Cap a un model de desenvolupament local igualitari:
Diagnòstic de la situació a la comarca del Montsià
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
ÍNDEX
1. Presentació……………………………………………..……………… Pàg.3 2. Equip tècnic………………………………….……………………….. Pàg.6 3. Descripció de l’àrea d’actuació….………………………………….. Pàg.9 4. Justificació i objectius del diagnòstic..…………………………... Pàg.28 5. Metodologia…………………………………………………………… Pàg.31 6. Anàlisis de les dades per àrees:……………….…………………... Pàg.35 6.1. Població.……………………………………………………… Pàg.36 6.2. Educació.……………………………………………………... Pàg.75 6.3. Treball i ocupació…………………………………………….. Pàg.93 6.4. Apoderament i participació…………………………… Pàg.125 6.5. Atencions per a la vida……………………………….. Pàg.150 6.6 Les dones a la història, la tradició, la transmissió d’informació i la cultura de la zona…………………………... Pàg.171 6.7 Urbanisme i accés als recursos………………………… Pàg.174 7. Conclusions………………………………………………………….. Pàg.180 8. Propostes d’actuació…………………………………………….. Pàg.188 9. Fonts de consulta………………………………………………….. Pàg.191 10. Annexos………………………………………………………………. Pàg.193
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA 2 MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
1. Presentació
Si analitzem la història, des dels seus inicis, observem que en totes les èpoques les dones han tingut un paper destacat. Han participat activament en la construcció de la història i han tingut un paper decisiu en l'evolució del món per arribar a configurar l'espai on vivim en l'actualitat. Però aquest paper no sempre s'ha escrit i documentat i les seves aportacions, en molts moments, s'han hagut d'intuir i d’endevinar a partir d'una constatació de la realitat des d'una òptica masculina.
La dona comença a fer-se “visible” a partir del moment que s'organitza i que, d'una manera col·lectiva, els moviments feministes han tingut i tenen un paper important en aquest sentit, explicita la seva forma de pensar i la seva pròpia concepció del món en què viu.
Aquesta visió de la societat i del món “en femení” resulta una gran aportació per a la construcció d'una societat més justa i en igualtat de condicions entre homes i dones. Però com totes les necessitats de canvi no ha deixat de ser una lluita permanent per aconseguir convèncer el món que els homes i les dones són diferents físicament, però iguals en drets i deures perquè, en definitiva, parlem de persones i de ciutadania.
A principis del segle XXI hauríem d'haver superat la lluita per a la igualtat de drets i d'oportunitats de les dones però la realitat és que encara hi ha importants obstacles per fer valer aquesta participació d’igualtat de condicions. Tot i que els avenços de la ciència i la tecnologia ens situen en el context més apassionant de la història de la humanitat, les dones continuen suportant visions restringides del que és ser dona, del que pot fer o, fins i tot, en les societats més integristes, del lloc que se li permet ocupar.
Les característiques biològiques de l'home i de la dona els fan diferents físicament i psicològicament, però no per això han de ser-ho en drets i deures a l'hora d'assumir i de complir amb les seves responsabilitats personals, familiars i socials.
3 PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
És des d'aquest punt de vista que hem abordat aquest estudi diagnòstic per poder determinar quina és la situació actual de la població femenina i masculina en la comarca del Montsià considerant aspectes demogràfics, econòmics, educatius i socioculturals quant als espais, temps i recursos que han de permetre afavorir el desenvolupament de l'àmbit local des d'una perspectiva igualitària.
La comarca del Montsià és la més meridional de Catalunya i es caracteritza per tenir dos dels emplaçaments naturals de la comunitat autònoma (el Delta de l'Ebre i el Parc Natural dels Ports) i per ser, des del punt de vista econòmic, una zona amb una combinació interessant que va des dels entorns rurals a les zones fortament industrialitzades.
També, com en moltes altres comarques de Catalunya i d'Espanya, hi ha una història de les dones treballadores encara no escrita. Una història lligada al treball incansable del camp, que persisteix encara en alguns dels municipis, però sens dubte, també, molt implicada en els processos d'industrialització d'alguns sectors com és el cas de la indústria del moble i els seus derivats. Una vegada més, quan es parla del procés de transformació industrial es parla en masculí. Segurament perquè, ja des dels seus inicis, aquest procés es va liderar públicament per homes però, privadament, les indústries van prosperar gràcies també a les dones.
Per aquesta raó es va triar com a àmbit d'estudi, dins del projecte IGUALDADER1 aquesta comarca, ja que per la seva ubicació, les seves característiques socials i econòmiques i per la seva realitat actual fan interessant un estudi diagnòstic per definir la situació de la dona a partir de l'anàlisi de cadascun dels municipis que la integren.
No tenim com a objectiu recuperar la memòria històrica de les dones treballadores de la comarca, que seria un treball molt interessant, sinó realitzar una “foto fixa” del 2005 de la dona a la comarca del Montsià a partir d'analitzar
1Projecte de la Iniciativa Comunitària EQUAL (Ref. AD:102 ) coordinat per la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló.
4 PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ la seva situació pel que fa a la població general, el món del treball, l'educació, l'associacionisme, el seu paper en la vida política, etc., per poder proposar actuacions contextualitzades amb la finalitat de dissenyar projectes de desenvolupament local igualitari a cadascun dels seus municipis.
La fase diagnòstica del projecte finalitza amb la redacció d'aquest informe a partir de les dades que hem obtingut de les diferents fonts d'informació oficials (Institut Nacional d'Estadística, Institut Català d'Estadística, ...) i a partir de la col·laboració que s’ha mantingut amb el Consell Comarcal del Montsià, amb tots els ajuntaments de la comarca, amb l'Institut Català de les Dones a Barcelona i, especialment, amb la seva seu a les Terres de l'Ebre i amb la Diputació de Tarragona. A totes aquestes institucions i a les persones que en formen part volem agrair-los la seva disponibilitat i les seves aportacions en aquesta fase del projecte.
Gràcies a la tasca de totes aquestes institucions amb responsabilitats polítiques creiem que es poden impulsar polítiques d'igualtat centrades en les característiques i les especificitats. Aquest estudi pretén ser un punt de partida cap a aquesta direcció.
5 PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
2. Equip tècnic
Les persones que han participat en la realització del següent informe són les següents:
Coordinació: Mercè Gisbert Cervera. Doctora en Ciències de l’Educació
Treball de camp: Agustina Angullo Hernández. Llicenciada en Psicologia Annachiara del Prete. Llicenciada en Humanitats Mila Garriga Garrit. Diplomada en Treball Social Tractament de les dades: Victorina Garcín Itarte. Diplomada en Magisteri Pilar Iranzo Garcia. Doctora en Pedagogia Josep Holgado Garcia. Llicenciat en Pedagogia Suport informàtic: Vanessa Esteve González. Enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió Arnau Erola Cañelles. Enginyer Tècnic de Gestió de Sistemes
SUPORT INSTITUCIONAL
Consell Comarcal del Montsià: Miquel Alonso i Herrera. President (2003-05) Alfons Montserrat i Esteller. President (2005-07) M. José Cid Rodríguez. Regidora d’Atenció a les Persones (2005-07) Míriam Galindo Gómez . Gerent (2003-05) Albert Salvadó Fernández. Gerent (2005-07)
Ajuntaments de la comarca: Alcanar
Ricard Bort Fibla. Alcalde i regidor de Sanitat i Serveis Socials Amposta
Joan Maria Roig i Grau. Alcalde Manel Ferré i Montañés. Regidor de Sanitat, Benestar i Família
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Freginals
Evencio de los Aires Roe. Alcalde (2004-2006 ) Josep M. Lletí Castell. Alcalde (2006-2007) Lidia Subirats Subirats. Regidora de Serveis Socials, Sanitat i Cultura
La Galera
Ester Martí Accensi. Alcaldessa Ma. Blanca Duré Prades. Regidora de Sanitat, Serveis Socials i Festes
Godall
Francesc Josep Miró i Melich. Alcalde Anna Muñoz Pago. Regidora de Serveis Socials, Joventut i Cultura
Mas de Barberans
Francesc Subirats Rosiñol. Alcalde Celia Lleixà Royo. Regidor d’Hisenda, Turisme, Serveis Socials, Joventut i Cultura
Masdenverge
Àlvaro Gisbert Segarra. Alcalde M. Angeles Panisello Vidiella. Regidora d’Educació, Serveis Socials, Serveis Sanitaris, Associacions i Entitats Municipals
Santa Bàrbara
Joaquim Martí Farnós. Alcalde Montserrat Rodríguez Arasa. Regidora de Joventut i de Serveis Socials
Sant Carles de la Ràpita
Miquel Alonso Herrera. Alcalde Maria Ràpita Casajust Matamoro. Regidora de Benestar Social i Sanitat
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Santa Jaume d’ Enveja
Joan Castor Gonell Agramunt. Alcalde Làzaro Arqués Fumadó. Regidor de Sanitat, Serveis Socials i Comerç
La Sénia
Víctor Pla Cervera. Alcalde M. Paz Marcos Benito. Regidora de Benestar Social i Sanitat
Ulldecona
Jaume Antich Balada. Alcalde (2004-2006) Núria Ventura Alcaldessa (2006-2007) Neus Borràs. Regidora de Benestar Social, d’Infància i Joventut
Institut Català de les Dones
Marta Selva Masoliver. Presidenta Isabel Segura Soriano. Directora del Pla d’Acció de Polítiques de Dones Anna Solà Arguimbau. Gerent Mercè Fernández Gesali. Presidenta adjunta Lola Santacatalina. Delegada de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l’Ebre.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
3. Descripció de l’àrea d’actuació
L'Agrupació Territorial de Catalunya, en el marc del projecte EQUAL IGUALDADER, ha centrat el seu nucli d'incidència i d’indagació del territori en dues zones de la demarcació de Tarragona. Una zona urbana, formada per la ciutat de Tarragona i, una semirural, la comarca del Montsià. És en aquesta comarca on se centrarà aquesta part de l'informe.
La comarca del Montsià és la més meridional de Catalunya. Està situada en una zona de trànsit cap a les comunitats autònomes d'Aragó i de València i molt a prop de dues zones naturals protegides: una de mar (el Delta de l'Ebre) i l'altra de muntanya (Els Ports).
La comarca del Montsià és una zona semirural formada per 12 municipis amb una població de 64.181 habitants2 i amb un elevat índex de població immigrant, principalment dels països del nord d'Àfrica i dels països de l'Est, concretament de Romania. Tant és així que en algun dels pobles els immigrants suposen entre un 15 i un 20 % de la població.
Dels 12 municipis la meitat té menys de 2.000 habitants i un baix nivell d'industrialització. En general, es tracta d'una comarca que fins fa 25 anys es dedicava, quasi exclusivament, a l'agricultura: oliveres, fruiters i cultiu de l'arròs. A l'actualitat queden molt poques famílies que visquin de l'agricultura i, en els pobles més petits, la gent tendeix a anar-se’n a treballar fora.
2Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Any 2005
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
3.1. Situació geogràfica
Situació de Catalunya dins les regions Situació del Montsià dins de Catalunya d’ Europa
3 Comarca del Montsià
El Montsià, situat al punt de trobada entre Catalunya i el País Valencià, és la comarca més meridional de les quatre que formen les Terres de l'Ebre. El riu Ebre constitueix el límit nord de la comarca, amb la incorporació del municipi de Sant Jaume d'Enveja, ha estat l'eix vertebrador del territori, cosa que ha aconseguit donar unitat a totes les terres del sud de Catalunya.
Amb una extensió de 708,73km², el Montsià ocupa el quart lloc entre les deu comarques de Tarragona. Aquesta superfície suposa l'11,3% del total provincial i només el 2,22% dels 31.895,29 km² que formen el total del Principat.
3 Font de les gràfiques: BEL, A; SANZ, J. V.; VILAR, I. (2003) Atles del Montsià. Amposta. Edita: Consell Comarcal del Montsià. ISBN: 84-607-7327-2
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
El territori del Montsià queda situat dins de les coordenades geogràfiques següents:
0º 10’ Long. E – 0º 53’ Long. E 40º 31’ Lat. N – 40º 47’ Lat. N
La comarca del Montsià pertany a la regió de clima mediterrani. La seva situació, al voltant dels 40º de latitud nord, la situa dins d'una zona d'una extrema complexitat atmosfèrica, causada, en gran part, pel contacte entre dues influències contraposades: la zona temperada i la de tipus subtropical.
Durant l'estiu predomina l'estabilitat atmosfèrica, només interrompuda al final del període per algun fenomen de gota freda o tempesta tèrmica de pluges. Quan s'acaba l'estiu augmenta notablement la inestabilitat. El clima es caracteritza per uns hiverns moderats i uns estius calorosos i secs. Les pluges es concentren a la primavera i a la tardor.
La seva situació, tocant al mar, i l'orografia de les serralades del Montsià i dels Ports condicionen les temperatures i les pluges. Les precipitacions són un dels elements climàtics més assenyalats. Els valors de la precipitació mitjana anual a la comarca van dels 500 mm a la costa fins a més de 800 mm a les zones interiors.
La comarca del Montsià està formada actualment de dotze municipis: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona4.
4Font: BELTRAN, A.; SANZ, A i VILAR, I. (2003) Atles del Montsià. Consell Comarcal del Montsià. Amposta. Pàg. 38, 58. ISBN: 84-607-7327-2
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
3.2. Comunicacions
El Montsià no es caracteritza per tenir una bona xarxa de comunicacions. La seva llunyania dels centres neuràlgics d'activitat política i econòmica no ha afavorit la creació d'infraestructures adequades en tots els punts de la comarca. Aquesta situació ha anat millorant en els últims anys.
PER CARRETERA
Les infraestructures viàries més importants són l'autopista AP-7 (amb dues sortides: una a Amposta i l'altra a Ulldecona i Alcanar) i la carretera N-340. La carretera C-12 o eix de l'Ebre connecta la comarca amb Lleida. La C-42 comunica l'Aldea amb Tortosa.
AMB TREN
El traçat de la línia fèrria de Barcelona a València ha estat modificat recentment per a adaptar-lo a l'alta velocitat en serveis de trens interregionals. Les reformes que afecten la línia fèrria del Montsià han consistit en la duplicació de la via, la construcció d'un viaducte i una nova estació a l'Aldea–Amposta. Ateses aquestes condicions, el Montsià no disposa d'un bon servei ferroviari, ja que l'estació de l'Aldea es troba a la comarca del Baix Ebre, la qual cosa fa que sigui menys utilitzada per la població del Montsià.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
3.3. Població
L’any 2005, la comarca del Montsià té 64.181 habitants, dels quals 31.476 són dones i 32.705 són homes5.
POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ 2005
HOMES DONES 51% 49%
DONES HOMES
Fig.1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
3.4. Espais Naturals Aquesta comarca posseeix dos espais naturals protegits. Un de costa, el Parc Natural del Delta de l'Ebre i, un altre de muntanya, el Parc Natural dels Ports.
5Font: Institut d’Estadística de Catalunya (INDESCAT). Any 2005
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
3.4.1. El Parc Natural del Delta de l’Ebre
Parc Natural del Delta de l’Ebre6
El Delta de l'Ebre és la zona humida més extensa de les terres catalanes. Amb els seus 320 km. de superfície, constitueix l'hàbitat aquàtic més important del Mediterrani occidental. D'altra banda, el seu paper en el camp biològic contrasta amb la profunda humanització de gran part de la seva superfície i del seu considerable pes agrícola. L'harmonia entre els seus valors naturals i l'explotació per part de l'home no ha estat mai fàcil. Amb aquest objectiu i a demanda dels habitants de Deltebre, la Generalitat de Catalunya va crear un decret de 1983, ratificat i ampliat pel decret 32/1986, del 23 d'octubre de 1986, el Parc Natural del Delta de l'Ebre, en el qual constava que el Delta de l'Ebre era la primera zona humida de Catalunya i que la seva importància era reconeguda pels màxims organismes especialitzats, a escala internacional.
El Parc Natural del Delta de l'Ebre té una superfície total de 7.736 ha, 5.316 de les quals corresponen a la comarca del Montsià i 2.420 a la del Baix Ebre7.
6Font de la imatge: http://www.ebre.com
7Font: http://www.ebre.com
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
3.4.2. El Parc Natural dels Ports
Parc natural dels Ports 8 El Parc Natural dels Ports és la zona de muntanya situada entre les províncies de Tarragona, Terol i Castelló i lloc de contacte entre les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
L'aprofitament dels recursos naturals d'aquests indrets com la caça, la ramaderia, l'aigua, la fusta, els forns de calç, de pega, els pous de neu, etc., recorden les èpoques de la intensa presència humana que hi va haver.
Els Ports són un refugi de moltes espècies amenaçades tant de flora com de fauna i, en especial, de les poblacions de faig que tenen l'enclavament més meridional dels Països Catalans. Les formacions geològiques dibuixen un paisatge característic únic a Catalunya; la importància d'aquests valors naturals i la necessitat de conservar-los va motivar la Generalitat de Catalunya a crear dos espais protegits. L'any 1992, la part catalana d'aquest territori es va incloure en el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat pel Govern de la Generalitat, i finalment el 12 de juny del 2001, amb la declaració del Parc Natural dels Ports i la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports9.
3.4.3. Els pobles de la comarca del Montsià
La comarca del Montsià està constituïda per 12 municipis que a continuació es descriuen a partir d'una fitxa tècnica de dades generals.
8Font de la imatge: http://www.ebre.com
9Font: http://www.ebre.com
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
ALCANAR
Superfície: 40,07 Km² Densitat (2004): 188,40 km² / hab Altitud: 72 m
Mapa de situació d’Alcanar a la Comarca del Montsià 10 POBLACIÓ: L’any 2005, Alcanar té 9.311 habitants, dels quals 4.518 són dones i 4.793 són homes11.
POBLACIÓ D'ALCANAR 2005
DONES HOMES d 49% 51%
DONES HOMES
Fig. 2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Alcanar és el municipi que està situat més al sud de la costa catalana. Està constituït per tres nuclis ben diferenciats: Alcanar, les Cases d'Alcanar i Alcanar-Platja, que cobreixen bona part de la façana costanera de la comarca. La ciutat té una gran identitat, amb una economia principalment agrícola, basada en el cultiu de cítrics, d'oliveres, garrofes i ametllers.
10 Fonts gràfiques: http://ca.wikipedia.org/ 11 Fonts dades poblacions: Institut d’Estadística de Catalunya. Any 2005
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
AMPOSTA
Superfície: 138,30 km² Densitat (2004): 131,87 km² / hab Altitud: 8 m
Mapa de situació d’Amposta a la Comarca del Montsià
POBLACIÓ: L’any 2005, Amposta té 18.719 habitants dels quals, 9.256 són dones i 9.463 són homes.
POBLACIÓ D’AMPOSTA 2005
DONES HOMES 49% 51%
DONES HOMES
Fig. 3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Amposta és la capital de la comarca del Montsià i la més habitada. Està situada a la dreta del riu Ebre i limita, al nord, amb Tortosa i, al sud, amb Sant Carles de la Ràpita. Malgrat ser una ciutat, té tots els encants d'un poble. El seu terme municipal és un territori de gran valor ecològic. Un pont bellíssim dóna entrada a la ciutat a aquells que vénen per la N-340. El terme d'Amposta és prou gran i acull una gran producció de cítrics, d'arròs i hortalisses, base tradicional de l'economia.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
FREGINALS
Superfície: 17,59 Km² Densitat (2004): 22,40 hab/Km² Altitud: 126 m
Mapa de situació de Freginals a la Comarca del Montsià POBLACIÓ: L’any 2005, Freginals té 406 habitants, dels quals 197 són dones i 209 són homes. És el municipi de la comarca que té menys habitants.
POBLACIÓ DE FREGINALS 2005
DONES HOMES 49% 51%
DONES HOMES
Fig. 4 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Freginals va pertànyer fins al segle XIX a Ulldecona. És un poble d'una gran bellesa paisatgística. Oliveres i tarongers dominen un paisatge agrícola. S’anomena el Coll de Freginals com un dels límits del terme d'Ulldecona. El Coll de Freginals és una zona de pas que uneix les riberes de l'Ebre i les terres del Delta amb l'àrea de la Foia i els passos cap a l'interior pel massís dels Ports.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
LA GALERA
Superfície: 27,47 Km²
Densitat (2004): 28,18 hab/Km²
Altitud: 120 m
Mapa de situació de la Galera a la Comarca del Montsià POBLACIÓ: L’any 2005, la Galera té 818 habitants, dels quals 407 són dones i 411 són homes.
POBLACIÓ DE LA GALERA 2005
HOMES DONES 50% 50%
DONES HOMES
Fig. 5 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
La Galera està situada al Pla de la Galera, el qual s’estén entre els Ports de Beseit i la Mola de Godall. L'economia continua bàsicament, i quasi exclusivament, agrícola i ramadera. L'olivera és el cultiu més important. S'han plantat també ametllers i arbres fruiters, sobretot, cítrics i presseguers. La Terrisseria Cortiella conserva l'obrador artesà, traspassat de pares a fills durant diverses generacions. I, últimament, la producció de mel i els productes derivats s'incorporen al context socioeconòmic amb l'empresa local apícola del Montsià.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
GODALL
Superfície: 33,62 Km²
Densitat (2004): 21,77 hab/Km²
Altitud: 168 m
Mapa de situació de Godall a la Comarca del Montsià POBLACIÓ: L’any 2005, Godall té 749 habitants, dels quals 358 són dones i 391 homes.
POBLACIÓ DE GODALL 2005
DONES HOMES 48% 52%
DONES HOMES
Fig. 6 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ IDESCAT
Aquest municipi se situa a la part central de la comarca, entre el Pla de la Galera i la Mola de Godall. El terme, ocupa el cim i les faldes de la Mola de Godall i s'estén suaument al peu de la serra. El poble té un important dinamisme respecte al nombre d'associacions i activitats culturals i esportives.
La seva principal activitat econòmica és l'agricultura i el cultiu principal és la fruita i l'olivera. Des de fa uns anys ha recuperat també l'activitat ramadera.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
MAS DE BARBERANS
Superfície: 78,80 Km² Densitat (2004): 8,65 hab/Km² Altitud: 348 m
Mapa de situació de Mas de Barberans a la Comarca del Montsià POBLACIÓ: L’any 2005, Mas de Barberans té 683 habitants, dels quals 340 són dones i 343 són homes.
POBLACIÓ DE MAS DE BARBERANS 2005
HOMES DONES 50% 50%
DONES HOMES
Fig. 7 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Els Ports tenen dues portes d'entrada al Montsià i una és Mas de Barberans. El poble de Mas de Barberans resulta un mirador privilegiat per contemplar la vasta plana d'oliveres que hi ha als seus peus i, en un dia clar, també del Delta de l'Ebre. Gaudeix d'una vegetació totalment mediterrània, amb molts arbustos. La part de l'est, sembla una catifa de color verd-blau, formada per una extensa plana d'oliveres, el cultiu majoritari del municipi i del qual depèn l'economia local.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
MASDENVERGE
Superfície: 14,61 Km² Densitat (2004): 68,93 hab/Km² Altitud: 54 m
Mapa de situació de Masdenverge a la Comarca del Montsià POBLACIÓ:
L’any 2005, Masdenverge té 1.052 habitants, dels quals 502 són dones i 550 són homes.
POBLACIÓ DE MASDENVERGE 2005
DONES HOMES 48% 52%
DONES HOMES
Fig. 8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Masdenverge conserva l'encant dels pobles petits i és el punt de trobada del turisme rural a l'interior del Montsià. La població disposa de tots els serveis perquè el visitant pugui gaudir d'una estada tranquil·la i satisfactòria. La població està equidistant dels dos paratges naturals més importants de la comarca. És un lloc de pas des d'Amposta a la Sénia. En els últims anys ha acollit molta població immigrant i algunes inversions industrials que han afavorit el pas d'una economia basada exclusivament en l'agricultura a una d’industrial.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
SANT CARLES DE LA RÀPITA
Superfície: 53,69 Km² Densitat (2004): 234,57 hab/Km² Altitud: 11 m
Mapa de situació de Sant Carles de la Ràpita a la Comarca del Montsià
POBLACIÓ: L’any 2005, Sant Carles de la Ràpita té 13.181 habitants, dels quals 6.592 són dones i 6.589 són homes. És la segona població més gran de la comarca després d'Amposta.
POBLACIÓ DE SANT CARLES DE LA RÀPITA 2005
HOMES DONES 50% 50%
DONES HOMES
Fig. 9 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
La població de Sant Carles de la Ràpita, situada al sud del Delta de l'Ebre, ofereix una barreja ideal de mar i muntanya, que l'han convertit en un punt estratègic, des de fa molts anys, per al turisme. Per això, concentra el major nombre d'hotels i restaurants de la zona i ha esdevingut la capital turística de les comarques de l'Ebre, font central de la seva economia juntament amb la pesca. El seu port és el principal pesquer del Delta de l'Ebre i un dels cinc més importants de Catalunya.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
SANT JAUME D’ENVEJA
Superfície: 60,78 Km² Densitat (2004): 54,16 hab/Km² Altitud: 7 m
Mapa de situació de Sant Jaume d’Enveja a la comarca del Montsià POBLACIÓ: L’any 2005, Sant Jaume d’Enveja té 3.355 habitants, dels quals 1.657 són dones i 1.698 són homes.
POBLACIÓN DE SANT JAUME D'ENVEJA 2005
HOMES DONES 51% 49%
DONES HOMES
Fig. 10 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Sant Jaume d'Enveja és un municipi situat al centre del Delta de l'Ebre que compta amb els nuclis de població de Sant Jaume d'Enveja, Balada i els Muntells. El seu terme municipal limita, al nord, amb l'Ebre; al sud, amb un antic braç del riu (l'actual sequera del Riet) i, a l'est, amb el Mediterrani. La força d'aquests elements ha definit el paisatge i les seves activitats. A Sant Jaume es pot gaudir dels millors racons del Parc Natural del Delta, observar una gran varietat de fauna i flora, així com fer llargues passejades amb bicicleta en un marc incomparable de turisme rural. La seva activitat econòmica, les salines i la ramaderia, està ben documentada ja en l'època medieval.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
SANTA BÀRBARA
Superfície: 28,15 Km² Densitat (2004): 128.49 hab/Km² Altitud: 79 m
Mapa de situació de Santa Bàrbara a la comarca del Montsià
POBLACIÓ: L’any 2005, Santa Bàrbara té 3.613 habitants, dels quals 1.775 són dones i 1.838 són homes.
POBLACIÓ DE SANTA BÀRBARA 2005
DONES HOMES 49% 51%
DONES HOMES
Fig. 11 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Santa Bàrbara es troba en la part interior central de la comarca. La seva ubicació, en un encreuament de carreteres, fa que estigui en una situació excepcional, entre dos parcs naturals, el Parc Natural del Delta de l'Ebre i el Parc Natural dels Ports. La població, rodejada d'oliveres i mandariners, encara respira el seu aire rural. Santa Bàrbara té una de les cooperatives de producció d'oli més important de Catalunya.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
LA SÉNIA
Superfície: 108,41 km²
Densitat (2004): 52,90 km² / hab.
Altitud: 269 m
Mapa de situació de la Sénia a la comarca del Montsià
POBLACIÓ: L’any 2005, la Sénia té 5.969 habitants, dels quals 2.830 són dones i 3.139 són homes.
POBLACIÓ DE LA SÉNIA 2005
DONES HOMES 47% 53%
DONES HOMES
Fig. 12 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
L'activitat més important de la Sénia és la fabricació i comercialització de mobles. El cultiu més representatiu és l'olivera. Una altra activitat important és l'aprofitament de la fusta que és la base del desenvolupament industrial lligat al sector del moble, a partir dels anys seixanta. A l’actualitat, el nombre total d'empreses és cent cinquanta-vuit, sense incloure els petits comerços, de les quals unes seixanta es dediquen al sector de la fusta. El principal atractiu turístic d'aquesta població és, sense cap dubte, el Parc Natural dels Ports.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
ULLDECONA
Superfície: 126,88 Km² Densitat (2004): 47,73 hab/Km² Altitud: 133 m
Mapa de situació d’Ulldecona a la comarca del Montsià
POBLACIÓ: L’any 2005, Ulldecona té 6.325 habitants, dels quals 3.044 són dones i 3.281 són homes.
POBLACIÓ D'ULLDECONA 2005
DONES HOMES 48% 52%
DONES HOMES
Fig. 13 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Situada a la franja meridional de les Terres de l'Ebre, compta amb un paratge privilegiat fruit de la seva situació geogràfica. Els cinc nuclis rurals que la configuren són: els Ventalls, la Miliana, Sant Joan del Pas, els Valentins i el Castell, barris que tenen una identitat pròpia ja sigui pel patrimoni cultural, natural o gastronòmic. La població compta amb un fort impuls industrial i gaudeix de nombroses construccions que donen testimoni de la gran importància que, al llarg de la història, ha tingut Ulldecona. A més, fruit del gran teixit associatiu i participatiu, s'han conservat nombroses tradicions que configuren un valuós patrimoni cultural. L'activitat econòmica està centrada en l'agricultura i la indústria.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
4. Justificació i objectius del diagnòstic
No hi ha molts estudis, des de la perspectiva de gènere, emmarcats a l'àmbit comarcal i local. En aquest sentit es justifica l'aportació que aquest estudi diagnòstic pot representar per a la comarca del Montsià i per a tots els seus municipis. Aquest estudi permet descriure la situació de la dona, amb la perspectiva dels últims 10 anys, per poder ajudar l'administració comarcal i municipal a dissenyar i desenvolupar plans locals d'igualtat d'oportunitats.
Encara que està admès des del punt de vista social i polític que s'ha de treballar per una societat més justa i igualitària per a tots, la veritat és que continuen existint moltes desigualtats en tots els sentits. Una d'aquestes desigualtats que ja no hauria d’existir, és la que es desprèn de la situació real de partida entre homes i dones. En una societat com l’actual que es considera dins l’anomenat primer món i, que políticament i econòmicament, ha apostat per l'estat del benestar ja no hauria de continuar parlant de la necessitat que la dona tingui els mateixos drets que els homes, que tingui el mateix sou, que no existissin “sostres” de cap tipus en la seva millora personal i professional, i que no fos només notícia quan se l'ha agredit o s'ha acabat amb la seva vida.
Les dones no necessiten un espai preferent ni especial per ser dones. Hi ha qui està començant a fer demagògia amb els discursos al voltant dels drets de la dona. En definitiva, s’hauria d'aconseguir que se la considerés un ésser humà, una ciutadana del món i una treballadora que ajuda a generar riquesa i a millorar l'entorn en què viu.
Perquè tot això que s’ha esmentat sigui possible s’haurien de generar dinàmiques conjuntes per treballar en la línia d'implementar projectes de desenvolupament local igualitari. En aquest punt els poders públics poden dir moltes coses. No només amb la sensibilització social s’aconseguirà avançar en la línia de pensar local i actuar global amb l'objectiu de crear una societat més justa per a tots els seus habitants.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
En aquest context sorgeix el Projecte Equal Igualdader (AD.102), dins de la iniciativa comunitària EQUAL, i amb la participació dels actors i les actrius relacionats/des amb el desenvolupament local igualitari es realitza el següent diagnòstic. Els objectius que es pretenen són:
OBJECTIU GENERAL: Conèixer la desigualtat que hi ha en la participació d'homes i dones en el desenvolupament local del territori d'intervenció (comarca del Montsià), en els diferents àmbits (públic, privat i domèstic).
OBJECTIUS ESPECÍFICS: - Conèixer les potencialitats i debilitats en relació al desenvolupament local igualitari. - Conèixer jaciments d’ocupació. - Conèixer recursos en relació a jaciments d’ocupació, recursos de proximitat i desenvolupament sostenible. - Conèixer necessitats, diferenciades per sexe, dels grups socials amb els quals es treballa a cada territori, en relació a temes de desenvolupament local igualitari. - Conèixer potencialitats, diferenciades per sexe, dels grups socials amb els quals es treballa a cada territori, en relació a temes de desenvolupament local igualitari. - Conèixer debilitats, diferenciades per sexe, dels grups socials amb els quals es treballa a cada territori, en relació a temes de desenvolupament local igualitari. - Conèixer àrees de coneixement, oficis, professions, nivells de qualificació i d’estudi dels grups socials amb els quals es treballi al territori. - Conèixer àrees de coneixement, oficis, professions, nivells de qualificació i d’estudi de la joventut.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Un cop fet aquest diagnòstic, l’objectiu al qual s’ha arribat és implementar accions positives per respondre a les necessitats de la població femenina, fomentar la participació paritària al desenvolupament social i aconseguir la igualtat.
En el marc del projecte europeu IGUALDADER es realitza la mateixa anàlisi diagnòstica a 8 comunitats de l'Estat Espanyol per poder-hi fer una anàlisi comparada sobre la situació del desenvolupament local igualitari.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
5. Metodologia
Com tots els estudis diagnòstics, el procés seguit per arribar a la redacció de l'informe final consisteix en definir una sèrie de variables que ens permetin poder explicar una realitat concreta, seleccionar i/o dissenyar els instruments de recollida de dades, processar la recollida i l’anàlisi i interpretar les dades.
En aquest sentit podem dir que hem utilitzat una metodologia qualitativa encara que, com veurem en la presentació de les dades, se n'han utilitzat tant de qualitatives com quantitatives.
No hem partit de cap hipòtesi de treball sinó que ens hem marcat uns objectius que hem detallat en el punt anterior i, a partir dels quals, hem definit el procés i els instruments de recollida de dades amb la finalitat de descriure la situació de la dona a la comarca del Montsià i a cadascun dels seus municipis.
Les dades, tant qualitatives com quantitatives, s'han agrupat en els següents àmbits que han servit, posteriorment, per estructurar l'informe:
• Població • Educació • Treball i ocupació • Apoderament i participació • Atencions per a la vida • Les dones a la història, la tradició, la transmissió d'informació i la cultura de la zona • Urbanisme i accés als recursos
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
5.1. Fonts i instruments per a la recollida de dades
Per a la recollida de dades s'han utilitzat diferents fonts i instruments.
