��, (",..'\¡ �Jl��lYL{#I' GRAN TEATRE DEL LICEU

DIE FRAU OHNE SCHATTEN CHAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1985/86

EL REGUlADOR BAGUÉS Rambla de les Flors, 105 Carme,1 Telèfon 317 1974 08002 Barcelona

Passeig de Gràcia, 41 Telèfon 21601 73 - 216 01 74 08007 Barcelona CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Sanf Pau, 6 CE ERAlI'I:'\T DE CATALUNYA

- Telèfons 317 32 46 318 57 37 AJUNUMENT DE Ii�RCEl.ONA 0800 1 Barcelona SOCI E-lAT DEL CHAN TEATRE DEL LICEU CASA SMIIA

DIE FRAU ORNE SCRATIEN (La dona sense ombra) Òpera en 3 actes Llibret d'Hugo Hofrnannsthal LENGERIA PARA EL HOGAR Música de LA MUJER y EL REGlEN NAGIDO

Diumenge, 16 de març de 1986, a les 17 h., funció núm. 48, torn T

Dimarts, 18 de març de 1986, a les 20 h., funció núm. 49, torn A

Funció de Gala GRAN VIA CORTS CATALANES. 640 Divendres, 21 de març de 1986, a les 20 h., 24 98 08007 BARCELONA TELEFONO 318 funció núm. 50, torn B CRUCEROS YBARRA

TRADICIONAL CRUCERO (La dona sense'ombra) L'Emperador Klaus Koenig SEMANA SANTA 86 L'Emperadriu Katryn Montgomery­ Meissner A lIordo del La dida Ute Trekel-Burckhardt Buque El missatger deis esprits Peter Wimberger EUGENIO "C" Guàrdia del llindar del Bente Marcussen Temple Del Z2: al 32: de Marzo L'aparició d'un jove Antoni Comas La veu del falcó Julie Griffeth Veu des de dalt Rosa M,« Ysàs CRUCEROS Barak, el tintorer Anthony Raffel! Muller de Barak Ute Vinzing YBARRA Germans de Barak El borni Wolfram Bach El manc Alfred Kainz El geperut Wilfried Plate Les veus dels nonats Isabel Aragón Cecília Fondevila M.» A. Martín Regueiro Eulàlia Salbanya M,» Angels Sarroca Rosa M," Ysàs Els guardians de la ciutat Jesús Castillón Vicenç Esteve Antoni Lluch Serventes M," Angels Sarroca M.a A. Martín Regueiro Rosa M.a Ysàs

Director d'Orquestra Christof Perick Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri ·BARCELONA Director d'Escena Ulrich Wenk ·MALTA CEgIpto) .ALEJANDRIA Producció, Vestuari i .PORT SAIDCEgipto) I Decoracions Hanna Jordan .ASHDOD CJerusalen ·KUSADASlC!feso) Hamburgische ·CAPIU Staatsoper. ·BARCELONA Violins concertinos Jaume Francesch Josep M.» Alpiste Informes e inscripciones YBARRA Y CIA. Violoncel Ernest Xancó BARCELONA Vía Layetana, 30 Tel.: 3198100 ORQUESTRA SIMFONICA I COR Y en todas las Agencias de Viajes. DEL GRAN TEATRE DEL LICEU EL CONTINGUT MUSICAL l ARGUMENTAL

Advertiment: Ens trobem davant d'una obra d'un con­ tingut simbòlic molt elevat. Cal que l'es­ pectador sàpiga, abans que res, que «Ia dona sense ombra» del títol no és sinó la dona sense fills, infèrtil. L'emperadriu que es troba en aquest cas, baixa a la terra en busca d'allò que li ha estat ne­ gat, i que les dones corrents posseeixen.

ACTE l

QUADRE l Resum breu. La Dida, que vetlla el son de l'Emperadriu, tal com li va ordenar el pare d'aquesta, Keikobad, rep la visita d'un missatger. És el dotzè dels que han vingut a veure l'Emperadriu: han passat dotze mesos i queda només un termini de tres dies perquè l'Emperadriu tingui ombra. Si al terme d'aquests tres dies no l'assoleix, haurà de tornar amb el seu pare, i l'Empe­ rador restarà petrificat. La Dida veu des­ vetllar-se l'Emperadriu, la qual, sabent el curt termini que queda, demana a la Dida que l'acompanyi al món dels humans per tractar d'obtenir l'ombra que li manca. Amb gran repugnància, la Dida hi accedeix.

L'òpera comença sense preludi ni obertura: hi ha només uns pocs compassos que ens ofereixen uns acords pre­ paratoris. En escena, la Dida de l'Emperadriu, que vetlla el son d'aquesta. Li sembla sentir la remor d'una apari­ ció de Keikobad, senyor de l'univers i pare de l'Empe­ radriu, però només es tracta d'un missatger seu, que ha vingut per recordar-li que ell és el dotzè missatger i que n'ha vingut un cada més. És a dir, que ha passat un any, i el missatger recorda a la Dida que si en els tres dies que manquen per completar-lo, l'Emperadriu no obté la seva ombra, haurà de tornar al regne del seu pare, i l'Emperador restarà petrificat. La Dida, que amb les seves paraules ens fa saber que el de es JOYEBO l'Emperadriu posseeix poder transformar-se, preocupa pel futur. Apareix l'Emperador que, incons­ cient del problema, ha decidit anar a caçar i anuncia que potser s'hi estarà tres dies. Dirigeix un record a M. Pérez. Cabrera, 4 Tel. 201 33 00 Barcelona-21 (junta Turó Park) i comenta la ferida sense voler va l'Emperadriu que passatge molt notable, hi estableix un diàleg per oferir-li al falcó. infligir Aquest, lamentant-se, canta breument de comprar-li l'ombra. La Dida se'n duu la dona del la profecia: si l'Emperadriu no té ombra aviat, l'Empe­ tintorer i la coHoca davant d'un mirall i li fa l'oferiment rador esdevindrà de pedra. més directament. Per fi aquesta esclata dient que en el ha sentit les darreres L'Emperadriu, que paraules del seu fur intern ha jurat no tenir fills del tintorer. La les i demana a la allí falcó, repeteix sobtadament Dida, Dida, aleshores, fa observar a la muller del tintorer els la allí on obtenir l'ombra. present, que guiï cap pugui peixos que s'estan fregint a la paella, els quals canten La Dida resisteix: el contacte amb els humans no li s'hi -o, més ben dit, deixen cantar a través seu la veu de Però resulta tan insistent la de agrada. petició I'Ernpe- cinc nens no nascuts, que urgeixen a la mare una sortida . radriu la Dida de baixar al món. que accepta per poder néixer. Els infants no-nascuts moren poc des­ Les dues dones es preparen per iniciar el descens cap prés, en no ésser atesa llur petició. al món dels mortals. descriu llur vol terres­ L'orquestra Entra Barak, que nota l'olor dels peixos fregits i vol el tre d'una manera i brillant. gràfica sopar. La muller l'informa que des d'ara dormiran sepa­ rats, perquè ha acollit dues dones que dormiran amb ella II Resum breu. Som ara a la a la QUADRE terra, i li faran de criades. Són, naturalment, la Dida i l'Empe­ llar del tintorer els del Barak, germans radriu. Tots es disposen a dormir, mentre al defora se el Manc i el es ba­ qual (el Cec, Geperut) sent el cant dels guardians de la ciutat, que aHudeixen rallen sorollosament. Entra Barak i es al pont que suposa per als éssers del més enllà la relació baralla amb la seva muller en defensa dels amorosa nocturna que els permet de venir a la terra. germans; amb tal motiu li retreu que no li hagi donat fills encara. Barak se'n va i arriba la Dida amb l'Emperadriu. La ACTE II Dida ofereix a la muller de Barak de com­ l'ombra a i des­ prar-li per l'Emperadriu, QUADRE I Resum breu. La Dida explora el cor de la ella. duta davant apareix amb Tot seguit muller de Barak i hi troba un amor dife­ d'un no ha mai mirall, confessa que volgut rent: el d'un adolescent, i amb un encanta­ fills del tintorer. Cinc fills no nascuts es ment el fa aparèixer mitjançant un bri de lamenten aleshores de no entrar a poder palla. Torna Barak a casa on és rebut pels la vida. Barak torna i la seva l'infor­ dona germans i pel malhumor de la muller. Tots ma des d'ara dormiran que separats, ja mengen però la muller segueix rondinant. que acull a la seva cambra dues dones que li han demanat refugi. La muller de Barak és a casa seva. El tintorer entra amb farcells i els germans l'ajuden: l'Emperadriu li fa de obre el té lloc a la Un formós preludi segon quadre, que criada. La Dida, que veu distreta la muller de Barak, li casa del tintorer Barak. Hi viuen ell i la seva muller pregunta si vol que faci aparèixer l'home en què està i tres el el Manc i el germans d'ell, Cec, Geperut, que pensant i tot i que la dona ho vol negar, la Dida li fa es ells. La dona del passen el dia barallant-se entre aparèixer l'adolescent objecte dels seus pensaments. Per del no es diu en tintorer (personatge qual cap momen.t fer-lo aparèixer, agafa uns brins de palla i els fa un el nom) els tira un gerro d'aigua per fer-los calmar. Arn­ encantament. Poc després la Dida anuncia el retorn de ba Barak i discuteix amb la muller, que voldria treure Barak. els de casa. Barak la baralla re­ germans aprofita per Entra aquest, efectivament, amb els seus germans, i es no encara fills treure-li que tingui seus. disposen tots a sopar. Barak fa dir a la seva muller si Quan Barak se'n va, arriba la Dida, seguida de l'Empe­ hi vol participar, i esclata un nou contenciós entre marit radriu. La Dida interroga la muller del tintorer i, en un i muller. MARCAMOS LA PAUTA

