GÖTTER- DÄMMERUNG EL CAPVESPRE DELS DÉUS WAGNER

Fitxa Una música poderosa 65 i tendra 11 Simon Estes Repartiment 12 Cronologia 70 Jordi Fernández M. Argument 17 Teresa Lloret Götterdämmerung al 77 Jaume Tribó English Synopsis 31 Selecció discogràfica 87 Javier Pérez Senz Sobre la producció 37 Bibliografia recomanada 90 Aleix Pratdepàdua Brünnhilde estudia 41 Schopenhauer Biografies Victoria Cirlot 92 La cloenda d’un 55 llarg viatge Josep Pons Klaus Lefebvre-Oper Köln GÖTTERDÄMMERUNG (EL CAPVESPRE DELS DÉUS)

Drama musical en un pròleg i tres actes de , amb llibret del propi compositor. Tercera jornada de la Tetralogia (L’anell del nibelung).

Estrenes 17 d’agost de 1876: Festspielhaus de Bayreuth 16 de novembre de 1901: Gran Teatre del Liceu 7 de juliol de 2004: última representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 68

02 /2016 Torn 03 /2016 Torn

28 17.00 h T 3 19.00 h B 7 19.00 h H 11 19.00 h E 14 19.00 h A 19* 19.00 h C

Durada aproximada: 5 h. 15 min. (*): Amb audiodescripció

Totes les funcions estaran dedicades a la memòria d’Oleg Bryjak (Alberich, 2012/13 i 2014/15) i Maria Radner (Erda, Siegfried 2014/15), víctimes de l’accident de Germanwings el març de 2015. liceubarcelona.cat 12 pàg. Repartiment 13

Temporada 2015/16 febrer / març 2016

Siegfried Lance Ryan Direcció musical Josep Pons

Gunther Samuel Youn Concepció Robert Carsen, Patrick Kinmonth

Direcció d’escena Robert Carsen Hagen Hans-Peter König

Escenografia i vestuari Patrick Kinmonth Alberich Oskar Hillebrandt Escenògraf associat i adaptació per al Liceu Darko Petrovich Brünnhilde Iréne Theorin Il·luminació Manfred Voss Gutrune Jacquelyn Wagner Reposició Oliver Klöter Waltraute Michaela Schuster Ajudant de la direcció d’escena Eike Ecker Primera Norna Cristina Faus Assistent de vestuari Lisa Sauerland

Segona Norna Pilar Vázquez Assistent d’il·luminació Guido Petzol

Tercera Norna Jacquelyn Wagner Producció Bühnen der Stadt Köln

Les filles del Rin: Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Woglinde Isabella Gaudí Assistent de la direcció musical Jordi Francés

Concertino Kai Gleusteen Wellgunde Anna Alàs i Jové Assistents musicals Veronique Werklé, Vanessa García, Flosshilde Marina Pinchuk Jaume Tribó, Rupert Dussmann

Assessor lingüístic Rupert Dussmann

Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. 15

Richard Wagner aproximadament l’any 1860. Retrat de Franz Hanfstaengl

Götterdämmerung, en un pròleg i tres actes, constitueix la tercera i darrera jornada del «festival escènic» Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung), l’anomenada Tetralogia, amb llibret i música de Richard Wagner. Fou estre- nada al Festival de Bayreuth l’any 1876, integrada en el conjunt del Ring, tal com volia el compositor i no havia estat possible en les dues primeres jornades, representades a Munic el 1869 i el 1870. Götterdämmerung s’estrenà al Liceu el 16 de novembre de 1901. La primera vegada que s’hi pogué veure integrada en la Tetra- logia completa fou l’any 1910.

Teresa Lloret Filòloga Michaela Schuster (Waltraute) durant els assajos de l’actual producció al Liceu, 2016. Foto: Bofill

ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga

Després dels fets narrats en Siegfried, trobem una Brünnhilde que ha perdut la seva condició de verge guerrera i que ha assumit plenament el de dona enamorada, fascinada per la bellesa i el coratge de l’heroi que ha travessat el cercle de flames i l’ha treta del son profund a què l’havia condemnada el déu Wotan, el seu pare. Siegfried posseeix ara l’elm i l’anell que havien forjat els nibelungs, però la seva noble manca d’ambició és de moment una defensa a les conseqüències funestes de la maledicció.

Paral·lelament, però, Alberich ha aconseguit formar el seu clan i té descen- dència: va seduir Grimhilde, reina del regne humà dels gibischungen, i va engendrar, sense amor, Hagen, un bastard cruel i sanguinari que prosse- guirà els designis destructors del seu pare. Amb l’ajuda involuntària dels seus germanastres, Gunther i Gutrune, donarà mort a Siegfried, que en l’evolució de la creació wagneriana ja no és l’heroi capaç de canviar l’antic món.

Aquesta tercera jornada tracta, essencialment, del crepuscle i la fi dels déus –com deixa ben clar el títol–, tal com ja va predir la deessa Erda a l’inici de l’obra, conseqüència directa de les contradiccions de Wotan, que no ha sabut complir les lleis que ell mateix havia fixat, com va confessar a Brünnhilde, la filla estimada, ja en el segon acte de Die Walküre. Wotan, transvestit de Vianant errant, ha deixat de ser el déu poderós per conver- tir-se en mer espectador, com diu Erda en el tercer acte de Siegfried. Però només ell, Wotan, és el responsable de la catàstrofe final i laTetralogia constitueix, en definitiva, en paraules de Christian Merlin,la història d’una autodestrucció. 18 pàg. Argument 19

Iréne Theorin (Brünnhilde) i Lance Ryan (Siegfried), Liceu, 2016. Foto: Bofill

PRÒLEG

Al promontori on Brünnhilde ha dormit el seu llarg son, les tres Nornes, que representen el Passat, el Present i el Futur, teixeixen els seus fils i evoquen la història de Wotan, la seva llança poderosa trencada per la força de Siegfried i com el déu s’ha refugiat al Walhalla, on ha dut les branques del freixe del món que en cremar la fortalesa posaran fi al llarg crepuscle dels déus. Evoquen després Loge i Alberich i quan es pregunten per la sort de Siegfried, el fil es trenca i les Nornes tornen a la mare Terra i al son etern. 1 Aquest interludi, que s’ha incorporat com a peça independent a les sales de concerts i recupera alguns dels temes musicals (els Després d’un breu interludi que ens porta de la nit letimotiv, motius conductors característics al dia, apareixen Siegfried i Brünnhilde. L’heroi ha del corpus wagnerià) que han anat sortint en les anteriors parts de la Tetralogia, té convertit la valquíria en una dona enamorada que tres moviments –el primer amb els temes l’ha fet partícip del seu saber, i ara ha decidit anar al del corn i de Loge– que fa pensar en el món a emprendre les accions que en la seva condició primer temps de la Pastoral de Beethoven. El segon és dominat pel majestuós tema li corresponen. En un bell comiat amorós, ell li dóna del Rin, que es desenvolupa en onades l’anell com a penyora i ella el seu cavall Grane. creixents i cants d’ocells. El tercer, de caire recapitulador, ens du el cant de les filles del Rin, la fanfara de l’or, el tema de l’anell i el Té lloc ara l’interludi orquestral conegut com a «Viatge crit dominador d’Alberich. de Siegfried pel Rin»1, que evoca el camí de l’heroi cap al món dels humans on tindrà lloc l’enfrontament amb el món maligne del fill dels nibelungs, la mort de l’heroi i l’anunciada fi dels déus. 20 pàg. Argument 21

L’escena inicial de Götterdämmerung amb les tres Nornes (Pilar Vázquez, Cristina Faus i Jacquelyn Wagner) en la present producció, Liceu, 2016. Foto: Bofill

ACTE I

Al palau dels gibischungen –on regna Gunther acom- panyat de la seva germana Gutrune–, Hagen, germa- nastre seu i fill del malvat nibelung Alberich, que té com a missió dur a terme la venjança paterna, convenç fàcilment els dòcils germans que han de casar-se amb dos personatges extraordinaris, Brünnhilde i Siegfried, unió que ell ajudarà a obtenir. Prepara un beuratge que farà que l’heroi oblidi totalment qualsevol dona que hagi estimat, s’enamori immediatament de la primera que vegi i porti Brünnhilde a Gunther. Arriba en una barca Rin avall Siegfried, innocent, que ha vingut a la recerca dels gibischungen, dels quals ha sentit totes les lloances. 22 pàg. Argument 23

Samuel Youn (Gunther), Hans-Peter König (Hagen), Lance Ryan (Siegfried) i Jacquelyn Wagner (Gutrune) en dues escenes de Götterdämmerung, Liceu, 2016. Foto: Bofill

La trobada té com a primer resultat un pacte d’amistat fraterna, de vassallatge mutu, entre Siegfried i Gunther. Hagen aconsegueix fàcilment saber la situació de l’or, de l’elm –que l’heroi du amb ell– i de l’anell –que té Brünnhilde com a penyora. El beuratge que li ofereix Gutrune és d’un efecte devastador: Siegfried resta fascinat i enamorat de Gutrune, no recorda qui és Brünnhilde quan Gunther li diu que la vol per esposa i s’ofereix a anar-la a buscar per a ell amb la màgia que li proporcionarà l’elm. Els dos homes segellen la seva fraternitat amb un pacte de sang i Hagen resta sol, 2 Correspon a una admirable part vocal del segur que la maledicció del seu pare tindrà efecte 2. baix que integra els motius dels nibelungs, el corn, la servitud, l’or i el crit dominador d’Alberich. Un interludi orquestral fa de tran- Brünnhilde, sola al promontori rocós, rep la visita de sició a l’escena següent, en què s’oposen la valquíria Waltraute, que no hi arriba per l’afecte i els temes tenebrosos que fan referència a Hagen i els del món amorós de Brünnhilde, la germanor, com ella esperava, sinó per explicar-li la que inclouen el del ressentiment de Fricka. desoladora situació del Walhalla. Wotan ha tornat del seu viatge errant per la Terra amb la llança trencada, ha fet una gran pila amb les branques del freixe del món que ha de cremar la fortalesa i ha enviat dos corbs a la recerca de notícies. Creu que només es poden salvar, ell i els seus, si Brünnhilde retorna l’anell maleït a les filles del Rin. Però la que havia estat filla estimada rebutja aïrada de donar l’anell que és penyora de l’amor de Siegfried i fa fora la germana. Quan creu que arriba Siegfried, que Brünnhilde rep amb emoció, troba que és un home desconegut –en realitat Siegfried, que gràcies a l’elm ha pres l’aspecte de Gunther– que ha travessat la barrera del foc sense por i que pretén que se li lliuri. Desesperada, invoca el poder de l’anell, però el fals Gunther l’hi arrabassa en una lluita aferrissada, cos a cos, i posa l’espasa Nothung enmig dels dos com a testimoni de lleialtat al seu nou germà. 24 pàg. Argument 25

Altres escenes de Götterdämmerung al Liceu el 2016 amb Samuel Youn (Gunther), Hans-Peter König (Hagen), Lance Ryan (Siegfried), Iréne Theorin (Brünnhilde) i Michaela Schuster (Waltraute). Foto: Bofill

ACTE II La primera escena, davant el palau dels gibischungen, breix amb estupor que el marit de Gutrune és Siegfried, ens mostra el cruel i malvat Alberich, més obsedit que i sense que aquest sigui conscient del drama que ha mai per recuperar l’anell que Wotan li va arrabassar, i provocat. Perd els sentits quan l’heroi li diu que Gutrune que commina el seu fill Hagen, mig adormit, a dur a serà la seva dona i ella la de Gunther, i en veure l’anell al terme la seva venjança per mitjà de l’engany i l’astúcia. seu dit no comprèn el perquè, si fou Gunther qui l’hi va 3 El preludi inicial d’aquest acte avança Hagen jura al pare d’acomplir-ho sense defallença 3. prendre a ella. La seva ira augmenta i crida amb força, amb una música amenaçadora que utilitza davant tothom, que el seu espòs és Siegfried. Aquest els tons més greus de l’orquestra, rítmica amb les síncopes del treball destructor, Arriba Siegfried, victoriós de la missió que li va enco- ho nega i ho jura davant la llança de Hagen, jurament harmònica amb els intervals descendents manar Gunther, que explica amb ingènua alegria a que immediatament fa ella en el sentit contrari. L’heroi de Hagen, i temàtica amb el motiu de la Hagen i a Gutrune que ha aconseguit dominar la aconsegueix calmar els ànims dels presents i entra al servitud amb quatre formes distintes. En el diàleg entre Alberich i Hagen és la música valenta valquíria fent-se passar per Gunther, i com li ha palau amb el seguici nupcial. i no el text la que ens diu com Hagen, fill de arrabassat l’anell i l’ha portada als braços de l’autèntic l’odi, és un ésser desgraciat i esclavitzat, amb Gunther. Els dos nuvis arriben amb una barca riu avall, Resten en escena Brünnhilde, que canta el dolor les quatre formes del motiu de la servitud ja presents en el preludi. mentre Siegfried s’ha avançat com a missatger. Gutrune per haver estat traïda, Hagen i Gunther. El nibelung domina els seus recels i convoca els vassalls a les noces. comprèn que el desig de venjança s’ha apoderat de la valquíria i amb astúcia i paciència aconsegueix que Hagen fa una crida als vassalls de Gibisch, que arriben ella li reveli que Siegfried només és vulnerable per l’es-

espantats, amb les seves armes, però aviat canvia el quena, que ella no li protegí perquè sabia que mai no 5 En aquest trio –dominat pels motius de la 4 La crida de Hagen, amb ressons d’alarma, servitud, de la venjança i de l’expiació– els és acompanyada per les trompes sobre to amenaçador per l’alegre anunci de les bodes de fugiria davant l’enemic. Hagen exulta de satisfacció i, tres còmplices expressen els seus desigs l’escenari, les quals donen notes dissonants Gunther i Brünnhilde i els ordena sacrificar animals als d’acord amb Brünnhilde, convenç Gunther, de moment i angoixes. La sortida del seguici nupcial que vénen de tots costats. El tema dels déus perquè siguin propicis. El cor d’homes, l’únic de la reticent pel pacte de sang que va fer amb Siegfried, (amb el so dels corns que anuncia el sacri- vassalls dóna un to grandiós i terrorífic al fici dels animals als altars i de les fanfares començament, jovial i alegre a l’anunci de les Tetralogia, sona primer terrorífic i després alegre i jovial. que han de matar l’heroi l’endemà, en una cacera, i atri- 4 nupcials) es barreja amb el final del trio, en noces, amb el tema del matrimoni. Hagen els commina a defensar la futura reina . buir la mort a un porc senglar. Després d’un trio punyent una conclusió frenètica i dissonant, en què cantat pels tres conjurats, el seguici surt del palau i al tema del matrimoni s’afegeixen el de la La presentació de Brünnhilde als súbdits per Gunther Gunther i Brünnhilde s’hi afegeixen 5. servitud i la venjança. aviat agafa un caire dramàtic quan la valquíria desco- 26 pàg. Argument 27

ACTE III En un moment de la cacera que ha de menar-nos al tràgic final, retrobem en una clariana del bosc les tres filles del Rin que intenten convèncer Siegfried –que ha aparegut perseguint un ós– que els torni l’anell maleït que serà la seva perdició. El to de la conversa, però, és amable i juganer, i l’heroi desafia els mals averanys de les nereides i les seves amenaces i conserva l’anell.

