GÖTTER- DÄMMERUNG EL CAPVESPRE DELS DÉUS WAGNER Fitxa Una música poderosa 65 i tendra 11 Simon Estes Repartiment 12 Cronologia 70 Jordi Fernández M. Argument 17 Teresa Lloret Götterdämmerung al Liceu 77 Jaume Tribó English Synopsis 31 Selecció discogràfica 87 Javier Pérez Senz Sobre la producció 37 Robert Carsen Bibliografia recomanada 90 Aleix Pratdepàdua Brünnhilde estudia 41 Schopenhauer Biografies Victoria Cirlot 92 La cloenda d’un 55 llarg viatge Josep Pons Klaus Lefebvre-Oper Köln GÖTTERDÄMMERUNG (EL CAPVESPRE DELS DÉUS) Drama musical en un pròleg i tres actes de Richard Wagner, amb llibret del propi compositor. Tercera jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung). Estrenes 17 d’agost de 1876: Festspielhaus de Bayreuth 16 de novembre de 1901: Gran Teatre del Liceu 7 de juliol de 2004: última representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 68 02 /2016 Torn 03 /2016 Torn 28 17.00 h T 3 19.00 h B 7 19.00 h H 11 19.00 h E 14 19.00 h A 19* 19.00 h C Durada aproximada: 5 h. 15 min. (*): Amb audiodescripció Totes les funcions estaran dedicades a la memòria d’Oleg Bryjak (Alberich, Das Rheingold 2012/13 i Siegfried 2014/15) i Maria Radner (Erda, Siegfried 2014/15), víctimes de l’accident de Germanwings el març de 2015. liceubarcelona.cat 12 pàg. Repartiment 13 Temporada 2015/16 febrer / març 2016 Siegfried Lance Ryan Direcció musical Josep Pons Gunther Samuel Youn Concepció Robert Carsen, Patrick Kinmonth Direcció d’escena Robert Carsen Hagen Hans-Peter König Escenografia i vestuari Patrick Kinmonth Alberich Oskar Hillebrandt Escenògraf associat i adaptació per al Liceu Darko Petrovich Brünnhilde Iréne Theorin Il·luminació Manfred Voss Gutrune Jacquelyn Wagner Reposició Oliver Klöter Waltraute Michaela Schuster Ajudant de la direcció d’escena Eike Ecker Primera Norna Cristina Faus Assistent de vestuari Lisa Sauerland Segona Norna Pilar Vázquez Assistent d’il·luminació Guido Petzol Tercera Norna Jacquelyn Wagner Producció Bühnen der Stadt Köln Les filles del Rin: Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Woglinde Isabella Gaudí Assistent de la direcció musical Jordi Francés Concertino Kai Gleusteen Wellgunde Anna Alàs i Jové Assistents musicals Veronique Werklé, Vanessa García, Flosshilde Marina Pinchuk Jaume Tribó, Rupert Dussmann Assessor lingüístic Rupert Dussmann Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. 15 Richard Wagner aproximadament l’any 1860. Retrat de Franz Hanfstaengl Götterdämmerung, en un pròleg i tres actes, constitueix la tercera i darrera jornada del «festival escènic» Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung), l’anomenada Tetralogia, amb llibret i música de Richard Wagner. Fou estre- nada al Festival de Bayreuth l’any 1876, integrada en el conjunt del Ring, tal com volia el compositor i no havia estat possible en les dues primeres jornades, representades a Munic el 1869 i el 1870. Götterdämmerung s’estrenà al Liceu el 16 de novembre de 1901. La primera vegada que s’hi pogué veure integrada en la Tetra- logia completa fou l’any 1910. Teresa Lloret Filòloga Michaela Schuster (Waltraute) durant els assajos de l’actual producció al Liceu, 2016. Foto: Bofill ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga Després dels fets narrats en Siegfried, trobem una Brünnhilde que ha perdut la seva condició de verge guerrera i que ha assumit plenament el de dona enamorada, fascinada per la bellesa i el coratge de l’heroi que ha travessat el cercle de flames i l’ha treta del son profund a què l’havia condemnada el déu Wotan, el seu pare. Siegfried posseeix ara l’elm i l’anell que havien forjat els nibelungs, però la seva noble manca d’ambició és de moment una defensa a les conseqüències funestes de la maledicció. Paral·lelament, però, Alberich ha aconseguit formar el seu clan i té descen- dència: va seduir Grimhilde, reina del regne humà dels gibischungen, i va engendrar, sense amor, Hagen, un bastard cruel i sanguinari que prosse- guirà els designis destructors del seu pare. Amb l’ajuda involuntària dels seus germanastres, Gunther i Gutrune, donarà mort a Siegfried, que en l’evolució de la creació wagneriana ja no és l’heroi capaç de canviar l’antic món. Aquesta tercera jornada tracta, essencialment, del crepuscle i la fi dels déus –com deixa ben clar el títol–, tal com ja va predir la deessa Erda a l’inici de l’obra, conseqüència directa de les contradiccions de Wotan, que no ha sabut complir les lleis que ell mateix havia fixat, com va confessar a Brünnhilde, la filla estimada, ja en el segon acte de Die Walküre. Wotan, transvestit de Vianant errant, ha deixat de ser el déu poderós per conver- tir-se en mer espectador, com diu Erda en el tercer acte de Siegfried. Però només ell, Wotan, és el responsable de la catàstrofe final i laTetralogia constitueix, en definitiva, en paraules de Christian Merlin,la història d’una autodestrucció. 