GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada d'òpera 1983/84 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU CENERALnl\T DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BARCELONA SOCI ETAT DEL CRAN TEATIIE DEL LICEU oo. 'i <D � .,. « en ò Z "iii Ol <D9 en 2: (")w Q) • criO a: O E� O �r:! � � U.,. .... 0. "- Q._(") ··N O cjj ..... Qg] «(") co(") � e-"_ ::;;N Z'" «N �� U. J: w.,. >-"- a:� O> en >-0> - Zoo Q(") (j)'" U� w(") !:: a:'" Ü)Ñ w'" a: �.0 :Jtri «m :� CC (';í� e-e- :;:: ."c """- � ELEKTRA Tragèdia lírica en 1 acte � Llibret van Hofrnannsthal � d'Ruga Música de Richard Strauss e � -S c -e "s � :::: � Diumenge, 4 de març de 1984, a les 17 h., funció núm. 38, torn T Dimecres, 7 de març de 1984, a les 21 h., funció núm. 39, torn A Dissabte, 10 de març de 1984, a les 21'30 h., funció núm. 40, torn C GRAN TEATRE DEL LICEU Barcelona • I ELEKTRA Klytamnestra: Martha Szirmay Elektra, filla de Klytamnestra: Ute Vinzing Chrysothemis, filia de Klytarnnestra: Sabine Hass Aegist: Horst Hiestermann Orest: Anthony Raffell El mentor d'Orest: Juan Thomas La confident: Rosa M.' Conesa Un patge: Anna Oliva Un servidor jove: Antoni Lluch Un servidor vell: Juan Thomas La zeladora: Gerda Boeck L'donzella: Nelly Boschkowa 2 .. donzella: Sharon Moore 3 .. donzella: Czeslawa Siania años su necesita 4 .. A los 40 Hiel donzella: Hiroko Shiraishi algo más que granaes promesas 5 .. donzella: Agnes Habereder Director d'orquestra: Charles Vanderzand Director d'escena: Karl Heinz Ull ell controlado las clínica-! Drobesch Este ei' momento importnntc pruebas han Sl! pan Director del cor: Romano Gandolfi �\I vida. lla guuado ell madurez y comprobado poder la de h sercuídud. se ha vuelto listed más estimular regeneración Director adjunt del col': Vittorio Sicuri exigente. r también su piel sc ha epidermis. ulli Violí concertino: Jaume Francesch vuelto más extgcute. Para que usted pueda prestar atención a las necesidede Por eso. ahora necesita una atención SURACTIF especial Decora TRAITEMENT ts: Constanci Anguera DE/OUR la Líne! till cuidado de su piel: especial ACT1Y¡;OAY específicas TREATMFNT Vestuari: dt Sastreria Peris Hnos. Suract.if presenta tres niveles tratamiento: cuidados hésteo­ su piel perderá su LI'I·.\ �lll\(,TII cuidado! elasticidad frescura. debido a la cuidados especiales )' �. ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR intensivos. usted obterer natural disminución de su result ado de más de 20 años de :\0 puede capacidad DEL GRAN TEATRE DEL LICEU en el desarrollo de la resultados. �i debe acepur para regenerarse. Es el momento de Iuvestigacíón mejores eficacia de un activo. único menos. peusar en la Línea Suractif de agente en cosmética: el retinol hidrosoluble. L'n tratamiento que no es Comentaris a càrrec dels Drs. Roger Alier Xosé Aviñoa i sino el Eminentes han Oriol gran prolllcsa. dermatólogos [ANCASTH{ Martorell, del Departament d'Art de la Universitat de Barcelona. CONTINGUT ARGUMENTAL I MUSICAL Escrita en un sol acte, Elektra s'articula en una sèrie d'escenes ininterrompudes que formen una narració d'una durada aproximada d'una hora i tres quarts, i que comença sense obertura ni introducció. ACTE úNIC: Les donzelles del palau de Micenes co­ menten el caràcter feréstec d'Electra, que arriba corsecada pel desig de venjar la mort del pare, Agamèmnon, mort en tor­ nar de Troia per la seva muller Clitemnes­ tra i l'amant d'aquesta, Egist. Electra vol que la seva germana Crisotemis l'a­ judi a matar la parella, però aquesta re­ fusa, espantada. Entra Clitemnestra, xa­ crosa i aterrida per un somni de mal averany: Electra fingeix voler-la ajudar però finalment l'amenaça amb una ven­ jança imminent. Arriba la nova que Ores­ tes, únic germà d'Electra i Crisotemis, és mort. Electra tracta que Crisotemis es decideixi a matar la malvada parella, però aquesta s'hi nega, plorosa i Elec­ tra es disposa a fer-ho sola. Mentre in­ tenta desenterrar un arma, arriba un jove: és Orestes, que abraça Electra i entra al palau, on mata la mare traïdora. Arriba ara Egist i Electra, amb sorne­ guera amabilitat, el fa entrar també al pa­ lau on és mort tot seguit per Orestes. Electra expressa amb la dansa una felí­ citat tan intensa que, finalment, cau mor­ ta d'alegria. L'orquestra obre l'òpera amb un motiu aspre i dur que duu la nova que la parella usurpadora del tron està va associat a Agamèmnon i al drama. Després de sentir preparant la reclusió d'Electra en una torre, però aques­ aquest tema, format per una breu figura musical, co­ ta es limita a riure-se'n i aconsella a Crisotemis que faci mença l'acció. Cinc donzelles del palau de Micenes, sota com ella i que esperi el moment de la venjança. Criso­ la