En la pausa durant la cacera, Siegfried es mostra alegre i comunicatiu, explica els mals auguris que acaba de rebre i no té inconvenient a narrar els seus anys de joventut. Hagen li dóna aleshores un nou filtre que li torna la memòria i l’heroi recorda amb amor apassionat la figura de Brünnhilde. El nibelung creu tenir ara l’ex- cusa per matar-lo –el perjuri davant la seva llança, quan negava Brünnhilde– i clava la seva arma amb fúria a l’es- 6 En aquest moment ressona, terrible, el quena de l’heroi, que cau fulminat 6. Siegfried mor amb tema de la maledicció de l’anell. Tota l’or- un èxtasi amorós que li porta l’evocació de Brünnhilde, questra toca el tema heroic de Siegfried i el tema doble de la mort de l’heroi, insi- Diverses escenes de paral·lel al de la valquíria davant el bes de l’heroi quan li nuat ja a la fi de Die Walküre. En ple deliri Götterdämmerung al Liceu el 2016 segons la visió de Robert Carsen portà la vida i l’amor. de Siegfried sentim el tema de la salvació i Patrick Kinmonth amb Samuel al món, i també els de Siegfried, la salvació Youn (Gunther), Jacquelyne Wagner per l’amor, l’entusiasme amorós. Quan l’heroi (Gutrune), Hans-Peter König (Hagen) Després de sentir el bell i dolorós interludi orquestral i Lance Ryan (Siegfried). Foto: Bofill cau abatut, el tema del destí, timbals fúne- conegut com la «Marxa fúnebre de Siegfried» 7, arriba bres i un silenci ominós s’enllacen amb el el cos de Siegfried portat en un seguici mortuori, dels wälsungen i el de la mort. dirigit per Hagen, que trasbalsa Gutrune. El seu germà 7 En aquest fragment desfila un conjunt de confessa que el nibelung n’ha estat l’autor. Aquest temes amb el de la mort com a base i el so percussiu dels timbals, en una mena de exigeix aleshores l’anell com a compensació, i davant diorama que mostra i reuneix tots les perso- la negativa de Gunther a donar-l’hi, el desafia i el mata. natges i esdeveniments passats, amb una Quan intenta prendre l’anell del dit de Siegfried, el braç capacitat integradora que només Wagner podia obtenir. del mort s’alça amenaçador. 28 pàg. Argument 29

Iréne Theorin (Brünnhilde), Liceu, 2016. Foto: Bofill

L’entrada de Brünnhilde marca el final de l’òpera en una escena d’una força i un dramatisme extraordinaris. Tornem a veure-hi la filla dels déus: valenta, forta, domi- nant. El seu llarg cant final s’estructura en diversos episodis que inclouen l’ordre de preparar la gran pira funerària de l’heroi, el reconeixement de la bondat i lleialtat de Siegfried, la invocació i comprensió envers 8 El gran monòleg de Brünnhilde amb els registres Wotan, la recuperació de l’anell i la decisió de tornar-lo més aguts de la seva tessitura de soprano dramàtica 8 es desplega en sis seqüències, cadascuna centrada a les filles del Rin . Fa encendre la pira, s’hi llança ella per una idea principal i un motiu dominant, i sepa- mateixa damunt el seu cavall Grane, el foc envaeix l’es- rades per una transició sobre un motiu important. cenari i les aigües del Rin surten de mare. Les filles

9 En l’escena conclusiva, i després del tema de del Rin apareixen i s’emporten Hagen, que intenta la maledicció, sentim el cant de les filles del Rin i, recuperar l’anell, vers les aigües profundes mentre una solemne, amb els metalls, el motiu del Walhalla, d’elles mostra, triomfant, l’anell reconquerit. La darrera completats pel motiu heroic de Siegfried i, amb gran dolcesa, el tema de la redempció per l’amor que clou visió ens mostra el Walhalla, amb els déus i els herois, la Tetralogia. encerclat pel foc purificador 9.

Consulteu l’argument en format de lectura fàcil: www.liceubarcelona.cat/fileadmin/PDF_s/Lectura_Facil__ arguments_/160216_GOTTERDAMMERUNG_cat_LF.pdf 30 pàg. 31

ENGLISH SYNOPSIS

Götterdämmerung, which comprises a In the meantime, Alberich has managed prologue and three acts, is the third and to form his own clan and has progeny: he final day of the «festival drama» Der Ring seduced Grimhilde, the queen of the human des Nibelungen (The Ring of the Nibelungs), kingdom of the Gibichungs, and their loveless also known as the Tetralogy. The libretto and relationship engendered Hagen, a cruel and music are by Richard Wagner. It was first sanguinary bastard created to pursue his staged at the in 1876 as father’s destructive plans. With the involuntary part of the full Ring cycle, in accordance assistance of his step-brother and step- with the composer’s wishes, unlike the first sister, Gunther and Gutrune, Hagen is to slay two days which were premiered separately Siegfried who, in the evolution of the world in in 1869 and 1870. The first created by Wagner, is no longer the hero with performance of Götterdämmerung at the the ability to change the old world. Liceu took place on 16 November 1901. It was seen here for the first time as part of the This third day – as the title indicates – deals complete Tetralogy in 1910. essentially with the twilight and fall of the gods as foretold by the goddess Erda at the Following the events narrated in Siegfried, beginning of the work. Their fall is a direct Brünnhilde, who has lost her status as a consequence of the contradictions of Wotan, virgin warrior and fully assumed the role of who proved incapable of abiding by the a woman in love, is fascinated by the beauty laws he himself laid down, as he confessed and courage of the hero who broke through to Brünnhilde, his beloved daughter, in the the circle of flames and awakened her from second act of Die Walküre. Wotan, disguised the deep sleep to which her father, the god as the wandering Traveller, has ceased to Wotan, had condemned her. Siegfried is now in be a powerful god and become a mere possession of the helmet and the ring forged onlooker, as Erda says in the third act of by the Nibelungs, but for the time being his Siegfried. Wotan alone is responsible for the noble lack of ambition is protecting him against final catastrophe and the Tetralogy ultimately the dire consequences of the curse. constitutes, in the expression of musicologist Christian Merlin, a tale of self-destruction. 32 pàg. English Synopsis 33

PROLOGUE ACT I On the promontory where Brünnhilde slept The scene is the hall of the Gibichungs, using the magic powers of the Tarnhelm. The her long sleep, the three Norns, who repre- where Gunther reigns in company with his two men take an oath of blood brotherhood sent the Past, the Present and the Future, are sister Gutrune. His step-brother Hagen, the and Hagen remains alone, convinced that his spinning their ropes. They evoke the tale of son of the wicked Nibelung Alberich and father’s curse will be effective. Wotan, relating how Siegfried’s strength shat- whose mission it is to avenge his father, easily tered his powerful spear and how the god has persuades the docile brother and sister that Brünnhilde, alone on her rocky headland, is sought refuge in Valhalla, surrounding it with they must marry two eminent personages, visited by the Valkyrie Waltraute, who has the branches of the World Ash Tree. When the Brünnhilde and Siegfried. He prepares a come, not out of sisterly affection, but to give fortress eventually burns down it will signify the beverage which will cause the hero to forget her an account of the distressing situation at end of the long twilight of the gods. Then the any woman he has known and fall instantly in Valhalla. Wotan has returned with a broken Norns allude to Loge and Alberich but, when love with the next woman he sees. The inno- spear from his travels around the earth, has they ask about the fate of Siegfried, the rope cent Siegfried arrives by boat on the Rhine stacked up the branches of the World Ash breaks, symbolising their demise and they in search of the Gibichungs, of whom he has Tree in order to burn the fortress, and has sent return to Mother Earth and Everlasting Sleep. heard much praise. two crows out in the world in search of news. Waltraute believes that Wotan and the gods After a brief interlude which takes us from night The first outcome of the meeting is that Sieg- can be saved only if Brünnhilde returns the to day, Siegfried and Brünnhilde appear. The fried and Gunther conclude an agreement of accursed ring to the Rhinemaidens. However, hero has turned the Valkyrie into a woman in brotherly love and mutual vassalage. Hagen she angrily refuses to give up the ring, the love and she, in turn, has shared her knowledge has no difficulty discovering the whereabouts token of Siegfried’s love, and sends her sister and her strength with him. Now he decides to of the gold, the helmet, which the hero has away. Siegfried arrives, disguised by the Tarn- set forth into the world to perform the deeds brought with him, and the ring, which was left helm as Gunther, to claim Brünnhilde as bride. that befit him as a hero. In a beautiful lovers’ in Brünnhilde’s possession as a pledge. The In her despair she invokes the power of the farewell, Siegfried gives her the ring as a token beverage Gutrune offers him has its intended ring, but the false Gunther snatches it away and she gives him her horse, Grane. effect: Siegfried is entranced by Gutrune and and orders her into the cave. He places the falls in love with her. When Gunther tells him sword Nothung between them honouring his The orchestral interlude known as «Siegfried’s he wants Brünnhilde as his bride, Siegfried, loyalty to his new brother. Rhine Journey» evokes the hero’s voyage to the with no memory of her, offers to retrieve her, land of humans where he will die, and where the prophecy of the fall of the gods will be fulfilled. 34 pàg. English Synopsis 35

ACT II ACT III The first scene takes place in front of the hall of the Valkyrie discovers to her amazement that In a clearing in the wood the three Rhine- Her brother admits to her that Siegfried was the Gibichungs where Alberich, more obsessed Siegfried is now Gutrune’s betrothed and that maidens are trying to persuade Siegfried – killed by the Nibelung. Hagen demands the than ever with recovering the ring that Wotan he claims no knowledge of their history together. who has arrived in pursuit of prey – to return ring in compensation and when Gunther chal- took from him, orders his son Hagen, who is Seeing the ring on Siegfried’s finger, she real- the accursed ring before it can bring his down- lenges his claim Hagen attacks and kills him. half asleep, to resort to deceit and cunning in ises she has been betrayed, that Gunther is not fall. The tone of the conversation is pleasant When he approaches to remove the ring from order to avenge him. Hagen swears to do so the one who claimed her on the headland. Her and playful, however, and the hero, undaunted Siegfried’s finger, however, the dead man’s arm without fail. rage increases and she cries out loudly, in the by the nymphs’ dark prophecies and threats, rises in a threatening gesture. presence of all, that Siegfried is her husband. keeps the ring. Siegfried returns victorious after accomplishing Siegfried denies it with an oath taken on the Brünnhilde arrives from a conversation with the the mission Gunther entrusted to him. With point of Hagen’s spear, and Brünnhilde promptly His hunting companions rejoin Siegfried who Rhinemaidens who have enlightened her. The naïve joy he tells Hagen and Gutrune how he swears the opposite with the mutual under- tells them of the ill omens he has just received extraordinarily powerful and dramatic scene overpowered the brave Valkyrie by passing standing that if either oath is proved false the and readily gives them an account of his youth. begins the culmination of the opera. We see himself off as Gunther, took the ring from her weapon will exact revenge. The hero manages Then Hagen offers him a drink, a new potion her once more as the daughter of the gods, and brought her to the arms of the real Gunther. to restore calm and enters the palace with the which brings back his memory and he recalls brave, strong and dominant. Her long final The bride and groom are on their way down the wedding procession. his passionate love for Brünnhilde. The Nibe- song is divided into several episodes: she gives Rhine in a boat and Siegfried has come ahead lung now considers he has an excuse for killing the order to prepare a great funeral pyre for as a messenger. Gutrune stifles her misgivings Brünnhilde remains on the stage with Hagen him – the false oath Siegfried made at the the hero, acknowledges Siegfried’s goodness and rushes off with Siegfried to make prepara- and Gunther and sings of her grief at being point of Hagen’s spear when he denied Brün- and loyalty, invokes Wotan and expresses tions for the wedding. betrayed. The Nibelung, knowing that she nhilde - and he furiously plunges the weapon understanding of him, refers to the recovery of longs for revenge, slyly and patiently causes into the hero’s back. Siegfried collapses and the ring and announces her decision to return Hagen summons the Gibichung vassals with her to disclose that Siegfried’s only vulnerable dies in an ecstasy of love inspired by the it to the Rhinemaidens. She orders the pyre to a call to arms. They arrive eager for battle, but point is his back. Hagen is overjoyed and, with memory of Brünnhilde, echoing the Valkyrie’s be lit and rides into it on her horse, Grane. Fire his menacing tone soon changes into the joyful Brünnhilde’s consent, persuades Gunther, who own rapture when she was kissed by the hero engulfs the stage reaching even to Valhalla, announcement of Gunther and Brünnhilde’s is momentarily reluctant because of his blood who brought her life and love. thus destroying the gods, until the Rhine over- wedding. He orders them to sacrifice animals to brotherhood with Siegfried, that they must kill flows its banks to wash the world clean. The propitiate the gods. The men sound frightened the hero the next day while they are out hunting. After the mournful orchestral interlude known Rhinemaidens appear and, when Hagen yet at first and then become exultant and jovial. The three conspirators sing a poignant trio, as «Siegfried’s Funeral March», the cortège again tries to recover the ring, they drown him Hagen orders them to defend their future queen. then Gunther and Brünnhilde join the wedding headed by Hagen arrives home bearing Sieg- in the depths of the river while one of them As Gunther introduces Brünnhilde to her procession as it leaves the palace. fried’s body. Gutrune is overcome with grief. triumphantly brandishes the recovered ring. subjects events soon take a dramatic turn when 36 pàg. 37

Detalls de l’attrezzo de la producció de Götterdämmerung segons la concepció de Robert Carsen i Patrick Kinmonth, Oper Köln, 2010

SOBRE LA PRODUCCIÓ Robert Carsen Director d’escena

El meu Ring presenta un món sense aigua, un bosc mort, neu, fred, calor extrema. I també posseeix una mirada a conflictes socials, immersos en un règim proletari i combatiu davant d’una tirania. És com un fris de la guerra europea, i l’estètica nazi funciona molt bé en aquest entorn.

Intento explicar aquesta genial història honestament; al final, i malgrat els molts sacrificis, ni la feminitat es salva i tot és destruït. M’agrada pensar, en tot cas, que aquesta destrucció es dóna perquè al final tot pugui començar de nou. El Ring és moltes coses. Aquesta gran obra exigeix molta implicació intel·lectual i emocional: per això em fascina.

