SETMANARI D'INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSA

Any XX @ Núm. 1.045

Molts cristians viuen la tercera edat amb intensitat i amb «joventut d'esperit» La gent gran, testimoni de l'amor de Déu

La Fundació Verge Blanca, al servei de l'educació en l'esplai

La Fundació Verge Blanca és una vei de Colònies de Vacances, l'Escola entitat de la diòcesi de Lleida que té de l'Esplai de Lleida i els Centres d'Es­ com a objectiu el servei a tota la soci­ plai Cristians. La seva presidenta, Pa- etat en el camp de l'educació integral quita Arturo defensa que l'Església ofe­ en l'esplai d'infants, de joves, d'adults reixi aquests serveis «com una acció i de la tercera edat, tant de les accions que deriva de la seva mateixa missió de voluntariat com de l'àmbit profes­ evangelitzadora». sional. Aquesta fundació aplega el Ser­ Pàgina 24

En les pàgines centrals us oferim la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe de Vic Móns. Torras i Bages

Joan Pau II demana superar el nacionalisme exacerbat

El Papa va realitzar un viatge llam­ ar el nacionalisme més extremista i va pec a Eslovenia el 19 de setembre per posar Móns. Slomsek com a «model presidir la cerimònia de beatificació del d'autèntic patriotisme». Un model que bisbe del segle passat Anton Martin ha d'ajudar a construir una Europa «que Slomsek, considerat com l'impulsor de centri la seva atenció en l'home i en el la identitat nacional eslovena. El Sant ple respecte als seus drets». Pare va aprofitar l'ocasió per denunci­ Pàgina 8 La plenitud de la vida és una cosa que Unides han volgut dedicar-lo a la gent només s'aconsegueix amb els anys. As­ gran, coincidint curiosament amb l'any solir-la és un dels majors regals que po­ que l'Església catòlica ha dedicat al Pare. dem rebre. Per fer-ho, cal assumir i ac­ Les condicions demogràfiques i el crei­ ceptar r envelliment com una cosa pròpia xement de l'esperança de vida fan que Sínode de Bisbes d'Europa de l'existència humana, com un do els ancians estiguin cridats a ser prota­ d'Aquell que estima eternament. La velle­ gonistes del tercer mil·lenni. La seva El Sant Pare parla del perdó sa no és més que una nova fase en aquesta aportació serà fonamental, però compten recerca d'infinit que tot ésser humà inicia amb tantes virtuts, que si se'ls cuida i es Mé^':*7:^ Reparació a la catedral de Vic des que pren consciència de si mateix. És potencien les seves capacitats, segur que el fmal d'aquest sospir que ens posa a la esdevindran grans testimonis de l'amor í^Wà^·'ZSi Urgell: la font del Dr. Tarrés, restaurada terra, però que està destinat a tomar al Pare. de Déu. Aquest any que ja s'acaba, Nacions Pàgines 2, 3 i 5-6 M^-É9-: Gorbatxov: «En el dolor pensem en Déu» 2 CATALUNYA :y CRISTIANA 30. setembre 1999

Editorial Sumari

Cristians de la tercera Sínode de Bisbes edat, cristians hen actius

'Església és una comunitat plural, en les nostres parròquies per adonar-nos que el tots els sentits, i l'edat n'és un dels grup més nombrós dels fidels està format per L exemples més clars. Així, per exem­ persones grans. ple, dins d'una mateixa parròquia s'hi troben Per això r Església, que potser en altres temps cristians de totes les edats, des dels infants que no havia tingut excessiva preocupació per la Joan Pau II parla es bategen, fins als nens que reben la preparació gent gran, més enllà de r«acció caritativa amb del perdó per rebre la primera comunió o que formen part l'ancianitat», ara veu la urgència de treballar de la catequesi de seguiment, els joves que es amb aquests cristians adults, des del camp de la preparen per a la confirmació o que s'apleguen formació, del voluntariat, de la creació de grups en els diversos grups i col·lectius juvenils cris­ —com els de Vida Creixent—, i tantes altres tians, els que demanen poder-se casar per l'Es­ iniciatives que podem trobar a moltes de les glésia, els pares cristians... nostres parròquies. Si seguíssim aquesta llista trobaríem cristi­ El Sant Pare recentment ha parlat dels cristi­ 17 ans en cadascuna de les edats i etapes de la vida, ans que formen part de la gent gran, i n'ha molt marcades per les circumstàncies socials destacat l'important paper a l'Església, ani­ Reparació a la però també espirituals de cadascun d'aquests mant-los a ser membres actius de les comunitats catedral de Vic moments diferenciats de la vida d'una persona. cristianes. No hi ha dubte que un d'aquests col·lectius Es important que el papa Joan Pau II parli més nombrosos i importants al si de l'Església d'aquests temes i animi la gent gran, ell és, sens és el de la gent gran, tot i que aquest grup rep dubte, un bon exemple del cristià adult que més diferents noms que cada cop s'aparten més de la enllà de la seva edat i de les seves limitacions paraula tradicional de la «vellesa». físiques, no vol aturar-se mai en el seu decisiu Es gran aquest col·lectiu, perquè les estadís­ paper de servei a l'Església. tiques sociològiques ens diuen que el nombre de També molts dels nostres laics de la gent Urgell: la font jubilats és actualment un gruix molt considera­ gran, estan fent tasques decisives per a moltes del Dr. Tarrés, ble de la societat, a diferència d'altres temps on parròquies i col·lectius d'Església. Es impor­ restaurada a més d'una natalitat més elevada de l'actual, tant que tots plegats siguem capaços de reconèi­ les jubilacions arribaven més tard i l'esperança xer-ho i agrair-ho. Potser fins ara s'ha fet massa de vida dels ciutadans era molt més baixa. tímidament, però poc a poc hem d'anar aconse­ És important, perquè la seva opinió i la seva guint el reconeixement per a aquells homes i influència no es pot menysprearen absolut, així, dones, que no només han donat la seva infància, per exemple, en una consulta electoral, el vot de joventut i vida adulta en diferents serveis com a 29 la gent gran certament que és decisiu. cristians, sinó que ara, probablement encara 1 si el que mirem és l'Església, no en podem amb més força i dedicació, malgrat els anys, són Gorbatxov: «En el tenir cap dubte, només ens cal anar un dissabte membres actius i sovint ben decisius en la dolor pensem o diumenge a les celebracions de l'Eucaristia de nostra Església. en Déu»

CATALUNYA CRISTIANA

Director: Mn. R. Octavi Sànchez m Sotsdirectora: Gna. Gemma Morató Fundadors: Mn. Joan Jarque i Mn. Francesc Malgosa Difusió controlada per Redactors: Glòria Carrizosa (coordinació), Miquel Àngel Codi­ Edita: Fundació Catalunya Cristiana pera l'evangeiització i na, Rosa M, Jané, Carme Munté, Rosa Peraire, Marta Puyol la cultura Membre de la UCIP Lingüista: Montserrat Pibernat Redacció, administració, publicitat i promoció: Interniitic3n;il C;itlio)ic Union of" Prcs.s Arxiu i fotografia: Euiàl a Grande C/ Puiggarí, 5-7 - 08014 BARCELONA - Tel. 934 905 988, Membre de l'APPEC Corresponsals: Montse. Sans, ANDALUSIA: Miriam Díez, Fax 934 902 035 - E-mail: [email protected] GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Manuela Vàzquez, MADRID, JeanGerent : Jaume Vinyals Associació de Pnljücacions Periòdiques en català Pierre Denis, PARÍS; Lluís Serra, ROMA; Guillem Ferrer, SES ILLES; Publicitat: Magda Revetllat Antoni Mirabet, SEU D'URGELL; Benet Roigé, SOLSONA; Joan SügggRIPCiONS ANUALS ^ Boronat 1 Guillem Soler, M/?/?/\GOWA-Joaquim Blanc, rORroS/A; Promoció: Jordi Baig, Alfons Miralles Fàtima Alemany, VIC Subscripcions: Antònia Canals, Isabel Giralt Catalunya, resta de l'Estat espanyol, Andorra, Col·laboradors externs: Gmà. Adrià, Josep M. Aragonès, Jordi Administració i comptabilitat: Mònica Torras Bassas, Pilarin Bayés, Oriol Camps, Joan Carrera, Josep Casellas, Autoedició i compaginació: Carlos Aguado Gibraltar i Portugal 11.180 ptes. Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan Guiteras, Jordi Jorba, Impressió: ImpressionsIntercomarcals, SA Cra. C-1.411, Km Resta d'Europa: 21.684 ptes. Francesc Nicolau, Antoni Reig, Cnstóbal Sàrrias, Pere Tena, 34. Polígon industnal El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 Annèrica i Àfrica; 26.884 ptes. Ferran L. Tognetta, Josep Ventura, P-J Ynaraja 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 Àsia i Oceania: 37.804 ptes. 30. setembre. 1999 CATALUNYA^ CRISTIANA 3 en primer pla L'envelliment com a do de Déu

• L'Església encoratja la gent gran a ser exemple viu de l'amor del Pare

Fer-se gran no és una tragèdia, per més cia. L'Església catòlica ha estat la primera amb el goig i la felicitat d'aquell que se sent que alguns s'esforcin a devaluar les últimes que al llarg dels segles ha lluitat per atorgar a estimat. El cristià, a més, no ha de perdre de etapes de la vida. Envellir pot esdevenir una la vellesa la importància que es mereix. És vista la perspectiva de l'Eternitat, ja que a benedicció si qui ho viu ho assumeix com a una etapa més en aquest camí que porta al partir de llavors, tota l'existència forma part part de la seva existència i no com a decadèn- Pare i que estem cridats a viure plenament, d'un continu.

Trenta anys més o menys no és res si L'ancià pot es pren com a referència l'Eternitat. Te­ «abraçar el món» amb la El secret de nir ben assumida aquesta concepció cris­ seva pregaria. tiana de l'existència ajuda més del que l'eterna joventut podríem imaginar a afrontar la vellesa amb garanties. Com molt bé explica el De ben segur que no seran gaires nostre Catecisme, «l'edat del cos no cons­ les persones que arribin a celebrar fins titueix un perjudici per a l'ànima». a tres vegades el seu 80 aniversari, però M. Àngels n'és una. Fer tants L'amor de Déu s'ha dipositat en cada anys no li va produir ni por ni tristesa, persona humana per convertir-se en una més aviat una gran alegria, que va font d'aigua viva. Precisament en aques­ ^1 voler compartir amb tota la seva famí­ ta aigua viva és on es troba el secret lia, i molt especialment amb el Senyor. d'allò que cristianament anomenem «la M. Àngels rep els anys com a do de joventut d'esperit». Déu, com a autèntic regal que sap L'Església té molt clar que la vellesa agrair amb un somriure permanent és un do, però alhora una tasca. L'ancià S9B que no pot esborrar del seu rostre. pot aportar moltes coses, i si el que es nacional de les aBHiilBK S'ha passat més de mitja vida treba­ llant amb nens i adolescents, immersa tracta és d'evangelitzar, sobretot pot es­ Persones d'Edat. aMMWMB ' •aBbfc. en un frenètic activisme que també timar i ensenyar a estimar tanta gent que Des del Vaticà conduïa ei seu amor a Déu. Però arri­ encara avui no coneix el veritable signifi­ s'ha redactat un bada la vellesa, el Senyor s'ha estimat cat d'aquesta paraula tan utilitzada. «Esti­ document titulat '"^fW^ per a la seva fílleta la contemplació, i ma i fes el que vulguis», deia un sant. La dignitat de ella ho ha acceptat molt agraïda per El Consell Pontifici per als Laics ha l'ancià i la seva li·.·'í··'S-í- ' aquest nou regal que li dóna la possi­ volgut reincidiren tots aquests aspectes missió al'Esglé­ bilitat d'intimar més amb Aquell que ^^^^^^ aprofitant la celebració de l'Any Inter- sia i en el món, ja coneix. «Ara no tinc pressa, puc que convida la estar hores i hores pregant cada dia, i això és una font d'alegria immensa.» gent gran a ser r'* SK ^'^sW&Si'jïv Acceptar actor viu de la * ' - ü^^^ ^«?^^^* 1 í^&^^<^^£ Aquest amor vibrant i sentimental Nova Evangelit- • • —- - - — — que la movia en la seva joventut a fer l'envelliment zació. Són molts els valors humans que ment la seva edat i apreciar totes les coses per Déu, s'ha fet ara més pro­ fund, més constant, més fort, i per «Tan sols envelleix correctament s'associen a la vellesa, però sobretot, riqueses que comporta. Es també una comprovar-ho res més que mirar M. qui ha acceptat interiorment el seu «l'ancià capta molt bé la superioritat de època per gaudir de l'entorn familiar Àngels als ulls. Senzillament és feliç, envelliment. És molt freqüent que la V ésser respecte del/er i del tenir». habitual o ocasional, i per viure amb un amb l'agreujant que no li suposa es­ persona no accepti el seu envelli­ desinterès, una paciència i una sòbria ment, sinó que el pateixi. Com és forç ser-ho, perquè sempre ha posat L'exemple de Joan Pau II alegria, de la qual tanta gent gran dóna tota la seva vida en mans d'Aquell que natural amb això no es pot suprimir un exemple admirable. Ser gran, doncs, el fet de tenir setanta anys«n comp­ tot ho pot i que està assedegat de la tes de ciriquanta o trenta. Però ho En les Sagrades Escriptures, ancià és no és una tragèdia, més aviat un tresor. nostra felicitat. intenta i d'aquesta manera cau en gairebé sempre sinònim de saviesa, bon­ No obstant això, per aconseguir que una profunda falsedat. dat, obediència a la voluntat de Déu... i aquest tresor llueixi, cal fomentar entre »1 és que la vellesa també és vida. una vida llarga significa haver rebut un les persones grans la pregària, una cosa gries del món, trencant la barrera de No significa tan sois que una font es gran do de Déu. El mateix papa Joan Pau que està a l'abast de tothom, fins i tot qualsevol possibilitat d'aïllament. Com va assecant, o perd constància una II és un exemple perfecte de vellesa com dels que estan més limitats, perquè tam­ conclou el Consell Pontifici en el docu­ estructura abans forta i tensa, sinó a regal diví, malgrat les limitacions físi­ bé és do de Déu. Una pregària que esde­ ment abans esmentat: «Un anciàesgotat, que és eita mateixa vida, amb una ques que el Sant Pare pateix des de fa vé en servei, en lliurament d'amor als en el seu llit, és com un monjo, un ermità: manera d'ésser i un valor propis. És temps. Ell és el primer que no amaga la altres. Es participa dels dolors i les ale- cert que també implica un apropa­ amb la seva pregària pot abraçarel món.» ment a la mort, però també ho és que seva vellesa, que la comparteix amb els la mort mateixa contínua essent vida. seus fidels, i que la viu en la fe i en el No suposa només cessament i aniqui­ servei confiat per Crist. LLAR D'ANCIANS PRUDENCI MIRALLES lació, sinó que té sentit en ella matei­ Un altre bon exemple de vellesa en la xa. La mort, doncs, no és t'anuliació fe és l'arquebisbe de Barcelona, el car­ Necessitem grans persones per ajudar persones grans de ta vida, sinó la seva suma final: denal Ricard Maria Carles. Acaba de Segur que no ens deixareu sols en aquesta gran tasca humanitària, d'acolli­ alguna cosa que la nostra època ha celebrar els seus 73 anys i aquest estiu ment a persones grans, us diem de tot cor: molt agraïts. oblidat.» fins i tot va arribar a peregrinar amb els Sense el vostre ajut, no ens en sortirem. GUARDIN!, Romano, joves fins a Santiago. En una Carta Do­ Feu, si us plau, el vostre donatiu a qualsevol oficina de "la Caixa" al c/c 2100 0681 Las etapas de la vida, minical del mes de juliol passat, Carles 09 0100029142.0 bé mitjançant un gir postal, un xec nominatiu o, fins i tot, venint- nos a visitar. Biblioteca Palabra, Madrid, 1997 instava la gent gran a acceptar plena­ Associació Prudencl Miralles per a Ancians Trafalgar, 39 - 5è - 08010 Barcelona - Tel. 932 681 867 - NIF: G-08862781 QD'AMICS DEI

'<| —•—I AnrnsOe CéaJmya Cristiana CATALUNYAS

PELEGRINS DE LA PARAULA AL PAÍS DE JESÚS

Del 7 al 14 de novembre AMB L'ASSISTÈNCIA TERRA SAMTA TÈCNICA DE

MERCATRAVEL S.A.

RIFA 1999

ANUAL d'aportacions populars

Us fem constar en nom de Catalunya Cristiana, tot el nostre agraïment pel vostre ajut en la campanya Una bona manera de preparar^se per il d'enguany, la qual ha estat un Jubileu de l'Any 2000 altre cop tot un èxit

El 1r premi d'enguany ha correspost a:

Parròquia de l'Assumpció de Gandesa comarca de la Terra Alta (bisbat de Tortosa)

Altres dates: Del 28 de desembre al 4 de gener del 2000

DEMANEU INFORMACIÓ

Per telèfon, per correu o bé personalment a l'Associació AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA PI. Urquinaona, 11, 3r 3a A - 08010 Barcelona Telèfon 933 013 718 - Fax 933 023 264 30. setembre. 1999 en a CATALUNYA ii CRISTIANA 5 Per una vellesa més digna

• Les Nacions Unides culminaran el proper dia 1 d'octubre l'Any Internacional de la Gent Gran

Les persones grans mereixen un tracte millor lable que tenen aquells que els han vist néixer. En Nacions Unides s'han vist gairebé amb l'obliga­ del que fins ara els hem estat donant. En els seus les persones grans s'aconsegueix la plenitud de ció de tancar el segle dedicant l'any a la tercera rostres està escrita la història d'una societat que la vida, la maduresa d'un procés que tan sols és edat, i recordar-nos així, a tota la humanitat, que avui dia no acaba de descobrir el valor incalcu­ possible culminar amb el pas dels anys. Les aquesta és «una societat per a totes les edats».

El nou segle que s'acosta seu potencial és enorme, simplement s'ha sembla que tindrà un protago­ de «donar una dimensió humana a l'en­ nista clar: la gent gran. S'espe­ velliment», com també es va assenyalar ra que per a l'any 2050 el 20% en la cerimònia. Cal canviar d'actitud i de la població tingui més de 60 rectificardavantd'una manera de fer que anys, mentre que el 2150 la no ens estava portant a bon port. Per proporció podria superar el adonar-nos-en, ha hagut de disparar-se 30%. Les condicions demo­ l'esperança de vida i créixer ràpida­ gràfiques estan canviant, les ment el sector de la població anomenat piràmides s'inverteixen i tot de la tercera edat, però sembla que per sembla assenyalar que cal fi es comença a prendre consciència plantejar-se un canvi d'acti­ d'un problema que ens incumbeix a tuds. tots. Fins ara tot aquell que supe­ Des de les Nacions Unides es treballa rava els 60 anys i que sortia amb empenta des de fa gairebé 20 anys dels circuits de producció era en aquests temes, tot i que ha estat en com si al seu torn perdés valor aquests últims anys quan s'ha posat en davant de la resta de la societat. escena tota la tasca anterior. També és A tot estirar, s'han iniciat en el s cert que el paper de les NU és limitat i que últims anys, en diferents paï­ tot depèn de fins on vulguin arribar els sos, polítiques socials de lleure estats en favor de la seva gent gran. A per a la gent gran, guiades en el r Any Internacional de les Persones Grans fons per un afany consumista, i han estat diferents les activitats desenvo­ que no permeten a l'ancià des­ lupades per les NU, especialment en l'àm­ envolupar-se i créixer com a Amb els anys s'aconsegueix la plenitud de la vida i també de l'amor. bit de la informació. S'ha intentat posar persona. La gent gran s'ha vist en relleu el tema de l'envelliment i sen­ desplaçada, fins i tot de l'àmbit sibilitzar la població que no és cap flagell familiar, per passar a ocupar un pla molt de queixar-se i que volen per damunt de Agents beneficiaris del fer-se gran. També s'han dictat lleis i secundari. Sembla que no es confia en tot abandonar «aquesta vall de llàgri­ desenvolupament s'han iniciat estudis per preveure la futu­ ells, que ja no poden aportar res, i és mes». A tots ells, precisament els hem ra evolució demogràfica. No han faltat normal si es fa un cop d'ull als valors que privat, amb la nostra deixadesa, amb la En la inauguració de l'Any Internaci­ tampoc la creació en molts sectors de imperen avui en la societat. nostra negligència, amb la nostra manca onal de les Persones Grans, el secretari xarxes de contacte de i per a persones És esgarrifant l'abandonament que la d'amor... de viure una etapa de la vida general de les Nacions Unides, Kofi grans. nostra gent gran ha patit, sense gaire que pot arribar a ser fascinant. Perquè Annan, va voler deixar clar que s'ha de L'interès que s'hi ha posat és gran, ara soroll, i potser sense ser malintencionat, amb només un xic d'amor i una mica de treballar per «una societat que no carica- tan sols cal que sigui ben acollit per la però amb uns efectes que podem veure confi anca, lapersona gran éscapaç d'ofe­ turitzi les persones grans com a pensio­ societat, i que aquesta respongui amb la actualment. Són molts els ancians que li rir-nos tot un munt de virtuts difícils de nistes, sinó que les consideri com agents constància i la confiança que la gent gran han perdut el sentit ala vida, que no paren trobar totes juntes en un jove o un adult. beneficiaris del desenvolupament». El mereix.

Aprenent de la nostra gent gran Donar vida als anys

Maria José fa 11 anys que treballa a favor de la gent gran, i això que només Xavier Lorente és un jove diplomat en Educació Social de 28 anys que s'ha passat en té 26. És advocada i una de les voluntàries més actives de la Fundació Amics mitja vida tractant de treure el millor de les persones. Primer van ser infants i de la Gent Gran. Amb 1 5 anys, l'experiència detenir una àvia malalta d'Alzheimer, adolescents, a l'esplai de la parròquia de Santa Engràcia, i ara són gent gran, ja que la va portar a entrar a participar activament a l'associació i, sens dubte, no se'n treballa al centre residencial d'El Puixet. La seva vinculació a la Fundació Pere Tarrés penedeix. l'ha acostat a un món, el de la tercera edat, que sota el seu punt de vista, fa temps Han estat molts anys tractant amb persones grans, que l'fian ajudada que pateix una necessitat programàtica. moltíssim en el seu desenvolupament personal. Ha après a valorar en la Des del 1996 es dedica professionalment a l'educació per a la gent gran, persona gran la seva serenor, la seva paciència, la seva placidesa, la seva especialment en l'àmbit de la dinamització i de la psicoestimulació. Lorente és dels particular manera d'entendre el temps i relativitzar-lo... Ha guanyat tant, i que creu que una persona gran encara ha d'aportar molt, està plena de capacitats, s'fia enriquit de tal manera, que no pot sinó sentir-se plenament agraïda per i que tan sols cal estimular-la. Té molt clar que «no es tracta de donar més anys a l'experiència viscuda. la vida, sinó més vida als anys». La vellesa és una època de la vida plena de significats Per a Maria José, la persona gran no és com un nen petit, malgrat que ja no que no s'han de malmetre. Per a ell, la persona gran és sobretot senzilla, sap donar estigui en els circuits de producció o pateixi algun procés de demència. «La importància als fets que realment la tenen, per damunt d'egoismes i d'interessos persona gran és, per a ella, com un adulta, però amb la maduresa que aporta el personals. pas del temps.» Fixant-se en ells, Maria José ha perdut la por a l'envelliment, i ha A Lorente el molesta l'assistència hotelera i turística que actualment es dóna a passat de ser una cosa horrorosa, a ser fins i tot bonica. Ha confirmat amb els seus la gent gran, mentre no se'n potencia la participació i el desenvolupament de les propis ulls que amb 80 anys es pot arribar a tenir una vida molt plena i feliç. seves capacitats. Es recorre al que és fàcil sense confiar en el creixement personal. 6 CATALUNYA % CRISTIANA en a 30. setembre. 1999 «L'ancianitat permet gaudir de tot l'amor gratuït rebut al llarg de la vida»

• Antoni Bosch és el coordinador general de Vida Creixent de tot Catalunya

Malgrat els seus 69 anys, Antoni Bosch no pot ell mateix assegura, futur. Per a Bosch, l'ancianitat manalment, uns altres quinzenalment i amagar un esperit i unes ganes de viure que molts no deixa de ser també un do de Déu pel qual diària­ d'altres mensualment. No s'intenta co­ accionar la llibertat de ningú. El que és joves voldrien per a ells. Traspua serenitat i pau, ment dóna gràcies. Sap que viure la tercera edat com bàsic és que se segueixi una mica el dues de les virtuts que a la nostra atrafegada societat ell la viu és tot un privilegi, per això treballa dura­ mètode: primer una petita pregària, des­ actual es troben a faltar. La seva vida no és només ment per fer-la arribar al major nombre de persones prés un espai per notícies, després el passat, sinó que és present, i fonamentalment, com possibles. tema de fons, amb comentaris i experi­ ències, on intentem que hi hagi un sacerdot 0 consiliari que matisi les nostres aportaci­ —Què aporta a la persona l'expe­ s'atrofia. El que és important és fer des­ visme i ganes de fer coses? ons, i per acabar una altra pregària. riència dels anys? cobrir la gent que poden fer coses, però —Ens ho passem bé, i aquesta ha —Fan trobades generals de tots els —Amb els anys es veu que allò que d'una forma gratuïta de cara als altres. estat la cosa. En el moment que es com­ grups de Vida Creixent? a l'adolescència i a la joventut es dóna Vida Creixent els ofereix tomar a les parteix la fe amb un altre, que un va —Fem una trobada general l'any de molta importància no en té tanta. Els fonts del cristianisme. Els primers cristi­ creixent amb els coneixements cristians, tot Catalunya, que l'any del Gran Jubi­ joves són molts susceptibles als cants de ans sobretot es reunien i compartien junts que un va aprofundint, tot es fa molt més leu, l'any 2000, serà a Montserrat. A sirena de la societat, i es deixen portar el que anaven vivint. Nosaltres, com fàcil. Fem les feines perquè ens surt de més, convidarem la gent gran que no fàcilment pels sentits físics i fisiologies ells, ens reunim amb l'ob- sigui de Vida Creixent. Serà i pel desig del tenir més que de l'ésser. jectiu de relacionar-nos, de la setmana del Gran Jubileu de Quan un es fa gran, es comencen a compartir i d'anar creixent la Gent Gran, hi podrà anar valorar aspectes com la família o la en amistat. Així, la fe s'ac­ ^^m tothom que vulgui guanyar el tualitza, sempre a la llum de pràctica religiosa, que potser abans eren ;•" "N-.-.i -••."--*-•-"i"í"J® '.X--^ •-••'^" -••••;*• XM' -.M- " >••* •,•"•.••*• jubileu i compartir-lo amb secundaris. De fet, es produeix tot un l'Evangeli, i amb l'ajut d'un nosaltres. A més, cada diòce­ procés de maduració, que a la vellesa es temari que elaborem cada '* ;tt. sis fa les seves trobades. sedimenta i s'aprofundeix. Quan vivim curs. Tot això ajuda molt al ^ÈB'MíM —I en l'actual Any In­ aquesta edat, si s'assumeix tot el que creixement personal i sol ternacional de la Gent implica, aquesta sedimentació ens fa acabar en accions concretes Gran, es fa alguna cosa es­ gaudir de tot l'amor gratuït que has vis­ de voluntariat. Perquè el que pecial? cut al llarg de tota la vida. tenim, el que anem aprofun­ —En l'àmbit de tot —Es fa difícil, llavors, el diàleg dint, ho hem de compartir i Catalunya no es fa res, però intergeneracional? portar-ho al món. cada diòcesi, a les seves tro­ —Es fa molt difícil. La vellesa dóna —Quin tipus de volun­ bades, ha procurat fer un re­ una perspectiva diferent de les coses. La tariat es fa a Vida Crei­ cordatori que deixi constàn­ joventut no comprèn de cap manera el xent? cia que som a l'any del Pare que intenta dir-li l'ancià. Malaurada­ —El voluntariat s'ha de i de la Gent Gran. A Barce­ ment, la felicitat no s'entén fins que un fer segons els dons que té lona, per exemple, aprofitant és ancià. Ser feliç és estar amb la persona cadascú. A més, cada vo­ el dia de sant Simeó i santa que estimes de debò. Els petits diverti­ luntariat serà una experièn­ Anna, patrons de la gent gran, ments de la joventut o grans objectius de cia i enriquiment per al gmp. el 2 de febrer vam convidar l'adultesa poca cosa tenen a veure amb Anar a visitar els presos, diversos moviments i associ­ la veritable felicitat de la persona huma­ treballarà la parròquia, col- acions de gent gran, confessi­ na. Un cop s'arriba a la vellesa, es veu el laborar amb fundacions, fer onals o no, i vam fer una placa món de manera diferent, el que hem tasca pastoral, o fins i tot recordant que era l'Any Inter­ viscut no té tanta importància, el que militar, en partits polítics o nacional de la Gent Gran. Era vivim, en té, però el més important enca­ associacions de veïns... ca­ la nostra manera particular de ra està per fer. dascú, amb llibertat, dóna donar un to de fraternitat amb —Malauradament, també, no tot­ forma al seu voluntariat. És tota la gent gran. hom arriba a la vellesa amb aquesta important que veiem que —Finalment, per aca­ perspectiva. fem falta, en un lloc o altre, bar, ja que les maneres de —Per això està Vida Creixent. La i que podem fer coses. Vida referir-se a la gent gran po­ soledat aboca molts ancians al pessimis­ Creixent no té un voluntari­ den ser molt variades, a vos­ me, al desànim i a les ganes de deixar at concret. La gent, així que Antoni Bosch. tès, com els agrada que els aquest món. A Vida Creixent potenciem senti la seva responsabilitat anomenin? abans de tot el caràcter de grup, que la de cristians, trobarà el seu carisma. dintre, ningú no ens hi obliga, veritable­ —És cert que a la gent gran se la pot gent no estigui mai sola, i després apro­ —Fins i tot les persones grans més ment ho fem amb molt de goig, i això anomenar de moltes maneres. L'Antic fundim en el coneixement personal i de limitades físicament i psíquicament dóna molta satisfacció. A més, fem les Testament parla molt de l'ancià, però he Déu, que al cap i a la fi és el que resulta poden aportar coses? feines amb serenor, sense estressar-nos i sentit xerrades on diuen que sentir que alliberador. La gent es toma útil i troba —La gent gran pot fer moltíssimes sempre en equip, la qual cosa reforça el una persona és vella o anciana no els sentit a l'existència. I això, tard o d'hora, coses. Fins i tot, oferir els nostres pati­ sentit de gmp i facilita les coses a fer. sona massa bé, els sembla que sigui una omple i satisfà l'ànima. ments i !a nostra pregària pels altres. La Tenim un organigrama simple i senzill, persona en estat de decrepitud. En cris­ —Com es concreta a Vida Crei­ gent que està molt limitada pot fer molt però que treballa conjuntament, indivi­ tià, però, és bonic, perquè l'ancià és la xent aquest procés de buscar el sentit si està arrelada en l'Evangeli. «Aneu, dualment pràcticament no fem res. persona sàvia, la persona com a pou de de la vida? estimeu-vos i així sabran que sou els —A més de les tasques de volunta­ saviesa, amb capacitat de manar i amb —El que és important a la vida hu­ meus deixebles», que diu sant Joan. riat, amb quina periodicitat es reunei­ una dignitat extraordinària. mana no és mirar-se a si mateix, perquè Només per aquest fet, ja s'evangelitza i xen els grups de Vida Creixent per quan un es mira contínuament a si ma­ es dóna testimoni. anar aprofundint en aspectes de fe? Reportatge: Samuel Gutiérrez teix, arriba un moment que el cervell —On està el secret d'aquest acti­ —Hi ha gmps que es reuneixen set­ 30. setembre. 1999 CATALUNYA^CRISTIANA 7 església en el món Jesucrist, esperança per a Europa

En marxa el Sínode dels Bisbes per al vell continent

ROMA.— De I'l al 23 d'octubre se celebrarà la II Assemblea mes, ja sigui en el segle passat, ja sigui esperança a Europa, que té com a font Especial per a Europa, amb el lema «Jesucrist viu en la seva Església, en el present». Jesucrist. S'assenyala la necessitat que Una part important d'aquesta secció l'Església sàpiga reconèixer i acollir la font d'esperança per a Europa». L'última assemblea va tenir lloc el es dedica a reflexionar sobre les arrels presència i l'acció de Crist i el seu espe­ 1991, poc després de la caiguda del mur de Berlín, quan el continent culturals que són a la base de les novetats rit. En aquesta secció es posa en relleu recuperava la unitat i hi havia una gran esperança. En aquest sínode i dels fenòmens dels canvis. En aquest com l'Església ha de realitzar la nova s'examina, entre altres aspectes, la trajectòria del vell continent i la sentit, es dedica una atenció especial a evangelització i s'afronten diverses te­ situació de l'Església amb vistes al Jubileu. Europa de l'Est. màtiques: l'ecumenisme, el diàleg amb Un altre apartat del document des­ el judaisme i les altres religions, les sec­ criu els elements essencials que perme­ tes. També es posa molta atenció en la El document de treball d'aquest síno­ ces sorgides per la caiguda dels murs, ten i mantenen l'autenticitat de la fe. Se convicció de la presència del Senyor en de se centra en tres punts: Europa vers el materialisme, la vitalitat de les Esglési­ subratlla la possibilitat de retornar i re­ la litúrgia, el testimoni de la caritat, el tercer mil·lenni; Jesucrist viu en la seva es, el millor coneixement dels pobles, cuperar l'esperança basant-se en la fe en compromís en la solidaritat i la comunió, Església; i Jesucrist, esperança per a Eu­ l'ateisme pràctic, el relativisme moral, Jesucrist i contemplant l'Església com a etc. ropa. etc. Això porta l'Església a fer un exa­ «misteri» i «comunió». Aquest capítol Després de commemorar els màrtirs En la primera part s'ofereix material men de consciència per «reconèixer cul­ es refereix a la presència del Senyor en europeus d'aquest segle i destacar la im­ per distingir els «signes dels temps» i es pes i errades històricament comeses, en les seves «diverses formes i la seva pre­ portància del seu record per la nova espe­ posa en relleu els canvis a Europa durant el camp econòmic i polític, respecte a sència en la història». rança per a Europa, el document acaba els últims deu anys: nous nacionalismes, nacions els drets de les quals han estat L'últim apartat del document se cen­ subratllant la relació entre el Sínode dels desil·lusió després de les grans esperan­ sistemàticament violats pels imperialis­ tra en la missió de l'Església: donar Bisbes i el Jubileu del 2000. (C.C.)

