Lohengrin GRAN TEATRE DEL

Temporada 1992-93

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu

Òpera romàntica en tres actes Text i música de Richard Wagner

(Amb sobretitulat)

A PIONNER NOMES ENTENEM LA NI AMB LA MAxIMA DEFINICIÚ PERFECCIÚENTERMESDEPROGRES. AUDIO·VISUAL QUE OFEREIX EL D'EVOLUCIÚ. DE TECNOLOGIA. LAsER DISC, PER AIXÚ NO ENS CONFORMEM AMB VOLEM ANAR A MES. L:EXTRAORDINARIA NITIDESA D'IMAT· PERQUE LA CLAU DE LA PERFECCIÚ GE DELS NOSTRES TELEVISORS I vi. RESIDEIX, PRECISAMENT, EN ESTAR DEOS. NI AMB LA PURESA I QUALITAT CADA VEGADA MES A PROP. CADA VE· DE SO DELS NOSTRES EQUIPS D'ALTA GADA MES A PROP DE LA PERFECCIÚ Estrenada el 28 d'agost de 1850 al Hoftheater de Weimar FIDELITAT. EN IMATGE I SO. Estrenada el 6 de març ele 1883 al Gran Teatre del Liceu

Amb el patrocini de FUNDACIÓN TABACALERA

Funció de Gala Dilluns, 14 de desembre, 20 h., funció núm. 39, torn D

Dijous, 17 ele desembre, 20 h., funció núm. 40, torn B Diumenge, 20 de desembre, 17 h. funció núm. 42, torn T Dimecres, 23 de desembre, 20 h., funció núm. 43, torn A Diumenge, 27 de desembre, 20 h. funció núm. 44, fora d'abonament Dimecres, 30 de desembre, 20 h. t'unció núm. 46, fora d'abonament Dissabte, 2 de gener, 20 h. funció núm. 47, torn e @PIONEER Dimarts, 5 de gener, 20 h. funció núm. 49, torn E The Art of Entertainment EL CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

agraeix a Ifundaciónl�IITABACALERAI

el patrocini d'aquestes funcions El ámbito de presentación de una obra artística es particularmente significativo en el género operístico, donde sin duda las cualidades del recinto teatral contribuyen a reforzar los valores musicales y dramáticos de la ópera.

Difícil hubiera sido encontrar un lugar más adecuado para la re­ presentación de Lohengrin que el Gran Teatre del Liceu de Bar­ celona, centro de larga tradición y acusada personalidad en el mundo musical español.

Por ello, nuestra Fundación se felicita de poder contribuir a la realización dei acontecimiento que siempre supone la represen­ tación de esta ópera wagneriana.

Germán Calvillo Presidente de la Fundación Tabacalera Lohengrin

Heinrich Hans Sotin (14 i 23; 2 i 5) Kurt Rydl (17, 20, 27 i 30) Lohengrin Thomas (14,17,

_ 1 5) 20.) 23;���egardh . Gósta Winbergh (27 )/ItJI " Elsa von Brabant Sue Patchell q4� 17, 20j 23.;{¡ eo 2 i 5) vt\.t,w:4th. � oie1.£.. (U-) M@càtfttià-6esset'lft6l'Í (27 i 3� Friedrich von Telramund Bent Norup (14, 17, 20 i 23; 2 i 5) Karl-Heinz Stryczek (27 i 30) Ortrud Eva Marton (14, 17, 20 i 23; 2 i 5) Joy McIntyre (27 i 30) L'herald del Rei Wolfgang Rauch Cavallers Josep Ruiz Antoni Lluch Manuel Garrido Joan Tomàs Joves nobles Begoña Alberdi Natascha Orlob Francesca Roig Mercè Obiol

*** Gottfried, germà d'EIsa

Director musical Uwe Mund Director d'escena Gótz Friedrich Escenògraf i dissenyador de vestuari Peter Sykora Director del cor Romano Gandolfi Subdirector del cor Andrés Máspero Assistent de direcció d'escena Knut Sommer Servei de sabateria Valldeperas, Barcelona Ca-producció Deutsche Oper Berlin/ Gran Teatre del Liceu (1990) Violí concertino Jaume Francesch Traducció del sobreritulat Jordi Ibáñez L'Avenç S,L., Barcelona

ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Materials musicals Breitkopf & Hartel, Wiesbaden En harmonia amb el Liceu. Contingut argumental

Lloc de l'acció: a la ribera de l'Escalda i a Anvers Època: segle Xè.

Elsa, acusada per Telramund de l'assassinat del seu gel)1u, es salvada per Lohengrin, un cavaller desconegut, el qual es/casarà amb ella si promet no preguntat-li mai ni el seu nom ni el seu origen. Ortrud i Telramund intriguen i, la mateixa nit del casa­ ment, Elsa fa la pregunta fatal. Lohengrin haurà de tornar a les regions del Graal, d'on havia vingut.

Iberia patrocina ACTE I la temporada. Una parada a la ribera de l'Escalda, prop d'Anvers més Aquest any, que mai, El rei alemany Heinrich ha arribat a la rica província de Brabant IBERIA dóna suport per recollir els tributs. Hom l'assabenta que, des de la mort del a la música i als afeccionats duc, el país s'ha vist sacsejat per les lluites pel poder. El rei de­ al "bel canto". mana la relació dels fets al comte Friedrich von Telramund, tutor un més, lBERIA Perquè, any dels dos fills del duc, Elsa i Gottfried. Per comptes de donar ex­ serà al Gran Teatre plicacions, Telramund acusa Elsa, la qual li havia estat promesa del Liceu. com a esposa, de fratricida. Per aquest motiu, ell s'ha casat amb una dona del seu rang: Ortrud, la fílla del darrer príncep frisó, Radbod, que havia regnat en el país, antigament, durant molt de temps. Elsa no reacciona davant les acusacions i sembla del tot perduda en somnis i visions. El rei apel-la aleshores a la justícia divina, que s'haurà de palesar en un duel. Però ningú no vol combatre contra Telramund per la causa d'EIsa. En un moment de tanta desgràcia, Elsa prega que Déu li enviï el cavaller que ja se li havia aparegut en els seus somnis. El miracle s'acompleix: el cavaller apareix en una petita barca tirada per un cigne i s'apresta al duel, només amb la condició que Elsa no li demani mai d'on ha vingut, ni el seu nom, ni el seu origen. Elsa ho promet i accepta casar­ s'hi, després d'una declaració d'amor. En el transcurs del duel, Telramund és vençut, però el cavaller li perdona la vida. Sota les IBERIAS aclamacions de la població, Elsa acompanya el seu salvador a la ciutat. ACTE II Però a la vista de l'espòs, confirma el seu amor pur i serè. Sota l'esguard amenaçador d'Ortrud, Elsa, al capdavant del seguici Interior del burg d'Anvers nupcial, entra a l'església. El brogit d'una festa en el castell es fa sentir en la foscor de la nit en la qual Ortrud i Telramund s'han ocultat. Telramund acusa ACTE III Ortrud d'haver-li robat l'honor i l'alegria de viure a causa de les seves intrigues. En la desfeta contra el cavaller misteriós, ell creu Cambra nupcial veure el càstig de Déu. Ella rebutja aquesta interpretació i troba Després de la cerimònia del casament, els esposos resten sols a com a explicació que l'heroi ha de posseir certs poders màgics, la cambra nupcial. Curulla de joia, Elsa desitja anomenar l'espòs dels fóra necessari conèixer el secret. Si Telramund quals pogués pel seu nom, ni que sigui només en una intimitat absoluta. Ella li seu es només arrencar-li la part més del cos, l'encís tren­ com a petita proposa el seu ajut si és que aquest silenci té raó que ell caria. Telramund sucumbeix una altra a l'embruix d'Ortrud vegada estava en un perill greu i li assegura la seva discreció davant els i els déus pagans perquè la sostinguin en la seva aquesta apel-la altres. Per dissipar aquestes sospites, diu que ell ha vingut "de lluita contra els cristians i en la reconquesta del poder. l'esplendor i de les delícies", però que ho havia deixat tot volgu­ Quan Elsa surt a una de les finestres del castell per confiar a la dament per guanyar l'amor d'Eisa. Amb aquesta declaració, pro­ nit els seus sentiments d'amor i de felicitat, Ortrud s'insinua i intenta voca allò pitjor: Elsa tem que Ortrud potser tenia raó amb les seves fer néixer en Elsa sospites respecte al seu heroi. Amb una gran acusacions. Tot volent saber la veritat, ella resta impressionada pietat, Elsa acull Ortrud, que li sembla molt desgraciada, i la in­ per la visió del cigne, que torna per arrabassar-li l'espòs; ha de vita a acompanyar-la en la cerimònia del seu casament. També li saber el [,lom a qualsevol preu i li fa la pregunta. En aquest moment, promet demanar la gràcia per a Telramund. Telrarnund, protegit pels quatre nobles, entra per trencar l'encís, A l'alba, l'herald del rei anuncia la sentència del judici que ha estat tal com Ortrud li havia aconsellat. El cavaller abat l'intrús i creu fet a Telramund: l'exili. El salvador d'Eisa serà el nou sobirà de que Elsa feia part del complot. Aleshores decideix donar expli­ Brabant i conduirà el seu exèrcit en la guerra contra "el perill cacions davant el rei. amenaçador de l'est". Només quatre nobles brabantins protesten contra l'ordre del rei. Telramund ho ha observat tot d'amagat i Parada a la ribera de I'Escalda, prop d'Anvers espera trobar uns aliats en aquests quatre nobles. El rei Heinrich ha reclutat soldats brabantins al seu exèrcit i Els patges anuncien l'arribada del seguici nupcial. Sobtadament, per declara no Ortrud intervé i impedeix Elsa d'entrar a la catedral, tot dema­ es disposa a partir. El cavaller estranger que ja pot posar­ se al de les Davant acusa Elsa de traïció. nant-li que pronunciï el nom del seu espòs. capdavant tropes. tothom, estat a el seu ha de és el Elsa li respon amb la declaració del seu amor sincer i increban­ Com que ha forçat revelar secret, partir: table envers el seu salvador. La disputa entre les dues dones fi­ preu per la seva resposta. Aleshores anuncia que és Lohengrin, nalitza amb l'arribada del rei i del nou sobirà, el qual rebutja cavaller del Sant Graal, fill de Parsifal. Molt afligit, s'acomiada d'Eisa, qualsevol acusació. Quan el seguici nupcial arriba als esglaons glaçada pel dolor. Ell Ii deixa com a record l'espasa, el corn i l'anell. de la catedral, Telramund, disfressat de monjo, es fa present i acusa És el triomf d'Ortrud. Gairebé sembla que hagi aconseguit des­ l'estranger d'haver enganyat els jutges amb un encanteri i exigeix embarassar-se del seu enemic. En aquest instant apareix Gottfried, el rei i tots els altres forcin el cavaller a declarar el seu nom. que al qual Lohengrin, quan ja s'allunya, declara sobirà de Brabant. Però el cavaller es a donar una només Elsa li nega resposta: pot Ortrud no ha pogut complir el seu projecte. Però Elsa tampoc no fer la pregunta. pot fruir amb l'arribada del seu germà, perquè la desesperació li Mentre el cavaller fa el de fidelitat a Ortrud i jurament Brabant, ha destrossat el cor. Telramund s'acosten a Elsa i la inciten a fer la pregunta prohibida. u E N Lohengrin: El perfil vocal

