DOCSLIB.ORG

Centre D'arts Visuals De L'ebre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Centre D'arts Visuals De L'ebre Centre d’Arts Visuals de l’Ebre Pla Director Anàlisi de Situació ARTImetria Sant Honorat, 7 2n 1a 08002 Barcelona T + F: 93 317 61 30 [email protected] www.artimetria.com Barcelona, desembre 2010 ARTImetria, Estratègies per a la Cultura per encàrrec de l’Ajuntament d’Amposta Ma del Mar Panisello i Maite Subirats amb la col·laboració de DCMC, Generalitat de Catalunya Oriol Picas Consell Nacional de la Cultura i les Arts Pilar Parcerisas Museu Comarcal del Montsià Àlex Farnós Contribucions: Programa d’ensenyament Antònia P. Ripoll i Alfred Porres Programa d’activitats i perspectives de futur Manel Margalef i Blai Mesa Programa de col·laboracions territorials Àlex Farnós i Montse Vilanova CAVE, Centre d’Arts Visuals de l’Ebre Anàlisi de Situació Sumari 1. Entorn .............................................................................................................................................................. 5 1.1. Amposta i les Terres de l’Ebre ......................................................................................................................... 5 1.2. Territori ....................................................................................................................................................... 6 1.3. Població ....................................................................................................................................................... 9 1.4. El territori ampliat ........................................................................................................................................ 11 1.5. Comunicacions ............................................................................................................................................. 12 2. Les arts visuals a les Terres de l’Ebre ................................................................................................................... 14 2.1. Ensenyaments artístics .................................................................................................................................. 14 2.1.1. Escoles d’Art i Disseny .............................................................................................................................. 14 2.1.2. ESARDI. Escola d’Art i Disseny d’Amposta .................................................................................................... 16 2.1.3. Alumnes d’ensenyaments artístics .............................................................................................................. 17 2.2. Artistes ....................................................................................................................................................... 18 2.3. Programació d’arts visuals ............................................................................................................................. 19 2.3.1. Ajuntament de Tortosa.............................................................................................................................. 19 2.3.2. Ajuntament d’Amposta. L’Espai d’Arts Visuals ............................................................................................... 19 2.3.3. Altres certàmens i agents del territori .......................................................................................................... 23 2.4. Sales d’exposicions ....................................................................................................................................... 24 2.5. Museus d’art ................................................................................................................................................ 26 Centre d’Arts Visuals de l’Ebre i Anàlisi de Situació 2.6. Galeries d’art ............................................................................................................................................... 27 2.7. Hàbits i pràctiques culturals ........................................................................................................................... 27 2.8. El Pla d’Acció Cultural de les Terres de l’Ebre (PacTE) ........................................................................................ 35 3. El Museu Comarcal del Montsià............................................................................................................................ 39 3.1. Edifici ......................................................................................................................................................... 40 3.2. Col·lecció .................................................................................................................................................... 40 3.3. Exposició permanent ..................................................................................................................................... 40 3.4. Activitats i serveis ........................................................................................................................................ 41 3.5. Programes de col·laboració territorial .............................................................................................................. 42 3.5.1. Programes culturals .................................................................................................................................. 42 3.5.2. Programes d’arts visuals ........................................................................................................................... 43 3.6. Equip .......................................................................................................................................................... 43 3.7. Estructura jurídica ........................................................................................................................................ 44 3.8. Pressupost 2009............................................................................................................................... ............ 45 4. El Centre d’Arts Visuals ...................................................................................................................................... 48 4.1. Antecedents ................................................................................................................................................ 48 4.2. Espais ......................................................................................................................................................... 49 4.2.1. Nou edifici a Amposta ............................................................................................................................... 50 4.2.2. Ús compartit d’espais del Museu del Montsià ................................................................................................ 51 4.2.3. Edifici a Balada ........................................................................................................................................ 52 Centre d’Arts Visuals de l’Ebre ii Anàlisi de Situació 5. Altres centres territorials d’arts visuals de Catalunya .............................................................................................. 54 5.1. La Panera .................................................................................................................................................... 55 5.1.1. Programació ............................................................................................................................................ 56 5.1.2. Espais..................................................................................................................................................... 56 5.1.3. Recursos humans ..................................................................................................................................... 57 5.1.4. Pressupost .............................................................................................................................................. 57 5.2. Can Xalant .................................................................................................................................................. 58 5.2.1. Programació ............................................................................................................................................ 59 5.2.2. Oferta d’espais i serveis ............................................................................................................................ 60 5.2.3. Model de gestió ........................................................................................................................................ 60 5.2.4. Recursos humans ..................................................................................................................................... 61 5.2.5. Pressupost .............................................................................................................................................. 61 6. Diagnòstic ........................................................................................................................................................ 63 6.1. Oportunitats ................................................................................................................................................ 63 6.2. Amenaces ................................................................................................................................................... 64 6.3. Punts forts .................................................................................................................................................
