15 2010

Moscow’s Style Moderne El Style Moderne moscovita

Margaret Macdonald, Out of the Shadows Margaret Macdonald, emergint de les ombres

A Garden in Glass: The Cerdanyola Stained-Glass Windows Un jardí de vidre: els vitralls de Cerdanyola F. O. Shekhtel, 1903-1904. Yaroslavsky Rail Terminal 3 F. O. Xèkhtel, 1903-1904. Estació de tren de Iaroslavsk the route A Stroll Through Moscow’s Style Moderne

Yuriy B. Biryukov Art historian, Moscow Cultural Heritage Committee [email protected]

tyle Moderne in Moscow, the second largest city Passengers arriving from the east come into Kazan Station. Begun in Russia during the period, was a mature and in 1913 by Alexey Viktorovich Shchusev, this building is considered to unequivocal expression of two of the country’s bring the period of Style Moderne to a close. The architect mixed motifs main ambitions during the Silver Century. On from Kazan, capital of the Tartars, and the Baroque style of Moscow, the one hand, the style reflected a desire to be in along with certain elements taken from Western European architecture. step with Western European art, and on the other, One feels that the central tower — very similar to the Siuiumbeki Tower it grew out of an urge to develop Russia’s own in Kazan — has been lifted from its place there and brought to Moscow national character. Architecture became the principal means for by train along with the passengers. The smaller tower, with clock Srealizing both aspirations, through structures of great artistic value and bell, imitates Venetian that made use of innovations in the applied and decorative arts. The Silver Century aspired structures, suggesting journeys The visitor who arrives by train at Komsomolskaya Square (Three to be in harmony with to far away places. Stations Square) soon notices the fine style of the Yaroslavsky Rail Western European art The traveller who leaves Terminal, echoing the form of a terem, or great house with towers. Built in the station and heads for the 1904 by the architect F. O. Shekhtel, the terminal recalls northern Russia, while developing Russia's Metropol Hotel will find there the destination of the Yaroslavsky line. The decoration features majolica own national character a key example of Moscow’s from the Abramtsevo Colony and panels of sculptural relief representing Style Moderne, the product the walls of monasteries in the north, polar bears, strawberries, pine of the contributions of many architects and artists. Savva Mamontov branches, inhabitants of the shores of the White Sea, and starfish. Nordic was the promoter of this huge, multi-faceted construction in the heart exoticism is also evident in the minimalist interiors, where canvases by of the city. A talented singer, “Savva the Magnificent” dreamed of Konstantin Korovin depict the life of the peoples of the tundra, engaged in locating the new Private Russian Opera there. Building began in 1899 such activities as herding reindeer, fishing and whale hunting. according to plans by Lev Kekushev, but Mamontov soon decided coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu © Moscow Heritage Committee © Moscow Heritage Committee

Period postcard depicting Yaroslavsky Rail Terminal / Postal d’època de l'estació de tren de Iaroslavsk 4 la ruta the route 5 Un passeig pel Style Moderne moscovita

Yuriy B. Biryukov Historiador de l’Art, Comitè del Patrimoni Cultural de Moscou [email protected]

l Style Moderne es manifestà a l’aleshores segona capital Abràmtsevo. El nou projecte, de 1901, fou obra del jove arquitecte anglès © Moscow Heritage Committee © Moscow Heritage Committee de Rússia expressant de manera completa i clara les dues nascut a Odessa, William Walcot. Sobre les teulades de Moscou es van ambicions principals del Segle d’Argent rus: l’aspiració a alçar uns panells de majòlica de Mikhaïl Bruvel i Alexandr Golovin, que una integració artística amb l’art de l’Europa occidental i brillaven amb colors frescos, enlluernadors gerros de ceràmica, i un fris de el desenvolupament d’una personalitat pròpia. Aquests dos majòlica amb una cita de Nietzsche: “De nou una antiga veritat: quan et aspectes es van materialitzar especialment en les obres construeixis una casa t’adonaràs que has après quelcom.” Tot completat arquitectòniques, que van assolir una gran qualitat artística per les figures humanes nues que trobem en el fris escultòric de Nikolai en la síntesi amb les innovacions de les arts decoratives aplicades. Andréiev, Els temps de l’any. ETot aquell qui arriba en tren a Moscou per la plaça de les Tres Estacions, L’edifici d’habitatges Pertsov va ser considerat un autèntic s’adona de l’estilització dels tèrems (cases amb forma de torre) de l’estació esdeveniment. Construït al número 1 del carrer Kursovoi els anys 1906- de Iaroslavsk dels anys 1902-1904, obra de l’arquitecte F. O. Xèkhtel i que 1910, fou obra del dissenyador S. V. Maliutin i l’enginyer N. K. Jukov. La recorda la Rússia septentrional, a on conduïa el ferrocarril de Iaroslavsk. A construcció segueix els les parets dels monestirs del nord, hi trobem representats amb majòlica El Segle d'Argent aspirava principis del cubisme en la d’Abràmtsevo i panells escultòrics óssos blancs, maduixes, branques de modelació de les formes a integrar l'art de l'Europa Metropol Hotel, 1899-1907, by architects Lev Kekushev and W. Walcot, with Lev Kekushev, 1898-1899. Balcony of the architect’s home pi, habitants del mar Blanc i estrelles de mar. L’exotisme “nòrdic” es va arquitectòniques i recorda ceramics by M. Vruvel and A. Golovin manifestar també en interiors lacònics, decorats amb monumentals llenços occidental tot desenvolupant una petita ciutat de conte Lev Kèkuixev, 1898-1899. Balcó de la casa de l’arquitecte Hotel Metropol, 1899-1907, obra dels arquitectes L. Kèkuixev i W. Walcot amb ceràmiques de Konstantín Korovin, en els quals s’hi representa la vida dels pobles de la una personalitat pròpia amb les seves nombroses de M. Bruvel i A. Golovin tundra: la pastura dels rens, la pesca i la caça de la balena. volades, balcons, nínxols, Els passatgers que entren per l’est arriben a l’estació de Kazan, que torretes i teules esgaiades. P. N. Pertsov, constructor de ferrocarrils i gran to completely alter the design of the exterior in order to make it a A. V. Xússev va començar a construir l’any 1913 i que es considera l’edifici amant de l’art rus, organitzà un concurs per escollir un projecte que showcase for ceramics from his factory at the Abramtsevo Colony. que conclou l’època del Modernisme. L’arquitecte va sintetitzar en la imatge respongués a “l’esperit i tradicions de Moscou, i alhora a les demandes Accordingly, new plans were drawn up in 1901 by the young Odessa- de l’estació els motius artístics de la capital tàrtara i el decorativisme del de la modernitat”. L’elecció va recaure en els dissenys de S. Maliutin, que born English architect William Walcot. The majolica panels by Mikhail barroc moscovita amb elements de dibuixà tots el elements decoratius Vruvel and Alexander Golovin that rose above Moscow’s rooftops © Moscow Heritage Committee l’arquitectura europea. Fa la sensació de la façana i decorà els pisos were alive with bright colours and urns filled with flowers. One tile com si la torre central de l’estació, del propietari seguint l’estil rus. frieze spells out a phrase from Nietzsche: “Once again, an old truth— molt semblant a la Torre Siuiumbeki, L’esperit de conte de l’edifici queda having built a house you realize you’ve learned something along the coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu hagués estat traslladada des de reflectit en els nombrosos panells de way.” The ceramic decoration also includes the nude figures in relief coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Kazan fins a Moscou juntament amb majòlica sobre temes del folklore rus, on the frieze of The Four Seasons by Nikolai Andreyev. els passatgers. La petita torre amb realitzats per la terrisseria Muravà, The Pertsov apartment building (1906-1910), designed by el rellotge i la campana, que imita així com en les escultures voladisses S. V. Maliutin with the engineer N. K. Zhukov and built at 1 Kursovoy el model venecià, evoca viatges de dracs i les pinyes gegants. Lane, was considered a remarkable accomplishment. Cubist principles llunyans. La casa senyorial de l’arquitecte were applied to create architectonic forms that recall a small storybook Des de l’estació, el viatger Lev Kèkuixev, situada al carrer town with numerous projections, balconies, niches, towers and a Tile mosaic by W. Walcot above the entrance to Kekushev’s home es dirigeix cap a l’Hotel Metropol, Glàzovski, 8, sol considerar-se la dizzying array of pitched roofs. P. N. Pertsov, a railroad magnate and Ceràmica de W. Walcot al damunt de l’entrada de la casa del mateix Kèkuixev monument clau del Style Moderne primera manifestació modernista a renowned patron of Russian art, sponsored a competition for the moscovita, experiment del nou estil Moscou. Construïda els anys 1898- design of a building that would express “the spirit and traditions of The most celebrated house in this style, however, was creat gràcies al treball de molts 1899, es va convertir en una singular Moscow, while also responding to modern requirements”. The winner commissioned by the extravagant millionaire Stepan Pavlovich arquitectes i artistes. L’impulsor declaració d’una nova arquitectura, was Maliutin, who drew all the ornamental details on the outside Ryabushinsky. Built at 6/2 Malaya Nikitskaya Street, this most original d’aquest edifici gegantesc de que emprava la combinació de and decorated the apartments in the Russian style. The fairy-tale of the city’s Style Moderne houses was the inspiration of an avid múltiples perfils al centre de la la pedra no treballada amb la atmosphere is also reflected in numerous majolica panels, executed collector of medieval embroidery and icons, who planned to use it for ciutat fou Savva Màmontov, “Savva treballada esculturalment, així com at the Murava ceramics factory and depicting themes from Russian his private collection of medieval Russian art. Constructed in 1902 el Magnífic”, un cantant de talent el revestiment ceràmic, elements folklore. Dragons in relief and giant pineapples contribute to the effect. by the renowned architect F. O. Shekhtel, the simple elegance of this que volia ubicar-hi el seu somni, metàl·lics forjats i laminats, i dibuixos The first building in the Style Moderne in Moscow is usually building, which is encircled at the top by a mosaic frieze of enormous la nova Òpera Privada Russa. La de complexa factura en els travessers said to be the large home of the architect Lev Kekushev at 8 Glazovsky orchids, was fascinating to contemporary observers, accustomed as they construcció es va iniciar el 1899 de roure dels amplis finestrals. Lane. Constructed in 1898-1899, this house made a remarkable were to stolid, stuccoed façades. The spaces and the fittings throughout segons el projecte de Lev Kèkuixev. Al damunt de l’entrada, la statement in favour of a new type of architecture combining plain and the house are adorned with forms from nature in prominent positions: a Però ben aviat Màmontov decidí mirada se sent atreta per un mosaic sculpted stone with ceramic or metal cladding and additional metal wave on the main staircase, fantastic tree branches forming the tracery canviar completament les façanes –atribuït per alguns a William Walcot– elements. Oak cross bars trace complex lines across the large windows. on windows, floral umbrellas on the ceiling and over the doors of the del Metropol per convertir-les en un on s’hi representen habitants del The eye is drawn to a mosaic over the main entrance: attributed to drawing-room, stained-glass windows in the form of butterfly wings.

reclam de la seva fàbrica de terrissa © Moscow Heritage Committee fons marí, com peixos i llagostes. William Walcot, it depicts fish, lobsters and other creatures of the sea. And there is more: a garden gate in the stylized form of an owl, a lamp Pertsov apartment building, 1906-1910, by engineer N.K. Zhukov and designer S.V. Maliutin Edifici d’habitatges Pertsov, 1906-1910, obra de l’enginyer N. K. Jukov i el dissenyador S. V. Maliutin 6 la ruta © Moscow Heritage Committee © Moscow Heritage Committee

F. O. Shekhtel, 1902. Ryabushinsky House F. O. Xèkhtel, 1902. Casa Riabuixinski

Però la casa modernista més famosa de Moscou, situada al número 6/2 del carrer Màlaia Nikítskaia, fou iniciativa de l’extravagant milionari Stepan Pàvlovitx Riabuixinski. És interessant que aquest apassionat col·leccionista de brodats i icones medievals esdevingués l’inspirador de la casa més innovadora del Modernisme moscovita, on precisament volia ubicar el seu museu privat d’art rus medieval. Construïda l’any 1902 pel famós arquitecte F. O. Xèkhtel, l’elegant senzillesa de la casa, envoltada en la part superior per © Moscow Heritage Committee un fris de vistós mosaic amb dibuixos d’enormes orquídies, deixava fascinada la gent d’aquell temps, acostumada a l’estuc massís i estàtic de les façanes. Tots els espais i detalls de l’acabat d’aquesta casa estan impregnats d’una coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu vida biològica ben visible: una onada del mar en l’escala principal, fantàstics coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu arbres en els travessers de les finestres, paraigües de flors en el sostre i les portes de la sala d’estar, vidrieres de colors amb forma d’ales de papallona... Una òliba estilitzada forma la tanca del jardí, una medusa sobre la cresta d’una onada és una làmpada, les manetes de les portes són branques de guinder, un cargol enorme observa amb interès els hostes de la casa des del sostre, i salamandres musculoses reposen còmodament entre els nenúfars al capitell de la columna del segon pis. Tot en aquesta casa crea la sensació de trobar-se en un regne animal màgic. El nostre passeig pel Modernisme moscovita seria incomplet sense la visita a la Casa Derojinski que, juntament amb la Casa Riabuixinski, constitueix una de les obres d’estil modernista més famoses de F. O. Xèkhtel. Demostren la singular integritat i perfecció de l’acabat els interiors de l’edifici, el material decoratiu principal dels quals va ser la fusta de matisos lluminosos i càlids. Impressiona especialment el disseny en fusta de l’escala principal i la biblioteca amb les seves petites galeries amb lleixes per als llibres. La barana imita les estilitzades capçades dels arbres, els troncs dels quals formen els pilars que sostenen les galeries. Si cap a finals de la primera dècada de 1900 la construcció en estil modernista europeu occidental va començar a minvar en la pràctica i amb l’inici de la Primera Guerra Mundial va desaparèixer completament, les obres de tendència neorussa van continuar explorant nous temes arquitectònics de la Rússia medieval, i les capelles i temples van adquirir una especial vigència.

F. O. Shekhtel, 1901. Derozhinskaya House F. O. Shekhtel, 1902. Ryabushinsky House. Lamp, main stairwell F. O. Xèkhtel, 1901. Casa Derojinski F. O. Xèkhtel, 1902. Casa Riabuixinski. Làmpada de l’escala principal 8 la ruta the route 9

that is an octopus riding the crest of a wave, door handles imitating husband, Grand Duke Sergei Alexandrovitch, general and governor the branches of a cherry tree. An enormous snail looks down from the of Moscow, had been assassinated at the hands of revolutionaries. ceiling and hefty salamanders rest comfortably among the water lilies The architect Shchusev borrowed heavily from twelfth- to fourteenth- on the capital of a second-floor column. The entire house makes us century architecture (the works of Novgorod and Pskov), but conferred feel we are in a magical animal kingdom. a new sense of storytelling and legend on the older motifs. This is why © Moscow Heritage Committee Our tour of Style Moderne in Moscow would be incomplete the church has a squat form, a large onion dome and low, narrow without a visit to Fiódor Shekhtel’s second well-known work, the windows. Splendid sculpted stonework by S. T. Konenkov adorns Derozhinskaya house. The interior fittings of this building, like those the plain white walls, otherwise decorated with minimal brickwork. of the architect’s Ryabushinsky house, demonstrate a rare integrity The main entrance stands out in particular, as it is placed below and and perfection in the use of wood, conferring warmth and subtle between two bell towers crowned with smaller onion domes. The door, differences of light. Especially memorable is the woodwork on the surrounded by elegant stone sculpture, is under a deep gable. The main staircase and in the library, where the shelving is arranged on visitor is transfixed by a mosaic just beneath the gable depicting the small balconies: the railings imitate the canopies of trees, whose beautiful, spiritual countenance of Christ. This is the work of Mikhail trunks form the pillars supporting the balconies. Nesterov. Inside, the church is simple but pleasing, free of complicated Art Nouveau architecture began to decline in Western Europe ornamentation and over-gilding. On the plain white stone walls are towards the end of the first decade of the twentieth century, and paintings depicting the life of Our Lady. Also by Nesterov, this time in by the start of World War I new construction in this style had collaboration with the Korin brothers, these canvases are among the ended. However, a Neo-Russian style continued to explore new finest Art Nouveau religious paintings known. architectural themes that evoked medieval Russia. Chapels and Visitors to Moscow will find many more examples of Style churches became particularly important. Moderne evoking Western and Eastern influences from various periods. The best example of a Moscow church in the Neo-Russian Style The style is present in theatres, clubs, shops, factories, bridges, schools, Moderne is the Pokrovskaya Church, constructed between 1908 and banks, hospitals, chapels and cemeteries. These and more invite us to 1912 at the Martha and Mary Convent of Mercy, founded by the Grand stroll further through early twentieth-century Moscow. Duchess Elisabeth Fyodorovna, sister of Empress Alexandra, after her www.moscow.ru © Moscow Heritage Committee coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu

F.O. Shekhtel, 1901. Derozhinskaya House / F. O. Xèkhtel, 1901. Casa Derojinski

L’exemple més perfecte d’un temple moscovita en estil modernista amb petites i expressives cúpules bulboses, sota un profund ràfec perfilat neorus el tenim en l’església Pokrovski, construïda els anys 1908-1912 al i envoltat d’elegant pedra tallada, trobem un mosaic amb la Santa Faç, Convent de la Misericòrdia de Marta i Maria. El convent va ser fundat per la obra de Mikhaïl Nésterov, que fascina pels trets d’aquest bell i espiritual gran duquessa Elizaveta Fiódorovna, germana de l’emperadriu Alexandra, rostre. L’interior del temple és senzill i efectista, lliure d’ornaments després de l’assassinat a mans dels terroristes del seu marit, el general i recarregats i abundants daurats. Sobre la superfície llisa i blanca de les governador de Moscou, el gran duc Serguei Alexàndrovitx. En el projecte, parets trobem quadres amb escenes de la vida de la Mare de Déu, obra de l’arquitecte Xússev va emprar àmpliament els mètodes de l’arquitectura Mikhaïl Nésterov en col·laboració amb els germans Korin, un dels millors de Nóvgorod i Pskov dels segles XII-XIV, però va conferir als antics motius exemples de la pintura religiosa modernista. una nova tonalitat de conte i llegenda. És per això que el temple té forma En aquest mateix estil modernista, amb reminiscències de models rabassuda, amb una cúpula enorme en forma de casc, i finestres baixes i occidentals i orientals de diversos temps, podem trobar altres tipus de estretes. En les parets blanques i llises amb exigua decoració de maó, hi construccions: teatres, clubs, tendes, fàbriques, ponts, escoles, cases de van muntats els fragments d’esplèndida pedra tallada, obra de l’escultor bany, hospitals i capelles de cementiris. Tot això i més ens espera en S. T. Koniònkov. Destaca l’entrada principal del temple: entre dos campanars properes passejades pel Moscou de principis del segle XX. www.moscow.ru Alexey Viktorovich Shchusev, 1908-1912. Pokrovskaya Church / Alexei Viktorovich Xússev, 1908-1912. Església Pokrovski Published by - Edita Institut del Paisatge Urbà 11 i la Qualitat de Vida Ajuntament de Barcelona Contents Sumari Av. Drassanes, 6-8, planta 21 08001 Barcelona editorial THE ROUTE • LA RUTA President Herois Heroes Ramon García-Bragado i Acín A Stroll Through Moscow’s Style Moderne Un passeig pel Style Moderne moscovita ...... 2-9 pel patrimoni for Heritage City Council delegate - Conseller delegat POINT OF VIEW • PUNT DE VISTA Antoni Sorolla i Edo a tasca per la conservació del patrimoni modernista − he quest for the preservation of our Art Nouveau The Mackintosh Legacy: Celebrations and Challenges principal objectiu de la Ruta Europea del Modernisme i heritage — the main founding aim of the Art Manager - Gerent El llegat de Mackintosh: celebracions i reptes ...... 13-17 Ricard Barrera i Viladot d’aquesta revista− pren de vegades dimensions èpiques. En Nouveau European Route and of this magazine — SINGULAR els anys seixanta, quan es desvetllava la consciència de la sometimes takes on epic proportions. In the 1960s, COUP DE FOUET A Garden in Glass: The Stained-Glass Windows in Cerdanyola importància del Modernisme, foren artistes i intel·lectuals els when awareness of the importance of Art Nouveau qui van publicar manifestos perquè es preservessin els edificis was only awakening, it was mainly artists and The Art Nouveau European Un jardí de vidre: els vitralls de Cerdanyola ...... 18-23 Route magazine de valor. Potser el cas més conegut fou el de la lluita per intellectuals who signed manifestoes and drew up La revista de la Ruta Europea IN DEPTH • A FONS salvar la Maison du Peuple de Victor Horta, demolida el 1965 malgrat la petitions for valuable buildings to be preserved. The best known of del Modernisme Art Nouveau Wallpaper: The Triumph of an Aesthetic Concept in Interior Decoration Lcampanya internacional en la seva defensa liderada per arquitectes de these is perhaps the fight to save Victor Horta’s Maison du Peuple, Nº 15. 2010 T ISSN 2013-1712 Papers pintats Art Nouveau. El triomf d’una estètica en la decoració d’interiors ...... 24-31 renom com Alto, Gropius o Van der Rohe. which was torn down in 1965 despite the international campaign Dipòsit legal: B-3982-2003 En els anys setanta, però, nous aires de canvi van comportar headed by famous architects like Alto, Gropius and Van der Rohe. WORLDWIDE • ARREU un major activisme de la ciutadania, que va començar a considerar In the 1970s, however, new winds of change brought greater www.coupDefouet.eu The Goerke House in Lüderitz [email protected] l’arquitectura local com a part de la pròpia identitat. Per tot Europa activism by ordinary people, who began to see local architecture as Tel. +34 932 562 509 La Casa Goerke de Lüderitz ...... 32-35 Fax. +34 933 178 750 occidental, estudiants i veïns part of their identity. All over organitzaven accions per Western Europe, students and LIMELIGHT • PROTAGONISTES Editor - Director salvar edificis amenaçats i residents were organizing

Lluís Bosch Paul Jaspar: From Eclecticism to Art Nouveau © Agència EFE Paul Jaspar, de l’eclecticisme a l’Art Nouveau ...... 36-41 preservar així el patrimoni activities to save threatened Staff Senior- Redactora en cap comú. A Nancy, la protesta buildings and to preserve their Inma Pascual JUBILEE • ANIVERSARI popular contra l’enderroc common heritage. In Nancy, the Editorial Staff - Equip editorial Masia Freixa, Terrassa de la Vil·la Fournier-Default protest against the demolition Armando González La Masia Freixa de Terrassa ...... 42-45 el 1974 es va fer famosa of the Villa Fournier-Defaut in Jordi París Sònia Turon gràcies als cartells dels 1974 was made famous by the Pep Ferré HERSTORY • FEMINAL estudiants de l’Escola de posters published by students Out of the Shadows: Margaret Macdonald Mackintosh Belles Arts. El 1973, la of its Fine Arts School. The Emergint de les ombres. Margaret Macdonald Mackintosh ...... 46-51 Contributing to this issue: premsa noruega va fer-se occupation of the Rennenberg Han col·laborat en aquest número: ressò de l’ocupació de la Villa in Alesund in 1973 Rogelio Araújo Gil ENDEAVOURS • INICIATIVES ...... 52-61 Orlando Barrial Vil·la Rennenberg d’Ålesund, managed to hit the headlines of Yuriy B. Biryukov però no es va poder salvar la the Norwegian national press Damien Boyer AGENDA ...... 62-63 casa ni el seu entorn natural. but failed to save the house or Patrice Bure Maria Teresa Canals Altres campanyes van tenir its grounds. Other campaigns

Benoit Carpeaux més èxit, com la lluita de were more successful, like the coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Rossend Casanova Andrew Cusack l’Associació de Veïns per Police in Valencia trying to clear the way for the bulldozers by prising out the residents of struggle by local residents to Sebastien Charlier salvar la Casa Golferichs de El Cabanyal, who cling on to their heritage save the Casa Golferichs in Mireia Freixa Barcelona, que va iniciar-se La policia municipal de València intenta obrir pas a les excavadores, arrencant als veïns del Cabanyal Barcelona, which began in the Hiltrud Hoelzinger que s’aferren al seu patrimoni Ed Jones a principis dels anys setanta early 1970s during the fascist Andrew Lee sota el règim feixista i va durar més de deu anys fins que l’edifici va regime and lasted for more than a decade until the house was preserved Antònia Maria Miró Crespí Xavi Padrós esdevenir un Centre Cívic. Però fins i tot en els casos en què van fracassar, to become a municipal Civic Centre. But even when such campaigns Jérôme Perrin aquestes campanyes van representar un punt d’inflexió pel que fa a la were not successful they did represent a turning-point in people’s Gabriel Pinós consciència ciutadana vers el valor del Modernisme i van contribuir a que awareness of the value of Art Nouveau and contributed to greater care György Polyák Moscow Jólan Ràcz les autoritats fossin més curoses en plantejar-se el futur d’altres edificis. by the authorities when considering the future of other buildings. Sam Roberts Glasgow En aquest número estem contents d’anunciar la bona nova de In this issue we are glad to bring the good news of the restoration Pamela Robertson la restauració del Teatre Apollo de Tbilisi, després que acadèmics i Txema Romero of the Apollo Cinema in Tbilisi — a decision long demanded by specialists Marta Saliné veïns l’hagin exigida durant molt de temps. Però també ens dol haver and local residents. But we are also sad to report that in the district of Nestan Tatarashvili d’informar-vos que el passat mes de març l’Ajuntament de València va El Cabanyal in Valencia — which featured in the “In Depth” section Metta Tiemon Peter Trowles Liège - Luik iniciar la demolició dels captivadors edificis modernistes del barri del of coupDefouet 14 — demolition of the charming though modest Art Michael Wurstbauer Cabanyal, al qual vam dedicar la secció “A fons” del darrer número de Nouveau buildings began last March. Despite the fact that the district Bad Nauheim coupDefouet. La catalogació del conjunt com a Bé d’Interès Cultural had been declared a Cultural Heritage Site by the Spanish Government, Translation and proofreading Nancy no va ser tinguda en compte i les autoritats locals van decidir tirar the Valencia City authorities decided to go ahead with the destruction Traducció i correcció endavant la destrucció amb la policia dispersant per la força els plans, with police forcibly dispersing the angry neighbours who stood in Mary Ellen Kerans Budapest veïns indignats que impedien el pas dels buldòzers en un intent per the way of the bulldozers in an attempt to preserve their 100-year-old Maria Lucchetti Cerdanyola Joanna Martinez preservar el seu patrimoni centenari: una imatge que més aviat ens del Vallès heritage. An image, it must be said, that rather reminded us of the pre- Tbilisi recordava l’Espanya predemocràtica dels anys setanta. Va caler arribar democratic 1970s Spain. As a last resort, the Government turned to the Design and layout Terrassa Disseny i maquetació Barcelona fins al Tribunal Constitucional espanyol, que el dia 14 d’abril suspenia Spanish Constitutional Court, which on 14 April provisionally stopped PLAY [creatividad] cautelarment els treballs de demolició. the demolition works while the case is examined. Esplugues de Llobregat Sóller Printed by - Impressió Vanguard Gràfic SA 12 contact Point of View13 The Mackintosh Legacy: Concurs de coberta Cover Contest Celebrations and Challenges

Peter Trowles Mackintosh Curator at the Glasgow School of Art and President of the Réseau Art Nouveau Network [email protected]

n 20 December 2009, the Glasgow School EventScotland, VisitScotland and the Glasgow City Marketing of Art celebrated the centenary of its world Bureau. As a year-long festival, Mackintosh 100 was also part William Morris. famous Mackintosh building (as designed of Homecoming Scotland — a Scottish Government initiative to Tulip fabric, 1885 by Charles Rennie Mackintosh) with a series motivate people of Scottish descent, as well as those who simply of high profile public events. This was the love Scotland, to come “home to Scotland" and join in a national William Morris. Tela culmination of the Mackintosh 100 programme celebration of Scottish culture and heritage. Tulipa, 1885 of activities that had engaged various artistic Mackintosh 100 also formed part of a Mackintosh 5-year and cultural partners across Glasgow, and beyond, to help Development Plan (2008-13), which was drafted to maximise the Orecognise this important date in the school’s illustrious history. legacy of Glasgow’s greatest There were exhibitions, educational programmes, special tours The recent promotion of architectural and design and lectures, and a major television documentary. Meanwhile, in Glasgow’s built heritage icon. In doing so, it hoped to Aleix París drawing out the winning names London, a special blue commemorative plaque was unveiled in has been central to the attract additional visitors to © Nordenfjeldske Kunstindustriemuseum, Trondheim Aleix París en el moment d’extreure els noms dels recognition of Mackintosh’s time spent working in the English the city, thereby increasing guanyadors del concurs capital, towards the end of his career, between 1915 and 1923. city being considered a Mackintosh-related tourism. The Mackintosh 100 programme was co-ordinated by “must see" destination The Mackintosh Heritage Group El concurs de la coberta del coupDefouet núm. 14, tot i que la fotografia The cover competition in coupDefouet 14 produced a large number of the Mackintosh Heritage Group (representing all of Glasgow’s received €30,000 in funding no ha estat publicada a la revista, ha tingut un gran nombre de entries and correct answers, even though the photograph has never been Mackintosh visitor attractions), with the support of other from the VisitScotland Growth Fund — money available for well participants i d’encertants. Els guanyadors del concurs són: Martej published in the magazine. The winners are Martej Niksic (1st prize: 2 nights Niksic (1r premi, dues nits per a dues persones en un hotel de for 2 people in a Barcelona hotel); Natasa Savic (2nd prize: a collection of agencies with a commitment to culture and tourism, including researched, new and collaborative marketing projects from groups Barcelona), Natasa Savic (2n premi, un lot de llibres d’art modernista i books on Art Nouveau and a life subscription to our magazine); and Vesna una subscripció vitalícia a la nostra revista) i Vesna Vulicˇ (3r premi, un Vulicˇ (3rd prize: a selection of books on Art Nouveau). lot de llibres d’art modernista). On this occasion, the draw took place during a calçotada, a traditional En aquesta ocasió el sorteig s’ha realitzat durant la calçotada que cada any country-style meal of onions grilled on an open fire, organised by © Andrew Lee organitzen els companys de l’IMPUQV i l’encarregat d’extreure els noms dels the staff of IMPUQV. Aleix París, son of one of our colleagues and the guanyadors ha estat Aleix París, el més jove de la colla i fill d’un company. youngest member of the group, drew the winning names.

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Endevineu la nostra coberta! Guess Our Cover! coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu

En aquest número tornem a convocar el mateix concurs: quina és la Once again we challenge you to guess the photo on the cover. imatge de la coberta? La dotació del primer premi és possible gràcies First prize courtesy of the Gremi d’Hotels de Barcelona. al generós patrocini del Gremi d’Hotels de Barcelona! 1st prize: two nights for two people at a Barcelona hotel 1r premi: dues nits per a dues persones en un hotel de Barcelona 2nd prize: a selection of books on Art Nouveau and a life 2n premi: un lot de llibres d’art modernista i una subscripció subscription to coupDefouet vitalícia a la nostra revista 3rd prize: a selection of books on Art Nouveau 3r premi: un lot de llibres d’art modernista (Prizes can be sent as a gift to whomever the winner chooses) (Els premis es poden enviar com a regal a qui esculli el/la guanyador/a) Name the work of art illustrated on the cover and its author. Entries by En el vostre missatge, heu d’identificar l’obra que surt a la foto de la coberta i e-mail. Please include your name, postal address and telephone number. el seu autor. Recordeu d’incloure el vostre nom, adreça postal i un telèfon de Deadline for entries: 15 July 2010. contacte. Data límit per enviar la vostra resposta: 15 de juliol de 2010. [email protected] Special Thanks to

Agraïments especials On page 55 of the last edition of coupDefouet, in the article “Sant Pau Returns to Its Roots”, the name of Françoise Aubry Ajuntament de Terrassa D. des papiers peints. Musée the sculptor in the caption to this Morag Bain Annan des Arts Décoratifs, Paris photograph was incorrect. The sculptor Arxiu Jordi Freixa Disseny HUB Barcelona (DHUB) is in fact Eusebi Arnau. Jérémie Cerman C.R.M.S.F. The Glasgow School of Art Carme Comas Fundació Antoni Tàpies The Lighthouse A la pàgina 55 del darrer coupDefouet, en Alexandra Laudo Fundació Tren de l’Art Musée de l’École de Nancy l’article “Sant Pau, retorn als orígens”, va Anna Mata Hunterian Museum & Art Museu del Modernisme Català sortir publicat un peu de foto que indicava Gallery, University of Glasgow Moscow Heritage Committee Graham Nisbet de forma errònia l’autor de l’estàtua que reproduïm aquí. El nom correcte de l’autor M. Àngels Rodulfo és: Eusebi Arnau. The new Mackintosh Furniture Gallery at the Glasgow School of Art / Nova galeria de mobiliari de Mackintosh, a la Glasgow School of Art Margarita Skop 14Punt de Vista Point of View15 El llegat de Mackintosh: celebracions i reptes

Peter Trowles Curador Mackintosh a la Glasgow School of Art, © Ed Jones president del Réseau Art Nouveau Network [email protected] © Michael Wurstbauer

l 20 de desembre de 2009, la Glasgow School of Art va celebrar el centenari del mundialment famós Edifici Mackintosh (dissenyat per Charles Rennie Mackintosh), amb un seguit d’actes públics. Fou la culminació del programa d’activitats Mackintosh 100, que amb la participació de nombrosos col·laboradors de l’àmbit artístic i cultural de Glasgow i de més enllà, ha volgut contribuir al reconeixement d’aquesta data memorable en la il·lustre història de l’escola. S’han fet exposicions, programes Eeducatius, conferències i un reportatge televisiu. A Londres s’ha col·locat una placa commemorativa en reconeixement del temps que Mackintosh va treballar a la capital anglesa, cap al final de la seva carrera, entre 1915 i 1923. El Mackintosh Heritage Group (Grup del Patrimoni Mackintosh, que representa tots els espais Mackintosh d’interès de Glasgow) va coordinar el programa Mackintosh 100 amb el suport d’altres entitats compromeses amb la cultura i el turisme, com EventScotland, VisitScotland i l’Oficina de Màrqueting de Glasgow. El festival s’ha desenvolupat al llarg de tot un any i ha format part també de Homecoming Scotland, una iniciativa del Govern escocès per animar les persones d’origen escocès, així com també altres enamorats d’aquest país, a “retornar a Escòcia” i unir-se a una celebració nacional de la cultura i el patrimoni escocesos. Mackintosh 100 formava part també d’un Pla de Desenvolupament Mackintosh quinquennal (2008-2013), dissenyat per maximitzar el llegat de la figura més important de l’arquitectura i el disseny de Glasgow. L’objectiu The Mackintosh Church (Queen’s Cross) during the Kimono-Mackintosh event / L’Església Mackintosh (Queen’s Cross) durant l'activitat “Kimono-Mackintosh” era atraure més visitants a la ciutat, incrementant així el turisme interessat

en Mackintosh. El Mackintosh Heritage Group va rebre una aportació Exterior of The Lighthouse of tourism businesses with a strong consumer focus that operate is likely to be able to maximise the associated media and marketing

