“Hay que cambiar el cwayt n twiza ktar ENTREVISTA Número 18 modelo de empresa por P. 4 i 5 Octubre 2009 uno más cooperativo” Premi “S’ha de canviar www.revistama.cat Itxessa a nbedder na- “The business model needs Paco Candel, el model mudaj n caraka to be replaced with one Una revista d’empresa per Premi ghar that is more cooperative” per a tothom, un de més « Il faut remplacer le Civisme 2008 cooperatiu” modèle d’entreprise Agafa’m!!i Premi actuel par un modèle plus GRATUÏT Arcadi Oliveres 53 coopératif » Laus 09 President de Justícia i Pau

Revista Mà per a conviure a Osona Revista Mano para convivir en Osona Ar’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in Osona Magazine Main vivre ensemble à Osona 手杂志 为了在欧松纳共同生活

ESPORTS P. 15 NOTICIES P. 19 RECURSOS Vic va acollir el D’ESTRANGERIA P. 10 El permís de treball L’Àfrica 1r Torneig Català ambientarà s’ha traspassat d’Equavolei el centre a Catalunya històric i La Calla

El Ayuntamiento de Vic organiza unas jornadas sobre África La acogida lingüísitca, un factor Lbaladiyya n Vic tegg ca n de inclusión y cohesión social. wussan xef Afrika asnuju n wawar netta d iojjen h’ajet teswiza ghar umsagar d umsaddar En Vic se celebró el primer campeonato de Vic hosts the first The Vic City Council Ecuavoley Ecuavolley organises a series of day Di Vic itwagg umh’izwar championships Language programmes, a factor in conferences on Africa amezwaru n Ecuavoley Célébration du premier promoting inclusion and social cohesion La Mairie de Vic championnat d’Équa- L’accueil linguistique, un facteur 1 organise des journées 4 volley à Vic 1 d’inclusion et de cohésion sociale consacrées à l’Afrique

REPORTATGE P. 6-7

El éxodo del pueblo republicano “Compañero,“Compañero, nono llore,llore, Anarzuf zi dcar n tigduda

The exodus of the republican ha llegado a su patria” people ha llegado a su patria” L’exode du peuple républicain L’èxode de republicans cap a Xile amb el vaixell Winnipeg

1 Revista Mà un espacio de convivencia a space of communal life 2 Un espai de convivència amchan iwamachar un espace de cohabitation un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 3

Web www.revistama.cat La pregunta Vídeo www.youtube.com/revistamatv d’aquest mes: Blog revistama.blogspot.com EDITORIAL

Els meus veïns aquest Amb les parelles mixtes Has tornat estiu s’han quedat aquí. els períodes vacacionals Idees clares i cor Normalment, el mes sempre s’aprofite per anar al teu país d’agost el barri es quedava a veure les famílies. calent. Nova edició per vacances? buit, i aquest estiu tots els Gemma Soler i embranzida de la nens jugaven al carrer. 53 anys. Vic Imma Camps Revista Mà 32 anys. Vic Aquest mes surt la nova edició de la Revista Mà del Aquest any no he pogut. Normalment els equato- Camp de Tarragona. La Viatjar fins a Argentina és rians no hi anem gaire Revista Mà, de la que teniu molt car, i només hi ha po- sovint, perquè és molt car a les mans el número 18 de gut anar la meva dona per per anar-hi només un mes Participa! l’edició d’Osona, va néixer el veure la seva família. L’any l’any. Intento acumular gener del 2008. De fet vam Propera pregunta repartir el primer número que ve potser hi podrem vacances més llargues i a Cesc Poch i Ros anar tots dos, però aquest veure si podem estalviar La grip A t’ha fet canviar un dissabte de mercat abans del Nadal del 2007. L’èxit ha any jo estic a l’atur i cal per l’any que ve, però és algun hàbit? molt difícil. superat les expectatives inicials. El Premi Paco estalviar. Envia la teva opinió a: Candel del 2008 de la Fundació Carulla i el de Jorge Carrasco Willy Soriano [email protected] Civisme als Mitjans Comunicació de la Generali- 42 anys. Torelló 28 anys. Vic tat del mateix any, i el Premi Laus de disseny del 2009 en són, crec, sols el màxim exponent. Sortosament, Nador està Aquest estiu he trobat Des del primer moment l’embranzida i èxit de bastant a prop, i per a no- ofertes més econòmiques Fa cinc anys que sóc a Vic i la Revista Mà requeia en la força, encert i neces- saltres és molt important per anar a Itàlia. He pogut encara no he pogut tornar sitat del seu projecte, comunicatiu i de convi- anar a veure la nostra fa- passar quinze dies amb la a Ghana. La meva situació vència. Tenir clar, ideològicament, què volíem. mília cada estiu. A Nador meva família, que ara feia legal i econòmica no m’ho El model lingüístic innovador, en català i amb sempre hi trobem també un temps que no hi anava. resums a cinc idiomes, i una revista pensada i permet. És dur passar tant feta per a tothom, però sobretot per a, i des de, gent de la nostra comarca. Giuseppe Bordignon temps sense veure els teus. 46 anys. Manlleu les persones nouvingudes. Tot i així, aquest any no hi Samuel Adbah Sempre hem dit que hi haurà un dia que la Revista ha hagut problemes per 31 anys. Vic Mà no serà necessària. Caldrà estar atents que no trobar bitllets per ferry. Cada any anem de vacan- ens agafi despistats i egòlatres. Malauradament Abdelkader Jaddi ces a Portugal, perquè el però, avui, el repte de la convivència i el projecte 39 anys. Roda de Ter meu marit és portuguès. comú a la nostra societat està plenament obert. És per això que a l’hora de créixer, a més de ce- lebrar-ho, cal fer-ho amb idees clares: les de sem- LA PRÓXIMA ASEQSI ID NEXT LA pre, cal superar el model “multiculticultural” de PREGUNTA: GHAYASSEN: QUESTION: PROCHAINE g la societat mosaic, no caure en el paternalisme ¿La gripe A Dam3un n A Has swine QUESTION : eurocentrista d’afirmar sols les diferències des te ha hecho ma yejji-cek flu made you La grippe A de l’exotisme, tenir clar que la diferència per cambiar al- at bedred change your vous a-t-elle si sola pot ser jerarquitzadora, que la categoria gun hábito? izerfan n habits? fait changer d’”immigrant” no és permanent i pot ser, és!, tudart nnec certaines de vos estigmatitzadora i sobretot que la catalanitat habitudes ? popular i social és un model propi d’acollida i cohesió social i comunitària, en una obertura LES MENTIDES DEL RACISME: permanent de la identitat catalana. LAS MENTIRAS A més, la Revista Mà, ha de fer una reafirmació DEL RACISMO del caràcter local i comarcal de les seves edicions. “Los inmigrantes Ben arrelades en el seu entorn econòmic i social. “Els immigrants col·lapsen no contribuyen a la El projecte avança. La convivència també. Amb Seguridad Social” les idees clares, i això sí, el cor calent. els serveis públics” IKHARRIQAN N’R`UNSORIA EDITORIAL Ine3raq war car- Este mes la Revista Mà Un dels mites que s’acostumen a dir sobre els i les immigrants és que cen ca did daman publica la edición Camp les urgències estan col·lapsades per la seva culpa. Si bé és cert que els lijtima3i de Tarragona AR’MATBA`A serveis públics estan col·lapsats, no es deu pas, a la immigració. Des Deg ayur-a taneghmist n de fa temps existeix una manca d’inversió en els serveis públics. ufus ad tefsar lmatba3a n THE LIES iyyar n Tarraguna Cal deixar clar que els immigrants han fet una contribució neta OF RACISM a l’Estat de benestar en els darrers anys, ja que reben propor- “Immigrants don’t pay Social Security” cionalment menys en prestacions que el que donen en contribu- LAS MENSONGES cions a la Seguretat Social. Concretament, malgrat representar DU RACISME « Les immigrants ne EDITORIAL el 8,8% de la població, perceben tan sols el 6,6% de la despesa en contribuent pas à la This month Revista Mà educació i el 4,6% en sanitat. Sécurité Sociale » brings out the ‘Camp de Tar- ragona’ edition Es calcula que l’any passat la contribució neta dels trebal- EDITORIAL ladors immigrants a les arques de l’Estat va ser de 5.000 milions Ce mois-ci, la Revista Mà * r publie l’édition Camp de d’euros, prou per pagar un milió de pensions. Tarragona Revista Mà un espacio de convivencia a space of communal life 4 Un espai de convivència amchan iwamachar un espace de cohabitation Entrevista

Entrevista g ENTREVISTA A FONDO “Hay que cambiar el modelo de empresa por uno más “S’ha de canviar el cooperativo” AMSAQAR GHAR RAJJAXT Itxessa a nbedder namudaj n caraka ghar cwayt n model d’empresa cap a twiza ktar un de més cooperatiu” IN-DEPTH INTERVIEW “The business model needs Arcadi Oliveres, to be replaced with one that Arcadi Oliveres, Professor d’Economia de is more cooperative” la Universitat Autònoma LA GRANDE INTERVIEW Professor d’Economia de la de Barcelona i president de « Il faut remplacer le modèle Justícia i Pau d’entreprise actuel par un UAB i president de Justícia Doctor en Ciències modèle plus coopératif » i Pau Econòmiques, Arcadi Oliveres és professor Per què el capitalisme és crisi? titular del Departa- El capitalisme pretén aconse- ment d’Economia guir una idea bàsica, per a mi equivocada, que és la plusvàlua, Aplicada de la UAB, a transforma l’economia amb un més de ser el president objectiu de benefici. En canvi, jo penso que l’economia, com em de Justícia i Pau, una van explicar el primer dia que de les ONG més anti- vaig posar els peus a la facultat, és aquella ciència que estudia gues de Catalunya, que la bona administració dels re- ja ha celebrat el seu cursos escassos que ens dóna la naturalesa per transformar-los 40è aniversari. Aquest degudament per obtenir béns mes ens ha rebut a la i serveis que puguin satisfer necessitats humanes. Crec que seu de l’organització, a és una bona definició, però Barcelona, per parlar el capitalisme no es mou en aquests paràmetres. Es mou en de la crisi que pateix el el paràmetre de l’acumulació, capitalisme. del creixement desmesurat... De la pràctica del benefici. Sara Blázquez Barcelona És el culpable de l’actual crisi? És el culpable de moltes crisis. g Aquesta és una de les més Entrevista a Arcadi Oliv- radicals, però si mirem enrere eres, profesor de Economía veurem que no és cap situació de la UAB i presidente de extraordinària. Com hem dit, el Justícia i Pau capitalisme pretén el benefici, Amsawar akid Arcadi Oli- el benefici va pujant fins que els veres , Aselmad n tadsa n mercats queden saturats, la gent UAB , d amghar n tageddut deixa de comprar, aleshores els d wafra beneficis comencen a disminuir, aquells que havien invertit en aquest benefici es retiren, en el moment que es retiren comen- cen a generar menys llocs de treball, per tant la compra es deixa de fer, i a partir d’aquí, cau. Això és cíclic.

