El Patrimoni Industrial 2013 19 Jornades Europees Del Patrimoni 18 Experiència Fotogràfica Internacional Dels Monuments
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
El patrimoni industrial 2013 19 Jornades europees del patrimoni 18 Experiència fotogràfica internacional dels monuments Fotografia: Ràdio Andorra. Encamp. (ANA, Fons FJR, Jean Ribière) Què són les Jornades europees del patrimoni? Les Jornades europees del patrimoni són un dels esdeveniments anyals més importants que se celebren arreu d’Europa, des de fa gairebé 30 anys. Durant un cap de setmana del mes de setembre, milions de persones visiten un nombre considerable de monuments i de llocs històrics, ja siguin públics o privats, que obren les portes al públic per a aquesta ocasió. Aquesta iniciativa conjunta del Consell d’Europa i de la Unió Europea aplega els 49 estats part del Conveni cultural europeu, els quals participen activament en les Jornades. Més enllà de voler incidir en la dimensió europea del patrimoni, les Jornades europees tenen l’interès de difondre el patrimoni que habitualment està tancat al públic. L’èxit d’aquest esdeveniment rau en l’estreta collaboració entre institucions governamentals, ONG, associacions, voluntaris i propietaris particulars. Andorra hi participa des de fa 19 anys, de forma ininterrompuda, i aprofita aquesta ocasió per inaugurar l’exposició de l’Experiència fotogràfica internacional de monuments (EFIM), un altre esdeveniment europeu molt proper a les Jornades, destinat a sensibilitzar els joves en el patrimoni a través de la fotografia. Setembre 2013 Patrimoni Cultural d’Andorra Programa d’activitats previst • Dissabte 14 de setembre 10 - 13 h: portes obertes a la mola i serradora de cal Pal . La Cortinada. Ordino. Visites cada 30 min. Capacitat limitada. Reserva obligatòria al tel. 839 760. 9.30 - 13.30 h i 15 - 18.30 h: visita del molí del Guillem . El Tremat. Encamp. Les visites sortiran de Casa Cristo. Informació al tel. 833 551. 15.30 i 16 h: visita guiada a l’edifici de Ràdio Andorra . Encamp. Capacitat limitada. Reserva obligatòria al tel. 839 760. 16.30 h: Concert de Sound Boulevard , formació integrada per membres de l’ONCA, en homenatge a Ràdio Andorra . Edifici de Ràdio Andorra. Encamp. Capacitat limitada. Reserva obligatòria al tel. 839 760. • Diumenge 15 de setembre 10 i 11.30 h: visita guiada a l’edifici de Sud Ràdio al cap del port. El Pas de la Casa. Encamp. Capacitat limitada. Reserva obligatòria al tel. 839 760. 17 h: Camí hidroelèctric d’Engolasters . Sortida de la casa dels Guardes d’Engolasters. Reserves al tel. 739 111. 18 h: Concert de Quartet Doppler (formació integrada per membres de l’ONCA). Casa de la Vall. Andorra la Vella. Capacitat limitada. Reserva obligatòria al tel. 839 760. • Dilluns 16 de setembre 19 h: Inauguració de l’exposició digital de l’Experiència fotogràfica internacional dels monuments 2013 (EFIM), i lliurament de premis als guanyadors i als finalistes. Vestíbul del Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp. DURANT TOT EL CAP DE SETMANA ELS MUSEUS I ELS CENTRES D’INTERPRETACIÓ D’ANDORRA OBRIRAN DE FORMA GRATUÏTA EN ELS HORARIS HABITUALS (informació a www.museus.ad i www.andorra.ad ) Museu de la Moto 10 - 13 h / 15 - 20 h. Tel. 853 444. Casa Cristo Ds. 9.30 - 13.30 h / 15 - 18.30 h. Dg. 9.30 - 13.30 h. Tel. 833 551. Museu d’Art Sacre Ds. 9.30 - 13.30 h / 15 - 18 h. Dg. tancat. Tel. 833 551. MW Museu de l’Electricitat Ds. 9.30 - 13.30 h / 15 - 18.30 h. Dg. 10 - 14 h. Tel. 739 111. Museu Nacional de l’Automòbil 10 - 19 h. Tel. 832 266. Mina de Llorts Ds. 9.30 - 13.30 h / 15 - 18 h. Dg. 9.30 - 13.30 h. Tel. 878 152. Centre d’Interpretació de la Natura Ds. 10 - 13 h / 15 - 18 h. Dg. tancat. Tel. 849 849. Casa Areny-Plandolit 10 - 19 h. Reserves al tel. 836 908. Museu Postal 10 - 19 h. Tel. 836 908. Casa Rull 10 - 19 h. Tel. 836 919. Farga Rossell 10 - 19 h. Reserves al tel. 835 852. Andorra Romànica 10 - 19 h. Reserves al tel. 839 555. Museu del Perfum Ds. 10 - 14 h / 16 - 20 h. Dg. 10 - 14 h. Tel. 892 200. Museu del Tabac Ds. 10 - 20 h. Dg. 10 - 14.30 h. Reserves al tel. 741 545. Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) Ds. 9.30 - 13.30 h / 15 - 19 h. Dg. 9.30 - 13.30 h. Tel. 739 111. Centre d’Interpretació de l’Aigua i de la Vall del Madriu (CIAM) Ds. 9.30 - 13.30 h / 15 - 19 h. Dg. 9.30 - 13.30 h. Tel. 890 879. El patrimoni industrial Segons l’International Committee for the Conservation of the Industrial Heritage, el patrimoni industrial es compon de les restes de la cultura industrial que posseeixen un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic. Aquestes restes consisteixen en edificis i maquinària, tallers, molins i fàbriques, mines i llocs per processar i refinar, magatzems i botigues, llocs on es genera, es transmet i s’utilitza l’energia, mitjans de transport i tota la seva infraestructura, així com llocs utilitzats per a activitats socials relacionades amb la indústria, com ara l’habitatge, el culte religiós o l’educació. En darrera instància, també abraça els mateixos paisatges modificats per l’activitat extractiva i industrial. (http://ticcih.org/wp-content/uploads/2013/04/NTagilSpanish.pdf ) Moles, molins i serradores Les moles i els molins fariners pirinencs són petits edificis que van tenir molta importància a partir de l’edat mitjana, quan el blat es convertia en el principal conreu de les comunitats pageses, ja fossin de la plana o de la muntanya. La gran importància dels cereals per a la societat va obligar a millorar les tradicionals màquines per moldre, basades en dos pedres anomenades moles, que mogudes per la força dels braços o per la dels animals aixafaven el gra per fricció. Per augmentar la força i, de retruc, la quantitat de farina, es van fer moles més grans mogudes amb la força de l’ aigua. L’aigua que cau per la canal sobre el rodet es condueix des del riu per un rec. A l’extrem inicial d’aquest rec hi ha una peixera, feta amb un senzill condicionament del riu, per desviar part de l’aigua. Un estolador serveix per obrir o tancar el pas de l’aigua segons convingui al moliner. Aquests primers molins fariners eren edificis petits, isolats, aixecats amb pedra a la riba del riu i sense habitatge per al moliner. Actualment els seus hereus més directes són, per exemple, tots els molins encara existents a les valls d’Andorra. A la vall d’Andorra, entre els segles XVII i XVIII, s’arribaven a fer dos collites de cereals a les terres del fons de les valls i una a la zona del cortals, a una altitud màxima de 1.850 metres. Ràdio Andorra i edifici de l’emissora de Sud Ràdio Ràdio Andorra es va construir gràcies a una concessió atorgada pel Consell General l’any 1935 i es va inaugurar el 1939. Era propietat de dos empresaris francesos, el més conegut dels quals era Jacques Trémoulet. La seva potència inicial era de 60 KW, amb els quals l’emissió arribava a tot Europa i el nord d’Àfrica, i es va fer famosa amb l’eslògan “Aquí Ràdio Andorra”. Amb el temps, la potència va anar augmentant fins a la installació el 1967 d’un nou emissor de 600 KW. Al darrer quart del segle XX va passar a mans de l’Estat espanyol, va emetre fins al 1984, i el 2009 l’emissora era traspassada al Govern d’Andorra. En l’actualitat figura en l’Inventari general del patrimoni cultural com a bé inventariat. L’edifici està constituït per una sèrie de mòduls disposats a l’entorn d’un cos central. La seva concepció formal és força eclèctica, empra formes arquitectòniques inspirades en edificis del país, de l’arquitectura popular catalana i està carregada d’elements historicistes: la façana d’una masia, la torre que imita un campanar romànic i a la vegada té matacans, la torreta de l’angle de la Casa de la Vall. Els murs oest i sud disposen d’obertures àmplies rematades per arcs rebaixats, tancades per vidres al centre dels quals hi ha un vitrall de colors que representa l’escut d’Andorra, i donen a la sala central, on hi ha els emissors, que encara s’hi conserven. La decisió de construir la nova emissora de Sud Ràdio es va prendre el juny del 1961 amb l’objectiu de competir amb Ràdio Andorra. Es va inaugurar l’any 1964. L’estació tenia una potència de 300.000 vats i, en el seu moment, era l’emissora emplaçada a més alçada d’Europa. El 1972 es van reformar les installacions i es va triplicar la potència amb un nou emissor de 900.000 vats, que és el que s’hi conserva en l’actualitat, i s’hi va afegir la segona antena. El 1981 es va acabar el contracte de concessió i el Govern va procedir a nacionalitzar-la, i l’edifici va ser adquirit sis anys més tard. També figura en l’Inventari general del patrimoni cultural. L’edifici consta de tres volums diferenciats: el cos principal, un annex al lateral nord-oest i la torre que s’alça per sobre del cos principal, a més de les antenes. El cos principal és de planta rectangular i té forma de parallelepípede amb la coberta plana. A l’interior, s’hi troba la sala dels emissors. Davant hi ha un ampli vestíbul, encarat a la façana principal, que era on hi havia els quadres de comandament.