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu econòmica de 30.000 € coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Exterior de The Lighthouse at local, regional or national levels. A VisitScotland survey found hype to a much greater extent than a smaller venue with far fewer La promoció que s’ha fet del VisitScotland Growth that “70% of tourists to Scotland rated culture and tradition as an resources to hand that might only see a notional increase in visitor darrerament del patrimoni Fund (Fons de creixement important or a very important reason for visiting, while 87% rated numbers and business activity. So the gulf between small and large VisitScotland), uns diners having a variety of things to see and do as important or higher” attractions might actually increase! de Glasgow ha fet que la destinats a nous projectes © Andrew Lee (VisitScotland visitor survey, December 2008). And it is not always about simply getting people through the ciutat sigui vista com un conjunts de màrqueting i amb Certainly the recent promotion of Glasgow’s built heritage door. An attraction that is either free to enter, or charges little in destí imprescindible una recerca rigorosa de grups has been central to the city being considered a “must see" the way of a ticket price, usually has to generate substantial income d’empreses turístiques que destination, and in 2009 the Lonely Planet travel guide cited from elsewhere; and, in times of financial crisis and world recession, operen en l’àmbit local, regional o nacional. Un estudi de VisitScotland va Glasgow as being “one of the world’s top 10 cities for visitors — on running a heritage attraction can suddenly become ten times more mostrar que “el 70 % dels turistes que visiten Escòcia consideren la cultura a par with Chicago, Lisbon and Mexico City". onerous. Sponsorship becomes difficult if not impossible, plunging i la tradició com un motiu important o molt important per visitar-la, mentre Early predictions have suggested that the Mackintosh 100 interest rates deliver minimal returns on endowments and other que el 87 % consideren que hi ha un ventall de coses per veure i per fer tant programme would boost the local economy by over €300,000, investment policies, whilst the average tourist or visitor may well o més importants” (VisitScotland visitor survey, desembre de 2008). bring in an additional 3,500 visitors to Glasgow, and help sell over have less money to spend than in previous years. Està clar que la promoció que s’ha fet darrerament del patrimoni 2,000 extra nights in the city’s hotels. A detailed evaluation report These external factors are likely to be amongst a number arquitectònic de Glasgow ha estat fonamental perquè la ciutat sigui vista is to be published later in 2010. of other complex reasons why The Lighthouse — Scotland’s com un destí imprescindible, i el 2009 la guia de viatges Lonely Planet However, increased visitor numbers and busier hotels does Centre for Architecture, Design and the City, based in the former situava Glasgow com “...una de les 10 principals ciutats del món per visitar, not always equate to significant success across the whole of a city’s Glasgow Herald newspaper office, designed by Mackintosh and a a l’altura de Chicago, Lisboa i Mèxic”. heritage sector. Faced with an excess of “things to do" in a city, many key visitor attraction since it opened to the public in 1999 — went Les primeres prediccions han suggerit que el programa Mackintosh visitors, and particularly those staying for just a day or two, may well into administration in 2009. The good news, however, is that The 100 impulsaria l’economia local en més de 300.000 €, atrauria 3.500 visitants simply decide to focus on one-off “blockbuster" events at the expense of Lighthouse itself has remained open ever since. It has recently been més a Glasgow, i ajudaria a vendre més de 2.000 nits addicionals als hotels “normal" visitor attractions that could always be visited on a return trip. handed back to Glasgow City Council with one floor level now part de la ciutat. Al llarg del 2010 es publicarà un informe d’avaluació detallat. So how easy is it for festival events such as Mackintosh 100 of Architecture and Design Scotland, a public body funded by the Amb tot, l’augment de visitants i de l’ocupació hotelera no sempre to have a positive impact on everyone? Maybe not as easy as one Scottish Government to promote architecture, design and planning implica l’èxit de tot el sector patrimonial d’una ciutat. Quan els visitants would at first think. A larger, more established venue or attraction in the built environment. Glasgow School of Art. The new Mackintosh Shop and Interpretation Centre La Glasgow School of Art, nova botiga i centre d’interpretació Mackintosh 16Punt de Vista Point of View17

es troben amb un “excés” d’oferta d’activitats, és possible que molts d’ells, Fins i tot la Societat Charles Rennie Mackintosh, amb seu a i sobretot aquells que hi passen només un o dos dies, decideixin participar Glasgow i amb més de 1.500 membres, ha admès que les quotes dels

en algun esdeveniment puntual especial en lloc de visitar les atraccions socis no bastaran mai per afrontar les substancials despeses de gestionar © The Lighthouse turístiques “normals”, que sempre podran veure en una altra ocasió. la seu de la Societat, l’Església Mackintosh (antigament coneguda com Així doncs, fins a quin punt pot un festival com Mackintosh l’Església de Queen’s Cross), dissenyada per l’arquitecte el 1897. El nou 100 tenir un impacte positiu per a tothom? Potser no és tan fàcil com pla econòmic de la Societat reflecteix la necessitat de diversificar les fonts d’entrada podríem pensar! Segurament un espai o una atracció més d’ingressos i generar-ne de noves aconseguint més públic, i els primers gran, més consolidada, pugui maximitzar el desplegament de mitjans i indicadors suggereixen que és perfectament factible. Malgrat aquests de màrqueting molt més que un espai petit amb molts menys recursos, reptes financers, el 2009 l’Església Mackintosh va celebrar el seu 110è que només experimentarà un increment hipotètic de visitants i de negoci. aniversari i, com la Glasgow School of Art, afronta ja els propers cent anys. De manera que l’abisme entre les petites atraccions i les grans pot, en Sens dubte apareixeran encara nous reptes. Una gran exposició realitat, fer-se encara més pregon! sobre Mackintosh que s’havia de fer a Barcelona els anys 2011-2012 I no sempre es tracta només d’aconseguir tenir més visites. ha hagut de ser ajornada. Estava previst que fos l’esdeveniment més Una atracció gratuïta o barata, normalment ha de generar ingressos important d’aquest tipus des que els Museus de Glasgow van presentar d’alguna altra manera, i en un moment de crisi i de recessió mundial, la seva gran exposició a les Galeries McLellan de la ciutat el 1996; una gestionar una atracció patrimonial pot esdevenir deu vegades més exposició que va rebre més de 200.000 visitants. El projecte de Barcelona onerós. Aconseguir patrocinis es fa difícil, quan no impossible, els havia de ser finançat per una important entitat financera catalana, però baixos tipus d’interès reporten uns beneficis mínims a les donacions un dels primers àmbits que ha patit les conseqüències de la crisi bancària i altres polítiques d’inversió, alhora que el turista mitjà segurament té mundial de 2008 i 2009 ha estat el patrocini de les arts i la cultura. menys diners per gastar que en anys anteriors. L’exposició s’acabarà fent, però el calendari dependrà en última instància Probablement aquests factors externs es compten entre el ventall d’unes persones i unes organitzacions globals, algunes de les quals molt de raons complexes que expliquen per què The Lighthouse (Centre Escocès allunyades del món de l’art, el patrimoni i el turisme cultural. per a l’Arquitectura, el Disseny i la Ciutat), amb seu a l’antiga oficina del Actualment, Charles Rennie Mackintosh pot ser una “marca” cultural diari Glasgow Herald, dissenyada per Mackintosh i una atracció turística d’atractiu mundial, però per a aquells que tenen la tasca de preservar el seu clau des que va obrir les portes al públic el 1999, va passar a ser gestionat patrimoni, les forces del mercat seran decisives. Segur que d’aquí a cent anys, per l’Estat el 2009. Les bones notícies, però, són que The Lighthouse ha Glasgow celebrarà el 200 aniversari tant de l’Edifici Mackintosh de la Glasgow seguit obert des d’aleshores. Recentment ha estat retornat a l’Ajuntament School of Art com de l’Església Mackintosh, sens dubte, en col·laboració amb Exhibition opening at The Lighthouse / Inauguració d’una exposició a The Lighthouse de Glasgow amb una planta que ara pertany a Architecture and Design The Lighthouse. L’única cosa que podem dir amb certesa és que en els propers Scotland, una entitat pública finançada pel Govern escocès per promoure cent anys probablement haurem d’afrontar tants reptes com en els darrers. Even the Glasgow-based Charles Rennie Mackintosh Society there is “boom" or “bust" will be critical. Around the turn of the l’arquitectura, el disseny i la planificació en l’entorn urbà. www.crmsociety.com with over 1,500 loyal members has accepted that membership next century, Glasgow will no doubt be celebrating the 200th coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu fees alone will never be enough to meet the substantial costs of anniversaries of both the Mackintosh Church and the Mackintosh coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu running the Society’s home in the Mackintosh Church (formerly Building at the Glasgow School of Art , undoubtedly in partnership known as Queen’s Cross Church), designed by Mackintosh in with The Lighthouse. All one can say in confidence is that the next 1897. The Society’s new business plan reflects the need to 100 years are likely to be as challenging as the last. diversify its income stream and generate new monies through www.crmsociety.com

© Sam Roberts Photography new audiences, and early indications suggest this is perfectly feasible. Despite these financial challenges, the Mackintosh Church celebrated its 110th anniversary in 2009 and, like the Glasgow School of Art, is looking forward to the next 100 years. Trowles © Peter Inevitably there will more challenges to face. A major Mackintosh exhibition planned for Barcelona in 2011-12 has had to be deferred. It was scheduled to be the largest such event since Glasgow Museums' 1996 blockbuster exhibition in the city's McLellan Galleries, which was visited by over 200,000 people. Funding for the Barcelona project was to have been provided by a major Catalan financial institution, but with the worldwide banking industry in crisis during 2008 and 2009, sponsorship of arts and cultural events was one of the first sectors to suffer. The exhibition will eventually take place but the timing will ultimately rest with individuals and global organisations, some far removed from the business of arts, heritage and cultural tourism. Today, Charles Rennie Mackintosh may be a cultural “brand" with worldwide appeal but for those who are tasked with preserving his heritage, the market forces that dictate whether Unveiling of the Mackintosh plaque in London, 10 December 2009 / Descoberta de la placa Mackintosh a Londres, 10 de desembre de 2009 Children displaying their Mackintosh-inspired cakes at the Willow Tea Rooms Uns infants preparen la presentació de pastissos inspirats en Mackintosh a les Willow Tea Rooms singular 19 A Garden in Glass: The Stained-Glass Windows in Cerdanyola

Txema Romero Martínez Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès [email protected]

he Cerdanyola Art Museum houses some of the The stained-glass can be divided into different groups. Most most impressive stained-glass windows in the of the doors and windows follow the sketches produced by Balcells. Modernista style. They were installed when the The designs are based on geometrical lines and plant motifs, with old Teatre Casino was refurbished and converted large flowers and stems forming whiplash curves. The front door into a summer residence for Evarist López, a is decorated with fuchsias in cathedral glass and flashed glass on a wealthy merchant with interests in the Philippines. mosaic of Florentine printed glass. Part of the sliding door into the The architect was Eduard Maria Balcells Buïgas, gallery at the back is in acid-etched glass and part in leaded panes who had qualified in 1905 and was the municipal architect for of lilies. The side windows of the rear gallery and the entrance hall Cerdanyola.T All the windows were preserved in the building until are decorated with large flashed- 1961, when it was acquired by the Domènech pharmaceutical The identity of the glass roses on a lattice of acid- laboratory. Some of them were removed at this point, but the most creator of these ladies etched undulating tulip stems. The spectacular ones, known as The Ladies of Cerdanyola triptych, is still uncertain arched windows in the kitchen remained in place. In 1982, Joan Vila Grau and Francesc Rodon area, also designed by Balcells, included them in their book Els vitrallers de la Barcelona modernista depict two peacocks pecking at fruit on a rose-bush, in a reference and in 1984 they formed part of the “Modernista Stained-Glass" to the oriental concept of paradise and in a style reminiscent of the exhibition at the Joan Miró Foundation in Barcelona. Meanwhile, Art Nouveau of Central Europe and the Glasgow School. Another the building was sold and the windows were never returned to window is a triptych in a more naturalist vein, possibly inspired by it. Cerdanyola Town Council then took over the house and, after a popular song and depicting a cat, a parrot, a mouse and a cricket. discarding the initial idea of demolishing it, declared it to be of It is made in cathedral glass and American glass, very much along architectural interest and in 2006 began a complete restoration the lines of the windows in the Carnisseria Georges meat stall in aimed at turning it into an art museum. Contact was made with the the Mercat de Sant Antoni in Barcelona, designed by Balcells in Domènech family, resulting in the recovery of most of the stained- 1909. The architect was very familiar with these techniques since glass windows from the house, which were finally restored to their he and his brother had a stained glass workshop called Simil original positions in August 2009. Vitraux Balcells Hermanos. coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Jordi Puig © Dipòsit del CUCD de Cerdanyola Vallès

Above: The Ladies of Cerdanyola triptych, attributed to Ludwig Dietrich von Bearn (1905-1912), seen from the inside. Opposite: The Ladies of the Swing. Overleaf: The Ladies of the Lake (left) and The Ladies with Tulips (right) A dalt, vista general del tríptic Les dames de Cerdanyola, atribuït a Ludwig Dietrich von Bearn (1905-1912), vist des de l’interior. A la pàgina oposada, el vitrall Les dames del gronxador. A les dues pàgines següents, Les dames del llac (esquerra) i Les dames de les tulipes (dreta) coupdefouet 15 | 2010 | www.artnouveau.eu

coupdefouet 15 | 2010 | www.artnouveau.eu 22 singular singular 23 Un jardí de vidre: els vitralls de Cerdanyola

Txema Romero Martínez The star piece in the building, however, is The Ladies of Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès Cerdanyola triptych, which has been reinstalled in the former drawing [email protected] room. It consists of three large panels (each 235 × 195 cm) and shows three different scenes: The Ladies of the Swing, The Ladies of the Lake l Museu d’Art de Cerdanyola té uns dels vitralls més 1984 van participar a l’exposició “El vitrall modernista”, celebrada a la (also known as The Ladies with Swans) and The Ladies with Tulips. espectaculars del Modernisme català. Van ser instal·lats durant Fundació Miró. Mentrestant, l’immoble va ser posat en venda i els vitralls ja The triptych has been attributed to the Alsatian glassmaker Ludwig la reforma de l’antic Teatre Casino convertit en torre d’estiueig no van retornar al seu emplaçament. L’Ajuntament de Cerdanyola va adquirir Dietrich von Bearn, who had a workshop in Barcelona and excelled in d’Evarist López, un ric comerciant amb interessos a les Filipines. l’edifici i, després de desestimar la idea inicial d’enderrocar-lo, el va catalogar the grisaille technique, although other authors cannot be discounted.

El responsable va ser l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, i, l’any 2006, va iniciar una restauració integral per convertir-lo en Museu The original idea might have come from Balcells himself, since a Jordi Puig © Dipòsit del CUCD de Cerdanyola Vallès amb títol l’any 1905, i arquitecte municipal de Cerdanyola. La d’Art. Es van reprendre els contactes amb la Família Domènech i es van sketch by him of a lady picking flowers has been preserved. The three totalitat de les vidrieres es va conservar a l’edifici fins a l’any poder recuperar la major part dels vitralls de la casa, que van tornar al seu windows are made of cathedral glass and flashed glass and are an 1961, quan va ser transformat en el laboratori farmacèutic Domènech. Llavors emplaçament original el 5 d’agost de 2009. exceptional example of the grisaille technique, which is used with Ees van retirar alguns vitralls, però van restar els més excepcionals, el tríptic Els vitralls formen diversos conjunts. Per una banda, la major great subtlety on the women’s faces. From an iconographic viewpoint, conegut com Les dames de Cerdanyola. L’any 1982 Joan Vila-Grau i Francesc part de les portes i finestrals segueixen esbossos del mateix Balcells. the pervading presence of flowers could have a symbolic meaning; Rodon els van incloure al llibre Els vitrallers de la Barcelona modernista i el Són de línies geomètriques i motius vegetals amb grans flors i tiges it reaches its apogee in the lake scene, where the women are feeding en coup de fouet. La porta principal està ornada amb fúcsies de vidre the swans with peonies — the thornless rose — in a literary allusion catedral i plaquette sobre un trencadís de vidre imprès florentine. La to the consummation of love and the legend of Leda and the Swan. porta corredissa de la galeria posterior té una part amb vidre gravat a The richness of their garments and of their mediaeval-style jewellery l’àcid i una altra amb vitralls emplomats de lliris. Les finestres laterals is exceptional and denotes the influence of Alphonse Mucha. Women de la galeria posterior i del vestíbul contenen grans roses de vidre in a garden or dancing were a recurring theme of the period: they plaquette sobre una xarxa de tiges appear in other stained-glass windows and in much of Gaspar Homar’s L’autoria del disseny ondulants amb tulipes a l’àcid. marquetry work designed by Josep Pey. The identity of the creator of de les dames continua Els vitralls de la zona de la cuina, these ladies is still uncertain and he might even be connected with igualment dissenyats per Balcells, sent un misteri Alexandre de Riquer, who often visited Cerdanyola at that time. The entrance hall with the original stained-glass windows re-installed

Jordi Puig © Dipòsit del CUCD de Cerdanyola Vallès estan formats per un arc amb dos www.coupdefouet.eu Vestíbul d’entrada de la casa, amb els vitralls originals reposats paons que mengen fruits d’un roser, en al·lusió al tema oriental del paradís, amb un estil proper als modernismes centreeuropeus i també de l’Escola de Glasgow. També hi ha un tríptic, més naturalista, que podria estar inspirat en una cançó popular amb un gat, un lloro, un ratolí i una llagosta, realitzat amb vidre catedral i vidre americà, molt en la

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu línia dels vitralls de la Carnisseria Georges, al Mercat de Sant Antoni, coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu realitzada per Balcells l’any 1909. L’arquitecte coneixia bé la tècnica del vitrall atès que tenia, amb un germà seu, un taller de confecció de vitralls anomenat Simil Vitraux Balcells Hermanos. L’estrella de l’edifici, però, és el tríptic de Les dames de Cerdanyola, instal·lat de nou a l’antic saló. Està format per tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) i representen tres escenes diferents: Les dames

del gronxador, Les dames del llac o dels cignes i Les dames de les tulipes. Han Jordi Puig © Dipòsit del CUCD de Cerdanyola Vallès estat atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn, que va tenir taller a Barcelona i va excel·lir en la tècnica de la grisalla, tot i que no es poden descartar altres autories. La concepció original podria correspondre al mateix Balcells, de qui s’ha pogut localitzar l’esbós d’una dama recollint flors. Estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla, amb una utilització subtil palesa a les cares de les dames. Iconogràficament destaca la constant presència de flors que podrien tenir una lectura simbòlica, que arribaria al zenit a l’escena del llac, on les dames alimenten cignes amb peònies, la rosa sense espines, en una imatge literària que remet a la consumació de l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies inspirades en el món medieval i que mostren la influencia d’Alphonse Mucha. Les dames ballant o en un jardí són una constant de l’època; apareixen en altres vitralls i en moltes marqueteries de Gaspar Homar dibuixades per Josep Pey. L’autoria del disseny de les dames continua sent un misteri, i fins i tot es podria relacionar amb Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola als temps del Modernisme. Detail of The Ladies of the Swing www.coupdefouet.eu The Peacocks, in what was formerly the kitchen / El vitrall Els paons, ubicat a l’antiga cuina de la casa Detall del vitrall Les dames del gronxador 24 a fons in depth 25 Papers pintats Art Nouveau Art Nouveau Wallpaper: the Triumph El triomf d’una estètica en la decoració d’interiors of an Aesthetic Concept in Interior Decoration

