Elektra GRAN TEATRE DEL

Temporada 89-90

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu • ®

Elektra

Tragèdia en un acte Text d'Hugo von Hofmannsthal Música de

Amb el patrocini de Grupo Tabacalera

• Funció de Gala "ASSEIG UE liliÀCIA. 41 TEL £. F a N 216 OI 73 27 de a les 21 funció núm. torn C U8007 I:!AII:(ELUNA Dissabte, gener, h., 46, • e A II: R E II SANT PAU. 6 a A TEL e: F o N 317 a a 46 Dilluns, 29 de gener, les 21 h., funció núm. 47, torn o 8 o o I BARCELONA • Dimecres, 31 de gener, a les 21 h., funció núm. 48, torn D EL REGULADOR BAGuEs RAM8LA DE LES FLORS. 105 Divendres, 2 de febrer, a les 21 funció núm. 49, torn B TELEFON 317 " 74 h., 08002 BARCELONA Diumenge, 4 de febrer, a les 17 h., funció núm. 50, torn T

•••••••••••••••• Elektra

Klytaemnestra Mignon Dunn Elektra Eva Marton (dies 27, 31 i 4) (dies 29 i 2) Chrysothernis Sue Patchell Aegisth Hermann Winkler Orest John Bròcheter El mentor d'Orest Joan Tomàs La confident Rosa Vilar Un patge M.:' Antonia Martín-Regueiro Un servidor jove Antoni Comas Un servidor vell Cristóbal Viñas La zeladora María Uriz 1" donzella Rosa Maria Ysàs 2" donzella Francesca Roig 3� donzella Mabel Perelstein 4� donzella Carme Hernández 5'- donzella Hiroko Shiraishi

Director d' orquestra Uwe Mund Directora d'escena Núria Espert Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Escenografia Ezio Frigerio Vestuari Franca Squarciapino Producció Théàtre Royal de la Monnaie Opéra National de Bruxelles Dissen y de llums Bruno Boyer Realització del vestuari Tirelli Perruqueria Damaret Sabateria Calzature Pelli (RCP) Servei de perruqueria Damaret Servei de sabateria Valldeperas Violí concertino Jaume Francesch ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Materials d'orquestra Boosey & Hawkes Music Publishers LTD El CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

agraeix a GRUPO TABACALERA el patrocini d'aquesta òpera Contingut argumental

Lloc de l'acció: el pati interior del Palau Reial de Micenes (Grècia) Època: després de la guerra de Troia

ACTE ÚNIC

Una maledicció pesa des de temps immemorial sobre la dinastia dels Pelòpides a dels Atrides, nom d'aquesta descendència, que ve del fundador Pèlops a del seu fill Atreu; aquest anatema ha escampat l'assassinat i la mort entre els parents de la família del Palau Reial de Micenes. En tornar victoriós de la guerra, Agamèm­ non, descendent d'Atreu i cap de l'exèrcit grec a Troia, fou assas­ sinat al banya cops de destral per la seva esposa Clitemnestra i l'amant d'aquesta, Egist. La parella d'assassins volia matar també Orestes, el fill petit d'Agamèmnon, però la seva germana Electra va poder salvar «in extremis» el germà, gràcies a un servent fidel que el dugué a la cort del Rei Strofios a Fòcida. Des d'aleshores Electra suporta maltractaments i les humiliacions pitjors. Tot ves­ sant els seus planys sobre la sort infligida al pare, i plena de repug­ nància envers tot allò que l'envolta, Electra no viu més que per al dia de la venjança, per a la qual el mentor d'Orestes, un home inflexible i decidit, prepara la seva pupil-la. Electra es nega a la fuita que li aconsella la jove germana Crisòte­ mis, la qual sempre somia amb l'amor i amb la felicitat maternal. L'advertència que li comunica Crisòtemis (hom té la intenció de tancar-la a una torre) no espanta tampoc Electra, ans al contrari. Està disposta a una explicació amb la seva mare, quan aquesta, reco­ berta per amulets i per pedres precioses, s'acosta amb un seguici sacrificial. Clitemnestra cerca quin sacrifici podria oferir per acon­ seguir el perdó dels déus, a fi que puguin cessar els somnis que la torturen. Electra fingeix hipòcritament conèixer l'únic remei efi­ caç contra els somnis. Ella arriba a parlar d'Orestes. Presa d'un accés furiós d'odi, esclata finalment de còlera envers la seva mare: aquesta haurà d'oferir d'antuvi la seva sang pels crims que ha comès, abans de trobar la pau. Quan la discussió arriba al punt culminant, és inter­ JOYEROS rompuda per l'arribada precipitada de la confident de Clitemnes­ tra, que mussita a cau d' orella alguns mots a la seva mestressa i Cli­ temnestra se'n radiant i triomfant. F. Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Bcrcelonc-Oê O'Z] (junta Tur6 Pork) va, Tot seguit, Crisòtemis anuncia a la seva germana que dos homes, l'un ancià i l'altre acaben d'arribar; el jove, porten missatge que . Orestes és mort. Electra suplica Crisòtemis que l'ajudi a consumar la venjança aquesta nit. Crísòtemis, però, refusa i fuig. Electra maleeix la germana i decideix realitzar-la, des d'ara, tota sola. Desen­ terra precipitadament la destral amagada que serví en altre temps per occir el seu pare. En aquest instant, el missatger més jove se li acosta; Electra li llença d'antuvi un esguard desconfiat i temo­ rós. Ell li narra la fi d'Orestes, però quan Electra li confia el seu nom, ell murmura a la jove desesperada que Orestes encara és viu. Alguns vells servidors entren corrents al pati i abracen, amb gran respecte, els faldons de la vestimenta de l'estranger, el qual revela finalment el seu nom a Electra. És el mateix Orestes. Després d'haver-li expressat l'embadaliment i la joia, Electra, humiliada per la vergonya, refusa l'abraçada del seu germà. La misèria i el dol de la germana recorden a Orestes la seva missió vindicativa. El vell mentor sorgeix a l'entrada del pati i li recorda el seu deure; ales­ bores Orestes, visiblement impulsat per un estremiment interior, recobra el coratge i entra a la casa, acompanyat pel mentor. Amb l'agitació més gran, Electra es belluga davant la porta com un animal salvatge engabiat. No ba pogut lliurar la destral al germà, però, a l'interior de la casa, els crits penetrants de Clitemnestra reve­ len aviat que el venjador està realitzant la seva missió. Quan tot seguit Egist, al qual ban advertit apressadament, es precipita al pati a fi d'escoltar la notícia de la mort d'Orestes per boca del missat­ ger, Electra, amb gentilesa hipòcrita, li illumina amb una torxa el camí fins a la casa. A la crida d'ajut i als crits d'un Egist morent, els servents i serventes acudeixen, i els partidaris d'Egist són ven­ çuts ràpidament pels servents fidels a Orestes. Clitemnestra i Egist ban expiat llur crim; Electra ba assolit la meta de la seva existèn­ cia. Ella no escolta pas els crits d'alegria dels servidors fidels, ni els mots encoratjadors de la seva germana, plena de noves espe­ ranees. En una borratxera de felicitat, Electra ordena a Crisòtemis i als criats que participin en la seva dansa de l'alegria. Després desde 1842 d'haver assolit, en un èxtasi salvatge, el cim de l'embriaguesa, ofe­ gada per la joia, Electra s'esfondra morta. Plaza San Gregorio Taumaturgo, 6-7 Tel. 93 - 2019666 Fax. 2012080 08021 BARCELONA Elektra

Vaig buscar per a Eteetra, de Strauss i Hofmannsthal, un entorn que s'apropés en violència al vòmit incontenible que destillen la música i el text.

Una violència propera i reconeixedora, que transformés la prota­ gonista d'heroïna en animal acorralat. Un entorn que desdibuixés els perfils de bons i de dolents tot creant una confusió enriquidora. Crec que és impossible arribar tan lluny com ho feren Strauss i Hof­ mannsthal, però ells ens demanen a crits que ho intentem a cada nova producció.

