Publicació Del Municipi De Vilanova De Meià Número 15 • Segon Trimestre 2019 • Preu 1,20€

Publicació del municipi de Vilanova de Meià Número 15 • Segon trimestre 2019 • Preu 1,20€

Editorial stimats amics i lectors, us pre- vier Terré elegit alcalde del munici- Com que comencem la temporada Esentem el número 15 de LO PAS pi i al senyor Josep M. Eroles com d’estiu, no us perdeu les informaci- NOU corresponent al segon trimes- a president de l’EMD de Santa Maria ons sobre el Parc Recreatiu, les altres tre del 2019 . Per nosaltres continua de Meià. També volem felicitar a la activitats programades per aquesta essent una alegria i un privilegi po- resta de càrrecs elegits per voluntat època estival, però sobretot llegiu der estar de nou en contacte amb democràtica dels veïns dels nostres atentament els programes de les fes- tots vosaltres com ho va ser en la pobles. Felicitats a tots i bona feina tes majors de tots els nostres pobles i presentació del primer número. En pels quatre anys vinents! no deixeu d’assistir als actes que ens aquest podreu trobar un llarg article A més de la informació sobre les han programat. Us hi esperem! on, de forma resumida, us informem activitats de les diferents associaci- Aprofi tem l’avinentesa per infor- del cicle electoral que s’ha donat al ons, volem remarcar el reportatge so- mar-vos que el 24 d’agost celebrem nostre país des de fi nals d’abril a fi - bre la festa de Santes Creus i l’aplec a la 3a Trobada dels Amics de LO PAS nals de maig. La novetat més impor- l’ermita de Meià; l’excursió a les trin- NOU, que ja hem arribat a la xifra tant ha estat que aquest cop al muni- xeres de la Guerra Civil del Montsec; de 85. Ens veurem a Santa Maria de cipi s’ha pogut votar en dues meses la calçotada de Santa Maria i la festa Meià. diferents, essent l’elecció dels repre- de Sant Isidre de Tòrrec. És excepci- Tot això i molt més, ho trobareu sentants al consistori municipal les onal l’article d’Antoni Lacasa sobre en aquest número de la nostra revis- més transcendents pel desenvolu- les aus prehistòriques i el de l’Alfons ta. Us desitgem una bona lectura i un pament dels nostres pobles. Des de March sobre el cotxe elèctric. Aques- bon estiu, i guardeu-vos de la calor. la redacció de LO PAS NOU, volem ta vegada l’entrevista l’hem fet al Jo- felicitar en primer lloc al senyor Xa- sep Cuñer, el Farrer Nou de Vilanova. El Consell de Redacció Sumari NOTÍCIES DEL MUNICIPI ...... 5 Amics Lo Pas Nou ...... 43 Cicle d’eleccions 2019 ...... 5 ESPAI GASTROCULTURAL ...... 44 Presa de possessió de l’alcalde i ESPORTS ...... 46 els regidors ...... 9 Club Bitlles Gàrzola ...... 47 II Trobada de referents de qualitat d’atenció primària Lleida ...... 10 CUINA I REMEIS DE LA PADRINA ...... 48 Festa de Santes Creus ...... 11 PASSEJANT PER CATALUNYA ...... 49 Excursió a les trinxeres i búnquers del Montsec de Meià . 12 EL PASSAT I EL PRESENT ...... 51 Actes vandàlics a Vilanova de Meià ...... 13 Les antigues i desaparegudes ferreries ...... 51 Calçotada popular a Sta. Maria de Meià ...... 14 ELS LECTORS ESCRIUEN ...... 55 Fira de Sant Isidre a Tòrrec ...... 15 Dia 0. Projectes verticals ...... 55 Records de Boada (II) ...... 16 Els rellotges de sol ...... 55 El telèfon públic a Lluçars (2a part) ...... 18 Antoni Salut Payà ...... 57 ASSOCIACIONS ...... 20 L’AJUNTAMENT INFORMA ...... 60 Associació de dones La Coma de Meià ...... 20 Penya Barcelonista de Vilanova i Vall de Meià ...... 22 LA NOSTRA GENT ...... 61 Ampa Mare de Déu del Puig de Meià ...... 22 Entrevista a Josep Cuñer ...... 61 Associació de la tercera edat “Verge de Meià” ...... 23 NOVES TECNOLOGIES ...... 66 Associació Parc Recreatiu ...... 24 CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL MONTSEC DE MEIÀ . 67 TALLER D’ESCRIPTURA ...... 27 ENTRETENIMENTS ...... 70 REPORTATGE ...... 28 L’ALMANAC DEL MONTSEC DE MEIÀ ...... 72 El Sindicat de Vilanova ...... 28 Climatologia i Demografi a ...... 73 FEM RUTA. Congost del Mu ...... 31 IMATGES PER RECORDAR ...... 74 Informació Esports i Festes Majors ...... 33

Crèdits Alcalde: Xavier Terré. Redactors: Ramon Bernaus, Teresa Bonillo, Francesc Cardona Fonoll, Eloi Gabaldón, Alfons March, Iolanda Masanés, Rosa Roca. Col·laboradors: Ivan Balagueró, Col·labora: Nina Balagueró, Joana Bernaus, Alba Bertran, Maria Brescó, Gaspar Burón, Josep Cuñer, Mar Eroles, Pere Farràs, David Galceran, Carmina Giménez, Antoni Lacasa, Ricard Masanés, Sergi de Meià, Jordi Mitjans, Amor Montané, Neus Mora, Josep Antoni Novau, Lluís Novau, Miquel París, Montse Prat, Montse Puig, Elena Puigpinós, Ferran Sánchez, Núria Serra, Guillermina Subirà, Eli Urbano, Lourdes Utges, Manel Torres, Mercè Vila i Joan Vilella. Portada revista i cartell Fira de la Perdiu: Cisco García Edita: Ajuntament de Vilanova de Meià. D L L 1564-2015. Imprimeix: Impremta Barnola - Guissona. Capçalera: Cisco García Sánchez

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 3 QQUEVIURESUEVIURES SSALAALA

• QueviuresQueviures • PPaa i coquescoques cuitscuits aambmb fornforn ddee lllenyalenya • FFormatgeormatge deldel paíspaís • VVinsins dede lala terra...terra... • EEmbotitsmbotits i carncarn ddelel PallarsPallars • SServeiervei dede TaxiTaxi

CC// CCatalunya,atalunya, 1155 - VVilanovailanova ddee MMeiàeià TTel.el. 973973 4141 5050 2929 i 629629 7676 9595 8844 [email protected]@gmail.com

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES 112 Artesa de Segre: Protecció Civil Ajuntament 973 400 013 Ambulàncies Alsina Graells (parada bus) 973 400 255 Bombers Biblioteca municipal 973 400 754 Mossos d’Esquadra Bombers 973 400 536 CAP – metge de guàrdia 061 Vilanova de Meià: CAP – concertació visites 973 400 011 Ajuntament 973 415 005 CAP – concertació visites 973 402 196 Consultori municipal 973 415 008 Correus 973 400 226 Escola municipal 973 415 084 Escola de Música 973 400 013 Farmaciola 973 415 227 Escola Els Planells 973 400 196 Jutjat de Pau i Registre Civil 973 415 005 Institut Els Planells 973 402 224 Piscines Municipals 973 415 199 I.T.V. 973 402 223 Jutjat de Pau i Registre Civil 973 400 890 Horaris Farmaciola: Llar de Jubilats 973 400 702 Dilluns, dimarts i dijous: de 12h a 14h Llar Municipal d’Infants 973 402 332 Dimecres i divendres: de 9,30h a 11,30h Parròquia 973 400 142 Protecció Civil 670 511 097

Interessats envieu les vostres dades a [email protected] Anuncieu-vos-hi! i contactarem el més aviat possible amb vosaltres

4 • LO PAS NOU Notícies del municipi

CICLE D’ELECCIONS 2019

n menys d’un mes hem viscut un cicle electoral per escollir els diputats que ens han de representar al E que segurament canviarà molts aspectes de la vida Parlament Europeu, a més a Santa Maria de Meià, van política del país, ja que el 28 d’abril es va celebrar elec- escollir l’alcalde de l’Entitat Menor Descentralitzada cions generals avançades per renovar el Congrés i el (EMD). Tota una marató d’eleccions de la que us en Senat de Madrid; el 26 de maig es van celebrar les elec- volem donar la informació més clara possible cions municipals per renovar els ajuntaments i també

1. Eleccions Generals al Congrés i al Senat

El diumenge 28 d’abril es van celebrar Eleccions Generals per renovar el Congrés dels Diputats i el Senat. Aquesta vegada al municipi de Vilanova de Meià, la Junta Electoral va organitzar dues meses de votacions.

Resultats al Congrés dels Diputats La mesa A estava situada a la Sala 1 d’octubre de l’ajuntament. Hi tenien el vot els electors de Vilanova, Gàrzola, Argentera, Boada, Lluçars i Tòrrec, i estava formada per les següents persones: Presidenta: Lourdes Ponsa Blanch Vocal: Montse Prat Noguera Vocal: Joan Jaime Marcó El resultat de la mesa A pel que fa al Congrés dels Diputats va ser el següent:

MESA A 2019 Cens Vots (%) ERC JxCAT PP PSC FR VOX ECP Cs Altres Vilanova de Meià 259 197 (76,06) 102 43 6 27 3 3 4 4 1 La mesa B estava situada al Centre Cultural de Santa Maria de Meià. Hi tenien el seu vot els electors de Santa Maria de Meià i estava formada per les següents persones: President: Joan Lladós Oromí Vocal: Jesús Mitjans Villalba Vocal: Marc Cairó Sánchez El resultat de la mesa B pel que fa al Congrés dels Diputats va ser el següent:

MESA B 2019 Cens Vots (%) ERC JxCAT PP PSC FR VOX ECP Cs Altres S. Maria de Meià 71 64 (90,14) 21 23 5 9 3 3 ------RESULTATS TOTALS DEL MUNICIPI: El resultat total de les votacions del municipi pel que fa al Congrés dels Diputats va ser el següent:

MUNICIPI. 2019 Cens Vots (%) ERC JxCAT PSC PP FR VOX ECP Cs Altres 261 123 66 36 11 6 6 4 4 Vilanova de Meià 330 1 (0,4) (79,1) (47,7) (25,6) (14) (4,3) (2,3) (2,3) (1,6) (1,6) Comparació amb el resultat al Congrés dels Diputats a les eleccions del 2016:

MUNICIPI. 2016 ERC CDC ECP PP PSC Cs Vilanova de Meià 74 (36,6) 67 (32,8) 29 (14,2) 15 (7,4) 14 (6,9) 3 (1,5)

Podem comprovar que, seguint la tònica general del país, el partit més votat és Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb 123 vots, el 47,7% del total i augmenta onze punts del percentatge respecte a les últimes eleccions. El segon partit més votat és Junts per Catalunya (JxCAT), hereus de l’antiga Convergència amb 66 vots, gairebé manté el mateix nombre de vots que el 2016, però en el percentatge baixa sis punts. El tercer partir més votat és el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que amb 36 vots i el 14% del percentatge, multiplica per dos els resultats de les últimes eleccions. En el quart lloc es manté el Partit Popular com en el 2016 amb 11 vots, però baixant tres punts en el percentatge. El Front Republicà (FR) i VOX obtenen sis vots cadascú i no

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 5 es presentaven en l’última contesa electoral. La gran totes les forces sobiranistes van sumar més d’un milió davallada l’obté En Comú Podem (ECP) amb només 4 sis-cents mil vots. vots, en perd 25, gairebé els mateixos que augmenta el Resultats al Senat PSC. Tanca la graella Ciutadans (Cs) també amb qua- Els resultats electorals del Senat són més difícils a tre vots i un percentatge similar que el 2016. cada poble de destriar que al Congrés, ja que és una Pel que fa a la demarcació de Lleida van sortir ele- elecció nominal i no per partits amb llistes tancades. gits per ocupar un escó al Congrés: Per la demarcació de Lleida s’escullen 4 senadors i al Xavier Eritja (ERC), Inés Granollers (ERC), Jor- moment de votar s’han de marcar d’un a tres noms a la di Turull (JxCAT) i Montserrat Mínguez (PSC). papereta electoral. Del municipi de Vilanova de Meià hem trobat els vots que en general van rebre els candi- A escala de Catalunya el partit més votat i amb més dats per cada partit polític que són els següents: representació al Congrés és Esquerra Republicana de MUNICIPI. VOX Catalunya amb 15 diputats i el 24,6% dels vots, un re- ERC JxCAT PSC PP 2019 sultat històric i que des de la Segona República no havien tornat a aconseguir. Quant a tot l’estat és el PSOE Vilanova 371 198 89 36 15 de Meià de Pedro Sánchez amb 122 escons i un 28,7% dels vots Cs ECP FR Altres el guanyador de les eleccions. Cal tenir molt present que a Catalunya els resultats han estat molt condici- 14 13 12 11 onats pel moment polític actual, ja que els principals A la demarcació de Lleida van sortir elegits per ocu- líders independentistes o bé estan empresonats i jut- par els 4 escons al Senat: jats en aquest mateix moment, o bé estan exiliats. Tot Sara Bailac (ERC), Miquel Caminal (ERC), Xavi- i això, quatre dels polítics empresonats (Oriol Junque- er Castellana (ERC) i Maria Teresa Ribero (JxCat). ras, Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull) han ob- Cal remarcar que el polític empresonat Raúl Romeva tingut escó al Congrés. Cal remarcar que a Catalunya, també va obtenir l’escó del Senat, essent el senador tot i ser unes eleccions al parlament de Madrid, entre més votat de Catalunya.

DIPUTATS DE LLEIDA

Xavier Eritja. Sallent (1970) Inés Granollers. Bellpuig (1970) Jordi Turull. Parets del Vallès (1966) Montse Mínguez. Lleida (1977) Serà la tercera legislatura a Madrid com Aquesta serà la seva primera experi- Llicenciat en Dret, va entrar molt jove És llicenciada en ADE. Va treballar a a cap de llista d’ERC. Llicenciat en Geo- ència en un càrrec públic. Es deﬁ neix a la política. Porta més d’un any a la Caixa Catalunya i també és professora graﬁ a i Història i amb postgrau en Gestió com a persona socialment molt activa presó preventiva. Diputat al Parlament associada a la UdL. Actualment és la pri- Cultural, ha treballat més de 10 anys al i emprenedora i és titular d’una petita des del 2006, va ser candidat a president mera tinenta d’alcalde de l’ajuntament CatSalut. Va presidir l’Ateneu Popular de empresa de serveis que treballa a la el març del 2018, tot i que no ho va de Lleida, on hi és des del 2003 quan va Ponent i Òmnium Lleida. província. aconseguir i va ser empresonat. ser elegida per primera vegada.

ELS SENADORS

Sara Bailac. Tàrrega (1986) Miquel Caminal. Arfa (1952) Xavier Castellana. Solsona (1976) Maite Rivero. Llavorsí (1967) Llicenciada en Ciències Polítiques, té L’any 2011 va ser candidat a l’alcaldia Revalida l’escó al Senat. És regidor Ha estat elegida senadora per quarta un màster en drets de les dones, gènere de la Seu d’Urgell i actualment és tinent d’ERC a l’ajuntament de Riner. És físic vegada. Serà l’única representant per i ciutadania i un altre en cooperació d’alcalde de Ribera d’Urgellet. És mes- de professió, i ha ostentat responsabi- Lleida de JxCat a la Cambra Alta. És internacional. És una de les poetes més tre industrial i va regentar una empresa litats a l’administració pública, ja que diplomada en Turisme i funcionària destacades de la seva generació. Ha dedicada a manteniments industrials i va ser director de serveis de l’Agència de la Generalitat, on ha treballat al treballat a l’administració i en ONGs. al disseny de màquines diverses. Catalana de Joventut. departament de Cultura.

6 • LO PAS NOU 2. Eleccions Municipals

El diumenge 26 de maig es van celebrar les Elecci- ons Municipals per renovar els ajuntaments. Al nostre municipi es van presentar dues candidatures: la d’Es- querra Republicana de Catalunya (ERC) i la de Junts per Catalunya (JxCAT), de les que posem les paperetes de vot corresponents.

Aquesta vegada, com en les eleccions al Congrés i La mesa B estava situada al Centre Cultural de San- Senat, la Junta Electoral també va muntar dues meses ta Maria de Meià. Hi tenien el seu vot els electors de de votació al municipi: Santa Maria de Meià i estava formada per les següents La mesa A estava situada a la Sala 1 d’octubre de persones: l’ajuntament. Hi tenien el vot dels electors de Vilano- va, Gàrzola, Argentera, Boada, Lluçars i Tòrrec, i estava formada per les següents persones:

President: Jordi Eroles Rosell President: Jordi Mitjans Escobar Vocal: José Antonio Trepat Riera Vocal: Maria Pilar Ariño Cañabate Vocal: Maria Teresa Bonillo Gómez Vocal: Josep Maria Triginer Areny El resultat de la mesa A va ser el següent: El resultat de la mesa B va ser el següent:

MESA A Vots ERC JxCAT MESA B Vots ERC JxCAT Cens Cens 2019 (%) (vots) (vots) 2019 (%) (vots) (vots) Vilanova S. Maria 266 78,57 146 48 70 92,86 30 30 de Meià de Meià

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 7 Xavier Terré Sinto Sala Ramon Vila David Berral

Núria Jaime Miquel París Carlos Sala

TOTAL DEL MUNICIPI: Eleccions a l’EMD de Santa Maria de Meià Aquesta vegada a la mesa situada a Santa Maria de Els resultats totals de les votacions del municipi per Meià també s’escollia l’alcalde de l’EMD. En aquest escollir els regidors que han de constituir l’ajuntament cas només es presentava una sola candidatura, la de van ser els següents: Junts per Catalunya (JxCAT) encapçalada per Josep Maria Eroles Novau de la que també posem la papere- MUNICIPI Vots Al- ta de vot. Cens ERC JxCAT 2019 (%) tres Els resultats van ser els següents: Vilanova 176 78 de Meià 274 (65,9) (29,2) 1 336 MESA B Cens Vots (%) JxCAT (81,6) 5 regi- 2 regi- (0,4) 2019 dors dors S. Maria de 70 92,86 48 Meià Comparació amb els resultats de les Eleccions Mu- nicipals del 2015: Amb aquest resultat ha sortit elegit i tornarà a repetir com alcalde de Santa Maria de Meià: Josep Maria Eroles Novau. MUNICIPI. 2015 ERC PP Vilanova de Meià 198 7 7 regidors

Amb aquest resultats escrutats han resultat elegits regidors de l’ajuntament del municipi de Vilanova de Meià: Xavier Terré Boliart (ERC), Sinto Sala Ba- talla (ERC), Ramon Vila Rica (ERC), David Ber- ral Torruella (ERC), Núria Jaime Marcó (ERC), Miquel París Terrer (JxCAT-JUNTS) i Carlos Sala Roca (JxCAT-JUNTS). Amb aquest resultats, tornarà a repetir com a alcal- Josep M. Eroles de Xavier Terré Boliart.