Ja fa dotze anys que em vaig enfrontar al Ring. Va ser un treball molt exigent. Són setze hores de música i un llibret que mira a molts aspectes, al que cal afegir els temes escènics, amb detalls que van des de la caracterització dels intèrprets -els déus i els humans no es poden retratar de la mateixa manera- als espais poètics en què trans- corre l’acció. El cas del Ring és sorprenent perquè Wagner va escollir no només a un Wotan ambiciós amb un gran projecte entre mans que al final es converteix en un desastre: al decidir-se per la destrucció, implica també a la natura. Jo faig un paral·lelisme amb el món financer i el polític, també en els seus cicles destructius.

La Tetralogia wagneriana és una gran aventura teatral. Fer teatre és una experiència molt emotiva i el més genial d’això és que, quan el públic realment té fe en el teatre, des de l’escenari podem canviar certs prejudicis i estats d’ànim, almenys per un moment. 38 pàg. La cita 39

Richard i Cosima Wagner fotografiats a Viena el 9 de maig de 1872 per Fritz Luckhardt (1843-1894)

«La música no es refereix a la passió, a l’amor o a la desesperació per un individu o un altre, sinó a la passió, l’amor o la deses- peració per si mateixes.» Richard Wagner Compositor, director d’orquestra i teòric musical (1813-1883) 40 pàg. 41

Siegfrieds Tod (La mort de Siegfried), autògraf de 1848, Zentralbibliothek Zürich (fons Victoria Cirlot)

BRÜNNHILDE ESTUDIA SCHOPENHAUER Victoria Cirlot Catedràtica de filologia romànica i directora de l’Institut Universitari de Cultura Universitat Pompeu Fabra

El manuscrit autògraf titulat Siegfrieds Tod (La mort de Siegfried, que es conserva a la Biblioteca Central de Zuric) està datat el mes de desembre de 1848. La història de la mort de Siegfried en aquest primer llibret apareix concebuda com una òpera autònoma. El full final del manuscrit és de gran interès, tal com es va poder veure en la recent exposició «Wagner, l’Opéra hors de soi» presentada a la Fundació Bodmer del 5 d’octubre de 2013 al 23 de febrer de 2014, en el marc del Wagner Geneva Festival, o en el catàleg realitzat pel comissari de l’exposició, Christoph Imperiali (núm.27 de l’esmentat catàleg, pàg. 174).

En aquesta darrera pàgina apareixen les tres primeres variants de la tirada final de Brünnhilde, una de les quals ratllada. La pàgina és prou reveladora de la indecisió de Richard Wagner a l’hora de decidir com cloure l’òpera. Aquesta indecisió no el va abandonar fins a la 42 pàg. Brünnhilde estudia Schopenhauer 43

Reprodueixen escenes clau dels quatre episodis de la Tetralogia wagneriana i foren dissenyats pel pintor Josep Pey amb Els quatre vitralls modernistes instal·lats al vestíbul d’entrada del Cercle del Liceu. la concepció i direcció artística d’Oleguer Junyent. De l’execució se n’encarregà el taller de vidrieria d’Antoni Bordalba

versió definitiva del que després anomenaria Wesendonck, que juntament amb altres situacions sociopolítiques, canvis en la seva es presenta el conjunt de la matèria. Dues Götterdämmerung (El capvespre dels déus), famílies benestants van ocupar les primeres vida personal, anys d’exili i de vagareig, tots terceres parts del text estan dedicades a la conclosa el novembre de 1874. A aquest fileres. A partir d’aquell moment Wagner es farcits d’una gran varietat i riquesa de pensa- futura Götterdämmerung (El capvespre dels llibret inicial caldria afegir en ordre retrògrad dedicà a la composició musical de cadascuna ments i d’idees que d’alguna manera foren déus): Der Nibelungen-Mythus, als Entwurf zu les tres altres òperes que van configurar la d’aquestes parts, per bé que amb interrup- acollides en aquesta magna obra. Com ha einem Drama (El mite dels nibelungs, esbós tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell del cions en el treball a fi de dedicar-se a altres pogut comprovar Christoph Imperiali, les per a un drama, 1848). Dos anys més tard va Nibelung): Siegfried, La valquíria, i finalment projectes, com per exemple el Tristan, la successives versions de l’Anell ens mostren aparèixer un altre assaig en el qual Wagner L’or del Rin. Des de la primavera de 1851 concepció i realització del qual va suposar una preciosa estratificació de les consecu- relacionava elements històrics vinculats al fins al desembre de 1852, Wagner va treba- deixar inacabada durant un temps la parti- tives visions del món wagnerianes, fonamen- regnat dels Hohenstaufen, Frederic Barba- llar en l’escriptura d’una versió completa del tura del Siegfried. A més a més, el projecte talment les que van afectar l’escena final, que roja i Frederic II, amb la llegenda dels nibe- text en quatre parts. El 1853 se’n va imprimir de la Tetralogia estava lligat a la recerca d’un és la que més modificacions va tenir. lungs. A partir d’una etimologia fantasiosa un nombre limitat d’exemplars adreçats als espai escaient per representar-la. Des de les va fer dels emperadors Hohenstaufen els amics. Entre el 16 i el 19 de febrer d’aquell barricades de fins a la construcció El primer projecte de la Tetralogia a partir de descendents de Siegfried. Al final d’aquest mateix any es va llegir L’anell del nibelung a del Teatre de Bayreuth s’obre un període l’antiga llegenda medieval d’origen germànic assaig, Wagner va associar el tresor dels l’hotel Baur-au Lac a Zuric davant un cercle llarg de temps de gairebé trenta anys en els amb diferents versions escandinaves és nibelungs amb el Sant Grial, seguint la seva de convidats entre els quals els Wille i els quals Wagner va viure múltiples i diverses un text d’una dotzena de pàgines en què tendència habitual a establir analogies, com 44 pàg. Brünnhilde estudia Schopenhauer 45

LES SUCCESSIVES per exemple la que també el va portar a asso- la Völsunga saga, o els Edda major i menor, fossin combinats i treballats de VERSIONS DE L’ANELL ciar la ferida de Tristan amb la ferida d’Am- maneres diferents, tot consistint la idea poètica pròpiament original en la fortas i a buscar la unificació dels múltiples versió wagneriana del mite dels nibelungs, segons Martin Gregor-Dellin, en ENS MOSTREN UNA mites en un de sol, tal com es desprèn de haver fet coincidir la mort de Siegfried i l’ocàs dels déus. En efe cte, deuria ESTRATIFICACIÓ la seva idea de fer aparèixer com a costar poc a Wagner renunciar a la venjança de Kriemhild de la Cançó PRECIOSA DE LES redemptor en la darrera escena del Tristan. dels nibelungs, ja que això no hauria fet més que carregar el text, quan en CONSECUTIVES VISIONS En aquest assaig, Die Wibelungen. Welt- realitat del que es tractava era de reduir-lo. Una altra coincidència significa- geschichte aus der Sage (Els wibelungs. tiva assenyalada per Gregor-Dellin consisteix en el final de l’Anell, el final de DEL MÓN WAGNERIANES, Història del món a partir de la saga, 1850), Tribschen, allà on s’havia desenvolupat l’idil·li entre el jove filòsof i l’acabada FONAMENTALMENT es pot detectar el conflicte wagnerià entre de formar parella de Cosima i Wagner, i el principi de l’Imperi. «Wagner no LES QUE VAN AFECTAR història i mite, del qual sortirà clarament victo- sabia que només traçava la paràbola d’aquest imperi fundat sobre la culpa, L’ESCENA FINAL riós el mite, tal com exposa en Eine Mitteilung la corrupció i la guerra, destinat des de bon principi a la caiguda. [...] Si an meine Freunde (Una comunicació als meus Wagner va ser l’home del seu temps, l’home d’una època, llavors va repre- amics, 1852). El depurat coneixement de Wagner sobre la literatura medi e- sentar aquella que es va estendre del 1830 al 1870, quaranta anys d’un val, tal com posà en relleu el descobriment de la seva bibliote ca a Dresden, drama burgès.» (Richard Wagner, I i II. Madrid: Turner, 1983, pàg. 295, 529). que contenia les millors edicions i traduccions de les obres public ades a El 9 de gener de 1870 Wagner va emprendre la composició del pròleg l’època, al costat del seu pensament pròpiament mític, que va empènyer d’El capvespre i dos dies després, seguint la seva metodologia habitual, la Claude Lévi-Strauss a batejar-lo com «el pare de l’anàlisi es tructural dels dels esbossos orquestrals. Entre el 24 de juny i el 25 d’octubre de 1871 mites», va fer possible la construcció de la Tetralogia, en la qual els temes va compondre el segon acte, que comença amb un «Dorms Hagen, fill trobats en obres literàries dels segles XII i XIII, com la Cançó dels nibelungs, meu?», «el més fosc que mai havia compost i d’un dramatisme operístic 46 pàg. Brünnhilde estudia Schopenhauer 47

EN UN ASSAIG DEL 1850 WAGNER EL DEPURAT CONEIXEMENT DE WAGNER SOBRE VA RELACIONAR ELEMENTS HISTÒRICS LA LITERATURA MEDIEVAL, AL COSTAT DEL SEU LLIGATS AL REGNAT DELS HOHENSTAUFEN PENSAMENT PRÒPIAMENT MÍTIC, VAN FER AMB LA LLEGENDA DELS NIBELUNGS POSSIBLE LA CONSTRUCCIÓ DE LA TETRALOGIA

infal·lible», a parer de Gregor-Dellin. Tocant al piano a Bayreuth de 1876. Wagner es va sentir del tot decebut amb la posada en l’escena entre Alberich i Hagen, Wagner es va congratular per la escena, molt per sota de la previsió. Per aquesta raó, havia de dir impressió que produïa: «Farà l’efecte de dues bèsties estranyes a Malwida von Meysenbug: «Vostè no miri gaire! Escolti!» (Gregor- que parlen entre elles; no s’entén res, però tot hi és summament Dellin, pàg. 583). interessant». (Gregor-Dellin, pàg. 522). Del tercer acte, deia que havia compost un cor grec, «però un cor que per dir-ho d’alguna Una lectura, per damunt de qualsevol altra, sembla interposar-se en manera arribarà a ser cantat per l’orquestra després de la mort de el camí de Richard Wagner. Va ser el seu amic Georg Herwegh qui Siegfried i durant el canvi d’escena; sonarà el tema de Siegmund, li parlà del llibre, i segons el diari de Cosima l’1 de gener de 1869 com si el cor digués: aquest fou el seu pare; després, el motiu d e Wagner va dictar les pàgines en què recordava el que va suposar l’espasa i finalment el seu propi. Llavors es descorre el teló , entra per a ell la lectura d’aquest llibre anys enrere, la tardor de 1854: Gutrune i creu haver percebut el so d’un corn. Com podrien les «Mentrestant em vaig submergir profundament en la meva feina, vaig paraules produir la impressió que causaran aquests temes greus finalitzar el 26 de setembre la còpia en net, ben bonica, de L’o r d e l invocats ara amb una nova aparença? La música expressa sempre Rin i ara en la pau silenciosa de la meva llar, vaig conèixer unbre lli la presència immediata». (Gregor-Dellin, pàg. 522). que vaig estudiar i que esdevingué de gran importància per a mi. Era Die Welt als Wille und Vorstellung (El món com a voluntat i represen- El 26 de juny de 1874 va acabar la partitura del segon acte d’ El tació) d’Arthur Schopenhauer». El llibre havia estat publicat el 1819 capvespre i el 10 de juliol va començar a treballar en la partitura i el 1844 en va aparèixer una nova edició. Continua parlant de qu ant del tercer acte. La primavera d’aquell any ja s’havia traslladat a viure el va arribar a sorprendre i de la por que li havia suscitat la «concl usió a la casa de Bayreuth, que anomenà (Pau de la Il·lusió) moral» del conjunt: l’aniquilació de la voluntat i la renúncia mé s abso- (Gregor-Dellin, pàg. 547). Del 24 al 26 de juliol de 1875 es produ- luta com l’única veritable salvació. Després es refereix concreta- ïren els assajos d’El capvespre a Bayreuth. S’hi estrenà el 17 d’agost ment a l’efecte de la lectura en l’Anell: «Vaig mirar el meu poema 48 pàg. Brünnhilde estudia Schopenhauer 49

Detall del frontispici de Wahnfried, la residencia de Wagner a Bayreuth. Al jardí d’aquesta casa estan les tombes de Richard i Cosima Wagner

DES DEL PUNT DE VISTA DE SCHOPENHAUER, WOTAN ESDEVÉ LA FIGURA CENTRAL QUE CONSTATA LA VANITAT DEL MÓN; ASPIRA A UNA ANIQUILACIÓ ABSOLUTA I LA SEVA VOLUNTAT NOMÉS HA PORTAT EL MAL

dels nibelungs i per a sorpresa meva vaig reconèixer que això, que ara en la teoria m’havia desconcertat tant, temps ençà ja se m’havia fet familiar en la meva pròpia concepció poètica. Així que només ara fou quan vaig comprendre el meu Wotan i, estremit, vaig reprendre un estudi més acurat del llibre schopenhauerià». (Mi vida. Madrid: Turner, 1989, pàg. 462-463). En parlar del pensament wagnerià disposat en estrats en l’Anell, Christoph Imperiali volia dir que com a mínim l’obra pot donar peu a tres lectures des de tres punts de vista diferents, que corresponen a diferents etapes en la vida intel·lectual de Wagner: la primera, bakuniana, segons la qual l’Anell seria la història d’una revolució social pel món corromput dels déus, és a dir, del capitalisme industrial de 1848, que exigeix ser enderrocat a fi que n’arribi un de millor; una segona seria conseqüència de la lectura de Feuerbach, en la qual el poder s’oposa a l’amor reconegut per la seva força regeneradora i salvífica; la tercera seria la que hauria desencadenat la lectura de Schopenhauer: Wotan esdevé la figura central, que a poc a poc constata la vanitat del món, i aspira a una aniquilació total. La seva voluntat només ha portat el mal; el pur Siegfried s’ha deixat enganyar i ha traït 50 pàg. Brünnhilde estudia Schopenhauer 51