Respecte a les fonts s'han utilitzat: − Institut Nacional d'Estadística − Institut Català d'Estadística − Consell Comarcal del Montsià − Institut Català de les Dones − Ajuntaments de la comarca del Montsià − Associacions de dones de la comarca del Montsià
Respecte als instruments s’han utilitzat:
Qüestionaris (veure annex): − Per recollir i sistematitzar la informació dels ajuntaments pel que fa a: − Demografia − Associacionisme − Estructura socioeconòmica − Medi ambient − Organització política municipal − Polítiques d'igualtat − Recursos del municipi − Serveis específics per a la dona − Urbanisme − Tradició
− Per detectar necessitats a partir de la visió de la situació de la dona que tenen les associacions de dones de la comarca. Referents a:
− Recursos per a la cerca d'ocupació. − Ofertes de treball disponibles en el municipi.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
− Mitjans de transport disponibles per desplaçar-se a altres municipis per treballar. − Adequació de l'horari dels transports a les necessitats de la població. − Horaris laborals flexibles i compatibles amb l'horari escolar dels fills i amb l'horari dels serveis de la comunitat. − Serveis disponibles a la comunitat d'atenció a les persones. − Serveis mèdics disponibles. − Cursos de formació disponibles. − Recursos culturals disponibles.
La visió que tenen els col·lectius femenins sobre aquests temes representen una important aportació.
Entrevistes (veure annex): Adreçades als alcaldes/ses i als regidors/es per poder tenir la seva visió respecte a:
− Incidència de la incorporació de la dona al món laboral quant al desenvolupament local igualitari. − Actuacions desenvolupades en el municipi per aconseguir un desenvolupament local igualitari. − Activitats tradicionals que antigament generaven riquesa i activitats que podrien ser recuperades. − Polítiques d'integració de les dones en les noves activitats econòmiques. − Relació entre l'economia submergida i les dones. − Polítiques adreçades a potenciar les dones emprenedores i promoure noves empreses. − Valoració del sostre de vidre. − Serveis adreçats a afavorir la conciliació familiar. − Actuacions adreçades a les famílies monoparentals. − Programes d'actuacions adreçats a les persones cuidadores. − Serveis específics per a la gent gran que viu sola.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
− Polítiques d'accés i capacitació en Tecnologies de la Informació i la Comunicació. − Problemes actuals que afecten la joventut. − Valoració sobre la violència juvenil i de gènere.
Principalment les entrevistes ens han estat d'utilitat per poder recollir la visió que tenen sobre el desenvolupament local igualitari totes aquelles persones que ocupen càrrecs de responsabilitat en els governs municipals i que, en definitiva, són els que hauran de dissenyar i implementar polítiques d'igualtat en l'àmbit local i compartir els seus resultats a nivell comarcal i a nivell de país.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6. Anàlisi de les dades per àrees
La comarca del Montsià té una extensió de 735,4 Km2, cosa que suposa l'11,67% de la província de Tarragona, i el 2,29% de l'extensió de la superfície de Catalunya. L’any 2005 té una densitat de població de 87,3 hab./ Km2, que es correspon amb un total de població de 64.181 habitants12, dels quals 31.476 són dones i 32.705 són homes.
En aquest apartat, a més de presentar la informació global de la comarca, de vegades es mostrarà la informació diferenciada per municipis per il·lustrar la seva diversitat i el caràcter semirural d'una part de la comarca, ja que, d’una banda, acull municipis com la capital de comarca, Amposta, que supera els 18.000 habitants i, d’altra, municipis com Freginals que té 406 habitants.
Aquesta anàlisi diferenciada per municipis permetrà elaborar, estructurar i organitzar les actuacions en el marc del Projecte Igualdader, ja siguin de sensibilització, de formació, etc. de forma més adequada i sempre partint de la realitat de les dones i els homes dels municipis de la comarca.
En definitiva, s'alternaran tres tipus d'anàlisi: • global (que busca informació sintètica de la comarca), • diferenciada per municipis i • comparada sobre les tendències de la comarca relacionant les dades individuals dels municipis.
Tota aquesta informació està en relació amb les dades generals de tot Catalunya, durant els anys que disposem de dades (IDESCAT13).
12 Segons dades de l’IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. 13 Atès que de l’IDESCAT hem recollit alguna informació comparativa Montsià-Catalunya, però per als anys dispars, tractarem aquesta informació com a complementària d’altres que aporten més estabilitat informativa respecte al període analitzat.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.1. Població El Montsià és, des del punt de vista demogràfic, una comarca amb estabilitat poblacional al llarg dels quasi 20 anys analitzats (1986-2004).
Si analitzem els municipis de manera agrupada i en funció de la tendència de la població podem presentar el següent resum:
HABITANTS POBLACIÓ - 2004 TENDÈNCIA POBLACIONAL
Amposta - 18.238 - Lleuger creixement.
De 8.000 a 20.000 habitants St. Carles de la Ràpita -12.594 - Lleuger creixement.
Alcanar - 8.868 - Gran creixement després d’un període de descens important.
Ulldecona - 6.056 - Lleuger creixement.
La Sénia - 5.735 - Creixement després d’un lleuger descens.
De 3.000 a 9.000 habitants Santa Bàrbara - 3.617 - Gran creixement després d’un període de descens important.
Sant Jaume d’Enveja - 3.292 - Descens important de la població, després d’un lleuger creixement al 1986.
Masdenverge - 1.007 - Lleuger creixement
La Galera - 774 - Lleugera recuperació després de períodes de descens. Menys de 3.000 habitants Godall - 732 - Manteniment dins de la tendència al descens.
Mas de Barberans - 682 - Manteniment dins de la tendència al descens.
Freginals - 394 - Manteniment i lleugera recuperació després de períodes de descens.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Ens basem, en primer lloc en l’evolució de la població a la comarca del Montsià (1981-2004).
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ COMARCA DEL MONTSIÀ 1981-2004
35.000
30.000
25.000
20.000 Dones 15.000 Homes
10.000
5.000
0 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Fig. 14 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i patronals
Com podem veure la tendència de la població total s'ha mantingut amb un lleuger descens a finals dels anys 80 i una clara recuperació, amb tendència a l'alça, a partir del 2000. Atès que, com veurem més endavant, l'augment de la població no va unit, necessàriament, a l'augment de la natalitat hem de relacionar aquest ascens amb l'arribada de població immigrant que procedeix d'altres espais geogràfics de fora del Montsià.
Si ens fixem en la situació de cada municipi veiem com la tendència de comarca ha estat el manteniment i lleuger creixement poblacional. Les tres gràfiques següents mostren l'evolució de les poblacions de la comarca agrupades per quantitats d'habitants l’any 2004. Podem observar que com més gran és la població més simètric és el seu creixement en comparació amb la gràfica global de tota la comarca. En general, s’observa més recuperació de la població quan hi ha menys habitants.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
1. Poblacions de més de 8.000 habitants
EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS DE MÉS DE 8.000 HABITANTS Amposta -Sant Carles de la Ràpita-Alcanar
25.000
20.000
15.000 Dones Homes 10.000
5.000
0 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Fig. 15 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals El gràfic anterior ens mostra una tendència paral·lela a la del total de la comarca. El creixement és gairebé idèntic en homes i dones.
2. Poblacions de més de 3.000 habitants
EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS DE MÉS DE 3.000 HABITANTS La Sénia-Santa Bàrbara-Sant Jaume-Ulldecona
10.000
9.500
9.000 Dones Homes 8.500
8.000
7.500 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Fig. 16 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
En aquestes poblacions de més de 3000 habitants veiem com la tendència es manté igual que en la general fins a finals dels 90 i després hi ha una evolució a l'alça molt més definida. Augmenta més el col·lectiu dels homes que el de dones encara que la tendència dels dos grups és paral·lela.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
3. Poblacions de menys de 3.000 habitants
EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS DE MENYS DE 3.000 HABITANTS La Galera-Godall-Mas de Barberans-Masdenverge-Freginals
1.900
1.850
1.800 Dones 1.750 Homes
1.700
1.650
1.600 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Fig. 17 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Si dibuixem una corba de tendència, veiem com pràcticament en la seva totalitat, hi ha hagut un lleuger ascens poblacional, encara que s'hagi passat per alguns períodes de descens. Fins i tot, en el cas dels municipis que actualment mostren una tendència a la disminució, Mas de Barberans, Godall i Sant Jaume d'Enveja, sembla que s’observi un moviment cap a la recuperació que, òbviament, ha de ser contrastat en el futur. En tots els casos, l'ascens de la població masculina és més gran que la femenina.
Aquests municipis, en els últims anys, han rebut població immigrant però potser, a diferència dels municipis més habitats, es tracta encara dels primers grups formats principalment per homes. Quan comencen a estar arrelats al territori arriben les seves dones.
Si comparem la piràmide poblacional del Montsià respecte a la global de Catalunya (durant l’any 2004) veiem que segueix un patró similar. Podem destacar que la franja de població d’edat senil és superior a la mitjana catalana, és a dir, més longevitat a la població de la comarca i més en el col·lectiu de dones que d’homes.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ - MONTSIÀ 2004
85 - 80 - 84
75 - 79 70 - 74
65 - 69 60 - 64
55 - 59 50 - 54 45 - 49 Homes 40 - 44 Dones 35 - 39 30 - 24
25 - 29 20 - 24
15 - 19 10 - 14 5 - 9
0 - 4
3000 2000 1000 0 1000 2000 3000 4000
Fig. 18 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ - CATALUNYA 2004
85 - 80 - 84 75 - 79 70 - 74 65 - 69 60 - 64 55 - 59 50 - 54 45 - 49 Homes 40 - 44 Dones 35 - 39 30 - 24 25 - 29 20 - 24 15 - 19 10 - 14 5 - 9 0 - 4
400000 300000 200000 100000 0 100000 200000 300000 400000
Fig. 19 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
Com a exemple, per poder interpretar de forma més específica l'evolució de la població, presentem les piràmides de tres municipis perquè es pugui comprovar les seves diferències. S’ha escollit tres municipis representatius pel nombre d'habitants: 1. Amposta, capital de la comarca, és la que té més habitants. 2.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
La Sénia, una població mitjana. 3. Freginals, municipi amb menys població. Mostrem l'evolució de les piràmides entre els anys 1981-2004.
PIRÀMIDE AMPOSTA 1981
85 -
80 - 84
75 - 79
70 - 74
65 - 69
60 - 64
55 - 59
50 - 54
45 - 49 Homes 40 - 44 Dones 35 - 39
30 - 24
25 - 29
20 - 24
15 - 19
10 - 14
5 - 9
0 - 4
1000 500 0 500 1000
Fig. 20 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PIRÀMIDE AMPOSTA 2004
85 -
80 - 84
75 - 79
70 - 74
65 - 69
60 - 64
55 - 59
50 - 54 45 - 49 Homes 40 - 44 Dones 35 - 39
30 - 24
25 - 29
20 - 24
15 - 19
10 - 14
5 - 9
0 - 4
1000 500 0 500 1000
Fig. 21 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
Observem com la gran majoria de la població global s'ha anat desplaçant des de la infància fins a la tercera edat, i es reflecteix una tendència general cap a l'envelliment de la població, igual que en la societat espanyola i catalana.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
PIRÀMIDE LA SÉNIA1981
85 -
80 - 84
75 - 79
70 - 74
65 - 69
60 - 64
55 - 59
50 - 54 45 - 49 Homes 40 - 44 Dones 35 - 39
30 - 24
25 - 29
20 - 24
15 - 19
10 - 14
5 - 9
0 - 4
350 250 150 50 50 150 250 350
Fig. 22 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PIRÀMIDE LA SÉNIA 2004
85 -
80 - 84
75 - 79
70 - 74
65 - 69
60 - 64
55 - 59
50 - 54
45 - 49 Homes
40 - 44 Dones
35 - 39
30 - 24
25 - 29
20 - 24
15 - 19
10 - 14
5 - 9
0 - 4
350 250 150 50 50 150 250 350
Fig. 23 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
No hi ha cap mena de dubte que el territori és homogeni, en aquest sentit, ja que pràcticament tots els municipis mostren evolucions similars, és a dir, tots tenen durant el 2004 un dibuix poblacional similar, fins i tot, els municipis més petits.
PIRÀMIDE FREGINALS 1981
85 -
80 - 84
75 - 79
70 - 74
65 - 69
60 - 64
55 - 59
50 - 54
45 - 49 Homes 40 - 44 Dones 35 - 39
30 - 24
25 - 29
20 - 24
15 - 19
10 - 14
5 - 9
0 - 4
30 20 10 0 10 20 30
Fig. 24 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PIRÀMIDE FREGINALS 2004
85 -
80 - 84
75 - 79
70 - 74
65 - 69
60 - 64
55 - 59
50 - 54 45 - 49 Homes 40 - 44 Dones 35 - 39
30 - 24
25 - 29
20 - 24
15 - 19
10 - 14
5 - 9
0 - 4
25 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25
Fig. 25 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Aquestes dades ens porten a considerar que les etapes vitals necessàries d’atenció familiars i/o educatives es veuen centrades cada vegada més, a l'etapa infantil i a les edats senils, i cal remarcar que la franja intermèdia és l'encarregada de donar suport a ambdues i, per això, cal analitzar els recursos socials del municipi i de la zona, destinats a aquesta finalitat per valorar el seu grau d'adequació.
Des dels organismes polítics i locals les opinions, solucions, actuacions o serveis que presenten per a l'atenció de la població en edats senils són:
Entrevistes amb els/les Actuacions a l’àmbit local - comarcal regidors/es - Jornades d’atenció per als/les cuidadors/es de Entrevista núm. 9.1 persones grans. 9-setembre-2005 - Centre de respir familiar d’Alzheimer. Entrevista núm. 10.1 - Centre de respir familiar. 1-agost-2005 - Cursos per a les persones que atenen a gent gran. Entrevista núm. 6.1 - Assistents socials a domicili. 17-novembre-2005 - Centre de dia per a les persones grans. - Centre de suport diürn. - Estudis sobre la situació econòmica, familiar i Entrevista núm.7.1 social de les persones grans. 8-setembre-2005 - Formació de cuidadors/es. - Formació de prevenció amb la gent gran. - Escola per a familiars, cursos, jornades, ajuda Entrevista núm.1.1 psicològica, etc. 7-novembre-2005 - Residència per a persones grans. Entrevista núm. 5.1 - Centre d’Alzheimer. 21-setembre-2005 - Centre de respir familiar. Entrevista núm. 11.1 - Assistents socials i treballadors/es socials. 25-novembre-2005 - Centre de dia. Entrevista núm. 2.1 - Centre de dia. 6-octubre-2005
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Si comparem el pes poblacional global del Montsià respecte a Catalunya diferenciat per franges d'edat, durant el 2004, veiem que la comarca del Montsià es caracteritza per presentar una important franja de persones majors de 65 anys quasi d’un 20 % del total poblacional, davant d'una franja inferior al 15% entre 0 i 14 anys, i una central, entre 15-64 anys que agrupa el 67% del total. En el conjunt de Catalunya, la franja infantil i juvenil (14%) no dista tant de la senil (17%) ni dibuixen les mateixes proporcions en les edats totals de dependència (infantil i juvenil i senil): 33% en el Montsià, respecte al 31% a Catalunya.
POBLACIÓ PER GRUPS D'EDAT MONTSIÀ 2004 POBLACIÓ PER GRUPS D'EDAT CATALUNYA 2004
20% 13% 17% 14%
67% 69%
0 - 14 15 - 64 65 + 0 - 14 15 - 64 65 + Fig. 26/27 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
Si admetem que la franja de les persones grans, per la longevitat de la zona, creix de forma més acusada que en el cas global de Catalunya, haurem de concloure que encara que no es tracta d'una diferència aparentment rellevant, sí que pot ser-ho si els recursos per atendre per igual ‘totes' les edats de dependència no estan pensats per a ambdues franges o si, globalment, el territori hi ha desplegats escassos recursos.
Tot i així, podem destacar que la majoria de la població de la comarca (un 67%) se situa en l'interval que va dels 15 als 64 anys, el qual correspon al període d'inici i fi de l'època potencialment activa de les persones, des del punt de vista laboral.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Si ens fixem en la població agrupada per municipis, podem comprovar que la franja de persones de més de 65 anys augmenta quan els pobles són més petits (del 18% en els pobles grans passa al 27%) i que les persones de 0 a 14 anys i les de 15 a 64 disminueix, i arriben del 10% al 63%, en els pobles de menys de 3.000 habitants. Ens trobem davant d'una forta despoblació dels pobles petits del Montsià.
POBLACIÓ PER GRUPS EDAT POBLACIÓ PER GRUPS EDAT Amposta-Sant Carles de la Ràpita-Alcanar La Sénia-Santa Bàrbara-Sant Jaume-Ulldecona
14% 13% 18% 21%
68% 66% 0 - 14 15 - 64 65 + 0 - 14 15 - 64 65 +
Fig. 28/29 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
POBLACIÓ PER GRUPS EDAT Masdenverge-Mas de Barberans-La Galera-Godall-Freginals 10%
27%
63%
0 - 14 15 - 64 65 +
Fig. 30 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
A partir de les gràfiques que presentem a continuació podem veure com les diferències entre la població femenina i masculina no són significatives en els dos intervals que comprenen les edats dels 0 als 64 anys. És a la franja de 65 anys i més on observem una proporció més gran de dones que d’homes.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
POBLACIÓ PER EDAT I SEXE MONTSIÀ 2004
25.000
20.000
15.000 Dones Homes 10.000
5.000
0 0 - 14 15 - 64 65 +
Fig. 31 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals Al diagnòstic detallat de les poblacions s’hi observa el mateix percentatge de dones i homes per edats, només destaquen les poblacions de Freginals i Masdenverge perquè a la franja d’edat dels 0 als 14 anys la població femenina és més alta, i a Freginals el nombre de dones i homes de més de 65 anys és el mateix que al 2004.
POBLACIÓ PER EDATS FREGINALS 2004
160
140
120
100 Dones 80 Homes 60
40
20
0 0 - 14 15 - 64 65 +
Fig. 32 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
La comarca del Montsià, en general, té tendències poblacionals ‘urbanes' semblants a les generals de Catalunya, encara que els hàbits d'atenció familiar puguin ser diferents. Quan es tracta de facilitar igualtat d'oportunitats d'accés als serveis que permetin itineraris personals no discriminatoris, hem d’atenir-
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ nos a les oportunitats de desenvolupament per a les persones i no estalviar els serveis que les promoguin.
El menor creixement demogràfic generalitzat es dóna en un context de canvi de patrons pel que es refereix a l'exigència de les atencions familiars. Si hi sumem el fet que augmenta també el temps dedicat a l’atenció de persones grans, la conseqüència és que la càrrega d'atenció de la franja intermèdia és molt més gran.
Els qui s'ocupen de respondre la dependència infantil/juvenil i la madura/senil, requeriran sensibilitat social i recursos de suport per a no dedicar-s’hi una part massa gran de la seva vida personal14. Si són les dones les que se n’ocupen majoritàriament, tenim un focus important de treball polític i social per equilibrar la igualtat d'oportunitats que permeti un desenvolupament vital dedicat, no exclusivament, a la cura de les persones dependents.
En aquest sentit, és obvi que coneixem aquesta tendència des de fa temps i la proclamem des de diferents òptiques i temàtiques, però continua sent necessari fer-ho perquè la resposta social encara és molt incipient i de caràcter privat, amb la qual cosa no podem parlar, encara, de solucions generalitzades i compartides.
Les següents gràfiques ens mostren clarament l'evolució dels índexs de dependència juvenil i senil en els estudis sociològics, entre 1981 i 2004, és a dir, el pes poblacional de les persones inactives (fins als 14 anys i de 65 anys en endavant).
14 A Catalunya s’ha aprovat al gener de 2006 la Llei de Serveis Socials i a l’ Estat Espanyol, aquest mateix any, s’ha aprovat la Llei de Dependència que s’aplicarà el 2007.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
ÍNDEX DEPENDÈNCIA JUVENIL POBLACIÓ MONTSIÀ- 1981 ÍNDEX DEPENDÈNCIA JUVENIL POBLACIÓ MONTSIÀ- 2004
100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 Homes Homes 50 50 Dones 40 40 Dones 30 30 20 20 10 10 0 0
r ra s e a ra a ta all s e a a ra sta als e n g it na s als d n rg it na anar o in l a er p veja a in p ej o c p v à n rba con e à rba g Godall n e lc Go era nv ec Al Ga rber e R ld A mpo b e R 'Env ld Am Fre a a la Ba La Sénia l A Freg La Galera la d La Sénia L ta U Bar sd e Ul e n a Masd d e M de m de B s Sa d Santa Bà s le Jaume d'E les au a r t J M a n Mas ar nt C a C a S t S ant S San Fig. 33/34 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
L’índex de dependència juvenil, per municipis, ha baixat clarament entre el 1981 i el 2004. En alguns casos s’ha reduït a la meitat. La tendència es manté i tampoc no hi ha molta diferència entre els homes i les dones. Potser la dependència de les dones és lleugerament superior però com ja s’ha dit, la tendència és a la baixa.
Respecte a la dependència senil, la tendència es manté si comparem les dues gràfiques. Clarament existeix més dependència senil femenina. Hem de tenir en compte que tenen una esperança de vida més alta.
ÍNDEX DEPENDÈNCIA SENIL POBLACIÓ MONTSIÀ 1981 ÍNDEX DEPENDÈNCIA SENIL POBLACIÓ MONTSIÀ - 2004
100 100 90 90 80 80 70 70 60 60 Homes Homes 50 50 Dones 40 Dones 40 30 30 20 20 10 10 0 0 l s e a ra ta ra a rg eja a na al e ej dal e b o odall àpita ginals alera nv r ec lcanar pos e G Go Ràpit d m G R Alcanar env d'e A Amposta Fr La d la La Sénia A Fregin La Gal denverge La Sénia e Ull e la Ulldecona e Barberans d nta Bà as d Mas M d es aume Sa de Barberans aume d'envSanta Bàrbara as rl as J m a nt J M arles C C ant Sa S nt ant Sa S Fig. 35/36 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
Si fem l'anàlisi per als tres grups de municipis:
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
En els municipis grans i mitjans: − Amposta: lleuger augment important de dones. − St. Carles de la Ràpita, Alcanar: notable augment del 20% al 26% d’homes i del 25% al 34% de dones. − La Sénia: lleuger augment més acusat en dones. − Ulldecona: descens d’homes i augment d’un 3% de dones. − Santa Bàrbara: un lleuger augment d’homes que supera en el 2004 el 30% de dependència i enorme augment de dones, 44% de dependència. − Sant Jaume: augment d'un 10% d’homes i de quasi un 20% de dones. Se situa al 2004 en el 30% i 37%, respectivament.
En municipis petits: − Masdenverge: del 20% al 35% en homes i del 28% al quasi 40% al 2004. − La Galera: lleuger augment al llarg del període però sobre xifres extremes: 38% d’homes i 56% de dones. − Godall: 45% d’homes i quasi 60% de dones. − Mas de Barberans: 40% homes i 52% de dones. − Freginals: 40% homes i 50% de dones.
Està clar que la despoblació, que dèiem que semblava remetre, i l'envelliment són característiques a tenir en compte en qualsevol acció que es vulgui dur a terme en aquests municipis: estem parlant de cinc dels dotze de la comarca. En xifres globals, és a dir, si sumem la dependència juvenil i la senil, la dependència ha disminuït a la zona, i encara és més gran en el cas de les dones. La seva longevitat compensa la disminució de dependència juvenil, a nivell del global poblacional.
A partir d'aquestes dades, s’hauria de pensar d’articular polítiques, accions i destinar recursos per a aquesta franja de dependència, la senil, que inclou la dependència global. En tot cas, ha d'analitzar-se l'equilibri entre les etapes de dependència i d’atenció, a més de la tendència que les resolguin per igual
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
dones i homes; o intentar que, una vegada més, l'augment de la dependència de les dones recaigui, també sobre els homes.
Vèiem en les piràmides que es donava una lleu recuperació dels naixements que, a curt termini, faran augmentar la dependència juvenil i, amb això, la global.
Això queda confirmat per l'augment generalitzat als gràfics de substitució generacional en tots els municipis de la comarca entre el període 1981-2004: es mouen entre l'1 i el 2, excepte les poblacions amb menor població, que no arriben a l'1 durant l’any 1981. Estem parlant que per cada defunció que es produïa al 1981, tenien lloc entre 1 i 2 naixements d'homes i algun menys de dones. Al 2004, tant la substitució d'homes com de dones està entorn de l'1,5 en les poblacions grans i mitjanes.
SUBSTITUCIÓ GENERACIONAL - MONTSIÀ 1981 SUBSTITUCIÓ GENERACIONAL - MONTSIÀ 2004
Alcanar Alcanar
Dones Dones Homes Amposta Homes Amposta
Sant Carles de Sant Carles de la Ràpita la Ràpita
00,511,52 00,511,52 Fig. 37/38 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals Només Alcanar tindria una taxa de substitució menor al 2004 que al 1981 en el cas dels naixements de dones.
SUBSTITUCIÓ GENERACIONAL - MONTSIÀ 1981 SUBSTITUCIÓ GENERACIONAL - MONTSIÀ 2004
Sant Jaume Sant Jaume d'Enveja d'Enveja
Santa Bàrbara Santa Bàrbara Dones Dones Homes Homes La Sénia La Sénia
Ulldecona Ulldecona
0 0,5 1 1,5 2 00,511,52 Fig. 39/40 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Durant el 2004, observem com en les poblacions que tenen menys habitants arriben fins a l’1,5 igual que les que n’hi ha més.
SUBSTITUCIÓ GENERACIONAL - MONTSIÀ 1981 SUBSTITUCIÓ GENERACIONAL - MONTSIÀ 2004
Masdenverge Masdenverge
Mas de Mas de Barberans Barberans Dones Dones Godall Homes Godall Homes
La Galera La Galera
Freginals Freginals
0 0,5 1 1,5 2 00,511,52 Fig. 41/42 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
Pel que fa a les tendències a la masculinització o feminització, veiem també aquí com l'evolució al llarg del període 1981-2004 reflexa una lleugera masculinització.
Quan parlem de natalitat, en el període 1981-2004, es manifesta la baixa natalitat com a un fenomen general en la nostra societat durant aquests darrers 20 anys i es mostra una tendència a l'estabilització i incipient recuperació (almenys en el cas dels municipis grans o mitjans de la comarca). La taxa bruta de natalitat, és a dir, el nombre de naixements per cada mil habitants, està entorn del 10% en aquests municipis (10 naixements per cada mil habitants).
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
TAXA DE NATALITAT - MONTSIÀ 1981 TAXA DE NATALITAT - MONTSIÀ 2004
Alcanar Alcanar
Dones Dones Amposta Amposta Homes Homes
Sant Carles de Sant Carles de la Ràpita la Ràpita
0% 20% 40% 60% 80% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fig. 43/44 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
TAXA DE NATALITAT - MONTSIÀ 1981 TAXA DE NATALITAT - MONTSIÀ 2004
Sant Jaume Sant Jaume d'enveja d'enveja
Santa Bàrbara Santa Bàrbara Dones Dones Homes Homes La Sénia La Sénia
Ulldecona Ulldecona
0% 20% 40% 60% 80% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fi. 45/46 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
En el cas dels municipis petits, els percentatges són més distants, tot i que no són inferiors al 3-4% encara que hi ha diferències entre sexes que no evidencien les xifres en el cas de municipis més habitats.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
.
TAXA DE NATALITAT - MONTSIÀ 1981 TAXA DE NATALITAT - MONTSIÀ 2001
Masdenverge Masdenverge mas de Barberans mas de Barberans
Dones Dones Godall Godall Homes Homes
La Galera La Galera
Freginals Freginals
0% 20% 40% 60% 80% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fig. 47/48 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
La taxa de mortalitat, és a dir, el nombre de defuncions per cada mil habitants s’ha mantingut, excepte l’any 1991 que hi va haver més mortalitat femenina, les causes de la qual desconeixem (quasi un 15%), en torn a una mitja estable de 7-8% per als homes i de 6-7 % per a les dones.
TAXA DE MORTALITAT - MONTSIÀ 1981 TAXA DE MORTALITAT - MONTSIÀ 2004
Alcanar Alcanar
Dones Dones Amposta Amposta Homes Homes
Sant Carles de la Sant Carles de la Ràpita Ràpita
0% 20% 40% 60% 80% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fig. 49/50 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
TAXA DE MORTALITAT - MONTSIÀ 1981 TAXA DE MORTALITAT - MONTSIÀ 2004
Sant Jaume Sant Jaume d'enveja d'enveja
Santa Barbara Santa Barbara
Dones Dones Homes Homes
La Senia La Senia
Ulldecona Ulldecona
0% 20% 40% 60% 80% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fig. 51/52 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
TAXA DE MORTALITAT - MONTSIÀ 1981 TAXA DE MORTALITAT - MONTSIÀ 2004
Masdenverge Masdenverge
Mas de Barberans Mas de Barberans
Dones Dones Godall Godall Homes Homes
La Galera La Galera
Freginals Freginals
0% 20% 40% 60% 80% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fig. 53/54 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
En analitzar l’edat mitjana de maternitat del Montsià es recull un retard progressiu al llarg del període 1981-1996, després s’observa un lleuger descens de l’edat i un manteniment de l’edat mitjana de maternitat, cap als 30- 31 anys des d’aquesta data fins al 2004.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
EVOLUCIÓ DE L'EDAT MITJANA DE MATERNITAT AL MONTSIÀ
35
30
25
20
15
10
5
0 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Fig. 55 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals Aquest retard en la maternitat també s’observa en els tres gràfics que corresponen a una població amb més de 8.000 habitants com és Amposta, en una de més de 5.000 habitants, com és la Sénia i una població petita, com és Masdenverge amb més de 10. 000 habitants.
EDAT MITJANA DE MATERNITAT AMPOSTA
32 31 30 29 28 27 26 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Fig. 56 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
EDAT MITJANA DE MATERNITAT LA SÉNIA ETAT MITJANA DE MATERNITAT MASDENVERGE
32 32 31 31 30 30 29 29 28 28 27 27 26 26 1981 1986 1991 1996 2001 2004 1981 1986 1991 1996 2001 2004
Fig. 57/58 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
L'explicació d’aquests fets cal buscar-la en: • Les pautes demogràfiques modernes generals que consisteixen en el retard de la maternitat condueixen a una disminució de naixements. • La diversificació del concepte d'unitat familiar: persones que viuen soles, llars monomarentals i monoparentals, parelles de fet. • La incorporació de la dona als estudis universitaris no només de grau sinó també de postgrau i de doctorat. • La incorporació de la dona al món laboral i professional, cosa que li dóna una clara independència econòmica. No necessita casar-se o viure en parella per independitzar-se dels pares.
Una altra anàlisi necessària és el del creixement natural complementat per la suma del saldo migratori. Veurem, confirmant informacions anteriors, el pes important del saldo migratori en el creixement i/o manteniment de la població de la comarca. En els anys 1991-1996-2001, gràcies al saldo migratori positiu el grup de poblacions grans i mitjanes, sense excepció, han tingut una tendència a l'augment en el seu creixement total. És el cas d'Amposta, Sant Carles, Alcanar, la Sénia. Únicament en el cas dels homes, perquè en el cas de les dones el nombre elevat de defuncions comporta un creixement natural negatiu que no es compensa pel saldo migratori, pràcticament semblant al de l'any 1991, a gran distància de l'elevat saldo migratori dels homes.
CREIXEMENT NATURAL DE SANT CARLES DE LA RÀPITA CREIXEMENT NATURAL D'ALCANAR
600 600
500 500
400 400
300 300
200 200
100 100
0 0
-100 -100 Saldo Saldo Saldo Defuncions Saldo Defunció_D migratori_D migratori_D -200 Naixements -200 Creixement_D Creixement_H migratori_H Defunció _d Naixements_D Defunción_M Naixement_D migratorio_M Creixement_H Nacimiento_M
1991 1996 2001 Crecimiento_M 1991 1996 2001 Fig. 59/60 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
CREIXEMENT NATURAL DE LA SÉNIA CREIXEMENT NATURAL D'AMPOSTA
600 600
500 500
400 400
300 300
200 200
100 100
0 0
-100 Saldo Saldo -100 Defunció_H Defunció_D Saldo Saldo migratori_H -200 migratori_D Naixement_H Creixement_H Creixement_D Naixements_D Defunció_D Defunció_H migratori_D migratori_H
-200 Naixement_H Creixement_D Creixement_H 1991 1996 2001 Naixements_D 1991 1996 2001 Fig. 61/62 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
Ulldecona el saldo migratori a les dones és important, ja que prové d’un saldo negatiu del creixement total al 1991. Hi ha una gran distància respecte als homes.
CREIXEMENT NATURAL D'ULLDECONA
350
300
250
200
150
100
50
0
-50 Saldo -100 Saldo Defunció_D Defunció_H migratori_D migratori_H Naixement_D Naixement_H Creixement_D Creixement_H -150
1991 1996 2001
Fig. 63 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
A Santa Bàrbara, tot i tenir el creixement natural negatiu per a ambdós sexes, el saldo immigratori fa augmentar-lo fins a nivells positius importants per a les xifres totals de la població. Sant Jaume té nivells superiors al 2001, però no
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
aconsegueix un creixement total positiu dels homes, encara que s’hi apropa, i molt menys de les dones, tot i que el saldo migratori hagi augmentat. .
CREIXEMENT NATURAL DE SANT JAUME D'ENVEJA CREIXEMENT NATURAL DE SANTA BÀRBARA
600 600
500 500
400 400
300 300
200 200
100 100
0 0
-100 -100 Saldo Saldo Saldo Saldo Defunció_H Defunció_D migratori_H migratori_D Defunció_D Defunció_H Naixement_H Naixement_D migratori_D migratori_H Creixement_H Creixement_D Naixement_D Naixement_H Creixement_D Creixement_H 1991 1996 2001 1991 1996 2001
Fig. 64/65 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Les poblacions petites també tenen comportaments similars, és a dir, de saldo migratori important tant d'homes com de dones a Masdenverge, la Galera (malgrat que en el cas de les dones no se superen els nombres negatius en el creixement total) i Freginals.