8 • LO PAS NOU 3. Eleccions al Parlament Europeu

La segona votació (tercera a Santa Maria de Meià), escollir els eurodiputats que han d’ocupar l’escó al Par- que es va celebrar el diumenge 26 de maig va ser per lament Europeu. Donem l’escrutini total del municipi:

MUNICIPI. 2019 Cens Vots ERC-ARA JxCAT-JUNTS PSC/PSOE Cs PODEMOS PP Altres (%) -IU

Vilanova de Meià 336 265 89 115 29 3 2 13 9 (3,4) (78,9) (33,7) (43,6) (11,0) (1,1) (0,8) (4,9)

Comparació amb els resultats de les eleccions al Parament Europeu del 2014:

MUNICIPI. 2014 ERC-EPDD CiU-CCa-PNC PSC/PSOE PP ICV Cs Altres

Vilanova de Meià 78 (39,0) 83 (41,5) 9 (4,5) 10 (5,0) 5 (2,5) 2 (1,0) 10 (5,0)

Les candidatures per obtenir un escó al Parlament sumen el 49,74% dels sufragis. Van obtenir escó d’eu- Europeu eren de circumscripció única per a tot l’estat. rodiputat al Parlament Europeu els catalans: Carles La llista més votada a Catalunya va ser la de JxCAT- Puigdemont (JxCAT), Toni Comín (JxCAT), Josep JUNTS que va obtenir 946.370 vots, el 28,57% dels su- Borrell (PSC/PSOE), Javier López (PSC/PSOE), fragis; seguida de la del PSC/PSOE amb 732.171 vots, Oriol Junqueras (ERC), Diana Riba (ERC), Jordi el 22,1% dels sufragis, i tercera la d’ERC-ARA Repúbli- Cañas (Cs), Ernest Urtasun (PODEMOS) i Dolors ques amb 701.375 vots, el 21,18% dels sufragis. La llista Montserrat (PP). de Puigdemont s’imposà a les quatre demarcacions ca- talanes i entre les dues formacions independentistes Ramon Bernaus i Santacreu

PRESA DE POSSESSIÓ DELS REGIDORS I DE L’ALCALDE DEL MUNICIPI DE VILA- NOVA DE MEIÀ (15-06-2019)

acte de la presa de possessió dels regidors esco- L’ llits en les eleccions municipals al municipi de Vi- lanova de Meià, es va dur a terme a la Sala d’Actes de la Casa de la Vila el dissabte 15 de juny de 2019, a les 12 hores del migdia, amb l’assistència d’una vintena de persones. En primer lloc es va constituir la mesa d’edat formada pel regidor electe de més edat, Miquel París Terrer (JxCAT) i la regidora electa més jove, Núria Jaime Marcó (ERC). Miquel París va exercir com a mestre de cerimònies de l’acte, mentre que la se- Constitució de la mesa d’edat. cretària municipal, Mar Eroles Novau, en va aixecar acta. Tots seguit els regidors electes van prometre el càrrec. Després es va realitzar la votació per escollir l’alcalde, essent escollit per unanimitat (7 vots) el cap de llista d’ERC, Xavier Terré Boliart, que repeti- rà de nou com a màxima autoritat municipal. Al ﬁ nal de l’acte van pronunciar unes paraules Miquel París i Xavier Terré, en les que els dos es van comprome- tre a treballar pel bé del municipi durant els propers quatre anys de la legislatura. D’aquesta manera el nou consistori va quedar constituït pels següents membres: Xavier Terré Boliart, alcalde (ERC), Sinto Sala Batalla (ERC), Ramon Vila Rica (ERC), David Xavier Terré va rebre la vara d’alcalde de mans de Miquel París.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 9 L’alcalde, Xavier Terré va pronunciar unes paraules. Foto de família del nou consistori. Carlos Sala, Núria Jaime, Miquel París, Xavier Terré, Ramon Vila, Sinto Sala i David Berral. Berral Torruella (ERC), Núria Jaime Marcó tograﬁ a de família de tots els membres del nou Ajun- (ERC), Miquel París Terrer (JxCAT-JUNTS) i Car- tament. los Sala Roca (JxCAT-JUNTS). Text: Ramon Bernaus L’acte es va cloure cap a dos quarts d’una amb la fo- Fotos: Francesc Cardona

CONSTITUCIÓ DE L’EMD DE SANTA MARIA DE MEIÀ

El passat dia 15 de juny a les 16 ria Eroles Novau, del grup Jx- sala de l’EMD, a l’ediﬁ ci del Centre hores es va constituir l’EMD de Cat-Junts. I els partits van designar Cultural de Santa Maria de Meià, Santa Maria de Meià, d’acord amb un vocal cadascun, essent: Josep on van jurar o prometre el càrrec el resultat de les eleccions del Centena Mon de JxCat-Junts i de vocal o president, quedant així passat 26 de maig. Els veïns van Josep Maria Eroles Lluch de constituïda l’EMD. elegir el president: Sr. Josep Ma- ERC-AM. L’acte va tenir lloc a la Mar Eroles

II TROBADA DE REFERENTS DE QUALITAT D’ATENCIÓ PRIMÀRIA LLEIDA

l divendres 7 de juny es va ce- E lebrar a Vilanova de Meià la segona Trobada de Referents de Qualitat d’Atenció Primària de Llei- da, organitzada per l’EAP de Ponts i Artesa de Segre. Hi van participar tots els CAPs de l’Àmbit d’Atenció Primària de Lleida. Eva Maria Suárez, referent la DAP Lleida en qualitat i seguretat del pacient, ens va parlar dels nous objectius a seguir aquest 2019 en seguretat del pacient. Aproﬁ tant aquesta trobada vam mou la cultura de la qualitat, ava- fessionals experts, ofereix les eines realitzar una ruta turística pel po- luació i millora contínua per asse- necessàries per integrar la qualitat ble de Vilanova de Meià guiada i gurar una atenció sanitària òptima i la seguretat en la pràctica diària, narrada pel Sr. Ramon Bernaus dels seus serveis diagnòstics i tera- unes eines i procediments que les Santacreu. pèutics. Per assolir el millor resul- respectives comissions d’atenció Vam fer un tomb pel poble visi- tat amb el mínim risc i la màxima primària estudien i avaluen de for- tant l’Església de Sant Salvador i el satisfacció del pacient, s’ha desen- ma regular. Centre d’Interpretació del Montsec volupat el Pla de qualitat assisten- de Meià. cial i seguretat clínica. Aquest pla, Núria Serra Solans L’Institut Català de la Salut pro- dissenyat amb el consens de pro-

10 • LO PAS NOU FESTA DE SANTES CREUS

om marca la tradició, cada any C a primers de maig, Vilanova de Meià celebra la popular Festa de Santes Creus, un aplec on veïns del municipi i rodalia, pugen a l’ermita del Puig de Meià i celebren un gran dia. Enguany la festa va ser els dies 4 i 5 de maig. El dissabte 4, a la tarda, es va celebrar la 21a Tirada Pro- vincial de Bitlles, organitzada pel Club de Bitlles Gàrzola a la zona Benedicció del terme. Mare de Déu del Puig de Meià. lúdic-esportiva de la població. En fi nalitzar el campionat es va fer en- trega de trofeus i altres obsequis als guanyadors i participants. El diumenge, primer de maig, és el dia de l’aplec, alguns són ben matiners i ja enfi len a primera hora caminant pel sender que va des del Coll del Castell i fi ns a sota mateix de l’esplanada. Altres, amb els vehicles pel camí que condueix a l’ermita i cap a preparar el lloc per col·locar les taules i fer una bona brasa per dinar amb familiars Tirada de bitlles. i amics. És un dia amb diversos actes com la benedicció del terme i seguidament la missa, on es canten els goigs a la Mare de Déu del Puig de Meià. Després, sardanes a la pla- ça envoltada d’alzineres i acompa- nyades d’una bona coca i mistela per a tothom. Al migdia, gent per tots els indrets i gaudint d’un dinar al bell paratge de la Coma de Meià. Després, el ball a la plaça de l’ermita arrodo- neix aquest dia tan festiu.

Text: Iolanda Masanés Fotos: Francesc Cardona Fonoll Sardanes a la plaça de l’ermita.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 11 EXCURSIÓ A LES TRINXERES I BÚNQUERS DEL MONTSEC DE MEIÀ

l passat dia 20 d’abril es va dur E a terme l’excursió guiada a les trinxeres i búnquers de la zona republicana del Montsec de Meià, Pas de les Eugues, Roca Alta i Ne- rill, encara que per falta de temps no es va poden visitar els búnquers i trinxeres de la zona i primera lí- nia de foc de l’Hostal Roig (Pallars Jussà), visita que queda ajornada per un altre dia i de la que infor- marem més endavant a tots aquells que hi estiguin interessats. Aques- ta excursió era l’últim acte dins de les jornades del 80è aniversari del Front del Montsec de l’octubre del 2018 i que en el seu dia es va haver de suspendre a causa de la pluja. En aquesta sortida hi varen as- Participants a l’excursió caminant seguint les trinxeres. sistir unes 90 persones, una gran sorpresa i satisfacció pel Carlos del refugi i jo mateix, en veure que la gent col·laborava en el que fes falta i que donava ànims per a organitzar més actes d’aquest tipus. De bon matí, tot el grup vàrem sortir d’hora de Vilanova de Meià direcció carretera del Pas nou. Uns metres abans d’arribar a l’Hostal Roig vàrem deixar els vehicles a la zona on antigament es trobava el ﬁ - lat que separava la zona republicana i la franquista. Vam caminar pel camí de la Coma el Grau, passant per sota de la Cova dels Llops, on estava l’hospital o lloc de primeres cures de l’exèrcit republicà. Un cop arribats al Pas de les Eugues Caminant per la cresta del Montsec de Meià. era hora de fer un petit descans i algun entrepà per poder agafar forces, gaudint al mateix temps d’unes belles vistes de l’indret nord de la Conca de Tremp i la cara sud de la Coma de Meià. Després d’un petit descans, và- rem continuar pels caps de la serralada del Montsec, visitant les trinxeres i búnquers de la zona, ﬁ ns a arribar a la Roca Alta, allí també vàrem veure l’antic dipòsit de l’aigua i la pilona del funicular construït per la 30a Columna Dur- ruti. La sorpresa de la gent era no- table, quina feina van dur a terme tots aquells soldats! la construcció de totes aquelles trinxeres damunt dels cingles i amb la força dels pio- lets i cops de mall. Fent un descans per arribar al Pas de les Eugues.

12 • LO PAS NOU F. Cardona Fonoll davant d’un búnquer destruït, comentant els bom- bardejos sobre la Roca Alta i Nerill per part de l’exèrcit de Franco des Contemplant un búnquer. de la Serra de la Campaneta.

Tot seguit es va explicar com els cial i fi de la mateixa el dia 1 d’abril altra excursió a llocs que resten per soldats de Franco varen aconse- del 1939, tal com vaig comentar a visitar en tota aquesta zona. guir bombardejar des de la Serra de la secció El passat i el present. Donem les gràcies a tots aquells la Campaneta, la zona republicana Vilanova de Meià franquista. al que ens vàreu acompanyar, ja que del Montsec, entre el 23 i el 26 de número 13 de la revista Lo Pas Nou l’èxit de l’excursió és de tots vos- desembre del 1938 amb una forta del 2018. altres. nevada. Aquí va ser un dels punts A la tornada tothom estava molt on es va trencar el front en l’ofen- satisfet del que havien vist i de les siva nacional sobre Catalunya. La magnífi ques vistes panoràmiques Text i fotos: Francesc Cardona guerra va continuar fi ns que Fran- que es veuen de dalt del Montsec. Fonoll co va fi rmar l’últim comunicat ofi - Esperem ben aviat poder fer una

ACTES VANDÀLICS A VILANOVA DE MEIÀ

ilanova de Meià, un poble Però amb tot i això, ja fa algun V agradable, bonic, molt bon temps que la cosa ha canviat. A clima, fonts d’aigües saludables, les nits, sobretot quan arriben les paisatges magníﬁ cs situat als peus èpoques de vacances, colles d’in- del Montsec de Meià, on es poden fants alguns ja grans, per tant, realitzar diverses excursions o ca- més aviat jovenets, quan els seus minades per gaudir del paratge de pares se’n van a dormir, aleshores la Coma de Meià. A l’estiu, també ells surten a la plaça del poble, Focus que il·luminava la Porta Baix de l’es- gaudir de les piscines municipals, no importa l’hora que sigui i van glésia trencat a pedrades. entre altres coses, un lloc tranquil pels carrers amb els seus mono- i en plena natura. patins o patinets (per exemple), Per la seva orientació i clima ja saltant per damunt dels bancs i fa molts anys que és un poble tu- fent soroll ﬁ ns a la matinada, no rístic, per aquest motiu els mesos deixant descansar i dormir als ve- d’estiu quadrupliquem la població, ïns, molts dels quals l’endemà han igual que passa per l’època de Set- d’anar a treballar. Molts cops, tot mana Santa, la qual cosa mostra aquest enrenou a més, s’acaba fent que a les famílies que venen els el clàssic “botellón” amb algunes hi agrada el territori i s’hi troben conseqüències. Els grupets tenen molt a gust, tant amb la gent del el costum de què quan s’acaben poble com el poble amb ells. la botella o botelles de vidre, les Els seus carres i carrerons me- trenquen al mateix lloc on es tro- dievals on es respira un ambient ben, ja sigui el mig del carrer, es- plàcid, la seva església parroquial, cales, plaça... monument nacional, al capdamunt Aquesta passada Pasqua, el “bo- de la vila i sempre vigilant el po- tellón” va ser a la zona de l’esglé- Resta d’algunes botelles de vidre a les esca- ble. sia del poble, quan van acabar van les de l’església.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 13 Jardinera de la Plaça de l’Església tira- Fanal de carrer Ponent trencat a pedrades. da per les escales com a diversió. Un dels fanals trencat a la Pla- ça de l’Església.

dregant el fanalet del carrer Po- nent, al cobert de la Morana, destrossant i obrint portes de corrals tancats... Esperem que aquesta nova temporada d’estiu que ja ens ve, la cosa no es distorsioni com l’estiu passat, fent soroll ﬁ ns a altes hores de la matinada en diversos indrets del poble, com la bàscula Porta de connexió d’aigua puntejada. municipal, la Plaça Major, la Pla- ça de l’Església, etc. i destrossant mobiliaris o qualsevol cosa que es Porta d’un corral del Raval de la Creu amb la porta trencada. creui pel camí. Vilanova i tots els pobles del mu- trencar les botelles i per si no n’hi trencat també el focus que il·lumi- nicipi desitgen ser un lloc tranquil havia prou, van destrossar fanals nava la Porta Baix de l’església i per tothom, sense haver de co- tirant pedres des de la Plaça de que només feia un any que s’havia mentar actes vandàlics i incidèn- l’Església ﬁ ns als carrers que hi reparat, també la diversió va resul- cies per part de ningú. El civisme ha sota, entre aquests el carrer de tar tombant una de les jardineres forma part de tota la ciutadania. l’Església. Els danys aquest cop de la Plaça de l’Església, trencant han estat prou visibles, ja que han alguns testos del carrer Forn, ape- El Consell de Redacció

CALÇOTADA POPULAR A SANTA MARIA DE MEIÀ

a cultura és una forma d’orga- L nitzar-nos, de fer aﬂ orar tradici- ons i dotar de sentit rituals col·lec- tius. I els rituals? Allò que decidim que són actes importants perquè la història dels anys, l’olor de calçot o les ganes de desplegar les taules per dinar junts ens fa valorar-ho així. No per l’olor de calçot, ni per les taules, sinó pel que ens remou quan els olorem, ens els mengem o ens hi asseiem; tenen sentit per les ganes compartides de fer d’aquell dia un acte festiu, compartint la il- lusió de fer de la plaça un lloc ple

14 • LO PAS NOU de vida i el dia, un record més per a la memòria. Un any més, el primer dissabte de març es va celebrar la calçota- da de Santa Maria de Meià, que és cultura i la fa el poble. Més d’un centenar de persones, grans, petits i no tan grans -ni tan petits- van omplir el poble de converses, vermuts, bicicletes amunt i avall i pitets de quadres. Un acte sencer ben alegre que ens va permetre descansar de les diverses quotidianitats des de ben d’hora i que es va fer possible gràcies a tots aquells que van donar un cop de mà: les que prepararen el “romesco” també dota de recursos perquè el un munt d’anys i on cada any apa- dies previs, els qui van comprar la centre cultural pugui allargar la reixen cares noves amb ganes de carn, els qui recollien les fulles per a possibilitat de continuar fent cul- fer créixer la vida al poble! fer foc, els qui van coure els calçots tura. i els que pararen la taula. Una tradició consolidada, feta Text i fotos: Jordi Mitjans Un acte tradicional del poble que amb les mans de molta gent durant

FESTA DE SANT ISIDRE A TÒRREC

l dissabte dia 18 de maig và- E rem celebrar la festa del nostre patró Sant Isidre Llaurador. Ho vam celebrar amb un dinar popular on ens vam trobar des del més petit ﬁ ns al més gran de Tòrrec. Ens vam arreplegar quasi una sei- xantena de persones i com és de costum, tot el poble va col·laborar en aquesta festa tan estimada pels Torregalls. Sempre amb bona harmonia i alegria perquè és el dia gran del nostre poble i ens fa molta il·lusió poder-ho celebrar. Tot això sempre acompanyat d’un bon dinar que cada any es fa

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 15 possible amb la col·laboració de tothom. Malgrat la pluja que ens acompanya any rere any, no ens vam espantar i ho vam celebrar amb les mateixes ganes i il·lusió.

Text i fotos: Teresa Bonillo Gómez

RECORDS DE BOADA (II)

Vista de Boada.

Les cases disseminades Cal CABÀS. Estava ubicada al nucli antic del poble, al costat de l’església. Es van fer la casa nova a l’indret Cal XOL. Abans estava situada al poble, tocant de on tenien l’era, ampliant la pallera i construint més cal Santolari Vell. Avui és la casa de cal PERDIGUÉS. corrals pels animals.

16 • LO PAS NOU Boda d’Antoni Farràs i Rosita Terré (16-5-1953) amb el seu pare i la seva mare, davant l’església de Boada.

Cal FARRÀS. Estava situada a la part sud del poble, Cal SANTOLARI. Tenien la casa al nucli antic del a sota de cal Figueró. Després de marxar, van viure poble, però van anar a construir-ne una de nova molt uns anys a la casa vella els de cal Cabàs. El Farràs es ben situada al costat de la carretera de Vilanova de va fer la casa gairebé tota de nou a l’indret on tenien Meià. En aquest indret ja tenien un corral al costat de l’era, amb amplis corrals pels animals. l’era del Figueró, on tenien el ramat i les mules. A cau- Cal destacar que a cal Farràs tenien una teulera a sa que els van robar una mula, van decidir fer el pas mig camí de Boada, la qual tenia molta anomenada i defi nitiu i construir-se allí la casa. Josep Terré Cirera (l’avi del Pere), era carreter i transportava adobs, cereals, vi i altres merca- deries per molts indrets de Cata- lunya. La padrina Mercè (la seva dona) m’explicava que entre molts altres indrets, passaven pel coll de Lilla on paraven en una fonda que els tractaven molt bé. La casa nova estava molt ben muntada, ja que van fer-hi una cis- terna per arreplegar l’aigua de la pluja, un forn de pa, magatzems, l’era on feien els pallers i fi ns i tot tenien una embaladora manual. A la banda del darrere tenien uns corrals on engreixaven porcs i al damunt del forn tenien l’espai on Cal Santolari, a prop de la cruïlla de la carretera de Lluçars (any 1961). engreixaven pollastres. També hi parava el camioner de torn i el cor- feien les teules de molt bona qualitat. En aquesta èpo- reu que feia la ruta Vilanova de Meià – Artesa de Segre ca treballaven sobretot pels edifi cis que es feien de Indrets del terme de Boada: nou i tenien tanta demanda que fi ns i tot tenien treba- lladors llogats. Les basses: La bassa Bruta i la bassa de cal Figuera

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 17 Les fonts: La font de Boada, la font del Sastre, la Altres dades i curiositats sobre Boada: font de la Ribera i les fontetes de Font d’Horta. Els murs que tancaven les fi nques: Els camins: camí d’Argentera, camí de Lluçars, Antigament a Boada moltes fi nques estaven delimi- camí de Montargull, camí de Tòrrec i camí d’Alentorn. tades per murs de pedra (camps tancats) que servien entre altres coses per protegir de fi nques dels ramats Els boscos: Serrat de la Creu, Obaga del Mosset, de bestiar. Quan van construir la carretera de Vilanova l’Aubac, el Quirinet i la Garriga. la primera vegada (cap al 1892-1893), els van demanar les pedres per engravar la carretera, dient-los que Teuleria: Cal Farràs. més tard els hi tornarien. Actualment en alguns llocs aquestes delimitacions amb murs de pedra encara són Partides del terme de Boada: Muntanya de Sant visibles. Armengol, Font d’Horta, lo Pi, la Creu, Pla de Matama- la, Aubac de Boada (los Morrals), les Segues, la Ma- Alguns senyals de les hores del dia: llola, lo Quirinet, Abadal, lo Castanyet, Cap la Costa, 1.- Quan el sol començava a il·luminar la cara oest de Planell, lo Vendrell, la Serra, Costa Gran, Santa Llucà- ca l’Arió, era migdia. ria, la Ribera, les Costeretes, Clot de la Font, la Mate- 2.- Al cim de la serra del Montsec, damunt de Rúbies, lla, l’Argelaguer, els Escuriells, Clot del Veguer, Coma quan les ombres dibuixen a la penya una fi gura com si del Corral, Vinyassa, cal Martí, Freginals, Cloteret, les fos un frare gegant, era migdia. Sorts, Terra Clua, la Teulera, Llanué, bosc del Farràs i Graell. Rosita Terré Marsà i Pere Farràs Terré

EL TELÈFON PÚBLIC A LLUÇARS (2a PART)

l 17 de maig del 1956 Suminis- en nombre del Ayuntamiento de dos en el mismo que fi rman estas E tros Eléctricos Solá va enviar Llusás”. líneas, a fi n de estipular las nor- una nota a l’Ajuntament de Llu- Amb el cable i el contracte ja sig- mas que han de regir entre ellos çars que deia: nats, els veïns de Lluçars van acor- para el uso y disfrute del aparato dar el següent: telefónico que se desea instalar en “Muy Sres. nuestros: Ponemos en su conocimiento que en la mañana de hoy hemos entregado a estas ofi cinas de la Compañía Telefónica Nacional de España 242 kg de hilo telefóni- co de 2 mm, cuya prueba ha sido aprobada por el laboratorio de Madrid. Por tanto, ya pueden ba- Dinar al cafè vell. jar a estas ofi cinas a formalizar la operación, como asimismo a las ofi cinas de la compañía. Sin otro particular, les saluda- mos atentamente. José Solá”

