Camp De Tarragona

Pla territorial parcial Camp de Tarragona

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Pla territorial parcial del Camp de Tarragona

Camp de Tarragona : Pla territorial parcial ISBN 9788439384946 I. Miralles i Sabadell, Ferran, dir. II. Catalunya. Departa- ment de Política Territorial i Obres Públiques III. Títol IV. Títol: Pla territorial parcial Camp de Tarragona 1. Ordenació del territori – Camp de Tarragona 304.9(467.1 Ca)

Disseny gràfic i maquetació: Jordi Matas i Associats

Fotografies: GISA, Observatori del Paisatge

Plànols d’ordenació territorial: Institut Cartogràfic de Catalunya

Impressió: ....

1a edició: setembre 2010 Tiratge: 1.000 exemplars ISBN: 978-84-393-8494-6

Dipòsit legal: B- Conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal i Farreras

Secretari per a la Planificació Territorial Oriol Nel·lo i Colom

Director del Programa de Planejament Territorial Juli Esteban i Noguera

Coordinador del Pla Ferran Miralles i Sabadell

Coordinació cartogràfica i de la informació pública Júlia Trias i Vilalta

Col·laboradors tècnics

Ordenació del sòl Júlia Trias i Vilalta

Mobilitat i infraestructures Marc Ibáñez i Llop Alberto Palomo Cuenca

Escenaris econòmics i demogràfics Josep Maria Carrera Alpuente

Suport tècnic Cristina Jiménez Puigpey Assumpta Jané i Renau

Suport cartogràfic i delineació Elisabet Massana i Guitart Ferran Abad i Oller

L’Estudi econòmic i financer ha estat realitzat per l’Institut d’Es- tudis Territorials i l’Informe de sostenibilitat ambiental per l’Estudi Ramon Folch.

En els treballs de redacció del Pla s’ha disposat de la col·laboració, en les fases inicials, de Victòria Jiménez i Tejero, Basília González i Gómez, Joan Josep de la Flor i Rigau, Ignasi Cuadros i Vila i de l’ajut puntual de la resta de personal del Programa.

Presentació

El Govern de Catalunya haurà completat en set anys el transport públic, la definició d’un model d’assentaments Joaquim Nadal i Farreras determini de la Llei d’ordenació territorial de 1983, que proporcionat i jerarquitzat que garanteix la reducció del conseller de Política Territorial establia set plans territorials parcials. Tots ja ara apro- consum de sòl, la definició d’un model que no escanya i Obres Públiques vats definitivament i en procés de publicació. Tots set el desenvolupament i dóna oportunitats als pobles petits, signifiquen documents cabdals de planificació territorial. i un Pla per frenar la degradació de les planes del Camp Tots set responen a un mateix esquema i a una mateixa de Tarragona, la protecció dels paisatges a preservar i metodologia: tractament dels espais oberts, dels assen- l’assegurament dels sòls per a noves activitats econòmi- taments humans i l’encaix de les infraestructures en el ques i logístiques que sense la pèrdua de qualitat poden territori en la relació permanent i indestriable entre espais aportar majors nivells de riquesa i desenvolupament. oberts i assentaments. Està definida l’ordenació, està definida l’estratègia, estan Tots responen a un mateix esquema, però cadascun té aclarits els rols del sistema urbà i de la seva relació amb la la seva especificitat. És el cas, amb total evidència, del xarxa d’infraestructures i el sistema d’espais oberts. S’ha Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Un territori obert l’oportunitat per dotar el Camp de Tarragona de les situat en una cruïlla decisiva del corredor del Mediterrani, eines que acabin amb un punt de desgavell i desordre i en un context fortament urbanitzat definit per la conurba- situïn les coses al seu lloc. ció central del sistema Reus-Tarragona d’una potència Tot passa per aclarir funcions i, molt especialment, per indiscutible, amb una activitat econòmica marcada per la atorgar la racionalitat frustrada fins ara. Només cal apun- importància del sector turístic i de la seva oferta singular a tar el canvi d’esquema i d’escala que representarà la in- Port Aventura, del sector industrial i, més específicament, tegració urbana de les grans solucions ferroviàries que 5 del gran complex petroquímic de Tarragona-Constantí i la es plantegen amb noves centralitats i que asseguraran importància logística i econòmica del port de Tarragona i la superació de l’actual marginalitat de tot el sistema de tot el sistema d’infraestructures al seu entorn. transport públic. En termes generals podem dir que els reptes del Pla se L’aposta és radical, clara, ferma, possible. Ara és el mo- situaven més en el terreny de posar ordre que en el ter- ment de l’acció, de passar del paper als fets, de construir reny de la nova planificació. Es tractava d’aportar al que ciutat i territori des de la realitat planificada. Hem sortit és sens dubte el segon gran motor de l’economia de Ca- dels laboratoris i ens hem acostat als territoris, hem aban- talunya, les pautes d’ordenació i creixement de cara al donat l’abstracció i hem apuntat solucions concretes, futur que n’assegurin la vialitat, la competitivitat i la sos- hem fugit de la divagació i ens hem situat al cor de les tenibilitat. solucions.

Els riscos de la creixent complexitat de les infraestructu- Hem endreçat el panorama i hem marcat les pautes de res, de la creixent dispersió dels models urbanístics, de comportament i d’acció política que poden orientar ade- la degradació dels paisatges són atacats en profunditat quadament el futur. i el Pla defineix un horitzó que assoleix com a objectius principals l’ordenació de la conurbació central, la prefe- Des del Govern de Catalunya estem segurs que estem rència radical i contundent pel ferrocarril i els sistemes de davant d’una oportunitat que no es desaprofitarà.

Índex

Introducció 11 4. El sistema d’espais oberts

Memòria 4.1. Els espais oberts del Camp de Tarragona 125 4.1.1. Dimensió i abast territorial 1. Preàmbul 4.1.2. Cobertes i funcionalitat 1.1. Marc legal del Pla 17 4.1.3. Unitats de paisatge 1.1.1. Els instruments de planejament territorial 4.1.4. Grau de protecció 1.1.2. L’elaboració i tramitació del Pla 4.1.5. Aptitud per al desenvolupament urbanístic 1.2. Sentit i abast del planejament territorial 19 4.1.6. Ocupació per edificacions i instal·lacions del sòl no 1.3. Contingut i format dels plans territorials parcials 21 urbanitzable 1.3.1. Enfocament operatiu 4.2. Objectius, estratègies i instruments del Pla 158 1.3.2. Categories proposicionals bàsiques 4.2.1. Principals reptes i objectius 1.3.3. Els referents per a la coherència general dels plans territorials parcials o directors 4.2.2. Criteris i finalitats de l’ordenació 1.3.4. Composició documental del Pla 4.2.3. Estratègies i instruments del Pla 1.3.5. Coordinació amb el planejament concurrent 4.3. Principals determinacions del Pla i la seva justificació 161 4.3.1. Espais oberts de protecció especial 2. Les premisses del Programa de Planejament 4.3.1.1. Definició i objectius Territorial 4.3.1.2. Criteris i justificació de la proposta 2.1. Consideracions generals 27 4.3.1.3. Descripció 2.2. Criteris de planejament 27 4.3.1.4. Determinacions 2.3. Escenaris econòmics i demogràfics 32 4.3.2. Espais oberts de protecció territorial 2.3.1 Antecedents 2.3.2 El model V15-CAT 4.3.2.1. Definició i objectius 2.3.3 Valoració, abast i limitacions dels resultats 4.3.2.2. Criteris i justificació de la proposta 2.3.4. La crisi econòmica que començà el 2008 4.3.2.3. Descripció 4.3.2.4. Determinacions 3. L’àmbit del Pla 4.3.3. Espais protegits pel Pla director urbanístic del sistema costaner 3.1. Estructura geogràfica 57 3.2. Característiques de les comarques 59 4.3.4. Espais oberts de protecció preventiva 3.2.1. L’Alt Camp 4.3.4.1. Definició i objectius 3.2.2. El Baix Camp 4.3.4.2. Descripció 3.2.3. El Baix Penedès 4.3.4.3. Determinacions 3.2.4. La Conca de Barberà 4.3.5. Condicions al desenvolupament urbà amb especial 3.2.5. El Priorat incidència sobre els espais oberts 3.2.6. El Tarragonès 4.3.5.1. Definició i objectius 4.3.5.2. Condicions relatives a zones verdes i 5.3.5. Estructuració del continu urbà litoral condicions PDUSC 5.3.6. Àmbits de planejament específic 4.3.5.3. Limitacions físiques a l’extensió urbana 5.3.7. Directrius generals per al desenvolupament 4.3.5.4. Capteniment davant d’actuacions amb un urbanístic interès territorial potencial no previstes al Pla 6. El sistema d’infraestructures de mobilitat 4.3.6. Directrius i recomanacions 6.1. El marc de la planificació concurrent de les 4.3.6.1. L’ordenació del sòl no urbanitzable en el infraestructures 297 planejament urbanístic 6.1.1. Instruments de planificació sectorial concurrent 4.3.6.2. Règim d’usos i edificacions existents 6.1.2. Tramitació dels estudis i projectes 4.3.6.3. Directrius i condicions paisatgístiques 6.2. Les infraestructures de mobilitat del Camp 4.3.6.4. Recomanacions complementàries de Tarragona 301 6.2.1. Anàlisi de les dinàmiques de mobilitat 5. El sistema d’assentaments urbans 6.2.1.1. La mobilitat obligada

5.1. Els assentaments del Camp de Tarragona 201 6.2.1.2. La mobilitat quotidiana a la conurbació central 5.1.1. Poblament 6.2.1.3. L’enquesta de mobilitat quotidiana 5.1.2. Articulació del sistema d’assentaments (EMQ’2006) 5.1.3. Caracterització socioeconòmica 6.2.2. Infraestructures viàries 5.1.4. Caracterització urbanística 6.2.2.1. Descripció de la xarxa viària 5.1.5. Planejament urbanístic concurrent 6.2.2.2. La planificació sectorial concurrent 5.1.6. Potencial del planejament urbanístic vigent 6.2.2.3. Diagnosi 5.2. Objectius, estratègies i instruments del Pla 242 6.2.3. Infraestructures ferroviàries 5.2.1. Principals reptes i objectius 6.2.3.1. Descripció de la xarxa ferroviària actual 5.2.2. Criteris i finalitats de l’ordenació 6.2.3.2. La planificació sectorial concurrent 5.2.3. Estratègies i instruments del Pla 6.2.3.3. Diagnosi 5.3. Principals determinacions del Pla i la seva justificació 247 6.2.4. Aeroports, ports i plataformes logístiques 5.3.1. Estructura nodal del territori 6.2.4.1. El sistema aeroportuari 5.3.1.1. Definició i objectius 6.2.4.2. El sistema portuari 5.3.1.2. Criteris 6.2.4.3. El sistema logístic 5.3.1.3. Descripció i justificació de la proposta 6.3. Objectius, estratègies i instruments del Pla 378 5.3.2. Estratègies de desenvolupament urbanístic 6.3.1. Principals reptes i objectius 5.3.2.1. Definició i objectius 6.3.2. Criteris i finalitats de l’ordenació 5.3.2.2. Criteris 6.3.3. Estratègies i instruments del Pla 5.3.2.3. Descripció i justificació de la proposta 6.4. Principals determinacions del Pla i la seva justificació 382 5.3.3. Definició de criteris per a la planificació de sòl per 6.4.1. Infraestructures viàries activitat econòmica 6.4.1.1. Definició i objectius 5.3.4. Estructuració de la conurbació central 6.4.1.2. Descripció i justificació de la proposta 5.3.4.1. Definició i objectius 6.4.1.3. Determinacions generals 5.3.4.2. Descripció i justificació de la proposta 6.4.2. Infraestructures ferroviàries 6.4.2.1. Objectius i premisses Annex 1: 6.4.2.2. Proposta de model ferroviari Síntesi de l’Estudi econòmic i financer 421 6.4.2.3. Línies d’actuació Annex 2: 6.4.2.4. Altres consideracions Síntesi de l’avaluació ambiental 427 6.4.2.5. Determinacions generals Annex 3: 6.4.3. Aeroports, ports i plataformes logístiques Normes d’ordenació territorial 435 6.4.3.1. L’aeroport de Reus Annex 4: 6.4.3.2. El port de Tarragona Plànols d’ordenació territorial 483 6.4.3.3. Plataformes logístiques 6.4.4. Infraestructures de telecomunicacions 6.4.4.1. Antecedents i situació actual 6.4.4.2. Propostes Glossari de sigles

Sigles Nom ACA Agència Catalana de l’Aigua AENA Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea BCIL Bé cultural d’interès local BCIN Bé cultural d’interès nacional CIM Central integrada de mercaderies CIMALSA Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques, SA COAAT Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics CREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals DAR Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural DGTT Direcció General de Transport Terrestre DIUE Departament d’Innovació, Universitats i Empresa DMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge DPTOP Departament de Política Territorial i Obres Públiques EMO Enquesta de mobilitat obligada EMQ Enquesta de mobilitat quotidiana FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ICC Institut Cartogràfic de Catalunya IDESCAT Institut d’Estadística de Catalunya INFOCAT Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya INUNCAT Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya LIC Lloc d’interès comunitari MIFO Ministeri de Foment PDU Pla director urbanístic PDUSC Pla director urbanístic del sistema costaner PEAR Pla estratègic pel desenvolupament de l’aeroport de Reus PEFCAT Planificació d’espais fluvials de Catalunya PEIT Plan estratégico de infraestructuras y transporte PLASEQTA Pla d’emergència exterior del sector químic de Tarragona PITC Pla d’infraestructures del transport de Catalunya POUM Pla d’ordenació urbanística municipal PTV Pla de transports de viatgers de Catalunya RENFE Red Nacional de Ferrocarriles Españoles SIGPAC Sistema d’informació geogràfica de les parcel·les agrícoles de Catalunya SIMCAT II Sistema d’informació i modelització per a l’avaluació de polítiques territorials a Catalunya UIC Union Internationale des Chemins de Fer UNESCO Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura ZAL Zona d’activitats logístiques ZEPA Zona d’especial protecció per a les aus Introducció

En data 12 de gener de 2010, el Govern de Catalunya va especial, el sòl que, pels seus valors naturals i de connectivitat aprovar definitivament el Pla territorial parcial del Camp de Tarra- ecològica o per la seva localització en el territori, el Pla considera gona. L’acord de Govern i la normativa del Pla han estat publicats que és el més adequat per integrar una xarxa permanent i contínua en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5559 de d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el 3.2.2010, a l’efecte de la seva executivitat immediata. conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràc- ters i funcions. El Pla el qualifica com a sòl de protecció especial. El Pla dóna compliment a la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, la qual promou una sèrie d’instruments de pla- b) Es protegeixen les principals peces de sòl agrícola, que és on nificació territorial per a l’assoliment dels seus objectius, entre els s’esdevé la major pressió urbanística. Es delimita i dota de protec- quals els plans territorials parcials. ció territorial els espais d’activitats productives agràries de signi- ficació territorial, i que alhora són terrenys que aporten paisatges Fins a l’any 2006, només les Terres de l’Ebre disposaven de plane- valuosos o identitaris de l’àmbit territorial i també terrenys que, per jament territorial, tot i que amb un enfocament que actualment es estar molt poc contaminats per l’edificació, convé mantenir en el revisa. L’aprovació del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, el juliol de període de vigència del Pla com a espais no urbanitzats estruc- 2006, va inaugurar una nova generació de planejament, una nova turadors de l’ordenació del territori. El Pla el qualifica com a sòl manera d’afrontar l’ordenació territorial que es basa en una norma- d’interès agrari i/o paisatgístic. Entre altres, es protegeixen les àre- tiva pionera, una estratègia d’espais oberts interconnectats, unes es vitivinícoles, les àrees de regadiu, el paisatge del garrofer i de directrius clares per al desenvolupament urbanístic dels nostres l’avellaner, etc. pobles i ciutats i una priorització de les infraestructures en clau de sostenibilitat. L’any 2007 va ser aprovat el Pla territorial de Ponent c) Es protegeixen i es reserven alguns espais que poden desen- (Terres de Lleida), i l’any 2008 el de les Comarques Centrals. El Pla volupar un paper estratègic en el futur. Es delimita i es dota de 11 territorial del Camp de Tarragona s’afegeix a aquesta llista i se situa protecció territorial els espais de certa dimensió que, per raons en l’equador del programa de planejament territorial que impulsa el de localització, connectivitat, topografia o altres condicions, poden Govern de Catalunya. tenir un paper estratègic en el futur en termes d’estructuració territorial, activitat econòmica, equipament o infraestructura. En tant Àmbit territorial que recurs de sòl valuós, cal preservar-lo dels usos residencials i d’activitat econòmica convencionals, que tenen altres possibilitats L’àmbit territorial del Camp de Tarragona comprèn les co- de localització, i d’aquelles operacions conjunturals i sense un in- marques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca terès estratègic provat. El Pla el qualifica com a sòl de potencial de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. interès estratègic. Concretament se’n defineix un al Baix Penedès, un a l’Alt Camp i un als voltants de l’aeroport de Reus. Abast temporal i d’ordenació d) S’evita l’escanyament dels corredors geogràfics per si en el futur El Pla territorial estableix les seves determinacions dins cal enfortir la xarxa d’infraestructures lineals. Es delimita i es dota l’horitzó temporal de l’any 2026 i sobre la base de tres estratègies: de protecció territorial els espais que, per raó de la seva situació la d’espais oberts, la d’assentaments urbans i la d’infraestructures al llarg de determinades infraestructures o en corredors geogràfics de mobilitat. de pas que podrien quedar escanyats per l’espai construït, han de La naturalesa concreta de les determinacions que estableix el Pla quedar exclosos de transformacions urbanístiques amb la finalitat territorial s’especifica, de forma sintètica i tècnica, en els apartats de no dificultar futures propostes de millora de la mobilitat territo- 4.2., 5.2. i 6.3. de la Memòria. En aquest apartat introductori el que rial o de dotació d’infraestructures en general. Alhora, aquest sòl es pretén és explicar la intencionalitat d’aquestes determinacions acompleix una funció paisatgística prou important, garantint unes i, sobretot, ressaltar les aportacions més rellevants del Pla, les que visuals àmplies i un entorn endreçat de les infraestructures, que en marquen un abans i un després. són un dels principals miradors actuals del paisatge. El Pla el qualifica com a sòl de preservació de corredors d’infraestructures.

1. Principals estratègies i determinacions del Pla en e) S’estableixen condicions per a la implantació d’edificacions, matèria d’espais oberts instal·lacions i infraestructures en els espais oberts. S’estableixen directrius per als diferents graus de protecció dels espais oberts a) Es defineix una xarxa permanent i contínua de sòl no urbanitza- que delimita el Pla i en funció del valor que aporten i de l’interès ble d’especial protecció. Es delimita, i també es dota de protecció públic de les edificacions, instal·lacions i infraestructures. S’esta- Introducció Pla territorial parcial Camp de Tarragona

bleixen directrius paisatgístiques i instruments per a una correcta urbanitzables encara molt poc consolidats i/o sense planejament inserció territorial per a la implantació d’aquests elements. derivat que contradiuen fortament els criteris del planejament territorial i que desaprofiten les possibilitats del territori. En aquests 2. Principals estratègies i determinacions del Pla en casos es proposa un canvi de paràmetres, usos o configuració o bé se’n proposa la reducció o extinció. En concret, s’estableixen matèria d’assentaments urbans estratègies específiques per a seixanta àrees especialitzades, tant urbanitzacions residencials com polígons industrials. a) Es concentren els creixements en determinats punts i aporta “ciutat” (serveis) al conjunt del territori per garantir una major efici- g) Es dota d’estructura la futura conurbació central del Camp de ència i sostenibilitat del model d’assentaments. Es mira de crear Tarragona. Per a la segona gran àrea urbana de Catalunya, fins ara una xarxa de nodes urbans potents que minimitzin el consum de òrfena d’un projecte comú que coordini els planejaments de cada sòl i la fragmentació territorial, que acostin els serveis al conjunt municipi, es defineixen les principals àrees d’extensió a partir del del territori de forma econòmicament eficient i que facin possible principi de contigüitat de teixits urbans, de les possibilitats futures una mobilitat més sostenible fonamentada en el transport col·lectiu de vertebració ferroviària i de les inadequacions, incompatibilitats i d’alta capacitat, especialment el tren. diferents valors dels espais oberts.

b) Es permet que tots els pobles creixin com a pobles, segons h) S’estructura el continu urbà del litoral. S’estableix un esquema unes dimensions moderades, a fi que se’n puguin atendre les ne- d’espais oberts, àrees de centralitat i espais d’activitat econòmica cessitats endògenes. S’estableix un llindar orientatiu d’extensió per assolir un equilibri correcte entre residència i treball i una millor per a cada assentament per tal que el planejament urbanístic tingui vertebració urbana. marge d’actuació sense comprometre l’eficiència i la sostenibilitat del model general d’assentaments. Es garanteix una certa pro- porcionalitat i progressió gradual dels creixements. Es garanteix, 3. Principals estratègies i determinacions del Pla en també, una harmonia formal dels creixements. matèria d’infraestructures de mobilitat i transport

c) Es dóna resposta a les necessitats de sòl residencial i per a ac- a) S’aposta fortament per les infraestructures ferroviàries. L’infor- tivitat econòmica previstes per a les dues properes dècades, i en- me de sostenibilitat ambiental que acompanya el Pla en demostra cara més enllà, sense comprometre les potencialitats del territori. la coherència amb les estratègies push & pull, és a dir, amb les Les estratègies de desenvolupament urbanístic que s’estableixen 12 que promouen simultàniament la no-incentivació de l’ús del vehicle permeten assumir els creixements esperats de manera eficient i privat (push) amb la incentivació de l’ús del transport públic per sostenible i garantir la dotació adequada d’infraestructures, equi- a passatgers (pull). Es millora gairebé un 200% la cobertura de paments i serveis per a la població. Es defineixen criteris clars per ferrocarril en sòls urbans i urbanitzables, amb la qual cosa es dota a la planificació de sòl per a activitat econòmica. de connexió ferroviària el 74,4% dels desplaçaments interns. En d) S’estableix un canemàs territorial per a les diferents polítiques relació amb les mesures push, es redueix la dotació viària per ha- sectorials. Es defineix una estructura nodal de referència, un di- bitant (no per la desinversió en carreteres sinó per la sobreinversió mensionament dels possibles creixements residencials i d’activitat en ferrocarril), que baixarà dels 3,05 m lineals/habitant actuals als econòmica i se n’especifica la distribució espacial. Aquest cane- aproximadament 2,50, fet que equival a una reducció de gairebé màs territorial ha de ser considerat com la base de referència per el 20%. L’objectiu orientatiu de canvi modal s’ha situat en el 30% als plans i projectes sectorials pel que fa a la provisió de serveis de transport col·lectiu. tècnics i d’equipaments que permetin compassar adequadament la disponibilitat de serveis amb el desenvolupament social i econò- b) Es reforça el corredor del Mediterrani tant des d’un vessant viari mic que s’esdevingui. com ferroviari. S’assumeix la construcció d’un tercer carril a l’autopista AP-7 i el desdoblament de l’autovia A-7 al llarg de tota la e) Es posa fre a la dispersió d’urbanitzacions i polígons industrials, regió, com a infraestructures específiques per als desplaçaments al malbaratament de sòl i a la fragmentació territorial. S’estableix de mitjana i llarga distància. S’assumeix l’obertura del corredor fer- com a criteri el creixement contigu als nuclis històrics que vertebren roviari del Mediterrani i els traçats en estudi del tren d’alta velocitat el territori, l’estalvi de sòl i una densitat i una mixtura adequades. entre Tarragona i Castelló i el tren de mercaderies entre Tarragona En canvi, per bé que amb caràcter general es reconeix la possibi- i Castellbisbal. litat de desenvolupament, d’acord amb el planejament municipal, de les àrees especialitzades –urbanitzacions residencials de baixa c) Es garanteix una correcta vertebració viària de l’interior de la densitat i polígons industrials, principalment– se n’estableix, com regió. Es proposa la concreció d’un primer arc viari mitjançant el a recomanació general, la minimització o l’augment de la seva in- trasllat de l’A-7, entre Tarragona i Vila-seca més al nord, al costat tegració urbana quan són pròximes al nucli històric. Es proposa de l’autopista, convertint el traçat actual de l’A-7 i de la T-11 en consolidar les existents però no ampliar-les i, encara menys, pla- grans avingudes urbanes internes de la conurbació tarragonina, nejar-ne de noves. que han de permetre segregar els itineraris de curta distància de f) Es recondueixen nombrosos projectes urbanístics existents les grans autopistes. Al nord de la regió es proposa la concreció cap a la sostenibilitat i l’eficiència. S’identifiquen aquells sectors d’un altre arc viari entre Alcover i el Vendrell per Valls. Introducció Pla territorial parcial Camp de Tarragona

d) S’aposta per un eix viari nord-sud d’accessibilitat exterior de la Documentació del Pla regió d’elevat potencial vertebrador en el marc de Catalunya. S’assumeix la construcció de l’autovia A-27 entre Tarragona i Mont- El Pla territorial del Camp de Tarragona està format pels blanc i es prioritza la construcció del nou eix nord entre Montblanc documents següents: i Tàrrega, condicionat a la viabilitat que demostrin els estudis i a • Memòria garantir la possibilitat de desdoblament. Aquest eix Tarragona - Tàrrega - la Seu d’Urgell uneix el Camp de Tarragona amb el centre • Plànols d’ordenació de Catalunya, l’eix Transversal i els Pirineus. Cal sumar-hi, a això, el • Normes d’ordenació territorial condicionament de l’eix Diagonal entre Montblanc i Igualada. • Estudi econòmic i financer e) Es porten els trens regionals d’altes prestacions al cor de les • Informe de sostenibilitat ambiental i Memòria ambiental ciutats de Tarragona i de Reus, tal com ja es garanteix a Lleida i Girona. Es proposa la interconnexió de la línia de l’AVE Barcelona • Informes dels processos de participació - Madrid amb la línia convencional del litoral a Tamarit o, en una pri- • Plànols i annexos de la informació mera fase, a l’Arboç, mitjançant intercanviadors o amples mixtos de via. A més a més, s’articulen fins a vuit estacions intermodals de En aquesta publicació es transcriuen íntegrament els documents centrals del Pla que són: la memòria, els plànols d’ordenació i les connexió amb la xarxa ferroviària interna del Camp. normes d’ordenació territorial. Pel que fa a la resta de documents, f) S’estructura correctament la xarxa ferroviària convencional. s’inclou una síntesi de l’estudi econòmic i financer i de l’avaluació S’estableix un esquema que millora substancialment la integració i ambiental del Pla. La totalitat de la documentació és accessible per la cobertura urbana del ferrocarril mitjançant un nou corredor ferro- a qualsevol persona interessada a les dependències centrals i del viari pel centre de la ciutat de Tarragona (amb la desafectació de la Camp de Tarragona del Departament de Política Territorial i Obres barrera que suposa la línia litoral actual) i la construcció de variants Públiques i, en format electrònic i gratuït, al web del Departament a Reus (amb la integració urbana de la línia existent per l’interior de (www.gencat.cat). la ciutat i l’obertura de noves estacions) i a Roda de Barà. Altres actuacions destacades són la connexió en direcció Reus - Valls a Picamoixons, i la rehabilitació de la línia Reus - Roda per a trànsit Tramitació mixt (viatgers i mercaderies). La redacció del Pla territorial del Camp de Tarragona està g) Es fonamenta la futura conurbació tarragonina sobre el tren i el emparada per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política ter- 13 tramvia. A més de les millores exposades en relació amb la xarxa ritorial i la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla ferroviària convencional, s’assumeix un futur tramvia del Camp de territorial general de Catalunya. La Llei 23/1983 promou una sè- Tarragona o Tram Camp a partir de la reconversió dels trams ferro- rie d’instruments de planificació territorial per a l’assoliment dels viaris desafectats, de la utilització compartida dels trams ferroviaris seus objectius, entre els quals els plans territorials parcials. La Llei que el Pla assenyala i de la construcció, si escau, de nova infra- 1/1995 especifica la figura del pla territorial parcial i estableix, mit- estructura. En aquest sentit, es proposa un nou corredor tramviari jançant el seu article 2.2., que un dels àmbits d’aplicació dels plans entre les ciutats de Tarragona i Reus al llarg de l’eix aproximat de la territorials parcials, a l’efecte del que estableix l’article 12 de la Llei carretera T-11 que és on es preveuen les àrees d’extensió urbana 23/1983, és el del Camp de Tarragona. principals en el futur. S’estableix com a premissa de base per a aquests estudis la necessitat de prestar un servei intern, de proxi- La tramitació del Pla està emparada pel Decret 142/2005, de 12 mitat i vertebrador dels desenvolupaments urbans previstos al llarg de juliol, d’aprovació del Reglament, pel qual es regula el proce- d’aquest eix. Entre els nodes a servir, el Pla assenyala en els plà- diment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials nols, amb caràcter indicatiu, els de la Budellera, Terres Cavades, parcials. Imperial Tarraco, Torreforta, les Gavarres i el futur gran eixample contigu en terme de Constantí, Bonavista, la Canonja, l’estació Mitjançant l’Edicte de 3 de setembre de 2007 (DOGC núm. 4961 central, la terminal de l’aeroport, els futurs eixamples de llevant de de 4.9.2007), es va sotmetre a informació pública, durant un pe- Reus, Bellisens i l’actual estació de tren de Reus. ríode de tres mesos a comptar des de l’endemà de la data de publicació, l’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp de h) Es defineix un esquema clar, potent i notablement segregat per Tarragona amb la finalitat de donar participació a totes les instituci- al transport de mercaderies. S’estableix un drenatge de les mer- ons afectades i als ciutadans i ciutadanes interessats en el procés caderies del port i del polígon petroquímic sud per l’interior del d’elaboració d’aquest Pla territorial. polígon (l’actual via Tarragona - València) i per via segregada en relació amb les de transports de viatgers (l’actual via Tarragona - Els suggeriments acceptats van ser incorporats al document, el Reus). S’estableixen noves variants a Vila-seca i Reus per l’est (pel qual, com a Projecte del Pla, juntament amb el pertinent informe de polígon industrial i l’aeroport) i pel nord de Reus, on es proposa sostenibilitat ambiental, va ser aprovat inicialment pel conseller de completar el bypass actual. Es preveu la rehabilitació de la línia Política Territorial i Obres Públiques el 14 de juliol de 2008. Reus - Roda, la nova línia segregada per a mercaderies entre el Baix Penedès i Castellbisbal i nous accessos de mercaderies a les Mitjançant l’edicte de 18 de juliol de 2008 (DOGC núm. 5.179 de zona industrials de Valls i de Montblanc. 23.7.2008), es va sotmetre a informació pública, també per un ter- Introducció Pla territorial parcial Camp de Tarragona

mini de tres mesos, el projecte del Pla territorial parcial del Camp servacions, suggeriments i propostes per un període no inferior a de Tarragona. dos mesos. També s’ha de sotmetre a la consideració dels òrgans de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat, de les Un cop analitzades les al·legacions i les consideracions presenta- corporacions, associacions i entitats interessades en el desenvo- des, es va elaborar un text refós que, previ informe favorable de la lupament del territori i del Consorci del Camp de Tarragona i la Comissió de Coordinació de Política Territorial, va ser aprovat pro- seva àrea d’influència. El període d’informació pública simultani de visionalment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el l’avantprojecte no pot ser inferior a dos mesos i, mentre és obert, 15 de desembre de 2009. es poden promoure les sessions d’explicació i de treball que es considerin adequades per a la seva difusió i millora. En data 12 de gener de 2010, el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. Pel que fa al procediment d’aprovació, s’estableix que el projecte L’acord de Govern i la normativa del Pla van ser publicats en el de Pla territorial aprovat inicialment pel conseller de Política Territo- Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5559 de 3.2.2010 rial i Obres Públiques ha de ser sotmès a l’audiència als departa- a l’efecte de la seva executivitat immediata. ments de la Generalitat i als ens locals de l’àmbit territorial del Pla per un període d’un mes. Simultàniament, també s’ha de sotmetre a la consideració de les corporacions, associacions i entitats in- Garanties mediambientals teressades en el desenvolupament del territori, entre les quals el La redacció i tramitació del Pla territorial del Camp de Tar- Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència, perquè ragona s’ha realitzat a l’empara de la Directiva 2001/42/CE del durant el període d’un mes comuniquin el que considerin oportú Parlament Europeu i del Consell, la Llei 9/2006, de 28 d’abril, so- respecte del projecte de pla en relació amb el seu àmbit de funci- bre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el ons i competències. Si escau, també s’ha de sotmetre a audiència medi ambient, la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de l’Administració de l’Estat. Durant el període d’informació públi- de plans i programes i el Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’apro- ca simultani del projecte de Pla, els interessats poden presentar les vació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elabora- al·legacions que es considerin oportunes. ció, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials. Consulta pública de l’Avantprojecte de Pla L’avaluació ambiental del Pla s’ha efectuat a partir de l’informe de sostenibilitat ambiental, el qual s’ha actualitzat en cadascuna de 14 L’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp de Tar- les fases de tramitació del Pla. ragona es va sotmetre a informació pública, durant un període de El Pla, en compliment de la normativa aplicable sobre avaluació tres mesos, amb la finalitat de donar participació a totes les ins- ambiental de plans i programes, conté també una memòria am- titucions afectades i als ciutadans i ciutadanes interessats en el biental sobre la qual ha atorgat la conformitat el Departament de procés d’elaboració d’aquest Pla territorial. Medi Ambient i Habitatge, en data 10 de desembre de 2009, amb La documentació objecte de consulta pública va estar formada per una sèrie de condicions que han estat incorporades en el docu- la memòria explicativa i justificativa de les propostes, les normes ment objecte de l’aprovació provisional. d’ordenació territorial, els plànols d’ordenació a escala 1:50.000 (comarcals), a escala 1:100.000 (tota la regió) i a escala 1:30.000 Garanties de participació pública (àmbit central) i per l’informe de sostenibilitat ambiental inicial o preliminar de l’avantprojecte en compliment de la legislació vigent El Pla territorial del Camp de Tarragona és el resultat d’un relativa a l’avaluació ambiental de plans i programes. Els plànols procés de consulta i de participació amb les institucions, entitats, també es van posar a disposició de tothom en formats digitals ap- agents econòmics i socials i ciutadania del territori. tes per fer-ne una anàlisi mitjançant programaris de SIG i de CAD.

El Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’aprovació del Reglament pel La documentació es va poder examinar, en hores d’oficina, a la qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació seu central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques dels plans territorials parcials recull la voluntat del Govern de Ca- i a la dels Serveis Territorials d’Urbanisme de Tarragona i, amb con- talunya que el procés de planificació es produeixi amb la màxima certació prèvia, a les seus dels consells comarcals de l’Alt Camp, participació del conjunt d’administracions locals del territori, dels el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i agents socioeconòmics i de la ciutadania en general. El Decret el Tarragonès. preveu, per tant, diversos mecanismes per a promoure una àmplia participació institucional i social en els diferents moments de l’ela- A tots els ens locals de l’àmbit afectat i a les principals institucions boració i de l’aprovació dels plans. es va enviar l’avantprojecte complet en format digital mitjançant CD-Rom per tal que poguessin consultar-lo i posar-lo a disposi- Pel que fa al procediment d’elaboració, s’estableix que un avant- ció dels ciutadans i entitats interessades. El contingut íntegre de projecte del Pla territorial s’ha de sotmetre a la consideració dels l’avantprojecte i l’informe de sostenibilitat ambiental es va publicar ens locals, dels departaments de la Generalitat i, si escau, de l’Ad- a la pàgina web del Departament de Política Territorial i Obres Públi- ministració de l’Estat, per tal que puguin expressar les seves ob- ques (www.gencat.net/ptop), de manera que es va fer accessible a Introducció Pla territorial parcial Camp de Tarragona

tota persona interessada. Se’n va informar, mitjançant la Comissió (àmbit central), l’estudi econòmic i financer, l’informe del procés de de Coordinació de la Política Territorial, a la resta de departaments participació pública de l’avantprojecte, els plànols i annexos de la de la Generalitat. Finalment, per tal de facilitar la comprensió del informació i l’informe de sostenibilitat ambiental en compliment de document i instar a la participació del territori en el procés, a l’inici la legislació vigent relativa a l’avaluació ambiental de plans i pro- del període de consulta es van organitzar sessions informatives grames. Els plànols també es van posar a disposició de qualsevol presencials per tot el territori. interessat en formats digitals aptes per fer-ne una anàlisi mitjançant programaris de SIG i de CAD. Durant el període que va durar el procés d’anàlisi i consideració dels escrits presentats, l’equip redactor va mantenir una bateria Tota aquesta documentació, de nou, es va difondre i es va poder llarga de reunions de treball amb tots aquells ajuntaments i orga- examinar mitjançant el mateix dispositiu logístic utilitzat per a la nismes que ho van requerir i d’inspeccions de verificació sobre el consulta de l’avantprojecte de Pla. terreny. El resultat de tot aquest procés i de com van ser considerades cadascuna de les observacions i suggeriments va ser recollit Complementàriament, es van organitzar sessions presencials d’in- en l’Informe sobre el procés d’informació pública i participació de formació i debat davant els ens locals, institucions i societat civil l’Avantprojecte que es va incorporar al document aprovat inicial- interessats, es va mantenir una llarga bateria de reunions de treball ment per a la seva informació pública. amb tots aquells ajuntaments, entitats i institucions que ho van requerir i es van efectuar nombroses inspeccions de verificació sobre Informació pública i audiència del Projecte de Pla el terreny. Cal ressaltar el treball de concertació efectuat amb altres departaments de la Generalitat durant aquest període. El projecte del Pla territorial parcial del Camp de Tarrago- na aprovat inicialment es va sotmetre a informació pública, durant El resultat de tot aquest procés i de com van ser considerades un període de tres mesos. cadascuna de les al·legacions i observacions va ser recollit en l’In- forme sobre el procés d’informació pública i participació del Pro- La documentació objecte d’informació pública va estar formada per jecte que es va incorporar al document finalment aprovat. Aquest la memòria explicativa i justificativa de les propostes, les normes document és accessible per a qualsevol persona interessada d’ordenació territorial, els plànols d’ordenació a escala 1:50.000 al web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (comarcals), a escala 1:100.000 (tota la regió) i a escala 1:30.000 (www.gencat.cat). 15