La sala del Festspielhaus de Bayreuth, gravat de 1885 d’Édouard Schuré

l’amor de Brünnhilde. Assassinat brutalment, Schopenhauer. Wagner es va avergonyir del la seva mort no és el sacrifici necessari per a seu optimisme i es decantà per la possibi- la salvació, sinó que l’única solució per prote- litat pessimista. Brünnhilde havia d’estudiar gir-se del mal consisteix en la negació de tot Schopenhauer i posar en vers el quart llibre desig i l’aspiració al no-res (Christoph Imperiali, d’El món com a voluntat i representació (Der pàg. 179-180). «Abandono l’estatge del desig, Fall Wagner. Turiner Brief vom Mai 1888). fujo per sempre de l’estatge de la il·lusió; he clos darrere meu les portes obertes a l’es- La recerca del final adequat no és en absolut devenir etern: la que ha conquerit el saber, gaire rara, ja que el sentit de tota la Tetralogia lliure de reencarnacions, es retira ara al país dependria en bona part de com acabés. El sense desig i sense il·lusió, el país elegit, el 1872, quan va aparèixer el sisè volum de les més sagrat, fita del vagareig pel món. Sabeu Obres, Wagner va substituir l’anterior tirada com he conquerit aquest fi eternament bena- per una altra en què Brünnhilde parla al seu venturat? El dolor profund de l’amor tràgic cavall Grane, molt més neutra, tot resolent-se m’ha obert els ulls: he vist acabar-se el món.» a més a més amb una conclusió purament Aquestes són les paraules finals de Brünn- musical. Tots aquests estrats significatius que hilde, si més no segons una de les versions del es poden copsar confrontant-ne les diverses final d’El capvespre (citat por C. Imperiali, pàg. versions són presents en l’obra, tot conver- 87). La història de la Tetralogia i d’El capvespre tint-la en un palimpsest immens en què les explicada per Friedrich Nietzsche és, resumi- darreres capes permetrien traslluir les ante- dament, aquesta que segueix: l’optimisme riors. En això consistiria el seu caràcter obert inicial wagnerià (l’emancipació de la dona, a múltiples interpretacions. Som nosaltres, els el sagrament de l’amor lliure, el crepuscle espectadors, els qui decidirem si volem veure dels déus de l’antiga moral) va topar durant el final d’El capvespre como la fi del món o la seva travessia amb un escull, o sigui, amb com l’inici d’una nova terra. 52 pàg. La cita 53

Retrat de Charles Baudelaire efectuat per Étienne Carjat (1828-1906), aproximadament el 1862-British Library

«En la música, com en la pintura i fins i tot en la paraula escrita, hi haurà sempre una llacuna completada per la imaginació de l’oient. Sens dubte, aquesta consideració ha guiat Wagner en la seva concepció de l’art dramàtic. Si per un moment ens oblidem del suport de la plàstica, del decorat, de la incorporació dels tipus somniats per actors vius i fins i tot de la paraula cantada, continua essent incontes- table que com més eloqüent és la música, la suggestió és més ràpida i més justa, i més probabilitats hi ha que els homes sensibles concebin idees relacionades amb les que van inspirar l’artista.» Charles Pierre Baudalaire Poeta, crític i traductor (1821-1867) 54 pàg. 55

La mort de Siegfried vista per Arthur Rackham, 1911

LA CLOENDA D’UN LLARG VIATGE

Josep Pons Director musical del Liceu

Grans idees ballen pel cap de Wagner en la seva voluntat de crear una mitologia germànica. Amb Grècia i Roma com a model i amb Beet- hoven i Shakespeare sempre presents, el compositor persegueix bastir aquesta mitologia a partir d’elements medievals, llegendes artúriques i eddes nòrdiques, a fi de configurar un Olimp modern, un món amb déus en maquinació i qüestionament constants, bo i destruint el món antic. La Tetralogia n’és el resultat.

Però aquests déus, coneixedors del destí, intenten manipular-ho tot per al seu propi benefici, encara que finalment tot l’entramat bastit per Wotan i companyia es desmunta: la mateixa filla Brünnhilde i l’heroi, el seu propi descendent, propicien la caiguda de tot. Aquesta davallada del Walhalla en la decadència, tan ben explicada per Waltraute en el monòleg referencial que Wagner assignà al personatge en aquesta tercera jornada, és inevitable perquè resulta imprescindible la regene- ració que ja porta implícita: renovarse o morir. I aquest procés regene- ratiu és quelcom cíclic i en el futur es repetirà; per tant, Wagner no fa sinó una anàlisi del món i de l’home mateix. 56 pàg.

L’ÚS QUE WAGNER FA DE L’HARMONIA EN MODULACIÓ CONSTANT, DE LA INSTRUMENTACIÓ O DELS RECURSOS NARRATIUS, EL CONVERTEIXEN EN UN CAS GAIREBÉ ÚNIC

Tota la Tetralogia gaudeix d’una unitat i per entendre els fets narrats a El capvespre cal conèixer i tenir present el que ha succeït al pròleg i al llarg de les dues primeres jornades. Wotan ho ha planificat tot acuradament al voltant de l’heroi i la valquíria; però els plans es desmunten i Brünnhilde decideix tornar a la normalitat eliminant aquest element que tanta desgràcia ha portat: l’anell. Planen, però, alguns interrogants no del tot resolts. Siegfried és l’heroi, però a qui estima realment? Quin tipus de sentiment té envers Gutrune? Podríem dir que l’amor entre l’heroi i la valquíria ja està escrit i pautat prèviament per Wotan? Un cop alliberada Brünnhilde del foc per Siegfried, la visió que té de l’heroi està condicionada pel retrat que Wotan li ha fet d’ell: a qui Brünnhilde té dalt de tot és Wotan, i ella veu Siegfried amb la mirada de Wotan.

Som en la cloenda d’una gran aventura, d’un gran viatge musical i narratiu en el qual veiem l’enorme evolució en el llenguatge experimentada per un mateix personatge en el decurs d’un llarg període d’elaboració, tot un quart de segle. El punt de partida el tenim en un Rheingold encara amb reminiscències del primer romanticisme, sobretot de Beethoven, però també amb ressonàncies del seu rival a Leipzig, Mendelssohn. L’evolució fins a Götterdämmerung és literalment enorme i depassa la de qualsevol altre compositor al llarg de la història. L’ús que fa de l’harmonia en modulació constant, de la instrumen- 58 pàg. La cloenda d’un llarg viatge 59

Pintura mural de Salvador Alarma: Brünnhilde i Siegfried

MALGRAT L’EXUBERÀNCIA ENLLUERNADORA DE L’ORQUESTRACIÓ, WAGNER NO DEIXA MAI DE PENSAR EN CLAU DE TEATRE MUSICAL: PRIMER LA PART VOCAL, EL TEXT ÍNTIMAMENT LLIGAT A LA MELODIA, LA NARRACIÓ, I TOTA LA RESTA COM A EMBOLCALL

tació o bé dels recursos narratius el converteixen en un cas gairebé únic. En Götterdämmerung ja no li cal fer cap citació sencera de cap leitmotiv; amb una lleu insinuació, amb una sola pinzellada, amb un sol color orquestral n’hi ha prou perquè sapiguem que ens parla de Loge, de l’anell o bé de l’elm. Som davant d’un llenguatge musical molt més ric, dins d’un flux continu, que brolla de manera imparable.

Tots sabem que el teatre de Wagner no és un teatre d’acció, sinó un teatre de reflexió, una altra de les moltes aportacions que fa al món de l’escena, per això el text hi és cabdal. Però en aquesta obra, hi fa una volta més: ja no tan sols ens descriu el que diuen els personatges, sinó que mitjançant la música, a més d’ajudar-nos a comprendre el que diuen, ens deixa veure també el que senten o el que pensen. Per exemple, quan Hagen parla del valor de Siegfried, sona als baixos [contrabaixos?] el tema del drac, que es correspon amb el que diu, però alhora també sona el tema de l’anell, que és el que realment anhela Hagen encara que no ho digui; per tant, Wagner ens deixa veure també quin és el sentiment del que pensa. En conseqüència, ens trobem diversos plans simultanis: el narratiu, però també el de la ment dels personatges.

Sovint es diu que en Wagner l’element principal és l’orquestra, i és del tot cert que el compositor hi dóna un relleu i una importància cabdals, com si fos un personatge més de l’obra, però no podem oblidar quin és el procés creatiu de l’autor. Primer escriu el llibret, el publica i el ven, la qual cosa vol dir 60 pàg. La cloenda d’un llarg viatge 61

1 2 3

1. Decorat de Fèlix Urgellès per a l’estrena a Barcelona de Götterdämmerung 2. Wagner en una caricatura de Ricard Opisso publicada al setmanari satíric barceloní L’Esquetlla de la Torratxa 3. Portada d’una de les edicions de les obres de Wagner amb il·lustracions d’Arthur Rackham

que rarament el canvia. El pas següent en la creació és la part vocal, amb les nalment cada element de l’acústica, i arribant al punt que fins que la sala no melodies de tots els personatges acabades, però amb un acompanyament va estar llesta i ja no hi havia possibilitat de modificar-ne res, no va començar molt minso, amb un lleu suport harmònic. A continuació, i sense tocar cap a fer petits retocs en la seva instrumentació. Pensant sempre en la seva línia vocal, hi afegeix algun element contrapuntístic amb la inclusió d’algun música, inventa el fossat tancat i l’aplica al seu teatre (model que curiosament dels leitmotiv, tot, però, encara en un estadi bastant embrionari; i de cop, com i incomprensiblement no s’adoptarà en el moment d’alçar la majoria de teatres per art de màgia, el pas següent ja és pràcticament la partitura acabada, posteriors), la qual cosa permet que les sonoritats que es generin corres- plena de citacions i de motius musicals encadenats l’un darrere l’altre que ponguin plenament als desitjos de Wagner en barrejar-se de manera idònia funcionen com un perfecte engranatge. Sembla talment com si cada petita els diferents plànols sonors de veus i orquestra i poder assolir així l’equilibri peça necessiti inevitablement l’altra, però tanmateix no ha estat concebut de volums perfecte. Nosaltres al Liceu, però, no tenim aquest fossat, i els així. Què vull dir amb això? Doncs vull dir que encara que l’orquestració sigui cantants, per tant, han de saltar d’alguna manera aquest gran magma sonor. exuberant, enlluernadora, fascinant i colpidora fins a l’extrem com no ho és La dificultat principal per als cantants rau, doncs, a superar aquesta barrera cap altra, Wagner no va deixar mai de pensar en clau de teatre musical: primer orquestral més que no pas en les tessitures i les línies vocals de cadascun la part vocal, el text íntimament lligat a la melodia, la narració, i tota la resta dels rols. com a embolcall. No deixa de ser fascinant i sorprenent alhora. En qualsevol cas, enfrontar-se a la Tetralogia, font inesgotable d’aprenentatge, En aquesta globalitat, el compositor en tot moment pensa en l’acústica que és un repte per a qualsevol teatre, alhora que un privilegi per a tots els impli- convé a la seva música. Tinguem present que, com Parsifal, Götterdämmerung cats. Arribem al final de la travessia: tots n’hem gaudit i el viatge ha valgut és fruit cent per cent de Bayreuth en haver-se estrenat a la seva Festspielhaus. molt la pena. Felicitats a tots i per molts anys! Va treballar colze a colze amb els arquitectes que van edificar aquell teatre per a la representació exclusiva de les seves òperes, tot supervisant perso- Extractes de la conversa de Josep Pons amb Jordi Pujal. Transcripció de Jordi Pujal 62 pàg. La cita 63

Thomas Stewart, Wotan en Die Walküre. Foto: Louis Melançon-. Gran especialista en aquest rol, Stewart estava casat amb la soprano Evelyn Lear; cap dels dos no va cantar al Liceu

«Els personatges de l’Anell són tots colossals, però per tal de representar-los d’una manera vigorosa cal interpretar-los com si formessin part de la vida quoti- diana, com si fossin persones comunes que conversen. Llavors és quan esde- venen eficaços.» Thomas Stewart Baix-baríton (1928-2006) 64 pàg. 65

Simon Estes i Johanna Meier en l’escena final de Die Walküre al Liceu, temporada 1990/91. Foto: Català

A QUALSEVOL QUE S’ESTIMI LA MÚSICA CLÀSSICA EN GENERAL LI RECOMANARIA QUE ESCOLTÉS EL CAPVESPRE; I SI ABANS HA POGUT VEURE LES TRES ÒPERES ANTERIORS DE LA TETRALOGIA, MOLT MILLOR

UNA MÚSICA PODEROSA I TENDRA Simon Estes Baix baríton

Ja fa molts anys vaig cantar el rol de Hagen a Seattle i Washington, experiència que em va fer molt feliç. He tingut la sort d’haver pogut cantar totes les òperes de Wagner llevat de Die Meistersinger von Nürnberg. Probablement la major part del públic sap que he cantat Wotan de Das Rheingold i Die Walküre i el Caminant de Siegfried, però no que he interpretat també Hagen de Götterdämmerung: un gran rol que et permet cantar i actuar de valent.

Com sabem, Götterdämmerung és la darrera òpera de L’anell del nibe- lung. Dit sigui de passada, és l’única part de tota la Tetralogia en què participa el cor, un cor d’homes. Wotan (conegut també com el Cami- nant) no intervé en Götterdämmerung, però sí que hi tenim les filles del Rin, Alberich, Brünnhilde i Siegfried, que prèviament ja han aparegut al pròleg i les dues primeres jornades de la Tetralogia. Només Hagen, Gunther i Gutrune apareixen ara, justament a El capvespre, per primera i única vegada en tot el cicle.