En analitzar les característiques vocals de qualsevol òpera wag­ neriana cal tenir sempre present que la dramatúrgia de l'autor trenca els esquemes tradicionals «melodramàtics» de formes tancades (cors, àries, concertants) per tal d'assolir una estructura fluent en la qual la continuïtat musical és el fonament narratiu. Això comporta que la caracterització dels personatges no es produeix mitjançant mòduls formals específics bastits sobre la melodia i el recitatiu habituals sinó per la via d'una línia de cant molt particular, basada en la declamació i entrellaçada amb motius instrumentals d'identificació, segons un principi d'estricta unitat dramàtica. Aquesta premissa no vol dir, però, que la tipologia vocal wagne­ riana no imposi uns paràmetres de correcció fisiològica que so­ vint veiem malmesos en l'actual praxi interpretativa, que (ensems al problema de la palesa manca de veus importants) pateix els efectes d'una mal entesa tradició de cant baladrer i dejú d'autèntics fonaments en la tècnica de la fonació. Lohengrin és un personatge poètic i heroic alhora, èpic en l'accent quan s'adreça al poble i dolç quan parla a Elsa. Per això li cal una veu límpida i mòrbida, amb capacitat per a la penetració squillante. Accent i emissió de la màxima puresa tímbrica, i mai el fàcil recurs al volum pel volum, Lohengrin no es pot cantar amb veus dures i estelloses, i la prova més evident de les qualitats lí­ riques del rol és el partit que n'han tret, i en treuen, tenors no específicament wagnerians com ara Pertile, Araiza a Domingo. La vocalitat del personatge d'Eisa exclou el tipus vocal de sopra­ R N no de veu dura, metàl-Iica i oscillant, i en canvi exigeix un trac­ tament de timbre dolç per l'abandonament melangiós d-Eínsarn in trüben Tagen-, amb capacitat per al legato, i que palesi sem­ ( 11'1 I pre la sensibilitat i el pudor de la donzella: unes dinàmiques matisades que volen també cant apassionat i vibrant en l'acte tercer. Friedrich van Telramund pot ser un personatge fosc i sinistre però cal remarcar-ne el caràcter dèbil i influenciable davant la seva muller JESUS DEL POZ i la noblesa originària. Per això, l'intèrpret no en farà mai un ésser barroer i vociferant. La frase «Du fürchterliches Weib, was bannt mich noch in deine Nahe- i la llarga complanta que segueix són Hay pocos instrumentos tan bien afinados como éste. els moments en què se'ns revela tot el gruix del personatge i cal que el cant hi sigui convincent sense caure en un patetisme a en una autocompassió de poca volada. Ortrud, la dipositària del vell ordre i de totes les connotacions negatives de l'enveja i el ressentiment dels antagonistes wagne­ rians -la terrible Neid que passarà el relleu de la seva flama d'odi als menyspreats Nibelungs-, ha de poder mostrar-se dura, inflexible i estarrufada per la invocació -Entweihte Gotter-, però l'intèrpret -soprano dramàtica a mezzo, tant hi fa- ha de tenir els registres expressius suficients per donar varietat al fraseig i semblar con­ vincent en entabanar Elsa amb les seves mellíflues insinuacions. El paper de rei reclama una veu baixa no baritoneja nt, capaç d'acolorir l'accent autoritari amb l'esmalt propi de l'autèntica noblesa. L'herald, paper del debut de tants barítons històrics, és com la de Micaela de Carmen: tothom hi està bé. LEG END El Honda Legend es como La suspensión es suave. por un instrumento musical. Su eso el Legend se desplaza por el Marcel Cervelló motor es de una precisión singu- asfalto como las notas por el pen- lar, y sus 204 caballos responden tagrama. de inmediato a la menor presión La calidad de los acabados y sobre el acelerador. La nobleza de los materiales en el Legend es de las aleaciones con que está sólo comparable a la de un construido y la exactitud milimé- Stradivarius. trica de sus piezas, permiten que El Honda Legend es realmen- el motor del Legend interprete te como un instrumento musical. verdadera música. Pero el mejor afinado de todos.

(gJ HONDA

",,�;aI,r,.¡,.l:I!13I1JHOHoo..G""'.t.OCIflDElCAAlP[ON""O"'UNOlALDE'OR"'UI""'lOSSEISUlll"'OSAA1Os Lohengrin vist per caricaturistes catalans

El burí de la caricatura i l'escalpel de l'humorisme ajuden a esta­ blir els trets essencials de tota obra humana. Bromes i sàtires, tant gràfiques com escrites, permeten d'exaltar els treballs ben fets i rebaixen inflors i banalitats. Per aquest motiu, en una activitat artística tan meravellosa i complexa com és l'òpera hi poden in­ cidir en forma destacada aquells que, servint-se deillapis a de la ploma, disposen d'habilitat suficient per remarcar, tot rient, vir­ tuts i defectes. Els millors músics i els grans cantants han estat immortalitzats per la crítica més assenyada, però també pels ca­ ricaturistes i pels humoristes literaris que, portats per l'actualitat de les estrenes, han divulgat entre bromes i veres les excel·lències i els defectes d'unes obres a d'unes actuacions en concret. Richard Wagner i la seva creació operística han estat particular­ ment sotmesos a la caricatura i a l'humor. L'admiració i les fortes polèmiques que l'opus wagnerià aixeca a tot el món motiven que existeixi material suficient per escriure una història còmica d'aquell geni de la música i de les seves obres. Si es fes, serviria de con­ trapunt i encara complementaria treballs que, realitzats amb en­ cert i competència, es porten publicats en relació amb Wagner. Convençut de l'eficàcia divulgativa que tindria una obra així, he acceptat d'oferir un primer i modest tast de les seves possibili­ tats. Una nova representació de Lobengrin, la primera òpera de Wagner que s'estrenà a Barcelona, és una bona oportunitat per suggerir des de Catalunya, terra que molt aviat acceptà el wag­ nerisme perquè connectà amb el seu missatge nacionalista, que podria fer-se un bon llibre aplegant les caricatures que existeixen sobre Wagner i les seves òperes. Com és ben conegut, Richard Wagner (Leipzig, 1813 - Venècia, 1883) estrenaria Lobengrin a Weimar amb l'ajut del mestre Franz Listz. Josep A. Clavé seria l'introductor de la seva música a Cata­ lunya l'any 1862, per mitjà dels concerts que oferiria als jardins Euterpe, acció que resultaria més aviat anecdòtica. I seria el doc­ tor Josep de Letamendi qui, anys més tard, posaria la llavor de l'afecció wagneriana en el seu deixeble Joaquim Marsillach i Lleonart (Barcelona, 1859 - Caldetes, 1883) -germà del periodis­ ta Adolfo Marsillach .. El Maleta Indulgencías-, ancle del també I...... C>:::EIE:N"G-Ft.IN". - Qua.tre oops d.e pl.oXXl.a.