I� IS79 SECiUROS , abriendo . Porque caminos QUADRE II Resum breu. L'Emperador comenta amb I creamos piezas maestras en su género. el seu falcó la desaparició de l'Empera­ driu. volant amb la seva � Aquesta passa \ Dida. L'Emperador, tement que l'hagi en­ ganyat, es proposa, si cal, matar-la.

En un formós passatge musical, sentim el perllongat soliloqui de l'Emperador que es pregunta per la situació on es troba l'Emperadriu, la qual li ha enviat una cinta Porque siguiendo el ritmo de los tiempos amb la indicació d'haver baixat a la terra. L'Emperador descubrimos formas que cubren cualquier riesgo. parla amb el seu falcó per vèncer els seus dubtes. De sobte sent passar pels aires la Dida i l'Emperadriu. Tement que l'hagi enganyat, es disposa a matar-la amb les seves pròpies mans.

QUADRE III Resum breu. Novament a casa del tin­ J torer, segueix la tibantor entre ell i la I seva muller. La Dida fa aparèixer nova- J ment nuestras ideas sirven l'adolescent que aquesta estima. , Porque Però la reacció de la dona és i estranya para asegurar los pasos de todos. provoca el desvetllament de Barak, el marit. Segueix una extensa baralla entre I marit i muller, en la qual intervé la Dida i que provoca comentaris ocasionals de l'Emperadriu.

En alçar-se el teló continua la baralla entre Barak i la I seva muller, fins a arribar a la desobediència pura i desde J 879 nuestro simple per part d'ella. La Dida fa que Barak s'adormi , Porque trabajo i després fa aparèixer l'adolescent estimat per la dona es inspirar confianza y seguridad. de Barak. Aquest vol intervenir un cop despert (la Dida li havia donat un somnífer perquè no es desvetllés) i la \ Dida no pot reprimir certa admiració davant de la força i l'energia amb la qual la dona de Barak fa front al marit en la discussió. Barak manifesta desigs de reconciliació, fredament rebutjats per la dona. Final­ ment aquesta i la Dida se'n van, però queda al costat de Barak l'Emperadriu, sempre en actitud de minyona al davant d'ell. Barak no se n'adona que a la fi es queda CHZ\SYR sol amb ella. 1B7S QUADRE IV Resum breu. L'Emperadriu somnia Ba­ rak. De cop es desvetlla i es recorda de SECURDS i del si no l'Emperador perill que passa 'Creamos seguridad. es fa tot en els tres dies que queden. Diagonal,431 bis - 08036 Barcelona

I L'Emperadriu té el son inquiet i se sent culpable davant de Barak. El lloc es transforma en una gruta oberta a l'exterior. De sobte se sent la veu del falcó, que anuncia per l'endemà la petrificació del rei. Això desvetlla l'Em­ peradriu sobressaltada. En un bell soliloqui ens descriu la seva perplexitat i l'angoixa davant la fi que espera a l'Emperador.

QUADRE V Resum breu. Es fa de nit abans d'hora. Barak i els germans se n'estranyen. La Dida i l'Emperadriu observen. La muller de Barak confessa el seu amor per l'ado­ lescent, però també declara que no ha deixat de pensar en Barak. Però declara no tenir mai fills i quan miren tots veuen que no té ombra. És el moment que ha d'aprofitar l'Emperadriu per quedar-se l'ombra de la muller de Barak. Aquest pensa per un moment matar l'esposa.

L'orquestra reflecteix l'enfosquiment de l'ambient: s'ha anat fent fosc per causes sobrenaturals, i Barak i els seus germans se n'adonen i ho comenten. La Dida ad­ verteix a l'Emperadriu que allí passen coses sobrena­ turals. Barak, mentrestant, reflexiona. La seva muller li confessa gradualment la trobada amb l'adolescent, per bé que confessa que no va tenir cap satisfacció sinó la inquietud de la pròpia traïció. La dona del tintorer finalment declara que cancella del seu cos els fills que no han nascut, i que ha venut la seva ombra, ja que ha trobat bons compradors. Barak s'exclama per la bogeria que creu que té la seva muller. I, efectivament, a la llum del foc s'adonen que la muller de Barak ja no té ombra, mentre la Dida adver­ teix a l'Emperadriu que no deixi escapar l'opció d'apo­ derar-se'n. Barak prepara la mort de la seva muller i agafa l'espasa, però no reuneix prou valor per a fer-ho.

ACTE III

QUADRE I Resum breu. Barak i la seva muller es troben en unes estranyes celles subterrà­ nies, presoners. Una llum els n'indica la sortida després que ella hagi confessat el seu amor pel seu marit. .------(fi'------�\;;.��.

En una pagma musical plena de sentiment, la dona de suposa l'abandonament de la immortalitat per als déus. Barak confessa que si un moment s'ha sentit atreta per Les súpliques de la Dida no impedeixen que l'Empera­ altres plaers, en el fons ha vençut sempre l'amor. Ho driu, enduta pel seu amor, se'n vagi cap a la font. confessa ara que es troba aïllada en una cel·la subterrà­ La Dida queda esbalaïda. En aquest moment se senten nia. No ho sap, però a la cella del costat hi ha Barak les veus de Barak i çle la seva muller, que es busquen també reclòs. Una llum poderosa des de dalt fa visible, agitadarnent enmig de la boira. La Dida, en sentir-los, gradualment, les escales per on podran sortir de llur manifesta el seu odi envers els mortals i quan successi­ empresonament, com a primera passa cap a la recon­ vament apareixen Barak i la muller preguntant l'un per ciliació. l'altra, la Dida tracta de desorientar-los en lloc d'aju­ dar-los. QUADRE II Resum breu. La terrassa d'un palau. La Dida decideix dirigir-se personalment a Keikobad per Arriba una barca amb la Dida i l'Empera­ demanar ajut per a l'Emperadriu, però se li interposa el driu. El missatger observa l'arribada. missatger, que no la deixa passar i acusant-la de fracàs L'Emperadriu voldria baixar a terra, però en no haver assolit l'ombra per a la seva mestressa, la la Dida li ho impedeix. Finalment cedeix castiga obligant-la a pujar a la barca i a anar a viure i l'Emperadriu s'adreça al seu pare Keiko­ entre els éssers que més detesta: els humans. bad i declara el seu amor per l'Empera­ Sentim novament les frases alternades de Barak i la dor. La Dida fa passar l'Emperadriu cap muller que finalment es troben i es reuneixen amorosa­ a la font de l'aigua de vida, però l'adver­ ment. Però la mort els amenaça. teix del càstig que Keikobad pot donar-li per haver-se barrejat amb mortals. L'Em­ QUADRE III Resum breu. L'Emperadriu entra en el peradriu no en fa cas i passa cap a la recinte d'un temple on sorgeix la font de font. l'aigua de la vida. Però li arriben les veus Mentrestant Barak i la muller lluiten per de Barak i la muller i comprèn que ha acostar-se l'un a l'altra entre la boira. La de restar en el món celestial i salvar Dida, que odia els mortals, els desorienta. l'Emperador. Aquest se li apareix en un La Dida, tement que l'Emperadriu mori nínxol, ja totalment petrificat excepte els es decideix a salvar-la i a intercedir per ulls: l'Emperadriu es desespera per no ella prop de Keikobad, però el missatger poder-lo salvar: no ha assolit l'ombra, no la deixa passar. Barak i la muller es com anuncien unes veus ultraterrestres. troben per fi, mentre el missatger obliga El guardià recorda a l'Emperadriu que si la Dida a tornar entre els mortals com a beu l'aigua de la font tindrà l'ombra. Fi­ càstig. nalment l'Emperadriu venç la temptació i es nega a beure. En aquest moment Som a la terrassa celestial que ha somniat abans l'Em­ s'alça de terra i, per primer cop, projecta peradriu. Un grup d'esperits i el missatger observen ombra sobre el sòl. L'Emperador s'ha sal­ com s'apropa una barca que duu a la Dida i a l'Empe­ vat; davalla del tron on estava petrificat radriu. Aquesta, adormida, es desvetlla en arribar i vol i sentim el seu cant i el dels infants no baixar; la Dida tracta .d'impedir-ho, però no ho acon­ nascuts fins que els dos s'abracen i que­ segueix. L'Emperadriu avança cap a l'escala que puja den embolcallats en llum. cap al lloc on regna el seu pare, Keikobad, i se li adreça En aquest moment la muller de Barak per confessar el seu fracàs, però també la seva profunda recupera la seva ombra i Barak se li estimació per l'Emperador i es mostra disposada a mo­ abraça. Els no nascuts celebren la reunió rir amb ell. La Dida tracta de conduir l'Emperadriu i dels esposos que els obrirà la via de la evitar que s'adreci a la font de l'aigua de la vida, que vida. --NUEVO-­ SURACTIF PLUS Suractif Plus elimina las señales de en-