Load more

Recommended publications
  • La Catalunya De 9 Vegueries (En 4 Províncies)
    La Catalunya de 9 vegueries (en 4 províncies) L’ordenació (física ) i l’organització (institucional) territorial de Catalunya són dues matèries diferents. Del tot diferents però, si no comparteixen el mateix mapa la situació es complica molt. Ambdues formen part de la idea de país i la seva claredat és un motiu d’identitat col·lectiva. A Catalunya tenim províncies, comarques, àrea metropolitana i previsió de vegueries, a part d’algunes mancomunitats, totes elles administracions locals de segon grau. No és poc i un dels problemes del país és disposar d’un mapa de si mateix que permeti entreveure un projecte clar de futur (ordenació) i una acció de govern, representació i participació (organització) amb prou consens i amb unes administracions molt més simples, econòmics i competents. En els darrers temps, s’ha partir de 7 demarcacions per a efectes estadístics i de planejament territorial amb la voluntat de fer-ne gradualment vegueries. Aquesta opció, mai no discutida sinó fins al final del mandat del tripartit amb la nova llei de vegueries (2010), ha portat a un fracàs per la manca de consens. La situació ha dut a una contradicció i complexitat per la sobre posició sense model de comarques, àrea metropolitana i vegueries, fet agreujat particularment en l’àmbit més poblat i segurament més difícil de Catalunya. No és aquest un problema menor sinó un embolic que caldria resoldre en termes de molt consens. Per començar, caldria fer coherent la visió d’un país amb províncies i amb comarques. I a aquestes alçades, pensar que les províncies no són res respectable és molt agosarat, car són molt més que una decisió del segle XIX.
    [Show full text]
  • Daily Mobility in the Comarques Gironines Obdúlia
    the different metropolitan population a driving license and, especially, the good series running from 1981 (the first centres and the city of Barcelona, which availability of a private vehicle, a situation time the question about the workplace or are well above those recorded for other in which only one half of the population place of study was introduced in Catalonia) localities. in the Regió Metropolitana de Barcelona to 2001, mobility analysis has been reduced finds itself. Therefore, the mobility to only a part of all journeys, and not even As regards the modal distribution, over model is shaped not only in accordance the largest part, as will be seen later. 45% of mobility in the metropolitan region with territorial features and the existing is satisfied via non-motorised means; the availability of transport services and The extension of the Survey of Daily remainder, involving motorised means is infrastructure, but also from the personal Mobility 2006 to the whole of Catalonia shared out between the 34% of journeys characteristics of each individual and social makes it possible, for the first time for the made on public transport and the 66% group. Comarques Gironines, to have a very large made in private vehicles. However, the sample which, as well as updating the analysis of modal behaviour patterns information, extends the field of analysis for journeys in the Barcelona region 1 This figure takes into account all the journeys and gives important details of the type of recorded for the Regió Metropolitana de reveals different mobility models, which movement going on, how and where it is Barcelona, whether undertaken by residents or denote the marked territorial imbalances non-residents in the area.
