Gran Teatre Del Liceu
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada d'òpera 1983/84 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CENERALnl\T DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA SOCI ETAT DEL CRAN TEATIIE DEL LICEU oo. 'i <D � .,. « en ò Z "iii Ol <D9 en 2: (")w Q) • criO a: O E� O �r:! � � U.,. .... 0. "- Q._(") ··N O cjj ..... Qg] «(") co(") � e-"_ ::;;N Z'" «N �� U. J: w.,. >-"- a:� O> en >-0> - Zoo Q(") (j)'" U� w(") !:: a:'" Ü)Ñ w'" a: �.0 :Jtri «m :� CC (';í� e-e- :;:: ."c """- � ELEKTRA Tragèdia lírica en 1 acte � Llibret van Hofrnannsthal � d'Ruga Música de Richard Strauss e � -S c -e "s � :::: � Diumenge, 4 de març de 1984, a les 17 h., funció núm. 38, torn T Dimecres, 7 de març de 1984, a les 21 h., funció núm. 39, torn A Dissabte, 10 de març de 1984, a les 21'30 h., funció núm. 40, torn C GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona • I ELEKTRA Klytamnestra: Martha Szirmay Elektra, filla de Klytamnestra: Ute Vinzing Chrysothemis, filia de Klytarnnestra: Sabine Hass Aegist: Horst Hiestermann Orest: Anthony Raffell El mentor d'Orest: Juan Thomas La confident: Rosa M.' Conesa Un patge: Anna Oliva Un servidor jove: Antoni Lluch Un servidor vell: Juan Thomas La zeladora: Gerda Boeck L'donzella: Nelly Boschkowa 2 .. donzella: Sharon Moore 3 .. donzella: Czeslawa Siania años su necesita 4 .. A los 40 Hiel donzella: Hiroko Shiraishi algo más que granaes promesas 5 .. donzella: Agnes Habereder Director d'orquestra: Charles Vanderzand Director d'escena: Karl Heinz Ull ell controlado las clínica-! Drobesch Este ei' momento importnntc pruebas han Sl! pan Director del cor: Romano Gandolfi �\I vida. lla guuado ell madurez y comprobado poder la de h sercuídud. se ha vuelto listed más estimular regeneración Director adjunt del col': Vittorio Sicuri exigente. r también su piel sc ha epidermis. ulli Violí concertino: Jaume Francesch vuelto más extgcute. Para que usted pueda prestar atención a las necesidede Por eso. ahora necesita una atención SURACTIF especial Decora TRAITEMENT ts: Constanci Anguera DE/OUR la Líne! till cuidado de su piel: especial ACT1Y¡;OAY específicas TREATMFNT Vestuari: dt Sastreria Peris Hnos. Suract.if presenta tres niveles tratamiento: cuidados hésteo su piel perderá su LI'I·.\ �lll\(,TII cuidado! elasticidad frescura. debido a la cuidados especiales )' �. ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR intensivos. usted obterer natural disminución de su result ado de más de 20 años de :\0 puede capacidad DEL GRAN TEATRE DEL LICEU en el desarrollo de la resultados. �i debe acepur para regenerarse. Es el momento de Iuvestigacíón mejores eficacia de un activo. único menos. peusar en la Línea Suractif de agente en cosmética: el retinol hidrosoluble. L'n tratamiento que no es Comentaris a càrrec dels Drs. Roger Alier Xosé Aviñoa i sino el Eminentes han Oriol gran prolllcsa. dermatólogos [ANCASTH{ Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Barcelona. CONTINGUT ARGUMENTAL I MUSICAL Escrita en un sol acte, Elektra s'articula en una sèrie d'escenes ininterrompudes que formen una narració d'una durada aproximada d'una hora i tres quarts, i que comença sense obertura ni introducció. ACTE úNIC: Les donzelles del palau de Micenes co menten el caràcter feréstec d'Electra, que arriba corsecada pel desig de venjar la mort del pare, Agamèmnon, mort en tor nar de Troia per la seva muller Clitemnes tra i l'amant d'aquesta, Egist. Electra vol que la seva germana Crisotemis l'a judi a matar la parella, però aquesta re fusa, espantada. Entra Clitemnestra, xa crosa i aterrida per un somni de mal averany: Electra fingeix voler-la ajudar però finalment l'amenaça amb una ven jança imminent. Arriba la nova que Ores tes, únic germà d'Electra i Crisotemis, és mort. Electra tracta que Crisotemis es decideixi a matar la malvada parella, però aquesta s'hi nega, plorosa i Elec tra es disposa a fer-ho sola. Mentre in tenta desenterrar un arma, arriba un jove: és Orestes, que abraça Electra i entra al palau, on mata la mare traïdora. Arriba ara Egist i Electra, amb sorne guera amabilitat, el fa entrar també al pa lau on és mort tot seguit per Orestes. Electra expressa amb la dansa una felí citat tan intensa que, finalment, cau mor ta d'alegria. L'orquestra obre l'òpera amb un motiu aspre i dur que duu la nova que la parella usurpadora del tron està va associat a Agamèmnon i al drama. Després de sentir preparant la reclusió d'Electra en una torre, però aques aquest tema, format per una breu figura musical, co ta es limita a riure-se'n i aconsella a Crisotemis que faci mença l'acció. Cinc donzelles del palau de Micenes, sota com ella i que esperi el moment de la