ARGENTINA COMLA VI: la dimensió missionera d'Amèrica

PARANÀ.— Argentina acull des del Jesucrist.» El lema del congrés, «Amèri­ cloure l'animació 28 de setembre i fins al 3 d'octubre el VI ca, amb Crist surt de la teva terra», recull missionera com a Congrés Missioner Llatinoamericà el sentir del Papa: ha arribat l'hora que element primordial (COMLA) i el I Congrés Americà Missi­ Amèrica Llatina, el «continent de l'espe­ en la pastoral ordi­ oner (CAM), que reuneix 3.300 missio­ rança», sigui el continent missioner del nària; promoure i ners de tot el continent, i inclou fins i tot nou mil·lenni. donar suport a les per primera vegada delegats del Canadà i Entre les nacions d'Amèrica Llatina vocacions missio­ dels Estats Units. A aquests missioners on l'impuls d'evangelització és més gran neres; aprofundiren cal afegir-hi grups missioners i represen­ es troben Argentina, Mèxic, el Brasil i l'evangelització in- tants de la infància missionera. Colòmbia. culturada; fomentar El màxim responsable d'aquesta tro­ Els objectius del congrés es resumei­ l'ecumenisme i el bada, l'arquebisbe de Paranà i president xen en aquests punts: reprendre el primer diàleg interreligiós; de la Conferència Episcopal argentina. anunci de Jesucrist com a fundador es­ celebrar la fe dels Móns. Estanislao Esteban Karlic, explica sencial de tota evangelització, fomentar testimonis i màrtirs l'objectiu de les jornades: «Formar apòs­ l'espiritualitat missionera com a exigència de l'evangelització, tols que vagin més enllà de les fronteres de la fe; promoure l'esperit missioner a les reconèixer i corregir a buscar el 65% de la humanitat que Esglésies locals; assumir la nova evange­ les errades de l'Es­ encara no ha rebut el primer anunci de lització de les comunitats cristianes; in- glésia en l'evange­ Logotip del COMLA VII del CAM I. lització d'Amèrica Llatina, i potenciar les Obres Missionals GUATEMALA Pontifícies. En les jornades s'insisteix que la tasca SIGNUM.))) del missioner no consisteix només en ENGINYERIA APLICADA A L'AUTOMATITZACIÓ Els bisbes demanen moderació als polítics l'aspecte pastoral o religiós, sinó també Sistemes de comandament en la seva obra assistencial amb els ne­ Rellotges GUATEMALA.— La Cor;''erència Episcopal de Guatemala ha demanat als cessitats. candidats que participaran en Ic^ eleccions presidencials del 7 de novembre, que Carillons Segons Móns. Karlic, «el COMLA VI les seves campanyes siguin moderades i sense agressivitat. El president de la Campanes serà la renovació i l'enfortiment del nostre Conferència i arquebisbe de Los Altos-Quetzaltenango, Móns. Víctor Hugo nhibidors de llamps Martínez, ha explicat que «els partits polítics i els seus líders han de prendre compromís missioner en les vigílies del seriosament el paper que representen davant de la societat, perquè amb insults, gran Jubileu del 2000. Amèrica Llatina, l'únic que s'aconsegueix és que l'abstenció sigui més gran». Segons Móns. amb gairebé la meitat dels catòlics de l'Es­ Rosselló 207 pral. la 08008 Barcelona Telefax 93 416 17 9 Martínez, l'Església no ha d'intervenir en política, però té l'obligació de cridar glésia, ha d'assumir proporcionalment la l'atenció sobre aspectes que perjudiquen la població. (ACI) seva responsabilitat missionera». (C.C.) 8 CATALUNYA % CRISTIANA esúlest^mel mon 30. setembre. 1999 «Mai més neteja ètnica», diu el Papa als Balcans

Mai més nacionalismes extremistes, aquest és l'objectiu cap al qual han de mai més neteges ètniques, totalitarismes, convergir els nostres esforços». fosses comunes o guerra entre pobles i cultures. Aquest podria ser un extracte Records de Polònia del missatge llençat pel papa Joan Pau II en la visita que el dia 19 de setembre va Les paraules del Pontífex i la signifi­ efectuar a la ciutat eslovena de Maribor, cació de la figura del bisbe Slomsek m'han davant uns cent mil catòlics procedents fet recordar les primeres eleccions demo­ d'Eslovènia, Croàcia, Àustria i Hongria. cràtiques celebrades a Polònia, ara fa deu Les paraules del Papa tenien com a esce­ anys, que vaig anar a cobrir com a enviat nari els Balcans, la petita República d'Es­ del diari pel qual treballava. A les esglé­ lovènia (20.251 quilòmetres quadrats i sies, plenes de gent i amb molta joventut, dos milions d'habitants), on adquirien un hi havia abundants banderes nacionals i especial significat, però estaven dirigides làpides recordatòries de Katyn (lloc geo­ a tot el món, tenien un abast universal. gràfic on els soviètics van assassinar mi­ Joan Pau 11 va denunciar «els senti­ lers d'oficials de l'exèrcit polonès captu­ ments dels nacionalismes miops i dels rats quan el 1939 van ocupar la meitat del egoismes contraposats en la confrontació país). Existia i existeix, doncs, a Polònia entre estats veïns» que han causat tanta una identificació entre nació (o pàtria) i sang en els últims anys a l'àrea dels Església. En entrevistar el portaveu de la • ^ Balcans. Va expressar la seva creença Conferència Episcopal va contestar de que «és possible ser.sincerament patriota r manera clara, sense fugir d'estudi, totes i amb la mateixa sinceritat viure junts i El Papa durant la seva visita oficial a Eslovènia. les preguntes que li vaig formular sobre col·laborar amb persones d'altres nacio­ l'actualitat política. Davant la premsa nalitats, d'altres cultures i d'altres religi­ pre amb el mateix protagonista: Milose- espiritual de la nació.» Cal recordar que internacional el número tres de la jerar­ ons». 'Va tenir un record per «les víctimes vic. Les ferides són recents i no estan el 82% de la població és catòlica, que hi quia del partit comunista es defensava innocents de les guerres i dels règims encara cicatritzades. Per això, quan el ha 1.140 sacerdots i que el nombre de dient que estimava molt el seu país (els totalitaris i, de manera particular, aquells Papa va recordar els morts d'aquests seminaristes es dues vegades més elevat comunistes eren considerats com una que van ser amuntegats en fosses comu­ conflictes va ser molt més aplaudit que que la mitjana europea. mena de botiflers, al servei del poder nes recentment descobertes prop de Ma­ quan va fer una crida a la reconciliació. soviètic) i que cada dia llegia la Bíblia: ribor». Fa un parell de mesos en un turó Joan Pau II ja havia estat abans quatre Lideratge espiritual i intel·lectual Quedava clar que Polònia (nació o pàtria) pròxim a la ciutat de Maribor, durant els vegades als estats sorgits de l'antiga i catolicisme (religió) estaven estreta­ moviments de terres en la construcció Iugoslàvia: una a Eslovènia, dues a Cro­ El bisbe Slomsek va viure durant l'im­ ment unides. I quan vaig entrevistar el d'una carretera, es van trobar unes fosses àcia i una a Bòsnia (Sarajevo). peri austrohongarès i va contribuir a sal­ líder polític democràtic del partit consi­ comunes on havien estat tirats el 1945 els En aquesta segona visita a Eslovènia var la llengua i la cultura del seu país derat com a més nacionalista va rebutjar cossos d'uns 15.000 croates assassinats ha proclamat beat a Anton Martin Slom- enfront de la germanització existent en el qualificatiu de nacionalista i es va pels comunistes (els partisans titistes). sek (1800-1862) que va ser bisbe de aquella època (predomini de la llengua i definir com a patriota. La paraula nacio­ Maribor, partidari del diàleg ecumènic al la cultura germàniques a tot l'espai geo­ nalisme l'associava (com molta altra gent Cinquena visita als Balcans centre d'Europa, pedagog, poeta i autor gràfic que abastava l'imperi austríac). Va i en molts altres països) al'imperialisme, a d'una oda al vi («Compraré un petit ter­ exercirunlideratgeespirituali intel·lectual, l'agressió que una i altra vegada ha patit el Eslovènia va ser la primera república reny i hi plantaré una vinya. M'agrada afermant la consciència nacional del po­ poble polonès al llarg de la història per part de l'antiga Iugoslàvia a proclamar, el tant beure el vi dolç, m'agrada l'ale­ ble eslovè i tractant no tan sols dels temes dels seus poderosos veïns: Alemanya i 1991, la seva independència. Croàcia va gria»). També va ser un patriota. Segons religiosos, sinó també dels econòmics, Rússia. Aquestes vivències m'han tomat a ser la segona. Totes dues van patir la el Papa, un «model d'autèntic patriotis­ socials i polítics. Una vegada més ens la memòria quan el passat dia 19 Joan Pau guerra (la d'Eslovènia va ser molt breu). me». Segons l'ambaixador eslovè a la trobem davant d'un exemple de religiós II condemnava el «nacionalisme extremis- Després vindrien Bòsnia i Kosovo. Sem- Santa Seu: «El considerem com el pare estretament vinculat amb el seu poble i ta»i posavacom amodel aseguirr«autèntic això un Papa eslau com l'actual, polonès, patriotisme» del bisbe Slomsek. sap molt bé què és. En aquest sentit, Joan Els drets humans i els drets dels po­ Pau II creu en una Europa de les nacions bles se situen en el centre del discurs que .amb un dibuix en què cada país està marcat per «un el Papa ha fet al s Balcans, però són parau­ autèntic patriotisme i una cultura que les, és una pedagogia, que té una validesa constitueix l'humus, del qual un poble universal. pot extreure els elements necessaris per al seu creixement». El Papa vol «una Anton! Reig Europa que centri la seva atenció en l'ho­ Periodista i professor de la Universitat me i en el ple respecte als seus drets; Autònoma de Barcelona

Tramitació m d'enterraments GESMOR DES DE 1950

Servei permanent 24 hores Descomptes especials per a subscriptors, Ens desplacem a domicili parròquies i comunitats religioses 30. setembre. 1999 esalesi^mit mon CATALUNYA B CRISTIANA 9

Vaticà COLÒMBIA Alliberat el bisbe Redescobrir el perdó de Déu segrestat per la guerrilla ROMA.— El drama de l'ho­ BOGOTÀ.— Després del seu allibera­ me contemporani consisteix a ., *V. ment, el bisbe de Tibú, José de Jesús Quintei- haver perdut l'esperança en el •<• .·*s·? ro, va demanar als colombians que lluitin perdó de Déu. Aquesta és la cons­ contra els segrestaments, una eina de finança­ tatació que va fer el Papa durant -tí-. ment i de cops polítics de la guerrilla que una audiència general dels dime­ enguany ha costat la llibertat a més de 1.578 cres, en la qual va tractar sobre el persones. Móns. Quinteiro, la circumscripció sagrament de la reconciliació i eclesial del qual es troba a la frontera amb va subratllar la urgència d'apro­ Veneçuela (afectada per la violència guerri­ fundir en el misteri del perdó de llera i paramilitar), va sersegrestatperl'Exèr- Déu, ofert a l'home a través de la cit Popular d'Alliberament (EPL) durant 35 confessió: «Molts han perdut la dies. Després de lliurar el prelat sa i estalvi, la dimensió del bé i del mal perquè guerrilla va declarar que està disposada a han perdut el sentit de Déu. (...) negociar la pau amb el govern colombià. L'Església ha de donar un impuls L'EPL va justificar el segrestament del bisbe nou a un itinerari de creixement en amb l'objectiu de cridar l'atenció del govern la fe, que remaj-qui el valor de i de l'opinió pública sobre les atrocitats l'esperit i de la pràctica penitenci- executades pels grups paramilitars que com­ al en tota la vida cristiana.» El Papa considera urgent redescobrir la reconciliació. baten la guerrilla i que, enguany, han portat EI Sant Pare va assenyalar a terme 15 matances amb més de 160 víc­ que el missatge central del cristianisme mateix i una recuperació de l'alegria lasevaperfecció.(...)Elsagramentdela times. és r anunci de 1' amor de Déu que tot ho perduda.» Joan Pau II va convidar els reconciliació no es resol en el moment Per la seva banda. Móns. Quinteiro ha perdona. «La reconciliació és una tro­ fidels, especialment els sacerdots, a re- liturgicocelebratiu, sinó que du a viure reconegut que el conflicte armat que viu bada nova amb la mateixa veritat interi­ cuperarel valor de la confessió: «Per ser l'actitud penitencial pel que fa a la di- Colòmbia «és un desastre» i ha de ser «solu­ or, torbada i trastomada pel pecat, un bons confessors cal ser autèntics peni- mensiópermanentderexperiènciacris- cionat a través del diàleg perquè no volem alliberament en el més profund de si tents. Els confessors no han de descurar tiana.» (Zenit) més sang ni més violència». (Zenit)

CASA D'ESPI ITUALITAT EL SANTU RI D'EL MIRACLE

D'AdüIVITATS •:\"M '^^fífi/n^^i^l!^^^^-^^

Instal·lacions i serveis adients 15-17 PER A MATRIMONIS. RECÉS. Director: P. Daniel Codina,: monjo En un ambient de silenci de reflexió i de pregària. la Casa d'Espiritualitat posa a la vostra disposició: 18-24 PER A TOTHOM. EXERCICIS ESPIRITUALS. - 42 habitacions: 34 renovades amb bany i dues Director: P. Jordi Castanyer, monjo adaptades per a minusvàlids. Les altres habitacions 22-24 PER A TOTHOM. RECÉS. en procés de renovació. Director: P. Jordi Castanyer, rnonjo - 4 sales de conferències, reunions i grups de treball; despatx per a directors de tandes. uuMuiíid - 2 menjadors, oratori, calefacció, ascensor, telèfon 5-7 PER A JOVES. REOÉS. i fàx. Director: P. Josep-Enric Parellada, monjo - Un lloc ideal per al retrobament amb Déu i amb 8-14 PER A TOTHOM. . tú mateix. EXEROCIS ESPIRITUALS. Director: P. Alcuí Serras; monjo

12-14 PER A TOTHOM. R£C1^. Director: P. AJcuí Setras, nionjo SERVEIS PÚBLICS D'ACCÉS AL MIRACLE: - Des de Barcelona i Lleida: Alsina Graells, fins a Solsona. 20-21 PER A VÍDUES I VIDUS. RECÉS. - Des de Manresa: T.R.A.G., S.A., fins a Solsona Director: P. Daniel Ccxlina, monjo - Des de Solsona a El Miracle, 12 Rm: la Casa pot enwar un taxi per als qui ho desitgin. l.ld.·l:l.!hií4J

4-8 PER A TOTHOM. PER A INFORMACIÓ, INSCRIPCIONS EXERCICIS ESPIRITUALS. I RESERVES: Director: P. Josep M. Soler, monjo CASA D'ESPIRITUALITAT Tel: 973 48 00 45 Fax: 973 48 02 43 25287 EL MIRACLE (El Solsonès) 10 CATALUNYA % CRISTIANA esúlest^mí 61i YlílOH 30. setembre. 1999

Espanya Un espanyol, president de la Conferència de Religiosos russa

• Mariano José Sedano Sierra va visitar la seu de la Confer a Madrid

MADRID.— El president de la Conferència Russa de Superiors i una vicepresidenta i secretària polone­ El mes de maig passat el Ministeri de Superiores Majors d'Instituts de Vida Religiosa i Comunitats de Vida ses, i quatre consellers (un per a cadascu­ Justícia rus va negar el registre de la Apostòlica és, des del 4 de juny, el claretià espanyol Mariano José na de les quatre diòcesis en què està Companyia de Jesús, i conventuals i sale­ dividida eclesiàsticament la Federació sians s'han vist obligats a buscar unes Sedano Sierra. Després de la seva elecció ha estat a Madrid, on s'ha Russa: dues a la Rússia europea i dues a altres solucions per poder treballar aRús- entrevistat amb la secretària i el secretari adjunt de la Confer (Confe­ la part de Sibèria). sia: els salesians han registrat el seu Se­ rència Espanyola de Religiosos). A més de les eleccions, les 25 congre­ minari com a part de la jurisdicció d'una gacions que van assistir a l'Assemblea parròquia local ubicada als afores de El P. Sedano va néixer a Reinosa La Conferència de Religiosos de Rús­ General van acordar crear dues comissi­ Moscou, i els conventuals es van inscriu­ (Santander) el 1957. Es va traslladar a sia va ser erigida amb personalitat jurídi­ ons permanents: una d'afers jurídics (re­ re l'any passat com a Comunitat Catòlica Rússia l'octubre del 1996 i des del curs ca per la Sagrada Congregació per als lacions amb els bisbes i les autoritats de Sant Francesc. Per inscriure's com a passat és professor al Seminari Interdio- Instituts de Vida Consagrada i les Socie­ civils) i una de formació (inicial i perma­ ordre independent, la llei russa exigeix, cesà de Sant Petersburg. Abans d'anar- tats de Vida Apostòlica. L'Assemblea nent). La primera és especialment signi­ entre d'altres coses, demostrar la presèn­ se'n a Rússia va ser professor a l'Institut General de Superiors i Superiores Majors ficativa davant de les dificultats que ja cia en el país des de fa almenys 50 anys i Teològic de Vida Religiosa de Madrid, va tenir lloc el 4 de juny a l'església de la han tingut salesians, jesuïtes i franciscans l'existència de tres comunitats religioses on va impartir classes de Teologia i d'His­ Immaculada Concepció de Moscou, on conventuals per regi strar-se a Rússia com com a mínim, amb almenys deu membres tòria. va ser elegit el P. Sedano juntament amb a congregacions religioses. russos en cada una. (Confer) Fent costat a Timor a través de la pregària

BARCELONA.— El grupjesuïtaCristianisme i Justícia sició ala pregària dels assistents. Tampoc no fa faltar, a l'inici va organitzar el 20 de setembre passat a l'església del Sagrat de la trobada, una breu introducció al conflicte, on es van Cor una vetlla de pregària i solidaritat per Timor Oriental. explicar les característiques del país i els patiments i injustí­ «Avergonyits i indignats davant d'un altre genocidi», deia el cies que pateix des de fa molts anys. L'aportació de Pep tríptic que van repartir. Més de 200 persones es va unir al Ricart, amb el testimoni de la seva feina amb els refugiats en carrer Casp per demanar al Déu que és Bondat per totes les uns altres llocs, va esbossar a grans trets la situació que víctimes innocents de la tragèdia que assola des de fa anys .««IMSStl·sn· v.··'·N!- actualment poden estar vivint milers de timoresos. Ricart no l'illa de Timor. va poder evitar en la seva al·locució evocar el record dels dos Davant de la impotència que provoca assistir de lluny a pares jesuïtes assassinats a l'illa, tot i que cal tenir ben clar la tragèdia que està vivint el poble timorès, tan sols queda que la seva tasca no ha acabat, ja que continua, i amb molta acompanyar-lo a través de la pregària. La vetlla del dia 20, més gran eficàcia, des del cel. com expressava algun dels textos que s'hi van llegir, era «un Un text a dues veus demanava, com a conclusió, assumir acostament a Déu, perquè Ell, al seu tom, ens acosti a totes la part de culpa que a tots ens toca, encara que només sigui pel aquestes víctimes innocents del genocidi». Per a Pep Ricart, fet de recordar-nos dels nostres germans quan passen massa- responsable del Servei Jesuïta per als Refugiats a l'Estat cres com la de Timor. La pregària d'intercessió és un instru­ espanyol, «la companyia, tot i que en aquest cas sigui a través ment posat per l'Església que no es fa servir tot el que caldria. de la pregària, és el millor regal que se'ls pot fer». Per això, el moment culminant a la vetlla incidia, sobretot, en La vetlla, que va combinar el text amb la música, els aquests aspectes: «Fes, Senyor, que cada dia i cada nit salms amb la reflexió, va estar ambientada amb la pausada '•·*!«Í*'«WÍ,«Í6„«S.^^\ preguem per la humanitat i et donem gràcies, perquè malgrat projecció de diapositives, cosa que afavoria la millor dispo- Un moment de la pregària. la violència i el genocidi, el teu regne ja ve.» (S.G.)

La Sagrada Família en el M- Carmen Carreiras segle xix ANTIGUITATS BARCELONA.— S'acaben de pu­ tià, família. Sagrada Escriptura i teolo­ blicar les actes del IV Congrés Internaci­ gia, i el tercer mil·lenni cristià, tot relaci­ onal sobre la Sagrada Família, celebrat onat amb la Sagrada Família. del 8 al 13 de setembre del 1998. Aquest Aquest llibre és una mostra que la congrés, organitzat per la Congregació Sagrada Família ha estat molt present al Afiliada al Gremi d'Antiquaris de Catalunya de Fills de la Sagrada Família, va tractar llarg de tot el segle xix amb llibres, insti­ sobre LM Sagrada Família en el segle xix tucions, esglésies i temples, com el de Compro: mobles, tota classe de pintures, talles, arreu del món. Barcelona, pregàries litúrgiques, magis­ porcellanes, joguines, nines, mantons de Manila, El material està recollit en un volum teri dels papes i bisbes, i altres iniciatives joies, rellotges de tot tipus, plata, llibres, mapes, etc. de 1.128 pàgines i està dividit segons molt diverses inspirades en l'espirituali­ l'ordre de les sessions del congrés: mis­ tat de la Família de Natzaret. El volum es Pago al comptat. Discreció i confídencialitat. sió de l'Esperit Sant, litúrgia i literatura, pot trobar a la casa generalícia de la Pregunti sense cap tipus de compromís. mitjans de comunicació social, Europa, congregació, al carrer Entença, 301 - Amèrica, Església, art i pensament cris­ 08029Barcelona, tel. 934394305. fC.C.j G de la Palla, 5 - 08002 Barcelona TeL/fax 933 189 426 - Tel. mòbil: 609 380 039 30. setembre. 1999 veu CATALUNYA+it CRISTIANA 11

Carta Dominical Un Sínode per a Europa

realitat. De fet, V instrumentum laboris del Sínode es cultural del marxisme». Si l'any 1991 el Sínode per a redacta a partir del text anomenat Lineamenta, que en Europa plantejava l'esperança de la «construcció d'una aquest cas fou una consulta a totes les conferències casa comuna europea fonamentada sobre els valors episcopals europees. evangèlics», actualment predomina la decepció. L'Es­ Com a preparació al Gran Jubileu de l'Any 2000 i glésia ha d'afrontar actualment un fort procés de secu­ a l'entrada del tercer mil·lenni, el Sant Pare ha proposat larització, de descristianització i de paganització en el celebrar uns sínodes continentals com un esforç de nostre continent. renovació eclesial. Fins ara han celebrat aquesta as­ El text analitza també els efectes del procés d'unifi­ semblea tots els continents i el Sant Pare ha promulgat cació europea. La major estabilitat, llibertat i qualitat de Ricard M. Carles o té en curs de promulgació uns documents que són una vida aportades per la moneda única poden esdevenir Cardenal, arquebisbe de Barcelona proposta d'acció eclesial davant del nou mil·lenni. inconsistents davant dels riscs de la globalització. La Hem d'esperar que els representants de les Esglésies imposició d'una lògica mercantilista no podem oblidar particulars o locals d'Europa —entre els quals hi seré —com a vegades es vol oblidar— que genera «desi­ amb altres germans bisbes en representació de la Con­ gualtats, injustícies i marginacions». l 12 de juliol passat, la Secretaria General del ferència Episcopal espanyola— no serem menys rea­ Malgrat els problemes, una convicció travessa tot el ESínode va fer públic el document de treball listes ni menys creatius que els nostres germans d'al­ document de treball: la renovació social i eclesial o —Vinstrumentum laboris—- de l'assemblea especial tres continents a proposar camins per a l'Església i el serà espiritual o no serà. Em sembla que aquest és el per a Europa del Sínode dels Bisbes, que se celebrarà a seu servei en el món. camí principal que ha de seguir 1'Església. El carde­ Roma de ri al 23 del proper octubre sobre el tema Si en el Sínode del 1991 els bisbes europeus parlà­ nal anglès Basil Hume, mort fa poc, en una conferèn­ «Jesucrist, viu en la seva Església, font d'esperança per vem d'una «unitat retrobada», ara Vinstrumentum la­ cia que tenia previst pronunciar als catòlics americans, a Europa». Per ser exactes, cal dir que es tracta de la boris parla d'una "unitat amenaçada". El text presenta els demanava que es proposessin acabar aviat amb segona assemblea especial del Sínode per a Europa, ja algunes d'aquestes amenaces a la unitat i a la missió de les divisions internes i que es concentressin en el que el 1991 es va celebrar una sessió especial per a l'Església: el qüestionament de l'ensenyament ètic i problema essencial: la persona de Jesucrist. El docu­ Europa, als dos anys de la caiguda del mur de Berlín. doctrinal, el descens de les vocacions sacerdotals —a ment de treball proposa que el Sínode arribi a «un La lectura del document de treball del Sínode evi­ Europa, ja que en altres continents les vocacions s'han compromís per l'edificació de la nova Europa», per a la dencia una voluntat de realisme que em sembla destaca- duplicat durant el pontificat de Joan Pau n— i el buit qual demana també «un suplement d'ànima i d'espe­ ble, ja que a vegades es diu que l'Església desconeix la antropològic i ètic «que ha substituït la supremacia rança».