18 pàg. Argument 19 Iréne Theorin (Brünnhilde) i Lance Ryan (Siegfried), Liceu, 2016. Foto: Bofill PRÒLEG Al promontori on Brünnhilde ha dormit el seu llarg son, les tres Nornes, que representen el Passat, el Present i el Futur, teixeixen els seus fils i evoquen la història de Wotan, la seva llança poderosa trencada per la força de Siegfried i com el déu s’ha refugiat al Walhalla, on ha dut les branques del freixe del món que en cremar la fortalesa posaran fi al llarg crepuscle dels déus. Evoquen després Loge i Alberich i quan es pregunten per la sort de Siegfried, el fil es trenca i les Nornes tornen a la mare Terra i al son etern. 1 Aquest interludi, que s’ha incorporat com a peça independent a les sales de concerts i recupera alguns dels temes musicals (els Després d’un breu interludi que ens porta de la nit letimotiv, motius conductors característics al dia, apareixen Siegfried i Brünnhilde. L’heroi ha del corpus wagnerià) que han anat sortint en les anteriors parts de la Tetralogia, té convertit la valquíria en una dona enamorada que tres moviments –el primer amb els temes l’ha fet partícip del seu saber, i ara ha decidit anar al del corn i de Loge– que fa pensar en el món a emprendre les accions que en la seva condició primer temps de la Pastoral de Beethoven. El segon és dominat pel majestuós tema li corresponen. En un bell comiat amorós, ell li dóna del Rin, que es desenvolupa en onades l’anell com a penyora i ella el seu cavall Grane. creixents i cants d’ocells. El tercer, de caire recapitulador, ens du el cant de les filles del Rin, la fanfara de l’or, el tema de l’anell i el Té lloc ara l’interludi orquestral conegut com a «Viatge crit dominador d’Alberich. de Siegfried pel Rin»1, que evoca el camí de l’heroi cap al món dels humans on tindrà lloc l’enfrontament amb el món maligne del fill dels nibelungs, la mort de l’heroi i l’anunciada fi dels déus. 20 pàg. Argument 21 L’escena inicial de Götterdämmerung amb les tres Nornes (Pilar Vázquez, Cristina Faus i Jacquelyn Wagner) en la present producció, Liceu, 2016. Foto: Bofill ACTE I Al palau dels gibischungen –on regna Gunther acom- panyat de la seva germana Gutrune–, Hagen, germa- nastre seu i fill del malvat nibelung Alberich, que té com a missió dur a terme la venjança paterna, convenç fàcilment els dòcils germans que han de casar-se amb dos personatges extraordinaris, Brünnhilde i Siegfried, unió que ell ajudarà a obtenir. Prepara un beuratge que farà que l’heroi oblidi totalment qualsevol dona que hagi estimat, s’enamori immediatament de la primera que vegi i porti Brünnhilde a Gunther. Arriba en una barca Rin avall Siegfried, innocent, que ha vingut a la recerca dels gibischungen, dels quals ha sentit totes les lloances. 22 pàg. Argument 23 Samuel Youn (Gunther), Hans-Peter König (Hagen), Lance Ryan (Siegfried) i Jacquelyn Wagner (Gutrune) en dues escenes de Götterdämmerung, Liceu, 2016. Foto: Bofill La trobada té com a primer resultat un pacte d’amistat fraterna, de vassallatge mutu, entre Siegfried i Gunther. Hagen aconsegueix fàcilment saber la situació de l’or, de l’elm –que l’heroi du amb ell– i de l’anell –que té Brünnhilde com a penyora. El beuratge que li ofereix Gutrune és d’un efecte devastador: Siegfried resta fascinat i enamorat de Gutrune, no recorda qui és Brünnhilde quan Gunther li diu que la vol per esposa i s’ofereix a anar-la a buscar per a ell amb la màgia que li proporcionarà l’elm. Els dos homes segellen la seva fraternitat amb un pacte de sang i Hagen resta sol, 2 Correspon a una admirable part vocal del segur que la maledicció del seu pare tindrà efecte 2. baix que integra els motius dels nibelungs, el corn, la servitud, l’or i el crit dominador d’Alberich. Un interludi orquestral fa de tran- Brünnhilde, sola al promontori rocós, rep la visita de sició a l’escena següent, en què s’oposen la valquíria Waltraute, que no hi arriba per l’afecte i els temes tenebrosos que fan referència a Hagen i els del món amorós de Brünnhilde, la germanor, com ella esperava, sinó per explicar-li la que inclouen el del ressentiment de Fricka. desoladora situació del Walhalla. Wotan ha tornat del seu viatge errant per la Terra amb la llança trencada, ha fet una gran pila amb les branques del freixe del món que ha de cremar la fortalesa i ha enviat dos corbs a la recerca de notícies. Creu que només es poden salvar, ell i els seus, si Brünnhilde retorna l’anell maleït a les filles del Rin.