llobregat 809.883 135.771 - 594 594 0,07 0,44 627 1.221 0,15 0,90 12 Baix Penedès 99.813 18.128 - 52 52 0,05 0,29 147 199 0,20 1,10 2 Barcelonès 2.232.833 468.277 1.217 1.255 2.472 0,11 0,53 2.179 4.651 0,21 0,99 39 Berguedà 39.178 9.449 59 31 90 0,23 0,95 19 109 0,28 1,15 3 Cerdanya 17.704 3.063 - 31 31 0,18 1,01 23 54 0,31 1,76 1 Conca de Barberà 20.220 4.344 - - - - - - - - - - Garraf 146.876 24.414 211 - 211 0,14 0,86 77 288 0,20 1,18 3 Garrigues 19.090 4.888 - - - - - - - - - - Garrotxa 55.999 11.395 - 36 36 0,06 0,32 25 61 0,11 0,54 1 Gironès 186.178 27.285 176 51 227 0,12 0,83 63 290 0,16 1,06 5 Maresme 441.505 77.352 138 243 381 0,09 0,49 142 523 0,12 0,68 7 Moianès 13.209 2.511 - - - - - - - - - - Montsià 67.646 13.825 45 - 45 0,07 0,33 - 45 0,07 0,33 1 Noguera 38.955 8.416 - 49 49 0,13 0,58 33 82 0,21 0,97 1 Osona 155.641 27.223 - 19 19 0,01 0,07 198 217 0,14 0,80 2 Pallars Jussà 13.453 3.306 19 - 19 0,14 0,57 - 19 0,14 0,57 1 Pallars Sobirà 6.986 1.347 - - - - - - - - - - Pla d'Urgell 36.711 6.840 - - - - - - - - - - Pla de l'Estany 31.561 5.452 - 40 40 0,13 0,73 15 55 0,17 1,01 1 Priorat 9.381 2.396 - - - - - - - - - - Ribera d'Ebre 22.471 5.281 - 13 13 0,06 0,25 25 38 0,17 0,72 1 Ripollès 25.101 6.262 - 20 20 0,08 0,32 14 34 0,14 0,54 1 Segarra 22.688 4.038 - - - - - - - - - - Segrià 208.881 36.040 44 260 304 0,15 0,84 3 307 0,15 0,85 3 Selva 167.694 28.071 86 - 86 0,05 0,31 - 86 0,05 0,31 2 Solsonès 13.313 2.711 32 - 32 0,24 1,18 - 32 0,24 1,18 1 Tarragonès 249.565 39.506 213 123 336 0,13 0,85 72 408 0,16 1,03 6 Terra Alta 11.761 3.384 - - - - - - - - - - Urgell 36.059 7.087 - - - - - - - - - - Vallès Occidental 904.240 143.372 384 26 410 0,05 0,29 182 592 0,07 0,41 6 Vallès Oriental 401.338 63.328 56 83 139 0,03 0,22 250 389 0,10 0,61 7 Catalunya 7.522.596 1.379.277 3.027 3.465 6.492 0,09 0,47 4.665 11.157 0,15 0,81 123 Font: Base de dades d'entitats i establiments socials i Direcció General de Protecció Social (DGPS). 2016 (1) Concert en establiments no inscrits al Registre d'Entitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials (RESES) com a públics Mapa de serveis socials de Catalunya. Actualització de dades bàsiques. 2016. Persones ateses en centres sociosanitaris 1 Places i serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris de llarga estada i taxa de cobertura Àmbits territorials 2016 Oferta pública Of. Privada Oferta total Pública amb Oferta directa finançament privada del DBSF Total Concertada Total oferta pública Places Places (1) Població Pobl. de Taxa T. cobert. Taxa T. cobert. 2016 ≥65 anys Places cobert. ≥65 anys Places Places cobert. ≥65 anys Serveis Àmbit Metropolità 4.789.799 888.100 1.795 2.201 3.996 0,08 0,45 3.380 7.376 0,15 0,83 71 Comarques gironines 739.249 127.639 262 267 529 0,07 0,41 195 724 0,10 0,57 13 Camp de Tarragona 511.631 85.537 355 245 600 0,12 0,70 140 740 0,14 0,87 11 Terres de l'Ebre 180.855 39.470 45 94 139 0,08 0,35 194 333 0,18 0,84 3 Àmbit de Ponent 362.384 67.309 44 309 353 0,10 0,52 36 389 0,11 0,58 4 Comarques centrals 395.722 76.043 91 140 231 0,06 0,30 381 612 0,15 0,80 8 Alt Pirineu i Aran 72.488 14.040 19 54 73 0,10 0,52 48 121 0,17 0,86 4 Penedès 470.468 81.139 416 155 571 0,12 0,70 291 862 0,18 1,06 9 Catalunya 7.522.596 1.379.277 3.027 3.465 6.492 0,09 0,47 4.665 11.157 0,15 0,81 123 Font: Base de dades d'entitats i establiments socials i Direcció General de Protecció Social (DGPS). 