Suposo que canviar-lo per un altre sistema alternatiu Interview with Arcadi Oliv- és complicat... eres, lecturer in economics Jo diria que és necessari. És at the UAB and president complicat perquè el capitalisme of Justice and Peace està molt ben arrelat, però és ne- Entrevue d’Arcadi Oliveres, cessari, fins i tot jo diria que és L professeur d’Économie à urgent, si no volem que la gent Sara Blázquez F: Sara l’UAB et président de Justí- en continuï patint les conse- cia i Pau qüències. Potser no serà senzill un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 5 Entrevista

fer-ho. De vegades se’ns pregun- que les coses poden canviar-se, ta si tenim un sistema econòmic i intentar que la gent no estigui “S’ha de alternatiu preparat, i no el Què persegueixen des de Justícia i Pau? absolutament imbecil•litzada tenim, per descomptat, però jo pels mitjans de comunicació. reduir la penso que mai l’hem tingut al Si no canviem aquesta manera llarg de la història. És com el Probablement perseguim massa coses. Hi de veure les coses no farem res. jornada capitalisme, abans què hi havia? ha molts departaments i afortunadament A mes, ja s’estan creant grups El feudalisme. I quan es tenia el de resistència, associacions de de treball, sistema feudal es preveia que es hi ha molts voluntaris, i pràcticament tot barri, mercats d’intercanvi... I el tindria un sistema capitalista? el que és humà ens interessa. Hi ha departa- que encara no s’ha fet i s’hauria consumir No! Són transformacions que es ments que tracten qüestions relacionades d’haver fet és que un milió de van anar produint de mica en persones surtin al carrer per menys i mica. Ara no tenim cap sistema, amb les presons, els sense sostre, la immi- queixar-se que ja estan fins al però amb algunes transforma- gració, l’armament i el comerç d’armes, el barret d’aquesta ximpleria. anar cap al cions que s’han de fer, transfor- 0,7% i el deute extern, els drets humans, Cadascú ha de posar un gra de macions en les finances, trans- sorra amb les coses del dia a dia. decreix- formacions en les cooperatives, altres estudien països o continents com pot ens poden arribar a produir un ser el cas africà, i altres es dediquen a par- La majoria de gent pensa ement. nou sistema. Jo no estic gaire lar del consum que tampoc canviarà el desanimat pel fet que no hi hagi món canviant la seva man- També s’ha un sistema alternatiu. responsable... I cadascú era de fer. Hi està d’acord? té les seves prioritats. No, al contrari, moltes petites de canviar Potser ara que el capitalis- Anem posant coses canvien el món. Vaig tenir me està tocat és el moment ocasió d’anar a reunions de paci- la fórmula d’impulsar aquest canvi algunes prioritats fisme europeu, i en una d’elles, És un moment molt adequat, i globals, però toquem que es va celebrar l’any 1991 a d’empresa ara hem d’empènyer. No només moltes tecles. Londres, va venir una noia de per sortir de la crisi i perquè els Washington que pertanyia a una i anar cap a que no tenen feina en tinguin, petita organització, en la qual sinó que hem d’empènyer tots eren soldats veterans de la un món perquè aquest sistema és injust i guerra del Vietnam menys ella, és incorrecte, i ara que s’ha vist els quals es penedien d’haver cooperatiu” que ho és, és el moment de fer- g col•locat mines antipersones ho. Aquest passat gener, quan i s’havien proposat que no se’n “Prácticamente todo “Practically everything la crisi no era tan punyent com posessin més. Havien començat la fórmula d’empresa amb què lo que es humano nos that is human interests ara, al Fòrum Social Mundial, una campanya i volia que la es treballa. Ha d’anar cap a un interesa” me” tothom coincidia que el que féssim conjuntament. Al cap món cooperatiu, perquè en el Di tidet marra min « Presque tout ce qui est calia era treballar perquè aquest d’uns mesos, cada un d’aquells món cooperatiu es perd aquella yeqnen ghar tafagant humain nous intéresse » sistema caigui d’una vegada. països començava una campa- idea de la plusvàlua, perquè el war ithimmi nya contra les mines antiperso- treballador és alhora capital i I què s’hauria de fer perquè nes, i la van fer cada vegada més treballador, per tant difícilment això passés? forta, fins que els governs de es pot explotar ell mateix. I el És vergonyós el que ha fet el més petita i el que fan són petits S’haurien de fer moltes coses, al- Canadà i Bèlgica ho van agafar tercer canvi, que desgraciada- govern: pujar els impostos in- pegats. En el cas espanyol, s’ha gunes de caràcter estrictament com a tema governamental, ment el veig bastant llunyà, és directes que paguen les classes vist afectat per la crisi immobili- econòmic i polític, i d’altres de perquè sinó no es pot discutir a que els sindicats s’organitzin desafavorides, un govern que, a ària. Quan el totxo va començar caràcter més aviat mental res- les Nacions Unides. L’any 1998 en l’àmbit mundial. Com pot més, té el desvergonyiment de a fallar ens hem trobat enormes pecte els valors. Aquest sistema s’aprovava a Otawa un decàleg plantar cara a una empresa dir-se “socialista”. dificultats. econòmic no el canviarem men- internacional que prohibia les multinacional un sindicat de tre els valors de la gent siguin mines antipersones. Érem 40 dimensió estatal? Quines noves situacions La globalització fa que la la competitivitat, l’acumulació, persones l’any 1991 i l’any 1998 socials creu que han apar- diferència entre nord i sud el cotxe nou, la torreta... S’ha teníem un tractat mundial que egut amb aquesta nova encara sigui més gran. de fer veure a la gent que es pot ho prohibia. situació? Què creu que passarà amb ser enormement feliç i es pot Hauríem de parlar de situacions moltes persones que un dia viure perfectament sense tenir I des del punt de vista del socials en el món ric, en els van venir i ara es veuen l’últim model del cotxe, sense treball què cal fer? països del Nord, perquè en el obligades a retornar? necessitat de marxar al Japó a S’ha de repartir el treball entre món pobre, de canvis no n’hi Jo crec que la gran majoria es fer un viatge turístic... Tot això tots, és a dir, reduir la jornada ha hagut. Jo diria que anar a quedaran. Hi ha una quantitat és una educació en valors molt laboral. Quan va començar la l’Àfrica fa dos anys o ara, és enorme d’immigrants que s’han important que encara s’ha de Revolució Industrial els treballa- exactament el mateix. Sí que posat a treballar en sectors en fer. Alguns ja l’han fet, i cada ve- dors feien jornades astronòmi- hi ha hagut algunes repercussi- els quals gent d’aquí no vol g gada hi ha més petites respostes ques, van començar a existir els “Hay que reducir la jor- ons, perquè podria ser que un treballar: tenir cura d’ancians, minoritàries individuals. Però sindicats, es va reduir la jornada nada laboral y cambiar senyor del Senegal que estigués fer feines brutes, nocturnes i també s’han de produir trans- laboral, i ara, oficialment, dura el modelo de empresa” treballant aquí i que enviava pesades. Tinc la impressió que formacions en tots els àmbits 8 hores. I qui som nosaltres per Itxessa ad neqsent els diners a casa seva, ara ja s’ho passaran malament, sense de la vida econòmica, que són aturar la història? Ara podria tisa’atin n rxedmet , d me l’hagin expulsat d’aquí, i cap dubte, que viuran d’una tres: en l’àmbit de l’empresa, en passar a durar 7 o 6 hores, i nnamudaj n carakat no pugui enviar-ne més, per manera molt precària, però que l’àmbit del mercat, i en l’àmbit el treball que sobra es podria tant aquest família del Senegal majoritàriament es quedaran, i de la intervenció de l’Estat. Hem donar a aquells que avui no en sí que es veurà afectada per és bo i legítim que es quedin. de canviar el model d’empresa tenen. Molts pensaran que si tre- aquesta situació. Però aquí s’han cap a les empreses cooperati- ballem menys, també cobrarem “The working day needs produït situacions derivades de Què creu que hauria de fer ves, hem de canviar el mercat, menys, i si cobrem menys, hau- to be shortened and the la manca d’una feina constant la gent davant la crisi? perquè es diu que és un mercat rem de consumir menys, però és business model changed” i més o menys ben remunerada Primer prendre consciència de de lliure competència, i no ho el que diem, hem d’anar cap al « Il faut réduire la i el que se’n desprèn, perquè si la gravetat de la situació, tenir és, està ple de monopolis i coses decreixement, cap a la disminu- journée de travail et no tens feina has de pensar en la en compte que hi ha gent que per l’estil, i finalment hem de ció del consum, i estarem en el changer le modèle protecció social, que cada dia és s’ho està passant malament, canviar la intervenció de l’Estat. bon camí. També s’ha de canviar d’entreprise » Revista Mà un espacio de convivencia a space of communal life 6 Un espai de convivència amchan iwamachar un espace de cohabitation Reportatge

El tema del mes “Compañero, no llore, ha llegado a su patria” Arxiu de l’Agrupació Winnipeg de Xile Arxiu de l’Agrupació Winnipeg F:

Tot va començar quan va acabar a treballar en el projecte més im- L’any 1939 va ser espanyola o de les potències feixis- g la Guerra Civil espanyola (1936- portant de la seva vida: traslladar, tes) però ple d’il·lusió i esperança. Neruda trabaja incansa- 1939). Es va produir un èxode cap a Xile, a tants refugiats com un any de penúries i Finalment, la nit del 2 de setembre blemente en una carrera republicà quantificat en unes pogués. Des de França va treballar de guerres; la Guer- van arribar al port de Valparaiso, contra el reloj i la muerte. 500.000 persones (entre civils incansablement en una cursa on desembarcaren el matí del 3 de i militars). França, que els va contra el rellotge i contra la mort. ra Civil espanyola setembre. Començava una nova rebre amb malfiança i desgrat, Van aconseguir els diners i el acabava i la Segona vida plena d’il·lusions i ganes de els va internar en condicions Winnipeg, un vell vaixell de viure. Eren els rojos derrotats per Neruda ixeddem mebra infrahumanes en camps de con- càrrega (propietat del Partit Guerra mundial co- les armes que arribaven a una rweh’rawn di ijjen tarezzut centració, sense saber (o sense Comunista) que es va haver de mençava. Tot i això, nova terra, on van ser rebuts i xef tsa3et d raxart voler) ben bé què fer-ne. Aquests condicionar amb lliteres i banys acollits solidàriament. Neruda worked tirelessly refugiats van poder subsistir a les bodegues. Aquest gran també va ser un any Els refugiats van integrar-se total- in a race against time, and gràcies a l’ajuda de diferents projecte va rebre suport i també recordat per una ment en la societat xilena i, alguns death organismes, com la Creu Roja, atacs. Des de la mateixa Ambai- d’ells, van contribuir molt posi- Neruda travaille sans el SERE (el Servicio de evacua- xada xilena a França es van posar gesta inenarrable tivament en la història d’aquest relâche dans une course ción de refugiados españoles), pals a les rodes a la tasca que feia de gran solidaritat. país. Per citar uns exemples, tenim contre la montre et contre persones anònimes i personatges Neruda, l’oposició al govern xilè a: Leopoldo Castedo, historiador; la mort. universals que van fer el que van atiava el foc de la incomprensió i Una democràcia: la Joaquín Almendros, editor; Roser poder per ajudar (per exemple, el rebuig cap als immigrants es- República Espanyola, Bru i José Balmés, pintors, i els Pau Casals). Entre tots ells panyols, el govern francès germans Pey, enginyers. van intentar donar no col·laborava i la un home: Neruda, un Hem tingut l’oportunitat de sortida a tant ter- desastrosa situa- vaixell: el Winnipeg, parlar amb una de les passatge- rible situació. ció econòmica res del Winnipeg i ella ens ho D’aquests i sobretot un poble: el republi- explica en primera persona. personatges política cà espanyol en èxode La Senyora Margarita Sancho te- universals, (imminent nia 10 anys quan va embarcar en elevats a la inici de i un país: Xile. Tots el vaixell. Una criatura que poc en categoria la Segona ells van escriure una sabia de política. “Prou feina tenia de mites, Guerra jo cuidant del meu germà d’un any”. avui en Mundial) de les pàgines més Per edat, ni ella (massa gran) ni destaquem ho difi- brillants de la histò- el seu germà (massa petit) no van un, el citat cultava tot poder entrar a la guarderia del Pablo Neru- encara més. ria de la humanitat. vaixell. Per tant, jugaven on podi- da; Neruda La disjuntiva Un episodi trista- en. Això sí, ella sempre a l’aguait i “la més noble en què vivien els del que feia el seu germà. missió que ha exercit a refugiats era viure ment oblidat a la Com hi va fer cap, al vaixell? la seva vida”: el Winnipeg. o morir. I, senzillament, vella, democràtica i Margarita és filla de Nicasio Cal esmentar que la seva tasca volien viure. Sancho, Magistrat del Tribunal no hagués estat possible sense La matinada del 4 d’agost va avançada Europa. suprem de la República, al final la col·laboració de tot un equip començar, al port francès de de la Guerra Civil. Era destacat Jordi Gené Tarragona humà i d’organitzacions afins. Trompeloup-Pauillac, un viatge socialista que va estar sempre Neruda, sensible a la situació que ple d’incerteses i de pors (es patia al costat dels obrers, comen- vivien els refugiats, va començar pels possibles atacs de l’armada çant com a assessor jurídic dels un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 7 Reportatge