CREIXEMENT NATURAL DE FREGINALS CREIXEMENT NATURAL DE LA GALERA
50 50
40 40
30 30 20
20 10
10 0
0 -10 Saldo Saldo Defunció_H Defunció_D -20 migratori_H migratori_D Naixement_H Naixement_D
-10 Creixement_H Creixement_D Saldo Saldo -30 Defunció_H Defunció_D migratori_H migratori_D Naixement_H Naixement_D
-20 Creixement_H Creixement_D 1991 1996 2001 1991 1996 2001
Fig. 66/67 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
CREIXEMENT NATURAL DE MASDENVERGE
50
40
30
20
10
0
-10 Saldo Saldo Defunció_H Defunció_D migratori_H migratori_D
-20 Naixement_H Naixement_D Creixement_H Creixement_D
1991 1996 2001 Fig. 68 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Ara bé, altres presenten situacions que tendeixen al descens poblacional total. Godall té xifres negatives, sobretot en el cas dels homes, i un índex molt baix d’immigració, en el cas de les dones; Mas de Barberans reflecteix que és important la tendència al creixement total negatiu en ambdós sexes i que la immigració va disminuir l’any 2001 respecte als anys anteriors.
CREIXEMENT NATURAL DE GODALL CREIXEMENT NATURAL DE MAS DE BARBERANS
50 50
40 40
30 30
20 20
10 10
0 0
-10 -10 Saldo Saldo Saldo Saldo Defunció_D Defunció_H migratori_D -20 migratori_H Defunció_H Defunció_D migratori_H -20 migratori_D Naixement_D Naixement_H Creixement_D Creixement_H Naixement_H Naixement_D Creixement_H Creixement_D
-30 -30
1991 1996 2001 1991 1996 2001 Fig. 69/70 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.1.1. La immigració a la comarca del Montsià Si volem tenir informació específica i aïllada del saldo migratori dels municipis, és a dir, de la situació de les migracions en la comarca del Montsià (1991-1996- 2001), ens fixarem en les següents representacions que ja no comentem perquè són congruents amb anàlisi l'anterior. Les agrupem seguint el mateix criteri de grandària de les poblacions que representen:
SALDO MIGRATORI ALCANAR SALDO MIGRATORI AMPOSTA
1000 1000
700 700
400 400
100 100
-200 -200 1991 1996 2001 1991 1996 2001 Dones -116 0 112 Dones -32 291 476 Homes 16 -77 273 Homes -90 317 557 .
SALDO MIGRATORI SANT CARLES DE LA RÀPITA SALDO MIGRATORI SANT JAUME D'ENVEJA
1000 1000
700 700
400 400
100 100
-200 -200 1991 1996 2001 1991 1996 2001 Dones 158 75 278 Dones -29 -24 -6 Homes 225 34 411 Homes -29 -7 21
SALDO MIGRATORI SANTA BÀRBARA SALDO MIGRATORI ULLDECONA
1000 1000
700 700
400 400
100 100
-200 -200 1991 1996 2001 1991 1996 2001 Dones 35 -1 79 Dones 20 71 154 Homes 50 20 106 Homes 54 63 314 Fig. 71/72/73/74/75/76 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
SALDO MIGRATORI LA SÉNIA
1000
700
400
100
-200 1991 1996 2001
Dones 98 99 110 Homes 129 101 243 Fig.77 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
Aquesta anàlisi pot provocar-nos interrogants sobre el tipus d'estructura econòmica i social que estan desenvolupant els diferents municipis de la comarca. En general, sembla que les poblacions petites no acullen població immigrant i que estan marcades per l'envelliment. Serien potser les que haurien d’establir, per a la seva supervivència, algun tipus de tractament o d’opció. Segurament això està molt relacionat amb les ofertes laborals de cadascun dels municipis. Com més desenvolupament econòmic i professional més atractiu és per als immigrants.
No som propensos a forçar obligadament tendències acollidores perquè no es tracta de prendre mesures sense fer una anàlisi contextualitzada sobre la evolució social pròpia de cada municipi i de la zona en conjunt.
SALDO MIGRATORI FREGINALS SALDO MIGRATORI MASDENVERGE
60 60
40 40
20 20
0 0
-20 -20 1991 1996 2001 1991 1996 2001 Dones -7 -9 10 Dones 6416 Homes -10 3 29 Homes -5 -7 36 Fig. 78/79 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
SALDO MIGRATORI LA GALERA
60
40
20
0 1991 1996 2001 Dones 7717 Homes 12027 Fig. 80 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
El saldo migratori té diferències respecte al sexe i veiem que, en general, es tracta de saldo migratori de signe masculí.
SALDO MIGRATORI GODALL SALDO MIGRATORI MAS DE BARBERANS
30 30
20 20 10 10 0 0 -10
-10 -20
-20 -30 1991 1996 2001 1991 1996 2001 Dones -14 7 4 Dones -8 -1 -10 Homes 12 15 0 Homes 06-11 Fig. 81/82 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
Si volem analitzar amb més profunditat el tema de la immigració, continuarem observant quins són els llocs de procedència de la població immigrant.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
LA IMMIGRACIÓ DEL MONTSIÀ 2005
3000 2700 2400
2100 Homes 1800 Dones 1500 1200 900 600 300 0 Àsia Àfrica- Àfrica- Europa- Europa- Europa- Amèrica Amèrica- Oceania Nord resta Unió est resta llatina nord Fig. 83 Font. Consell Comarcal de Montsià
En una primera anàlisi, veiem que el continent del qual procedeix més població immigrant és d’Europa (concretament d’Europa de l’est) seguit per Amèrica llatina i pel nord d’Àfrica. S’evidencien diferències significatives respecte als col·lectius que arriben d'homes i de dones. Mentre que d'Àfrica arriben més homes, de Llatinoamèrica arriben més dones. En el cas dels països de l'est, si bé en un primer moment arribaven més homes, progressivament la proporció es va equilibrant.
LA IMMIGRACIÓ AL MONTSIÀ 2005 LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA 2005
100% 100%
90% 29,1% 25,5% 90% 42,0% 35,0% 35,9% 80% 80% 42,0% 44,0% 54,9% 70% 70% 60% Dones Dones 60% Homes 50% Homes 50% 40% 74,5% 70,9% 40% 57,8% 65,0% 64,1% 30% 58,0% 56,0% 45,1% 30% 20% 20% 10% 10% 0% 0% Àfrica Àsia Amèrica Europa Àfrica Àsia Amèrica Europa Fig. 84/85 Font. Consell Comarcal del Montsià
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Si comparem les dades anteriors del Montsià amb les de la resta de Catalunya la proporció d'immigrants que arriba és sempre més elevada en el cas dels homes, però si observem les dades d'aquesta comarca el col·lectiu de persones procedents d'Amèrica llatina que predominen són les dones (54,9%) i també la proporció és diferent quant a l'arribada de població europea. A la gràfica següent s'evidencia que en el cas del Montsià la immigració procedeix dels països de l'est, fonamentalment de Romania.
Si analitzem els països de procedència, els dos principals punts d'origen són el Marroc i Romania que superen amb escreix a la resta.
COL·LECTIUS ESTRANGERS MÉS IMPORTANTS DEL MONTSIÀ 2005
2000
1800
1600
1400
1200 Homes 1000 Dones 800
600
400
200
0 Pakistan Xina Marroc Algèria Romania Hongria Equador Colòmbia Fig. 86 Font. Consell Comarcal del Montsià
Respecte a la resta de països, convé destacar que comença a ser important la proporció de la població que arriba del Pakistan i de la Xina. Col·lectius que fins fa pocs anys no s’havien arrelat en aquest territori.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
POBLACIÓ ESTRANGERA EMPADRONADA MONTSIÀ 2005
Ulldecona
Sta. Bàrbara
St. Jaume
La Sénia
Sant Carles
Masdenverge
Mas Barberans
Godall
La Galera
Freginals
Amposta
Alcanar
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 1600
Homes Dones
Fig. 87 Font. Consell Comarcal del Montsià
La població immigrant es concentra principalment a les poblacions grans i mitjanes i, com ja hem comentat en punts anteriors, les dues poblacions de la comarca que menys immigració atreuen són Mas de Barberans i Freginals.
La situació geogràfica i les comunicacions, en uns casos, i l'oferta laboral en els altres, defineixen, clarament, els nuclis d'atracció d'immigrants d'aquesta comarca.
Atès l'augment tan important d'aquesta comarca en els últims anys i l'arribada d'un important nombre de dones, fa necessari plantejar plans d'atenció, assessorament i informació adreçats a aquests col·lectius femenins. Només la planificació a nivell comarcal i local, en aquest sentit, afavorirà la seva integració a la nostra comunitat.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.1.2. Anàlisi del tipus de llars en funció dels nuclis familiars
Després d'analitzar la procedència de la població immigrant observarem quina és l'estructura a partir de la qual s'organitza la societat de la comarca del Montsià.
LLARS DEL MONTSIÀ SEGONS TIPUS DE NUCLI
2001
1996
1991
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000
Unipersonals Amb dues persones o més Parelles sense fills Parelles sense fills+altres Parelles amb fills Parelles amb fills + altres
Fig. 88 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals
En els últims deu anys la tendència es manté respecte als nuclis familiars. Els més freqüents són els de parelles amb fills sense altres persones a càrrec seu. Tot i que augmenten lleugerament les parelles sense fills, augmenten molt més els nuclis unipersonals, del 1991 al 2001 quasi s'han duplicat.
Si ens centrem en les dependències que han d'assumir homes i dones veiem (en el període 1996-2001) que les llars monoparentals estan àmpliament concentrades en mans de les dones.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
La quantitat de nuclis familiars de pares amb fills/es no és molt elevat, no sobrepassen els 300 respecte a les quasi 1.200 mares que viuen soles amb fills/es.
LLARS MONOPARENTALS MONTSIÀ
2001
1996
1991
0 200 400 600 800 1000 1200 1400
Pares sols amb fills Mares soles amb fills
Fig. 89 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
En general, podem dir que en aquest període hi ha un lleu augment dels matrimonis amb fills i un augment de la quantitat de nuclis familiars de dones solteres amb fills, això fa que ens haguem de plantejar una estructura de suport adequada perquè puguin organitzar-se, no només la seva vida familiar i laboral sinó la seva ocupació, que ha estar prou remunerada per poder garantir la sostenibilitat econòmica de la família. De la mateixa manera, les estructures i serveis pensats per donar suport a aquest col·lectiu amb fills/es al seu càrrec no han de facilitar, només, la conciliació laboral i familiar sinó que els ha de permetre poder continuar desenvolupant la seva vida personal.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Des dels organismes polítics i locals les opinions, solucions, actuacions o serveis que presenten per a l'atenció a la població en edats senils són:
Entrevistes amb els/les Actuacions a l’ àmbit local - comarcal regidors/es - Xec servei. Entrevista núm. 1 - Persones contractades (conveni Departament (15/05/2005) (Ràpita) de Treball, Benestar i Família) per atendre a infants, gent gran. - Atenció psicològica per als pares i les mares des Entrevista Ulldecona del Consell Comarcal del Montsià. Entrevista Freginals - Ajuda psicològica. - Quotes per a activitats organitzades pels Ajuntaments i preus més econòmics de materials Entrevista Santa Bàrbara (llibres de text, etc.) per a les famílies monoparentals. - Habitatges de lloguer més econòmics. - Activitats a l’escola fora de l’horari escolar Entrevista la Sénia (expressió corporal, tallers de psicomotricitat, etc.) organitzades per l’ajuntament.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Si analitzem les dades des del punt de vista dels fills del nucli familiar veiem:
TIPOLOGIA DE LLARS QUE TENEN UN O MÉS MENORS TIPOLOGIA DE LLARS QUE TENEN UN O MÉS MENORS MONTSIÀ 1991 MONTSIÀ 2001 Amb dos nuclis o Amb un nucli de més Amb dos nuclis o més mare sola Amb un nucli de mare 6% 7% 3% sola 7% Amb un nucli de pare sol 0% Amb un nucli de pare sol 2%
Amb un nucli de Amb un nucli de parella/matrimoni parella/matrimoni 84% 91%
Fig. 90/91 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
També s’ha produït un augment clar de les llars monoparentals amb fills, tant en homes com en dones, però en el cas de les dones, com ja hem dit, s'han duplicat. Si ens centrem en les dependències que han d'assumir homes i dones veiem (1996-2001) que les llars monomarentals estan àmpliament concentrades en mans de les dones.
POBLACIÓ SEGONS ESTAT CIVIL - MONTSIÀ 1991 POBLACIÓ SEGONS ESTAT CIVIL - MONTSIÀ 2001
16.000 16.000
14.000 14.000
12.000 12.000
10.000 10.000
Dones Dones 8.000 8.000 Homes Homes
6.000 6.000
4.000 4.000
2.000 2.000
0 0 Solters/es Casats/des Vidus/es Separats/des Divorciats/des Solters/es Casats/des Vidus/es Separats/des Divorciats/des
Fig. 92/93 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Veiem que la diferència més notable es troba en l’augment d’homes solters i un lleuger augment de separacions i divorcis, també lleugerament superior en les dones. A la resta, hi ha estabilitat de totes les dades al llarg de 10 anys analitzats.
MATRIMONIS SEGONS EDAT - COMARCA DEL MONTSIÀ 1996 MATRIMONIS SEGONS EDAT - COMARCA DEL MONTSIÀ 2001
75 ó + 75 ó + 70-74 70-74 65-69 65-69 60-64 60-64 55-59 55-59 50-54 50-54 Homes Homes 45-49 45-49 Dones Dones 40-44 40-44 35-39 35-39 30-34 30-34 25-29 25-29 20-24 20-24 < 20 < 20
0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600
Fig. 94/95 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Si observem l'evolució de les dades a partir de les gràfiques podem veure que l'edat en què es casen els homes i les dones cada vegada és més tardana. Més en els homes que en les dones. El primer interval d'edat en què es casen una part important d'homes és entre els 30 i els 40 anys mentre que en les dones és entre els 25 i els 35 anys. En general, les dones es casen més que els homes.
En els últims anys ha aparegut un altre tipus de parelles que són les parelles de fet. Aquest tipus de nucli familiar es concentra en les franges d'edat entre 25-40 anys.
En les següents gràfiques s'analitza l'evolució de les parelles de fet des del 1996 fins al 2001. Podem observar que encara que les diferències entre homes i dones respecte a l'organització del nucli familiar per parelles de fet no és molt significativa, s'ha generat un gran augment en l'interval d'edat que va dels 20 als 45 anys.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Les parelles de fet en l’ edat compresa entre els 20 i el 34 anys quasi es triplica passant de 60 al 1996 a quasi 160 al 2001 i que les persones que comprenen la franja d'edat de 40 a 50 quasi es duplica.
PARELLES DE FET- COMARCA DEL MONTSIÀ 1996 PARELLES DE FET - COMARCA DEL MONTSIÀ 2001
200 200
180 180
160 160
140 140
120 120 Dones Dones 100 100 Homes Homes 80 80
60 60
40 40
20 20
0 0 < 20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75 ó + < 20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75 ó + Fig. 96/97 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Per acabar aquest apartat considerem fonamental analitzar aquells nuclis familiars que estan formats per gent gran i que precisen una atenció especial en tots els sentits
En el cas de les persones que viuen soles de més de 65 anys, veiem que hi ha una tendència a l’alta en dones, cosa que es correspon amb la longevitat femenina.
PERSONES DE 65 ANYS i MÉS QUE VIUEN SOLES MONTSIÀ 1996 - 2001
1800 1600 1400 1200 Dones de 65 anys + 1000 800 Homes de 65 anys + 600
400 200 0 1996 2001
Fig. 98 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Serà imprescindible en els propers anys treballar polítiques socials que tinguin com a objectiu fonamental l’atenció a la població femenina que té més de 65 anys. Ja s’ha comentat a la introducció d’aquest apartat que s’estan formant importants borses de pobresa en els col·lectius de dones grans. El fet de no tenir tants recursos econòmics en època laboral com els homes, el fet de tenir més precarietat laboral a nivell de contractació, fins i tot, la inexistència de contractes durant una part important de la seva vida, fa que la seva jubilació sigui més problemàtica.
Des dels organismes polítics i locals les opinions, solucions, actuacions o serveis que es presenten per a l’atenció a la població en edat senil són:
Entrevistes amb Actuacions a l’àmbit local - comarcal regidors/es Entrevista núm. 9.1 - Assistents socials. 7-octubre-2005 - Residència de la tercera edat. - Curs per formar a cuidadors/es de gent gran. Entrevista núm. 10.1 - Creació d’empreses amb les dones que realitzen 1-agost-2005 el curs. Entrevista núm. 6.1 - Persones que atenen la gent gran a hores. 17-novembre-2005 - Centre de suport diürn. - Ajudes econòmiques en las quotes del centre de Entrevista núm. 7.1 suport diürn. 8-setembre-2005 - Servei de teleassistència. - Legalització i formació de dones immigrants que atenen la gent gran. Entrevista núm. 1.1 - Teleassistències. 7-novembre-2005 - Assistents/es socials. Entrevista núm. 2.1 - Persones voluntàries que atenen unes hores la 6-octubre-2005 gent gran.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
En els propers apartats veurem com a l'àmbit municipal s'han fet grans esforços per generar estratègies i serveis d'ajuda i suport a la gent major, encara que continuen sent insuficients. Així i tot, constitueixen la base per poder-los garantir, no tan sols una bona qualitat de vida sinó que, a més, estan generant nous jaciments d'ocupació femenina que, en definitiva, permeten visualitzar, quantificar i dignificar unes tasques domèstiques que tradicionalment han estat en mans de les dones.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.2. Educació
Una educació general adreçada als homes i una altra d’específica per a les dones, orientada al bon exercici com a mestresses de casa, ha previscut en el nostre país fins als anys 70 del segle XX. A partir d’aquesta data, comencen a desaparèixer els signes més evidents de la diferenciació entre nois i noies, s'elimina la separació obligatòria a les escoles, l'especificitat d'assignatures en funció del sexe i es comencen a donar els primers passos cap al model d'escola mixta.
Per primera vegada a la legislació espanyola, la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), de 3 d'octubre 1990, reconeix la il·legitimitat de la discriminació per sexes en el sistema educatiu i estableix la necessitat d’ajustar l'educació al principi d'igualtat d'oportunitats entre ambdós sexes.
En aquesta ocasió, atès que entenem que, efectivament, les lleis educatives es desenvolupen en un marc on estructuralment es dóna un accés normalitzat i regulat per les pròpies administracions educatives de la Delegació Territorial d'Educació a Terres de l'Ebre en dependència del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, ens ocuparem d'analitzar l'evolució de l'accés d'homes i dones, de nois i noies als diferents nivells educatius per poder valorar si les lleis que propugnen una igualtat d'accés no marcada pel sexe es desenvolupen adequadament.
Així, deixem una possible anàlisi més qualitativa sobre els models educatius que es duen a terme a l'interior dels centres. Aquesta anàlisi hauria de centrar- se, fonamentalment, en la possible segregació horitzontal entre professors i professores i en el sexe de les persones (personal docent, monitors i monitores, pares i mares, etc.) que desenvolupen funcions assistencials i de gestió; en l'anàlisi de les cultures i creences docents i familiars respecte de la coeducació; en l'anàlisi dels materials didàctics i la seva correspondència o no a models coeducatius; en la diversitat d'activitats escolars i extraescolars que realitzen els alumnes en relació amb una possible orientació en funció del sexe;
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ en els grups socials que més tendeixen a l'absentisme per veure s’hi existeix una marca de ‘gènere' com suposem (casos, per exemple, com l'ètnia gitana que, encara que presenta casos en què això no es dóna, encara està molt marcada per rols de gènere que –presumptament- l’autodefineixen culturalment), etc.
És fonamental analitzar si l'escola, com a institució fonamental de la nostra societat i com a agent socialitzador més potent des de tots els temps, afavoreix activament l'existència de desigualtats per raó de sexe, observant si els estereotips es reprodueixen dins del propi sistema educatiu: les formes d'organització escolar, el repartiment de poder i responsabilitats, les actituds i expectatives del professorat cap a l'alumnat diferenciades en funció del sexe, els modes d'actuació, comportament i treball del professorat basant-se en el seu propi sexe, la distribució dels espais i temps escolars, els materials didàctics, i si els llibres de text proporcionen o no un tracte igualitari a homes i dones. També hauria de complementar-se l'anàlisi de l'àmbit formal, amb els de l'educació no formal i informal per tenir indicadors sobre les diverses aportacions culturals que una persona gaudeix al llarg de la seva vida.
Ens centrarem en una primera anàlisi per saber què aporta el sistema educatiu a la comarca del Montsià en l'àmbit de la igualtat d'oportunitats, tant personal i professional com a nivell de formació. Es tracta, és clar, de les aportacions de l'educació formal quant a la garantia de l'homologació dels estudis que permeten accedir a ocupacions i experiències personals, intel·lectuals i socials de caràcter divers.
Igual que en tots els apartats, un dels obstacles més importants per a l'anàlisi de les dades és la falta d'informació actualitzada i diferenciada per sexe de caràcter comarcal o municipal.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.2.1. La població de la comarca del Montsià i el seu nivell d'estudis
Al Montsià, segons les dades del Cens del 1991 i 2001, hi ha una taxa d'analfabetisme dispar entre homes i dones a la franja d'edat superior a 65 anys. En aquest cas, la taxa de persones analfabetes és molt elevada en el grup de dones. En les franges anteriors no hi ha diferències significatives entre homes i dones, en tot cas, comencen a ser importants en la població major de 50 anys.
L'evolució s’evidencia que la taxa disminueix paulatinament al llarg dels anys, encara que la taxa d’analfabetisme entre les dones adultes segueix elevada.
Taxa d'analfabetisme-Montsià 1991 Taxa d'analfabetisme - Montsià 2001
16 16 14 14 12 12 10 10 dones dones 8 8 homes homes 6 6 4 4 2 2 0 0 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 + 15-19 20-24 25-29 30-34 35- 39 40- 44 45- 49 50- 54 55- 59 60- 64 65 +
Fig.99/100 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
L’analfabetisme és extremadament superior a la població més gran de 65 anys i té més importància en les dones. S’evidencien els trets d’evolució històrica positiva en el nostre context, de davallada generacional i de feminització del fenomen.
Es confirma, segons les gràfiques de la població que no sap llegir ni escriure a la comarca del Montsià, que les variables d’edat i sexe influeixen en el nivell d’instrucció i són les dones més grans les que presenten un nivell d’estudis més baix. El motiu el trobem en les característiques socials i educatives dels períodes en què s’havien d’alfabetitzar (anys 40) i les dinàmiques d’escassa alfabetització en edats adultes seguides fins a èpoques recents al nostre país.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE NO SAP POBLACIÓ DEL MONTSIÀ QUE NO SAP LLEGIR NI ESCRIURE LLEGIR NI ESCRIURE (1991) 800 (2001) 700 700 600 600 500 500
400 400 300 300 200 200
100 100 0 0 Homes Dones Homes Dones 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 + 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 + Fig.101/102 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals Un dibuix semblant , encara que no idèntic, es dóna en el cas de les persones sense estudis. Homes i dones demostren poca incidència en aquesta problemàtica, encara que creix lleugerament en ambdós sexes la franja dels 45-49 anys, augmenta en les persones més grans de 65 anys i es manifesta més en les dones. POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE NO TÉ ESTUDIS POBLACI Ó DE LA COMARCA DEL MONTSI À QUE NO TÉ (1991 ) ESTUDIS (2001) 2500 2500 2000 2000 1500 1500 1000 500 1000
0 500 Homes Dones 0 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 Homes Dones 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 + 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +
Fig.103/104 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
L'evolució de les dades corresponents a les persones que únicament tenen primer grau o EGB reflecteix la disminució del nombre de persones a partir del tram d'edat de 40 a 44 anys, tant en homes com en dones respecte a la resta de les edats. Aquest fet està molt relacionat amb l'obligatorietat de l'educació que a finals dels anys 60 comença a aplicar-se, de manera estricta, tant en nens com en nenes.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ ESO,EGB O POBLACI Ó DE LA COMARCA DEL MONTSI À QUE TÉ EGB , GRADUAT O EQUI VALENT (1991) BATX. (2001) 3000 3000
2000 2000
1000 1000
0 Homes Dones 0 Homes Dones 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 + 50-54 55-59 60-64 65 + Fig. 105/106 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Si ens fixem amb les persones que han obtingut el batxillerat superior, observem que amb els anys augmenta el nombre de població amb aquesta titulació, encara que en les dones majors de 55 anys aquesta tendència és inferior. En els anys 60-70, l'accés a aquests estudis era encara molt diferenciada per sexes. No obstant, les dones superen els homes en la franja d'edat dels 15 als 24 anys.
POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ AMB BATXILLERAT BATXILLERAT SUPERIOR, BUP O COU (1991) SUPERIOR (2001) 1000 1000 800 800 600 600
400 400
200 200
0 0 Homes Dones Homes Dones
0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 + 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +
Fig. 107/108 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Tal i com s'aprecia, el percentatge d'homes que finalitzen estudis professionals o cicles formatius de grau mitjà és més elevat que el de dones: 3,84% d'homes en comparació al 3,49% de dones l'any 2001, mentre que hi ha més dones que finalitzen els estudis professionals o cicles formatius de grau superior: 3,27% dones en comparació a un 3,08% d'homes.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Població de la comarca del Montsià que té Població de la comarca del Montsià que té FP grau mig (2001) FP grau superior(2001)
300 300
250 250
200 200
150 150
100 100 50 50 0 0 Homes Dones Homes Dones
15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44
45-49 50-54 55-59 60-64 65 + 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +
Fig. 109/110 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
L’evolució del percentatge de dones i homes entre 20 i 55 anys amb estudis universitaris reflecteix un creixement espectacular que s'ha produït en les últimes dècades en relació a les dones i la seva instrucció, ja que en el cas de persones diplomades de la comarca del Montsià durant el 2001 observem:
- Entre els 20 i 50 anys les dones segueix proporcions més altes que els homes quant a la distribució de franges per edat, i es marquen xifres màximes entre els 20 i 49 anys; a partir dels 50 anys, les dones no difereixen excessivament dels nivells d'estudi de diplomatura. - Destaca el fet que es dóna una enorme diferència a favor de les dones en aquests trams de màxims. - Certament en el cas dels homes, es nota que hi ha un augment que no se situa tant a partir d'un moment determinat (els anys 70-80) perquè, tot i ser nombres inferiors, es distribueixen més homogèniament en tots els trams d'edats.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
POBLACI Ó DE LA COMARCA DEL MONTSI À QUE TÉ UNA POBLACI Ó DE LA COMARCA DEL MONTSI À QUE TÉ UNA DIPLOMATURA (2001) DIPLOMATURA (1991) 250
250 200 200 150 150
100 100 50 50 0
Homes Dones 0 Homes Dones 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 + 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +
Fig.111/112 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Què passava concretament l’any 1991 a la comarca del Montsià en la composició de població amb nivells de formació de diplomatura? Si s’analitza la gràfica, veiem que ja es donava també un nombre més elevat de dones diplomades. En totes les franges d'edat, el nombre era superior als homes, si bé, la seva diferència s’extremava entre els 20 i els 40 anys. Els homes, en canvi, mantenien una major homogeneïtat en la distribució per franges d'edat i en nombre, en general, eren menors a les dones.
En el cas de les persones llicenciades i doctorades l'any 2001, les xifres són superiors globalment en el cas de les dones en les franges d'edat entre 25 i 34 anys, però entre els 40 i 49 anys són els homes els qui superen les dones llicenciades o doctores.
Això significa que únicament en el cas de les generacions posteriors als anys 1975-1980 s'aconsegueix una equiparació entre sexes en formació universitària i, fins i tot, com marca la tendència general, una superioritat del nivell de formació en el sexe femení. Fora d’aquestes edats, el grup d'homes llicenciats i doctorats es distribueixen més homogèniament entre totes les franges d'edat que les dones, que queden circumscrites a les franges citades.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ UNA POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ UNA LLICENCIATURA O DOCTORAT (1991) LLICENCIATURA O DOCTORAT (2001) 200 200 180 180 160 160 140 140 120 100 120 80 100 60 80 40 60 20 40 0 Homes Dones 20 0 Homes Dones 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 + 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +
Fig.113/114 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals L’any 1991, les dones llicenciades i doctorades dibuixaven un panorama semblant al de les diplomades, és a dir, molt concentrat en una franja de 20 a 39 anys, superior en la franja dels 20 als 30 al mateix grup dels homes, però molt menys homogeni. El fet que no es donen diferències entre els estudis superiors de diplomatura i llicenciatura, remet també a una expectativa formativa àmplia no relegada a ‘estudis menors' en el grup de les dones.
Una possible explicació al fet que hi hagi una demanda més elevada d’educació superior per part de les dones pot ser conseqüència del fet que el seu cost d'oportunitats en termes d'ocupació és menor i, a més, com a mitjana, millora més les seves possibilitats d’ocupació que els homes. No obstant, els resultats obtinguts indiquen que la millora salarial que obté una dona que aconsegueix estudis universitaris és inferior a la d’un home, la qual cosa comporta que la dona sol·liciti menys educació superior. Predicció que contradiu la realitat. En qualsevol cas no podem oblidar que atesa la discriminació que pateix la dona en el mercat laboral, és raonable pensar que l'educació universitària la utilitzi com a un senyal positiu que li permet compensar en alguna mesura aquesta discriminació15.
15 http://www.juntadeandalucia.es/economiayhacienda/economia/estudios/bea/descarga/ TOMO_30/BEA30_065.pdf
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Si això és així, aquesta qüestió s’hauria d'abordar des de l'educació a l'àmbit de l'orientació personal i professional –autopercepcions, expectatives, identitats professionals- i des de les polítiques d'ocupació.
Aquesta mateixa tendència és aplicable a les dones a Europa que, amb el pas dels anys, tendeixen a tenir una titulació acadèmica més elevada que els homes. Està clarament demostrat que hi ha més dones que homes que obtenen el títol de batxillerat i, conseqüentment, més dones que homes van a la universitat. La major part de les persones llicenciades (56%) de la Unió Europea són dones, però, per posar un exemple, gran part dels càrrecs més elevats dels equips d'investigació són ocupats per homes (61%).
L'educació és fonamental perquè és un procés d'apoderament en si mateix, les investigacions mostren que una major educació va associada amb l'apoderament de les dones. No obstant, observem que l'educació en si no en garanteix l'apoderament. Els efectes positius de l'educació sobre la condició de les dones depenen en gran mesura del context. Factors que inclouen el nivell de desenvolupament econòmic, les característiques del mercat de treball, el grau d'estratificació de gènere poden tenir un efecte negatiu, fins i tot, en dones amb nivells alts d'educació.
La dona, en general, com es veurà a l'apartat de treball i ocupació, topa amb el sostre de vidre en els nivells superiors de gestió científica, professional i empresarial. Segons un estudi recent elaborat pel Consell Social de la Universitat Complutense16: “ Tot i que les dones són majoria en quasi totes les facultats i solen tenir millors expedients, no significa que obtinguin les millors ocupacions. En acabar la carrera els homes aconsegueixen treballs més ben remunerats i més estables que les seves companyes amb la mateixa titulació. En la dècada dels 80 les dones van arribar a ser la meitat dels alumnes universitaris i el curs passat van ser ja el 60% dels llicenciats. No obstant, encara continua en
16 Perfils: Impuls legal a la igualtat, Revista General de Política Social, núm.218. ONCE. Març 2006
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ minoria a la cúpula de les empreses i dels òrgans de decisió d'institucions públiques i organitzacions socials”.
L'economia europea ha d'aprofitar els talents i habilitats de tota la població en edat laboral. És vital que les dones tinguin l'oportunitat d'ampliar les eleccions professionals i de desenvolupar el seu ple potencial en els camps tradicionalment masculins del mercat laboral17.
En aquest sentit són molts els dirigents polítics de la comarca del Montsià sensibilitzats amb la necessitat de prendre mesures respecte d'això:
“Penso que hi ha molta feina a fer. S'ha evolucionat, és evident, però crec que fem coses, però no en fem prou. En el món laboral, la dona no ha arribat a explotar totes les seves capacitats per arribar a llocs de comandament, que pot realitzar perfectament. La realitat és que vas als ajuntaments o a les empreses i observes que els treballs de comandament els fem homes, en canvi, trobes una franja intermèdia de tècnics, d'administratius, que són dones.