En rebre la nota de Suministros Solá, “El Alcalde Delfín Solé y el vocal de la junta José Puigpinós Puig nos trasladamos a Lérida para proceder al contrato del te- léfono, comprando 242 kg de hilo de cobre a Suministros Solá de la misma capital, del que el total “En el pueblo de Llusás, distri- el mencionado pueblo de acuer- de la instalación tiene que costar to municipal de Vilanova de Meiá, do con la concesión núm. 565 de 36.300 ptas. El 24 de mayo del provincia de Lérida, a primero de fecha 8 de julio del 1955, otorgado 1956 se haría el pago total del hilo agosto de 1956, se reúnen en la por la Delegación de Barcelona de y contrato a la Compañía Telefóni- Sala de la Alcaldía Pedánea de dic- la Compañía Telefónica Nacional ca Nacional de España de Lérida ho pueblo los vecinos y hacenda- de España —GRUPO LÉRIDA—

18 • LO PAS NOU a nombre del Ayuntamiento de cinos no quiere contribuir con los oscil·lava entre les 4.500 ptes. del Llusás. gastos, no podrá hacer uso del més alt i les 500 ptes. del més baix, Hecha la exposición de motivos, aparato telefónico y si algún día fi ns a un total de 36.300 ptes. la necesidad y conveniencia del quiere hacerlo deberá pagar la Les normes acabaven amb un servicio que se desea instalar y cuota señalada incrementada un 5 apartat fi nal en el qual s’establia con la aprobación unánime de to- por 100 desde la fecha de vigor de que el document es faria per tripli- dos los fi rmantes que componen la esta norma. cat: una còpia es quedaria a l’Al- mayoría de vecinos y hacendados, QUINTA-. Si se diese el caso de caldia Pedània, una altra la tindria se estipulan las siguientes normas: que en el pueblo tomase vecindad el tresorer de la Junta i la tercera PRIMERA-. El teléfono que se alguna persona con carácter per- seria per a la persona designada desea instalar en el pueblo de manente deberá para usar el telé- per fer-se càrrec de l’aparell i po- Llusás tendrá el carácter de abo- fono pagar la cuota que se señale a sar-lo a disposició dels usuaris. nado de Vilanova de Meiá, con el juicio de la mayoría de los contri- Van signar les normes 18 veïns. número 6, de acuerdo con la con- buyentes a la instalación. Finalment, el relat del telèfon es cesión y de conformidad con lo so- SEXTA-. Si alguno de los contri- complementa amb la nota següent, licitado por esta Alcaldía Pedánea. buyentes a la instalación cediese signada per Delfín Solé: SEGUNDA-. El aparato telefóni- sus derechos a alguna persona co será colocado en el edifi cio que que viniese como arrendatario, “Estamos a 17 de enero de 1957. se crea más benefi cioso para los usufructuario, etc., podría hacer Se presenta la brigada para la ins- contribuyentes a la implantación, uso del teléfono, pero si el cedente talación del teléfono. El 24 queda pero en todo momento y siempre continúa residiendo en el pueblo instalado dicho servicio y el Alcal- por acuerdo unánime podrá solici- no tendrá derecho a usar el apara- de Delfín Solé Puig a las 14 horas tarse el traslado a otro edifi cio. to, sin antes hacer efectivo el pago hace la primera llamada con el TERCERA-. En el domicilio del de la nueva cuota que se señale centro de Vilanova y en dicho acto vecino del pueblo que sea instalado por los contribuyentes. el pueblo de Llusás queda encami- el aparato, y que por consiguiente SÉPTIMA-. Las precedentes nado con el resto de los pueblos será el encargado del mismo ante normas son privadas para los ve- que disponen de dicho servicio. El la Compañía Telefónica a los fi nes cinos y hacendados del pueblo día 2 de febrero se hará un ban- de liquidaciones de las conferen- de Llusás, sin que tengan otro fi n quete asistiendo en la plaza todas cias que se celebren, no se podrá que el de establecer el derecho a las familias.” privar del uso del teléfono durante usar el teléfono contribuyendo las horas que reglamentariamente económicamente a su instalación Sembla que el dinar es va fer als disponga la compañía que debe y conservación pues independien- baixos de l’antiga escola, habili- permanecer abierto. El precio de temente del usuario, deberá hacer tats com a sala de reunions, cafè, cada llamada urbana será de 0,85 efectivo al encargado del aparato etc. A la fotografi a hi surt mossèn ptas., asegurando una cuota mí- el importe de las conferencias te- Josep Elfa, presidint l’àpat amb nima de 25 ptas. mensuales, si el lefónicas que celebre.” Delfín Solé. importe no llega a esa cantidad, Tota la informació sobre la his- y de 60 ptas. también mensuales La vuitena norma establia les tòria del telèfon de Lluçars està para la conservación de los 3.730 quotes casa per casa fi ns a vint-i- extreta de l’arxiu de la família metros de línea situada en zona de un veïns. S’hi estipulava la quan- Solé. extrarradio. titat de pessetes, en funció del lí- CUARTA-. Si alguno de los ve- quid imposable de cada casa, que Alfons March Cases

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 19 Associacions ASSOCIACIÓ DE DONES LA COMA DE MEIÀ

Dia de la dona treballadora El dia 13 de març, en commemoració de la diada de la dona treballadora, vàrem organitzar la conferència “Alimentació i Càncer “, a càrrec de la doctora Antoni- eta Barahona, la qual ens va donar bons consells sobre el que hauríem de menjar per intentar prevenir-lo. Un cop acabat l’acte, es va fer un pica-pica pels assistents. Gràcies a tots per la vostra assistència.

Assistents a l’acte del dia de la dona treballadora.

Trobada d’associacions de dones Enguany el dia 7 d’abril es va repetir la trobada comarcal d’associacions de dones que va tenir lloc a Ivars de Noguera, poble petit, però molt bonic. L’associació local” la Sereneta” va organitzar una bonica i completa festa, no hi faltava res: missa can- tada, pica-pica molt abundant, exposició de treballs manuals, visita pel poble, un exquisit dinar i actuació musical. Va haver-hi obsequis per les associacions, en- tregats per les autoritats que presidien l’acte i també per cadascun dels assistents. Moment del dinar a Ivars de Noguera.

Sòcies a la trobada d’associacions de dones d’Ivars de Noguera. Obsequis per les assistents a Ivars de Noguera.

Curs de cuina de Pasqua En Josep Cirera el dia 12 d’abril ens va oferir un taller de mones explicant-nos, amb tot detall, la manera de fer el pa de pessic i de decorar diferents tipus de mones (fruita, xocolata i mantega). Una vegada acabada la demostració vam poder assaborir-ne un tros de cadascuna, tothom les va trobar boníssimes.

El cuiner Josep Cirera amb la seva germana Lourdes al taller de cuina de Assistents al taller de cuina de Pasqua. Pasqua.

20 • LO PAS NOU Celebració de la mona. 19 d’abril Com tots els anys i per les dates de Pasqua, ens vam trobar un bon grup de sòcies al Racó del Montsec per celebrar la Diada de la Mona amb un variat berenar i de postres la típica mona acompanyada d’una copa de cava per fer el brindis. Ens ho passarem molt bé fent petar la xerrada amb les sòcies que vénen de fora i que no veiem gaire sovint. Moltes gràcies a totes les assistents.

Sortida a Montserrat i Mont Sant Benet El 29 d’abril, l’associació de dones amb la col·labo- ració de Viatges Montiline sortirem cap a Montserrat amb companyia de gent d’Artesa de Segre i d’Agra- munt. En arribar vam visitar l’Abadia, adorar la Verge i escoltar l’Escolania de Montserrat.

Vista d’una de les places de Montserrat.

Escolania de Montserrat.

Un dels espais de la residència d’estiu de l’artista Ramon Casas a Mont Sant Benet.

Algunes de les dones assistents a l’excursió.

per anar a Mont Sant Benet, lloc digne de veure. Va ser un dia complet i ben aproﬁ tat que va agradar a tothom. Donem les gràcies a tots els que ens vàreu acompa- Vista del monestir de Mont Sant Benet. nyar i també a les guies. Dinarem en un bufet i a continuació vam agafar el cremallera ﬁ ns a Monistrol on ens esperava l’autocar Text i fotos: Maria Brescó

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 21 PENYA BARCELONISTA DE VILANOVA I VALL DE MEIÀ

Xocolatada infantil a les piscines de A la penya preparem l’estiu Vilanova de Meià. Berenar de xocola- La Penya Barcelonista de Vilanova i ta i coca per a tots els nens i nenes que Vall de Meià prepara moltes activitats per s’apuntin a l’activitat. aquest estiu. -Dissabte dia 17 d’agost a dos -Dissabte dia 22 de juny de 2019: quarts de vuit del vespre: Dinar del soci al pla de l’ermita de Al local de la penya, assemblea general Meià. A les dues de migdia vermut i des- ordinària de la Penya barcelonista de Vi- prés dinar amb pastís de celebració. En lanova i vall de Meià. acabar, com cada any, es farà la foto de -Dimecres dia 11 de setembre, pu- família amb totes les persones assistents a l’acte. jada de banderes al Cogulló: -Dissabte dia 3 d’agost de 2019 a dos quarts de Prèvia inscripció, després de penjar les banderes, es cinc de la tarda: podrà gaudir d’un bon esmorzar. Al restaurant Racó del Montsec, vuitè campionat de -Dilluns dia 16 de setembre, dia de sant gos, a la botifarra. mitja part del ball de ﬁ de festa major: -Dissabte dia 10 d’agost a les sis de la tarda: Xocolatada per a tothom a la plaça Major.

AMPA MARE DE DÉU DEL PUIG DE MEIÀ

Excursió fi de curs 2019 quest any l’AMPA de A l’Escola de la Mare de Déu del Puig de Meià ha orga- nitzat la sortida de fi de curs a Vilanova de la Sal. En aquest bonic poble del municipi de les Avellanes i Santa Linya, els més menuts, juntament amb els pares, van visitar les salines. En aquesta visita, i gràcies als membres de l’As- sociació Catalana de Lleure Formatiu “Ascalfó”, van poder gaudir d’una magnífi ca explicació sobre la seva his- tòria i van aprendre que la sal ha estat un producte molt Alumnes i família atents a les explicacions del monitor. important al llarg de la histò- ria de la humanitat, ja que és un conservant dels més bàsics. L’explotació d’aquestes salines es remunta a la prehistòria, va continuar pels romans, i fi nalment ja en l’època medieval amb els comtes d’Urgell. Fins als anys 70 la producció de sal podia variar entre les 60 i 100 tones a l’any, però cap als anys 80 van deixar de ser rendibles i es van tancar defi nitivament. Actualment, l’Associació Catalana “Ascalfó” té com a objectiu la recuperació i protecció d’aquestes salines i ha engegat un projecte per a la seva restaura- ció. Un cop feta la visita, la quitxalla i els pares van poder realitzar diversos tallers. Els més menuts de tots van poder pintar sal amb guixos de colors, els més grans van poder fer xapes i alguns dels pares acom- Mostra de les salines.

22 • LO PAS NOU Taller educatiu. panyants van poder fer una excursió per la natura. Tots van gaudir al màxim de les activitats preparades. Alumnes a la piscina coberta del càmping de Sant Llorenç de Montgai. Un cop transcorregut el matí i apropant-se l’hora Així doncs, es va donar per ﬁ nalitzada l’excursió de de dinar, tots ens vam desplaçar cap a Sant Llorenç ﬁ de curs d’aquest any. Un cop més, donar les gràcies de Montgai per tal de compartir un bon àpat al Càm- a tota l’organització, a la col·laboració dels pares i ping La Noguera. Després de dinar, a les mateixes sobretot, a tots els nens i nenes assistents. instal·lacions del càmping, i mentre els pares gaudien d’una bona “sobretaula”, els més petits es van divertir Text: Elena Puigpinós d’allò més a la piscina de boles i els més grans es van Fotos: Eli Urbano, Lourdes Utges, Montse Prat i banyar a la piscina coberta. Elena Puigpinós

ASSOCIACIÓ DE LA TERCERA EDAT “VERGE DE MEIÀ”

14a Trobada Gent Gran de la Noguera El dia 30 de març un grup de la tercera edat de Vi- carrers amb gegants amb la corresponent ballada da- lanova de Meià i pobles veïns vam assistir a la 14a. vant l’ajuntament, un saborós dinar al poliesportiu, Trobada de Gent Gran de la Noguera, organitzada elaborat allí mateix, i tothom va tenir el seu obsequi. pels serveis socials del Consell Comarcal. Aquest any es va fer a Térmens, on ens reunirem unes 400 persones de diversos pobles de la Noguera que a poc a poc ens anem coneixent i intercanviem idees. Es van fer moltes activitats: xerrades interessants, rua pels

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 23 Gràcies a tots per la vostra presència i esperem que la mona, va ser una mica amb retard, el dia 27 d’abril, l’any vinent i puguem tornar i si és possible, amb més però per fer celebracions i menjar dolços no és mai gent. Donem les gràcies també als organitzadors que tard, l’acompanyàrem amb mistela i sucs de la Teres- amb el seu esforç fan possible aquestes trobades i així ina. la gent gran podem fer una sortideta. Abans de menjar vam jugar al Rummikub com so- lem fer tots els diumenges, ens agrada molt a tots i passem una estona ben divertida. Dia de la mona La gent gran també vam voler celebrar la diada de Text i fotos: Maria Brescó

ASSOCIACIÓ PARC RECREATIU. ESTIU 2019

TEMPORADA DE BANY 2019: 15 juny a 8 setembre HORARI: 11:00h a 20:00h No estarà permès el bany al públic fora dels dies i horaris indicats. A continuación es detallen les activitats que es du- ran a terme durant aquest estiu: DISSABTE 10 AGOST 11h a 14h Acte solidari, MULLA’T per l’Esclerosi Múltiple 23:00h Berbena amb l’actuació del grup CHOCO- LAT DIUMENGE 11 AGOST 11h a 14h Acte solidari, MULLA’T per l’Esclerosi Múltiple (si resta material) 18:00h ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL PARC RECREATIU Zona d’accés al recinte. DIVENDRES 23 AGOST 23.00h Berbena amb JOAN CARBONELL DUET 24:00h LO PAU DE PONTS La Junta del Parc Recreatiu desitja a tots els associ- 01:00h Continuació de la sessió de ball amb el ats i simpatitzants un bon estiu i una bona temporada mateix duet de bany.

24 • LO PAS NOU A continuació, us deixem a algunes imatges antigues i recents de les piscines.

Una de les imatges més antiga de les piscines, any 1962. Piscines de Vilanova, any 1962.

NORMATIVA DE LA PISCINA 1 – És obligatori dutxar-se abans d’entrar a la piscina. 2 - No està permès l’ús d’inﬂ ables, com pilotes, matalassos i similars. 3 - No es permet jugar a pilota en tot el recinte i l’interior de la piscina. Tan sols, esta permès en la pista polies- portiva. 4 - No esta permès jugar a “llançar” usuaris del recinte a l’aigua. 5 - No es permet l’ús de globus. 6 - S’ha de respectar l’horari de bany. 7 - Llençar la brossa a les papereres, no al terra. 8 - La piscina petita queda reservada a nenes i nens que no saben nedar, d’edat prematura o els respectius pares i mares o adults que estiguin al seu càrrec. 9 - No està permès córrer pel voltant de la piscina 10 - Obligatori banyar-se amb roba de bany (banyadors) 11 - No es permet objectes de vidre ni menjar en la zona de bany. 12 - L’incompliment de qualsevol norma, es considera infracció, fet que el/la socorrista tindrà dret a prendre les mesures oportunes.

Imatges antigues cedides per Ramon Bernaus, imatges actuals per Ricard Masanés.

Imatge actual de les piscines. Imatge actual de l’antiga olivera, encara persisteix al capdavant.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 25 Feu-vos AMICS DE LO PAS NOU!

i així conjuntament participarem a fer més gran la revista. Informeu-vos-en al telèfon 973 415 005

CONSTRUCCIONS REFORMESR EN GENERALL CIPRIÀ GIURGI GIURGI SANTA MARIA DE MEIÀ Tels. 678 02 26 73 - 973 41 51 04

C/ ESGLÉSIA, 3 - 25736

26 • LO PAS NOU Taller d’escriptura

CARTA A UN SOMRIURE Inoblidable somriure, norament callat, sorollosament Fa deu anys que vares decidir mut, un món de paraules sordes, posar-te a caminar i no et vàrem Avui és un gran dia per escriu- el teu món, aquell on hi cabia tot- poder parar. Vas enfi lar el camí re’t una carta, és dijous dia 20, fa hom que sabés abraçar, omplir dels estels, que des d’aleshores sol i de ben segur que al tard sor- les galtes de petons, acariciar la no han parat de fer l’ullet per no tirà la lluna a donar un tomb per tristesa, embolicar regals amb deixar-nos tan orfes, i avui, que la plana i il·luminarà el teu raco- papers vistosos, omplir la cuina es un gran dia, em serveixen d’es- net per donar la benvinguda a la de pastissos, trobar encantadors graons lluminosos per fer-te arri- nova i olorosa fl or que he afegit al per igual el Cantinfl es i el Papa. bar aquesta carta d’amor. teu jardí particular. Tinguis a punt aquella rialla que Espero rebre noves teves ben Estiguis atent i prepara la teva no s’acabava mai, que omplia tots aviat, els esgraons pugen però millor rialla, aquella que vesties els racons del nostre cos i ens també baixen. ja de bon matí, la que penjaves feia tremolar de tendresa. No m’oblidis estimat somriure, a l’armari sense portes després Dibuixa el millor somrís perquè jo, aniré regant les fl ors del teu del bes de bona nit, la mateixa avui és un gran dia per recordar jardí. que durant vint-i-quatre hores, el teu immens poder, la teva for- T’enyoro. cada dia, no es cansava d’enco- ça, la vitalitat que emanaves sen- LA JARDINERA manar amor extrem, picardia, se fi contagiant els nostres cors. bon humor i felicitat sostinguda Estimat somriure, avui és un Montse Puig per mirades dolces en un món so- gran dia.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 27 Reportatge

EL SINDICAT AGRÍCOLA I CAIXA RURAL DE VILANOVA DE MEIÀ I COMARCA (el Sindicat de Vilanova)

s força difícil donar notícies de fusta encara existents. La nova É sobre institucions i fets his- casa es convertí en el local social tòrics del segle XX, especialment del Sindicat i dels seus socis i en el aquells que van succeir fi ns a l’es- centre d’activitats recreatives i cul- clat de la guerra de 1936, ja que turals de la vila. Durant els anys de tant a Vilanova com en moltes lola República era considerat el cafè calitats, en aquesta revolta es van de la gent de dretes. perdre i destruir molts documents El dia 23 de febrer de 1936 es i llibres d’actes. No n’és una excep- reuneix la Junta General de Socis ció la documentació i els llibres del Sindicat al local social amb dos d’actes sobre el Sindicat de Vila- objectius: nova, tot i que gràcies a l’escriptu- 1r. Renovar la Junta Rectora, la ra d’un préstec hipotecari feta el qual queda formada per les perso- maig de 1936, podem donar algunes següents: nes referències de la seva fundació President: Genaro Roca. i el seu funcionament. La llàstima Secretari: Joan Castells. és que no puguem tenir informació Vocals: Josep Castejón, Josep de les activitats que es produïen Estrada, Joan Martí Bartral i Joan Segell del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de amb la compra i venda dels pro- Martí Eroles Vilanova de Meià ductes agraris dels seus associats 2n. Passar balanç de l’últim se- ta Rectora dóna poders a Genaro i amb els moviments bancaris de mestre, on es constata que el Sin- Roca i Joan Castells per què, en la seva Caixa Rural. Bàsicament dicat deu a uns quants socis la nom del Sindicat, puguin realitzar tenim notícia de la construcció de quantitat de 13.000 pts. i que no l’escriptura de les obligacions hi- la seva seu social i els arrendataris disposen d’efectius en metàl·lic potecàries. que la van portar. per poder-les retornar. De resultes El dia 13 de maig de 1936 i da- d’això, i a proposta del president, vant el notari de Balaguer Josep El Sindicat Agrícola i Caixa s’acorda per unanimitat l’emissió Maria de Porcioles i Colomer, ator- Rural de Vilanova de Meià i Co- d’obligacions hipotecàries al por- guen l’emissió de 200 accions, amb marca. tador, per poder pagar el deute i aquestes condicions: Fou legalitzat per ordre del Mi- disposar de diners en efectiu per –Emissió de 200 obligacions de nisteri de Foment el dia 20 de març fer obres al local social. 100 pts. de 1920 i el governador civil comu- El dia 25 de març de 1936, la Jun- –Les obligacions seran al porta- nicà aquest fet al seu president el dia 19 d’abril del mateix any. El dia 4 de juliol de 1920 el Sin- dicat va comprar a Joan Mir una casa amb corral i hort situada al carrer de la Font núm. 8. La casa i el corral mesuraven 325 m2 i 24 dm2, mentre que l’hort tenia 3 àre- es i 23 centiàrees. Aquesta casa limitava al darrere amb el camí, a la dreta amb Antoni Castejón, al davant amb el carrer de la Font i a l’esquerra amb Pere Cunyer i Jo- sep Olives. Com que no es disposa dels llibres d’actes ni de documents d’aquest període, no podem donar referència de les persones que van tirar endavant aquesta iniciativa. A partir d’aquesta data, aquest edifi ci s’arranja com a cafè i es construí Imatge de dues pàgines dels Estatuts del Sindicat, on hi fi gura la Junta Directiva de l’any la sala del teatre amb les llotges 1920.

