(Hi\¡'Ti ��YJ {�J GRAN TEATRE DEL LICEU
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
.�.g.�. e: ,'� (hi\¡'ti ��YJ_{�J GRAN TEATRE DEL LICEU DAS RHEINGOLD GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1985/86 EL REGUlADOR BAGUES Rambla de les Flors, 105 Carme,1 Telèfon 3171974 08002 Barcelona Passeig de Gràcia, 41 Telèfon 216 01 73·216 01 74 08007 Barcelona CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Sant Pau, 6 (;I�NEnAllli\T DE CATAI.UNYA Telèfons 317 32 46·3185737 AJUN'I�\�IENT DE BARCELONA 0800 1 Barcelona SOCI EnT DEL CHAN TEKrRE DEL LICEU CASA DAS RHEINGOLD (L'OR DEL RIN) SMIIA Pròleg de L'vAnell dels Nibelungs» Llibret i Música de Richard Wagner LENCERIA PARA EL HOGAR LA MUJER Y EL RECIEN NACIDO' - Representat sense interrupció- Dilluns, 17 de febrer de 1986, a les 21 h., funció núm. 40, torn A Dijous, 20 de febrer de 1986, a les 21 h., funció núm. 41, torn B Diumenge, 23 de febrer de 1986, a les 17 h., funció núm. 42, torn T GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 08007 BARCELONA TELEFONO 318 24 98 Dimecres, 26 de febrer de 1986, a les 21 h., funció núm. 43, torn e �----- (0------�"",-."p1' CRUCEROS YBARRA TRADICIONAL CRUCERO SANTA 86 SEMANA , A lIordo del DAS RHEINGOLD Buque (L'OR DEL RIN) EUGENIO "C" Del Z% GI 3% de Marzo CRUCEROS Wotan Bent YBARRA Norup Donner Heinz-Jürgen Demitz Froh Christer Bladin Loge Wolfgang Neumann Alberich Wicus Slabbert Mime Graham Clark Fasolt Hans Tschammer Fafner Bengt Rundgren Fricka Marga Schiml Freía Cheryl Studer Erda Cornelia Wulkopf Woglinde Carmen Anhorn Wellgunde Rachel Joselson Flosshilde Christel Borchers Director d'Orquestra Matthias Kuntzsch -BARCELONA -MALTA -ALEJANDRIA CEglpto) Producció Òpera de San Carlo de -poRT SAIDCEglpto) I Nàpols -A5HDOD CJerusalen _KUSADASICEfe50) Vestuari Inge Justin -CAPRI Director d'escena Rudolf Sauser -BARCELONA Adjunt a la dir. esc. Uwe Thill Violins concertinos Jaume Francesch Informes e inscripciones YBARRA Y CIA. Josep M.a Alpiste BARCELONA Vía Layetana, 30 Tel.:,319 81 00 ORQUESTRA SIMFòNICA en todas las de Y Agencias Viajes. DEL GRAN TEATRE DEL LICEU �,.»" ----------(@----------�';e? CONTINGUT ARGUMENTAL l MUSICAL l Advertiment: L'Or del Rin és el pròleg de la Tetralogia, conjunt de quatre drames musicals que exposen el con junt de llegendes de L'Anell del Nibelung, elaborades per Wagner per tal de donar-los un sentit peculiar. Wagner, inicialment, havia volgut explicar la història de Siegfried en dos drames musicals; després va creure convenient explicar-ne els antecedents «divins» en aquest pròleg, i finalment va afegir-hi uns altres antecedents en part «terrestres» que formen La Walkíria. L'Or del Rin, que sol representar-se sense interrup cions, pel fet que musicalment els seus quadres es tro ben units sense interrupció, presenta ja molts dels temes musicals (leitmotiv) que després apareixeran en les altres parts de la Tetralogia. Encara que els temes són molt nombrosos, de fet, en aquest resum ens limitem a assenyalar els més destacats i els que poden interessar el lector perquè tenen una importàn cia especial en les altres parts de la Tetralogia. ACTE úNIC QUADRE 1. Resum breu. Som al fons del Rin, on les Filles del riu custodien un munt d'or, d'un gran valor simbòlic i material. Frívo lament, neden i juguen a l'entorn d'un nan repeHent, Alberich, i es burlen dels seus desigs eròtics. Alberich, però, des cobreix l'Or quan, en sortir el sol, la seva llum el fa brillar, i renunciant a l'amor, roba l'Or i fuig, deixant les Filles del Rin desconcertades i espantades. Amb l'Or, Alberich podrà fer-se un anell que li donarà poder sobre el món. ROSA BISBE ART/DISSENY En iniciar-se l'obra (i amb ella la Tetralogia), Wagner va GANDUXER, 20 voler simbolitzar els del món in TELEFONO 201 65 90 orígens (possiblement fluït pels primers moments de l'oratori La Creació, de RBLA. CATALUNYA, 121 Haydn). Durant molts compassos, l'orquestra anirà cons "GALERIAS LA AVENIDA" truint lentament una escala en la s'aniran afegint BARCELONA qual a poc a poc les notes fins que quedi completa. Tot el passatge es manté en la mateixa tonalitat, i el resultat serà el tema de la terra, que anirà vinculat després a r------------------------ rf.