Paraula i vida Menors en situació de risc

d'aquests infants i adolescents i l'administració. Tan­ situació de risc i desemparats, ha de ser una opció mateix, la societat en general no se'n pot desentendre. preferent i prioritàriaen el treball de l'administració per D'alguna manera tots hem de ser solidaris per tal que assolir de debò el bé comú. aquests nens i adolescents surtin de la millor manera La societat i l'Església són sensibles a aquesta possible de la situació de risc i de desemparament en dolorosa situació i existeixen a casa nostra un bon què es troben. nombre d'entitats d'atenció i d'educació a la infància i L'Estat ha de vetllar amb tots els mitjans possibles a l'adolescència. Tots coneixem segurament alguns per protegir l'infant de qualsevol tipus de maltracta­ d'aquests centres d'acollida o residencials. En aquests Lluís Martínez Sistach ment o abandó dels seus pares o tutors. L'infant que no centres hi ha a ben segur força voluntaris que esmercen Arquebisbe de Tarragona i Primat pot viure a casa seva temporalment o permanent ha de el seu temps lliure al servei d'aquests infants i adoles­ tenir una atenció alternativa similar a la que rep qual­ cents. Són religiosos i religioses, són homes i dones sevol infant, que pot ser, entre d'altres, una família creients i no creients que creuen en la força transforma­ d'acolliment, un centre residencial d'acció educativa o dora de l'amor. i ha un nombre de persones que encongeixen el una família adoptiva. En aquest camp les famílies hi tenen un paper molt Hcor: són infants i adolescents en situació de risc Hi ha alternatives a la família natural quan aquesta important i molt necessari. Joan Pau 11, en la seva Carta i desemparament. A Catalunya també en tenim. Segons no respon com cal o no existeix. Són sempre alternati­ a les famílies, comenta aquelles paraules que dirà Jesús unes dades estadístiques del mes de febrer de 1999, la ves subsidiàries i substitutives. És tan difícil suplir en el judici al capvespre de lanostra vida: «Veniu, beneïts població infantil en situació de risc al nostre país és de l'afecte i la tasca educativa d'uns pares que s'estimen del meu Pare [...], perquè vaig tenir fam i em donàreu 10.327 menors. Són molts. Això encongeix el cor. i que estimen llurs fills! menjar...»I el Papa diu: «Aquesta relació podria allargar- Són infants i adolescents que per diverses raons i Ja veiem que en les alternatives que es donen per se i hi podrien sortir una infinitat de problemes, que també circumstàncies es troben en aquesta situació dolorosa acollir i educar com cal aquests menors, hi té un paper fan referència a la vida conjugal i familiar. Podríem per a ells mateixos i també per a la societat. Les causes molt important la societat i l'administració. Aquesta trobar-hi expressions com aquesta: "Era un nen abando­ que incideixen més són la incapacitat educativa, les última té una primera responsabilitat i disposa de nat, i van ser per a mi una família; era un nen orfe, i em drogodependències, les conductes inadequades, la se­ mitjans econòmics que ha d'esmerçar establint priori­ van adoptar i educar com a fill vostre".» paració dels pares, etc. tats per assolir el bé comú de la societat. I el camp de Tots hauríem de fer més i podem fer-ho per ajudar Aquest és un problema que interpel·la els pares la pobresa, que inclou aquests infants i adolescents en aquests menors en situació de risc i de desemparament. 1 2 CATALUNYA % CRISTIANA 30. setembre. 1999 Opinió

Zoom Hotes insignificants GermàAdrià Una legió à'àngels

ariem, Senyor, de l'Evangeli del diumen­ Pge 27. Ens expliques la paràbola tràgica d'aquell propietari, que cedeix la vinya a uns agricultors perquè en tinguin cura. Però després, no volen donar-li res. I no tan sols això, sinó que maten els missatgers del propietari. Fins i tot, maten el seu fill. Mereixen tota la severitat de la justícia. I... que els matin a ells, no? Jo vull explicar-te la paràbola tal com jo l'en­ tenc, així, a la primera, sense pensar-hi gaire. La vinya, Senyor, és el món. El món immens, molt ric, diferent, esplèndid, meravellós. Un món admirable, que és el do més preuat del Pare de totes les criatures. Els homes, que podem pensar i pre­ gar, hauríem de passar-nos el dia saltant d'alegria per aquest do. Però... ja surten els de sempre. Els que es fan propietaris del món com si fos seu, com si el Pare els l'hagués regalat i fet només per a ells. Riqueses immenses, pertanyen a uns quants. Altra vegada, als Estats Units d'Amèrica, ara a Fort Worth (Texas), la mort indiscriminada, per obra d'un I ells exploten les reserves inacabables de la boig que després del crim es va suïcidar, ha fet estralls en una Església baptista quans'hi celebrava un acte de culte. teva vinya, el món, per a ells sols. I no tenen gens Aquestes dues noies plorant les víctimes donen una imatge de la tragèdia. I tothom es pregunta el perquè. Era en compte els altres. un pertorbat, un maníac? Però la pregunta més generalitzada és per què als Estats Units és tan fàcil adquirir Abans encara sabíem on queixar-nos, o enfront armes, sense el més elemental control de qui les les adquireix, tant se val. Els resultats, malauradament, sonbén de qui rebel·lar-nos. Ara, tot és a les mans de les evidents. multinacionals, i no saps mai qui és l'últim propi­ etari, qui belluga els fils de l'explotació. I, a qui et queixes? Davant de qui et pots rebel·lar?... Ni els estats. Senyor, que ens haurien de defensar, poden lluitar contra les multinacionals, o contra els pro­ Filtrant la notícia pietaris amagats, o els explotadors àvids de tenir- ho tot, de controlar-ho tot. Francesc Gamissans I no els importa gens. Senyor, que els teus fills (ells també són fills teus), es morin de gana o emoció forta», va afirmar Andrea Bocelli, invident, des­ visquin en la misèria... No els importa. Ells no la prés de la seva visita al Sant Pare. veuen. Ells no volen veure aquests fills: tenen mil El cantant ha revelat que la trobada va tenir lloc en una barreres que s'interposen entre ells i la realitat. petita capella de la residència de Castel Gandolfo. «Eren Hhimne oficial del Prefereixen llançar l'excés de la seva produc­ les set del matí. Sortirem de casa a les quatre de la ció, abans que els seus fills la puguin recollir. Prefe- matinada i jo acabava d'arribar de Tel Aviv, però estic rei xen ignorar que molta gent no pot comprar els seus Jubileu 2000 avesat a aquests horaris.» A la capella hi havia el Papa, productes, abans que repartir-los les engrunes (en­ algunes monges i un cardenal, del qual Bocelli no va poder grunes milionàries) que cauen de la seva taula. I totes distingir el color dels seus vestits a causa de la ceguesa. «Jo aquestes entitats misterioses tenen els seus vedats, venia amb Catarina Caselli i amb la meva pianista. Tot els seus racons, els seus tractats, les guerres invisi­ ndrea Bocelli, el famós tenor italià invident, ha seguit em van convidar a cantar a la missa celebrada per bles, les traïcions, els seus abocadors... A conquerit no sols el mercat discogràfic internaci­ Joan Pau II. Vaig cantar el Panis angelicus de Gounod. Mestrestant, milions de fills teus. Senyor, que onal, sinó també l'admiració i l'afecte del papa Joan Pau Acabada l'Eucaristia vam lliurar un cd-Rom al Papa. Ell també són hereus de la vinya, amb prou feines II. El mes d'agost passat, Bocelli va presentar al Sant Pare em va dir unes paraules, poques, però molt cordials.» sobreviuen, o moren de misèria. Jo voldria. Senyor, l'enregistrament de l'himne oficial del Jubileu 2000 a la EI cèlebre cantant s'havia trobat en tres ocasions ser el gerent d'una entitat de residus. Envia'm, seva residència d'estiu de Castel Gandolfo. anteriors amb Joan Pau II. Una d'elles fou durant la Senyor, una legió d'àngels i ens dedicarem a traslla­ L'himne, compost per Jean-Paul Lécot, responsable Jornada Mundial de la Joventut a París. «Cada vegada dar les muntanyes de «sobralles» d'aquestes multi­ de música del.santuari marià de Lourdes, serà traduït i m'ha fet la mateixa impressió, com si visqués en una altra nacionals. No els perjudicarem, continuaran sent enregistrat en cinc idiomes més. S'ha fet en cd-ROM i atmosfera, més orientat cap al cel que cap a la terra. rics. Però els teus àngels, sota les meves ordres, també es realitzarà en videoclip. Davant seu, sempre experimento un sentiment d'abstrac­ repartiran pel món, la teva vinya, totes les sobralles. Segons declaracions de persones properes al míisic ció, com si físicament no em trobés aquí; no sé com I el primer que repartiran seran llocs de treball i tenor, el Papa va quedar molt satisfet amb la interpretació explicar-ho...» després, habitatges, i menjar, i alegria per a tothom... del cantor i li va manifestar el seu afecte acaronant-li el Segons fonts properes al Vaticà, l'himne del Jubileu Quan disposaré de la teva legió? cap. «Hi ha coses en la vida a les quals és impossible 2000 serà interpretat arreu del món i cantat en diverses Perdona, Senyor, per canviar una mica la teva acostumar-se. Una trobada amb el Papa sempre és una llengües per milions de fidels. paràbola. 30. setembre. 1999 CATALUNYA* CRISTIANA 1 3

Punt de vista que estiguin oberts a viure, il·lusionats, amb projectes. Maria Traid Afortunadament, l'edat de la jubilació s'ha ampliat i els que hi estan obligats, depenent dels seus coneixe­ ments i habilitats, poden obrir-se nous camins professio­ nals, encara que no sempre siguin retribuïts. I recobrar aficionsoadquirir-les, aprofundiren algun coneixement, Gaudir de l'edat practicar algun esport, ajudar els fills i els néts. I quan s'arriba decididament a la vellesa, l'horitzó ins als 18, hi ha una urgència impressionant per plenament. Hi ha un rebuig instintiu per part de l'ésser variaperòestàobert. Aquí es manifesta la importànciadel Ffer anys. Quina ràbiaens feia, quan érem petits, la humà a envellir. No és agradable perdre la flexibilitat del ser sobre el fer: malalt o sa, discapacitat o actiu, l'ésser petulància amb què els nostres germans grans ens rebut­ cos, la suavitat de ]a pell, la intensitat visual i d'oïda i humà té en les seves mans perfilar la seva bondat, recti­ javen en els seus plans de diversió perquè érem petits; advertir que es perd la memòria; encara que uns envellei­ ficar la conducta i, fins i tot, el caràcter, obrir-se al futur potser des que ens en vam poder adonar, fer anys era xen més ràpidament que uns altres, la decadència que transcendent. Aquí la fe en Déu és un tresor que augmenta sempre un goig i els 15,els lóiels 17 suposaven un esprint l'acumulació d'anys propicia és un tràngol dur per a les el valor de cada dia, per merèixer, per engrandir la final cap a lamajoria d'edat amb laqual i, sense cap dubte, persones perquè quasi inevitablemente comporta dolen- capacitat d'estimar, per purificar el passat. Així s' aconse­ tots hem somiat. Després continua una etapa que dura fins ces i xacres, però l'actitud que la persona adopta davant gueix rejuvenir el cor que de vegades admirem en ancians als 27 0 28 en les dones, i possiblement fins als 30 en els del que cruament hem d'anomenar vellesa en varia total­ i que els posa en sintonia amb els joves i els nens. Així homes, en la qual l'aniversari continua sent el moment ment la visió. arriben a oblidar els seus mals i les seves limitacions per més important de l'any que ens farà ser protagonistes En el fons d'aquesta actitud hi ha un concepte de la buscar, il·lusionadament, la felicitat dels que els envol­ davant dels nostres amics i familiars i rebre els seus persona. M'agradael que transmet JuliànMarías, definint ten. afalacs. la vida humana com a biografia i, per tant, vectorial, Juliàn Marías, amb una rica saviesa de la vida avalada Però arribar als 30 comporta sempre una petita crisi, si projectada al futur, nodrida del ser i del fer. Caldria per la seva fecunda trajectòria personal, afirma que enyo­ no és que s'ha aconseguit una maduresa interior que preguntar-se si la rnaduresa —que en les actuals circum­ rar la joventut quan s'entra en la maduresa equival a permet gaudir de cada edat sense enyorar etapes anteriors stàncies de qualitat de vida arriba al cim entre els 60 i els malbaratar-la, perdre l'avui pensant en l'ahir. o posteriors de la vida. Encara és més dur enfrontar-se als 70 anys— retalla l'horitzó i si l'ancianitat el tanca. Les nostres vides —com diu Jorge Manrique, «son los 40—a pesar de ser l'edat daurada per excel·lència—, als Responent al primer plantejament, és cert que —tret ríos / que van a dar a la mar / que es el morir»— cal 50, etc. D'aquests s'han fet últimament algunes lloances. d'algunes excepcions— l'home i la dona que arriben a aprofitar-les en tot el seu curs. I quan arribi a nosaltres la I quan es facin els 60, o els 70 o els 80? Haurem de dir, aquest cim veuen retallar-se moltes possibilitats físiques remor de les ones anunciant la proximitat de la mort, amb la dita popular, que el dolent serà no arribar-hi. i possiblement professionals. Tanmateix poden ampliar haurà arribat el moment d'aixecar per última vegada la Pensant seriosament en el tema, no es pot mesurar el valor les intel·lectuals —tret de la memòria—, les espirituals i copa de la nostra alegria en el primer brindis per l'altra de la vida per la seva duració i sí per la seva plenitud, però les afectives; és possible que hagin de retallar alguns vida, aquella en la qual no hi haurà ni plors ni lamentaci­ no hi ha cap dubte que la duració ofereix la possibilitat projectes per centrar-se en uns altres, possiblement poden ons, aquella per la qual sempre ha estat inquiet el nostre d'assolir-la, a condició que en tot moment es visqui veure's minvats en el fer a canvi del ser. Solament caldrà cor.

a propòsit de... saoerí27 escoixarlu Sentir l'Església Camiíiar seguint el Senyor

uan jo era seminarista se'ns proposava inversió. És una teràpia més barata i molt més ant Agustí, èl gran convertit del segle iv i que fou bisbe d'Hipona, Qcom a frase emblemàtica una de sant divertida. Em refereixo a tantes depressions que no Sal nord d'Àfrica, comentaen un dels seus escrits, aquella expressió Ignasi: «Sentir amb l'Església.» Sense negar-li són patògenes, sinó més aviat circumstancials. vigorosa de Jesús als seus deixebles: «Si algú vol venir darrera meu, que el valor, em sembla que ara no seria una bona La nostra fe cristiana és catòlica, és a dir, es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi» (Mt 16:24ss). pràctica de màrqueting espiritual. Altra cosa és universal. Cal viure-ho en la nostra experiència Mots que ens recorden que tots, en el nostre estat concret, som cridats a «sentir l'Església» com a experiència compro­ diària. S'ha d'estar al dia, anava a dir on line, la santedat. metedora. Amb tot, sentir l'Església significa també volia escriure que el cristià sempre ha El sant bisbe comenta que les anteriors paraules del Senyor semblen necessàriament estar involucrat, compromès i d'estar en st-by, però em podríeu dir que són dures i feixugues. «Però el que ordena no és ni dur ni feixuc: ell mateix entusiasmat amb les activitats del nucli del lloc massa paraules tècniques i m'agafen ganes d'es- ajuda perquè el que mana sigui dut a terme.» Ho fonamenta en l'altra dita on vivim? Moltes vegades he dit que estic dispo­ borrar-les, però tot i així, les deixo. La vida de Jesús: «El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.» En dedueixo sat a vessar la meva sang per la Santa Església, interior, la vida mística, la contemplació és im­ aquesta conclusió: «Sí, el que en el precepte és dur, la caritat fa que sigui esposa estimada de Jesucrist, però que per una possible de televisar, ara bé les vicissituds exter­ suau.» comunitat territorial petita, no en vessaria ni una nes, els èxits, les lluites i els fracassos, l'assoli­ Agustí es pregunta pel significat de «prendre la seva creu». I contesta: gota. La setmana passada recordava les paraules ment i les recerques, de les comunitats cristianes «Que suporti el que és molest i que així em segueixi. Perquè quan hagi d'Helder Càmara, però aquestes no són l'única esteses arreu del món, són una mostra del meta­ començat a seguir els meus costums i els meus preceptes dndrà molts experiència que encoratja el meu entusiasme. bolisme ric, que és vida, creixement i realitat de contradictors, es trobarà amb moltes prohibicions, molts voldran dissua­ Canvio de tema. Altres vegades he parlat d'Inter­ la nostra Església actual... I en tot això hi partici­ dir-lo, i ho faran com si fossin partidaris de Crist.» Remarca l'afirmació net, però ara no en diré res perquè ja hi ha una pem immediatament per la gràcia, encara que ens així: «També caminaven amb Crist aquells que prohibien als cecs que altra secció del setmanari que en parla. Donaré resulti llunyà en l'espai. Cada diumenge enregis­ cridessin. Aleshores, si vols seguir Crist, de les amenaces, de les falague- notícies d'emissores de TV, d'algunes que eme­ tro, per veure'l més tard, el programa de la RAI ries i de qualsevol prohibició, has de fer-ne la teva creu: tolera, suporta i ten per satèl·lit, sense comentar les que ens A sua Immagine, que s'emet al matí. M'interessa no defalleixis.» arriben per via terrestre. el noticiari mundial i la missa. És molt diferent la El bisbe d'Hipona recorda que «en l'Església, que tota ella vol seguir Penso en aquelles que, per veure-les, cal una celebració en un monestir el dia de Sant Benet, de Crist, ell va dir per a tothom: "Si algú vol venir amb mi que es negui ell antena parabòlica i un sintonitzador adequat, la d'una església plena defocolarini, d'escoltes, mateix"...I no és que això hagin d'observar-ho sí les verges, però no les però que emeten el senyal en obert. Després de o dels malalts d'un hospital. L'àmbit catedralici casades; sí les viudes, però no les qui tenen marit; sí els monjos, però no pagar les despeses dels aparells, que no són condiciona d'una manera diferent de com ho fa els casats; sí els clergues, però no els seglars: és tota l'Església, tot el cos gaires, no cal abonar cap més quota especial. I l'església parroquial d'un suburbi. I són celebra­ místic, tots els seus membres... que han de seguir Crist.» em sembla una bona inversió. Davant de la cions senzilles, sense afegitons folklòrics. Aques­ Interessa retenir l'exhortació final: «...aquests membres que segueixin invasió alarmant de depressions d'avui dia, tam­ tes emissions, moltes vegades, mantenen la meva Crist, que el segueixin com són i a la seva manera; que es neguin, és a dir, bé en els ambients eclesiàstics, i que sovint es joventut espiritual, i no biològica, i n'aprenc que no es busquin ells mateixos; que prenguin la seva creu, és a dir, que pretenen remeiar només amb l'atenció psiquià­ molt. Sempre dic que, més que analitzar per què suportin en el món, qualsevol cosa amb què el món els faci sofrir per Crist. trica i la ingestió de píndoles, la qual cosa moltes la gent no va a les nostres misses, cal descobrir el Que estimin aquell que és l'únic que no enganya ni és enganyat, l'únic que vegades és innecessària i ineficaç, i que com a per què ho fan en gran nombre a d'altres. Conti­ no fracassa i que promet la veritat però la fe trontollaquan ell noens ajuda màxim aconsegueixen una tranquil·litat, que no nuaré. de seguida. Tu, dura, persevera, aguanta, suporta l'ajornament, i hauràs significa una vivència feliç, tot allò que ajudi a portat la creu.» obtenir aquest goig profund del que l'ésser humà P-J Ynaraja, n'està assedegat, torno a repetir, és una bona capellà del Montanyà ([email protected]) Joan Guiteras i Vilanova 14 CATALUNYA i: CRISTIANA 30. setembre. 1999

Cartes del lector Entrevista amb Helder en una permanent immaduresa i infantilis­ Càmara me que els incapacita per enfrontar-se amb l'adversitat. Sr. Director, IVÍARIA ELENA VIZCARRO Ambmotiudelamortd'HelderCàma- Barcelona ra, vull recordar la conversa que vaig mantenir ambell el 16d'octubre del 1985, Diàleg obert que va tenir lloc al monestir de Sant Pere L'avortament sempre de les Puel·les, a Barcelona. Feia uns me­ Per tal d'augmentar la participació i el debat entre els nostres lectors, obrim serà una infracció de sos que jo havia estat durant unes setma­ aquesta secció dins de «Cartes del: leaor», on els temes d'actualitat són els nes ai Brasil. Allí vaig estar amb el com­ protagonistes. D'aqyesta manera, esperem afavorir el: diàleg obert en el nostre la natura pany claretià i bisbe de Sào Fèlix do setfDanari. Sr. Director, Araguaia, Pere Casaldàliga. Cal dir que La ciència mèdica és moralment ac­ Helder Càmara valorava i estimava molt ceptable quan repara defectes de la natura, el bisbe Pere. Atletes del Regne però no quan impedeix el seu funciona­ En la conversa que vaig mantenir amb ment o desenvolupament natural. Quan la Sr. Director, Helder Càmara, d'una durada de mitja ciència guareix una part danyada de l'or­ Estem acostumats a veure un munt d'anuncis publicitaris de begudes i de hora, vam parlar sobre la situació al Brasil ganisme (càncer de colon, apèndix...) que mogudes que ofereixen un món irreal de felicitat als joves, que els sedueixen i els i en concret, sobre l'Església. La«veu dels dificulta el bon funcionament físic, sí que al·lucinen, però que, a llarg termini, són cadenes que acaben per trencar-se. No qui no tenen veu» es mostrava esperançat actua correctament. Però quan la ciència obstant això, al jardí dels joves hi ha de tot. Hi ha plantes aromàtiques; il·lusions davant del tímid procés de democratitza­ impedeix que unaovulació—o inici d'una que floreixen. ció que llavors s'iniciava al país sud- vida— aconsegueixi el seu objectiu, ma­ A Vic, el 4de setembre passat, es podia filmar una pel·lícula inusual: dues noies americà. Ja molt afeblit, el seu cos sem­ nipula una cosa que funciona bé i contri­ universitàries, vestides i pentinades a la moda, amb elegància cristiana i amb ulls blava tot esperit; el veia com un home de bueix d'aquesta manera a la degeneració de joia, van demanar a la comunitat vedruna que les admetessin, perquè se sentien Déu. Durant molts anys, a Rio de Janeiro, de tot l'organisme, a niés dels danys psi­ cridades a estimar i tenir cura dels pobres i dels malalts. Van dir que es comprome­ primer, i al nord-est del Brasil, després, va cològics dels qui estan implicats en aques­ tien a complir les normes de la fundadora de la comunitat, Joaquima de Vedruna,- ser el profeta que anunciava i denunciava ta negativa actuació. Què passaria si alte­ la qual deia que «per a aquest servei cal el celibat, la obediència i viure pobrament». a favor dels pobres. En els últims temps el réssim la velocitat o el recorregut d'un Elles, les atletes del Regne, saben que aquesta cursa és dura i que el vent bufa a veia fent el mateix, però ja no amb parau­ planeta? Sens dubte, seria caòtic. La pru­ l'inrevés. Ambel rostre i la paraula van dir que sí amb llibertat i amb esperit evangèlic. les, sinó amb la seva pròpia vida. Era el dència en el progrés ha de ser priori tària a La parròquia de la Divina Pastora de Vic era plena de gom a gom. Les acompanyaven profeta de l'esperança i de la consolació. la precipitació. jovesambcadiresde rodes, cosaquevoliadirque ja treballen enl'àmbit de lasolidari tat JORDI PIJOAN i PARELLADA, i del servei al proïsme. L'eucaristia va ser viva i entusiasta en els cants. Cal que hi hagi una bona educació —que no acaba mai—, que imparteixi claretià Girona Merche Berbel Vilchez i Montse Manresa Tomàs, de la parròquia de Sant Joan de ensenyaments i que estableixi les limita­ Tarragona, són els noms d'aquestes noies. Vull donar l'enhorabona a la comunitat cions per a una existència bona i sana. A La cultura de la vedruna per haver-les acollit. I també als mossens, als catequistes i a les persones que les persones no se'ls ha de permetre tot el han influït en la Merche i la Montse en la seva decisió de convertir-se'en «petites violència que passa per les seves ments, perquè, de Tereses de Calcuta» arreu del món. Avui el món és més bonic, ja que gràcies a la vegades, es perdria el respecte a tot. Si Sr. Director, Merche i la Montse, l'amor de Déu podrà arribar a més infants, joves i vells. En aquests últims anys la televisió i el deixem que les coses s'esdevinguin sense importar-nos, per culpa de la nostra passi­ cinema han popularitzat i comercialitzat MARIA VALLDOSERA DE MONTCUSí vitat —no crec que l'opi del poble en la violència gratuïta. Se'ns mostra el que Tarragona és mesquí, l'enriquiment a costa dels al­ aquests temps sigui la religió—, contri­ tres, el menyspreu, fins a tal punt que buirem que siguin acceptades gradual­ aquestes actituds acaben per esdevenir ment qüestions que ens perjudicaran a curt valors normalitzats, gairebé dignes d'imi­ pot influir negativament en aquelles per­ s'inclouen en alguns suplements dels dia­ o a llarg termini. Qui ha de procurar el tar-se. La conseqüència és que les fronte­ sones que es troben en diferents grups de ris i pàgines especials per als joves que en desenvolupament just i ordenat de les qües­ res entre el bé i el mal es difuminen i es risc i, especialment, si són joves. També algunes ocasions els conviden a menys­ tions morals? Està cl ar que alguns governs consideren respostes normals el que en afirmen els experts que aquesta aclapara­ prear els pares —especialment quan no son capaços de perdre la moral per obtenir realitat no són més que conductes «sociò- dora presència de la mort i la violència estan d'acord amb els seus interessos o vots i que alguns capitalistes busquen el pates», com afirma sovint el psiquiatra dificultarà la percepció de la realitat, el gustos—, a denigrar les dones o a conside­ seu interès econòmic sense importar-los Rojas Marcos. valor de la vida i el que significa el pati­ rar com a herois qualsevol cantant que res més. Qui ens farà veure on és el bé i on Encara que veure tanta violència no ment. aconsegueixi els més alts nivells d'agres­ serà el mal? converteix en assassins aquells que es La televisió, però, no actua en solitari. sivitat amb les seves paraules o movi­ passen hores i hores davant de la pantalla La seva influència va acompanyada de ments. Així es degrada la cultura i els JOSÉ RAMON LECHADO ARREBOLA (gran i petita), els experts diuen que això cançons de rock i d'altres missatges que sentiments, alhora que es manté els joves Mataró

Esqueles a Tel. 934 905 988 Catalunya Cristiana iï Pregueu Déu en caritat per l'ànima de Anton Garganté i Aldabó PERE PLANELLAS I REIG

Morí cristianament a Barcelona, a l'edat de 82 anys, el dia 16 de setembre de 1999 (ASC). La seva esposa. Pilar Pujol Oliva; patró de la Fundació Catalunya Cristiana t fills, Josep M. i Asun, Joan (t), Maria i Ignasi, Anton (t), que ha mort cristianament el 20 de setembre, a Olot, Manuel i Càndida, Pilareta i Mariano; néts, cunyades, nebots a l'edat de 78 anys. i família tota us ho fan saber perquè el tingueu present en les vostres oracions. L'enterrament fou ei dia 17, a les 5 de la Catalunya Cristiana agraeix la seva dedicació i s'uneix tarda, a l'església parroquial de Sant Salvador de Gra, provín­ cia de Lleida. No es convidà particularment. al dolor de la família. No l'oblidarem en les nostres pregàries. 30. setembre. 1999 CATALUNYA'*CRISTIANA \ 5

Jesucríst, font d'esperança

Pere Tena, bisbe auxiliar de Barcelona

Ara, Europa altra vegada l'any 1991, i el seu lema era «Testimonis han afectat els seus territoris i les seves molts cristians a Europa, vers el testimoni de la llibertat amb què Crist ens ha allibe­ poblacions durant aquests anys... Avui hi i la nova evangelizació un cop s'ha re- Quan Joan Pau II va anunciar el pro­ rat». Es tractava, aleshores, de reflexio­ ha un risc creixent que l'esperança es descobert en la fe que Jesús ressuscitat viu grama de preparació per al Gran Jubileu, nar sobre la situació de llibertat retroba­ perdi. La qüestió que avui es planteja és la en l'Església per la força del seu Esperit, va fer constar el seu propòsit de convocar da, i de donar-li el sentit cristià que està possibilitat de retrobar l'esperança per­ donant-li la seva Paraula i l'Eucaiistia. Sínodes continentals de bisbes abans de cridada a tenir. Eren uns moments, en duda, no pas d'una manera superficial i l'any 2000. El sentit d'aquesta convoca­ realitat, d'incertesa. Per unapart, hi havia passatgera, sinó en profunditat, de mane­ No tothom anirà al Sínode tòria era convidar els bisbes de tot el món eufòria d'alliberament; per l'altra, era ra sòlida i durable.» a sintonitzar en un mateix propòsit de difícil preveure vers on es decantarien els Això explica el tema del II Sínode En efecte, el Sínode és una reunió de nova evangelització de cara al tercer mil- esdeveniments. «S'ha aixecat una gran d'Europa: «Jesucrist, vivent en la seva bisbes, i aquests encara no pas tots, sinó lenni. El propòsit de Joan Pau II s'ha esperança de llibertat, de responsabilitat, Església, font d'esperança pera Europa.» alguns que representen les diverses Con­ complert amb rigorosa puntualitat. Fou de solidaritat, d'espiritualitat...», deia Joan En aquest tema hi ha un paral·lelisme ferències Episcopals, que els han elegit. primerel Sínode d'Àfrica—que estava ja Pau II aquells anys. amb els dels altres Sínodes continentals. Una reunió amb el Papa, a Roma. Els en marxa en aquell moment— i que ha En tots ells, en efecte, se subratlla la refe­ fidelsde les diverses Esglésies, com s'uni­ donat com a resultat el document Eccle- De la llibertat a l'esperança rència a Jesucrist, no solament perquè ran i seguiran el desenvolupament dels sia in Àfrica; després el Sínode de tota Jesucrist és «el primer en tot», sinó per treballs? Penso que és fonamental infor­ l'Amèrica —amb el document Ecclesia Deu anys després dels fets del 1989, el accentuar la perspectiva del Jubileu, que és mar-se {Catalunya Cristiana tindrà en /«Amer/ca. Posteriorment es tingueren el Sínode II d'Europa s'obre amb unes al­ fonamentalment cristològica i trinitària. aquest aspecte un paper important, com li Sínodes d'Àsia i més recent el d'Oceania. tres característiques. El document de tre­ El document de treball per al Sínode correspon). Però també és important sin­ Finalment, la convocatòria s'ha fet als ball per al Sínode, que s'inaugurarà els utilitza com a esquema bàsic la narració tonitzar-hi espiritualment. Es tracta d'un bisbes europeus. primers dies d'octubre, parla ben clar: de l'aparició del Ressuscitat als deixe­ moment fort per ales Esglésies d'Europa, És aquesta la segona vegada que es «Eren molts els qui havien cregut que els bles d'Emaús. És com una escenificació entre les quals estem nosaltres. La pregà­ convoquen els bisbes europeus a un Síno­ esdeveniments extraordinaris de 1989 del tema proposat com a títol del Sínode. ria d'invocació de la llum i la força de de extraordinari. La primera fou tot just haurien canviat la història de manera ra­ I és, també, una imatge del que pot ser el l'Esperit per als membres del Sínode ha un any i mig després de la superació del dical i que l'Europa no coneixeria més trànsit des de la situació d'ambigüitat i de de ser prioritària, perquè vegin el que cal mur de Berlín; el Sínode es va celebrar aquests drames i aquestes divisions que desànim en què es troben actualment fer, i tinguin la decisió de dur-ho a terme.

petites La necessària serenor

uOtHlllCS Josep M. Aragonès, rector de Torrelavit i canonge de la seu de Barcelona

#• * *» *" a ,

Tyjo us inquieteu per res. realitat des de la perspectiva 1 yf Com si digués: Que de Déu. I el neguit de l'enveja, res no us faci perdre el seny. l'odi i l'apetència desordena­ Perquè quan el seny ens aban­ da ens porta a l'enterboliment dona, perdem la pau. Comença de capgirar els valors de la el desequilibri. Que ens aboca con\'y^cnc\ïL. Aquest és r hereu: al neguit. Sofriment absurd. matem-lo i ens quedarem Però sofriment, que ens es­ l'heretat. Necis. Però el món quinça. I deixem de ser nosal­ n'QspXt. Quan torni l'amo de la tres. Caiem, víctimes de vinya —perquè tomarà— què l'agitació i del neguit. No hem farà amb aquells vinyaters? solucionat res. S'imposa, avui Ens cal retrobar la pau. Els més que mai, una parada fonda camins de la pregària, que són en el camí. Vacances? És una contemplació de Déu i de la necessitat i un dret de tothom, sevaobraen nosaltres, menen diuen. I ho encerten. Però no es a la descoberta de les perso­ tracta fonamentalment d'això. nes i de la seva problemàtica. A cada ocasió acudiu a la pre­ Interesseu-vosper allò que és gària i a la súplica. Cal que ens veritat, respectable, just, net, prenguem temps per reconque­ amable, de bona reputació, rir la serenitat. Temps de re­ virtuós i digne d'elogi. Hi ha flexió. D'entrar dins de nosal­ qui es creu que la vida d'oració tres mateixos i contemplar el Paràbola de l'amo de la vinya el fill del qual van matar els vinyaters infidels, segons la interpretació de és alienant. Passiva. Indife­ nostre món interior. Tot mirant la Bíblia del segle xvin il·lustrada per Mortier. rent davant la marxa del món. l'exterior des de dins. Temps Error gravíssim. Quan la pre­ de pregària. Al nervi més íntim del món. Déu hi és. Així, la pau de Déu, que sobrepassa gària és vertadera, res del món no resta indiferent per al qui prega. No hi ha res més el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments enJesucrist. activista que la fe. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que Vivim en un món malalt. Un món sense pau ni repòs. Déu mateix, ens diu Isaïes, heu sentit o heu vist en mi. El món necessita amb urgència l'exemple serè i ple n'està sorprès. N' esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n'esperava bondat, d'esperança dels cristians. Perquè, de fet, és ell qui actua a través nostre. L'únic però hi sent el clam dels oprimits. Ni en el mateix àmbit dels escollits de Déu no hi ha salvador de debò. Sóc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d'anar ningú que s'escapi del tot de la malaltia del món. Tot i que tenim el remei a la mà. Però per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà. Som ben conscients d'aquesta ens morim de manca de reflexió seriosa. De saber prendre 'ns temps de veure la nostra missió nostra? 1 6 CATALUNYA ?í CRISTIANA 30. setembre. 1999

CALENDARI DE LA SETMANA Lectures bíbliques

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Diumenge XXVII de (Cicle litúrgic A; feríal I) Temps de düragit fany (Salten: s&mmna 3) durant l'any Cicle A