2016 (1) Concert en establiments no inscrits al Registre d'Entitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials (RESES) com a públics Mapa de serveis socials de Catalunya. Actualització de dades bàsiques. 2016. Persones ateses en centres sociosanitaris 2 Places i equips concertats en centres sociosanitaris per tipus de serveis Comarques. 2016 PADES Centres sociosanitaris de Comarques llarga estada(1) Hospitals de dia equips Alt Camp 45 33 1 Alt Empordà 69 34 1 Alt Penedès 135 23 1 Alt Urgell 23 9 1 Alta Ribagorça - - - Anoia 103 66 1 Aran - - - Bages 90 58 1 Baix Camp 122 78 2 Baix Ebre 81 42 3 Baix Empordà 51 18 1 Baix Llobregat 594 209 2 Baix Penedès 52 18 - Barcelonès 1.418 530 23 Berguedà 55 14 1 Cerdanya 31 12 - Conca de Barberà - - - Garraf 64 28 1 Garrigues - - - Garrotxa 36 16 1 Gironès 127 81 1 Maresme 282 93 2 Moianès - - - Montsià - - - Noguera 49 - - Osona 19 68 1 Pallars Jussà 8 - 1 Pallars Sobirà - - - Pla d'Urgell - - - Pla de l'Estany 40 25 - Priorat - - - Ribera d'Ebre 13 7 1 Ripollès 20 23 1 Segarra - - - Segrià 260 91 4 Selva 60 9 - Solsonès 11 9 1 Tarragonès 159 63 3 Terra Alta - 14 - Urgell - - - Vallès Occidental 136 102 7 Vallès Oriental 115 99 - Catalunya 4.268 1.872 62 Font: Base de dades d'entitats i establiments socials i Direcció General de Protecció Social (DGPS). 2016 (1) Inclou el concert en centres públics i en centres propis del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Mapa de serveis socials de Catalunya. Actualització de dades bàsiques. 2016. Persones ateses en centres sociosanitaris 3 Places i equips concertats en centres sociosanitaris per tipus de serveis Àmbits territorials 2016 Centres sociosanitaris de PADES llarga estada(1) Hospitals de dia equips Àmbit Metropolità 2.545 1.033 34 Comarques gironines 403 206 5 Camp de Tarragona 326 174 6 Terres de l'Ebre 94 63 4 Àmbit de Ponent 309 91 4 Comarques centrals 175 149 4 Alt Pirineu i Aran 62 21 2 Penedès 354 135 3 Catalunya 4.268 1.872 62 Font: Base de dades d'entitats i establiments socials i Direcció General de Protecció Social (DGPS). 2016 (1) Inclou el concert en centres públics i en centres propis del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Mapa de serveis socials de Catalunya. Actualització de dades bàsiques. 2016. Persones ateses en centres sociosanitaris 4 Evolució de les places concertades en centres sociosanitaris de llarga estada Catalunya 2001-2016 Concerts sociosanitaris 2001 4.874 2002 5.068 2003 5.208 2004 5.540 2005 5.425 2006 5.489 2007 5.817 2008 5.944 2009 5.865 2010 5.664 2011 5.943 2012 5.557 2013 5.557 2014 4.653 2015 4.630 2016 4.268 Font: Mapa de serveis socials.
Recommended publications
  • Daily Mobility in the Comarques Gironines Obdúlia