M. Teresa Canals Aromí Rossend Casanova M. Teresa Canals Aromí Rossend Casanova Directora Tècnic de col·leccions Director Collections assistant Museu de l’Estampació de Premià de Mar (Barcelona) Disseny Hub Barcelona (Barcelona) Museu de l’Estampació de Premià de Mar, Barcelona Disseny Hub Barcelona [email protected] [email protected] [email protected] [email protected]

i estem d’acord que l’arribada i la consolidació de dibuixos característics d’aquell període. Va ser, però, al llarg del segle XIX e agree that the style we call l’estil artístic denominat Art Nouveau va permetre la que es va anar consolidant aquest tipus de revestiment mural fins que Art Nouveau fully emerged and participació total d’artesans, dibuixants, decoradors, va tenir una denominació pròpia i va conquerir prestigi internacional matured through the unconditional etc., a més dels arquitectes, que van posar el seu enginy gràcies als fabricants, que van apostar per aquest material que requeria creative collaboration of artesans, a disposició d’aquell període modernista, no ens ha tècniques i mètodes similars als de l’estampació tèxtil. I si bé és cert draughtsmen and draughtswomen, d’estranyar pas si dins aquest apartat de les decoracions que els dibuixos es poden copiar i adaptar a les necessitats tècniques decorators and others working murals −integrat en les arts decoratives− trobem de l’estampació, també ho és que la participació d’artistes reconeguts alongside architects — all of them aportacions de les més reeixides en els dissenys de l’època. aportava −i aporta− un plus de qualitat a les obres. placing their talents at the service of the styles of the era. It SEfectivament, els papers pintats han estat uns suports privilegiats Tot i que podríem oferir una bona llista amb els noms d’aquells artífexs, Wshould not surprise us, then, that wall decoration contributed one de la decoració abans i després de la producció industrial en sèrie. D’una anomenem només, i a tall d’exemple, algunes de les realitzacions més of the most successful design innovations of the time. banda, ens ho mostren els rotlles de paper pintat que formen part de les conegudes, com la de Henry Paper wall coverings were valued decorative resources © DHUB – Museu de les Arts Decoratives Barcelona Xavi Padrós col·leccions de museus, és a dir, que ja són objectes museïtzats. D’altra La casa es convertí en un van de Velde per a la sala de before the arrival of industrial processes, and wallpaper has banda, encara es conserven decoracions i conjunts ornamentals amb símbol del nivell social, música de la seva casa d’Ukkle continued to enjoy a privileged position since then, as can be aquest material, bé reals, bé a través de fotografies o representacions (Brussel·les) l’any 1895; les seen by the acquisition of rolls for museum collections. Complete pictòriques, que ens aporten proves fefaents del seu protagonisme durant i la burgesia esdevingué sanefes de Walter Crane; els decorative applications and ornamental compositions with els anys de l’Art Nouveau i, en conseqüència, la seva integració dins la una veritable consumidora dissenys dels components de paper are also preserved, in situ and through photographs or història de l’art. Representen testimonis del tot interessants que ens d'articles per a la llar la Secession de Munic o els illustrations. Such conservation bears witness to the significance ofereixen, a més de la part artística, dades tècniques de la seva fabricació. fantàstics arrambadors florals of wallpaper in Art Nouveau and therefore in art history. Beyond Sense anar a buscar els ancestres, ja en el segle XVIII s’estampaven procedents de Silver Studio (Regne Unit), a més dels àlbums o catàlegs what museum collections teach us about the artistic merits of this fulls de paper de forma totalment artesanal per ornamentar determinats d’Alphonse M. Mucha, M. P. Verneuil o Eugène Grasset, que incorporaven tot resource, however, they also reveal highly interesting technical Washable paper frieze, blue tints. Ref MADB 137.204 espais a l’interior dels habitatges (sobreportes, sanefes, etc.) amb els el món fantàstic d’insectes voladors, fons marins o cascades de plantes florals, details about the manufacture of wallpaper. Fris rentable en paper tintat de color blau. Ref. MADB 137.204 coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu © Col·lecció Rossend Casanova, Barcelona © Col·lecció Rossend Casanova, Barcelona Xavi Padrós © DHUB – Museu de les Arts Decoratives Barcelona Xavi Padrós

Postcard advertising the Crown model by Remien & Kuhnert Co., Chicago, 1909 / Postal publicitària del model Crown de Remien & Kuhnert Co., Chicago, 1909 Invoice from Maison Barbedienne, wallpaper manufacturers in Paris, 1898 Frieze, six-colour printing, probably manufactured in England at the end of the 19th century. Ref. MADB 137.162 Factura de la fàbrica de papers pintats Maison Barbedienne de París, 1898 Fris a sis colors, probablement produït a Anglaterra a finals del segle XIX. Ref. MADB 137.162 in depth 27

Without reaching too far back in history, we can find examples of entirely hand-printed eighteenth-century paper sheets decorating certain interior spaces — over doors, for example — or creating borders based on motifs typical of the period. It was in the

© DHUB – Centre de Documentació The middle classes nineteenth century, however, © Cortesia del Dr. Jérémie Cerman, Paris © Cortesia del Dr. became prodigious that wallpaper came into its own, acquiring a name consumers of furnishings and distinctive attributes. as the home became a International esteem was symbol of social status earned thanks to paper manufacturers who developed the necessary new technology and processes, similar to those used for printing textiles. And while it is true that manufacturers ingeniously copied and adapted designs for printing on paper, the work of well established artists must also be credited, for the designers added quality and continue to do so today. We could list many names of artesans and their works but will highlight only a few of the best known. One who deserves mention is Henry van de Velde, particularly for his designs used

Henry van de Velde: composition shown at the 1899 Munich Secession Exhibition. Illustration from Deutsche Kunst un Dekoration, October 1899 Henry van de Velde, conjunt presentat a l'Exposició de la Secession de Munic el 1899. Reproduït a Deutsche Kunst und Dekoration (octubre, 1899)

in the music room of his home in Ikkle, Brussels, in 1895. Other

© Col·lecció Rossend Casanova, Barcelona creations worthy of note are the paper borders of Walter Crane, the design components of the Munich Secession movement and the coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu wonderful floral balustrades from the Silver Studio in Britain. The coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu catalogues, or albums, of Alphonse Maria Mucha, M. P. Verneuil and Eugène Grasset must also be listed. The fantastic worlds of flying insects, seabeds and cascading flowers in these design collections have given them a leading role in decoration, not only influencing the artists’ contemporaries but also inspiring large numbers of students who followed them. As is true for many other industrial arts, new machinery (engraved wooden or metal rotary cylinders for printing) was introduced slowly and unevenly across Europe and North America. Even in the twentieth century, therefore, it is possible to find hand- printed wallpapers, with the design stamped from blocks or plates on mechanically produced paper. Also important to remember is that certain artists followed the philosophy of the Arts & Crafts movement, producing their own pochoir printing stencils, as Otto Eckmann did in creating his stylised flowers. When art and industry combine their resources, fact and fiction are often confused, whether as a result of commercial interests or for aesthetic purposes, and this is also the case for wallpaper. For example, consider the illusion created by some wallpapers that form part of coordinated compositions applying the same themes on textiles used for curtains or upholstery. Consider also the technical perfection achieved by embossing processes, in which the design is pressed into thick paper passed between Gustave Serrurier-Bovy, c.1898. Sideboard and wallpaper. Illustration from Innen-Dekoration—Revue Mensuelle Illustrée, Paris, February 1902 Postcard advertising a pattern by Maxwell & Co., 1909 Gustave Serrurier-Bovy, ca. 1898. Bufet i paper pintat. Reproduïts a Innen-Dekoration. Revue Mensuelle Illustrée, París (febrer, 1902) Postal publicitària de l’empresa Maxwell & Co., 1909 28 a fons in depth 29

Xavi Padrós © DHUB – Museu de les Arts Decoratives de Barcelona – Gabinet de les Arts Gràfiques de Barcelona

From left to right: Frieze, Ref MADB 135.956 / The fir cone frieze, Britain, 1900-1925. Ref. GAGB 627 / Wallpaper border, eight-colour printing, Britain, 1900-1925. Ref. GAGB 506 Frieze. Ref. MADB 137.006 / Wallpaper border, industrial printing, probably British, 1900-1925. Ref. MADB 137.202/ Washable frieze, Britain, 1900-1925. Ref. GAGB 584 D'esquerra a dreta: Fris. Ref. MADB 135.956 / Fris (1900-1925) La pinya, Regne Unit. Ref. GAGB 627 / Paper pintat amb sanefa a vuit colors (1900-1925), Regne Unit. Ref. GAGB 506 Fris. Ref. MADB 137.006 / Sanefa d’impressió mecànica (1900-1925), probablement del Regne Unit. Ref. MADB 137.202 / Fris rentable (1900-1925), Regne Unit. Ref. GAGB 584

que reclamaven el seu protagonisme incorporació del vernís va permetre metal cylinders to produce a relief pattern that mimics the older craft valued well decorated interiors would see wallpaper as an excellent i que serviren d’inspiració a bona part la durabilitat i el rentat de les peces. of fine leather tooling. Not surprisingly, the Exhibition of Industrial enhancement. While painted walls could still be found in public areas, dels alumnes de les escoles d’art, així Des de finals del segle XIX, Arts in Barcelona in 1892 featured tooled leather, leather goods and such as the foyer of an apartment building or up the staircase of a com als mateixos artistes de l’època. el paper pintat agafà embranzida wallpapers together in the same show. Varnish was also applied to building, wallpaper became the rule in the living and dining areas of Com en molts altres camps gràcies a tot un conjunt de wallpaper at this time, improving durability and rendering it washable. private flats, in more intimate spaces such as bedrooms and offices, de la indústria, la implantació de factors, com ho foren la millora By the end of the nineteenth century, wallpaper was poised for and even in the passageways, halls and entrances to homes. Paper les màquines (rotatives de cilindres dels procediments tècnics i el success thanks to a combination of factors that included improved was also used on the walls of hotels, meeting rooms, cafés and a great © Gabinet de les Arts Gràfiques Barcelona gravats en fusta o metall) va ser consegüent abaratiment del manufacturing processes and the consequent lowering of prices for the variety of commercial and other establishments open to the public. lenta i desigual en els diferents producte. En aquell segle de end user. In that century of great change, the middle classes had gained Wallpaper styles have followed evolving fashions. At the països europeus i nord-americans grans canvis la burgesia guanyà ground, becoming prodigious consumers of furnishings as the home end of the nineteenth and beginning of the twentieth centuries, i, en conseqüència, es troben pes i esdevingué una veritable became more than ever a symbol of a family’s acquired social status. the designs of William Morris made way for freer patterns papers pintats dels primers anys consumidora d’articles per a la Homes underwent dramatic transformation, both in terms of in which the whiplash line was a common device. Geometric del segle XX elaborats, encara, de llar, atès que la casa es convertí, structure and decoration. The new century also introduced new shapes, forms incorporated sinuous curves, pastel colours and tonal manera totalment artesanal, és a més que mai, en un símbol volumes and finishes, creating a context in which a society that gradations, creating exuberant wallpapers that expressed joy, dir, estampats manualment amb del nivell social assolit per les motlles o planxes damunt de paper Frieze The Runemede, Britain, 1900-1925. Ref. GAGB 576 famílies benestants.

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu mecànic. I a més, cal tenir present Els habitatges varen viure coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Fris The Runemede, Regne Unit (1900-1925). Ref. GAGB 576 que determinats dissenyadors una veritable revolució, tant seguien les pautes de les Arts & Crafs i elaboraven els seus propis models estructural com estètica. El nou segle aportà noves formes, nous amb la tècnica del pochoir (per exemple, Otto Eckmann per aconseguir les volums i nous acabats, i en aquest marc, el paper pintat resultà un seves flors estilitzades). excel·lent embelliment per a una societat desitjosa d’uns interiors Com en altres camps en què intervenen l’art i la indústria, sovint molt ben decorats. I si bé la pintura de paret es mantingué en els ficció i realitat es confonen, bé per interessos comercials, bé per l’estètica espais públics, com l’entrada de veïns o l’escala, el paper pintat revestí

aconseguida. Ens estem referint a l’aspecte il·lusori que en ocasions les zones privades, com els salons o els menjadors, així com les més Hispànic. Arxiu Mas © Fundació Institut Amatller d’Art produeixen els papers pintats, com és el cas dels conjunts coordinats amb íntimes, com els dormitoris o els despatxos, i fins i tot els espais de els mateixos dibuixos de teixits comunicació, com els passadissos per a cortines o sofàs i l’entapissat o els rebedors. I no només de paper en els murs. O encara la a les cases, sinó que recobrí perfecció aconseguida tècnicament les estances d’hotels, salons, per fer els anomenats “cuirs cafès i infinitat de comerços i repussats” a base de cartó i gravats establiments públics. amb cilindres metàl·lics per obtenir L’estil en els dissenys dels un relleu i tacte similars als de la papers pintats ha seguit les pell tractada que, anteriorment, modes que imperaren en cada esdevingueren els preuats època i, en el cas que ens ocupa, guadamassils. No casualment, a des de la darrera dècada del Xavi Padrós © DHUB – Museu de les Arts Decoratives Barcelona Xavi Padrós l’Exposició d’Indústries Artístiques segle XIX fins a la primera del de Barcelona de 1892 s’anunciaven XX, s’observa com els dissenys plegats: “Guadamacilería, cueros de William Morris deixaren pas a y papeles pintados". A més, la formats encara més lliures on el

Washable frieze, Britain, 1900-1925. Ref. MADB 137.225 Interior, Poliorama Cinema in Barcelona, designed by Miquel Alarma i Ricart and Salvador Alarma i Tastàs, 1906. The decoration was lost when the cinema became a theatre in 1932 Fris rentable, Regne Unit (1900-1925). Ref. MADB 137.225 Interior del Cinema Poliorama de Barcelona, a càrrec de Miquel Alarma i Ricart i Salvador Alarma i Tastàs, 1906. Decoració perduda en convertir-se en teatre el 1932 30 a fons in depth 31

cheerfulness and well-being. Gold, as the colour of the precious metal, was often present because it added distinction but also because its lustre was agreeable to the eye. Flowers —many still in bud— were everywhere, their open petals suggestive, their stems undulating, their leaves surrounding them. Some flowers are easy to identify. We see a lotus blossom or the flowers of

© Col·lecció Rossend Casanova, Barcelona a chestnut tree, roses of all types, daisies, lilies, tulips and hydrangeas, among many others. But there are also invented forms not found in nature. Floral patterns are usually arranged against a monochrome background for contrast, reinforcing the colours of the plant itself. Some Xavi Padrós © DHUB – Museu de les Arts Decoratives Barcelona Xavi Padrós © Département des papiers peints. Musée Arts décoratifs. Paris designs are vivid and showy, while others are delicate and subtle. Naturalistic shapes and elements that were native to the geographic areas where a wallpaper was manufactured were also incorporated, in response to customers’ preferences. Each country offered the full range of types of paper, manufacturing products to cover walls, imitate a balustrade, decorate a frieze, provide a border, mark a corner or even cover a ceiling. Available in rolls, some wallpapers were embossed or provided with perforations for cutting out the design. In the context of this range of possibilities, it is important to stress the role of coordinated papers, as pieces of puzzles that allowed a decorator to cover walls with balustrades, borders, friezes, pillars and many other elements with a recurring theme, making use of a particular leitmotif for a room. Art Nouveau wallpapers would provide a skin for walls in this period, one that could be shed and replaced regularly. Their use eventually declined with changing fashions, but they have nonetheless left us with evidence of a particular, evocative aesthetic that enjoyed universal success at the time. Advertisement for the Tapetenfabrik Europa, located in Hainichen, Germany www.dhub-bcn.cat Publicitat de la fàbrica Tapetenfabrik Europa, situada a Hainichen, Alemanya coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Lluís Domènech i Montaner, 1903. Lounge of the Gran Hotel, Palma, Majorca. Now the CaixaForum cultural centre Lluís Domènech i Montaner, 1903. Sala d’estar del Gran Hotel de Palma de Mallorca, ara centre cultural CaixaForum

Rolls of wallpaper American advertising postcard from 1909 Rotlles de paper pintat Postal publicitària nord-americana de 1909

coup de fouet és ben present. Formes geomètriques amb el predomini de Cal afegir que els papers pintats presenten motius i elements la corba sinuosa, colors pastel i gradacions de tonalitats són constants propis de la zona geogràfica d’on procedeixen, responent així al gust

en uns papers pintats exuberants, plens de joia i que transmeten, en de la clientela del país de producció. A més, els trobem en les diverses © Col·lecció Rossend Casanova, Barcelona gran part, alegria i benestar. És freqüent trobar-hi daurats, el color del possibilitats que ofereixen, tant per revestir parets com per aparentar un metall preuat que dóna a la peça una major importància i que resulta arrambador, decorar un fris, delimitar amb sanefes o cantoneres, decorar agradable a la vista gràcies al seu particular efecte reflex. sobreportes i, fins i tot, cobrir els sostres. Disponibles en rotlles, alguns Els motius representats eren eminentment florals, i hi es fabricaren amb relleus gofrats o estaven preparats amb trepats per predominaven les poncelles i, sobretot, els pètals ben oberts i retallar-ne el motiu. I d’entre totes aquestes possibilitats cal destacar els expressius, amb la tija sovint ondulada i acompanyada per fulles. conjunts, peces d’un trencaclosques que permetien empaperar una paret Algunes flors són fàcilment identificables, com la de lotus o amb arrambadors, sanefes, frisos, columnes i altres possibilitats, sempre la de castanyer, roses de diferents varietats, margarides, lliris, amb un mateix motiu que es repetia, adaptat a les diferents peces, com tulipes o hortènsies, entre moltes altres, malgrat que també n’hi un leitmotiv particular. havia d’inventades, amb formes que no es troben a la natura. Els papers pintats Art Nouveau es convertiren en una veritable pell Majoritàriament, els elements florals destaquen sobre un fons per a les parets i es mudaven amb una certa regularitat. Una temporalitat monocrom que els fa contrastar i alhora reforça el color de la planta. que els va fer desaparèixer amb el pas del temps i els canvis de les modes I tot i que hi ha força dissenys ostentosos i llampants, també en però que ens ha deixat, encara avui, diversos testimonis evocadors d’una trobem de més discrets i subtils. estètica que triomfà arreu. www.dhub-bcn.cat 32 arreu WORLDWIDE33 La Casa Goerke de Lüderitz The Goerke House in Lüderitz