28 • LO PAS NOU dor i amb un interès anual del 4 % . –Seran amortitzades en 40 anys a raó de 5 obligacions cada any a partir de l’1 de gener de 1938. –Les amortitzacions es faran per sorteig l’1 de gener de cada any i es pagaran durant els tres mesos següents. –Les obligacions no podran ser comprades per estrangers. –Per garantir el pagament de les obligacions i dels seus interessos fan una hipoteca de 30.000 pts. sobre la casa, corral i hort, propietat del Sindicat, 20.000 pts. són per co- brir les obligacions i les 10.000 res- tants per fer obres al local social. L’escriptura d’aquesta hipoteca és l’únic document anterior al Representació teatral a la sala del teatre del Sindicat. 1936. agrícoles als seus associats. La i s’hi puguin dur a terme obres de Cooperativa Agrícola de Vila- cosa no va canviar, i en arribar millora que es consideren impres- nova de Meyá y su Comarca als anys 1960 l’únic ingrés consi- cindibles. L’Assemblea dóna po- El Sindicat va viure també els derable venia de l’arrendament, ders al vicepresident, Lluís Novau, daltabaixos dels tres anys de guer- per quinquennis, del cafè situat al perquè pugui atorgar l’escriptura ra però no es va dissoldre, sinó que local social, conegut popularment pública d’aquesta cessió a l’ajunta- per llei del 2 de gener de 1942 es com el Cafè del Sindicat. Cal re- ment, mentre que els socis renun- veuen obligats a transformar-se marcar, però, que el veritable ser- cien a tots els drets que, de forma en cooperativa. El dia 2 de febrer vei al poble el donava aquest local individual o col·lectiva, poguessin d’aquest any es fa el traspàs del amb el cafè, les dependències de tenir sobre aquest local. La Junta Sindicat Agrícola i Caixa Rural de la Junta del Jovent, la sala del te- Rectora que presidí aquesta última Vilanova de Meià i Comarca, amb atre-ball, que eren el punt de tro- assemblea era formada per: tots els seus béns, en Cooperativa bada de grans i petits, l’indret on President: Climent Durich i autoritzen el seu president per- se celebraven les representacions Vice-president: Lluís Novau què pugui fer escriptura pública teatrals, els espectacles i les sessi- Secretari: Josep Estrada d’aquest traspàs. Els tràmits sem- ons de ball per les festes. Vocals: Josep Maria Marcó, Jo- bla que s’allarguen fi ns al 25 de juny Podem enumerar els arrendata- sep Torruella i Leonardo Escobar de 1946 en que el Cap Provincial de ris d’aquest cafè des dels anys 30 Aquesta última acta és signada l’Obra Sindical atorga defi nitiva- fi ns a l’actualitat: Josep Trepat, també per dos dels socis assis- ment la incorporació del Sindicat Claudi Lladós, Josep Sala (Joan tents: Joan Jaime i Josep Roqué. en la nova Cooperativa. Aquesta és de Vic), Joan Caubet, Ramon Ber- En aquest moment la Coopera- reconeguda defi nitivament com a naus, Juli Garcia, Josep Írió, Eu- tiva encara estava formada per 70 Cooperativa Agrícola de Vila- gènia Torruella, Josep Torruella, socis. Com a record d’aquesta do- nova de Meyá y su Comarca en Robert Olivé, Rosario González, nació l’ajuntament féu redactar, en escriptura pública davant el notari Ramona Bròvia, Joan Carles Sutri- pergamí, un resum de l’última acta d’Artesa de Segre, José López. Junt as, Meià Natura i Carola Abilleira. amb el llistat de tots els socis, una amb aquesta escriptura hi ha la cò- Encara el 25 de febrer de 1974 còpia de la qual es troba al Casal pia dels estatuts de la Cooperativa. són aprovats uns nous estatuts de Municipal i una altra a les depen- En aquests moments la Junta Rec- la Cooperativa, tot i això continua dències de la Casa de la Vila. tora era formada per: el seu declivi fi ns a la seva defi niti- Llistat de socis de la Cooperativa President: Joaquim Triginer va dissolució. del Camp de Vilanova de Meià, a 25 Tresorer: Marcel Bertran de febrer de 1985, quan es va fer la Secretari: Valentí Salud La desaparició del Sindicat donació a l’ajuntament Vocals: Josep Farré, Baldomero La desaparició de la Cooperativa Soldevila i Josep Serra data del 25 de febrer de 1985 en 1. Pere Salud Sangrà Podem comprovar, després de què en una Junta General Extraor- 2. Josep Torruella Fariol consultar els llibres de compta- dinària de socis, s’acorda per una- 3. Joan París Roca bilitat i els de sortides i entrades nimitat la donació a l’ajuntament 4. Josep Guardia Porta de correspondència, que la Co- del local social perquè sigui con- 5. Josep Serra Rossell operativa portava una vida molt vertit en Casal Municipal, pugui 6. Josep Durich Miret esllanguida i donava pocs serveis continuar prestant serveis al poble 7. Alfons Santacreu Farrando

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 29 Sala-teatre on també se celebraven festes. Vista de les llotges de fusta de la sala del teatre (acte any 2009).

Estat actual del bar del Sindicat. Eixida del Sindicat.

8. Joaquim Triginer Comes 31. Gerard Terré Rossell 54. Joan Sarradell Serra 9. Ricard Masanés Torres 32. Llorenç Jaime Mercader 55. Lluïsa García Castells 10. Antoni Novau Tresserres 33. Andreu Bernaus Solé 56. Climent Durich Solé 11. Miquel Vilanova Marsà 34. Lleonard Escobar García 57. Joan Serra Corts 12. Joan Camarasa Cuñer 35. Marcel Bertran Farrando 58. Josep Serra Corts 13. Josep Fariol Puigpinós 36. Magí Capdevila Colell 59. Josep Estrada Puigpinós 14. Joan Farrando Simó 37. Josep Argerich Giné 60. Joan Ariaca Eroles 15. Lluís Novau Santacreu 38. Xavier Trepat Costa 61. Joan Estrada Masanés 16. Blai Rosell Gabarra 39. Pilar Armengol Bàgils 62. Emili Castells Castells 17. Josep Irió Novau 40. Josep Mañé Baleta 63. Daniel Castells Castells 18. Daniel Casanovas Terré 41. Ramon Fàbrega Terré 64. Joan Jaime Farrando 19. Josep Torruella Viñals 42. Josep Cuñer Vilar 65. Manel Ponsa Ribes 20. Joan Castejón París 43. Josep Sala Monich 66. Ramon Sala Monich 21. Josep Miquel Anell 44. Marià Roqué Ariaca 67. Emili March Jordana 22. Santiago Planella Olives 45. Joaquim Trepat Fernández 68. Josep Miró Armengol 23. Josep Roqué Cirera 46. Jaume Serradell Serra 69. Joan Brunet Solé 24. Francesc Serra Coromines 47. Josep Mª Marcó Tarré 70. Jaume Codina Ricou 25. Salvador Bernaus Ibern 48. Josep Amigó Solé 26. Juli Garcia Sarrradell 49. Joan Segon Martí Text: Ramon Bernaus Santacreu 27. Joan Martí Segon 50. Josep Aran Farrando Imatges: Francesc Cardona 28. Josep Cardona Codó 51. Josep Boixadós Serra Fonoll 29. Josep Cortés Vidal 52. Josep Bertran Sala 30. Ramon Bernaus Tarrat 53. Josep Porta Novau

30 • LO PAS NOU Fem ruta

CONGOST DEL MU

n aquesta ocasió, al Fem Ruta, dre-s’ho amb calma o bé, una bona de no haver-ho fet prèviament a E ens traslladem al petit i encan- sortida/entrenament per aquells/es casa. tador poble d’Alòs de Balaguer, amants del trail running. Iniciem la caminada per la pista. situat als peus de Sant Mamet i so- La durada aniria, més o menys, al Més endavant, a un quilòmetre o breeixint d’aigua i vida, gràcies al voltant de les 4-5 hores (caminant) quilòmetre i mig, trobarem una al- pas del riu Segre. i 1h30min o 2 hores corrent. tra font i una zona d’aparcament. Abans de començar amb la des- El recorregut comença a les Seguim el nostre trajecte i arribem a cripció del recorregut, vaig a afe- fonts del fi nal del poble, on s’inicia l’entrada, com a tal, del Congost del gir-vos algunes dades tècniques de la pista que condueix al Congost Mu, on trobem una passare·la. Du- la ruta: del Mu. Si anem amb diversos cot- rant aquesta, si anem amb nens, hau- Perfi l, distància i dades tècniques xes, podem fer part de la pista amb rem d’anar amb compte. La bellesa del recorregut cotxe, l’únic que haurem de deixar de l’indret, però és espectacular! Deixem enrere la passarel·la i comencem a caminar per un corriol estret. El seguirem, ben bé, un parell de quilòmetres on trobarem que el terreny fa ondulacions (pu- ges i baixes). Passats cinc quilòme- tres, on haurem acumulat uns 150 metres positius, arribarem a un en- creuament important: si seguíssim recte, arribaríem al fi nal del Con- gost o inici, segons des del costat que miri, és a dir, a Camarasa. No- saltres, però, agafarem el camí que puja a mà dreta i que ens conduirà al Mirador de la Peralta, situat a una endimoniada alçada. Haurem de caminar tres quilòme- Fent un resum ràpid de la imatge: un altre vehicle a l’inici del poble tres i superar 300 metres de des- 15km’s de distància, uns 650 me- d’Alòs, ja que el trajecte fi nalitza niell per arribar-hi. La pujada, que tres de desnivell positiu i 650 m de allí i, en cas de no fer-ho així, ens ens l’hem de prendre amb calma desnivell negatiu amb un pendent veuríem obligats a recórrer, igual- (ja que es fa costeruda), ens situarà mitjà del 10%. ment, la pista. en un indret privilegiat on tindrem La difi cultat seria mitjana o mo- També resulta molt bo començar vistes magnífi ques al llarg dels derada. Una caminada apta per a la ruta des de les fonts perquè po- 360º que ens ofereix aquest mira- tothom si tenim intenció de pren- drem omplir cantimplores, en cas dor: Congost del Mu, Sant Mamet,

Congost del Mu.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 31 Cartell del Mirador de la Penalta amb mapa de la zona. El Nuc bevent a galet amb el Montsec d’Àger al fons.

Vistes al Congost del Mu (zona d’Alòs de Balaguer). Cartells indicatius.

Montsec, Vall Fosca i Pirineus, etc. ta molt ampla, l’haurem de seguir ça evident però, tot i això, sempre Seguirem a mà dreta un corriol durant uns quants quilòmetres. Se- va bé prestar-hi atenció. Per últim, que passa entremig dels arbres. guint-la, arribarem a la Cabana de passarem pel costat del Castell Haurem de tenir compte de no la Coma del Poll i ja tot serà bai- d’Alòs on, segons el moment del anar-nos-en pel camí equivocat. xada per poder arribar, de nou, al dia, obtindrem una panoràmica im- Nosaltres hem d’anar direcció Sant poble d’Alòs. Sobretot, una vegada pressionant d’ell i de tot el territori. Mamet. El cartell ens indica direc- deixem enrere la cabana, hem d’es- Salut i cames! ció Dos Rius. tar atents a les ﬁ tes que ens anem A continuació, ens tocarà fer una trobant al llarg del camí. El recor- Text i fotos: Ivan Balagueró baixada i, un cop arribem a una pis- regut està molt ben marcat i és for- Fotos: Ivan Balagueró i Neus Mora

Instal·lacions Elèctriques

Joan Caubet Sanjosé tInstal·lacions t Instal·lador autoritzat pel Reparacions Departament d’Indústria t&MFDUSJDJUBU*OEVTUSJBM t&MFDUSJDJUBUEPNÒTUJDB C/ Mare de Déu de Salgar, 27 25730 Artesa de Segre (Lleida) 696240921 [email protected] [email protected]

32 • LO PAS NOU 5 3LVFLQHVGH9LODQRYDGH0HLj AGOST

7RWVHOVYHVSUHVHQWUHOHVKLOHVK

7RUQHLJ$/(9,16GHDDQ\V 7RUQHLJ,1)$17,/6GHOVDOVDQ\V 7RUQHLJ$'8/76$SDUWLUGHOVDQ\V

'DWHV'HODOG¶DJRVW

PREUS: PREMI ADULT CAT. INFANTIL 12/ JUG (INCLOU SAMARRETA EQUIP) CAMPIÓ 250€ SOTS CAMPIÓ 100€ CAT. ADULTS 80/ EQUIP (MÀXIM 10 JUGADORS PER EQUIP )

'$7$/Ë0,7-8/,2/'(

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 33 TORNEIG PÀDEL ESTIUTTRONASDFDSFDAF Pàdel - 2019

Vilanova de Meià 8, 9, 10 i 11 d’agost. dfdfmlmll Preu 1 cat. 20€ / 2 cat. 30€*

M Pàdel Mig Segre Categories / nivells Inclou: Samarreta torneig. Organitza: AMPA col.legi Vilanova Masculi (1a, 2a, 3a) Mínim 3 partits de 60 min. Col.labora: Ajuntament Vilanova Femení (2a , 3a)

Campions/sotscamp. trofeu Inscripcions: David (Tf. 650578437) Mixte (2a , 3a) Límit inscripció: 5 /Agost/ 19agost Infantil (- 16 anys) + regal de productes de zona.

Global Tuber 6XSHUPHUFDW Disbo- Sala Tf. 637792088 Vilanova M.

34 • LO PAS NOU =44/ -/2''8+4 9 :22'5/:;'"+2 !" # % & :0//<

' ( & ) & :0/*"/!:;'"+2 " # % & :0//<

*+,-'./0102/23/4/02,+3'22'4/0567 34+++*2'4>2?0/2 @:;'A 19 5 1 B' 2 A CC! DEC9DD F @

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 35 36 • LO PAS NOU Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 37 38 • LO PAS NOU Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 39 40 • LO PAS NOU

Dies 20, 21 i 22 de setembre

DIVENDRES 20

21:30. - Sardinada i sopar popular. 00:00. - A disfrutar amb un Espectacle per concretar. 01:30. - Nit de marxa amb DJ’s Locals.

DISSABTE 21

11:00. - Gimcana matinera per la canalla. 14:00. - Tradicional dinar de Germanor. 17:00. - Jocs de cucanya pels més petits. En acabar i haurà berenar per a tots. 20:00. - Ball de tarda. 00:00. - Ball de nit. - Els balls seran amenitzats per el grup...

MADISSON GROUP

- Durant la matinada, hi haurà un petit Ressopó.

03:30. - Més música i marxa amb el DJ dels DEEJAY’S DJ Lokito.

DIUMENGE 22

13:00. - Missa Major. 14:00. - Tradicional passada de llevants, a càrrec de la jovenalla del poble. 17:00. - 2n Concurs de Botifarra. 19:00. - Ball de tarda, amb ressopó, fins acabar la Festa, amb...

Jordi Rojals Duet, l’Acordió d’Organyà

Tots hi esteu convidats. ORGANITZEN: ELS VEÏNS I AMICS DE LLUÇARS L’organització es reserva el dret de modificar diferents aspectes de la Festa

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 41 42 • LO PAS NOU AMICS DE LO PAS NOU

Ramon Bernaus Santacreu Angela Novau Rosell Lluís Català Masobro Martine Bénajean Marsà Iolanda Masanés Martos Victòria Latorre Sala Antoni Lacasa Ruíz Anna Monpart Penina Alfons March Cases Albert París Castells Josep Martí Trepat Francesc Borràs Xavier Rosa Roca Rosell Jordi Triginer March Ivan Balagueró Masanés Ferran Sánchez Agustí Xavier Terré Boliart Joan Soldevila Rosell Emili March Jordana Àngel Galobart Lorente Montse Puig Andreu Josep Aran Martí Josep Cabiol Belmonte Nicolàs Serra Eroles Gaspar Burón Leandro Núria Sala Ponsa Lola Serra Eroles Carmen Guàrdia Porta Salvador Rendé Sala Serafina Sala Ponsa Esperança Puig Mont Esther Guerra Novau Roldán Martínez López Daniel Castells Castells Francesc Cardona Sangrà Rosa Terré Boliart Francesc Cardona Fonoll Josep Vilana Solé Maria Bonet Ginesta Enriqueta Miranda Torrent Joana Bernaus Clavera Miquel López Barceló Dolors Gabaldón Bonet Antonio Bernaus Llorens Josep Tresserrres Ariet Josefa Tresens Rocaspana Joaquim Santacreu Trepat Magda Barbosa Farré Teresa Bonillo Gómez Xavier Viñals Capdepon Joaquim Triginer Marh Josep Mª Miranda Torrent Marta Bonet Uriach Emili Castells Mañé Climent Durich Solé Enric Miranda Barbosa M. Carme Alastuey Fornies Ramon Maria Puig Andreu Montse Masanés Triginer Albina Salud Terré Montse Porta Novau Mª Dolors Colomés Oriola Rosa Caubet Badia Marisa Prunera Basurte Antònia Quílez Almansa Montserrat Polo Oriola Josep Porta Novau Ciprià Giurgi Giurgi Joan Mora Roig Carmen Roldán Bravo Oleguer Bernadí Pérez Joan Pellicer García Pilar Martínez Hualda Joan Capdevila Colell Mario Yusta Bertrán Josep Maria Eroles Novau Maribel Farràs Salud Maria Novell Puig René Zaragüeta Borchardt Pilar Basurte Calvo Mercè Castells Batlló Francesc Gessé Olives Mar Eroles Novau Assumpció Novau Santacreu Ramon Vila Rica

Benvolguts Amics de la revista Lo Pas Nou. Quina gran satisfacció veure com es fa cada cop més gran la família d’Amics de Lo Pas Nou i poder gaudir anualment d’una bella colla en les nostres trobades. Per això, aprofitem l’avinentesa per recordar als nostres veïns i veïnes del municipi, però també als lectors de la nostra revista en general, que amb una simple aportació de 10€ a l’any, tindreu dret a rebre un altre exemplar cada trimestre, a més de la que ja us reparteixen a cada vivenda del municipi de Vilanova de Meià. Aquesta petita quota d’amic és una gran aportació per continuar amb l’edició de la revista Lo Pas Nou, la qual cosa és el desig d’aquest Consell de Redacció i de nombrosos seguidors d’aquesta revista.

INFORMACIÓ 3ª TROBADA AMICS LO PAS NOU

3ª Trobada d’Amics de la revista Lo Pas Nou – DISSABTE 24 D’AGOST, dinar a les 14:00h al restaurant l’Hos- tal Montsec de Santa Maria de Meià. Inscripcions i pagament: Ajuntament de Vilanova de Meià (horari d’oficina 9h a 14h) Termini inscripcions: 12 d’agost

Gràcies per la vostra atenció i fins aviat AMICS!

Anuncieu-vos-hi! Interessats envieu les vostres dades a [email protected] i contactarem el més aviat possible amb vosaltres

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 43 Espai Gastrocultural

POP

Popular, elèctric, com un rif de guitarra, així és el a la brasa, a la gallega, guisat i tantes d’altres maneres. pop de roca. Animal de carn dura, que amb una cocció És especialment apreciat el pop de mida petita, com ben simple es torna mantega i en menjar-lo és com una més petit millor, però el preu ja és quasi prohibitiu, la gran cançó. segona o tercera mida ja és molt més econòmica. Simplement bullit amb patates, pebre vermell, sal Bé, donat que moltes famílies, actualment, les estan gruixuda i un bon raig d’oli d’oliva verge extra, excla- passant magres, torno a incidir en la importància de ma com les notes que brollaven de la Fender Strato- saber comprar, no cal anar a buscar productes de mala caster de Jimi Hendrix a Voodoo child! qualitat, sinó sondejar el mercat i buscar productes Abundant a la costa catalana i molt preuat, no té un fresquíssims de baix valor econòmic, i que ben apro- preu desmesurat i per això la seva accessibilitat, per fi tats, poden multiplicar-se amb una despesa mínima. aquest motiu parlo d’aquest producte. La llàstima de la pèrdua de la cultura de l’aprofi tament Després de la seva cocció se’n deriven multitud de que les nostres àvies i avis, desgraciadament per la receptes. Amb el cap podem fer una bona amanida guerra i el fet de viure en un país sota el jou de la dicta- amb ceba tendra, pebrot verd, tomàquet ratllat, oli, sal dura més ferotge de les que hi ha hagut a Europa, van i pebre, acabat amb brots i fl ors. aprendre a sobreviure i aprofi tar, potser és el moment Amb les parts menys nobles, estofar uns cigrons i de tornar a recuperar tota aquesta sapiència. donar un toc d’all i comí. I amb les potes des de fer-lo Que vagi de gust!