empleats de farmàcia. Durant camarots ocupats per 3 famílies ció sobre Xile, cançons del Cor Ministre de Sanitat del Govern realitzar un treball de recerca la seva època d’estudi havia o 1 de les lliteres disposades en 4 basc i català, fundats al vaixell, xilè, un jove Salvador Allende. i investigació, entrevistant a treballat en aquest ram. Aquesta alçades) i una altra targeta amb i la lectura diària d’obres de Van passar una revisió mèdica i persones implicades, recuperant experiència li va ser útil quan el torn de menjador i l’hora. Als Neruda. El pare de Margarita era van ser vacunats. Corria el rumor documents de l’època. menys s’ho esperava. nens, els van donar un petit kit una de les poques persones que que arribaven amb tot tipus de Ferrer destaca que el que més Durant la Guerra, van marxar de d’higiene i roba. tenia en el seu poder un exem- malalties. I estaven molt sans. recorden els refugiats és la vista Madrid (no va fugir) cap a l’Aragó, La vida al vaixell es va organitzar plar d’un llibre inèdit de Neruda: Margarita recorda, vivament i nocturna del port de Valparaiso, destí professional del seu pare (jut- ben aviat (per torns, per hores, España en el corazón. D’ell va ser la emocionadament, la primera vega- la nit abans de desembarcar. ge). D’aquí va passar a Barcelona habitacles per homes i per dones). iniciativa de radiar-lo i va facili- da que va veure la bandera xilena El llibre el va autoeditar per (Magistrat del Suprem) i davant El SERE va demanar l’ajuda dels tar-ne l’exemplar. També va fer-se al sortir del port. I destaca la rebu- voluntat pròpia i per poder ser l’avenç de les tropes feixistes va passatgers per poder donar sor- la lectura de 20 poemas de amor y da tan emocionant i tan diferent lliure a l’hora de decidir què passar la frontera francesa, cap a tida a tots els serveis que neces- una canción desesperada. de la que van tenir a França. feia i com. Tanmateix, tant Barcarès. Posteriorment, van anar sitaven els refugiats i tripulants Una de les preguntes que li han Si l’arribada a Valparaiso va ser l’ambaixada espanyola com el a Bordeus, on el partit socialista (el vaixell és de càrrega, no de fet habitualment a Margarita impressionant, la de Santiago de Partit Comunista es van oferir a estava molt ben organitzat. passatgers). Una guarderia, una és què va pensar quan estaven Xile encara ho va ser més. Mar- finançar-ne l’edició. Es van instal·lar a Pessac, població infermeria, un servei radiofònic, aturats al Canal de Panamà. Ella garita, ens explica que recorda Actualment, els viatgers i els de la qual era alcalde un antic etc. En el cas de la família Sancho, respon sempre el mateix: “Tenia com el seu pare es va treure les seus descendents (juntament amic del pare. Allí s’hi van estar el seu germà gran, en Julián, es va 10 anys, què en sabia jo de Panamà! ulleres per fregar-se els ulls i un amb amics) estan vinculats a fins que la policia els va entregar oferir voluntari per treballar de Prou feina tenia amb el meu germà xilè li va dir: “Compañero, no llore. l’Agrupació Winnipeg, de la qual l’ordre d’embarcar cap a Xile. cambrer, el seu pare va realitzar petit.” Però, en canvi, el que si Ha llegado a su patria.” Ferrer n’és el director i fundador El SERE els hi va facilitar papers i tasques d’infermeria. Margarita recorda és l’aturada a l’illa de A Xile, cadascú va fer el que va (http://winnipegchile.blogspot. diners per poder arribar al port. tenia cura del seu germà petit. Guadalupe (al Carib). “Quins plà- poder (tenien sis mesos de pensió com/). Aquesta associació, que Un cop allí, aquest organisme A través de la ràdio del vaixell es tans!” recorda i “quina calor!”. mentre no trobessin feina). El pare actualment té 150 membres, va facilitava a cada passatger (o fa- va improvisar una programació Arribats a Valparaiso, van ser de la Margarita va treballar de co- veure la llum en el 50è aniversari mília) una targeta on s’indicava radiofònica, la qual contemplava solidàriament rebuts per una mercial de ferreteria. En les seves dels fets. A part de realitzar tro- el lloc que els hi tocava (1 dels 30 l’emissió d’un noticiari, informa- gran multitud de xilens i pel hores lliures treballava voluntària- bades i actes, també s’interessa ment a Laboratorios Chile i allí va per la sort dels refugiats republi- conèixer Salvador Allende. cans, facilitant diners a aquells El marit de Margarita (més gran que tenen problemes. que ella), també va arribar a Xile El record a Xile és viu, i els xilens amb el Winnipeg però no es van són conscients de la importància conèixer fins a uns anys més tard. d’aquesta gesta. Aquest orgull, Ell va ser Secretari general de les per la feina ben feta, acaba te- joventuts socialistes del seu poble, nint un sentiment agredolç quan Arjona, i capità de l’exèrcit. comparen com van rebre ells als Van estar 38 anys a Xile. Ella mai republicans i com són rebuts, va pensar en tornar, però el seu ara, els xilens a Espanya. marit va decidir exiliar-se altra A casa nostra podem veure l’ex- vegada a Espanya un cop va tri- posició L’Odissea del Winnipeg omfar el cop d’Estat de Pinochet. (mostra organitzada per l’Associ- Ells, com altres, van patir un ació Allende de Tarragona, http:// doble exili com a conseqüència allendeentarragona.blogspot. de dos alçaments feixistes. Dues com/) que fa una aproximació a alteracions de la història que van la gesta i l’acosta a la societat. repercutir negativament en la Aquesta exposició s’ha pogut vida de milions de persones i en la visitar en el Museu del Port de història de dos Estats democràtics. Tarragona. A Valls es podrà veure Winnipeg no és, només, el nom entre el 16 i el 30 d’octubre i du- d’un vaixell. Des de 1939 s’ha rant el mes de novembre a Salou. convertit en sinònim de solidari- L’espai és a la seu de l’Antena de tat, d’esperança, de llibertat, de coneixement de la URV. vida, d’il·lusió. A Xile, s’han escrit diversos llibres sobre aquest episodi. Un d’ells, Los Españoles Del Winnipeg. El Barco De La Esperanza, de Jaime Lo que más recuerdan los Ferrer Mir. refugiados es la vista de L’autor és fill d’un refugiat repu- Valparaiso la noche antes de blicà que va arribar a Xile en el desembarcar Winnipeg. La seva mare, també Min xef 3aqren attas rx- catalana, va arribar més tard. ezrat n Valparaiso n tmeddit Sense perdre les arrels familiars, qibar i tmurt van integrar-se plenament a Xile. La seva llarga trajectòria profes- sional està lligada a l’ensenya- ment de la llengua castellana i a l’edició de nombroses i diverses publicacions i a la investigació. What the refugees remem- Actualment és acadèmic de la ber most clearly is the sight Universidad de las Américas de of Valparaiso the night be- Santiago de Xile. fore they disembarked Amb aquest llibre, editat en el Le souvenir le plus mar- 50è aniversari de l’efemèride, quant pour les réfugiés a l’autor rememora els fets i été la vue de Valparaiso recupera la història de la seva la nuit ayant précédé leur família. Durant tres anys va débarquement. Revista Mà un espacio de convivencia a space of communal life 8 Un espai de convivència amchan iwamachar un espace de cohabitation Opinió

Opinió Opinió

‘Directiva del Al bar de la cantonada, cada juga millor que ell o que Youssou Racista no; diumenge s’apleguen uns quants N’Dour afina molt més. Sense retorn’, camí culés per veure el partit del Barça. dubte, arrossega una rèmora que incoherent Passen la tarda fent broma, xerrant el converteix en un irrespectuós. de l’Europa i bevent la cervesa que els serveix Com milions de ciutadans, al David Aliaga Yaman, el cambrer. Els resulta seu imaginari vincula la paraula feixista simpàtic i sovint li deixen propines negre amb connotacions despecti- generoses. A més, un d’ells duu ves. Es l’herència odiosa que ens Just abans d’aparcar invariablement una samarreta han legat generacions passades. el cotxe, venint de Revisemos el lenguaje para blaugrana amb el dorsal 14 i el nom De qualsevol manera, no és excu- dinar del Serrallo de hacer una sociedad más d’Henry serigrafiats. No se m’acudi- sable acceptar-la. Tampoc racista, disseny però de preus respectuosa. ria que poguessin ser racistes. però sí reprovable i incoherent. encara semipopulars Aneg ijjen rxezrat tefsus Amb tot, el mateix noi que admira I estúpid. Els qui no ho són, de fins que els turistes ghar tutellayt mah’end ad al davanter del Barcelona, atabalat xenòfobs, tampoc no haurien de ens en facin fora, un yiri weydud muh’ataram per la persistència amb que un ve- semblar-ho. Una revisió íntima Jordi Martí home amb una furgo- nedor ambulant intenta col·locar-li de les nostres conviccions hauria neta intenta aparcar un DVD, es queixa: “Que pesat el de servir per que negre només al carrer de Sant negre!”. Però, tot i així, no m’atrevi- signifiqués persona. És una forma Francesc damunt By watching our language, ria a assenyalar-lo com a xenòfob. d’edificar una del pas de vianants. En l’operació gairebé we can build a more re- El seu problema és d’educació i societat més atropella una dona amb dos nens que spectful society coherència i no pas de racisme. respectuosa i co- hi passaven. L’home de la dona gairebé Revoyons notre langage No sent odi racial o un sentiment herent des de la d atropellada s’encara amb el conductor i pour rendre la société plus de superioritat genètica; possi- comoditat del aquest, mentre es torca les ronxes de suor respectueuse blement reconeixeria que Henry sofà de casa. amb una tovallola bruta, li diu amb cara d’odi: “vete a la mierda que no hablas ni español. Vete a tu país, moro de mierda, que te echen, que eres ilegal”. No descobrim pas la sopa d’all si Aquell Estat, sovint insultat, ens Sembla ser que els neofeixistes (no cal És la crisi, afirmen que la crisi és un mal rot- el mirem amb cara de xai dego- estalviar paraules per al que és evident) que llo. Situació en què la confiança llat perquè ens doni un cop de governen Europa s’han posat del seu costat sr. Superman en tot allò que fins ara era de con- mà. Torna el que Hobbes anome- i tenen damunt la taula una anomenada fiança desapareix. I en economia, nava “Teologia de l’Estat”. Quico Sallés ‘directiva del retorn’ que dóna la qualifica- si alguna cosa és fonamental, és Però, tindran l’Estat i les persones Periodista ció d’il·legals i de delinqüents a totes les pe- la confiança. Si jo porto un bitllet que el dirigeixen prou sagacitat sones que no tinguin papers. Els ha costat de deu euros a la butxaca, confio per treure la pols a la política? que tingui un valor. Per tant, sóc Sincerament, ho dubto. Sem- crear els conceptes, com els va costar ajun- algú il·lusionat quan pago amb un bla que la mediocritat, la falsa tar el concepte “gos” al concepte “jueu” bitllet de deu euros, i qui el rep, riquesa i la “música del Palau” els als anys 30, però ja ho han aconseguit; ara, Quico Sallés es el respon- també s’il·lusiona. Què n’és de hagin estovat el cervell. “immigrant” rima amb “il·legal”. I ho han sable de diaridelacrisi.com maco, il·lusionar-se! La desconfi- Podríem trobar-nos que l’Estat fos fet tan bé que el conductor de la furgoneta Quico Sallés netta d amghar ança, però, ens pot convertir en en Superman. Un ésser omnipo- ho utilitza amb convenciment tot i no tenir n tafarat diaridelacrisi.com il·lusos, i, pitjor, en més pobres. tent i omnipresent, però que algun raó (i només jo, -i sóc una anècdota- li dic La por empobreix. I ara es respira màster d’Esade en administració que calli, que no té raó, i l’acabo enviant por. Ens hem cregut el que ima- pública l’utilitzés per canviar les a la merda, enmig de la gernació que s’ho ginàvem: que érem rics, guapos bombetes aprofitant que vola. L’he- mira expectant; i la dona, l’home i els nens i intel·ligents. Ara descobrim que roi convertit en reculen i marxen). Els qui s’ho miren o bé som deutors, lletjos i ximples. Això arna. És la crisi, callen o bé pensen com ell, tal com fan els fa més por que Rambo treballant Sr. Superman. tertulians de corbata i posat modern, els Quico Sallés heads de monitor d’esplai. Però alhora Qüestió de confi- ciutadans de pro i de no pro i els imbècils diaridelacrisi.com podem extreure’n una cosa positi- ança. d diversos que pul·lulen per aquest món de Quico Sallés est le respon- va, que tornem a mirar la política. Déu sense cap altre Déu que els diners. sable de diaridelacrisi.com Passi el que passi, no perdrem el nord. I a les coses les anomenarem pel seu nom. Ja n’hi ha prou de preguntar-se com és que els alemanys no van veure que al costat de casa Edita: Director: Redacció edició Col·laboradors: SOCIALCAT Jordi Salvador, Camp de Tarragona: CNL Osona (Llengua) assassinaven “diferents” seguint un procés President: Cesc Poch i Ros edició Camp de Tarragona Jordi Gené Josep Camprubí (Treball) industrial i no veure que algunes de les nos- Coordinadora editorial: Cesc Poch, Consell Editorial: Xevi Quirante (fotografia) tres lleis i posats són iguals que les que van Imma Bové i Vinyet edició Osona Mustapha Bouziane Mari Moyano permetre aquell genocidi. I continuarem Plaça d’Osona, 4, 1er, Consell de direcció: (coordinador) Albert Portell 08500 Vic Raquel Gil Glòria Carbonell Eduard Soler dient, com Porco Rosso, que preferim ser T. 938895590 Miquel Àngel Escobar Jordi Casals Disseny original porcs a ser feixistes. I no callarem. [email protected] Chaquir El Homrani Saoka Kingolo i maquetació: www.revistama.cat Mohamadi Bouziane James Kwasi Xavi Roca Seu Camp de Tarragona: Jannete Vallejo Jamel el Meziani i Estefania Aragüés g C. Ixart, 11, 1er. Julià Garcia Carlos ordoñez (Run Design) 43003 Tarragona Sara Blázquez Ramon Ripoll Traduccions: La peligrosa deriva neofascista T.977242525 Cap de redacció i edició Edwin Tunjar Babel Traductors y racista de Europa [email protected] Osona: Joan Vera Dipòsit legal Sara Blázquez Roberto Villaescusa B-52647