periodista lluís Marsillach i avi-oncle de l'actor i director teatral Adolfo Marsillach- qui seria el veritable introductor del wagne­ risme a casa nostra. Ell escriuria i publicaria l'any 1882 una cu­ L' d' argument aquest portento Una vegada ern uno oca..... tot noes mês un riosa Història de Lobengrin i, malgrat que moriria l'any següent, plegot que quemo. (Va al davant y't torn l'lli rcca.) igual que el seu admirat mestre, tindria el goig de veure com, pel maig de 1882, es representava Lobengrin al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. (La mateixa obra no seria representada al Gran Teatre del Liceu fins al març de 1883) y uns parjes [vatua deli! y uns nobles atrotinalS fou un esdeveniment a Barcelona. La pererus del Senyor Garrell. bruts. mul vestits y deixuts. Lobengrin guia d'espectacles I del «Diario de Barcelona» a l'almanac de la publicació per a 1883, assenyalaria la importància d'aquesta obra, encara que li faria un seguit de retrets. Per a ell, per exemple, «en la instrumentación de Lobengrin se distingue casi siempre una armonización grata y suave y modulada con frecuencia, que envuelve a la parte vo­

como un a veces y ab los cascos uns guerreros Los amigos tintoreros Acte primer. ¡Desafio! velo del Bon como Oio! cal, transparente, que despunta alguna molt cayos)' sandungueros. iban siempre los primeros principi h(J)' idea melódica, con color de las situaciones escénicas. Sin embargo, el Lobengrin encierra algunas piezas de mucho efecto dramáti­ co, especialmente los concertantes, y que acusan el distinguido talento y profundo saber de su autor. La obra del maestro Wagner fue bien recibida y oída con generales aplausos, y mucho contribuyó a su éxito la buena ejecución que tuvo la ópera bajo la inteligente dirección del distinguido maestro D. Juan Goula». Aquesta era, però, l'opinió d'un crític «seriós i assenyat». Què deia, per l'altra banda, la crítica humorística? Doncs exultava de felici­ tat. Especialment «L'Esquella de la Torratxa», setmanari represen­ tatiu del catalanisme republicà, que dedicà pràcticament tot el seu número 175, corresponent al 27 de maig de 1882, a destacar aquella primera representació de Lobengrin a Barcelona. De les quatre

de la la va amb un retrat Los nuvis Inrán salat. què disposava, primera omplir xe pàgines per 'Is donan llit pim3t de Richard Wagner -anomenat -Ricardo-> acompanyat d'un co­ mentari del director de la publicació -josep Roca i Roca, que signava «P. del 0.»- amb acabament ci la segona pàgina, on co­ mençava un escrit de «Bonaventura Gatell» -pseudònim d'Eduard Aulés- que acabaria en el número següent, amb un afegitó d'sesquellots- wagnerians que passaven a la tercera pàgina, men­ 11 £ lUll" .. Diu de tallarfi 'I di, - dlreuore qüt!ll trompetee que EXECUCIÓ: .. Tocarás el violin con el sudor de tu signore

.. ... dim'oli d' tre la era dedicada a un de dibuixos de Manuel res I' hi hauria succehit. frente.s ¡Quin furore! ¡Quin furore! ¡q"in t'spingu,,",,! que quarta seguit (WAOSIlR.-Glnrsis.) Moliné que explicaven humorísticament com havia estat repre­ de la m'excusa de sentada aquella òpera. (La reproducció pàgina Darrera pàgina de «L'Esquella de la Torratxa" (núm. 175, 27 de maig de 1882), fer-ne la descripció.) relativa a l'estrena a Barcelona de Lobengrin. ®

264 PAPrnJ

central de Pàgina -Papítu- (núm. 178,24 d'abril de 1912), relativa a unes representacions de Lobeng rin al Gran Teatre del Liceu. escena- seu encara i el d'heroi serviria recordar un Per a "P. del O.» (Josep Roca i Roca) "indubtable és que, posat wagnerià per la a la cop més força del que no hagués escrit més que Lobengrin, Wagner passaria operística genial compositor alemany. I encara és a mostra la de imrnortalitat- i per a "Bonaventura Gatell» (Eduard Aulés) "aquest possible d'afegir aquesta portada ,,¡CU­ del cutl-, setmanari de sàtira molt escleveniment musical es deu a l'Adolfo Brugada -empresari política, relacionat amb la Lliga Teatre de la Santa Creu- i tant se li deu, que encara no l'ha co­

en cie brat, ni crec que se li pugui pagar el que resta temporada». breus i amb to satíric I pel que fa als "esquellots» -comentaris que feia el setmanari- un d'ells deia així: "Acte primer de Lobengrin: es Rodolí: surt una barca tirada per un cigne que porta l'aigua. Senyors, veuran una oca - que necia sobre la roca». Altres representacions de Lobengrin, aquestes ja al Liceu i des­ prés de moltes anteriors, foren les cie març de 1912. En aquesta ocasió el setmanari -Papitu-, seguint l'exemple que havia donat Feliu Elias "Apa» amb representacions wagnerianes de l'any 1909, "Bon». publicà una doble pàgina central dibuixada per Romà Bonet els Els cantants, els directors d'orquestra i dels cors, l'empresari, crítics i els principals melòmans hi quedaren caricaturitzats. (La reproducció també m'excusa de més explicacions). teatre i di­ I una tercera caricatura -aquesta més allunyada del rectament relacionada amb la política- és la que publicà "L'Esquella de la Torratxa» a la portacla del seu número 2.037, corresponent Costa a I'll cie gener de 1918. S'hi veia, caricaturitzat per Josep "Picarol», Manuel Morales Pareja, alcalde de Barcelona recentment elegit pel consistori, entrant al teatre municipal, entre els aplau­ diments de regionalistes i republicans lerrouxistes, en el paper de Lohengrin, cavaller clel Sant Graal. La caricatura obeïa al fet llavors radical i que el senyor Morales Pareja, polític propietari en la seva d'un magatzem cie vins, havia estat cantant d'òpera jo­ del ventut. Segons el Ilibre Historia crítica de los hombres repu­

- blicanismo catalán en la última década (1905 1914) d'Emilio a Navarro (Barcelona, 1915), "ya en su primera juventud llegó en los alternar con los mejores cantantes de ópera; trabajó mejo­ ar­ res de alcanzó notoriedad en el munclo teatros Europa y gran TBATRE DE L'OPERA .MUNICIPAL Lohen,rin-Morales ca vutter- del Sant no fos tant com escrivia el seu Pareja, tístico». Possiblement panegirista, Grln1, entra en escena. però la seva presència a l'òpera li serví per ésser caricaturitzat era cie febrer de com a Lohengrin -la darrera representació 1915 Portada de de la Torratxa" "L'Esquella (núm. 2.037, 11 de gener de 1918) i fins l'abril de obra no seria novament posada en 1918 aquella representant l'alcalde de Barcelona, Manuel Morales Pareja, antic cantant d'òpera, en el paper de Lohengrin. ANY II N.O 99

en seu número el 19 de novem­ Regionalista, que el 99, publicat - bre de 1903, aprofità la mitologia operística wagneriana per trac­ tar CUT! de l'actualitat Cu política espanyola. Barcelona £,cudt1Iers. s .. El dibuixant Gaietà Cornet presentà Antoni Maura com a un Lo­ hengrin disposat a salvar el govern, llavors presidit per Raimun­ do Fernández Villaverde (representat com a Elsa) de l'atac del Telramund republicà. Pocs dies després, el 5 de desembre, quedà constituït un nou govern conservador presidit per Antoni Maura. Moltes altres caricatures podria afegir a les que ara ofereixo en relació amb Wagner -l'ex-libris de Llorenç Brunet n'és una mos­ tra- i la seva òpera Lobengrin. Però serveixi aquesta petita mos­ va la so­ tra com a demostració que l'impuls wagnerià sacsejar cietat europea del seu temps -entre la qual figurava la catalana­ i per demostrar que encara és vigent. Josep M. Cadena

Lobengrin-Maura. Elsa- Villaverde. 'rerremondo-nepublícá QUS; dOG;��� �i 5;;1 s�O;:{:Krirt �t����yn:ul! ��r!?I�;�

La profètica caricatura quedaria, així, plenament confirmada. Portada de "iCu·cut!» (núm. 99, 19 de novembre de 1903). El polític conservador Antoni Maura, que dies després formaria govern, era presentat com un Lohengrin que podia alliberar la monarquia de la perillosa puja electoral dels republicans. II

y Lohengrin digué: - Kit adorada! Estén sempre ton vel pel firmamentl­ y al cel aixeca l'última mirada, y tanca la finestra dolsament.

Y'ls tristos rossinyol qu'en la boscuria refilavan voltats ele la foscó, digueren ab tristíssima canturia:

-Ells son felissos y nosaltres nol-- LOHENGRI0J

III

De la ribera hermosament florida. 1 Lohengrin salluny.rva sospiram, y son Elsa. '1 mirava enmelengida la cambra nupcïal parla,'an. las en callada llágrimas amargas aixugant. D¡i':TREEisa y Lohengrin la DIt, en tant que a la finestra contemplavan Dernunt las onas els esplènclits estels del infinit. blavas que'l besavan Lohengrin am dolsura s'hi perdé. y y mentre els dos en éxtasi somreyan, mentre estels y rossinyols ploravan, eh estels d'or amb amarguissim plo Lohengrin, plè d'amor) plora també. parpallejant y lremolant se deyan: -EUs son felissos r nosaltres nol-

59

Poema Lohengrin de Josep Carner (del "Llibre dels poetas (sic)". Barcelona, 1904) IHustració de Manuel Duran i Duran ( 1863-1906). Richard Wagner (1813-1883)

Cronologia

1813 Neix a Leipzig el 22 de maig, fill de Karl Friedrich Wagner i Johanna Rosina Patz.

1814 Després de la mort del pare, la mare es casa amb Ludwig Geyer i la família es trasllada a Dresden.

1827 La família torna a Leipzig. 1828 Rep les primeres lliçons d'harmonia.

1830 Entra a Tomasschule de Leipzig i escriu tres obertures. 1831 Estudis musicals a la Universitat de Leipzig (composició amb T. Weinlig). 1833 Mestre de cor i pianista al Teatre de Würzburg. 1834 Enllesteix l'òpera Die Feen, l'estrena de la qual serà pòstuma. Director musical del Teatre de Magdeburg. 1836 Estrena a Magdeburg de Das Liebesuerbot. Director al Teatre de Konigsberg. Es casa amb l'actriu i cantant Minna Planer.