HUMMUS AMB POP DE ROCA

400 grams de cigronet de l’alta Anoia cuits El pop, el tallem a rodelles i el posem a una safata 80 ml. oli verge extra per forn. Sal de Gerri de la Sal En un bol, posarem l’hummus al fons, posem les ro- 8 fulles de menta delles a sobre de l’hummus. Pebre vermell dolç de Mallorca Posem un polsim de pebre vermell per sobre i de- 240 grams de pop de roca cuit, potes corem amb fulles d’alfàbrega i menta. Sèsam blanc torrat Un raig d’oli, sal de Gerri, pebre negre mòlt i pell de Pebre negre llimona ratllada 40 grams de tahina Alfàbrega 1-Que els cigrons siguin de l’any. Pell de llimona ratllada 2-Remullar-los amb aigua mineral amb mineralitza- ció dèbil Elaboració: 3-Escollir cigró de l’Alta Anoia o els de Castella. Triturem els cigrons amb oli, sal, tahina i 4 fulles de 4-Repassar que no hi hagi cap pedreta. menta, ens quedarà un puré ben ﬁ , si teniu thermomix, 5-Mai trencar el bull millor. 6-12 hores de remull fora de la nevera o 24 hores de remull a la nevera.

BAR - RESTAURANT EL SINDICAT CASAL MUNICIPAL

C/ La Font, 8 - 973 415 046 - Vilanova de Meià

44 • LO PAS NOU PANAGALL, ROVELLLONS, SALSA DE PEIX, DENTELLE, ALLIO LI DE JULIVERT

Ingredients: 180 grams de panagall o peix de roca 80 grams de rovelló 1 dent d’all julivert Lactonesa: 125 gr. llet sencera 80 grams d’oli de julivert all sal Dentelle: 350 grams d’aigua 50 grams de farina (blat, blat de moro, arròs) 2 grams de sal 100 grams d’oli de gira-sol

Elaboració: Per la dentelle, barrejar-ho tot i emulsionar, posar en un motlle a la planxa o paella antiadherent, coure, que quedi daurat i cruixent. Per l’allioli: Triturar l’all i la llet, i emulsionar amb l’oli de julivert, posar en un biberó. Tallar els rovellons a llesques ﬁ netes i saltar amb oli, all i julivert, salpebrar, només un cop de foc. Lleuger. Muntem el plat amb el saltat de rovellons al fons del Marcar el peix a la planxa, depenent del gruix, 2/3 plat, col·locar el ﬁ let a sobre i la dentelle. minuts a 200º al forn. Sergi de Meià

PPARCARC RRECREATIUECREATIU VVILANOVAILANOVA DDEE MMEIÀEIÀ

PPiscinaiscina PPistaista poliesportivapoliesportiva BBarar

CC// Piscines,Piscines, ss/n/n - VVilanovailanova ddee MMeiàeià - TTel.el. 997373 4411 5511 9999

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 45 Esports

4T TORNEIG MIG SEGRE-PÀDEL

Durant el mes de març i abril de Els trofeus dels campions i ﬁ na- preparant el 3R Torneig d’estiu RU- 2019 es va jugar a les pistes de pà- listes de la categoria femenina i RAL PÀDEL de Vilanova de Meià del de Vilanova de Meià, Artesa de mixta del torneig van estar cedits per les primeres setmanes del mes Segre, Ponts i Tiurana el 4t torneig per les empreses vilanovines LA d’agost de 2019. MIG SEGRE- PÀDEL de primavera WASH, GLOBAL TUBER a qui des Per +info/ inscripcions d’aquest 2019. de l’organització del torneig volem torneig d’estiu podeu fer-ho al te- En aquest torneig hi van prendre agrair la seva col·laboració. lèfon 650578437 (David) o al mail: part 60 parelles repartides en di- També volem agrair a l’ Excm. [email protected] ferents categories i nivells de joc Ajuntament de Vilanova de Meià (masculina, femenina, mixta i in- les facilitats donades perquè alguns Text i fotos: David (Mig Segre fantil). partits del torneig es poguessin ju- Pàdel) D’aquestes parelles, moltes gar a la pista de pàdel d’aquesta d’elles eren del municipi de Vilano- població. va de Meià i/o que hi tenen alguna Davant l’èxit de participació relació, i varen aconseguir molt d’aquest torneig l’entitat MIG SE- bons resultats. GRE PÀDEL, l’organització ja està

Eli Urbano i Pilar Serra, jugadores de Vilanova de Meià. Gemma Sala i Fina Monguet, jugadores de Vilanova de Meià.

Teresa Eroles, jugadora de Santa Ma- Sots campiones cat. mixta nivel mig. Víctor Vellvé i Eli Urbano, jugadors de Vilanova de ria de Meià. Meià

46 • LO PAS NOU CLUB BITLLES GÀRZOLA

El Club de Bitlles Gàrzola in- Així mateix, aproﬁ tem l’avinen- formar part de l’equip poden con- forma dels resultats obtinguts a tesa per animar-vos a jugar a bitlles tactar amb el seu president Lluís les dues últimes jornades jugades i formar part del nostre club. Novau. aquesta temporada 2018-2019. Aquells que estiguin interessats a

Equip Club de Bitlles Gàrzola temporada 2018-2019. Fila de darrera, esquerra a dreta: Jaume, Àlex Ursus, Joan Fonts i Pablo Giovanni. Fila de davant, esquerra a dreta: Josep Vilana, Angelina Ariaca, Lluís Novau, Melxior Mora, Tina Martínez, Jesús Gabaldón i Virgili Gabaldón.

Resultats de les últimes jornades

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 47 Cuina i remeis de la padrina

PASTÍS DE XOCOLATA FET AL MICROONES

Hola gent de Lo pas Nou! Teniu ganes de cuinar però no teniu gaire temps? Doncs avui us porto una re- cepta molt fàcil de fer i molt ràpida. INGREDIENTS: 125 grams de xocolata de postres 3 ous 3 cullerades de llet 100 grams de sucre 70 grams de farina 125 grams de mantega ½ sobre de Royal 1 cullerada de Colacao Fruits secs a gust del consumidor

PREPARACIÓ: Primer de tot, agafeu la xocolata i la mantega i poseu-la un minut i mig al microones perquè es desfaci. Ho barregem fi ns que quedi homogeni. A continuació agafem els ous i uns quants fruits secs per donar-li ra li falta una mica (es pot veure els batrem amb el sucre fi ns que un toc diferent. punxant una forquilla, ha de sortir es desfaci. Afegirem la massa de la Quan ja tinguem la massa a punt, neta), poseu-li uns minuts més. xocolata, el llevat, la llet, el Royal, ho posarem en un motlle (un que Quan ja li tingueu emplatat, ja la Colacao i per últim la farina i ho vagi bé al microones) i ho tindrem a podeu decorar al vostre gust. barrejarem tot (per anar més de una temperatura de 750 – 800 watts Espero que us agradi i bon profi t! pressa podeu fer servir el minipi- depenent del microones) uns 7 o 8 Joana Bernaus mer). minuts. Per qui ho vulgui, es poden afegir Si veieu que en treure-ho enca-

QUE MENGEM? però hem d’anar amb compte amb els productes com ara els licors LA CIRERA que utilitzen el pinyol picat com a potenciador del sabor. Cal evitar La cirera és una fruita destacada els licors preparats de manera ca- perquè conté fructosa i fi bra, vita- solana i no controlada, perquè po- mines C i A, potassi i calci, i anti- drien arribar a tenir nivells tòxics. oxidants. Els efectes que té la cirera sobre Teresa Bonillo Gòmez l’organisme són: els antioxidants contribueixen a mantenir unes matòries: les cireres són molt ri- articulacions sanes i a millorar la ques en antocianines 1 i 2 – un ti- circulació. pus d’antioxidants-, que tenen una REMEI PER AL MAL Les vitamines i antioxidants ens coneguda acció de bloqueig d’un ti- DE VENTRE ajuden a mantenir l’elasticitat de la pus d’enzims denominats ciclooxi- pell: la vitamina C, el beta carotè, genases, que intervenen en l’apari- Agafar fulles de noguer, tres fu- el licopè i les pro antocianidines ció de la infl amació i el dolor. lles de plantatge, malva, roses sen- ajuden a mantenir les funcions El pinyol de les cireres conté ceres, posar-les en una palangana protectores de la pell davant de les unes substàncies que es transfor- i prendre banys de seient dues o agressions externes, com el sol, la men en cianur (verí). Si no tren- tres vegades. contaminació, etc. quem l’os, no hi ha cap problema, Les antocianines són antiinfl a- perquè els eliminem per la femta, Nativitat Sala Riudaubàs

48 • LO PAS NOU Passejant per Catalunya

LLIMIANA

La vila i municipi de Llimiana se situa al sud de la comarca del Pallars Jussà, entre el Montsec de Rúbies, la Conca de Tremp i la Serra de Sant Gervàs. En aquesta zona hi ha algunes de les raconades més notables del terme, com la Cova de Murisecs, al Ser- rat Ample on es van trobar restes arqueològiques, les ermites de Sant Miquel i de Sant Salvador del bosc, el Forat del Gel i la Cova Negra de Matassolana. Al centre, la vila de Llimiana, formada bàsicament per tres parts: la vila antiga, dalt del turó, a llevant seu el barri de les Eres, amb el cementiri i algunes cases més noves, els xalets del Colell, petita zona d’ex- pansió de la zona. Al nord-est, a la vall del barranc de Xercoles, només destaquen el Mas d’Artús, la Casa del Julià i algunes cabanes, com les de Granollers i del Marcel·lo. La vila de Llimiana és el principal nucli de població, i l’únic compacte que hi ha. Són reconeguts com a enti- tats de població les agrupacions de masies dels Obacs de Llimiana i dels Masos de Llimiana. La vila estava Església de Lliminana. coronada pel castell de Llimiana, què era a l’extrem nord de la vila i del qual a penes en queda res més que cultura dins la serra del Montsec. Dins la cova s’han les muralles que en cloïen la vila. Articula la vila un trobat diferents assentaments que van del neolític carrer principal, que a la meitat nord s’anomena car- fi ns al bronze. rer del Castell, i a la sud carrer Major, i es troben a la A l’edat mitjana, Llimiana era frontera entre el món mateixa església parroquial, Santa Maria de Llimiana, feudal i el món islàmic. Per aquest motiu, i perquè la rere la qual hi ha la plaça del Fossar Vell, en el lloc on seva situació geogràfi ca a dalt d’un turó permet do- hi hagué el cementiri primitiu de la vila. minar la Conca de Tremp, s’hi va construir un castell, el qual està documentat al segle X, encara que avui en dia només en quedin restes a la toponímia. Juntament amb el castell, Llimiana s’envoltava d’una muralla que la feia inaccessible, i que en bona part encara es conserva. Però l’edifi ci més emblemàtic de Llimiana és la seva església parroquial romànica, Santa Maria de Llimiana, de fi nals del segle XI. La seva magnitud (es tracta de l’església romànica amb els absis més grans de tot Catalunya) dóna idea de la importància de la vila durant l’edat mitjana. Està dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de Llimiana, és de planta basilical, amb tres naus sense transsepte, cobertes amb volta de canó semicircular, separades per arcades damunt de pilastres. La nau central és una mica més alta que les laterals, i té quatre arcs torals suportats damunt de semi columnes adossades als pilars. La porta original era a migdia, però fou traslladada més tard al centre de la façana de ponent. Aquesta porta primitiva encara hi és, i en el mur sud encara hi ha una segona porta, que actualment dona a l’interior del campanar, i que en moment de l’obra original de- Panoràmica de Llimiana. via comunicar el temple amb dependències eclesials. L’Església de Sant Salvador del Bosc és una esglé- Les primeres restes arqueològiques d’habitants del sia romànica del segle XI, situada a més de 1200 me- municipi de Llimiana són a la cova dels Murisecs, i tres d’altitud, en un replanet del bosc de Llimiana en de ben segur la vila es formà a partir d’un poblat Ibè- ple Montsec de Rúbies. Pertany al terme municipal ric, si ens atenim a les troballes efectuades d’aquesta de Llimiana, del Pallars Jussà.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 49 És d’una sola nau, coberta amb una volta de canó molt irregular, que insinua un arc apuntat. Un arc presbiteral comunica la nau amb l’absis semicircular de llevant. L’única obertura del temple és la porta, a ponent, i no té cap mena d’ornamentació com tampoc la resta de l’esglé- sia. L’absis semicircular s’aixeca sobre les restes d’un absis anterior carrat, possiblement del segle X.

Els Obacs de Llimiana A la darrera guerra civil, als Obacs de Llimi- ana es desenvoluparen fortíssims combats que arribaren sovint al cos a cos i casa per casa. Les tropes insurrectes contra la República, també anomenades franquistes pertanyents a l’exèrcit Sant Salvador del Bosc. de Navarra, a les ordres del general Solchaga, tenien establerta una ordre de front que, venint del Testimonis vius, que en aquell moment eren infants, sud, començava al Pas de l’Hostal Roig, a la serra del n’expliquen de tots colors: excessos dels soldats, as- Montsec de Rúbies, passava per l’Hostal Roig, tenia sassinats, violacions, vexacions, fugides a amagatalls posicions a la Serra de la Campaneta, però mantenia a la muntanya..... la memòria popular sap de morts la línia principal a la serra dels Obacs. enterrats en diferents llocs de l’entorn, de bombes Els Obacs de Llimiana visqueren de ple aquestes trobades, esclatades i sense esclatar (un fragment lluites, i sovint reberen les sòrdides repercussions d’obús fou reaproﬁ tat com a campana a l’església de de la guerra: absents els homes, que estaven llui- Sant Urbà). tant (la majoria en el bàndol republicà), a les masies romangueren les dones, els nens i nenes, i els avis. Teresa Bonillo Gómez

50 • LO PAS NOU El passat i el present

LES ANTIGUES I DESAPAREGUDES FERRERIES

om la major part de pobles quan treia el ferro calent, millor fort, es podia trencar i si quedava C que eren centre econòmic dit vermell, amb les tenalles i so- massa dèbil, es doblegava. Penseu d’una petita comarca, a Vilanova bre l’enclusa, picant amb el mar- que antigament no existia la solda- de Meià hi havia moltes perso- tell i alguns cops amb el mall, i dura i els ferros s’escalfaven a la nes que tenien diversos ofi cis, els veure com a poc a poc el tros de fornal, es foradaven calents amb quals els permetia viure i anar ti- ferro agafava la forma que es de- un punxó segons la mida del ferro rant. sitjava donar-li. i s’unien amb reblons. Amb el foc En anteriors números de la re- Segons quines peces, s’havien de la fornal també s’unia un ferro vista de Lo Pas Nou, ja he comen- d’escalfar a la formal vàries vega- trencat, però s’havia d’estar molt tat alguns d’aquests ofi cis i en des i de cada vegada que s’havia atent al foc i tenir-lo al seu moment aquest parlarem de la indústria del d’escalfar es deia que era “una a punt per treure-les i picar-les amb ferro. Dels ferrers o serrallers que calda”. Per exemple, per una fer- el martell o el mall, sobre l’enclu- hi havia hagut a Vilanova, grans radura d’animal s’havien de fer sa perquè quedés tot una peça tal artistes dels quals d’algun avui dia dues caldes per ser rentable. Es com s’anava fonent amb una pas- només en queda el seu record en construïa estris del camp com ar- tilla i que se’n deia placa, si es feia els carrers del poble, veient bara- piots, panys amb les seves claus bé no notaves la juntura. nes de balcons, alguna reixa artís- corresponents, arreus per treba- Per altra banda, la feina de fer- tica a les fi nestres, portes d’alguna llar la terra, ja fos per un parell de rar animals era un treball delicat. casa i en els pobles veïns. mules, someres o rucs. Hi havia dues estenalles, la d’ar- L’ofi ci de ferrer era molt costós. El carbó i el foc a la fornal era rencar els claus i les ferradures S’havien de fer diverses feines i el que més es feia treballar, tam- velles i les de tallar els cascos. treballs com reparar coses velles, bé s’havia de temperar l’acer que, També el botavant que servia per construir-ne de noves, molts tre- consistia a refredar el ferro calent rebaixar els cascos i polir-los, i balls s’havien de fer a la fornal. amb aigua i donar-li el “temple” al al col·locar les ferradures noves, Era una obra d’art veure el ferrer seu punt, ja que si quedava massa s’havia d’anar molt amb compte

A la porta de Cal Carratx es poden veure les inicials del Fermí Bo- Serralleria de Cal Roget, baranes dels balcons forjades pel seu pro- neta, portes i baranes fetes per ell i sota el balcó una placa forjada pietari Pau Gambandé. que data de l’any 1933.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 51 Reixa en una fi nestra de l’Hostal Pissé, forjada per Josep Cuñer Vilar Josep Guàrdia conegut com el Bep Farré i un dels seus fi lls, l’Enric (lo Farré Nou). Guàrdia, portant la granota de treball, junt amb uns familiars davant la ferreria del Portal d’Ajós (carrer de La Perdiu). en clavar els claus per no fer-li mal de gasolina de l’època, fi ns que va a l’entrada de cal Simó, només sé a l’animal. Les ferradures s’havien arribar el butà. que hi treballava un calderer que de fer a la fornal i a l’enclusa en A Vilanova de Meià durant els també feia de serraller, va plegar i calent i amb un contra punxó qua- segles hi ha hagut moltes ferreri- se’n va anar a Balaguer. També hi drat, en calent, es feien els forats es i serrallers, però no n’ha quedat havia, però n’he trobat molt poques per clavar els claus. Els diumen- constància. La primera que he tro- referències a pesar d’haver-les bus- ges al matí era el dia que més ani- bat és de bastant abans del 1900, cat, una ferreria a l’acabament de mals es ferraven. al carrer Ponent, davant de cal la Plaça Major i començament del A l’arribada de l’aigua a Vilano- Blandino. Una petita casa que feia carrer la Font, a Ca la Nati, d’un tal va van haver d’aprendre a soldar cantonada, estava bastant ruïnosa i Bep del Tatx que, podria ser Bep canonades de plom amb soldadors va caure, avui és una petita placeta Batalla, però no ho podem assegu-

La Verge del Puig de Meià va estar uns anys exposada a l’església F. Cardona Fonoll conegut com lo Paco de l’Hostaler fent una visita de Sant Salvador de Vilanova de Meià en una reixa de ferro de a l’antiga ferreria de Cal Bep Farrer, on hi havia treballat com a seguretat, forjada pel Paco de l’Hostaler. aprenent i després com a ferrer.