venjança. Criso la vigilància d'un capatàs femení, treuen aigua d'un pou temis, planyívolament, explica que ella no vol viure d'o tot comentant l'estrany caràcter d'Electra, ferotge com di: que vol viure, tenir fills i cuidar-los (cal observar un gat mesquer Ci sentim, en l'orquestra, les urpades de les frases melodioses i d'altra banda agitades amb què la fera, tot just començada l'òpera). Només la cinquena Crisotemis defensa el seu dret a la maternitat). Està donzella expressa comprensió envers Electra, cosa que tipa d'esperar noves d'Orestes, que no arriben; ni tan provoca la irritació de les altres i de la capatàs: quan sols arriben noves d'un missatger, ni del missatger d'un surten d'escena totes es posen a pegar la donzella en missatger (la desolació de la música expressa aquesta qüestió, que es lamenta, mentre l'orquestra reflecteix espera eixorca). Crisotemis es posa a plorar, però Elec els cops que rep. tra no s'immuta. Se sent soroll al palau: hi ha movi Veiem ara entrar Electra, demacrada i totalment con ment de gent, i Electra es disposa a trobar-se amb la centrada en el seu drama familiar. Evoca el seu pare seva mare, mentre, en canvi, Crisotemis fuig per no pre Agamèmnon, i com fou assassinat en tornar de la guerra senciar la desagradable escena. de Troia per la seva muller, Clitemnestra, mare d'Elec Se senten sorolls confosos i espetecs com de fuetades tra, i per Egist, amant de Clitemnestra. Dirigint-se a fins que apareix Clitemnestra, seguida de la seva Con l'esperit del seu pare, li promet que arribarà un dia que fident i de l'esclava egípcia encarregada de dur-li la cua Orestes, el seu únic fill mascle, venjarà la seva mort, i del vestit. Clitemnestra increpa davant les seves es Electra ballarà a l'entorn de la seva tomba de felicitat. claves l'actitud d'Electra, que viu al palau i hi menja, Cal remarcar el vigor musical de les invocacions que fa però la desafia constantment. Electra respon amb una Electra del nom d'Agamèmnon, en entrar, primerament, frase ambigua: "Tu també ets una deessa: ets el mateix i sobretot, cap a la meitat del seu soliloqui, moment en que són els déus». Clitemnestra sospita que la frase ha què sentirem llunyanes reminiscències del poema sim estat dita amb maldat, però Electra s'apropa i sembla fònic Així parlà Zarathustra i, després, una captivadora tractar-la amb un to menys hostil de l'habitual i la seva frase melòdica seguida d'efectes wagnerians força cons mare decideix parlar-hi una estona, tot i que la Con picus. També cal remarcar el final triomfant de les dar fident li adverteix que Electra no diu allò que pensa. reres invocacions d'Electra, força vistoses i servides pel Aleshores Clitemnestra es regira contra la Confident i metall. la portadora de la cua, acusant-les d'haver-la fet creure Crisotemis entra i sentim novament el caràcter feréstec innombrables fantasies, i ordena que la deixin sola amb d'Electra breument reflectit en l'orquestra. Crisotemis Electra. Confessa aleshores a la seva filla que a les nits té mal sons i que no pot dormir, i demana que li doni un remei eficaç. Electra diu que quan mori la víctima que cal sacrificar per això, deixarà de somniar. Clitem nestra va preguntant detalls sobre la víctima que cal sacrificar fins que Electra li diu que és una dona casada; Cliternnestra, disposada a sacrificar qualsevol de les seves esclaves per obtenir el repòs pregunta qui ha de fer el sacrifici i Electra respon que és un home, però aleshores canvia aparentment de conversa per pregun tar si Clitemnestra deixaria que Orestes tornés al pa lau: aquesta fingeix indiferència, però Electra acaba anunciant-li que la víctima que farà passar els seus mal sons és ella mateixa, el dia que Orestes l'atrapi. Clitem nestra llença un crit d'horror i intenta fugir cap a la casa, però Electra l'aferra pel vestit i li canta una llarga descripció de la mort implacable a què serà sotmesa. Electra gaudeix davant el terror de Cliternnestra, però entra ara la Confident i diu quelcom a la seva mes tressa que l'omple de satisfacció: esclata en rialles i demana més llum en entrar al palau, deixant Electra confosa. con Clase De sobte se sent un crit, com de bèstia ferida: és Criso Viajar temis que surt esgarrifada amb la nova que tant havia plagut a Clitemnestra: Orestes ha mort. Electra es re fusa a creure-ho, de moment. Un jove servent surt del pa lau i demana cavalls a crits: ha d'anar a donar noves ur swissairC gents a l'amo del palau: un servent vell li prepara els cavalls. BARCELONA - P.O Gracia, 44 Tei.: 215 91 00 Mentrestant, Electra comença un diàleg amb Crisotemis per convèncer-la que ara no hi ha altre remei que fer elles la venjança contra Clitemnestra i Egist.