1839 Fins l'any 1842 resideix a París, amb moments ben difícils.

1842 Estrena de Rienzi a Dresden.

1843 Estrena de Der Hollander a Dresden. \111:\lR-\' «()\ll'l\([R \ fliegende Segon \[ (,LIT:\ ,[ \ L:\l) DI rL" director d'orquestra a Dresden. (,R-\:\[)T' l'[-\(TR['.. : 1845 Estrena de Tarinbduser a Dresden.

1849 Ha de fugir del país per motius polítics i es trasllada a ZUric.

1850 Estrena de Lobengrin a Weimar, amb la direcció de Franz Liszt.

1852 Coneix a Zuric Otto i Mathilde Wesendonck.

1854 S'enamora de Mathilde Wesendonck.

1858 Minna descobreix les relacions entre Wagner i Mathilde, i el compositor ha de deixar Zuric i se'n va a Venècia sense Minna.

I 1861 Estrena a l'Òpera de París de la nova versió de Tanribáuser, amb un escàndol històric. 1862 Separació definitiva de Minna. serà 1864 Entra amb contacte amb el rei Lluís II de Baviera , que el seu gran protector. 1865 Neix Isolde, primer fruit de les relacions entre Wagner i Cosima Liszt. Estrena de Tristand und Isolde a Munic

1866 Mort de Minna. S'instal·la amb Cosima a Tribschen, prop ele Lucerna.

1867 Neix Eva, segona filla de Richard i Cosima .

. 1868 Estrena de Die Meistersinger van Nürnberg a Munic.

1869 Neix el seu fill , a Tribschen. Divorci ele Cosima i Von Bülow. Estrena de Das Rbeingold a Munic, sense el consentiment de l'autor.

a 1870 Es casa amb Cosima. Estrena de Die Walküre Munic,

també sense el seu consentiment. Primera execució, a Tribschen, del Siegfried- ydill Ex-libris wagnerià de Llorenç Bruner.

1872 S'instal·la a a la vila Wahnfried. Bayreuth, fou estrenat en aquest Gran Teatre del Liceu el 6 de març de 1883, 1876 del teatre dels festivals a Bayreuth, amb la Inauguració amb Carolina Casanova de Cepeda, Medea Novelli, Roberto Stagno, Der des Nibelungen (estrenes ele Siegfried tetralogia Ring Sante Athos, Josep David i la direcció d'Augusto Vianesi. Després, i Gotterdammerung). fins aconseguir en aquest mateix escenari la xifra de dues-centes a al 1882 Estrena de Parsifal a Bayreuth. S'instal·la Venècia, divuit representacions (la darrera vegada fou el 12 de febrer de ele Liszt. Palau Vendramin, on rep la darrera visita 1986), els seus protagonistes han estat, entre altres, Francesco Les Francesc Emilio 1883 Mor a Venècia el 13 ele febrer, d'una crisi carelíaca. Marconi, Viñas, Julián Gayarre, de Marchi, Josep Richard elespulles són traslladades a Bayreuth i elescansen al jardí Palet, Schubert, Miguel Fleta, Josef Kahlenberg, Eyvind Pau ele Wahnfried Laholm, Civil, Joachim Sattler, Tyge Tygesen, Max Lorenz, Hans Hopf, Josip Gostic, Sandor Konya, Ernst Kozub, Peter Hofmann i el 28 Siegfried Jerusalem. L'estrena de Lobengrin tingué lloc a Weimar, al Hoftheater, eI'agost ele 1850, amb Rosa von Milde, Fastlinger, Carl Beck, Theodor von Milele, Hofer i la direcció de Franz Liszt. La primera representació d'aquesta obra a Barcelona tingué lloc, al Teatre el 17 de de quan Wagner era encara viu, Principal maig Bar­ 1882, amb les cantants Vitali, Augusti i Pasqua i els cantants bacini, Roudil, Roveri i Puiggener, amb la direcció ele Joan Goula. Quan encara no feia un mes que Wagner havia mort, Lobengrin ®

UWE MUND (Director musical) Va néixer a Viena i als 14 anys la temporada 1982-83 amb Die donà el seu primer concert de Walküre i després ha dirigit, a la piano. A Universitat de Viena més de bastants concerts, Woz­ cursà germàniques, zeck, Der Rosenkava­ direcció, composició i lier, Moses und Aran, piano. Als 20 anys fou La clerneruza di Tito, nomenat Director dels Un bailo in mascbera, Petits Cantors de Vie­ La Gioconda, Parsifal, na. Durant el 1963 fou , Die Meister­ mestre repetidor de singer von Nürnberg, Herbert von Karajan a Elektra, Simon Bocea­ de l'Òpera Viena i, negra, Capriccio, Die després, assistent als Zauberflote, Idomeneo Festivals de Salzburg i Bayreuth. i La Traviata. Des de juliol de Ha dirigit a les Òperes de Viena, 1987 és Director de l'Orquestra París, San Francisco i altres tea­ Simfònica del Gran Teatre del tres importants. Al Liceu debutà Liceu.

GOTZ FRIEDRICH (Director d'escena) Va néixer a Naumburg/Saale Drottningholm, Estocolm, Zuric, l'any 1930. Des de 1953 (amb Ginebra, Houston, Los Angeles, Walter Felsenstein com a inten­ Òpera de París (Katya Kabano­ dent) fins a 1972 va ua), Festival de Salz­ pertànyer a la Komis­ burg (Un re in ascol­ che Oper de Berlín i to i Die Frau ohne des de 1973 fins a 1981 scbatten), Scala de a la Staatsoper d'Ham­ Milà (Moses und Aran burg. De 1977 a 1981 i Un re in ascolto), fou director d'escena Òpera de Viena (Ma­ principal del Covent ses und Aran, Eruiar­ Garden de Londres i tung, Die Tote Statd i des de l'any 1981 és Samson et Dalila) i intendent general i director Festival de Bayreuth (Tannbàu­ d'escena principal de la Deutsche ser, Lobengrin i Parsifal). Tam­ de Oper Berlín. A més d'aquests bé ha desenvolupat tasques im­ teatres ha dirigit també a Weimar, portants en el cinema, la televisió JODmUA-RELLOTGERlA-REGALS

- - i la Ay. Pau Casals, 20 Tel. 200 fIT fIT 08021 BARCELONA Kassel, Bremen, Stuttgart, Munic, pedagogia. Enguany dirigeix Copenhaguen, Oslo, Amsterdam, per primera vegada a Barcelona. GANDOLFI (Director del cor) ROMANO HANS SOTIN (Heinrich) la direcció Al Gran a on Es diplornà en composició i piano d'orquestra. Nasqué Dortmund, estu­ val de Bayreuth, Colón de Boito de Teatre del Liceu ha Faust, dià amb al Conservatori Arrigo dirigit Dietger Jakob. Fou Buenos Aires, etc. Ha treballat Des de és assessor La Gioconda, Andrea contractat aviat Parma. 1984 Nabucco, pel Teatre amb directors com Herbert von i director del Cbénier, de d'Essen i artístic Requiem poc després Karajan, Leonard Les Noces de d'Ham­ Cor del Gran Teatre Verdi, per l'Òpera Bernstein, Karl Bohm etc. Ha Des de del Liceu. Ha treballat Stravinsky, burg. l'any 1970 i , i ha al se­ és invitat sovint com a director de cor enregistrat, per pels enregistrat molts Decca, la Petite teatres més or­ al Teatro Colón de gell imp discs, entre els quals a messe solennelle de tants: de Buenos Aires i La Staatsoper la Missa Solernnis de amb Mirella Viena, Covent Garden Scala, col·laborant amb Rossini, Beethoven, Fidelio, Valen­ von Freni, Lucia de Londres, Scala de Herbert Karajan, Tannbauser, Cosifan tini-Terrani, Luciano Milà, d'Ham­ Leonard Bernstein, Òpera tutte, Die Walküre i Carlo Maria Pavarotti, Ruggero burg, de Ba­ Giulini, Òpera Lobengrin. En aquest cor de cambra de Grand etc. Ha col·laborat en les grava­ Raimondi i el viera, Théátre de Gine­ Gran Teatre ha interpretat La i Cors romàntics i 12 bra, Deutsche de cions d'òperes verdianes dirigi­ Scala, Oper Berlín, Gurnemanz (Parsifal), Ochs Abbado Lieder de Schubert, amb Lucia de de des per Claudio Òpera París, Metropolitan (Der Rosenkavalier), la Simfo­ i amb Ernesto Palacio, el cor de Nova de (Deutsche Granunophon), Popp, York, Lyric Chicago, nia núm. 9 de Beethoven i de La de Riccardo Muti (Decca). Des de cambra i instrumentistes Òpera San Francisco, Festi- Hermann (Tannbiiuser). 1970 alterna la direcció coral amb Scala (Fonit Cetra). KURT RYDL (Heinrich) (Dies 17, 20, 27 i 30) MÁSPERO del cor) Nascut a Viena, estudis de ANDRÉS (Subdirector seguí cardo Muti, Giuseppe Sinopoli musicals al ciutat on actuà cant a la seva ciutat i a Començà els estudis Washington, Moscou. i Horst Stein. També ha cantat fou també com a al Ken­ El 1971 un dels seu país, Argentina. El 1976 pianista guanyà primers als EUA, Itàlia, Regne Unit, Center i el 1989 fou di­ del Concurs nomenat director del Coro Es­ nedy premis Suïssa, França, Ale­ Teatro Ar­ rector de cor a la Viñas i, table del l'any següent, manya, Espanya, etc. Summer Du­ el Gran Premi de Cant gentino de La Plata i Opera. Al Liceu ha interpre­ rant fou di­ de París. Durant de 1978 a 1982 féu la 1988-90 tres tat Fafner (Siegfried), rector d'lAVE (Ibe­ fou membre de mateixa tasca al Tea­ anys Sparafucile (Rigo­ roamerican Vocal de i tro Municipal de Rio l'Òpera Stuttgart letto), Frère Laurent Des de Ensemble) i la tem­ des de 1977 ho és de de Janeiro. (Roméo et Juliette), di­ de l'any 1982 dirigí, du­ porada 1990-91, l'Òpera Viena, on Hunding (Die Wal­ del cor de la ha més rant tres temporades, rector interpretat de Ieüre), Wurm (Luisa Dallas Des de di­ el cor del Teatro Co­ Opera. quaranta papers Miller), Alvise (La la 1990- ferents. Ha estat lón de Buenos Aires. temporada dirigit, entre Gioconda), Eremit (Del' Freis­ és del Cor del Leonard L'any 1988 aconseguí un Mas­ 91 subdirector altres, per Bernstein, cbütz), Gurnemanz (Parsifal), Karl a la Univesitat Catòlica de Gran Teatre del Liceu. Bohm, Herbert von Kara­ ter Pogner (Die Meistersinger von Lorin jan, Maazel, Wolfgang Nürnberg) i Pimen (Borís Go­ Sawallisch, Georg Solti, Ric- dunov). ®