Andrew Cusack Andrew Cusack Periodista i historiador, Nova York Journalist and historian, New York [email protected] [email protected]

a ciutat namíbia de Lüderitz es troba encaixada entre les terres he town of Lüderitz in Namibia is wedged Goerke chose a splendid site at the end of Zeppelinstrasse ermes del desert de Namíbia i l’aigua salada de l’Atlàntic Sud: between the dry sands of the Namib desert and on Diamentberg, with a magnificent view of the town and és l’únic país on es recicla el 100% de l’aigua potable. La vida the salt waters of the South Atlantic: this is the bay. Work on the house began in October 1909 and was en aquest quasi agradable assentament colonial alemany the only country whose drinking water is 100% completed by September of the following year. The design is de la costa més inhòspita del món no ha estat mai exempta recycled. Life in this almost-pleasant German believed to be the work of Otto Ertl, an architect who was fairly de dificultats, però l’encant dels diamants l’ha fet si més no colonial outpost on the most inhospitable active in the colony and was responsible for many of the most rendible. Hans Goerke fou un dels aventurers que va arribar coast in the world has always been difficult, prominent buildings in Lüderitz and Swakopmund. The Goerke de lluny i va fer fortuna en aquest límit remot dels dominis teutònics. but the allure of diamonds has at least made it profitable. One House is noted for its widespread use of Jugendstil designs and LGoerke havia nascut a Alemanya el 1874 i el 1904 va arribar a adventurerT who came from afar and made his fortune in this motifs. While the architect’s take on Art Nouveau was obviously l’Àfrica Sud-occidental Alemanya (nom que rebia aleshores Namíbia) outer limit of the Teutonic domains was Hans Goerke. German, it freely integrated African themes to take account of amb la Schutztruppe, l’exèrcit colonial alemany. El 1907 era inspector de Goerke was born in Germany in 1874 and came to the building’s location. provisions per a les forces alemanyes i quan es va descobrir l’existència Deutsche-Südwestafrika or German South-West Africa (as Somewhat sadly, Hans Goerke only inhabited his house for de diamants a Kolmannskuppe (ara Kolmanskop), va abandonar l’exèrcit Namibia was then called) in 1904 with the Schutztruppe, the two years, since he left Africa in 1912. Three years later, during per buscar fortuna amb aquesta pedra preciosa. Se’n va sortir prou bé i va German colonial fighting force. By 1907 he was provisions the First World War, the South African generals Smuts and Botha acabar treballant per a tres empreses diamanteres. Va decidir utilitzar la inspector for the German forces, and after the discovery of invaded German South-West Africa and permanently ended seva fortuna per fer-se construir la casa més bonica de tot Lüderitz. diamonds at Kolmannskuppe (now Kolmanskop) he resigned Germany’s colonisation of the land. The 1919 Treaty of Versailles Goerke va triar un emplaçament fantàstic al final del carrer Zeppelin, from the army and sought his fortune in diamond prospecting. declared it to be a League of Nations mandate territory of the a Diamentberg, amb unes vistes esplèndides sobre la ciutat i la badia. Goerke was very successful, ultimately working for three Union of South Africa, which from then until the independence Les obres van començar l’octubre de 1909 i van finalitzar el setembre different mining concerns, and, to put his wealth to use, he of Namibia in 1990 controlled it under the name of Suidwes- de l’any següent. El disseny s’atribueix a Otto Ertl, un arquitecte força decided to build the loveliest house in all of Lüderitz. Afrika or South-West Africa (SWA). actiu a la colònia, autor de molts dels edificis més notables de Lüderitz i Swakopmund. La Casa Goerke destaca per un ús generalitzat de dissenys i motius Jugendstil. Si bé la visió del Modernisme que tenia l’arquitecte era clarament alemanya, integrava lliurement motius africans per destacar la ubicació de l’edifici. coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu

Although the Goerke House is clearly German Jugendstil, it freely incorporated African themes to mark the building’s location. Main staircase and entrance hall The Goerke House perched on the hill that commands a view over Lüderitz / La Casa Goerke, al capdamunt d’un pujol, gaudeix d'una esplèndida vista de Lüderitz Tot i que la Casa Goerke s’inscriu clarament dins el Jugendstil alemany, també incorporava lliurement temes africans per subratllar la seva ubicació. Escala principal i vestíbul 34 arreu WORLDWIDE35

The inscription in the entrance hall is the first part of a German saying that could be translated as “Saying hello brings happiness” La inscripció de la porta d’entrada és la primera part d’un refrany alemany, que es podria traduir per “Dir bon dia fa entrar la felicitat”

In 1920 the house was purchased by Consolidated Diamond Mines (CDM), which sold it on to the government of SWA in 1944. It became the official residence of the landdrost, or magistrate, and so was known as the Drostdy. In 1981, there was so little crime in Lüderitz that the government decided to remove the landdrost to Keetmanshoop, some 400 km away, and CDM brought the building back into use as a corporate guest house. Since then, CDM has become Namdeb, a joint operation of the Namibian government and the De Beers corporation, and Namdeb has done its best to restore the house to its original appearance. Most of the original furniture is gone, but appropriate contemporary items have been placed around the house, and the company has made use of the many photographs from the early The entrance hall has some delightful detailing on the vaulted ceiling. The inscription on the wall reads, “Those who mean well, enter to be loved and welcomed here” days to bring the Goerke House back to its former glory. Pink flamingoes are the African motif on the stained-glass window on the staircase Les voltes del vestíbul mostren uns detalls decoratius deliciosos. A la inscripció de la paret hi llegim: "Si veniu per bé, entreu i sereu estimats i benvinguts” www.andrewcusack.com Els flamencs rosats són el motiu africà del vitrall de l’escala coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Malauradament, Hans Goerke només va viure a la casa un parell d’anys, atès que va deixar Àfrica el 1912. Al cap de tres anys, durant la Primera Guerra Mundial, els generals sud-africans Smuts i Botha van envair l’Àfrica Sud-occidental Alemanya i van acabar per sempre amb la colonització alemanya d’aquelles terres. El 1919, amb el Tractat de Versalles el territori quedà sota el mandat de la Societat de Nacions a càrrec de la Unió Sud-africana, que va controlar-lo des d’aleshores i fins a la independència de Namíbia el 1990. En aquells anys va rebre el nom de Suidwes-Afrika o Àfrica del Sud-oest. El 1920 l’empresa Consolidated Diamond Mines (CDM) va comprar la casa i el 1944 la va vendre al govern de l’Àfrica del Sud-oest. Fou la residència oficial del landdrost, o magistrat, coneguda en conseqüència com la Drostdy. El 1981 l’índex de criminalitat de la petita Lüderitz era tan baix que el govern va decidir traslladar el landdrost a Keetmanshoop, a uns 400 km de distància, i CDM va tornar a comprar l’edifici per utilitzar- lo com a edifici residencial corporatiu. Des d’aleshores, CDM ha passat a ser Namdeb, un consorci format per l’Estat de Namíbia i l’empresa De Beers. Namdeb ha restaurat la casa per retornar-li la seva aparença original en la mesura del possible. La major part del mobiliari original ha desaparegut, però la casa ha estat moblada de nou amb peces contemporànies prou adequades i, gràcies a l’abundància de fotografies dels primers temps, l’empresa ha pogut retornar a la Casa Goerke la seva antiga glòria. The rounded arches of the neo-Romanesque Rundbogenstil often survived in www.andrewcusack.com Pure Jugendstil motifs decorate the bathroom wall / Motius del més pur Jugendstil en la decoració mural de la cambra de bany German Jugendstil Els arcs de mig punt del Rundbogenstil neoromànic van sobreviure en el Jugendstil alemany 36protagonistes limelight 37 Paul Jaspar, de l’eclecticisme a l’Art Nouveau Paul Jaspar, From Eclecticism to Art Nouveau

Sebastien Charlier Sebastien Charlier Historiador, Universitat de Lieja Historian, University of Liège [email protected] [email protected]

ill de Joseph Jaspar (1823-1899), inventor i industrial, Paul on of the inventor and industrialist Joseph Jaspar va créixer en el si d’una família burgesa i progressista. Jaspar (1823-1899), Paul Jaspar grew up © C.R.M.S.F. De seguida es va allunyar del camí que li havia traçat el seu in a liberal, middle-class family. He soon © Benoit Carpeaux pare per endinsar‑se en el món de l’arquitectura. Als disset abandoned the path envisaged for him by his anys comença a formar‑se com a arquitecte a l’Acadèmia father and turned to architecture. At the age de Belles Arts de Lieja (1876-1878), on es relaciona amb of 17, he began his architectural studies at Gustave Serrurier-Bovy, i després a la de Brussel·les (1878- the Fine Arts Academy of Liège (1876-1878), 1883). En aquests anys, freqüenta també el taller d’Henri Beyaert, on where he came into contact with Gustave Serrurier-Bovy, then Fconeix els principals actors de l’arquitectura moderna belga, com Jules continuedS his studies at the academy in Brussels (1878-1883). Brunfaut (1852-1942) i especialment Paul Hankar (1859-1901), que es At the same time, he attended Henri Beyaert's studio (1878- convertirà en el seu amic i, aviat, en el seu cunyat. 1883), where he met such key exponents of modern Belgian El 1884, després d’un viatge de cinc mesos per Itàlia, Jaspar architecture as Jules Brunfaut (1852-1942) and, above all, torna a Lieja per construir-hi una primera vil·la. D’estil eclèctic, la Vil·la Paul Hankar (1859-1901), who would become his friend and, Clochereux s’inscriu directament en els ensenyaments d’Henri Beyaert. De shortly, brother-in-law. 1886 a 1895, l’arquitecte inicia una producció que beu de l’eclecticisme. In 1884, after a five-month visit to Italy, Jaspar returned to Les façanes de les cases Libert (1886), Dery (1887) i Lechanteur (1893) Liège to build his first villa, the eclectic-style Villa Clochereux, presenten diversos elements decoratius d’inspiració històrica. Des de which was clearly inspired by the teachings of Beyaert. From l’inici de la seva carrera, l’arquitecte gaudeix de nombrosos encàrrecs 1886 to 1895, the architect's work tended towards Eclecticism. The d’un grup de clients acabalats. El 1889, es fa construir una gran casa al façades of the Libert (1886), bulevard de la Sauvenière. L’edifici mostra les primeres tendències d’una Jaspar hovered between Dery (1887) and Lechanteur modernitat que privilegia la llegibilitat del pla a la façana. L’articulació modernity and tradition (1893) houses bear historically lògica dels finestrals indica clarament la posició central de l’escala. inspired decorative elements. El 1895 es produeix un moment de transició en el discurs de From the start of his career, the architect received numerous Jaspar. Investit en els cercles de l’avantguarda de Lieja, rep l’encàrrec de commissions from a circle of wealthy clients. In 1889, he built a l’impressor Auguste Bénard de construir-li un habitatge al costat dels large house for himself on Boulevard de la Sauvenière. It reveals seus tallers. Jaspar hi desenvolupa una arquitectura molt influenciada the first hints of a modernity that favoured a readable façade. The

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu per la Casa Hankar, construïda el 1893. La tribuna que culmina al dessota logical placement of the windows clearly emphasises the central coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu de la cornisa o el porxo que hi ha al damunt de la porta són referències position of the stairway. al vocabulari d’Hankar. L’arc apuntat de ferradura que emmarca la porta The year 1895 marked a transition in Jaspar's thinking. cotxera és una interpretació personal que Jaspar reproduirà regularment Van der Schrick House, 1906, Liège. Period photograph Caught up in avant-garde circles in Liège, he was commissioned Jaspar House, 1889, Liège en les seves creacions posteriors. Casa Van der Schrick, 1906, Lieja. Fotografia d’època by Auguste Bénard to build a residence next to his printing Casa Jaspar, 1889, Lieja © C.R.M.S.F. et © IRPA-KIK © C.R.M.S.F.

“Massa semblança crea monotonia. “Too much similarity leads to monotony.

Massa contrast impedeix la comparació.” Too much contrast impedes comparison.” © Centre d’archives et de documentation la C.R.M.S.F.

Paul Jaspar, 1926 Paul Jaspar, 1926

Interior design of the home of Gédéon Michel, built in 1899 Paul Jaspar in 1937 Disseny de l’interior de la casa de M. Gédéon Michel, construïda el 1899 Retrat de Paul Jaspar, 1937 limelight 39 © Liège, Fonds de la Ville de Liège, Centre d’archives et de documentation de la C.R.M.S.F. et © IRPA-KIK © Liège, Fonds de la Ville Centre d’archives et documentation C.R.M.S.F.

Façade designs for homes of the bourgeoisie, November 1883 / Dissenys de façanes de cases per a la burgesia, novembre de 1883 © Benoit Carpeaux establishment. Jaspar employed an architectural style here that was From 1895 to 1900, Jaspar hovered between modernity heavily influenced by the Hankar House, built in 1893. The oriel and tradition. The bulk of his projects at this time were a mix window beneath the cornice and the canopy above the door are of historical Eclecticism and Art Nouveau. The Magnette (1896), among the references to Hankar's language. The pointed horseshoe Berchmans and Michel (1899) houses, along with the offices of the arch used for the carriage entrance was a personal touch that Société Métallurgique de Prayon (1899), bear witness to Jaspar's Jaspar would employ time and again in his later projects. reluctance to plunge fully into the Art Nouveau movement. The regionalist tone of his work that emerged from 1898 clearly reveals the difficulty Jaspar had in adopting a position in favour of one style over the other. The house he designed for the © C.R.M.S.F. painter Armand Rassenfosse (1898) was one of the first modern coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu interpretations of seventeenth-century Liège architecture. Jaspar coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu combined elements such as anchors and windows inspired by traditional styles, but with clear exterior references to the logic of the structure, reflecting modern theories. In a similar vein were buildings like the Lovens (1899) and Oury (1899) houses, which were influenced by the cottage style. Only in 1900 did Jaspar largely discard the historical references in a project for the Paris Universal Exhibition. The Armourers Pavilion was one of his first unequivocally modern designs, and it received much critical attention. It rested on a visible, metal structure that tapered to the roof. Back in Liège, Jaspar created some very beautiful Art Nouveau houses. Starting in 1902, he designed the Janssens- Lycops and Van der Schrick houses. The arrangement of space and the use of glass partition walls show how the architect approached the issue of natural light in internal spaces. On a formal level, the façades were the first in Liège to tend towards a reduction in forms. Jaspar dropped regionalist precepts and chose materials hitherto little used in Liège, such as glazed brick. The employment of less decorative sculpture and the elimination of the cornice lend the whole a highly modern air. Structurally, the buildings hold further surprises. The floors of the top storey and roof terrace are made of reinforced concrete, a material seldom used in private houses in early twentieth-century Liège. Lovens House, 1899, Liège Paul and Émile Jaspar. Société Métallurgique de Prayon. Detail of the conservatory. Liège Casa Lovens, 1899, Lieja Paul i Émile Jaspar. Société Métallurgique de Prayon, detall de l’hivernacle, Lieja 40protagonistes limelight 41

De 1895 a 1900, Jaspar es mou entre la modernitat i la tradició. que fa a l’estructura, les construccions revelen altres sorpreses. Els terres This predilection for modern materials finds further by three monumental domes resting on arches whose structural La majoria de les seves obres són una barreja d’eclecticisme històric i Art de l’últim pis i el terrat estan fets amb formigó armat, un material poc expression in one of Jaspar's masterpieces, the Renommée logic is emphasised. As in the Armourers Pavilion, Jaspar Nouveau. Les cases Magnette (1896), Berchmans i Michel (1899) i les oficines habitual en els habitatges privats de Lieja a principis del segle XX. theatre and dance hall. Built in 1903, the Renommée was designed a light and aesthetically pleasing structure. The bases de la Métallurgique de Prayon (1899) donen testimoni de les vacil·lacions de Aquest interès per l’ús de materials moderns el retrobem en una raised on the ashes of an earlier building destroyed by fire. of the arches are adorned with sculpted decorative motifs and Jaspar a l’hora d’entrar plenament en el moviment de l’Art Nouveau. de les obres mestres de Paul Jaspar: la sala d’espectacles La Renommée. Jaspar probably chose to build it entirely of cement to make the arches themselves narrow towards the top. Jaspar adopts La producció regionalista que inicia a partir de 1898 il·lustra Construïda el 1903, La Renommée s’alça sobre les cendres d’un edifici it fireproof. The building has three parts: the dance hall, the the same philosophy in his treatment of the exterior. Sculpted clarament la dificultat que experimenta Jaspar per posicionar-se a favor destruït per un incendi. Segurament fou per motius de resistència al theatre and the foyer. The first is the most admired. Enormous cement is used with pride. d’un o altre estil. La casa del pintor Armand Rassenfosse (1898) és una de foc que Jaspar va voler construir-la tota de formigó. L’edifici consta de bay windows bring natural light into the hall, which is crowned After trying out cement, Jaspar turned to metal, a material les primeres interpretacions modernes de l’arquitectura liegesa del segle tres parts: la sala de ball, el teatre i el vestíbul. La sala de ball és la que commonly used in commercial architecture. The Galéries XVII. A les àncores o als vitralls desperta més admiració. Il·luminada a través d’uns immensos finestrals, Liègeoises, a department store that opened in 1905, are a Jaspar es mou entre la d’inspiració tradicional, Jaspar hi està protegida per tres cúpules monumentals que reposen sobre uns remarkable technical triumph. On a metal skeleton, Jaspar placed associa un discurs on la visibilitat arcs, la lògica constructiva dels quals queda realçada. Com en el Pavelló a monumental cube with a roof terrace that gives panoramic

modernitat i la tradició © C.R.M.S.F. del pla a la façana i la lògica de dels Armers, Jaspar dissenya una estructura lleugera i estèticament views over the city. The metal structure is left visible and even la construcció fan clarament referència a les teories modernes. Altres cuidada. Les bases dels arcs estan esculpides amb motius decoratius, emphasised, for example in the treatment of the large pointed edificis com les cases Lovens i Oury, totes dues de 1899, s’inscriuen en mentre que els arcs es van reduint en la seva progressió. Jaspar segueix horseshoe arch. aquesta mateixa tendència amb influència de l’estilcottage . la mateixa filosofia en el tractament de la façana. El formigó esculpit After World War I, the architect withdrew from the stage Caldrà esperar fins al 1900 i l’Exposició Universal de París per veure es desplega amb força. of modern architecture to dedicate himself to the reconstruction Jaspar llançar-se a una producció clarament desproveïda de referències Després d’haver treballat el formigó, Paul Jaspar tempteja el and preservation of historic buildings. Paul Jaspar's career in històriques. El Pavelló dels Armers constitueix una de les primeres expressions metall, un material molt estès en l’arquitectura comercial. Les Galeries the field of modern architecture was brief but the quality of his d’una modernitat franca. Aplaudit per la crítica, el conjunt reposa sobre una Liégeoises, uns grans magatzems inaugurats el 1905, representen una ideas and the modernity of the materials he used showed a way estructura metàl·lica visible que s’afina a mesura que s’eleva vers la teulada. proesa tècnica notable. Sobre un esquelet metàl·lic, Jaspar realitza un cub forward for the young, modern architects of Liège who would En retornar a Lieja, Jaspar realitza algunes de les cases Art Nouveau de vidre monumental que culmina en un gran terrat que ofereix una vista appear from 1905 on. més belles. A partir de 1902, dissenya les cases Janssens-Lycps i Van panoràmica de la ciutat. L’estructura metàl·lica queda a la vista, realçada der Schrick. La distribució dels espais i l’ús d’envans vidrats il·lustren la fins i tot pel tractament del monumental arc apuntat de ferradura. preocupació de l’arquitecte per la qüestió de la il·luminació natural en els Després de la Gran Guerra, l’arquitecte es retira del debat de

espais interiors. Formalment, les façanes presenten un aspecte inèdit a l’arquitectura moderna per consagrar-se a la restauració i a la protecció © C.R.M.S.F. Lieja. Plàsticament, tendeixen a la reducció de les formes. Jaspar abandona del patrimoni. L’evolució de Paul Jaspar dins l’escena moderna és, per tant, els preceptes regionalistes i escull materials poc utilitzats a Lieja, com breu. Però, gràcies a la qualitat del discurs i a la modernitat dels materials el maó envernissat. La reducció del nombre d’escultures decoratives i utilitzats, obre un camí per als joves arquitectes moderns que sorgiran a l’absència de cornisa confereixen una gran modernitat al conjunt. Pel Lieja a partir de 1905. coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu

La Renommée hall, Liège. Photograph from the magazine L’Émulation, 1906 / La Renommée, Lieja. Imatge de l’interior, extreta de la revista L’Émulation, 1906 © C.R.M.S.F.