(��----------------------- tUli'""-,,:>,, la figura d'Erda. Quatre vegades sentirem l'escala sen cera fins que, alçat el teló, veurem una escena insòlita: som al fons del Rin, i les aigües cobreixen tot l'espai escènic. Les tres Filles del Rin canten (tema de les Fi lles del Rin), neden i juguen pel riu. Apareix Alberich, un Nibelung petit, lleig i lasciu. Les tres Filles del Rin, Woglinde, Wellgunde i Flosshilde, se'n burlen i es deixen abastar breument per ell i des prés l'abandonen en ple desig esmunyint-se-li de les mans, nedant pel riu i elevant-se, mentre el nan, perse guint-les, rellisca pei terra fangós del riu. De sobte sentim en l'orquestra el reflex d'una major transparèn cia de les aigües del riu: ha sortit el sol i els seus raigs, travessant les aigües, incideixen en l'Or que jeu a les La profunditats i que les Filles del Rin custodien. lluïssor del sol sobre l'Or, el sentim en l'orquestra amb l'aparició del tema de l'Or, primer a càrrec d'un instru ment de metall, després repetit per dos, per tres i per quatre instruments, fins que esclata, radiant, el tema en tot el metall de l'orquestra. Alberich, abandonant la inútil persecució de les Filles del Rin, els pregunta què és aquella lluïssor, i elles, im prudentment, li expliquen que és l'Or que pot donar el poder sobre el món a aquell que se n'apoderi. Malgrat a hau que Flosshilde recorda les seves germanes que rien d'anar més amb compte en parlar de l'Or, acaben entre totes explicant a Alberich que només podrà apo derar-se del tresor aquell que renunciï a l'amor. De l'Or podrà aleshores fer-ne un anell que li donarà el domini del món. Alberich, que acaba de veure's rebutjat per les mateixes Filles del Rin, es troba en un moment psicològic molt de la adequat per formular la terrible renúncia (tema renúncia a l'amor, molt important en la Tetralogia) i apoderar-se ràpidament de l'Or per sorpresa, davant la consternació de les Filles del Rin. Les aigües del riu perden la lluïssor que l'Or els donava i van passant, foscament, mentre en l'orquestra sentim reiteradament el tema de l'Anell, una figura d'aspecte circular, for mada per un seguit de notes que tornen a la primera, i que no és gaire destacat, de tal forma que cal una di certa atenció per detectar-lo, tot i que es repeteix versos cops. ,------------ (�--------�....�/ QUADRE II. Resum breu. Som al cim d'una munta nya on els déus han passat la nit. Wotan encara dorm; la muller Fricka el desvet lla. Els gegants han acabat la construcció del Walhalla, residència dels déus que Wo tan els ha encarregat, i voldran llur paga: han exigit Freia, la deessa de l'amor. Wo tan ha d'impedir que se l'emportin: a canvi, caldrà enginyar-se una altra paga. Arriben els gegants i agafen Freia com a penyora, almenys, de l'altre pagament que Wotan els promet. Arriba Loge, déu del foc, i informa Wotan del robatori de l'Or del Rin. Wotan i Loge decideixen baixar a la cova dels Nibelungs: aquest or podria servir per pagar els gegants i rescatar Freia. L'escena passa ara al pla d'un cim muntanyenc, des del qual es veu, al fons, el gran castell dels déus, el Walhalla, que els gegants han construïit per mandat de Wotan, el cap suprem dels déus. (A l'orquestra sentirem el magnífic tema del Walhalla, per a ins truments de metall, alternat amb un altre tema, tam bé a càrrec del metall, que simbolitza el poder. A la resta de la Tetralogia aquest tema del Walhalla passarà a simbolitzar Wotan i la seva voluntat d'ordenació del món). Els déus, que per últim cop han dormit a la munta nya, es deixondeixen, però Wotan encara dorm i somnia la glòria de la nova mansió que ocuparan ben aviat. Fricka, la seva muller, el desvetlla, anguniejada: és el dia de rebre el Walhalla, però també ho és el de pagar els gegants que l'han construït, i aquests tenen coll avall, ja, que el pagament serà Freia, la deessa de l'amor, de la qual estan enamorats, especialment el gegant Fa solt, més sensible que no el seu germà Fafner. Wotan no pot deixar de pagar els gegants, perquè així ho va pactar, i va inscriure el pacte en la seva llança, però explica que ho va fer convençut que podrà evitar de lliurar Freia, ja que Loge, el déu del foc, li va prome tre una manera de pagar els gegants sense haver-Ia de donar. �--------- ---------� ----------------(fi)----------------���:P (fi'���:P'J¡¡ vénen a reclamar-la Arriba Freia, espantada: els gegants QUADRE III. Resum breu. L'escena ara és a la cova com a pagament de l'obra ja enllestida. Freia, veient que dels Nibelungs. Alberich maltracta els demana dels seus Wotan no pren iniciatives, l'ajut ger seus germans de raça i els obliga a tre mans, els déus Froh i Donner. ballar a les mines. També maltracta el sentim llur tema Arriben els gegants, i en l'orquestra seu germà, Mime, al qual ha obligat a i amb de la característic feixuc rítmic, l'ajut percussió fer l'Anell i un elm de propietats màgi dels amb el tema del (tema gegants) barrejat pacte,.