SUE THOMAS SUNNEGARDH (Lohengrin) PATCHELL (Elsa von Brabant) Fra Ta­ Va néixer a Estocolm i féu els mascbera), Diavolo, Aquesta soprano nord-ameri­ contractada pel Teatre de Gel­ i cant a la mino Steu­ cana estudià a la Universitat estudis de piano de (Die Zauberflote), de senkirchen, on fou aclamada Música de la ermann Ho­ Califòrnia amb i Reial Escola de (Der fliegende Jan Popper per les interpretacions de La Natalie seva ciutat. Entre llander) i i 1979 també, l'any Limonick, Bobème, Arabella, i va a el seu després ho féu amb 1982 pertànyer 1989, primer Tannhàuser, Laforza en una els famosos cantants l'Escola de l'Òpera Lobengrin, del destino, COSt fan i des de de Gotz Lotte Lehmann i d'Estocolm producció tutte, i Ieugue­ és membre de la Friedrich també Martial Féu 1982 que Singher. ni On iegu in, entre ha cantat a el debut a Reial Òpera de la Moscou, europeu d'altres. Ha cantat on de­ de Graz amb capital sueca, Stuttgart, Nuremberg, l'Òpera també a Colònia, etc. la Comtessa de Le butà com a protago­ Berlín, Frankfurt, Hamburg, Augsburg, El 1992 ha debutat al nozze di i nista à'Albert Herring Figaro Karlsruhe, Bonn, Garden de també a i cantà tot seguit Covent començà in­ Amsterdam i Lausana. amb Der Eva Walter (Tannbàuser), els pro­ Londres fliegende terpretar (Die Meistersin­ Al Liceu ha interpretat Eva (Die de Sidharta i Ta­ Hollander i hi ger von Nürn Elisabetta tagonistes pròximament berg), Meistersiriyer von Nü rnberg), cantarà Fidelio. Ara actua (Don Carlo) i la verner, Ferrando (Cosi fan per Mariscala (Del' Chrysothemis (Elektra) i la Sim­ tutte), Riccardo (Uri ballo in primera vegada a Barcelona. Rosenkavalier). El 1979 fou fonia núm. 9 de Beethoven.

27 i MECHTHILD GOSTA WINBERGH (Lohengrin) (Dies 30) GESSENDORF (Elsa von Brabant) Nasqué a Estocolm, on féu els tres, Stuttgart, Hamburg, Munic, (Dies 27 i 30) Torí, a Munic i estudis, que després perfec­ Berlín, París, Madrid, asqué començà a darnent als centres lírics més cionà a Itàlia. 1973 debutà Roma, Londres, cridar l'atenció L'any Glyndebourne, internacional importants del món, entre els a amb La Viena, San cantà Gbteborg Salzburg, quan l'Emperadriu de Die quals destaquen l'Òpera de i fou Francisco, Frau obne Scbatten a Bobèrne ja Chicago, Viena, Scala de Milà de Nova Gi­ de membre l'Òpera York, Milà, l'Òpera Baviera, (debut el 1988 amb d'Estocolm fins al nebra, Ais de Pro­ on també interpretà Der fliegen de Ho­ en el Florència i Fi­ Don Carlo i 1981, període vença, Aida. llander), Covent al ladèlfia. Ha debutà a qual també cantà, enregistrat Després Garden de Londres en disc i obres Berlín amb Don Festival de Drott­ òperes Car­ (debut el 1987 amb de i el mes lo i la seva ningholm, Cosi fan concert, actuació al Ta nrib àicser) i Me­ de setembre de 1991 Festival de tutte i Die Meistersin­ Bregenz el tropolitan de Nova en el seu 1983 amb Der ger von Nürnberg interpretà pri­ Freis­ York (debut el 1986 mer a de cb ütz li dues produccions de Gotz Lobengrin l'Òpera valgué ser amb Der Rosenleaua­ ha Friedrich. Des de 1981 fou Zuric. En aquest Gran Teatre contractada debutar a per lier). Actuà per primer cop al a Zuric i cantat Don Ottavio (Don Gio­ de Viena amb Die convidat permanent l'Òpera Frau Liceu la temporada 1989-90, tea­ el áIdo­ obne Scb attert després ha estat invitat als vanni), protagonista l'any 1984. Ac­ com a protagonista d'Ariadne el de Mozart. tres més importants; entre al- meneo i Requiem tualment canta ininterrompu- auf Naxos. ®

EVA BENT NORUP (Friedrich von Telramund) MARTON (Ortrud)

Va néixer a on rea­ més es­ etc. Budapest, importants Bolshoi de Nasqué a Copenhaguen i Holanda, Polònia, Islàndia, litzà els estudis de cant i de tudià a Munic amb Karl Schmitt­ El 1983 debutà al Festival de Moscou, Munic, Zuric, Berlín, professora de música. Entre els San Walter i a Nova York amb Herta Bayreuth amb Gunther (Gotter­ Francisco, Stuttgart, Madrid, anys 1968 i 1972 can­ Sperber. Seguiren dammerung) i Wan­ París, Londres, Roma, tà a l'Òpera de Buda­ Gi­ contractes amb els derer (Siegfried). El Verona, Nàpols, pest i tot seguit v a teatres de Copenha­ 1985 cantà al Festival nebra, Florència, a les San amb pertànyer Òperes Festivals de guen, Braunschweig, de Antonio, Salzburg de Frankfurt i etc. Nuremberg i Hanno­ l'Òpera de Berlín, un Bayreuth, Ha fet d'Hamburg. En els també molts ver. Després actuà concert de gala i el enregis­ setanta anys realitzà trarnents i avui és una sovint com a invitat i protagonista de Del' tres debuts irnpor­ de les de especialista en les fliegende Hollander. sopranos tants: 1973 Òpera de més en òperes de Wagner; També actua a les sa­ prestigi els Viena amb Tosca, Der fliegende Ho­ les de concert, a la repertoris alemany i 1974 Metropolitan de Nova italià, com ha veure el ll àn der a Viena, Kurwenal ràdio i la televisió i grava discs. pogut York amb Eva (Die Meistersin­ del Liceu en (Tristan uri Isolde) a Londres, Al Liceu actuà per primer cop la públic represen­ von i a ger Nürnberg) 1978 Sca­ tacions de La del Wotan (Der Ring des Nibelun­ temporada 1985-86, com Wo­ forza destino, la de Milà amb Leonora (II Turaridot, Fidelia, La gen) a Düsseldorf i a França, tan (Das Rheingold). Tasca, Trouato re). Des d'aleshores Gioconda, Andrea Cbériier, KARL-HEINZ STRYCZEK (Friedrich von Telramund) actua com a invitada als teatres Elektra i Salome. (Dies 27 i 30) JOY McINTYRE Va néixer a Oberschlesien i de Amonasro (Aida), i (Ortrud) (Dies 27 i 30)