Per tant políticament s'ha avançat, però insuficient. Crec que és un tema de sensibilització i moltes vegades de la pròpia dona de creure-s'ho, ha d'estar incentivada. No és una crítica, però tenen una certa comoditat. Queda molt de treball per fer a l’àmbit polític, laboral i a l'administració”. [Entrevista núm. 1. 21-octubre-2005]
Globalment, i tenint en compte que la població del Montsià l'any 2001 era de 28.872 homes i de 28.567 dones, totes les dades anteriors es poden a continuació:
17 La igualdad de género: la clave para una educación y formación efectiva, Equal Madrid, 9 juny 2005, [http://ec.europa.eu/employment_social/equal/data/document/0506_madrid_ws2_es.pdf]
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Percentatge de població per sexe segons el nivell d’estudis(2001)
Homes Homes % Dones Dones % Sense estudis 2885 10 3394 11,88 Primer Grau 9207 31,89 9070 31,75 EGB, ESO, Bat. Elemental 8044 27,86 6919 24,22 FP Grau Mig 1108 3,84 998 3,49 FP Grau Superior 889 3,08 934 3,27 Diplomatura 778 2,69 1124 3,93 Llicenciatura i Doctorat 815 2,82 726 2,54 Fig.115 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
En els nivells de formació superiors de diplomatura hi ha més presència femenina igual que en els nivells inferiors.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.2.2 Centres d'ensenyament obligatori a la comarca
A continuació es descripció dels centres d'educació infantil i primària del Montsià per titularitat i serveis (2006):
Escoles Horari Horari Titularitat Menjador Transport Municipi d’Educació Infantil d’obertura d’activitats escolar escolar i Primària avançada extraescolars
Alcanar CEIP Joan Baptista Pública x - 8.00h-9.00h - Serra Alcanar CEIP Marjal Pública - - - -
Amposta CEIP Miquel Granell Pública x - 8.00h-9.00h 17.00h-19.00h
Amposta CEIP Agustí Barberà Pública x - - 17.00h-19.00h CEIP Soriano Amposta Pública x - 8.00h-9.00h 17.00h-19.30h Montagut Amposta CEIP Sagrat Cor Concertada x x - 18.00h-19.00h CEIP Joan Martí i Freginals Pública - - - 18.00h-19.00h Miralles Galera CEIP Sant Llorenç Pública - - - 17.00h-19.00h
Godall CEIP Sant Salvador Pública - - - - Mas de CEIP Teresa Pública - - - 17.00h-19.00h Barberans Subirats i Mestre Masdenverge CEIP Rosa Gisbert Pública x - - 17.00h-19.00h Sant Carles de CEIP Carles III Pública x - 8.00h-9.00h 17.00h-19.00h la Ràpita Sant Carles de CEIP Horta Vella Pública x - - 17.00h-19.00h la Ràpita Sant Carles de CEIP Sagrada Concertada x - 8.30h-9.00h - la Ràpita Família Sant Jaume CEIP Sant Jaume Pública x - - 17.00h-19.30h d’Enveja Sant Jaume CEIP Setze de d’Enveja (Els Pública - - - - Febrer Muntells) Santa Bàrbara CEIP Jaume Balmes Pública x - - 17.00h-19.00h
La Sénia CEIP Jaume I Pública x - - -
Ulldecona CEIP Ramón y Cajal Pública x x - 17.00h-19.00h
Fig.116 Font. Elaboració pròpia a partir de dades dels CEIP
A la comarca del Montsià hi ha més centres de titularitat pública que privada. Hi ha centres d'infantil i de primària de titularitat pública a tots els municipis. Els centres privats se situen als municipis que tenen més habitants, com Amposta i Sant Carles de la Ràpita.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
L'any 2006, el 68% dels centres d'educació infantil i primària oferien servei de menjador a l'alumnat, però només l'11% n’oferien de transport escolar.
Quant a l'horari d'obertura avançada, només un 26% dels centres ofereixen la possibilitat d’entrar abans de l'inici de l'horari escolar, és a dir, abans de les 9 hores i un 68% ofereixen activitats extraescolars, gestionades per les AMPA (Associació de Mares i Pares d'Alumnes), de tal manera que hi ha la possibilitat d’ampliar l’estada dels infants a la majoria dels centres fins a les 19 i 19.30 hores.
A la gràfica inferior, es detallen nombre de persones que estudien als centres públics d’infantil i primària a la comarca del Montsià, concretament, 4.701. En canvi, 564 ho fan en centres concertats. Les dades també demostren que les persones que cursen estudis en centres concertats són majoritàriament dones, 290 dones en comparació a 274 homes.
Alumnat en els CEIP segons titularitat-Montsià 2004-2005 3000
2500
2000 Dones 1500 Homes
1000
500
0 Centres privats Centres públics
Fig.117 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Podem parlar de segregació vertical o sostre de vidre també a l'educació. L'educació infantil i primària és impartida majoritàriament per dones, en el curs 2004-2005 un 76,25% del total de professors eren dones, tot i que la seva presència a la direcció dels centres disminueix. Dels 20 centres d'infantil i
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
primària que existeixen a la comarca, 6 estan dirigits per dones i 14 per homes.
6.2.3. Descripció de l'alumnat de la comarca del Montsià
En les últimes dades disponibles podem observar que estudien més homes que dones en tots els nivells educatius de l'ensenyament obligatori. En el curs 2001-2002 estudiaven 3.565 nois en comparació a 3.459 noies i en el curs 2004-2005 eren 3.782 noies i 3.983 nois. Això és conseqüència dels naixements que hi ha hagut, ja que durant aquests anys han nascut més nens que nenes.
Alumnat matriculat segons nivell educatiu Alumnat matriculat segons nivell educatiu Montsià 2001-2002 Montsià 2004-2005 1800 1800
1600 1600
1400 1400
1200 1200 dones 1000 1000 dones homes 800 800 homes 600 600 400 400 200 200 0 0 Infantil Primària Secundària Infantil Primària Secundària
Fig. 118/119 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya Actualment es dóna un fenomen nou: l’increment de l'acollida dels alumnes immigrants d'infantil i primària a les aules de la comarca, d'un 1,87% al curs 1999-2000 s’ha passat a un 13,47% al curs 2004-2005. No podem afirmar si arriben més noies que nois de l'estranger, ja que les dades que ha proporcionat el Departament d'Educació de la Generalitat no estan diferenciades per sexe.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Alumnes immigrants d'infantil i primària de la Comarca del Montsià- Curs 2004-2005
Curs 2004-2005
Curs 2001-2002 immigrants
Curs 1999-2000
0 100 200 300 400 500 600 700 800
Fig. 120 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Si analitzem les dades de l'alumnat en nivells d'ensenyament no obligatori observem que les dones s’adrecen, majoritàriament, a estudis de batxillerat on superen els homes significativament, en canvi, aquests realitzen més cicles formatius que les dones.
Alumnat matriculat nivell educatiu no obligatori- Alumnat matriculat nivell educatiu no obligatori- Montsià 2001-2002 Montsià 2004-2005 500 500
450 450 400 400 350 350 300 300 250 250 dones dones 200 200 homes homes 150 150 100 100 50 50 0 0 Batxillerat CFGM CFGS Batxillerat CFGM CFGS
Fig. 121/122 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Si analitzem les especialitats acadèmiques de batxillerat o de cicles formatius constatem un patró tradicional i estereotipat de gènere. Les dones superen significativament els homes en àrees típicament femenines, és a dir, humanitats, ciències socials, ciències de la naturalesa i de la salut, administració, comerç i màrqueting. En canvi, els homes opten per especialitats
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
considerades tradicionalment masculines com tecnologia, informàtica, electricitat i electrònica, activitats agràries…
És important ressaltar el fet que cap dona opta a l'especialitat de la fusta i el moble, un dels sectors principals de la riquesa de la comarca, especialitat molt demanada en municipis com la Sénia o Ulldecona.
Alumnat de batxillerat segons modalitat-Montsià 2004-2005 Alumnat de CFGM per especialitats-Montsià 2004-2005 Informàtica Tecnologia
Ebanisteria dones homes Humanitats i Electricitat i electrònica Socials
homes Comerç i màrqueting
Ciències de la dones Administració Natura i Salut Act.marítimes-pesqueres
Art Act.agràries
0 20406080 0 50 100 150 200 250 300 Fig.123 /124 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Finalment, i per comparar aquestes dades amb la gràfica que segueix segons estudis realitzats de formació professional, de tercer grau, constatem que a la comarca del Montsià la segregació per sexe a les carreres és aclaparadora, es nota una presència significativa de dones en sectors socials, educatius o de salut. En canvi, hi ha una major proporció d'homes enginyers, arquitectes, tècnics, informàtics…
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
POB. DE 16 ANYS I MÉS AMB FP O TERCER GRAU SEGONS ESTUDIS REALITZATS. MONTSIÀ (2004) 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 s i ls t a s ca cc àr als s er a ni ru ei c t rin oci Dret ist ocia s te s s serv ag iènciescon M es C ve i humani t i rveis InformàticEnginyerie a e ltres tura i ur A Ciènc Arts i Homes Formació t è tec cult ut i s gri al rqui A S Dones A
Fig. 125 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya
Per concloure aquest apartat cal destacar la situació del Montsià on es manifesta que la integració del model coeducatiu és una realitat llunyana, encara que en els centres d'ensenyament estiguin presents dones i homes. Continua existint una forta segregació horitzontal, quant a l'elecció d'especialitats i, vertical, als llocs ocupats per dones als centres escolars. Això confirma tota l’exposició fins ara, i reclama la necessitat d’implementar accions positives i canvis a l'àmbit educatiu.
En aquest sentit, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l'Institut Català de les Dones, ha posat en marxa, el curs 2005-2006, el programa de coeducació que forma part dels programes d'innovació educativa amb l'objectiu de millorar la qualitat del sistema i adequar-la progressivament a l'evolució educativa i social.
Els centres educatius que participen en el programa reben formació i materials didàctics per treballar la coeducació.
La iniciativa s'ha posat en marxa perquè puguin participar 50 centres docents en el curs 2005-2006, però és primordial que la coeducació s'integri en tots els
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ centres com a principi transversal, que fomenti les capacitats i aptituds de les persones sense tenir en compte el seu sexe biològic.
6.2.4. Centres d'educació bàsica d'adults
L'oferta educativa d'Educació de Persones Adultes integra diferents activitats formatives, tant de formació reglada com no reglada, i ensenyaments encaminats a l'obtenció de títols acadèmics i professionals, així com proves d'accés en determinats ensenyaments. Té la finalitat d'oferir a totes les persones majors de 14 anys la possibilitat d'adquirir, actualitzar, completar o ampliar els seus coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i professional.
En els municipis de la comarca on hem trobat una elevada taxa d'analfabetisme en dones d'edat adulta, pensem que els centres d'educació bàsica d'adults poden contribuir a la disminució generacional i feminització del fenomen.
A la comarca, hem trobat una escassa oferta de centres d'educació bàsica d'adults, concretament dels dotze municipis analitzats només quatre ofereixen aquesta formació. Els quatre són gestionats pels ajuntaments, 2 pel de Sant Carles de la Ràpita i, els altres dos, pel d’Amposta i la Sénia, respectivament.
Ressaltem la necessitat de donar més impuls a l'educació per a adults i així afavorir l'accés de les dones a la formació i reforçar les seves competències laborals i personals.
Tanquem l'apartat i tornem a observar com les lleis educatives, juntament amb les tendències socials i econòmiques pròpies de la comarca, han marcat el Montsià d’una evolució possibilitadora de dinàmiques igualitàries si tenim en compte el nivell de formació. Quan analitzem l'accés real de les dones als llocs de treball podrem complementar l’afirmació sobre aquest aspecte.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.3. Treball i ocupació
Com a introducció ens agradaria fer una aproximació al concepte de treball des de la perspectiva de gènere. Atès que resulta complicat resumir el concepte de treball o fer-ne un recorregut històric, sense tenir en compte el complicat desenvolupament i els múltiples factors que han influït en la distribució de les tasques en tot els àmbits de la vida de la persona, farem una breu aportació per tal de no destinar massa espai als aspectes generals del tema, ja que no en són l'objectiu principal.
Farem una primera aproximació al concepte de treball i el diferenciarem entre PRODUCTIU i REPRODUCTIU. Aquesta diferència ha marcat i continua marcant profundament l'ocupació, tant de dones com d'homes, pel seu significat simbòlic i ha influït en la construcció dels rols de gènere.
6.3.1. Què entenem per treball reproductiu?
Entenem el treball de la reproducció aquell que comprèn les activitats destinades a atendre l'atenció de la llar i de la família. Se l’anomena «treball de la reproducció» per a diferenciar-lo del «treball de la producció» (de béns i serveis), ja que és l'únic reconegut, econòmicament i socialment com a treball a les societats industrialitzades.
També s'utilitza l'expressió «treball de la reproducció» en lloc de «treball domèstic» perquè es considera que l’expressió té un abast més gran.
Pot afirmar-se que l'escenari del treball de la reproducció és la llar i la família. D'aquesta manera es destaca que les seves activitats i el seu espai físic i simbòlic no es redueixen exclusivament a la llar o àmbit domèstic. Al mateix temps es recorda que el seu abast comprèn les activitats relacionades amb la gestió i el manteniment de la infraestructura de la llar i les derivades de l'atenció i la cura, en la seva més àmplia accepció, dels membres de la família, amb la convicció que totes aquestes activitats tenen únicament aquest significat i aquesta concreció en les societats urbanes i industrials del món occidental.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Malgrat els requeriments de competència en tants camps, el discurs de la domesticitat contínua negant, a la dona esposa i mare, el perfil de treballadora. D'aquesta manera, la identitat cultural de les dones no s'ha formulat a partir de la seva identificació amb un treball, tal com ha ocorregut en la definició de masculinitat, en la qual el perfil del treballador es va convertir en l'epicentre d’identitat masculina. Ni les tasques domèstiques s'han valorat mai com un treball i, per tant, mai han tingut associades una remuneració econòmica i s’han concebut com a una aportació natural de les dones, cosa que ha significat la negació del seu valor econòmic.
Abans de seguir suggerim fer una distinció clara entre dos conceptes: "sexe" i "gènere" (o de "sexe social"). Ambdós termes s'utilitzen de vegades de manera anàloga per referir-se a la diferència de sexes. El primer -el sexe- es refereix, en principi, a particularitats anatòmiques i fisiològiques, i, el segon -el gènere-, a la dimensió cultural de les diferències de sexe definides a través de diferències de comportament, de pràctiques, de valors, etc.
En el context de la industrialització, s’imposa una nova separació entre els espais socials de la producció, la fàbrica i els espais socials de la reproducció, la llar o l'espai domèstic. La idea d'una "especialització natural" dels sexes s'imposa amb més o menys força segons els països. La qüestió de la legitimitat de la presència femenina fora de l'espai domèstic ocupa el centre de les polítiques socials que acompanyen el procés d'industrialització en els països europeus. A través d'una sèrie d'intervencions directes o indirectes, la majoria dels estats europeus reforcen a poc a poc la divisió sexual del treball que requereix una especialització dels homes en el treball productiu i remunerat i una especialització de les dones en el treball domèstic de reproducció no remunerat. Així mateix, l'Estat, ja a finals del segle XVIII, a través de polítiques familiars, fiscals i de protecció social, participa directament en la promoció del model anomenat "home subministrador principal de recursos".
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Les normes de conducta de gènere van influir de forma significativa en la consideració negativa del treball extradomèstic femení. Es considerava inadmissible el treball assalariat femení, així com la seva presència all mercat laboral, ja que impedia el correcte desenvolupament de les seves tasques domèstiques. Aquesta situació va reforçar una visió del treball remunerat femení com a ajuda puntual i complementària davant del cànon del treball masculí. Aquesta visió va justificar la discriminació econòmica i la segregació ocupacional de les treballadores.
6.3.2. Què entenem per treball productiu? Quan parlem de treball PRODUCTIU ens referim al que genera productes i riquesa al servei del sistema social. Inicialment se serveix de la força de treball o força física. Amb la Revolució Industrial, al començament del segle XIX a Gran Bretanya, i l'ocupació de les màquines que automatitzen els processos de producció, la força se substitueix progressivament i comença a ser imprescindible l'aportació de grans quantitats de capital. Fins al segle XVIII hi havia molt poca necessitat de capital i, si n’hi havia, s’adreçava principalment cap a la terra. Les primeres innovacions no van requerir gran inversió, les següents (màquina de vapor), havien de ser finançades, cosa que va comportar noves estructures de l'economia que requerien noves dinàmiques productives i necessitaven la utilització de menys força de treball i més cabdal. Els recursos econòmics que deriven del treball productiu, es reforcen com a element clau de la dinàmica social i del treball. Des d'aquest moment intentarem no deixar de costat el poder i la importància del factor econòmic en el treball, que supera la funcionalitat i la mateixa productivitat.
6.3.3. Cap al treball domèstic productiu?
El treball domèstic implica una tasca diària dins de l'espai de l'habitatge, el qual, per mitjà del treball físic i en combinació amb alguns béns de capital, la mestressa realitza les activitats pròpies de la llar, és a dir, aquelles que són necessàries per satisfer els seus membres com l’aliment, vestit, descans i altres, i, així, permetre el rendiment de cada membre de la unitat familiar fora de la llar en les seves respectives tasques remunerades.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
La qüestió clau és si el treball desenvolupat per la mestressa de casa és productiu o no. Es conclou que el treball domèstic genera un valor a través de la funció de producció domèstica, imprescindible per al normal desenvolupament dels membres de la societat i susceptible de ser quantificat, des del punt de vista de la rendibilitat, això fa que es tingui en consideració en els càlculs de la producció nacional. En aquest sentit seria interessant establir un valor de la producció domèstica que permeti comptabilitzar la seva contribució al PIB (Producte Interior Brut).
Els béns i serveis domèstics són susceptibles de ser venuts en el mercat i, per tant, de tenir un preu d'intercanvi. No obstant això, a l’àmbit domèstic, aquests béns i serveis es produeixen i es consumeixen sense intercanvi i, en conseqüència, sense un preu de referència. D'altra banda, la flexibilitat horària de la jornada d’aquest treball, així com la possibilitat de realitzar diverses tasques conjuntament, dificulta aquest amidament. Aquesta problemàtica és comuna a tots els treballs no remunerats i aquest, com altres, entra en l'esfera dels treballs voluntaris, treballs socials, etc. Es considera que la feina de mestresses de casa està classificada dintre del grup d'inactius en la població laboral i, si es compara aquesta dada amb les d'ocupació i inactivitat masculina, cal concloure que actualment el treball domèstic està ocupat bàsicament per dones.
Les dones són les que dediquen més temps a les diferents activitats de la llar. No falten tampoc les veus que reclamen una remuneració efectiva per al treball domèstic, avalat fonamentalment per dones. Falta apel·lar la justícia social i la voluntat política per seguir caminant en aquesta línia18.
18 Baanante, A.: El treball domèstic (análisi econòmic des d’una perspectiva de gènere). http://www.uc3m.es/uc3m/inst/MGP/observatorio/publicacion3premio.pdf, 15/12/2005
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.3.4. Incorporació de les dones al treball productiu La Segona Guerra Mundial va suposar un gran canvi per a la situació laboral de la dona. Va ser llavors quan es va començar a parlar de la dona com a un element productiu, ,ja que mentre l’home batallava al front, la dona ocupava el seu lloc, i contribuïa de forma decisiva al sosteniment de la societat. Una vegada acabada la guerra, la dona no es va tornar a incorporar exclusivament a les tasques domèstiques com succeïa abans, sinó que es va incorporar al món laboral, aquest fet va suposar que entrés un sou extra a la família, i va afavorir el desenvolupament econòmic dels països industrialitzats fomentant l'ocupació, el consum etc. i, com a conseqüència, la creació de l’anomenat l'estat del benestar. D’aquesta manera la dona anava adquirint un important paper en el món laboral i això es reflectia en l’augment del nombre de treballadores. Però tot això no li va comportar que tingués des del principi els mateixos drets i la mateixa consideració que el col·lectiu d'homes treballadors. En ple segle XXI, informes publicats per l'Organització Internacional del Treball (OIT), demostren que la igualtat laboral entre homes i dones encara està bastant lluny de ser realitat. De fet, l’OIT remarca que les dones constitueixen clarament el grup més nombrós objecte de discriminacions i, fins i tot, de vegades, per partida doble. Cada vegada s’incorporen més dones al mercat laboral, però ho acostumen a fer en pitjors condicions salarials i de seguretat. Una situació que es produeix en la gran majoria dels països europeus i també a la resta de països del món19.
6.3.5. Sobre el treball i l'ocupació a la comarca del Montsià
Per analitzar les dades d'aquest apartat treballarem, d’una banda, amb la informació dels censos dels anys 1986 i 2001 i, per l’altra, aquests mateixos censos però comparant únicament dues dades per mostrar la tendència de l'àmbit que es tracta segons ens permetin explicitar la situació de la comarca en un sentit o en un altre.
19 CEPTA, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pla de Foment d’Igualtat d’Oportunitats de la Dona, Fase II, desembre 2004
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Moltes vegades s'utilitzen de manera indistinta els conceptes de treball i ocupació, no obstant això, fan referència a dues realitats diferents. De manera sintètica podríem definir-los: • Treball: aquelles activitats, tant públiques com privades, visibles o no, que generen o no drets, salari, reconeixement i oportunitats. • Ocupació: Mitjà a través del qual les persones obtenen el ingressos que requereixen per satisfer les seves necessitats materials bàsiques.
Amb aquestes definicions podem dir que les activitats de la major part del col·lectiu femení estan més relacionades amb treball que amb ocupació. En relació amb la seva activitat, hi ha un nombre important de dones que són considerades inactives, és a dir, invisibles a l'economia.
L’any 198820, es va fer un estudi sobre usos del temps de dones i d'homes dedicat al treball no remunerat. Aquest estudi considera el treball femení des d'un punt de vista econòmic i ha estat abordat també per Carrasco (1999) en el seu llibre Dones i Economia21, en el qual incorpora les relacions de gènere com a eix fonamental de l'anàlisi. Aquest tipus d'enfocament dóna un pas més per intentar superar el caràcter androcèntric de l'economia, que reflecteix una realitat desigual i incompleta. Encara que en aquest apartat s'ha intentat abordar aquesta realitat, sempre des de la dicotomia treball-ocupació, resulta difícil, ja que no existeixen dades que informin del treball no remunerat en els dotze municipis estudiats. Atès aquest fet, metodològicament s'abordarà l'estudi a partir dels eixos següents:
- Anàlisi de la relació de les dones amb l'activitat econòmica, a través de les dades facilitades entre 1991 i 2001. - Anàlisi de les característiques de l'ocupació en el municipi utilitzant com a mostra les contractacions de les entitats locals objecte d'estudi. Per recaptar informació sobre aquest apartat s'han realitzat qüestionaris als ajuntaments de la comarca.
20 Durán, M. A, De puertas adentro, Ministerio de Cultura, Madrid, 1988. 21 Carrasco, C. (1999): Mujeres y Economía, Icaria, Barcelona.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
- Anàlisi de la participació de les dones en el teixit empresarial de la zona i al principi de nous negocis. - Anàlisi dels recursos d'ocupació i formació existents a la zona i l'accés de les dones.
6.3.6 Característiques de l'activitat femenina a la comarca del Montsià
La progressiva incorporació de les dones a l’educació superior i al treball, a partir de la dècada dels anys 70 del segle passat, va suposar un canvi fonamental a la història dels països occidentals. Un canvi fonamental perquè, d’una banda, fou una part del camí a recórrer cap a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, però, per l’altra, va començar una dinàmica social els efectes de la qual, ocupen actualment els nostres debats: reorganització de les tasques familiars, condicions dels homes i de les dones per conciliar la vida familiar i laboral o professional, la preocupant discontinuïtat entre família i escola que planteja una escletxa cada vegada més gran, etc. És a dir, quan es planteja la incorporació de la dona al món laboral és la font de determinades problemàtiques cosa que condueix al fons d’una qüestió molt complexa que, sense cap dubte, requereix una clarificació.
Les modalitats concretes de l’activitat professional de les dones queden relativament diversificades al si de la Unió Europea. Aquesta diversitat va unida amb algunes característiques comunes al conjunt de les dones europees com són: la taxa d’activitat femenina en constant augment, la concentració de la mà d’obra femenina en alguns sectors d’activitat, les dificultats d’accés a càrrecs de responsabilitat, la desocupació i, per últim, la precarietat laboral.
Aquests factors s’uneixen a altres que, en particular, trobem quan analitzem la comarca del Montsià:
- La caiguda de la natalitat a partir dels anys 70 i el fet que la maternitat es produeixi en una edat més avançada, li permet a la dona incorporar-se al món laboral, després d’haver criat als seus descendents, o tenir-los després d’haver
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ acabat la seva carrera de formació inicial. La tendència obeeix, en general, al mateix patró que Catalunya i que la mitjana de l'estat espanyol.
- L’edat d’incorporació de la dona al món laboral és posterior a la de fa algunes dècades. El seu accés al món educatiu universitari ha propiciat que no sigui fins després de finalitzar els estudis quan s’incorpora al món del treball. Com hem vist a l’apartat dedicat a l’educació, l’edat d’incorporació de les dones al món laboral se situa entre els 18 i els 23 anys.
- El fort creixement del sector terciari ha afavorit la incorporació de la dona al món laboral. Si ens fixem en la gràfica 74 veiem que, des del 1991 fins al 2001, la població femenina ocupada en el sector serveis s'ha duplicat.
- Les necessitats econòmiques de les famílies impliquen la necessitat de majors aportacions salarials cosa que resulta de gran ajut un segon sou a l’economia familiar.
- Les famílies monoparentals femenines requereixen una incorporació al món del treball perquè les dones constitueixen el pilar econòmic fonamental de la família principalment en el cas de divorcis i separacions amb fills.
És interessant observar, com aquest últim factor ha estat el més apreciat en les nostres entrevistes als alcaldes dels 12 municipis de la comarca del Montsià. A la pregunta: “Quina valoració ens pot fer sobre la incidència de la introducció de la dona al món laboral en el desenvolupament del territori?”; diversos han contestat de manera afirmativa, sobretot, subratllant la necessitat d’un sou més, dins l'economia familiar. La majoria reconeix el problema de l'horari de treball, que comporta a la dona treballadora una doble càrrega. Han assenyalat la falta d'infraestructura pública que pugui afavorir la conciliació amb la nova realitat de mares treballadores, com poden ser la creació de noves llars d’infants públiques.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
I també hem trobat aquestes respostes: -” Ni positiu ni negatiu. De forma global podem dir que el municipi no s'ha desenvolupat més, perquè s'hi hagi incorporat la dona. A nivell econòmic sí perquè entren dos sous en casa. Inconvenients: educació dels fills i atenció als iaios. Em sembla correcte que la dona treballi, ja que si entren dos sous, es poden fer més coses però això comporta els problemes de la família. Llavors els ajuntaments hem de crear els serveis com la llar d’infants, l'horari del qual ha de ser molt més flexible, això sempre repercuteix en el municipi i el municipi s'ha de buscar la vida, en recursos propis i no els tens.” No ens donen els recursos suficients per crear serveis”. (Entrevista NÚM.3. 6-octubre-2005)
6.3.7. La taxa d'activitat femenina a la comarca del Montsià Malgrat la tendència general a l'alça en la taxa d'activitat, en el conjunt dels 12 municipis de la comarca del Montsià, continuen existint grans diferències entre homes i dones. Segons les dades dels cens dels anys 1991 al 2001, el nombre de dones actives a la comarca del Montsià, és a dir, la suma de dones ocupades i desocupades ha anat augmentant i la taxa d'activitat bruta (quocient entre el total de persones econòmicament actives i la població total en una data determinada) ha passat del 28% a quasi un 36%. En canvi en el cas dels homes es manté des del 1991 al voltant del 65%. Les gràfiques que segueixen prenen com a exemples 3 anys, en concret 1991, 1996, 2001, i són dades representatives de la comarca.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Població total respecte a la població ocupada Montsià 2001
De 80 a 84 anys de 70 a 74 anys De 60 a 64 anys De 50 a 54 anys De 40 a 44 anys De 30 a 34 anys De 20 a 24 anys De 10 a 14 anys De 0 a 4 anys 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000
H-Ocupats Homes Dones D-Ocupades
Fig.126 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Població total respecte a la població ocupada Montsià 1996
De 90 a 94 anys
De 80 a 84 anys
De 70 a 74 anys
De 60 a 64 anys
De 50 a 54 anys
De 40 a 44 anys
De 30 a 34 anys
De 20 a 24 anys
De 10 a 14 anys
De 0 a 4 anys 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000
H-Ocupats Homes Dones D-Ocupades
Fig.127 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Població total respecte la població ocupada Montsià 1991
De 90 a 94 anys De 80 a 84 anys De 70 a 74 anys De 60 a 64 anys De 50 a 54 anys De 40 a 44 anys De 30 a 34 anys De 20 a 24 anys De 10 a 14 anys De 0 a 4 anys 6000 4000 2000 0 2000 4000 6000
H-Ocupats Homes Dones D-Ocupades
Fig.128 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
S'evidencia que la població total està distribuïda, quasi al 50% entre homes i dones. Aquest fet no es reprodueix en la mateixa proporció quan parlem de població ocupada, ja que té una proporció més elevada d’homes que de dones. Les gràfiques anteriors ens indiquen, clarament, que els intervals que parteixen dels 16 anys d’edat en què comença la incorporació al món del treball, a la població total femenina de dones ocupades, en cada interval, no arriben a ser la meitat. Si comparem aquestes dades amb les dels homes l’interval d’edat que van dels 24 als 54 anys, període de ple desenvolupament professional, els homes ocupats assoleixen quasi la totalitat.
En el mateix sentit, i per raons òbvies, si compararem la gràfica de la població activa amb la inactiva observem que la proporció de població no activa femenina és més gran que la masculina. Com sempre dins del sector de la població femenina no activa es troben les mestresses de casa. Són un sector important de dones que realitzen un treball regular i diari, però que en termes de visibilitat laboral no existeix. Aquesta continua sent una de les qüestions pendents, a les quals s’hi hauria de dedicar una atenció específica.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Població activa/inactiva comarca del Montsià 2001
de 60 a 64
de 45 a 49
de 30 a 34
de 15 a 19
de 0 a 4 6500 3500 500 2500 5500
Dones inactives Homes inactius
Fig.129 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Població activa/inactiva Comarca del Montsià 1996 Població activa/inactiva Comarca del Montsià 1991
de 60 a 64 de 60 a 64
de 50 a 54 de 50 a 54
de 40 a 44 de 40 a 44
de 30 a 34 de 30 a 34
de 20 a 24 de 20 a 24
de 10 a 14 de 10 a 14
de 0 a 4 de 0 a 4 6000 3000 0 3000 6000 6000 3000 0 3000 6000
Dones inactives Homes inactius Dones inactives Homes inactius
Fig.130/131 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Taxes d'activitat - Montsià Taxes d'ocupació bruta
80 80 70 70 60 60 50 50 Taxa/hom Taxa/home 40 40 e Taxa/dona 30 30 20 Taxa/dona 20 10 10 0 0 1991 1996 2001 2001 1996 1991
Fig.132/133 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Al llarg dels anys, tant la taxa d'activitat com la d'ocupació bruta del Montsià, és molt més superior en els homes que les dones i, en particular, tenim una taxa d'activitat masculina del 67% davant del 36% de la taxa femenina al 2001. Quant a la taxa d'ocupació tenim el 63% de masculina davant del 32% de femenina, l'any 2001. S'ha de tenir en compte que el treball femení, com ja s’ha dit, no sempre ha estat regularitzat legalment la qual cosa implica, en termes estadístics, que aquest sector de la població aparegui amb taxes molt més baixes que el sector masculí.
6.3.8. Evolució de la població ocupada per sexe (1991-2001)
A continuació passem a analitzar l'evolució de la població ocupada de la comarca en el període que va del 1991 al 2001. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA DEL MONTSIÀ
50.000
40.000
30.000 Dones Homes 20.000
10.000
0 1986 1991 1996 2001
Fig.134 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals La figura anterior (134) ens indica l'augment de la població femenina ocupada al llarg del període 1996-2001, en tots els municipis grans i mitjans de la comarca. En el cas dels petits, també es dóna aquesta tendència encara que amb alguna irregularitat, ja que creix lleugerament a Masdenverge, la Galera, Mas de Barberans i Freginals, però en canvi, Godall té menys població femenina ocupada l’any 2001 que al 1986 encara que mostra tendència a l'augment o recuperació.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.3.9 Les taxes d'inactivitat i de desocupació femenina a la comarca del Montsià A les figures 135 i 136 podem observar com la taxa d'inactivitat i la taxa de desocupació de les dones supera a la dels homes al llarg de tots els anys analitzats. Aquesta situació persisteix tot i que les dones treballen més sovint que els homes en el sector terciari. Sector menys afectat pels acomiadaments massius dels últims anys que el sector industrial, que dóna feina a molts homes.
Taxes inactivitat Evolució de la Taxa d'Atur Comarca del Montsià 100 100 80 80 60 taxa/home 60 Homes taxa/dona 40 40 Dones 20 20
0 0 2001 1996 1991 1986 1991 1996 2001
Fig.135/136 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Taxa activitat bruta de la comarca del Montsià
80 70 60 50 40 30 20 10 0 1986 1991 1996 2001
Fig.137 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals La taxa d'inactivitat/activitat femenina, és a dir, el percentatge de dones actives sobre el total de població femenina major de 16 anys, és del 36% en el 2001 i del 28% en el 1991. En 10 anys ha augmentat 8 punts. No obstant, observem que la comarca compta amb una població econòmicament inactiva de 31.211 persones al 2001, de les quals 19.025 són dones i 12.186 són homes. Més de la meitat de la població femenina major de 16 anys és considerada econòmicament inactiva, malgrat que la majoria treballen exercint les “tasques de la llar”, és a dir, atenent, ensenyant, netejant, cuinant, etc.,
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
sense oblidar la gran quantitat de dones estudiants. Encara que en la inactivitat la variable edat influeix considerablement, a més edat, més taxa d'inactivitat. També pot comprovar-se com les dones, per la seva irregular relació amb el mercat laboral, apareixen en un percentatge inferior dins la categoria de jubilades. En el cas dels homes, les causes majoritàries de la inactivitat són la jubilació i la realització d'estudis.
Població inactiva per sexe. Comarca del Montsià 2001
Grups Dones % Homes %
Jubilació 27,19 45,33
Incapacitat Permanent 2,11 4,99
Estudis 27,33 40,00
Tasques de la llar 37,39 0,57
Altres situacions 5,95 9,09
Total 100 100
Fig.138 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
A continuació s’analitza l’evolució de la població activa, ocupada i desocupada de la comarca per sexe i estat civil.
Taxa d'activitat per sexe i estat civil Població inactiva per sexe i estat civil 12.000 7 10.000 6 5 2001 8.000 4 2001 1996 6.000 3 1996 2 4.000 1991 1991 1 2.000 0 0 Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Dona Dona Dona Dona Dona Home Home Home Home Homa
Solter/a Casat/da Vidu/a Separat/daDivorciat/da solter/a casat/da vidu/ídua separat/da Divorciat/ada
Fig.139/140 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
Pel que fa a les taxes d'inactivitat es donen alguns canvis significatius en els següents elements que és interessant comentar:
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
- La disminució de les dones solteres inactives, és a dir, han passat a ser població activa majoritàriament. Aquest fet es dóna també en les poblacions petites. Únicament la Sénia mostra un augment des de les 400 dones inactives l'any 1991 fins a les 600 el 2001, això s’explica perquè hi ha un augment de dones que realitzen estudis secundaris i universitaris.