Paul Ankar's house (Brussels, 1893) strongly influenced Jaspar's work Printing establishment of A. Bénard, 1895, Liège La casa de Paul Ankar (Brussel·les 1893) va tenir molta influència en l'obra de Jaspar Impremta d’A. Bénard, 1895, Lieja 42 aniversari jubilee 43 La Masia Freixa de Terrassa Masia Freixa, Terrassa

Mireia Freixa Mireia Freixa Catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Professor of History of Art, Universitat de Barcelona [email protected] [email protected]

s difícil fixar una data que designi amb precisió el centenari t is hard to set a precise date for the centenary of It may possibly never have been used as a factory. In 1905, de la Masia Freixa. És una casa amb més de cent anys Masia Freixa for it has over a hundred years of history Josep Freixa i Argemí, one of the partners in the business, decided d’història i que es va construir en diverses etapes. L’any behind it and was built in several stages. The second to turn it into the family home. He commissioned the architect Lluís 1910 seria la data en què es va fer la segona reforma remodelling in 1910 gave the building its present Muncunill, from Manresa, who had completed his studies in 1891 que va completar la seva imatge més popular, l’edifici © Ajuntament de Terrassa, Regidoria de Comerç i Turisme © Ajuntament de Terrassa, striking appearance — a Modernista construction and had immediately modernista de bells arcs parabòlics acabat amb una torre with beautiful parabolic arches crowned with a tower The second remodelling in moved to Terrassa, where que sembla un minaret. resembling a minaret. 1910 gave the building its he became one of the En origen, la Masia Freixa era una fàbrica que l’empresa Freixa i Masia Freixa was originally a textile factory built by the firm present striking appearance most prolific architects ÉSans va decidir construir en una zona aleshores allunyada del centre de Iof Freixa i Sans in an area that was then some distance from the the town has ever known. la ciutat. No hem trobat a l’arxiu històric de Terrassa el permís d’obres town. Although it has not been possible to find the building permit He had a profound understanding of modern building methods but per a aquesta obra, només hi ha la sol·licitud per a la construcció dels for the factory in the Terrassa municipal archives, the application also of traditional techniques, especially the use of brick and of the pavellons de porteria i les cotxeres, datada el 18 de desembre de 1899. for the construction of the gatehouse and coach house, dated typical Catalan brick-vaulted ceiling known as maó de pla. La nau deuria ser de la mateixa època. Era una senzilla edificació de 18 December 1899, has been preserved. The main body of the The date on which the conversion work commenced planta rectangular amb coberta a dues aigües sobre encavallades de building probably dates from the same period. It was a simple has always been considered as 1907, but we have recently found fusta. La fàbrica estava al mig d’una gran parcel·la de terreny, massa construction with a rectangular ground plan, covered with a the invoices for the works and the first mason’s bills are dated gran per a una indústria, i aquest fet podria tenir una explicació: pitched roof resting on wooden rafters. The building was set in early January 1906, indicating that the plans must have been permetria excavar mines per a l’obtenció de l’aigua tan necessària per a the middle of a plot of land that was too large for a single factory, drawn up the previous year. Muncunill designed a structure that la fabricació del tèxtil com escassa a la ciutat. but the intention might have been to dig wells, since water was so would enclose the whole of the original building. He made use Potser mai no va funcionar com a fàbrica, i l’any 1905 Josep essential for textile manufacturing but so scarce in the town. of the double walls to insert sliding windows, and a complex Freixa i Argemí, un dels socis de l’empresa, va decidir reconvertir-la en l’habitatge familiar, i va encarregar el projecte a Lluís Muncunill. Aquest arquitecte, originari de la ciutat L’any 1910 es va fer de Manresa, havia acabat els la segona reforma que estudis d’arquitectura l’any 1891 va completar la seva i, tot seguit, s’havia instal·lat a Terrassa, on es va convertir en el

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu imatge més popular coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu més prolífic arquitecte que mai ha © Arxiu Jordi Freixa Martín-Fernández tingut la ciutat. Tenia un profund coneixement de les modernes tècniques constructives, però també dels sistemes tradicionals, l’ús del maó i de la volta catalana o “de maó de pla”. © Arxiu Jordi Freixa Martín-Fernández

The minaret-like tower Main entrance to the Masia. Period photo, 1909 Exterior view of the parabolic arches forming the veranda. Period photo, 1950 / Façana dels arcs parabòlics amb porxo longitudinal. Foto d’època, 1950 La torre, amb estructura de minaret Entrada principal de la Masia. Foto d’època, 1909 44 aniversari jubilee 45 © Ajuntament de Terrassa, Regidoria de Comerç i Turisme © Ajuntament de Terrassa, Regidoria de Comerç i Turisme © Ajuntament de Terrassa, © Ajuntament de Terrassa, Regidoria de Comerç i Turisme © Ajuntament de Terrassa,

Staircase inside the tower Escala interior de la torre minaret

Sempre havíem situat la data de l’inici de la reforma cap al 1907, però darrerament hem trobat els comprovants de la facturació de les obres i les primeres minutes de paleta daten d’inicis de gener de 1906, la qual cosa vol dir que l’elaboració del projecte ha de ser de l’any anterior. Muncunill va preveure una estructura que recobria totalment l’antiga construcció. El doble mur s’aprofitava per integrar les finestres corredisses i una complexa estructura de voltes de maó de pla recobria unes golfes que mantenien l’estructura i, fins i tot, les teules de l’antiga coberta.

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Seguint la disposició de l’antiga fàbrica, presenta una planta rectangular, coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu i al bell mig s’hi va situar l’accés a través d’un ampli vestíbul. Cap a l’est es View of the roof situaven els dormitoris i a l’oest, les zones d’estar i les cuines. L’exterior es Vista de la teulada caracteritza pel mur blanc que contrasta amb les cobertes de ciment gris amb

incrustacions de petits vidres i per la gran galeria d’arcs parabòlics que s’obre orientada al sud. El 1909, la revista Arquitectura y Construcción va dedicar-li un reportatge fotogràfic que ens permet apreciar que la construcció ja estava The veranda / Porxo completament acabada i amb els interiors moblats. Potser el nou habitatge no oferia les comoditats ni l’amplitud que necessitava una gran família i el personal de servei i aquest mateix any arrangement of shallow brick vaults covered the loft that floor was added over the central section, for housing the servants, es va emprendre una nova reforma. Sobre el cos central de l’edifici s’hi supported the structure and the tiles of the original roof. and along the bedroom corridor a large gallery was built, flanked va afegir un doble pis per als serveis, i al passadís dels dormitoris s’hi va The layout follows that of the old factory, with a rectangular by a tower. By 1910, the building had the appearance it has today. adjuntar una gran tribuna flanquejada per una torre. El 1910 ja gaudia de © Ajuntament de Terrassa, Regidoria de Comerç i Turisme © Ajuntament de Terrassa, ground plan in the middle of which are the main door and spacious The house was used as a private home until it was acquired in 1958 la imatge actual. La casa va ser emprada com a habitatge fins que va ser entrance hall. The bedrooms are on the east side, and the reception by the Town Council, which converted it first into the Municipal adquirida el 1958 pel municipi, que reconvertí l’edifici, primer, en Escola rooms and kitchens on the west. Outside, the white walls contrast School of Music and later into the Tourist Office. The gardens, which Municipal de Música, i ara acull els serveis de Turisme de la ciutat. El jardí, with the grey cement roofs dotted with small windows, while unfortunately were very dilapidated, are now a public park. lamentablement molt mutilat, és ara un parc obert al públic. the most notable feature is the long veranda formed of parabolic This brief history of the construction of the house leaves us Aquest seria un petit resum de la història de la construcció de la arches on the south side. In 1909, the journal Arquitectura y with the question of why the name Masia (meaning a farmhouse) casa, però ens podem preguntar per què se li va donar el nom de masia, Construcción published an article on the building with photographs should have been given to a house that had no rural origins but essent una casa que no tenia un origen rural, sinó tot al contrari, era la of the finished construction and the furnishings inside. on the contrary was a converted factory. The explanation could reconversió d’una fàbrica. L’explicació ens la podria donar el caràcter del Perhaps the new house did not offer the comfort or lie in the character of the developer, an industrialist and Catalan promotor, un industrial d’adscripció catalanista que potser, amb aquest space required by a large family and its domestic servants, and nationalist, who perhaps wanted the name to evoke the rural roots nom, volia evocar l’origen rural de la burgesia industrial catalana. consequently further work was undertaken that same year. A second of Catalonia’s industrial bourgeoisie. Corridor running the full length of the building www.terrassa.org www.terrassa.org Passadís longitudinal que recorre l’interior de l’edifici 46 feminal herstory 47 Emergint de les ombres: Out of the Shadows: Margaret Macdonald Mackintosh Margaret Macdonald Mackintosh

Pamela Robertson Pamela Robertson Professora d’Estudis Mackintosh i curadora Professor of Mackintosh Studies and Senior Curator Hunterian Museum & Art Gallery, Universitat de Glasgow Hunterian Museum & Art Gallery, University of Glasgow [email protected] [email protected]

argaret Macdonald Mackintosh fou una de les argaret Macdonald Mackintosh was

artistes més dotades de l’Escòcia del tombant del one of the most gifted women artists © Annan segle XIX. La seva versatilitat queda palesa en les working in Scotland at the turn obres que va crear en els àmbits de l’aquarel·la, of the last century. Her versatility el tèxtil, el metall i el guix, que ella mateixa is demonstrated by her work in dissenyava i realitzava. La seva obra ja madura watercolour, textiles, metal and gesso — de principis de la dècada de 1900 fou exhibida al creations which she both designed and continent i aplaudida a Dekorative Kunst, Deutsche Kunst und Dekoration hand-crafted. The mature work of the early 1900s was exhibited on Mi Ver Sacrum. Fritz Waerndorfer, el sofisticat patró dels Tallers Vienesos, va the continent and praised in Dekorative Kunst, Deutsche Kunst und © Hunterian Museum & Art Gallery, University of Glasgow © Hunterian Museum & Art Gallery, M adquirir obres seves i va fer-li alguns encàrrecs. El 1902 va guanyar un Dekoration and Ver Sacrum. Fritz Waerndorfer, the sophisticated Diploma d’Honor a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives Modernes de patron of the Wiener Werkstatte, bought and commissioned work Torí i, juntament amb el seu marit, Charles Rennie Mackintosh, va obtenir from her. She won a Diploma of Honour at the International un premi especial al concurs Haus Eines Kunstfreundes (“Una casa per a un Exhibition of Modern Decorative Art in Turin in 1902, and, with amant de l’art”) de 1900-1901. Hauríem de reconèixer i valorar aquests her husband Charles Rennie Mackintosh, she took a special prize èxits notables, però sovint queden eclipsats pel debat constant sobre la in the Haus Eines Kunstfreundes competition of 1900–1901. These naturalesa de la seva relació personal i professional amb el seu marit. substantial achievements should be celebrated, but more often they Macdonald va néixer el 1864 a Anglaterra. Es tenen poques dades sobre are overshadowed by an ongoing debate about the nature of her els anys anteriors al trasllat de la família a Glasgow, cap al 1890. De 1890 personal and professional relationships with her husband. fins a mitja dècada, va assistir amb la seva germana Frances a la Glasgow Macdonald was born in England in 1864. The years up until School of Art, on van formar una mena d’aliança artística informal amb dos the family’s move to Glasgow around 1890 are poorly documented. joves aprenents d’arquitecte, Mackintosh i J. Herbert McNair, que es coneixeria From 1890 to the mid-1890s she and her sister Frances attended com a The Spook School (“L’escola espectral”). Frances i McNair es van casar the Glasgow School of Art, where they set up an informal artistic el 1899 i van anar a viure a Liverpool. Macdonald i Mackintosh es van casar alliance with two young architectural apprentices, Mackintosh l’any següent. Als inicis dels anys 1900, ella va continuar treballant l’aquarel·la and J. Herbert McNair. That alliance became known as the Spook i el disseny tèxtil i va començar a treballar el guix. El 1914, la parella es va School. Frances and McNair married in 1899 and moved to

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu traslladar a Anglaterra, va viure a Londres de 1915 a 1923 i va passar els Liverpool. Macdonald and Mackintosh married the following year. coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu darreres anys de la seva vida en comú a França. Macdonald va viure cinc anys encara després de la mort de Mackintosh i va morir a Londres el 1933. La carrera de Macdonald es divideix en tres grans etapes. La primera Margaret Macdonald Mackintosh, c.1900 són els anys d’estudiant de la dècada de 1890, anys d’experimentació en Margaret Macdonald Mackintosh, ca. 1900 què les germanes Macdonald i McNair realitzaven dissenys utilitzant tot un ventall de mitjans. Les seves estilitzacions descarnades desafiaven amb gosadia les normes convencionals de la bellesa femenina i el seu simbolisme During the early 1900s, she further developed her watercolour esmunyedís deixava perplexos molts comentaristes. L’obra va presentar-se painting and textile designs and took up gesso work. In 1914 the a Lieja, París, Londres i Venècia, i gràcies a això va començar a sorgir la couple moved to England, living in London from 1915 to 1923, and consciència d’uns trets distintius de la Glasgow School de disseny decoratiu. spent the final years of their lives together in France. Macdonald

Els primers anys del segle XX van estar dominats per uns plafons University of Glasgow © Hunterian Museum & Art Gallery, survived Mackintosh by five years, dying in London in 1933. decoratius de guix i metall, majoritàriament incorporats en mobles i Macdonald’s career divides into three broad phases. The interiors dissenyats per Mackintosh. Les seves realitzacions amb guix first comprised the experimental student years of the 1890s no tenien rival a Gran Bretanya, ni de fet a cap altre lloc. La majoria during which the Macdonald sisters and McNair designed van ser creades per a l’empresària de sales de te de Glasgow Catherine across a range of media. Their gaunt stylisations defiantly Cranston, i les més belles foren les de l’edifici de l’Ajuntament de challenged conventional norms of female beauty while their Viena de Fritz Waerndorfer. The White Rose and the Red Rose (“La elusive symbolism perplexed many commentators. The work was rosa blanca i la rosa vermella") exemplifica el seu domini tècnic −la exhibited in Liège, Paris, London and Venice and started to raise mestria en el procés de fer i treballar el guix i la seva perícia en el awareness of a distinctive Glasgow School of decorative design. dibuix decoratiu, on reduïa la forma humana a un dibuix pla de línies The early 1900s were dominated by decorative panels in gesso entrellaçades. Les seves obres s’inspiraven sovint en textos literaris, and metal, most of which were incorporated into furniture and com la poesia de Dante Gabriel Rossetti i William Morris, els escrits interiors designed by Mackintosh. Her achievements with gesso místics de Maurice Maeterlinck o la Bíblia. were unrivalled in Britain, and indeed further afield. M. Macdonald, F. Macdonald, and J. Herbert McNair. Poster for the Glasgow Margaret Macdonald, 1899. Silvered brass panel. 76.8 × 53.3 cm Institute of the Fine Arts, c.1896. Colour lithograph. 236 × 102 cm Margaret Macdonald, 1899. Plafó de llautó argentat, 76,8 x 53,3 cm M. Macdonald, F. Macdonald i J. Herbert McNair, ca. 1896. Pòster per a l’Institut de Belles Arts de Glasgow, litografia en color, 236 x 102 cm 48 feminal herstory 49