Núria Espert

Elektra, en la producció del Théátre Royal de la Monnaie ®

Elektra

Hugo van Hofmannsthal (1874-1929) fou una figura clau en la Viena de fi de segle, quan la ciutat imperial vivia, alhora, uns clars símp­ tomes de decadència política i un esclat cultural extraordinari, quan es vivia apassionadament la fi d'un món periclitat i s'intuïen les grans crisis que havien de trasbalsar el nostre segle. Fill de pare jueu, que formava part de l'élite econòmica i social de la ciutat, i de mare italiana, tingué una sòlida formació acadèmica -lleis i filologia romànica- i uns coneixements vastíssims no solament de literatura germànica sinó també del món clàssic d'Itàlia, del barroc castellà, de França i d'Anglaterra. Des de molt jove es con­ vertí, a més, en un dels poetes més estimats, dins el moviment sim­ bolista, per la bellesa lírica del seu llenguatge i capacitat màgica d'evocació. Però al tombant de segle, el poeta líric esdevé silenciós. Hofmanns­ thal explica magistralment la seva crisi personal en un breu assaig titulat Ein Brief (1902), conegut com a Lletra de Lord Cbandos, per tal com utilitza la ficció epistolar. L'escriptor sent com la mateixa acumulació d'estímuls culturals que l'havia fet sentir al cen­ tre d'una esfera perfecta, on tot era igualment a prop i igualment lluny, el porta, ara, a veure's immergit en un món on tot ja ha estat dit, a viure situacions ja viscudes, com un fantasma a ple dia, inca­ paç d'obrir la boca sense que deu mil morts parlin a través d'ell, amb una llengua morta, lexicalitzada, que se li descompon a la boca «com bolets podrits». Hofmannsthal assaja de superar, a més, el carreró sense sortida on l'havia portat «l'indecent narcisisme de la veu lírica» i l'intent fra­ cassat de traduir la realitat total del món a través dels mots, tot endinsant-se en l'àmbit més ampli del teatre, per explicar aquesta realitat a través del joc dels individus, i de les forces -obscures, mítiques a socials- que els mouen. Tot intentant escriure per a l' escena real, de manera directa, amb la dialèctica de conflicte i reso­ lució.

És en aquest context que cal situar la creació de Elektra (1903), adaptació de Hofmannsthal de la tragèdia de Sòfocles. Però, abans, hem de fer esment d'aquells aspectes del context cultural-histò­ rics- que determinen alguns trets essencials de la concepció de de Winckelmann, en l'obra de Goethe i Schiller, en la descoberta de les ruïnes de Troia (1870) per Schliemann, o en les colleccions d'art grec dels Wittelsbach a Munic-, Nietzsche oposa els aspec­ tes que qualifica de dionisíacs. Aquests, oposats als apollinis, por­ ten els grecs vers el pessimisme, els mites tràgics, i tot allò que hi ha de diabòlic, misteriós, destructiu, portador de mort, al fons de la naturalesa humana. D'altra banda, Freud ha irromput amb força en el món vienès i euro­ peu, i ha posat les bases per poder dur a terme una introspecció profunda dins l'ànima dels protagonistes de la tragèdia. Ens consta que Hofmannsthal coneixia els Estudis sobre ta histèria (1895) de Freud i Breuer, i la figura d'Electra respon clarament a un cas d'his­ tèria associada a la fixació pel pare. En la Interpretació dels som­ nis (1900), el mateix Freud fa una anàlisi psicoanalítica de la figura de Hamlet que té una evident analogia amb l'heroïna grega i, anys més tard, Hofmannsthal es refereix, efectivament, a Electra com a una figura hamletiana. El poeta coneixia també la interpretacíó psicoanalítica de la tragèdia grega de Hermann Bahr, l'escriptor vie­ nès que fou director del Deutsches Theater de Berlín amb anterio­ ritat a Max Reinhardt, el qualli dirigí l'estrena de l'obra en aquesta prestigiosa institució. Afegim, encara, que Jung fixà anys després el «complex d'Electra», paral-lel al d'Èdip freudià, com a referent psicoanalític. Establertes aquestes coordenades històriques que expliquen òbvia­ ment una sèrie d'elements d'aquesta adaptació, cal, però, preguntar­ nos quins són els recursos més específics que utilitza Hofmanns­ thai per aconseguir la força tràgica, brutal, d'aquesta obra, que resta en el món del teatre modern i de l' òpera com un paradigma de l'art expressionista. En primer lloc, trobem un radical procés de depuració de l'estruc­ tura interna del text teatral en relació al text clàssic de Sòfocles.

en no solament escenes es considerar Hugo von Hofmannsthal un gravat de K. Bauer Desapareixen que podrien supèrflues sinó també personatges que tenen un paper destacat en el món mític dels com és el cas de l'obra. D'una banda, hi ha una nova valoració del món grec que atrides, Pílades, l'amic incondi­ cional alhora el cor se fins ha propiciat Nietzsche a partir del Naixement de la tragèdia (1872). que acompanya Orestes, que simplifica la món a restar com un testimoni mínim. S'eludeixen bàsics de A un món idealitzat, dominat per l'ordre, la bellesa-i raó, aspectes arrelada en la cul­ l'acció teatral que i la conducta dels herois: que formava part d'una tradició profundament expliquen justifiquen Orestes no les ordres de l'oracle no s'alludeix al tura germànica -només cal pensar en el neoclassicisme «blanc" segueix pític, ® ®

la els vents expressar intensitat és el Les sacrifici d'Ifigènia per part d'Agamèmnon per propiciar d'aquestes passions llenguatge. de lògiques, el discurs coherent i les raons fonamen­ favorables que l'havien de portar a Troia i que justifica l'odi paraules explícit, tades en un ordre establert i en els el en Clitemnestra al seu marit, i s'elimina la famosa ofrena d'un rínxol principis que sostenen, darrer terme, l'ús i analític són del cabell dOrestes a la tomba del pare. Fins i tot, es produeix una racional, descriptiu delllenguatge, substituïts una allau amb un contin­ variant decisiva en el desenllaç de la tragèdia: Electra no pot resis­ per d'imatges suggeridores, sensorial molt intens. Com Electra la seva mare: tir l'alegria salvatge de la venjança acomplerta i mor en una dansa gut quan increpa de tu en les vermelles frenètica. «".presonera mateixa, captiva entranyes de reduc­ d'una bèstia, per això no pots cridar".». Entre els personatges que es mantenen dins aquest procés Davant d'una heretada havia les sevesvirtualí­ ció a l'essencial, no solament els criats i Egist resten en un clar segon llengua que perdut tats en la la com una expressives, Hofmannsthal troba ara, imatge, forma pla, sinó que el mateix Orestes se'ns presenta més figura que concentra en una la sense altra sola percepció -sensorial, passiva que acompleix el seu destí venjador, opció, que complexitat intel-lectual i afectiva- de les humanes. La tradició sim­ no com un veritable caràcter tràgic. Aquesta qualitat resta reser­ passions la bolista, dins la qual el poeta s'ha format, amb la dràs­ vada a les tres grans figures femenines que configuren tragèdia, s'enriqueix tica selecció i la violència del millor una violència inaudita i s'allu­ expressionisme germànic. que viuen la seva passió amb que un savi i recurs a en els I, encara, constant les arts no verbals escè­ nyen totalment del model grec, en tant que, aquest, proble­ -espai nic foscor trencada de torxes en uns claustrofòbic, pel roig les i mes personals s'emmarquen interessos públics, superiors taques vermelles com la d'Electra i vermell de la túnica de als mateixos sentiments, com són la moralitat, la legitimitat i el res­ sang, parracs efectes acústics densos tabliment d'un ordre. Clitemnestra, inquietants, silencis, gestua­ con­ litat convulsa, crits histèrics, dansa exultant- crea un autèntic meta­ Electra és una dona obsedida pel passat -la mort del pare-, la no eludir sinó a tra­ llenguatge que intensifica força d'allò que expressen les imatges. sumida per la presència d'una ombra que pot li dansar El descobriment de la primera de les òperes «negres» vés de la venjança que un dia es realitzarà i que permetrà (1906), de Richard Strauss, obrí a Hofmannsthal un horitzó enlluernador. triomfalment sobre la seva tomba. Mentre espera aquest dia, s'ha de La música li oferia una nova i més dimensió estètica convertit en una bèstia ferida, vestida de parracs, que el cor profunda que un la força catàrtica de la i intensificava la violèn­ donzelles acusa de rebolcar-se en «la pútrida carronya cercant potenciava tragèdia cia de cada i de cada La col.laboració de Hofmanns­ vell cadàver». Clitemnestra té, ben al contrari, una obsessió deses­ gest imatge. thaI i Strauss havia de durar tant com la vida del poeta. perada perquè el passat no hagi succeït, perquè cap acció criminal se li no hagi ocorregut i, alhora, viu el present com un fluid que inflats i el les Teresa Lloret escapa. Turmentada, amb els ulls fetge malalt, passa nits insomne angoixada per espantoses visions. Té una relació ambi­ a consell sense gua amb la filla que odia i admira, i arriba demanar-li L'altra Crisò­ preveure la crueltat i el sarcasme de la resposta. filla, temis, també eludeix el passat però, oprimida per forces contrà­ i ries, no li és permès d'integrar-se al destí normal d'una dona s'endinsa en un profund sentiment de frustració. Davant d'aques­ només tes tres passions contrastades i brutals que inunden l'escena, el clima el reconeixement d'Orestes per Electra trenca un moment de violència i ens dóna uns instants de respir. Però, potser, el recurs més essencial que utilitza Hofmannsthal per