Amb la col·laboració de: Amb el suport de: Linh’iraf amaynu n al’unsuriyya Unió General di uruppa de Treballadors The dangerous drift towards neo- de Catalunya UGT 5 fascism and racism in Europe La dangereuse dérive néo-fasciste et raciste de l’Europe un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 9 Noticies

Breus Societat El cònsol de Ghana a l’Estat Els Sagals d’Osona espanyol visita Vic volen animar els L’Associació de Ghanesos d’Osona va organitzar el passat 19 de setembre una xerrada a càrrec nouvinguts a fer castells del cònsol de Ghana a l’Estat espanyol, Jonathan Magnusen, a l’Auditori de la Caixa Manlleu de Vic. A l’acte hi van participar, a part de Magnusen, Joan López, re- gidor d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic; Sampson

Gyasi-Daatu, president de l’As- Blázquez F: Sara sociació de Ghanesos d’Osona; Joan Soler, del Casal Claret, i Joe Savage, president de l’Associació de Ghanesos de Barcelona. Cal recordar que la població d’origen ghanès d’Osona era de 1.296 per- sones l’any 2008, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. El consul de Ghana visitó Osona Rqunso n Gana yarzefd ghar Osona

The Ghanaian Consul visited Osona Le consul de Ghana a visité Osona

Festa La Generalitat de Catalunya i la Coordina- Humanitat”. El mèrit, segons diu, és dora de Colles Castelleres han engegat un dels castells, ja que és una activitat molt g projecte anomenat Tots som una colla. Ha singular, “no hi ha límit en el nombre de Senegalesa a Los Sagals d’Osona son uno començat com a prova pilot a quatre co- persones que hi participen i hi ha feina de los grupos castellers que La Torratxa lles castelleres de Catalunya, entre elles els per a tothom: alts, baixos, grans, petits... forma parte del proyecto. Sagals d’Osona. Es tracta de promoure la A més, no existeixen diferències segons el L’associació Una mà al Senegal va integració de les persones d’origen estran- nivell cultural o social, com més gent hi organitzar el passat 17 d’octubre ger amb els castells, a través d’uns tallers ha, més forts són els castells”. una festa senegalesa al Centre So- teòrics i pràctics sobre els castellers. Les El mateix pensa Lluís Casellas, president cial Autogestionat La Torratxa, de persones que s’interessin per fer aquests dels Sagals d’Osona, la colla castellera Vic. Els actes van començar a les tallers rebran com a obsequi el llibre Els vigatana que ha estat triada per fer aques- sis de la tarda amb una presen- castellers, d’Oriol Chumillas, i una faixa, ta prova pilot, tot i que ja fa un temps tació seguida de la projecció del Los Sagals d’Osona nihni d símbol de la cultura popular catalana. que alguns sagals i sagales són d’origen curtmetratge Vinta i la gran idea. ijjen zi tsedmiwin iyedjan di També es valora com una oportunitat per estranger. “Els castells són un espai de A les set de la tarda es va iniciar lmacru3 incorporar gent nova a les colles. relació, un espai on l’esforç individual no un debat titulat On són els límits The Sagals d’Osona is one La idea original va sorgir de la Coordina- serveix per res sense l’esforç dels altres. I de la cooperació?, i es va conti- of the human-castle groups dora de Colles Castelleres de Catalunya. El la satisfacció és col·lectiva.” nuar amb un sopar senegalès. involved in the project seu president, Miquel Botella, explica que Durant la primera jornada que es va fer Més tard, i per acabar la jornada Les Sagals d’Osona : un des “fins fa poc els castells eren una realitat a Vic, el passat 6 d’octubre, una de les de manera festiva, es va deixar groupes castellers qui font comarcal, però estan a punt de ser decla sagales, l’Ana Altamirano, que és d’origen pas als concerts de Yarak, Baghee partie du projet. rats patri- peruà, va explicar les sensacions que sent Roots, Kolomba i Kabauters. moni una persona de fora quan entra en una

de la colla de castellers. Altamirano valora molt, Una asociación organizó una per exemple, el fet de poder fer aquesta fiesta senegalesa activitat amb els seus fills. Durant la resta Ict tmesmunt tegga ijjen de sessions, els participants van poder com- urar d asinigali provar com són els assajos amb la colla. La iniciativa s’emmarca dins el Pla Nacio- nal per a la Immigració, i està organitzada An association organised per la Coordinadora de Colles Castelleres, a Senegalese festival amb el suport del Departament de Cultura Une association i Mitjans de Comunicació, a través del a organisé une Centre de Promoció de la Cultura Popular fête sénégalaise i Tradicional Catalana, i el suport de la Se- a n o cretaria per a la Immigració i la Secretaria s 2 ’O d de Joventut. s al ag S F: Sara Blázquez Vic Revista Mà un espacio de convivencia a space of communal life 10 Un espai de convivència amchan iwamachar un espace de cohabitation Estrangeria

Noticia

Tal i com s’ha estat reclamat cients per garantir un servei de des de Catalunya durant anys el qualitat, especialment formant S’ha traspassat la passat dia 1 d’octubre es va fer als seus treballadors i treballa- efectiu el traspàs de compe- dores amb la legislació d’estran- tències en matèria d’autoritza- geria i l’atenció a la diversitat. competència de tramitar cions inicials de treball per a Finalment esperem que es estrangers a la Generalitat de garanteixi el bon funcionament Catalunya. Així a partir d’aques- del mecanismes de coordinació el permís de treball a la ta data el Servei Català d’Ocu- entre les diferents Adminis- pació (SOC), a través d’una xar- tracions Públiques implicades xa de 10 oficines repartides per en aquest processos per tal de Generalitat tot el territori català, ha passat no retardar la resolució de les a fer-se càrrec de la gestió tant autoritzacions. AMIC-UGT Barcelona de les autoritzacions de treball inicials com de les modificaci- ons que impliquin una autorit- zació de treball. Des d’AMIC creiem que aquest traspàs de competències ha de ser un instrument clau per a millorar la gestió dels tràmits i poder portar a terme polítiques F: Xevi Quirante actives eficients per a la millora de l’ocupació dels treballadors i treballadores estrangers. Que un mateix organisme sigui l’en- g carregat de la intermediació Se ha traspasado la competen- laboral i la tramitació d’aquest cia de tramitar el permiso de permisos hauria de facilitar trabajo a la Generalitatl l’entrada al mercat de treball català de les persones estran- geres, especialment d’aquelles que compten amb una autorit- zació de residència per reagru- pament familiar. Itwayssi ghar Generalitat lixti- Tot i ser conscients d’aquesta sas n tarxis n rxedmet gran oportunitat creiem que Responsibility for issuing Work l’actual manca de recursos Permits has been transferred to humans de les oficines pot com- the Generalitat portar un major col•lapse de les La compétence en matière de oficines del SOC. La Generalitat, permis de travail a été trans- doncs, ha de vetllar per procurar férée au Gouvernement de la a aquestes oficines recursos sufi- Catalogne.

Fitxa d’estrangeria L’autorització de residència temporal i treball, compte d’altri inicial (contracte en origen) g Aquest tràmit té com objectiu con- • L’oferta d’ocupació s’ha de fer tenint Recursos útiles sobre tractar treballadors estrangers que es en compte el catàleg d’ocupacions estrangería timesrayin nef’ent xef trobin al seu país d’origen. difícils de cobrir i la legislació vigent. tabarranect Requisits: • El treballador estranger no pot estar en situació irregular a l’Estat • L’empresa ha de complir amb els Useful resources on im- seus pagaments a la Seguretat Social i espanyol. migration law Ressources utiles quant à *La situació nacional d’ocupació no es tindrà en compte les seves obligacions tributàries. l’extranéité per a cònjuge o fill/a de resident a l’Estat espanyol amb • La situació nacional d’ocupació* ha una autorització ja renovada, fill/a d’espanyol/a nacion- alitzat/da o de comunitari, fill/a o nét/a d’espanyol/a, de permetre la contractació del trebal- estranger nascut o resident a l’Estat espanyol, xilens i lador estranger. peruans, i altres supòsits contemplats en l’art. 40 de la Llei orgànica 4/2000 i les seves modificacions posteriors. vj 16 revista ma :Maquetación 1 28/9/09 13:20 Página 1

UnaVIVIM col·laboració mensual de la SecretariaJUNTS per a la Immigració amb Revista Mà Núm. 16 octubre 2009

