DOCSLIB.ORG

Comarques I Vegueries. Reorganitzar El Territori Per Fer Què?

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Comarques I Vegueries. Reorganitzar El Territori Per Fer Què? El Camp de Tarragona. Present i futur Comarques i vegueries. Reorganitzar el territori per fer què? JOSEP OLIVERAS SAMITIER r Van ser els republicans federalistes els que entre cacions (29), inferior al nombre de partits judicials (36), 1880 i 1890 van reivindicar una nova organització admi- mentre que Antoni Rovira i Virgili, que esdevindria un 5 nistrativa del país basada en les comarques com a or- dels homes forts de la ponència, va aconseguir establir ganismes intermedis per facilitar les relacions entre els un altre graó administratiu entre la comarca i el Govern municipis i l’estat regional. Les províncies es considera- de la Generalitat; aquesta posició que no va ser fàcil- ven massa extenses per realitzar una descentralització ment acceptada va significar incrementar el nombre de administrativa que apropés els òrgans polítics executors comarques a 38 i establir 9 vegueries, que agruparien de als habitants de tots els municipis. Aquesta idea pro- tres a cinc comarques. Aquestes comarques i vegueries gressista va ser recollida i reformada pels conservadors haurien de ser ens descentralitzadors dels serveis i les que elaboraren i aprovaren les Bases de Manresa, el polítiques de la Generalitat i en cap cas es contempla- 1892. A partir d’aleshores i en diferents seqüències ven com un ens subministrador de serveis municipals. temporals, diversos naturalistes, historiadors, geògrafs, juristes i excursionistes, eclesiàstics o seglars, indaga- El projecte de divisió territorial de Catalunya en comar- ren en vells papers o elaboraren variades propostes per ques i regions o vegueries del 1932 restà en l’oblit, per definir quines havien de ser les comarques catalanes. la por dels polítics a encendre nombroses batalles de Catalanisme i comarcalisme començaven a anar de la campanar i perquè no tenien gaire idea de per què havi- mà amb la creença que l’eliminació de les províncies i en de servir els nous ens territorials. Es feien delimitaci- la creació de les comarques contribuiria decisivament a ons sobre mapes sense saber quines serien les funcions una millor administració del país. dels nous organismes. Les comarques i vegueries van començar a funcionar justament quan la guerra civil Quan Pau Vila i Josep Iglésies, en els anys de la Segona havia esclatat i res funcionava amb normalitat. República, cercaren -junt amb altres ponents- la divisió de Catalunya en comarques, es trobaren que les princi- L’organització de Catalunya en comarques tornà a ser pals àrees de mercat del país estaven centrades en ciu- fortament reivindicada a partir de la mort del dictador tats i viles que també eren capitals de partits judicials, Franco i de l’establiment de la democràcia. L’Estatut la qual cosa les havia reforçat com a centres de comu- d’Autonomia del 1978 mostrava força ambigüitat en nicacions amb les altres poblacions del partit i, també, relació a l’organització comarcal, ja que reconeixia com com a nuclis comercials i de serveis. Pau Vila era parti- a estructura bàsica administrativa de Catalunya, el mu- dari de dividir Catalunya en un reduït nombre de demar- nicipi i la comarca, però possibilitava la creació d’ens revista del Centre de Lectura de Reus 9 ||| 04 El Camp de Tarragona. Present i futur El Camp de Tarragona. Present i futur supracomarcals i d’agrupacions basades en fets urbans, sens polític establert al si dels consells. Les enormes metropolitans i funcionals; i tot això sense perjudici de desigualtats en les obres i accions realitzades mostren l’organització provincial de l’estat. un balanç no massa favorable a uns ens que eren arbo- rats com a bandera de sentiments territorials i utilitzats Del 1978 al 1987 s’escolaren nou anys per reimplantar com a corretja de transmissió de designis partidistes. la divisió comarcal del 1936, amb alguns petits retocs Un polític del Baix Camp deia que els consells comarcals i la creació de tres noves comarques. Pel que fa a les eren els equivalents als centres d’atenció primària -en vegueries o regions, una llei promulgada al mateix temps matèria sanitària-, mentre que les diputacions, segons que la de l’organització comarcal de Catalunya, anome- ell, serien els equivalents als hospitals de districte i la nada “del règim provisional de les competències de les Generalitat vindria a ser l’hospital general. Una semblan- diputacions provincials”, establia que el Govern de la ça no massa reeixida, perquè els malalts són sempre els Generalitat presentaria, en el termini màxim de tres municipis, especialment els petits, i aquests prefereixen mesos, una proposta per alterar els límits provincials i anar moltes vegades directament a les urgències dels integrar les quatre províncies en una de sola, denomi- hospitals i no passar pel CAP, a fi de no perdre temps i nada Catalunya, i al mateix temps dividir el seu territori tenir més aviat el diagnòstic i el remei. en un nombre de regions, no inferior a cinc, que es fona- mentarien en l’agrupació de comarques d’acord amb llur Ara, a partir de les eleccions autonòmiques, altre cop realitat geogràfica, social, econòmica i històrica. Una ressorgeix amb força la reforma de l’administració co- voluntat impresa en el Diari Oficial de la Generalitat de marcal i la creació de les vegueries com a ens dels Catalunya, amb la categoria de llei, que es convertiria serveis territorials de la Generalitat i com a possibles -en els anteriors punts essencials- en paper remullat. substituts de les prestacions que donen les diputacions Les comarques renaixien el 1987 com a ens d’admi- provincials, i tot això sense suprimir les províncies, a nistració local d’àmbit supramunicipal i amb les com- menys que hi hagi una reforma de la Constitució que ho petències que li atorguessin les lleis del Parlament de permeti, o que Catalunya aconsegueixi la independèn- La nova administració s’ha de construir per r r al segle XXI, i no per al segle XVII o per a 6 7 la primera meitat del XX. Catalunya o que li delegués la Generalitat i els propis cia, cosa no gaire probable. La reorganització territorial ajuntaments constitutius de l’ens; competències que ha anat precedida de l’anomenat Informe Roca (2001), han estat afectades pel signe de l’escassesa i que han un informe que preconitzava la fusió i l’agrupació dels anat acompanyades d’uns pressupostos que convertien petits municipis, la creació de noves comarques i una els nous organismes en els parents pobres de l’admi- subcomarca, i també de 7 vegueries que haurien de nistració autonòmica. No es tracta pas ara i aquí de fer cobrir funcions provincials, de demarcacions supraco- una crítica del que han estat obligats a ser els consells marcals i, quan fos el cas, també d’àmbits urbans i me- comarcals en els últims disset anys; només cal espe- tropolitans. Igualment hi ha hagut una lleu reforma de la cificar que aquests nous ens no sempre s’han adaptat llei comarcal amb incidència electoral i la creació de la bé a les noves realitats socioeconòmiques i territorials delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. del tombant de segle, en una Catalunya on els mercats En aquests moments no se sap exactament quina tradicionals han estat substituïts pels hipermercats, els serà la proposta que es presentarà per ser aprovada telèfons de maneta -i telefonista inclosa- canviats pels al Parlament de Catalunya, una proposta que es farà al inalàmbrics, la urbanització creixent desborda els límits marge de la ponència que ha d’elaborar el nou Estatut municipals, les noves carreteres i autopistes permeten de Catalunya, però que de ben segur l’haurà de tenir en travessar tot Catalunya en poques hores, i l’ordinador i compte si no es vol entrar en un mar de contradiccions. Internet permeten comunicar-se en temps real i incre- Algunes declaracions de responsables polítics han fet mentar logarítmicament la quantitat de coneixements repicar campanes de vells campanars desitjoses de fer disponibles. arribar els sons a les poblacions veïnes, però el problema principal no rau en fer delimitacions i més delimitacions, Sens dubte que els consells comarcals han fet el que mapes i més mapes, o assenyalar possibles capitalitats han pogut i en alguns casos una mica més, però les que facin incrementar l’autoestima als habitants de bones realitzacions han estat fruit de lideratges atents determinades poblacions. El que és important és saber a les necessitats dels municipis de la comarca i al con- quines funcions tindran cadascun dels diferents nivells revista del Centre de Lectura de Reus 9 | 04 revista del Centre de Lectura de Reus 9 ||| 04 El Camp de Tarragona. Present i futur El Camp de Tarragona. Present i futur de l’organització territorial, saber quines seran les solucionen gairebé res. Les comarques naturals del reu- competències, que no tenen perquè ser iguals per ca- senc Pere Gil o les comarques-mercat d’en Josep Iglési- dascuna de les circumscripcions d’un mateix àmbit, i si es no tenen res a veure amb les urbanitzacions, polígons aquestes comptaran amb el pressupost suficient perquè i infraestructures desnaturalitzadores de bona part del siguin reals i efectives. Es tracta de no superposar com- territori dels inicis del segle XXI. La nova administració petències i serveis, i que aquests siguin eficients i poc s’ha de construir per al segle XXI, i no per al segle XVII costosos. Fer delimitacions sense establir clarament les o per a la primera meitat del XX. funcions de les demarcacions creades seria francament ridícul, establir aparents competències per després no Pel que fa a les vegueries, sembla que la dissolució en poder prendre les pertinents decisions produiria insatis- elles dels serveis de les diputacions i dels serveis ter- facció als mateixos polítics que estarien al davant dels ritorials de la Generalitat podria ser beneficiosa per als òrgans administratius.
Load more

Recommended publications
  • Tarragona in Figures
    >> Tarragona in figures 2012 00 01 02 03 04 05 06 07 08 >> Tarragona in figures > Edited by: TARRAGONA CITY HALL Council of Labour, Economic Development and Youth Politics > Work team: Vicenç Alcaraz Santiago Castellà Catalina Jordi, CREP-URV Angel Martorell Montserrat Pascual Juan Manuel Patón > Special collaboration: Tarragona Chamber of Commerce CEPTA (Tarragona Business Confederation) – Department of Studies > Translation: Tarraco Translation > Design and layout: Department Corporate Image and Desktop Publishing >> Index > PRESENTATIONS ................................................................................................... 7 > 00. EXECUTIVE SUMMARY ................................................................................... 10 > 01. A PRIVILEGED LOCATION ................................................................................ 18 > 02. THE SECOND LARGEST ECONOMIC CENTRE OF CATALONIA .......................... 22 > 03. HIGHLY ACCESSIBLE AND INTERNATIONALLY CONNECTED .......................... 28 > 04. HUMAN CAPITAL ............................................................................................. 32 > 05. INDUSTRIAL ACTIVITY, GROWTH AND ENERGY GENERATION ........................ 40 > 06. TOURISM, CULTURE AND ACTIVE COMMERCE ............................................... 46 > 07. QUALITY OF LIFE ............................................................................................ 54 > 08. OLYMPIC CITY ................................................................................................
    [Show full text]
  • Daily Mobility in the Comarques Gironines Obdúlia
    the different metropolitan population a driving license and, especially, the good series running from 1981 (the first centres and the city of Barcelona, which availability of a private vehicle, a situation time the question about the workplace or are well above those recorded for other in which only one half of the population place of study was introduced in Catalonia) localities. in the Regió Metropolitana de Barcelona to 2001, mobility analysis has been reduced finds itself. Therefore, the mobility to only a part of all journeys, and not even As regards the modal distribution, over model is shaped not only in accordance the largest part, as will be seen later. 45% of mobility in the metropolitan region with territorial features and the existing is satisfied via non-motorised means; the availability of transport services and The extension of the Survey of Daily remainder, involving motorised means is infrastructure, but also from the personal Mobility 2006 to the whole of Catalonia shared out between the 34% of journeys characteristics of each individual and social makes it possible, for the first time for the made on public transport and the 66% group. Comarques Gironines, to have a very large made in private vehicles. However, the sample which, as well as updating the analysis of modal behaviour patterns information, extends the field of analysis for journeys in the Barcelona region 1 This figure takes into account all the journeys and gives important details of the type of recorded for the Regió Metropolitana de reveals different mobility models, which movement going on, how and where it is Barcelona, whether undertaken by residents or denote the marked territorial imbalances non-residents in the area.
    [Show full text]
  • El Pandero De Les Mosses a Ponent
    pàg. 129 Musicologia El pandero de les mosses a Ponent shikar. núm. 02 | 2015 p. 129-137 Ester G. Llop RESUM ABSTRACT Etnomusicòloga Les captes amb el pandero, vinculades a la confraria The timbrel catches, which are related to the de la Mare de Déu del Roser, havien estat ben confraternity of Our Lady of the Rosary, had been presents en les celebracions de moltes poblacions in the celebrations of many villages of western de Ponent fins al primer terç del segle XX. La Catalonia until the first third of the twentieth manca de continuïtat dels estudis dels primers century. The abandonment of this activity, as well etnògrafs i l’abandonament de l’activitat n’han as the lack of continuity in the earliest ethnographic «Aquí vénen condicionat i limitat la imatge actual. En aquest studies, has conditioned and limited the present les donzelles, cavallers, article ens proposem revisar la bibliografia de les knowledge on the timbrel songs. We review here per a cantar» primeres recerques sobre alguns aspectes de les the early studies on timbrel songs during the late cançons de pandero, a finals del segle XIX i primer nineteenth century and the first quarter of the quart del segle XX —principalment de la mà de twentieth century —mainly from Valeri Serra i Valeri Serra i Boldú—, el treball de camp d’Enric Boldú—, the Enric Farreny fieldwork of the early Farreny a principis dels anys 70 i les investigacions 70s and the current investigations in the Pla de actuals al pla de Lleida. Així mateix, revisem els Lleida.
    [Show full text]
  • 4.5 Mobilitat
    4.5 MOBILITAT ................................................................................................................... 229 4.5.1 INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ................................................................................ 229 4.5.1.1 Xarxa de carreteres ............................................................................................................... 229 4.5.1.2 Xarxa ferroviària.................................................................................................................... 232 4.5.1.3 Trama urbana ....................................................................................................................... 233 4.5.1.4 Transport públic ................................................................................................................... 233 4.5.1.5 Parc mòbil ............................................................................................................................ 254 4.5.1.6 Aeroport ............................................................................................................................... 256 4.5.2 CARACTERITZACIÓ DE LAMOBILITAT ATARRAGONA .................................................................................... 256 4.5.2.1 Mobilitat per treball i estudis ................................................................................................ 257 Balanç de mobilitat ...................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Measuring the Influence of the Camp De Tarragona High-Speed Rail
    Belgeo Revue belge de géographie 3 | 2016 High-speed rail and the city: urban dynamics and tourism Measuring the influence of the Camp de Tarragona high-speed rail station on first-time and repeat tourists visiting a coastal destination Measuring the influence of the Camp de Tarragona high-speed rail station on first-time and repeat tourists visiting a coastal destination Òscar Saladié, Salvador Anton Clavé and Aaron Gutiérrez Electronic version URL: http://journals.openedition.org/belgeo/17889 DOI: 10.4000/belgeo.17889 ISSN: 2294-9135 Publisher: National Committee of Geography of Belgium, Société Royale Belge de Géographie Electronic reference Òscar Saladié, Salvador Anton Clavé and Aaron Gutiérrez, « Measuring the influence of the Camp de Tarragona high-speed rail station on first-time and repeat tourists visiting a coastal destination », Belgeo [Online], 3 | 2016, Online since 30 September 2016, connection on 30 April 2019. URL : http:// journals.openedition.org/belgeo/17889 ; DOI : 10.4000/belgeo.17889 This text was automatically generated on 30 April 2019. Belgeo est mis à disposition selon les termes de la licence Creative Commons Attribution 4.0 International. Measuring the influence of the Camp de Tarragona high-speed rail station on f... 1 Measuring the influence of the Camp de Tarragona high-speed rail station on first-time and repeat tourists visiting a coastal destination Measuring the influence of the Camp de Tarragona high-speed rail station on first-time and repeat tourists visiting a coastal destination Òscar Saladié, Salvador Anton Clavé and Aaron Gutiérrez This work was supported by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness (Project MOVETUR CSO2014-51785-R) Introduction 1 Transport infrastructures play a key role in the development of tourist destinations.
    [Show full text]
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • La Realitat Juvenil a CATALUNYA Observatori Català De La Joventut
    La realitat juvenil a CATALUNYA Observatori Català de la Joventut Índex Presentació 1 Autors de l’estudi 2 1 Introducció 3 2 Plantejament de l’estudi 4 2.1 Finalitat de l’estudi 4 2.2 La problemàtica i el seu tractament metodològic 4 2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca 5 2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja realitzats 5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques 6 2.3.3 Explotació dels grups de discussió 6 2.3.4 Explotació d’entrevistes personals 7 2.4 Estructura dels informes 8 3 Context socioeconòmic 9 3.1 Localització 9 3.2 Distribució de la població 9 3.3 El territori 14 3.4 Economia, activitat i treball 17 3.5 Educació 20 3.6 Habitatge 24 3.7 Salut 27 3.8 Recursos culturals 30 4 La realitat dels joves 31 4.1 Emancipació 31 4.1.1 Educació 31 4.1.2 Treball 43 4.1.3 Habitatge 58 4.1.4 Salut 63 4.1.5 Cultura i estils de vida 67 4.2 Participació 70 4.3 Cohesió social i equilibri territorial 72 5 Síntesi i conclusions 99 5.1 Emancipació 99 5.2 Participació 104 5.3 Cohesió social i equilibri territorial 105 6 Bibliografia 109 7 Annexos 110 Annex 1. Notes metodològiques 110 Annex 2. Índex de taules estadístiques 120 Annex 3. Taules estadístiques complementàries 123 Presentació Ens complau presentar La realitat juvenil a Catalunya, el darrer informe elaborat a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.
    [Show full text]
  • Las Veguerías Y Las Provincias En Cataluña
    09-BELLO.qxp 28/3/11 10:14 Página 211 I. ESPAÑOLA Y DE LA UNIÓN EUROPEA LAS VEGUERÍAS Y LAS PROVINCIAS EN CATALUÑA SANTIAGO A. BELLO PAREDES Profesor Titular de Derecho Administrativo Universidad de Burgos I. INTRODUCCIÓN.—II. LA PROVINCIA Y LA VEGUERÍA EN LA JURISPRUDENCIA DEL TRIBUNAL CONSTI- TUCIONAL: 1. La sentencia del Tribunal Constitucional 32/1981, 28 de julio. 2. La sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de junio.—III. LA LEY CATALANA DE VEGUERÍAS: 1. Natu- raleza jurídica de las veguerías. 2. Creación, modificación y supresión. 3. Organización. 4. Com- petencias y otros aspectos diversos.—IV. CONCLUSIONES.—V. BIBLIOGRAFÍA. RESUMEN El objeto de este estudio se centra en efectuar una valoración jurídica de la vigente situación en la que se encuentran las entidades provinciales en Cataluña, después de la novedad con- tenida en su Estatuto de Autonomía de introducir las veguerías como entidades locales. Y todo ello desde la nueva dimensión generada por la sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de junio, y por la aprobación de la Ley de Veguerías, de fecha 3 de agosto de 2010. Para ello se estudia la naturaleza jurídica y la organización de las veguerías para su confrontación con el régimen jurídico de las provincias contenido en la legislación básica estatal, y se llega a la conclusión de que las veguerías son en Cataluña la denominación que reciben las entidades locales provinciales. Palabras clave: provincias; veguerías; Administración local; Cataluña. ABSTRACT The main objective of this article is producing a legal analysis of the present situation what local entities face in Catalonia after the enactment of the Statute of Autonomy in 2006 which included the «veguería» as a new entity in the local level.
    [Show full text]
  • Mobilitat Obligada De La Població De Catalunya
    Informació d’estadística oficial Núm. 21 / setembre del 2017 www.idescat.cat Mobilitat obligada de la població de Catalunya Les idees clau Mobilitat per feina. 2011 • La meitat de la població ocupada treballa al mateix municipi on resideix • Lleida i Barcelona són els municipis grans amb més capacitat de retenir la població ocupada que hi resideix • La meitat de la població triga menys de 20 minuts a arribar a la feina, mentre que un 12% triga més de 45 minuts • Sis de cada deu treballadors que es desplacen van a la feina en transport privat • La població del Penedès és la que utilitza més el tren per anar a treballar Mobilitat per estudis. 2014-2016 • El 88% dels alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris estudien en el mateix municipi on resideixen • Tres de cada quatre estudiants universitaris es desplacen fora del municipi de residència per estudiar Les fonts de les estadístiques de mobilitat obligada La mobilitat obligada és aquella que es produeix per raó de • Mobilitat obligada per raó d’estudi treball o estudi, i s’analitza a partir de la comparació entre el Ensenyaments universitaris: registre de matrícules del curs municipi de residència i el municipi de treball o d’estudi. Les 2014-2015 de la Secretaria d’Universitats i Recerca, que fonts d’informació per elaborar aquest dossier han estat les proporciona dades sobre els alumnes de les 12 universitats següents. catalanes (excepte la Universitat Oberta de Catalunya, que • Mobilitat obligada per raó de treball. Cens de població i no és presencial) i dels nivells educatius de cicles, graus i habitatges de l’any 2011, amb dades sobre el nombre de màsters amb titulacions homologades.
    [Show full text]
  • Residential Segregation and Living Conditions. an Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives
    Article Residential Segregation and Living Conditions. An Analysis of Social Inequalities in Catalonia from Four Spatial Perspectives Joan Checa * and Oriol Nel·lo Research Group on Energy, Territory and Society, Department of Geography, Autonomous University of Barcelona, 08193 Bellaterra, Spain; [email protected] * Correspondence: [email protected] Abstract: Spatial inequalities in living conditions have traditionally been attributed to geographical location, the opposition between urban and rural settings or the size of settlements. Accordingly, the geographical literature has used these oppositions to explain not only differences in access to educa- tion, work and services but also diversity of lifestyles, beliefs and even political attitudes. In recent decades, however, urban areas have extended their scope, urbanization has become more dispersed, territories have become more interdependent and spatial hierarchies have tended to weaken. At the same time, social inequalities have become more marked, as manifested spatially by residential segregation. This article puts forward the thesis that residential segregation constitutes a consider- ably better explanatory factor currently for the elucidation of social inequalities and differences in living conditions in regional spaces than geographical location, the urban/rural divide or the size of Citation: Checa, J.; Nel·lo, O. settlements. A set of key indicators in the population of residents in Catalonia (level of education, Residential Segregation and Living socio-economic position, risk of poverty, self-perceived health and life satisfaction) are therefore Conditions. An Analysis of Social analyzed from various spatial perspectives to explore this argument and evaluate each indicator’s Inequalities in Catalonia from Four explanatory potential. The main results seem to confirm the hypothesis that the most striking spatial Spatial Perspectives.
    [Show full text]
  • Normes De Planejament Urbanístic. Municipis Del Camp De Tarragona 2 Servei De Planificació Urbanística
    Memòria general NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DEL CAMP DE TARRAGONA Aprovació definitiva Desembre 2014 MEMÒRIA Normes de planejament urbanístic. Municipis del Camp de Tarragona 2 Servei de Planificació Urbanística. Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme MEMÒRIA Índex MEMÒRIA GENERAL..................................................................................................... 1 1.Justificació del document ...................................................................................................................................4 Evolució del planejament municipal...........................................................................................................5 Procés de tramitació ..................................................................................................................................6 Objectius i criteris generals......................................................................................................................10 Planejament de rang superior..................................................................................................................10 2. Informació / Anàlisi ............................................................................................................................................21 Emmarcament territorial...........................................................................................................................21 Morfologia general ...................................................................................................................................23
    [Show full text]
  • Institute of Chemical Research of Catalonia Iciq
    INSTITUTE OF CHEMICAL RESEARCH OF CATALONIA ICIQ-FIFC Spain-Japan Joint Symposium on Theoretical and Computational Chemistry of Complex Systems November 25-27, 2015 http://www.iciq.org/agenda/spain-japan-joint-symposium-on-theoretical-and-computational- chemistry-of-complex-systems/ INTRODUCTION The "ICIQ-FIFC Spain-Japan Joint Symposium on Theoretical and Computational Chemistry of Complex Systems", co-organized between the Institute of Chemical Research of Catalonia and the Fukui Institute for Fundamental Chemistry, will bring together researchers from both countries working in the general field of computational chemistry. The goal of the meeting is to exchange knowledge between the participating groups and strengthen the ties that may lead to future collaborations. Attendance to the lectures will be free of charge, although we kindly ask all the attendees to register in order to facilitate smooth access to the Institute. LOCATION. HOW TO ARRIVE By Car From AP7 motorway: Take Exit 33 and get on the N-240 road towards Tarragona. After the first traffic light follow "San Pedro y San Pablo" sign which lead you to the Països Catalans Avenue, where the ICIQ is located. From the centre of Tarragona: Once you get to the Imperial Tàrraco Square, take the Andorra Avenue, which becomes the N-240 road, towards Valls. Then take the Sant Pere i Sant Pau exit, which will lead you to Països Catalans Avenue, on which the ICIQ is located. Navigator Absolute Values: N 41.13023 E 1.24227 ICIQ has a very small parking lot. For this reason, we strongly recommend you should park on a free parking lot right opposite ICIQ, Avinguda Països Catalans: http://bit.ly/13PLxZ1.
    [Show full text]