Elektra: un gran encert de Strauss

Elektra és una tragèdia musical en un acte, opus 58, música de Richard Strauss i llibret de Hugo von Hofmannsthal, segons l'obra de Sòfocles. Es tracta de la primea collaboració entre el músic i l'escriptor, i la partitura fou composta de 1906 a 1908. Strauss és un músic eminentment teatral. "Vostè és un compositor dramàtic», li havia dit Mahler, i aquest judici fou especialment cert a la primera dècada del segle, durant la qual ocuparen part de la seva ment i del seu temps una sèrie de possibles obres teatrals. Cal recordar que, ja d'estudiant, Strauss havia escrit música sobre alguns versos de la Electra de Sòfocles i que s'havia entusiasmat amb la Elektra de Hofmannsthal que, amb la posta en escena de Max Reinhardt, s'havia estrenat al Deutsch Theater de Berlín, ciu­ tat on residia el músic. La vida a la capital prussiana havia signifi­ cat un alliberament per a Strauss. La ciutat era molt més avantguar­ dista que el Munic que coneixia Strauss. "A Berlín», deia, «la vida només m'ha donat alegries i només hi he trobat atencions i sim­ patia». Aquest clima va ser molt favorable al procés creador del músic i a partir de 1905 projectà Elektra, encara que en uns primers moments tingué por que la proximitat de Salome, estrenada el desembre d'aquest any, i determinades vinculacions entre els dos arguments, així com el protagonisme d'ambdues figures femeni­ nes, no perjudiquessin la futura obra, i van fer pensar si no seria millor esperar i allunyar-se més de la creació de Salome. En una carta escrita el dia 11 de març de 1906, Strauss deia a Hofrnanns­ thai: «La pregunta sobre la qual no aconsegueixo obtenir resposta és saber si immediatament després de Salome tindré forces per trac­ tar amb espontaneïtat, i sense deixar que m'influeixi, un tema tan semblant, o si seria millor emprendre Elektra després d'uns anys, quan ja tingui una mica més de perspectivas. Hofmannsthalli va fer veure les diferències entre les dues obres, fins i tot com eren d'oposades, i la gran necessitat que tenia la seva Elektra de la dimensió musical que, segons l'escriptor, només Strauss podia donar-li. Strauss reconegué finalment, un cop aca­ bada la seva obra, que amb Elektra havia assolit una unitat formal superior a la de Salome, i va arribar a dir que amb aquestes dues òperes havia succeït com amb el wagnerià, que havia un esdeveniment, però l'èxit no fou tan total com el de Salome, superat aquell assaig magnífic que havia estat Tannbauser. La perquè, segons Strauss, no passà de ser un succès d'estime. De 1909

coJ.laboració entre els dos artistes fou intensa i perllongada. a 1910 Elektra es presentà a les ciutats següents: Berlín, Viena, Milà, . A la fi de desembre de 1907 Strauss concretà les modificacions que Nova York i Londres. A partir d'aquest temps Strauss decidí escriure encara necessitava per a la seva música, i Hofmannsthal no les hi en el futur obres menys compromeses, que no li presentessin tants envià fins el maig de 1908. Es tractava del duet entre Electra i Cri­ problemes. sòtemis, poc abans de la dansa alliberadora d'Electra. A finals de La música de Elektra serveix fidelment el text i, tal com volia el juny d'aquest any el músic explicà a l'autor delllibret que necessi­ dramaturg, el resultat és una barreja de "llum i de nit, d'ombra i tava una llarga pausa després del primer crit d'Electra: "Orestes!", de claredat". Tota la representació transcorre a l'àgora del Palau ja que volia escriure un intermedi instrumental que oferís una Reial de l'Acròpolis de Micenes. L'òpera consisteix en un gran cres­ amplitud a aquest moment dramàtic. Més tard Hofmannsthal va cendo fins a arribar, després de l'escena del reconeixement dels enviar els versos que Strauss necessitava per al moment en el qual dos germans, a la dansa d'Electra, que només podia realitzar-se en Electra reconeix el seu germà. plenitud mitjançant els elements musicals. Dramàticament, l'obra Strauss abandonà Berlín i les seves altes responsabilitats professio­ comença amb el monòleg d'Electra i, a partir d'aquest punt, nals i es refugià a Garmisch, als Alps bavaresos, on es dedicà a la s'accentua la intensitat fins al final, amb l'intercalament d'alguns composició de Elektra, que acabà el22 de setembre de 1908. Elek­ episodis més relaxats que contrasten fortament amb la tensió que ira s'estrenà el25 de gener de 1909 a Dresden, ciutat on ja s'havia senyoreja Elektra. representat per primera vegada Salome. L'estrena de Elehtra va ser L'orquestra gegant s'expressa amb tanta força que el mateix com­ positor comprèn que, amb aquesta obra, ha arribat allímit d'allò que són capaces de concebre les orelles d'aquell temps. Strauss, que en aquesta època no està primordialment interessat per les obres simfòniques pures, sembla trobar, però, plaer a escriure Ia part instrumental d'aquesta obra. L'efecte de crispació és creat directament per la sàvia utilització i combinació de les possibili­ tats tímbríques dels instruments orquestrals. Eillenguatge és molt més proper a la línia expressionista germànica que no a les com­ plexitats de l'impressionisme. Els fragments aspres, punyents i agressius només cedeixen davant breus moments de distensíó exi­ gits pel text quan aquest interromp l'acció dramàtica. Per exem­ ple, quan Electra rememora la seva infància a la seva vida familiar, transcorreguda feliçment, així com quan reconeix Orestes, es tra­ dueix en uns episodis tendres i càlids expressats en la tonalitat de la bemoll. En altres moments, en canvi, els personatges straussians expressen amb eficàcia total les passions més violentes. El cant és tractat sovint com a recitatiu i amb freqüència les veus humanes es troben lluitant amb el dens teixit orquestral, ja que es pot dir que Strauss, més encara que Wagner, va exigir extraor­ Ernestine Schumann-Heink (Cltternnestra) i Anny Krull (Electra), a l'estrena la veu humana. En és de Elektra a Dresden, l'any 1909. dinàriament de aquest aspecte, imprescindible ® que el director musical de Elehtra sigui no únicament un músic excepcional que superi les enormes dificultats de l'orquestra straus­ siana, sinó, més encara, que sigui capaç de comprendre les dificul­ tats dels cantants, tal com sabé fer-ho l'amic de Strauss, Ernest van Schuch, el primer director que conduí Elektra. En la seva inter­ pretació, ell va saber resoldre l'etern dilema de Strauss: la dificul­ tat d'establir un equilibri, forçosament precari, entre la paraula i el so. Les tendències rupturistes de la tonalitat permeteren al músic des­ criure uns estats d'ànim fins llavors pràcticament inexplorats. Cro­ matisme i diatonisme sovint indeterminats alternen en diferents ocasions, fins i tot per expressar l' oposició entre Electra i Crisòte­ mis. A la música de Elektra predomina la part harmònica, vertical, sobre la melòdica a horitzontal. En el seu conjunt, és una obra ato­ nal en la qual eillenguatge harmònic està tractat amb una llibertat tan gran que arriba a l'ús de la politonalitat. Strauss no renuncia a l'ús i a la superposició de les dissonàncies si amb això pot expressar-se més totalment. El nombre d'escenes de Elektra és reduït i l'òpera té únicament un acte, com les dues realitzacions straussianes anteriors: Feuersnot i Salome. La seva escriptura potent i grandiosa assoleix l'expressió més alta de l'art dramàtic del seu temps. Difícilment, l'any 1909, hom podia comprendre el nivell d'exalta­ ció produït per la càrrega expressionista de Elektra. Com assenya­ la D. ]ameux, aquesta òpera s'inclou «a la irrupció de la violència a la música occidental cap al 1910, que es troba en el jove Bartók (Allegro barbare), el jove Prokofiev (Suite escita), el Schonberg de Eruiartung, i el Stravinsky de La consagracio de la prirnauera», DE Tot i això, caldrà esperar determinades òperes més tardanes de TRADICiÓ QUALITAT AMB EL DISSENY D'AVUI Schonberg a de Berg per arribar a trabar fragments tan delirants i salvatges d'una intensitat simfònica-vocal semblant. Strauss va dir que la creació de Elektra i la seva estrena foren una de les experiències millors de la seva vida artística i que estava segur que Elektra era la seva realització més reeixida. Crec que no s'equi­ TOMAS JOIERS COLOMER,s.A. vocava. DISSENYADORS DES DE 1870 Successors de Mostany 1 Llopart S. en C.