Activitat per estat civil a Alcanar
1000
900
800
700
600
500 1991 1996 400 2001 300
200
100
0 homes- dones- homes- dones- homes- dones- homes- dones- homes- dones- solters solteres casats casades Vidus vídues separats separades divorciats divorciades
Fig.141 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals
- D’acord amb això, el nombre total de persones solteres inactives ha disminuït a la comarca, a excepció de la Sénia. - Les persones casades inactives globalment han disminuït a la zona, encara que els homes inactius del grup de casats ha augmentat lleugerament en tots els municipis. Les xifres de les dones casades inactives han disminuït lleugerament a Sant Jaume d'Enveja, Sant Carles, Ulldecona, Alcanar, Amposta, la Galera, Mas de Barberans, Godall ; es mantenen a Masdenverge i Freginals; han augmentat a la Sénia i Santa Bàrbara. Com es pot observar les poblacions grans i mitjanes marquen una tendència a l'augment de l'activitat en les dones casades, tendència que també es va genera a les poblacions petites. El cas de la Sénia ha d'analitzar-se particularment. En conjunt, la inactivitat ha disminuït a la zona en aquest grup d'estat civil ‘casats'. .
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Activitat per estat civil Masdenverge
200
180
160
140
120
100 1991 1996 80 2001 60
40
20
0 homes- dones- homes- dones- homes- dones- homes- dones- homes- dones- solters solteres casats casades vidus vídues separats separades divorciats divorciades
Fig.142 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals
Activitat per estat civil Santa Bàrbara 2500
2000
1500
1000
500
0 Homes- Dones- Homes- Dones- Homes- Dones- Homes- Dones- Homes- Dones- solters solteres casats casades vidus vídues separats separades divorciats divorciades
1991 1996 2001
Fig.143 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
- No hi ha diferències significatives en el grup de persones vídues inactives: tant els homes com les dones mantenen la tendència al llarg del període: la diferència la trobem en les xifres de dones vídues inactives que pràcticament triplica a la dels vidus.
- Tampoc semblen significatives les diferències entre 1991 i 2001 per al grup de persones separades i inactives: són xifres baixes en tots els municipis i sense marcades diferències entre sexes.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Activitat per estat civil la Sénia
1200 1000 800 600 400 200 0 homes- dones- homes- dones- homes-vidus dones- homes- dones- homes- dones- solters solteres casats casades vídues separats separades divorciats divorciades
1991 1996 2001
Fig.144 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
6.3.10. Població desocupada per municipis (1991-2001)
A continuació comentem les dades de la població desocupada de la comarca del Montsià en el període 1991-2001.
Població desocupada de la comarca del Montsià
400
350
300
250
dones 200 homes 150
100
50
0 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001
Alcanar Amposta Freginals La Galera Godall mas de Masdenverge Sant Carles Sant Jaume Santa La Senia Ulldecona Barberans de la Ràpita d'enveja Barbara
Fig.145 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
En el cas dels homes, en tots els municipis ha crescut la seva ocupació, únicament en algun municipi petit es dóna una tendència a la disminució com és en el cas de Godall i Freginals, i menys destacable, la Galera i Mas de Barberans, poblacions que en anys intermedis disminuïen i que l’any 2001 mostren una clara recuperació.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.3.11. La segregació per sexe del mercat laboral
A part de la presentació de les taxes i modalitats de l'activitat femenina, l'anàlisi de la realitat professional de les dones en la comarca del Montsià també ha de tenir en compte el repartiment diferenciat d'homes i dones en el mercat laboral –allò que anomenem "la segregació per sexe del treball". L’entenem des de dos vessants diferents: “horitzontal" i "vertical". La segregació horitzontal remet a la concentració de les dones en alguns sectors d'activitat. De manera general, es tracta de tenir en compte el repartiment d'homes i de dones entre els tres grans sectors de l'activitat econòmica: el sector primari (agricultura, activitats mineres), el sector secundari (producció industrial i manufacturada) i el sector terciari (serveis). Així com les societats industrials anaven evolucionant, observem un augment de la proporció de la població activa que es concentra en el sector terciari.
Aquest fenomen és especialment marcat en la població femenina activa. En efecte, al llarg dels anys 1980 i 1990, la majoria de les noves ocupacions creades a Europa van ser en el sector terciari, mentre que l'agricultura registrava pèrdues considerables i la producció manufacturera només mantenia una estabilitat de les plantilles. Aquesta evolució correspon al període històric marcat per “l’arribada massiva de les dones en el mercat laboral" en la majoria dels països. Lluny d'expulsar els homes de les ocupacions que tradicionalment ocupaven, tal com van voler fer creure els que culpen les dones actives per la pujada de la taxa de desocupació, les dones es van decantar cap a les noves ocupacions.
Com podem observar a la figura 146, la incorporació de la dona al treball continua sensiblement superior al sector terciari, encara que s’observa un augment al llarg del decenni 1991-2001.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Població ocupada per sectors - Montsià
6.000
5.000
4.000
3.000 agricultura 2.000 indústria 1.000 construcció
0 serveis Home Dona Home Dona Home Dona
1991 1996 2.001
Fig.146 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals
El fet que les dones continuen treballant en els sectors de “sempre” cal que es relacioni amb una altra activitat fonamentalment femenina: la forta concentració de dones en ocupacions anomenades "d’atenció" (caring professions), especialment en el sector públic. Així, fins i tot, quan gràcies als seus diplomes les dones accedeixen a categories superiors, no necessàriament exerceixen les mateixes professions que els homes i les seves condicions de treball tampoc són les mateixes.
L'ensenyament és un excel·lent exemple d’aquest repartiment diferenciat d'homes i dones en el si de la mateixa categoria socioprofessional. L’any 1990, aquesta activitat representava el 5% i el 12% de l'ocupació de les dones en els diferents països de la Comunitat Europea. Excepte els Països Baixos, la majoria del professorat europeu són dones. No obstant, els homes sí que són majoria en l'ensenyament universitari (de més prestigi), mentre que les dones es concentren més a la primària i menys a secundària. Ens trobem una vegada més amb la mobilització i una transferència de les "capacitats naturals" de les dones per a l'educació dels més petits en el mercat laboral.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
La "presència" de les dones en els graons superiors de la jerarquia socioprofessional està directament vinculada amb la importància de les ocupacions que se situen a la categoria de serveis socials, sanitat i educació i que majoritàriament són ocupacions del sector públic o semipúblic. Si la competició directa és menor en aquest sector, també és perquè les ocupacions en el sector públic estan pitjor remunerades que les equiparades al privat i els homes tendeixen més a decantar-se pels millors remunerats. L'anàlisi de la situació de la minoria de dones "executives i professions superiors" no hauria d'ocultar la realitat professional de la gran majoria de les dones actives22.
Població ocupada per sectors Alcanar Població ocupada per sectors Masdenverge
35,00 25,00
30,00 20,00 25,00 15,00 Agricultura 20,00 Agricultura 10,00 Indústria Indústria 15,00 Construcció Construcció 5,00 10,00 Serveis Serveis 0,00 5,00
0,00 dones dones dones dones homes dones homes dones homes homes homes homes
1991 1996 2001 1991 1996 2001
Fig.147/148 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals
Població ocupada per sectors Santa Bàrbara
25,00
20,00
15,00 Agricultura Indústria 10,00 Construcció
5,00 Serveis
0,00 dones homes dones homes dones homes 1991 1996 2001
Fig. 149 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals
22 AAVV LES DONES A LA UNIÓ D’EUROPA [http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html] (15/12/2005)
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
A les figures 147-148-149, l’evolució de la inserció de les dones en els diferent sectors professionals continua tant en els municipis grans com els mitjans i petits. Trobem un nombre elevat de dones en el sector de l'agricultura, i això és conseqüència del caràcter rural i semirural de la comarca. Es pot observar a Alcanar, Masdenverge i Santa Bàrbara un augment gradual de la inserció de la dona en el sector servei, creixement que és sensiblement menor en els sectors de construcció i indústria.
Principal font de riquesa Alcanar Principal font de riquesa la Sénia
45 60
40 50 35
30 40
25 1996 30 1996 20 1991 1991
15 20
10 10 5
0 0 Agricultura Indústria Construcció Serveis Agricultura Indústria Construcció Serveis
Fig.150/151 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals
L'anàlisi de les principals fonts de riquesa es limita només als anys 1991-1996 per falta de dades l'any 2001. És interessant observar la importància del sector indústria en municipis com la Sénia, encara que entre els anys 1991 i 1996 hagi baixat alguns punts, continua cobrint quasi el 50% de fonts de riquesa, sector en el qual, la dona manté una escassa representació.
6.3.12. Taxes d'activitat de les dones segons el nivell d'estudis
La inserció de la dona en el món laboral va portar com a beneficis l'obertura de portes d'algunes carreres que a la dona se li havien tancat amb anterioritat perquè eren espais exclusivament masculins, condemnant-la a un paper secundari. Amb la fi de la discriminació de l'educació, la dona podia aspirar a treballs més remunerats.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Estudis realitzats 2001
1400 1200 1000 800 Home 600 Dona 400 200 0
i a a ls st. n eis Dret cia yeri rv rveis gister o a rmàtica in Ciència t.c Tècnic i i se s se M fo ng . u t e ies So In E F rq lu r A Agric. Veter.a lt S A Ciènc Art i Humanitats
Fig.152 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals
POBLACIÓ OCUPADA PER NIVELL D'ESTUDIS MONTSIÀ 1991 8000
7000
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0 No sap llegir o Sense estudis Primer grau ESO,EGB o Formació Batxillerat Diplomatura Llicenciatura i escriure Batx. Professional superior doctorat Elemental
Homes Dones
Fig.153 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals
Si analitzem les dades recollides cal destacar:
- Augment de l'ocupació d'ambdós sexes associada al creixement del nivell d'estudis en totes les poblacions. Destaquen poblacions com Alcanar, Sant Carles, la Sénia, Ulldecona, Santa Bàrbara i, en grau inferior, Amposta que ja tenia un comportament d'ocupació associada al nivell d'estudis.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
- Augment de l'ocupació de les dones en tots els nivells d'estudi de manera que en el cas dels nivells d'estudi superiors, la diferència entre homes i dones disminueix de forma notòria. Aquest es dóna en totes les poblacions grans i mitjanes d’aquesta franja. En les petites, Freginals, Mas de Barberans, Godall i la Galera, encara que la distància sembla més gran, es partia al 1986 d'una presència molt escassa de dones en ocupacions corresponents a nivells d'estudi superiors.
- En la franja de nivell d’estudis primaris o sense estudis es continua produint que els homes tenen un nivell d'ocupació extremadament diferent al de les dones.
Aquest fet pot interpretar-se de dues maneres, d'una banda, perquè la dona pugui estar ocupada al mateix nivell que l'home ha de tenir més d'estudis (sobreexigència de formació), i, d'una altra, les dones amb nivells d'estudis primaris no accedeixen, perquè no volen o perquè no se'ls permet, al treball i exerceixen un altre tipus d'existència o treballs de l'àmbit familiar. Aquesta segona possibilitat, en cas que les ocupacions siguin d'alguna forma precàries, podria considerar-se una ‘defensa' femenina cap a la utilització de mà d'obra barata i no qualificada. En qualsevol cas és un àmbit important en futures anàlisis.
- Aquest desnivell d'inserció laboral respecte als estudis realitzats, en tot cas, era molt més elevat l’any 1986 que el 2001.
Per finalitzar aquest apartat és interessant observar : "la consideració del nivell de qualificació deixa entreveure noves similituds i disparitats nacionals. Les disparitats de participació entre països estan especialment marcades quan afecta les dones amb poques qualificacions i són menys sensibles entre les titulars d'un diploma"23.
23 Butlletí sobre dones i treball a la CE (1995), Nº6:2
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.3.13. Les retribucions professionals
La Comissió Europea (2006), en el seu últim informe sobre igualtat entre homes i dones, revela que les dones cobren de mitjana un 15% menys que els seus companys, fonamentalment perquè es concentren en professions que estan pitjor remunerades. A més, moltes es veuen forçades a deixar el treball perquè tenen greus dificultats per conciliar la seva vida personal i la professional24.
Les normes comunitàries essencials en aquesta matèria són en l'actualitat: l'article 141 del Tractat Constitutiu de la Unió Europea, redacció pel Tractat d'Amsterdam i la Directiva 75/117/CEE sobre l'acostament de les legislacions dels estats membres en allò que és relatiu al principi d'igualtat de remuneracions entre homes i dones. “Cada estat membre ha de garantir el principi d'igualtat de retribució entre treballadors i treballadores per a un mateix treball o per a un treball d’igual valor. L'ordenament jurídic espanyol recull explícitament la prohibició de discriminació de retribució per raó de sexe tant a la Constitució com a l'Estatut dels Treballadors, entre d'altres: “Tots els espanyols tenen dret a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe” (article 35 de la CE). “Els empresaris estan obligat a pagar per la prestació d'un treball de la mateixa categoria, el mateix salari, tant respecte a salari base com a complements salarials, sense discriminació per raó de sexe” (article 28 CE)25.
24 López, C. (2006): Europa pide una organización innovadora del trabajo para conciliar vida laboral y familiar, La Vanguardia, diumenge 26 febrer. 25 CEPTA, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pla de Foment d’ igualtat d’oportunitats de la dona, Fase II, Desembre 2004
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
TERRITORI Salari Mig Salari mig Salari mig Diferència anual total anual anual Homes Dones
Espanya 15.658 17.964 12.424 30,84%
Catalunya 17.476 20.442 13.663 33,16%
Tarragona 15.708 18.518 11.910 35,68%
Girona 15.075 17.271 12.257 29,03%
Barcelona 18.241 21.415 14.198 33,70%
Lleida 14.156 16.068 11.603 27,79% Fig.154 Font. CEPTA. Tarragona (2004)
El diferencial salarial entre homes i dones no ve motivat per la incidència d'un únic factor, sinó que es deriva de la interrelació de diferents factors que repercuteixen simultàniament en el salari.
Com a exemple aquests factors tenim, la discriminació en el sistema educatiu en el cas d'algunes societats (no és el cas de Catalunya, en què, per exemple, en el curs 2001- 2002 el nombre de dones matriculades va ser molt superior al dels homes); la diferent taxa d'activitat, les dones presenten un percentatge més elevat de desocupació que els homes; la discriminació en l'accés a determinats llocs de treball; la discriminació en la promoció, de vegades les promocions impliquen canvis que poden amenaçar l'estabilitat familiar, tal com canvis de destí, d'horari...; les diferents responsabilitats assumides per homes i dones dins la llar o vers la cura dels fills i persones grans, amb les conseqüents repercussions a l’àmbit laboral26.
26 CEPTA, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pla de Foment d’ Igualtat d’oportunitats de la dona, Fase II, Desembre 2004.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Bretxa salarial entre homes i dones 2004
Territori % Bretxa salarial BARCELONA 66,47% TARRAGONA 64,09% LLEIDA 62,39% GIRONA 75,35% TOTAL CATALUNYA 66,81% TOTAL ESPAÑA 68,83%
Fig.155 Font. CEPTA. Tarragona (2004)
El punt de sortida d’aquesta diferència és la divisió sexual del treball. Si les empreses són una cèl·lula bàsica de les nostres economies que distingeix assalariats d'empresaris, les famílies són el nucli que assigna de forma discriminada les tasques domèstiques, sobrecarregant les dones i alliberant temps dels homes per a la seva plena disposició productiva.
Però la dedicació a la llar no és exclusiva, ja que la necessitat de complementar o d’incrementar els ingressos familiars converteixen les dones en una oferta laboral atractiva per a empreses de treball barat, que aprofiten habilitats adquirides a la llar: confecció, servei domèstic o d'atenció per rendibilitzar-les des del punt de vista productiu.
Aquests altres treballs, principalment el domèstic i el d'ajuda a domicili, expliquen la forta presència de dones a l'economia informal en països perifèrics, o les altes taxes de treball atípic (temps parcial, temporal). En els seus informes sobre l'economia informal en el món, l’OIT explica l'elevada presència de dones per la seva centralitat a la llar. Així, la necessitat de rendes les condueixen a treballs de fàcil accés, baixa qualificació i flexibilitat horària; acompanyats de poques oportunitats laborals i drets i menys capacitat de negociació i salaris.
Els estudis realitzats durant els anys noranta a Catalunya revelen que gran part de les treballadores submergides portava la invisibilitat del seu treball fins a la seva pròpia llar, davant de la possibilitat que el seu cònjuge ho desaprovés. No
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ obstant això, el panorama varia quan augmenta la desocupació, o es transformen les pautes familiars i es converteix el treball d'ajuda de les dones en font principal de rendes. Aquí l'opció professional és tan necessària com aconseguir l'honor femení de carregar amb el pes de la llar.
En algunes de les poblacions catalanes amb economia submergida de confecció, el 60% dels empresaris eren dones; malgrat l’esforç, només aportaven una mica més d'estabilitat als seus ingressos. El problema és que per a moltes dones, amb un nivell d'instrucció baix o qualificacions manuals i trajectòria laboral interrompuda per successos familiars (fills, atenció de gent gran), l'única alternativa és el mercat de treball d'ocupació atípica.
Aquest exemple de la confecció com a activitat laboral submergida es va donar en la mateixa època a la majoria dels municipis del Montsià. A mesura que el sector ha anat perdent capacitat aquestes activitats han anat desapareixent. En aquesta comarca encara continua existint una quantitat de població femenina ocupada en el sector agrícola amb un treball regular i sistemàtic que és invisible des del punt de vista estadístic com hem pogut evidenciar en les gràfiques anteriors.
L’informe sobre Desenvolupament Humà del PNUD (1995), dedicat a l'anàlisi de la situació de la dona a escala mundial, declara que aproximadament la meitat del temps total de treball d'homes i de dones es dedica a activitats no remunerades a la llar o la comunitat. Si es comptabilitzés aquest treball, i s’apliqués els salaris corrents, el valor monetari produït s'estima en uns 16 bilions de dòlars, és a dir, una suma superior a un 70% del total oficialment estimat del producte mundial, de 23 bilions de dòlars. Aquesta estimació inclou el valor del treball no remunerat realitzat per dones i homes, així com la remuneració insuficient del treball femení en el mercat, aplicant els salaris corrents. D'aquests 16 bilions, 11 representen la contribució no monetaritzada i invisible de les dones a l'economia mundial l'any 1995, quasi un 50% del PIB mundial en aquest any (PNUD, 1995)27.
27 Munster, B.: Mujer, Trabajo y Empleo. [http://www.icap.cu]. 2006
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.3.14. El treball a temps parcial
El treball a temps parcial ocupa un lloc important en tots els debats sobre l'ocupació femenina a Europa avui en dia. Abans de res no podem sinó subratllar la seva primera particularitat: el temps parcial és una forma atípica d'ocupació que afecta, sobretot, a les dones –al voltant del 80% de les ocupacions a temps parcial corresponen a dones a Europa28.
Una esquematització ens permetrà identificar els dos extrems que caracteritzen el debat sobre el temps parcial:
- D'una banda, una postura que advoca pel temps parcial (sempre que sigui femení). Aquesta és l’anomenada "de conciliació", que analitza el temps parcial com a un instrument eficaç per permetre les dones actives amb fills al seu càrrec que "concilien" millor les exigències sovint contradictòries de la seva inversió professional i les seves responsabilitats domèstiques i familiars.
- D'altra, una postura crítica davant del desenvolupament del temps parcial que incideix en els seus perills des del punt de vista de les dones. En aquest enfocament, el temps parcial s'analitza en relació als mecanismes de "flexibilització" del mercat laboral i es considera essencialment com a un instrument específicament explotat pels ocupadors amb la mà d'obra femenina per augmentar la productivitat i la competitivitat de les empreses.
Ocupats/des per hores treballades i sexe. Població de 16 anys i més Comarca del Montsià, 2001 Hores D’1 a 15 De 16 a 30 De 31 a 35 De 36 a 40 De 41 a 45 De 46 i més Total
Homes 219 345 267 12.452 669 1.762 15.714
Dones 309 1.262 332 5.798 314 527 8.542
Total 528 1.607 599 18.250 983 2.289 24.256
Fig.156 Font. CEPTA. Tarragona (2004)
28 AAVV LES DONES A LA UNIÓ D’ EUROPA http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html, 17/1/2006
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
De l'anàlisi de les dades estadístiques de contractació que disposem de la província de Tarragona (taula 31), podem afirmar que la presència de la dones és majoritària en el treball a temps parcial: el 35% de dones de la província han subscrit un contracte a temps parcial durant l'any 2004, davant del 12% dels homes.
Indefinits/des temporals. Tarragona 2004 Homes Dones T. Complet T. Parcial Total T. Complet T. Parcial Total 4.579 870 5.449 2.897 1.845 4.742 105.649 14.198 119.847 57.980 30.765 88.745 110.228 15.068 125.296 60.877 32.610 93.487 88% 12% 100% 65% 35% 100% Fig.157: Font. INEM
En els informes recents de l'Eurostat, el 80% dels europeus ocupats a temps parcial són dones. La mitjana europea de treball temporal és el 13% i a Espanya el 31%; però, en tots els països, la temporalitat femenina és un 4%- 6% més elevada. Aquestes diferències augmenten si és té en compte el treball temporal no voluntari o la durada dels contractes.
A Espanya més del 85% dels contractes temporals no arriben a l'any. També a Espanya, Portugal o Finlàndia, més del 75% de dones treballadores, en situació de desocupació l'any anterior, treballaven temporalment, és a dir, la temporalitat condueix a l'ocupació; no obstant això, a Espanya, França o Itàlia, més del 30% d'aquestes treballadores tornen a la desocupació. Treball atípic i atur constitueixen una realitat per a moltes dones amb poca formació i àmplies tasques domèstiques que cauen en un esquer de difícil sortida. Aquesta situació no només qüestiona els seus drets i ingressos actuals, sobretot en països com a Espanya que té escassos serveis socials, sinó que perpetua la precarietat del seu futur laboral i personal29.
29 Jódar, P., Los otros trabajos de las mujeres, La vanguardia digital, (17/10/2004)
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Com es podria solucionar aquesta situació? D'una banda, les institucions públiques a tots els nivells, i en particular l'Estat, han de crear el marc adequat per facilitar l'equilibri. D'una altra, l'empresa ha de replantejar-se la concepció tradicional del treball i de l'organització davant la nova realitat social. I en última instància, la societat ha de canviar esquemes, especialment, referents al rol de l'home en l'àmbit familiar i domèstic i al de la dona en l'àmbit laboral i professional30.
Per concloure podem dir que les últimes investigacions sobre la relació entre el treball i l'ocupació dels homes i les dones han prestat una especial atenció a la importància de l'articulació entre la producció econòmica (ocupació) i la reproducció (llar).
L'enfocament innovador d’aquestes investigacions consisteix en el rebuig d'analitzar les característiques específiques i/o atípiques de l'activitat professional de les dones només en funció de les seves suposades "necessitats". Així, mentre els enfocaments més tradicionals presentaven les modalitats específiques de l'activitat femenina (carreres discontínues, temps parcial, etc.) com a solucions al desig de les dones de "combinar" millor els seus papers, a vegades contradictoris, de mare-esposa i treballadora, els estudis més recents, en termes de relacions socials de sexes, subratllen els inevitables atzucacs que comporta aquest enfocament.
Sense un replantejament simultani del treball assalariat i del treball domèstic, tenim la temptació d'analitzar el repartiment sexual del treball només en funció del pes de les càrregues domèstiques i familiars que recauen de manera desigual sobre les dones. Els seus resultats en el mercat serien inferiors (en termes de qualificacions, promocions, salaris, etc.) perquè el pes de les responsabilitats frenarien les seves carreres. Ara bé, aquest enfocament condueix a "renaturalitzar" el repartiment sexual del treball domèstic, com a quelcom escrit a les característiques genètiques, fisiològiques o psíquiques dels homes i les dones.
30 5 Gomez, Sandalio, Marti, Carlos La incorporación de la mujer al mercado laboral: Implicaciones personales, familiares y profesionales, y medidas estructurales de conciliación trabajo-familia. [http://ideas.repec.org/p/ebg/iesewp/d-0557.html] 17/1/2006
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Atesa la nostra anàlisi i els diferents estudis sobre treball i ocupació realitzats amb l’enfocament de gènere, resulta imprescindible entendre la importància de l'articulació d'un discurs d’àmbit econòmic i domèstic en el procés de producció/reproducció de la situació econòmica i social de les dones. Com ho subratlla Battagliola (1984:63)
"la diferenciació per sexe dels treballs ocupats i de les evolucions professionals es fonamenta en les posicions diferents dels homes i de les dones en el moment de la reproducció, però no n’és conseqüència directa. És, en efecte, mitjançant una política de gestió de personal, un conjunt de normes informals i les estratègies dels actors on es reprodueix el repartiment sexual del treball en el marc de la producció”31.
31 AAVV LES DONES A LA UNIÓ D’EUROPA [http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html] (20/1/2006)
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.4. Apoderament i participació social
Enfortir o apoderar fa referència a permetre que la gent prengui el comandament de la seva pròpia vida. En el cas de les dones, l'apoderament remarca la importància d'augmentar el seu poder i de prendre control sobre decisions i problemàtiques que determinen la seva vida.
L’apoderament de la dona fa referència al poder i a les relacions dins de la societat que s'entrecreuen amb el gènere, la classe social, la raça, la cultura i la història.
El poder està identificat amb l'equitat i la igualtat de la dona i l'home quant a l'accés dels recursos i avantatges. Quan parlàvem de la igualtat de gènere ens referíem a fer realitat l'objectiu d'augmentar la igualtat entre ambdós sexes i enfortir a la dona. Per aquest motiu es fa necessària una revisió del concepte de poder, i que del seu exercici en sorgeixi una altra perspectiva que ens interessi per al desenvolupament des de l'equitat: el poder des de dins, que va més enllà de les definicions oficials, institucionals i, eminentment, patriarcals.
La força interior d'una persona es converteix en poder quan altres persones la prenen en compte i li atorguen aquesta capacitat d'influència social. Per aquest motiu quan parlem d’apoderament ens referim a la presa de consciència de les pròpies capacitats i del potencial d'influir en el nostre entorn.
L’apoderament femení és una mica més que l'accés de les dones a la presa de decisions; és un procés que necessita de l'acte-percepció, acte-reconeixement i acte-valorització de les capacitats, però també, del dret a tenir drets, a iniciar i potenciar els canvis.
“Tenir confiança en si mateixa i iniciativa, capacitat d'adaptació i flexibilitat, motivació i intuïció, practicar una escolta activa i una bona empatia són els
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ ingredients bàsics de la nostra intel·ligència emocional”32. Aquest elements constitueixen la clau del desenvolupament de nous estils de lideratge femení.
6.4.1. Evolució dels drets de la dona a Espanya i a Catalunya
Fa 70 anys que a Espanya la dona vota en igualtat de condicions. Durant una part d'aquest període, va exercir aquest dret en condicions no democràtiques i durant l'últim quart de segle, ho va fer en condicions plenament democràtiques.
L'article 34, de la Constitució Republicana de 1931, va reconèixer la majoria d'edat a partir dels 23 anys i amb la instauració de la Segona República la dona va obtenir el dret de sufragi actiu i passiu: el dret a triar i el dret a ser escollida.
Després del període de la dictadura i des dels començaments de la transició democràtica, Espanya va advertir la necessitat d'impulsar polítiques que garantissin drets d'igualtat per a les dones, sense cap discriminació i es van avançar, en aquesta línia.
A principis de la dècada dels 80 es va crear la Subdirecció de la Dona en el Ministeri de Cultura i, a partir de 1983, es va crear l'Institut de la Dona, organisme autònom que ha estat des d'un principi al capdavant de les polítiques públiques per l'equitat de gènere, que han estat impulsades per tots els governs de la nació des de la seva creació.
Pel que fa a Catalunya, el 1989 per la Llei del Parlament, es va crear com a organisme del Govern de la Generalitat, l’Institut Català de la Dona. En la legislatura actual (2002-2006) s'ha modificat el nom per INSTITUT CATALÀ DE LES DONES.
Respecte a l'evolució dels drets de la dona, reconeguts legalment, podem resumir-los en el quadre següent:
32 García, E., Hacia el empoderamiento femenino http://www.singenerodedudas.com].[21/01/2004]
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Legislació Estat Central
La Constitució Espanyola de 1978 proclama, com a un dels valors suprems de l'ordenament jurídic, la igualtat (article 1) i el dret de totes les persones a la vida i a la integritat física i moral, sense que en cap cas puguin ser sotmeses a tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants (article 15).
Davant la gravetat i envergadura del problema de la violència domèstica en el nostre país s'ha vist obligat a legislar sobre aquest particular. A continuació fem una síntesi de les principals lleis dictades, a nivell d'Estat, que tracten el tema de la igualtat.
Llei Any Text
Constitució Espanyola 1978 Art. 1: un dels valors suprems de l’ordenació jurídica , la igualtat
Art. 15: dret de totes les persones a la vida i a la integritat física i moral, sense que en cap cas puguin ser sotmeses a tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants Art. 9.2 CE obligació d’adoptar mesures d’acció positiva Art.10.2/ 96 vinculen la interpretació de les normes relatives als drets humans i les llibertats fonamentals d’acord amb els tractats i convenis internacionals ratificats per l’Estat Espanyol
Llei 27 31/7/2003 Reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica.
28/9/2003 Seguretat ciutadana, violència domèstica i Llei orgànica 11 integració social dels estrangers
25/11/2003 Reforma del Codi Penal. Llei orgànica 15
2004 Es crea un registre central per a la protecció Reial decret 355 de les víctimes de la violència domèstica.
Llei orgànica 1 28/12/2004 Mesures de protecció integral contra la violència de gènere
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
2006 Recull la paritat en les llistes electorals, Projecte de Llei d’Igualtat entre homes reconeix un permís de paternitat de vuit dies i dones independent dels dies de la mare i obliga a totes les empreses a negociar plans o mesures d’igualtat, depenent de la seva grandària.
Normativa de Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya proclama com a valors suprems de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a totes les persones que viuen, resideixen i treballen a Catalunya.
Document Any Text Estatut d’Autonomia de 12/2006 Catalunya article 19. drets de les dones Capítol I: Drets i deure de l’àmbit 1.Totes les dones tenen dret al lliure civil i social desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats.
article 41. perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el Capítol V: Principis rectors compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d'embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s'afrontin de manera integral totes les
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5.Els poders públics, en l'àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
article 153. polítiques de gènere Capítol II. Matèries de les Correspon a la Generalitat la competència competències exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l'Estat en exercici de la competència que li atribueix l'article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: 1.La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l'establiment d'accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s'hagin d'executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. 2.La promoció de l'associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no- discriminació i de les iniciatives de participació. 3.La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Pla integral de prevenció de la violència de Pla Integral 2000/2004 gènere i d’atenció a les dones que la pateixen.
V Pla d’Acció 2005/2007 V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya.
Avui dia la discussió relativa a la participació política de les dones continua existint. No obstant això, encara considerant l'àmbit formal dels drets polítics adquirits, les dones no han tingut èxit per entrar a formar part, en la mesura suficient, de les institucions polítiques representatives. Es tracta d'un fenomen transversal, en què estan implicats tots els països del món. Si prenem com a referència els països de la UE, la participació política femenina continua baixa.
Normativa internacional
A continuació passem a analitzar quina és la situació de les declaracions i normatives en aquest sentit en l'àmbit internacional, especialment en la UE.
Document Any Text 1979/1999 La Convenció per a l’ eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) i el protocol facultatiu.
1993 La Conferència Mundial dels Drets Humans de Viena.
Declaració 48/104 Assemblea General de les Nacions Unides 12/1993 Eliminació de la violència contra la dona.
1997 Resolució de la comissió de drets humans de les Nacions Unides.
1998 Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional. Resolució de la Comissió de Drets Humans 49 2001 Eliminació de la violència contra les dones.
2002 Informe del Comitè Plenari de les Nacions Unides.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Àmbit de la Unió Europea
Document Any Text Resolució A-44/86, Parlament 1986 Agressions a la dona. Europeu
La Resolució del Parlament 1997 Campanya europea sobre tolerància zero Europeu A4-0250 davant la violència contra les dones.
Recomanació de la Comissió 2000 Europea
La recomanació del Comitè de 2002 ministres sobre la protecció de les dones contra la violència.
Directiva 73/CE del Parlament 2002 Europeu i del Consell.
La decisió núm. 803/CE. 2004 Relativa a la igualtat de tracte entre dones i homes en les condicions de treball sobre la política del desenvolupament.
Àmbit del Consell d’Europa
Document Any Text 1950 La Convenció Europea per a la protecció dels Drets Humans i les llibertats fonamentals.
Protocol núm. 12 2000 Protocol addicional a la Convenció de Roma.
1997 IV Conferència Ministerial sobre dones i Consell d’Europa.
Recomanació núm. 1450 2000
Recomanació núm. 5 2002 Protecció de les dones contra la violència.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
És necessari sensibilitzar a l'opinió pública sobre aquest problema i afavorir la modificació d'una cultura política que avui, encara, considera l'home el protagonista legítim de la direcció de l'estat.
Com es tracta de canvis culturals que han d'incidir en la consciència de la col·lectivitat, serà necessari molt temps, abans que les dones entrin a formar part de manera constant del món polític. Per això, és necessari dissenyar campanyes de sensibilització i avançar en l'establiment de mesures concretes per poder millorar la participació femenina en la vida política a tots els nivells.
Si volem avançar en l'anàlisi de les causes és necessari fer una distinció entre les causes fisiològiques de la baixa presència de dones en les institucions representatives i la falta de proactivitat dels col·lectius femenins en l'àmbit polític. D'una banda, existeixen una sèrie de dificultats objectives que obstaculitzen l'entrada d'una dona a la política, com a exemple, les dificultats per conciliar horari de treball, que imposa la vida política, amb la gestió familiar; per l’altra, s’evidencia autoexclusió que les condueix a emprendre camins diferents als de la política activa.