Programa de Reagrupament i Treball Editorial Un debat important

Amb la signatura del Pacte Nacional per a la Immigració, el desembre de 2008, el Govern i els agents econò- mics i socials d’aquest àmbit varem iniciar el desplegament de les més de 100 mesures incloses en aquest acord estratègic. Uns i altres compar- tim l’objectiu de millorar la gestió del fet migratori, que ha representat un dels canvis més profunds en la histò- ria recent de la nostra societat. De moment, ja hem aconseguit recollir al- gunes de les mesures del Pacte que afecten competències estatals en el projecte de reforma de la Llei d’es- trangeria, actualment en ple debat al Congrés dels Diputats. Singularment, hem garantit l’accés a un permís de treball per a les persones reagrupa- des que ja estan aquí i tenen voluntat El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, va fer entrega de diplomes als alumnes d’un curs fet a principis d’any a Sant Cugat. d’arrelament, un dret que fa temps Foto: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que defensem des de Catalunya, so- vint gairebé en solitari. Per això valo- rem positivament la seva consideració en el projecte legislatiu, perquè és Nous cursos per a Per a l’ocupació juvenil una oportunitat molt important per a millorar el procés d’integració d’a- El Govern català ha signat recentment questa part de la població amb im- evitar l’exclusió social l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Ju- portants dificultats sociolaborals. Ho venil amb els agents sindicals i econò- valorem així perquè també revertirà en mics implicats i el Consell Nacional de benefici del conjunt de la societat, ja n un esforç per augmentar la forta- versa tipologia que volen col·laborar en la Joventut de Catalunya. L’objectiu és que reduirem situacions de depen- lesa de les famílies, la Secretaria l’àmbit de les persones nouvingudes i la millorar l’accés al mercat de treball i dència i millorarem en cohesió. Tot i Eper a la Immigració de la Generali- seva integració. combatre la precarietat laboral del jo- així, encara trobem a faltar en aquesta tat de Catalunya promou aquesta tardor Cada curs inclou quatre parts principals: vent. Amb una inversió inicial que su- reforma d’estrangeria alguns aspec- més d’una dotzena de cursos de forma- coneixement de l’entorn, aprenentatge del pera els 200 milions d’euros, tes que considerem essencials per a ció laboral arreu de Catalunya adreçats a català, formació laboral en un sector eco- s’estructura en cinc grans eixos d’ac- construir una societat més justa i equi- persones reagrupades, especialment nòmic i pràctiques en alguna empresa o tuació: condicions laborals, emprene- tativa, com ara la millora en l’accés a dones i joves en edat de treballar. organització relacionada amb el mateix doria, formació i orientació, conciliació la nacionalitat per a aquelles persones Aquesta iniciativa, que també està oberta àmbit. Les classes de llengua es vehiculen de la vida laboral, acadèmica i personal; arrelades a la nostra societat, en la al conjunt de la població activa, s’em- a través del Consorci per a la Normalitza- i anàlisi de la realitat dels joves respecte línia del que apliquen des de fa temps marca dins del Programa de Reagrupa- ció Lingüística i consisteixen en 45 hores al mercat de treball. Recull un total de la majoria de països europeus del ment i Treball del Pla de Ciutadania i de nivell bàsic o inicial. El mòdul de conei- 68 actuacions a emprendre fins l’any nostre entorn. També continuarem in- Immigració. L’objectiu xement de l’entorn 2012. La consellera d’Acció Social i Ciu- sistint per introduir una gestió més principal és donar res- consta de 20 hores, men- tadania, Carme Capdevila, ha justificat propera i objectiva de l’acreditació posta a les necessitats De cuina, geriatria tre que la durada de la la necessitat d’aquest acord perquè d’aquest arrelament, recollint les com- de formació i inserció so- o lampisteria, formació i les pràctiques “arriba en un context de crisi econòmica petències en integració que ens ciolaboral que tenen entre d’altres depèn de cada cas. En que ha perjudicat especialment a la po- atorga l’Estatut de Catalunya. Confiem moltes persones d’ori- total, són cursos que van blació jove accentuant la precarietat la- que el debat al Congrés d’aquesta llei gen estranger que han vingut en els da- de les 200 a les 300 hores, d’inscripció boral i elevant la taxa d’atur juvenil a tingui en compte aquestes i d’altres rrers anys a Catalunya per reagrupament gratuïta i subvencionats per la Secretaria. xifres que doblen la de la població major consideracions, moltes de les quals familiar i que pateixen risc d’exclusió so- La majoria de les sessions han començat de 30 anys”. es troben recollides al Pacte Nacional cial. També s’hi poden acollir persones el mes de setembre o ho faran en breu. Hi Més informació: www.jove.cat per a la Immigració com a resultat pendents d’informes d’arrelament, perju- ha diverses especialitats professionals: lo- d’un procés de consens i concertació dicades per una irregularitat sobrevin- gística de magatzem, soldadura, lampiste- entre la gran majoria de partits polítics guda al perdre la feina, joves tutelats per ria, cuina, restauració, telemàrqueting, esforç: esfuerzo catalans, agents econòmics i socials, la Generalitat o persones aturades de administració de personal, geriatria, aten- treball: trabajo així com de les entitats vinculades a llarga durada. En aquest projecte hi in- ció a la clientela o comerç. De moment, els vingut: venido l’àmbit migratori de Catalunya. Perquè tervenen fins a quatre actors: la pròpia municipis on es duu a terme aquesta ini- pateixen: sufren només amb una legislació ajustada a Generalitat, les empreses que sol·liciten ciativa són Barcelona, Lleida, Mataró, Te- risc: riesgo la realitat actual del nostre entorn po- mà d’obra formada, els ajuntaments o rrassa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita aturades: paradas drem aconseguir l’exercici de la ciuta- consells comarcals que volen donar sor- i el Prat de Llobregat. El termini per a ins- mà: mano dania plena de totes les persones que tides a aquesta població i entitats de di- cripcions està en fase de tancament. mateix: mismo viuen a Catalunya. vj 16 revista ma :Maquetación 1 28/9/09 13:21 Página 2

2 VIVIMJUNTS La població marroquina Congrés sobre fills i filles Molt jove, en edat activa i La Catalunya 2.0

guin aportar reflexions en relació als rep- repartida per Catalunya tes prioritaris plantejats. De fet, el reco- neixement de la seves opinions i formes l col·lectiu de nacionalitat marro- de pensar o entendre la vida és un dels quina que viu a Catalunya és el aspectes més rellevants d’aquest con- Emés nombrós dels estrangers al grés. A més a més, durant els mateixos nostre país i, també, el que porta més dies es presentarà un documental elabo- anys en territori català. Aquesta és una rat per la Secretaria de Joventut que recull de les conclusions que ofereix el but- la mirada de fills i filles de la immigració, lletí “La immigració en xifres”, una pu- s’habilitarà un espai audiovisual on es pro- blicació trimestral de la Secretaria per a jectaran propostes televisives similars i el la Immigració amb dades estadísti- Alumnes en un curs de català ràpid. recull en format “videomaton” de les opi- Foto: Ivan G. Costa ques sobre la població immigrada. La nions expressades per desenes de joves darrera edició del butlletí ofereix infor- lingüística. Els més de 225.000 marro- a Secretaria per a la Immigració or- vinculats a la immigració estrangera reco- mació demogràfica sobre aquest grup quins i marroquines establerts a Cata- ganitza del 10 al 12 de novembre un llides per la Secretaria i l’Escola de Mitjans d’estrangers que va començar a arri- lunya estan distribuïts de manera molt Lcongrés a l’Auditori ONCE de Bar- Audiovisuals de Barcelona (EMAV). Es bar a partir dels anys 70 i que es ca- homogènia per tot el territori català, no celona que duu per títol “Catalunya 2.0, preveu la participació de persones exper- racteritza per ser una població molt es concentren majoritàriament als mu- els fills i filles de persones immigrades”. tes d’àmbit internacional, d’entitats, orga- jove, la major part en edat de treballar. nicipis de l’Àrea Metropolitana. L’objectiu serà analitzar la integració tant nitzacions, universitats i administracions El fet que el Marroc sigui el país més Més informació: dels que han nascut aquí però les seves de Catalunya i la resta de l’Estat. Propera- proper de tots els països d’origen de www.gencat.cat/dasc/publica/butlle- famílies són d’origen estranger, com dels ment més informació i inscripcions a: població estrangera a l’Estat espanyol tilMMI/xifres2 que van fer el trajecte migratori amb els www.agendaimmigracio.cat fa que el moviment migratori sigui de seus pares. En el fons, es tracta de dotar proximitat, caracteritzat per una gran la Generalitat i la resta d’actors implicats magnitud demogràfica, una arribada nombrós: numeroso d’eines bàsiques per afavorir la cohesió continuada en el temps i una gran he- social. Els protagonistes d’aquesta inicia- eines: herramientas butlletí: boletín terogeneïtat en la seva composició so- tiva tindran veu pròpia i s’espera que a veu: voz dades: datos cial, cultural, econòmica, familiar i partir de la seva experiència personal pu- reptes: retos darrera: última fills: hijos vj 16 revista ma :Maquetación 1 28/9/09 13:21 Página 3

VIVIMJUNTS 3 Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.cardona.cat Fira de la Llenega de Cardona

l proper diumenge 25 d’octubre, Car- els amants de la micologia i per als degus- finitiva, conèixer una mica millor tot Muntanya de Sal, dins les antigues ins- dona celebra una de les seves fires tadors d’aquesta menja única i tan preuada. aquest món que tant apassiona a milers tal·lacions de Mina Nieves, on coneixe- Emés saboroses i apreciades pels vi- Com cada mes d’octubre la fira omplirà de catalanes i catalans. rem els afloraments salins de Cardona i latans i la gent de la comarca: la Fira de la els carrers i les places de Cardona de D’entre les activitats a destacar de la fira, el singular patrimoni natural i cultural que Llenega. Un mercat dedicat en especial al parades dedicades als bolets i al món trobem un concurs gastronòmic, amb fan d'aquest indret un lloc únic al món; o bolet més comú de la zona, la llenega, però de la micologia que ens permetran com- premis al millor plat, al més elaborat i al bé caminar pels volts del Castell i la que també compta amb la presència de les prar tota mena de varietats, degustar- més original, un ball, exposicions i de- Col·legiata de Sant Vicenç. moltíssimes varietats de bolets de casa nos- les, tastar els productes derivats mostracions, un concurs de llenegues tra. Una oportunitat única, doncs, per a tots (confitures, conserves, patés..) i, en de- per als boletaires i la presència d’altres Ajuntament de Cardona parades amb productes també del país i artesanals com ara els embotits, produc- Plaça de la Fira, 1 tes derivats del codony, formatges, etc. 08261 Cardona Tant és així, que la majoria de restaurants Tel. 938 691 000 de Cardona, amb motiu de la fira, oferei- [email protected] xen menús especials farcits de bolets www.cardona.cat que, de ben segur, faran gaudir els pala- dars dels més exigents. Alguns d’aquests plats són el pastís de llenegues amb es- camarlans, els peus de porc amb llene- gues o la botifarra de llenega... llenega: un tipo de seta I després de dinar, ja és hora de conèixer bolet: hongo Cardona a fons i gaudir de tot el que ens menja: comida preuada: apreciada pot oferir. Així, podem acabar de recórrer tastar: degustar el centre històric on s’ubica la fira i que millor: mejor és el que abans configurava l’antiga vila codony: membrillo murallada d’època medieval; visitar el gaudir: disfrutar Parades de bolets durant la fira de l’any passat. magnífic parador i contemplar les seves escamarlans: cigalas Foto: Ajuntament de Cardona vistes; apropar-nos al Parc Cultural de la afloraments: llacimientos

Apendre català vj 16 revista ma :Maquetación 1 28/9/09 13:21 Página 4

4 VIVIMJUNTS Entrevista Chakir el Homrani, portaveu d’Avalot Breus La Comissió Europea “Qui arrela a la societat catalana reconeix la web d’acollida no torna al seu país d’origen” de la Generalitat