Montserrat Albet

CONSELL DE CENT, 351 . XAMFRÀ PASSEIG DE GRÀCIA 08007 BARCELONA· TEL. 216 00 53 ®

Richard Strauss

( 1 8 6 4 1 9 4 9 )

Richard Strauss neix a Munic l'onze de juny de 1864, fill de Franz (intèrpret de trompa a l'orquestra de la capital bavaresa) i Iosephine Pschorr (d'una família ben coneguda de cervesers). En un ambient benestant i amb facilitats per a l'estudi de la música (la seva mare li dóna les primeres lliçons de piano), als sis anys ja ha escrit alguns «lieder». Orientat pel seu pare, un clàssic i un anti-wagnerià, entre 1880 i 1887 compon algunes obres que ja palesen unes grans con­ dícíons, però amb unes influències de les quals prescindeix aviat. El 1885 Hans van Bülow el proposa com a segon director de l'Orquestra de Meiningen i el 1882 comença a interessar-se espe­ cialment per la figura de Wagner, en contra de les opinions del seu pare, quan aquest li permet d'anar a Bayreuth per escoltar el nou títol de Wagner, . De l'any 1886 al 1889 crea les pri­ mera obres importants de la seva producció: la fantasia per a orquestra Aus Italien i els poemes simfònics Don Joan, Macbeth i Mort i transfiguraciá. El 1886 és tercer director d'orquestra a l'Òpera de Munic i el1887 coneix Gustav Mahler i Pauline de Ahna, la qual esdevindrà la seva esposa. El1889 és mestre substitut a Bay­ reuth i és nomenat director a Weimar, on roman fins el 1894, pre­ cisament l'any en el qual debuta a Bayreuth amb la direcció de Tannbàuser. També el 1894 estrena Guntram, la seva primera òpera, no del tot ben rebuda, però aquest any i els que segueixen són ja els d'algu­ nes de les seves obres més conegudes: els poemes simfònics Till Eulenspiegel, D'on Quixot, Vida d 'heroi i Aixíparlà Zaratbustra, històrica amb Hugo van Hofmannsthal, autor, fin? a la seva mort, i "lieder>, com Càcilie, Morgen a Rube meine Seele. L'any 1898 dels llibrets de totes les òperes straussianes. Després, Strauss no debuta amb Tristan urid Isolde com a director de l'Òpera de Ber­ vol seguir el mateix camí de modernitat i trencament, i les aigües lín, on el1908 és nomenat Generalmusikdirektor. El1901 estrena esdevenen menys turbulentes a la resta del seu catàleg operístic: a Dresden Feuersnot (la seva segona òpera) i el 1905, a la mateixa Der Rosenkavalier (Dresden, 1911), Ariadne aufNaxos (Stuttgart, ciutat, Salome, una de les obres cabdals del seu catàleg, amb la qual, 1912 - Viena, 1916), Die hau ohne Schatten (Viena, 1919), Inter­ operísticament, trenca amb les tradicions que fins aleshores ha res­ mezzo (Dresden, 1924), Die agyptiscbe Helena (Dresden, 1928), pectat, amb un escàndol que, però, li permet bastir-se la seva vil-la Arabella (Dresden, 1933), Die scbioeigsame Frau (Dresden, 1935), de Garmisch. Friedenstag (Munic, 1938), Daphne (Dresden, 1938), Die Liebe del' L'òpera que segueix, Elektra, marca l'inici d'una coJ.laboració Danae (Salzburg, 1952) i Capriccio (Munic, 1942). ® ®

