Salome Concesionario Oficialbmw
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Salome Concesionario OficialBMW Temporada 2008-2009 Fundacio Gran Teatre del Liceu Generalitat de Catalunya Ministerio de Cultura Ajuntament de Barcelona Diputaci6 de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge Salome Musikdrama en un acte. Llibret basat en la traducci6 alemanya de Hedwig Lachmann de l'obra hornonima d'Oscar Wilde. Musica de Richard Strauss Divendres, 19 de juny de 2009, 20.00 h, torn E Dissabte, 20 de juny de 2009, 20.00 h, torn PB Dilluns, 22 de juny de 2009, 20.00 h, torn H Dijous, 25 de juny de 2009, 20.00 h, torn B Diumenge, 28 de juny de 2009, 17.00 h, torn T Dilluns, 29 de juny de 2009, 20.00 h, torn PE Dimecres, 1 de juliol de 2009, 20.00 h, torn D Dijous, 2 de juliol de 2009, 20.00 h, torn PC Dissabte, 4 de juliol de 2009, 20.00 h, torn C Diumenge, 5 de juliol de 2009, 17.00 h, torn PD Dimarts, 7 de juliol de 2009, 20.00 h, torn A , Index 8 Repartiment 12 Resum argumentaJ 24 Mirant Salome 30 Sento un vals? La dans a de Ia mort de Salome 46 Salome alliberada 52 Una ballarina sense nom com a simbol erotic/in-de-sif!Cle 70 BiograIies 86 Enregistraments 95 Cronologia liceista 98 English / Francais 107 Proximes funcions 109 Llibret Salome Herodes, tetrarca de Judea Robert Brubaker Direcci6 musical Michael Boder Gerhard Siegel Direcci6 d'escena Guy Joosten (20 i 29 de juny; 2 i 5 de juliol) Escenografia Martin Zehetgruber Vestuari Heide Kastler Manfred Voss Herodias, la seva esposa Jane Henschel 1I·luminaci6 Pazienza Vivian Tierney Concepci6 i realitzaci6 de la pellfcula Claudio (20 i 29 de juny; 2 i 5 de juliol) Assistent de la direcci6 d'escena Wolfgang Gruber Salome, la filla d'Herodias Nina Stemme Assistent de I'escenografia Stephanie Wagner Lorber Erika Sunnegardh Assistent del vestuari Beatrix del Libre, S.L. (20 i 29 de juny; 2 i 5 de juliol) Construcci6 de I'escenografia Ingeniera Tiempo Confecci6 del vestuari Vestir L'Epoca, S.L. I Jochanaan, el profeta Mark Delavan Nova coprcduccio Gran Teatre del Liceu Munt Robert Bork La Monnaie-De (BrusseHes) (20 i 29 de juny; 2 i 5 de juliol) OROUESTRA SIMFONICA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU Narraboth, un jove capita Stefan Heibach Francisco Vas Guerassim Voronkov (20 i 29 de juny; 2 i 5 de juliol) Assistent de la direccio musical Assistents musicals Mark Hastings, Veronique Werkle, Trib6 Un patge d'Herodias Anna Tobella Jaume M. Cinc jueus Clemens Loschmann Assessora linqufstica Rochsane Taghikhani Jon Plazaola Gleusteen Josep Fad6 Concertino Kai Jordi Casanova Alberto Feria Sobretitulat Coordinacio, adaptacio Gloria Nogue Dos natzarens Stanislav Shvets Manipulaci6 i adaptacio al castella Irma Huici Pavel Kudinov Dos soldats Patrick Schrarnm Kurt Gysen Un capadoci Josep Ribot Una esclava Beatriz Jimenez Safomc 12 Resum argumental Salome (1905), drama musical en uri acte, es basa en l'obra teatral homonima d'Oscar Wilde, escrita en i a frances (1892) traduula l'alemany per Hedwig Lachmann, que el mateix Strauss condensa amb el seu gran instint teatral. El compositor havia uist la representacio escenica de l'obra a Berlin (1902), al Kleines Theater de Max Reinhardt, amb Gertrud Eysoldt com a protagonista. Strauss posa al seroei d'aquesta historia de crueltat extrema i erotisme vio lent una musica d'una intensitat expressiua i orques tral extraordinaries i transjorma aixi el decadentisme del text de T17ilde en un text musical quepresenta ana logies amb l'estetica de l'expressionisme. Estrenada a Dresden el1905, l'acolliment fou entusiasta, pero al mateix temps escandolitza bona part de la socie tat de i l'epoca tingwi problemes, els primers anys, amb dioersos teatres d'opera d'Europa i America. 14 Resum argumental Resum argumental 15 'acclo se centra en del els comentaris de Is I'episodi bfblic de la deqollacio de «Malgrat pres6 invoca la vinguda Messies, provoca sant Joan Baptista, ordenada per Herodes Antipas, el preterisios soldats sobre el profeta amanerament I'ambient tetra rca de Galilea (segle I dC), a Instancies de la prin Entra Salome, somoguda, que se sent ofegada per L del seu estil, cesa filla del seu i les mirades de el Ii Salome, germa Herodes Filip i d'Herodias, hi ha una innegable del banquet per desig que padrastre pro imme ara muller d'Antipas. Herodias odia i ha fet detenir el profeta forc;:a dramatica diqa Se sent novament la veu del profeta, que desperta en el de Wilde, les seves poema en per denuncles i imprecacions contra la seva unio diatament una curiositat morbosa la princesa, que sap per