OCTUBRE Primera lectura Is 5:1 -7 Lectura segona FI 4:6-9 La vinya del Senyor de l'univers Practiqueu això i el Déu de la pau és el poble d'Israel serà amb vosaltres 3. Diumenge XXVII de durant l'any. Verd. Lee tures: Isaïes 5:1 -7 / Sal m 79 Lectura del llibre d'Isaïes Lectura de la carta de sant Pau als cristians de / Filjpencs 4:6-9 / Mateu 21:33-43 Filips Dedico aquest cant al meu estimat, cant de ALTRES CELEBRACIONS: SanLs, Francesc de Borja, s. j.; l'enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia Gerard, ab.; Evald, prev. mr.; Càndid, mr,; Saturi, érem. Germans, no us inquieteu per res. A cada una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la Festa Major: aAbellade laConca, Ai'bolí,Arcavell, Betrén, ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, Cambrils, Cercs. Corçà, Granyena de les Garrigues, Medi- presenteu a Déu les vostres peticions amb acció construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un nyà, Navès, Noves de Segre, la Pedra, la Pobla de Lillet, de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon Riudecols, Riudellots de la Selva, Sonadeü, Tornabous, Vic- que podem entendre, guardarà els vostres cors i raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, fred i Vilanova de la Barca. els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de germans, interesseu-vos per tot allò que és veri­ jutges entre jo i la meva vinya. iQvè podia fer tat, respectable, just, net, amable, de bona repu­ 4. Dilluns per ella que no ho hagi fet? ^Per què em dóna tació, virtuós i digne d'elogi. Practiqueu allò que Sam Francesc d'Assís (MO) Blanc. Lectureà: Jonàs 1:1 -2: i- raïms agres quan jo n'esperava bon raïm? Doncs jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu 11 / Jonàs 2:2-8 / Lluc 10:25-37. TARRAGONA: Aniversari ara us diré què penso fer a la meva vinya: li sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb òbit bisbe Josep Pont. Morat. trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, vosaltres. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Hieroteu, mr.; Petroni, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepit­ b.; Marc i Marcià, germs. mrs. Santa Àurea, vg, gi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la Al·leluia Jo 15:16 cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i mana­ 5. Dimarts ré als núvols que no hi deixin caure la pluja. Sóc jo qui us he escollit del món Tèmpores d'acció de gràcies i de petició. Morat. Lectures: La vinya del Senyor de l'univers és el poble per confiar-vos la missió Deuteronorai8:7-18/1 Cròniques 29:10-12/2 Corintis 5:17- d'Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell d'anar per tot arreu i donar fruit, 21/Mateu 7:7-11 havia preferit. N'esperava justícia, però no hi i el vostre fruit perdurarà. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Plàcid, Eutiqui, Donat, veu sinó injustícies, n'esperava bondat, però hi Firmat, i altres monjos, mrs.; Froilà, Atilà i Apol·linar, bs.; sent el clam dels oprimits. Palmaci, mr. Santes, Caritina, vg. mr,; Fiaviana, vg., i Gala, Evangeli Mt 21:33-43 vda. Salm responsorial 79:9 i 12, 13-14, 15-16, 19-20 (R.: Is 5:7a) Passarà la vinya a uns altres 6. Dimecres Feria. Verd. Lectures: Jonàs 4:1 -11 / Salm 85/ Lluc 11:1 -4. Si Lectura de l'evangeli segons sant Mateu es vol: Sant Bru, fund. (MLl) Blanc. Un cep vau portar d'Egipte, ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Magne, b.; Cast i Emiii, En aquell temps, Jesús digué als grans sacer­ per plantar-lo, traguéreu els nadius. mrs.; Marcel i Sadurní, mrs. Santes, Fe, vg. mr. Eroti, mr., i dots i als notables del poble: «Escolteu una altra Els seus brots van créixer fíns al mar, Maria Francesca dels cinc Estigmes, vg. franc. paràbola: Un propietari plantà una vinya, la els seus plançons fins al Gran Riu. voltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una 7. Dijous torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la R. La vinya del Senyor és el poble d'Israel. La Mare de Déu del Roser (MO) Blanc. Lectures: Malaquies cultivessin, i se n'anà del país. Quan s'acostava 3:13-20a/Salml/LluclI:5-13 el temps de la verema, envià els seus homes per ^Com és que heu derrocat la seva tanca, recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Marc, p.; Sergi, Bacus, perquè l'esfulli qualsevol vianant? Marcel i Apuleu, mrs.; August i Elan, prevs. Santa Osita, vg. van agafar, i a un, li van pegar, a un altre, el van Hi entren els senglars a devastar-la matar, a un altre el van treure a cops de pedra. Ell mr. i els animals salvatges hi pasturen. R. Festa Major: a Sarrià (Barcelona) i Ventolà. envià més homes que la primera vegada, però el s tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, Déu de l'univers, pensant que, almenys el fill el respectarien. Però 8. Divendres gireu des del cel els vostres ulls, ells, en veure'l, es digueren: Aquest és l'hereu: Feria. Verd. Lectures: Joel 1:13-15;2:1-] / Salm 9 / Lluc veniu i visiteu aquesta vinya, matem-lo i ens quedarem l'heretat. I l'agafaren, 11:1.5-26 que la vostra mà havia plantat el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Simeó, proft.; Demetri, i havia fet robusta i forta. R. tomi l'amo de la vinya, ^què farà amb aquells proc. mr.; Artemó, prev.; Néstor, mr. Santes, Reparada, Bene- vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells ta i Llorença, vgs. mrs.; Thais, penit. No ens apartarem mai més de vós; mals homes i passarà la vinya a uns altres que li guardeu-nos vós la vida donin els fmits al temps de la verema.» Jesús els 9. Dissabte perquè invoquem el vostre nom. diu: «^No heu llegit mai allò que diu l'escriptu­ Feria. Verd. Lectures: Joel 4:12-21 / Salm 96 / Lluc 11:27-28. Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos, ra: La pedra que rebutjaven els constructors ara Si es vol: SantDiontsAreopagita i comps. mrs. (MO) Vermell. feu-nos veure la claror de la vostra mirada corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els Sant Joan Leonardi, fund. (MLl) Blanc. i serem salvats. R. nostres ulls se'n meravellen? Per això us dic que ALTRES CELEBRACIONS: Sants. Abraham,patriarca;Gis- el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un Id, b.; Andrònic, cfr. poble que el farà fructificar.» 30. setembre. 1999 CATALUNYA % CRISTIANA 1 7 d wcests• V

Trobada per a joves 46 milions per a la façana de la família dominica MANRESA.— L'any 2000 represen­ ta per a l'Església un moment especial de de la catedral de Vic revisió, conversió i projecció cap al futur. La missió evangelitzadora del nou mil- lenni serà el tema de la trobada per a joves •Aquesta serà la primera assignació pressupostària pera l'aplicació organitzada pels dominics al monestir de del Pla Director Dominiques Contemplatives de Santa Clara de Manresa del 8 al 10 d'octubre. Hi haurà dues conferències a càrrec de VIC.— La catedral de Vic tin­ Balthasar Heindricks, dominic holandès drà, l'any que ve, la primera as­ que parlarà dels reptes de la missió; i M. Aurea Sanjuan, dominica del monestir de signació pressupostària per a la Xàtiva a València que abordarà el tema de realització de les obres que es de­ la contemplació com a base essencial de tallen al Pla Director. Aquest pla, la missió. que recull totes les actuacions que Els que vulguin participar en aquesta caldria fer a l'edifici per deixar-io trobada es poden posar en contacte amb Juan José Llamedo al tel. 932 463 300 o al en bon estat, va ser presentat el e-mail [email protected] (C.C.) divendres 17 de setembre a la Sala de Sínodes del Palau Episcopal de TORTOSA Vic. Mn. Garcia Sancho, La notícia que el Ministeri d'Educa­ ció i Cultura de Madrid ha concedit una nou prelat d'honor pri mera partida pressupostària per a l'api i- TORTOSA.— Al final de la missa cació del Pla Director de la catedral de pontifícia celebrada en ocasió de la festa Vic ha estat rebuda amb satisfacció pel de la Mare de Déu de la Cinta, el bisbe que això suposarà de millora de la infra- Xavier Salinas va comunicar el nomena­ estructura i projecció del valor artístic i ment atorgat per Joan Pau II de prelat patrimonial del temple. L'assignació Presentació de les obres al Palau Episcopal. d'honoraMn. Manuel Garcia Sancho per d'una primera partida va lligada a noves la seva vida al servei de l'Església. assignacions en els propers anys. entendre-la d'una forma unitària entre capella de la Verge de Pilar, afectades L'agraciat ha complert els 75 anys les seves diverses parts, com són, l'anti­ per la humitat. Aquesta primera inversió se centrarà d'edat i 52 de sacerdoci, és llicenciat en ga escrivania, el claustre, la cripta i la La presentació del Pla Director va en la reparació de la façana, que es troba Història Eclesiàstica, i ha excel·lit en la sagristia, sense oblidar la nau central. precedir dues jornades de portes obertes en un estat força deteriorat, especialment predicació com a canonge magistral. El en què els participants van poder visitar pel que fa als arrebossats, molts dels Vila també proposa construir una bisbe Martínez i Sistach el va nomenar dependències que habitualment estan tan­ quals ja han caigut, i a les cornises, que sala on es mostri el retaule major, del degà-president del Capítol fa cinc anys. amenacen amb perill de despreniments. segle XV, i recuperar una galeria de les cades, com la capella de Santa Maria la Del seu currículum destaquem la seva Concretament les façanes que estan en golfes, avui fora de servei, per mostrar-hi Rodona, que només s'obre un cop l'any, bona feina a l'Arxiu Capitular i sobretot més mal estat són la de ponent i la del una col·lecció de robes litúrgiques, que la capella de l'Esperit Sant, o el mateix les gestions en la restauració de la cate­ nord, que donen a dues places del nucli actualment no és accessible si no s'obre campanar, entre altres. L'endemà, diu­ dral: teulades, capella de la Mare de Déu antic de Vic força transitades. En aquesta expressament. Aquesta reorientació de menge, es va celebrar el Dia de la Cate­ de la Cinta i el claustre. Actualment és el reparació s'haurà de tenir en compte que la visita inclouria la possibilitat de pujar dral amb un ofici solemne que va presidir primer promotor de l'exposició diocesa­ la façana està construïda amb cinc tipus al campanar romànic, que avui ha de el bisbe de Vic, Josep Maria Guix. na d'art sagrat que s'inaugurarà a mitjans de pedra diferent, una de les quals és la romandre tancat per motius de seguretat. de desembre en l'absis interior de la cate­ pedra de Folgueroles, que presenta una Segons aquest projecte, caldria modifi­ Fàtima Alemany dral. (J.B.B.) patologia de desgast que ja ha comportat car l'entrada actual a la catedral, pel problemes en altres edificis de Vic, com costat del campanar, que no ofereix una per exemple a l'església de la Pietat. Les pierspectiva prou àmplia, i l'entrada a la previsions són que les obres comencin el cripta. proper mes de maig. ••iip's 932175607 En la presentació del Pla Director de la Obres valorades en més de mmMm&M y BASTA S: 932377663 mil milions catedral de Vic, el seu autor, l'arquitecte Des de 1979 Rafel Vila, va explicar el resultat de l'estudi de diagnosi de l'estat actual de la Les obres de restauració que caldria COMPRAVENDA DE PINTURES I ANTIGUITATS catedral i va assenyalar la necessitat de fer a la catedral de Vic per deixar-la en «revitalitzar-la», tant pel que fa al cro­ bones condicions han estat valorades en AL COMPTAT matisme de l'exterior, que «antigament 1.005 milions de pessetes, segons es PINTURA CATALANA I ANTIGA havia tingut molta més esplendor», i a desprèn del Pla Director. A més de la MOBLES l'estmctura arquitectònica, com a la rela­ façana, caldria intervenir al claustre, JOIES I PLATA... ció dels ciutadans amb el temple. consolidar les voltes de la nau, pintar ANTIGUITATS La restauració planificada per Rafel el sostre, revestir els interiors, fer una Vila pretén, tal com ell mateix ha expres­ nova instal·lació elèctrica i adequar VALORACIONS PER A TESTAMENTÀRIES. sat, «no només restaurar pedres, sinó altres espais com la sala capitular, la GESTIÓ DE VENDA donar un ús als elements de la catedral». capella rodona, la sala romànica que uneix Prenent com a punt de partida el lema que el claustre i el Palau Episcopal, i les antigues celleria i presó. En 1'apartat dels VALORACIONS GRATUÏTES FERA SUBSCRIPTORS, «només el que s'utilitza es conserva», CONGREGACIONS I PARRÒQUIES l'arquitecte proposa establir una nova béns mobles, l'actuació més urgent és la restauració de les pintures murals de la ruta de visita de la catedral, que permeti C/ ROSSELLÓ, 227 - 08008 BARCELONA 1 8 CATALUNYA%CRISTIANA 30. setembre. 1999

Girona Els infants en una societat de canvis XXII Assemblea catalanobalear del MIJAC a Banyoles

BANYOLES.— Cent responsables, anima­ L'Assemblea es va estructurar en un dia de treball, ció, la família, les modes, les noves tecnologies i el dors i consiliaris del MIJAC van reunir-se el mitjançant ponències, sessions d'estudi i tallers, i un de sistema educatiu. Aquests temes van ser tractats a la cap de setmana del 18 i 19 de setembre a la votacions i acords generals. tarda en uns tallers, i es va seguir el conegut mètode de Dissabte, la sessió d'estudis va estar centrada en el treball de veure la realitat, jutjar-la a la llum de l'Evan­ Casa d'Espiritualitat de Banyoles. Els nens, tema de la realitat infantil davant els canvis socials. Els geli i actuar tot comprometent-se. Els tallers van ser els protagonistes d'aquest moviment, també representants del bisbat de Vic van preparar un joc amb conduïts per persones expertes en cadascun dels àmbits van estar-hi representats mitjançant l'equip la intenció de contrastar la realitat de fa deu anys amb tractats i va tenir un to marcadament pràctic. Cajim. L'assemblea va escollir com a nova l'actual. La ponència de Mn. Ramon Buf, de la diòcesi presidenta del moviment Begoíïa Sagues, de de Vic, va fer referència a aquesta realitat dels infants en Nova presidenta del MIJAC una societat de canvi continu. Es va fer una anàlisi del Lleida. tema des de diverses vessants: els mitjans de comunica- En l'Assemblea de diumenge, i després d'haver passat un any sense president'a, es va escollir Begoiïa Sagues San José, de 23 anys, del centre de MIJAC Balàfia de la diòcesi de Lleida com a presidenta d'aquest moviment que posa l'infant com a centre i protagonista de la tasca pastoral i evangelitzadora. Pel que fa a la feina d'Acció Catòlica, després d'un temps de treball, discus­ sió i aprofundiment, el MIJAC ha optat per definir-se com a Moviment d'Infants d'Acció Catalunya Catòlica General, sense que això suposi perdre l'arrelament en els medis en els quals es troba. El bisbe de Girona, Jaume Camprodon, va Cristiana acostar-se a la Casa d'Espiritualitat per saludar els assistents i encoratjar-los en la seva tasca. Per Una xarxa la seva banda, Mn. Puig, delegat d'Apostolar Seglar, hi va assistir diumenge a la tarda. Virgí­ »„.- sooia! nia Pueyo, delegada de Joves del bisbat de des per a Vevangelitzacio Girona hi va participar els dos dies. Les diòcesis representades en aquesta vint-i-dosena edició de l'assemblea del MIJAC han estat Lleida, Vic, H Mallorca, Girona i Barcelona. Tarragona en l'últim moment no hi va poder assistir. Miríam Díez Subscrivíu-vos-hi ara URGELL només per 11.180 ptes./any La Creu d'Or per al prevere Sebastià Desitjo subscriure'm al setmanari CATALUNYA CRISTIANA durant un any (52 números) Bonjorn Edició en cdtalà Edició en castellà LA SEU D'URGELL.—El Consell de Santa Nom Cognoms Fe de Bogotà ha condecorat el prevere Sebastià Bonjorn amb laCreu d'Orde l'Orde Civil del Mèrit Adreça NJ.E José Acevedo. La condecoració es concedeix a les personalitats que s'han distingit en activitats perso­ D.P. Població Tel. nals o bé institucionals en els serveis a la ciutat. El decret reconeix al prevere urgellenc els 35 ¥Oftm/K Oi PACAWENT anys de servei a les classes més humils de Santa Fe Amb un únic Amb dos pagaments Domiciiiadó bancària Xec nominatiu de Bogotà, i té en compte les condecoracions pagament de semestrals {Ompliu l'ordre de que adjunto rebudes d'altres institucions, com la Medalla al 1 ] .1 SO ptes. per any de 5.590 ptes. domidiíació) Mèrit nacional i la Medalla Simón Bolívar. El Senyors, decret enumera també les principals institucions Els prego que, a partir d'ara, i fins a nou avis, carreguin al meu compte els rebuts que els presentarà creades per Sebastià Bonjorn: l'Institut Tecnolò­ FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA per !a meva subscripció a "CATALUNYA CRÍSTIANA". gic del Sud, Casa Nostra per a avis, Llar Nazaret Titular per a esports, i les obres literàries que ha publicat. Sebastià Bonjorn, nascut a Valvert d'Urgell el Entitat Ofícins DC Compte 1928, va estudiar al Seminari diocesà de la Seu d'Urgell, va ser consagrat prevere el 1951, i fa 35 Data Signatura del anys que és rector de la parròquia de la Sagrada titular del compte Família al barri del Carme de Bogotà. Sempre s'ha sentit vinculat a la diòcesi d'origen i és el coordinador dels grups de joves que els darrers Envieu aquesta bytífets a nom de: CATALi'" " "'^íSTiANA (D^pGtiam =::: '."tscrípcmns) anys han vingut de ColònibÍLS pe;' inc(">!7^orar-se Pmgc Baf^^íC!^^ ~ Tçf ''- 98fí - F,'X: -.-4 902 035 com a preveres al bisbat, i'4,1', 30. setembre. 1999 dé^ms CATALUNYA -í CRISTIANA 1 9

Barcelona La primera parròquia filipina europea es consolida a Barcelona La comunitat està formada per unes deu mil persones

BARCELONA.— Els catòlics fílipíns a la Ciutat Comtal van cele­ els filipins hi assisteixen només a la cele­ ta, sinó a altres funcions pràctiques com brar el 27 de setembre el primer any del trasllat a la nova seu, la bració dominical, i segueixen amb les ara afavorir la integració dels nouvin- activitats pastorals al Centre Filipí. Pel guts, fer gestions burocràtiques o par­ parròquia de Sant Agustí. El capellà Conrado Amon és l'encarregat que fa a la catequesi, es vol fer ús aviat lar amb les senyores que contracten els d'aquesta comunitat que s'ha erigit en parròquia personal filipina, el dels locals de Sant Agustí, i en l'àmbit de serveis domèstics de dones filipines. primer cas d'Europa. A Barcelona hi ha altres parròquies personals culte es vol afegir una missa el diumen­ Aquest jove sacerdot vol que els fili­ com ara la de la comunitat anglesa. ge. El pare Amon té la intenció de dotar pins coneguin a fons la Llei d'estrange­ l'església amb les imatges de la Immacu­ ria i sàpiguen quins són els seus drets i La raó principal del trasllat de la assignat inicialment, per poder-los aco­ lada Concepció, patrona de les Filipines, deures. parròquia de Sant Just i Pastor a Sant llir. Els filipins comparteixen, doncs, i sant Lorenzo Ruiz, el primer sant filipí. El pare Conrado està molt agraït al Agustí va ser l'espai, ja que la comunitat l'edifici de la parròquia de Sant Agustí, És costum entre les famílies filipines reconeixement per part de l'Església de filipina està formada per gairebé deu mil situada al carrer Hospital de Barcelona, beneir la casa o el pis quan s'hi traslla­ Barcelona de la realitat catòlica filipina, persones, i la majoria són catòliques. amb els fidels territorials, és a dir, amb den, motiu pel qual el capellà sol estar i destacael suport del bisbe auxiliar Jaume Aquest elevat nombre de fidels va obli­ els parroquians de tota la vida. Sant Agustí enfeinat visitant els seus compatriotes i Traserra, que va donar per inaugurada gar a buscar un lloc més ampli que Sant és per tant seu de dues parròquies, la beneint-los l'espai. També atén perso­ oficialment la nova parròquia amb una Just i Pastor, 1 a parròquia que se' Is havia territorial i la personal-filipina. Per ara. nalment pares i mares preocupats pels Eucaristia celebrada el mes de juliol seus fills i parelles que s'han de casar, i passat. ho sol fer els caps de setmana, perquè tal A Europa encara no hi ha cap altra com reconeix, «els filipins treballen molt parròquia personal filipina. Barcelona i no tenen temps per anar a veure el doncs, n'és la pionera. Nou aspecte de la Capella capellà». El pare Conrado explica que la Major del Seminari seva feina és «integral» ja que no només es limita a l'atenció pastoral, que és mol­ Mirlam Díez

JUBILAT/ADA...

Disposes de temps? Vols ajudar els germans més pobres?

Vine amb nosaltres. Participa en el nostre

«PROJECTE INTEGRAL D'HUMANITZACIÓ»

BENEFICÈNCIA - CULTURA I ESPLAI - CATEQUESI

Realitzat al Raval i a Sant Adrià de Besòs, en set locals diferents a totes dues gj—gsÇfïKt ^^iïliilfc zones deprimides.

El retaule de Llucià Navarro. ACTIVITATS MÚLTIPLES. HORARI A ESCOLLIR, DE DILLUNS A DISSABTE, MATÍ 0 TARDA. BARCELONA.— Coincidint amb sat, i el van continuar els successius MÍNIM 3 HORES SETMANALS. la inauguració del curs 1999-2000 del rectors. Seminari Major diocesà, la Capella Ma­ La capella s'ha pintat de nou, s'han PERFIL: jor del Seminari Conciliar de Barcelona, restaurat i s'han reproduït parts impor­ Edat: 50/70 anys. que s'ha restaurat, va ser inaugurada pel tants de les sanefes que decoren les pa­ cardenal-arquebisbe de Barcelona, Ricard rets, desfetes per les humitats. També Valorem: Discerniment - Capacitat d'entesa - Creativitat Maria Carles, el 27 de setembre passat en s'ha substituït el paviment cremat i tren­ Disponibilitat - Motivació i amor als pobres. una solemne Eucaristia presidida pel car­ cat de l'any 1936, i s'han renovat els denal i concelebrada pel rector del Semi­ bancs. Hi ha tres elements nous per des­ Camps d'actuació: Comptabilitat, informàtica, treballs d'atenció social, visites nari, Mn. Francesc Prieto, l'equip de tacar. Al presbiteri es pot veure un retau­ domiciliàries, ensenyament i serveis diversos, possibilitat Superiors del Seminari, un bon nombre le, que consta de set plafons, pintat a l'oli d'accés a responsabilitats de direcció en diversos àmbits. de preveres i diaques, a més a més de la per l'artista Llucià Navarro, titulat Col- comunitat de germanes Carmelites Mis­ legi apostòlic, i les dues capelles laterals sioneres. que han estat dedicades al Santíssim Sa­ La restauració de la capella forma grament i al beat i màrtir Josep M. Peris, part del projecte general de restauració antic rector del Seminari. Aquest projec­ L Hora dtMkí de tot l'edifici. Es va iniciar fa vint anys, te de restauració ha estat possible gràcies quan era rector del Seminari Conciliar al suport econòmic dels amics i benefac­ Mn. Ramon Prat i Pallarès, ja traspas- tors del Seminari. (C.C.) Informació: telèfon 932 039 073, de 9 a 10 matí (Josep) 2 0 CATALUNYA CRISTIANA reportat^ 30. setembre. 1999

i# lüiCi! l¥iare de Déu de Montserrat

uuM)a &ílütitu£tí a ta nlarexle zlyéu^^MèS^ Precs a una ^^^mcai^tL·ÒL·ci^M 4899 \ arrciA i uócvàeà.. f-._ patrona

La Verge morena de Montserrat s'ha convertit amb el temps en tot un símbol per a Catalunya. En ella es produeix la simbiosi perfecta entre la fe cristiana i la cultura catalana. Tot un poble s'ha prostrat durant segles als seus peus, i ha retut un homenatge merescut a qui és, per mèrits propis, la seva patrona. La Moreneta és la marededéu a la qual els catalans no tan sols dirigeixen la seva mirada, sinó també els seus precs. El que fou bisbe de Vic, Móns. Torras i Bages, va fundar en el seu honor el 1899 la Lliga Espiritual de la Mare de Déu, la qual va prendre com a ideari les set deprecatòries que el bisbe va compondre a la Mare de Déu i que ell mateix va batejar com a Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat.

aria és la primera cristiana de la dèmia de la Llengua Catalana de la congre­ història, la primera que acull Crist gació mariana dels jesuïtes i una part del Cer­ M i a qui es lliura plenament, la pri­ cle Artístic de Sant Lluc. El seu objectiu és mera que diu un sí sense condicions a la volun­ enfortir i aprofundir la vida cristiana dels seus tat del Pare. Per això, no és estrany que a la creu membres, però sobretot, contribuir a la re­ el seu fill la destini a ser la Mare de la humani­ construcció espiritual de Catalunya. Per a tat. Es converteix en intercessora per excel·lència això, disposen d'una eina privilegiada, la pro­ dels homes davant de Déu, la que no cessa ni un tecció de la marededéu bruna de Montsenat. sol moment de repetir-li, com ja va fer a Canà, Ella és el seu estendard, la raó de la seva exis­ «no tenen vi». La petició humana, doncs, cana­ tència, i a ella van dirigides les set depreca­ litzada a través d'ella, té més sentit i més força tòries que formen el seu ideari. Així neix el que la que podem imaginar. El mateix Joan Pau que es va anomenar la Visita Espiritual a la II s'hi lliura en el seu lema pontifici «Totustuus», Mare de Déu de Montserrat. i sempre s'hi refereix com a r«estrella del ter­ Aquestes set deprecatòries van ser escri­ cer mil·lenni». El bisbe català Torras i Bages tam­ tes per Torras i Bages per resar-les després bé va \'oler donar a Maria la importància que es de la celebració de l'Eucaristia, i invoquen la mereix i una prova d'això és la fundació de la protecció de la Moreneta al poble català. Com Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. a pregària, s'allunya dels cànons normals, i Qui millor que la Moreneta, patrona de segons l'opinió de Jordi Garriga, membre de Catalunya, per tenir cura d'un poble que tan es­ la Lliga des de la seva fundació, està «més a timava Torras i Bages? prop d'una deprecatòria cívica que espiritual». La Lliga neix a finals del segle passat com Per a Garriga, la visita resumeix les grans ta­ una entitat confessional que reuneix les sec­ res de civisme que patia, i de fet, continua cions religioses de la Unió Catalanista, l'Aca­ patint, el poble català. Aquestes són, la manca de fe i d'honestedat, la blasfèmia i la dis­ 1113.ba l|Ue &MI còrdia, la manca d'unitat, l'enemistat, i la manca de pau. Combina, doncs, dos de. gèneres ben dife­ rents, però compati­ bles, el del manifest cívic i el de! prec es­ piritual. Com a pregària, no obstant això, no ha tingut la difusió popular que Torras i Bages hauria volgut. La seva difusió ha estat per tradició oral, amb les limitacions que això comporta, i a més, en cercles cristians bastant re­ duïts. Garriga, molt devot de la visita, és conscient que popu-

7i-e!fi?mísm^mmr·. if.lSííS^?ííígfeís:^3SSj5i^iWïi 30. setembre. 1999 reportat^ CATALUNYA CRISTIANA 21

Torras i Bages iksímÈ&iímMiiiimi·'i'»!''"'^

Natural de les Cabanyes (Alt Penedès) el 1846, va ser ordenat sacerdot 25 anys més tard a V. Mi Girona. Després de la seva ordenació, va continuar estudiant Teologia a Barcelona i a València fins a obtenir la llicenciatura. El 1899 fou nomenat bisbe de Vic. Abans, no obstant això, va exercir una important tasca pastoral i intel·lectual a Barcelona. Va presidir la secció de propaganda religiosa de la Unió Catalanista i va fundar la Lliga Espiritual de ia Mare de Déu de Montserrat. També va •mi. intervenir en un esdeveniment important per al poble català, la redacció de les Bases de Manresa (1892), com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. Durant tota la seva vida va ser un defensor fervent de la llengua catalana, va escriure nombrosos llibres i també va impulsar d'altres a fer-ho. Durant els 17 anys que va exercir de bisbe, la seva tasca va ser molt significativa, va superar els límits de la seva diòcesi i va tenir repercussió en molts d'aitres llocs dels Països Catalans. Després de la seva mort el 1916, es va iniciar el 1931 el seu procés de beatificació, que encara actualment continua sent examinat a Roma.

larment el Virolai de Verdaguer sempre ha es­ piritual a la capella de Gessa, va emprendre la tat la pregària més estimada i recitada pel po­ tasca de visualitzar les set deprecatòries com­ ble. postes pel bisbe Torras i Bages. Era una mane­ ra de conjugar-ho tot: fomentar la devoció a la UNA VERGE MORENA PER A LA Mare de Déu de Montserrat, donar a conèixer VALL D'ARAN la Visita Espiritual i recordar la seva germana. Per a això, la millor manera que va trobar va Aquest desconeixement popular no treu que ser plasmar en set aquarel·les els precs a la ma­ en l'àmbit de la Lliga, la devoció a aquesta rededéu, feina de la qual es va encarregar una pregària i a la Mare de Déu de Montserrat cada altra de les seves germanes. Mercè Garriga. cop ha estat més gran. Tant és així que Les aquarel·les van servir d'originals per a unes Montserrat Garriga, germana de Jordi Garriga rajoles de ceràmica, que més tard es van posar i també membre de la Lliga des de la seva fun­ a l'absis de la capella aranesa. Les rajoles, que ff dació, va fer construir el 1947 una capella ca­ reproduïm en aquestes pàgines, poden ser ad­ I» minal dedicada a la Mare de Déu de Montserrat quirides per particulars. al poble aranès de Gessa. La iniciativa va sor­ Samuel Gutiérrez gir arran de la trobada per part de Montserrat Garriga d'una imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la parròquia del poble. Tot i la popularitat de la Verge Morena a Catalunya, Les Rajoles al vostre abast aquest serà l'únic temple dedicat a aquesta Si voleu tenir aquestes rajoles artesanals marededéu a tota la Vall d'Aran. La construc­ i úniques a casa vostra i gaudir de la Visita ció de la capella va tenir un gran suport popu­ Espiritual a la M. de D. de Montserrat en lar, que va permetre difondre aquesta devoció imatges, podeu demanar-les al seu creador mariana a la zona, a més de les invocacions de artístic. la visita espiritual. De fet, la difusió entre la gent EI preu de cada rajola és de 2.000 ptes. tól d'aquestes deprecatòries a la marededéu va ser Identifiqui's com a lector de Catalunya un dels objectius pastorals de Montserrat, per Cristiana i obtindrà un 10% de descompte. tant, tot allò ho va viure com un regal. Informació i comandes: Pedra i Fil L'ermita petita té una porta de ferro molt tre­ J. Anselm Clavé, 9 ballada, que protegeix la marededéu, i que té una 08190 Sant Cugat del Vallès gran originalitat i dificultat. Tant és així, que grà­ Telèfon/Fax: 936 747 807 cies a aquesta reixa, la capella caminal de Gessa ha estat considerada en diverses revistes ^SS^^Sff^XSm!^^-^ turístiques com a Uoc d'interès. V11. LÍAxmAegmu Al seu dia, la ca­ tm^ &L· baMeL de Sataiia^uja. pella de Gessa va pa­ •'4 i- . , tir les agressions d'uns desconeguts i es va haver de re­ construir; fins i tot, va tenir el suport del bis­ be d'Urgell, Móns. Joan Martí Alanis. Després de la mort de Montserrat Garriga, el manteniment i la cura de l'ermita va passar a mans del seu germà, Jordi Ganiga, que a més va buscar la manera de realçar el seu valor. Motivat per r afany de poder re­ cordar la Visita Es­

ri^-ís^3»vSss:§Sf^:^ *'T-mi^mmsms^^^£^^^:ms^m^^m^mm^&^^^^ •-ïsimrm?^--^^!^:^^: íï^Ss^íTiEpgirSSi^-írp?'? 2 2 CATALUNYA n. CRISTIANA 30. setembre. 1999

Barcelona La residència Roca i Pi, ai servei dels avis de Badalona • S'inicia el nou curs amb importants millores i reformes a les instal·lacions