    [Show full text]
  • Idescat. Nota De Premsa. Enquesta Territorial Sobre Tecnologies De La
    Nota de premsa 5 de juliol del 2012 Enquesta territorial sobre tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les llars. 2011 L’Anoia i el Garraf són les comarques amb més proporció de llars amb accés a Internet 3 de cada 4 comarques catalanes superen Europa en el percentatge de llars connectades a Internet a través de banda ampla L’any 2011, l’Anoia i el Garraf són les comarques catalanes amb la proporció més elevada de llars que disposen de connexió a Internet, amb percentatges del 76,5% i 76,3% respectivament, més de 5 punts per sobre de la mitjana catalana (71,0%). Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament d’Empresa i Ocupació, totes les comarques catalanes excepte el Pallars Jussà i el Montsià superen la mitjana espanyola (63,9%) de llars amb connexió a Internet. La Ribera d’Ebre, amb un 75,2% de llars que disposen de connexió a Internet per banda ampla, encapçala el grup de 32 comarques catalanes amb un percentatge de llars que tenen aquest equipament superior a la mitjana europea. En el conjunt de Catalunya, la banda ampla és el principal tipus de connexió a Internet, ja que l’utilitza el 69,3% de les llars catalanes, percentatge superior al de la Unió Europea, que se situa en el 67,0%. L’Anoia, comarca amb la proporció més elevada de llars amb accés a Internet, també és la que ha registrat més incidències amb el proveïdor d’aquest servei (23,7% de les llars). Altres comarques amb nivells elevats d’incidències són les costaneres la Selva, el Tarragonès i el Baix Empordà; a les de muntanya l’Alt Urgell, i a les d’interior el Solsonès, que és l’única de les comarques centrals i de Ponent que han registrat proporcions d’incidències superiors a la mitjana catalana (16,9%).
    [Show full text]
  • La Realitat Juvenil a CATALUNYA Observatori Català De La Joventut
    La realitat juvenil a CATALUNYA Observatori Català de la Joventut Índex Presentació 1 Autors de l’estudi 2 1 Introducció 3 2 Plantejament de l’estudi 4 2.1 Finalitat de l’estudi 4 2.2 La problemàtica i el seu tractament metodològic 4 2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca 5 2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja realitzats 5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques 6 2.3.3 Explotació dels grups de discussió 6 2.3.4 Explotació d’entrevistes personals 7 2.4 Estructura dels informes 8 3 Context socioeconòmic 9 3.1 Localització 9 3.2 Distribució de la població 9 3.3 El territori 14 3.4 Economia, activitat i treball 17 3.5 Educació 20 3.6 Habitatge 24 3.7 Salut 27 3.8 Recursos culturals 30 4 La realitat dels joves 31 4.1 Emancipació 31 4.1.1 Educació 31 4.1.2 Treball 43 4.1.3 Habitatge 58 4.1.4 Salut 63 4.1.5 Cultura i estils de vida 67 4.2 Participació 70 4.3 Cohesió social i equilibri territorial 72 5 Síntesi i conclusions 99 5.1 Emancipació 99 5.2 Participació 104 5.3 Cohesió social i equilibri territorial 105 6 Bibliografia 109 7 Annexos 110 Annex 1. Notes metodològiques 110 Annex 2. Índex de taules estadístiques 120 Annex 3. Taules estadístiques complementàries 123 Presentació Ens complau presentar La realitat juvenil a Catalunya, el darrer informe elaborat a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.
    [Show full text]
  • Cultural Associations in Catalonia 2013
    Fulls de Cultura No. 33 | October 2015 http://cultura.gencat.cat/dadesculturals/ Cultural Associations in Catalonia 2013 Núria Mutilva and Marta Llatcha. Technical Office In 2008 the Ministry of Culture began studying the cultural third sector in Catalonia with the overall aim of learning about the complex reality of cultural foundations, associations and federations in Catalonia and measuring their activity and social and economic impact. The third sector means all non-profit associations which carry out social activities and are not in the public sector. This report is a continuation of the series of analyses of the various statistical operations about the cultural third sector that are available here. In this year’s statistical operation the universe under study is an estimated 3,500 cultural associations whose primary goal is to conduct a range of activities connected with cultural traditions and expressions with popular roots in Catalonia. Associations which carry out some cultural activities but not as their main purpose were discarded. 1. Main results The Cultural Associations Statistics 2013 draw on information gathered at firsthand through the cooperation of the organisations which have actively taken part by answering a self-administered questionnaire. Table 1 includes some of the main results of the fieldwork. Table 1. Main results. 2013 Cultural associations in Catalonia Number of associations 3,445 Participants in governing bodies 25,290 Members 431,290 Average members / association 125 Staff 51,261 Volunteers 48,995 Paid 2,266 Annual budget (52% of the organisations) under €5,000 DeCultura | No. 33 | October 2015 Analysis of the answers of the stakeholders that make up the cultural third sector draws a varied picture in terms of the spatial distribution of the cultural activities carried out by the organisations.