si be es troba incestuosa i vida la declsio fectament el tetrarca sent una envers el lIicenciosa, pero de demanar el cap embolicat en un que por supersticiosa de Jochanaan com a nauseabund del van contra la recompensa de la dansa que Salome balla ambient presoner i les imprecacions qual adrecades davant un Herodes senil i malaltis que traspua de I'ascendent te sobre Narraboth, i lasciu, que la vol fer seva, es aquf seva mare, Conscient que vici i literatura, No es iniciativa de la mateixa jove amb afalacs i promeses que el soldat faci sortir de princesa, despitada pel menys una questio de aconsegueix del davant classe la d'Herodes. preu profeta el desig que ella ha manifestat de pos moralisme de la pres6 Jochanaan, malgrat prohibici6 es una INTERLUDIS: LES TROM seir el seu cos. La terrible crueltat postuma -besar la boca del mitjana, SEGUEIX EL PRIMER I MES BREU DELS de salut. questio I APA cap de Jochanaan que el botxi Ii ha en safata de i PES REPRENEN EL TEMA DE JOCHANAAN, INTRODU"T ABANS, portat plata La mateixa passio sentir el TEMES NOUS LLIGATS AL PROFETA, UN DE CARAcTER gust amarg de I'amor i de la sang- mentre canta un ser sana REIXEN DOS «La fascinacio pot VIO apassionat i inutll o morbosa, I UN ALTRE D'AMOROS, ACOMPANYAT PER VIOLINS I ja rnonoleq amoros, esgarrifa el tetrarca, i la qualitat estan HIERATIC segons els artistes en DE SALOME, que dona ordre als soldats d'esclafar-Ia sota els seus escuts. la meseta. Salome LONCELS, REFERENT AL DESIG que I'experimenten n'es el millor exemple resta seduida i alhora aterrida davant de i els personatges Salome l'aparici6 en tota la seva obra. es les L'acci6 situada al del d'Herodes a pels quais indiferent al m6n I'envolta, repren impre drarnatica, pati palau Tibe [...] EI que es alt Jochanaan, que, que encarnada» i i seva disbauxa, La canta la riades, presidida per la blanca IIum de la IIuna en el que es baix es cacions contra Herodias la princesa -que adquireix ROMAIN ROLLAND I'obra caracter de juxta posen de manera Ii els seus ulls res, la seva carn sfrnbol- s'organitza, sense interrupci6, en tres Carta a Richard Strauss impressi6 que produeixen neg reveladora 0 es de de (14 maig 1907) seva la irri episodis -dividits, al seu en tres escenes 0 freda i blanca com I'ivori, la rnusica de la veu, malgrat torn, sequencies+ compaginen be; i de mentre els TEMES separats per tres amplis interludis. el que es alt grata taci6 de Jochanaan I'angoixa Narraboth, les profunditats i el MUSICALS S'ENTRELLACEN I S'HI INTRODUEIX EL so DE LA FUSTA, es baix que es exaltat DE LES QUE SUBRATLLA LA PREMONICIO QUE EL PROFETA SENT ales altures (tal com EPISODI I MORT. es diu a la Biblia), ALES DE LA amb Strauss al cim Cornenca el cant d'amor de Salome, amb UNA MUSICA TENYI DA de les seves I energies, I QUE SITUA LA VEU DE LA PRINCESA AL PRI primer episodi s'obre, SENSE PRELUDI -NOMES UN ARA D'ITALIANISME magnificament indife VIBRANT SO DE MER PLA DELS PAPERS FEMENINS DE L'OPERA DEL NOSTRE TEMPS, CLARINET-, AMB UN DELS MOTIUS DE rent al bo i al dolent, una SALOM E, cobrint de la refinada i de Wilde, en E Narraboth, capita de la guardia que vigila l'al generosament al servei IIengua voluptuosa la mesquineria amorosa se cen- jub on esta empresonat el Jochanaan, fascinat la estructura molt ben travada. Cada declaraci6 profeta per dels personatges blanc bellesa de la tra en una del cos de I'estimat i en un color -el COS, veu a I'interior , princesa Salome, que del palau on i la situacio amb part res com els se celebra un el fruit del seu corn com els la neu 0 les roses; els cabells, rairns, banquet, la compara a la IIuna pal-lida que els IIiris, neg de una davant la l'abundancia» cedres 0 les nits sense la boca, vermella com il'lumina, inquietud d'un patge, que els IIuna; presagia desqra ROBIN HOLLOWAY cies, La veu de solemne i els dels el raim 0 el corall-, seguida Jochanaan, majestuosa, que des de la Salome: art or kitsch? magrana, peus qui trepitgen 18 Resum argumental Resum argumental 19 cada d'un MODER vegada arrat refus de Jochanaan que provoca una "No hi ha un «Ouan els plaers SONANCIA EXPRESSIVA, CONSIDERAT UNA MOSTRA DE LA baixos es troben reacci6 hostil de la princesa, la qual converteix I'amor en sar personatge NITAT D'ESCRIPTURA D'STRAUSS EN AQUESTA EPOCA, al qual se la individualitat amb I'alta cultura cas me, mentre ELS COLORS PICTORICS SON SUBRATLLATS PER sumen uns natzarens creuen en I'arribada i miracles del Mes fisica del qual, tendim a mostrar-nos que COLORS MUSICALS D'INSTRUMENTS SOLISTES a davant la (TROMPETES, TROM la moralitat hipocrites i recargolats.