En Götterdämmerung en tot moment són ben presents diverses formes contraposades del comportament humà, com ara la intriga, l’amor, l’odi, l’engany, la decepció i, malauradament, fins i tot l’assassinat. Hom es podria preguntar: «Com pot fer tot això una bona òpera?». I jo respon- dria dient que conté part de la música més gran que s’ha compost mai. va escriure que «el drama està en la música». La música d’El capvespre és bella, poderosa, dramàtica i, a vegades, fins i tot tendra. 66 pàg. Una música poderosa i tendra 67

Simon Estes, Amfortas en el Parsifal liceista de la temporada 1988/89 amb direccions musicals i escènica, respectivament, d’Uwe Mund i Jean-Pierre Ponnelle. Foto: Bofill

A UNA MÚSICA EXCEPCIONALMENT BELLA COM LA COMPOSTA PER WAGNER, CAL CORRESPONDRE-HI AMB VEUS TAMBÉ EXCEPCIONALMENT BELLES

Crec que, en general, tots els personatges per cantar piano i mezzo piano i, imprescin- operístics tenen algun tipus de comporta- dible, musicalitat perfecta. I (això ja és més ment psicològic anormal. Pensem, però, que subjectiu) llurs veus haurien de ser extrema- l’òpera en si mateixa és un mite. La combi- dament boniques, sobretot pel que fa a color nació de grans cantants i actors (quan se’n i timbre: a una música excepcionalment bella disposa) amb grans músiques i llibrets permet com l’escrita per Wagner, cal correspondre- superar amb escreix els aspectes negatius hi amb veus també belles. Wagner fa moltes d’aquestes connotacions psicològiques extre- indicacions de piano en les seves partitures, madament anormals. Potser es podria escriure adreçades tant als cantants com a l’orquestra; un petit llibre sobre cada un dels personatges i en alguns moments han de ser ateses simul- d’aquesta òpera: tots són complexos i fins i tot tàniament per ambdós. n’hi ha alguns d’esquizofrènics. Però precisa- ment perquè estem parlant només d’un mite, Si es respecten escrupolosament totes les personalment jo recomanaria a qualsevol que dinàmiques establertes per Wagner, crec que s’estimi l’òpera i la música clàssica en general l’oient descobrirà moltes subtileses que estan que escolti i vegi Götterdämmerung. Si abans allà, mig amagades, i fins i tot pot trobar la ha pogut veure les tres òperes anteriors de música molt més bonica. Els cantants han de l’Anell, molt millor. I si s’ha pogut estudiar la ser bons actors i estar disposats a treballar música de tot el cicle, l’experiència és insu- de valent els seus personatges, el vehicle perable, perquè ajudarà a comprendre de emprat per Wagner per imprimir dramatisme a manera completa el que Wagner pretenia la seva obra. En definitiva, personalitats fortes. retratar amb aquesta obra monumental. En Götterdämmerung conté tots els elements El capvespre el geni de Wagner es mostra imprescindibles (música, acció, drama) esplendorosament. per fer-ne una obra mestra absoluta en els plans musical, dramatúrgic i de les emocions Des del meu punt de vista, Götterdämmerung humanes. Així que, sisplau, seguin i gaudeixin necessita cantants posseïdors de veus fortes d’aquesta gran gran gran òpera. però al mateix temps flexibles, dúctils, que puguin cantar forte (vull fer notar que parlo de Els altres rols de Wagner que he cantat per tot forte i no de fortissimo), amb l’habilitat suficient arreu són l’holandès (Der fliegende Holländer, 68 pàg. Una música poderosa i tendra 69

Dos altres moments wagnerians de Simon Estes al Liceu: Der fliegende Holländer al costat de Gwyneth Jones (imatge superior), temporada 1983/84 i Die Walküre (imatge inferior), temporada 1990/91. Fotos: Bofill

VAIG CANTAR AL LICEU AMFORTAS EL 1988 AL COSTAT DE PETER HOFFMAN I EVA RANDOVA EN UNA PRODUCCIÓ PRECIOSA DE JEAN-PIERRE PONNELLE

L’holandès errant), el rei Heinrich (), el rei Marke (), Landgraf (Tannhäusser) i Amfortas (Parsifal). La relació de direc- tors i col·legues amb qui he treballat aquest repertori és extensa i molt respectable i, sens dubte, tots ells han estat elements clau en la meva aventura wagneriana: James Levine, Bernard Haitink, Rafael Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos, Uwe Mund, , Gerd Albrecht, Myung-Whun Chung, Dennis Russell Davies, Henry Holt, Berislav Klobučar i Ferdinard Leitner, entre els directors, i, pel que fa a cantants, Birgit Nilsson, Hildegard Behrens, Ute Vinzing, Gwyneth Jones, Jon Vickers, Peter Hofmann, Matti Salminen, Christa Ludwig, Hans Sotin, Waltraud Meier i Robert Schunk.

Considero un privilegi que m’omple de felicitat haver cantat part del meu repertori wagnerià al Liceu; he de dir que el públic sempre va ser fantàstic! Aquí vaig cantar Amfortas en dues temporades diferents (preciosa producció de Jean-Pierre Ponnelle l’any 1988 al costat de Peter Hoffman i Eva Randova), l’holandès (inoblidable experiència amb Gwyneth Jones) i Wotan de Die Walküre (amb dues filles molt estimades per mi: Johanna Meier i Gwyneth Jones). Al marge de Wagner, recordo altres vetllades liceistes meves: Don Carlo, Aida, Salome (una funció electritzant amb Éva Marton i Fiorenza Cossotto), Samson et Dalila al costat de Josep Carreras, una raresa de Saint-Saëns, Henri VIII (tot un honor compartir novament l’escenari del Liceu amb Montserrat Caballé), diversos concerts i recitals (un dels quals al Palau de la Música Catalana perquè el nostre estimat Teatre estava en reconstrucció) o el lliurament de la Medalla d’Or del Teatre. Moments inoblidables i irrepetibles. Realment dono gràcies a Déu pel talent atorgat per poder cantar Wagner per tot arreu i especial- ment al Gran Teatre del Liceu! 70 pàg. 71 72 pàg. Cronologia 73 74 pàg. Cronologia 75 76 pàg. 77

1. Giuseppe Borgatti EN L’ESTRENA LICEISTA EL 1901 D’EL 2. Felix Weingartner, director musical de la CAPVESPRE ELS TALLS PRACTICATS VAN Tetralogia el 1925 3. Lauritz Melchior, protagonista en alternança ARRIBAR A EXTREMS ESCANDALOSOS, amb Jacques Urlus a la temporada 1929/30 4. Jacques Urlus FINS AL PUNT D’ELIMINAR-S’HI ELS PERSONATGES DE WALTRAUTE I ALBERICH

1 2

GÖTTERDÄMMERUNG AL LICEU

3 Jaume Tribó Mestre apuntador

Götterdämmerung no ha estat aquí un títol de màxima popularitat i és ben lluny del predicament assolit per Die Walküre (el títol wagnerià més representat al Liceu després de Lohengrin) i fins i tot per Siegfried. 4 Amb tot, cal dir que ha tingut al Liceu 18 edicions diferents, que són moltes, amb un total de 68 representacions.

Götterdämmerung, així, sense article, i no pas Die Götterdämmerung com diuen els mateixos alemanys, s’estrenà a Bayreuth, per on s’havia escrit, el 17 d’agost de 1876. Com tots els Wagners, va trigar molt a arribar al Liceu: vint-i-cinc anys. Però alguns fragments ja eren cone- guts. El 1885 el Liceu ja havia ofert la primera audició a Barcelona de la marxa fúnebre sota la direcció de Marino Mancinelli, germà del compositor Luigi Mancinelli. El 1894 era el mestre Antoni Nicolau qui oferia la primera audició del cant de les filles del Rin. El gener del 1900, la soprano Ada Adini, el dia del seu homenatge, volgué cantar la immolació de Brünnhilde. Els fragments orquestrals de Götterdäm- merung aparegueren amb una certa freqüència en la programació del 78 pàg. Götterdämmerung al Liceu 79

5 6 7

8

OTTO KLEMPERER VA Teatre. La marxa fúnebre fou dirigida el 1907 pel fill Wagner, Siegfried, en els seus qüestionats concerts DIRIGIR LA TETRALOGIA al Liceu; el 1908 per Vincent d’Indy, i el 1922 per DE 1921. VA SER L’ÈPOCA Serguei Kussevitzki amb l’Orquestra Pau Casals. DELS GRANS DIRECTORS. ENTRE 1931 I 1934 EL Götterdämmerung s’estrenà al Liceu el 16 de novembre de 1901. S’anuncià com Il crepuscolo LICEU VA ACOLLIR BRUNO degli dei i no cal dir que es va cantar en italià, com WALTER, OTTO KLEMPERER es cantava tot el repertori. La temporada anterior I s’havia inaugurat amb l’estrena barcelonina de Siegfried. Ara li tocava el torn a Götterdämmerung, que també inaugurava temporada. Les dificultats musicals i escèni ques supe- raren de molt les possibilitats del Liceu de 1901 i el resultat v a ser catas- tròfic a tots els nivells. Els talls van a arribar a extrems esca ndalosos, fins a 9 l’eliminació dels personatges de Waltraute i d’Alberich. Amb tot, se’n van fer 5. , intèrpret de Gunther el 1936 vuit representacions, que dirigí el mestre Franz Fischer; les cin c decoracions 6. Rosa Pálos-Huszka, Brünnhilde en dues edicions . Fons: Mercadal noves, tres de pintades per Fèlix Urgellès i dues per Oleguer J unyent, als 7. Emanuel List quals s’havia pagat un viatge a Bayreuth per conèixer l’obra, ta mpoc no van 8. Kirsten Flagstad al Liceu el 14 de febrer de 1950 en l’homenatge que se li va retre i satisfer les expectatives. que dirigí musicalment George Sebastian. Foto: Mateo Götterdämmerung tornava al Liceu la temporada de primavera de 1910, quan 9. Max Lorenz per primer cop es va fer la Tetralogia tota sencera. Quatre representacions que dirigí el mestre Franz Beidler, gendre de Wagner, i que van cantar la soprano Maria Giudice, el baix Angelo Masini Pieralli i, com a gran Sieg fried, el Giuseppe Borgatti, probablement el més gran intèrpret wagnerià q ue ha donat Itàlia. Els canvis de decoracions eren lents i calgué fer una p ausa després del pròleg i després de la marxa fúnebre, o sigui que l’obra es repres entà en cinc 80 pàg. Götterdämmerung al Liceu 81

10 11 12 13 10. Escenografia de Sormani pel quadre segon de l’acte primer, Liceu, temporada 1956/57. Foto: Martí 11. Astrid Várnay, Liceu, temporada 1956/57. Fons: Mercadal 12. Josep Simorra, Ernst Wiemann, Maya Mayska, Liceu, temporada 1959/60. Foto: Ras 13. Gertrude Grob-Prandl al Liceu el 23 de gener de 1960 rebent la Medalla d’Or del Liceu de mans de l’empresari Pàmias. Foto: Ras

actes. El fet de presentar la Tetralogia sencera La temporada 1921/22 un altre cop dirigí un mestre no menys famós, Felix Wein- menys queia una Tetralogia sencera. El Liceu produí el seu efecte i la temporada de prima- Götterdämmerung, perquè es tornava a fer gartner; tornà a fer la Brünnhilde l’esplèndida la tornava a fer tota el gener de 1936, uns vera del 1911 el Liceu la va tornar a programar. la Tetralogia sencera. A diferència de Die Lilly Hafgren, mentre que Siegfried era el mesos abans de la Guerra Civil. S’alternaren De Götterdämmerung se’n van fer quatre Walküre i de Siegfried, que es represen- nostre Lluís Canalda, que comprovem que en la direcció els mestres Karl Elmendorff i representacions més. Van repetir Borgatti i taven molt sovint –sobretot Die Walküre–, de reservaven per a les coses més difícils; entre Eugen Szenkar. Entre els cantants, hi trobem Masini Pieralli, mentre que la soprano era la Götterdämmerung només se’n recordaven els altres intèrprets, hi trobem també Carlota la soprano Erna Schlüter i per al Wotan de famosa Margot Kaftal, que el 1914 estrenaria quan es feia tota la Tetralogia, i el mateix Dahmen i Eugenia Besalla; aquesta última, Siegfried i el Gunther de Götterdämmerung aquí Parsifal amb el nostre Francesc Viñas. passava amb Das Rheingold. Otto Klemperer mare de Christa Ludwig. El 1929, un altre un Hans Hotter de 26 anys. Durant els anys Musicalment, i més concretament pel que fa va ser l’il·lustre director de la Tetralogia del cop la Tetralogia sencera –era ja la cinquena posteriors, el 1941 i el 1943, dues Tetralogies a l’orquestra, llegim que el resultat va ser del 1921, i és que al Liceu també venien grans en la història del Liceu–, amb una gran edició senceres més. Eren els anys de la segona tot desafortunat. No en tenim cap dubte: la directors; només caldria dir que entre el 1931 de Götterdämmerung dirigida pel mestre Max gran guerra, i els alemanys venien molt de primera representació va ser el diumenge 23 i el 1934 vam tenir gairebé seguits Bruno von Schillings, director i compositor, autor grat. El febrer de 1950 es va programar El d’abril de 1911 en funció de nit; a la tarda, l’or- Walter, Otto Klemperer i Hans Knapperts- d’una interessant Mona Lisa. El repartiment, capvespre dels déus sol, sense fer la Tetralogia questra i molts dels mateixos solistes havien busch. En la Tetralogia del 1921 van cantar magnífic, comptava amb la presència de sencera, però aquella edició va ser sonada; interpretat Das Rheingold. Aquella temporada la gran soprano sueca Lilly Hafgren, que tan Lilly Hafgren, Josef Groenen i Emanuel List, significà l’actuació al Liceu de la mítica entre de primavera de 1911, anunciada com l’ante- popular va esdevenir a Barcelona amb els mentre que per a Siegfried es van alternar les mítiques wagnerianes: Kirsten Flagstad; el rior com a Festival Wagner –ja que aquest va seus Wagners, el tenor Curt Taucher i un baix Lauritz Melchior i Jacques Urlus. Urlus era tenor era Günther Treptow, i el baix, el veterà ser l’únic autor interpretat–, acabà el 14 de molt famós, Josef von Manowarda. un gran tenor holandès a les acaballes de Emanuel List en la seva última actuació aquí. maig; a les tres de la tarda, Götterdämmerung, la carrera, però Melchior aleshores era en i a les nou del vespre, i com a obra suposada - L’any 1925 es tornava a fer la Tetralogia plenitud de facultats. Època gloriosa, aquella Entre el gener i el febrer de 1952 es repre - ment més fàcil, Tannhäuser. sencera –llavors això era una cosa freqüent– i del Liceu, en què cada cinc anys més o sentà un altre cop sencera la Tetralogia. Dirigí 82 pàg. Götterdämmerung al Liceu 83

14 15 14. Hans Hopf, Liceu, temporada 1965/66. Foto: Ras 15. Gertrude Grob-Prandl, Liceu, temporada 1965/66. Foto: Ras 16. Berit Lindholm, Helge Brilioth, Liceu, temporada 1971/72. Foto: Ras 17. Berit Lindholm, Ursula Boese, Liceu, temporada 1971/72. Foto: Ras 18. Els protagonistes de l’edició de la temporada 1976/77 Jean Cook, Barr Peterson, Sylvia Anderson, Herbert Becker, Danica Mastilovic i el mestre Arnold Quennet durant l’acte de L’EDICIÓ DE FEBRER DE 1950 VA SER lliurament d’un premi atorgat pel diari El noticiero universal, Liceu, 7 de SONADA PERQUÈ SIGNIFICÀ L’ACTUACIÓ desembre de 1976 19. Manfred Schenk, Jeannine AL LICEU DE KIRSTEN FLAGSTAD, MÍTICA Altmeyer, William Johns, Anthony Raffell, Sabine Hass, Liceu, temporada ENTRE LES MÍTIQUES WAGNERIANES 1986/87. Foto: Bofill

16

18

Rudolf Kempe, un altre nom il·lustre, i van cantar Gertrude Grob-Prandl, desti- nada a una carrera brillantíssima al Liceu, i el gran baix Ludwig Weber. Per a Siegfried es van alternar dos tan ferms com Max Lorenz i Günther Treptow. A partir d’aleshores Götterdämmerung es representà sol, però amb una certa regularitat: els anys 1957, 1960, 1966, 1972, 1976, 1986 i, ja al tercer Liceu, el 2004. El 1957 dirigí l’orquestra el mestre László Halász; soprano i tenor van ser dos artistes tan magnífics com Astrid Várnay i Bernd Aldenhoff. La Várnay és un nom prou conegut com a propietària d’una de les millors veus de l’època, un so noble i càlid com cap altra; Bernd Aldenhoff no ha estat tan famós i ara el reivindicarem; va ser un tenor molt ferm que va cantar al Bayreuth d’aquells anys i que hem mitificat perquè, a més de bo, va morir poc després de cantar aquí; tenia 51 anys. Gutrune era la nostra Maya Mayska, que hi tornà a l’edició següent, del 1960. Aquell cop dirigí Berislav 17 Klobučar. Brünnhilde era la mítica Gertrude Grob-Prandl, que amb aquell Götterdämmerung va rebre la Medalla d’Or del Liceu, preuat guardó que ben 19 pocs artistes van aconseguir. Amb la seva reaparició en l’edició de Götterdäm- merung de sis anys més tard, el 1966, la impressionant Gertrude Grob-Prandl s’acomiadava, tot i que aleshores sense saber-ho, del públic del Liceu. Dirigí en aquella ocasió el mestre i també hi van intervenir el tenor Hans Hopf i la mezzo .