    [Show full text]
  • Mobilitat Obligada De La Població De Catalunya
    Informació d’estadística oficial Núm. 21 / setembre del 2017 www.idescat.cat Mobilitat obligada de la població de Catalunya Les idees clau Mobilitat per feina. 2011 • La meitat de la població ocupada treballa al mateix municipi on resideix • Lleida i Barcelona són els municipis grans amb més capacitat de retenir la població ocupada que hi resideix • La meitat de la població triga menys de 20 minuts a arribar a la feina, mentre que un 12% triga més de 45 minuts • Sis de cada deu treballadors que es desplacen van a la feina en transport privat • La població del Penedès és la que utilitza més el tren per anar a treballar Mobilitat per estudis. 2014-2016 • El 88% dels alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris estudien en el mateix municipi on resideixen • Tres de cada quatre estudiants universitaris es desplacen fora del municipi de residència per estudiar Les fonts de les estadístiques de mobilitat obligada La mobilitat obligada és aquella que es produeix per raó de • Mobilitat obligada per raó d’estudi treball o estudi, i s’analitza a partir de la comparació entre el Ensenyaments universitaris: registre de matrícules del curs municipi de residència i el municipi de treball o d’estudi. Les 2014-2015 de la Secretaria d’Universitats i Recerca, que fonts d’informació per elaborar aquest dossier han estat les proporciona dades sobre els alumnes de les 12 universitats següents. catalanes (excepte la Universitat Oberta de Catalunya, que • Mobilitat obligada per raó de treball. Cens de població i no és presencial) i dels nivells educatius de cicles, graus i habitatges de l’any 2011, amb dades sobre el nombre de màsters amb titulacions homologades.
    [Show full text]
  • Les Comarques Centrals Reciclen Més Que La Mitjana De Catalunya Osona És La Comarca Amb Un Índex De Recollida Selectiva Més Elevat (51,8%)
    Municipis | ACN | Actualitzat el 16/07/2009 a les 12:08 Les comarques centrals reciclen més que la mitjana de Catalunya Osona és la comarca amb un índex de recollida selectiva més elevat (51,8%). La generació de residus municipals a les comarques centrals, l'Anoia, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, Osona, el Ripollès i el Solsonès, ha estat més baixa que la mitjana de Catalunya l'any 2008. La mitjana de generació de residus en aquesta comarca se situa en 1,47 quilos per habitant i dia, per sota dels 1,59 quilos per habitant i dia de la mitjana catalana. La comarca que genera menys residus és Osona (1,32 kg per habitant i dia), enfront dels 1,97 kg per habitant i dia que genera el Ripollès, a causa de l'elevat volum de població estacional que rep aquesta comarca. L'any 2008 aquestes comarques van recollir selectivament 104.041,75 tones de residus municipals, mentre que el 2007 van ser 96.110,17 tones, cosa que suposa un increment del 8,1% respecte de l'any anterior. Així, les comarques del centre, l'any 2008, van recollir selectivament el 35,5% dels residus municipals que van generar. Això implica que aquestes comarques se situen per sobre del percentatge de residus recollits selectivament a tot Catalunya, on la mitjana és del 34,4%. La comarca que separa més residus és Osona, amb un índex de recollida selectiva del 51,8%, seguida del Bages (38,7%) i el Ripollès (35,5%). D'altra banda, la resta de comarques de la zona no assoleixen la mitjana de recollida selectiva de Catalunya, tot i que mostren una tendència a l'alça.