    Daily Mobility in the Comarques Gironines Obdúlia

    the different metropolitan population a driving license and, especially, the good series running from 1981 (the first centres and the city of Barcelona, which availability of a private vehicle, a situation time the question about the workplace or are well above those recorded for other in which only one half of the population place of study was introduced in Catalonia) localities. in the Regió Metropolitana de Barcelona to 2001, mobility analysis has been reduced finds itself. Therefore, the mobility to only a part of all journeys, and not even As regards the modal distribution, over model is shaped not only in accordance the largest part, as will be seen later. 45% of mobility in the metropolitan region with territorial features and the existing is satisfied via non-motorised means; the availability of transport services and The extension of the Survey of Daily remainder, involving motorised means is infrastructure, but also from the personal Mobility 2006 to the whole of Catalonia shared out between the 34% of journeys characteristics of each individual and social makes it possible, for the first time for the made on public transport and the 66% group. Comarques Gironines, to have a very large made in private vehicles. However, the sample which, as well as updating the analysis of modal behaviour patterns information, extends the field of analysis for journeys in the Barcelona region 1 This figure takes into account all the journeys and gives important details of the type of recorded for the Regió Metropolitana de reveals different mobility models, which movement going on, how and where it is Barcelona, whether undertaken by residents or denote the marked territorial imbalances non-residents in the area.
  • Cultural Associations in Catalonia 2013

    Cultural Associations in Catalonia 2013

    Fulls de Cultura No. 33 | October 2015 http://cultura.gencat.cat/dadesculturals/ Cultural Associations in Catalonia 2013 Núria Mutilva and Marta Llatcha. Technical Office In 2008 the Ministry of Culture began studying the cultural third sector in Catalonia with the overall aim of learning about the complex reality of cultural foundations, associations and federations in Catalonia and measuring their activity and social and economic impact. The third sector means all non-profit associations which carry out social activities and are not in the public sector. This report is a continuation of the series of analyses of the various statistical operations about the cultural third sector that are available here. In this year’s statistical operation the universe under study is an estimated 3,500 cultural associations whose primary goal is to conduct a range of activities connected with cultural traditions and expressions with popular roots in Catalonia. Associations which carry out some cultural activities but not as their main purpose were discarded. 1. Main results The Cultural Associations Statistics 2013 draw on information gathered at firsthand through the cooperation of the organisations which have actively taken part by answering a self-administered questionnaire. Table 1 includes some of the main results of the fieldwork. Table 1. Main results. 2013 Cultural associations in Catalonia Number of associations 3,445 Participants in governing bodies 25,290 Members 431,290 Average members / association 125 Staff 51,261 Volunteers 48,995 Paid 2,266 Annual budget (52% of the organisations) under €5,000 DeCultura | No. 33 | October 2015 Analysis of the answers of the stakeholders that make up the cultural third sector draws a varied picture in terms of the spatial distribution of the cultural activities carried out by the organisations.
  • Mobilitat Obligada De La Població De Catalunya

    Mobilitat Obligada De La Població De Catalunya

    Informació d’estadística oficial Núm. 21 / setembre del 2017 www.idescat.cat Mobilitat obligada de la població de Catalunya Les idees clau Mobilitat per feina. 2011 • La meitat de la població ocupada treballa al mateix municipi on resideix • Lleida i Barcelona són els municipis grans amb més capacitat de retenir la població ocupada que hi resideix • La meitat de la població triga menys de 20 minuts a arribar a la feina, mentre que un 12% triga més de 45 minuts • Sis de cada deu treballadors que es desplacen van a la feina en transport privat • La població del Penedès és la que utilitza més el tren per anar a treballar Mobilitat per estudis. 2014-2016 • El 88% dels alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris estudien en el mateix municipi on resideixen • Tres de cada quatre estudiants universitaris es desplacen fora del municipi de residència per estudiar Les fonts de les estadístiques de mobilitat obligada La mobilitat obligada és aquella que es produeix per raó de • Mobilitat obligada per raó d’estudi treball o estudi, i s’analitza a partir de la comparació entre el Ensenyaments universitaris: registre de matrícules del curs municipi de residència i el municipi de treball o d’estudi. Les 2014-2015 de la Secretaria d’Universitats i Recerca, que fonts d’informació per elaborar aquest dossier han estat les proporciona dades sobre els alumnes de les 12 universitats següents. catalanes (excepte la Universitat Oberta de Catalunya, que • Mobilitat obligada per raó de treball. Cens de població i no és presencial) i dels nivells educatius de cicles, graus i habitatges de l’any 2011, amb dades sobre el nombre de màsters amb titulacions homologades.
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat a Les Comarques Gironines

    Informe De L'associacionisme I El Voluntariat a Les Comarques Gironines

    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT A LES COMARQUES GIRONINES ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sen- se Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comu- nicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 13 2. Introducció .............................................. 15 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ....... 15 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a les Comarques Gironines ................................. 17 3. Diferents realitats associatives al territori ........................ 19 4. L’associacionisme a les Comarques Gironines. Breu recorregut històric 21 5. L’actual context demogràfic actual a les Comarques Gironines ...... 27 5.1. Configuració política del territori .......................... 27 5.2. Distribució de la població ............................... 28 5.3. Característiques demogràfiques .......................... 29 6. Les organitzacions sense ànim de lucre a les Comarques Gironines.
  • La Geografia Industrial a Les Comarques Gironines: Una Guia Bibliogràfica