BADALONA.—La fundació privada Llegat Roca i Pi és una Vocació per als residència per a gent gran situada més necessitats al barri de Bufalà de Badalona i atesa per les germanes Carmelites Vicenç Roca i Pi, baró de Marmellà, va néixer a Barcelona l'any 1780 i després de Sant Josep. Cada any celebren d'una intensa tasca de caritat al barri de amb un dinar de germanor el nou Gràcia de Barcelona es va traslladar a curs, però aquest 16 de setembre Badalona el 1837 on va continuar ate­ nent els més necessitats, fins al 1852, ha estat diferent. El motiu de la any en què va morir. celebració especial són les obres El 1842, Roca i Pi va fer testament on de millora i reforma del centre. llegava tots els seus béns als més pobres, desvalguts i malalts, això sí, que estigues­ sin domiciliats a Badalona. És per això que Han remodelat l'edifici antic, una fà­ encara actualment el Llegat Roca i Pi està brica tèxtil del segle passat, que pel seu al servei dels avis badalonins. valor arquitectònic no pot ser enderrocat. Vicenç Roca i Pi va encomanar al rector i al vicari de la parròquia de Santa S'està acabant de construir una nova cui­ ^.,==&ÍÍ; Maria de Badalona i a l'hereu de la na i una bugaderia, s'han millorat les La Gna. Adoración és una de les religioses que atén els avis. família Rosés, amb la qual tema una calderes i s'està fent una nova residència estreta amistat, el compliment dels seus per a les religioses que no podien ser més conseller de Benestar Social de la Gene­ Mn. Andreu Pascual, rector de la par­ desitjós. Continuen vigents els designis per manca de lloc. D'altra banda la resi­ ralitat. Els dos van destacar la gran tasca ròquia de Santa Maria i patró de lafunda- del baró i actualment Mn. Andreu Pas­ dència compta ja amb un espai per a que realitzen les germanes i el personal de ció està molt content de les reformes i ja cual i Mn. Francesc Garcia, rector i vicari centre de dia que es posarà en funciona­ la residència amb els 80 avis que hi viuen, pensa en projectes futurs. Un d'ells, i deSta. Maria, aquest últim també rector ment un cop es tinguin les llicències. alguns amb una salut molt minvada. Mal­ prou interessant, és la creació d'habitat­ de Sant Jaume del barri del Gorg de Badalona, i Josep Maria Rosés, descen­ grat això gaudeixen de molt bona atenció ges tutelats. «Ara calen subvencions, però Al dinar de germanor d'aquest any, hi dent de la citada família, són els patrons van assistir Móns. Joan Carrera, bisbe i d'un entorn agradable, ampli, ple de la il·lusió ja hi és perquè tot és poc per a de la fundació. auxiliar de Barcelona, i Antoni Comas, llum i amb força espais verds. la gent gran», afirma el rector. (C.C.) La comunitat de Sant Egidi: 31 anys de pregàries I accions

BARCELONA.— Amb una Eucaris­ dos eixos pilars de l'experiència eclesial Escola de l'Evangeli cementiri de Collserola, per recordar el tia d'acció de gràcies presidida pel carde- de la comunitat de Sant Egidi. Els seus vint-i-quatre aniversari de les últimes exe­ nal-arquebisbe de Barcelona, Ricard membres són, parafrasejant Karl Barth, Jaume Castro, responsable de la co­ cucions a l'Estat espanyol. Maria Carles, la comunitat de Sant Egidi laics que viuen amb la Bíblia en una mà i munitat de Barcelona, explica que entre Una lluita constant a favor de la vida, va celebrar el seus 31 anys de vida al el diari a l'altra, és a dir, que es deixen els seus membres hi ha una mica de tot: a favor de l'home i de la no-violència. costat dels més pobres i dèbils de la nostra il·luminar per la paraula de Déu i viuen joves, ancians, pobres i rics. Molts, i de Una lluita constant a favor de la pau, que societat. Unes 400 persones es van aple­ tocant de peus a terra, escoltant el clam dels forma diferent, formen part d'aquesta Joan Pau II va promoure a Assís el 1986 en gar el 28 de setembre passat a la parròquia oprimits i anant a l'auxili dels necessitats. xarxa d'amistat. Han escollit els carismes aquella històrica trobada inteiTeligiosa per de la Mare de Déu de! Carme per pregar Des del 1986 està reconeguda pel Vati­ de la comunitat, però són laics que viuen la pau. A aquella trobada han anat seguint per aquesta comunitat de laics; homes i cà com una Associació Píiblica de Laics. La com tothom: treballant i amb responsabi­ altres jomades de pregàiúa amb la convic­ dones de pau que amb l'Evangeli com a comunitat, que pren el nom de l'església de litats familiars i socials. Cinc dies a la ció que les religions són la força de la pau. model van construint el Regne de Déu. Sant Egidi de Roma, compta amb uns vint setmana es reuneixen a dos quarts de nou Jaume Castro que ha estat aquest estiu La comunitat de Sant Egidi va néixer mil membres arreu. Totes les comunitats del vespre a la capella de Sant Llàtzer per amb un grup de vint persones en un camp a Roma el 1968. Un grup de joves al comparteixen la mateixa espiritualitat: a la pregar i agafar forces per a les seves de refugiats d'Albània, explica com a voltant d'Andrea Riccardi van començar llum de l'Evangeli es confronten amb els activitats quotidianes. Tenen centres de través de lligams personals i d'una pecu­ a resar junts i a descobrir el compromís i signes dels temps propis dels seus ambi­ reforç escolar i «escoles de l'Evangeli», liar «diplomàcia de l'amistat», la comuni­ la responsabilitat que tenien vers els mar­ ents. A Barcelona i Manresa van néixer el on fan una feina d'evangelització al barri tat és propera en terres i països que sofrei­ ginats. Vida de pregària i servei són els 1989 d'entre un gmp de joves universitaris. de la Mina i al Raval. Acompanyen els xen per la guen'ao per situacions polítiques malalts de la sida als hospitals i presons. injustes. L'exemple més emblemàtic és També cada any fan una pregària en me­ l'acord de pau firmat a Roma el 4 d'octu­ mòria de tots aquests malalts que ens han bre del 1992, que va posar fi a una sagnant TINTORERIA BOHIGAS deixat. Estan al costat de les persones guerra civil a Moçambic. RESIDÈNCIA GERIÀTRICA grans, promouen iniciatives d'ajut i sensi­ Fundada el 1915 Molts altres contactes de treball per la bilització per al Tercer Món. Durant l'any pau al Sudan, Angola, Algèria, Guatemala • Neteja i restauració de pells BON VIURE també organitzen pregàries i trobades que (signatura del protocol de reiniciació de • Neteja i guarda de catifes afavoreixin la pau i el diàleg interreügiós. • Especialistes en peces delicades i de cerimònia Estem a Horta, en una torre amb negociacions entre el govern i la guerri­ • Bugaderia Tampoc podem oblidar una de les seves jardí, alimentació adequada, calefac­ lla) etc, il·lustren les possibilitats d'una • Servei d'urgència a domicili lluites més constants arreu del món: la ció, ascensor, sala repòs, servei mè­ comunitatque s'apropa al tercermil·lenni • Articles de ploma i cortines campanya per la moratòria de la pena de • Servei a comunitats i hotels a tota la dic, sanitari i humà. Estades per sem­ amb la responsabilitat de renovar-se espi- ciutat pre, i per convalescències. Poques mort l'any 2000. En aquest sentit van ritualmentperconstmirun món mésevan- • No tanquem al migdia places. organitzar un acte juntament amb Amnis­ • Preus assequibles gèlic. Tel. 934 274 453 tia Internacional el 27 de setembre al Tel. 934 290 378 - 933 586 400 Glòria Carrizosa Servitje o' Fulton, 24 - a'Tajo, 47 ^ Pg. Maragall, 261 30. setembre. 1999 CATALUNYA^ CRISTIANA 23

UrgeU La font del Dr. Tarrés llueix tota restaurada

Els voltants de l'ermita de Sant Gil han estat netejats i renovats

NÚRIA.— EI 8 de setembre passat vara poder de la mort del doctor Tarrés, en record seu, a la vall van començar la seva tasca bruta, primer veure la font dedicada al Dr. Pere Tarrés tota reno­ de Núria, ben a prop de l'ermita de Sant Gil. Tots els ratllant unes lletres, després llançant al­ gun cop de roc que desfigurava l'esgrafiat vada, polit el seu voltant amb lloses blanques i herba amics i els treballadors del santuari van tenir la i profanant el seu rostre; i seca, deixada i verda. Una font que es va erigir just un any després iniciativa i es van afanyar en la realització de l'obra. bruts els seus entorns, la font feia tristesa, i encara que era un homenatge, ho era trist Pere Queraltó, artista sarrianenc i amic recordar la seva vida tan blanca i i buit de bellesa. El que havia estat fet amb del Dr. Tarrés, és qui la va plasmar. Va sacrificada; i també de les seves tant d'amor restava sol i silenciós sota el buscar el lloc més adequat, d'acord amb flors preferides de la vall que són cel tan blau de Núria. el capellà-custodi, i van escollir un ves­ aquelles petites i blanques d'una Enguany, quaranta-vuit anys més tard, sant de la muntanya a redós de l'ermita. sola tija i d'una sola fulla que el dia 8 de setembre, festa de les mares de En ei treball tots van ajudar l'artista que creixen prop de l'aigua quan cau déus trobades hem vist ia font renovada, tenia els projectes dibuixats en uns fulls silenciosa pels camins. Hi va ad­ més ben dit, hem sentit el cant de la seva oberts sobre unes pedres. Poc a poc s'ana­ juntar unes paraules que s'havien aigua, polit el seu voltant amb lloses blan­ va veient com la font anava prenent for­ trobat escrites, molt adients per ques i herba verda. Els entorns de l'ermita ma. Estava feta de pedra viva de la matei­ deixar-les gravades: «Lacançóde de Sant Gil han estat netejats i renovats. xa muntanya que tots anaven portant l'aigua i la seva transparència pura L'ermita ha recuperat la formosor que seguint les seves orientacions. A vegades us ajudi a lloar el Creador.» tenia al segle xvii quan va ser restaurada. deia: «Porteu-me'n de blanques, un xic El dia 8 de setembre de l'any Tot aquell indret de la Vall de Núria ha rovellades», perquè el petit xaragall que 1951 va ser inaugurada en presèn­ pres nova vida. També la font ha tomat a baixa de Finestrelles deixa la pedra amb cia del bisbe d'Urgell i de Móns. reviure. Quan les Núries, com cada any, besllums daurats, ja que l'aigua és ferrosa. Hervàs de Mallorca que aquells passaven al seu costat portant la Verge a Un cop acabada la construcció va ve­ dies es trobava a la vall. Una gran l'ermita de Sant Gil, el Dr. Tarrés que era nir l'hora de fer l'esgrafiat amb el dibuix gentada es va aplegar al voltant de tan fervorós devot de Maria, ell que a les del recordat Dr. Tarrés. Queraltó el va la nova font, hi destacaven les seves estades a Núria s'havia estat tantes treure d'una fotografia que li havien fet Núries que celebraven la seva ono­ estones vetllant a la «Flor de la vall» ha l'any 1947, al petit tossal de la mateixa màstica i que eren les portadores semblat somriure feliç. Els lliris i els vall, i que en deien la muntanyeta, quan de la imatge de la Mare de Déu cards estan als seus peus i les petites flors La font dedicada al Dr. Tarrés. malalt de cansament es refeia a Núria, i que en processó havia sortit del blanques continuaran vora seva, i ell no es havia arribat amb esforç fins aquell punt santuari fins a arribar a la cova de dins devot de la Mare de Déu, com ho han estat cansarà pas de lloar Déu i dir-nos: «La on assegut mirava la vall. Es una bonica l'ermita de Sant Gil on segles abans havia tots els sants. cançó de l'aigua i la seva transparència fotografia que el retrata contemplant el estat trobada. Mn. RicardPeninavaexpli- Però la font, que era tan bella, amb el pura us ajudi a lloar el Creador.» santuari de la Mare de Déu. L'artista el va car que aquella font s'havia dedicat al Dr. temps va deixar de rajar i molt aviat també envoltar de lliris i cardots que volien Tarrés perquè era pelegrí de Núria i tan als que no els agrada la netedat i la bellesa Mn. Francesc Raventós

BARCELONA Primera Trobada del Fòrum El cardenal Carles, amb els malalts, a Lourdes d'Organitzacions Catòliques BARCELONA.— El cardenal Ricard Maria Carles va acompanyar 1' Hospital itat de la Mare de Déu de Lourdes en un nou pelegrinatge amb malalts a Lourdes del 18 al 22 de d'Adults setembre. Móns. Carles va presidir la celebració de l'Eucaristia internacional el 19 de setembre, a la basílica de Sant Pius X de Lourdes. BARCELONA.— La primera tro­ que configuren el fòrum, hi hagi un sentit A més de les tradicionals celebracions del viacrucis, l'eucaristia a la gruta i a bada del Fòrum d'Organitzacions Catò­ d'Església local». En aquest sentit, la l'església de Santa Bemadette, la processó de les torxes i la proclamació de la Paraula liques d'Adults de l'arquebisbat de primera trobada vol afavorir una reflexió de Déu a les piscines, també es van fer diverses reunions amb els pares que acompanyen Barcelona se celebrarà el 2 d'octubre a la col·lectiva, centrada en el tema Els laics els seus fills malalts i amb infermeres i els brancardiers que els ajuden. També es van Casa d'Exercicis de Sarrià. Aquest fò­ en l'Església i el món, que pronunciarà el fer dues conferències per als pelegrins, la primera a càrrec del cap dels serveis mèdics rum és la plataforma de les associacions doctor Francesc Torralba. Després es tre­ de l'Hospitalitat, Miquel Rovirosa sobre Cures pal·liatives, una resposta a V eutanàsia, de catòlics de la diòcesis, i aquesta troba­ ballarà en grups la realitat actual dels diver­ i la segona sobre el sentit del pelegrinatge i de Lourdes, per part del bisbe auxiliar de Barcelona Joan Enric Vives. (C.C.) da, que es pot considerar com a prepara­ sos moviments i els seus projectes de tòria per al'any Jubilar del 2000, vol ser futur. La trobada finalitzarà amb una Eu­ un espai de germanor, comunió i reflexió caristia presidida per Móns. Joan Carrera. TARRAGONA per als membres del centenar d'associa­ El cardenal Ricard M. Carles tot i que cions i moviments laïcals que en formen no podrà assistir a aquesta primera troba­ Jaume Gené, un nou prevere part. da, ja que serà a Roma per participar en el Segons ha manifestat el seu presi­ Sínode especial dels bisbes sobre l'Esglé­ per a l'arxidiòcesi dent, Josep Lluís Femàndez Coll, repre­ sia a Europa, en una carta que ha escrit TARRAGONA.— Móns. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe metropolità de sentant a la plataforma del moviment qualifica de «molt important la tasca que Tarragona i primat, el diumenge 19 de setembre, va conferir el sagrament de l'orde Vida Creixent, la principal finalitat del duen a terme per promoure la comunió sacerdotal al diacaMn. Jaume Gené Nolla, en laque va ser r última ordenació sacerdotal fòrum és «procurar que, a partir del ca­ entre les organitzacions catòliques del mil·lenni a l'arxidiòcesi. Mn. Gené, nascut el 1972, esdev 1 dels preveres més risma i de les particuiariíats de cadascu­ bves de Tarrasona. Mr. Geaé fins ara era diaca adscdí a ies pairròaniss de Fals' na de tes associacion;-; i organitzacions 24 CATALUNYA % CRISTIANA 30. setembre. 1999

Lleida La Fundació Verge Blanca defensa l'activitat de l'Església en el camp de l'esplai

LLEIDA.— «No és el temps que ha de ser lliure sinó a tota la societat en el camp de l'educació integral en l'home qui ha de ser lliure en tot el seu temps», afirma l'esplai d'infants, de joves, d'adults i de ia tercera edat, 700 infants de Paquita Arturo, presidenta de la Fundació Verge Blan­ tant de les accions de voluntariat com de l'àmbit campaments ca, entitat de la diòcesi que té com a objectiu el servei professional. Una branca de la fundació és el Servei de Colònies de Vacan­ Aquesta fundació aplega el Ser­ ces creat l'any 1958 amb una vei de Colònies de Vacances, l'Es­ clara finalitat educativa i de ser­ cola de l'Esplai de Lleida i els Cen­ vei a les colònies d'estiu. Uns tres d'Esplai Cristians. La seu de la 700 infants, entre aquests un fundació està ubicada a l'avinguda grup de 45 nois belgues, han de Blondel número 11 de Lleida. anat de campaments aquest es­ En la tercera planta comparteixen tiu amb el Servei de Colònies de instal·lacions les tres branques de la Lleida, que gestiona les cases de fundació que aquest mes de setem­ colònies Verge Blanca a Uesp, i bre han iniciat les seves activitats la casa de colònies i campament per al nou curs. de Montsant a Vilaller. Totes L'Escola de l'Esplai té progra­ aquestes instal·lacionsestan ade­ mats dotze cursos monogràfics de quades per fer-hi estades d'hi­ formació d'educadors en el marc vern, convivències i estades fa­ del temps lliure, la intervenció so- miliars. El Servei de Colònies cioeducativa i l'animació sociocul- també gestiona camps de tre­ tural tant en el camp professional ball per a joves i ofereix el servei com en el del voluntariat. El seu d'assegurances i transport als projecte educatiu es caracteritza per qui ho sol·liciten. considerar el temps lliure com «un Uns 700 infants han anat de campaments. moment privilegiat per fer una edu­ cació integral que abasti totes les dimen­ ble. «L'activitat que l'Església realitza sions de la persona i doni orientació i en el camp de l'esplai no és una simple sentit global a la seva vida», assenyala la suplència, sinó una acció que deriva de la Certamen de l'Acadèmia Mariana presidenta de la fundació. seva mateixa missió evangelitzadora. La branca de Centres d'Esplai Cristi­ L'Església es fa present en el món del dedicada a la Mare de Déu de Loreto ans agrupa 16 centres, que van des de les lleure com a resposta a unes necessitats LLEIDA.— L'oratori de l'Acadèmia lla, en l'oratori de la patrona. Però els actes Colònies Claver, passant pels esplais Sant concretes de les famílies, de la mateixa Mariana de Lleida, seu de la patrona de la centrals se celebraran el 3 d'octubre. A dos Jaume, Sant Pau o Santa Maria de Gar- societat i de la comunitat cristiana. La ciutat, la Mare de Déu de l'Acadèmia, co­ quarts de deu del matí hi haurà una solemne deny, a l'Equip de Campaments, Colòni­ diòcesi, l'arxiprestat, les parròquies, movi­ neguda popularment com a Verge Blanca, concelebració a la seu de l'Acadèmia Ma­ es l'Anunciata entre altres. Tots ells són ments i altres institucions d'Església que acull durant aquests dies la tradicional no­ riana presidida pel bisbe Ramon Malla i centres cristians i tenen un projecte edu­ fan alguna tasca o tenen centres d'esplai vena de preparació a la seva festa, el 2 concelebrada pel rector de Llardecans, Mn. catiu comú. Aquest estiu s'han fet activi­ han d' integrar aquestes realitats educatives d'octubre. Daniel Gómez, i els tres sacerdots dioce­ tats amb 800 infants mitjançant toms de en els plans pastorals respectius, perquè els Aquesta original i única institució aca­ sans Josep Miarnau, Jordi Pardell i Jordi colònies, rutes i tres intercanvis interna­ seus membres tinguin la possibilitat de dèmica i mariana, va ser fundada l'any Pifiol i un claretià, el P. Agustí Miarnau de cionals. rebre el missatge de l'Evangeli i no els 1862 i té com a principal objectiu la glori­ la comunitat de Montgat, tots ells fills del Paqui ta Arturo defensa que 1' Església manqui el suport i l'ajut de tota la comuni­ ficació de Maria mitjançant les arts i les poble. La missa serà cantada per la coral de ofereixi aquests serveis i espais ja que tat», afirma la presidenta de la fundació lletres. Es per aquest motiu que coincidint la parròquia de Llardecans. segons ella ha d'ajudar que la formació Verge Blanca. amb la festa de la seva patrona se celebra un Finalitzada la celebració, a les 11 del de la persona sigui el més integral possi- Jordi Curcó acte literari marià en honor d'una advoca­ matí al Teatre Principal de Lleida s'iniciarà ció que varia cada any. Enguany el certa­ el certamen amb un recital de cançó a càrrec men marià està dedicat a la patrona de de la soprano lleidatana Rosa Tamarit, i a Llardecans, la Mare de Déu de Loreto, a la les 12 tindrà lloc el certamen literari amb el EL PRODUCTE QUE LI RESOL comarca del Segrià. La convocatòria dels discurs del president de la Diputació de premis de prosa i poesia del certamen es Lleida, Josep Grau, que actuarà com a man­ DE DEBÒ van publicar en aquest setmanari. tenidor del certament. Finalment es farà el lliurament del premi de Prosa i de la Flor EL PROBLEMA Els actes religiosos en honor a la patro­ na de Lleida tindran lloc el 2 d'octubre a les Natural i altres premis de poesia que con­ DE NETEJA DE CAMISES I vuit del vespre, amb una missa solemne formen el certamen literari d'enguany, en presidida pel bisbe de Lleida, Ramon Ma­ honor de la Mare de Déu de Loreto. (J.C.) ALTRES PECES. Una lleidatana professa en les Germanes de la Caritat

LLEIDA.— La jove lleidatana Ester Sànchez Munoz, que havia estat alumna del col·legi Santa Anna, va professar com a religiosa de la congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna, juntament amb quatre joves més durant una solemne Eucaristia celebrada el dia de la festa de la Nativitat de Maria, a l'església del noviciat Demani'l a la seva drogueria o i sepulcre de la fundadora i beata Mare Ràfols a Saragossa. supermercat. La germana Ester ha estat destinada a la comunitat de la Clínica del Pilar de Ens ho agrairà! Barcelona. (J.C.) 30. setembre. 1999 acjuesl^^&nana... CATALUNYA%CRISTIANA 25

Aquesta plana ha estat elaborada pel Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut Joventut de Catalunya i les Illes (SIJ)

La Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears al servei dels joves Unes línies bàsiques:

Amb motiu de la celebració de l'Aplec de l'Esperit el Centralitat de Jesucrist 31 de maig de 1998 a Vilafranca del Penedès, es va fer el rellançament de la segona edició de la Proposta de Pastoral L'acció pastoral ha de partir de la realitat dels joves, de Joventut. però sempre amb l'objectiu d'acompanyar-los en la fe Signada l'any 1987 pels delegats diocesans de Pastoral amb Déu. Per això la centralitat del Misteri de Jesucrist de Joventut i pels consiliaris d'un bon nombre de movi­ és la clau de volta de l'acció pastoral. El jove ha de poder ments de joventut de les diòcesis de Catalunya i Balears, trobar en Jesús, el Crist, la realització de les aspiracions cal destacar que va ser el resultat d'un treball de comunió més nobles i pregones de la humanitat. i de cooperació éclesial dels signants del document i de Es tracta, per tant, de presentar Jesucrist als joves no molts cristians compromesos en la formació de la joven­ purament des de l'atractiu que representa com a ideal tut. humà, sinó en tota la seva dimensió de misteri, vivent en Novament en parlar avui de la Proposta estem dient l'Església i en la vida de les persones. Cal preparar els principalment dues coses: joves per al coneixement i adhesió a la persona de Jesucrist. Sentim la urgència i el deure d'anunciar i proclamar I, des de l'evangeli, impulsar-los a construir el seu ser la bona notícia als nostres joves, per mitjà d'una clara persona, i contribuir a la construcció de la societat. Això acció evangelitzadora i éclesial, i ho volem fer des vol dir, per tant, acompanyar-los perquè siguin capaços de d'una seriosa i compromesa comunió pastoral que ens viure l'evangeli en la pròpia persona i en el seu ambient, exigeix madurar moltes de les nostres actituds. en tots el àmbits on es mou i viu. Evidentment aquesta nova edició recull propostes La pastoral parteix de l'Església i ha de portar a la sorgides del Concili Provincial Tarraconense, del Sí­ construcció d'una Església de comunió i missió. Cal node de Mallorca i de l'Assemblea diocesana de vetllar per formar en els joves una bona i sanaeclesialitat. Menorca. Tal com ho tenim expressat a Ef 3:6: «Déu vol que en Jesucrist, per l'Evangeli, tots els pobles tinguin part en la Un destacat dels continguts mateixa herència (que rebem del poble d'Israel), formin un mateix cos (el cos de Crist que és l'Església) i compar­ que les ha de judicar a la llum de l'Evangeli per a una Els quatre punts bàsics de la proposta són: teixin la mateixa promesa (el Regne de Déu).» progressiva conversió personal i per esdevenir autèntics —L'atenció als joves i a la seva realitat Per això cal potenciar els moviments, perquè són un testimonis de Crist. —La central itat del misteri de Jesucrist espai privilegiat on el jove va descobrint la dimensió Per això, d'una manera especial dins els moviments i —L'arrelament en la comunitat éclesial comunitària de la fe i va fent progressivament experiència grups de joves, és necessària la presència del consiliari o —Una espiritualitat encarnada d'Església local i, des d'ella i per ella, de l'iínica Església animador de la fe, com aquell adult en edat i en la fe, que L'acció pastoral ha de ser capaç d'atendre els joves des del Crist. és vitalment present en el procés educatiu del jove, fent de la realitat que ells viuen. És important no caure a fer dels camí amb els mateixos joves. Ell ha d'ajudar a interro­ joves l'objecte de sol·licitud de l'Església, sinó que han Una espiritualitat encarnada gar-se i a valorar els fets, situacions i accions en cada d'esdevenir protagonistes de l'acció evangelitzadora i de moment. Ha d'ajudar a aprofundir i celebrar la fe en la renovació social (ChL 46). L'acció i el tesdmoni han d'anar units a la contempla­ Jesucrist, i a viure-la comunitàriament. S'ha d'ajudar els joves a obrir-se i implicar-se al món ció i celebració de la fe. Que la vida segons l'Esperit ha de Així doncs, aquesta proposta dibuixa les línies de que els toca viure, acompanyar-los a ser protagonistes de partir de la vida i ha de tomar a la vida. És a dir, no ha treball per al Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joven­ la seva pròpia vida, testimoniant Jesucrist. d'estar deslligada de la vida de les realitats concretes, sinó tut de Catalunya i les Balears (SIJ). Treball per al curs 1999-2000 La formació dels animadors El temari consta de tres blocs: Bloc I: Aproximació al fet juvenil Objectiu del bloc: ajudar a interpretar críticament i pasto­ ralment la realitat humana actual per descobrir-hi possibili­ tats d'incidència evangelitzadora.

Bloc II: Els continguts bàsics de l'evangelització Objectius del bloc: presentar els continguts bàsics de l'evangelització, des de l'òptica d'un procés d'evangelització amb joves i prenent com a eix central l'encontre entre Déu i la persona humana. Ajudar els animadors a percebre la unitat dels diferents elements de la fe i el seu esquema fonamental, de manera que puguin comprendre i donar raó del missatge cristià. Esquema global: Déu, el Pare, que és invisible a la mirada humana, es dóna a conèixer en una història que culmina en Jesucrist, mort i ressuscitat, i es comunica als homes per Una mirada atenta l'Esperit Sant, que Jesucrist ens dóna de part del mateix Pare. Després d'un treball de reflexió i de recull de les diferents experiències L'Esperit fa arribar a tots els homes, reunits en l'Església, la als nostres joves diocesanes pel que fa a la formació dels animadors i amb la voluntat de nova vida de Déu, com a primícia d'una nova humanitat (el Regne de Déu). Enguany des del SIJ ens pro­ respondre a la petició del CPT: assegurar la formació dels animadors i posem, també, un treball d'apro­ consiliaris dels joves mitjançant un programa global i sistemàtic, i a les Bloc III: Evangelitzar educant ximació a la realitat juvenil que conclusions de l'Assemblea diocesana de Menorca i el Sínode de Mallorca, el Objectius del bloc: donar elements metodològics per tenim en els nostres grups, mo­ SIJ ha elaborat un temari comú per preparar joves adults per a la Pastoral de dissenyar i realitzar projectes o itineraris d'educació en la fe, viments, pan-òquies, escoles... Joventut. Aquest curs, donat que vol ser una oferta diocesana dirigida als joves en línia evangelitzadora, emmarcats en una pastoral juvenil per tal de poder revisar la nostra que es volen preparar per treballar en la Pastoral de Joventut, l'ofereixen les més àmplia (Proposta Pastoral per Catalunya i les Illes) i amb oferta pastoral als joves. Delegacions diocesanes de Pastoral de Joventut. un estil i eines de l'animació. 26 CATALUNYA^CRISTIANA VOlí^mnaí 30. setembre. 1999

Els universitaris, objecte d'evangelització

• El Centre Cristià dels Universitaris va celebrar el curs passat els vint anys de la seva fundació

Són molts els universitaris que any rere any es que volen buscar respostes a les seves inquietuds, pilars fonamentals de l'entitat. Totes les donen cita a Barcelona per estudiar en alguna de les neix el 1978 el Centre Cristià dels Universitaris. tertúlies, conferències, concerts, o acti­ seves cinc universitats. La Universitat, però, en Després de vint anys, aquesta entitat no governa­ vitats del tipus que sigui, han de conser­ var un alt nivell cultural, així que no val moltes ocasions no reuneix les millors condicions mental creada per l'arquebisbat de Barcelona con­ qualsevol cosa. De fet, s'intenta arribar per créixer com a persona. Amb l'afany de ser un tinua sent avui un important instrument d'evange­ als joves des de les gran preguntes que la espai obert i d'acollida per a aquells universitaris lització. cultura formula en l'àmbit universitari. Igualment, no s'abandona la pràctica re­ Arribar a l'etapa universitària ligiosa, diàriament se celebren al CCU gairebé sempre suposa un gran canvi les vespres, i els diumenges a la tarda se per als adolescents. S'entra en un celebra l'Eucaristia a la parròquia dels període en què ei jove comença a Àngels juntament amb els membres del assumir certes responsabilitats i a nou Centre Cristià per als Universitaris i encaminar la seva vida en una o altra també professionals de Balmes-Valèn- direcció. Els referents que s'agafen cia. llavors poden marcar tota una exis­ La decisió de celebrar l'Eucaristia en tència. Per aquesta raó, els joves uni­ una parròquia ha estat recent. Molts cre­ versitaris han de ser objecte impor­ ien veure incompatibilitats entre la parrò­ tant de l'evangelització. Així almenys quia i moviments com el CCU, però res ho ha cregut l'Església en els últims més lluny de la realitat. Eulàlia Mas els temps, en què s'ha anat elaborant una veu perfectament compatibles, i més sa­ pastoral dedicada particularment a bent que «aquest és un lloc de pas, que els universitaris. ha de portar més tard a la feina en movi­ Qui va ser arquebisbe de Barce­ ments concrets o en parròquies». lona, el cardenal Jubany, en col·la­ El CCU és un instrument més d'evan­ boració amb Mn. Antoni Matabosch, gelització, creat davant d'unes necessi­ també va entendre, ja fa més de vint Una de les tertúlies preparades pel CCU. tats concretes de la societat, i que al llarg anys, que calia obrir a Barcelona un de més de vint anys ha anat responent a espai físic d'acollida per atendre aquells ballen a temps complet al CCU, mentre Eulàlia Mas reconeix que la cultura les expectatives. La seva directora actual, joves, sobretot universitaris, que no en­ una ho fa a temps parcial. La força del universitària es troba molt blindada amb Eulàlia Mas, va ser l'últim nomenament traven ni a la via paiToquial ni a la dels centre resideix en els voluntaris, uns 115, el tema de la fe, però que no és un proble­ d'un laic per a tasques pastorals del car­ moviments. L'Església sortia ala trobada encara que el nucli més actiu sol ser ma dels estudiants, sinó dels estaments. denal Jubany. Més tard. Móns. Carles la d'un sector de població molt particular, d'unes 40 o 50 persones. Organitzats en Els universitaris cada vegada es fan més confirmaria en el seu lloc on havia arribat amb inquietuds a les que no podien donar equips, ells són els encarregats d'elabo­ preguntes, i en trobar-se sense a prioris després de treballar molts anys amb l'ac­ resposta, però que no acabava d'encaixar rar el gruix de les activitats, mentre els ideològics, estan disposats a. escoltar. tual delegada de Pastoral Universitària, en cap de les possibilitats que fins llavors professionals es dediquen més a tasques L'acollida que es faci de les seves inqui­ Llum Delàs. Per a Mas, el CCU i la seva oferia l'Església. D'aquesta manera nai­ administratives. etuds és, doncs, molt important, i una de gran tasca d'acollida és també «una for­ xia el Centre Cristià dels Universitaris Un dels objectius del CCU, a més a les funcions del CCU. En els estaments ma de transmetre Crist, sense complexos (CCU), sense ocultar la seva clara con- més de tractar-se d'un lloc idoni per a la docents i rectorats és on el blindatge es fa i de forma espontània». fessionalitat, però obert a qualsevol jove reflexió i el diàleg universitari, és aconse­ més estricte. Els seus membres formen que s'hi volgués adherir. guir que els joves se sentin útils oferint part d'una generació que mira amb molt Samuel Gutiérrez coses als altres. La directora del centre, de recel la introducció dels temes de Més de 100 voluntaris Eulàlia Mas, té clar que «tota activitat del teologia i pastoral a les universitats. Tam­ CCU no és exclusiva per als seus mem­ bé depèn aquest recel de cada universitat, CCU En uns inicis difícils, tres adults es bres, sinó que ha d'estar oberta a altres i a vegades, els centres més aparentment CKNTRI: CRISTI.À DVAS van fer càrrec del centre, encara que aviat joves i adults, ja que només sortint d'un laics es mostren més oberts i receptius, van veure clarament que havien de ser els mateix i mirant per als altres, es pot com és el cas de la Universitat Autònoma UMVKRSITARIS mateixos joves els que se'l fessin seu. Els créixer com a persona». La universitat és de Barcelona. C/VTLLARROEL, 81 mateixos universitaris usuaris del local també terra de missió, i això és una cosa, Com a centre d'acollida, el CCU està 08011 HARCKLONA havien d'assumir tasques de coordinació assegura Mas, que no és fàcil de fer obert a tothom, però això no treu que TKL. 933 233 368 i de preparació de les activitats que es entendre als joves. L'esforç, tanmateix, assumeixi un marcat accent confessional fessin. Tanmateix, un petit equip de pro­ no és en va, i els que ja fa anys que estan cristià i un to clarament universitari. Són 1 Ax 934 546 890 fessionals sempre els ha donat suport i vinculats al centre adverteixen canvis dos llistons que no s'han d'abaixar, ja e-mail: [email protected] continuïtat. Actualment tres persones tre- forts en la gent que hi passa. que com adverteix Mas, són dos dels

Dóna Fomenta la Facilita Suport Formació Informació Generalitat de Catalunya dels voluntaris Departament de Benestar Social al voluntariat Institut Català del Voluntariat a trav^ del món associatiu Catalunya MÉS INFORMAOÓ Un pafs de voluntaris 900 300 500 Telèfon gratuït: 900 300 500 Web del Servei Català del Voluntariat: Http://www.voluntariat.org - Correu electrònic: [email protected] 30. setembre. 1999 CATALUNYAÍM CRISTIANA 2 7 societat Descobrir l'actualitat de sant Tomàs d'Aquino • La SITA presenta les actes del seu últim congrés internacional

BARCELONA.— La SITA (Societat Internacional Tomàs d'Aquino) celebra cada cinc anys un congrés internacional. Aquesta és la seva activitat fonamental. No obstant això, la vida de la SITA es nodreix d'una sèrie de seccions locals que s'apleguen en grups d'estudi, organitzen conferències i editen publicacions sobre el pensament de sant Tomàs. L'I d'octubre la SITA presenta a Barcelona les actes del seu últim congrés, celebrat el 1997.