El 1919 es nomenat Director de l'Òpera de Viena, càrrec del qual ellS de febrer de 1949 (pocs mesos abans de la mort del compo­ ha de dimitir l'any 1924. Quan arriba el nazisme esdevé president sitor), amb Anny Konetzni (Electra), Judith Hellwig (Crisòtemis), d'una Reichsmusikkammer i succeeix Bruno Walter al capdavant Elsa Cavelti (Clitemnestra), Theo Hermann (Orestes), Vincent Ma de l'Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, però les bones rela­ Demetz (Egist) i la direcció del mestre Georges Sebastian, tan esti­ cions amb el règim fineixen quan, després de tres representacions, mat en aquest Gran Teatre i recentment traspassat. és prohibida l' òpera Die scbu/eigsame Frau, per la defensa aferris­ Després, s'ha tornat a donar, fins assolir la xifra de vint-i-una repre­ sada que Strauss fa de la tasca de l'autor delllibret, l'escriptor jueu sentacíons (la darrera fou la dell O de març de 1984), les tempora­ Stefan Zweig. Ha de retirar-se a la seva vil-la de Garmisch, però actua des 1955-56 (Irmgard Meinig, Eva Likova, Elisabeth Hoengen i la sovint arreu del món com a director d'orquestra (al Liceu, on ja direcció de Laszlo Halasz), 1962-63 (Gertrude Grob-Prandl, Gladys havia dirigit l'any 1901, és anunciat per a dos concerts el febrer Spector/Gertraud Hopf, Elisabeth Schartel, i direcció de Horst de 1948, però no pot venir). A aquests darrers anys pertanyen, a Petruschke), 1970-71 (Edelmira Calomfirescu, Enriqueta Tarrés, més de les òperes suara esmentades, les Metamorfosis per a vint-i­ Sona Cervena, i direcció de Janos Kulka), 1974-75 (Danica Mastí­ tres instruments, el Concertper a trompa i orquestra núm. 2 i els lovic, Leslie Johnson, Ursula Boese, i direcció de Hans Walter meravellosos Vier letzte Lieder. Després de la Guerra és rehabilí­ Kampfel), 1979-80 (Danica Mastilovic, Gerlinde Lorenz, Anny tat a Alemanya amb tots els honors. Mor el9 de setembre de 1949 Schlemm, i direcció de Janos Kulka) i 1983-84 (Ute Vinzing, Sabine a Garmisch i el seu cadàver és incinerat a Munic, mentre s'inter­ Hass, Martha Szirrnay, i direcció de Charles Vanderzand). preta el tercet final de Der Rosenkavalier. Elektra, l'òpera que es representa enguany, fou estrenada a l'Òpera Reial de Dresden el 25 de gener de 1909 i els intèrprets principals foren Anny Krull (Electra), Margarethe Siems (Crisòtemis), Ernes­ tine Schumann-Heink (Clitemnestra), Karl Perron (Orestes) i johan­ nes Sembach (Egist); el director fou Ernst van Schuch. El mateix Strauss recordava sobre aquesta estrena, anys després, que "l'èxit de la primera representació no fou una altra cosa -com vaig saber més tard, segons la tradició- que un "succés d'estime". Angelo Neumann telegrafià fins i tot a Praga: "Un fracàs!". Actualment molts coHoquen Elektra al primer rengle de les meves creacions. Altres prefereixen Frau ohne Schatten. El gran públic, allò que més s'estima és Der Rosenkavalier. Un compositor alemany ha de sentir-se feliç per haver suscitat aquests entusiasmes». Vint-i-un dies després de l'estrena de Dresden, Eleletra ja fou repre­ sentada a Berlín, el mes de març a Viena i tot seguit a Milà, Lon­ dres, Praga, Budapest, Frankfurt, Munic, etc. D'ençà, però, de l'estrena de Der Rosenkavalier i durant la Guerra Mundial de 1914-1918, Eleletra desaparegué gairebé dels escenaris. Fins i tot, després, no sovintejaren les representacions d'aquesta obra, que, en data més recent, començà a gaudir amb més freqüència del favor dels teatres més importants. Al Gran Teatre del Liceu no arribà fins ® u W E M U N D i rec tor d' o r u e s t r (D q a) Londres un gran èxit internacio­ seva Elektra a la Monnaie de Va néixer a Viena 1941. A Die Walküre, l'any Rin, , nal amb la direcció de La Casa Brusselles i i 14 donà el seu con- Don La Gioconda, Il anys primer Cada, de Bernarda Alba. El 1987 di­ Rigoletto al Covent Garden de de A la Universitat Don etc. cert piano. Trouatore, Pasquale, rigeix per primera vegada una Londres. El 1989 dirigeix La Tra­ Ha a de de Viena cursà dirigit a germà- l'Òpera òpera (Madama Butterfly viata a Glasgow i enguany fa el i direcció amb Viena les ruques temporades Glasgow) i el 1988 presenta la debut en aquest Gran Teatre. Swarowsky, compo­ 1984,1985iI986.Al sició amb Jelinek i Liceu debutà la tem­ ROMANO GANDOLFI (Director del cor) amb Peter­ porada 1982-83 amb piano Es en i diplomà composició pia­ Trieste. Ha enregistrat per al se­ mando Als 20 anys fou Die Walküre i, des­ no al Conservatori de Parma i gell Decca la Petite Messe Solen­ nomenat Director prés, a més d'alguns des del 1983 és director del nel!e de Rossini amb Freni, dels Petits Cantors de concerts, ha dirigit Cor i consultor artís­ Valentini-Ten-ani, Pa­ Viena. Durant el 1963 , Del' Rosen- tic al Gran Teatre del varotti, Raimondi, i fou mestre repetidor kavalier, Moses und Liceu. Cor de Cambra de la de van a de Aran, La Clemenza di Tito, Un Karajan l'Òpera De a havia 1971 1983 Scala i per a la Fonit Viena i, poc després, fou assis­ ballo in mascbera, La Giocon­ estat director del Cor Cetra els Cors romàn­ tent als Festivals de Salzburg i da, Parsifal, Salome i Els mes­ del Teatre de la Scala tics i 12 Lieder de Bayreuth. Dintre el repertori tres cantaires. Des de juliol de de Milà on parallela­ Schubert amb Popp, operístic ha dirigit Lobengrin, 1987 és Director de l'Orquestra men t desen volu pà Palacio, Cor de Cam­ Parsifal, El vaixell fantasma, Simfònica del Gran Teatre del una important activi­ bra i instrumentistes Els mestres cantaires, L 'or del Liceu, per tres anys. tat com a director de la Scala. El ] 988 d'orquestra. Ha dirigit òperes i obtingué sorollosos èxits i crí­ rec ad' e s e e fi N Ú R I A E S PER T (D i tor a) concerts simfònics a la Scala de tiques extrernadarnent favera­ Neix a l'Hospitalet del Llobre- gueix la gran carrera que tot- Milà, Madrid, Buenos Aires, als bles al Brasil on dirigí diverses amb crea- gat (Barcelona) i als dotze anys hom coneix, grans EUA i als principals teatres ita­ òperes a Ria de Janeiro i altres forma part de la companyia in- cians com Gigi, Las Criadas, lians: Roma, Nàpols, Bolonya i ciutats. fanti! del Teatre Ro- Yerma, Divinas pa- mea de Barcelona, a labras, Pedra, Doña la companyia titular Rosita ta soltera, Sa­ del qual passa tres lome, : etc. (d'antuvi anys després. La tem­ per tota la geografia porada 1953-54 és pri­ peninsular i després, mera actriu al Teatre també, a l'estranger). de l'Orfeó Gracienc i De 1979 a 1981 és di­ el1954 protagonitza, rectora del Centro amb gran èxit, Medea Dramático Nacional a al Teatre Grec de Montjuïc. Se- Madrid. El 1986 aconsegueix a EVA MARTON dies i VITTORIO SICURI (Director del cor) (Soprano: Elektra, 27, 31 4) Va néixer a on realit­ Londres, Roma, Verona, Nà­ Inicià els seus estudis musicals cor. Ha preparat estrenes mun­ Budapest, zà els estudis de cant i de pro­ pols, Ginebra, Florència, Bay­ a Parma i a Milà. L'any 1975 en­ dials d' òperes modernes (entre fessora de música. Entre els reuth, etc., amb un trà a formar part de la Scala de les quals Donnerstag aus Licht Salzburg, i i anys 1968 1972 can­ repertori de més de Milà, on durant tres de Stockhausen) ha tà a de Buda­ títols. Ha en l'Òpera cinquanta anys exercí la seva dirigit diverses entre d'altres efectuat diversos en­ activitat com a mes­ ocasions el Corale pest, obres, , Manon registraments (Vio­ tre coJ.laborador, tre­ Scaligero. Des de la Lescaut, Die Walküre, ballant també amb temporada 1982-83 Yevgueni tanta, Onieguin, Un balto Turandot, Fedora, els mestres regístes comparteix, junta­ in mascbera i Le noz­ La Gioconda, Strehler, Zeffirelli, De ment amb Romano etc.) ze di Figaro, Va per­ i entre les darreres Filippo, Ponnelle, Gandolfi, la responsa­ tànyer a les de actuacions cal desta­ Ronconi, etc. L'any bilitat del Cor del Òperes Frankfurt i car Salome al Metro- 1977 començà a col­ Gran Teatre del Li- Hamburg i, des de 1980, actua només com politan, a laborar amb Romano Gandolfi, ceu, que l'any 1986 aconseguí a invitada als principals teatres Viena, i Elektra a Salzburg i com a en la tas­ un gran èxit en la seva primera primer ajudant ' del món: Bolshoi de Moscou, a Viena. En aquest Gran Teatre ca de mestre del Cor de la Sca­ sortida a l'estranger (Il Corsaro Òpera de Viena, Scala de Milà, ha cantat La forza del destino, la, i després com a mestre de a Nimes), Metropolitan de Nova York, Turandot, Fidelia, Tasca, Munic, Zuric, Berlín, San Fran­ La Gioconda i Andrea Cbé­ DUNN MIGNON (Mezzo-soprano: Klytaemnestra) cisco, Stuttgart, Madrid, París, nier, Nasqué a Memphis (Tennessee) mònica de Los Angeles i festí- i estudià a Nova York amb una vals de Ravínia, Meadow Brook UTE VINZING (Soprano: Elektra, dies 29 i 2) beca del El seu i Cincinnati. També ha cantat al Metropolitan. Va néixer a Wuppertal, on cur- Milà (Tintorera), etc. Canta so- debut Covent Garden, la professional sà els estudis de cant. Guanyà vint en aquests i a d'altres tea- fou com a Scala, el Colón, les protagonis­ el Primer Premi al Concurs de tres (Seattle, Portland, Chicago, ta de Carmen a Nova de Viena, Pa­ Òperes Berlín i fou contracta­ Orange, Ginebra, Orleans, Des d'ales­ rís, Hamburg, Berlín, da per l'Òpera de Lü­ Bolshoi de Moscou, hores ha actuat Florència, Stuttgart, pràc­ beck. Com a artista Òpera de París, etc.). ticament a tots els Spoleto, etc., i ha des­ invitada, esmentem En aquest Gran Tea­ centres musicals im­ tacat en els igualment els seus debuts als tea­ tre del Liceu ha inter­ dels Estats repertoris italià, ale­ portants tres més importants: pretat. la temporada Units i amb les or­ many i francès. Les Hamburg (Senta), Mu­ 1972-73, Tannbàuser de més dues últimes tempo­ questres pres­ nic (Brünnhilde), Ber­ (Elisabeth); 1978-79, San rades ha cantat, al Metropolitan, tigi: Metropolitan, Chicago, lín (Senta), Viena Die Walküre (Brünn­ New York Philhar­ II Trouatore, Luisa Miller i Sa­ Francisco, (Senta), Buenos Aires hílde), 1983-84, Elek� de Filadèlfia, lome. Enguany actua per primer monic, Orquestra (Isolde), Metropolitan de Nova tra (Elektra), i 1985-86, Die Simfònica de Filhar- al Gran Teatre del Liceu. Chicago, cop York (Brünnhilde), Scala de Frau obne Scbatten (Tintorera), S U E PAT CHE L L ran o: C h r s o the m i (S op y s) JOHN BROCHELER (B a r í ton: O r e s t) nord-ameri- fou contractada Claus Lei- Aquesta soprano per Aquest baríton holandès estudià Ginebra, San Diego, Los Ange­ cana a la Teatre de estudià Universitat de niger per al Musical al Conservatori de Maastricht i, les, Nova York, Toronto, amb i Na- on aclama- Califòrnia Jan Popper Gelsenkirchen, fou després, a París amb Pierre Ber­ Glyndebourne (Arabella), amb talie Limonick. Va se- da les per interpreta- naco L'any 1974 féu un repertorí molt ex­ estudis amb els cions a La guir Bobème, dos debuts impor­ tens i variat. Els seus cantants Tannbau­ famosos Lot­ Arabella, tants: a Berlín amb contractes actuals in­ te Lehmann i Martial La del des­ ser, forza L 'Enfance du Christ clouen Salome a Pitts­ Féu el debut Casi tutte i Singher. tino, fan de Berlioz i als Estats burg, Tannbauser a a en entre d'altres. europeu Graz, , Units amb Un Rè­ Bonn,jeanne d'Arc a de la in­ també a l'Òpera qual Ha cantat Co­ quiem alemany de Munic i Pelléas et Mé­ la Comtessa terpretà lònia, Hamburg, Brahms. Després, ha lisande a Viena i a Pa­ de Le nozze di Karlsruhe i Figa­ Augsburg, estat invitat als teatres rís. El primer disc de ro mozartiana. Tam­ Amsterdam. La tem­ d'òpera més impor­ John Brócheler, «Lie­ bé començà a interpretar Eva porada 1988-89 es presentà per tants: Òpera de Viena, Scala de der» de Schumann, Webern i (Els mestres cantaires), Elisa­ primera vegada en aquest Gran Milà (Pelléas et Méiisande), Absil, aconseguí el Premi de la betta i la Mariscala Teatre Eva de Els mestres (Don Carla) amb Stuttgart, Bonn, Frankfurt, Mu­ Crítica Alemanya. Enguany fa el El cantaires. (De¡' Rosenleaualier). 1979 nie, Amsterdam (Don Giovan­ seu debut en aquest Gran ni), Brusselles, París (Salome), Teatre. HER M A NN W I N K L E R (T e nor: A e g i s t h) Va néixer a Duissburg i, després Karl Bohm, el 1977, Parsifal a JOAN TOMÀS ROSA VILAR de debutar a Bielefeld i Zuric, Bayreuth amb Horst Stein, i la (El mentor d'Orest) (La confident) fou contractat a Colònia per Novena Simfonia de Beetho- Schuh i Sawallisch. ven a Tokyo amb von Des d'aleshores canta Karajan; el 1978, Fi- amb regularitat a Co- delia a Salzburg amb lònia, Berlín, Ham­ Karajan, i El Cant de burg, Stuttgart, Mu­ la terra a Londres nie, Frankfurt, Viena, amb Pierre Boulez. Ginebra, Brusselles, També ha cantat amb París, Roma, Milà, Knappertsbusch, Chicago, Buenos Ai­ Maazel, Kleiber, res, etc. Wieland Leinsdorf, Mehta, Wagner el dugué a Bayreuth i Schippers, etc., i ha enregistrat interpretà amb ell el Narraboth òperes en disc i per a la ràdio de Salome a Brusselles, París, i la televisió. Amb aquestes re­ Viena i Amsterdam. El 1976 presentacions de Eleetra actua cantà Idomeneo a Salzburg amb per primera vegada al Liceu. M:' A N T O N I A A N T O N I C O M A S MABEL PERELSTEIN CARME HERNÁNDEZ MARTÍN-REGUEIRO (Un servidor jove) (3:' donzella) (4:' donzella) (Un patge)