    La Geografia Industrial a Les Comarques Gironines: Una Guia Bibliogràfica

    LA GEOGRAFIA INDUSTRIAL A LES COMARQUES GIRONINES: UNA GUIA BIBLIOGRÀFICA PER XAVIER PAUNERO i AMIGO* 1. ALGUNES REFLEXIONS EPISTEMOLÒGIQUES PRÈVIES SOBRE EL FENOMEN INDUSTRIAL La Revolució Industrial, per la seva magnitud i transcendència, trastocà definitivament la manera de viure i de produir, i va cridar l'interès del conjunt de ciències socials. Tot un seguit de fets complexos van repercutir no sola­ ment en l'àmbit estrictament industrial, sinó també sobre l'agricultura, els mitjans de locomoció i les comunicacions en general, i va provocar canvis ideològics i socials considerables. L'industrialisme, d'arrels britàniques, va ser el producte ideològic pre­ ponderant, per un seguit de factors: la divisió internacional del treball (DIT) i la subdivisió de tasques productives, amb el suport del pensament econòmic liberal d'Adam Smith (1723-1790); les perspectives que oferien les fonts energètiques, la mecanització i el desenvolupament dels mitjans de transport, facilitaren molt els desplaçaments de primeres matèries i d'aliments. Un altre economista, Alfred Marshall', incorporà el concepte d'economies externes per analitzar fonamentalment les interrelacions locals, i les va incloure dins l'anà­ lisi espacial. Quin paper es demanava per a la Geografia davant d'aquest nou ordre? La disciplina, en virtut del seu objectiu formal, es va fascinar, si més no, da- * Universitat de Girona. ' MARSHALL, Alfred (1919): índustry and Trade. Londres: Macmillan. 497 Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol XXXV. 1995 - Girona - MCMXCV XAVIER PAUNERO vant els canvis que intervenien en el territori i que afectaven tant l'espai com les estructures socioeconòmiques. S'exigia, doncs, indagar les causes de la ubicació industrial en determinats llocs i els factors motrius per arribar a una assimilació del fenomen i la seva localització desigual en el territori.
  • Residential Segregation and Living Conditions. an Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives

    Residential Segregation and Living Conditions. an Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives

    Article Residential Segregation and Living Conditions. An Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives Joan Checa * and Oriol Nel·lo Research Group on Energy, Territory and Society, Department of Geography, Autonomous University of Barcelona, 08193 Bellaterra, Spain; [email protected] * Correspondence: [email protected] Abstract: Spatial inequalities in living conditions have traditionally been attributed to geographical location, the opposition between urban and rural settings or the size of settlements. Accordingly, the geographical literature has used these oppositions to explain not only differences in access to educa- tion, work and services but also diversity of lifestyles, beliefs and even political attitudes. In recent decades, however, urban areas have extended their scope, urbanization has become more dispersed, territories have become more interdependent and spatial hierarchies have tended to weaken. At the same time, social inequalities have become more marked, as manifested spatially by residential segregation. This article puts forward the thesis that residential segregation constitutes a consider- ably better explanatory factor currently for the elucidation of social inequalities and differences in living conditions in regional spaces than geographical location, the urban/rural divide or the size of Citation: Checa, J.; Nel·lo, O. settlements. A set of key indicators in the population of residents in Catalonia (level of education, Residential Segregation and Living socio-economic position, risk of poverty, self-perceived health and life satisfaction) are therefore Conditions. An Analysis of Social analyzed from various spatial perspectives to explore this argument and evaluate each indicator’s Inequalities in Catalonia from Four explanatory potential. The main results seem to confirm the hypothesis that the most striking spatial Spatial Perspectives.
  • GP Guide Local Products and Gastronomy-F[...]

    GP Guide Local Products and Gastronomy-F[...]