    [Show full text]
  • Persones Ateses En Centres Sociosanitaris
    Índex de taules de serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris Taula 1 Places i serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris de llarga estada i taxa de cobertura. Comarques 2016 Taula 2 Places i serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris de llarga estada i taxa de cobertura. Àmbits territorials 2016 Taula 3 Places i equips concertats en centres sociosanitaris per tipus de serveis. Comarques 2016 Taula 4 Places i equips concertats en centres sociosanitaris per tipus de serveis. Àmbits territorials 2016 Taula 5 Evolució de les places concertades en centres sociosanitaris de llarga estada. Catalunya 2001-2016 Places i serveis per a persones ateses en centres sociosanitaris de llarga estada i taxa de cobertura Comarques 2016 Oferta pública Oferta total Of. Privada amb Pública directa finançament del Oferta privada DBSF Total Concertada Total oferta pública Places (1) Pobl. de Places Taxa T. cobert. Taxa T. cobert. Comarques Població 2016 ≥65 anys Places cobert. ≥65 anys Places Places cobert. ≥65 anys Serveis Alt Camp 44.107 8.008 100 - 100 0,23 1,25 - 100 0,23 1,25 2 Alt Empordà 140.118 24.850 - 69 69 0,05 0,28 18 87 0,06 0,35 1 Alt Penedès 106.275 18.023 205 - 205 0,19 1,14 - 205 0,19 1,14 2 Alt Urgell 20.548 4.259 - 23 23 0,11 0,54 25 48 0,23 1,13 2 Alta Ribagorça 3.867 768 - - - - - - - - - - Anoia 117.504 20.574 - 103 103 0,09 0,50 67 170 0,14 0,83 2 Aran 9.930 1.297 - - - - - - - - - - Bages 174.381 34.149 - 90 90 0,05 0,26 164 254 0,15 0,74 2 Baix Camp 188.358 31.283 42 122 164 0,09 0,52 68 232 0,12
    [Show full text]
  • Annex Adhesions Als Nous Programes D'habitatge
    Comunicat de premsa ANNEX ADHESIONS ALS NOUS PROGRAMES D’HABITATGE MUNICIPIS ADHERITS AL PROGRAMA DE PROMOCIÓ DE L’HABITATGE EN EL MÓN RURAL MUNICIPI COMARCA ÀMBIT TERRITORIAL HA HABITANTS SUPERFÍCIE 2019 Gallifa Vallès Occ. Àmbit Metropolità de 1.632 172 Barcelona Castellfollit de Anoia Comarques Centrals 2.615 151 Riubregós Saldes Berguedà Comarques Centrals 6.642 274 Vallcebre Berguedà Comarques Centrals 2.799 250 Alpens Osona Comarques Centrals 1.379 266 el Brull Osona Comarques Centrals 4.104 263 Rupit i Pruit Osona Comarques Centrals 4.806 279 Espinelves Osona Comarques Centrals 1.742 215 Pinell de Solsonès Solsonès Comarques Centrals 9.110 200 Pinós Solsonès Comarques Centrals 10.431 287 Riner Solsonès Comarques Centrals 4.709 263 Copons Anoia Penedès 1.866 310 Montmaneu Anoia Penedès 1.374 150 Font-rubí Alt Penedès Penedès 3.744 1.327 Palau de Santa Alt Empordà Comarques de Girona 843 91 Eulàlia Vilademuls P. l'Estany Comarques de Girona 6.153 815 Planoles Ripollès Comarques de Girona 1.874 288 Ribes de Freser Ripollès Comarques de Girona 4.187 1.754 Vallfogona de Ripollès Comarques de Girona 3.919 206 Ripollès el Pont de Suert A.Ribagorça Alt Pirineu i Aran 14.814 2.220 Peramola Alt Urgell Alt Pirineu i Aran 5.616 347 Josa i Tuixén Alt Urgell Alt Pirineu i Aran 6.819 106 Lles de Cerdanya Cerdanya Alt Pirineu i Aran 10.278 253 Prats i Sansor Cerdanya Alt Pirineu i Aran 656 219 Isona i Conca Dellà P. Jussà Alt Pirineu i Aran 13.937 1.019 la Torre de P.
    [Show full text]
  • Informe De L'associacionisme I El Voluntariat a Les Comarques Gironines
    INFORME DE L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT A LES COMARQUES GIRONINES ACCESSIBLE © Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2020 Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària Passeig de Taulat, 266-270 08019 Barcelona 1a edició electrònica: abril de 2021 Estudi dirigit per la Sub-direcció General de Cooperació Social i Voluntariat i elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil. Equip de redacció: Montse Fernández (coord.), Cintia Guerrero i Laia Otero Disseny i maquetació: Entitat Autonoma del Diari Oficial i de Publicacions Avís legal: aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement - No Comercial - Sen- se Obres Derivades 4.0 de CreativeCommons. Se’n permet la reproducció, distribució i comu- nicació pública sempre que es reconeguin l’autoria i l’editor i no se’n faci un ús comercial. No és permesa la transformació d’aquesta obra per generar una nova obra derivada (text complet de la llicència). Podeu trobar aquesta i les altres obres que ha publicat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies al nostre catàleg de publicacions. Contingut 1. Presentació ............................................. 13 2. Introducció .............................................. 15 2.1. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a Catalunya ....... 15 2.2. Informe de l’associacionisme i el voluntariat a les Comarques Gironines ................................. 17 3. Diferents realitats associatives al territori ........................ 19 4. L’associacionisme a les Comarques Gironines. Breu recorregut històric 21 5. L’actual context demogràfic actual a les Comarques Gironines ...... 27 5.1. Configuració política del territori .......................... 27 5.2. Distribució de la població ............................... 28 5.3. Característiques demogràfiques .......................... 29 6. Les organitzacions sense ànim de lucre a les Comarques Gironines.