vejecimiento, sequedad excesiva, relaja­

miento de los tejidos, aspecto apagado de la

piel y, por supuesto, las arrugas. L'Emperadriu ha entrat en el temple on es custodia la la vida. Si en una dona Esta está font de de beu, serà eficacia garantizarla por un l'aigua terrenal i obtindrà l'ombra. Però sent les veus de Barak activo único: principio El Retinol Htdroao, i la muller i s'adona que el problema dels humans ha nascut per seva. Cal que assumeixi la culpa i que Iuble, revolucionario agente de regeneración culpa resti en el món celestial per intentar salvar l'Emperador. cutánea y componente principal del Nuevo Aquest se li apareix assegut en un tron, situat en un totalment només Suractíf Plus. nínxol: ja es troba gairebé petrificat: els ulls són encara mòbils i la miren amb una angoixa Ahora que ha alcanzado una edad ma­ infinita. En una escena d'una gran intensitat musical, LAARRUGA es perquè l'amor de l'Empera­ ravillosa, que ha alcanzado la plenitud, dis­ l'Emperadriu desespera PUEDE dor per ella l'ha dut a aquesta situació i ella no ha sabut ESPERAR frute su belleza. de La arruga puede esperar. evitar-ho. Unes veus ultraterrestres anuncien solemne­ La arruga puede esperar, el tiempo ment la sentència final: L'Emperadriu no ha aconseguit tenir ombra i totalment que haga falta. l'Emperador quedarà petrificat. Reapareix el guardià de la font que tempta l'Emperadriu Porque su no necesita Lo piel arrugas. LANCAST(� a beure'n i guanyar així l'ombra, però l'Emperadriu s'hi resisteix i la Barak i la que necesita es un tratamiento definitive venç temptació. Mentrestant, muller es preparen a morir. Però la negació final de mantener su esa be- para belleza, l'Emperadriu els ha salvat a tots. L'Emperadriu s'alça i, a la seva una ombra a lIeza tan especial que se alcanza per primer cop vida, projecta terra. L'Emperador queda alliberat de la seva petrifica­ cuando se está cerca de los muy ció i davalla del tron per reunir-se amb l'esposa. Les veus no nascuts canten en el cel i demanen 40 años. dels infants un pare i una mare. L'escena esdevé cada cop més llu­ Lancaster le el \ presenta SURJ>.ctW minosa mentre l'Emperador i l'Emperadriu s'abracen Nuevo Suractif Plus, una nueva FUls apassionadament. En l'escena següent, que figura en la partitura com a solución creada para proporcionar Quadre IV, però que se sol representar sense interrup­ raons de continuïtat veiem a su piel un resultado inmediata- �� ció, per dramàtica, aparèixer un cop més Barak i la muller; aquesta, de sobte, pro­ mente visible. �� jecta ombra i els dos s'abracen fermament. L'Empera­ dor i l'Emperadriu, des de les altures del món celestial es congratulen de llur reunió. Les veus dels no nascuts canten la joia de la via que ara s'obre perquè puguin entrar a la vida. L'Emperadriu i la muller de Barak reuneixen llurs veus per cantar la felicitat que senten i el cor d'infants no nascuts celebren l'esperançat futur que se'ls obre al davant. ROGER ALIER ------

!"@------,...... ""'

ji Klaus Koenig Katryn Montgomery Meissner Peter Wimberger Anthony Raffell

Ute Trekel-Burckhardt Ute Vinzing Wolfram Bach Alfred Kainz Wilfried Plate Julie Griffeth Christof Perick Ulrich Wenk

"

Bente Marcussen Romano Gandolfi Vittorio Sicuri LAPRIMERA CAIXAOBERTA A CATALUNYA.

L'OMBRA DE L'EMPERADRIU

El Consorci del Gran Teatre del Liceu des que es creà, l'any 1981, ha donat les següents representacions d'obres de Richard Strauss: 1981-82; «Salomé" (Charles Vander­ zand; Roberta Knie, Martha Szirmay, Karl Walter Bohm, James Johnson); 1983-94, «Ariadne auf Naxos» Fundada en 1844. (Janos Kulka, Montserrat Caballé, Alicia Nafé, Celina Lindsley, Klaus Koenig, Georg Tichy, Ernst Gutstein); 1983-84, «» (Charles Vanderzand; Ute Vinzing, Sabine Hass, Martha Szirmay, Anthony Raffell, Horst L'ÚLTIMA. Hiestermann); 1984-85, «- (Uwe Mund; Montserrat Caballé, Helen Donath, Tatiana Troyanos, Hans Sotin, Gottfried Hornik); i 1984-85, «Salomé» (An­ toni Ros-Marbà; Gwyneth Jones, Martha Szirrnay, Horst Hiestermann, Peter Wimberger). Ara, a partir d'aques­ tes representacions de «La dona sense ombra» (per a alguns serà una estrena) el panorama serà molt més complet. Hem de recordar, però, que abans dels esclatants èxits a Nova York (1966) i París (1972) hom deia sovint que «Die Frau ohne Schatten» era una obra de cornprensió difícil i esdevenidor dubtós fora d'Alemanya. Això era possible, principalment, degut a un tema i un text ple d'un simbolisme esotèric, que Hugo von Hofmannsthal confegí tot bevent en unes fonts no precisament habi­ tuals en el teatre líric. Concretament, els poemes Hafiz de Goethe, la mitologia, «Les Mil i una Nits», algunes obres de Gozzi i els germans Grimm i també les traslla­ Entre la primera i l'última hi ha 142 cions del Saadi fetes Friedrich anys. La primera s'inaugurà el 1844. poeta persa per Rückert. L'última el 1986. Amb l'última tecnoloqra La figura de Barak és àrab, mentre les de Keikobad Però sense allò perdre primer. i els nens no nats són i hom situar el relat El tracte humà de Caixa de Barcelona. perses pot a unes Especialment ara. Quan els Caixers de imaginàries Illes del Sud-est, que podrien sug­ Caixa de Barcelona són automàtics. gerir Java o Sumatra. Totes aquestes fonts podrien fer Caixa de Barcelona. Aquests 142 anys pensar, en en una obra de caire han passat amb la velocitat d'una fletxa principi, exòtic, quan, en no és hi Que sempre ha anat cap a on assenyala realitat, així. Sí que ha fantasia, sí que hi ha Cap amunt. un to màgic, però l'obra és absolutament alemanya, en primer lloc pel text de Hofrnannsthal, molt diferent dels CAIXA DE BARCELONA ,------, rr:'... J.lf ���

El que sí sembla encertat és que hom hagi volgut veure en obra un de de «Elektra», «Der Rosenkavalier» o «Ariadne auf aquesta protagonisme important per part tant seus interludis com tracta­ Naxos», on els simbolisrnes, quan apareixen, ho fan en l'orqu�stra, pels pel de tota la Com hom una forma molt més directa i palesa. A «Die Frau ohne me�t mstrum,ental partitura. sap, Schatten», el simbolisme és molt més essencial i també la Via «Salomé--e Elektra. va ésser abandonada pel propi dels moments més de més difícil comprensió. L'obra és també absoluta­ Strauss, però alguns impressionants de straussiana al teatre líric ment alemanya per la música de Richard Strauss, un l'orquestració posterior per els recordem en la des de la de la dels més alemanys de tots els músics alemanys, el qual, «Frau», presentació rosa de «Der Rosenkavalier» fins al final de l' «Ariadne malgrat haver estat dit que no havia aprofundit del tot auf Naxos. i, si m'és diré d'una el text de Hofrnannsthal, clarificà moltes coses, apropà permès, que després audició de «Die Frau ohne Schat­ el tema a la nostra sensibilitat i féu que aquesta mera­ primera discogràfica la i l'emoció de les vellosa òpera, ara que els públics dels grans teatres �en», a�b simplificació primeres em va semblar tota era tan tenen una més acurada preparació, ens pugui semblar impressions, que l'òpera com el final de I'e Ariadne». molt més comprensible del que semblava fa uns quants esplèndida de no crec anys. Aquest protagonisme l'orquestra, però, que considerar com a absolut; i no ho crec, No voldria, però, que el que he dit sigui interpretat en e� pugui espe­ dins d'una unió ben reeixida amb la el sentit que a la «Frau» es dóna un desacord entre cialrnent, perquè, els cinc Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal. L'acord pot­ part instrumen.tal, papers principals (Empera­ dona de Barak i tenen ser no és tan absolut com a l'v Elektra. o al «Rosen­ dor, Emperadriu, Barak, Dida) una del tot extraordinària, tant fa kavalier», però el que de debò és important és que el importància pel que al vocal com l'encertada caracterització producte és magnífic, original i homogeni, mentre sem­ compromís per els donà Strauss. I no deixa d'ésser curiós bla fora de qualsevol dubte que, quan a compositor­ que que, de bell antuvi no era fàcilment com­ llibretista, el binomi Strauss-Hofmannsthal fou un dels quan aquesta òpera als no i s'havia donat més destacats de tota la història de l'òpera, com potser prensible per públics germànics un massa destacat a actual­ no es donà més que amb Mozart-DaPonte i Verdi-Boito. paper potser l'orquestra, ment tan interessant estudiar i d'uns La de «Die Frau ohne Schatten. ha fet que, sigui parlar per­ .temàtic� tots els simbolismes, fins sovint, es digui que es tracta de «La Flauta màgica» de �onatges, que, malgrat poden l arribar a emocionar un no Strauss, com també s'havia dit que el «Rosenkavalier» . t<;>t. públic especialment amb un mínim d'informació. era les seves «Noces de Fígaro». És ben coneguda la «miciat», però Hi ha una mena de «deus-ex-machina. els veneració de Strauss per Mozart i de quina manera vol­ que regeix destins i les accions dels Es gué endinsar-se, d'una manera o d'una altra, en l'esperit principals personatges. de rei dels i de de les esmentades obres mozartianes. Però Strauss era trac�a Keikobad, esperits pare I'Empe­ radriu, a la dóna un termini per a molt Strauss, per sirnplificar conceptes, i les seves obres qual aconseguir l'ombra fer definitiva la seva unió amb l'Em­ per al teatre, després de «Guntram» i «Feuersnot», són que pugui Keikobad no mai en escena i és el absolutament personals i crec que fan del tot ridícules perador. apareix d'una dida no vol saber res dels humans algunes cornparacions, com la que s'ha fet entre Barak senyor que la seva v� i Papageno i molt més la que ha volgut veure relació però que acompanya senyora, quan aquesta entre la dona de Barak i Papagena. a la recerca de l'ombra que li pugui donar la felicitat. L'Emperador és, dels cinc principals, el personatge menys interessant i també el més passiu, però té una música meravellosa. Quan l'obra comença hom podria pensar que el seu títol hauria d'ésser «Die Kaiserin ohne Schatten» (L'Em­ peradriu sense ombra), però quan la filla de Keikobad descendeix a viure amb els humans, veiem corn la dona de Barak també és una dona sense ombra i, a més, al final de l'obra, el sacrifici i el renunciament de l'Empe­ radriu la fan un ésser amb sentiments humans. Barak és un personatge bondadós, que hom vol utilitzar, però que és protagonista d'un conflicte doble. La dona de Barak, turmentada perquè veu que li volen arrabassar la possibilitat d'aconseguir l'ombra desitjada, és un dels miralls on l'Emperadriu contempla els sofriments dels humans. Lluny dels horrors de «Salomé» i «Elektra», de l'amar­ gor de la Marschallin i també del distanciament de 1'«A­ riadne auf Naxos», el final de «Die Frau ohne Schatten» és un final feliç i un final d'esperança. Els esperits s'humanitzen i els humans s'espiritualitzen, car l'Empe­ radriu es compadeix dels sofriments dels humans, tot FUNDADA EL 1908 renunciant a l'ombra, i aquests sentiments humanitaris fan que Keikobad faci que la seva filla pugui aconseguir l'ombra, mentre Barak i la seva muller, que havien estat es separats, troben de bell nou i es comprenen i estimen TOT PER VESTIR A L'HOME molt millor l'un a l'altre. Però, l'ombra de la «Kaiserin», no la hi han donat els humans; ha estat un miracle, un miracle de Keikobad (¿Déu?), que premia els senti­ ments de la seva filla, perquè, corn algunes divinitats, és just, bo i tot poderós. Finalment, trobem que l'obra es podria dir «Die Kaiserin mit Schatten», una ombra que es transforma màgicament en un pont daurat que Avgda. Portal de l'Àngel, 32 PI. Universitat, 7 Tel. 3178082 - uneix les dues parelles, mentre que no podem oblidar Tel. 3179186 3179190 un altre el miracle de ha que «miracle», l'obra d'art, - Via Augusta Travessera Gran de Sant Andreu, 257 estat tet Richard per Strauss. Tel. 2378558 Tel. 34501 56 PAU NADAL �------��------� t_.ud'..... ���

RICHARD STRAUSS

Richard Strauss és un dels músics decisius del segle xx dues raons fonamentals el per -lligades ent,re. elle.s-; (1895), «Així parlà Zarathustra. (1896) a «Vida d'heroi» fet d'haver nascut al si de la cultura 1 el fet germamca, (1898) . d'haver-s'hi estatjat durant tants anys, fins al punt que, 1894 El iniciava la seva experiència en el camp de l'òpera sorneguerament, s'ha arribat a dir que va tant viu:e -camp cobejat per tot compositor que volgués mante­ com tan Mozart. Veié la llum al Sl d'una poc primera nir-se dignament en l'aspecte econòmic de la vida­ família de costums musicals arrelats el 1864; de visqué amb «Guntram» (1894), «Feuersnot. (1901), obres d'as­ l'efervescència i, a diferència dels em­ prop wagneriana pecte wagnerià, i trasbalsà el món musical del moment badalits que seguien sense criteri els ensenyaments del amb «Salomé» (1905) i «Elektra. (1909), dues obres que músic de Strauss sabé treure profit dels valors Bayreuth, eren emmarcades en l'univers estripat de l'expressio­ i contravalors de per tal de superar formalment Wagner, nisme musical que tants bons fruits havia de donar en un home semblava ho havia dit tot en el • que que ja la música del segle xx. camp de la música. El 1911 inicia un procès de canvi i una etapa de madu­ de de i les escara­ Després l'etapa formaci� �e primeres. resa en la qual combina obres genèriques amb musses musicals, el 1888, als vint-i-dos eSCrIU «Don altre� anys produccions més avantguardistes: «El cavaller de la Joan» i a «Mort i dos l'any següent, Transfiguració», rosa» (1911), «Ariadne auf Naxos. (1912-16), «Die Frau simfònics més enllà del poemes que al!ave!l pintor�s­ ohne Schatten. (1919), «Intermezzo» (1924), «Die Aegyp­ de les obres de Liszt 1 dels seus quisme contemporams. tischen Helena» (1928), «Arabella» (1933), «La dona si­ El 1894, als trenta anys, passa a Munic com a director lenciosa» (1935) i «Capriccio» (1942). Aquells anys eren nova fita i de d'orquestra, personal petita aportació políticament molt compromesos en el seu país Strauss al de la del direc­ d'origen; procés d'ensuperbiment figura de la mateixa manera com s'intentà instrumentalitzar tor En de tal, el 1897 es d'orquestra. qualitat presenta Wagner al servei dels poderosos del moment, també als filharmònics al si de les de barcelonins, temporades s'aprofità de la bonhomia i l'edat del el estava menant compositor, «Concerts Nicolau» que aquest home amb a qual, diferència d'altres, com Schonberg, que hague­ èxit. Tornà el 1901, en els concerts del ren gran quaresmals de fugir de la barbàrie nazi, es veié abocat a coll a­ Gran Teatre del Liceu i e11908, al de en capdavant l'Orques­ borar alguns aspectes de la propaganda, com fou el tra Filharmònica de Berlín. En concerts aquests pre­ cas de la composició de l'himne dels Jocs Olímpics de sentava obres continuaven sempre seves, que 1936. a a algunes Retirat Garmisch, morí vuitanta-cinc anys, el apareixent: «Les entremaliadures de Till Eulenspiegel» 8 de setembre de 1949. X.A. �------� (�)���� Bflk�[flO LASOSTRAS HISTORIA DE L'OPERA LESENTARAN De la collaboració entre Richard Strauss i Hugo van Hoffmannsthal havien sorgit obres tan significatives DEPERLAS. com «Elektra», «Der Rosenkavalíer. a «Ariadne auf Naxos», però aquesta fou -en opinió d'alguns-, la més Seleccionadas, reeixida i rica en matisos de totes elles. Pel caire sim­ presentadas bolista i la temàtica -complexa, però arquetípica­ sobre un lecho de hielo picado; certs historiadors la voldrien al mateix nivell de «Die buen tienen Zauberflòte», '«» a «Fidelia». ¡qué aspecto L'obra s'estrenà el10 d'octubre de 1919 al teatre de las ostras de Brasserie Flo! l'Opera de Viena sota la direcció de Franz Schalk i amb ¡Y qué fresco sabor! la participació de Karl Aagard-Oestvig (Kaiser), Maria Jeritza (Kaiserin), Lucie Weidt (Amme), Richard Mayr su es cautivador. Hasta precio (Barak) i Lotte Lehmann en el paper de la seva esposa. Diviértase probándolas: Dotze dies després de l'estrena, se sentí a Dresden; a Berlín arribà el 18 d'abril de 1920, amb un de repartiment le sentarán perlas. que incloïa Karin Branzell. A La Fenice veneciana arribà el 16 de setembre de 1934, interpretat per la companyia ¡QUE "BRASSERIP'! de l'òpera vienesa i a Roma el 20 d'abril del 1938, tra­ duïda a l'italià Rinaldo Küfferle. A LA BRASSERIE flO... on LA LA!. per poc d'iniciada la II Guerra Mundial, es veié a de Milà, el 6 de gener de 1940, i, sota la direcció del cèlebre concerta­ dor Erich Kleiberk, al Teatro Colón de Buenos Aires el 1949 amb Hilde Konetzni, Elisabeth Hongen i Ludwig Suthaus. A Salzburg s'havia donat el 1932 amb Lotte Lehmann, Viorica Ursuleac, Gertrud Rünger, Franz Vol­ ker i Josef Manowarda. Rudolf Kempe dirigí l'estrena a Munic el 1954 amb la cooperació de Marianne Schech, , Lilian Benningsen, Hans Hopf i Josef Metternich. Opera complexa, no s'havia donat als països de parla anglesa fins que el 7 de setembre de 1959 s'oferí al War Memorial Opera House per la Companyia de San Francisco sota la direcció de Leopold Ludwig, i amb la coHaboració de Sebastian Feiersinger. Edith Lang, Irene Dalis, Mino Yahia i Marianne Schech. El 1960 tornà a San Francisco, aquesta vegada amb la cooperació de la Rysanek, Paul Scheffler i Ticho Parly. Amb una història com aquesta no és estranya l'escasse­ dat de representacions a Espanya: només s'ha ofert Jonqueres. 10 a Barcelona on fou estrenada el 29 de novembre de BARCELONA 1951, en una temporada molt reeixida de l'empresari Joan Antoni Pàmies que inclogué, a més, «La fiamma», Reservas Tel. 317 80 37 d'Ottorino Respighi. Abans de les actuals, per tant, no­ Abierto todos los días, domingos més ha tingut 3 representacions, la darrera de les quals festivos y inclusive. fou el 4 de desembre de 1951. X.A. LA RESONANCIA DE UNA GRAN CAJA

marcial _ Aire l� loh 7 �

- � �-::: t: ����3_¿::-�=-::::::--- _- _- -- __ �- �> --- _ ------_ flautas __ .:�) ��->=---;.:___ 7_��-:'>-�-- C;édito Familiar �

Personal -­ ��Nuevo-Libreta de Capitalización __ Tarjeta Cajamadrid �-- ç-�\

Visa � 7 �---_- __ Tarjeta � Tarjeta 6000 �_ Comercio Exterim:-:=�� �--'"'Servicio Integral PYME -- � � Cuentas Corrientes DISCOGRAFIA �- a � _ Imposiciones Plazo

La present discografia només recull les versions comer­ � Servicio Nómina _ cials íntegres. Els són esmentats en el se­ personatges F Becas para Estudios e Investigación güent ordre: L'Emperadriu, L'Emperador, La Dida i Barak el Tintorer; a continuació l'orquestra i el director. � Crédito Vivienda Préstamos � 1956 DECCA LXT .� Personales 7 5180/84 y Leonie Rysanek, Hans Hopf, Elisabeth Hangen, \1) � Paul Scheffler. Cor de l'Opera de l'Estat de Vie­ na. Dir.: Karl Bohm. Tornat a enregistrar per DECCA GOS 554/7 en 1968.

1963 DGG LPM 18911/14, SLPM 138911/14 Ingrid Bjoner, , Martha Modl, Die­ trich Fischer-Dieskau, Cor i orquestra de l'opera de l'Estat de Baviera. Dir.: Joseph Keilberth.

1983 MELODRAM S 108 (4) Leonie Rysanek, Hans Hopf, Elisabeth Hangen, Paul Scheffler. Cor i orquestra de l'Opera de l'Estat de Baviera. Dir.: Rudolf Kempe. D'una representació a Munic en 1954.

F.X.M.B. Plaza de Cataluña, 9 y Aragón, 314 - Barcelona CONTENIDO MUSICAL Y ARGUMENTAL

Nota: Nos encontramos ante una obra con un contenido simbólico muy importante. Es necesario que el espectador sepa, antes que nada, que «la mujer sin sombra» del título no es más que la mujer sin hijos, infértil. La emperatriz que se encuen­ tra en este caso, baja a la tierra en busca de lo que se le ha negado, y que las mujeres normales poseen.

ACTO I

CUADRO I Resumen breve. La nodriza, que vela el sueño de la Emperatriz, tal como le fue or­ denado por el padre de ésta, Keikobad, re­ cibe la visita de uri mensajero. Es el duo­ décimo de los que han venido a ver a la Emperatriz: han pasado doce meses y tan sólo queda un plazo de tres días para que la Emperatriz tenga sombra. Si al cabo de estos tres días no la consigue, tendrá que volver con su padre, y el Emperador que­ dará petriiicado. La nodriza ve despertar a la Emperatriz, quien, sabiendo el corto pla­ zo que le queda, pide a la nodriza que la acompañe al mundo de los humanos para intentar obtener la sombra que le falta. Con gran repugnancia, la nodriza accede.

La ópera empieza sin preludio ni obertura: existen tan sólo unos pocos compases que nos ofrecen unos acor­ des preparatorios. En escena, la nodriza de la Empe­ ratriz, que vela el sueño de ésta. Le parece oír el rumor de una aparición de Keikobad, señor del Universo y padre de la Emperatriz, pero sólo se trata de uri men­ sajero suyo, que ha venido para recordarle que él es el duodécimo mensajero y que ha venido uno cada mes. Es decir, que ha pasado un año, y el mensajero recuerda a la nodriza que si en los tres días que faltan para completarlo, la Emperatriz no obtiene su sombra, tendrá que volver al reino de su padre, y el Emperador quedará petriiicado. La nodriza, que con sus palabras nos hace saber que la Emperatriz posee el poder de transformarse, se preo­ cupa por el futuro. Aparece el Emperador que, incons­ ciente del problema ha decidido salir a cazar y anuncia que quizá no volverá hasta después de tres días. Dirige * TOP * CITY El brillo de las estrellas en su copa. un recuerdo a la Emperatriz y comenta la herida que sin querer inflingió al halcón .. Éste, lamentándose, canta brevemente la profecía: si la Emperatriz no tiene pronto sombra, el Emperador se convertirá en piedra. La Em­ peratriz, que ha oído las últimas palabras del halcón, las repite y pide repentinamente a la nodriza, allí pre­ la som­ sente, que la guíe hacia donde pueda obtener bra. La nodriza se resiste: el contacto con los humanos no le agrada. Pero la petición de la Emperatriz resulta tan insistente que al final la nodriza acepta bajar al mundo. al Las dos mujeres se preparan para iniciar el descenso mundo de los mortales. La orquesta describe su vuelo terrestre de una manera gráfica y brillante.