Finalment, en els anys que va passar a Londres, va produir una sèrie Macdonald es movia en un món nebulós poblat per éssers decoratius The majority were created for the Glasgow tea room from the realities of life in a complex industrial city. She has d’aquarel·les molt emotives que potser responien a daltabaixos de la seva incorporis i asexuats, un món molt allunyat de la realitat quotidiana d’una entrepreneur Catherine Cranston, and the most beautiful been criticised for the narrowness of that vision, which did not vida privada, en concret la mort de la seva germana, Frances, el 1921. ciutat industrial complexa. Ha estat criticada per l’estretor d’aquesta for the Vienna town house of Fritz Waerndorfer. The White shift during her career. But while it may appear outmoded to later visió, que no va canviar al llarg de la seva carrera. Però mentre que als Rose and the Red Rose typifies her accomplished technique commentators, in its day her vision resonated: “Mrs Mackintosh comentaristes posteriors els pot semblar antiquada, en el seu moment es — the skilled process of making and working with the gesso is outstanding for her illustrations of mystic poetry. Maeterlinck’s deia: “La Sra. Mackintosh sorprèn amb les seves il·lustracions de la poesia and her decorative imaginative writing, and the visions of Dante Gabriel Rossetti echo mística. L’escriptura imaginativa de Maeterlinck i les visions de Dante Macdonald had a distinctive draughtsmanship profoundly in her soul, and under their influence her hand creates Gabriel Rossetti ressonen profundament en la seva ànima, i sota llur creative talent independent which reduced the drawings, paintings and reliefs whose unusually meticulous and influència la seva mà crea dibuixos, pintures i relleus amb una execució of her husband's human form to a delicate execution never hampers their spiritual clarity. I know no d’una meticulositat i delicadesa poc habituals que no entela mai la seva surface pattern of plaster relief by any living artist which can be compared to hers.” claror espiritual. No conec cap relleu de guix de cap artista viu que pugui interlocking lines. Her works were frequently based on literary (“Ein Mackintosh Tee Haus in Glasgow", Dekorative Kunst, VIII, comparar-s’hi.” ("Ein Mackintosh Tee Haus in Glasgow", Dekorative Kunst, sources, including the poetry of Dante Gabriel Rossetti and 1905, p. 266.) VIII, 1905, p. 266.) William Morris, the mystical writings of Maurice Maeterlinck, Macdonald’s work has prompted a great variety of © Hunterian Museum & Art Gallery, University of Glasgow © Hunterian Museum & Art Gallery, L’obra de Macdonald ha provocat respostes molt diverses. Mentre and the Bible. Finally, during the years in London, she responses. In her lifetime, reactions ranged from the disdain of vivia, anaven des del menyspreu de la premsa britànica conservadora produced a series of moving watercolours which perhaps the conservative British press in the 1890s, to the emotionally de la dècada dels anys 1890, fins a les crítiques emocionalment responded to difficulties in her personal life, in particular the responsive critiques of continental writers in the early 1900s. receptives dels escriptors continentals de les primeries dels anys 1900. death of her sister, Frances, in 1921. Such commentaries focused on appraisals of the work itself, Aquests comentaris se centraven a valorar l’obra mateixa i reflectien Macdonald operated in a nebulous world peopled by reflecting prevailing aesthetic norms and prejudices. Posthumous normes i prejudicis estètics. non-corporeal, asexual decorative beings, a world far removed commentaries have taken a different stance. Macdonald tenia un talent Els comentaris pòstums creatiu propi i independent han pres tot un altre caire. del seu marit Pocs mesos després de la seva mort va començar una marginalització hostil que va durar fins a un passat recent. Els impulsors d’això foren els defensors del Mackintosh racionalista, que buscaven una explicació als elements decoratius en l’arquitectura altrament pura i pionera de l’arquitecte i que la van trobar en la influència “debilitant” de l’esposa. En la dècada dels anys 1980 va sorgir un moviment de defensa per part d’historiadores de l’art

feministes, que culminaria amb la revaluació acadèmica del material University of Glasgow © Hunterian Museum & Art Gallery,

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu original per part de Janice Helland. Helland qüestionava la visió del coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Mackintosh racionalista i de l’artista geni solitari per a qui Macdonald © Hunterian Museum & Art Gallery, University of Glasgow © Hunterian Museum & Art Gallery,

Margaret Macdonald, c.1894. Summer. Pen and ink, pencil and watercolour. Margaret Macdonald, 1902. The White Rose and the Red Rose. Painted gesso on C. R. Mackintosh and M. Macdonald, 1902. Music room, Haus Eines Kunstfreundes competition. Colour lithograph. 39.4 × 52.8 cm. Macdonald designed the window hangings 51.7 × 21.8 cm hessian, set with glass beads and shell. 99 × 101.5 cm C. R. Mackintosh i M. Macdonald, 1902. Sala de música, per al concurs Haus Eines Kunstfreundes. Litografia en color, 39,4 x 52,8 cm. Macdonald va dissenyar els tapissos de les finestres Margaret Macdonald, ca. 1894. Estiu, ploma i tinta, llapis i aquarel·la, 51,7 x 21,8 cm Margaret Macdonald, 1902. La rosa blanca i la rosa roja, guix pintat sobre xarpellera, amb granadura de vidre i carei, 99 x 101,5 cm 50 feminal herstory 51

havia jugat tan sols un paper menor de suport. Altres artistes han més, que Margaret Macdonald tenia un talent creatiu propi i independent produït interpretacions sovint especulatives sobre el simbolisme de del seu marit, i que Mackintosh tenia un sentit molt desenvolupat de l’obra. Més recentment s’ha defensat fins i tot que el disseny dels l’ornamentació al marge de la seva dona. Si la jutgem per dret propi i en plafons de guix no eren d’ella, sinó del mateix Mackintosh. comparació amb els seus coetanis, i no amb el seu marit, Macdonald és És evident que hi ha un deute. Si més no, Mackintosh li una artista consumada i versàtil, amb una obra −la de la dècada de 1890, proporcionava oportunitats de feina. Però el deute és mutu. Macdonald els plafons de guix i brodats dels anys 1900-1910, i algunes de les seves va jugar un paper formatiu en el desenvolupament tant de la imaginació darreres aquarel·les− que la situa com una de les artistes més originals i © The Glasgow School of Art Collection creativa de Mackintosh en la dècada de 1890, com de la seva experiència dotades de la Glasgow School of Art. en el treball d’equip i del seu disseny decoratiu figuratiu. I queda clar, a www.glasgowmackintosh.com University of Glasgow © Hunterian Museum & Art Gallery,

C. R. Mackintosh and M. Macdonald. Desk, painted oak with silvered copper panels by M. Macdonald C. R. Mackintosh i M. Macdonald. Escriptori, roure pintat amb plafons de coure argentat de M. Macdonald

La Mort Parfumée (Perfumed Death), 1921. Watercolour. 63 × 71.2 cm La Mort Parfumée (La mort perfumada), 1921. Aquarel·la, 63 x 71,2 cm coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu

Hostile marginalisation began within months of her death and endured until the recent past. These were largely led by champions of Mackintosh the Modernist who required an explanation for the decorative elements in Mackintosh’s otherwise pure and pioneering architecture and found this in her “debilitating” influence. A defence was launched by feminist art historians in the 1980s, culminating in the scholarly reappraisal of source material by Janice Helland. Helland challenged the narrative of Mackintosh the Modernist and the notion of the sole artist-genius to whom Macdonald played a minor supporting role. Other writers have produced often speculative interpretations of the symbolism of the work. More recently, claims have been made that even the design of the gesso panels was not hers but Mackintosh’s. There is of course indebtedness. Mackintosh at the very least provided work opportunities. But the indebtedness is mutual. Macdonald played a formative role in developing Mackintosh’s creative imagination in the 1890s, his experience of collaborative working, and his decorative figurative draughtsmanship. It is also clear that Margaret Macdonald had a distinctive creative talent independent of her husband’s and that Mackintosh had a

© Hunterian Museum & Art Gallery, University of Glasgow © Hunterian Museum & Art Gallery, highly developed sense of ornamentation independent of his wife’s. Judged in her own right and in comparison with her peers, and not her husband, Macdonald stands as an accomplished and versatile artist whose work of the 1890s, the gesso and embroidery panels of 1900 and 1910, and certain of the late watercolours establish her as one of the most unusual and gifted artists of the Glasgow School.

Margaret Macdonald, 1902. Panel for The Hill House, www.glasgowmackintosh.com Helensburgh. Linen with silk, metal, braid, ribbon, and glass beads. 182.2 × 40.6 cm Margaret Macdonald, 1902. Plafó per a The Hill House, Helensburgh. Lli amb seda, metall, galó, cinta i granadura de vidre, 182,2 x 40,6 cm 52 iniciatives endeavours53 Busquets o Gaspar Homar i obres de Ramon Casas,

© MMCAT El nou Museu del Santiago Rusiñol, Eusebi Arnau o Josep Llimona . The New Museum of Catalan Modernisme © MMCAT El MMCAT està ubicat en un edifici modernista Modernisme Català de l’arquitecte Enric Sagnier (1902-1904) i disposa Gabriel Pinós 2 Head of Marketing, Coordination and Documentation Gabriel Pinós © MMCAT de 1.000 m d’espai d’exposició distribuïts en dues (MMCAT), Barcelona Cap de Màrqueting, Coordinació i Documentació plantes. La planta baixa està dedicada al mobiliari i (MMCAT), Barcelona a les arts aplicades, mentre que la planta soterrani The Museum of Catalan Modernisme El 20 de març de 2010 el Museu del és per a la pintura i l’escultura. Per motius d’espai, (MMCAT) opened its doors at 48 Carrer Modernisme Català (MMCAT) va obrir les portes al es mostren només 220 obres de la col·lecció, si bé Balmes, in Barcelona, for the first time on número 48 del carrer Balmes de Barcelona. Es tracta durant els dos primers anys de vida del museu està 20 March 2010. The mission of the first del primer museu privat especialitzat en aquest estil. previst fer rotacions periòdiques per mostrar la private museum focussing on this style is El MMCAT neix de la necessitat de mostrar totalitat de la col·lecció. to provide a space for the public to view la col·lecció que Fernando Pinós i María Guirao han Els orígens de la col·lecció es remunten a the works that Fernando Pinós and Maria reunit durant gairebé quaranta anys d’activitat com a les primeries de la dècada dels anys 1970, quan Guirao acquired over nearly 40 years as galeristes i col·leccionistes. La col·lecció està composta Fernando Pinós i María Guirao van iniciar l’activitat gallery owners and private collectors. The per 350 obres de 42 dels artistes més representatius com a antiquaris a Barcelona i van obrir la galeria museum’s 350 pieces by 42 of the most del Modernisme català en les diferents disciplines: Gothsland. Durant aquella primera dècada ja es emblematic artists of Catalan Modernisme pintura, escultura, mobiliari i arts decoratives. Cal van especialitzar en el Modernisme català. Com a form a collection that spans painting, destacar la selecció d’obres d’Antoni Gaudí, Joan col·leccionistes han col·laborat estretament amb sculpture, furnishings and the decorative historiadors i periòdicament han cedit obres del arts. Highlights include works by Antoni seu fons per a exposicions internacionals que han Llambert Escaler Milà. Inspiration, c.1906. Terracotta, Gaudí, Joan Busquets, Gaspar Homar, tingut alguna relació amb el Modernisme català. 42.5 × 24 × 15 cm Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Eusebi Pròximament es realitzaran visites guiades. Llambert Escaler Milà. La inspiració, ca. 1906. Terracota, Arnau and Josep Llimona. 42,5 x 24 x 15 cm www.mmcat.cat The MMCAT, housed in a Modernista building by architect Enric Sagnier (1902-1904), has 1000 m2 of El Réseau Art Nouveau Network inicia un nou projecte exhibition space on two floors. The ground floor is devoted to furniture and the applied arts, while a lower floor displays painting and sculpture. Only Members of Réseau Art Nouveau Network at a working © Inma Pascual meeting in Brussels, December 2009 220 items are shown at once, because of Joan Busquets i Jané. Cabinet, c.1905. Fire-etched oak space constraints, but the museum plans and leaded glass, 162 × 125 × 45 cm Els membres del Réseau Art Nouveau Network durant una sessió de treball a Brussel·les, desembre de 2009 to change exhibits periodically during the Joan Busquets i Jané. Vitrina, ca. 1905. Roure pirogravat next two years so that all the MMCAT’s i vidre emplomat, 162 x 125 x 45 cm holdings may be seen. Pinós and Guirao started the Modernisme emerged during that first decade.

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu collection in the early 1970s, when they The collectors worked closely with historians coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu began acquiring antiques and opened the and often loaned works for international Gothsland Gallery. Their focus on Catalan exhibitions related to Modernisme. The MMCAT will shortly be offering a Gaspar Camps i Junyent. Autumn, c.1907. Oil on programme of guided tours. canvas, 140 × 52 cm www.mmcat.cat Gaspar Camps i Junyent. Tardor, ca.1907. Oli sobre tela, 140 x 52 cm

Réseau Art Nouveau Network to Start a New Project

Anne-Sophie Riffaud Buffat Coordinator, Réseau Art Nouveau Network, Brussels colloquium to celebrate the network’s tenth and is currently studying the viability of a anniversary in Brussels in November 2010. special exhibition for them. May 2010 will see the launch of The project will examine how Art Nouveau The following municipal or regional Anne-Sophie Riffaud Buffat un col·loqui internacional per celebrar el 10è El projecte inclou els següents municipis a five-year project on the relationship is perceived and will embrace a variety of members are taking part: Ålesund, Norway; Coordinació Réseau Art Nouveau Network, Brussel·les aniversari del Réseau, que tindrà lloc a Brussel·les (o regions) membres: Ålesund (Noruega), Aveiro between Art Nouveau and ecology, materials and activities for a wide-ranging Aveiro, Portugal; Bad Nauheim, Germany; el novembre de 2010 i tractarà sobre la percepció (Portugal), Bad Nauheim (Alemanya), Barcelona organised by the Réseau Art Nouveau audience that includes the general public, Barcelona and Terrassa, Spain; Brussels, El Réseau Art Nouveau Network, que del Modernisme, a més de diverses activitats (dos (Espanya), Brussel·les (Bèlgica), Darmstadt Network. The 22 institutions in Europe professionals in the field, the university Belgium; Darmstadt, Germany; Helsinki, actualment aplega 22 institucions d’Europa i de laboratoris històrics anuals, publicacions, material (Alemanya), Hèlsinki (Finlàndia), Ljubljana and farther afield that form the network community, and children. Planned are two Finland; Ljubljana, Slovenia; Nancy, France; més enllà entorn del ric patrimoni modernista, educatiu, lloc web, activitats en línia, butlletins) (Eslovènia), Nancy (França), Regione Lombardia share a common interest in the world’s “historical labs" — or symposia — each Lombardy, Italy; and Riga, Latvia. There inicia el maig de 2010 un nou projecte quinquennal adreçades al gran públic, als professionals, als (Itàlia), Riga (Letònia) i Terrassa (Espanya), així com Art Nouveau legacy. The new topic will be year, as well as publications, educational are also three associates: Glasgow, United sobre la relació entre Modernisme i ecologia. universitaris i als infants. Es vol arribar també a tres col·laboradors associats: Glasgow (Regne Unit), approached through a travelling, hands- materials, a website, online activities and Kingdom; La Chaux-de-Fonds, Switzerland; El tema s’abordarà a través d’una exposició les persones amb discapacitat visual a través d’un La Chaux-de-Fonds (Suïssa) i l’Havana (Cuba). on exhibition titled “Art Nouveau and newsletters. The network will also reach and Havana, Cuba. itinerant i tàctil titulada “Modernisme i natura”, estudi de viabilitat per a una exposició inèdita. www.artnouveau-net.eu Nature" in addition to an international out to persons who are visually impaired www.artnouveau-net.eu 54 iniciatives endeavours55 modernista construïda a Tbilisi el 1909. El 1914 El cinema Apollo es va construir un altre cinema (actualment The Apollo Cinema in Tbilisi un auditori de música), però avui només se’n Nestan Tatarashvili de Tbilisi © Nestan Tatarashvili conserven el vestíbul i algunes parts de la façana. Architect, Head of the Georgian Art Nouveau 1909. Another cinema (now the Music Centre) A mitjan segle XX van ser enderrocats dos cinemes Preservation Group, Tbilisi was built there in 1914, but only the entrance Nestan Tatarashvili Arquitecte, cap del Grup de Conservació modernistes, el Mon Plaisir de Kutaisi i l’Apollo de hall and small parts of the façade remain today. del Modernisme de Geòrgia, Tbilisi Batumi. L’únic que s’ha conservat en la seva forma From the point of view of the In the middle of the twentieth century, two original és el cinema Apollo de Tbilisi. functional diversity of Art Nouveau, Georgia Art Nouveau movie theatres — Mon Plaisir Des del punt de vista de la diversitat L’Apollo, que va seguir funcionant com a has a wealth of material to offer. In addition in Kutaisi and the Apollo in Batumi — were funcional del Modernisme, Geòrgia ofereix una cinema durant el període soviètic, és un monument to apartment blocks, this style was used in destroyed. Only the Apollo Cinema has been gran riquesa. A més dels blocs d’habitatges, arquitectònic d’importància nacional. Ha estat en buildings such as banks, colleges, shops, preserved in its original form. aquest estil es va utilitzar en edificis com ara mans privades durant uns quants anys, però així i cinemas, hospitals, factories and restaurants. The Apollo, which continued to be bancs, universitats, botigues, cinemes, hospitals, tot es troba abandonat i desprotegit. Tbilisi has a tobacco factory and a thermal used as a cinema during the Soviet period, fàbriques i restaurants. A Tbilisi hi trobem una El mes de febrer, l’Ajuntament de Tbilisi ha power plant; Poti, a small city in western is an architectural monument of national fàbrica de tabac i una central tèrmica; a Poti, una iniciat els treballs de rehabilitació dels edificis de Georgia, has a library and a caravanserai; importance. It has been in private ownership petita ciutat de l’oest georgià, una biblioteca i un l’avinguda David Agmashenebeli, entre els quals and historical cemeteries contain some for several years, but it is nonetheless hostal; i els cementiris històrics contenen alguns es troba l’Apollo. wonderful monuments. neglected and unprotected. © Nestan Tatarashvili monuments fantàstics. Cal que la importància d’aquest edifici The most outstanding buildings are the In February this year, Tbilisi City Apollo Cinema, 1909. Architect unknown Els edificis més notables són els cinemes sigui reconeguda pels seus propietaris i per la Art Nouveau cinemas. The arrival and spread of Council started work on the rehabilitation Cinema Apollo, 1909. Arquitecte desconegut modernistes. L’arribada i la difusió de l’arquitectura societat georgiana, sobretot pels especialistes en Art Nouveau architecture and motion pictures of the buildings on David Agmashenebeli modernista i del cinema es van produir la protecció dels monuments històrics. S’ha de took place simultaneously, and these two Avenue, and among these is the Apollo. the protection of historic monuments. The simultàniament, i aquestes dues innovadores rehabilitar l’Apollo i conservar-lo perquè pugui innovative art forms enjoyed great success in The importance of this building needs Apollo must be carefully restored, preserved formes d’art van tenir molt d’èxit a Geòrgia. Un Sculpture on the outside of the Apollo Cinema tornar a utilitzar-se com a cinema. Georgia. A good example is the Apollo Cinema, to be recognised by its owners and by and used once again as a cinema. bon exemple d’això és el cinema Apollo, una sala Escultura de la façana del cinema Apollo www.tbilisi.gov.ge an Art Nouveau movie theatre built in Tbilisi in Georgian society, particularly specialists in www.tbilisi.gov.ge

dels seus inicis per a la difusió de l’art contemporani Nou Museu Modernista a Mallorca a Sóller, per compte del ferrocarril històric de la vall, New Modernista Museum in Majorca fundat el 1912. La dita fundació té com a president The transformation of Can Prunera had Antònia Maria Miró Crespí el Sr. Pere A. Serra, periodista, empresari i sobretot Antònia Maria Miró Crespí Directora de Relacions Públiques de Can Prunera Head of Public Relations, Museu Modernista Can Prunera been the goal of the Art Train Foundation gran col·leccionista i amant de l’art contemporani. since its inception in 2006 for the purpose Rogelio Araújo Gil Així doncs, entre el 2006 −any de la creació Rogelio Araújo Gil of promoting contemporary art in Sóller in de l'Art David Bonet © Fundació Tren Director de la Fundació Tren de l’Art de la fundació i de la compra de Can Prunera− i Director of the Fundació Tren de l’Art conjunction with the historic railway from el 2009, s’ha realitzat un procés de restauració A sea of flowers and sinuous, animal- Palma to Sóller that opened in 1912. The Una mar de flors, formes sinuoses, global de la casa, que ha donat com a resultat David Bonet © Fundació Tren de l'Art David Bonet © Fundació Tren like, natural forms greets the visitor to Can president of the foundation is Pere A. Serra, animalístiques i naturals, ens donen la benvinguda un museu compost de les següents parts: unes Prunera, the new Modernista Museum set a journalist, businessman and, above all, a a Can Prunera, el nou Museu Modernista de la estances al més pur estil modernista francès, que