Götterdämmerung tornava al Liceu l’any 1972. Dirigia el mestre hongarès János Kulka, llavors amb fama de molt dur. Soprano i tenor eren dos cantants suecs de gran relleu: Berit Lindholm i Helge Brilioth. L’edició següent, quatre anys després, tenia com a protagonista la gran soprano sèrbia Danica Mastilović, que cantava aquesta Brünnhilde per primer cop; la Mastilović era una veu imponent, capaç de cantar sense cap defalliment, però que potser no era la Brünnhilde ideal. 84 pàg. Götterdämmerung al Liceu 85

20 A LA SEGONA REPRESENTACIÓ, CAP AL FINAL DEL SEGON ACTE, JEANNINE ALTMEYER ES VA ESTALVIAR UN PARELL D’AGUTS I QUAN VA BAIXAR EL TELÓ VA DIR QUE JA HAVIA ACABAT

20. Julia Juon, Leandra Overmann, Elisabete Matos, Liceu, temporada 2003/04. Foto: Bofill 21. Julia Juon, Deborah Polaski, Liceu, temporada 2003/04. Foto: Bofill 22 22. Matti Salminen, Falk Struckmann, Cor del Gran Teatre del Liceu, Liceu, temporada 2003/04. Foto: Bofill 23. Eric Halfvarson, Alan Woodrow, Cor del Gran Teatre del Liceu, Liceu, temporada 2003/04. L’última edició d’El capvespre dels déus al segon Liceu va ser la del novembre Foto: Bofill 24. Deborah Polaski en l’escena de la immolació de de 1986. Dirigí el mestre Pinchas Steinberg i per primer cop en la història Brünnhilde, Liceu, temporada 2003/04. Foto: Bofill d’aquest Teatre es va fer la partitura íntegra. Gran repartiment , amb la presència de Jeannine Altmeyer, William Johns, Anthony Raffell, Manfred Schenk, Yvonne Minton i Sabine Hass. A la segona representació , 25 de 21 novembre de 1986, cap al final del segon acte, Jeannine Altmeye r es va estalviar un parell d’aguts i quan va baixar el teló va dir que ja havia acabat. Cal dir que fins aleshores la veu havia sonat magnífica, com sempre . Sorto- sament s’havien pres precaucions, perquè a la sala hi havia la soprano Anna Green, contractada en previsió dels rampells de Jeannine Altmeyer. Anna Green, sense cap mena d’assaig, va cantar l’acte tercer i desp rés, senceres, les dues últimes representacions.

L’últim Capvespre dels déus va caure a la temporada 2003/04 amb la Tetra- logia que feia cinquanta anys que no es veia sencera al Liceu. No es van 23 representar els quatre títols seguits, sinó dos i dos en dues temporades corre-

latives. El repartiment reunia els noms de Deborah Polaski, John Treleaven i 24 dos baixos de gran nivell que s’alternaren: Matti Salminen i Eric Halfvarson. Dirigia l’orquestra el mestre . Signava la producció el més gran director d’escena que havia tingut la República Democràtica Alemanya. Ens referim a Harry Kupfer, que assistí i dirigí els assaigs.

Consulteu la cronologia detallada a: www.liceubarcelona.cat/fileadmin/cronologia_liceista/Cronologia_GOETTERDAEMMERUNG_WAGNER_CAT.pdf 86 pàg. 87

SELECCIÓ DISCOGRÀFICA

Javier Pérez Senz Periodista i crític musical

Hans Knappertsbusch, el guardià més reverenciat de la tradició wagne- riana, encapçala la discografia wagneriana. I en la seva concepció de L’anell del nibelung, la jornada final, El capvespre dels déus assoleix una grandesa musical única amb una lectura de tensió implacable que mena a una escena de la immolació d’una intensitat impressionant. De les tres versions enregistrades en directe al Festival de Bayreuth, la del 1956 (Golden Melodram) reuneix un elenc vocal prodigiós en què la soprano Astrid Várnay i el tenor Wolfgang Windgassen imparteixen una lliçó de cant wagnerià. Várnay és, per temperament i intensitat dramàtica, una Brünnhilde de llegenda que comparteix la supremacia en el paper, juntament amb dues altres cantants incommensurables, Kirsten Flagstad i Birgit Nilsson. L’imponent Hagen de és una altra basa important.

La versió enregistrada a Bayreuth pels enginyers de so de Decca el 1951, època d’experimentació tècnica prèvia a la implantació del sistema estereofònic, va romandre als arxius durant gairebé quatre dècades, fins que l’autorització de Wolfgang Wagner va permetre recuperar-la en una edició del segell Testament. Novament Várnay és l’estrella d’un sòlid repartiment en el qual figuren Bernd Aldenhoff, Hermann Uhde, Ludwig Weber i Martha Mödl. 88 pàg. Selecció discogràfica 89

ASTRID VÁRNAY ÉS, PER TEMPERAMENT I INTENSITAT DRAMÀTICA, UNA BRÜNNHILDE DE LLEGENDA JUNTAMENT AMB KIRSTEN FLAGSTAD I BIRGIT NILSSON

Wilhelm Furtwängler és un altre nom sagrat en la interpretació wagneriana, ment Boulez (recentment traspassat) resulta decebedora al capdavant d’un però els enregistraments de La Scala de Milà (1950) i la RAI de Roma (1953) repartiment deficient amb un Manfred Jung –el pitjor Siegfried de la disco- tenen limitacions serioses, tant pel que fa als talls com per una mala qualitat grafia– i amb la potent i irregular Brünnhilde de Gwyneth Jones. del so, que no permet gaudir de les matisacions i la intensitat dramàtica de llurs interpretacions. En el vessant vocal, malgrat les limitacions tècniques, tenim De les dues produccions enregistrades a la Metropolitan Opera House de intèrprets llegendaris com Kirsten Flagstad, Brünnhilde de referència, i Max Nova York (Deutsche Grammophon, 1990 i 2012), el nou muntatge de Robert Lorenz en el primer enregistrament, mentre que en l’àlbum romà la festa vocal Lepage disposa de la tecnologia visual més refinada en HD i la direcció aplega noms com Martha Mödl, Ludwig Suthaus, Alfred Poell i Josef Greindl. musical molt solvent de Fabio Luisi, però la qualitat del repartiment és inferior a l’antiga proposta d’Otto Schenk, dirigida apassionadament per James Levine, Georg Solti va marcar època en la discografia wagneriana dirigint per al segell que compta amb grans veus, com Hildegard Behrens, , Decca el primer enregistrament d’estudi de l’Anell, al capdavant d’una fabu- Matti Salminen i Christa Ludwig. losa Filharmònica de Viena. La impressionant resposta orquestral, la qualitat tècnica i el notable repartiment converteixen la seva lectura en l’opció més Daniel Barenboim destaca entre els intèrprets actuals del llegat wagnerià; recomanable per iniciar-se en l’epopeia wagneriana. I entre les veus, hi trobem la intel·ligent lectura escènica de Harry Kupfer enregistrada al Festival de glòries com Birgit Nilsson, una Brünnhilde de poder vocal insuperat, i un Bayreuth de 1991 (Warner) troba en el fossat una resposta orquestral impo- Windgassen magistral, per bé que ja està en el declivi de la seva carrera. nent sota la direcció apassionada de Barenboim, de lirisme desbordant i vigor Nilsson també és la immensa basa vocal d’una versió clara i equilibrada diri- narratiu. Però, tret de la immensa Waltraud Meier (Waltraute), el repartiment gida per Karl Böhm a Bayreuth el 1967, novament amb Windgassen, Greindl no rendeix a un nivell tan alt, amb un solvent Siegfried del sempre musical i Mödl (Philips). Siegfried Jerusalem i una insuficient Brünnhilde a càrrec d’Anne Evans.

L’oferta en DVD i Blu-ray ha crescut de manera espectacular els darrers anys. La força teatral de Kupfer atorga també gran interès a una de les fites artísti- La històrica producció de Pierre Boulez i Patrice Chéreau (Deutsche Gram- ques del nou Liceu, l’Anell dirigit musicalment per Bertrand de Billy enregistrat mophon) que va revolucionar el Festival de Bayreuth el 1980 manté la seva en directe el 2003 i el 2004 (Opus Arte) al coliseu barceloní, amb Deborah vigència només com a document del geni teatral de Chéreau, però musical- Polaski, John Treleaven, Matti Salminen i Falk Struckmann. 90 pàg. 91

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA Aleix Pratdepàdua Historiador i divulgador musical

Són pocs els músics que com Wagner Abans de Mayo, però, va haver altres literats coincidint amb l’exposició «Wagner en el nostres llibreries el 2001 per Alianza Edito- gaudeixen d’un catàleg literari tan ampli. Sigui i estudiosos que ja havien escomès l’ingent mundo» al Tinell, l’editorial Wa-L-Imp publi- rial. La traducció i la introducció és a càrrec per la seva aclaparadora personalitat, la seva obra de traduir l’Anell. El 1901, any de la cava aquest recull, d’un estimable valor. d’Ángel-Fernando Mayo. Un clàssic, malgrat obra o les controvèrsies que generen els seus fundació als Quatre Gats de Barcelona, l’As- que algunes veus crítiques hi troben inter- descendents, el seu llegat genera un interès sociació Wagneriana ja va editar la primera Han estat diversos els llibres dedicats a pretacions psicoanalítiques gratuïtes de la inusitat fins i tot entre aquells per als quals traducció adaptada al català d’El capvespre copsar el wagnerisme a Barcelona i Cata- personalitat del compositor. Una altra opció l’òpera no és el seu fort. dels déus. Geroni Zanné i Antoni Ribera en lunya. El mateix Gran Teatre del Liceu va amb una acollida internacional excepcio- van ser els responsables. Cinc anys més editar el 2004 un volum que hi excel·leix, nal és la proposada per l’acadèmic alemany Al nostre país, l’autor a qui es deu més pel tard, el 1905, Xavier Viura i Joaquim Pena en resumir en quasi 150 pàgines aquesta Martin Geck: Richard Wagner. Biographie. que fa a l’estudi i la divulgació de Wagner en feien una segona edició que seria revi- influència i corrent difícil de trobar –amb la Geck va més enllà de l’estudi biogràfic i és Ángel-Fernando Mayo. Llicenciat en dret sada pel mateix Pena amb la tercera edició, mateixa intensitat– en qualsevol altra societat. excel·leix a contextualitzar les obres i les i empleat en l’Administració pública, aquest del 1925. Aquests llibres, fàcilment trobables Amb el títol de Wagner al Liceu, i dividit en dos propostes estètiques de Wagner. La primera madrileny va fer de Wagner i la seva obra el en llibreries de vell, són la prova més clara capítols, Alfonsina Janés –referent absolut de edició alemanya és del 2012 i del 2013 és la seu leitmotiv vital. Les seves publicacions són de la febrada wagneriana a Catalunya. Cal l’estudi del wagnerisme a Barcelona– i Xavier nord-americana. nombrosíssimes, com també articles en diaris destacar la feina ingent d’adaptar musical- Pujol ens passegen per la història de l’idil·li i revistes especialitzades. De la seva obra, és ment a la partitura la traducció catalana i és entre Barcelona, amb el Liceu com a nucli Com a obra d’art total que és la proposta artís- obligat destacar-ne la traducció de L’anell estimable el recull de temes musicals, leit- neuràlgic, i Wagner; des de l’estrena abso- tica de Wagner, la indústria del còmic no ha del nibelung. Editada per primera vegada en motiv, que en format desplegable s’adjunten luta a Espanya d’un fragment wagnerià a romàs al marge de la seva influència. Entre quatre volums per Turner el 1986, el 2003 es al final del volum. càrrec de la Sociedad Coral Euterpe el 1862 el 2000 i el 2001 l’il·lustrador nord-americà va publicar en un sol volum l’edició revisada, fins a la Tetralogia de Harry Kupfer que es P. Craig Russell va fer l’adaptació al còmic de que ha esdevingut, amb una reedició posterior El 1955 Anna d’Ax, pseudònim de Núria programà al Teatre entre les temporades tota la Tetralogia, que Planeta de Agostini va el 2008, d’absoluta referència. Sagnier, va traduir El capvespre dels déus al 2002/03 i 2003/04. Un interesantíssim treure en edició íntegra el 2012. Una adaptació català. Una traducció actualitzada de l’obra document que permet al neòfit i a l’inquiet lliure i amb unes il·lustracions sensacionals és De les 472 pàgines que té, 110 corresponen que Filograf-R.G.M. editava coincidint amb fer-se una primera idea, justa i acurada, de la la del francès Alex Alice que Norma Editorial a la tercera jornada. El poema en alemany, els Festivales Wagner en Barcelona. A més rellevància del wagnerisme a Barcelona i de publicà en tres volums entre el 2008 i el 2012. exactament com Wagner l’escrigué, és acom- a més de traduir la major part del corpus la importància cabdal del Liceu en la difusió I aquest comentari no es pot cloure sense panyat al costat per la traducció d’Ángel- wagnerià, Anna d’Ax serà recordada per la de «la música del futur». fer esment de l’obra de l’il·lustrador anglès Fernando Mayo. D’una precisió i rigor extrems, seva íntima i femenina visió de les òperes de Arthur Rackham, que el 1911 va dedicar unes el text en castellà sap respectar i recrear tots Wagner. El 1951 publicava Wagner vist per mi; La llista sobre biografies de Wagner és il·lustracions a El capvespre dels déus amb els matisos literaris que Wagner va emprar un recull de les seves impressions personals ingent. En espanyol, l’opció més divulgada és què cloïa la col·lecció dedicada a la Tetralogia per dotar de personalitat i profunditat els seus sobre els drames wagnerians –Capvespre la de l’alemany Martin Gregor-Dellin: Richard iniciada l’any anterior. Unes il·lustracions precio- personatges. La traducció ve acompanyada inclòs– que compartia amb els seus convi- Wagner. Su vida. Su obra. Su siglo. La ses i evocadores de l’imaginari wagnerià que d’una cronologia i un interesantíssim apèndix dats a les reunions setmanals que dedicava primera edició fou publicada el 1983 en dos avui dia es poden trobar fàcilment per internet de llocs, noms i topònims de la Tetralogia. al compositor alemany. El novembre de 1951, volums. L’edició revisada va veure la llum a les en el mercat anglosaxó. 92 pàg. 93

JOSEP PONS ROBERT CARSEN PATRICK KINMONTH DARKO PETROVICH MANFRED VOSS CONXITA GARCIA Direcció musical Concepció i direcció d’escena Concepció, escenografia i vestuari Escenògraf associat Il·luminació Direcció del Cor I. Cortadellas SanguinettiF. TraegerT.