CUADRO II Resumen breve. Nos encontramos ahora en la tierra, en casa del tintorero Barak, el cuyos hermanos (el Ciego, el Manco y Jorobado) se pelean ruidosamente. Entra Barak y se pelea con su mujer en defensa de los hermanos; con tal motivo le repro­ cha que aún no te haya dado hijos. Barak se retira y llega la nodriga junto con la Emperatriz. La nodriza ofrece a la mujer de Barak la compra de su sombra para la Emperatriz, y desaparece con ella. Se­ guidamente llevada ante un. espejo, con­ fiesa que no ha querido nunca hijos del tintorero. Cinco hijos no nacidos se la­ mentan, entonces, de no poder entrar a la vida. Barak vuelve y su mujer le informa que desde ahora dormirán separados, ya que acoge en su habitación a dos mujeres que le han pedido refugio.

Un hermoso preludio abre el segundo cuadro, que tiene lugar en casa del tintorero Barak. Viven en ella él y el su mujer y tres hermanos de él, el Ciego, el Manco y Jorobado, que se pasan el día peleándose ruidosamente La mujer del tintorero (de cuyo personaje no se dice en ningun momento el nombre) les arroja un jarro de agua para calmarlos. Llega Barak y discute con su mujer que querría echar fuera de casa a los herma­ � nos. Barak aprovecha la pelea para reprocharle que aún Todas las noches, cena amenizada con las melodias no ha tenido hijos con ella. H5l de Juan de la Torre. Cuando Barak se va, llega la nodriza, seguida de la Em­ Cenas de 20 a 24 h. Abierto hasta las 02,00 h. peratriz. La nodriza interroga a la mujer del tintorero. y HOTEL Se recomienda reserva de mesa. Tel. 33071 11. PRINCESA

SOFIA PLAZA Pla XII, 4-PLANTA 19-08029 BARCELONA-ESPAÑA - TX. 51032 SOFI E en un notable establece un pasaje muy diálogo para ofre­ CUADRO II Resumen breve. El Emperador comenta cerle la de su sombra. La nodriza se lleva a la compra con su halcón la desaparición de la Em­ del tintorero la coloca ante uri espeio y le hace mujer y peratriz. Esta, pasa volando con su no­ el más directamente. Por fin ésta estalla ofrecimiento driza. El Emperador, temiendo que la diciendo en su interno ha jurado el no tener que fuero haya engañado, se propone, si es necesa­ La entonces, hace notar a hijos del tintorero. nodriza, rio, matarla. en la la mujer que los pescados se están friendo sartén, los cuales a dicho, dejan cantar a través cantan, mejor un pasaje musical, oímos el prolongado de ellos la voz de cinco niños no nacidos que urgen a En. �ermoso soliloquio del Emperador que se pregunta dónde se en­ la madre una salida nacer. Los niños no­ para poder cuentra la Emperatriz, quien le ha enviado una cinta nacidos mueren poco por no haber sido aten­ después, con la indicación de que ha bajado a la tierra. El Em­ dida su petición. perador habla con su halcón para vencer sus dudas. De Entra Barak, que siente el olor del pescado frito y quie­ oye por los aires a la nodriza y a la Em­ le desde ahora dor­ repente, pasar re cenar. La informa que a mujer peratriz. Temiendo que la haya engañado, se dispone mirán ya que ha acogido a dos mujeres que separados, matarla con sus propias manos. dormirán con ella y le harán las veces de criadas. Son, la nodriza la Todos se naturalmente, y Emperatriz. CUADRO III Resumen breve. De nuevo en casa del a mientras se oye el canto de disponen dormir, fuera tintorero, continúa la tensión entre él y los de la ciudad, que aluden al puente que guardianes su mujer. La nodriza hace aparecer otra los seres del más allá la relación amorosa supone para vez al adolescente a quien ama. Pero la nocturna les venir a la tierra. que permite reacción de la mujer es extraña y hace despertar a Barak, su marido. Sigue una ACTO II larga pelea entre marido y mujer, en la que interviene la nodriza y que provoca I Resumen breve. La nodriza el co­ CUADRO explora ocasionales de la Empera­ de la de Barak encuentra un co.mentarios razón mujer y triz: amor diferente: el de un adolescente, v con un encantamiento que le hace aparecer Al el telón continúa la pelea entre Barak y su mediante una pizca de paja. Vuelve Barak qlzarse mujer, hasta llegar a la desobediencia pura y simple por a su casa donde es recibido por sus herma­ parte de ella. La nodriza hace dormir a Barak y luego nos y por el malhumor de su mujer. Todos hace aparecer q.l a�olescen�e amado por la mujer de comen, pero la mujer sigue refunfuñando. no­ Ba.rak. Éste ,quIere intervenir una vez despierto (la driza le habia dado un somnífero para que no se des­ La de Barak está en su casa. El tintorero entra mujer y la nodriza no puede reprimir cierta admira­ con unris fardos los hermanos In avu.dan: lo. EI'Y'­ p�;tara) y ClOn ante la fuerza y la energía con la que la mujer de hace las veces de criada. La nodriza, que ve peratri; �e Barak se enfrenta a su marido en la discusión. Barak a la de Barak le si mujer distraída, pregunta quiere manifiesta deseos de reconciliación, fríamente rechaza­ al hombre en quien está pensando y, que haga aparecer dos la mujer. Finalmente, ésta y la nodriza se van, a de la lo la nodriza le P?r pesar que mujer quiere negar, Junto Barak queda la Emperatriz, siempre en hace al adolescente de sus per!} a. aparecer objeto pensamien­ actitud de criada, ante él. Barak no se da cuenta de que tos. Para hacerlo unas de aparecer, coge pizcas paja al fin se queda solo con ella. y les hace ún encantamiento. Poco después la nodriza de Barak. anuncia el retorno CUADRO IV Resumen breve. La Emperatriz sueña éste, con sus hermanos, y todos Entrq. efectivamente, con Barak. De repente se despierta y se se cenar. Barak hace decir a su mujer si .dlspone11; f! del Emperador y del peligro que estalla un nuevo contencioso entre acuerd� quiere parttctpar, y corre SI no se hace todo en los tres días marido y mujer. que quedan. La Emperatriz tiene el sueño inquieto y se siente cul­ pable ante Barak. El lugar se transforma en una gruta con una terraza abierta al exterior. De repente oye la voz del halcón, que anuncla, para el día siguiente, la pe­ trificación del rey. Esto hace despertar a la Emperatriz, sobresaltada. En un bello soliloquio nos describe su perplejidad y angustia por todo lo que espera el Em­ perador.

CUADRO V Resumen breve. Se hace de noche antes de hora. A Barak y a sus hermanos les pa­ rece raro. La nodriza y la Emperatriz ob­ servan. La mujer de Barak confiesa su amor por el adolescente, pero también de­ clara que no ha dejado de pensar en Ba­ rak. Pero declara no tener nunca hijos y cuando todos miran ven que no tiene som­ bra. Es el momento que ha de aprovechar la Emperatriz para quedarse con la som­ bra de la mujer de Barak. Este piensa por un momento en matar a la esposa.

La orquesta refleja el oscurecimiento del ambiente: ha ido oscureciendo por causas sobrenaturales, y Barak y sus hermanos se dan cuenta y lo comentan. La nodriza advierte a la Emperatriz que hay algo sobrenatural por ahí. Barak, mientras tanto, reflexiona. La mujer le con­ fiesa gradualmente su encuentro con el adolescente, aunque también le confiesa que no tuvo ninguna satis­ facción, sino la inquietud de su propia traición. La mujer del tintorero declara finalmente que cancela de su cuerpo los hijos que no han nacido, y que ha vendido su sombra, ya que ha encontrado buenos com­ pradores. Barak se desespera porque cree que su mujer se ha vuelto loca. Y, efectivamente, a la luz del fuego se dan cuenta que la mujer de Barak no tiene sombra, a la vez que la nodriza advierte a la Emperatriz que no deje escapar la ocasión de apoderarse de ella. Barak prepara la muerte de su mujer y coge la espada, pero no reúne suficiente valor para hacerlo.