La quarta edició dels premis Euro- pean eGovernment Awards patroci- nats per la Comissió Europea ha reconegut l’estratègia del Govern electrònic de la Generalitat de Cata- lunya en dues categories. D’una banda per l’eficiència i millora admi- nistrativa gràcies a la plataforma e- Catalunya i, de l’altra, per l’estratègia multicanal d’atenció ciutadana. En aquest darrer punt destaca, entre d’altres iniciatives, la nova web d’a- collida que ha promogut la Secreta- ria per a la Immigració i que ofereix en 10 llengües informació bàsica per a les persones nouvingudes d’origen estranger. Aquesta eina digital també ha estat incorporada com a exemple de bones pràctiques al portal web d’integració de la Comissió Europea (http://ec.europa.eu/ewsi). Podeu consultar la web d’acollida a la direc- hakir el Homrani (Barcelona, 1979) I la de les persones nouvingudes? quesa. S’hauria de reformar la política in- ció: www.acollida.gencat.cat és el portaveu nacional d’Avalot Fins ara hi ha hagut un creixement laboral dustrial, a causa de la qual aquí la crisi té Cdes del 2007, l’organització juvenil vinculat al paper central dels immigrants en un impacte més gran sobre l’ocupació que Amorós presenta el del sindicat Unió General de Treballadors el desenvolupament econòmic del país. I en d’altres països de la Unió Europea. Pel de Catalunya. Vivim Junts ha conversat amb la crisi, lògicament, això canvia. Però que fa al mercat laboral, no és certa la crí- Pacte Nacional amb ell sobre la situació actual del món del no ho fa diferencialment pel lloc de proce- tica que fan alguns sobre la seva rigidesa. treball al nostre país i, especialment, de les dència dels treballadors, sinó pel sector la- Un 40% dels joves té contractes temporals per a la Immigració problemàtiques específiques que al res- boral que ocupen. Així, per exemple, i, precisament, ells són els més acomiadats a A Corunya pecte afecten als joves i a les persones moltes de les persones nouvingudes s’han de les seves feines. Abaratir l’acomiada- nouvingudes. dedicat a la construcció, i aquest sector ara ment implicaria condemnar d’entrada als ha entrat en una crisi molt forta. Però, en joves que s’incorporin al mercat laboral. El “VI Congreso sobre las migraciones Quins són els objectius d’Avalot? canvi, en sectors com els dedicats als ajuts en España”, celebrat del 17 al 19 de Principalment, la millora de les condicions a la dependència (ocupats majoritàriament Què opina sobre la reforma de la Llei d’es- setembre a A Corunya, Galícia, va de vida sociolaboral dels joves. Això ho per dones) l’impacte ha estat menor. trangeria? comptar amb la participació del se- fem a través de campanyes generals Segons com es faci, pot ser un atac directe cretari per a la Immigració, Oriol Amo- com, per exemple, la difusió dels drets Això té alguna mena d’impacte amb el re- als Drets Humans. En determinats aspec- rós, qui va presentar el contingut del dels treballadors joves (sobre això, hi ha torn d’aquestes persones als seus països tes s’està retrocedint, com l’augment del Pacte Nacional per a la Immigració. molta desinformació), i també amb ac- d’origen? període de reclusió. Penso que el discurs La trobada va estar organitzada per la cions com la demanda que el salari mínim Aquest és un dels temes més actuals. El re- conservador sobre la immigració, com l’a- Facultat de Sociologia de la Universi- dels convenis sigui de 1000 euros. torn als països d’origen és una decisió in- nomenada Directiva de Retorn, s’està in- dad de A Coruña i els assistents van dividual. Normalment, qui ha arrelat a la troduint perillosament en la nostra societat. reflexionar sobre diversos aspectes Quina és la situació dels joves al mercat societat catalana ja no torna, perquè con- del fet migratori a l’Estat espanyol, laboral? sidera que aquesta és la seva societat. En com ara les polítiques d’immigració, No gaire bona, la veritat. Mira, un 36% dels canvi, els que han arribat als últims temps i portaveu: portavoz les relacions entre gènere i migracions joves d’entre 16 i 30 anys està a l’atur, i un s’han trobat amb la crisi econòmica a sobre món: mundo o l’admissió i regulació de l’estància i 70% cobra menys de 1000 euros al mes. sí que s’ho plantegen, perquè aquí no tro- nouvingudes: recién llegadas treball de les persones migrades, La precarietat, la temporalitat i els salaris ben moltes possibilitats de prosperar. quins: cuáles entre d’altres. Durant la seva interven- baixos són la norma dominant. Ens trobem millora: mejora ció, el secretari va fer un resum de la també amb el problema de la subocupa- Ara hi ha un debat sobre la regulació del drets: derechos situació de la immigració a Catalunya ció: els joves que treballen en feines per mercat de treball… gaire: demasiado i va explicar el procés participatiu de sota del seu nivell de formació. Precisa- Jo crec que el que cal és una reforma em- feines: trabajos gestió del Pacte, així com el que s’ha ment, la relació entre la formació i el treball presarial, no una reforma laboral. Perquè fins: hasta fet fins ara per a posar en marxa les és una de les línies d’acció més importants mentre ha existit un creixement econòmic hi ha hagut: ha habido més de 100 mesures que inclou. d’Avalot. no s’ha produit cap redistribució de la ri- desenvolupament: desarrollo

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit- zació per part de l’autor. [email protected] www.acollida.gencat.cat www.gencat.cat/dasc/immigracio www.acollida.gencat.cat un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 11

Què fem aquest cap de setmana? La cuina d’en Camil Aquesta excursió és molt una pujada deixant la riera a bonica per la morfo- mà esquerra i una casa a Pugem al logia del terreny l’altra banda del riu, i la vegetació fins que arribem Rissotto que l’envolta. a una pista. La Turó de Es desenvo- travessem fins lupa per que arribem a de rogers l’Espai Sant Roc, on la Creu d’Interès hi ha un pal Natural indicador anome- i l’ermita. de Gurb nat Tu- Girem rons de a mà Aquest mes us la Plana esquerra i Auseta- entrem en animem a pujar a na i visita un bosquet. la Creu de Gurb, un l’ermita Després de de Sant passar-lo, fem puig força interes- Roc, aixe- una lleugera sant per les seves cada el 1888. baixada fins Dalt del cim, enllaçar amb una vistes i el seu en- també veurem les pista molt malmesa. torn, que es troba runes de l’antic Castell Seguim aquesta pista, de Gurb, del qual, enrunat entrem al bosc, i no deixem les situat a ponent del al segle XV, resten una cisterna i quatre marques del PR. Una mica més endavant municipi de Vic, just pedres. El recorregut és fàcil, ja que tot la pista esdevé camí. Encara més enda- El risotto és una de les moltes varietats de el camí està senyalitzat amb marques. vant arribem a una clariana, on hi ha fer l’arròs a la nostra mediterrània, l’arròs quan la plana co- El Puig de la Creu de Gurb està situat a una desviació. Només entrar-hi, deixem cremós seria la manera catalana d’anome- mença a enlairar-se la comarca d’Osona, a ponent de la vila el camí per on veníem i en prenem un nar el risotto. Es caracteritza principalment, de Vic, just quan la plana comença a en- altre que surt a la nostra dreta i que, a diferència d’altres arrossos, per la utilitza- i prop de la banda lairar-se i prop de la banda del Lluçanès. en pujada, segueix pel bosc fent algun ció de la mantega i el formatge, aquests dos sud del Lluçanès. Per començar l’excursió, hem giravolt. La pujada ara és més ferma fins ingredients són clau a l’hora de donar-li la d’anar fins a Vic o bé a arribar a la carena. Arribarem a un textura cremosa. per l’Eix Transversal, pal indicador. A mà dreta Sant Julià de En una cassola plana desfem la mantega i po- o bé per la C-17, si Sessorba, a l’esquerra, la Creu de Gurb. sem com a molt una tercera part d’oli d’oliva, venim de Barce- Continuem cap a l’esquerra i ens situem tirem una mica d’all i la ceba tallada molt lona. Venint de al peu del cim, on veurem un trencant petita fem la cocció molt a poc a poc fins que qualsevol d’aquests a l’esquerra que, amb una dura pujada, ens quedi d’un color transparent, i tirem una llocs, i sense entrar a arriba fins al puig. raig de vi blanc i esperem que es redueixi. A Vic, des de la C-17, hem La Creu de Gurb és un cim ampli, pla- continuació, hi posem l’arròs i el rossegem de prendre la sortida que ner, herbós, amb una cisterna i restes una mica, llavors anem cobrint l’arròs amb diu Gurb i Sant Bartomeu del castell. Hi ha una taula d’orientació el fumet de rogers i verdures que haurem fet del Grau. Només sortir amb llibre de registre, un pal amb la abans, amb el cap i les espines dels rogers i prenem la carretera BV- Senyera, algun pessebre i la creu de una varietat de verdures. Quan l’arròs hagi 4601, direcció Gurb, ferro forjat. absorbit el fumet en tornem a posar, junt i anem fins al punt Per baixar, desfem el mateix camí. amb uns fils de safrà i vi blanc, fins que consi- quilomètric 3,4 derem que l’arròs ha quedat cuit. d’aquesta carretera, En mig de la cocció, posarem els rogers on a mà esquerra veurem filetejats i tallats a trossos juntament amb un trencant que diu “Par- verdures com ara mongeta verda i pastana- ròquia de Sant Andreu ga tallades fines. És important tenir clar el de Gurb”. Seguim aquesta temps de cocció tant de les verdures com estreta carretera i, sense dels rogers, els rogers al punt just de cocció i deixar l’asfalt, farem cap les verdures un punt cruixent, sinó ens pas- a Sant Andreu, on arribarem sarà allò típic que el peix queda massa cuit i després de fer uns 700 metres. les verdures rebullides. Davant de l’església hi ha un pal És recomanable que l’arròs quedi un punt indicador on podem aparcar. dur ja que després, amb 5 minuts de repòs, Uns 100 metres abans d’arribar a la cassola s’acabarà coure. Barrejarem amb a l’església, en un fort revolt que l’arròs força formatge parmesà ratllat i man- la carretera fa a l’esquerra i abans tega, abans haurem barrejat el formatge i la de la pujada, hi ha un trencant a mantega, tot ben barrejat al gust (que vol dir mà dreta, una pista, i 10 metres tant cremós com vulgueu) i per acabar, s’hi abans de la pista, un petit corriol haurà de posar pebre negre mòlt. per on comença el camí al cim. g Este mes, subimos a la Creu L’excursió surt en direcció contrà- de Gurb. ria al cim, va a voltar-lo, primer en COCINA direcció nord i més tard gira a sud, per Risotto de salmonete enfilar-se fort per la banda de llevant. AXXAM U SANWI Hi ha una pista, ara a mà esquerra, Aburi . Risotto Deg ayur-a a nari ghar que porta al Sitjar. Veurem un camí Greu n Gurb i uns petits indicadors de fusta COOKERY This month, we go up to the que assenyalen a Sant Roc i la Salmonette risotto Creu de Gurb * Creu, seguim aquest camí CUISINE Ce mois-ci, nous montons à planer i les marques del GR, Risotto au rouget la Creu de Gurb

Fotos cedides per Anna Prat cedides per F: Fotos travessem un rierol, fem Publicitat un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 13 Cultura

Preguntes Creuades Cultura

La Rosalba respon: Llibertat d’expressió Què et va fer venir a aquest país? No vaig venir per una qüestió econòmica, sinó que buscava un canvi de vida, arrel de la mort del meu pare i d’altres problemes.

Què és el que més t’agrada d’aquí? La tranquil·litat, m’agrada molt. Aquí treballes i tens aspiracions. A Colòmbia no et pots plantejar ni tenir un cotxe, allà tenir un cotxe és un luxe, en canvi aquí si que t’ho pots plantejar, si treballes, pots millorar. Les preguntes Com estàs vivint el tema de la crisi? de la Rosalba És difícil. Porto nou anys aquí i ara fa quatre mesos que estic a l’atur. És la primera vegada L’Anabel respon: que em passa, i que tant jo com el meu marit estem en Què te sembla la gent que En els darrers anys el PP ha mantingut, audiovisuals de la Unió Europea té com aquesta situació. Fins i tot ens ha vingut a buscar-se un des del govern valencià, una oposició a principi essencial la lliure circulació hem plantejat tornar, perquè futur? continuada a la recepció de les emissions entre els països de la UE d’informació i de la situació s’està posant de la Em sembla bé, sempre que de la televisió pública catalana, TV3, en productes audiovisuals. mateixa manera. La diferència un busqui per millorar, si té el País Valencià, fins a arribar a la utilit- És per això que s’està duent a terme la és que allà, o treballes o treba- l’oportunitat de viatjar per zació de la via judicial per al tancament Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que, lles, ningú t’ajuda. sobreviure. No es pot gene- dels repetidors que des de fa més de 25 encapçalada per Acció Cultural del País ralitzar, però el que no em anys, gràcies a l’actuació d’Acció Cultural Valencià i amb l’aval d’una àmplia repre- Et va costar adaptar-te? sembla bé és la gent que ve a del País Valencià, permetien als ciuta- sentació de la societat civil, pretén portar Què és el que més et va robar i a fer mal, i que no s’ha dans valencians aquesta recepció. una llei al Congrés dels Diputats perquè costar? controlat l’entrada massiva El procés de globalització comporta que en s’apliqui la Carta europea de les llengües A Colòmbia som persones que d’estrangers. Aquesta minoria l’àmbit de la comunicació caiguin fronte- regionals i minoritàries, tot recollint ens adaptem a tot, però el que fa mal a la majoria que ve a res i tinguem accés a més informació i a 500.000 signatures, i que té com a objec- més em costa és la llengua. buscar un futur. més canals, i per això mateix els ciutadans tiu garantir els drets dels ciutadans de L’entenc perfectament, però de l’Estat espanyol, inclosos els valencians, les àrees lingüístiques del gallec, el basc em costa parlar-lo, em fa Creus que la crisi és degu- poden accedir a les emissions de la BBC i el català, en el marc de la defensa i la vergonya perquè no ho faig da a la immigració? o d’Al Jazira. El PP no s’oposa a aquesta promoció del caràcter plurilingüe de l’Es- del tot bé. No em decideixo No. No sé perquè ha vingut la nova realitat comunicativa, i per això tat espanyol. Un dels objectius a assolir a llançar-me. El clima també crisi, però no crec que sigui mateix queda molt més en evidència la és garantir que els ciutadans i ciutadanes em va costar força. A Colòm- per això, sinó per culpa dels seva política deliberada per impedir que els puguin tenir lliure accés als canals de bia és estiu sempre, i aquí l’hi- bancs, del descontrol que hi ciutadans valencians puguin gaudir d’una televisió emesos en les diferents llengües vern se’m va fer difícil durant ha hagut a l’hora de donar televisió pública i de qualitat en la seva de l’Estat, eliminant les interferències de 3 o 4 anys. crèdits, i també per culpa del llengua. En aquest moment, existeixen caràcter partidista. govern. Crec que la immigra- canals lliures per ser utilitzats via televi- L’Ajuntament de Tarragona o la UGT re- ció és mà d’obra que la necessi- sió digital terrestre i, per tant, si no hi ha cullen signatures de suport a aquesta ILP. Les preguntes tem, no és culpa seva. dificultats tècniques vol dir que ens trobem davant d’una decisió exclusivament políti- Julià Garcia. Tarragona de l’Anabel Què opines de Colòmbia? ca de restricció de la llibertat ciutadana. No el conec, no hi he anat mai. La Constitució estableix en el seu article Però crec que tant Colòmbia 3 la protecció de les diferents llengües de Sobreg el cierre de repetidores que com els altres països tenen l’Estat i en el seu article 20.3 l’accés dels permetian ver la televisión pública coses bones i coses dolentes. grups socials i polítics més significatius catalana en el País Valenciano. Sempre ens pinten el més do- als mitjans de comunicació dependents lent, però segur que Colòmbia d’ens públics, tot respectant la pluralitat té molt potencial. La gent de de la societat i la realitat plurilingüe de Colòmbia que conec és molt l’Estat espanyol. carinyosa i molt educada. L’Estat espanyol va signar, l’any 1992, la Carta europea de les llengües regionals i Et sembla bé que la gent minoritàries, la qual estableix en el seu Xef yenni iteggen tizemmar que no treballem ens art. 12.2 que els governs signants han de mah’end ad zaren iwdan television formem? garantir la recepció de ràdios i televisions n Katalunya di Valencia Em sembla perfecte i necessari. en els territoris que comparteixen algunes On the closure of the repeater sta- Tot el que sigui estudiar és bo. d’aquestes llengües europees, encara que tions that allowed Catalan public Bo per millorar i per aspirar siguin administracions distintes. D’acord television to be seen in Valencia a tenir una feina millor i es amb el Consell d’Estat, aquesta Carta no À propos de la fermeture de répé- té l’oportunitat de fer cursos, fa si no avalar el principi constitucional titeurs qui permettraient de voir la s’ha d’aprofitar. de protecció de la diversitat cultural i télévision publique catalane au Pays lingüística. A més, la Directiva de serveis Valencien Si ho llegeixes, és que es veu ANUNCIA'T

Revista Mà el millor espai publicitari als millors preus

18.000 exemplars total 9.000 exemplars repartits a Osona i 9.000 exemplars al Camp de Tarragona

Instituts de secundària, tots els CAPs i Hospitals, Truca'ns, que ens entendrem! Universitats, supermercats, ajuntaments, entitats 938895590 o 679864518 da'estalvi, biblioteques i carnisseries, bars, locutoris [email protected] i empreses. Els únics que arribem a tota la població, amb especial atenció al segment de les persones nouvingudes. un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 15 Esports i oci

Esport a Catalunya EsportCAT Lliga de Futbol dels El mes passat es va Països Catalans (LFPC) celebrar el 1r Torneig Des de l’inici empat a 0. Per tant, la classifica- de la Lliga de ció l’encapçala el Villareal, amb Futbol Pro- dos punts i dos partits jugats, Català d’Ecuavolei fessional, ja seguit de l’Espanyol i el Mallor- s’ha jugat dos ca, amb un punt cada un. El partits de la partit disputat entre el Barça i nostra Lliga de Futbol dels Paï- el València també va acabar amb sos Catalans, que han enfrontat un empat a 0. el Villareal a amb el Mallorca, i Classificació Partits Punts el mateix Villareal amb l’Espa- jugats nyol. Tots dos partits han acabat 1 Villarreal 2 2 amb un empat, el primer amb 2 Espanyol 1 1 un empat a 1 i el segon amb un 3 Mallorca 1 1 4 Barça 1 1 5 València 1 1 Taula de resultats Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Barça Espanyol 0-0 Mallorca 1-1 València 0-0 Villarreal

AECCO F: g En esta liga solo juegan los In this league only first divi- Sara Blázquez Vic una segona edició, “volem donar equipos de primera división sion teams from the Catalan- a conèixer l’equavolei perquè la de los territorios de habla speaking territories play El passat mes de setembre es va ciutadania s’animi a practicar-lo i g catalana Ce championnat est réservé En Vic se cele- celebrar a Vic el primer Torneig a participar. Estem oberts a expli- Di ddawri ttiraren ghir lfra- aux équipes de première bró el primer Català d’Ecuavolei, una iniciati- car la normativa a tothom”. qi n’thmazwareth n’tmura division des territoires de campeonato de va de la Federació d’Associaci- En la inauguració del Torneig, yasseweren catalant langue catalane Ecuavoley ons d’Equatorians a Catalunya. celebrat el passat dia 19 de se- “Vam veure que el millor camí tembre, hi van assistir represen- per integrar els equatorians a tants de l’Ajuntament de Vic, i nivell de Catalunya és fent acti- dels Mossos d‘Esquadra, que van Humor vitats tots junts, recolzant-nos ser convidats des de l’associació. els uns als altres”, diu Carlos El partit final, disputat entre Ordóñez, president de l’AECCO l’equip de Cerdanyola i el de Vic, Di Vic itwagg (Associació d’Equatorians de va ser molt equilibrat. Tant, que umh’izwar Catalunya Comarca d’Osona, i va durar dues hores. Finalment, amezwaru n vicepresident de la Federació. però, l’equip que representava Ecuavoley Durant el curs passat, l’associa- l’AECCO es va poder endur la Vic hosts the ció osonenca va rebre el suport victòria a casa. first Ecuavolley de l’Ajuntament per organitzar L’equavolei és un esport molt championships uns tallers d’equavolei a les esco- semblant al volei, tot i que es juga Célébration les vigatanes, on els membres de amb menys gent i la xarxa mesura du premier l’AECCO ensenyaven als infants 2,85 metres, a més, hi ha certes championnat què és i com es practica aquest normes per agafar la pilota. Úni- d’Équa-volley esport genuïnament equatorià. cament es practica a l’Equador, “si à Vic Amb aquestes activitats “volem vas a l’Equador, a qualsevol poble demostrar a la ciutadania que perdut hi ha una pista per jugar és un esport practicable per a equavolei”, diu Ordóñez. De tothom, i que l’espai que ens ha fet, assegura que si els prenen les cedit l’Ajuntament de Vic -les pistes, els prenen la única diversió pistes de darrere el pavelló- s’uti- que tenen, “és com si ens digues- litza únicament per practicar sin que no ens volen aquí”. Per aquest esport”. això, des d’AECCO, estan agraïts Aquest primer torneig va tenir a l’Ajuntament de Vic, que els ce- una gran acollida, en total hi deix les pistes, tot i que es queixen van participar 8 equips de diver- que no disposen de lavabos. sos punts de Catalunya: Barcelo- Des de la Federació ja pensen na, Cerdanyola del Vallès, Vic i a fer una segona edició del tor- Pineda de Mar. neig, tot i que la propera vegada Segons Ordóñez, tots els parti- volen que sigui més ampli, que cipants van quedar satisfets i duri més dies, i que hi hagi contents de l’activitat, i volen que més equips més competitius. “A g es repeteixi. És per això, que l’or- veure si així la gent s’interessa i Humor. Partirse de risa Humour. Split your sides ganització ja s’està plantejant fer s’anima a participar”. Tadeh’act, afsar n deh’act Humour. Se tordre de rire Revista Mà un espacio de convivencia a space of communal life 16 Un espai de convivència amchan iwamachar un espace de cohabitation

Consorci per a la Normalització Lingüística Pla de Balenyà 30-32. 08500 Vic T. 93 886 65 88 Llengua Parlem de material escolar...

Recordem que cal dir

1. Els llapis: la paraula ‘llapis’ és invariable. Es diu igual en singular i en plural. He de comprar dos llapis per a l’escola.

2. Esborrar: la paraula correcta és ‘esborrar’ i no ‘borrar’ i d’’esborrar’ en deriva ‘esborrador’. L’escaire La motxilla Cal esborrar la pissarra cada El llapis dia.

3. El retolador: la parau- la correcta és ‘retolador’ i no ‘rotulador’. Ho has de subratllar amb retolador vermell.

4. Folrar: Cobrir alguna cosa a fi de protegir-la. Heu de folrar aquests llibres.

5. Goma d’enganxar: substància que serveix per unir o adherir. L’esborrador Els retoladors Per fer aquesta manualitat L’estoig necessiteu goma d’enganxar.

Consolats estrangers a Barcelona Guia de Serveis OFICINES AMIC-UGT CURSOS DE CATALÀ Consolat de Bolívia Consolat de l’Equador Consolat de la República OFICINES AMIC UGT Carrer Roger de Flor, 3 C/ Nàpols, 187, 5è. 08013. de Polònia Guía de servicios AMIC-UGT, Vic CNLO (Centre 08018 Barcelona Barcelona Av. Diagonal, 593-595. Arguid anwamàawan Associació d’Ajuda de Normalització Tel. 93 322 65 12 Tel. 932 457 465 08014 Barcelona Mútua als Immigrants Lingüística d’Osona) Tel. 933 227 234 a Catalunya Català i formació d’adults Consolat de Colòmbia Consolat de la República Correu electrònic: Guide des services Informació i orientació C/ Pla de Balenyà, 30-32. Carrer de Pau Claris, 102 de Ghana [email protected] Guide to services sobre documentació 08500 Vic 08009 Barcelona C/ Calvet, 36-38 entl. 2on. www.kgbarcelona.org i assumptes laborals. Tel. 93 886 65 88 Tel. 93 412 78 28 08021. Barcelona Pl. Osona, 4, 1r. 08500 Vic Tel. 932 090 743 Consolat de Romania Tel. 93 889 55 90 Oficina de Català Consolat del Pakistan Correu electrònic: C/Sant Joan de la Salle, 35 TELÈFONS de Manlleu Ronda del General Mitre, [email protected] bis. 08022 Barcelona D’INTERÈS AMIC-UGT Manlleu C/ Enric Delaris, 7, 1r pis 126 Tel. 934 341 108 C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 50 22 08021 Barcelona Consolat de l’Índia Correu electrònic: RENFE Tel. 93 851 30 69 Tel. 93 451 27 56 C/Teodor Roviralta, 21-23. consuladogeneralenbarce- 902 240 202 CPNL Tarragona 08022. Barcelona [email protected] AMIC-UGT Tarragona Pl. del Pallol, 3 Consolat de la República Tel. 932 120 916 Mossos d’Esquadra C/ Ixart, 11 (Antiga Audiència) Popular de la Xina Correu electrònic: Consolat de la República 088 Tel. 977213131 43003 Tarragona Av. Tibidabo, 34. [email protected] del Senegal AMIC-UGT Reus Tel. 977243527 08022 Barcelona Carrer de Balmes, 185. Emergències mèdiques Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a Tel. 932 541 199 Consolat del Regne 08006 Barcelona 061 planta CPNL Reus del Marroc Tel. 932009722 Tel. 977 77 14 14 C/ de l´Amargura, 26, 1r C/ Diputació, 68. Bombers 43201 Reus 08015. Barcelona 085 Tel. 977128861 Tel. 932 892 530.

