��, (",..'\¡ �Jl��lYL{#I' GRAN TEATRE DEL LICEU DIE FRAU OHNE SCHATTEN CHAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1985/86 EL REGUlADOR BAGUÉS Rambla de les Flors, 105 Carme,1 Telèfon 317 1974 08002 Barcelona Passeig de Gràcia, 41 Telèfon 21601 73 - 216 01 74 08007 Barcelona CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Sanf Pau, 6 CE ERAlI'I:'\T DE CATALUNYA - Telèfons 317 32 46 318 57 37 AJUNUMENT DE Ii�RCEl.ONA 0800 1 Barcelona SOCI E-lAT DEL CHAN TEATRE DEL LICEU CASA SMIIA DIE FRAU ORNE SCRATIEN (La dona sense ombra) Òpera en 3 actes Llibret d'Hugo Hofrnannsthal LENGERIA PARA EL HOGAR Música de Richard Strauss LA MUJER y EL REGlEN NAGIDO Diumenge, 16 de març de 1986, a les 17 h., funció núm. 48, torn T Dimarts, 18 de març de 1986, a les 20 h., funció núm. 49, torn A Funció de Gala GRAN VIA CORTS CATALANES. 640 Divendres, 21 de març de 1986, a les 20 h., 24 98 08007 BARCELONA TELEFONO 318 funció núm. 50, torn B CRUCEROS YBARRA TRADICIONAL DIE FRAU OHNE SCHATTEN CRUCERO (La dona sense'ombra) L'Emperador Klaus Koenig SEMANA SANTA 86 L'Emperadriu Katryn Montgomery­ Meissner A lIordo del La dida Ute Trekel-Burckhardt Buque El missatger deis esprits Peter Wimberger EUGENIO "C" Guàrdia del llindar del Bente Marcussen Temple Del Z2: al 32: de Marzo L'aparició d'un jove Antoni Comas La veu del falcó Julie Griffeth Veu des de dalt Rosa M,« Ysàs CRUCEROS Barak, el tintorer Anthony Raffel! Muller de Barak Ute Vinzing YBARRA Germans de Barak El borni Wolfram Bach El manc Alfred Kainz El geperut Wilfried Plate Les veus dels nonats Isabel Aragón Cecília Fondevila M.» A. Martín Regueiro Eulàlia Salbanya M,» Angels Sarroca Rosa M," Ysàs Els guardians de la ciutat Jesús Castillón Vicenç Esteve Antoni Lluch Serventes M," Angels Sarroca M.a A. Martín Regueiro Rosa M.a Ysàs Director d'Orquestra Christof Perick Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri ·BARCELONA Director d'Escena Ulrich Wenk ·MALTA CEgIpto) .ALEJANDRIA Producció, Vestuari i .PORT SAIDCEgipto) I Decoracions Hanna Jordan .ASHDOD CJerusalen ·KUSADASlC!feso) Hamburgische ·CAPIU Staatsoper. ·BARCELONA Violins concertinos Jaume Francesch Josep M.» Alpiste Informes e inscripciones YBARRA Y CIA. Violoncel Ernest Xancó BARCELONA Vía Layetana, 30 Tel.: 3198100 ORQUESTRA SIMFONICA I COR Y en todas las Agencias de Viajes. DEL GRAN TEATRE DEL LICEU EL CONTINGUT MUSICAL l ARGUMENTAL Advertiment: Ens trobem davant d'una obra d'un con­ tingut simbòlic molt elevat. Cal que l'es­ pectador sàpiga, abans que res, que «Ia dona sense ombra» del títol no és sinó la dona sense fills, infèrtil. L'emperadriu que es troba en aquest cas, baixa a la terra en busca d'allò que li ha estat ne­ gat, i que les dones corrents posseeixen. ACTE l QUADRE l Resum breu. La Dida, que vetlla el son de l'Emperadriu, tal com li va ordenar el pare d'aquesta, Keikobad, rep la visita d'un missatger. És el dotzè dels que han vingut a veure l'Emperadriu: han passat dotze mesos i queda només un termini de tres dies perquè l'Emperadriu tingui ombra. Si al terme d'aquests tres dies no l'assoleix, haurà de tornar amb el seu pare, i l'Empe­ rador restarà petrificat. La Dida veu des­ vetllar-se l'Emperadriu, la qual, sabent el curt termini que queda, demana a la Dida que l'acompanyi al món dels humans per tractar d'obtenir l'ombra que li manca. Amb gran repugnància, la Dida hi accedeix. L'òpera comença sense preludi ni obertura: hi ha només uns pocs compassos que ens ofereixen uns acords pre­ paratoris. En escena, la Dida de l'Emperadriu, que vetlla el son d'aquesta. Li sembla sentir la remor d'una apari­ ció de Keikobad, senyor de l'univers i pare de l'Empe­ radriu, però només es tracta d'un missatger seu, que ha vingut per recordar-li que ell és el dotzè missatger i que n'ha vingut un cada més. És a dir, que ha passat un any, i el missatger recorda a la Dida que si en els tres dies que manquen per completar-lo, l'Emperadriu no obté la seva ombra, haurà de tornar al regne del seu pare, i l'Emperador restarà petrificat. La Dida, que amb les seves paraules ens fa saber que el de es JOYEBO l'Emperadriu posseeix poder transformar-se, preocupa pel futur. Apareix l'Emperador que, incons­ cient del problema, ha decidit anar a caçar i anuncia que potser s'hi estarà tres dies. Dirigeix un record a