    [Show full text]
  • La Geografia Industrial a Les Comarques Gironines: Una Guia Bibliogràfica
    LA GEOGRAFIA INDUSTRIAL A LES COMARQUES GIRONINES: UNA GUIA BIBLIOGRÀFICA PER XAVIER PAUNERO i AMIGO* 1. ALGUNES REFLEXIONS EPISTEMOLÒGIQUES PRÈVIES SOBRE EL FENOMEN INDUSTRIAL La Revolució Industrial, per la seva magnitud i transcendència, trastocà definitivament la manera de viure i de produir, i va cridar l'interès del conjunt de ciències socials. Tot un seguit de fets complexos van repercutir no sola­ ment en l'àmbit estrictament industrial, sinó també sobre l'agricultura, els mitjans de locomoció i les comunicacions en general, i va provocar canvis ideològics i socials considerables. L'industrialisme, d'arrels britàniques, va ser el producte ideològic pre­ ponderant, per un seguit de factors: la divisió internacional del treball (DIT) i la subdivisió de tasques productives, amb el suport del pensament econòmic liberal d'Adam Smith (1723-1790); les perspectives que oferien les fonts energètiques, la mecanització i el desenvolupament dels mitjans de transport, facilitaren molt els desplaçaments de primeres matèries i d'aliments. Un altre economista, Alfred Marshall', incorporà el concepte d'economies externes per analitzar fonamentalment les interrelacions locals, i les va incloure dins l'anà­ lisi espacial. Quin paper es demanava per a la Geografia davant d'aquest nou ordre? La disciplina, en virtut del seu objectiu formal, es va fascinar, si més no, da- * Universitat de Girona. ' MARSHALL, Alfred (1919): índustry and Trade. Londres: Macmillan. 497 Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol XXXV. 1995 - Girona - MCMXCV XAVIER PAUNERO vant els canvis que intervenien en el territori i que afectaven tant l'espai com les estructures socioeconòmiques. S'exigia, doncs, indagar les causes de la ubicació industrial en determinats llocs i els factors motrius per arribar a una assimilació del fenomen i la seva localització desigual en el territori.
    [Show full text]
  • Residential Segregation and Living Conditions. an Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives
    Article Residential Segregation and Living Conditions. An Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives Joan Checa * and Oriol Nel·lo Research Group on Energy, Territory and Society, Department of Geography, Autonomous University of Barcelona, 08193 Bellaterra, Spain; [email protected] * Correspondence: [email protected] Abstract: Spatial inequalities in living conditions have traditionally been attributed to geographical location, the opposition between urban and rural settings or the size of settlements. Accordingly, the geographical literature has used these oppositions to explain not only differences in access to educa- tion, work and services but also diversity of lifestyles, beliefs and even political attitudes. In recent decades, however, urban areas have extended their scope, urbanization has become more dispersed, territories have become more interdependent and spatial hierarchies have tended to weaken. At the same time, social inequalities have become more marked, as manifested spatially by residential segregation. This article puts forward the thesis that residential segregation constitutes a consider- ably better explanatory factor currently for the elucidation of social inequalities and differences in living conditions in regional spaces than geographical location, the urban/rural divide or the size of Citation: Checa, J.; Nel·lo, O. settlements. A set of key indicators in the population of residents in Catalonia (level of education, Residential Segregation and Living socio-economic position, risk of poverty, self-perceived health and life satisfaction) are therefore Conditions. An Analysis of Social analyzed from various spatial perspectives to explore this argument and evaluate each indicator’s Inequalities in Catalonia from Four explanatory potential. The main results seem to confirm the hypothesis that the most striking spatial Spatial Perspectives.
    [Show full text]