DOCSLIB.ORG

Xifres Oficials De Població Municipal 2017 Del Camp De Tarragona I Les Terres De L’Ebre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Xifres Oficials De Població Municipal 2017 Del Camp De Tarragona I Les Terres De L’Ebre Xifres oficials de població municipal 2017 del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre Principals conclusions del Padró municipal Gener de 2018 | www.dipta.cat DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ A LA DEMARCACIÓ Població actual i variació respecte l’any anterior 10 791.693 comarques habitants -606 habitants 184 municipis Distribució de la població per comarques i variació respecte l’any anterior Alt Camp 43.995 -112 Baix Camp 187.471 -887 Baix Ebre 78.180 -797 Baix Penedès 100.850 +1.037 Conca de Barberà 20.036 -184 Montsià 67.491 -155 Priorat 9.345 -36 Ribera d'Ebre 22.203 -268 Tarragonès 250.488 -923 Terra Alta 11.634 -127 Distribució de la població per municipis i variació respecte l’any anterior El 83,15% dels municipis té menys de 5.000 habitants 30 municipis de 2.000 a 5.000 habitants 16 municipis de 5.000 a 10.000 habitants 62 municipis 10 municipis de menys de 500 habitants de més de 20.000 habitants 61 municipis de 500 a 2.000 habitants 5 municipis de 10.000 a 20.000 habitants = 114 municipis 68 municipis 2 municipis amb disminució amb increment sense variació de població de població de població 62% 37% 1% GESTIÓ DEL PADRÓ MUNICIPAL A LA DEMARCACIÓ Des de l’any 1995, els ajuntaments estan obligats a realitzar la gestió del padró amb eines informàtiques. En el marc de les seves competències, la Diputació de Tarragona realitza aquesta tasca en el cas dels municipis petits i d’aquells que no compten amb mitjans suficients per afrontar-la. 148 municipis on 206.732 habitants gestionats el padró és gestionat per la Diputació per la Diputació = 26,1% 80,5% + 11 municipis en tràmit d’adhesió RÀNQUING MUNICIPAL PER POBLACIÓ Municipis amb més i menys habitants de cada comarca ordenats segons la posició en el rànquing de la la demarcació de Tarragona Tarragona (Tarragonès) 1 131.507 habitants Reus (Baix Camp) 2 103.123 habitants Masllorenç (Baix Penedès) El Vendrell (Baix Penedès) 126 496 habitants 3 36.568 habitants Freginals (Montsià) Tortosa (Baix Ebre) 135 397 habitants 4 33.445 habitants Alfara de Carles (Baix Ebre) Valls (Alt Camp) 139 369 habitants 8 24.112 habitants La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre) Amposta (Montsià) 141 356 habitants 10 20.572 habitants Prat de Comte (Terra Alta) Montblanc (Conca de Barebrà) 159 181 habitants 18 7.307 habitants Mont-ral (Alt Camp) Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) 161 164 habitants 27 5.625 habitants Renau (Tarragonès) Gandesa (Terra Alta) 164 153 habitants 48 3.011 habitants Margalef (Priorat) Falset (Priorat) 178 101 habitants 51 2.820 habitants Forès (Conca de Barberà) 183 45 habitants La Febró (Baix Camp) 184 42 habitants Dades extretes del Reial decret 1039/2017, de 15 de desembre, pel qual es declaren oficials les xifres de població resultants de la revisió del Padró municipal referides a l'1 de gener de 2017. Més informació a l’extranet del Servei d’Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, l’eSAM [http://esam.dipta.cat] .
Load more

Recommended publications
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • A New Decapod Crustacean Assemblage from the Lower Aptian of La Cova Del Vidre (Baix Ebre, Province of Tarragona, Catalonia)
    Accepted Manuscript A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) Àlex Ossó, Barry van Bakel, Fernando Ari Ferratges-Kwekel, Josep Anton Moreno- Bedmar PII: S0195-6671(17)30554-2 DOI: 10.1016/j.cretres.2018.07.011 Reference: YCRES 3924 To appear in: Cretaceous Research Received Date: 27 December 2017 Revised Date: 11 June 2018 Accepted Date: 19 July 2018 Please cite this article as: Ossó, À., van Bakel, B., Ferratges-Kwekel, F.A., Moreno-Bedmar, J.A., A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia), Cretaceous Research (2018), doi: 10.1016/j.cretres.2018.07.011. This is a PDF file of an unedited manuscript that has been accepted for publication. As a service to our customers we are providing this early version of the manuscript. The manuscript will undergo copyediting, typesetting, and review of the resulting proof before it is published in its final form. Please note that during the production process errors may be discovered which could affect the content, and all legal disclaimers that apply to the journal pertain. ACCEPTED MANUSCRIPT 1 A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre 2 (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) 3 4 Àlex Ossó a, Barry van Bakel b, Fernando Ari Ferratges-Kwekel c, Josep Anton Moreno- 5 Bedmar d,* 6 7 a Llorenç de Vilallonga, 17B, 1er-1ª. 43007 Tarragona, Catalonia 8 b Oertijdmuseum, Bosscheweg 80, 5283 WB Boxtel, the Netherlands 9 c Área de Paleontología, Departamento de Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Spain 10 d Instituto de Geología, Universidad Nacional Autónoma de México, Ciudad Universitaria, Coyoacán, Ciudad de 11 México, 04510 Mexico 12 13 14 * Corresponding author.
    [Show full text]
  • Dolors Bramon
    No. 1 (Spring 2013), 1-12 ISSN 2014-7023 HOMOPHONIC TRANSFORMATION OF TOPONYMS: SOME EXAMPLES FROM ANDALUSI ARABIC AND A NEW INSTANCE FROM PLA DE L’ESTANY Dolors Bramon Institut d’Estudis Catalans Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona e-mail: [email protected] Received: 27 December 2012 / Revised: 21 January 2013 / Accepted: 14 May 2013 / Available Online: 17 June 2013 Resum És sabut que amb el pas de l’àrab a les llengües romàniques, diversos topònims d’origen àrab varen sofrir un procés de transformació d’acord amb algun nou significat que pogués ésser entès pels usuaris de la llengua receptora. Aquest treball analitza alguns casos de transformació popular per homofonia, amb especial atenció als noms de lloc que deriven de l’existència d’aigua (al-cuyún) i que sovint vas ser confosos amb “lleons” i en proposa un de nou –Lió– al Pla de l’Estany. Paraules clau: romandalusismes, toponímia, homofonia Abstract It is a well-known fact that with the substitution of Romance languages for Arabic many Andalusi place names were given a new interpretation and, accordingly, a new shape through folk etymology, relative homophony being one of the most salient factors governing the process. The present paper gathers and analyses some instances of such homophonic reinterpretations and also suggests a similar origin for the Catalan place name Lió (Pla de l’Estany, Banyoles), which, just like some other -lleó and -lió toponyms, might derive from the Arabic al-cuyūn ‘the springs’. Key Words: Andalusi Arabic, place names, homophony * Unless otherwise specified, the English translation of texts and quotations is by PangurBàn Ltd.
    [Show full text]
  • Tarragona in Figures
    >> Tarragona in figures 2012 00 01 02 03 04 05 06 07 08 >> Tarragona in figures > Edited by: TARRAGONA CITY HALL Council of Labour, Economic Development and Youth Politics > Work team: Vicenç Alcaraz Santiago Castellà Catalina Jordi, CREP-URV Angel Martorell Montserrat Pascual Juan Manuel Patón > Special collaboration: Tarragona Chamber of Commerce CEPTA (Tarragona Business Confederation) – Department of Studies > Translation: Tarraco Translation > Design and layout: Department Corporate Image and Desktop Publishing >> Index > PRESENTATIONS ................................................................................................... 7 > 00. EXECUTIVE SUMMARY ................................................................................... 10 > 01. A PRIVILEGED LOCATION ................................................................................ 18 > 02. THE SECOND LARGEST ECONOMIC CENTRE OF CATALONIA .......................... 22 > 03. HIGHLY ACCESSIBLE AND INTERNATIONALLY CONNECTED .......................... 28 > 04. HUMAN CAPITAL ............................................................................................. 32 > 05. INDUSTRIAL ACTIVITY, GROWTH AND ENERGY GENERATION ........................ 40 > 06. TOURISM, CULTURE AND ACTIVE COMMERCE ............................................... 46 > 07. QUALITY OF LIFE ............................................................................................ 54 > 08. OLYMPIC CITY ................................................................................................
    [Show full text]
  • La Gestió Dels Residus a L'àmbit Municipal
    DADES DE RESIDUS MUNICIPALS 2008 Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) juliol de 2009 LA GENERACIÓ DE RESIDUS A LES TERRES DE L’EBRE LA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Totes les comarques de les Terres de l’Ebre generen menys residus que la mitjana catalana, concretament 1,45 kg/hab/dia. Les comarques que en generen més són Ribera d’Ebre i Priorat, que produeixen 1,54 kg/hab/dia. La comarca que en genera menys és la Terra Alta, amb 1,11 kg/hab/dia. TOTAL GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (kg/hab/DIA) PER COMARQUES. DADES DE 2008 4,00 3,00 2,00 Kg /hab./dia Kg 1,00 1,44 1,48 1,54 1,54 1,59 1,11 0,00 Baix Ebre Montsià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Catalunya RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA RECOLLIDA SELECTIVA Les comarques de les Terres de l’Ebre, en conjunt, són les que més residus recullen selectivament de tot Catalunya, concretament un 38,2% dels residus municipals generats. Ribera d’Ebre, amb el 53,2%, és la comarca que recull selectivament més residus. La segueixen el Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). RELACIÓ ENTRE RECOLLIDA SELECTIVA I FRACCIÓ RESTA (%) PER COM ARQUES. DADES DE 2008 100,0 90,0 80,0 46,8 54,4 70,0 55,8 63,3 65,6 73,7 60,0 % 50,0 40,0 30,0 53,2 45,6 20,0 44,2 36,7 34,4 26,3 10,0 0,0 Baix Ebre Mont sià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Cat alunya % RS / RM %FR / RM RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA MATÈRIA ORGÀNICA El Montsià és la comarca que més matèria orgànica recull selectivament per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana.
    [Show full text]
  • Daily Mobility in the Comarques Gironines Obdúlia
    the different metropolitan population a driving license and, especially, the good series running from 1981 (the first centres and the city of Barcelona, which availability of a private vehicle, a situation time the question about the workplace or are well above those recorded for other in which only one half of the population place of study was introduced in Catalonia) localities. in the Regió Metropolitana de Barcelona to 2001, mobility analysis has been reduced finds itself. Therefore, the mobility to only a part of all journeys, and not even As regards the modal distribution, over model is shaped not only in accordance the largest part, as will be seen later. 45% of mobility in the metropolitan region with territorial features and the existing is satisfied via non-motorised means; the availability of transport services and The extension of the Survey of Daily remainder, involving motorised means is infrastructure, but also from the personal Mobility 2006 to the whole of Catalonia shared out between the 34% of journeys characteristics of each individual and social makes it possible, for the first time for the made on public transport and the 66% group. Comarques Gironines, to have a very large made in private vehicles. However, the sample which, as well as updating the analysis of modal behaviour patterns information, extends the field of analysis for journeys in the Barcelona region 1 This figure takes into account all the journeys and gives important details of the type of recorded for the Regió Metropolitana de reveals different mobility models, which movement going on, how and where it is Barcelona, whether undertaken by residents or denote the marked territorial imbalances non-residents in the area.
    [Show full text]
  • El Pandero De Les Mosses a Ponent
    pàg. 129 Musicologia El pandero de les mosses a Ponent shikar. núm. 02 | 2015 p. 129-137 Ester G. Llop RESUM ABSTRACT Etnomusicòloga Les captes amb el pandero, vinculades a la confraria The timbrel catches, which are related to the de la Mare de Déu del Roser, havien estat ben confraternity of Our Lady of the Rosary, had been presents en les celebracions de moltes poblacions in the celebrations of many villages of western de Ponent fins al primer terç del segle XX. La Catalonia until the first third of the twentieth manca de continuïtat dels estudis dels primers century. The abandonment of this activity, as well etnògrafs i l’abandonament de l’activitat n’han as the lack of continuity in the earliest ethnographic «Aquí vénen condicionat i limitat la imatge actual. En aquest studies, has conditioned and limited the present les donzelles, cavallers, article ens proposem revisar la bibliografia de les knowledge on the timbrel songs. We review here per a cantar» primeres recerques sobre alguns aspectes de les the early studies on timbrel songs during the late cançons de pandero, a finals del segle XIX i primer nineteenth century and the first quarter of the quart del segle XX —principalment de la mà de twentieth century —mainly from Valeri Serra i Valeri Serra i Boldú—, el treball de camp d’Enric Boldú—, the Enric Farreny fieldwork of the early Farreny a principis dels anys 70 i les investigacions 70s and the current investigations in the Pla de actuals al pla de Lleida. Així mateix, revisem els Lleida.
    [Show full text]
  • 4.5 Mobilitat
    4.5 MOBILITAT ................................................................................................................... 229 4.5.1 INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ................................................................................ 229 4.5.1.1 Xarxa de carreteres ............................................................................................................... 229 4.5.1.2 Xarxa ferroviària.................................................................................................................... 232 4.5.1.3 Trama urbana ....................................................................................................................... 233 4.5.1.4 Transport públic ................................................................................................................... 233 4.5.1.5 Parc mòbil ............................................................................................................................ 254 4.5.1.6 Aeroport ............................................................................................................................... 256 4.5.2 CARACTERITZACIÓ DE LAMOBILITAT ATARRAGONA .................................................................................... 256 4.5.2.1 Mobilitat per treball i estudis ................................................................................................ 257 Balanç de mobilitat ...................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Guia Comunicació 2014 Alt Camp Baix Camp Baix Ebre Baix Penedès Conca De Barberà Montsià Priorat Ribera D’Ebre Tarragonès Terra Alta
    guia comunicació 2014 Alt Camp Baix Camp Baix Ebre Baix Penedès Conca de Barberà Montsià Priorat Ribera d’Ebre Tarragonès Terra Alta Col·legi de Periodistes de Catalunya Demarcació de Tarragona Demarcació Terres de l’Ebre Col·legi de Periodistes de Catalunya Demarcació de Tarragona Demarcació Terres de l’Ebre Carrer d’August, 5, 1r 1a 43003 TARRAGONA Tel. 977 245 454 Fax 977 250 519 [email protected] Plaça Ramon Cabrera, 7, 1r 43500 TORTOSA Tel. 977 442 490 [email protected] Edita: Col·legi de Periodistes de Catalunya Demarcació de Tarragona i Demarcació Terres de l’Ebre http://www.periodistes.org Tancament de l’edició: Juny de 2014 Coordinació i redacció: Laura Casadevall Disseny i Impressió: Impremta Virgili · Tarragona Dipòsit Legal: T-1.025-14 PRESENTACIÓ es demarcacions de Tarragona i de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya Lus presenten aquesta guia que, sobretot, vol ser una eina de treball tant per als professionals de la comunicació com per aquelles entitats, institucions o persones que han de contactar amb els mitjans de comunicació. Pel que fa a la seva estructura, pensada sobretot per facilitar la localització de la dada que es busca el més ràpidament possible, es divideix en diversos apartats. Un primer bloc es refereix als mitjans de comunicació, agrupats segons el seu suport (premsa escrita, diaris digitals, publicacions comarcals i mitjans audiovisuals). Un segon bloc es refereix a entitats i empreses, des dels partits po- lítics als centres universitaris, passant per alguns dels principals agents econòmics de la demarcació.
    [Show full text]
  • Terra Alta Greenway (Tarragona)
    Terra Alta Greenway Terra Alta is a rural area of Cataluña dotted with almond and pine groves through which a few trains used to run up until 1973. Now we can make use of the disused rail bed of this forgotten railway to travel through the spectacular countryside around the Sierra de Pandols ridge and the Beceite heights. A journey through tunnels and over viaducts takes us from Aragon to the Ebro. TECHNICAL DATA CONDITIONED GREENWAY Spectacular viaducts and tunnels between the ravines of the Canaletas river. LOCATION Between the stations of Arnes-Lledó and El Pinell de Brai TARRAGONA Length: 23 km Users: * * Punctual limitations due to steep slopes in la Fontcalda Type of surface: Asphalt Natural landscape: Forests of pine trees. Karst landscape of great beauty: cannons, cavities Cultural Heritage: Sanctuary of Fontcalda (S. XVI). Convent of Sant Salvador d'Horta in Horta. Church of Sant Josep en Bot Infrastructure: Condidtioned Greenway. 20 tunnels. 5 viaducts How to get there: To all the towns: HIFE Bus Company Connections: Tarragona: 118 Km. to Arnés-Lledó Barcelona: 208 Km. to Arnés-Lledó Castellón de la Plana: 169 Km. to Arnés-Lledó Maps: Military map of spain. 1:50.000 scale 470, 495, 496 and 497 sheets Official road map of the Ministry of Public Works Ministerio de Fomento More information on the Greenways guide Volume 1 Attention: Lack of lighting in some tunnels by vandalism. It is recommended to use a torch DESCRIPTION Km. 0 / Km. 13 / Km. 17,5 / Km. 23,7 Km 0 The Greenway begins at the Arnes-Lledó station alongside the river Algars which at this point forms the border between the autonomous communities of Aragon and Cataluña.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Fitxa Comarcal Del Baix Ebre
    Fitxa comarcal Fitxa comarcal del Baix Ebre I Dades bàsiques, any 2007 I Densitat de Població Superfície Municipi població (2006) (km2) (hab/km2) Aldea, l' 3.795 35,21 107,78 Aldover 893 20,2 44,21 Alfara de Carles 341 63,87 5,34 Ametlla de Mar, l' 6.744 66,86 100,87 Ampolla, l' 2.613 35,65 73,29 Benifallet 790 62,42 12,66 Camarles 3.371 25,16 133,98 Deltebre 10.811 107,44 100,62 Paüls 602 43,83 13,73 Perelló, el 2.504 100,67 24,87 Roquetes 7.444 136,92 54,37 Tivenys 916 53,54 17,11 Tortosa 34.266 218,51 156,82 Xerta 1.278 32,39 39,46 Baix Ebre 76.368 1002,72 76,16 Font: Idescat Fitxa comarcal Fitxa comarcal del Baix Ebre I Dades agrícoles i ramaderes del Baix Ebre I Explotacions i places ramaderes Baix Ebre CATALUNYA Superfície de secà Superfície de reg Superfície Conreu Explotacions Places de bestiar Explotacions Places de bestiar (ha) (ha) total (ha) HORTALISSES 2 1.391 1.393 PORCÍ 62 79.261 7.305 6.066.901 CEREALS 84 9.213 9.297 ENGREIX 38 68.436 4.467 5.474.707 ARRÒS - 9.085 9.085 REPRODUCCIÓ 24 10.825 2.838 592.194 FARRATGES 33 71 104 BOVÍ 42 9.298 7.001 801.221 FRUITA FRESCA 146 296 442 VAQUES DE LLET - - 1.765 103.244 CÍTRICS - 5.025 5.025 VAQUES DE CARN 22 2.589 1.806 99.471 FRUITA SECA 1.064 229 1.293 VEDELLS 20 6.709 3.430 598.506 OLIVERA 26.355 1.014 27.369 OVÍ I CABRUM 183 49.476 3.935 1.286.831 VINYA 54 - 54 OVELLES 128 26.945 2.744 838.656 ALTRES CONREUS 4.847 192 5.039 CABRES 51 9.749 933 122.387 XAIS 4 12.782 258 325.788 TOTAL 32.585 17.431 50.016 Font: Gabinet tècnic del DAR.
    [Show full text]