CRISTÓBAL VIÑAS MARÍA URIZ HIROKO SHIRAISHI (Un servidor vell) (La zeladora) (5:' donzella)

R O S A M:' Y S À S FRANCESCA ROIG (1:' donzella) (2:' donzella) ESTA NOCHE, LE ESPERAMOS A LA SALIDA Contenido argumental CON LA MESA PUESTA

Lugar de la acción: el patio interior del Palacio Real de Micenas (Grecia) Época: después de la guerra de Troya

ACTO ÚNICO

'Una maldición pesa desde tiempos inmemoriales sobres la dinas­ tía de los Pelópidas o de los Atridas, nombre de esta descendencia, que viene del fundador Pelópidas o de su hijo Arreo: este anatema ha diseminado el asesinato y la muerte entre los parientes de la familia del Palacio Real de Micenas. Al volver victorioso de la gue­ rra, Agamenón, descendiente de Atreo y jefe del ejército griego en Troya, fue asesinado en el baño a golpes de hacha por su esposa Clitemnestra y por el amante de ésta, Egisto. La pareja de asesinos RESTAURANTE quería matar también a Orestes, el hijo pequeño de Agamenón,

, pero su hermana Electra pudo salvar «in extremis» al hermano, gra- cias a un fiel sirviente que lo llevó a la corte del Rey Estrofios en Fócida. Desde entonces Electra soporta malos tratos y las peores humillaciones. Derramando sus lamentos sobre la suerte infligida �9r!l:�jè9r.?>�rATIO a su padre, y llena de repugnancia hacia todo aquello que la rodea, PARKING EN EL PROPIO EDIFICIO no vive más que para el día de la venganza, para la que el mentor Ramblas, III - 08002 BARCELONA Reservas de Orestes, un hombre inflexible y decidido, prepara a su pupila. Teis. 3185845 - 318 62 OO. Ext. 20 Electra se niega a la huida que le aconseja su joven hermana Criso­ temis, que siempre sueña con el amor y con la felicidad maternal. Sugerencias del Chef La advertencia que le comunica Crisotemis (se tiene la intención Buffette Opera de encerrada en una torre) no asusta tampoco a Electra, sino todo lo Compuesto de: contrario. Está a una con su madre, cuando Sur/ido cie Ensaladas dispuesta explicación Cremas variadas ésta, recubierta de amuletos y de piedras preciosas, se acerca con Charcutería Selecta un cortejo sacrificial. Clitemnestra busca qué sacrificio podría ofre­ Pa/és y Quesos cer el de los a fin de Carnesfrias y calien/es para conseguir perdón dioses, que puedan Selección cie Pescados Frutos clel Mar y cesar los sueños que la torturan. Electra finge hipócritamente cono­ Sinfonía cie Pos/res sueños. Ella a hablar Cava Brut Nature vintage '85 cer el único remedio eficaz contra los llega cie Freixenet de Orestes. Llena de un furioso acceso de odio, estalla finalmente

Precia: 5.000 pIS. de cólera hacia su madre: ésta deberá ofrecer primero su sangre Además: por sus crímenes, antes de encontrar la paz. Cuando la discusión Servicio Especial Carta Liceu llega a su punto culminante, es interrumpida por la precipitada lle­ gada de la confidente de Clitemnestra, quien susurra al oído algunas a palabras su señora y Clitemnestra se va, radiante y triunfante. Richard Strauss Seguidamente, Crisoternis anuncia a su hermana que dos hombres, el uno anciano, el otro joven, acaban de llegar, trayendo el mensaje (1864-1949) de que Orestes ha muerto. Electra suplica a Crisoternis que la ayude a consumar la venganza esta noche. no rehusa Crisotemis, obstante, Richard Strauss nace en el 11 de junio de 1864, hijo de y huye. Electra maldice a su hermana decide llevarla a desde y cabo, Franz (intérprete de trompa en la orquesta de la capital bávara) y ahora, ella sola. Desentierra el hacha escondida precipitadamente de Pschorr una familia de cerveceros muy conocida). . Josephine (de sirvió en otros que tiempos para matar a su padre. En este momen­ el estudio de En un ambiente acomodado y con facilidades para to, el más se le Electra le lanza mensajero joven acerca; primera­ de a los la música (su madre le da las primeras lecciones piano), mente una mirada desconfiada temerosa. Élle narra el fin de y Ores­ Orientado su seis años ya ha escrito algunos "lieder». por padre, tes; pero cuando Electra le confía su él murmura a la nombre, entre 1880 1887 un clásico y un anti-wagneriano, y compone algu­ Orestes todavía vive. servi­ desesperada joven que Algunos viejos con unas nas obras que ya denotan grandes condiciones, pero dores entran corriendo en el con patio y abrazan, gran respeto, Hans van Bulow influencias de las que prescinde pronto. En 1885 los faldones de la vestimenta del revela finalmente extranjero, quien de la de lo propone como segundo director Orquesta Meiningen su nombre a Electra. Es el Orestes. de haberle propio Después la de yen 1882 empieza a interesarse especialmente por figura Wag­ expresado su embeleso y su gozo, humillada la ver­ Electra, por cuando éste le ner, en contra de las opiniones de su padre, per­ güenza, rehusa el abrazo de su hermano. La miseria el luto de ' y título de Parsi- mite ir a Bayreuth para escuchar el nuevo Wagner, la hermana recuerdan a Orestes su misión El men­ vengativa. viejo de su De a 1889 crea las obras a falo 1886 primeras importantes tor surge la entrada del patio y le recuerda su deber; entonces sin­ la fantasía para orquesta Aus Italien y los poemas Orestes, visiblemente impulsado por un estremecimiento interior producción: Macbeth Muerte En 1886 recobra el fónicos Don Juan, y y transfiguracián: coraje y entra en la casa, acompañado por el mentor: en la de Munich en 1887 la es tercer director de orquesta Ópera y Con mayor agitación, Electra se mueve ante la puerta como un la cual será su conoce a Gustav Mahler y a Pauline de Ahna, esposa. animal salvaje enjaulado. No ha podido entregar el hacha al her­ maestro en es nombrado direc­ en En 1889 es substituto Bayreuth y mano, pero el interior de la casa los penetrantes gritos de Cli­ el año tor en donde hasta 1894, precisamente temnestra revelan pronto que el vengador está realizando su misión. Weimar, permanece Tannbàuser. en el debuta en con la dirección de Cuando, seguidamente, Egisto, a quien han advertido de forma que Bayreuth en estrena su no muy bien apremiante, se precipita en el patio a fin de escuchar la noticia de la También 1894 Guntram, primera ópera, de de muerte este año los son ya los algunas de Orestes por boca del mensajero, Electra, manifestándole recibida, pero y que siguen una los sinfónicos Till hipócrita amabilidad, le ilumina con una antorcha el camino sus obras más conocidas: poemas Eulenspiegel, «lieder» hasta la casa. Vida de héroe Así habló Zaratbustra, y A la llamada de ayuda y a los gritos de un Egisto mori­ Don Quijote, y a Rube meine Seele. En 1898 debuta con bundo, los sirvientes y sirvientas acuden, y los partidarios de Egisto como Cacilie, Margen de la de donde son vencidos rápidamente por los sirvientes fieles a Orestes. Cli­ como director Ópera Berlín, El 1901 estrena en temnestra y Egisto han expiado su crimen; Electra ha alcanzado en 1908 es nombrado Generalmusikdirektor. en la misma ciu­ la meta de su existencia. Ella no escucha los gritos ele alegría de Dresde Feuersnot (su segunda ópera) y en 1905, con la los fieles sirvientes ni las palabras de ánimo de su hermana, llena dad, Salome, una de las obras capitales de su catálogo, que, de nuevas hasta entonces ha esperanzas. En una borrachera de felicidad, Electra operísticamente, rompe con las tradiciones que cons­ ordena a Crisoternis y a los criados que participen en su danza de respetado, con un escándalo que, no obstante, le permite la de haber alegría. Después alcanzado, en un salvaje éxtasis, la cima truirse su villa de Garmisch. de la el de una colaboración embriaguez, ahogada por gozo, Electra se derrumba muerta. La ópera que sigue, Bleetra, marca el inicio histórica con von Frau obne Scbatten. Al lo más Hugo Hofmannsthal, autor, hasta su muerte, de Otros prefieren gran público que los libretos de todas es Der Rosenkavalier. Un alemán ha de sen­ las óperas straussianas. Después, Strauss no le gusta compositor el mismo camino de tirse feliz haber suscitado tales entusiasmos». quiere seguir modernidad y rompimiento, y por las del estreno de Elektra fue aguas se hacen menos turbulentas en el resto de su catálogo Veintiún días después Dresde, ya repre­ en Viena en operístico: Der Rosenkavalier (Dresde, 1911), Ariadne aufNaxos sentada en Berlín, el mes de marzo y seguidamente