    Good Practice Guide Promoting Local Products and Gastronomy for food tourism and regional development Engaging Culture and Heritage for Sustainable Tourism Development IBERTUR-UNIVERSITY OF BARCELONA Engaging Culture and Heritage for Sustainable Tourism Development __________________________ © CHARTS Project Partnership and IBERTUR/Universitat de Barcelona, Catalonia, Spain This Guide is accompanied by a brochure, a DVD video clip and a presentation. This publication may be reproduced in whole or in part and in any form for educational or non-profit purposes without special permission from the copyright holder, provided acknowledgement of the source is made. No use of this publication may be made for resale or for any other commercial purpose whatsoever without prior permission in writing from the CHARTS Project Management and Coordination Unit. Citation: IBERTUR/Universitat de Barcelona, INTERREG IVC project CHARTS Good Practice Guide „Local Products and Gastronomy”, number 10, September, 2014 CHARTS project would appreciate receiving a copy of any publication that uses this publication as a source on e-mail: [email protected]. Disclaimer: The Good Practice Guide is provided for general information purposes only. Any reliance or action taken based on the information, materials and techniques described within this document are the responsibility of the user. Readers are advised to consult appropriate professional resources to determine what is safe and suitable for their particular circumstances. The CHARTS project partnership assumes no responsibility for any consequences arising from use of the information described within this document. November, 2014 INTERREG IVC project CHARTS Good Practice Guide 2 „Local Products and Gastronomy” Engaging Culture and Heritage for Sustainable Tourism Development INTERREG IVC programme INTERREG IVC provides funding for interregional cooperation across Europe.
  • La Competitivitat De Les Comarques De La Demarcació De Barcelona, a Examen

    La Competitivitat De Les Comarques De La Demarcació De Barcelona, a Examen

    La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen UTILITZACIÓ DEL MODEL ADEG I ANÀLISI DELS RESULTATS PEL PERÍODE 2004-2013 La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen. Utilització del model adEg i anàlisi dels resultats pel període 2004-2013 Autor: David Moreno i Lobera. Enginyer en Informàtica i Diplomat en Estadística Actíva Prospect SL (Research & Solutions) www.activaprospect.cat Diputació de Barcelona Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic Recinte Maternitat. Pavelló Mestral Travessera de les Corts, 131-159. 08028. Barcelona Telèfon 93 404 94 71 [email protected] http://www.diba.cat/promoeco Diputació de Barcelona Setembre de 2014 ÍNDEX Presentació ......................................................................................................................................... 1 La competitivitat territorial: conceptes i operativització ................................................................. 3 Resultats: Índex 2014 de competitivitat comarcal .......................................................................... 11 Visió de conjunt de la província ....................................................................................................... 17 Perfils comarcals .............................................................................................................................. 21 ALT PENEDÈS ...............................................................................................................................................................
  • Anàlisi Socioeconòmic Província Girona 1

    Anàlisi Socioeconòmic Província Girona 1

    Informe “SITUACIÓ SOCIOLABORAL A LA PROVÍNCIA DE GIRONA " 18 d’abril de 2018 Fecha, CALIBRI, 16, negrita, blanco Anàlisi Socioeconòmic Província Girona 1 UGT Comarques Gironines és un ens laboral i social referent a la demarcació de Girona. Hem estat, som i serem pioners en les lluites contra la discriminació, per la efectiva igualtat, per la plena ocupació i pels drets dels conciutadans/es. En aquest sentit i coneixent la realitat canviant i diferenciada del territori que ens ocupa, hem volgut poder-la treballar i emmarcar, per així, poder seguir amb la lluita per la millora de la qualitat laboral i personal de les persones. En les pàgines que precedeixen, des de UGT Comarques Gironines hem reflectit doncs, la situació sociolaboral de la província de Girona. Emmarcat dins el projecte “Prevenció de l’atur estructural: orientació laboral a majors de 45 anys i educació laboral en gènere” cofinançat per la Diputació de Girona, hem realitzat estudis de cada una de les comarques que configuren la demarcació, extrapolant-ne les dades d’evolució demogràfica, qualitat i arrelament laboral i de vida, evolució dels llocs de treball, evolució de l’atur,… i és en aquest informe en el que en recollim les conclusions així com recollim també l’índex de precarietat laboral de la província de Girona. Incloem, doncs, els estudis de cada comarca, el de la província i les conclusions a les que arribem des de la UGT. Som drets. Som lluita. Som territori. **Taules i grèfiques d’Elaboració pròpia. Dades extretes XIFRA DDGI i IDESCAT. Anàlisi Socioeconòmic Província Girona 2 1.
  • Un País Amb 7 Territoris