La desconfiança i la desil·lusió han alimentat i elaborat polítiques alternatives, i potser mereixen una consideració, com són, per exemple, les iniciatives preses des de les associacions de dones per reivindicar drets, accions de col·lectius socials, etc.
6.4.2. La participació de la dona a la política municipal
Si analitzem la situació de la política comarcal i municipal, en les dues últimes legislatures 2001-2004, 2004-2007, respecte al tema de la igualtat, s’evidencia l'escassa representació femenina en càrrecs polítics. Això lluny de ser un cas aïllat a Catalunya, a Espanya, podem dir que es produeix també així, a Europa i al món, i d’aquesta manera es confirma l'enorme dificultat d'integrar les dones en les decisions polítiques.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Càrrecs comarcal Dones Homes
Legislatures 2004-2007 2001-2004 2004-2007 2001-2004
Alcaldies 2 - 10 13
Regidories 24 18 100 107
Fig. 158 Font. Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pels ajuntaments de la comarca
Es dedueix, pel que fa a la composició per sexe als ajuntaments, que la representació femenina és inferior als homes en les regidories, la seva presència no arriba més enllà d'un 10% tenint en compte l’actual33 legislatura. Aquestes dades ens confirmen la dificultat de posar en pràctica els avenços de drets adquirits per les dones i les dificultats a l'hora d'exercir la paritat en l'àmbit polític. En aquest sentit, no perquè els partits no ho vulguin sinó perquè, com es veu en els diferents apartats, la dona tendeix a autoexcloure's de la vida política activa. Aquesta autoexclusió està relacionada amb les seves dificultats per poder atendre tots els àmbits de la seva vida, igual que ocorre en l'àmbit laboral i professional. Problemes que el col·lectiu masculí sofreix menys.
Si fem l'anàlisi dels càrrecs que ocupen les dones en les diferents regidories evidenciem, una vegada més, que existeixen àmbits, igual que en el terreny laboral, que s'associen directament a les dones. Ens referim, evidentment, a l’assistència social, cultura i educació. Majoritàriament, es confirma, també aquí, que els estereotips de rols de gènere són presents en la societat en general.
33 El fet que el nombre d’alcaldesses d’aquesta legislatura siguin dos respon a la reorganització de partit del PSC d’Ulldecona. Des del punt de vista electoral l’única candidata de la legislatura 2004-2007 ha estat la que ocupa actualment l’alcaldia de la Galera.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Regidories per àrees Dones Homes Total 2004-2007 % % % Economia i Hisenda 8 92 100 Agricultura - 100 100 Medi Ambient 8 92 100 Educació 14 85 100 Cultura 42 58 100 Benestar i família 75 25 100 Sanitat 58 42 100 Urbanisme 8 92 100 Festes 25 75 100 Esport 8 92 100 Joventut 58 42 100
Fig.159 Font. Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pels ajuntaments de la comarca
Percentualment podem observar que no hi ha cap regidoria d’Agricultura ocupada per dones en cap dels municipis. Curiosament un dels sectors amb més mà d'obra femenina, però, potser, com hem vist a l'apartat de treball i ocupació, la presència de la dona és més difusa. Hi ha altres regidories com Economia i Hisenda i Urbanisme que són espai exclusivament masculí. Com dèiem es repeteixen, de forma clara, en l'àmbit polític els mateixos estereotips que a nivell social i professional.
Política Municipal 2004-2007
120 Economia i Hisenda Agricultura 100 Medi Ambient 80 Educació % 60 Cultura Benestar i famiíia 40 Sanitat 20 Urbanisme Festes 0 Esport Dones Homes Joventut Fig.160 Font. Elaboració pròpia a partir de dades dels ajuntaments de la comarca
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Si s’analitza la participació de les dones en la vida política, es constata una escassa presència femenina a la màquina governamental, una segregació de dones i d'homes en funció de l'àrea de responsabilitat de la regidoria que ocupen. Aquesta separació és transversal respecte a totes les àrees de la societat. Si comparem la presència de dones en determinades facultats, com la científica i tècnica, respecte a la humanista o també, sense anar més lluny, en la jerarquia d'una gran empresa, també s’hi observa aquest fenomen.
DONES I HOMES EN ELS AJUNTAMENTS DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ PER SEXE I ESTUDIS ACABATS (2005)
FORMACIÓ % DONES % HOMES
Estudis primaris i Graduat Escolar 38 30 Formació Professional - 5 Batxillerat 5 32 Estudis Universitaris 57 33 TOTAL 100 100 Fig. 161 Font. Ajuntaments de la comarca del Montsià
A nivell formatiu, del total de dones que hi ha a la política dels municipis de la comarca del Montsià, el 38% té estudis primaris o ha obtingut el graduat escolar i el 57 % estudis universitaris.
Segons aquestes dades, si comparem amb el total dels homes i la seva formació, es pot afirmar que les dones que participen de la vida política posseeixen més formació acadèmica. Alhora coincideixen, clarament, amb el nivell d'èxit entre dones i homes a la formació primària i secundària i el nivell d'accés i èxit de les dones al nivell d'estudis universitaris. Per citar un exemple, el percentatge d'accés de les dones a la Universitat Rovira i Virgili s'ha situat en els últims cursos acadèmics entre el 68 i 70 %.
La segregació a què fèiem referència a l'apartat anterior, és clarament visible en els càrrecs de responsabilitat de les delegacions territorials de la Generalitat i de les administracions de l'Estat en els Terres de l'Ebre i la província, tal com observem a les taules:
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
SERVEIS TERRITORIALS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DONA HOME A LES TERRES DE L’EBRE Delegació Territorial del Govern de la Generalitat x Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia i Pesca x Serveis Territorials de Benestar i Família a les Terres de l'Ebre x Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre x Serveis Territorials d'Economia i Finances a les Terres de l'Ebre x Serveis Territorials de Comerç i Turisme a les Terres de l'Ebre x Serveis Territorials d'Educació a les Terres de l'Ebre x Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques a les Terres de x l'Ebre Servei Territorial del Joc i d'Espectacles a les Terres de l'Ebre x Serveis Territorials de Justícia Serveis Territorials de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre x Servei Territorial de Mobilitat de les Terres de l'Ebre x Servei Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre x Institut per al Desenvolupament de les comarques de l'Ebre (IDECE) x Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) - Estació x Experimental de l'Ebre Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció x Institut Català de les Dones x Serveis Territorials de Salut a les Terres de l'Ebre x Servei Català de la Salut x Serveis Territorials de Treball i Indústria a les Terres de l'Ebre x Representació Territorial de l'Esport a les Terres de l'Ebre x Fig.162 Font. Elaboració pròpia a partir de dades http://www.gencat.net/generalitat/cas/govern/estructura/organsterrit.htm
Dels 16 Serveis Territorials (ST) només 4 estan liderats per dones. Podem observar que els estereotips de rols de gènere són presents a la societat i, també, es manifesten en els càrrecs representatius dels serveis territorials, ja que els àmbits que s'associen a les dones són, bàsicament, d'atenció a les persones (educació, centre d'acollida i adopcions i Institut Català de les Dones) només el Servei de Desenvolupament de les comarques de l'Ebre sorprèn, ja que té una dona com a cap.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
SERVEIS DE L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT A DONA HOME LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA Subdelegació del Govern x Dependència de l’Àrea Funcional d’Agricultura i Pesca x Dependència de l’Àrea Funcional d’Indústria i Energia x Dependència de l’Àrea Funcional de Sanitat x Servei de Sanitat Exterior x Institut Geogràfic Nacional x Oficina d’Educació i Cultura x Servei Provincial de MUFACE x Dependència del Treball i Afers Socials x Fig. 163 Font. Elaboració pròpia a partir de dades http://www.map.es/
En el quadre anterior encara es fa més palès l'escàs accés de les dones en càrrecs de poder i de presa de decisions.
Aquesta diferència, una vegada més, és conseqüència de conceptes previs socioculturals que condicionen l'organització social, i que determinen l’apoderament d'una franja de la societat respecte a una altra.
Si ens endinsem en l'estructura organitzativa d'una entitat de gran rellevància a la província de Tarragona a nivell de desenvolupament equilibrat del territori per impulsar i afavorir els interessos de les ciutadanes i els ciutadans ens trobem amb el següent:
DIPUTACIÓ DE TARRAGONA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA DONES HOMES Òrgans de Govern President/a 1 Vicepresidents/es 8 CIU 12 Ple PSC 2 9 (Partits Polítics) ERC 2 PPC 2 Junta de Govern 9
Fig. 164 Font. Elaboració pròpia a partir de dades http://www.diputaciodetarragona.net/
La presa de decisions a la Diputació de Tarragona està en mans dels homes, igual que es reflecteix, en el quadre següent, en els càrrecs que ocupen les dones a cadascun dels departaments:
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
DEPARTAMENTS DE LA DIPUTACIÓ DE DONA HOME TARRAGONA GABINET DE PRESIDÈNCIA I PLANIFICACIÓ Coordinador Relacions Institucionals i Protocol x Premsa x Gabinet de Planificació x SECRETARIA GENERAL Coordinadora Governació, Patrimoni i Arxiu x Registre General x INTERVENCIÓ Coordinador Comptabilitat x Serveis Econòmics x TRESORERIA Coordinadora SERVEIS INTERNS Coordinadora Recursos Humans x Contractació i avituallament x SERVEI D’ASSISTÈNCIA ALS CIUTADANS/ES Coordinadora Cultura x Gestió de Centres Educatius x SERVEI D’ASSISTÈNCIA MUNICIPAL Coordinador Secretaria d’intervenció municipal x Serveis jurídics municipals x Serveis econòmics municipals x Enginyeria municipal x Arquitectura municipal x Medi Ambient x Informàtica i Comunicacions x Formació x Actuacions Integrals del Territori x Cooperació al funcionament dels ens locals x SERVEIS D’ASSISTÈNCIA AL TERRITORI Coordinador Serveis Tècnics Territorials x Planificació Territorial x Explotació x Construcció x Control de materials x Conservació x Projectes x
ORGANISMES AUTÒNOMS DE LA DIPUTACIÓ DE DIRECTORA DIRECTOR/ TARRAGONA GERENTE
BASE – Gestió d’ingressos X OASI – Organisme Autònom per a la societat de la x informació Patronat de Turisme de Tarragona x Escola d’Art i Disseny de Tarragona x Escola i Conservatori de Música de Tarragona x Fig. 165 Font. Elaboració pròpia a partir de dades http://www.diputaciodetarragona.net/
Encara que la presència femenina en l'estructura organitzativa departamental de la Diputació és més important que la seva estructura de govern, els rols de gènere tornen a sorgir, són les dones les qui s'encarreguen més de
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
departaments com secretariat, administració, atenció a les persones i educació i els homes, departaments més tècnics. Sobre el nombre de coordinadors/es i representants de cada departament és igual el d’homes que el de dones, però sempre es manté la segregació vertical.
Altres entitats importants a estudiar en el camp de l'accés de la dona en la presa de decisions són les organitzacions sindicals que defensen els interessos de les treballadores i dels treballadors per a una societat més justa, democràtica i participativa, pilars, per a un desenvolupament local igualitari.
ORGANITZACIONS SINDICALS DE LES TERRES DE L’EBRE Estructura organitzativa: DONES HOMES UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS
Unió Territorial de les Terres de l’Ebre SECRETARI GENERAL 1 SECRETARIA D’ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ 1 SECRETARIA POLÍTICA INSTITUCIONAL I SOCIAL 1 SECRETARIA POLÍTIQUES D’IGUALTAT 1 SECRETARIA DE POLÍTICA SINDICAL 1 DEPARTAMENT FORMACIÓ 1 AMIC (AJUDA A L’IMMIGRANT) 1 DEPARTAMENT ELECCIONS 2 DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL 2 DELEGATS/DES COMARCALS 1 IDFO( FORMACIÓ TRABALLADORS/ES) 1 PERSONAL ADMINISTRATIU 2 Fig.166 Font. Unió General de Treballadors de les Terres de l’Ebre
Si ens fixem en el sindicat d'Unió General de Treballadors de les Terres de l'Ebre veiem que la proporció de dones és més del doble ( 11 dones i 4 homes), però el màxim òrgan de poder està en mans d'un home.
En l'àmbit polític és d'extrema importància superar aquesta discriminació i admetre la representació de les dones en qualsevol àmbit de la gestió pública.
Cal assenyalar que la lluita per la participació política no és una lluita aïllada de la resta i els problemes socials que experimenten com a col·lectiu les dones. Però és, sens dubte, en els càrrecs públics on les dones, en general, es poden visualitzar més i, és a partir d'aquesta presència femenina, quan podrem
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ trencar esquemes socioculturals i avançar en la paritat real, no sols estadística, dels organismes polítics a tots els nivells.
En el cas estatal hi ha un partit polític, el partit socialista, que ha proposat una reforma de la Llei Electoral per implantar un sistema de quotes que garanteixi una presència d'homes i de dones més equilibrada en tots els estaments.
El 1988 el Partit Socialista va adoptar un compromís de reservar una quota del 25% dels seus càrrecs de representació. De totes maneres, no només dictant lleis aconseguirem que la paritat política sigui una realitat sinó que el tema és prou complex i està relacionat, un cop més, amb qüestions educatives i culturals que s’haurien de desenvolupar per poder desplegar realment la legislació que es dicti.
En els congressos dels partits polítics s'ha debatut aquesta qüestió i la necessitat d’equilibrar la relació home-dona. Actualment es té el compromís que mai hi ha d’haver més d'un 60% ni menys d'un 40% de qualsevol gènere entre els seus càrrecs i representants públics34. Aquesta actitud governamental, lluny d'impartir exemple, ens indica l'exigència d'accions específiques contra la perseveració d'actituds discriminatòries.
Un fet que podria haver afavorit l'accés als òrgans de decisió per part de les dones és el seu nivell d'estudis. Encara que solem dir que l'alliberament de la dona, en termes laborals, està lligada amb la Revolució Industrial del XIX i amb la Segona Guerra Mundial creiem que no s’ha d’oblidar que la verdadera revolució de la dona comença en el moment que se'ls permet accedir al coneixement de nivell bàsic i superior. Però això es reflecteix en els governs municipals? Observem què ens indiquen les dades de la legislatura actual.
Una vegada analitzat el panorama municipal passem a analitzar quina és la situació a nivell comarcal.
34 http://www.aceproject.org, 13/12/2005
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.4.3. El Consell Comarcal del Montsià i les polítiques de desenvolupament local igualitari
El Consell Comarcal del Montsià és l'òrgan de govern i d'administració de la comarca del Montsià, assumeix la responsabilitat d'oferir diferents serveis en l'àmbit del desenvolupament de polítiques d'igualtat d'oportunitats. Així podem destacar els serveis a la joventut, educació i formació, dinamització econòmica, medi ambient, cultura i esport, assistència social...
Per poder analitzar la incidència i presència de la dona a la política de la comarca presentem els quadres següents que mostren el sexe dels qui han ocupat i ocupen els diferents òrgans de govern del Consell Comarcal des de les dues últimes legislatures i les comissions de la legislatura actual.
A la passada legislatura 2001-2004, dels 23 consellers trobem dues dones, i, a l’actual 2004-2007, la situació ha variat poc, de les 25 conselleries només n’hi ha una d’ocupada per una dona i, concretament la conselleria d'atenció a les persones. Una vegada més es tornen a associar els càrrecs de les àrees assistencials amb la dona.
Aquesta dada no s'allunya molt de la tendència a cada municipi i ens mostra la tendència de la política actual. Això s'evidencia en les dades que presentem a continuació.
Càrrec Nombre Dones Nombre Homes Consell Comarcal
Legislatures 2004-2007 2001-2004 2004-2007 2001-2004
Presidència - - 1 1
Conselleries 2 4 23 21 Fig.167 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Ateses les dades generals, la situació és semblant a la de les alcaldies encara que en aquest cas cap dona ha estat presidenta del consell en les dues últimes legislatures. Si analitzem la distribució d'homes i de dones en les distintes conselleries podrem observar que també la situació és paral·lela a la dels ajuntaments de la comarca.
Àrees Nombre Dones Nombre Homes 2004-2007 Atenció a les persones 1 - Medi Ambient - 1 Educació - 1 Cultura - 1 Dinamització econòmica - 1 Hisenda i especial de comptes - 1 Polítiques territorials, obres públiques - 1 Assistència tècnica als municipis - 1 Esport - 1 Personal i règim interior - 1 Joventut - 1 Fig.168 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal Si ens endinsem a l'organigrama polític i tècnic del Consell Comarcal veiem que els càrrecs de presa de decisions tornen a estar en mans dels homes, fins i tot, la diferència entre la quantitat d'homes i dones en el plenari és abismal només hi ha el 7 % davant del 93% d'homes.
ÒRGANS DE GOVERN DONES HOMES Consell Comarcal del Montsià Plenari 2 25 Presidència 1 Vicepresidents/es 3 Comissions 1 8 Junta de portaveus 5 Junta de govern 1 9 Consell d’alcaldes/ses 2 10 Fig.169 Font. Consell Comarcal del Montsià A l'apartat tècnic, observem com la presència de les dones està vinculada a les àrees que tradicionalment han estat representades: serveis d'atenció a les persones, educació, cultura, etc. Per tant, podem observar com es torna a repetir la segregació vertical, les dones ocupen llocs tradicionalment femenins
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ que estan relacionats amb l'atenció als altres i els homes es dediquen a treballs de gestió, informàtica, dinamització econòmica....
Tècnics/ques per àrees del Consell Comarcal del Montsià Àrees/ Depart. HOME DONA Dinamització econòmica 2 0 Cultura 1 1 Gerència 1 0 Intervenció 1 0 Secretaria 0 1 Serveis d’Atenció a les 2 9 persones Educació 1 2 Assistència Informàtica 2 0 Joventut 1 0 Turisme 1 0 Consum 1 0 Total 13 13 Fig.170 Font. Consell Comarcal del Montsià
Creiem que les dades són prou significatives i que amb aquesta presència femenina en els òrgans de presa de decisions del Consell, moltes vegades, ha de resultar complex fer prevaler la “visió de la dona” respecte a tots aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament comarcal igualitari, ja que el llast dels rols impresos en les persones cap a l'educació i la societat continuen d'una forma evident quan es tracta de parlar de drets i deures de les persones. Encara més si estem parlant d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
Per poder canviar aquesta realitat no només serà necessari que més dones accedeixin als òrgans de presa de decisions política sinó que haurem de dissenyar i desenvolupar plans de sensibilització per als polítics i plans d'informació, sensibilització i formació per als tècnics que són els qui, en definitiva, executen les polítiques en cadascun dels nivells i territoris.
Malgrat la precarietat convé desenvolupar moltes més accions en aquesta línia, polítiques d'igualtat desplegades a nivell territorial. S'està treballant per desenvolupar i implementar estructures a nivell comarcal que puguin afavorir la igualtat d'oportunitats real entre dones i homes.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.4.4. La participació de la dona en el teixit empresarial de la comarca del Montsià
A partir de les dades que presentem a continuació podem observar la presència de les dones als càrrecs de poder i de decisió del teixit empresarial de la comarca. Trobem una escassa presència de les dones als càrrecs directius. Aquesta dada reflecteix, com hem pogut comprovar anteriorment, amb l’anàlisi de la presència de dones a l’àmbit públic, una situació general de baixa representació femenina. Determinar les causes d'aquest fenomen és un procés complex on s’haurien d’analitzar diferents factors. En aquest context considerem necessari, identificar les estratègies perquè aquesta situació no es perpetuï, i detectar solucions que afavoreixin la participació activa de les dones en els càrrecs de decisió. Una de les estratègies que s’estan implementant des de les empreses per fer front a aquesta necessitat, són les mesures de conciliació i la formació contínua.
Segons informes nacionals e internacionals sobre la conciliació entre la vida laboral i personal dels treballadors i treballadores, encara falta un compromís per part dels homes a compartir les tasques domèstiques, això dificulta molt la participació de les dones als càrrecs de poder.
Nosaltres assenyalem la necessitat de tirar endavant polítiques fortes sobre conciliació que tinguin en compte els dos gèneres i una voluntat col·lectiva de superar les dificultats a l'hora d’accedir a llocs de responsabilitat.
ENTITATS ECONÒMIQUES MONTSIÀ CÀRREC Teixit empresarial – Càrrecs de poder CAMBRA ARROSSERA MONTSIÀ PRESIDENT NATURANTAIX PRESIDENT CEMEX ESPAÑA, S.A. DIRECTOR FEDERACIÓ DE COMERÇ D’AMPOSTA PRESIDENTA
Fig. 171 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les empreses
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Si atenem les entitats econòmiques, de les quatre analitzades només trobem una dona que ocupa el càrrec de la presidència; això torna a confirmar la tesi que s’ha explicat anteriorment.
6.4.5. Les polítiques d'implementació de la Igualtat d'Oportunitats i serveis adreçats a les dones de la comarca del Montsià
L'anàlisi efectuada sobre l'existència de polítiques específiques adreçades a les dones en els municipis del Montsià han revelat deficiències importants com la falta de: • Serveis i centres d'informació i assessorament adreçats a les dones, en general, i a les dones immigrants, en particular. • Recursos i actuacions davant del problema de la violència. • Formació específica del personal tècnic encarregat d'atendre les dificultats i els problemes de la població femenina.
En general, podem apreciar falta de sensibilització i de formació per part del personal tècnic municipal en els temes relacionats amb la igualtat d'oportunitats. Això és la conseqüència de la falta de polítiques d'igualtat d'oportunitats tant a nivell municipal com comarcal, ja que en l’ordenació de les polítiques locals i comarcals aquest tema no ha estat prioritari.
Els serveis que existeixen es troben en l'àmbit dels serveis socials o benestar i família, i s’ha tractat la qüestió de la dona com un problema social més, juntament amb d’altres minories socials que necessiten polítiques específiques. L'atenció i assistència a les dones de la comarca es troba entre les accions prioritàries del Consell. Se n’ocupa l'àrea d'Atenció General a les Persones a través del Servei Comarcal d' Atenció a les Dones (SIAD).
Aquest servei va començar a funcionar l'any 1998 i té com a objectiu prioritari oferir assessorament psicològic i/o jurídic, a fi de prevenir i eradicar la violència contra les dones, a través de la informació i l'orientació dins del territori comarcal. Aquest recurs s'ha convertit en un punt de referència per a les dones
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ davant de qualsevol tipus de preguntes relacionades amb la seva situació personal, familiar i/o social.
Per poder donar veu a les dones de la comarca d'una manera conjunta, l’any 1995, es va crear el Consell Comarcal de la Dona, implementant el propi Estatut del Consell de la dóna del Montsià, i va ser el resultat d'una demanda social referent a tots aquells aspectes vinculats amb les dones d’aquest territori.
El Consell de la Dona funciona a partir de l'Assemblea General de la Dona, on hi ha representats tots aquells grups associatius de cadascun dels pobles de la comarca, i proposa, al Consell Comarcal del Montsià, aspectes que puguin repercutir en la millora de la qualitat de vida de les dones
Segons l'opinió d'alguns alcaldes dels municipis, no hi ha necessitat d’una implementació política específica sobre igualtat d'oportunitats, ja que consideren que les noves generacions resoldran el tema de la discriminació cap a la dona en tots els àmbits de la societat: polític, social, de treball, públic i familiar. És només una qüestió de temps. Però, és només temps el que es necessita? Sense cap dubte el temps és important però l'experiència ens diu que no és suficient. Es necessiten actuacions i accions, per part de tots els col·lectius i a tots els nivells, perquè el desenvolupament igualitari entre homes i dones es converteixi en una realitat més enllà de les definicions teòriques i filosòfiques de l'estat del benestar.
No hi ha cap municipi amb serveis específics adreçats a les dones, a excepció del Servei Comarcal d'Atenció a les Dones víctimes de violència: SIAD, amb seu a Amposta. No obstant, a nivell municipal trobem algunes actuacions adreçades a aconseguir un desenvolupament local igualitari però sense molta estructuració, per exemple, dins d'un pla general de desenvolupament local igualitari de municipi. De totes maneres no hi ha dotacions econòmiques que permetin avançar molt més en aquesta línia.
La presència d'una Delegació d'Igualtat i/o d'un tècnic/a d'igualtat, significaria introduir una àrea responsable de l'impuls de les polítiques d'igualtat
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ d'oportunitats tant a nivell municipal com comarcal. La seva existència dinamitzaria i coordinaria el conjunt d'iniciatives que persegueixen millorar les condicions de vida, les necessitats i les demandes de les dones i avançar també en la construcció d'una societat més igualitària.
6.4.6. L'Associacionisme femení
Històricament, el feminisme activista ha depès que les dones prenguessin conjuntament consciència de la situació i lluitessin, físicament i intel·lectualment, contra el domini del gènere masculí.
L'organització cel·lular per a la primera fase del feminisme van ser els cercles domèstics. Les dones es congregaven en privat per planejar les seves campanyes públiques per a l'alliberament polític i legal, un entorn que es limitava a la presència de dones des de l'espai privat amb la finalitat de solucionar els problemes del seu espai públic, campanyes de presència visible de grups de dones que lluitaven contra la solitud silenciada en les seves cases, convertint-se en un signe públic de rebel·lió i activisme femení.
Grups de dones que actuaven juntes, parlaven en públic, marxaven a través dels carrers i transformaven la vida pública realitzant activitats que obrien territoris polítics que els estaven tradicionalment vedats. Durant la segona onada del feminisme, emergent als anys seixanta del segle XX, les dones van iniciar de nou les seves activitats activistes i reivindicatives, fou llavors quan van sorgir novament campanyes i reunions per planificar accions, es van formar grups de promoció que van començar a organitzar cèl·lules per remuntar el moviment feminista35.
En la història de la dona un dels eixos fonamentals ha estat el feminisme que s'ha caracteritzat en totes les èpoques per l'associacionisme. Això s’ha relacionat amb qüestions molt pràctiques com l'exigència d'unió per reivindicar drets, per sortir fora de l'aïllament de l'espai privat, per compartir problemes i
35 Salas M., Una mirada sobre los sucesivos feminismos www.nodo50.org/mujeresred/feminismo-maria_salas.html - 55k, 13/12/2006
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ dubtes. L'exigència de reunir-se sota els mateixos interessos ha dut la seva situació fins al punt de convertir en realitat reivindicacions importants. La realitat de l'associacionisme femení continua avançant i, en els últims anys, el nombre d'associacions continua creixent.
6.4.6.1. Les associacions de dones a la comarca del Montsià
Les conclusions de l'anàlisi fetes sobre les associacions de dones a la comarca del Montsià ens mostren que la majoria d'associacions de dones han estat constituïdes al començament dels anys vuitanta. Estan formades per sòcies d’una edat mitjana de 50 anys, totes s'autosubvencionen per una quota mínima anual i, en alguns casos, reben subvencions (sempre mínimes) dels ajuntaments.
L'objectiu comú de les associacions presents a la comarca és crear un espai i un temps per compartir entre dones, realitzar activitats culturals i d'oci, crear un espai d'informació i sensibilització sobre la qüestió femenina en cadascuna de les poblacions.
Moltes dediquen el seu temps a desenvolupar totes aquelles activitats manuals que abans eren característiques de les mestresses de casa i que ara han de ser gairebé preservades de la desaparició si es vol mantenir la memòria històrica de la seva existència. En gairebé cap de les associacions es porten a terme actuacions conjuntes amb els poders municipals encaminades a millorar la situació de la dona, a prevenir algun dels aspectes que converteixen el col·lectiu femení en un col·lectiu que no té les mateixes condicions que el masculí davant de la societat i del mercat laboral i professional. En diverses associacions trobem una interessant programació d'activitats adreçades a les sòcies que treballen temes transversals com per exemple els cursos de llengua, informàtica, cuina, ioga, viatges..., també n’hi ha sobre la sensibilització de la problemàtica de gènere, encara que en menor quantitat. La majoria gaudeixen del suport i col·laboració del Consell Comarcal, principalment per a aquelles activitats adreçades a la problemàtica de gènere.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Al Montsià, el factor de l'associacionisme posa en evidència una voluntat de compartir interessos, records,…,són activitats que més que una reivindicació de drets o d'assistència i assessorament cap a les dones, són serveis que estan reservats a les regidories específiques dels respectius municipis.
S’evidencia, sobretot, l'absència d'una gran franja generacional, que engloba les dones menors de 45 anys, les quals tenen moltes dificultats per a la conciliació de la seva vida laboral i familiar i que, per això, troben enormes dificultats a formar part de qualsevol associació, perquè se senten identificades amb les seves activitats. Aquesta ha estat una problemàtica comuna a totes les associacions consultades, juntament amb la falta de personal especialitzat i d’un pressupost mínim per impartir conferències, cursos o xerrades d'interès. Tema que progressivament es va resolent a partir de les iniciatives institucionals.
A continuació presentem les dades de les associacions que existeixen a la comarca, indiquem el nom de l'associació, el municipi, el nombre de sòcies/s i l'any de la seva creació: NOM MUNICIPI Nombre Any sòcies Associació de mestresses de casa Amposta 780 1975
Associació de mestresses de casa Sant Jaume d'Enveja 300 1985
Associació de dones de la La Galera 85 1996 Galera Associació de dones San Carles de la Ràpita 800 1980
Associació de dones Masoveres Mas de Barberans 90 1996
Associació de mestresses de casa Sta. Bàrbara 270 1992 associació de dones planeres Associació de mestresses de casa Alcanar 650 1986 d' Alcanar Associació de mestresses de casa Ulldecona 300 1994 d' Ulldecona Associació de mestresses de casa La Sénia 300 1990 de la Sénia Associació mestresses de casa de Godall 150 1996 Godall Associació mestresses de casa Masdenverge 155 1995 dones Masdenvergenques Grup de dones d' Ulldecona Ulldecona 72 1986 TOTAL DONES ASSOCIADES MONTSIÀ 3952
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Entre les associacions consultades, observem una problemàtica comuna com és la integració del col·lectiu de dones magribines, cada vegada més ampli, i que és palès als municipis i barris.
S'assenyala la necessitat d'integrar aquest col·lectiu i el treball dels professionals perquè puguin compartir les seves inquietuds i exigències.
També trobem indicacions de la dificultat d’acudir a cases d'acollida en cas de maltractaments a causa de la reticència de participació de les dones víctimes, que solen aïllar-se i no comunicar-se i, també, de la inexistència d’espais d’acollida. Es demana més informació i professionals que puguin acudir a les associacions.
6.5. Atencions per a la vida
Al llarg de la història, el gènere femení ha quedat relegat, com ja hem dit, a l'àmbit privat, dedicat a l’atenció de la família. Les dones han realitzat el treball domèstic i han dedicat una part important del seu temps a persones de la unitat familiar, principalment, la canalla i la gent gran.
La creixent participació de les dones al mercat laboral ha modificat el paper tradicional de l'home com a sostenidor de la família, des del punt de vista econòmic, però l'assignació de les tasques domèstiques i d’atencions segueixen sent, en la gran majoria de casos, responsabilitat de la dona. L'accés de la dona a tots els nivells educatius i, com a conseqüència, la seva incorporació, cada vegada en proporcions més elevades, a l'activitat laboral extradomèstica i al desenvolupament professional, implica la necessitat de realitzar una sèrie de canvis tant de l'organització de la família com de la societat en general.
La incorporació de les dones al mercat laboral ha posat de manifest la quantitat de treball informal del qual s'han encarregat i s'encarreguen, el seu valor social i la importància de compartir l’àmbit públic i privat. En aquest punt sorgeix la
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ necessitat de definir i implementar polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar. Aquest concepte implica la creació de noves estratègies d'organització del treball i la planificació dels entorns urbans i dels serveis en funció de les necessitats de la ciutadania i de l'organització de temps i espai. A nivell familiar suposa una reorganització real dels recursos temporals no només de les dones, sinó de tots els membres del nucli familiar.
Per fer més viable la conciliació de la vida laboral i la familiar és necessari entre moltes altres coses, generar i facilitar noves maneres de cooperació i compromís entre dones i homes que permetin un repartiment equilibrat de responsabilitats en la vida professional i en la vida privada i la necessitat de promoure addicionalment serveis d'atenció i cura a les persones des de la perspectiva d'un desenvolupament local igualitari.
De fet alguns dels alcaldes i alcaldesses dels municipis del Montsià consideren prioritari aconseguir un desenvolupament local igualitari, la necessària corresponsabilitat entre homes i dones i la creació de serveis que facilitin aquesta conciliació:
“La dona sempre s'ha hagut d'ocupar més de la família que els homes. Hem d'anar fomentant la repartició de les tasques domèstiques i després oferir serveis d'activitats extraescolars i menjadors escolars, per poder facilitar la inserció de la dona al món laboral. Estic convençut que fa falta molt treball de convèncer, de sensibilització, de participar… Sempre s’ha cregut que les dones són les que s'han d'encarregar de determinades tasques. Però cal sensibilitzar també les dones que això no és així i que participin en tot. A nivell polític no es participa prou, fa falta sensibilitzar, incentivar i convèncer. Som nosaltres els qui hem de canviar aquesta situació”. [Entrevista núm. 3. 6-octubre-2005] “Penso que la conciliació hauria d'anar més compartida perquè ara recau quasi en exclusiva sobre la dona i li provoca una càrrega de treball suplementària que d'una altra manera no la tindria” [Entrevista núm. 5. 21-setembre -2005]
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Encara, però, hi ha alcaldes i alcaldesses que creuen que el tema de la corresponsabilitat es dóna de forma natural en les noves generacions:
“De cara a l'home, principalment els joves saben que la dona també treballa i, per tant, ja es preocupa de col·laborar a la casa, això surt de dins. A la nova generació ja no passa el típic que l'home treballava i la dona feia el treball de casa. Ara treballen els dos i els treballs domèstics es fan entre els dos.” [Entrevista núm. 2. 6-octubre -2005]
Si analitzem els serveis d'atenció i cura que ofereixen els municipis del nostre àmbit d'estudi, es demostra una vegada més, que tots solen concentrar-se en les poblacions amb més habitants. Segurament les polítiques que s'han dictat i aplicat fins al moment han tingut més en compte els recursos econòmics disponibles i una distribució que, en cap cas, afavoreix els aspectes socials i educatius, respecte a la quantitat de ciutadans i ciutadanes que potencialment poden utilitzar els serveis.