És el director musical del Liceu. Nascut al Canadà. Ha dirigit Falstaff Estudià filologia i literatura anglesa Nascut a Ístria, estudià esceno- Inicià la seva carrera al Bremen Realitzà els estudis musicals al Nascut a Puig-Reig, es va formar (La Scala i Covent Garden); Don a Oxford. És escenògraf, figurinista, grafia a l’Acadèmia de Belles Arts Theater. Del 1976 al 2003 fou Conservatori Superior Municipal de a l’Escolania de Montserrat. Ha Giovanni, Les contes d’Hoffmann i director, pintor, escriptor, decorador de Venècia. Inicià la seva carrera director d’il.luminació del Festival Música de Barcelona, on va néixer, i estat director titular i artístic de l’Or- Lucia di Lammermoor (La Scala); i comissari d’exposicions. Ha disse- com a escenògraf i figurinista a de Bayreuth (Centennial Ring-Der s’especialitzà en cant, direcció coral questa y Coro Nacionales de España Rinaldo i L’incoronazione di Poppea nyat i comissariat “Valentino: Master Colònia i com a figurinista al Teatro Ring des Nibenlungen i Tristan und i direcció d’orquestra. Va ser direc- del 2003 al 2012 (actualment n’és (Glyndebourne); A Midsummer of Couture” (Londres, 2012). En Massimo Bellini de Catània i escenò- Isolde, entre altres títols). El 2003 va tora del Cor Jove de l’Orfeó Català director honorari) i de l’Orquesta Night’s Dream (ENO i La Scala); òpera ha treballat en mes de vint graf al Komedija Theatre de Zagreb. rebre el Premi Opus (Alemanya). Ha (1986-2003) i sots-directora de Ciudad de Granada del 1994 a Dialogues des Carmélites (La Scala, produccions als escenaris de més Posteriorment assumí la direcció de estat cap del Departament d’Il.lumi- l’Orfeó Català (1989-1995), treba- 2004. Fou fundador i director artístic Madrid, Holanda i Viena); Capriccio, prestigi (La Scala, La Fenice, Viena, la producció d’escenografies a la nació de la Staatsoper d’ llant el repertori coral i simfònic- de l’Orquestra de Cambra del Teatre Les Boréades, Rusalka, , Les Londres i Zuric, entre d’altres). Ha Deustche Oper am Rhein i el Ballet (1990-95). A Salzburg va dissenyar coral al costat d’eminents batutes. Lliure (1985-1997) i de la JONC contes d’Hoffmann, Lohengrin, col.laborat amb Robert Carsen am Rhein de Düsseldorf/. la il.luminació de King Arthur, Lucio També ha estat directora del Cor (1993-2001). El 1999 va rebre el , I Capuletti e I Montecchi i en Der Ring des Nibelungen, La Des del 2011 treballa com a disse- Silla, Mitridate i . Ha participat dels Amics de l’Òpera de Girona. Premio Nacional de Música. Col. Manon Lescaut (París); Der Rosenka- traviata, Semele, Die Zauberflöte, nyador independent (, La en Der Ring des Nibelungen (La Ha estat presidenta de la Federació labora habitualment amb les orques- valier (Salzburg); Ievgueni Onieguin i La petita guineu astuta, Kátja Kaba- Bohème, The merchant of Venice, Fenice), (Baye- de Corals Joves de Catalunya. Ha tres de París, Nacional de Dina- Mefistofele (Nova York); Iphigénie nová i Jenfa. Debutà com a director Die Entführung aus dem Serail,La rische Staatsoper, Deutsche Oper dirigit nombrosos concerts al Palau marca, Suisse Romande, Staatska- en Tauride (San Francisco, Covent d’escena el 2008 amb Madama petita guineu astuta, Matrimoni de Berlín i Copenhaguen), Salome de la Música Catalana, Auditorio pelle de Dresden, Gewandhaus de Garden i Madrid); Kátja Kaba- Butterfly a Colònia i hi tornà amb Die de Boston, La grande magia, Der (Torí, Madrid, Florència, Amsterdam, Nacional de Madrid, Alemanya, Leipzig, BBC de Londres, Nacional nová (La Scala i Madrid);Lucia di Gezeichneten de Franz Schreker Freischütz, Oleanna i A Midsummer Tòquio i Göteborg), Salome i Elektra Txèquia, Holanda i Noruega, entre de França, Deutsche Kammerphil- Lammermoor (Zuric i Munic); Mitri- (abril de 2013). Ha dirigit i disse- Night’s Dream). Ha col.laborat amb (Brussel.les), Wozzeck (Anvers), d’altres, havent fet diversos enregis- harmonie i filharmòniques de Radio date (Brussel.les i Viena); Orfeo ed nyat Samson et Dalila (Deutsche Patrick Kinmonth en Die Walküre, Macbeth (Viena), I masnadieri (Zuric) traments per a la ràdio i la televisió. France, Tòquio, Rotterdam i Esto- Euridice (Chicago); Pikovaya Dama Oper de Berlín i Ginebra) i Don Siegfried i Götterdämmerung (La i La Wally (St. Gallen). Debutà al Ha estat directora musical assistent colm. Ha gravat més d’una vintena (Zuric); L’amour des trois oranges Giovanni (Augsburg). Ha col.laborat Fenice), Die Gezeichneten i Madama Liceu amb Lohengrin (1999-2000 en diverses produccions liceistes i, a de títols per a Harmonia Mundi (Berlín) i JJR-Citoyen de Genève amb Anish Kapoor en el disseny Butterfly (Colònia), Samson et Dalila i 2005-06). En les darreres tempo- partir de l’any 2002, mestra assistent France i una desena per a DG. Va i Richard III (Ginebra). Debutà al de Pelléas et Mélisande (Brussel. (Berlín i Gènova) i Don Giovanni rades hi ha tornat amb Elektra de direcció del Cor del Gran Teatre debutar al Liceu el 1993, on hi ha Liceu amb Le nozze di Figaro (1999- les i Roma), dirigida per . i Rigoletto (Augsburg). Debutà al (2007-08), Salome (2008-09), Das del Liceu, havent treballat estre- dirigit molts títols, els més recents: 2000). Hi tornà amb A Midsummer’s Debutà al Liceu amb Elektra (2007- Liceu amb Das Rheingold (2012-13) Rheingold (2012-13), Die Walküre tament amb els mestres William Das Rheingold (2012-13), L’Atlàn- Night Dream (2004-05), Tannhäuser 08). Hi ha tornat amb Das Rheingold i hi tornà amb Die Walküre (2013-14) (2013-14) i Siegfried (2014-15). Spaulding, Peter Burian i José Luis tida, La ciutat invisible de Kitej i Die (2007-08), Das Rheingold (2012-13), (2012-13), Die Walküre (2013-14) i i Siegfried (2014-15). Basso. L’octubre de 2015 assoleix la Walküre (2013-14), Siegfried i Così Die Walküre (2013-14) i Siegfried Siegfried (2014-15). titularitat de la seva direcció. fan tutte (2014-15) i Benvenuto (2014-15). Cellini i El pessebre (2015-16). 94 pàg. 95

LANCE RYAN SAMUEL YOUN HANS-PETER KöNIG OSKAR HILLEBRANDT IRéNE THEORIN JACQUELYN WAGNER Tenor Siegfried Baix-baríton Gunther Baix Hagen Baríton Alberich Soprano Brünnhilde Soprano Gutrune i Tercera Norna C. Seelbach E. Nawrath M. Duprie

Nascut a Canadà, va estudiar amb Va estudiar cant a Seül, al Conser- Va estudiar a l’Acadèmia de Música Nascut a Schopfheim (Alemanya), Després de debutar a Copenhaguen Va estudiar a la Manhattan School Gianni Raimondi i Carlo Bergonzi vatori Giuseppe Verdi de Milà i a de Dortmund i amb Gladys Kuchta. es va formar a Colònia amb Josef amb Brünnhilde, ha cantat aquest rol of Music i a la Oakland University a Itàlia on va guanyar el concurs la Musikhochschule de Colònia. En acabar de formar-se a l’ Opera Metternich. Ha cantat a escenaris al Covent Garden, Pequín, Budapest, de Michigan, guanyant diversos AsLiCo de 2002. Va ser membre Premiat en diversos concursos Studio de Zuric, formà part de tan prestigiosos com, entre d’altres, Staatspoper de Berlín, concursos de cant com el Tenor del Badisches Staatstheater Karls- i després de debutar al Teatro diverses companyies alemanyes. La Scala, Hamburg, Òpera de Viena, de Dresden, Teatro alla Scala, Metro - Viñas de Barcelona (2007), el Renata ruhe, on debutà personatges clau Comunale de Treviso amb Mephisto Membre de la companyia estable Munic, Bayreuth, Berlín, Colònia, politan, Washington National Opera, Tebaldi i el Panasonic Voice Compe - pel seu futur esdevenir: Siegmund, cantà el rol de Jochanaan (Salome) de la Deutsche Oper am Rhein de Stuttgart, Düsseldorf, Mannheim, Bayerische Staatsoper, Òpera de tition de Nova York. Fou membre de Cavaradossi, Siegfried, , a Sevilla, Bari, Atenes, Mòdena, Düsseldorf, s’ha especialitzat en rols Essen, Budapest, Zuric, Ginebra, Colònia i Tòquio. En el repertori la companyia de la Deutsche Oper Calaf, Kaiser, Bacchus, Florestan, Piacenza y Amsterdam. El 2004 va wagnerians, com Gurnemanz, Hein- París, Toulouse, Roma, Venècia, d’aquesta soprano sueca tanmateix de Berlín. Allà debutà bona part del Lohengrin. Actua amb regularitat debutar al Festival de Bayreuth amb rich, Marke, Hermann, Fasolt, Fafner, Florència, Nàpols, Torí, Madrid, destaquen Turandot (Copenhaguen, seu repertori que comprèn òperes a prestigiosos escenaris (Deutsche Parsifal (dirigit per Pierre Boulez), Hunding, Hagen, Daland o Pogner. Santander, València, Lisboa, Oslo, Essen, Tòquio, Tel Aviv, Dresden, com Die Zauberflöte, Carmen, La Oper de Berlín, Bayerische Staats- tornant-hi amb Tannhäuser (Chris- El seu repertori inclou Sarastro (Die Londres, Glyndebourne, Ottawa, Londres, San Francisco, Munic, bohème, Hänsel und Gretel, Der oper, Frankfurt Oper, La Scala, tian Thielemann) i Lohengrin (Andris Zauberflöte), Osmin (Die Entführung Moscou, Buenos Aires, Wellington, Roma i Arena di Verona), Elisabetta Traumgörge, Roméo et Juliette, Le Festival de Bayreuth, Festival Nelsons). Altres títols del seu reper- aus dem Serail), Rocco (Fidelio), Seattle, Nova York i Tòquio, essent de Don Carlo, , Elisabeth de nozze di Figaro, Der Freischütz, de Pasqua de Salzburg, Òpera tori són , Kaspar (Der Freischütz), Boris dirigit per batutes com Claudio Tannhäuser i Santuzza (Copenha- Don Giovanni, Così fan tutte, Suor de Viena, Semperoper Dresden, Les contes de Hoffmann, Tristan Godunov, Padre Guardiano (La Abbado, Wolfgang Sawallisch, guen), Venus (Staatsoper de Viena), Angelica, , Die Fleder- Covent Garden, Metropolitan) und Isolde, Tiefland, Das Rhein- forza del destino), Gran Inquisidor i Giuseppe Sinopoli, , Elektra (Munic, Festival de Salzburg maus, Feuersnot, Eugen Onegin, oferint un ample repertori centrat, gold, Der Freischütz, Lulu, Elektra, Filippo II (Don Carlo), Fiesco (Simon Daniel Barenboim, Franz-Paul dirigida per , Estocolm Giovanna d’Arco, La clemenza di sobretot, en els grans rols heroics Carmen, Pagliacci, Tosca i Otello Boccanegra), Zaccaria (Nabucco), Decker, Rafael Frühbeck de Burgos, i Òpera de París sota la direcció de Tito, Die Zauberflöte i Arabella, títol de Wagner i Strauss: Siegfried de cantats a escenaris com el Capitole Orest (Elektra), Commendatore (Don Charles Mackerras i Christoph von Philippe Jordan) i Isolde (Brussel. que li ha proporcionat grans èxits Der Ring des Nibelungen (dirigit per de Toulouse, Hamburg, Florència, Giovanni) i Gremin (Eugen Onegin), Dohnányi. Entre els títols del seu les, Rotterdam, Festival de Bayreuth, (Amsterdam, Minnesota, Düsseldorf). Donald Runnicles, Kyrill Petrenko, Deutsche Oper de Berlín, Leipzig, La entre d’altres. Ha cantat a Berlín, repertori, centrat especialment en Staatsoper de Viena i Washington). També ha cantat a París, Frankfurt, Kent Nagano, , Scala, Covent Garden, París o Teatro Hamburg, Dresde, Munic, Estocolm, Wagner, cal esmentar Der fliegende Debutà al Liceu amb Tristan und Bonn, Estrasburg, Bari, Wiesbaden, , Zubin Real. És membre de la companyia de Madrid, Londres, Bordeus, Hèlsinki, Holländer, Lohengrin, Der Meister- Isolde en el Festival Bayreuth al Liceu Nova York, Viena, Colònia, Florència, Mehta, Marko Letonja), Apollo de l’Òpera de Colonia des de la tempo- Tòquio, Maggio Musicale Fiorentino, singer von Nürnberg, Parsifal, Tristan (2012-13) i va tornar amb Die Walküre Oslo, Bordeus, Tòquio, Toulon, Miami, Daphne, Bacchus, Tristan, Lohen- rada 1999-2000. Va debutar al Gran Bayreuth, Salzburg, Viena, Toulouse, und Isolde, Der Ring des Nibelungen, (2013-14) i Siegfried (2014-15). Basilea, Dresde, Ginebra i Marsella. grin, Siegmund. També té en reper- Teatre del Liceu amb Der fliegende París, La Scala i Metropolitan. Debutà Fidelio, Arabella, Aida, Oedipus Rex, Al Liceu va participar en el concert tori òpera francesa (Don José a Holländer (2012-13). al Liceu amb Parsifal (2 010 -11) . Carmen, Les contes d’Hoffmann, dels guanyadors del 46è Concurs l’Òpera de Viena i Colònia, Samson Tosca, , Macbeth, Tenor Viñas (2006-07) i en L’Ape a Colònia, dirigit per Simon Boccanegra, Nabucco, Otello i Musicale al Foyer (2008-09). Valery Gergiev a València i al Lulu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Teatre Marinsky), Britten (Grimes a Wiesbaden) o Verdi (Don Alvaro a Colònia, Otello a Frankfurt). Debutà al Liceu amb Der Freischütz (2010- 11) i Daphne (2010-11). Hi tornà amb Siegfried (2014-15). 96 pàg. 97