ACTO III

CUADRO I Resumen breve. Barak y su mujer se en­ cuentran en unas extrañas celdas subterrá­ neas, prisioneros. Una luz les indica la sa­ lida una vez que ella ha confesado su amor por su marido. se dirija a la fuente del agua de vida, que supone el En una musical llena de sentimiento, la página mujer abandono de la inmortalidad de los dioses. Las súplicas de Barak confiesa que si en un momento se h� sentido de la nodriza no impiden que la Emperatriz, llevada atraída otros en el fondo ha vencido por placeres, .slem­ por su amor, vaya hacia la fuente. el amor. Lo ahora se encuentra aislada pre confiesa que La nodriza queda asombrada. En este momento se oyen e·n una celda subterránea. No lo sabe, pero en la celda las voces de Barak y de su mujer, que se buscan agita­ de al lado se encuentra también encerrado. Una Barak, damente en medio de la niebla. La nodriza, al oírlos, luz desde arriba hace visible, las potente gradualment�, manifiesta su odio hacia los mortales y cuando sucesiva­ escaleras donde salir de su encarcelamiento, por podrán mente aparecen Barak y su mujer preguntando el uno como a la reconciliacián. primer paso por el otro, la nodriza intenta desorientarlos en lugar de ayudarlos. CUADRO II Resumen breve. La terraza de uri pala­ La nodriza decide dirigirse personalmente a Keikobad cio. una barca con la nodriza y la Llega para pedir ayuda para la Emperatriz, pero se le inter­ El observa la lle­ Emperatriz. mensajero pone el mensajero, que no la deja pasar y acusándola La tie­ gada. Emperatriz quisier.a bq-jar a. del fracaso de no haber conseguido la sombra para su rra la nodriza se lo Final­ pero impide. ama, la castiga obligándola a subir a la barca e ir a me�te cede la se hacia y Emperatriz dirige vivir con los seres que más detesta: los humanos. su Keikobad declara su amor por padre y Oímos de nuevo las frases alteradas de Barak y su mu­ el La nodriza hace pasar a Emperador. jer que finalmente se encuentran y se reúnen amoro­ la hacia la Emperatriz fuente .del agua d� samente. Pero la muerte los amenaza. vida, pero le advierte del castigo que Kei­ kobad haberse puede imponerle por .mez­ CUADRO III Resumen breve. La Emperatriz entra en clado con los mortales. La no Emperatriz el recinto de un templo de donde surge le hace caso hacia la y pasa [uente. la [uente del agua de la vida. Pero llegan Mientras tanto Barak su luchan y mujer a ella las voces de Barak y la mujer y acercarse el uno al otro entre la nie­ por comprende que ha de permanecer en el bla. La nodriza, odia a los mortales, que mundo celestial y salvar al Emperador. los desorienta. Este se le aparece en una hornacina, ya La nodriza, temiendo que muera la Em­ totalmente petrijicado excepto los ojos: se decide a salvarla y a interce­ peratriz la Emperatriz se desespera por no po­ der ella a el por Keikobad, pero mensaje­ derlo salvar: no ha conseguido la sombra, ro no la Barak la se deja pasar. y mujer como anuncian unas voces ultraterrestres. encuentran mientras el por fin, mensajero El guardián recuerda a la Emperatriz que a la nodriza a volver entre los mor­ obliga si bebe del agua de la [uente tendrá som­ tales como castigo. bra. Finalmente la Emperatriz vence la tentación y se niega a beber. En este mo­ Nos encontramos en la terraza celestial con ha so­ que mento se eleva de la tierra y, por primera ñado antes la Un de el Emperatriz. grupo espíritus y vez, proyecta sombra sobre el suelo. El observan cómo se acerca una barca mensajero que Emperador se ha salvado; baja de su a la nodriza a la Esta, dor­ transporta y Emperatriz: trono donde estaba petrificado y oímos mida, se, y la nodriza trata de despierta quiere bajar; su canto y el de sus hijos no nacidos has­ no lo La avanza impedirlo, pero consigue. Emperat�iz ta que ambos se abrazan y quedan en­ hacia la escalera sube al donde rema su que lugar pa­ vueltos en la luz. dre, Keikobad, se a él su y dirige para confesarle fra­ En este momento la mujer de Barak re­ caso, también su amor por el pero profundo Empera­ cupera su sombra y Barak la abraza. Los dor se muestra a morir a él. La no­ y dispuesta junto no nacidos celebran la reunión de los es­ driza trata de conducir a la, y evitar que Emperatriz posos que les abrirá la vía a la vida. La Emperatriz ha entrado en el templo donde se cus­ todia la fuente del agua de la vida. Si bebe de ella será una mujer terrenal y obtendrá la sombra. Pero oye las voces de Barak y de su mujer y se da cuenta de que el problema de los humanos ha nacido por su culpa. Es necesario que asuma su culpa y que se quede en el mundo celestial para intentar salvar al Emperador. Éste se le aparece sentado en un trono, situado en una hor­ nacina: ya se encuentra casi totalmente petrificado: sólo lc:s. ojos aún son móviles y la miran con una angustia in­ [inita. En una escena de una gran intensidad musical, RICHARD STRAUSS la Emperatriz se desespera porque el amor del Empe­ rador por ella la ha llevado a esta situación y ella no ha sabido evitarlo. Unas voces ultraterrestres anuncian Richard Strauss es uno de los mUSlCOS decisivos del -vinculadas la sentencia final: la Emperatriz no ha logrado tener siglo XX por dos razones [undamentales hecho de haber nacido en el seno de la sombra y el Emperador quedará totalmente petrijica­ entre sí-: el el de haber años tan de­ do. Reaparece el guardián de la fuente que tienta a la cultura germánica, y ocupado a hasta el se ha a con Emperatriz que beba agua y obtenga así la sombra, cisivos, punto que llegado decir, Strauss vivió tantos años como, tan pero la Emperatriz se resiste y vence la tentación. Mien­ sorna, que pocos en el seno de una tras tanto Barak y la mujer se preparan para morir. Pero Mozart. Vio la primera luz familia en vivió de la negación final de la Emperatriz los ha salvado a de costumbres musicales arraigadas 1864; cerca la a de los todos. La Emperatriz se levanta y, por primera vez en efervescencia wagneriana y, diferencia del su vida, proyecta una sombra en el suelo. El Emperador enamorados que seguían sin criterio las enseñanzas músico de Strauss sacar de los queda liberado de su petrijicacion y desciende del trono Bayreuth, supo provecho de a de para reunirse con la esposa. Las voces de los niños no valores y contravalores Wagner, fin superar for­ en un malmente a un hombre haberlo dicho todo nacidos cantan el cielo y piden padre y una ma­ que parecía dre. La escena se convierte cada vez más luminosa en el campo de la música. Después de la etapa de for­ mientras el Emperador y la Emperatriz se abrazan apa­ mación y de las primeras escaramuzas musicales, en a los escribe «Don Juan» «Muer­ sionadamente. En la escena siguiente, que [igura en la 1888, veintidós años, y dos iban partitura como cuadro IV, pero que se suele represen­ te y Transjiguracion», poemas sinfónicos que de las obras de de tar sin interrupción, por razones de continuidad dra­ más allá del pintoresquismo Liszt y vemos En a los treinta mática, aparecer una vez más a Barak y a su sus contemporáneos. 1894, años, pasa e como director de un nuevo hito mujer; ésta, de repente, proyecta sombra y los dos se orquesta, per­ de abrazan fuertemente. El Emperador y la Emperatriz, sonal y una pequeña aportación de Strauss al proceso desde las alturas del mundo celestial, se congratulan magniiicacián de la [igura del director de orquesta. En de su unión. Las voces de los niños no nacidos cantan cualidad de tal, en 1897 se presentó a los filarmónicos la alegría de la vía que se les abre para que puedan barceloneses, en el seno de la temporada de «Concerts hombre con entrar en la vida. La Emperatriz y la mujer de Barak Nicolau» que este estaba llevando gran sus en en los Conciertos Cuaresmales del reúnen voces para cantar la felicidad que sienten y éxito. Volvió 1901, el coro de niños no nacidos celebran el esperanzado Gran Teatro del Liceo, y en 1908, al frente de la Orquesta futuro que se les abre. Filarmónica de Berlín. En estos conciertos, presentaba ROGER ALIER siempre alguna obra suya, tal como «Till Eulenspiegel» (1895), «Así habló Zarathustra» (1896) a «Una vida de La natura és l' origen de totes les coses bones. héroe» (1898). En 1894 iniciaba su experiencia en el campo de la ópera -codiciado por todo compositor que confiase en man­ tenerse dignamente en el aspecto económico de la vida­ con «Guntram» (1894), «Feuersnot» (1901), obras de aspecto wagneriano, y removió el campo de la ópera del momento, con «Salomé» (1905) y «Elektra» (1909), dos obras clasiiicables dentro del universo sumamente tenso y excitado del expresionismo musical que tan buenos frutos iba a dar en el siglo XX. En 1911 inicia un proceso de cambio y una etapa de madurez en la que combina obras genéricas con otras producciones más vanguardistas: «El caballero de la rosa» (1911), «Ariadne auf Naxos» (1912-16), «Die Frau ohne Schatt en» (1919), «Intermezzo» (1924), «La Helena egipcia» (1928), «Arabella» (1933), «La mujer silenciosa» (1935) y «Capriccio» (1942). Aquellos años eran políti­ camente muy comprometidos para su país de orígen; del mismo modo que se intentó instrumentalizar a Wag­ ner al servicio de los poderosos del momento, también se aprovechó de la bondad y de la edad del compositor, quien, a diferencia de otros, como Schonberg, que tu­ vieron que huir de la barbarie nazi, se vio obligado a colaborar en algunos aspectos de la propaganda, como fue el caso de la composición del himno de los Juegos Olímpicos de 1936. Retirado a Garmisch, murió a los ··tm.m, ochenta y cinco años de edad, el 8 de septiembre de 1949. Yoghourts, flams, cremes, formatges, .. X. A. -aliments frescos. i naturals- HISTORIA DE LA OPERA