La SITA va néixer el 1977 com a conseqüència perquè per al sant, explica Enrique Martínez, «tal és d'un congrés celebrat a Gènova i Barcelona. Per l'ésser que té l'home que és algú digne»; el seu concepte iniciativa del llavors cardenal Karol Wojtyla es va de veritat, «atès que té la capacitat d'arribar a la veritat crear una societat per estudiar i aprofundir en el sobre l'ésser i no quedar-se en simples aparences», i la pensament de sant Tomàs d'Aquino: «La SITA no és seva noció de felicitat, segons la qual «posa tota la vida una associació exclusivament pera intel·lectuals, sinó humana al servei de la felicitat, que ell explica que per a persones interessades per la vida i la doctrina de s'aconsegueix amb la contemplació de Déu». sant Tomàs. Ell era un teòleg i atreu teòlegs. Té una De cara al tercer mil·lenni, la SITA té grans expec­ profunda filosofia i atreu filòsofs. No obstant això, va tatives: «En aquest sentit, el Sant Pare ens exhorta i viure la recerca de la veritat de tal manera que tot encoratja a fer una tasca molt urgent en el nostre món, aquell que se sent atret per la veritat troba en sant perquè la doctrina de sant Tomàs pot tenir una gran Tomàs un model. La societat està formada per perso­ actualitat i nosaltres, modestament, estem intentant nes molt diverses», matisa Enrique Martínez, secreta­ col·laborar en aquesta línia», afirma Martínez. ri general de la societat. Una mostra de la vigència del pensament de sant La SITA està organitzada en diferents seccions Tomàs tindrà lloc l'I d'octubre a la Balmesiana: la repartides arreu del món (recentment s'ha fundat una presentació de les actes del IV Congrés de la SITA, secció a Mèxic). És una associació al servei de l'evan- celebrat el 1997 amb el tema El problema de l'home i gelització i el seu objectiu és «difondre el pensament el misteri de Jesucrist. L'acte, que estarà presidit per de sant Tomàs i dialogar amb el món contemporani Móns. Pere Tena, bisbe auxiliar de Barcelona, anirà per actualitzar el seu missatge, que continua tenint precedit per la santa missa, a les 18.30, en commemo­ molta vigència, cem ens recorda Joan Pau II en ració de santa Teresa de l'Infant Jesús, doctora de l'encíclica Fides et ratio», comenta Martínez. l'Església, amb homilia de Móns. Manuel Ureiia, Aquesta actualitat de sant Tomàs d'Aquino es pot bisbe de Cartagena-Múrcia. veure sobretot en tres punts, assegurael secretari general de la SITA. Així, destaca la seva doctrina sobre l'home. Rosa Maria Jané Chueca Sant Tomàs d'Aquino.

Ones La solidaritat de l'Albi arriba a l'Equador catòliques

L'ALBI.— M. Carme Monne és una col·laboradora seglar que des de VIENA.—Els represen­ ir^. fa més de trenta anys treballa a Ayaloma (l'Equador), en una comunitat tants de SOOemissores d' ins­ andina que viu amb moltes necessitats. M. Carme és l'encarregada de piració catòlica, d'un total coordinar l'ajuda més urgent i necessària en un terreny amb moltes de 15païsoseuropeus,s'han mancances. La seva feina compta amb el suport de moltes persones a reunit a Viena amb motiu de Catalunya, disposades sempre a ajudar la gran tasca humanitària. la sisena trobada internaci­ Darrerament es necessitaven 460.000 pessetes per fer front a unes factures onal de la Conferència Eu­ relacionades amb la construcció d'una església a Ayamola i per ajudar una ropea de Ràdios Cristianes. mare i els seus quatre fills, tots ells^petits. Oberta la subscripció, feliçment Ha estat una oportunitat per s'han recollit 625.000 pessetes, que ja es troben en la comunitat andina. subratllar el caràcter essen­ Marc, el germà de M. Carme, ha visitat els llocs d'actuació de la seva germana. Portava estampes de sant Cosme i sant Damià, patrons de l'Albi. cial de la missió de difusió Un cop allí, les va ensenyar als nadius, que es van interessar moltíssim pels dels valors evangèlics. Du­ sants metges. Un escultor de la zona ha fet imatges dels dos sants i han estat rant la trobada s'ha asse­ traslladades a l'Albi. Mitjançant una cerimònia celebrada a l'ermita dels nyalat que les ràdios cristia­ sants patrons, va tenir lloc l'acte d' agermanament de 1' Albi amb Ayamola. nes arriben a moltíssims Una vinculació de germanor entre totes dues poblacions, unides per sant oients que han perdut tot Cosme i sant Damià. contacte amb l'Església. «El Els sants metges ocuparan una capella de l'església que estan cons­ secret consisteix a crear pro­ truint i que tenen la intenció d'inaugurar aquest nadal. Cal assenyalar que gramacions riques i estimu­ tota la població ajuda en la construcció del temple. El material es fa amb lants, obertes a tots els te­ unes peces de fang i palla que pesen uns 20 quilos i són transportades al mes de la societat», afirma peu de l'obra. Els nadius se senten molt catòlics. Especialment s'estimen Emmanuel Jouse, director molt l'Infant Jesús. de programes de Ràdios Cristianes a França. (Zenit) Indígenes d'Ayaloma. Lluís Noguer Pasto 28 CATALUNYA % CRISTIANA ^^m t 30. setembre. 1999

Salut i dietes

Problemes de oes (la part)

La Carme, una dona de 64 anys, fa faci cap mal a la nostra salut cal respectar temps que té un problema de sobrepès. les necessitats indispensables de nutri­ Tot i que moltes vegades fa règim, sem­ ents de l'organisme sense voler dismi- pre toma a recuperar el pes perdut. En nuirpes ràpidament mitjançant unadieta canvi, la seva filla Montse, de 25 anys, excessivament restrictiva. que és alta i prima —encara que ella no El dejú com a forma dràstica de reduir • í^-í^íV s'hi veu—, viu obsessionada pel seu pes i la restricció d'aigua en la dieta són físic i està en tractament psiquiàtric. La dos errors molt estesos que cal evitar. Carme ha anat a un especialista perquè té Uns altres mètodes d'aprimament amb por de patir un problema de tiroide. productes farmacèutics, diurètics i/o la- xants no s'han de dur a terme sense Excés de pes i obesitat consultar el metge. % Podríem definir l'excés de pes com el ..yï<^^ Consells dietètics pes superior al normal per a l'edat. L'obe­ sitat, en canvi, és un trastorn patològic •'.: í'. Llevat de contraindicació mèdica a que es caracteritza per un excés de for­ causa d'alguna malaltia de base, es pot: mació generalitzada i emmagatzematge • Seguir una alimentació variada, que de teixit adipós. Podem dir que una per­ inclogui tots els aliments bàsics: la sona és obesa quan el seu pes es superior carn, el peix, els ous, la llet descremada a un 15% del considerat com a normal. El tractament i derivats, les pastes, l'arròs, etc. L'obesitat pot desencadenar uns al­ i la prevenció • Beure dos litres d'aigua al diao infusi­ tres problemes de salut, com alteracions de l'obesitat ons sense sucre. es basen en del funcionament normal de l'organis­ una dieta • Evitar totes les begudes alcohòliques i me, un augment del risc de patir malalti­ equilibrada i les ensucrades. es i/o l'agreujament de malaldes ja exis­ exercici físic, • Repartir els àpats en quatre o sis vega­ tents. Exemples en serien els trastorns sempre des al dia i no consumir aliments entre consultant musculars i esquelètics deguts al sobre­ amb el hores. pès, els problemes cardíacs, la hiperten­ metge. • Disminuir el consum de greixos, ali­ sió, la diabetis, els trastorns cardiovas- ments preparats, olis, embotits... culars, els problemes psicològics i, per a • Evitar els dolços, la xocolata, els ge­ molts, el problema estètic. roide o la hipòfisi. sigui menor a la despesa energètica de lats... L'obesitat es pot produir per dife­ També hi ha altres factors que afecten l'activitat diària. És difícil determinar No totes les persones perden o gua­ rents causes: 1'augment de l'obesitat i de l'excés de pes, les calories adients a cada persona. Es nyen pes amb la mateixa facilitat. Un ' Alimentícia: per l'excés d'alimentació com els elements socioculturals, l'entorn i pot subestimar la ingestió que causa cop aconseguit el pes desitjat s'ha de i la falta d'exercici físic. els produïts pels nous hàbits alimentaris l'obesitat o sobreestimar-ne la despesa continuar vigilant tant l'evolució del pes • Constitucional: tendeix a produir-se (cada cop mengem més fora de casa i energètica, per tant serà el dietista o el com el règim dietètic i l'activitat física, amb caràcter familiar. consumim àpats de preparat ràpid). metge, després d'estudiar els hàbits ali­ i evitar els hàbits que van portar a l'obe­ • Per problemes emocionals: el menjar mentaris i l'activitat física que fael paci­ sitat. es transforma en un substitut d'«amor i Tractament dietètic ent, el qui assenyalarà quins són els satisfacció». aliments que s'han d'ingerir i la manera M. José Camps • Per trastorns endocrins: desordre en el Les dietes d'aprimament han d'acon­ més adient de preparar-los. Amb l'assessorament mèdic del funcionament de glàndules com la ti- seguir que el valor calòric de la dieta Perquè una dieta d'aprimament no Dr. F. Tognetta ia Mundial dels Sords

BARCELONA.— Sota el lema «La de l'Institut Tecnològic de la Universitat comunicació és per a tothom», Fesoca de Rochester (EUA); Accessibilitat i par­ C/^es^^ organitzarà, de I'l al 3 d'octubre, la 12a ticipació ciutadana de les persones sor­ edició del Dia Mundial de les Persones des, que impartirà Lisa Kauppinen, presi­ Sordes. Potenciar l'ús del llenguatge de denta de la Federació Mundial de Sords, signes, sobretot en els infants sords, i i Nova gestió de les associacions de sords, garantir l'aportació de recursos materials a càrrec de Javier Blanco, director de i humans necessaris perquè les nenes i els l'Associació de Sords de Santander i Can­ nens sords tinguin les mateixes oportuni­ tàbria. MÉS DE 100 ANYS ORGANITZANT tats educatives que els altres companys Per la seva banda, la Pastoral del Sord són algunes de les qüestions que el de Barcelona du a terme, amb el lema CONGRESSOS I REUNIONS col·lectiu de sords vol reivindicar en «Signes.d'unió amb Déu», un munt aquestes jornades. d'activitats mitjançant el llenguatge dels L'EXPERIÈNCIA ENS AVALA Entre les nombroses conferències i signes. Celebració de la missa, formació taules rodones que es faran, destaquen les cristiana, grups de catequesi, de comunió o Roger de Llúria, 12 114 següents: Ajudes tecnològiques avança• de confirmació, preparació per al matrimo­ Tels. 318 14 95 - 301 67 31- Fax: 412 44 55 des, a càrrec de Robert Davila, membre ni o visites a malalts en són algunes. (C.C.) 30. setembre. 1999 CATALUNYA i CRISTIANA 29

Responsabilitat Gorbatxov: «En el dolor cristiana davant comences a pensar en Déu» l'acció missionera LA SEU D'URGELL.— En el curs 1998-1999 la diòcesi d'Urgell va apor­ BERLÍN.— Raïssa Gorbatxov, espo­ tar 18.089.656 pessetes a les activitats sa de r últim president de la desapareguda ni -%i-.-- missioneres. Aquesta xifra és la suma Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, va de les tres campanyes que la diòcesi morir als 67 anys el 20 de setembre passat realitza cada any a favor de les esglésies en un hospital de Münster, Alemanya, en països de missió: Domund víctima d'una leucèmia. Joan Pau II, en (10.775.324 pessetes). Infància Missio­ assabentar-se de la notícia, ràpidament va nera (4.614.331 pessetes) i Clergat Na­ enviar un telegrama personal de condol a diu (2.700.000 pessetes). Són dades Mikhaïl Gorbatxov. El Sant Pare, profun­ publicades per Ramon Clua a la memò­ dament afligit, afirmava que desitjavaque ria anual de la Delegació de Missions. Gorbatxov trobés «en l'afecte dels seus En relació amb lacampanya 1997-1998, familiars i amics la serenitat per afrontar el resultat acusa una disminució de aquesta pèrdua». 1.342.305 pessetes, una xifra que repre­ senta el 0,74%. Gorbatxov ha mantingut la seva amis­ tat amb el Papa fins i tot després que «El moviment missioner ha obert abandonés el poder. Enguany va voler altres horitzons i la nostra Església res­ pira ara en altres llengües i cultures», ha que la Conferència de persones guardo­ escrit Móns. Joan Martí Alanis. A la nades amb el premi Nobel de la Pau, presentació de la memòria anual de la convocada a Roma per la fundació que Delegació de Missions, el bisbe de la porta el seu nom, fos rebuda per Joan Pau Seu d'Urgell també recorda la urgència II al Vaticà. Si bé Mikhaïl Gorbatxov Mikhaïl Gorbatxov va visitar Joan Pau II al desembre del 1989. actual d'evangelització: «Àfrica, per sempre s'ha confessat ateu, en una entre­ exemple, s'està repartint entre els cristi­ vista concedida al diari alemany Bild fa nat, l'immens dolor que va experimentar filosofiamarxista-leninista. Vasaberseduir ans i els musulmans... Es l'horad'enfor- unes setmanes, l'exlíder soviètic va reco­ des que la malaltia va erosionar el cos de Occident amb la seva intel·ligència i ele­ nar el pa.» Un toc a la responsabilitat nèixer que «en aquestes circumstàncies la seva esposa. gància, trencant la tradició de les esposes cristiana i a l'acció missionera. comencem a pensar en Déu». Gorbatxov Raïssa Gorbatxov, coneguda com la dels polítics comunistes russos, que sempre també va explica per televisió, conster­ dama de la perestroika, era professora de s'havien mantingut en un segon pla. (C.C.) Antoni Mirabet Ràdio Estel estrena nova programació

'-:^^§'

«TEM PURA» (recepta japonesa)

Ingredients

8 llagostins mitjans 150 g peix blanc a filets «yw- 4 cebetes, 1 carbassó 3/4 de litre d'aigua.freda "•í-ií... 1 albergínia, 2 porros 1 rovell d'ou í·%*- *4t?tí;, M- 8 mongetes tendres rodones oli, farina blanca 200 g de carbassa salsa de soja

FORN DE PA - PASTISSERIA

Responsables dels programes de Ràdio Estel per a la temporada 1999-2000.

BARCELONA.— Ràdio Estel va Marta Cailà, inclou consells pràctics per MAGDALENES estrenar el 13 de setembre passat la nova preservar l'entorn, el descobriment de Farn programació per a la temporada 1999- noves rutes i una secció per conèixer els SENSE 2000 amb nous espais dedicats a dife­ animals. Cum laude és una altra novetat .Tríníi·al· rents temes, com el medi ambient, l'eco­ significativa. S'emet els dimarts a les GLUTEN PER nomia, la ciència, la cultura i la 21.15 i es tracta d'un espai sobre el món universitat. L'emissora, qiie ha celebrat universitari dirigit principalment als es­ A CELÍACS el seu cinquè aniversari, pretén consoli­ tudiants, però també als pares i als pro­ dar-se com una ràdio de servei al ciutadà fessors. El programa, conduït per Oriol amb espais d'informació, solidaritat i Freixenet i Enric Violan, vol ser un punt religió. de referència per a la comunitat educati­ Plaça Trinitat, 14 Entre les novetats destaca Planeta va. Els diumenges Ràdio Estel continua Mare de Déu de Lorda, 63 blau, un espai dedicat a les qüestions la retransmissió de l'eucaristia, presidi­ Ausona, 89 mediambientals. El programa, que s'emet da pel cardenal Ricard M. Carles, des de Bartrina, 52-54 la catedral de Barcelona. els dimecres a les 21.15, està dirigit per Tel. 933 453 678 - 08033 Barcelona 3 0 CATALUNYA % CRISTIANA 30. setembre. 1999 cu Itura La façana de la basílica de Sant Pere redescobreix el seu color original • La restauració recupera la pintura original concebuda per Cario Maderno

CIUTAT DEL VATICÀ.— Després de més d'un any d'un acurat Els restauradors, treball de restauració, la majestuosa façana barroca de la basílica de doncs, s'han limitat a recuperar els co­ Sant Pere torna a lluir en tota la seva esplendor. La gran novetat és que lors originals de s'han recuperat els colors originals. Joan Pau II beneirà el 30 de l'edifici, amagats setembre la façana de l'edifici sagrat més famós de la cristiandat en una darrere de la densa festa inaugural. capa de brutícia pro­ vocada fonamental­ Les bastides que han tapat durant més ficis amb façanes fetes en travertí». ment per la contami­ d'un any la part frontal de la basílica de La façana de Sant Pere del Vaticà nació ambiental, Sant Pere del Vaticà ja han estat retirades. també està construïda amb aquest materi­ però també pel sèu Milers de pelegrins i de turistes ja poden al, una pedra típica de Roma, però Cario dels centenars de tor­ tomar a admirar aquesta obra magna de Maderno —l'arquitecte que la va projec­ xes que il -luminaven l'arquitectura, que fa 114 metres de llarg tar i construir, entre el 1607 i el 1614—va la basílica abans de per 53 d'alçada. Segons ha explicat el completar la seva obra afegint color a la l'any 1950. Així professor Sandro Benedetti, arquitecte de pedra, un color que cobreix gran part de la mateix, els experts la Fabbrica di San Pietro, la institució superfície frontal de la basílica. «La prin­ han neutralitzat no vaticana encarregada de la conservació cipal dificultat de la restauració consistia, tan sols els efectes del temple, «la restauració de la façana de per tant, a netejar i fer la feina sense fer de les diferents con­ Sant Pere ha estat molt laboriosa compa­ caure aquesta pintura, que és un element taminacions, sinó també les vibracions rada amb la resta de restauracions d'edi­ característic de la façana.» La basílica de Sant Pere del Vaticà. produïdes per fenò­ mens sísmics i les dilatacions tèrmiques. contemplar al costat del balcó central. La Les obres han costat uns 860 milions de restauració s'ha completat amb una nete­ pessetes, que han estat sufragats per Eni, ja a fons dels dos rellotges construïts el un ens públic italià d'hidrocarburs. 1777 perGiuseppe Valadier. El papaJoan Forma de preparació: Les novetats cromàtiques de la façana Pau 11 beneirà la nova façana el 30 de vaticana són el groc pallós, que acolora el setembre en una festa inaugural, en la Talleu el carbassó i l'albergínia a rodanxes de mig fons, les fomícules, les cornises de les qual s'interpretarà un Te Deum, a càrrec centímetre d'ample í el porro de llarg a llarg. Peleu finestres i el timpà central, i les pinzella­ de l'orquestra i el cor de Santa Cecília. la carbassa i talleu-la a làmines de mig centímetre de des en vermell i en verd, que es poden (Zenit) gruix. Les cebetes, talleu-les horitzontalment. Peleu els llagostins i deixeu-los la cua intacta, aplaneu-los i Museus vaticans: tres milions de deixeu-los escórrer. El peix, net i sense pell, talleu-lo a filets molt fins. visitants l'any Bateu el rovell d'ou amb l'aigua per aconseguir una pasta. Passeu les verdures per la pasta i després per ROMA.— Els museus vaticans constitueixen l'objectiu preferit pels turistes que la farina i fregiu-les durant dos minuts amb l'oli ben visiten Itàlia. Així ho ha revelat un estudi recent sobre els llocs d'atracció de pagament calent. a tot Europa. Amb els tres milions de visitants anuals, els museus vaticans superen la xifra de visitants del Colosseu romà o dels vestigis arqueològics de Pompeia. L'aflu­ Després de fregir les verdures, fregiu el peix amb el ència és superior fins i tot a la de tots els parcs d'atraccions que hi ha a Itàlia. També mateix sistema. Deixeu-ho escórrer tot sobre paper superen importants centres culturals del continent europeu, com el Museu del Prado de de cuina i serviu-ho distribuït pels plats. Per a cada Madrid. No obstant això, la xifra de turistes que visiten els museus pontificis només té comensal ompliu un bol petit de salsa de soja (que un competidor seriós: el Louvre de París, que rep cinc milions de visites a l'any. (Zenit) podeu trobar en qualsevol establiment) on sucarà cada peça de verdura o de peix. 19 religiosos i sacerdots nascuts en

Nota: La cuina japonesa està basada principalment un poble de 40 habitants en el peix, el marisc, les verdures i les algues o els VILLOREJO.— L'Ajuntament de van tenir lloc, cal destacar l'eucaristia, vegetals marins. La forma més habitual de consumir Villorejo, un municipi d'uns quaranta que es va celebrar a les 12.30 a la parrò­ el peix al Japó és menjar-lo cru, i en diuen sashimi i habitants situat a 25 quilòmetres de la quia del poble. Posteriorment, es va pro­ quan està barrejat amb arròs bullit, sushi. Qualsevol capital de Burgos, ha portat a terme cedir a la lectura del pregó, a càrrec de menú japonès sempre va acompanyat d'un bol recentment una iniciativa singular i sim­ Miguel Àngel Delgado López, delegat d'arròs bullit. pàtica. Ha volgut retre homenatge als d'Apostolar Seglar a l'arquebisbat de dinou sacerdots, religiosos i religioses Burgos, que era precisament un dels ho­ naturals de la localitat. Lamentablement menatjats. Delgado va reconèixer en el tots no van poder assistirà l'acte emotiu. seu discurs que l'emocionava profunda­ La distància geogràfica —alguns des­ ment «l'afecte de tomar a la identitat del envolupen el seu ministeri a l'estran­ que hom ha estat, no sense nostàlgia, ger—, en el cas d'alguns, i la responsa­ però sí amb actitud creativa de recordar bilitat eclesiàstica, en el d'altres, ho van la teva joventut». Tots van rebre un plat impedir. commemoratiu i un llibre on es dedica Entre els actes més significatius que una pàgina a cadascun d'ells. (C.C.) 30. setembre. 1999 CATALUNYA^ CRISTIANA 31

Obres de reforma a la casa museu Pau Casals • Hi haurà exposicions permanents dedicades a la figura del gran violoncel·lista català

EL VENDRELL.— Al gener edifici adjacent a la casa museu que amb una zona dedicada a l'època de del 1996 la casa museu Pau Casals en permetràl'ampliació. D'altraban- l'exili del músic i amb una sala poli­ va haver de tancar les portes al pú­ da, l'esmentada fundació ha signat valent per a exposicions puntuals. blic a causa del deteriorament de un acord per al finançament de les Així mateix, l'avantprojecte preveu l'immoble i de les bretolades de què reformes, que tenen un pressupost la creació de dues sales per a exposi­ havia estat objecte. El 8 de setembre de 350 milions de pessetes. Uns 145 cions permanents, que durien els tí­ passat van començar, tot i que amb milions seran sufragats per part de la tols següents: Un home músic. Un gairebé nou mesos de retard, les obres fundació i els espònsors, mentre que passeig per la memòria i Música de reforma i condicionament de la la resta anirà a càrrec de l'Ajunta­ per viure. S'hi podran veure ins­ casa, construïda el 1909 com a resi­ ment del Vendrell, la Diputació de truments musicals, fotografies, dència d'estiueig. L'edifici va ser Tarragona i la Generalitat de partitures, cartes de diversos per­ habilitat com a museu entre els anys Catalunya. Es preveu que les refor­ sonatges, pintures, escultures i 1974 i 1976. mes es podran inaugurar a finals de objectes personals d'aquest La Fundació Pau Casals ha ad­ l'any 2000. violoncel·lista universal. quirit dels hereus del germà de Amb els treballs de remodelació, l'il·lustre músic i compositor un la casa museu Pau Casals comptarà Joan Boronat Pau Casals.

Testimonis artístics de fe cristiana Espectacles medievals de temàtica religiosa

LA SEU D'URGELL.—Diferents com era lavida dels càtars i les persecu­ espectacles medievals de temàtica reli­ cions a què van ser sotmesos. giosa han convertit recentment el Piri- A Cabó va tenir lloc, el dia de la seva neu en un dels atractius turístics més festa major, la representació à'Arnal- rellevants de Catalunya. Constituei­ deta, escrita per Esteve Albert. Els ha­ xen un acostament a la identitat his­ bitants d'aquesta localitat posen en es­ tòrica dels pobles i a la cultura medi­ cena aquesta obra, des de fa ja tretze eval. anys, a la plaça del poble. El tema és la Les IV Jornades de refugis càtars al unió dels Caboet amb el vescomtat Pirineu català, organitzades per les de Castellbò i la casa de Foix. Els comarques de la Cerdanya, el Bergue­ actors recuperen, amb dignitat i eru­ dà i l'Alt Urgell, van aconseguir un dició, una pàgina important de la his­ gran èxit de públic. El programa, inspi­ tòria de Catalunya i del principat rat en una iniciativa del sud de França, d'Andorra. va constar de conferències, publicaci­ La Seu d'Urgell va perdre des de ons i espectacles. A la localitat de fa quatre anys les representacions del Costoja —on hi ha vestigis arqueolò­ Retaule de sant Ermengol, però hi ha un gics d'un antic nucli monàstic càtar—, moviment popular que intenta recupe­ situadaal'Alt Urgell, es varepresentar rar aquest espectacle de sol i llum al Cercamón, una obra escrita per Lluís claustre de la catedral. Racionero. Vint actors i sis músics, dirigits per Jordi Llop, van mostrar Antoni Mirabet

«La decapitació de Jaume», retaule del segle xv (República Txeca). FILATÈLIA per Enric Craupera SANTIAGO DE COMPOSTEL- poden contemplar avui dia a l'exposi­ LA.— Nombrosos tresors escultòrics i ció Santiago. L'esperança. La mostra pictòrics que recullen l'extensa expres­ es presenta es dues seus: al col·legi de Antoine Frederic Ozanam, escriptor sió cultural relativa a l'apòstol sant Fonseca, fins al 31 d'octubre, i al SOCItlC DC Jaume, que ha generat la fe cristiana palau de Gelmírez, fins al 31 de de­ SAINT-VlNCrisIT OC PSIÀ. 1855-198J Mònaco va dedicar el 1983 un segell al gran al llarg dels segles i arreu del món, es sembre. (C.C.) escriptor catòlic Antoine Frederic Ozanam (Milà, 1813 - Marsella, 1853), amb motiu de la comme­ moració del 1.130 aniversari de la seva mort. Erudit Reivindicar la figura del bisbe Feliu d'Urgell i apologista, va ser un dels fundadors de la Societat de Sant Vicenç de Paül. També participà en la LA SEU D'URGELL.— El bisbat d'Urgell ha organitzat del 28 al 30 de setembre creació de l'Ère nouvelle, que va esdevenir un unes Jornades Internacionals d'Estudi sobre el bisbe Feliu, una gran figura de portaveu dels ideals socials progressistes. Doctorat en Dret i llicenciat en l'Església i de la política del segle vni, que ara fa mil dos-cents anys es va enfrontar Filosofia i Lletres, Ozanam va exercir de catedràtic de Dret Mercantil. Cal als teòlegs de Carlemany en defensar les teories cristològiques de l'adopcionisme. El destacar les següents obres seves: Dante et laphilosophie catholique au xiiième bisbe Feliu d'Urgell es pot considerar com un dels personatges històrics transcenden­ siècle (1845), Etudes germàniques (1847-49) i La civilisation au xiième siècle tals en la formació de la Marca Hispànica, i a partir d'aquí, del naixement de l'actual (1852). nació catalana. (C.C.) 32 CATALUNYA CRISTIANA 30. setembre. 1999 Música i dansa de luxe

L'auditori A. Vallhonrat del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa acollirà pròximament dues interessants propostes cultu­ rals. D'una banda, la interpretació de tres peces musicals clàssi­ ques a càrrec de l'Orquestra Filharmònica de Lieja i la Comunitat Francesa, sota la direcció de Gabriel Chmura. De l'altra, l'actu­ ació del prestigiós Ballet Víctor Ullate de la Comunitat de Madrid.