i a Dresden Féu els a 1956 a 1961 estudià al Conser­ jochanaan (Salome) estudis Nova York i l'estrena a Europa de Mourning vatori de Leipzig. De 1961 a 1964 els mateixos personatges i tam­ també al Mozarteum de Salz­ becomes Electra i l'any 1976 fou membre de l'Estudi bé Telramund (Lo­ burg, Berlín (amb Elisabeth ingressà a la Bayerische Staats­ de Simon Boc­ i Wiesba­ de la Staatsoper bengrin), Grümmer) oper de Munic, on i de a den. la car­ Dresden 1964 canegra, Rigoletto, Començà aconseguí un gran Carla del rera a 1970 va pertànyer als (La forza professional èxit quan substituí Lindorf Saarbrücken Landesbühnen Sach­ destino), (Les i després Birgit ilson en Die i fou sen, a Radebeul. Des contes d'Hoffmann) contractada pel Frau obne Scb atten i la Freis­ Teatre de de 1970 és solista de Caspar (Del' Dortmund, també quan interpretà Té de on a Staatsoper de Dresden cbütz). el títol començà inter­ Kostelnicka de [enu­ i ha el i invitat regular de la Ka mmersàriger pretar repertori de fa. Com a invitada ha Deutsche Staatsoper actuat també a França, soprano dramàtica, actuat en més de amb èxits de Berlín. A Berlín ha cantat, Japó, Espanya, Itàlia, Rússia, importants trenta teatres euro­ amb com entre altres papers, Falstaff, lago Grècia, Finlàndia i Suïssa. Ara papers Ortrud de peus, entre els quals els de (Otello), Pizarro (Fidelia), Tonia actua per primera vegada a Lobengrin i la protagonista de Viena, Roma, Ginebra, Brus­ (Pagliacci), Klingsor (Parsifal), Barcelona. Fidelia. A Hamburg participà en sel·les, Salzburg, Copenhaguen, LA COLLECTlON Estrasburg, Berlín, Hamburg, gen), Elektra, Kundry (Parsifal) "MONTPARNASSE" Colònia i Frankfurt, Altres pa­ i Venus (Tannb àuser). En­ actua pers del seu repertori són guany per primera vega­ Brünnhilde (Ring des Nibelún- da a Barcelona,

WOLFGANG RAUCH (L'herald del rei)

Nasqué a Colònia i després de la Bayerische Sta atsoper. d'estudiar ciències econòmi­ També ha intervingut en re­ transmissions de ques i polítiques, estudià cant presentacions, a la seva ciutat amb ràdio i concerts per Josef Metternich i tot Europa: La Scala de des prés a Itàlia, El de Milà, Òpera primer contracte, Viena, Òpera de l'aconseguí el 1984 a Berlín, Òpera d'Ham­ Düsseldorf i, després burg, Colònia, Bonn, de l'èxit aconseguit a Roma i Bordeus, En Munic amb el Papa­ aquest Gran Teatre del Liceu ha inter­ geno de Die Zauber­ els flote que li dirigí pretat papers Wolfgang Sawallisch, fou con­ d'Arlequí (Ariadne auf Naxos) tractat com a membre estable i Papageno (Die Zauberflote).

ABSOLUMENT

AUTENTICA LACA DE CHINA � Lohengrin

ACTO I

El alemán Heinrich a rey ha venido Brabante a recoger los tribu­ tos. Desde la muerte del el se duque, país ha visto sacudido por las luchas por el poder. El conde Friedrich von Telramund, tutor de Elsa y Gottfried, los dos hijos del duque, acusa a Elsa de fra­ tricida. Ésta no en reacciona, perdida sueños y visiones. El rey a la un apela justicia divina en duelo, pero nadie quiere comba­ tir contra Telramund. Después de unos instantes de zozobra, aparece, en una pequeña barca tirada por un cisne, el caballero que Elsa había visto en sueños, el cual está dispuesto al duelo, sólo con la condición de que Elsa no le pregunte nunca su nombre ni de dónde ha venido. Elsa lo promete y accede a casarse con él. En el Telramund es duelo, vencido, pero el caballero le per­ dona la vida.

A C TO I I

Telramund acusa a Ortrud, su esposa, de haberle robado con sus el honor intrigas y la alegría de vivir. Ortrud cree que el héroe ciertos posee poderes mágicos, cuyo secreto será preciso cono­ cer. Telramund una vez sucumbe más a la influencia de Ortrud y ésta a apela los dioses paganos para que la sostengan en su lu­ cha contra los cristianos y en la reconquista del poder. Seguida­ mente, Ortrud intenta hacer nacer en Elsa sospechas hacia el caballero. Elsa acoge piadosamente a Ortrud y la invita a acom­ pañarla en la ceremonia de su boda. Cuando amanece, el heral­ do anuncia que Telramund ha sido condenado al exilio. El salvador

de Elsa será el nuevo soberano. Sólo están en desacuerdo cuatro

en los cree nobles, que Telramund encontrar unos aliados para sus propósitos. Llega el cortejo nupcial, pero Ortrud impide a Elsa entrar en la catedral, preguntándole el nombre de su esposo. Elsa le con una firme responde declaración de amor. Llegan el rey y el nuevo soberano, quien rechaza cualquier acusación. Cuando el cortejo prosigue su camino, Telramund se descubre y acusa al Rbla. de Catalunya, 15 Ganduxer, 44 extranjero de háber a los todos Tel. 317 05 83 Tel. 200 63 60 engañado jueces y exige que fuercen al caballero a desvelar su Barcelona Barcelona nombre. Pero él se niega a dar una respuesta: sólo Elsa le podría hacer la pregunta. Ella, a pesar del acoso de Ortrud y Telramund, confirma su amor puro y sereno. �\JlI • r.;:��\,�� Prarrra voce.

ACTO III

Después de la ceremonia de la boda, los esposos han quedado solos en la cámara nupcial. Elsa, desea llamar a su esposo por su nombre, aunque sólo sea en la intimidad. Para disipar ciertas sospechas de Elsa, él desvela que ha venido "del esplendor y de las delicias», pero que lo ha dejado todo voluntariamente para obtener el amor de Elsa. Ella comienza a temer que Ortrud tenía razón en sus acusaciones y queda impresionada por la visión del cisne que vuelve para arrebatarle el esposo. Tendrá que saber su nombre a cualquier precio y hace la pregunta fatal. En este mo­ mento, Telramund, protegido por los cuatro nobles, entra para romper el hechizo, como le había aconsejado Ortrud, pero es abatido por el caballero, quien dará las oportunas explicaciones ante el rey. El rey Heinrich se dispone a partir de Brabante y el caballero extranjero declara que ya no puede ponerse al frente de la tro­ CRONOMETRO ROLEX DAY· DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES. pas. Ante todos, acusa a Elsa de traición. Como que ha sido forzado a revelar su secreto, tiene que partir: es el precio por su respuesta. Entonces anuncia es caballero del Santo que Lohengrin, Grial, hijo Oro Rolex. El metal más precioso y el reloj de Parsifal. Muy afligido, se despide de Elsa, helada por el do­ más preciso. Al unísono, en una joya que va lor. Él le deja como recuerdo su espada, su cuerno y su anillo. más allá del tiempo. Una forma única de Es el triunfo de Ortrud, que casi parece ha conseguido desemba­ brillar. Ellatido más exclusivo. razarse de su enemigo. En este instante aparece Gottfried, a quien Música entienden Lohengrin, cuando ya se aleja, declara soberano de Brabante. para quienes ROLEX Ortrud no ha podido cumplir su proyecto. Pero Elsa tampoco el idioma de los símbolos. puede of Geneua con la llegada de su hermano, porque la desesperación le ha destrozado el corazón.

J. �OCA Joyero. Paseo de Gracia, 18. BARCELONA BoultiiqU(! Diagonal, 580. BARCELONA Lohengrin

ler ACTE

Le roi allemand Heinrich se rend dans Ie Brabant afin d'y lever

est en à des luttes ses impòts. Depuis la mort du Duc, le pays proie comte Friedrich van intestines pour la conquête du pouvoir. Le Telramund, tuteur d'Eisa et de Gottfried, les enfants du duc, ac­ à ses rêveries. cuse Elsa de fratricide. Mais Eisa ne réagit guère, toute Le roi invoque la justice divine et propase un duel contre Telra­ relever. instants mund que nul, néanmoins, n'ase Après quelques de désarroi, apparait, sur une petite barque tirée par un cygne, à Ie chevalier qu'Elsa avait aperçu dans ses rêves et qui est prêt ne lui son se battre en duel, à condition qu'Elsa demande jamais à Le duel nom ni son origine. Elsa promet et consent l'épouser. la a lieu et Telramund est battu mais le chevalier lui fait grace de vie.

2ème ACTE

Telramund accuse sa femme, Ortrud, de lui avoir óté, par ses l'héros intrigues, I'honneur et la [oie de vivre. Ortrud supçonne ele posséeler eles pouvoirs magiques elont elle aimerait découvrir le secret. Telramund succombe, une fais encare, à I'influence d'Ortrud qui évoque les dieux païens pour qu'ils la soutiennent elu A TRAYECTOS PARCIALES elans sa lutte contre les chrétiens et sa reconquête pouvoir. elu Ortrud s'efforce ensuite de semer Ie doute ISRAEL-EGIPTO INDIA-MALDIVAS propos chevalier, accueille docilement Ortrud YEMEN-INDIA SRI LANKA-THAILANDIA dans l'esperit d'Eisa. Elsa cependant son et annonce - alars entrée del20/12/92 al5/l/93 MALASIA SINGAPUR et l'invite à ses noces. Un héraut fait del al à l'exil. Le sauveur d'Eisa sera le THAILANDIA-VIETNAM 5/1/93 27/1/93 que Telramund a été condamné HONG KONG-CHINA FILIPINAS-INDONESIA nouveau souverain, malgré l'opposition de quatre gentilhommes l'aieleront à JAPON-FILIPINAS SEYCHELLES-KENIA chez qui Telramund pense avoir trouvé les alliés qui del elevant la ca­ 27/1/93 al 21/2/93 del 21/2/93 al16/3/93 arriver à ses fins. Lorsque le cortège nuptial arrive KENIA-YEMEN thédrale, Ortrud s'interpose, exige qu'Elsa elévoile le nom de son EGIPTO-GRECIA futur époux et l'ernpêche d'en franchir le seuil. Elsa lui répond del 16/3/93 al2/4/93 enflammée envers le chevalier. Font par une déclaration d'arnour Informes y Reservas: alars leur entrée le roi et le nouveau souverain qui nie taute YBARRA Cía. Generales de Costa Cruceros son Telramund y Agentes culpabilité. Tandis que Ie cortège poursuit chemin, Rambla de Cataluña, 63. 0800? BARCELONA. Tel: 48? 2411 et accuse violemment l'étranger d'avoir berné les juges exige que ... y en todas las AGENCIAS DE VIAJES Ie chevalier fasse connaitre son n0111. Celui-ci refuse: seule Elsa aura Ie droit de lui poser la question. La jeune femme cependant, harcelée Ortrud et par Telramund, proclame une fais de plus son amour pur et confiant.