Són molts els alcaldes i alcaldesses del Montsià que manifesten la falta de recursos econòmics per a la creació en els seus municipis d'aquests serveis:
“El gran problema que ha comportat la incorporació de la dona al món laboral ha estat els serveis socials adreçats als iaios, als fills, que en aquest municipi és una problemàtica prou dificultosa. No som un municipi gran per tenir aquests serveis i això dificulta la incorporació de la dona al món laboral que moltes vegades pensa en quedar-se a casa, ja que ha d’atendre els iaios o fills, i no mantenir el nivell laboral que podríem tenir. Aquesta és la repercussió en aquests pobles petits i rurals”. [Entrevista núm. 6. 17-novembre -2005]
Respecte al paper dels ajuntaments:
“Els ajuntaments hem de crear serveis com centres infantils… i això sempre repercuteix en el municipi que ha de buscar-se la vida, amb recursos propis,
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ però que no els tens...... Els recursos no te'ls donen. Aquí el problema sempre són els diners. Nosaltres sí que voldríem fer una residència per a la gent gran, sí que és prioritària una residència o un pavelló poliesportiu com el que hem fet. Però resulta que les subvencions per al pavelló hi són, però per a la residència no. Són una sèrie de coses que has de sospesar”. [Entrevista núm. 1. 7-novembre -2005]
Respecte a la legislació encaminada a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes podem destacar:
• Llei 39/2006, de 14 de desembre del 2006, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i les seves famílies. • Llei 11/2001, de 13 de juliol, d'acollida familiar per a persones grans. • Llei 22/2000, de 29 de desembre, d'acollida de persones grans. • Ordre, de 3 de desembre de 1997, de modificació de l'Ordre de 4 de desembre de 1995, on es regula el procediment d'accés als serveis socials i programes d'atenció a la gent gran, gestionats per l'Institut Català d'Assistència Social. • Ordre 6/2002, de 10 de gener, per la qual s'estableix el programa de suport a l'autonomia de la pròpia llar, s'obre la convocatòria i s'aproven les bases per a la concessió d'ajuts a persones naturals per a programes del Departament de Benestar i Família en matèria de serveis socials. • Decret 242/1999, de 31 d'agost, pel qual es crea la xarxa de centres, serveis i establiments sociosanitaris d'utilització pública de Catalunya.
El punt de partida d'aquest àmbit d'estudi és que l'atenció i la cura de les persones es desenvolupa, prioritàriament, en l'àmbit familiar i de forma massiva, recau en les dones i, com a efecte secundari, en programes i serveis públics, on l’atenció, una vegada més, torna a recaure professionalment sobre les dones.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Analitzem, a continuació, quina és la situació dels diferents àmbits d’atenció per a la vida i, fins a quin punt, s’assumeixen les seves responsabilitats equitatives des de la perspectiva de gènere.
6.5.1. Infància
Els canvis que s'han produït en les últimes dècades, relacionats amb les condicions de vida i treball, comporten la necessitat d’atendre la infància. Les famílies necessiten cada vegada més trobar un equilibri òptim entre la vida laboral i familiar, per la qual cosa és necessari dissenyar i desenvolupar serveis perquè les persones puguin fer compatibles l’atenció dels fills i filles amb la incorporació de les dones i els homes al món laboral i professional, en igualtat de condicions.
Els/les dirigents polítics d'alguns municipis del Montsià, conscients d'aquest fet, han iniciat actuacions:
“Fa molts anys l'ocupació principal de la dona era tenir cura de la família i de la casa. Actualment té un lloc de treball estable, per la qual cosa es dedica al seu horari laboral i, lògicament, la resta de tasques s’han de fer mitjançant la col·laboració de tota la família. Cada vegada més els municipis i les ciutats es doten de serveis per cobrir algunes necessitats importants. Per això, aquest municipi, a part de llars d’infants que tenim de caràcter privat, s’està construint una residència per a gent gran per tal d’oferir uns serveis suficients per cobrir aquestes necessitats. Això és una evolució més de la societat i un dels factors de la integració de la dona al món laboral.” [Entrevista núm. 8. 2-setembre-2005]
Els centres d'educació infantil (de 0 a 3 anys) es converteixen en instruments imprescindibles d'ajuda a les famílies per garantir la igualtat d'oportunitats d'accés al món del treball entre homes i dones i, al mateix temps, permetre afavorir el desenvolupament integral de la infància. Alguns alcaldes i alcaldesses del Montsià així ho manifesten:
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
“El que sí que hem fet, des de les nostres competències a través d'iniciatives, és afavorir la conciliació i hem creat serveis. És importantíssim l'esforç que estem fent en els centres infantils, de 0 a 3 anys. És un tema vital perquè és el que possibilita en un moment determinat que la dona pugui incorporar-se al món laboral més ràpidament.” [Entrevista núm. 1. 21-octubre-2005]
A la comarca del Montsià l'any 2004, la distribució de la taxa mínima d'oferta de places de 0 a 3 anys era del 30%, percentualment és més o menys la mateixa que a la resta de la demarcació de Tarragona. És important destacar que l'oferta pública és només del 15%, la resta és oferta privada36.
Aquestes dades ens reflecteixen que la xarxa pública i privada no dóna resposta a la forta demanda social i , per tant, és necessari un esforç més gran per part de les administracions públiques.
A continuació presentem el nombre de centres municipals i privats de 0 a 3 anys que hi ha als municipis de la comarca l'any 2005.
36 Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008, del Departament d’Educació de la Generalitat
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Descripció de centres infantils del Montsià, per titularitat, horari i nombre de places Centre Municipi Horari Titularitat Places Alcanar Escola Infantil Girigall 8.00h-19.00h Privada 25 Alcanar Escola Infantil Patufet 8.00h-19.00h Privada 25 Alcanar Escola Infantil Rosa Mari 8.00h-20.00h Privada 25 8.45h-13.00h Amposta Escola Infantil Verge del Carme Privada 50 14:45h-20.00h 8.45h-13.00h Amposta Escola Infantil El Petit Món Privada 58 15.00h-20.00h Sant Carles de 9.00h-13.00h Escola Infantil Paqui Privada 20 la Ràpita 15.00h-18.00h Sant Carles de Escola Infantil El Jardí 8.00h-19.00h Privada 30 la Ràpita Sant Carles de 8.45h-13.00h Escola Infantil Mickey Privada 40 la Ràpita 15.30h-18.30h Sant Carles de Escola Infantil Dino-Parc 8.45h-19.00h Privada 60 la Ràpita Sant Jaume Escola Infantil Els xiquets- 9.00h-13.00h Privada 15 d’Enveja St.Jaume d’Enveja 15.00-19.00h Escola Infantil Nostra Primera 9.00h-13.00h Santa Bàrbara Privada 15 Escola 15.00-19.00h 8.45h-13.00h La Sénia Escola Infantil Bambi Privada 15 15.00-19.00h Ulldecona Escola Infantil La Cuca de Llum 8.00h-20.00h Privada 60 Total places privades 438 9.00h-13.00h Amposta Escola Infantil La Gruneta Pública 75 15.00h-19.00h 9.00h-13.00h Amposta Escola Infantil La Sequieta Pública 75 15.00h-19.00h Mas de 9.00h-13.00h Escola Infantil Municipal Pública 20 Barberans 15.00h-18.00h 8.45h-13.15h Masdenverge Escola Infantil Verge del Roser Pública 15 15.30h-19.00h 8.30h-13.15h Santa Bàrbara Escola Infantil Les Besceroles Pública 60 14.45h-18.00h 7.45h-13.15h La Sénia Escola Infantil Municipal Pública 60 14.45h-20.15h Total places públiques 305
TOTAL PLACES 743
Fig. 172 Font. Elaboració pròpia a partir de dades dels Centres Infantils del Montsià
Els centres infantils públics i privats de 0 a 3 anys es concentren bàsicament a les poblacions més habitades com són Alcanar, Amposta i Sant Carles de la
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Ràpita. Les poblacions més petites com Freginals, la Galera i Godall no disposen d’aquest servei.
L'any 2005, la població infantil de 0 a 3 anys era de 2.343 a la comarca del, s’observa que la distribució de la taxa mínima d'oferta de places de 0 a 3 anys és d'un 32%, per tant, lleugerament superior al total de la comarca. Un any després, l'oferta pública segueix sent menor del 15%, la resta és oferta privada.
Tenint en compte que són generalment les dones les que porten i recullen la canalla en els centres infantils és important l'horari que ofereixen. En molts casos, és un dels factors que determina que renunciïn a l'ocupació.
Observem que un 32% d’aquests centres de 0 a 3 anys, tenen un horari sense interrupcions de les 8.00 h a 19.00/20.00 h. La resta de centres, el 68%, tanquen des de les 13.00/13.15h fins a les 14.45/15.00 h, aproximadament. La majoria de centres solen acabar, al vespre, entre les 19.00 i 20.00 h i obren, al matí, entre les 8.00 i les 9.00 h.
Alguns alcaldes i alcaldesses dels pobles dels quals no disposen d’aquest servei expressen la seva intenció de posar en marxa aquest tipus de serveis: “En principi la llar d’infants, que no tenim, és una actuació prevista. Properament, pot ser d’aquí a un any, se’n posarà en marxa una de municipal gràcies a unes subvencions que hem demanat al Departament d' Educació, ja que pensem que això contribueix a la conciliació de la vida laboral i familiar.” [Entrevista núm. 4. 15-juliol-2005]
En aquests municipis hem pogut recollir, mitjançant entrevistes realitzades als alcaldes i alcaldesses i als regidors i regidores de serveis socials, la importància que tenen les persones grans en la criança i atenció als més petits, ja que faciliten o permeten el treball diari dels pares i les mares: “Hi ha una generació de dones que sempre ha estat a casa, són les que fan de coixí de les filles que treballen, però quan s’acabi aquesta generació, les dones que
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ treballarem fins als 65 anys no podrem fer de coixí, o no ho podrem fer al 100% com ho estan fent ara amb els néts…”. [Entrevista núm. 4. 15-juliol-2005]
“És vital, de cara al futur, incidir en els centres de 0 a 3 anys, ja que encara som una població rural, on el paper dels iaios és important i no és solució i, no ho serà, ja que els iaios tenen unes dinàmiques diferents en l'actualitat. En aquest sentit queda molt de camí per recórrer, però en aquest tema hem de treballar moltíssim.” [Entrevista núm. 1. 21-octubre-2005]
Actualment, els centres infantils de 0 a 3 anys són necessaris per ajudar les famílies. Les famílies actuals necessiten poder compartir l'educació i l'atenció de la infància amb els centres per poder conciliar la vida social i laboral amb la familiar. L'atenció dels fills i les filles continua sent la principal barrera per a la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
Les taxes actuals d'escolarització d’infants menors de 3 anys poden millorar gràcies a l'aprovació pel Parlament de Catalunya, de la Llei 5/2004, sobre la creació de centres infantils de qualitat. Es preveu 30.000 noves places de titularitat pública durant el període 2004/200837. Això ajudaria el desenvolupament local igualitari i, entre altres coses, a recuperaria els índexs de natalitat per corregir l'envelliment progressiu de la població catalana.
Hem de destacar també aquí, com ho hem fet en els apartats 6.1 i 6.2, que no només la incorporació de la dona al món del treball està relacionada amb els serveis d'atenció a la infància i amb les possibilitats familiars de suport per a l’atenció dels més petits (avis i àvies, germans i germanes grans, altres persones del nucli familiar) sinó també amb l'evolució de la població. En aquest sentit, les últimes dècades s’ha produït un important descens de la natalitat així com un augment de l'edat de criança atès que l'edat que es té el primer fill o
37 Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ filla s'ha desplaçat almenys 10 anys, de l'inici de la segona dècada a l'inici de la tercera.
No només hem de considerar la necessitat d'aconseguir organitzar la vida quotidiana respecte als infants, sinó també, respecte a les persones grans del nucli familiar que requereixen una atenció específica, ja que no són autònomes, ja sigui per motius de salut o bé econòmics.
6.5.2. Les persones grans
En els últims anys, s'ha experimentat un descens de la natalitat al Montsià, cosa que comporta un progressiu envelliment de la població. La proporció de persones grans augmenta al mateix temps que la població infantil roman estancada.
Un dels eixos fonamentals a tenir en compte a l'hora de dissenyar i planificar polítiques en l'àmbit local és l’augment del grau d’envelliment, actual i futur que hi ha a la comarca. Com hem pogut constatar, les famílies i, en concret, les dones són qui suporten la càrrega més gran de dependència generada per la gent gran.
Però en els últims anys, la incorporació de la dona al món laboral ha comportat una reestructuració familiar perquè disposa de menys disponibilitat a l'hora d'assistir a les persones grans. De la mateixa manera, com també constatem en les dades presentades a l'apartat de demografia, cada vegada augmenta el nombre de persones que viuen soles.
Davant d’aquesta situació és primordial que els serveis socials donin resposta a les necessitats que sorgeixin en relació amb l’atenció de les persones grans.
Dins l’àmbit de la política local la majoria de municipis del Montsià són conscients d’aquesta realitat i de la importància de posar en marxa actuacions per donar-ne resposta:
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
“ Quant als serveis sociosanitaris, estem construint una residència, una plataforma de serveis importants per poder suplir les necessitats del municipi. I en aquest sentit, podrem arribar a les famílies, ja que sinó les dones tindrien més problemes per sortir de casa i integrar-se al món laboral. Si tens una persona a casa amb Alzheimer és molt difícil que te’n puguis anar. La residència serà a més a més centre de dia, llavors podrà respondre a les necessitats, tant de persones que hi residiran com les que puguin viure a casa seva, però que les anirem a buscar i les tornarem diàriament. Facilitarem que les dones que avui són a casa perquè han de suplir aquestes situacions, es puguin alliberar del servei que han de donar o de la necessitat que té la família i ser més lliure que, en definitiva, d’això es tracta”. [Entrevista núm. 8. 2-setembre-2005]
Des de les administracions públiques s'estan desenvolupant, a poc a poc, diversos serveis per a l’atenció de la gent gran, però aquests són lluny de cobrir les necessitats, tant de persones dependents com de famílies que se n’han de fer càrrec.
Des del Consell Comarcal del Montsià s'ofereix un Servei d'Atenció Domiciliària, que consisteix en un conjunt d'accions que es realitzen bàsicament a la llar de la persona i/o família, entre les quals està proporcionar:
• Atencions personals • Ajuda en la llar • Suport social • .../…
El Servei d'Atenció Domiciliària té cura de la gent gran i la majoria d'accions desenvolupades són assistencials i de millora de la qualitat de vida, amb l'objectiu que aquestes persones puguin romandre i viure de manera autònoma al seu propi domicili. Aquest servei és semigratuït o gratuït per a les persones que no tenen suficients recursos econòmics.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Els professionals que duen a terme aquestes accions són les treballadores familiars i parlem en femení, perquè totes les persones que s’hi dediquen a la comarca del Montsià són dones.
Cal destacar la importància que té el treball no declarat a l'atenció domiciliària. Actualment, gran part de les accions de l'atenció a la gent gran l’estan realitzant les dones immigrants d'una forma no estructurada. Aquesta realitat comporta a nivell laboral moltes deficiències perquè aquestes tasques s’haurien d'estructurar i explicitar, ja que per a la gent gran suposa una gran millora de la qualitat de vida. Però com ja hem comentat, hem d'associar precarietat laboral i col·lectius femenins.
En aquest sentit, és important destacar l'esforç que estan realitzant alguns municipis com Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara... mitjançant la formació i la incentivació a dones de més de 45 anys perquè creïn empreses de serveis a les famílies. A través de tallers ocupacionals se’ls ofereix formació d’atenció domiciliària, assessorament i orientació laboral.
El servei de teleassistència és un altre dels programes que facilita el Consell Comarcal del Montsià, en conveni amb la Creu Roja de Tarragona, destinat a persones que requereixen una atenció continuada per motius de salut o a aquelles que volen gaudir de la seva independència sense renunciar a la seva seguretat. El servei fa possible que prement un botó, els usuaris i les usuàries puguin entrar en contacte directe amb la central receptora, la qual li donarà una resposta immediata i adequada durant les 24 hores del dia, assegurant una resposta ràpida en situacions d'emergència.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.5.2.1. La presència de residències geriàtriques o centres de dia
Aquests centres, cada vegada més necessaris, s’han creat i s’adrecen a persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient i que per les seves circumstàncies sociofamiliars requereixen un espai per viure, alternatiu a la seva pròpia llar.
Residència Centre de dia Municipi Tercera Edat Públic Privat Pública Privada Alcanar - - - - Amposta 1 - 1 - Freginals - - - - La Galera - - - - Godall - - - - Mas de Barberans - - - - Masdenverge - - - - Sant Carles de la - 1 - 1 Ràpita Santa Bàrbara - - - - Sant Jaume D’Enveja - - - - La Sénia 1 - 1 - Ulldecona 1 - 1 -
Fig.173 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (2005)
La majoria de municipis de la comarca del Montsià no ofereixen centres adreçats a l'assistència de les persones grans, dels12 municipis només n’hi ha a Amposta, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia i Ulldecona. Tot i que n’hi ha molts que consideren que són una mesura important a posar en marxa:
“Des de la regidoria de serveis socials estem intentant muntar un centre de dia, amb dos o tres persones que prestin serveis a vuit o deu iaios que necessitin més atenció. Al setembre iniciarem una fase de prova i crec que passarem a l’aplicació real, ja que cada vegada més és una necessitat, entre les malalties d'Alzheimer i problemàtiques especials… la gent gran necessita una sèrie d'atencions.” [Entrevista núm. 6. 17-novembre - 2005]
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Fins ara l'existència d’aquests centres s’ha relacionat amb el nombre d'habitants del poble encara que ja comencen a sorgir iniciatives, a nivell municipal, més relacionades amb les necessitats dels seus habitants que amb la grandària de la població. Santa Bàrbara n’és un cas, ja que té un centre de suport de dia. L’Ajuntament té intenció de convertir-lo en un centre de dia, a curt termini. També, cal destacar l'aprovació de l'obertura d'un centre de dia a Freginals i el projecte d'un centre de dia a Godall, que es troba en procés d’aprovació.
També cal destacar que alguns municipis han posat en marxa iniciatives com aquestes però no han tingut continuïtat, ja que no hi ha hagut usuaris:
“El centre de dia es va oferir unes hores per a la gent gran, com fan en altres municipis, però no ha funcionat. Hi ha gent que no els vol deixar sols o no està prou mentalitzada. S'ha proposat i s'ha ofert, però no ha funcionat. Al poble, en general, hi falta mentalització, ja que es pensa que deixar-los en un centre de dia és com si els abandonessis, hi ha una mentalitat retrògrada, segons com. Penso que les noves generacions no tenim aquest prejudici, perquè ho considerem una necessitat.” [Entrevista núm. 4. 15-juliol-2005]
Hem de destacar, també, els programes o serveis de suport als familiars amb persones malaltes d’Alzheimer o malalties neurodegeneratives. Aquestes malalties produeixen una gran deterioració en la vida de les persones que comporta, amb freqüència, una dependència total i absoluta dels qui l’envolten. I una altra vegada més, el paper de l’atenció recau de forma total en les dones de la família. Però aquestes dependències per la seva durada, intensitat i complexitat, ocasionen un fort cost econòmic, social, psicològic...en les persones que en tenen cura.
S'han iniciat importants esforços en aquest sentit a la Sénia, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Ulldecona…, tot i que aquests serveis són oferts en la majoria dels casos des de la iniciativa privada. A part d'oferir teràpia psicomotriu, fisioteràpia… per a les persones malaltes, també s’ofereixen per
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ als qui els atenen i, també, per a les famílies, atenció psicològica, formació, assessorament, teràpia familiar, etc.
Iniciatives com les que acabem d’explicar suposen un important avenç social en la direcció adequada per arribar a polítiques socials encaminades a aconseguir un nivell més alt de qualitat de la població i, al mateix temps, descarregar els col·lectius femenins del pes, en termes de temps i de desgast personal, que fins fa poc suposaven les persones amb malalties greus degeneratives i les que per la seva edat havien deixat de ser autònomes.
6.5.3. Centres sanitaris
La comarca del Montsià està organitzada en funció de tres Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per donar respostes a les demandes sanitàries de la població:
1. ABS Sant Carles de la Ràpita-Alcanar 2. ABS Ulldecona-La Sénia 3. ABS Amposta
Les ABS són unitats territorials elementals, a través de les quals s'organitzen els serveis d'atenció primària. En el territori de cada ABS, es localitza el Centre d'Atenció Primària (CAP) i els consultoris locals. Els municipis més grans compten amb un CAP i els més petits disposen de consultoris locals.
• ABS Sant Carles de la Ràpita- Alcanar: 1 CAP Alcanar i 1 CAP Sant Carles de la Ràpita • ABS Ulldecona-La Sénia: 1 CAP Ulldecona i 1 CAP la Sénia • ABS Amposta: 1 CAP Amposta, 1 CAP Sant Bàrbar, 1 CAP Sant Jaume d'Enveja i consultoris locals a Freginals, la Galera, Godall i Masdenverge. • Mas de Barberans té un consultori local que depèn de Tortosa.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Els CAP són el primer lloc on s'ha d'anar quan es té un problema de salut o simplement es vol prevenir. Quasi tots els centres sanitaris ofereixen atenció contínua les 24 hores del dia, a excepció del CAP d'Amposta, ja que aquest municipi compta amb un centre hospitalari que ofereix específicament servei d'urgències.
Cada ABS té assignat un Equip d'Atenció Primària (EAP) que presta l'atenció al serveis al CAP format per professionals sanitaris (personal mèdic i d'infermeria) i que es desplaça als consultoris.
Aquests professionals ofereixen una atenció integral, que inclou la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties, l'educació en els hàbits saludables i orientació en assistència sanitària.
A la comarca no hi ha cap centre hospitalari de primer nivell només hi ha l'Hospital d'Amposta que té els seus orígens en una iniciativa de la Cambra Arrossera de la població. El va crear a principis del segle XX per donar servei sanitari als seus associats i associades i, que amb el temps, s'ha anat integrant a la xarxa sanitària de Catalunya. Aquest fet obliga la població a desplaçar-se principalment a Tortosa que és el municipi més proper amb hospital i que pertany a la comarca del Baix Ebre. Aquest municipi també ofereix varietat de recursos assistencials i serveis mèdics especialitzats i, per això, és on se sol derivar la població des dels CAP de la comarca del Montsià, quan el problema de salut requereix altres atencions especialitzades, proves diagnòstiques, etc.
Els pacients que requereixen atenció psiquiàtrica i salut mental reben atenció al centre de salut mental a la mateixa comarca, que ofereix servei especialitzat i de suport a l'atenció primària. És l'únic que existeix a la comarca i està situat a Amposta. Dóna cobertura a la població dels 12 municipis . L'equip del centre de salut mental és multidisciplinari i està format per professionals de psiquiatria, psicologia, treball social i infermeria.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
L'assistència sanitària en els centres hospitalaris continua sent un problema, ja que hi ha pobles que tenen l'hospital més pròxim a 30 Km de distància o el que és el mateix, a 30 minuts. Alguns pacients que requereixen atenció immediata s’hi veuen més afectats per aquest fet. Tot i així, l'atenció mèdica immediata que faciliten els CAP ha millorat molt la situació de la societat des del punt de vista sanitari.
6.5.3.1. Els centres de planificació familiar i d’atenció a les dones
Aquests centres són els que ofereixen atenció especialitzada en ginecologia, anticoncepció, sexualitat i aspectes de prevenció de malalties de transmissió sexual, actes de violència sexual, embarassos, etc.
Hi ha dos centres de planificació familiar a tota la comarca, un situat al CAP la Sénia i, un altre, a Ulldecona.
Aquests centres porten a terme una tasca important d'atenció a la dona dins la qual s'inclou la prevenció adreçada a evitar els embarassos no desitjats de dones joves, des d’on són ateses activament i on poden acudir per accedir a la anticoncepció d'emergència.
És important potenciar la creació i difusió d'aquests centres, ja que les dades a nivell de Catalunya mostren que s'ha produït un augment d’embarassos en dones menors de 18 anys, han passat de 787, amb una taxa de 4,0 per mil dones de 14 a 17 anys l’any 1990, a 1.232, amb una taxa de 9,8 per mil dones l’any 2003. La taxa s'ha duplicat en els últims 12 anys. Aquest augment ha anat acompanyat d'un augment important del nombre d'avortaments, que ha passat del 33,3% al 1990, al 62,7% l’any 200338.
38 http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/index.html
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Embarassos en adolescents (14-17 anys) Catalunya 1999-2002 1999 2000 2001 2002 Barcelona Ciutat 8,2 8 10,7 10,6 Costa Ponent 6,6 7,2 8,6 9 Centre 5,3 6,8 6,1 6,9 Girona 7 9,6 9,5 9,1 Lleida 7,1 5,9 6,4 9,9 Tarragona 6 8,4 8,9 8,1 Terres de l’Ebre 6,2 8,8 9,1 8,7 Barcelonès-Maresme 7,2 9,3 8 10,6
Fig.174 Font. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Taxes per 1.000.
És curiós que tot i existir cada vegada més informació i més programes d'educació per a la salut i més possibilitats de fàcil accés a les diferents tècniques anticonceptives, el percentatge d'embarassos en adolescents ha augmentat 2.5 punts en 4 anys. És necessari augmentar la informació i els programes de prevenció d'embarassos per poder invertir aquesta tendència. Per raons òbvies aquest és un problema que afecta més al col·lectiu femení però és fonamental que els programes tant d'informació com de prevenció vagin dirigits a tot el col·lectiu adolescent, tant el femení com el masculí. I serà fonamental, també, afavorir que es doni la informació i prevenció, a nivell social en general, i, en particular, en l’àmbit familiar.
Embarassos adolescents de 14 a 17 anys. Evolució 12
10
8
6
4
2
0 Barcelona Costa ponent Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres de Barcelonès- Ciutat Centre l’Ebre Maresme
1999 2000 2001 2002
Fig. 175 Font. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Taxes per 1000
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
L'evolució dels embarassos en adolescents no ha disminuït gairebé gens des de l'any 1999. La legislació ha millorat força en aquest sentit i es poden adoptar mesures com la interrupció de l'embaràs, que com veiem al gràfic següent, té el seu percentatge més alt en el període adolescent i començaments de la joventut i en el període que va dels 45 als 50 anys.
Percentatge d'interrupcions voluntàries sobre el total d'embarassos per grups d'edat. Catalunya 2003
15-19 20-24 25-29 30-34 35-39
40-44
45-49 0 102030405060
Fig. 176 Font. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit tornem a referir-nos a la necessitat d'educar sobre aquests temes. No per prendre decisions arbitràries sinó per capacitar les dones perquè siguin capaces de valorar la situació en la qual es troben i puguin decidir, amb criteris clars, que és més convenient en cada moment de la seva vida.
6.5.4. Desigualtats en salut
A Catalunya existeixen desigualtats importants de salut segons el sexe. L’estudi realitzat pel centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris de la Fundació Jaume Bofill conclou que existeix una evidència clara que les dones viuen més temps, però la major part d'aquests anys addicionals els viuen amb salut física deficient i/o amb trastorns mentals. L'esperança de vida de les dones a Catalunya l'any 2002 era 83,4 anys i 76,9 anys els homes39.
39 Borrell, C. i Benach, J. (2002): Les Desigualtats socials en salut a Catalunya, Informe del CAPS (Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris i la Fundació Jaume Bofill). Fundació Jaume Bofill
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
S'ha de tenir en compte, en aquest sentit, l'impacte que tenen les diferències en l'àmbit laboral i domèstic entre dones i homes i l'educació per a la salut que reben uns i altres. Aquest serà un dels elements clau per garantir que el temps de més que viuen les dones siguin anys en els quals es gaudeixi d'una bona qualitat de vida.
Segons les conclusions dels estudis del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya “els comportaments menys saludables prevalen més en els homes que en les dones, com per exemple els homes fumen més i consumeixen més alcohol que les dones40 . Tot i això l’autopercepció de l'estat de salut dels homes és millor que la de les dones. Aquestes tenen una percepció pitjor del seu estat de salut i de la seva qualitat de vida. Les dones realitzen més visites als professionals sanitaris i consumeixen més medicaments, mentre que els homes tenen una freqüència hospitalària més alta que les dones excepte l'edat fèrtil de les dones41.
Es fa palesa la necessitat d’ajudar a prevenir determinades alteracions de salut, principalment a partir de l'època en què finalitza el període de fertilitat femenina i és fonamental ajudar a treballar l’autoestima per tal que les dones tinguin una imatge de si mateixes més positiva.
6.5.5. Algunes experiències per a la millora de l’atenció per a la vida
El Consell Comarcal del Montsià va iniciar un projecte, el mes de novembre del 2005, amb l'objectiu de promoure els serveis de suport a les famílies. El Consell Comarcal firma un conveni de col·laboració amb la finalitat de cofinançar aquest projecte a través del Fons Social Europeu i el Departament d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
40 Salut i els serveis sanitaris a Catalunya: la visió dels ciutadans l’any2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/salservesanicata2002.pd 41 Salut i els serveis sanitaris a Catalunya: la visió dels ciutadans l’any2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Aquest projecte s'ha anomenat “Xec Servei Montsià” i neix amb l'objectiu de desenvolupar un sistema de serveis d'atenció domiciliària a la comarca, amb la finalitat de cobrir les necessitats de la població en l'àmbit de l'atenció personal. Aquests xecs tenen un valor de 4,28 € que cada persona de la comarca pot utilitzar com a descompte en la contractació de serveis d'atenció a les persones amb algun tipus de dependència, bàsicament gent major i persones amb disminució. La sol·licitud es realitza als Serveis Socials del Consell Comarcal. Els serveis els presten empreses especialitzades en l'atenció de les persones que són contractades per consell i dinamitzen, d'aquesta manera, el mercat laboral i afavoreixen la creació d'empreses d’aquests tipus.
Aquests projectes ajuden també a regular l'economia submergida, ofereixen serveis professionalitzats, ja que com s’ha dit, en alguns municipis aquestes activitats són realitzades per persones que treballen sense contracte laboral i sense cap titulació.
El 31 de desembre del 2005, el Consell Comarcal del Montsià ha liquidat una quantitat de 700 xecs a la població dels municipis del Montsià.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.6. Les dones a la història, la tradició, la transmissió d'informació i la cultura de la zona
“El silenci pesa sobre les dones com un fosc mantell. Mils i mils desafien silenciosa, quasi invisiblement pels racons d'una història que les desconeix, les fa callar, les desdibuixa, o senzillament no les anomena…”42
Malgrat els grans avenços que han tingut les dones en tots nivells i els pronòstics que els asseguren temps de lideratge per al segle XXI resulta difícil, des dels llibres d'història, tenir informació d’aquesta meitat de la humanitat, que al llarg dels segles continua romanent a les ombres.
A cada país pot existir una heroïna o una figura científica o del món de l'art que sigui de reconegut prestigi, però a quasi tot arreu sobren els dits de la mà per comptar quan se'ls anomena. A la majoria dels casos, són poques les dades que s’han pogut anar recopilant. Moltes són conegudes com "la mare de...", "la filla de...", "l'esposa o l'amant de...". Potser és més fàcil constatar l'absència de noms de dones posats als carrers i avingudes de les ciutats. Majoritàriament corresponen a verges o santes.
Hem après, ensenyat i escrit una història “ocupada plenament per la figura de l'home –batalles, conquestes, l'econòmic i el social, la política i allò que és sagrat”43. Segles sencers de civilització, guerres i batalles, epidèmies, el naixement de les ciutats o la vida agrícola sota el feudalisme s'han comptat sense incloure les dones. La història dels homes s'ha estès a la història de la humanitat.
Les primeres persones que han indagat sobre el passat de les dones han estat els col·lectius feministes de formació universitària, sense ser historiadores44. Aquesta història de les dones sigui quin sigui el seu nivell de sofisticació, forma
42 Serie Protagonistas de la Historia, Ministerio de Desarrollo Humano, Coordinadora de Historia, Publicada en La Paz, Bolivia, 1995/1997 43 Perrot Michel, Le Monde, 31 d’agost, 1995 44 Anne Pérotin-Dumon, El género en historia, http://www2.sas.ac.uk/ilas/genero_primera_introduccion.htm, 13/ 11/ 06
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ part d'un procés de presa de consciència anàloga a la dels pobles colonitzats i els oblidats de la història oficial. La història dóna a l’ésser humà consciència de si mateix, de la pròpia identitat, la posició en el temps, la continuïtat”45.
Rellegir i interpretar la història en clau femenina no significa només rescatar el protagonisme de les dones en el passat sinó presentar instruments per repensar la dinàmica històrica en el seu conjunt. Com diu Mary Nash, fundadora del Centre d'Investigació Històrica de la Dona a la Universitat de Barcelona, creat 1982 i dedicat a la investigació i docència de la història de la dona, quan s'estudia la societat contemporània que s’hi ha d'estudiar el paper de les dones. La mirada amb perspectiva de gènere de la història permetrà tenir una perspectiva de l'impacte tan diferent que ha tingut per a homes i dones la industrialització del segle passat, les revolucions liberals del segle XIX o els moviments democràtics durant el segle XX.
Cal reinterpretar la història, qüestionar-se tot allò que s'ha après fins a l'actualitat, incorporar les noves dades i les noves categories. Si entre els fets històrics només analitzem les activitats com la guerra i no la producció de teixits i aliments, la possessió de propietats en lloc de la producció i el treball, la dona quedarà fora. El resultat ha de ser necessàriament la transformació de la nostra visió del món i de la història46.
En l’anàlisi, tant dels 12 Municipis de la comarca del Montsià com de la ciutat de Tarragona, trobem un important buit de transmissió històrica de la vida i l'evolució de les dones, tant oral com escrita. En els municipis, no existeixen accions vinculades a la promoció de dones que van viure i van nàixer a la zona. Investigacions, jornades temàtiques, reconeixements públics, premis, etc, són accions territorials que podrien ajudar en aquest sentit.