M. Pérez. Cabrera, 4 Tel. 201 33 00 Barcelona-21 (junta Turó Park) i comenta la ferida sense voler va l'Emperadriu que passatge molt notable, hi estableix un diàleg per oferir-li al falcó. infligir Aquest, lamentant-se, canta breument de comprar-li l'ombra. La Dida se'n duu la dona del la profecia: si l'Emperadriu no té ombra aviat, l'Empe­ tintorer i la coHoca davant d'un mirall i li fa l'oferiment rador esdevindrà de pedra. més directament. Per fi aquesta esclata dient que en el ha sentit les darreres L'Emperadriu, que paraules del seu fur intern ha jurat no tenir fills del tintorer. La les i demana a la allí falcó, repeteix sobtadament Dida, Dida, aleshores, fa observar a la muller del tintorer els la allí on obtenir l'ombra. present, que guiï cap pugui peixos que s'estan fregint a la paella, els quals canten La Dida resisteix: el contacte amb els humans no li s'hi -o, més ben dit, deixen cantar a través seu la veu de Però resulta tan insistent la de agrada. petició I'Ernpe- cinc nens no nascuts, que urgeixen a la mare una sortida . radriu la Dida de baixar al món. que accepta per poder néixer. Els infants no-nascuts moren poc des­ Les dues dones es preparen per iniciar el descens cap prés, en no ésser atesa llur petició. al món dels mortals. descriu llur vol terres­ L'orquestra Entra Barak, que nota l'olor dels peixos fregits i vol el tre d'una manera i brillant. gràfica sopar. La muller l'informa que des d'ara dormiran sepa­ rats, perquè ha acollit dues dones que dormiran amb ella II Resum breu. Som ara a la a la QUADRE terra, i li faran de criades. Són, naturalment, la Dida i l'Empe­ llar del tintorer els del Barak, germans radriu. Tots es disposen a dormir, mentre al defora se el Manc i el es ba­ qual (el Cec, Geperut) sent el cant dels guardians de la ciutat, que aHudeixen rallen sorollosament. Entra Barak i es al pont que suposa per als éssers del més enllà la relació baralla amb la seva muller en defensa dels amorosa nocturna que els permet de venir a la terra. germans; amb tal motiu li retreu que no li hagi donat fills encara. Barak se'n va i arriba la Dida amb l'Emperadriu. La ACTE II Dida ofereix a la muller de Barak de com­ l'ombra a i des­ prar-li per l'Emperadriu, QUADRE I Resum breu. La Dida explora el cor de la ella. duta davant apareix amb Tot seguit muller de Barak i hi troba un amor dife­ d'un no ha mai mirall, confessa que volgut rent: el d'un adolescent, i amb un encanta­ fills del tintorer. Cinc fills no nascuts es ment el fa aparèixer mitjançant un bri de lamenten aleshores de no entrar a poder palla. Torna Barak a casa on és rebut pels la vida. Barak torna i la seva l'infor­ dona germans i pel malhumor de la muller. Tots ma des d'ara dormiran que separats, ja mengen però la muller segueix rondinant. que acull a la seva cambra dues dones que li han demanat refugi. La muller de Barak és a casa seva. El tintorer entra amb farcells i els germans l'ajuden: l'Emperadriu li fa de obre el té lloc a la Un formós preludi segon quadre, que criada. La Dida, que veu distreta la muller de Barak, li casa del tintorer Barak. Hi viuen ell i la seva muller pregunta si vol que faci aparèixer l'home en què està i tres el el Manc i el germans d'ell, Cec, Geperut, que pensant i tot i que la dona ho vol negar, la Dida li fa es ells. La dona del passen el dia barallant-se entre aparèixer l'adolescent objecte dels seus pensaments. Per del no es diu en tintorer (personatge qual cap momen.t fer-lo aparèixer, agafa uns brins de palla i els fa un el nom) els tira un gerro d'aigua per fer-los calmar. Arn­ encantament. Poc després la Dida anuncia el retorn de ba Barak i discuteix amb la muller, que voldria treure Barak. els de casa. Barak la baralla re­ germans aprofita per Entra aquest, efectivament, amb els seus germans, i es no encara fills treure-li que tingui seus. disposen tots a sopar. Barak fa dir a la seva muller si Quan Barak se'n va, arriba la Dida, seguida de l'Empe­ hi vol participar, i esclata un nou contenciós entre marit radriu. La Dida interroga la muller del tintorer i, en un i muller. MARCAMOS LA PAUTA I� IS79 SECiUROS , abriendo . Porque caminos QUADRE II Resum breu. L'Emperador comenta amb I creamos piezas maestras en su género. el seu falcó la desaparició de l'Empera­ driu. volant amb la seva � Aquesta passa \ Dida.