3 è me ACTE Après leurs naces, les jeunes mariés se retrouvent seuls dans la chambre nuptiale. Elsa voudrait, au mains dans l'intimité, pouvoir ce appeler nouvel époux par son nom. Le chevalier cède à ses

désirs et lui dévoile enfin a qu'il quitté le royaume "de la splen­ deur et des délices- pour obtenir son amour. Elsa commence à craindre que les accusations d'Ortrud ne soient fondées; elle s'extasie néanmoins devant la vision du cygne qui revient cher­ cher le chevalier. Mais elle désire ardemment, et quoiqu'illui en connaitre son nom et coOte, elle pose enfin la question fatidique. Li oferim Apparait alars Telramund, entouré de ses quatre gentilhommes, pour rompre le charrne, comme le lui a conseillé Ortrud, mais le i els chevalier les millors le tue puis décide de se rendre auprès du roi et d'avouer òperes son crime. millors Le roi Heinrich va quitter le Brabant lorsqu'arrive le chevalier intèrprets étranger pour annoncer qu'il ne pourra plus désormais comman­ der ses troupes. Devant toute la cour, il accuse Elsa de trahison. Elle l'a forcé à révéler son secret, il doit partir. II annonce alars n'est qu'il autre que Lohengrin, chevalier du Saint-Graal et fils de

Parsifal. il fait ses entre Désespéré, adieux à Elsa, folie de douleur. Afin "la Caixa" li ofereix i Luciano Pavarotti, d'altres. ne la Col.lecció I dirigides per grans directors, com qu'elle I'oublie il lui remet son sa corne et sa Òpera. jamáis, épée, a n Maria 50 discos compactes Herbert von Ka raj , Carlo enfin délivrée son o Riccardo Muti. bague. Ortrud, de ennemi, triomphe. C'est alars amb les versions Giulini 22 Tot, amb la màxima qualitat de la Gottfried et avant íntegresde Òperes qu'apparait Lohengrin, de le nom­ i s'éloigner, i 1 Rèquiem, triades reproducció digital disponible me souverain du Brabant. obres famoses de en un maletí. A més, Les intrigues d'Ortrud ant échoué. Elsa, entre les més pràctic podrà dels llibrets de cada tots els gaudir òpera. le coeur ne temps. cependant, brisé, parvient même à se du En versió i en català o plus réjouir En aquesta col.lecció vostè podrà original, retour de son frère. d'un exclusiu, castellà. � .. , repertori . . . gaudir í seleccionat entre els m p o rt a n t s Amb una l,ermini, ImpOSlCl�.aó vo�te e c c de la segellsdiscogràficsEMI i RCA-Victor. rebrà la Co Ll i Opera Pa i Hi trobarà alguns dels noms Caixa", s s ,p:r �ualsev.�ltl- més destacats daqu e st gènere, de les nostres eccio com ara Mo n i s e rra t Caballé, se'nlami,lIorco,o�I�lne��1 �!601pera, i s Maria Callas,Josep en 50 d s c o compactes. Plácido Domingo, AlfredoCarreras,..Kraus � . "la Caixa" . ..---- CAlX" O'EST"lVISI 1'£NS!OI'o'S DEUItCELON" [I Lohengrin

ACT I King Henry of Germany has come to Brabant to collect taxes. Since the death of the Duke the country has been torn by struggles for who is the tutor of Elsa power. Count Friedrich von Telramund, and Gottfried, the Duke's children, accuses Elsa of having killed her brother. She does not respond, being absorbed in her dreams and visions. The King appeals to divine justice in a duel but no moments of a one wants to fight Telramund. After some anxiety, small boat draw by a swan appears and in it there is the knight that Elsa had seen in her dreams. He agrees to the duel but only on the condition that Elsa never asks him his name nor where In the he comes from. Elsa promises and agrees to marry him. duel Telramund is defeated but the knight spares his life.

ACT I I

Telramund accuses Ortrud, his wife, of having robbed him of his honour and his happiness with her intrigues. Ortrud believes that whose secret she must the hero possesses certain magic powers know. Telramund succumbs once more to his wife's influence and she appeals to the pagan gods to support her in her struggle against the Christians and to regain power. Following this, Ortrud tries Ortrucl to arouse Elsa's suspicions about the knight. Elsa receives piously and invites her to accompany her at her wedding cere­ announces that Telramund has mony. As dawn breaks, the herald been sentenced to exile. Elsa's saviour will be the new sovereign. Only four nobles disagree and Telramund thinks he has found allies for his plans.The bridal party arrives but Ortrud prevents Elsa from entering the cathedral and asks her husband's name. the new Elsa replies with a firm declaration of love. The King and the sovereign arrive and he rejects any accusation. When party and accuses the continues on its way, Telramund presents himself foreigner of having deceived the judges. He demands that they all force the knight to reveal his name. But he refuses to answer. Only Elsa could ask him. She confirms her pure and untroubled love despite Ortrud and Telrarnund's harassment. THE NEW GROVE® ACT III DICTIONARY OF OPERA After the wedding ceremony, the newly wed are alone in the bridal Edited by Stanley Sadie chamber. Elsa wishes to call her husband his name by although The latest addítion to the in To clear certain only privacy. up suspicions that Elsa has, he range of Grove díctionaries, reveals that he has come from splendour and a life of pleasure THE NEW GROVE DICTIONARY OF OPERA is but that he has voluntarily left it all to gain Elsa's love. Elsa be­ designed to suit the needs of gins to fear that Ortrud was right in her accusations and is affec­ all readers from the academic ted by the vision of the swan that returns to take her husband to the armchair opera lover. . Providing easy access to the away. She must know his name at any price and she asks the fatal huge body of knowledge about At this question. moment, Telramund, protected by the four no­ opera, these four volumes bles, enters to break the spell, as Ortrud had advised him, but represent the latest thinking in he operatic scholarship. Subjects is killed by the knight, who will explain everything in the King's covered include operas, presence. composers, librettists, King Henry is preparing to leave Brabant and the foreign knight performers, directors, stage­ craft, opera houses, cities and declares that he can no lead the He accuses Elsa longer troops. countries. of treason. Since he has been forced to reveal his secret, he must Drawing on the high leave. standards the That is the price of his answer. Then he announces that of Grove tradition, this Dictionary he is Lohengrin, a knight of the Holy Grail, son of Parsifal. In great contains articles fr hly-""= _ he farewells who is distress, Elsa, grief-stricken. He leaves her his written by new e tri and is the first t , sword, his horn and his ring as a keepsake. It is Ortrud's moment y ti of It comprehensive ...= triumph. almost seems that she has to get rid of managed of opera in Eng h. her enemy. At this moment Gottfried appears. Lohengrin, as he :£"ij,'§j'J:j'lI2Z··r� !fE " is drawn • 4 ac -::-:" away, declares him sovereign of Brabant. Ortrud has not volumes, � pages been able to achieve her aim. But neither can Elsa in the rejoice • more fu return of her brother because despair has destroyed her heart. • 800 illus • detailed • index (') • publish

Per a informació o compra truqui al 900300436 S.A.EBRISA. Distribuïdor GROVE's Dictionaries of Music. Gran Via de Carles III, 58-60 A, 08028 Barcelona. Discografia

La present discografia només inclou una selecció de les versions íntegres. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Elsa, Ortrud, Lohengrin, Telramund, Heinrich i L'herald. A continuació l'orquestra, el cor i el director.

Helen Traubel, Astrid Varnay, Lauritz Melchior, Herbert Janssen, Dezso Ernster. Metropolitan de Nova York. Dir.: Fritz Stiedry. 1945. DANACORD.

Marianne Schech, Margarete Klose, George Vincent, Andreas Bóhm, Kurt Bóhme. Òpera de l'Estat de Munic. Dir.: Rudolf Kempe. 1952. URANIA.

Maud Cunitz, Margarete Klose, Rudolf Schock, Josef Metternich, Gottlob Frick, Horst Gunther. Simfònica de la Ràdio d'Hamburg i cor. Dir.: Wilhem Schüchter. 1953. EM!.

Eleanor Steber, Astrid Varnay, Wolfgang Windgassen, Hermann Uhde, Josef Greindl, Hans Braun. Festival de Bayreuth. Dir.: Jo­ sef Keilberth. 1953. DECCA.