De la colaboración entre Richard Strauss y Hugo van Hoffmannsthal habían surgido obras tan significativas como «Elektra», «Der Rosenkavalier» a «Ariadne auf Naxos», pero ésta fue -en opinión de algunos- La más acabada de todas, la más rica de matices y la más sugerente de todas elias. Por el aspecto simbolista y la temática -compleja pero arquetípica- ciertos histo­ riadores la querrían al mismo nivel de «Die Zauberilo­ te», «Fidelia» a «Tristan und Isolde». La obra se estrenó ella de octubre de 1919 en el teatro de la Opera de Viena bajo la dirección de Franz Schalk y con la participación de Karl Aagard-Oestvig (Empe­ rador), Maria Keritza (Emperatriz), Lucie Weidt (Nodri­ za), Richard Mayr (Barak) y Lotte Lehmann en el de su esposa. Doce días después del estreno se oyó en Dresde; en Berlín se dio por primera vez el 18 de abril de 1920, con un reparto que incluía a Karin Branrell. En la Fenice veneciana se dio el16 de septiembre de 1934, interpreta­ da por la compañía de la ópera vienesa y en Roma, el 20 de abril de 1938, traducida al italiano por Rinaldo Kid­ [erle. Poco después de empezada la II Guerra Mundial, se dio en La Scala de Milán, el 6 de enero de 1940 y, bajo la dirección del célebre concertador Erich Kleiber, en el Teatro Colón de Buenos Aires en 1949 con Hilde Konetz­ ni, Elisabeth Hangen y Ludwig Suthaus. En Salzburg se había dado en 1932 can Lotte Lehmann, Viorica Ursu­ leac, Gertrud Ricnger, Franz Volker y Josef Monowarda. Rudolf Kempe dirigió el estreno en Munich en 1954, con la cooperación de Marianne Schech, Leoni Rysanek, Lilian Benningsen, Hans Hopf y Josef Metternich. Opera compleja, no se había dado en los países de in­ fluencia inglesa hasta que el 7 de septiembre de 1959 se ofreció en el War Memorial Opera House por la Com­ pañía de San Francisco bajo la dirección de Leopold Ludwig y con la colaboración de Sebastian Feiersinger, Edith Lang, Irene Dolis, Mino Yahia y Marianne Schech. En 1960 volvió a San Francisco, esta vez con la coope­ ración de la Rysanek, Paul Schojiler y Ticho Parly, Con una historia como esta no es nada extraño que en España se diese en contadísimas ocasiones y tan sólo en Barcelona en donde fue estrenada el 29 de noviembre de 1951, en una temporada exitosa del empresario Joan Antoni Pàmies que incluyó, además «La [iamma» de Ottorino Respighi. Así pues, se han dado en el Liceo, antes de los actuales, sólo 3 representaciones de esta ópera, la última de las cuales fue la del 4 de diciembre de 1951. X. A. ADMINISTRADOR: Lluís Andreu DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac Monjo ASSISTENTS MUSICALS: Mark Gibson. Jordi Giró. Miguel Ortega. Javier Pérez Batista. Enrique Ricci. APUNTADOR: Jaume Tribó CAP DE PREMSA I REL. PúBLIQUES: Adelita Rocha CAP D'ABONAMENTS I TAQUILLES: Josefina Carbonell CAP D'ADMINISTRACIó: Joan Antich SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch SECRETARIA: Josep Delgado Maria Antònia Claramunt Maria José Garda CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CAP DE MAQUINISTES: Constanci Anguera CAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset CENERALITAT DE CATALUNYA CAP D'UTILLATGE: Jaume Payet DE AJUNTAMENT BARCELONA CAP DE SASTRERIA: Remei Mullor DEL LICEU SOCI ETAT DEL CRAN TEATRE CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez

Perruqueria: DAMARET Sabateria: VALLDEPERAS

Programes: PUBLI-TEMPO

Comentaris a càrrec dels Drs. Roger Alier, Xosé Aviñoa i Oriol Martorell, del Departament d'Art de la Uni­ versitat de Barcelona.

Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianos

NOTES IMPORTANTS: En atenció als artistes i al pú­ PRESIDENT: Molt Honorable Jordi Pujol senyor blic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el VICE-PRESIDENT: Excellentíssim Sr. Pasqual Maragall vestir (senyors: americana i corbata), i es prega la GERENT: Sr. Lluís Portabella màxima puntualitat; no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verificar VOCALS: enregistraments, fotografies o filmar escenes de Joan de Honorable senyor Rigol (Generalitat Catalunya) cap mena. Jordi de Maluquer (Generalitat Catalunya) El Consorci del Gran Teatre .del Liceu, si les circums­ Montserrat Albet (Generalitat de Catalunya) tàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els pro­ grames o els intèrprets anunciats en aquest pro­ Illma. Sra. M.a Aurèlia Campmany de Barcelona) grama. (Ajuntament En d'allò l'Article 92 del Re­ IBm. Sr. Jordi Vallverdú (Ajuntament de Barcelona) compliment que disposa és de fumar als IBm. Sr. Germà Vidal (Ajuntament de Barcelona) glament d'Espectacles, prohibit pas­ sadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del Ir. i el Honorable senyor Josep M.a Bricall pis vestíbul de l'entrada. (Ajuntament de Barcelona) .t. Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclu­ Manuel Bertrand del Gran Teatre del (Societat Liceu) o. "siu per a minusvàlids. Fèlix M.a Millet (Societat del Gran Teatre del Liceu) Josep M.» Coronas (Societat del Gran Teatre del Liceu) PORTADA: Josep Mirabent / J. Mestres Cabanes: Apol­ Maria Vilardell (Societat del Gran Teatre del Liceu) lo al Parnàs, a la Font de Castàlia (Saló dels Miralls, Carles Mir (Societat del Gran Teatre del Liceu) Gran Teatre del Liceu). IL BEL CANTO

PROXIMES FUNCIONS:

DON GIOVANNI W. A. Mozart

Renato Bruson Konstantin Sfiris Anna Pusar

Veronika Kineses COMPACT DISC 0-50 Gosta Winbergh Stafford Dean M,» Angels Peterns Director d'Orquestra: Gustav Kuhn Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri Producció: Teatro San Carlo (Napoli)

Funció de Gala Dilluns, 7 d'abril, 20 h., funció núm. 51, torn A COMPACT'DISC SONY. Dijous, 10 d'abril, 20 h., funció núm. 52, torn B Diumenge, 13 d'abril, 17 h., funció núm. 53, torn T Dimarts, 15 d'abril, 20 h., funció núm. 54, torn C

NORMA V. Bellini

Joan Sutherland Giorgio Surjan Jesús Pinto Doris Soffel Cecília Fondevila ---- "s - --=-� Antoni Comas --;--_- �...:._-- -o --- - Director Richard d'Orquestra: Bonynge CO.\fI'ACT DISC CAn CO�W,\C1' DISC 101 Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri SONY Diluns, 21 d'abril, 21 h., funció núm. 55, torn A Dijous, 24 d'abril, 21 h., funció núm. 56, torn B Diumenge, 27 d'abril, 17 h., funció núm. 57, torn T Dimecres, 30 d'abril, 21 h., funció núm. 58, torn C

�blll'II"'PQ" Olp. leoal B. 33.451 - \9a5 � SAlIMB,¡