El programa que interpretarà l'Or­ dern (Pousseur, Boesmans, Van questra Filharmònica de Lieja i la Comu­ Rossum, Leduc) i l'internacio­ nitat Francesa serà el següent: Simfonia nal, on els grans clàssics (Mo- núm. 6 en Fa M, Op. 68 «Pastoral», de zart, Schubert, Sibelius) Ludwig van Beethoven; «Don Juan», s'uneixen a d'altres (Villalo- Op. 20, poema simfònic, de Richard bos, Tournemire, Vierne). Els Strauss, i Mort i transfiguració. Op. 24, seus enregistraments han re­ poema simfònic, de Richard Strauss. Fun­ but nombrosos premis inter­ dada l'any 1960, l'Orquestra Filharmò­ nacionals, com el premi Vic- nica de Lieja i la Comunitat Francesa ha toire de la Musique, el 1995. estat dirigida succesivament per Fernand L'Orquestra Filharmònica de Quinet, Manuel Rosenthal i Paul Strauss. Lieja i la Comunitat Francesa L'orquestra ha aconseguit, gràcies als actuarà el 21 d'octubre, a les: Orquestra Filharmònica de Lieja i la Comunitat Francesa. esforços de Pierre Bartholomée, el seu 21.00, a l'auditori A. Vallhon­ darrer director artístic titular, situar-se rat del Centre Cultural de la Caixa de Ullate i música de W. A. Mozart; L'aprèí- sentiments, d'intuïcions i, sobretot, amb entre les millors formacions simfòniques Terrassa. midi d'unfaune, amb coreografia de Víc­ molt d'amor pel teatre». Víctor Ullate va europees. tor Ullate i música de Claude Debussy, i obtenir el 1989 el Premi Nacional de La reputació d'aquesta orquestra, que Amor pel teatre Burka, amb coreografia d'Eduardo Lao i Dansa i el 1996 li va ser atorgada la té la seva seu a la magnífica sala del la música de Dead can dance. Medalla d'Or a les Belles Arts. El Ballet Conservatori Reial de Lieja, ha estat con­ El Ballet Víctor Ullate de la Comuni­ Pel que fa a la segona de les peces, Víctor Ullate de la Comunitat de Madrid firmada des de fa molt temps per una tat de Madrid durà a terme quatre repre­ Itu... ^bailas?, de tan sols deu minuts de actuarà el 30 d'octubre, a les 21.00, i el 31 agosarada política discogràfica, que es­ sentacions: Jaleos, amb coreografia de durada, Ullate afirma que «amb aquest d'octubre, a les 18.00, a l'auditori A. tableix un equilibri entre el repertori an­ Víctor Ullate i música de Luis Delgado; pas a dos no he volgut fer una coreogra­ Vallhonrat del Centre Cultural de la Cai­ tic belga (Franck, Lekeu, Biarent), mo­ hu.. ^bailas?, amb coreografia de Víctor fia, sinó un homenatge a un home ple de xa de Terrassa. (C.C.)

La programació que ofereix el CEP és fruit de la reflexió sobre les necessitats de formació pastoral en general, i també davant dels nous reptes que el pas del temps ens va presentant. I tot s'ofereix per ajudar a una major formació pastoral, per Centre d'estudis Pastorals poder servir millor i més eficaçment l'Església en els diversos nivells on cadascú treballa. de les diòcesis catalanes Móns. Lluís Martínez Sistach Arquebisbe de Tarragona i president del CEP

CURS SOBRE LA BÍBLIA: O • Antic Testament: dimarts, a partir del 5 d'octubre fins al 6 de juny O • Nou Testament: dijous, a partir del dia 7 d'octubre fins al 8 de juny o Horari: de 5 a 6.45 de la tarda fM CURS BÀSIC DE PASTORAL - i I Del dia 5 d'octubre al 6 de juny. Els dimarts, de 7 a 8.45 del vespre a\ PROPOSTES DE FORMACIÓ PER ALS ARXIPRESTATS Diversos temes d'actualitat a convenir

PROPOSTES FORMATIVES I PASTORALS DES DE LES ARTS ESCÈNIQUES

CURSOS MONOGRÀFICS: • La Catequesi Bíbíico-Simbòlica - Miquel Xancó D • Els Esdeveniments pasquals: Aproximació als textos de la passió - Josep M. Soteras • Teologia i pastoral a Amèrica Llatina - Antoni Bentué U • Mort i més enllà - Antoni Bentué • Heretgies - Mn. Ballarín

LA INAUGURACIÓ DEL CURS 1999-2000 SERÀ EL 28 D'OCTUBRE A LES SET DEL VESPRE La lliçó inaugural serà a càrrec del Dr. RAMON PRAT I PONS.

Per a més informació, programes i inscripcions, podeu adreçar-vos a la secretaria del Centre, tel. 933 174 858 - d Rivadeneyra, 6, 3r - 08002 Barcelona. 30. setembre. 1999 CATALUNYA^ CRISTIANA 3 3

Literatura per als més Joves

Viure enmig de la Lafamosa Voler ser diferent de la resta Verònica Verònica és una nena molt entremaliada que pensa que les persones que natura són populars tenen una vida completament diferent de la d'aquelles que no ho són i que, per tant, activitats tan quotidianes com treure el gos a passejar o Timothy acompanya un dia, rondinant, el seu pare al realitzar tota mena d'encàrrecs no formen part de la vida dels famosos. Davant bosc. Quan el pare li mana tallar llenya, el noi es perd, d'aquest plantejament, Verònica decideix ser famosa. Cercarà l'ajuda de les cau i es fa mal. Tot i que confia que aviat vindran a seves amigues, Candy, Gracita, Chus i del seu germà Jaime per aconseguir-ho. rescatar-lo, s'equivoca, perquè en el seu desesperat Les seves idees absurdes la portaran a situacions soiprenents i molt divertides. intent per tomar a casa destruirà les seves pròpies petja­ des. Timothy haurà de lluitar per sobreviure sense cap Carmen Vàzquez Vigo, l'autora d'aquest conte, va guanyar el 1992 el ajuda i enmig d'un medi desconegut i salvatge. La seva Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Les magnífiques il·lustracions insòlita experiència el farà descobrir una nova dimensió: liirtl'^Hjen VJ/*« (4I*« SHO4« del llibre són de Maria Luisa Torcida. (C.C.) la comunió amb la natura. Gary L. Blackwood és l'autor del llibre, mentre que {jtei)teca>idBa&] M Carmen Vàzquez Vigo, Lafamosa Verònica. Editorial Casals, Mònica Echevarría i Marina Seoane són les artífexs de Col·lecció Punto Juvenil (a partir de 9 anys), Barcelona 1999, 83 pàg. les il·lustracions. (C.C.)

m Un somni fet realitat LOtAHÍRRCRO

Hugo és un noi que per casualitat troba en una platja una ampolla amb Sir Lui Tim un missatge de socors, on es parla de la «gran mansió». Efectivament, al 1 poble on viu hi ha una casa abandonada sobre la qual hi ha nombroses el salvaje llegendes. Allà és on algú es troba en perill i demana auxili. Hugo fa el cor Gary L. fort i va cap a la casa, on coneixerà Sir Lui, un personatge menut i singular. Blackwood, Serà llavors quan Hugo comenci a viure el somni que culminarà quan ell %.»-=-.^'-J^^ wm 1 Tim el salvaje. ja sigui adult. Editorial Lola Herrero sempre s'ha dedicat al món de la literatura infantil i juvenil. |i Casals, Les il·lustracions del conte, àgils i suggeridores, són obra de Federico Delica- Col·lecció do. (C.C.) ' 4d Punto Juvenil v^ i Wc-1(a partir de 12 ^•nrrifvii : MfM^u otGtKte anys), Barcelo­ na 1999, Lola Herrero, Sir Lui. Editorial Casals, Col·lecció Punto Juvenil • 'U;',!.,v,'.; ..<,((;. ÍMagloabàmè, 173 pàg. (a partir de 9 anys), Barcelona 1999,126 pàg.

S»

Els Contes de la Fada Vetakika de Ràdio Estel" ja són a la venda en CD i casset

Els trobareu a les botigues de discos i llibreries especialitzades estel HM 106.6 34 CATALUNYA % CRISTIANA ií^ma 30. setembre. 1999

El llibre de la setmana Sempre hi ha esperança...?

Maria Mercè ROCA, Sempre hi ha ï'horitzó. Ed. 62/El Balancí, Barcéona i999, ísspàg.

No és estrany que aquests primers antològiques. El diàleg amb la dona ago­ contes de Maria Mercè Roca fossin una nitzant amb el seu rector és d'una simpli­ sorpresa. I van merèixer el premi Víctor citat i d'una veritat impressionant. El Català el 1958. Ara, la seva reedició, els mateix podem dir de les últimes pàgines redimeixen d'un oblit que hauria estat en les quals apunta la seva autobiografia. lamentable... Ha sabut ser en tota l'obra, senzilla­ Perquè en aquestes pàgines breus, ment, «vertadera». Cap concessió a la l'escriptora de Portbou (1958) ha sabut galeria ni a la morbositat. Retrata, o, captar una sèrie de cròniques molt hu­ encara millor, enfoca la seva camera de manes i suggeridores, en les quals re­ vídeo cap a les persones, i ens les reflec­ flecteix, d'una manera hàbil i contingu­ teix tal com són, amb el realisme d'aque­ da, tot un món interior molt ric. lles seqüències de l'escola italiana, que Cal dir, no obstant això, i abans de culminen en el Ladrón de bicicletas o en parlar de l'estructura literària, que l'amar­ Umberto D, de Vittorio de Sica. Com­ gura i la decepció que a vegades traspu­ prenem que sigui l'artífex d'alguns gui­ en poden desconcertar un lector que hi ons de televisió, com Secrets de família busqui una distracció senzilla. Maria o Rosa, de la televisió catalana. Mercè Roca s'ha acostat a la vida, sobre­ Pel que fa a l'estructura literària, cal tot en un espectre ampli de personalitats dir amb tota justícia que ha sabut encer­ femenines, i ens les ha presentat amb tar en l'estructura d'una narració breu, tota la veritat de les seves il·lusions i de una cosa que no és gens fàcil. La seva les seves frustracions. Potser és excessi­ capacitat de suggestió, i l'habilitat per Marja va pel fet d'oferir-nos tan sols la seva interrompre la narració en el moment visió negativa: el revés de l'existència a precís per sorprendre'ns amb un final vegades és descoratjador, però també hi inesperat, que és la clau de tota la narra­ ha un revers que no sempre és ni tan agre ció. Sort que hi ha l'horitzó, tot i les seves ment, amb tot, sempre hi ha un horitzó ni tan procliu al pessimisme, encara que I també és encertada la manera d' apro­ anècdotes que pivoten sobre la decepció que pot donar sentit a un caminar massa estigui justificat. fitar els punts de partida que poden do­ (només se n'escapen dues), és una crida fatigós. Però, qui sap llegirMaria Mercè Roca, nar de si els anuncis amb paraules, o una a «esperar contra tota esperança». Certa­ Crístóbal Sàrrlas adquireix la consciència que la vida no carta de vins de qualsevol restaurant. és una novel·la rosa, i que darrere de És evident que la seva capacitat cre­ moltes aparences hi ha la vida real, la que adora i creativa es manifesta en l'intent es viu a l'interior de quatre parets o de descobrir tot el món que s'amaga en La sardana 1 la dansa s'amaga daiTere d'un rostre que potser un anunci breu, que tanca darrere seu un aparenta felicitat. drama o una oferta que pot donar un gir Hi ha algunes narracions, com la que a la mateixa existència, o explicar les encapçala el llibre, que són realment llacunes de la vida personal. Actes celebrats

• El dia 10 es va celebrar a Ceret un homenatge al compositor rossellonès Max Havart, per la seva dedicació a la música catalana i també per la presentació del seu llibre Cobles, sardanes, danses i músiques catalanes, i del seu disc compacte Obres Experiència, per a tenora i orgue. Lamentem no haver pogut informar en el seu moment d'aquest ERMEC acte ni atendre la seva invitació. Felicitem l'amic Max Havart, aquest músic que, com Tradició i ja hem dit altres vegades, ha viscut amb una cama a cada banda del Pirineu. El seu Div. DE RELLOTGERIA I Tecnologia AUTOMATITZACIÓ exemple ens ha demostrat la inutilitat d'allò que no havia d'haver passat mai: fer una barrera política de la carena pirinenca. Tots els serveis per al • Ens arriba ara la notícia que el 14 d'agost es va celebrar a Alcalà la Real, el poble seu campanar: de naixença de Pep Ventura, una festa d'homenatge a la sardana. L'Esbart Egarenc • Campanes noves hi va participar amb recitals de danses tradicionals catalanes i de creació, també va • Soldadura de campanes participar-hi el Centre Andalús d'Alcalà la Real i comarca. La part més emotiva va històriques ser la interpretació per part de l'Asociación Musical Pep Ventura, de la sardana El cant dels ocells i el Per tu ploro, que van cantar més d'un centenar de persones. • Jous i batalls • També a Grècia s'han presentat mostres de dansa catalana, quan l'esbart • Automatismes Dansaire del Vallès, coincidint amb el seu quinzè aniversari, va participar al Segon • Rellotgeria monumental Festival Internacional de Danses Tradicionals que es va celebrar a la vila d'Agripino. Acompanyaven també l'esbart el Grup de Grallers d'Abrera. En el festival hi van Des de la més gran a la més petita, participar grups folklòrics d'Albània, Itàlia, Lituània, Polònia i Rússia. per a nosaltres totes són importants. Alcalde de Móstoles, 42, baixos - 08025 Barcelona - Tel. 934 501 500 Josep Ventura Fax 934 330 885 - [email protected] — http://www.ermec.com/campanar 30. setembre. 1999 CfOfltCÜ ^^i "^eúle CATALUNYA % CRISTIANA 35

Pensadors cristians del segle xx (3) Romano Guardini i la visió cristiana del món

Nou estil de pensar i de sentir Va fer de la fe cristiana una forma original, plena de sensibilitat i cosmovisió catòlica (Weltanschauung). cultura, d'apropar-se a l'home d'avui. R. Guardini traspua una fina A més, vol impregnar amb la veritat cris­ Romano Guardini (1885-1968) és un sensibilitat cap a l'experiència mística. Els seus escrits presenten tiana una època espiritualment esmorteï­ teòleg alemany d'origen italià. Mestre da. Ens ensenya l'art de buscar-la perso­ innombrables claus d'orientació, especialment decisives en un mo­ espiritual per a molts, va mantenir una nalment per viure d'ella. D'aquí el seu contagiosa i indestructible fidelitat a un ment d'incertesa espiritual com el que vivim (postmodernitat). impuls per manifestar amb fets i paraules ideal de vida cristiana flexible i profund. que «es pot ser sense por un home de la El més notable de la seva obra són els cultura actual i a la vegada cristià catòlic seus intents de revalorització de la litúr­ (...), dir el missatge evangèlic d'una ma­ gia catòlica (El espíritu de la litúrgia, nera que no sigui incomprensible per 1937) i els estudis sobre la persona de avançat per als que es troben fora» {Apun­ Crist i el cristianisme {El Senor, 1937). tes para una autohigrafía). Va néixer a Verona i va morir a Mu­ nic. La seva sang llatina i la seva forma­ Litúrgia, Església i vida ció i vides germàniques van ser l'autèntic contemplativa suport del seu pensament. Després d'una profunda crisi religiosa (1905) es va con­ Enamorat de l'espiritualitat benedic­ sagrar al Senyor en el sacerdoci. Va rea­ tina, Guardini sent que la Litúrgia catòli­ litzar els seus estudis a Tubinga i Friburg, ca, garantia d'allò que és etern, represen­ i va doctorar-se en Teologia (1915). El ta la pregària de l'Església. La Litúrgia és seu gran estil pedagògic es va anar desen­ per a ell una mena de «vida mística plas­ volupant com a director del Moviment de mada en formes sensibles». Però no no­ Joventut, que alternava la conversa i el més es limita a celebrar els oficis litúr­ silenci entre els joves. gics, sinó a configurar litúrgicament la En ser privat de la seva càtedra a la seva vida sencera. Així afirmarà que «ca­ Universitat de Berlín pels nazis (1939), minar cap a l'altarno es redueix a recórrer va tomar a la docència a Munic (1948). una distància; significa crear un camp Als seus seminaris i conferències feia una d'adhesió al misteri» {Signos sagrados, impressió de seguretat i vitalitat. Qui 1927). Guardini ens ensenya a descobrir l'escoltava tendia a pensar que es trobava el profund sentit simbòlic del ciri, l'en­ davant d'un triomfador sense vacil·la­ cens, les campanes... cions. 1 és que la seva vida es va veure I l'Església? Per al nostre teòleg és un impulsada per l'Evangeli, i se sentia ama­ lloc d'integració de diversos contrastos rada de la seva llum en meditar les parau­ de la vida humana: obediència-llibertat, les de Jesús: «Qui haurà guanyat la seva corporeïtat-espiritualitat, temporalitat- vida, la perdrà, però qui l'haurà perduda etemitat... Actualment, pera ell, l'Esglé­ per causa meva, la trobarà» (Mt 10:39). sia desperta les ànimes i aquesta toma a El 1961 rep el premi Erasme com a ser viscuda com a «contingut de vida reconeixement de la seva tasca recons- religiosa autèntica» {Sentido de la Igle- tructiva de l'Europa de la postguerra des sia, 1922). de \apax christiana i la cultura clàssica. Sobre la persona de Crist, Guardini va L'han definit com el renovador del pen­ destacar que es trobava completament sament cristià que prepara el camí cap al immersa en la pregària (vito contemplati­ Romano Guardini. Concili Vaticà II. va). I, prenent com a exemple el Mestre, Jesucrist, juntament amb un profund es­ ta la caducitat de la vida terrena i la considera la pregària com la base de la Un místic en acció perit de pregària, la consideració de la solidesa de la vida eterna, una conscièn­ vida humana autèntica. Profunditza en Littírgia catòlica com a forma de contem­ cia que allò que és humà és insuficient, la els salms i en el Parenostre. Descobreix Guardini traspua una fina sensibilitat plació, l'amor filial capa l'Església (mal­ tendència a buscar sempre el més elevat, aspectes valuosos en totes les formes de cap a l'experiència mística. Vivia en una grat la decepció que li van produir algu­ i la interpretació de la cultura a la llum de pregària cristiana, i suplicava a Jesús: contínua tensió entre la malenconia (a nes incomprensions per part de certs la fe i la formació espiritual. «Ensenya'm a veure que sense pregària causa del seu delicat estat de salut) i clergues), l'alta estima al recolliment i al el meu interior s'atrofia i la meva vida l'ascens espiritual, com ell mateix ens ho silenci... Guardini descobreix la impor­ Visió de la cultura des de la fe perd consistència i força» (Oraciones descriu als seus Apuntes para una «MÍOÒÍ- tància decisiva del fet que l'Església des­ teológicas, 1959). ogra^íj. Parlava de la necessitat de confi­ perti en les ànimes, i els fidels no només Guardini ha fet de la fe cristiana una Sense cap mena de dubte Romano gurar un «home nou» i una «mentalitat visquin en l'Església, sinó que visquin forma original plena de sensibilitat i cul­ Guardini esdevindrà un mestre espiritual renovada». L'alta estima de la vida mís­ l'Església. tura, d'apropar-se a l'home d'avui. Va per als creients del segle xxi. El seu pensa­ tica explica Vitinerarium Dei de la seva Aquest teòleg italogermànic tenia la orientar-se cap a dues metes, que per a ell ment i el seu estil de vida testimonien que acció pastoral. Ell mateix escriu: «Jo es­ convicció que «l'home només se'l pot no significava més que una: traçar les l'existència de l'home té un sentit, des del timo la mística; sé que s'hi amaguen conèixer, si se'l veu des de Déu» (idea característiques específiques dels cristi­ cristianisme viscut amb coherència. tresors d'extraordinària noblesa, i no no­ desenvolupada al seu llibre Quien sabé ans i fixar els valors humans de tota més per a uns quants escollits, sinó per a de Dios conoce al hombre, 1952). I, en la cultura autèntica. Joan Manuel Gutiérrez cercles més amples.» mateixa línia del pensament dialògic(Eb- La seva veu fa vibrar avui tots aquells No obstant això... quines són les ca­ ner, Buber...) considera que l'home ad­ que s' interessen pel que és autènticament Delgado racterístiques de la seva espiritualitat? En quireix consciència del seu «jo», sobretot cristià i per una cultura amb veritables Escriptor i humanista primer lloc, l'entusiame per la figura de a través del «Tu diví». A més, ens presen- valors humans. Aquest és el tema de la ([email protected]) 36 CATALUNYA % CRISTIANA 30. setembre. 1999

El satèl·lit espanyol «Minisat-01» > Potser eis nostres lectors ho recordaran. Va sortir també a les notícies de velocitat de 27.000 km/h ja ha donat més d'onze mil voltes al planeta i ha la televisió. El 21 d'abril del 1997 era llançat a l'espai el primer satèl·lit subministrat totes les dades que se li havien exigit als tres centres de c artificial íntegrament espanyol i exclusivament científic, transportat pel Maspalomas (Canàries), Torrejón de Ardoz i Villafranca del Castillo (Madrid). SL llançador espacial americà «Pegaso», des d'un avió que volava per damunt Ha complert tot el que se li va programar, però com que els seus aparells r+ encara funcionen i bé, hom ha decidit allargar la seva estada per poder Q) de les Canàries a 11.000 metres d'altitud. Portava el nom de «Minisat-01»(o r+ sigui minisatèl-lit, perquè era de di­ comprovar fins on arriba la fiabili- Vi mensions reduïdes) i se n'havia co­ tat del satèl·lit espanyol. mençat la construcció 1' 1 de juliol En què ha contribuït a l'avenç de n del 1994, sota la direcció de l'Insti­ la ciència? En les coses següents; tut Nacional de Tècnica Aeroes- ha detectat característiques molt pacial (INTA), amb la participació precises de l'atmosfera tenestre, ha ^ 2 de sis empreses constructores. La obtingut espectres d'estrelles molt a o posada en òrbita fou un èxit i ei nítids, i ha dut a terme tres experi­ § o programa que havia de complir ha­ ments (designats amb les sigles c via de durar dos anys. CPLM, LEGRI i CPLM) per esca- Han passat, i més, aquests dos tir certs efectes físics en règim de anys i latelevisió(quejo sàpiga!) no microgravetat, però no ha pogut n'ha dit res més. Crec, doncs, que esbrinar de què pot estar formada la ^^ els interessats per la ciència agrai­ matèria obscura del cosmos (com ran que en diguem alguna cosa. El també s'hauria volgut). •i. -^ resultat es pot dir que ha estat tot un Ara ja s'ha iniciat la construcció èxit. A una altitud de 600 km i a una Amb els satèl·lits artificials es va coneixent millor el cosmos. del satèl·lit «Hispasat-10». L'electrídtat i els homes que l'han Investigada

És possible que un instrument usat per feia de forn era molt gros i pesant, i havia a fins bèl·lics es converteixi després en un de portar adjunt tot un sistema de refrige­ estri de cuina? La resposta és afirmativa. 40 El jorn de microones, ració. No era gens econòmic. Valia tant Ho explicarem. El principal ús que es va com un automòbil! Pocs s'hi van engres­ fer del radar, poc després d'inventat, com car. En dotze anys només en va poder ja vam dir, va ser precisament per a la un invent incidental col·locar un miler. Els clients van ser grans guerra. Avui dia ja té aplicacions pacífi­ restaurants i companyies de transport en ques importants i potser els nostres lectors tren. Precisament el client principal va ser pensaran que la invenció de Watson-Watt desenes de metres. També se sabia que la societat que se n'encarregà va ser la Ray- lacompanyia japonesa de ferrocarrils,cosa només ha pogut servir, acabada la guerra, longitud de les ones lluminoses es trobava teon Corporation de Walthan (Massachu­ que va tenir la seva importància. per detectar objectes llunyans. Doncs bé, entre 3,8 i 7,8 deumil·lèsimes de mil·lí­ setts). L'enginyer que dirigia la feina es Ara bé, la Rayteon Corporation hi tenia hem d'explicar que una derivació no bèl·li­ metre. La curiositat del científic era: no es deia Percy Spencer. Tot fent provatures pèrdues tot i vendre-ho car. Però va tenir ca del radar també ha portat, gairebé per podrien obtenir ones més curtes que les de amb un magnetró els tècnics que hi treba­ l'humor de mantenir la producció per la casualitat, a una eina domèstica ben cone­ la ràdio sense ser-ho tant com les llumino­ llaven van notar que les microones que propaganda que li feia aquella manera de guda: el forn de microones. Aquest instru­ ses? Com dur-ho a terme? sortien de l'aparell feien calor i hi acosta­ cuinar tan curiosa. La gent en parlava. El ment, que ja podem dir casolà, no s'inven­ Calia construir un oscil·lador que fes ven els dits balbs per desentumir-se'ls. Un tècnic Percy Spencer, convertit ara en el tà pas com un perfeccionament d'un de més de mil milions de vaivens per segon. I d'ells vaposar-hia la vorael que s'haviade director general adjunt del desenvolupa­ carbó, de gas o de qualsevol altra mena de aquest problema és el que va aconseguir menjar per esmorzar a mig matí i li quedà ment de l'aparell, feia el que podia per combustible, sinó que es derivà directa­ resoldre Hull. En un tub electrònic de buit, ben calent. Un, que es deia Leslie Vandt, hi perfeccionar-lo. El president tenia una gran ment de l'aparell que va ser la gran estrella com el de raigs catòdics, superposant-hi un posà ben a prop granets de blat de moro voluntat de donar una bona imatge de de la Segona Guerra Mundial. També és un camp magnètic oscil·lant produït per un americà i van esclatar fent les estrelletes l'empresa al gran públic i l'animava a invent d'aplicació de l'electricitat que val corrent altern de gran freqüència, va acon­ que hom sap. La cosa progressà. Allò era millorar el producte, però el pobre Spencer la pena de conèixer i saber-ne la història: seguir unes ones que no arribaven als tres un joc divertit. Però també força útil: hi no hi trobava la manera. Va ser un altre centímetres de longitud. Va ser un èxit. van rostir costelles i salsitxes, hi feren ous enginyer d'origen japonès, Keishi Ogura, A Massachusetts feia molt de fred I què fer-ne, d'aquesta curiositat cien­ ferrats, etc. Sense deixar la feina. Però un trànsfuga de la New Japan Radio Corpora­ tífica? Quan Watson-Watt estava rumiant dels col·laboradors de Spencer, que es deia tion, qui va mostrar a Spencer com fer-ho. Ja sabem què s'entén per microones. com obtenir el que ara en diem radar, va Pamer Derby, va voler fer un magnetró I ho aconseguí al moment oportú: el 1965, Unes ones electromagnètiques de longitud veure en aquell oscil·lador l'instrument d'efecte continu, que no anava bé per al que és quan començà la venda de congelats compresa entre 1 i 300 mi-límetres que apte per a les ones que necessitava. Co­ radar, que el necessita polsant, però millor al mercat. Amb quina facilitat es podran exigeixen unes oscil·lacions dels electrons mençà a anomenar-lo magnetró. Però s' ha­ per escalfar-se i escalfar, que va servir per descongelar al forn de microones per al seu que els provoquen d'un a trenta mil mili­ via de perfeccionar. Va ser cap al 1930 que tots els usos que hem dit. ús immediat! S'hi trobà la manera de su­ ons de vaivens per segon. Quan Watson- Boot i Randall construïren un magnetró primir el sistema de refrigeració i fer el Watt va poder obtenir-les amb l'aparell més perfecte, com es necessitava per al Cap a la cuina falta gent forn molt més petit i a un preu raonable. Al que ara anomenem magnetró, va fer ús del radar: de cavitats ressonants a base d'im­ cap de poc les marques japoneses Toshiba que ja havien fet altres abans que ell. pulsos, no emissor de manera contínua. I, No es podria aprofitar la troballa de la i Sanyo encara ho milloraren més. En Podem dir que va ser l'inventor del radar per fi, el 1935, Watson-Watt obtenia el calor produïda per les microones d'un només dos anys aconseguiren el comodís- que començà a funcionar el 1935, però no primer radar operatiu. Des del cuirassat magnetró? Els tècnics plantejaren la qües­ sim forn de microones actual, més eficient del magnetró. Rodney es detectà per primera vegada la tió a la Rayteon Corporation però aquesta i a més bon preu. Quan, doncs, s'havien començat a ob­ presència d'avions que no es podien veure societat no hi prestà atenció. De moment. I ja no cal que parli del que tothom ja tenir microones? El primer que sabem que amb els ulls per causa dels núvols. I ja vam Es trobava més interessada per altres apli­ sap: el forn de microones és a la majoria de s'hi dedicà i en va sortir força bé, va ser un dir com els anglesos el 1940 detectaven cacions. No va ser fins al 1953 que Charlie cases del primer món i a moltes altres de anglès que es deia A. W. Hull,el 1921. Ho sempre els avions alemanys quan anaven a Adams, president de la Corporation accep­ països no tan rics. I en continua creixent la va fer per pura curiositat científica. En bombardejar. tà de patentar aquell invent fet incidental­ venda. I tot va venir del fet que a l'hivern aquest moment ja se sabia que les ones que Ara bé, a Estats Units, després de Pearl ment. Amb el nom de Radarange va fer del 1943 a Massachusetts hi feia molt de es feien servir per a la radiodifusió tenien Harbour, es posaren a estudiar el magnetró construir el primer forn de microones. fred en un taller on s'estudiava com millo­ una longitud compresa entre 1 km i unes per fer-ne un radar més precís encara. La Però va tenir poc èxit. El magnetró que rar el radar. 30. setembre. 1999 veus esta CATALUNYA % CRISTIANA 37

rTàdio ^^^ '^^ les 02.15 a les 06.00 hores, selecció de música instrumental. nòcfio ^ctg!%i ^^^ '^^ '^^ 05.00 a les 21.00 hores, cada quart d'hora s'emet informació general, de rfM--.XX/ y serveis, d'Església i solidaritat i cultural. prindpcà «W fuao ("ada dia, comentari de l'Evangeli a les 7.30, 15.30 i 02.00 hores. M 105.0 Desconnexions de Ràdio Estel Dilluns Divendres 08.00-09.00 El Primer Cafè (programa informatiu que inclou una 08.00-09.00 El Primer Cafè Dilluns tertúlia d'actualitat). Presentat i dirigit per Francesc 21.00-21.15 Els Contes de la Fada Vetakika 09.00 Informatiu local Rosaura. 21.15-22.00 On tu em diguis (propostes culturals per al cap de 14.00 Informatiu local 21.00-21.15 Els Contes de la Fada Vetakika (espai infantil). setmana). Presentat i dirigit per Aure Farran i Oriol 20.00 Informatiu local 21.15-22.00 Cinc Cèntims (programa d'economia i consum). Presen­ Garangou. tat i dirigit per Xavier Vila. 22.00-23.00 Nit d'Estels Dimarts 22.00-23.00 Nit d'Estels (magazín d'Església i solidaritat). Presentat 23.00-00.00 Amb Llum Pròpia (personatges). Presentat i dirigit per 09.00 Informatiu local i dirigit per Montse Girbau. Joan Armengol. 14.00 Informatiu local 23.00-00.00 Planisferi (anàlisi de l'actualitat del món). Presentat i 00.00-02.00 La Gran Diferència 20.00 Informatiu local dirigit per Dani Vilaró. 02.00-02.15 Espurna d'Alba, Dietari de Música i Músics 00.00-02.00 La Gran Diferència (selecció musical). A càrrec de Maria Sierra Rodríguez i Albert Murillo. Dimecres 02.00-02.15 Espurna d'Alba, Dietari de Música i Músics Dissabte 09.00 Informatiu local Pentagrama de quatre (música catalana). Presentat per 21.00-22.00 14.00 Informatiu local Xavier Pujol. 20.00 Informatiu local La Tercera Lluna (magazín d'actualitat musical). Presen­ Dimarts 22.00-23.00 tat per Joan Albert Lligonya. 08.00-09.00 El Primer Cafè Ningú No És Perfecte (magazín de cinema). Presentat i Dijous 21.00-21.15 Els Contes de la Fada Vetakika 23.00-00.30 dirigit per David Serra. 09.00 Informatiu local 21.15-22.00 Cum Laude (ensenyament i universitats). Presentat i 00.30-01.00 Fila 7 (teatre musical). Presentat per Sergi Corbella. 14.00 Informatiu local dirigit per Oriol Freixenet. 01.00-01.30 Cova de Jazz (música jazz). Presentat per Gemma 20.00 Informatiu local 22.00-23.00 Nit d'Estels Abellan. 21.30 La Taula de l'Evangeli 23.00-00.00 Vianants (tertúlia intergeneracional). Presentat i dirigit 01.3.0-02.00 De nou n'nou (noves músiques). Presentat per Joan per Teresa Pou i Imma Matas. Dalmau. Divendres La Gran Diferència 00.00-02.00 02.00-02.15 Espurna d'Alba, Dietari de Música i Músics 09.00 Informatiu local 02.00-02.15 Espurna d'Alba, Dietari de Música i Músics 14.00 Informatiu local Diumenge 20.00 Informatiu local Dimecres 09.00-10.00 Tot Sardana. Presentat per Josep Maria Rojo i Josep 08.00-09.00 El Primer Cafè Maria Palau. Diumenge Els Contes de la Fada Vetakika 21.00-21.15 18.45-20.00 Eucaristia 08.30 La Taula de l'Evangeli(repetiàó) Planeta Blau (medi ambient). Presentat i dirigit per Marta 21.15-22.00 21.00-21.30 La Pròrroga (resum esportiu). Presentat i dirigit per Cailà. Xavier Puig. Mf d'Estels 22.00-23.00 21,30-22.00 Des de Nashville (música country). Presentat per Roger Tanca els ulls i fixa-t'hl bé (música de cinema). Presentat 23.00-00.00 Serra. i dirigit per Josep Chavarria i Xavier Cazeneuve. 22.00-23.00 Els Noms de la Música (música clàssica). Presentat per La Gran Diferència 00.00-02.00 Joan Úbeda i Roger Padollers. 02.00-02.15 Espurna d'Alba, Dietari de Música i Músics 23.00-00.00 Temps de Paraula (bíblia i teologia). 00.00-00.10 Moments a mitjanit (programa de reflexió). Presentat i Dijous dirigit per Xavier Morlans. 00.10-00.30 Missatge en una ampolla (magazín cristià). Presentat i 08.00-09.00 El Primer Cafè dirigit per David Ciscar i Miquel Albert Soler. 21.00-21.15 Els Contes de la Fada Vetakika 00.30-01.00 A tot cor (rtiúsica coral). Presentat'i dirigit per Joan 21.15-22.00 Bojos per la Ciència (ciència i tècnica). Presentat i dirigit Casas. per Antoni París. 01.00-02.00 Passió pel cant (programa musical). Presentat i dirigit 22.00-23.00 Nit d'Estels per Ton i Roig. 23.00-00.00 De Pares a Fills (temes al voltant de la família). En 02.00-02.15 Espurna d'Alba, Dietari de Música i Músics preparació. 00.00-02.00 La Gran Diferència 02.00-02.15 Espurna d'Alba, Dietari de Música i Músics RÀDIO BARCELONA (OM 666) - Diu­ DARCELONA menge a les 22.30h. Objectiu, l'ho­ Cada primer de mes publicarem la resta de la programació de les diferents diòcesis. me: programa de valors humans. El cas de la setmana; un espai per a la solidaritat; entrevista; suggeriments per viure millor la vida i la «Carta Dominical» de l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles (edita i presenta: J.M. Allmbau).