Birgit Nilsson, Astrid Varnay, Wolfgang Windgassen, Hermann Uhde, Theo Adam, Dietrich Físcher-Dieskau. Festival de Bayreu­ th. Dir.: Eugen Jochum. 1954. MELODRAM.

Leonie Rysanek, Astrid Varnay, Sandor Konya, Ernest Blanc, Franz Crass, Eberhard Wachter. Festival de Bayreuth. Dir.: André Clu­ ytens. 1958. MYTO.

Annelies Kupper, Helena Braun, Lorenz Fehenberger, Ferdinand Frantz, Otto von Rohr, Hans Braun. Ràdio de Munic. Dir.: Eugen Jochum. 1959. DEUTSCHE GRAMMOPHON.

Elisabeth Grürnmer, Rita Gorr, Sandor Konya, Ernest Blanc, Franz Crass, Eberhard Wachter. Festival de Bayreuth. Dir.: Lovro von Matacic. 1959. MELODRAM.

Aase Nordmo Lovberg, Astrid Varnay, Wolfgang Windgassen, Gustav Neidlinger, Theo Adam, Eberhard Wachter. Festival de Bayreuth. Dir.: Lorin Maazel. 1960. MELODRAM. E. FUSTE PIANOS

Anja Silja, Astrid Varnay, Jess Thomas, Ramón Vinay, Franz Crass. Festival de Bayreuth. Dir.: Wolfgang Sawallisch. 1962. PHILIPS.

Elisabeth Grümrner, Christa Ludwig, Jess Thomas, Dietrich Fischer­ ------Dieskau, Gottlob Frick, Otto Wiener. Filharmònica de Viena, Òpera NovojrMUSICA de Viena. Dir.: Rudolf Kempe. 1963. EM!.

Lucine Amara, Rita Gorr, Sandor Konya, William Dooley, Jerome Calvin Marsh. Hines, Simfònica de Boston, Pro Música de Bos­ DISTRIBUÏDOR OFICIAL DE PIANOS ton. Dir.: Erich Leinsdorf. 1966 RCA. '(;f;;f Gundula Janowitz, Gwyneth Jones, James King, Thomas Stewart, SCHIMMEL Karl Ridderbusch, Gerd Nienstedt. Ràdio de Munic. Dir.: Rafael Kubelik, 1971. DEUTSCHE GRAMMOPHON.

Anna Tomowa-Sintow, Dunja Vejzovic, René Kolle, Siegmund ¡KAWAI I 6AVEAU Nimsgern, Karl Robert Kerns. Filharmònica de Ridderbusch, Ber­ � lín, Òpera de Berlín. Dir.: Herbert van Karajan. 1979. EM!. U at SCHIEDMAYER" Karan Armstrong, Elizabeth Connell, Peter Hofmann, Leif Faszinicrcnrlc Kl:mgfarbc Roar, ASTOR Siegfried Vogel, Bernd Weikl. Festival de Bayreuth. Dir.: Walde­ mar Nelsson. 1881. CBS. C. BECHSTEIN jessye N01111an, Eva Randava, Plácido Domingo, , Hans Sotin, Dietrich Fischer-Dieskau. Filharmònica de Viena, Òpera de Viena. Dir.: Georg Solti. 1986. DECCA. GRAN EXPOSICIÓ DE PIANOS DE CUA Vídeo ORGUES, TECLATS, SO PROFESSIONAL INSTRUMENTS DE VENT I CORDA Karan Armstrong, Elizabeth Connell, Peter Hofmann, Leif Roar, Siegfried Bernd Weikl. Festival de Dir.: Walde­ Vogel, Bayreuth. ENSENYANÇA MUSICAL mar Nelsson. Dir. escena: Gotz Friedrich. 1982. U ITEL. a tots nivells GARA..l\JTIA i SERVEI Eva Marton, Leonie Peter Leif Rysanek, Hofmann, Roar, Aage per tècnics especialitzats Haugland. Metropolitan de Nova York. Dir.: James Levine. Dir. ASSESSO RAMENT escena: August Everding. 1986. BEL CANTO. per músics professionals

Cheryl Studer, Dunja Vejzovic, Plácido Domingo, Hartmut Welker, Esperem la seva visita a Robert Lloyd, Georg Tichy. Òpera de Viena. Dir.: Claudia Abba­ el. 346 - Tel. 20745 18 - Barcelona do. Dir. escena: Wolfgang Weber. 1990. VISUAL. MALLORCA, (Entre el. Nàpols i Roger de Flor)

el. MARINA, 310 - Tel. 455 92 58 - Barcelona Biografíes, cronologia i discografia: Pau Nadal (Damunt Sagrada Família) N o t e s importants

En atenció als artistes i al públic en general, es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verificar enregistraments, fotografies o filmar escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada.

carrer Sant núm. d'ús exclusiu a t. Accés pel Pau, 1, bis, per C). minusvàlids. Tel. 31891 22.

Portada:

Maurici Vilomara (1848-1930). Esbós escenogràfic per a l'acte segon de Carmen, de Bizet: La Taberna de Lilas Pastia. Gran Teatre del Liceu, atribuït a la producció del 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona. Arxiu del Centre d'Investigació, Documentació i Difusió de l'Institut del Teatre.

Programes. Edició i publicitat: ___Art.Co/2ooo

Disseny: Hernando Asociados FUNDACIÓ FUNDACIÓ GR,'''' TFATRE DI:l GH.AI\' rFATRE IJI:L

L I e E u L I e E u

Presidenta d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons CATALANA DE GAS La Fundació Gran Liceu privada Teatre del s'ha creat amb CAIXA DE CATALUNYA una finalitat bàsica, que és la d'estimular les empreses CAIXA D'ESTALVIS l PENSIONS DE BARCELONA del DE BARCELONA sector privat perquè contribueixin a la promoció i AIGÜES BANCO DE EUROPA difusió de la Cultura, tal com és norma als més països BANC DE SABADELL desenvolupats. GRUPO TORRAS CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU En aquest sentit, les empreses que formen el Pa­ primer Protectors tronat i les que s'han anat adherint a la nova Fundació, ANGLO NAVAL INDUSTRIAL com a ja sigui Protectores, Col·laboradores o Coopera­ BASSAT, OGILVY & MATHER dores, entenem que la societat catalana d'avui no pot IBM SEAT desentendre's de la sort d'una institució tan arrelada a la vida cultural de Barcelona i tan de la representativa Collabora dors vida musical de Catalunya com és el Gran Teatre del Liceu. NESTLÉ ROCA RADIADORES Cal conservar i enfortir aquest llegat cultural, creat fa més Cooperadors de 150 anys sense cap altre no fos el impuls que que BUFET BERGÓS d'una procedia imparable il·lusió col·lectiva. Deixar ara COOPERS & LYBRAND el futur del Liceu a l'exclusiva responsabilitat de les ins­ EDITORIAL VICENS VIVES E IBERICA titucions públiques equivaldria a una mena de deserció. IMONT MCS Marketing Comunicaciones y Servicios RICARDO MOLINA, S.A. Per us això demanem que, en la mesura de les vostres Informació possibilitats, us incorporeu a la tasca que ens hem im­ Fundació Gran Teatre del Liceu posat i que, tot associant el vostre nom al del prestigi el. Sant Pau. 1 bis nostre Gran Teatre, ajudeu a la realització dels seus 08001 Barcelona projectes. Telèfon 31891 22 ®

Pròximes funcions

Concert Paata Burchuladze

Obres de Giuseppe Verdi, Modest Mussorgski i Arrigo Boiro Director d'orquestra: Enrique Ricci ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Dissabte, 19 de desembre, 21 h., funció núm. 41, torn A

Recital líric

Stephen Bronk, Roy Stevens, Meredith Mizell, Begoña Alberdi, Mercè Obiol

Osias Wilenski, piano Obres d'Antonin Dvorák, Gioachino Rossini, Frederick Smetana, Giuseppe Verdi, Richard Wagner, Carl Maria von Weber Dimarts, 29 de desembre, 20 h., funció núm. 45, fora d'abonament

Recital Luciana Serra

Obres de Wolfgang A. Mozart, Franz Schubert, Gioachino Rossini, Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti i Giuseppe Verdi Robert Kettelson, piano Dilluns, 4 de gener de 1993, 21 h., funció núm. 48, torn B

La gazza ladra Gioacchino Rossini

Director musical Paolo Olmi Director d'escena Michael Hampe Escenografia CarIo Diappi Vestuari Mauro Pagano Producció Rossini Opera Festival, Pesaro (1989)

Enric Serra, Rosa Mª Ysàs, William Matteuzzi, Leontina Vaduva, Giovanni FurIanetto, Alberto Rinaldi, Vesselina Kasarova, Piero de Palma, Josep Ruiz, Manuel Garrido, Marcello Lippi, Vicenç Esteve ci. is Amb el patrociní exclusiu de IBERIA Líneas Aéreas de España o (Amb > sobretitulat) .o- 0>­ SIMFÒNICA I COR e: ORQUESTRA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU o E Funció de Gala .2 Dilluns, 25 de gener de 1993, 20 h., funció núm. 50, torn E Dijous, 28 de gener de 1993, 20 h., funció núm. 51, torn B Diumenge, 31 de gener de 1993, 17 h., funció núm. 53, torn T Dimecres, 3 de febrer de 1993, 20 h., funció núm. 54, torn D Dissabte, 6 de febrer de 1993, 20 h., funció núm. 57, torn C Dimarts, 9 de febrer de 1993, 20 h., funció núm. 59, torn A