52 • LO PAS NOU rar i que, abans del 1900 va tancar reixes, entre altres utilitaris. L’any Josep Guardia es va casar a Cal les portes, aquest tenia dos fi lls que 1938 va ser l’últim alcalde republi- Sebastià, avui cal Julio, i va mun- van marxar cap a Amèrica. cà de Vilanova de Meià, i en acabar tar la casa i la ferreria davant de la La serralleria de Cal Roget esta- la Guerra Civil va haver d’exiliar-se font del Portal, avui carrer de La va situada al carrer Migdia, al cap a França. La seva esposa, la Graci- perdiu, en la dècada del 1910. Es del carrer abans d’arribar a la Plaça eta, va estar una bona temporada dedicava a la construcció de reus Major. Aquesta serralleria es dedi- tancada a la presó de Lleida, des- per llaurar la terra, cultivadors, cava a la construcció i reparació de prés va quedar lliure per cuidar els rascles, reus per fer cavallons i tota panys i claus, paranys, alguna bara- seus pares d’edat avançada que vi- classe d’eines per treballar la terra. na de balcó de ferro treballat, com vien a Vilanova. El Fermí Boneta, També baranes, portes, i varen ser les dels balcons de la seva pròpia després de 6 anys va tenir un indult els primers de col·locar l’aigua per casa. Cal Roget, va tancar per la i va poder tornar a Vilanova junta- les cases amb canonades de plom. defunció del pare, Pau Gambandé, ment amb el seu fi ll, el Pepe Boneta Josep Guardia Forn va ser alcalde a la dècada del 1900, i dos germans que estava amb ell a França. Al seu de Vilanova de Meià entre el 1931 que tenien l’ofi ci de serraller van retorn va tornar a treballar de fer- i el 1933. Passada la Guerra Civil emigrar cap a l’Argentina. Aquí es rer fi ns a la dècada del 1950, llavors comprava tota classe de ferralla, va quedar un germà més petit, el la ferreria de Cal Carratx va tan- metralla de les bombes, piquetes, Joan Gambandé, conegut com el car defi nitivament les portes. Tinc bales... L’any 1934 va introduir a la Joan del Roget, que no tenia l’ofi - alguna informació de què no tenia Coma de Meià les segadores d’acer Ajuria, les primeres màquines de segar arrossegades per mules. A la seva mort els seus descendents no varen continuar. En la ferreria, l’hereu Facundo Guardia, d’ofi ci ferrer; el Josep Guardia bon ferrer i bon mecànic, estava casat a cal Taxt fent de botiguer i a estones de pagès, i l’Enric pujava el correu d’Artesa a Vilanova i també feia de taxista. El Josep Guardia, també conegut com el Pito del Tatx, m’havia comentat infi nitat d’anècdotes de quan ell treballava de ferrer amb el seu pare i germans. El Fa- cundo Guardia va arrendar la ferreria a un ferrer de Ponts, conegut com el Bep Gros, el qual va plegar al cap d’un temps. El va substituir el ferrer de Bòixols, Josep Blanch, el juny de 1963, al qual li va quedar Casa i ferreria de Cal Farré Nou, construïda per Josep Cuñer Vilar. Les baranes dels balcons el nom del ferrer del Portal. Era un són una veritable obra d’art. gran mestre i artesà de la forja, al ci de serraller. El Joan vivia de la permisos per treballar o bé no li vo- ferro calent sobre l’enclusa li dona- terra i d’algunes plantes d’oliveres lien donar, pel fet de ser republicà, va la forma que ell volia, quan feia que tenien, algunes persones de ja que l’altra ferreria de la compe- uns arpiots els temperava amb ai- més edat el recorden com el senyor tència, Cal Bep Farré, era de dre- gua, però quan feia una eina de tall “Caracoles”, un mot que el feia en- tes. En aquells anys manaven els com una destral la temperava amb fadar molt quan li deien. A la dè- del règim franquista. El Fermí que oli. A la fornal, era tot un mestre, al cada del 1980 la van reformar per tenia una certa edat es va haver de foc soldava tota classe de metalls, instal·lar-hi una sucursal bancària. dedicar a la pagesia, però a 70 anys ferro, coure, i quan ferrava un ani- La ferreria de Cal Carratx, la va es va quedar cec i el seu fi ll conegut mal si veia que tenia mal als cascos muntar el Fermí Boneta Pava, des- com el Pepe del Carratx va conti- els sabia curar. El 1972, F. Cardo- cendent de Rialp, d’ofi ci ferrer a nuar de pagès. na Fonoll, conegut com el Paco de la dècada del 1910. En contraure Josep Guardia Forn, conegut l’Hostaler (jo mateix) va començar matrimoni amb la Gracieta de cal com el Bep Farré, va venir de a treballar d’aprenent amb ell, com- Carratx, va muntar la ferreria al Ra- Vall-llebrera a treballar de mosso a paginant l’aprenentatge juntament val de Ratera, davant a la casa a on la ferreria de Cal Porredon, al car- amb les feines de la pagesia de vivien, reparava tota mena d’uten- rer Ponent, a l’indret de les cases casa del seu pare. Per a mi, Josep silis d’aquell temps, també cons- caigudes, avui la Plaça del Celler. Blanch va ser una gran persona truïa podalls i arreus de ganxet per Els Porredon van tancar la ferreria i un gran mestre a la fornal, l’en- llaurar la terra, baranes de balcons, en marxar tots a l’Argentina. clusa i el martell, feia grans obres

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 53 casa i els bons records. L’any 1940 va arribar a Vilanova procedent de Llimiana el ferrer Jo- sep Cuñer Vilar, el qual al principi va arrendar de lloguer per instal- lar la ferreria a un dels dos garat- ges que tenia el Claudio de Lluçars al carrer de la Perdiu, avui hi ha les cases adossades de l’Alfons Santa- creu de Cal Sep. Més endavant es va construir la seva pròpia ferreria i la casa també al carrer de la Per- diu. El 1975 es va jubilar deixant la ferreria al seu ﬁ ll Josep Cuñer Novau que va tancar també per ju- bilació. El Farré Nou ha estat l’úl- tim ferrer de Vilanova i comarca. En aquesta mateixa revista i en la secció de La nostra gent, entrevis- tem al Josep Cuñer que comenta Imatge general de l’antiga ferreria del Bep Farrer amb alguns estris de treball. totes les eminències de ferrer del seu pare i també d’ell mateix de d’art. El 1979 Josep Blanch es va tractors, algun cultivador, cons- quan treballava de ferrer. jubilar, traspassant la ferreria del trucció de portes, reixes, baranes, Agraïments: Josep Boneta, El- Bep Farré al Paco de l’Hostaler, etc., també canonades d’aigua vira Blanch, Pilar Segon, Josep que feia més d’un any que havia amb tubs de coure... El 1986 vaig Cuñer, i en especial a Josep Boixa- tornat de la mili. Vaig arrendar la plegar de ferrer i, una de les his- dós (Lo Serra). ferreria i treballant diversos anys tòriques ferreries de la Coma de com a ferrer, reparant reus, culti- Meià, Cal Bep Farré, es va tancar Text i fotos: Francesc vadors, màquines de segar, tot per per sempre, avui només queda la Cardona Fonoll

CASA DE COLÒNIES Santa Maria de Meià

http://www.coloniessantamaria.com

Raó: Mn. Jordi Profi tós C/ Ramon y Cajal, 5 - 25600 Balaguer Tel: 973 44 53 43 / 676 78 15 45 Correu: jprofi [email protected]

fontaneria m calor m fred m aigua m llum m energies renovables Lluís Cases Vidal 696 145 650 [email protected]

54 • LO PAS NOU Els lectors escriuen

DIA 0: PROJECTES VERTICALS

om molt bé sabeu, estimats/ C des lectors/es, la Vall de Meià ha estat un indret on he crescut com a persona. A la llarga, la vall s’ha convertit en un espai important per a mi, tant pel cos (on poder practicar aquells esports que estimo), com per l’ànima (on em sento en pau, en la gran majoria dels racons que amaga). Per aquest motiu, en el seu dia, la Vall de Meià va formar part del meu primer (i, per ara, únic llibre), en gran mesura. Aquí, us deixo un fragment d’un capítol en què en parlo:

“Aconseguim arribar al top de la via, ens aturem, assegurats a la reunió, i observem tota la Vall que, amb els seus 1400 metres, no ens com aquest?”. Desitjo que així sigui asseguda als nostres peus, ens re- deixa indiferents. A dalt, s’hi poden i que els gegants que protegeixen gala unes vistes difícils d’oblidar. distingir l’ermita i el refugi que pro- aquesta zona la mantinguin igual El Cogulló, amb els seus mil metres tegeixen de l’adversa climatologia d’intacta i bonica com fi ns ara. Tot d’alçada, s’aixeca davant nostre, que, sovint, podem trobar en aques- seguit, comencem el descens. Vi- als peus de la vila. Al nostre costat, ta zona. Per últim, tots els poblets rem a mà dreta i abandonem la llei- la serralada del Montsec de Meià que conformen el municipi s’es- xa estreta que ens condueix a una s’imposa com una fi lera de gegants tenen com nius de formigues als de més ampla. Des d’allí, enfi lem el que han pres la decisió d’agafar-se nostres peus. Des d’aquí dalt, em camí de tornada al cotxe, a l’apar- de les mans i unir-se per preservar pregunto: “alguna formigueta serà cament del Pas Nou.” l’harmonia i bellesa d’aquesta vall, capaç de veure’m, des d’allí baix?”, encara força verge, pels temps “són conscients, els habitants Ivan Balagueró Masanés que corren. La muntanya de Sant d’aquesta zona, de la sort que te- Mamet, no vol quedar-se enrere i, nen de viure en un indret tan màgic

ELS RELLOTGES DE SOL

a meva gran i constant pregun- P: Què els podem dir als lec- els rellotges de sol i els que mesu- L ta en mirar un rellotge de sol tors, ja que el tema és molt es- ren el temps ofi cial. era si com sabia l’autor que l’havia pecífi c, sobre els rellotges de de col·locar precisament en aquell sol que sigui fàcil de compren- P: I com es fa un rellotge de indret. Així que, quan el dia 26 de dre? sol? novembre de 2018, a Tremp, va R: Doncs que el més difícil de R: És molt fàcil! El càlcul el pot haver-hi una conferència sobre el mesurar al món és el temps. No hi fer qualsevol de manera gràfi ca o tema, no hi vaig pas faltar. Va ser ha coordinació entre l’horari solar amb trigonometria. Ara bé, el dis- vertaderament interessantíssima. –únic veritable– amb els rellotges seny requereix inventiva i imagina- A l’acabar, vaig demanar al confe- que normalment utilitzem per a ció, cosa d’autèntics artistes, i el fet renciant, Miquel Bailac, si li podria mirar l’hora, analògic o digital, a físic de construir-lo és d’autèntics fer una entrevista, i sense dubtar va causa de la inclinació de la terra i manetes. Pot passar que un bon dir que sí. Ens trobem en animada la trajectòria el·líptica del sol. Els disseny sigui després una pífi a a conversa i veig que, a més de ser dies i els mesos són sempre dife- l’hora de construir-lo. molt intel·ligent, creatiu, descobri- rents, i per no diferir massa entre dor, escriptor, topògraf i moltes els ofi cials i el temps solar, cada P: I què s’ha de saber per a coses més, és amable, treballador cert temps afegim uns segons a calcular-lo? impenitent, bon conversador i bon l’any. Sols hi ha 4 dies l’any en què R: A l’hemisferi que ens trobem, comunicador. les hores són les mateixes en tots el rellotge ha de tenir l’orientació

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 55 Rellotge Equatorial. Rellotge Horitzontal Rellotge Vertical

N-S. Això s’aconsegueix orientant batre la contaminació lumínica al R: Un gran contrasentit. Franco la busca –barra que ens marcarà municipi, que són pioneres a Espa- va afegir una hora a la del sol per les hores fent ombra- a l’estrella nya. Això a ell li permeté descobrir anar igual que Berlín, i actualment polar, que marca el nord sobre l’eix galàxies. I mira, així es comença... no es té en compte que els rellotges central de la terra. La busca queda vaig construir el primer rellotge de de sol marquen cicles, ritmes de la paral·lela a aquest eix, i la resta de sol quan estudiava topograﬁ a. vida anual. punts ja queden orientats. Est a dreta i oest a esquerra. Ara hem de calcular la inclinació de la busca mitjançant la latitud geogràﬁ ca del lloc on anirà el rellotge. Després també s’ha de saber l’orientació de la paret perquè quedi precís.

P: Així que no és el rellotge que fa la direcció, sinó la direc- ció la que fa el rellotge? R: Exacte! A l’hemisferi nord no es pot posar, per exemple, en una paret que doni al nord, clar.

P: Ja, clar, no li tocaria el sol... He vist rellotges col·locats a una paret, altres a terra ¿quants ti- Vista de la Porta Baix amb el rellotge de sol de l’Església Parroquial de Sant Salvador de pus n’hi ha? Vilanova de Meià. R: Molts! De verticals (els de paret), horitzontals (els del terra), equatorials, verticals declinants, P: He vist que el 1576, Pedro La Societat Catalana de gnomò- de refracció, que són molt bonics i Roez publicà a Valencia el Libro nica –de la que és soci– ha inventa- enginyosos, i analemàtics, bastant de los Relojes de Sol. De quan riat els rellotges de sol a Catalunya difícils de llegir... daten els primers rellotges? i busco quants n’hi ha a la comarca de la Noguera. En els 30 municipis P: De hobbies en conec bas- R: Ui, ja els coneixien els grecs que conté, en trobo 1 a Àger, 2 a tants, però mai m’hauria imagi- i els romans. Són de tradició anti- Corçà, 1 a Artesa de Segre, 1 a les nat que en pogués haver-hi un ga. On n’hi ha més és a la costa. Avellanes, 1 a Balaguer, 2 a la Ba- de tan especial com aquest. De Els mariners necessitaven el sol ronia de Rialp, 1 a Cabanabona, 1 a quan et ve aquesta afecció als i els estels per orientar-se en alta Vilamajor, 2 a Sant Llorenç de Mon- rellotges de sol? mar quan tot el que veien era aigua, gai, 1 a Cubells, 2 a Os de Balaguer; R: A mi m’agrada molt l’astrono- cosa que a la muntanya no passa. 1 a Penelles, 1 a Ponts, 1 a Tiurana, mia, així que a la nit, en lloc de mirar Existeix més cultura solar a la cos- 1 a Vallfogona de Balaguer i 1 a Vi- la tele, miro el cel. També m’agrada ta que terra endins. lanova de Meià. molt estudiar i en aquest tema vaig L’hora pot ser: oﬁ cial, UTC, civil, La descripció que d’aquest últim tenir un bon mestre. Jo vaig anar solar (vertadera), sidèria, itàlica, fa és: a treballar a Tàrrega, i als anys 90, babilònica, temporània i canònica. Referència: 4703, Adreça: Esglé- l’ajuntament, amb la col·laboració sia Parroquial de Sant Salvador, de Josep Maria Bosch, va fer unes P: Això d’anar tan avançats al façana ponent. Municipi: Vilanova Ordenances Municipals per a com- sol, què et sembla? de Meià. Comarca: Noguera. Se’n

56 • LO PAS NOU Rellotge de sol de la banda dreta de la porta romànica.

Detall del rellotge de la Porta Baix. desconeix l’autor i la data. Tipus: ticularitat dels rellotges de la cats i de senzills, que marquen l’ho- Vertical declinant. Material: Pedra. Noguera? ra o que estan muts; de ben i de mal Descripció: Quadrant rectangular R: A la comarca de la Noguera, fets, de bonics i de lletjos a matar, declinant OEST, gravat sobre la com a tot arreu, la majoria són d’adornats i de llisos total, amb ins- pedra de la façana. Línies horàries verticals (de paret) i declinants cripció i sense... de les 10 a les 8. A partir de la lí- (que la paret no està alineada per- Li suggereixo per acabar la frase nia del migdia, compta també amb fectament amb la línia est-oest) que s’aplica en aquelles ocasions línies més curtes per a les mitges En general són senzills i macos que algú s’aproﬁ ta d’un fet o una hores. Numeració aràbiga del segle estèticament. També són molt in- circumstància que diu que “aquí el XVIII. El punt on anava subjectat el teressants els rellotges de sol Ca- més tonto fa rellotges”, però ell em gnòmon s’ha deteriorat i ja no hi és. nònics, que marquen les hores Ca- proposa aquesta que sovint apareix Possible restauració? No té ni lema nòniques, les hores de missa i les com a llegenda del rellotge de sol: ni bibliograﬁ a. De sèrie: N; Notes: hores de les oracions. Pels amants Totes passen, l’última, mata. Revisió març/2013. de la gnomònica és especialment interessant el rellotge luni-solar Fiuuuuuuuuuuuuuuuu, que fort! Dius que els coneixes tots i que hi ha al camp de telescopis n’has vist –ojo al dato– milers! dels Montsec. Text: Guillermina Subirà Podries explicar-me alguna par- Arreu del món, n’hi ha de compli- Fotos: Francesc Cardona Fonoll

ANTONI SALUT PAYÀ

iquel Salut Batalla (ballarí del M Teatre del Liceu), era el padrí de l’entranyable Antoni Salut Payà (1905-1995), home del país que destil·là humanisme i bonhomia pels cinc sentits durant tota la seva llarga existència. Cofundador del Foment Excursionista de Barcelo- na (1922). Ànima del desaparegut Casal del Metge i la Cooperativa de Consum (1932-1939) del Sindi- cat de Metges de Catalunya, fundat

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 57 58 • LO PAS NOU Plaça Major (1966).

en 1920, ubicat a Via Laietana 31, de Barcelona. Sanitari republicà al XV CdE, 3 Divisió, 124 Batalló, 31 Brigada Mixta, va fer tota la Ba- talla de l’Ebre a les ordres del Dr. Emili Barril, mort durant un cano- neig nacional sobre Valls. Viatger empedreït i viatjant de material medico-quirúrgic durant més de 40 anys. Gaudí del mestratge d’Antoni Nicolau, Lluís Millet i Enric Morera a l’Escola Municipal de Música al Parc de la Ciutadella. Fundà les or- questrines Arlequín i Washington. Aﬁ nador i reparador de pianos a les cases Jenner i Tubau, trombí de pistons, trompeta i pianista. És autor, entre altres obres, de Història, tècnica, construcció i conservació del piano. Poemà diferents indrets del Principat i de la Vall de Meià; va compondre, entre altres peces, les sardanes La Neus (1924) la seva esposa, Cubelles riallera (1970), Sit- ges (1972), L’Ametlla de Mar (1975) i la música amb lletra de la Sardana de Vilanova, estrenada a la Plaça Major la Festa Major de 1975 per la Cobla Inspiració d’Igualada.

Reproduïm també els dos fulls, originals mecanoscrits d’Antoni Sa- lut, dedicats a Vilanova de Meià, on mostra l’estima per la nostra terra.

Ferran Sánchez Agustí

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 59 L’Ajuntament informa

RESUM ACORDS DELS ÚLTIMS TRES MESOS

Mes de març Mes d’abril Llicències d’obres: Menors al polígon 5 parcel·la 474 i 487 Majors al polígon 8 parcel·la 109 Menors al C/ Ponent, 23 de Vilanova de Meià Menors al C/ Església, 7 de Vilanova de Meià Aprovar sol·licitar subvenció per a càrrecs electes. Menors al C/ Font, 9 de Vilanova de Meià Aprovar permís per instal·lar arnes. Menors a la Plaça Major, 10 de Vilanova de Meià Aprovar renovar contractes personal de neteja. Menors al polígon 3 parcel·la 489 Aprovar concedir ajuts.. Aprovar adjudicació arrendament de caça major. Mes de maig Aprovar deﬁ nitivament l’ordenança reguladora de l’emplaçament d’activitats ramaderes. Majors al C/ Major, 2 de Boada Aprovar adhesió conveni entre la DGT i la FEMP. Majors al polígon 6 parcel·la 296 Desestimar recurs de reposició per reclamació de Aprovar canvi titularitat d’activitat ramadera. danys. Aprovar ajuts. Aprovar tall provisional Camí Rengueres a Santa Ma- Aprovar contractar personal per casal d’estiu 2019. ria de Meià. Aprovar augment animals explotació autoconsum. Aprovar compra de mobiliari urbà. Aprovar ordre d’execució vivenda de Tòrrec.

CALENDARI DE FESTES LOCALS ANY 2020

Vilanova de Meià : 10 i 14 de setembre Lluçars: 21 de setembre Santa Maria de Meià: 1 de juny i 14 d’agost Tòrrec: 15 de maig i 5 d’agost Gàrzola: 7 de setembre Boada: 24 d’agost

TALLERS ARTESA DE SEGRE Ctra. de Ponts, s/n 973 400 148 LLAGUNES [email protected] LLAGUNES

60 • LO PAS NOU La nostra gent

ENTREVISTA A JOSEP CUÑER, EL FARRER NOU L’ÚLTIM FERRER DE VILANOVA

ns trobem a mig matí amb el E Josep de cal Farrer Nou, amb ganes d’explicar-nos coses de la seva vida i de la seva família, però sobretot a parlar-nos de l’experièn- cia de ser l’últim taller de ferreria que hi va haver a Vilanova.