- etc. Pero desde (Stuttgart, 1912 Viena, 1916), Die Frau obne Scbatten (Viena, Milán, Londres, Praga, Budapest, Frankfurt, Munich, durante la Guerra Mundial de 1919), Intermezzo (Dresde, 1924), Die agyptiscbe Helena (Dresde, el estreno de Der Rosenkavalier y 1928), Arabella (Dresde, 1933), Die schweigsame Frau (Dresde, 1935), Friedenstag (Munich, 1938), Daphne (Dresde, 1938), Die Liebe der Danae (Salzburg, 1952) y Capriccio (Munich, 1942). En 1919 es nombrado Director de la Ópera de Viena, cargo del ha de dimitir en que 1924. Con la llegada del nazismo llega a ser presidente de una Reichsmusikkammer y sucede a Bruno Walter al frente de la Orquesta de la Gewandhaus de Leipzig, pero las bue­ nas relaciones con el régimen acaban cuando, después de tres repre­ se la sentaciones, prohibe ópera Die schweigsame Frau, por la defensa encarnizada que Strauss hace de la labor del autor del libreto, el escritor judío Stefan Zweig. Ha de retirarse a su villa de

Garmisch, pero actúa frecuentemente en todo el mundo como director de orquesta (en el Liceu, donde ya había dirigido en 1901, está anunciado dos para conciertos en febrero de 1948, pero no puede venir). A estos últimos años pertenecen, además de las ópe­ ras mencionadas, las Metamorfosis para veintitrés instrumentos, el Concierto para JI núm. 2 los maravillosos R. Strauss. trompa orquesta y Primera página de la edición italiana de Elektra de Vier G. de letzte Lieder. Después de la Guerra es rehabilitado en Alema­ (Biblioteca del Conservatorio Verdi, Milán) nia con todos los honores. Muere el 9 de septiembre de 1949 en escenarios. Incluso des­ Garmisch y su cadáver es incinerado en Munich, mientras se inter­ 1914-1918, Elektra casi desapareció de los preta el terceto final de Der Rosenkavalier. pués, no fueron frecuentes las representaciones de esta obra, que, frecuencia del favor Elektra, la ópera què ahora se representa, fue estrenada en la Ópera en fecha más reciente, empezó a gozar con más Real de teatros. Al Gran Teatre del Liceu no Dresde el 25 de enero de 1909 y los intérpretes principa­ de los más importantes llegó meses antes de la muerte les fueron Anny Krull (Electra), Margarethe Siems (Crisotemis), hasta el 15 de febrero de 1949 (pocos Ernestine Schumann-Heink (Clitemnestra), Karl Perron (Orestes) del compositor), con Anny Konetzni (Electra), Judith Hellwig (Cri­ Theo Hermann Vin­ y Johannes Sembach (Egisto), y el director fue Ernst von Schuch. sotemis), Elsa Cavelti (Clitemnestra), (Orestes), El Strauss recordaba sobre este Ma Demetz la dirección del maestro Sebas­ propio estreno, años después, que cent (Egisto) y Georges "El la Teatre recientemente fallecido. éxito de primera represeritacíón no fue otra cosa -como tian, tan querido en este Gran y alcanzar la cifra de veintiuna supe más tarde, según la tradición- que un "succés d'estime". An­ Después, se ha vuelto a dar, hasta en las gelo Neumann telegrafió incluso a Praga: "Un fracaso!". Actualmen­ representaciones (la última fue la del I O de marzo de 1984), Eva Elisabeth te muchos colocan Elektra en la primera línea de mis creaciones. temporadas 1955-56 (Irmgard Meinig, Likova, ®

Hoengen, y dirección de Laszlo Halasz), 1962-63 (Gertrude Grob­ Electre Prandl, Gladys Spector/Gertraud Hopf, Elisabeth Schartel, y direc­ ción de Horts Petruschke), 1970-71 (Edelmira Calomfirescu, Enri­ EN UN SEUL ACTE Sana dirección de 1974-75 queta Tarrés, Cervena, y Janos Kulka), Après la victoire, au retour de la guerre, Agamemnon a été assas­ Leslie Ursula dirección de sa (Danica Mastilovic, Johnson, Boese, y siné par femme Clytemnestre et l'amant de celle-ci, Egisthe, qui Hans Walter Kampfel), 1979-80 (Danica Mastilovic, Gerlinde se proposaient de tuer aussi Oreste, le fils cadet d'Agamemnon Lorens, dirección de 1983-84 sauvé «in , y Janos Kulka) y (Ute extremis" par sa soeur, Electre. Dès lors, Electre, qui subit Sabine Hass, Martha y dirección de Charles Van­ les Vinzing, Szirmay, pires humiliations et qui hait profondément son entourage, ne derzand). vit que pour se venger. Electre refuse de s'enfuir comme le lui con­ seille sa jeune soeur Chrysothèrne et préfère affronter sa mère. Cli­ temnestre cherche quel sacrifice offrir aux dieux pour apaiser leur courroux, obtenir leur pardon et mettre ainsi fin aux cauchemars qui la hantent. Electre feint d'abord de connaitre le seul remède efficace capable de dissiper les mauvais rêves mais sa colère éclate bientòt. Au beau milieu d'une violente discussion, elles sant inter­ rompues par l'arrivée d'une confidente; celle-ci murmure quelques paroles à l'oreille de Clytemnestre qui quitte les lieux, radieuse et triomphante. Chrysothème fait part à sa soeur de l'arrivée de deux messagers venus pour lui annoncer la mort d'Oreste. Electre supplie Chryso­ thème de l'aider à se venger cette nuit même mais celle-ci s'y refuse; la Electre maudit et décide d'accomplir seule cette vengeance. Elle déterre la hache avec laquelle fut assassiné son père tandis que le plus jeune des messagers s'approche pour lui nan-er la fin d'Oreste. Lorsque Electre lui rélève son nom, le messager lui annonce qu'Oreste vit encore. Quelques vieux serviteurs viennent saluer respectueusement le jeune étranger qui finit par avouer à Electre son identité: c'est Oreste. Devant la misère et le désespoir qui se sant emparés de sa soeur, Oreste n'hésite plus. Mú par un élan irré­ sistible et atcompagné de son vieux maitre, Oreste entre dans le palais. Folle d'inquiétude, Electre fait les cent pas comme un animal en Elle n'a cage. pu rernettre à Oreste la hache mais, alertée par les cris de Clytemnestre, elle comprend que la vengeance est consom­ mée. Lorsque Egisthe se rue dans la cour afin d'apprendre la nou­ velle de la mort dOreste, Electre, hypocritement, se prête .à l'accompagner pour éclairer sa route jusqu'au palais. Les fidèles soldats d'Oreste ne tardent guère à vaincre les partisans d'Egisthe. ®