    Un País Amb 7 Territoris

    Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 67-68, 2009, p. 13/37 Un país amb 7 territoris Jesús Burgueño Departament de Geografia i Sociologia Universitat de Lleida [email protected] Resum El nou Estatut d’autonomia de Catalunya (2006) preveu la creació de vegueries, enteses en la doble funció d’ens local en substitució de les diputacions i com a àmbit d’actuació perifèrica de la Generalitat. Resta per aclarir l’encaix de la vegueria amb la província estatal. Hores d’ara la planificació del territori i bona part de l’administració perifèrica de la Generalitat s’organitza en 7 àmbits, en tant que l’Estat manté inalterada la seva organització en 4 províncies. S’estudien els precedents històrics de les vegueries contemporànies i en particular el debat i gestació de 9 regions en temps de la Generalitat republicana (1931-1939). Es posa de relleu la important aportació intel·lectual d’Enric Lluch en la reforma i simplificació del mapa de vegueries (de 9 a 7). Es planteja el feixuc trànsit efectuat des de la idea de “província única” al plantejament d’un increment en el nombre de províncies-vegueries. Paraules clau: regió, vegueria, província, diputació, organització territorial. Resumen: Un país con siete territorios El nuevo Estatuto de autonomía de Cataluña (2006) prevé la creación de veguerías, entendidas en la doble función de ente local en substitución de las diputaciones y como ámbito de actuación periférica de la Generalitat. Queda por aclarar el encaje de la vegue- ría con la provincia estatal. De momento la planificación del territorio y buena parte de la administración periférica de la Generalitat se organiza en 7 ámbitos, mientras que el Estado mantiene inalterada su organización en 4 provincias.
  • Industrial Estates: Location Trends and Accessibility

    Industrial Estates: Location Trends and Accessibility

    PAPERS 45 INDUSTRIAL ESTATES: LOCATION TRENDS AND ACCESSIBILITY PRESENTATION out the implementation of the Catalan exclusive uses. Nevertheless, and despite Mobility Law instruments, particularly the the fact that this has been a general trend, From an academic perspective, as well as Mobility Plans for industrial estates and to date we have little information about from the point of view of professionals, the fi gure of the Mobility Manager. where these industrial estates are located, governments and economic agents how many there are, the area they cover in involved, there is a general consensus In the third article, Margarida Castañer and hectares and how much of this land area is regarding structure and location of Antoni Ferran review the conclusions of available. Similarly, there has been little in- economic activities as the objects of the 3rd Conference on Territorial and Urban depth research into what we know about great changes in recent years. The so- Planning Environmental Assessment. The the kinds of businesses located in these called industrial estates, seen as areas of Conference goals were to come up with areas beyond merely classifying them functional specialization, have been and effective ways to apply the European along with industry. still are the ones in which these territorial Union Directive 2001/1452/EC to the changes of the economic-productive conception of new areas of economic The following article is an attempt to system arise most clearly. Understanding activity, to establish environmental and refl ect the current situation concerning the them and thinking on their characteristics, landscaping criterion to guide the selection defi cit of information on these issues from on the activities that settle in them in an and design of their site and, lastly, to the analytical perspective of supply and intensive manner, and on how to plan, launch the challenge of collaboration demand of industrial estates in Catalonia1.
  • Centre D'arts Visuals De L'ebre

    Centre D'arts Visuals De L'ebre

    Centre d’Arts Visuals de l’Ebre Pla Director Anàlisi de Situació ARTImetria Sant Honorat, 7 2n 1a 08002 Barcelona T + F: 93 317 61 30 [email protected] www.artimetria.com Barcelona, desembre 2010 ARTImetria, Estratègies per a la Cultura per encàrrec de l’Ajuntament d’Amposta Ma del Mar Panisello i Maite Subirats amb la col·laboració de DCMC, Generalitat de Catalunya Oriol Picas Consell Nacional de la Cultura i les Arts Pilar Parcerisas Museu Comarcal del Montsià Àlex Farnós Contribucions: Programa d’ensenyament Antònia P. Ripoll i Alfred Porres Programa d’activitats i perspectives de futur Manel Margalef i Blai Mesa Programa de col·laboracions territorials Àlex Farnós i Montse Vilanova CAVE, Centre d’Arts Visuals de l’Ebre Anàlisi de Situació Sumari 1. Entorn .............................................................................................................................................................. 5 1.1. Amposta i les Terres de l’Ebre ......................................................................................................................... 5 1.2. Territori ....................................................................................................................................................... 6 1.3. Població ....................................................................................................................................................... 9 1.4. El territori ampliat .......................................................................................................................................