vigilància d'un capatàs femení, treuen aigua d'un pou temis, planyívolament, explica que ella no vol viure d'o­ tot comentant l'estrany caràcter d'Electra, ferotge com di: que vol viure, tenir fills i cuidar-los (cal observar un gat mesquer Ci sentim, en l'orquestra, les urpades de les frases melodioses i d'altra banda agitades amb què la fera, tot just començada l'òpera). Només la cinquena Crisotemis defensa el seu dret a la maternitat). Està donzella expressa comprensió envers Electra, cosa que tipa d'esperar noves d'Orestes, que no arriben; ni tan provoca la irritació de les altres i de la capatàs: quan sols arriben noves d'un missatger, ni del missatger d'un surten d'escena totes es posen a pegar la donzella en missatger (la desolació de la música expressa aquesta qüestió, que es lamenta, mentre l'orquestra reflecteix espera eixorca). Crisotemis es posa a plorar, però Elec­ els cops que rep. tra no s'immuta. Se sent soroll al palau: hi ha movi­ Veiem ara entrar Electra, demacrada i totalment con­ ment de gent, i Electra es disposa a trobar-se amb la centrada en el seu drama familiar. Evoca el seu pare seva mare, mentre, en canvi, Crisotemis fuig per no pre­ Agamèmnon, i com fou assassinat en tornar de la guerra senciar la desagradable escena. de Troia per la seva muller, Clitemnestra, mare d'Elec­ Se senten sorolls confosos i espetecs com de fuetades tra, i per Egist, amant de Clitemnestra. Dirigint-se a fins que apareix Clitemnestra, seguida de la seva Con­ l'esperit del seu pare, li promet que arribarà un dia que fident i de l'esclava egípcia encarregada de dur-li la cua Orestes, el seu únic fill mascle, venjarà la seva mort, i del vestit. Clitemnestra increpa davant les seves es­ Electra ballarà a l'entorn de la seva tomba de felicitat. claves l'actitud d'Electra, que viu al palau i hi menja, Cal remarcar el vigor musical de les invocacions que fa però la desafia constantment. Electra respon amb una Electra del nom d'Agamèmnon, en entrar, primerament, frase ambigua: "Tu també ets una deessa: ets el mateix i sobretot, cap a la meitat del seu soliloqui, moment en que són els déus». Clitemnestra sospita que la frase ha què sentirem llunyanes reminiscències del poema sim­ estat dita amb maldat, però Electra s'apropa i sembla fònic Així parlà Zarathustra i, després, una captivadora tractar-la amb un to menys hostil de l'habitual i la seva frase melòdica seguida d'efectes wagnerians força cons­ mare decideix parlar-hi una estona, tot i que la Con­ picus. També cal remarcar el final triomfant de les dar­ fident li adverteix que Electra no diu allò que pensa. reres invocacions d'Electra, força vistoses i servides pel Aleshores Clitemnestra es regira contra la Confident i metall. la portadora de la cua, acusant-les d'haver-la fet creure Crisotemis entra i sentim novament el caràcter feréstec innombrables fantasies, i ordena que la deixin sola amb d'Electra breument reflectit en l'orquestra. Crisotemis Electra. Confessa aleshores a la seva filla que a les nits té mal­ sons i que no pot dormir, i demana que li doni un remei eficaç. Electra diu que quan mori la víctima que cal sacrificar per això, deixarà de somniar. Clitem­ nestra va preguntant detalls sobre la víctima que cal sacrificar fins que Electra li diu que és una dona casada; Cliternnestra, disposada a sacrificar qualsevol de les seves esclaves per obtenir el repòs pregunta qui ha de fer el sacrifici i Electra respon que és un home, però aleshores canvia aparentment de conversa per pregun­ tar si Clitemnestra deixaria que Orestes tornés al pa­ lau: aquesta fingeix indiferència, però Electra acaba anunciant-li que la víctima que farà passar els seus mal­ sons és ella mateixa, el dia que Orestes l'atrapi. Clitem­ nestra llença un crit d'horror i intenta fugir cap a la casa, però Electra l'aferra pel vestit i li canta una llarga descripció de la mort implacable a què serà sotmesa. Electra gaudeix davant el terror de Cliternnestra, però entra ara la Confident i diu quelcom a la seva mes­ tressa que l'omple de satisfacció: esclata en rialles i demana més llum en entrar al palau, deixant Electra confosa. con Clase De sobte se sent un crit, com de bèstia ferida: és Criso­ Viajar temis que surt esgarrifada amb la nova que tant havia plagut a Clitemnestra: Orestes ha mort. Electra es re­ fusa a creure-ho, de moment. Un jove servent surt del pa­ lau i demana cavalls a crits: ha d'anar a donar noves ur­ swissairC gents a l'amo del palau: un servent vell li prepara els cavalls. BARCELONA - P.O Gracia, 44 Tei.: 215 91 00 Mentrestant, Electra comença un diàleg amb Crisotemis per convèncer-la que ara no hi ha altre remei que fer elles la venjança contra Clitemnestra i Egist.