45 Lefebvre, Georges, La naissance de l’historiographie moderne, Paris, Flammarion, 1971
46 Montserrat Boix, La historia de las mujeres, todavía una asignatura pendiente. http://www.mujeresenred.net/. 13/11/2005
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Actualment s'està procurant recuperar, a través de la memòria oral, testimonis de dones que han participat en el desenvolupament de la societat i que han tingut un paper fonamental durant la guerra civil i la dictadura. Podem citar com a exemple: “Les dones del 36”, grup de dones majors de 80 anys, sobrevivents de la Guerra Civil, que al 1997 es van constituir a Barcelona per recordar a les noves generacions que els avenços polítics i socials dels quals avui gaudeix la dona no van començar el 1975. Són un grup de dones que va als instituts, universitats, associacions, centres culturals, etc. i que expliquen la història invisible de moltes dones que juntament amb els homes van ser veritables heroïnes de la Guerra Civil Espanyola.
D'alguna manera, les associacions de dones d'aquest territori també poden exercir aquest paper de recuperació de la memòria històrica encara que necessitarien més recursos, més visibilitat i més atenció per part dels poders públics per destacar més el seu paper social. Encara que els seus objectius fonamentals no solen ser reivindicatius, podrien cobrir un gran ventall d'activitats relacionades amb la conveniència de fer visibles les seves activitats personals professionals i socials desenvolupades al llarg de la seva vida.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.7. Urbanisme i accés als recursos
6.7.1. Els equipaments esportius
En el conjunt de l'oferta d'equipaments esportius en la comarca del Montsià, podem dir que són més presents en els municipis amb més habitants, ja que els més petits sempre disposen de menys recursos com Freginals, Mas de Barberans, Godall…
La pràctica esportiva dels joves en els municipis de la comarca es realitza en gran part en estructures i equipaments públics, encara que cal destacar també que una gran part de la població com les dones realitzen la pràctica esportiva en gimnasos privats. Per tant una proposta d'equipaments esportius ha de tenir en compte aquesta realitat i plantejar com afavorir-la.
Cal destacar que s'inverteix en general, en equipaments per a la pràctica d'esports masculins d'equip com pavellons, sales cobertes, pistes poliesportives i, en menor quantitat, en equipaments o en programes per fomentar l'esport més practicat per les dones com la gimnàstica de manteniment, natació…
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Equipaments esportius municipals
Municipis Complexos Pistes esportives Piscines esportius
1 2 Alcanar 1 (camps de futbol)
4 1 Amposta 1 (pista d’atletisme, camp de futbol,
pista coberta, pista de skate) 2 - Freginals - (camp de futbol, pista
poliesportiva) 3 La Galera - (pista de trial, camp de futbol, 1 pista poliesportiva) 2 Godall - 1 (pista futbol sala, camp de futbol) 1 1 Mas de Barberans - (camp de futbol) 1 Masdenverge 1 1 (pista poliesportiva) 2 Sant Carles de la Ràpita 1 (pista poliesportiva, camp de 1 futbol) 2 Sant Jaume d’Enveja - (camp de futbol, pista 1 poliesportiva) 2 Santa Bàrbara 1 (camp de futbol, pista 1 poliesportiva) 3 La Sénia 1 (camp de futbol, pista 1 poliesportiva) 2 Ulldecona 1 (camp de fútbol, pista 1 poliesportiva)
Fig. 177 Font. Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes dels Ajuntaments
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6.7.2. Equipaments TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)
Quant als equipaments en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, cal destacar que els municipis més petits com Mas de Barberans, la Galera, Godall…, no compten amb cobertura d'ADSL per connectar-se a la xarxa amb una velocitat adient. Podem observar en el quadre següent com es torna a repetir com en altres ocasions, que hi ha més recursos com més gran és el municipi, com a Amposta, Alcanar…, però a penes es duen a terme programes de formació adreçats a col·lectius especials. És important fomentar l'accés a la informació i a les comunicacions de la població en general, ja que d'aquesta manera augmenten les possibilitats de difusió i intercanvi de coneixements. En aquest sentit és important posar en marxa mesures per superar les limitacions d'accés a la informació i al coneixement de manera oportuna.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Equipaments TIC Municipals 2005
Formació Formació Telecentres Programes col·lectius privada Mitjans de d’apropament comunicació Municipis Públics Privats especials (TIC) (TIC) (TIC) x - Alcanar ràdio/ Alcanar - x x revista local. TV local/
Amposta ràdio Amposta/ x x x x x revista local.
Freginals ------revista trimestral La Galera - - - - x (LA Veu del Pla) TV local Godall - - - x x
Revista local Mas de Barberans - - - - -
Ràdio municipal/ Masdenverge x - - - x Butlletí informatiu Revista Ràpita/ Sant Carles de la Ràpita - - - x x Ràdio Ràpita/ TV local
Sant Jaume d’Enveja x - - x x Revista Delta
Ràdio local/ Santa Bàrbara x - - x x revista local. Revista local/ La Sénia x - - x x TV local. Radio local/ Ulldecona x - - x x TV Local.
Fig. 178 Font. Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes dels ajuntaments.
6.7.3. Equipaments culturals
Cal destacar l'escassa presència de cinemes, auditoris i teatres, encara que en alguns municipis es duen a terme algunes activitats en l'època estival. No obstant això, és important la presència de les Cases de Cultura en quasi tots els municipis, a excepció dels més petits.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Equipaments culturals municipals 2005
Municipis Biblioteques Teatres Cinemes Auditoris Cases Cultura - Alcanar 2 - - 1
Amposta 1 2 1 - -
Freginals - - - - -
La Galera 1 - - - 1
Godall - - - - 1 Mas de Barberans 1 - - - 1 Masdenverge 1 - - - - 1 Sant Carles de la Ràpita 1 1 - -
Sant Jaume d’Enveja - - - 1 2
Santa Bàrbara 1 - - - 1
La Sénia 1 1 - - 1 Ulldecona 1 1 - - 1
Fig. 179 Font. Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes dels ajuntaments
6.7.4. Els carrers
Si analitzem els carrers de la comarca del Montsià observem com el nombre de carrers amb nom d'homes supera en gran mesura el de dones. Els pocs carrers que existeixen amb nom de dona corresponen a verges, santes, etc. (Santa Anna, Santa Bàrbara, Verjurat del Pilar, Verjurat del Montserrat, Mare de Déu de la Ràpita…), al contrari del que succeeix amb els carrers amb nom d'home. No se sol fer referència a la dona per la seva professió, en canvi, trobem varietat de carrers que fan referència a metges, arquitectes, filòsofs, doctors, alcaldes, enginyers, escultors, pintors, etc. (Antoni Company, Mestre Guarch, Escultor Querol, Doctor Ferran, Doctor Robert, Cervantes…).
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
MUNICIPI DONES HOMES TOTAL CARRERS AMB NOM DE CARRERS DONA Alcanar 6 61 279 Maria Benlliure Santa Anna Santa Teresa Verge del Montserrat Verge del Carme Verge del Pilar Amposta 3 18 49 Agustina d'Aragó Assumpció de la Verge Amàlia Freginals 4 7 26 Mercè Santa Bàrbara Verge Montserrat Verge Socors La Galera 1 6 38 Santa Bàrbara Godall 1 13 33 Mare Teresa Blanch Mas de Barberans 1 4 20 Santa Teresa Masdenverge 1 2 36 Santa Bàrbara Sant Carles de la 6 50 232 Mare de Déu de Montserrat Ràpita Mare de Déu de la Ràpita Mare de Déu del Remei Santa Eulàlia Santa Teresa Santa Bàrbara Santa Bàrbara 3 47 165 Mare de Déu de la Cinta Mare de Déu de Montserrat Mare de Déu del Pilar La Sénia 2 37 153 Santa Bàrbara Verge de Pallerols Ulldecona 4 54 125 Germana Josepa Immaculada Santa Bàrbara Santa Bàrbara
Fig. 180 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de http://mercuri.icc.cat/website/
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
7. Conclusions A partir de totes les dades presentades sobre la situació de la dona a la comarca del Montsià es poden extraure una sèrie de conclusions que presentem a continuació ordenades amb la mateixa seqüència de l'informe.
7.1. Generals - La situació de la dona ha millorat molt a Espanya i a Catalunya durant el segle XX. Encara i així hem de tenir en compte que el veritable canvi social en el nostre estat s'inicia a finals de la dècada dels 70 del segle passat, quan comença el període democràtic.
− Legislació sobre igualtat. Hi ha legislació, informes i plans d'actuació a diferents nivells: • Internacional (UE) • Estatal • Autonòmic − La legislació relacionada amb polítiques de gènere i d'igualtat d'oportunitats no sempre s'ha correspost amb una sèrie d'actuacions efectives en els territoris que hagin disminuït les desigualtats entre home i dones. − La incorporació de les dones, de forma generalitzada, al món laboral i professional no ha significat, necessàriament, més reconeixement dels seus drets com a persones treballadores en igualtat de condicions que els homes. − La igualtat de drets i d'oportunitats per a tota la ciutadania continua sent una de les assignatures pendents de l'Estat del Benestar. − Disposem d'un primer informe de la situació de la dona del Montsià amb dades diferenciades per municipis i per sexe. Ens permetrà tenir una visió real de la situació actual de la igualtat en la comarca per poder dissenyar i desenvolupar plans de desenvolupament local igualitari.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
7. 2. Població - La piràmide general de la població de la comarca segueix la mateixa pauta que les piràmides de Catalunya o d'Espanya. La base de la piràmide cada vegada és menor, la qual cosa ens indica hi ha molta més població gran que jove això té repercussions en l'àmbit professional, en la dinamització de l'economia i en els nivells de dependència senil. - La distribució de la població de la comarca entre homes i dones és quasi al 50%, tot i que hi ha una lleugera superioritat d’homes. - La inversió de la tendència de les piràmides de població comença a notar-se en els municipis grans i mitjans, gràcies a un lleuger augment de la natalitat en l'últim període i l'augment considerable de la immigració. Continua sent preocupant en els municipis més petits, ja que en alguns la població de més de 60 anys constitueix el 50% de la població. - El 67% de la població de la comarca es troba a la franja d'edat entre els 15 i els 64 anys.
Respecte a la dependència juvenil (1981-2004) - El descens de la natalitat ha fet disminuir, l'índex de dependència juvenil. No hi ha diferències significatives entre homes i dones en aquesta franja d'edat. Ha passat ha estar entre el 20-35% al 10 i el 20%.
Respecte a la dependència senil (1981-2004) Aquest aspecte està relacionat amb l'envelliment de la població.
En els municipis grans i mitjans: • Municipis grans i mitjans: - Amposta, la Sénia, St. Carles de la Ràpita, Alcanar: [Homes 20- 26%; Dones 25-34%] - Santa Bàrbara: [Homes 28-31%; Dones: 31-44%] - Sant Jaume d'Enveja: [Homes: 10-20%; Dones: 30-37%]
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
En municipis petits: • Municipis petits: - Masdenverge: [Homes: 20-35%; Dones: 28-40%] - La Galera: [Homes 38% ; Dones 56%] - Godall: [Homes 45%; Dones 60%] - Mas de Barberans: [Homes 40%; Dones 52%] - Freginals: [Homes 40%; Dones 50%]
- Hi ha molta diferència entre el nombre de dones i d'homes de més de 65 anys que viuen sols a la comarca. Al 1991 hi havia 201 nuclis familiars de mares solteres amb fills que l’any 2001 passen als 408.
- La substitució generacional (1981-2004)
- En els municipis grans i mitjans ha passat d'1 a 1,5, tant en homes com en dones. - En els petits ha passat de ser inferior a l’1 a situar-se entre l'1 i l'1,5, tant en homes com en dones.
- La taxa de natalitat (1981-2004)
- Tendència a la recuperació en l'últim període. Es troba en aquest moment entre el 10 i el 15 %.
- La taxa de mortalitat (1981-2004)
- Segueix la mateixa tendència en homes que dones, encara que aquestes tinguin una esperança de vida més elevada. S'ha mantingut durant aquest període. Va del 2 al 16 % en les dones i del 18 al 32 % en els homes.
- Edat mitjana de maternitat (1981-2004) - Ha anat augmentant dels 27 als 33 anys.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
- El Saldo Migratori - Les dades del 2004 indiquen que és positiu en tots els municipis de la comarca menys a Mas de Barberans.
7. 2. 1. La immigració en la comarca del Montsià: Segueix la mateixa tendència que a la resta de Catalunya, en general, però podem destacar algunes qüestions: - Arriba molta més població del continent europeu, en concret dels països de l'est. - Alguns municipis de la comarca ja arriben a tenir un 20% de la seva població immigrant com és el cas de la Sénia. - La proporció d'arribada d'homes i dones té la mateixa tendència que a la resta de Catalunya, excepte en el cas de la comunitat d'Amèrica Llatina. Al Montsià arriben més dones que homes. - La recepció de població estrangera està molt relacionada amb la grandària del municipi. Els que en reben més són els més grans: Alcanar, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona. - La taxa d'ocupació d'homes i dones immigrants és quasi la mateixa (està en el 85 i 80% respectivament).
7. 2. 2. Respecte al tipus de nuclis familiars (1991-2001) − Els nuclis familiars tipus són parelles amb fills sense altres persones. Aquesta tendència s'ha mantingut quasi en la mateixa proporció al llarg dels 10 anys. - Augment important dels nuclis de mares solteres amb fills en aquest període, però amb poca variació des de 1996.
Respecte a l'estat civil (1991-2001): • Els dos majoritaris són solters i casats amb una proporció semblant encara que lleugerament superior els casats. • Augmenta sensiblement la proporció de separats/des i divorciats/des.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
• Es fan explícites, també, les parelles de fet a partir de 2001. La tendència és semblant en homes i dones que es troben, principalment, a la franja d'edat que va dels 20 als 50 anys.
7. 3. Educació: - Hi ha una quantitat insuficient de places per escolaritzar la població de 0 a 3 anys. De totes les existents, només hi ha un 15% que són públiques. - El nivell de permanència de les dones al sistema educatiu és superior als homes. - Hi ha més dones que finalitzen els estudis de primària i secundària i amb més èxit. - Poc accés de les dones als cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior. - Hi ha un nombre superior de dones que accedeix als estudis universitaris. En alguns sectors la proporció de dones està entre en 80 i el 95 %. - Es mantenen els estereotips masculins i femenins en tots els nivells d'escolarització, però, potser, és més evident a la formació superior. Aquests estereotips tenen clares repercussions en el món laboral i professional i, en el cas de l'opció femenina, per un tipus de perfils professionals determinats. - El nivell d'escolarització de la població del Montsià quant a estudis secundaris i superiors ha augmentat notablement en els últims deu anys. Més en dones que en homes. - Hi ha una dada important que cal tenir en compte. La majoria de persones que estan ocupades tenen estudis de primària i de secundària, tant els homes com les dones.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
7. 4. Apoderament i participació social
- Actuacions a favor de la igualtat d'oportunitats a nivell municipal. Les polítiques de desenvolupament local igualitari es troben en un estat molt embrionari. Tot i que els/les diferents alcaldes/esses reconeixen la necessitat de dedicar atenció a les desigualtats entre homes i dones no hi ha massa actuacions al respecte, per això no podem parlar, encara, d'una verdadera política municipal. - Participació de les dones a la política comarcal i municipal. La participació de la dona en aquests nivells polítics és mínima i, encara menys a nivell comarcal que municipal. o A nivell comarcal, els càrrecs ocupats per dones no arriben al 10%. o A nivell municipal, en les dues últimes legislatures la presència de la dona ha estat entre el 25 i el 30 %. Lluny encara de la proporció 60/40 que es pretén per garantir la paritat. o Les dones continuen a les àrees considerades “típicament” femenines: cultura, educació, benestar social, − Respecte a l'associacionisme femení de la comarca: o Hi ha associacions de dones en tots els municipis i, en els més grans, més d'una. Les dones associades constitueixen un 12 % de la població total femenina de la comarca. o Constitució de les associacions: 1975 1 (Amposta) Anys 80 4 Anys 90 7 o L'edat de les sòcies sol ser de 50 anys o més. Existeix molt poc associacionisme entre les dones més joves. o Activitats: Relacionades amb el món de la llar Relacionades amb oficis tradicionals Informació, sensibilització, formació
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
En general, aquestes associacions tenen pocs recursos i es basen en el treball exclusivament voluntari de les seves sòcies.
7. 5. Treball i ocupació
En aquest cas és fonamental per a la dona desenvolupar estratègies que facin compatible la sortida a treballar fora, de vegades durant tot el dia, amb la possibilitat d'ocupar-se de les tasques familiars.
- És important fer visible el treball anomenat reproductiu, no sols productiu, per poder reconèixer tots els àmbits d'actuació professional de la dona.
- Les taxes i proporcions de població inactiva i desocupada continuen més altes en dones que en homes. Si comparem les dades del 86 amb les del 2001, la taxa d'activitat bruta de les dones del Montsià ha augmentat quasi 20 punts, encara i així, es troba a quasi 30 punts de distància respecte als homes. La taxa de desocupació també és superior en les dones, del 1996 al 2001 ha disminuït 7 punt, en canvi, la dels homes només n’ha disminuït 3. Progressivament les dades es van apropant i les últimes del 2001 expliciten les taxes d’un 10% per a les dones i un 6% per als homes.
- En sectors professionals com l'agricultura, la dona continua invisible i, en el sector de la construcció, la seva presència va augmentant amb els anys, encara que encara hi ha majoria d’homes. Les dades del 2001 sobre el sector serveis manifesten que la proporció de dones de la comarca del Montsià que treballen en el sector ha superat ja els homes. Els diferents sectors professionals continuen tenint un marcat caràcter femení o masculí en funció de les característiques del treball a desenvolupar.
- El salari mitjà anual de les dones respecte als homes a la demarcació de Tarragona és un 35,68 % inferior.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Com a conclusió general podem dir, que la comarca del Montsià segueix les mateixes tendències que la resta de Catalunya en aquells paràmetres que s’han de tenir en compte a l'hora de parlar de desenvolupament local igualitari i que, igual que a la majoria de municipis, s’hi està començant a treballar de manera sistemàtica a l'àmbit polític, però creiem que el gran repte és treballar- ho a escala social.
Cal remarcar, també, que la comarca del Montsià és capdavantera a l’hora abordar, a escala comarcal, el tema del desenvolupament local igualitari a partir d'una experiència conjunta de treball entre tots els municipis, coordinada pel Consell Comarcal per arribar a estructurar una xarxa que permeti compartir problemes, recursos i, en definitiva, estratègies i solucions en pro del desenvolupament igualitari de la ciutadania.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
8. Propostes d'actuació
L'objectiu general d'Equal Igualdader és reduir els desequilibris entre homes i dones en l’àmbit domèstic, privat i públic en cadascun dels territoris en què opera la xarxa plurirregional, potenciant el Desenvolupament Local Igualitari (DLI) que impulsa un model d'ocupació sostenible d'acord amb la protecció del medi ambient.
El Desenvolupament Local Igualitari persegueix: o Incorporar les polítiques d'igualtat d'oportunitats i mainstreaming de gènere en les polítiques locals i sectorials. o Fomentar el desenvolupament local des d'una perspectiva integral. o Eliminar la segregació laboral de les dones. o Fomentar polítiques i serveis que impliquin a tota la societat en l'atenció a terceres persones. o Implicar els homes en la consecució de la igualtat d'oportunitats per a dones i homes. o Estimular el desenvolupament dels sectors socials més desafavorits. o Fomentar la participació d'organitzacions socials en l'àmbit local.
Amb la finalitat d’aconseguir aquests objectius i potenciar el desenvolupament local igualitari en el nostre territori d'actuació proposem les següents mesures que hem diferenciat segons tres àmbits d'actuació:
• Polític:
− Col·laboració i intervenció en el procés d'elaboració i aprovació d'un Pla d'Igualtat per a la comarca del Montsià.
− Intervenció en la Constitució dels Consells per a la Igualtat en els municipis de la comarca.
− Intervenció en el procés de disseny i aprovació a la comarca del Montsià del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD).
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
− Formació en gènere i polítiques d'igualtat al personal polític dels diferents organismes i entitats municipals i comarcals.
• Educació:
− Campanyes de sensibilització a la població en general sobre:
La caracterització del territori des de la perspectiva de gènere i la necessitat de fomentar un desenvolupament local igualitari.
Necessitat de recuperar documentació i testimonis històrics sobre dones, amb la finalitat de reconstruir la nostra història, donar visibilitat i construir la identitat femenina.
La necessitat de construir una cultura de relació entre homes i dones que es basi en un nou contracte social.
L'estat de la qüestió de les dones al món del treball i les mesures de conciliació associades.
Prendre consciència del nou paper de la dona a nivell social i cultural.
Sensibilitzar sobre el tema de la violència de gènere.
Necessitat de trencar des de la infància amb els estereotips de gènere.
- Formació en gènere i polítiques d'igualtat a personal tècnic dels organismes i entitats municipals i comarcals.
- Seminaris de formació adreçats a l'alumnat universitari sobre les lleis que existeixen en matèria d'igualtat d'oportunitats a nivell estatal i comunitari, sobre els esdeveniments històrics que han afectat i afecten la situació actual de la dona a escala social, cultural i política, sobre el desenvolupament de projectes europeus en matèria d'igualtat d'oportunitats…
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
- Definició i integració de les competències transversals i actitudinals en el currículum dels estudis d'educació (magisteri, pedagogia, psicopedagogia, educació social) necessàries per aplicar l'enfocament de gènere de forma transversal en l'àmbit educatiu.
- Generar una guia didàctica que contingui les pautes o indicadors per introduir la perspectiva de gènere en l'àmbit dels currículums de formació dels estudis d'educació.
- Elaborar material de suport per treballar les competències sobre la introducció de la perspectiva de gènere de forma transversal.
- Formació en Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les associacions de dones.
• Societat:
- Intervenció en el disseny i desenvolupament de serveis i recursos estables que fomentin el desenvolupament local igualitari com el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD). - Activar espais de trobada, debat i participació perquè puguin interactuar tots els grups socials, agents clau i persones vinculades directament o indirectament al projecte, com el I i el II Congrés de Dones del Montsià. - Intervenció en el disseny de programes d'organització i gestió del temps adreçats a l'àmbit empresarial.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
9. Fonts de consulta
9.1. Bibliografia
BEL, A; SANZ, J. V.; VILAR, I. (2003) Atles del Montsià. Amposta. Edita: Consell Comarcal del Montsià. ISBN: 84-607-7327-2
BORRELL, l C, BENACH J. Evolució de les desigualtats en la salut a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2005. Polítiques; 48. 299p. ISBN 84-8334-671-0.
CARRASCO, C. (1999): Mujeres y economía. Nuevas perspectivas para viejos y nuevos problemas, Icaria-Antrazyt, Barcelona.
DURÁN, M. A. (1988) De puertas adentro. Ministerio de Cultura. Edt. Instituo de la Mujer. Madrid. ISBN: 84-505-6950-8
JÓDAR, P. Los otros trabajos de las mujeres, La vanguardia digital, 17/10/2004
LÓPEZ, C. (2006): Europa pide una organización innovadora del trabajo para conciliar vida laboral y familiar. La Vanguardia. Domingo 26 febrero de 2006.
NASH, M. (2004): Mujeres en el Mundo. Historia retos y movimientos. Alianza Editorial. Colección Ensayo. Madrid. ISBN. 84.206.4205.3.
9.2. Webgrafia
A.A.V.V. LAS MUJERES EN LA UNION DE EUROPA [http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html] (13/12/2005)
BAANANTE, A.: El trabajo domestico. Análisis económico desde una perspectiva de género. [http://www.uc3m.es/uc3m/inst/MGP/observatorio/publicacion3premio.pdf] (13/12/2005)
Consejo Ibérico para la defensa de la naturaleza [http://www.bme.es/cidn] (19/12/2005)
Centro de Recursos para la ecología socia [http://www.ub.es/cres] (19/12/2005)
Departament de Benestar de la Generalitat de Catalunya: [http://www.gencat.net/benestar/serveis/establiments/gentgran/residencia/index. htm] (20-11-2005)
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: [http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/salservesanicata2002.pdf] (18-11-2005)
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
Departamento de Economía y Hacienda de la Junta de Andalucía: http://www.juntadeandalucia.es/economiayhacienda/economia/estudios/bea/de scarga/TOMO_30/BEA30_065.pdf (18-12-2005)
Enciclopèdia Lliure [ http://ca.wikipedia.org/] (19/12/2005)
GOMEZ, SANDALIO, MARTI, CARLOS. La incorporación de la mujer al mercado laboral: Implicaciones personales, familiares y profesionales, y medidas estructurales de conciliación trabajo - familia. [http://ideas.repec.org/p/ebg/iesewp/d-0557.html] (14/12/2005)
GARCÍA, E., Hacia el empoderamiento femenino. [http://www.singenerodedudas.com]. [ 21/01/2004].
Mapa de llars d’infants de Cataluña 2004-2008, del Departament d’Educació de la Generalitat. [http://www.gencat.net/educacio/depart/mapa_llars_0408.htm] (13/12/2005)
MUNSTER, B. (2006): Mujer, Trabajo y Empleo. [http://www.icap.cu]. (15/12/2005)
Perfiles: (2006) “Impulso legal a la igualdad”, Revista general de política social, nº218. Marzo. ONCE. [http://www.once.es/home.cfm?perfiles=0&opcionp=2&id=41&nivel=2&orden=7] (19/12/2005)
Pla de Salut del Departament de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/index.html (13/12/2005)
SALAS, M. Una mirada sobre los sucesivos feminismos, [http://www.nodo50.org/mujeresred/feminismo-maria_salas.html- http://www.aceproject.org] (15/12/2005)
Tarragona Virtual: [http://www.tarragona.creativeweb.es/virtual/index_c.html] (19/12/2005)
Terres de l’Ebre [http://www.ebre.com] (19/12/2005)
Web de Turisme virtual [http://www.turismedia.com] (19/12/2005)
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
10. Annexos
ENTREVISTA.- (Regidor/a Benestar i Família)
1. Actuacions que s’estan desenvolupant en l’actualitat en el seu municipi per aconseguir un desenvolupament local igualitari i quines necessitats concretes s’hauria de donar resposta immediata, en aquest sentit. (Tallers de sensibilització cultural- desenvolupament de serveis per a la conciliació/formació adreçada a la dona….). - Resultats obtinguts, canvis generats.
2. Quines actuacions es fan per solucionar les necessitats o els possibles problemes que poden sorgir a les dones en relació a l’entorn laboral? (difícil accés a llocs de treball, elevat nombre d’atur, poc o molt qualificades respecte al lloc de treball, problemes per poder conciliar vida laboral i familiar…). - Possibilitat de realitzar actuacions futures relacionades amb aquest tema. 3. Detecten alguna relació entre l’economia informal submergida i les dones locals o les dones immigrants? Es plantegen la necessitat de realitzar actuacions sobre aquest tema? (orientació i formació laboral, assessoria jurídica…).
4. Creu que actualment existeix sostre de vidre per a dones que volen accedir a llocs de direcció? (Les dones no accedeixen a llocs de direcció, tant en el món laboral com en el polític). - Valoració al respecte. - Quines actuacions des de l’ ajuntament creu que es podrien iniciar en aquest sentit?
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
5. Es porten endavant polítiques d’accés i capacitació en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) adreçades a la població, per aconseguir un desenvolupament local igualitari?.
6. Serveis adreçats a afavorir la conciliació familiar: - Integren dins la seva campanya política, línies d’ actuació sobre conciliació? - Perspectives de futur.
7. Quines actuacions realitzen o creuen que han de realitzar-se des del seu ajuntament en un futur, per solucionar els problemes i les necessitats que presenten les famílies monoparentals?
8. Contemplen programes d’actuacions per a les persones que atenen les persones grans? - Com creu que pot millorar l’atenció d’aquestes persones?
9. Quant a l’assistència a la vellesa, ofereixen serveis específics per a la gent gran que viu sola? (servei d’àpats a domicili, companyia, centres sociosanitaris…) - Perspectives de futur per millorar aquests serveis o crear-ne de nous.
10. Quant al tema de la joventut, quins problemes actuals creu que s’han de solucionar i donar resposta des del seu ajuntament? (estereotips de gènere: prevenció i educació, tallers participatius, serveis específics, àmbit laboral del municipi respecte als joves, formació…).
11. Creu que la joventut actual és, o no, més violenta? Què creu que s’ha de fer? - Realitzen actuacions per prevenir la violència de gènere. - Perspectives de futur per actuar en aquest sentit.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
ENTREVISTA.- ( Alcalde/essa)
1. Valoració sobre la incidència de la introducció de la dona al món laboral en el desenvolupament d’aquest territori. (ha estat positiu- negatiu- problemes que s’han generat, millores que s’han generat…..).
2. Actuacions que s’estan desenvolupant en l’actualitat en el seu municipi per aconseguir un desenvolupament local igualitari i quines necessitats concretes s’hauria de donar resposta immediata, en aquest sentit ? (Tallers de sensibilització cultural-desenvolupament de serveis per la conciliació-formació adreçada a la dona….).
3. Activitats tradicionals que generaven riquesa i que han desaparegut o han disminuït. - Causes de la desaparició
4. Aquestes activitats econòmiques que han estat abandonades, segueixen sent necessàries? - Podrien ser recuperades de cara a potenciar nous llocs de treball?
5. Noves activitats econòmiques que les han substituït. - Relació de les dones amb aquestes noves activitats econòmiques. - Contemplen polítiques d’integració de les dones en aquestes noves activitats de treball a curt o llarg termini? (Mitjançant formació: Escoles Taller-Cases d’Oficis-Plans Ocupacionals, creant llocs de treball…)
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
6. Detecten relació entre l’economia informal submergida i les dones o les dones immigrants i es plantegen la necessitat de realitzar actuacions sobre aquest tema? ( orientació i formació laboral, assessoria jurídica…).
7.Existeixen polítiques adreçades a potenciar dones emprenedores i promoure noves empreses? - Actuacions desenvolupades (el capital emprat prové del municipi o de fora). - Contemplen la possibilitat de realitzar actuacions futures relacionades amb aquest tema?
8. Creu que actualment existeix sostre de vidre per a les dones que volen accedir a llocs directius? (Les dones no accedeixen a llocs de direcció, tant en el món laboral com en el polític) - Quina valoració pot fer? (Com creu que es poden solucionar aquests problemes). - Quines actuacions des de l’ ajuntament creu que es podrien iniciar en aquest sentit?
9. Es porten endavant polítiques d’accés i capacitació en TIC adreçades a la població per aconseguir un desenvolupament local igualitari?
10.Quant a la joventut, quins problemes actuals creu que s’haurien de solucionar i donar resposta des del seu ajuntament? ( estereotips de gènere: prevenció i educació, tallers participatius, serveis específics, àmbit laboral del municipi respecte als joves, formació…)
11. Creu que la joventut actual és, o no, més violenta? A què creu que és degut? - Realitzen actuacions per prevenir la violència de gènere? - Perspectives de futur per actuar en aquest sentit.
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
QÜESTIONARI PER DETECTAR NECESSITATS 1. Dades Personals
SEXE: Home
Dona
Localitat de residència:......
Data i lloc de naixement: ......
2. Formació
Estudis primaris: Estudis secundaris obligatoris Universitaris: Any de finalització dels estudis:...... Títol:......
3. Situació laboral
3.1. Treball: Sí No Î En desocupació menys de 6 mesos En desocupació entre 6 meses i 1any En desocupació entre 1 i 2 anys En desocupació més de 2 anys
3.2. Anys d’experiència laboral:......
4. Altres dades
4.1. Discapacitats Sí No Î Discapacitat física Discapacitat sensorial Discapacitat psíquica Discapacitat mental
4.3. Responsabilitats Sí No Î Per ascendència familiars. Per descendència
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
QÜESTIONARI PER DETECTAR NECESSITATS
SÍ 1.És la principal persona responsable del treball domèstic al seu domicili? NO
SÍ 2.Considera que disposa de la informació i els mitjans suficients per trobar feina? NO En cas d’ estar desocupat/ada, quines creu vostè que són les principals raons per les quals es troba en aquesta situació?
No hi ha suficients ofertes de feina al meu municipi ------Em falta formació especialitzada per ocupar un lloc de treball----- Els llocs de treball no s'adapten als meus estudis superiors------No tinc temps per treballar------No vull treballar------No em puc desplaçar a altres municipis, per treballar------Altres ------
SÍ 3. Li permet la seva empresa un horari flexible? NO
4. Li permet el seu horari laboral, adaptar-se a l’horari dels serveis de la seva SÍ comunitat? ( serveis sanitaris, serveis d’ oci, botigues….) NO
SÍ 5. Li proporciona la seva empresa serveis per tenir cura dels seus familiars? NO
6. Els serveis que ofereix el seu municipi per atendre els seus familiars ( llar d’ SÍ infants, serveis per a la gent gran, ludoteques, menjadors escolars…) cobreixen les seves necessitats? NO Quins serveis creu que falten?
Centres residencials------Centres de dia------Centres de respir familiar------Llars d’infants------Menjador escolar------Centres oberts per a infants i adolescents------Ludoteques------Altres------
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA
MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ
7. S’ adequa l’ horari i la freqüència dels serveis mèdics del seu municipi a les SÍ seves necessitats? NO
8. S’ adequa l’ horari i la freqüència dels transports públics a les seves necessitats SÍ per a la utilització dels serveis sanitaris fora del seu municipi? NO
SÍ 9. El centre de planificació familiar del seu municipi cobreix les seves necessitats? NO
SÍ 10. Creu que s’haurien d’ oferir més cursos de formació al seu municipi? NO
Quins cursos de formació creu que fan falta per cobrir les seves necessitats?
Formació ocupacional------Formació en Tecnologia de la informació i la comunicació------Formació per obtenir el títol d’ ensenyament obligatori------Formació per a majors de 25 anys per poder cursar estudis superiors--- Formació sobre participació política i social------Formació sobre el desenvolupament personal, autoestima, creativitat---- Altres------
PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA