El Camp de Tarragona. Present i futur Comarques i vegueries. Reorganitzar el territori per fer què? JOSEP OLIVERAS SAMITIER r Van ser els republicans federalistes els que entre cacions (29), inferior al nombre de partits judicials (36), 1880 i 1890 van reivindicar una nova organització admi- mentre que Antoni Rovira i Virgili, que esdevindria un 5 nistrativa del país basada en les comarques com a or- dels homes forts de la ponència, va aconseguir establir ganismes intermedis per facilitar les relacions entre els un altre graó administratiu entre la comarca i el Govern municipis i l’estat regional. Les províncies es considera- de la Generalitat; aquesta posició que no va ser fàcil- ven massa extenses per realitzar una descentralització ment acceptada va significar incrementar el nombre de administrativa que apropés els òrgans polítics executors comarques a 38 i establir 9 vegueries, que agruparien de als habitants de tots els municipis. Aquesta idea pro- tres a cinc comarques. Aquestes comarques i vegueries gressista va ser recollida i reformada pels conservadors haurien de ser ens descentralitzadors dels serveis i les que elaboraren i aprovaren les Bases de Manresa, el polítiques de la Generalitat i en cap cas es contempla- 1892. A partir d’aleshores i en diferents seqüències ven com un ens subministrador de serveis municipals. temporals, diversos naturalistes, historiadors, geògrafs, juristes i excursionistes, eclesiàstics o seglars, indaga- El projecte de divisió territorial de Catalunya en comar- ren en vells papers o elaboraren variades propostes per ques i regions o vegueries del 1932 restà en l’oblit, per definir quines havien de ser les comarques catalanes. la por dels polítics a encendre nombroses batalles de Catalanisme i comarcalisme començaven a anar de la campanar i perquè no tenien gaire idea de per què havi- mà amb la creença que l’eliminació de les províncies i en de servir els nous ens territorials. Es feien delimitaci- la creació de les comarques contribuiria decisivament a ons sobre mapes sense saber quines serien les funcions una millor administració del país. dels nous organismes. Les comarques i vegueries van començar a funcionar justament quan la guerra civil Quan Pau Vila i Josep Iglésies, en els anys de la Segona havia esclatat i res funcionava amb normalitat. República, cercaren -junt amb altres ponents- la divisió de Catalunya en comarques, es trobaren que les princi- L’organització de Catalunya en comarques tornà a ser pals àrees de mercat del país estaven centrades en ciu- fortament reivindicada a partir de la mort del dictador tats i viles que també eren capitals de partits judicials, Franco i de l’establiment de la democràcia. L’Estatut la qual cosa les havia reforçat com a centres de comu- d’Autonomia del 1978 mostrava força ambigüitat en nicacions amb les altres poblacions del partit i, també, relació a l’organització comarcal, ja que reconeixia com com a nuclis comercials i de serveis. Pau Vila era parti- a estructura bàsica administrativa de Catalunya, el mu- dari de dividir Catalunya en un reduït nombre de demar- nicipi i la comarca, però possibilitava la creació d’ens revista del Centre de Lectura de Reus 9 ||| 04 El Camp de Tarragona. Present i futur El Camp de Tarragona. Present i futur supracomarcals i d’agrupacions basades en fets urbans, sens polític establert al si dels consells. Les enormes metropolitans i funcionals; i tot això sense perjudici de desigualtats en les obres i accions realitzades mostren l’organització provincial de l’estat. un balanç no massa favorable a uns ens que eren arbo- rats com a bandera de sentiments territorials i utilitzats Del 1978 al 1987 s’escolaren nou anys per reimplantar com a corretja de transmissió de designis partidistes. la divisió comarcal del 1936, amb alguns petits retocs Un polític del Baix Camp deia que els consells comarcals i la creació de tres noves comarques. Pel que fa a les eren els equivalents als centres d’atenció primària -en vegueries o regions, una llei promulgada al mateix temps matèria sanitària-, mentre que les diputacions, segons que la de l’organització comarcal de Catalunya, anome- ell, serien els equivalents als hospitals de districte i la nada “del règim provisional de les competències de les Generalitat vindria a ser l’hospital general. Una semblan- diputacions provincials”, establia que el Govern de la ça no massa reeixida, perquè els malalts són sempre els Generalitat presentaria, en el termini màxim de tres municipis, especialment els petits, i aquests prefereixen mesos, una proposta per alterar els límits provincials i anar moltes vegades directament a les urgències dels integrar les quatre províncies en una de sola, denomi- hospitals i no passar pel CAP, a fi de no perdre temps i nada Catalunya, i al mateix temps dividir el seu territori tenir més aviat el diagnòstic i el remei. en un nombre de regions, no inferior a cinc, que es fona- mentarien en l’agrupació de comarques d’acord amb llur Ara, a partir de les eleccions autonòmiques, altre cop realitat geogràfica, social, econòmica i històrica. Una ressorgeix amb força la reforma de l’administració co- voluntat impresa en el Diari Oficial de la Generalitat de marcal i la creació de les vegueries com a ens dels Catalunya, amb la categoria de llei, que es convertiria serveis territorials de la Generalitat i com a possibles -en els anteriors punts essencials- en paper remullat. substituts de les prestacions que donen les diputacions Les comarques renaixien el 1987 com a ens d’admi- provincials, i tot això sense suprimir les províncies, a nistració local d’àmbit supramunicipal i amb les com- menys que hi hagi una reforma de la Constitució que ho petències que li atorguessin les lleis del Parlament de permeti, o que Catalunya aconsegueixi la independèn- La nova administració s’ha de construir per r r al segle XXI, i no per al segle XVII o per a 6 7 la primera meitat del XX. Catalunya o que li delegués la Generalitat i els propis cia, cosa no gaire probable. La reorganització territorial ajuntaments constitutius de l’ens; competències que ha anat precedida de l’anomenat Informe Roca (2001), han estat afectades pel signe de l’escassesa i que han un informe que preconitzava la fusió i l’agrupació dels anat acompanyades d’uns pressupostos que convertien petits municipis, la creació de noves comarques i una els nous organismes en els parents pobres de l’admi- subcomarca, i també de 7 vegueries que haurien de nistració autonòmica. No es tracta pas ara i aquí de fer cobrir funcions provincials, de demarcacions supraco- una crítica del que han estat obligats a ser els consells marcals i, quan fos el cas, també d’àmbits urbans i me- comarcals en els últims disset anys; només cal espe- tropolitans. Igualment hi ha hagut una lleu reforma de la cificar que aquests nous ens no sempre s’han adaptat llei comarcal amb incidència electoral i la creació de la bé a les noves realitats socioeconòmiques i territorials delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. del tombant de segle, en una Catalunya on els mercats En aquests moments no se sap exactament quina tradicionals han estat substituïts pels hipermercats, els serà la proposta que es presentarà per ser aprovada telèfons de maneta -i telefonista inclosa- canviats pels al Parlament de Catalunya, una proposta que es farà al inalàmbrics, la urbanització creixent desborda els límits marge de la ponència que ha d’elaborar el nou Estatut municipals, les noves carreteres i autopistes permeten de Catalunya, però que de ben segur l’haurà de tenir en travessar tot Catalunya en poques hores, i l’ordinador i compte si no es vol entrar en un mar de contradiccions. Internet permeten comunicar-se en temps real i incre- Algunes declaracions de responsables polítics han fet mentar logarítmicament la quantitat de coneixements repicar campanes de vells campanars desitjoses de fer disponibles. arribar els sons a les poblacions veïnes, però el problema principal no rau en fer delimitacions i més delimitacions, Sens dubte que els consells comarcals han fet el que mapes i més mapes, o assenyalar possibles capitalitats han pogut i en alguns casos una mica més, però les que facin incrementar l’autoestima als habitants de bones realitzacions han estat fruit de lideratges atents determinades poblacions. El que és important és saber a les necessitats dels municipis de la comarca i al con- quines funcions tindran cadascun dels diferents nivells revista del Centre de Lectura de Reus 9 | 04 revista del Centre de Lectura de Reus 9 ||| 04 El Camp de Tarragona. Present i futur El Camp de Tarragona. Present i futur de l’organització territorial, saber quines seran les solucionen gairebé res. Les comarques naturals del reu- competències, que no tenen perquè ser iguals per ca- senc Pere Gil o les comarques-mercat d’en Josep Iglési- dascuna de les circumscripcions d’un mateix àmbit, i si es no tenen res a veure amb les urbanitzacions, polígons aquestes comptaran amb el pressupost suficient perquè i infraestructures desnaturalitzadores de bona part del siguin reals i efectives. Es tracta de no superposar com- territori dels inicis del segle XXI. La nova administració petències i serveis, i que aquests siguin eficients i poc s’ha de construir per al segle XXI, i no per al segle XVII costosos. Fer delimitacions sense establir clarament les o per a la primera meitat del XX. funcions de les demarcacions creades seria francament ridícul, establir aparents competències per després no Pel que fa a les vegueries, sembla que la dissolució en poder prendre les pertinents decisions produiria insatis- elles dels serveis de les diputacions i dels serveis ter- facció als mateixos polítics que estarien al davant dels ritorials de la Generalitat podria ser beneficiosa per als òrgans administratius.