MICHAELA SCHUSTER CRISTINA FAUS PILAR VáZQUEZ ISABELLA GAUDí ANNA ALàS I JOVé MARINA PINCHUK Mezzosoprano Waltraute Mezzosoprano Primera Norna Mezzosoprano Segona Norna Soprano Woglinde Mezzosoprano Wellgunde Mezzosoprano Flosshilde M. Novak A. Hafenscher

Nascuda a Fürth (Baviera, Va néixer a Benissanó (València) Nascuda a Lleó, estudià als conser- Va néixer a Barcelona i estudià cant Nascuda a Terrassa, s’ha format a Va néixer a Mogilev (Bielorrússia) i Alemanya), va estudiar al Mozarteum i estudià amb Ana Luisa Chova, vatoris de Lleó i Madrid i Història a Espanya, Bèlgica (Flanders Opera l’ESMUC, la Hochschule für Musik estudià al Conservatori Estatal de de Salzburg (amb Helena Lazarska) perfeccionant-se amb, entre d’al- de la Música i Musicologia a la Studio) i Itàlia (Accademia Rossiniana Hanns Eisler Berlin, la Hochschule Sant Petersburg i a l’ Escola d’alt i a la Hochschule der Künste de tres, Elena Obraztsova, Montserrat Universidad Autónoma de Madrid. de Pesaro), perfeccionant-se amb für Musik Karlsruhe i l’Operastudio rendiment del Palau de Les Arts Berlín, perfeccionant-se amb Caballé, Miguel Zanetti i Wolfram Es titulà a l’Escuela Superior de Raquel Pierotti, Raúl Giménez, Fran- Staatstheater Nürnberg, perfeccio- de Valencia. S’ha perfeccionat amb Christa Ludwig, Aribert Reimann i Rieger. Guanyadora del Concurs Canto de Madrid sota la direcció de cesca Roig, Luciana Serra, Marie- nant-se amb classes magistrals Plácido Domingo, Ernesto Palacio, Julia Hamari. Va ser premiada en el Toti dal Monte de Treviso (2003), Ramón Regidor, José Luis Montoliú lla Devia, Jaume Aragall, Ana Luisa de Brigitte Fassbaender, Thomas Roger Vignoles, Husan Park i Ana 35è Concurs Tenor Viñas de Barce- ha actuat a escenaris com el Teatro i Miguel Zanetti. Ha participat Chova, Isabel Rey i Isabel Penagos. Hampson, Thomas Quasthoff i Luisa Chova. Ha estat premiada lona (1997). De 1999 a 2002 formà de la Zarzuela, Palau de Les Arts, en clases magistrals d’Ana Luisa Guardonada en diversos concursos Wolfram Rieger, entre d’altres. Ha en l’Anita Cerquetti International part de la companyia del Staats- Palau de la Música de Valencia, Chova, Wolfram Rieger i Brigitte de cant (primers premis al Ciudad guanyat diversos concursos, com Competition i finalista en el BBC theater de debutant-hi Colombia, Osaka, Tokio, Lisboa, Fassbaender. Ha cantat els rols de de Logroño i al Premià de Mar) el Concurs de Cant Massià (primer Opera Singers Competition de bona part del seu ampli repertori Oviedo, Palma de Mallorca, Festival Waltraute (Die Walküre) i Segona ha actuat a escenaris d’Espanya, premi), Concurs d’Òpera Barroca Cardiff. Fou membre de la compa- que inclou títols com Werther, Les Rossini de Pesaro i La Fenice diri- Norna (Götterdämmerung) al Palau Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica P.A. Cesti d’Innsbruck (segon premi) nyia del Teatre Mikhailovski, on contes d’Hoffmann, Cavalleria rusti- gida per batutes com , de Les Arts de València en la i Colòmbia (Palau de la Música i Liedkunst Hugo Wolf Akademie a debutà molts dels rols del seu reper- cana, Die Frau onhe Schatten, Tristan Roberto Abbado, Antoni Ros-Marbà, producció de La Fura dels Baus sota Catalana, L’Auditori, Teatro Olim- Stuttgart. Ha interpretat rols com tori: Olga, Lyubasha, Smeton, Polina, und Isolde, Lohengrin, Der Ring des Alberto Zedda o . Del la direcció de Zubin Mehta. També pico de Vicenza). Del seu repertori Rosina (Il barbiere di Siviglia), Rita Konchakovna, Carmen, Cherubino, Nibelungen, Parsifal, Wozzeck, La seu repertori cal esmentar títols com ha interpretat rols com l’hostalera de cal destacar títols com Il viaggio a (Rita), Elvira (Don Giovanni), Enfant Rosina. Ha cantat també al Teatro Gioconda, Aida, Adriana Lecouvreur, Ermione, Alcina, Falstaff, Il barbiere i Flora de La traviata Reims, Carmina Burana, La taber- (L’enfant et les sortilèges), Simpli- Comunale de Bolonya (Nabucco), Fierrabras, La forza del destino, di Siviglia, Le nozze di Figaro, Così ( de Madrid), Flosshilde nera del puerto, Die Zauberflöte, cius (Simplicius) i Diana (La Calisto) Accademia Rossiniana del Rossini Salome, Elektra, Erwartung i Don fan tutte, La Cenerentola, L’indovina, de Das Rheingold (Oviedo), Doña Cançó d’amor i de guerra, Marina, a escenaris com la Staats-oper de Opera Festival de Pesaro (Il viaggio Carlo. Des d’aleshores és convi- La chulapona, El último romántico, Francisca de Doña Francisquita Don Giovanni, Don Pasquale i La Berlín, el Landestheater Detmold, el a Reims dirigida per Alberto Zedda), dada regularment per escenaris La Clementina, Curro Vargas, Maror, (Toulouse) i Mary de Der fliegende cenerentola. Ha treballat amb direc- Karlsruher Konzerthaus o els festi- Tòquio, Yokohama, Palau de Les tan prestigiosos com la Semper- Los diamantes de la corona, La vida Holländer (Auditorio Nacional de tors com Alberto Zedda, Michael vals d’Innsbruck, Potsdam i Ludwigs- Arts Reina Sofía (Così fan tutte, I oper Dresden, Frankfurt, Stuttgart, breve i Eugen Onegin. Participà Música). En el terreny liderístic ha Boder i Antonino Fogliani. Debutà al burg. Debutà al Gran Teatre del Liceu due Foscari amb Plácido Domingo), Berlín, Munic, Viena, Amsterdam, en el 75è aniversari del Festival interpretat Das Lied von der Erde de Liceu amb Lulu (2 010 -11) . amb Diari d’un desaparegut (2007- Palma de Mallorca (Eugen Onegin) i La Monnaie, Baden-Baden, Colònia, de Tanglewood, amb la Boston a la XVIII Schuber- 08) i hi tornà amb Adriana Lecouvreur Oviedo (Die Walküre), treballant amb Oslo, Teatro Real, Hamburg, Covent Symphony Orchestra dirigida per tiada de Vilabertrán (Barcelona). Va (2011-12), La forza del destino (2012- directors com José Miguel Pérez Garden, Salzburg, París i Chicago. Rafael Frühbeck de Burgos. Al Liceu debutar al Liceu amb Die Walküre 13) i L’Atlàntida (2013-14). Sierra, Guillermo García Calvo, Va debutar al Liceu amb Tristan und va debutar la temporada 2003-04 (2013-14). Josep Pons, Omer Meir Wellber i Isolde (2009-10). amb Il mondo della luna. Hi tornà Michele Mariotti. Debuta al Gran amb La forza del destino (2012-13). Teatre del Liceu. 98 pàg. Biografies 99

Cor del Gran Teatre del Liceu

Sopranos I Contralts Barítons Actors Margarida Buendia Mariel Aguilar Xavier Comorera Pere Bohigas Olatz Gorrotxategi Hortènsia Larrabeiti Gabriel Diap Alfredo Crespo Carmen Jiménez Yordanka Leon Ramon Grau Òscar Edu Glòria López Pérez Ingrid Venter Joan Josep Ramos Albert Estengre Raquel Lucena Mª Josep Escorsa Miquel Rosales Fabio Ferrari Encarna Martínez Sandra Codina Lucas Groppo Ramon Giró Raquel Momblant Elizabeth Maldonado Alejandro Llamas Juan C. Gómez Eun Kyung Park Francesco Proietti Xavi Mañé Maria Such Alexis John Heath Òscar Mellado Tenors I Sebastià Colomer David Ortega Daniel M. Alfonso Eduard Moreno Valentín Pagliaricci Es consolidà als anys seixanta sota la direcció Sopranos II Josep Mª Bosch José M. Velasco Andrés H. Reyes de Riccardo Bottino. En començar la temporada Núria Cors José Luis Casanova Roberto Romero 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de la Mariel Fontes Sung Min Kang Carles Sánchez direcció amb Vittorio Sicuri. Posteriorment n’han Mª Dolors Llonch Xavier Martínez José Miguel Sanchís Baixos estat directors Andrés Máspero, William Spaulding, Mónica Luezas José Antº Medina Marc Velasco Miguel Ángel Currás José Luis Basso, Peter Burian i ara Conxita Garcia. Anna Oliva Joan Prados Gerard Vidal Dimitar Darlev Entre les seves actuacions cal mencionar la Segona Mª Àngels Padró Llorenç Valero Ignasi Gomar Simfonia i Schicksalslied de Mahler (Teatro Real) Elisabet Vilaplana Giorgo Elmo Ivo Mischev i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a més Helena Zaborowska Sergi Bellver Mariano Viñuales del Requiem i la Missa de la coronació de Mozart i Angèlica Prats Álvaro Chaves Antoni Duran la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor del Gran Ezequiel David Gerard Ferreras Teatre del Liceu ha actuat a les Arènes de Nîmes, Jordi Aymerich amb Il corsaro; ha interpretat Lucia di Lammermoor Juan Carlos Latre Mezzo-sopranos a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a París i Goyescas Néstor Pindado Teresa Casadellà i Noches en los jardines de España a La Fenice de Alberto J. Alcaraz Rosa Cristo Tenors II Venècia. Ha cantat sota la direcció dels mestres Darío F. Maya Isabel Mas Omar A. Jara Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Marta Polo Graham Lister Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Guisela Zannerini Josep Lluís Moreno Varviso, Maag i Neumann, entre d’altres Carles Prat Florenci Puig Emili Rosés Félix A. Merino Jorge A. Jasso Xavier Canela Facundo Muñoz Ezequiel Casamada Noulard Sulivan 100 pàg. Biografies 101

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Violí I Violoncel Fagot Tuba Kai Gleusteen Concertino Cristoforo Pestalozzi * M. José Rielo * José Miguel Bernabeu * Kostadin Bogdanoski C. Associat Clara Prouvreau Juan Pedro Fuentes Liviu Morna C. Associat Mathias Weinmann Ximo Sanchís Olga Aleshinsky * Sara Chordà Timpani Eva Pyrek * Esther Clara Braun Artur Sala * Birgit Euler Carme Comeche Trompa Renata Tanollari Rafael Sala Ionut Podgoreanu * Oleg Shport Juan Manuel Stacey Filipe Abreu Percussió Yana Tsanova Carles Chordà Jordi Mestres Oriol Algueró Enrique J. Martínez Miquel Àngel Martínez Contrabaix Fou la primera orquesta simfònica creada a l’ Estat Joan Espina Jorge Vilalta Salvador Soler Apostol Kosev * espanyol (1847). El primer director titular va ser Marià Biel Graells J. Fº Bertomeu * (tubeta) Frano Kakarigi * Obiols. En el decurs de la seva història ha estat dirigida Sergi Puente Marc Garcia (tubeta) Joaquín M. Arrabal per batutes convidades tan prestigioses com Albert Olelsandr Sora Amparo Ferrandis (tubeta) Arpa Jorge Villar Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Aleksandra Ivanovski Pawel Marcyniack (tubeta) Tiziana Tagliani Francesc Lozano Manuel de Falla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Bleuenn Lefriec Sebastian Forest Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, Nenad Jovic Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote Violí II Trompeta de Grignon, Joan Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Oksana Solovieva * Josep Anton Casado * David Alcaraz Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Georges Rodica Monica Harda Flauta Manuel Dávila Sebastian, , Igor Stravinsky, Hans Liu Jing Zhang Qiao * Swarowsky, Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Mercè Brotons Joan J. Renart Walter; i darrerament per Sylvain Cambreling, Rafael Andrea Ceruti Alexandra Miletic Trombó Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos, Riccardo Charles Courant Sandra Luisa Batista * Muti, Vaclav Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Piotr Jeczmyk Jordi Berbegal * Peter Schneider i Silvio Varviso. Els seus directors titu- Mijai Morna Alejandro Cantos lares han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand Alexandre Polonsky Oboè Luis Bellver de Billy, Sebastian Weigle i Michael Boder. Actualment Annick Puig César Altur * Juan Luis Bori * n’és Josep Pons. Sergi Claret Enric Pellicer Borja Mascaró Raúl Pérez Emili Pascual (CA) * Trompeta baixa Jaume Gavilan Viola Germán Clavijo * Clarinet Duccio Beluffi * Isaac Rodriguez * Fulgencio Sandoval Joan Calabuig Birgit Schmidt Dolors Payà Marie Vanier J Vicent Montesinos (Cl bx) Claire Bobij Bettina Brandkamp Vincent Fillatreau Franck Tollini Laura Erra 102 pàg.

Direcció: Joan Corbera Coordinació: Nora Farrés, Jordi Pujal Col·laboradors en aquest programa: Victoria Cirlot, Simon Estes, Jordi Fernández M., Javier Pérez Senz, Josep Pons, Aleix Pratdepàdua, Jaume Tribó Disseny: Maneko. Jofre Mañé Fotografies de la producció: Antoni Bofill, Klaus Lefebvre (Oper Köln) Fotografies dels espectacles al Liceu: Antoni Bofill, Català, Martí, Mateo, Antoni Ras Rigau Agraïments: Susanna Capdevila, Cercle del Liceu Impressió: Dilograf, S.L. Dipòsit legal: B4914-2016 Copyright 2016 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d’aquest programa i fotografies pròpies

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)