un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 17 Treball

Treballa amb dignitat Entrevista a Pepe López Pep Camprubí Coordinador de projectes de treballadors. L’empresa pot avançar aquests la Fundació Comaposada al Magreb Resolem diners i després anar-los a cobrar directa- ment al FOGASA. Si l’empresa no ho paga, “Treballem per a la forma- consultes. heu de tramitar-ho vosaltres directament. Pel 60 % restant de la indemnització, heu L’acomiadament de presentar demanda al jutjat i només ció i la promoció de l’eco- quan el jutjat acredita que l’empresa és objectiu insolvent (i això actualment està tardant nomia social al Magreb” molt de temps), serà el FOGASA qui us En Joan de Perafita, ens fa la abonarà el que falti de la indemnització. Et puc dir que actualment els següent consulta: “Som quatre Si l’empresa no us dóna cap carta, a partir centres funcionen amb plena treballadors i l’empresa ha decidit del dia que us digui que no torneu a tre- autonomia sense l’ajut extern tancar. L’empresari diu que no té ballar, tal com vam explicar en el darrer i estan formant més de 2.000 diners per pagar-nos. Què passarà? número de la revista, teniu 20 dies per inter- persones l’any en matèria d’in- Què hem de fer?” posar una demanda d’acomiadament per formàtica, confecció, idiomes, En primer lloc, s’ha de dir que és molt tal que es declari improcedent. Ara mateix, cuina i alfabetització. Pel que important saber el nombre de treballadors és important saber si encara esteu treballant fa a les sis cooperatives, ocupen que té l’empresa. Si els vostres acomiada- o no, perquè l’empresari us pot haver donat 58 persones i a partir del 2010, ments són per tancament de l’empresa, de baixa a la Seguretat Social o davant d’igual manera que els centres, aquesta està obligada a instar un Expedient la manca de treball, fins i tot l’empresari començaran a funcionar amb els de Regulació d’Ocupació i, per tant, és el podria al•legar que ja estàveu acomiadats. seus propis recursos. Inch Allah!!! Departament de Treball qui ha d’autoritzar El termini per interposar demanda d’aco- Que has après d’aquests els acomiadaments sempre que l’empre- miadament és de 20 dies des es produeix Des de quan col·labora la anys de cooperació Nord- sa tingui més de cinc treballadors. En el l’acomiadament o s’entén que s’ha produït. UGT de Catalunya amb el Sud? vostre cas, com que sou només quatre, També hem de tenir en compte si l’em- sindicalisme marroquí? De vegades penso que el que l’empresa en té prou amb entregar-vos una presa us deu nòmines i si us paguen la La UGT de Catalunya ve coo- la UGT de Catalunya no ha carta d’acomiadament. En aquesta carta ha liquidació. En el cas que l’empresa us perant amb el sindicalisme pogut aconseguir aquí, és a dir, d’explicar de forma clara i complerta els degui quantitats salarials i no us aboni la del Marroc des de fa més de l’impuls de l’economia social i motius de l’acomiadament i òbviament, liquidació, haureu de reclamar-ho judici- 10 anys. Treballem al nord del el cooperativisme amb projectes aquests motius han de ser suficients i certs. alment i teniu un any per fer-ho. Aquesta Marroc amb el sindicat CDT a concrets i la posada en marxa Us ha de donar 30 dies de preavís i, si no els reclamació es pot fer juntament amb la Nador, Taza, Berkane, Taounate, de centres plenament rendi- respecta i us acomiada d’un dia per l’altre, indemnització, si no busqueu la improce- Guercif, Chefchaouen, Tanger, bles, la CDT sí que ho ha pogut ha de pagar-vos els salaris corresponents a dència de l’acomiadament. En el cas que Tetuan i Laratxe. fer al Marroc. I que, ben mirat, aquests 30 dies de preavís. presenteu demanda d’acomiadament, bus- En què consisteix aquesta podríem començar a aprendre i a Si no ho veieu clar, teniu 20 dies per inter- cant que l’empresa us pagui els 45 dies, la cooperació sindical? parlar de la cooperació Sud-Nord. posar una demanda d’acomiadament. demanda per reclamar la liquidació i els La nostra cooperació sindical Si ho veieu clar, és molt important que com- salaris haurà de ser separada. Això vol dir s’orienta a dos tipus de projec- proveu que la carta sigui correcta i tingui que haureu de presentar dues demandes. tes: la formació i la promoció g tots els requisits que marca la llei, per tal Cal dir que el FOGASA només us paga- En esta sección entrevista- de l’economia social. Pel que fa que el FONS DE GARANTIA SALARIAL no us rà si es demostra que l’empresa no té mos a alguien relacionado a la formació, els projectes han hi posi problemes, perquè és el FOGASA qui béns en propietat, ni diners als comptes con el mundo del trabajo consistit en el suport a la creació paga directament el 40 % de la indemnitza- corrents. Un jutjat ha de demostrar que Di min dyusin a nemsa- i manteniment de nou centres ció quan les empreses tenen menys de 25 l’empresa és insolvent. war xef min yeqnen ghar de formació per a dones de les rxedmet nou regions esmentades durant el període 2003-2007. Pel que fa a l’economia social, hem posat en g marxa, també juntament amb la TRABAJA CON DIGNIDAD WORKING WITH DIGNITY In this section we interview CDT, sis cooperatives de confecció Información sobre el despido Information about redun- people related to the world per a les alumnes dels centres. objetivo dancy and lay-offs of work I com estan funcionant IXEDDEM SE’L ÄZZ UN TRAVAIL DIGNE Dans cette rubrique, nous aquests centres de for- Ineghmisen xef iqalat al- Informations sur le licencie- ferons une entrevue à une mació i cooperatives de hadaf ment objectif personne liée au monde du dones? travail

un espacio de convivencia Revista Mà a space of communal life amchan iwamachar Un espai de convivència un espace de cohabitation 19 Notícies

Notícies Notícies La periodista Jineth Dissenys africans Bedoya va parlar a Vic de la pau a Colòmbia d’alumnes de l’Escola Sara Blázquez Vic La periodista colombiana Jineth Bedoya va ser el d’Art ambientaran passat 19 de setembre a Vic, per parlar de l’actual situació a Colòmbia, en una xerrada que portava per títol Colòmbia: desmuntant la guerra, cons- els bars de Vic truint la pau, organitzada per ICV d’Osona. Bedoya és reportera del diari El Tiempo de Co- lòmbia, i fa dotze anys que cobreix el conflicte armat, “no és una amenaça terrorista, com diu l’Estat, sinó una guerra”, diu la periodista, que ha estat segrestada dues vegades i agredida se- xualment mentre feia un reportatge. “He pensat en l’interès general, i no en l’individual, per això he vingut a Europa a explicar-ho”. Jineth Bedoya va remarcar que “es parla molt de les víctimes, però també s’ha de parlar dels com- batents i del conflicte”. Creu que s’ha d’huma- nitzar la guerra, per això fa anys que hi treballa, per evidenciar el més absurd de la guerra. “Hi ha qui lluita per les seves idees, però molts es veuen obligats a lluitar perquè no han tingut cap altra oportunitat”. Jineth Bedoya estuvo en Osona para hab- lar de la violencia en Colombia Jineth Bedoya aqqa-t di Osona h’uma ad tessiwer x al’unf di Colombia

Jineth Bedoya was in Osona to speak about the violence in Colombia Jineth Bedoya est à Osona 2 Sara Blázquez Vic es van posar a treballar per tal l’aigua per als usos més bàsics. pour parler de la violence de dissenyar uns individuals de El Casino també serà l’escenari en Colombie El pròxim mes de novembre sobretaula, demostrant els seus d’un cicle de cinema que porta l’Àfrica ambientarà els bars dels coneixements artístics, fugint per títol Les dones africanes, i barris del centre històric i La dels tòpics que envolten els que es farà els dies 8, 15 i 22 a Calla de Vic, dins el marc de les països africans, i retratant, amb la tarda. La primera, el dia 8, La veu del barri Jornades de l’Àfrica, unes jorna- els seus dissenys, la realitat del serà Le Blues de Sheikhates (dumou’ www.bitjove.cat des de sensibilització i coneixe- continent. al-chaykhât), que tracta sobre les ment intercultural que organit- Els alumnes entregaran les seves sheikhates, les cantants populars za l’Ajuntament de Vic, a través obres a finals d’octubre, i l’obra del Marroc, que són a la vegada Acosta’t al barri seguint del Pla de barris Centre històric guanyadora es reproduirà i serà les dones més estimades i les i La Calla i Cooperació al desen- repartida pels bars i restaurants més marginades, ja que tenen la el programa de la ràdio volupament, juntament amb del centre històric de Vic que or- llibertat de cantar la injustícia jove de Vic el Consell Local de Cooperació i ganitzaran activitats en el marc i la situació de la dona. Després Una ràdio feta per joves les entitats de persones d’origen d’aquestes jornades. de la projecció hi haurà una africà de la ciutat. El centre Totes les obres que participin tertúlia amb sis dones marro- de la ciutat històric i La Calla s’omplirà d’ex- en el concurs seran exposades a quines de Vic. Escolta-la i participa! posicions, cinema, activitats, l’Escola d’Art de Vic. La mostra cuina, xerrades, jocs, i reflexió s’inaugurarà el dia 6 de novem- al voltant del continent africà. bre, amb música i un tastet Una de les activitats, que serà africà, i es podrà visitar fins al g Las jornadas de África un dels fils conductors de les 30 de novembre. incluirán un concurso de jornades, és un concurs de dis- La resta d’exposicions progra- diseño de tapetes seny d’individuals de sobretau- mades dins les jornades es faran la. A finals de setembre, l’Escola al centre cívic Remei-Estadi, al d’Art i Disseny Superior de Vic Casino, i fins i tot a l’aire lliure, i l’Ajuntament de Vic van orga- a la plaça Gaudí, on es podrà Ussan na Afrika ssidfen nitzar unes xerrades de sensibi- tornar a veure D’allà a aquí: de days tazuri n sajadat lització sobre l’Àfrica a càrrec Chamba a Vic, una producció The African events will de les entitats ACSAO-Associació de l’Associació CHAYA, l’Ajun- include a tapas designing cultural subsahariana i Amics tament de Vic i Veus Diverses, competition d’Osona, Espai Àfrica-Catalunya, que mostra la vida quotidiana a Les journées consacrées à i l’Agència de viatges Riki Tiki Chamba (Ghana), i la necessitat l’Afrique prévoient un con- Tavi. A partir de la informació bàsica d’aquesta comunitat: la cours de dessin de napper- rebuda, els alumnes de l’Escola canalització i potabilització de ons et de tapis de table OPINIÓ Revista Mà un espacio de convivencia a space of communal life Grip C= Un espai de convivència amchan iwamachar un espace de cohabitation Crisi Vacunació= Unitat

Tothom par- la de la grip A i avui la ve- ritable grip A és la crisi. Una crisi que ha afectat Mohamadi la nostra Bouziane salut a tots els nivells. Ens demana una vacunació a la delicada situació que viuen els aturats, sense feina, tocats, famílies que viuen amb ingressos miserables, de 420 euros men- suals, petits comerciants sense activitat, que gasten més del que ingressen, empreses desaparegu- des... Tot això és fruit d’una mala gestió d’un govern que està al límit. Di- uen que han invertit en la creació de llocs de treball, però quins llocs de treball han creat? Només arre- glen carreteres, rotondes, jardins... Però això no és suficient, no gene- ra optimisme en la societat. La millor manera és construir habitatges de protecció oficial, per cobrir les necessitats d’ha- bitatge i per poder aconseguir llocs de treball de veritat i donar vida, no només al sector de la construcció, sinó també a l’àrea econòmica local. El que és preocupant ara és perdre la classe treballadora. Incorporem-nos als sindicats, que són els únics que estan plantant cara, pressionant a través de manifestacions, negociacions... a l’absència dels polítics. Podem. g Mohamadi Bouziane es el presidente de la asociación Amic Amazigh

Mouhammadi Bouziane netta d amghar n tames- munt n Amic Amazigh Mohamadi Bouziane is the President of the Amic Amazigh Association Mohamadi Bouziane est le président de l’association Amic Amazigh

JO JA NO SÓC Hola sóc en Moutarou Balde, fa 5 anys que visc Revista Mà Octubre 2009 www.revistama.cat IMMIGRANT! a Catalunya. Quan vaig arribar a aquest país “Vull gaudir només tenia una idea: buscar-me la vida però després de tants anys a prop de la gent, tinc un d’aquest lloc” pensament diferent: gaudir molt més del que ens ofereix aquest lloc. Al principi pensava que La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa “Quiero disfrutar de este la meva vida podia canviar però veig que no es un model lingüístic com el sitio” pot mai canviar la vida, que totes valen i que la que volem per la nostra Xsegh ad ddaregh mlih deg societat: una realitat mul- amcan-a meva vida d’aquí m’agrada igual que la prime- tilingüe on el català sigui ra, la que tenia abans. la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot Moutarou Balde a aquells que són nouvin- “I want to enjoy this place” 33 anys guts. Té una tirada de 9.000 « Je veux profiter de cet % exemplars a Osona, i 9.000 endroit » al Camp de Tarragona.