Elektra GRAN TEATRE DEL LICEU
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Elektra GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 89-90 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu • ® Elektra Tragèdia en un acte Text d'Hugo von Hofmannsthal Música de Richard Strauss Amb el patrocini de Grupo Tabacalera • Funció de Gala "ASSEIG UE liliÀCIA. 41 TEL £. F a N 216 OI 73 27 de a les 21 funció núm. torn C U8007 I:!AII:(ELUNA Dissabte, gener, h., 46, • e A II: R E II SANT PAU. 6 a A TEL e: F o N 317 a a 46 Dilluns, 29 de gener, les 21 h., funció núm. 47, torn o 8 o o I BARCELONA • Dimecres, 31 de gener, a les 21 h., funció núm. 48, torn D EL REGULADOR BAGuEs RAM8LA DE LES FLORS. 105 Divendres, 2 de febrer, a les 21 funció núm. 49, torn B TELEFON 317 " 74 h., 08002 BARCELONA Diumenge, 4 de febrer, a les 17 h., funció núm. 50, torn T •••••••••••••••• Elektra Klytaemnestra Mignon Dunn Elektra Eva Marton (dies 27, 31 i 4) Ute Vinzing (dies 29 i 2) Chrysothernis Sue Patchell Aegisth Hermann Winkler Orest John Bròcheter El mentor d'Orest Joan Tomàs La confident Rosa Vilar Un patge M.:' Antonia Martín-Regueiro Un servidor jove Antoni Comas Un servidor vell Cristóbal Viñas La zeladora María Uriz 1" donzella Rosa Maria Ysàs 2" donzella Francesca Roig 3� donzella Mabel Perelstein 4� donzella Carme Hernández 5'- donzella Hiroko Shiraishi Director d' orquestra Uwe Mund Directora d'escena Núria Espert Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Escenografia Ezio Frigerio Vestuari Franca Squarciapino Producció Théàtre Royal de la Monnaie Opéra National de Bruxelles Dissen y de llums Bruno Boyer Realització del vestuari Tirelli Perruqueria Damaret Sabateria Calzature Pelli (RCP) Servei de perruqueria Damaret Servei de sabateria Valldeperas Violí concertino Jaume Francesch ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Materials d'orquestra Boosey & Hawkes Music Publishers LTD El CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU agraeix a GRUPO TABACALERA el patrocini d'aquesta òpera Contingut argumental Lloc de l'acció: el pati interior del Palau Reial de Micenes (Grècia) Època: després de la guerra de Troia ACTE ÚNIC Una maledicció pesa des de temps immemorial sobre la dinastia dels Pelòpides a dels Atrides, nom d'aquesta descendència, que ve del fundador Pèlops a del seu fill Atreu; aquest anatema ha escampat l'assassinat i la mort entre els parents de la família del Palau Reial de Micenes. En tornar victoriós de la guerra, Agamèm non, descendent d'Atreu i cap de l'exèrcit grec a Troia, fou assas sinat al banya cops de destral per la seva esposa Clitemnestra i l'amant d'aquesta, Egist. La parella d'assassins volia matar també Orestes, el fill petit d'Agamèmnon, però la seva germana Electra va poder salvar «in extremis» el germà, gràcies a un servent fidel que el dugué a la cort del Rei Strofios a Fòcida. Des d'aleshores Electra suporta maltractaments i les humiliacions pitjors. Tot ves sant els seus planys sobre la sort infligida al pare, i plena de repug nància envers tot allò que l'envolta, Electra no viu més que per al dia de la venjança, per a la qual el mentor d'Orestes, un home inflexible i decidit, prepara la seva pupil-la. Electra es nega a la fuita que li aconsella la jove germana Crisòte mis, la qual sempre somia amb l'amor i amb la felicitat maternal. L'advertència que li comunica Crisòtemis (hom té la intenció de tancar-la a una torre) no espanta tampoc Electra, ans al contrari. Està disposta a una explicació amb la seva mare, quan aquesta, reco berta per amulets i per pedres precioses, s'acosta amb un seguici sacrificial. Clitemnestra cerca quin sacrifici podria oferir per acon seguir el perdó dels déus, a fi que puguin cessar els somnis que la torturen. Electra fingeix hipòcritament conèixer l'únic remei efi caç contra els somnis. Ella arriba a parlar d'Orestes. Presa d'un accés furiós d'odi, esclata finalment de còlera envers la seva mare: aquesta haurà d'oferir d'antuvi la seva sang pels crims que ha comès, abans de trobar la pau. Quan la discussió arriba al punt culminant, és inter JOYEROS rompuda per l'arribada precipitada de la confident de Clitemnes tra, que mussita a cau d' orella alguns mots a la seva mestressa i Cli temnestra se'n radiant i triomfant. F. Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Bcrcelonc-Oê O'Z] (junta Tur6 Pork) va, Tot seguit, Crisòtemis anuncia a la seva germana que dos homes, l'un ancià i l'altre acaben d'arribar; el jove, porten missatge que . Orestes és mort. Electra suplica Crisòtemis que l'ajudi a consumar la venjança aquesta nit. Crísòtemis, però, refusa i fuig. Electra maleeix la germana i decideix realitzar-la, des d'ara, tota sola. Desen terra precipitadament la destral amagada que serví en altre temps per occir el seu pare. En aquest instant, el missatger més jove se li acosta; Electra li llença d'antuvi un esguard desconfiat i temo rós. Ell li narra la fi d'Orestes, però quan Electra li confia el seu nom, ell murmura a la jove desesperada que Orestes encara és viu. Alguns vells servidors entren corrents al pati i abracen, amb gran respecte, els faldons de la vestimenta de l'estranger, el qual revela finalment el seu nom a Electra. És el mateix Orestes. Després d'haver-li expressat l'embadaliment i la joia, Electra, humiliada per la vergonya, refusa l'abraçada del seu germà. La misèria i el dol de la germana recorden a Orestes la seva missió vindicativa. El vell mentor sorgeix a l'entrada del pati i li recorda el seu deure; ales bores Orestes, visiblement impulsat per un estremiment interior, recobra el coratge i entra a la casa, acompanyat pel mentor. Amb l'agitació més gran, Electra es belluga davant la porta com un animal salvatge engabiat. No ba pogut lliurar la destral al germà, però, a l'interior de la casa, els crits penetrants de Clitemnestra reve len aviat que el venjador està realitzant la seva missió. Quan tot seguit Egist, al qual ban advertit apressadament, es precipita al pati a fi d'escoltar la notícia de la mort d'Orestes per boca del missat ger, Electra, amb gentilesa hipòcrita, li illumina amb una torxa el camí fins a la casa. A la crida d'ajut i als crits d'un Egist morent, els servents i serventes acudeixen, i els partidaris d'Egist són ven çuts ràpidament pels servents fidels a Orestes. Clitemnestra i Egist ban expiat llur crim; Electra ba assolit la meta de la seva existèn cia. Ella no escolta pas els crits d'alegria dels servidors fidels, ni els mots encoratjadors de la seva germana, plena de noves espe ranees. En una borratxera de felicitat, Electra ordena a Crisòtemis i als criats que participin en la seva dansa de l'alegria. Després desde 1842 d'haver assolit, en un èxtasi salvatge, el cim de l'embriaguesa, ofe gada per la joia, Electra s'esfondra morta. Plaza San Gregorio Taumaturgo, 6-7 Tel. 93 - 2019666 Fax. 2012080 08021 BARCELONA Elektra Vaig buscar per a Eteetra, de Strauss i Hofmannsthal, un entorn que s'apropés en violència al vòmit incontenible que destillen la música i el text. Una violència propera i reconeixedora, que transformés la prota gonista d'heroïna en animal acorralat. Un entorn que desdibuixés els perfils de bons i de dolents tot creant una confusió enriquidora. Crec que és impossible arribar tan lluny com ho feren Strauss i Hof mannsthal, però ells ens demanen a crits que ho intentem a cada nova producció. Núria Espert Elektra, en la producció del Théátre Royal de la Monnaie ® Elektra Hugo van Hofmannsthal (1874-1929) fou una figura clau en la Viena de fi de segle, quan la ciutat imperial vivia, alhora, uns clars símp tomes de decadència política i un esclat cultural extraordinari, quan es vivia apassionadament la fi d'un món periclitat i s'intuïen les grans crisis que havien de trasbalsar el nostre segle. Fill de pare jueu, que formava part de l'élite econòmica i social de la ciutat, i de mare italiana, tingué una sòlida formació acadèmica -lleis i filologia romànica- i uns coneixements vastíssims no solament de literatura germànica sinó també del món clàssic d'Itàlia, del barroc castellà, de França i d'Anglaterra. Des de molt jove es con vertí, a més, en un dels poetes més estimats, dins el moviment sim bolista, per la bellesa lírica del seu llenguatge i capacitat màgica d'evocació. Però al tombant de segle, el poeta líric esdevé silenciós. Hofmanns thal explica magistralment la seva crisi personal en un breu assaig titulat Ein Brief (1902), conegut com a Lletra de Lord Cbandos, per tal com utilitza la ficció epistolar. L'escriptor sent com la mateixa acumulació d'estímuls culturals que l'havia fet sentir al cen tre d'una esfera perfecta, on tot era igualment a prop i igualment lluny, el porta, ara, a veure's immergit en un món on tot ja ha estat dit, a viure situacions ja viscudes, com un fantasma a ple dia, inca paç d'obrir la boca sense que deu mil morts parlin a través d'ell, amb una llengua morta, lexicalitzada, que se li descompon a la boca «com bolets podrits». Hofmannsthal assaja de superar, a més, el carreró sense sortida on l'havia portat «l'indecent narcisisme de la veu lírica» i l'intent fra cassat de traduir la realitat total del món a través dels mots, tot endinsant-se en l'àmbit més ampli del teatre, per explicar aquesta realitat a través del joc dels individus, i de les forces -obscures, mítiques a socials- que els mouen.