Cada divendres 20.30 Creure avui: no hi ha programa M fins a l'octubre. Creure avui repeteix l'emissió els Diumenge 3 Dissabte 2 dilluns a les 13.30 h. 08.45 Tiempo de creer (programa protestant). 09.10 Signes dels Temps «Mavew internautas» (comunitat jueva). «Música i religió». Un debat a proposta de la 09.30 Pueblo de Dios reobertura del Gran Teatre del Liceu. Cada dijous "L'atur continua sent un dels problemes predomi­ 21.40 Paraula i vida nants en la societat espanyola. Moltes persones Altres temes: Glosses setmanals de Móns. són víctimes d'aquesta tragèdia i en pateixen les —Espai Obert amb Jaume Reixach. Lluís Martínez Sistach. conseqüències. —La mediació familiar. Com ajudar les famílies Paraula i vida repeteix l'emissió els 10.00 Ultimas preguntas que passen per moments de crisi. divendres a les 14.40 h. «Para aprender basta querer: radio ECCA para —Entrevista a Mercè de la Torre, de l'Associació adultos.» Quan els nens comencen el curs escolar per l'Altre Cor Cremat de Barcelona. T W Cada divendres hi ha gent que troba a faltar aquesta època. Els —Mn. Ballarín (reflexió sobre l'evangeli) Teie^MdeelFona 22.30 Camí de vida cursos de ràdio ECCA són una oportunitat per als Recull de notícies i entrevista so­ adults que volen.tomar a aprendre. (Presentat per Teresa Pou.) bre un tema d'actualitat a càrrec de 10.25 Testimonio la Delegació de Mitjans de Comu­ 10.30 Santa Missa Signes dels Temps repeteix l'emissió el diumenge, a les nicació. Presentat per Carles Amb la participació de l'Orfeó Veus del Camp del 12.00 h del migdia, pel Canal TVC SAT; i el Sànchez. Soleràs (les Garrigues, bisbat de Lleida), sota la diumenge, a la 1 .(X) h de la nit, pel Canal 33. (El programa es tornarà a emetre a direcció de Josep Aran i Flix. l'octubre). (Director i celebrant habitual: Mn. Manuel Valls i Serra; coordinador: Jaume Planas i Pahissa). CTV (Centre Televisiu Vaticà) Dilluns 4 Reü-ansmissió via satèl·lit Canal Digital - Hot Bird 2-13" n.25 Pueblo de Dios Est - Trasponder 54 - Frequenza 11804 Mhz - Cod. MPEG 38 CATALUNYA^ CRISTIANA 30. setembre. 1999

"^ tant. Obsequi per a totes les persones i les Illes Balears que comencen el camí 25 anys d'història del moviment d'En­ SETEMBRE ES EL MES grans assistents, al Casal Parroquial. de la iniciació cristiana utilitzaran el lli­ contres de Promoció Juvenil a la diòcesi CONSAGRAT A SANT bre Amb nosaltres. Per aquest motiu, els de Barcelona. Presidirà Móns. Joan Car­ MIQUEL ARCÀNGEL • EXPOSICIÓ SOLEMNE DEL SAN­ catequistes duran a terme un procés de rera, bisbe auxiliar de Barcelona. Més TÍSSIM.— Tots els dilluns no festius, a preparació amb l'ajuda de la Delegació informació: tel. 933 405 787. partir del 4 d'octubre, de 17.30 a 18.30. de Catequesi de l'arquebisbat de A partir d'aquesta hora, santa missa. Hi Barcelona. El curs s'impartirà a Sant • BALMESIANA.— Del 19 d'octubre Barcelona haurà confessors disponibles. Parròquia Cugat del Vallès, del 5 al 7 d'octubre, i al 14 de desembre, la Balmesiana orga­ MdD de la Bonanova (sants Gervasi i a Sabadell el 7, 14, 21 i 28 de! mateix nitza un curs sobre VAproximación filo­ ' GERMANDAT DE LA MARE DE Protasi), plaça Bonanova, 12 - Barcelona. mes. sòfica almisterio de la creación, impar­ DÉU DE LA MERCÈ.— El primer tit pel Dr. Ignacio Guiu de la Universitat dimarts de cada mes se celebra la troba­ • FUNDACIÓ JOAN MARAGALL. • GRUPS DE REFLEXIÓ I DIÀ­ de Barcelona. Més informació de dilluns da de la Germandat a través de la celebra­ CRISTIANISME I CULTURA.— El LEG.— El 7 d'octubre, a les 2L0O, adijousde 17.00a20.00: c/DuraniBas, ció de la missa a les 19.30. Lloc: plaça de 5 d'octubre,, a les 19.30, el P. Frederic tindrà lloc una sessió plenària dels grups 9 - Barcelona, tel. 933 026 840, fax 933 laMercè, I -Barcelona,tel.933 154007. Raurell, professor de la Facultat de Teo­ de Reflexió i Diàleg amb el tema Valors 170 498, e-mail: [email protected] logia de Catalunya, inaugurarà l'any aca­ humans, valors cristians, valors doctri­ • MONTBAU.— El 30 de setembre, dèmic 1999-2000 de la Fundació amb la nals a càrrec de Josep M. Tubau. Lloc: • CRISTIANISME I JUSTÍCIA.—Els festa de san Jeroni, ales 18.00 s'inaugu­ conferència Ecumenisme cultural i reli­ parròquia de la Sagrada Família, d Pro- dies 20 i 27 d'octubre, 3,10,17 i 24 de rarà la 23a Mostra Art-Montbau, una de giós a la Bíblia. Dos referents actuals. vença, 450 - Barcelona, tel. 934 366 933. novembre, de 19.30 a 21.30, el profes­ les activitats més esperades del barri i la Lloc: Salad'actes del Seminari Conciliar sor Andreu Oliveras impartirà el semi­ cabdal en ei camp de les arts plàstiques. de Barcelona, d Diputació, 231. • CONCERT SOLIDARI.— El 8 d'oc­ nari Delinqüència, presó, reinserció. La mostra es podrà veure fins al 3 d'oc­ tubre, a les 21.00,1'associació Per l'altre Més informació: Cristianisme i Justícia, tubre al casal parroquial de Montbau, pi. • CEP.— El Centre d'Estudis Pastorals Cor Cremat de Barcelona-Ajuda al Quart d Roger de Llúria, 13, Ir - Barcelona, Mn. F. Palau, 4 - Barcelona, tel. 934 281 (CEP) inicia els següents cursos el mes Món organitza un concert especial de tel. 933 172 338, fax 933 171 094. 669. d'octubre: curs sobre l'Antic Testament, celebració (piano, música clàssica i cant els dimarts, a partir del 5 d'octubre, de coral). El preu de l'entrada és de 1.000 • ESCOLA ACTIVA DE PARES DEL • PARRÒQUIA DE SANT FOST.— 17.00 a 18.45; curs sobre el Nou Testa­ pessetes (500 per als estudiants). El con­ CLOT (COMUNITAT CRISTIANA Celebració de la setmana de la parròquia ment, els dijous, a partir del 7 d'octubre, cert tindrà lloc al Palau Macaya "la Cai­ SANT PERE CLAVER).— L'escola amb diferents actes: el 2 d'octubre, a les de 17.00 a 18.45; curs bàsic de pastoral, xa", passeig Sant Joan, 108 - Barcelona. està oberta a tots els pares i mares que es 15.00, caminada amb expl icacions histò­ els dimarts, a partir del 5 d'octubre, de prenen seriosament l'educació dels seus riques a 1' antiga església parroquial; a les 19.00 a 20.45. Més informació: Riva- • 25è ANIVERSARI D'ENCONTRES fills. Els grups de sis matrimonis, ani­ 17.00, concurs de dibuix infantil a l'es­ deneyra, 6, 3r - Barcelona, tel. 933 174 DE PROMOCIÓ JUVENIL.— El 10 mats per monitors, es reuneixen cada glésia de Cabanyes, i a les 20.00, missa 858, fax 933 025 109. d'octubre, a les 11.00, se celebrarà un quinze dies de 22.00 a 24.00. També anticipada a l'església. El dia 3, a les acte commemoratiu i una missa a la casa s'organitzen conferències i taules rodo­ 12.00, missa del Vot de Poble a l'esglé­ • CATEQUESI.— A partir d'aquest d'espiritualitat dels jesuïtes de Sarrià, d nes amb fills. El 21 d'octubre, a les sia, i a les 17.00, teatre: Distret, però no curs, els nens de les diòcesis de Catalunya Carrasco i Formiguera, per celebrar els 22.00, hi haurà una sessió informativa

APADRINEU UN NEN/A, AVI/A DIRECTAMENT I A TRAVÉS DE MISSIONERS CATÒLICS DE MÉS DE 40 ORDES RELIGIOSOS, EN 1.100 PROJECTES DE 23 PAÏSOS DEL TERCER MÓN.

QUE VOL DIR UN APADRINAMENT? Per a un nen: aliment cada dia, atenció sanitària dental, roba, l'oportunitat d'anar cada dia a l'escola, i sentir-se estimat per ^^IWO^# vostè. Per a la família del nen: instrucció sobre nutrició, higiene, alfabetització, educació en la cura del nen, i formació profes­ sional. Per als missioners/es: rebre amb alegria la vostra col·labo­ ració en la labor humanitària que porten a terme a favor dels pobres, dels humils, dels malalts i necessitats. Per amor, lliura­ Catalunya Cristiana et regala una carpeta perquè ment i servei a l'Evangeli. col·leccionis les receptes de la tieta Montserrat.

NECESSITEN UN PADRÍ! ^VOLS SER-HO TU? 100 ptes. cada dia poden fer-ho possible FUNDACIÓ CRISTIANA PER A NENS I GENT GRAN Envia 225 ptes. CFCA/Espana Cl Real. 21,2"- 47140 Laguna de Duero (Valladolid) Tel. 98.^ 54 47 50 - 98.1 54 52 06 - Fax 983 54 47 50 e-mall:[email protected] en segells de correus, indicant el nom «Conèixer la pau és ser etern; i el domicili, i te conèixer Veternitaty ser lúcid,» l'enviarem a casa, o vine a buscar-la a les nostres oficines:

Catalunya Cristiana d Puiggarí, 5 U^ iv 08014 Barcelona ''°>'annomaconTai-cl»

Per a més TAI - TXI ZEN CRISTIÀ informació, Rincón del Silencio c/ Floridablanca, 133, bajos - 08011 Barcelona tel. 934 905 988 Informació, Tel. 934 562 331 30. setembre. 1999 CATALUNYA % CRISTIANA 39

sense cap compromís. La primera reunió Arcàngel de Granyena de les Garrigues, es farà el 26 de novembre i cal inscriu­ audició de repic de campanes a càrrec de re's prèviament. Pera més informació: d l'Escola de Campaners de les Borges «CATALUNYA CRISTIANA» ALS QUIOSCOS DE CATALUNYA València, 680 - Barcelona, tel. 933 516 Blanques. 011. Podeu trobar-la setmanalment a: Solsona • IMMIGRANTS.— El 23 d'octubre, Llibreria Santa Maria 08350 Arenys de Mar d'l 1.00 a 13.00, trobada de sacerdots i Llibreria Pujades Climent Riera, 8 08358 Arenys de Munt ' RECÉS.— Per a matrimonis del 15 al La Formiga d'Or Av. Portal de l'Àngel, 3 08002 Barcelona agents de pastoral que tracten amb immi­ 17 d'octubre, dirigit pel P. Daniel Codi­ Llibreria Balmes Duran i Bas, 11 08002 Barcelona grants estrangers pobres. En aquesta re­ San Pablo Difusión Via laietana, 38 08003 Barcelona na, monjo, a la casa d'espiritualitat El unió s'afrontarà en comú els problemes Llibreria Claret Roger de Llúria, 5 08010 Barcelona Miracle - Solsona, tel. 973 480 045, fax que comportaaquestcamp pastoral. Lloc: Euro-Paper Llibreria Major de Gràcia, 129 08012 Barcelona 973 480 243. Llibreria L'Escaire Pg. Maragall, 342 08031 Barcelona Secretariat de Pastoral de Migracions de Kiosco Gallifa República Argentina, 233 08023 Barcelona l'arquebisbat de Barcelona, d Riva- Llibreria de la Diputació Londres, 57 08036 Barcelona deneyra, 6, 8è - Barcelona, tel. 933 176 Llibreria Mateu Santa Maria, 22 17820 Banyoles 397. Pepereria Bitlloch Ample, 25 17300 Blanes . DIA MUNDIAL DE LA SALUT Carme García Ros La Font, 22 25210 Guissona MENTAL.— La Federació Catalana Comerç i Estanc Ponts i Arola, 28 25240 Linyola • PREMI JOSEP M. PINOL.— Acció Llibreria Ramon Llull La Palma, 9 25002 Lleida Solidària Contra l'Atur convoca aquest d'Associacions de Malalts Mentals cele­ L'Ossetfi Av. Alcalde Porqueres, 32 25008 Lleida premi per a les iniciatives de lluita contra bra el Dia Mundial de la Salut Mental, Llibreria Moral, S.C.P. Major, 27 08783 Masquefa l'atur en funcionament i que tinguin un que tindrà lloc al recinte firal de la ciutat Llibreria Dalmases Jacint Verdaguer, 5 25230 Mollerussa de Manresa els dies 8 i 9 d'octubre. El Llibreria Obradors Ctra. de Berga, 59 08670 Navàs (BCN) projecte d'expansió, consolidació o mi­ Llibreria Joan Fons Jaume Fons, 13 08784 Piera llora de les seves activitats, i que alhora dia 8 estarà dedicat a diferents taules Llar del Llibre Pg. PI. Major, 12 34 08202 Sabadell serveixi d'estímul per a la posada en rodones sobre temes socials, sanitaris i Llibreria Bonet PI. Major, 33 43420 Sta. Coloma de Q. pràctica de respostes innovadores i crea­ de rehabilitació. El dia 9 es farà una gran Kiosco BaldirI Bosch Eusebi Güell, 87 08830 Sant Boi de LI. tives a aquest greu problema. El termini concentració on participaran totes les Llibreria Dach Sant Miquel, 5 25280 Solsona associacions de familiars de Catalunya. Llibreria Güell Santa Anna, 6 25300 Tàrrega de presentació finalitza el 28 d'octubre. Llibreria Sauret Carme, 14 25300 Tàrrega Es comptarà amb la presència del presi­ Més informació: d Riera San Miguel, 1 Reserveu el vostre exemplar, ara! bis, 3r 2a - Barcelona, tel. 932 170 288, dent de la Generalitat i els consellers de fax 932 176 474 (9.00-14.00 hores). Sanitat i Benestar Social, l'alcalde de la ciutat i altres autoritats. Més informació: ^. •i. tel. 934 351 712. • GOA.— Els Grups d'Oració i Amistat celebraran la seva reunió anual junta­ ment amb la Jornada Missionera el 31 • MISSIONS.— Del 8 al 10 d'octubre 3a EDAT COMPRA i VENDA d'octubre. Tindrà lloc al Centre Borja se celebrarà la V Trobada de Manresa, RESIDÈNCIA 3a edat amb jardí í terrasses. Hab. COMPRO segells, nronedes, rello^os de butxaca, de Sant Cugat del Vallès, carrer Llasse- especialment pensada per donar a conèi­ ind. i col·lectives, alimentació adequada, ambient posíals, objectes antics I llibres. T*. 933 578 394, familiar, assistència medicosanitària, permanent res, 30. La sortida amb autocar és des de xer als joves que col·laboren amb la o temporal. Tel. 934 503 930. COMPRO rellotges de qualsevol tipus, ràdios, làm­ pades, mobles, segells, postals, monedes, llibres, la plaça Lesseps / plaça Galdós a les 9.30 família dominicana, o hi estan vincula­ joies i instruments musicals. Tel. 609 230 303. per començar a les 10.30 amb 1' oració de des, la missió que tenen encomanada. En RESIDÈNCIA de 25 àvies en estada permanent. Acollida diürna, vacances i caps de setmana. laudes, seguit d'uns punts de reflexió i aquesta trobada cal destacar les xerra­ Excel·lent zona, parc Collserola. Tel. 932 039 740, DIVERSOS des de fr. Balthasar Heindricks, domi­ Isabel. PROFESSORA 41 anys desitja relacionar-se amis­ adoració al Santíssim. A les 12.15 se tosament amb Sres. o Srtes. de Lleida. Tel. 617 491 celebrarà l'assemblea i, tot seguit, l'eu­ nic holandès i durant molt de temps 093. caristia. Després hi haurà un dinar de promotor de la família dominicana de HABITATGE SOLTER 43 a., desitja formar llar cristiana, aficions: literatura, informàtica. Tel. 973 533 280. germanor i una conferència d'un missio­ tot Llatinoamèrica, i de sor M. Aurea S'OFEREIX tiabitació a noia o noi jove. Disposa de taula d'estudi. Dret als serveis de la casa. Dret a PERSONES interesades en incones tècnica russo ner amb diàleg més vídeo. A les 18.00 es Sanjuan Miró, dominica contemplativa cuina a convenir i preu flexible. Telèfon a part. bizantina poden fer els seus encàrrecs. Tel. 932 048 del monestir de Xàtiva (València). Lloc: Família oberta i acollidora. Pis ampli i lluminós, a 159 de 4 a 7, sra. Sardà, de dill. a div. tancarà la jomada amb les vespres. Per a prop de la plaça Urquinaona. Tel. 938 450 368 - 932 informació i inscripció: carrer Gran de Monestir de dominiques contemplatives 682 875. TREBALL de Santa Clara de Manresa. Es prega Gràcia, 237, pral. 2a de dilluns a diven­ PROFESSOR de ciències jubilat desitja viure amb S'OFEREIX SENYORA per a la cuina per a escoles dres de 10.00 a 13.00 i de 15.00 a 19.00, confirmar l'assistència abans del dia 6. família catòlica (menja indiferent). Tel. 934 311 423. o residències. Esdonen referències. Tel. 629031 911. SOLTERA A PUNT DE JUBILAR-SE voldria feina Per a més informació: fr. Juan José Llame- PER A NOIES estudiants de fora de Barcelona: hab. tel. 932 181 005. tardes a casa o lloc amable. Tel. 932 122 387. do, o.p.. Dominics, d Bailén, 10 - còmoda, ventilada, amb taula d'estudi. Pis cèntric, ampli i lluminós a la plaça Universitat de Barcelona. ARQUITECTE s'ofereix per a projectes, rehabi­ Barcelona, tel. 932 463 300, e-mail: Família oberta i acollidora amb dues filles de 19 i 24 litació façanes, reformes habitatges i locals, cèdu­ Girona [email protected] o sor Lucia Ca­ anys. Serveis: cuina espaiosa, menjador, sala d'estar les d'habitabilitat. Pressupostos sense compro­ amb TV, bany, rentadora, telèfon i fax. Preu: 30.000 mís. Tel. 933 578 394. ram, o.p.. Dominiques Contemplatives, ptes./mes. Truqueu al 934 510 338. • FESTIVAL DE TARDOR A SANT convent Santa Clara, d SantaClara Nueva, GREGORI.— Es tracta del V Festival 62 - Manresa, tel. 938 740 815, e-mail: P^ itinerant de Música Clàssica per les es­ [email protected] Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D'INSERCIÓ a n glésies del terme. El 9 d'octubre, a les base d'una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre 22.00, el concert tindrà lloc a l'església cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal o xec bancari de l'import total del vostre anunci a CATALUNYA parroquial de Sant Gregori amb Maite PREGUEM PER LES CRISTIANA c/ Puiggarí, 5 - 08014 Barcelona. Mer (soprano) i Noemí Sorribes (piano). INTENCIONS DEL SANT PARE

• Pel respecte que cal tenir envers ADREÇA. Lleida tota persona humana POBLACIÓ TEL. • Pel respecte i protecció envers els • CAMPANES.— El 3 d'octubre, a les refugiats PREU LÍNIA SETMANES 13.45, a la parròquia de Sant Miquel DDDnDnnn DDDDD DDDDD i^op'"- DDDDDDDD DDDDD DDDDD^"""'"- DDDDDDDD DDDDD DDDDD»o5pt«. Telèfon de la Pregària DDDDDnnD DDDDD DDDDD^^'p'- nDDDDDDD DDDDD DDDDDB^OP'"- 934 175 449 DDDDD DDDDDi-o'op"'- DDDnDnnn DDDDD-iaoptc Obert cada dia de les 22 a les 24 h DDDDD DDDDDDDD(16 % d'IVA INCLÒS) La solidaritat autèntica ve de dins i s'expressa eminentment en la pregària. Calculeu l'import que haureu d'abonar multiplicant el preu de Truca'ns en les teves necessitats i pregarem. Per la línia telefònica l'anunci pel nombre d'insercions. passarà la veu, l'amor i el poder de Déu. RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ Assodadó Amor de Déu L. ._! 40 CATALUNYA+S CRISTIANA 30. setembre. 1999 ^ lÉLUNYA^k CRISTIANA

Josep Ai. Alsina ja 3 8 anys cfue és adorador eucarístic. Va Joan Carrera Planas Bisbe auxiliar de Barcelona començar als i 8 anys al moviment de les Congregacions Marianes i des de llavors ha continuat jidel a acjuest com­ Una Càritas promís «amh cjuè l'Església es ja present davant l'Eucaristia perjer companyia a Jesús i màrtir pregar per les intencions del món». Alsina és projessor de o sé si som prou conscients de la Filosojia Social de la UB, està N tragèdia de l'Església del Timor j— >"" Oriental. Els mitjans de comunicació casat, i és pare de sjills, tres —especialment Catalunya Cristiana— dels cjuals són adoradors n'han ofert dades colpidores. Però són nocturns del Tibidabo. tantes les notícies calamitoses que ens arriben cada dia, barrejades, encara, amb els nostres propis problemes, que se'ns Josep M. Alsina, president de l'Adoració Nocturna del Tibidabo pot arribar a afeblir la capacitat de com­ moció. Un exemple: Càritas-Timor. El seu director, el pare Francisco Baretto, va «L'Adoració Eucarística dóna ser assassinat. I, amb ell, quaranta membres de l'organització. És a dir, la majoria dels seus dirigents. La seva serietat a la vida» seu a Dili, al costat de la catedral, va ser saquejada i destruïda pels antiinde- —Quin sentit té pregar de nit? —Quins són els orígens de l'Adora­ i pregària personal. A les sis s'acaba amb pendentistes de l'oest. —Té un sentit d'imitació de Crist que ció Nocturna del Tibidabo? la pregària de laudes i un comiat a la El treball de Càritas-Timor pregava a les nits, demostra que ["Esglé­ —El seu fundador va ser el salesià Mare de Déu. seguia tres línies d'acció: aten­ sia vol estar present davant l'Eucaristia Domingo Pérez als anys cinquanta. El —Quants adoradors hi ha i quin és dia i nit, i també té un sentit d'expiació: pare Ensenat. també salesià. ho va esten­ el seu perfil? ció sanitària, desenvolupament quan el món s'oblida de Déu, l'adorador dre i va aconseguir que fos perpètua. —N'hi ha 400 que es comprometen rural i educació. Col·laborava, a fa present la necessitat que té la humani­ L'Adoració Nocturna viu i va néixer un cop al mes per fer la nit de pregària. més, amb Justícia i Pau, sobre­ tat del Senyor. pensant en l'hort de Getsemaní. amb una Predominen els homes en un 75%, i cada tot en el camp de la iniciació a la —Quan va néixer aquesta pràcti­ voluntat de trobada personal amb Jesús vegada hi ha més joves que segueixen la vida democràtica. Aplegava 154 ca? en els moments en què demana més com­ pràctica dels seus pares. Hi ha una gran associacions, amb les quals es —El seu fundador va ser Herman panyia dels homes. L'Adoració primer pluralitat social dels seus membres, fins proposava de difondre cinc va­ Cohen, un jueu convers al catolicisme, fa només era d'homes, després van ser toms i tot puc dir que per a alguns potser és una lors fonamentals: la dignitat de familiars i actualment és mixta perquè 150 anys. Un vespre estava pregant en de les nits que se senten més ben aco- la persona, l'opció preferencial els salesians disposen de dos pisos amb una església de París quan van tancar el IHts... pels pobres, la destinació uni­ instal·lacions adequades perquè es pugui temple i va haver de marxar, però va —Com ha influït en la seva vida el versal dels béns de la terra, la veure que unes religioses carmelites s'hi descansar per separat. fet de ser adorador? solidaritat i la conservació del quedaven. Això el va fer pensar, i va anar —Què es fa exactament durant una —L'adoració dóna serietat a la vida medi. Mai, abans del referèn­ a parlar amb el bisbe, que li va dir que si nit d'adoració? pel que suposa de fidelitat. Hi he d'anar reunia un nombre important de persones —Un grup d'unes 15 persones arriben el dia que m'he compromès i no el que jo dum d'autodeterminació, no que volguessin pregar de nit buscarien al temple del Tibidabo a les 11 de la nit. vull. I normalment el dia que has de puj ar s' havia pronunciat piíblicament les condicions per poder-ho fer. Llavors el sacerdot exposa un tema d'es­ a la muntanya del Tibidabo, lloc emble­ ni a favor ni en contra de la —És una pràctica estesa arreu del piritualitat, i tots comenten les intenci­ màtic en si, segur que és el dia que estàs independència del país. Però, com ha món? ons per les quals volen pregar aquella nit: més cansat i que tens més problemes. La explicat el pare Sondag, pel simple fet —En general penso que s' ha perdut el necessitats familiars i personals, encara gent que persevera en la pregària té for­ d'haver afavorit la netedat de la consulta sentit d'Adoració Eucarística, però per que també es té molt present la situació ces per fer altres activitats apostòliques i d'haver treballat en el camp de l'educa­ exemple hi ha llocs com Mèxic, on hi ha actual del món. Després comença l'ado­ constants. És una experiència que et dóna ció cívica, les milícies la titllaven de un milió d'adoradors, que es fa d'una ració, primer hi ha una estona pels que es una identitat profunda com a cristià. És proindependentista. Hi veien el símbol volen confessar, i després les persones forma molt viva, fervorosa i entusiasta. una manera de fer compatible una vida de la resistència. Val a dir, d'altra banda, A r Adoració Nocturna predomina la gent fan toms d'una hora davant del Santís­ activa amb moments de pregària intensa. que no han estat els únics membres de la jove, de 25 a 40 anys, pel sacrifici que sim. A dos quarts de sis del matí es tomen comunitat catòlica massacrats. Dotzenes implica. a ajuntar tots per resar l'ofici de lectures Glòria Camzosa Servitje de preveres, de religiosos i de laics han compartit amb ells el martiri. Davant d'aquests fets, dues remar­ Pensant en Timor ques. Hem parlat de tragèdia, però també podem parlar d'heroisme. Reconforta, D'antuvi l'actual govern indonesi, per boca del seu president, va dir que acatava el resultat del referèndum a enmig del dolor, veure l'Església de Ti­ Timor Oriental. Però immediatament va fer els ulls grossos, i possiblement va animar, a l'actuació de les milícies mor Est al costat del poble perseguit, fent paramilitars partidàries de l'annexió definitiva a Indonèsia, les quals des del primer moment sembraren de terror un tot amb ell, ajudant-lo, defensant- el territori, cremant, destruint i assassinant a tort i a dret. Fins i tot amb cert refinament d'intencionalitat quan es lo, donant la vida per la seva llibertat. tractava de llocs de culte catòlic i de fidels catòlics, que són majoria a l'antiga colònia portuguesa, no gens estrany Segona remarca: quan es condemna, després de quatre-cents anys de colonització portuguesa. amb raó, el nacionalisme exacerbat o Una vegada més ha quedat palès que un règim dictatorial només té paraula en allò que l'interessa per eixamplar violent 0 excloent... molts pensen no­ els seus dominis, o per fer callar violentament els que per desgràcia viuen sota el seu jou. Recordem Kosovo, més en aquell que es defensa d'un Es­ Bòsnia, sense anar més enllà, i ara Timor. El genocidi és normal per aconseguir els seus propòsits. Després, quan arriba una força multinacional pacificadora, la feina és seva per tomar a fer renéixer un poble de tat. A Timor, com abans a Sèrbia, hem les seves raïnes. Cal una gran dosi de paciència i d'amor per aconseguir-ho. I la solidaritat de tots aquells que vist que l'exacerbació, la violència i estimen la llibertat i rebutgen les imposicions de la força brata. Que Déu els ajudi! l'exclusivisme també es troben, de ve­ Oriol Camps gades, a l'altra banda...