P: Presenta’t breument als nostres lectors. R: Em dic Josep Cuñer Novau. Vaig néixer el 7 de juny de 1943 a Vilanova, a cal Senyor Pere, al pis que hi ha a sota de les antigues ofi - cines de l’ajuntament. Deia la meva mare que vaig començar a caminar molt aviat i que quan tenia vuit mesos un dia vaig pujar tot sol les Josep Cuñer Novau amb Ramon Bernaus i Francesc Cardona Fonoll membres del Consell escales del pis fi ns a l’entrada i em de Redacció de la revista. vaig presentar a cal Fidel on ella era a comprar. R: Perquè la meva família, els deia que no hi havia estat mai i que Cuñer, eren descendents de Vila- no sabia on era. Però li van dir que P: Com és que a casa teva se’n nova. El meu besavi era de cal Xeu, no es preocupés que la somera ja sa- diu cal Farrer Nou? aquí a la plaça on hi ha la casa del bia el camí i li portaria. Tant va ser R: Resulta que quan el meu pare Teuler, tocant de cal Duro. Es va ca- així que la somera el va baixar des va baixar a plantar-se com a ferrer sar amb una noia de cal Silvestre i de Llimiana passant per l’Escala del a Vilanova, aquí ja n’hi havia tres: se’n van anar a Llimiana a fer de fer- Pas Nou el va portar fi ns al davant El Bep Farrer, el Carratx i el Joan rer. Nosaltres érem de família amb de cal Torro, tocant a cal Pissè. de cal Roget que feia coses de ser- els de cal Pissè, ja que la Marieta El meu pare des dels 18 anys que ralleria. es deia Bàgils Cuñer. Al meu pare, ja era ferrer a Llimiana i com que quan tenia 8 anys, per la Festa Ma- era el cabaler, es va haver d’es- P: Com va ser que va venir a jor de Llimiana li feien baixar raïms pavilar. Durant la guerra va mar- establir-se a Vilanova? a l’hostal amb la somera. Ell els hi xar uns anys a França, ja que ell

El Josep al tricicle fet pel seu pare Josep Cuñer Vilar.

Dia de la Primera Comunió.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 61 el menjar i a cuidar-lo. Al casar-se se’n van anar a viure a cal Senyor Pere, al pis de sota l’ajuntament. Després va néixer la meva germana, la Inés, i vam viure a ca l’Hosta- ler, també de la plaça.

P: On tenia aleshores la ferreria? R: La tenia a la carretera de San- ta Maria, de lloguer, al garatge del Claudio. P: Quan us vau construir la ferreria i la casa actual? R: El meu pare es va comprar un pati a la carretera de Santa Ma- Joventut. Moments d’infantesa. ria. La meitat el va pagar amb els seus diners i l’altra meitat li va do- P: Quan vau anar a viure a la nar el meu padrí. Allí va començar casa nova? no volia anar al front, i una mica a fer-se la ferreria i també la casa R: Crec que hi vam anar a viu- més no hi arriba, ja que segons el nova. Van baixar per construir-la re cap 1948 o 1949, ja que el pare que explicava, en travessar els Pi- paletes de Llimiana i també hi va primer va construir la ferreria i al rineus en ple hivern es va quedar treballar l’Onclet de Lluçars ﬁ ns costat, a planta baixa, hi van fer el ensorrat tot el cos a la neu i el guia que van fer el primer trebol. La menjador i dues habitacions que que els acompanyava no el va vo- gent li deien: “on vas amb aques- és on ens vam instal·lar de bon co- ler socórrer per por de quedar-se ta casa tan gran?”, ja que per aquí mençament. Allí, l’any 1952, ja hi també ell atrapat. les cases eren més petites, i ell els va néixer la meva germana petita, Després de la guerra quan va tor- contestava: “val més que en sobro la Roser. Pensa que a casa nostra nar de França, va pensar: com que que no pas que en falto”. Alesho- no teníem res i anàvem de lloguer sóc descendent de Vilanova, me res al pati on va construir la casa tant de la ferreria com de la casa n’hi torno a fer de ferrer. Va conèi- no era de reg, i la feina que va tenir i tot el que teníem ho vam anar xer la meva mare, la Rosario, que per trobar un hort, imprescindible aconseguint treballant i estalvi- era de Gàrzola, es van casar el 21 en aquella època per tenir recap- ant. de desembre de 1941 i es van ins- te, mentre que ara estan quasi tots tal·lar aquí per fer de ferrer. erms. Sort en va tenir del París del P: Parla’ns una mica de la Guerra, que era client de la fer- teva infantesa i de quan vas co- P: On visqueren? reria, que li va deixar un hort a les mençar anar a estudi. R: Quan va arribar aquí de sol- Costes. Més tard van allargar el R: Vaig començar anar a estu- ter se’n va anar a viure de lloguer reg de la Vila des de ca l’Hostaler di, a pàrvuls, a cal Gil i tenia de al pis de dalt de cal Nari, a la pla- ﬁ ns a casa nostra i ja vam poder mestra l’Antonieta de cal Sarri. ça, i va baixar la meva tieta a fer-li fer l’hort a sota casa. D’aquest període escolar encara

en el teu bany passen coses...

Prefabricats Lleida ceràmiques · banys · materials de construcció

Ctra. d’Agramunt, Km. 0,5 · Tel. 973 400 179 · Fax 973 400 123 · Artesa de Segre (LLEIDA)

62 • LO PAS NOU A les piscines de Vilanova. Josep a l’any 1963. conservo un tall al dit que em vaig P: Recordes alguna anècdota rodes petites. Quan vaig ser més fer amb una gilet, un dia que feia de quan anaves a estudi? gran i tenia 12 anys, vaig tenir una punxa al llapis i em vaig voler al- R: Recordo que un dia el Pepe bicicleta de corredor, amb la que çar de pressa per anar a obrir la de cal Joaquim va demanar al Lli- recordo que vam fer una juguesca porta, com ens havia dit la mestra. berato per anar al vàter, que era al amb el Jaumet de Cosses de bai- Després vaig anar a l’estudi dels balcó de la banda de cal Pissè, i es xar sense frens des de la corba del nens de les Escoles Velles, al pis va posar a fumar. Quan el mestre va Gurugú (als “Lavaderos”) fi ns a de dalt. veure sortir el fum per una petita Vilanova. Ell va arribar, però va to- obertura que hi havia al costat, va car el fre; mentre que jo no el vaig P: Quins mestres vas tenir? començar a cridar: el tren!, el tren! tocar i en fer la corba del Túnel R: Primer vaig tenir de mestre el Una altra vegada, quan per Nadal vaig saltar pel dret i vaig caure en Lliberato, després el Farreny, més ens feia fer una postal de felicita- un forat que hi havia, trencant-me tard l’Ochoa i després un altre que ció per donar als pares, al Torro no el braç, el nas i les dents. Per cert, li deien el Bigotis. El mestre Ochoa li sortia gaire bé i sempre l’omplia que no fa gaire temps vaig tenir va dir als de casa que em fessin es- de taques i el mestre li donava un una hemorràgia nasal molt forta tudiar. Eren uns altres temps i re- mastegot darrere l’altre, fi ns que el que no es parava i el metge d’ur- cordo que el Lliberato per no res xiquet es va protegir la cara amb gències em va dir que la culpa era ens donava una castanya, el meu les mans i amb la punta de ploma que tenia el nas trencat. pare li va dir que no volia que em cap a fora i una de les vegades se la També vaig guanyar un concurs pegués més, i que si calia que m’en- va clavar a la mà. de moto, ja que jo hi anava des viés cap a casa que ja ho faria ell. El dels 18 anys. A la carretera de San- pare mai em va pegar. P: On jugàveu la canalla? ta Maria ens feien fer fi ligranes i R: Jugàvem a pilota aquí fora al superar diversos obstacles i el ju- P: Quins eren els nens i nenes carrer i teníem una porteria a cal rat em va donar el primer premi. de la teva colla quan anaves a Peret del forn i l’altra a cal Sastre. estudi? També jugàvem molt a la Plaça. P: Vas anar a l’escola fi ns als R: De la meva edat érem: l’An- 14 anys. Que vas fer després? dreu del Farro, el Clemente, el Joan P: Quin tipus de joguines vas R: A 14 anys ja vaig treballar de del Savi, la Pilar del Tarjo, l’Euge- tenir quan eres jove? ferrer a casa i ajudava al pare. A 18 nieta i la Marisol (que va morir R: Quan era jove, tot i que a anys me’n vaig anar a Lleida a fer molt jove). Que ens portàvem deu casa no anàvem sobrats de diners, el Comerç però el meu pare no ho mesos hi havia el Pubill, el Fidel, el vaig tenir la sort que al ser el meu volia, ja que com era l’hereu m’ha- Pepe de cal Joaquim i el Cisquet de pare ferrer vaig tenir els millors via de quedar a casa. No volia que li la Reies. Eren més grans, el Josep avenços en joguines de Vilanova. passés com aquell home d’Aransís, del Farrandó, el Josep del Torro, el Primer em va fer un patinet, tot el pare del metge Sala, que va fer Joan del Tarjo, el Teuler, el Ramon seguit una bicicleta de tres rodes estudiar els seus dos fi lls i els dos de la Masia... i després una bicicleta de dues li van marxar de casa i es va que-

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 63 la ferreria, ja que les que hi havia aquí sembla que eren molt tradicionals? R: Nosaltres vam posar la primera soldadora elèctrica amb elèctrodes, perquè ﬁ ns aleshores es soldava amb l’autògena i amb plaqueta. En aquella època quan hi havia d’alcalde el Delfí de cal Batistó em va dir que feien un concurs de soldadura a Lleida i l’ajuntament m’hi va apuntar. M’estava de pensió a la residència de Sant Anastassi i fèiem pràctiques a l’Es- cola del Treball. Després va sortir als diaris que m’havien donat tercer premi i jo no me n’havia assa- bentat.

P: Quin tipus d’eines fèieu a la ferreria? R: El meu pare, que era un gran Estudiants de batxillerat amb el mestre Emili March, curs 1963-1964. Josep Cuñer, segon ferrer, feia podalls, destrals, aixa- començant per l’esquerra dels alumnes drets. detes, arpiots, forrellats, panys i fi ns i tot paranys. Ferràvem ani- dar sol. Després vaig tornar cap al P: Però tu vas continuar pre- mals, jo em recordo que fi ns i tot poble i vaig fer el batxillerat amb el parant-t’he? havien ferrat una vaca, i ell es feia March, de primer fi ns a quart. Però R: Doncs, sí. Vaig anar una tem- les ferradures i jo l’ajudava, ell era vaig suspendre el llatí de quart, ja porada a Barcelona a aprendre de l’artista i jo l’ajudant. Després de que amb el mossèn que ens el feia, mecànic. M’estava de pensió a ca ferrar ja vam fer arreus de Marto- no n’aprenia gens i volia plegar; la Nati, una dona de Vilanova que rell, cultivadors petits i més tard però hi vaig tornar, el vaig apro- coneixia el meu pare. Allí hi havia cultivadors grossos. També vam var i també vaig aprovar la revàli- també altres persones que havien fer remolcs i eren tan ben fets que da. Recordo una vegada que quan estudiat i en veure el què guanya- fi ns i tot el Ros-Roca es va copiar feia el batxillerat i ens portaven ven vaig pensar: “a mi no em cal el sistema de travessers de ferro a examinar a Lleida, encara feien estudiar, ja que a casa guanyo el laminat que feia el meu pare, ja els exàmens orals i un professor doble que aquests que tenen estu- que abans eren de fusta i no ho te- que m’examinava em va dir: - “si dis”, i ja no vaig estudiar més. De níem patentat. També vam fer una contestes bé aquesta pregunta, et tota manera, si hagués estat a la arreu giratòria però hi vam posar posaré matrícula d’honor”. Jo li capital segur que hauria estudiat uns motlles especials com de pa- vaig dir que com que era una pre- una carrera, jo volia ser advocat i rany i no va donar resultat i llavors gunta del llibre i no l’havia estudi- pensava que un cop hagués mort vam parar de fer-ne. També fèiem at massa, segur que la contestaria Franco tindríem molta feina i a mi gàbies de conills. Nosaltres ho malament, tot i això encara em m’agradava defensar causes difí- vam tocar tot però no ens vam es- va posar un excel·lent. Una altra cils. A més també volia treballar pecialitzar en una cosa i fer-la en vegada érem a Lleida per exami- al teatre. Però al cap de mig any sèrie, com van fer alguns tallers. nar-nos amb el Josep de la Isabele- vaig haver de tornar cap a casa ja Després jo vaig canviar les potes ta i abans de fer l’examen vam dir que el pare no callava i no vaig po- de les mules per les rodes de cotxe que hi havíem d’entrar ben alegres der acabar res. Encara, però, vaig i curàvem “rebentons”, canviàvem i van sortir a un bar a prop de l’ins- estudiar a distància, a l’Institut cobertes i tot ho fèiem a mà. Re- titut i ens vam beure una ampolla Americà, des de casa com a deline- cordo que una vegada vaig posar de xampany. Vam arribar tard a la ant mecànic. Fins i tot vaig anar a una coberta nova molt grossa a la classe i no ens volien de cap mane- la UNED de Cervera per provar de recol·lectora de l’Esteve i la vam ra deixar entrar per fer l’examen. fer el curs de majors de 25 anys, posar al revés, després la vam ha- Encara vaig continuar estudiant però mai el vaig fer perquè a casa ver de treure, posar-la del costat el 5è de batxillerat a l’Acadèmia teníem massa feina i ja m’havia fet bo i vaig patir molt. d’Artesa, però com que treballava massa gran. i estudiava i havia d’anar a Artesa P: Quines coses recordes de la cada dia, vaig aprovar unes quantes P: Canviant de tema i parlem teva joventut? assignatures però no el vaig acabar, de la feina de ferrer. Quines in- R: Una de les coses que més re- a més el pare no volia que estudiés. novacions vau posar vosaltres a cordo és que a casa ja teníem un

64 • LO PAS NOU molt de cobrar, com el pare feia de ferrer, a mi de molt jove m’envia- va a les cases per cobrar la feina i et puc assegurar que costava tant que alguns et paguessin que ja no hi volia tornar. Per això molt aviat vam comprar una embaladora de palla amb la qual ens guanyaven molt bé el jornal i com que no podia ser a tot arreu, teníem xofer. Alguns d’aquests xofers en veure el bon negoci que era, al següent any ja no tornaven amb nosaltres i se’n compraven per treballar pel seu compte. Més endavant vam comprar un tractor, l’Ebro que encara tinc. Després, quan vam fer arranjar amb una màquina la fi n- ca que havíem comprat a Tosca, vam veure que valia molts diners de fer-ho; per això quan vam comprar una fi nca, que en realitat eren Josep Cuñer Vilar (pare) fent de ferrer a la seva ferreria. uns boscos, del Revellit de la Vall d’Ariet, vam llogar una màquina SEAT 600 i vam anar a Barcelona P: Vas fer la mili? per arrencar-los i com que costava amb mossèn Joan a buscar una mà- R: Com que tenia aquests pro- més la feina que la compra de la quina de cine. Ens la va facilitar el blemes del cor, em van fer anar fi nca, vam comprar nosaltres l’“o- Tonet del Duro i també les pel·lícu- a un metge molt famós de Lleida, ruga” a terminis i així vam tenir les. Vam començar a fer cine a cal em van fer una ecografi a i em va durant molts anys aquesta màqui- Txen, al local de l’Acció Catòlica i dir que no podia treballar. Per això na per anar a jornal. jo feia de maquinista, en un quartet vaig sortir “excedent de cupo” i que quan pujaven els de cal Tarjo, em vaig estalviar de fer la mili. Em P: De fet, bàsicament l’entre- en obrir la porta tapaven la projec- van dir que tenia la vena de sortida vista que et fem és perquè tu vas ció. Mossèn Joan Escales va orga- del cor estreta i aleshores ja hi po- ser l’últim ferrer de Vilanova i nitzar amb una colla de nois i noies saven un motlle per eixamplar-la, ens interessava que els nostres del poble el grup “de colores”, amb però em va fer por i no m’ho vaig lectors coneguessin coses de la unes idees molt modernes i avan- deixar fer. Pensa que devia jugar teva vida, però sobretot de la çades, però jo no m’hi vaig voler bastant bé al futbol perquè em teva ferreria. Quan la vas tan- apuntar. Últimament, he vist mos- volien portar a Barcelona a jugar car? sèn Escales a la residència de Bala- amb l’Europa, però com que no R: Precisament pels problemes guer i sempre em dóna records per podia córrer no hi vaig poder anar. de salut que tinc al cor, no podia la gent de Vilanova. A més d’això fer els esforços que exigeix la fei- recordo els balls que es feien per la P: Tornem a parlar de la feina. na de ferrer, em vaig jubilar abans festa major, per Pasqua, per Santes Quines altres màquines vau po- de temps, a setanta anys, i vaig Creus, per la fi ra o per Nadal. El sar, a més de la ferreria? tancar la ferreria. De tota manera, mossèn ens feia cantar caramelles, R: A la ferreria també hi vam després de casar-me em van haver fèiem teatre i amb els diners que posar un molí de pinso cap a l’any d’operar del cor i d’aleshores cap arreplegàvem fèiem excursions. seixanta, ja que pensava que si la aquí m’he trobat més bé que mai. Vam anar a Andorra, a Baldomar a gent venia a reparar eines, men- fer teatre, a Figuerola d’Orcau i a la trestant podien fer farina pels ani- Gràcies Josep per la teva interes- Pobla a jugar a futbol. mals. La mare es cuidava del molí sant conversa que ens ha ajudat a Precisament jugant a futbol vaig i quan calia jo també, mentre que conèixer una mica més la teva per- notar que em cansava molt i un dia amb el pare ens encarregàvem de sona i en general la teva família, que jugàvem al tros del Joaquim la ferreria i a més teníem un mos- que en molts aspectes va marcar la em vaig adonar de la malaltia so llogat, el Primitivo, que era de vida del nostre poble sobretot pel que tenia. Feia de defensa i al po- Valladolid. taller de ferreria però també els al- sar-me a córrer em va semblar que tres serveis innovadors que hi vas em moria i em van haver d’esten- P: Però també vau tenir altre posar en marxa. dre a terra, al darrere la porteria, tipus de maquinària? fi ns que em vaig refer, ja que tenia R: Pensa que els diners no es fe- Ramon Bernaus problemes greus de cor. ien amb la ferreria i a més costava i Iolanda Masanés

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 65 Noves tecnologies

EL COTXE ELÈCTRIC. EL GRAFÈ (2)

s crea l’empresa Grabat Gra- E phenano Energy per desenvo- lupar les cèl·lules de les bateries de grafè que s’adapten a diferents tipus de bateries en funció del seu tipus i aplicació. Les proves realit- zades mostren que les cèl·lules de Grabat obtenen valors de capacitat específi ca tres vegades superiors a l’obtinguda fen servir la tecnologia del liti. És una bateria lleugera, d’alta seguretat en les cèl·lules, permet descarregar fi ns al 100 per 100, sense que es malmeti, sense man- teniment, alta capacitat, alta densi- tat energètica, (quantitat d’energia acumulable per quilo de pes. Wh/ Kgr). Les instal·lacions de producció de cèl·lules de grafè es troben a Ye- de reduir les emissions de gasos amb aquest esborrany, la pressió cla (Múrcia) i fabrica cèl·lules que de l’efecte hivernacle (GEI), la in- sobre el fabricants de cotxes és grans empreses d’asiàtics s’encar- corporació d’energies renovables màxima i les preguntes no tenen reguen d’acoblar, convertint-les en i mesures d’efi ciència energèti- resposta: Quina bateria fem ser- bateries de grafè. ca. Entre la que més interessa en vir?; on carregarem cinc milions Sembla que la bateria que surti de aquesta secció és la que tracta de de cotxes?; d’on sortirà el corrent l’acoblament de diverses d’aques- la MOBILITAT SOSTENIBLE. elèctric necessari, si un sol cotxe tes cèl·lules acoblades, segons les “La penetración de renovables elèctric necessita 50 Kw de mitja necessitats dels fabricants de cot- en el sector de la movilidad alca- per dia? xes, ja podrà ser una realitat que nzará el 22% en 2030 a través de Un càlcul estimat dóna 50 Kw. convertirà per fi el cotxe elèctric la incorporación de unos cinco X 5.000.000 de cotxes, això és un en alguna cosa més que un somni. millones de vehículos eléctricos resultat de 25 milions Kw, on són?; Amb aquest estat del cotxe elèc- (coches, furgonetas, motocicletas, de dia sí, però de nit que és quan la tric, el 22 de febrer de 2019 el Con- etc. aproximadamente el 16 % del gent carregarà el cotxe? Tornarem sell de Ministres del Govern Es- parque móvil que se espera en a la nuclear? pañol Socialista aprova la remissió 2030.” Informació continguda a la pàgi- a la Comissió Europea de l’esbor- I si el sector de l’automòbil, no na web de Grabat. rany del “Plan Nacional Integra- estava en condicions de decan- do de Energía y Clima” (PNIEC) tar-se a un model de tracció (gaso- 2021-2030. Aquest pla té l’objectiu lina, dièsel, elèctric, GLP, H2, etc) Text: Alfons March Cases

HOSTAL LLENCERIA MONTSEC MITGES

C. Església, 3 BANYADORS 25736 Carme, 15 Santa Maria de Meià 25007 LLEIDA La Noguera - Lleida Tel. 973 237 499 T. 973 41 51 04 monraballenceria 676 781 545 [email protected] www.hostalmontsec.cat