Clytemnestre et Egisthe ont expié leur crime et Electre atteint la Elektra culmination de son existence. N'écoutant plus rien ni personne, ivre de joie, elle somme Chrysothème (pleine d'esperance) et ses ONE ACT serviteurs de dans une danse afin de fêter l'accompagner effrénée Returning victorious from the war, Agamemnon was murdered by son triomphe. Brisée par l'émotion, au paroxysme du bonheur, his wife Clytemnestra and her lover Aegistheus. They also wanted en à une extase Electre proie sauvage, s'écroule, morte. to kill Orestes, Agamemnon's young son, who was saved at the last moment by his sister Electra. Since then Electra has endured cruelty and the worst humiliation. She feels repugnance towards everything around her and she lives only for her day of revenge. Electra refuses to flee when her young sister Chrysothemis advi­ ses her to do so and she wants to confront her mother. Clytem­ nestra is trying to find out what sacrifice she could offer to secure the forgiveness of the gods so that the dreams that have been tor­ menting her will cease. Electra, after hypocritically pretending that she knows the only effective remedy for the dreams, bursts out in anger at her mother. At the height of their argument they are interrupted by the arrival of a confidant, who whispers some words to Clytemnestra. She leaves, radiant and triumphant. Chrysothemis tells her sister that two men have arrived with the message that Orestes has died. Electra begs Chrysothemis to help her carry out her revenge that night but she refuses. Electra curses her sister and decides to carry out the deed of revenge alone. She digs up the axe with which her father was killed and at this moment a young messenger approaches. He tells her the news of Orestes' death but when Electra tells him who she is, he says that Orestes is still alive. Some old servants greet the foreigner and he finally reveals his name to Electra. He is Orestes. The wretchedness and the mourning of his sister remind Orestes of his mission. Driven on by his restless spirit and accompanied by his old tutor, Orestes enters the house. Electra, who is very upset, moves about like a caged wild animal. She has not been able to give the axe to her brother but Clytem­ nestra's cries are heard and they reveal that vengeance is being done. When Aegistheus rushes into the courtyard wanting to hear the news of Orestes' death, Electra, with feigned kindness, lights up his way into the house. Aegistheus' followers are quickly disar­ med by servants who are loyal to Orestes. Clytemnestra and Aegis­ theus have paid for their crime and Electra has achieved the goal of her existence. She listens neither to anything nor to anybody Discografia and in a frenzy of happiness she orders Chrysothemis, who is full of new hope, and the servants to join in her dance of joy. Wildly La present discografia només ofereix les versions comercials ínte­ ecstatic, having reached a climax of elation and drowning in her gres. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Electra, Cri­ joy, Electra falls down dead. sòtemis, Clitemnestra, Orestes i Egist. A continuació, l'orquestra i el director.

1944 - EDIGSA, 11 AO 383 Ema Schlüter, Anneliese Kupper, Gusta Hammer, Robert Hager, Peter Markwort. Filharmònica Estatal de Hamburg. Dir.: Eugen Jochum.

1947 - MELODRAM, 041 (2) Ema Schlüter, Ljuba Welitsch, Elisabeth Hangen, Paul Scheffler, Walter Widdop. Filharmònica de Londres. Dir.: Thomas Beecham.

1949 - ROBIN HOOD Astrid Vamay, Irene jessner, Elena Nikolaidi, Herbert Janssen, Fre­ derick Iagel. Metropolitan de Nova York. Dir.: Dimitri Mitropoulos.

1951 - CETRA, LPC 1209 Anny Konetzni, Danica Ilítsch, Martha Modi, Hans Braun, Franz Klarwein. Maggio Musicale Fiorentino. Dir.: Dimitri Mitropoulos.

1952 - ROCOCO Astrid Vamay, Walburga Wegner, Elisabeth Hangen, Paul Schof­ fler, Set Svanholm. Metropolitan de Nova York. Dir.: Fritz Reiner.

1955 - MELODRAM, S 112 (2) Astrid Vamay, , Hans Hotter, G. Fischer. Westdeuts­ chen Rundfunks. Dir.: Richard Kraus.

1957 - CETRA LIVE, LO 83 (2). NUOVA ERA, 2 CD, 2241/2 Inge Borkh, Lisa della Casa, Jean Madeira, Kurt Bòhrne, Max Lorenz. Filharmònica de Viena. Dir.: Dimitri Mitropoulos. ®

N O t e s importants 1960 - DEUTSCHE GRAMMOPHON, 2707011 (2) Dies­ En Inge Borkh, Marianne Schech, Jean Madeira, Dietrich Fischer atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada Uhl. S de Dresden. Dir.: Karl Bohrn. correcció en el vestir kau, Fritz taatsoper (senyors: americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop 1964 - ESTRO ARMONICO, 2 x 30 MEL 718 començada la representació, ni verificar enregistraments, fotogra­ o , Hildegard Hillebrecht, Martha Mòdl, Eberhard Wach­ fies filmar escenes de cap mena . ter, . Filharmònica de Viena. Dir.: Herbert von Karajan. . El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho recla­ alterar men, podrà les dates, els programes O els intèrprets anun­ 1967 - DECCA, SET 354/5 i 2 CD, 417345-2 ciats en aquest programa. En Birgit Nilsson, Marie Collier, Regina Resnik, Tom Krause, Gerhard compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament Stolze. Filharmònica de Viena. Dir.: . d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti­ litzar el Saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada. 1975 - HRE Leonie Eberhard Accés carrer Sant núm. Birgit Nilsson, Rysanek, Regina Resnik, Wachter, pel Pau, l, bis, d'ús exclusiu per a Wolfgang Windgassen. Dir.: Karl Bòhrn. G� minusvàlids. Tel. 31891 22.

1984 - RODOLPHE, RPC 32420/21 i 2 CD, 32420 Ute Vinzing, Leonie Rysanek, Maureen Forrester, , Horst Argument, biografies i discografia: Pau Nadal Hiestermann. Orquestra Nacional de França. Dir.: Christof Perick. Portada: Fèlix Cagé.

- Teló de boca 1988 PHILIPS, 2 CD, 422574-2 del Gran Teatre del Liceu: Dibuix a l'aquarella (1861) Hildegard Behrens, Nadine Secunde, Christa Ludwig, jorma Hynni­ nen, Ragnar Ulfung. Simfònica de Boston. Dir.: Seiji Ozawa. Programes: Publi-Tempo

Disseny: EHSA, Carmelo Hernando Pròximes funcions

Cosi fan tutte W.A. Mozart

Pilar Lorengar/Barbara Madra (dies 17 i 21), Margarita Zimmermann/Itxaro Mentxaka (dies 17 i 21), Eduard Giménez/]erome Pruett (dies 17 i 21), Stephen Dickson/Dale Duesing (dies 17 i 21), Tom Krause/Claudio Nicolai (dies 17 i 21), Gwendolyn Bradley/Gloria Fabuel (dies 17 i 21)

Director d'orquestra: Peter Maag Direcció d'escena: Luc Bondy, realitzada per Lukas Hemleb Escenògraf: Karl-Ernst Hermann Producció: Gran Teatre del Liceu, procedent del Théàtre Royal de la Monnaie, Opéra National de Bruxelles

Funció de Gala Dilluns, 12 de febrer, 21 h., funció núm. 52, torn D

Dimecres, 14 de febrer, 21 h., funció núm. 53, torn B Divendres, 16 de febrer, 21 h., funció núm. 54, torn e Diumenge, 18 de febrer, 17 h., funció núm. 55, torn T Dimarts, 20 de febrer, 21 h., funció núm. 56, torn A

Funcions fora d'abonament a preus especials. Amb el patrocini de la Fl,wdació Gran Teatre del Liceu.

Dissabte, 17 de febrer, 21 h. Dimecres, 21 de febrer, 21 h. I Puritani V. Bellini

Rockwell Blake, Paolo Coni, Enedina Lloris, Miguel López Galindo, Josep Ruiz

Director d'orquestra: Armando Gatto Director d'escena: Emilio Sagi Producció: Teatro Lírico Nacional La Zarzuela i Teatro Comunale, Bologna

Funció de Gala

Divendres, 2 de març, 21 h., funció núm. 57, torn e

Dilluns, 5 de març, 21 h., funció núm. 58, torn D Dijous, 8 de març, 21 h., funció núm. 59, torn B Diumenge, 11 de març, 17 h., funció núm. 60, torn T Dimarts, 13 de març, 21 h., funció núm. 61, torn A