66 • LO PAS NOU Centre d’Interpretació del Montsec de Meià

PLOMES I VOL: LES AUS PREHISTÒRIQUES MÉS REMOTES

es aus, aquestes magnífi ques En 1876 veu la llum un nou L bèsties que ens acompanyen en exemplar provinent també dels ja- el misteriós i fascinant viatge per ciments alemanys, però aquest cop aquest planeta, tenen història? Han guarda una conservació extraordi- existit sempre? És possible conèi- nària, doncs exhibeix tot l’esquelet xer el seu origen? Des de quan hi sencer emplomallat. Una veritable són a la Terra? joia científi ca. Certament tot el Cosmos tingué Fins al moment, són 11 els exem- un inici i, per tant, tota criatura. plars d’Archaeopteryx i la ploma, La presència dels éssers al món els vestigis recuperats d’aquells és- es documenta pels fòssils, si no sers en les pedreres bàvares. L’edat fos així, res podríem sospitar de de tots ells es remunta a uns 150 l’existència d’organismes abans de milions d’anys enrere. nosaltres. En l’època victoriana, tals tro- Els fòssils no són sinó, tota resta balles signifi caren un suport fona- relacionada amb plantes i animals mental a les teories evolucionistes que van viure en un passat no abas- que poc abans (1859) havia divul- table pels humans, i que en morir, gat Charles Darwin en la seva obra Archaeopteryx.: Fòssil de l’au-dinosaure més antic del planeta. tingueren la possibilitat de restar “L’origen de les espècies”. La publi- colgats per sediments amb unes cació del treball va convulsionar Cuenca) i, sobretot, a la Xina des- condicions físico-químiques mí- les idees i creences convencionals prés de 1995, on els jaciments de la nimes favorables per permetre la de la societat sobre l’aparició dels província de Liaoning s’han revelat preservació en pedra, de les seves animals i plantes a la Terra, alesho- els més rics del món. despulles. Podríem dir eufemísti- res basades en els relats bíblics. Referent els extensos jaciments cament que els fòssils són com a Passaren molts anys abans de xinesos de Liaoning esmentats, fotografi es de pedra que ens infor- trobar nous fòssils d’aus remotes; aquests han subministrat milers de men d’allò que els nostres ulls no Archaeopteryx fou el paradigma fòssils que han contribuït de mane- han vist mai. mundial, la baula perduda que pro- ra extraordinària al coneixement Així doncs, sabem de la història vava com uns animals evoluciona- d’una variada fauna i fl ora de fa remota de les aus gràcies als fòs- ven cap a uns altres. uns 120-125 milions d’anys. De tots sils, veritables testimonis recupe- ells, destaquen nombrosos restes rats arreu del món. Després de l’Archaeopteryx d’ocells i també de dinosaures amb plomes. Tot i que ja es considerava Els primers indicis Així doncs, durant bastant de a les aus com a descendents d’un temps, els descobriments de nous grup especial de dinosaures car- En l’any 1860, s’obre – per a la testimonis d’aus molt primitives nívors, petits i àgils, les proves de Ciència -, el gran capítol de la his- han estat minsos i tòria de les aus, quan en unes pe- fragmentaris, de ve- dreres alemanyes de la rodalia de gades de difícil iden- la població de Solnhofen, allà per tifi cació. No obstant la bella Baviera, s’obté una llosa això, darrerament, calcària que preserva una ploma són varis els jaciments fossilitzada. Fou descrita científi - mundials (Austràlia, cament amb el nom d’Archaeop- Mongòlia, Rússia, Bra- teryx lithographica (“antiga ploma sil, Líban, Xina i Espa- en pedra”). Durant aquell any es nya), on s’han obtin- descobrí en les mateixes pedreres, gut fòssils de plomes un nou fòssil que mostrava un pe- amb edats de 130-100 tit esquelet reptilià. Li mancava el milions d’anys que de- crani i alguns ossets però el que mostren una ampla Ilerdopt.LP715: Fòssil de ploma de les pedreres del Mont- sorprenia era la impressió de plo- distribució d’aquests sec. mes fossilitzades al voltant de les éssers pel planeta. Pel despulles pètries. Es tractava d’un que fa a restes òssies, fou a fi nals Liaoning han estat concloents al dinosauret amb plomes, un autèn- dels anys 1980 quan s’exhumen demostrar l’existència de plomes tic disseny molt primitiu d’au! fòssils d’ocells a Espanya (Lleida i als braços i cua en petits dinosau-

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 67 a més de la presència de dents a la boca, entre altres que visqueren per les nostres terres de fa uns 130 milions d’anys. Un d’ells era un adult menut, amb plomes als braços i dits amb urpes a les mans que la vaig batejar amb el nom científi c de No- Reconst. Noguerornis: Reconstrucció de Noguerornis, guerornis, “au de la fòssil d’au de les pedreres del Montsec. Noguera”. L’altre, més gran, un poll, una criatura immadu- de les quals sorgirien progressiva- ra encara, que mostra, com he dit, ment dissenys primitius d’aus fi ns a dents en una boca sense bec. determinar-se l’esquema actual, ara Per altra banda, l’estudi de les farà uns 75 milions d’anys. plomes fossilitzades de les pedre- Cal recordar que la geografi a de res de Meià, conserven detalls que la Terra era molt diferent de l’ac- al microscopi demostren que des tual i grans plaques continentals d’aquells llunyans dies, no han va- es separaven per anar dibuixant el riat gens ni mica de com són en el que són ara les terres emergides, MONTSECORNI: Fòssil de l’esquelet parcial d’una au no adulta (poll). Pedrera del present. No obstant això, les plo- com també eren diferents l’atmos- Montsec. mes no demostren la presència fera, l’oxigen, el diòxid de carbo- d’ocells, ja que, com hem dit, molts ni i més, tot el qual condiciona la res que no volaven. Altres però de- dinosaures n’eren portadors. Els vida. vien planar, com mostra la troballa fòssils de les pedreres de Meià re- Ja he dit abans, que no és possi- sensacional d’un carnívor d’uns 80 presenten els testimonis dels més ble, a hores d’ara, assegurar si van cm totalment emplomallat, amb remots avantpassats de les aus al ser d’una au o d’un dinosaure els plomes de vol als braços i, fi ns i planeta. Tenim aquest privilegi. fòssils de plomes aïllades desco- tot, a les potes del darrere, talment El segon lloc es troba a Cuenca berts en sediments de l’era Meso- desenvolupades les unes com les (jaciment de Las Hoyas), on han zoica ( “l’era dels dinosaures”, de altres, dissenyant per tant, un petit aparegut tres exemplars dels quals 220 a 66 milions d’anys enrere). dinosaure amb quatre ales! els hi manquen els cranis. Tots Per altra banda, la col·lisió d’un aporten una sèrie importantíssima cos extraterrestre contra la Terra i A Catalunya i la resta d’Espanya d’informació de com eren les aus les enormes efusions volcàniques fa uns 125 milions d’anys a Ibèria, a l’Índia, fa uns 66 milions d’anys Referent als dipòsits de calcària antic nom de les terres que avui , extingiren en un 70% les espècies litogràfi ca del Montsec (Lleida), constitueixen la nostra península. vivents d’aquells temps, inclosos “La Pedrera de Meià” i “la Cabroa”, tots els dinosaures. Solament una aquestes pedreres han proporci- Epíleg part de les aus de llavors supera- onat dos esquelets incomplets –a ren la gran catàstrofe i, en el curs més de 25 plomes aïllades–, dels Així doncs, farà uns 180 milions de mils de mil·lennis després, s’es- quals solament un preserva el cra- d’anys en algun punt del planeta, tengueren per tots els continents ni. Representen animalons petits un grup de petits dinosaures do- amb pluralitat de formes i colors, amb caràcters de dinosaure, tal naren lloc, en el curs incomptable conquerint nombrosos hàbitats i com els ossos dels canells, del cap de temps, a formes emplomallades diversifi cant-se per arribar a les més de 9.100 espècies conegudes d’avui dia ( es suposa el doble ), juntament amb altres criatures supervivents de la gran catàstrofe esmentada, coneguda com l’ex- tinció fi ni-cretàcica. Així doncs, un grup dels remots supervivents d’aquelles oblidades aus van donar lloc a la nostra Perdiu (Alectoris rufa) de la que Vilanova de Meià, Ultraviol: Fotografi a celebra cada any la seva festa. sota raigs ultravioleta del fòssil de Nogueror- nis, on destaquen els Text i fotos: Antoni Lacasa Ruiz detalls de l’esquelet.

68 • LO PAS NOU "MB7BMMÐ#BSDFEBOB "MMPUKBNFOUT3FTUBVSBOUSVSBM 13PEVDUFTBHSPBMJNFOUB3JTB3UFTBOT

5V3JTNF3V3BM]3FTUBV3BOU]BSUFTBOJBBMJNFOU SJB Sant Martí de Barcedana | Tel. 973 651 070 | www.casaroca.info

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 69 Entreteniments

3,: +0-,9Ï5*0,:

(SHPTH[NLKLZV[HOPOH]\P[KPMLYuUJPLZYLZWLJ[LHSHKLKHS[

7LY.HZWHY)\Y}U Per Gaspar Burón

70 • LO PAS NOU QUI SÓN?

Imatge 1. Coneixeu els Imatge 2. És temps de components del F.C. Vi- festes majors i a alguns lanova de Meià de l’any pobles encara es con- 1947? Foto cedida per serva la tradició dels lle- Ramon Bernaus. vants, aquest grup cor- respon als llevants de Vi- Envieu la vostra resposta al mail de la revista: lanova de Meià de l’any [email protected] 198, els reconeixeu? Foto cedida per Fran- Solució i nom de les persones que han participat en la cesc Cardona Fonoll. recerca al pròxim número de la revista.

Solució del número anterior

Cal Cabàs Imatge 1. Els joves que estan a l’eixida del Sindicat Productes Artesans (Boada - Lleida) l’any 1968, des de davant a darrere són: Joaquim www.calcabas.com Santacreu, Ramon Bernaus, Julio García, Manolo Blanco, Maria Pilar Martínez, Pilar Capdevila i Fran- Tel. 610 822 543 - 607 557 209 cesc Cardona Fonoll.

Conserves naturals i artesanes Melmelades autòctones de Figa, Pruna Miravolant, Préssec, Carbassa, Pera Flor d’hivern, Tomàquet...

Tomàquet fregit, Escalivada, Imatge 2. Els futbolistes en un partit de Gàrzola són: Samfaina... Fila drets, d’esquerra a dreta: Miquel Novau, Jordi Novau, Pere Elvira, Lluís Bernaus, Enric Boliart, Chutney de Figa Joan Vilella i Claudi Bosch. i Poma, Agredolç Fila de davant, d’esquerra a dreta: Jaume Mora, Jo- de ceba i carbassó sep Cercós, Jordi Boliart, Josep Rocaspana, Joan Mora i Ruﬁ no Gabaldón.

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 71 L’Almanac del Montsec de Meià COSTUMARI D’ESTIU Saber menar el bestiar amb un bon gos d’atura de manera que el ramat faci allò que el pastor creu que ha de Juliol: Mes de 31 dies, setè del nostre calendari. fer i tenir l’enginy de reunir el ramat en casos de perill El dia 1 el sol surt a les 06h 22 m i es pon a les 21 h evitant una desbandada que podria representar la pèr- 29 m dua total o parcial del bestiar. Identifi car amb un cop El dia 31 el sol surt a les 06 h 46 m i es pon a les 21h d’ull si un cap és o no del propi ramat. Saber menar el 10 m. El dia 22 el sol entra a la constel·lació del LLEÓ bestiar perquè mengi l’herba com cal, pausadament i Fases de la lluna i el temps (segons el Calendari dels amb mesura. Ésser ben entès en les malalties del bes- Pagesos): tiar i conèixer un bon nombre de remeis per guarir-lo. Lluna nova el dia 2 a les 21 h 16 m. Calor. Quart crei- També cal que sigui bon xampador, per tal d’agafar el xent el dia 9 a les 12 h 55 m. Seré. Lluna plena el dia 16 bestiar amb el bastó tirapeu sense fer-li mal. a les 23 h 38 m. Xafogor. Quart minvant el dia 25 a les 03 h 18m. Alguns xàfecs. Els cinc manaments del bon pastor que passa l’estiu a la muntanya són: DATES ASSENYALADES I COSTUMARI: El primer, menjar sopes en calder. El segon, del ramat és tot el món. El juliol és un mes no gaire ric en costums i tradici- El tercer, per a mi el millor corder. ons festives ja que era l’època del batre i arreplegar la El quart, dejunar quan està fart. collita dels cereals i aquesta era la principal ocupació I el cinquè, viure sense fer res. de tothom. En arreplegar el primer blat, també feien la primera farina de la temporada i el primer pa. A les Cròniques des de la colònia. La colònia electoral nostres comarques donaven pa novell a tota la gent de Aquesta llarguíssima campanya electoral controlada la casa, tant als familiars com als mossos, i en feien per la Junta Electoral Central (JEC) i recolzada per la menjar, així mateix, a tots els animals domèstics. Era fi scalia i alguns tribunals, que ha durat gran part del general que abans de posar-se’l a la boca, es recités la mes d’abril i tot el més de maig, ha estat la mostra més següent oració: clara de colonialisme repressiu pur i dur a que està sotmesa Catalunya, aplicant quan cal una censura que Aquest pa que ara jo em menjo fa feredat i que hauria de fer caure la cara de vergo- no per fam ni per talent, nya als que l’apliquen en una democràcia de veritat. si em venia mort sobtada, Als partits més espanyolistes els molesten els símbols em valgui de sagrament. amb què es dóna suport als nostres empresonat polí- Pel juliol el pagès tenia un ric refranyer: tics (llaços grocs i manifestos), doncs cap problema, La bona segada, Pel juliol, es prohibeixen i si algú no abaixa el cap i es vol man- amb vi ben mullada. amb poc foc bull el perol. tenir una mica ferm, actua d’ofi ci la fi scalia i cap al jutjat, i amb una mica de sort es podran treure del da- Dia 8: Santa Isabel. vant (inhabilitat) el mateix president de la Generalitat que va gosar plantar-los cara i que tant els incomoda. Dia 10: Sant Cristòfol Arriba a tals extrems aquesta censura que a TV3 els Dia 16: La Mare de Déu del Carme. han prohibit fer servir els termes “presos polítics” i Dia 25: Sant Jaume de Galícia. “exiliats”, lo qual vol dir que els presos son polític i els que han hagut de marxar a l’estranger per no anar a la Crònica del pastor a muntanya. A l’estiu és el presó de forma arbitrària són exiliats, com passava en temps que les grans ramades estaven a muntanya les millors èpoques de la història recent espanyola. No per aprofi tar les herbes grasses i sanitoses dels prats interessen que surtin elegits alguns polítics que inco- naturals. Ara que l’ofi ci de pastor va de baixa i fi ns i moden, cap problema, la JEC prohibeix la seva can- tot es creen escoles per aprendre’l com a professió i didatura (Puigdemont, Comin i Ponsatí), però quan l’ensenyen per la televisió com una cosa exòtica per aquesta acció és recorreguda als mateixos tribunals atreure el jovent, donem alguns consells recopilats per espanyols, i aquests els hi esmenen la pàgina, els han Amades de la cultura popular. Per ser bon pastor cal d’acceptar per força. De tota manera el mal ja està fet posseir algunes aptituds i condicions que afavoreixen ja que no els van donar el vist plau fi ns hores abans la tècnica del treball: de començar la campanya i ni tan sols tenien el per- Tenir bon cop d’ull i saber reconèixer amb una sola mís per imprimir paperetes per enviar-les als electors. ullada i fi ns i tot pel belar del ramat si s’ha perdut al- I després encara tenen la barra de dir que els han fet la gun cap, sense necessitat de comptar-lo. Conèixer ben campanya de franc. bé la fesomia de les ovelles del ramat, a les quals es Quan s’han de fer debats electorals per la televisió dóna un nom a cada una, i en el temps de cria saber-les i no interessa que algú hi participi, la JEC o el mateix conèixer i saber quina és la mare de cada corder. En- govern veta la participació dels presos polítics i exili- tendre el parlar de les ovelles i saber comprendre amb ats i trastoca la qualitat de la informació i del debat. facilitat què és el que poden dir o demanar quan belen. Els mítings i les declaracions de molts candidats es-

72 • LO PAS NOU panyols que es presentaven a Catalunya són pròpies la cultura d’un poble és controlar les eines amb què d’un colonialisme repressiu i barroer que ens tracta als s’autodefi neix en relació amb els altres.La cita és clau aborígens com a ciutadans de segona: els hauria de fer per entendre la visió del poder central espanyol sobre vergonya, si e tinguessin. Sort que els electors gairebé la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. TV3 els han esborrat del mapa. Ara bé allò que els fa por de no cau malament a Madrid perquè posi més o menys veritat és el nostre sistema educatiu lliure i els nostres tertulians unionistes, perquè parli més o menys de Ciu- mitjans públics de comunicació que lliurement i amb tadans, Vox, el Partit Popular o el Partit Socialista, o una visió catalana i objectiva expressen la seva opinió. perquè digui presos polítics o polítics presos. TV3 és La periodista Marta Roqueta ho encerta de ple en el l’enemic a batre perquè ofereix un punt de vista de la seu article del 17 de maig al Nacional: “Aprofi tant el realitat projectat de Catalunya estant”. pas per Barcelona de l’escriptor kikuiu Ngugiwa Thi- ong’o, torno a recordar la seva afi rmació que dominar Ramon Bernaus i Santacreu

CLIMATOLOGIA MARÇ, ABRIL I MAIG - VILANOVA DE MEIÀ MARÇ ABRIL Temperatura mitjana: 10,1º C Temperatura mitjana: 11,1º C Mitjana de les T màximes: 18,0º C Mitjana de les T màximes: 18,1º C Mitjana de les T mínimes: 3,1º C Mitjana de les T mínimes: 5,2º C T màxima absoluta: 22,7º C Dia: 16 T màxima absoluta: 23,3º C Dia: 30 T mínima absoluta: -1,2º C Dia: 14 T mínima absoluta: -2,5º C Dia: 04 Precipitació total: 2,4 mm Precipitació total: 61,5 mm Precipitació màxima en 24 h: 2,4 mm Dia: 6 Precipitació màxima en 24 h: 15,6 mm Dia: 6 Velocitat mitjana del vent: 1,8 m /s Velocitat mitjana del vent: 1,7 m /s Direcció dominant del vent: NE Direcció dominant del vent: NE Ratxa máxima absoluta: 11,3 m/s Dia: 26 Ratxa máxima absoluta: 12,8 m/s Dia: 18 Humitat relativa mitjana: 56% Humitat relativa mitjana: 64% Pressió atmosfèrica mitjana: 952,5 hPa Pressió atmosfèrica mitjana: 943,5 hPa Dies de pluja: 1 Dies de pluja: 14 Dia: 6 Dies: 2, 3, 5, 6, 7, 9, 15, 18, 20, 21, 22, 23, 24 i 25

MAIG Temperatura mitjana: 14,7º C Velocitat mitjana del vent: 1,3 m /s Mitjana de les T màximes: 22,4º C Direcció dominant del vent: S Mitjana de les T mínimes: 7,7º C Ratxa máxima absoluta: 12,9 m/s Dia: 11 T màxima absoluta: 28,0º C Dia: 31 Humitat relativa mitjana: 60% T mínima absoluta: 1,6º C Dia: 06 Pressió atmosfèrica mitjana: 946,0 hPa Precipitació total: 65,1 mm Dies de pluja: 9 Precipitació màxima en 24 h: 33,3 mm Dia: 17 Dies: 3, 8, 10, 16, 17, 18, 19, 24 i 25

DEMOGRAFIA MUNICIPI DE VILANOVA DE MEIÀ MARÇ ABRIL NAIXEMENT a Vila- NAIXEMENT a Santa nova de Meià: Maria de Meià: Dia 13: Elna Jaime Pui- Dia 17: Nil Novau Gra- gpinós, ﬁ lla de Carles i cia, ﬁ ll d’Albert i de Cris- d’Elena tina DEFUNCIÓ a Lluçars: DEFUNCIÓ a Vilano- Dia 28: Antonio Brescó va de Meià, dia 23: Vi- Capell (97 anys), natural cente Farre Valencia (89 L’Èric amb el El Marc amb la seva seu germà Nil. de Vilanova de Meià. germaneta Elna. anys), natural de Lleida. Benvingut i moltes Benvinguda i moltes felicitats família! felicitats família! MAIG Mes sense registres.

Nota: Les dades de la demograﬁ a són les que es registren al Registre Civil de Vilanova de Meià

Núm. 15 - Segon trimestre 2019 • 73 Imatges per recordar

Jovent de Vilanova de Meià, anys 60. Joan Brunet, Joan París, Antoni Bernaus, Angelina Puigpinós, Montse Porta, Teresa Novau, Fidel Masanés, Enric Guàrdia i Assumpció Novau.

Veïns i veïnes de Vilanova de Meià, Santa Maria de Meià, Gàrzola i altres pobles a l’excursió amb el Vicari a Castell del Remei (1958).

74 • LO PAS NOU