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu up by the Art Train Foundation in Sóller, great collector and lover of contemporary art. coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu Fundació Tren de l’Art, situat a la vall de Sóller, dins destaquen per la profusió de formes naturals Majorca. The house, constructed between The period between 2006 — when the l’illa de Mallorca. El casal de Can Prunera, construït a les ornamentacions de sòtils, paviments 1904 and 1911, was a consequence of the house was purchased — and 2009 saw the entre 1904 i 1911, és el fruit de l’emigració sollerica hidràulics, làmpades, mobles, vidrieres, etc.; la period of emigration from Sóller to France overall restoration of the building and its cap a França a la segona meitat del segle XIX, ja sala d’exposicions temporals, situada al soterrani in the second half of the nineteenth century. consolidation as a museum divided into three que un cop feta la fortuna, la família Magraner de l’edifici, on es combinen les estances com la After having made their fortune there, the different sections: the rooms in the purest The main dining-room at Can Prunera decideix tornar a la seva terra natal per construir cuina o el menjador amb monografies d’artistes Magraner family decided to return to Majorca French Art Nouveau style, with a profusion el que seria la seva llar amb el nou gust après a contemporanis; i per acabar, trobem a les golfes Menjador principal de Can Prunera and build what was to become their family of natural forms in the decoration of ceilings, França: l’Art Nouveau. recuperades gran part de la Col·lecció d’Art home in the new style they had seen in floors, lamps, furniture and windows; the on permanent display. Here can be found Aquest museu va obrir les seves portes Serra, exposada de forma permanent. Així doncs, France: Art Nouveau. temporary exhibition area in the basement, works by such masters of the nineteenth el passat 24 d’agost de 2009, festivitat de Sant trobem obres dels més grans mestres dels segles The museum opened to the public on where the kitchen and dining room share and twentieth centuries as Klimt, Picasso, Bartomeu, patró de la població i, per tant, festa local. XIX i XX, entre els quals destaquen artistes com 24 August 2009, the feast of St. Bartholomew, the space with shows by contemporary Cézanne, Toulouse-Lautrec, Miró, Kandinsky L’obertura de Can Prunera com a Museu Klimt, Picasso, Cézanne, Toulouse-Lautrec, Miró, patron saint of the town, and therefore a artists; and the top floor, housing a large and Warhol, which are certain to surprise and Modernista ha estat la fita que des del 2006 Kandinsky, Warhol..., que de ben segur seran del Can Prunera. Entrance hall and spiral staircase local holiday. part of the Serra Art Collection, which is delight visitors. perseguia la Fundació Tren de l’Art, que treballa des gust del visitant. Can Prunera. Vestíbul principal amb escala de caragol

el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book

El llibre Arhitekts Jaˉnis Alksnis (1869–1939) Architect explora la d’edificis modernistes d’Europa. El llibre conté una biografia de Arhitekts Jaˉnis Alksnis (1869–1939) Architect explores the with the finest collection of Art Nouveau buildings in Europe. tasca creativa de Jaˉnis Alksnis, un arquitecte actiu a Riga a principis l’arquitecte, anàlisis de les seves creacions, les seves publicacions creative work of Jaˉnis Alksnis, an architect active in Riga in the The book contains a biography of the architect and an analysis del segle XX. Va dissenyar més de 200 edificis, la meitat dels quals, i un registre il·lustrat dels edificis, amb més de 800 fotografies early twentieth century. He designed more than 200 buildings, of his works and publications, including an illustrated record of com a mínim, són edificis modernistes de vàries plantes que i esbossos dels projectes. Els edificis d’Alksnis representen uns at least half of them being multistory Art Nouveau edifices his buildings, with around 800 photographs and architectural s’alcen als carrers del cor de la ciutat. Aquests edificis determinen ornaments espectaculars per a qualsevol metròpoli amb una gran lining the streets of the central part of the city. They play an drawings. Buildings by Alksnis were considered spectacular el paisatge de Riga, la ciutat que gaudeix de la millor col·lecció arquitectura. important role in determining the appearance of Riga, the city adornments to any metropolis proud of its architecture.

KRASTIN¸Š Jaˉnis, 2009 / Arhitekts Jaˉnis Alksnis (1869–1939) Architect KRASTIN¸Š Jaˉnis, 2009 / Arhitekts Jaˉnis Alksnis (1869–1939) Architect Add Projects, Rˉiga Add Projects, Rˉiga 400 pàg., 17,5 x 24,5 cm, més de 800 il·lustracions en color. Text en letó i anglès. 400 pp, 17.5 × 24.5 cm, over 800 colour illustrations. Text in Latvian and English. Disponible en tapa dura / 31,87 € Available in hardback / €31.87 Per a més informació: www.jr.lv For more information: www.jr.lv el llibre book the 56 iniciatives endeavours57 “Da Capo 2011”, restauració de l’Acadèmia de Música Liszt “Da Capo 2011”: The Restoration

ceràmic i els elements decoratius de l’interior són de © György Polyák Jolán Rácz of the Liszt Academy of Music Arquitecte la fàbrica Zsolnay, els frescos prerafaelites són obra Oficina Nacional del Patrimoni Cultural, Budapest d’Aladár Körösfo˝i-Kriesh, el fundador de la Colònia Jolán Rácz d’Artistes de Gödöllo˝. Els terres de linòleum dels Architect mosaics are from Miksa Róth’s workshop, L’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest vestíbuls i les escales foren un experiment agosarat National Office of Cultural Heritage, Budapest the interior tiling and decorative elements és un dels emblemes de la ciutat, no només com a les primeries del segle XX. Els sostres i el balcó are from the Zsolnay factory, and the Pre- a espai cultural, sinó també com a obra mestra de la Gran Sala de Concerts, amb una capacitat per The Franz Liszt Academy of Music in Raphaelite frescoes are by Aladár Körösfo˝i- de l’arquitectura modernista. Els anys 2010 i 2011 a 1.200 persones, són de formigó armat, la primera Budapest, one of the city’s highlights, is both a Kriesh, founder of the Gödöllo˝ Artists’ es durà a terme una nova restauració de l’edifici. estructura de grans dimensions feta amb aquest significant cultural venue and a masterpiece of Colony. The linoleum flooring of the foyers L’estat que presenta, a més de les noves exigències material en un edifici públic hongarès. Art Nouveau architecture. The building will be and staircases was a brave early twentieth- de confort, demanen una renovació global, que es La coherència cromàtica i estilística dels restored in 2010 and 2011 to repair its structure century experiment.

realitzarà amb el suport de la Unió Europea. elements decoratius dels interiors tenen una mena © György Polyák and provide greater comfort, in a project to be The roofing, ceilings and the balcony L’edifici, dissenyat per Flóris Korb i Kálmán de regust egipci que crea un estil modernista únic carried out with European Union support. of the larger 1200-seat concert hall are Giergl, es va inaugurar el 1907 amb la complexa de l’edifici de l’Acadèmia. This complex building, which houses constructed with reinforced concrete, making funció d’acollir una institució educativa i dues sales L’Acadèmia de Música va tancar les portes an educational institution and two concert this the first large-span structure utilizing this a finals de 2009 amb un seguit d’actes del halls, was designed by Flóris Korb and Kálmán material among public buildings in Hungary. de concerts. És un edifici ben proporcionat, amb un Angel descending, on an arch over the main concert hall volum dominant fruit de la decoració escultural programa “Da Capo 2011”. L’esdeveniment que va Giergl and opened in 1907. The academy is well The coherent colour-scheme and style of the Àngel descendent en l’arc de la sala principal dels artistes més reconeguts de l’època, juntament tenir més èxit van ser les 8 hores ininterrompudes proportioned, its main façade decorated with interior decoration confer a sort of Egyptian amb la monumental estàtua del fundador, Franz de concerts de Beethoven, on es van interpretar sculptures by the most widely recognized artists flavour that creates a unique Art Nouveau style. Liszt, que es troba al damunt de l’entrada principal. les simfonies completes del compositor. of the time. A monumental statue of founder The Academy of Music closed its doors The centenary of the Academy of Es tracta d’un veritable aparador de les millors Amb motiu del centenari de l’Acadèmia de Franz Liszt is set above the main entrance. at the end of 2009 after the “Da Capo 2011" Music was marked by the publication of produccions artístiques i de materials preciosos, que Música es va publicar un llibre amb il·lustracions en Outstanding in its own right, the events, the most successful of which was a de luxe edition of a book with texts in building also showcases works of the highest the eight-hour “Beethoven Non-Stop" series Hungarian and English. constitueix un exemple notable de Gesamtkunstwerk. color en una edició de luxe en hongarès i anglès. Flóris Korb and Kálman Giergl, 1907. The Franz Liszt Els vitralls de colors i gravats a l’àcid i els mosaics www.6bt.hu Academy of Music quality in a setting marked by fine materials. of concerts, during which the composer’s www.6bt.hu són producte del taller de Miksa Róth, el revestiment Acid-etched and stained-glass windows and symphonies were played in their entirety. www.zeneakademia.hu Flóris Korb i Kálmán Giergl, 1907. Acadèmia de Música www.zeneakademia.hu Franz Liszt

Metta Tiemon a Mathildenhöhe, a Darmstad, va redissenyar el in golden tones around the stage, ceiling In 2004, the state of Hesse sold the Aniversari Presidenta del Jugendstilverein, Bad Nauheim complex balneari de dalt a baix. El jove arquitecte Jubilee in and fronts of the boxes. Kurhaus together with the Art Nouveau theatre Wilhelm Jost va reconstruir el Kurhaus (casa de At the beginning of the twentieth to the US hotel company Dolce, which will be a Bad Nauheim El 8 de maig de 2010, la ciutat balneari convalescència), construït originàriament el 1864 en Bad Nauheim century, when the spa in Bad Nauheim became organising the celebrations this year. de Bad Nauheim va celebrar el centenari del estil renaixentista italià, i va afegir-hi un nou teatre Metta Tiemon popular, Grand Duke Ernst Ludwig, who had www.bad-nauheim.de seu teatre modernista amb una magnífica festa. d’estil modernista. Poc després de la inauguració President of the Jugendstilverein, Bad Nauheim founded an artists’ colony on Mathildenhoehe Més de set-cents convidats van gaudir d’una el 1910, havia esdevingut el centre cultural del in Darmstadt, completely redesigned the

© Hiltrud Hoelzinger vetllada d’aniversari amb música, ballet, cançons municipi i l’aristocràcia internacional i les classes The spa town of Bad Nauheim spa complex. The young architect Wilhelm coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu i esquetxos, i van ser rebuts per membres del acabalades hi celebraven les seves reunions socials. celebrated the centenary of its Art Nouveau Jost reconstructed the Kurhaus (cure house), Jugendstilverein abillats amb elegants vestits El Kurhaus fou bombardejat el 1944. Un cop theatre on 8 May 2010 with a splendid originally built in 1864 in the Italian © Hiltrud Hoelzinger modernistes de finals dels anys 1900. refet, el 1952 es van reprendre les representacions, party. More than 700 guests enjoyed the Renaissance style, and added a new Art El diumenge 9 de maig el teatre va estar però el 1980 el teatre va quedar destruït per un incendi. jubilee evening of music, ballet, singing and Nouveau theatre. Soon after its opening in obert al públic. Els visitants van poder admirar les Afortunadament es va poder reconstruir seguint sketches, and were received by members of 1910, it became the cultural centre of the pintures i el mobiliari originals, els ornaments de les els plànols originals. El 1985 va reobrir les portes, the Jugendstilverein dressed in elegant Art town, where the international aristocracy and escales i les elegants làmpades de la darrera etapa i avui els visitants gaudeixen del disseny modernista Nouveau costumes of the late 1900s. the wealthy upper classes met socially. del Modernisme, i van poder visitar la sala del teatre original, que es conserva també a la façana. On Sunday, 9 May, the theatre held The Kurhaus was bombed in 1944. After amb els enormes salamons i les riques decoracions El 2004, l’estat de Hessen va vendre el an open day for the public. Visitors were repairs, performances were resumed in 1952, but pictòriques de tons daurats al voltant de l’escenari, Kurhaus juntament amb el teatre modernista a able to admire the original paintings and a fire destroyed the theatre in 1980. Fortunately al sostre i a la part frontal de les llotges. l’empresa hotelera nord-americana Dolce, que ha furniture, the ornate stairs and the elegant it was possible to reconstruct it following the A principis del segle XX, quan el balneari de sigut l’encarregada d’organitzar les celebracions lamps of the late Art Nouveau period, and original plans. Reopened in 1985, today it W. Jost, 1910. Theatre, now part of the the Dolce Bad W. Jost. Exterior of the Kurhaus building, now part of the Nauheim Hotel Bad Nauheim va adquirir fama, el gran duc Ernst que han tingut lloc aquest any. to see the theatre auditorium with its large welcomes visitors to the original Art Nouveau Dolce Bad Nauheim Hotel Ludwig, que havia fundat una colònia d’artistes chandeliers and richly painted decorations design that is also preserved on the façade. W. Jost, 1910. Teatre, en l’actualitat propietat de l’Hotel Dolce www.bad-nauheim.de W. Jost. Exterior del Kurhaus, en l’actualitat propietat de l’Hotel Dolce

el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book

Modernista: Gaudí i els seus contemporanis en la Barcelona actual és un l’arquitectura modernista de Barcelona. Hi trobem edificis de la figura Modernista Gaudí and His Contemporaries in Modern Day architecture. Featured are buildings by Catalan's best- assaig fotogràfic personal del fotògraf Michael Thomas Jones, que ha més coneguda de l’arquitectura catalana, Antoni Gaudí i Cornet, i dels Barcelona is a personal photographic essay by photographer known architectural figure, Antoni Gaudí i Cornet, and his capturat de manera evocadora els detalls, els ocupants i el context de seus contemporanis Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner. Michael Thomas Jones, who has evocatively captured the contemporaries Josep Puig i Cadafalch and Lluís Domènech details, occupants and context of Barcelona’s Modernista i Montaner.

THOMAS JONES, Michael, 2009 / Modernista: Gaudí i els seus contemporanis en la Barcelona actual THOMAS JONES, Michael, 2009 / Modernista Gaudí and His Contemporaries in Modern Day Barcelona Scottish Government i Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona The Scottish Government and the Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Ajuntament de Barcelona 119 pàg., 26,5 x 32 cm, fotografies en color. Text en anglès i català. 119 pp, 26.5 × 32 cm, colour illustrations. Text in English and Catalan. Disponible en tapa dura / 20 € Available in hardback / £15 plus postage £10 Per a comandes, escriviu a: [email protected] Orders at: [email protected] el llibre book the 58 iniciatives endeavours59 Reobertura de la renovada Fundació Tàpies Opening of the Newly Refurbished Tàpies Foundation

coupDefouet coupDefouet The changes inside have been coupled

Barcelona © Fundació Antoni Tàpies Barcelona Aquesta intervenció ha estat arrodonida amb with the restoration of the exterior of the la restauració de la façana de l’edifici, consistent building that involved general cleaning La Fundació Antoni Tàpies va reobrir en una neteja general de la totalitat de la fàbrica The Antoni Tàpies Foundation reopened of the brickwork using non-aggressive les seves portes al públic a principis de març d’obra vista amb mitjans mecànics no agressius, to the public in early March after more than a mechanical methods, removal of the ceramic © Fundació Antoni Tàpies d’enguany, després d’estar tancada durant més d’un una deposició dels elements ceràmics, un decapat, year’s work on the renovation of the building ornamentation, stripping, anti-rust treatment, any per dur a terme una reforma arquitectònica un tractament contra l’òxid, l’aplicació d’una nova that was originally designed by architect Lluís application of a protective coating to the metal de la seu, l’antiga Editorial Montaner i Simon, de protecció dels elements metàl·lics de la façana i la Domènech i Montaner as the headquarters of elements on the façade and the renovation of l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Aquesta renovació de les portes laterals de fusta massissa publishers Editorial Montaner i Simon. The the solid wood side doors on the ground floor. reforma, a càrrec de l’estudi d’arquitectura Ábalos- de la planta baixa. El cost total de les obres és remodelling, by architects Ábalos+Sentkiewicz, The Institute for Urban Landscape contributed Sentkiewicz, ha adaptat l’edifici a les noves de 51.000 €, que l’Institut del Paisatge Urbà de involved adapting the building to new safety, €51,000 to the total cost of the work and the normatives de seguretat i evacuació i l’ha adequat a l’Ajuntament de Barcelona ha finançat gràcies a una evacuation and accessibility regulations. rest was financed with a large donation from les necessitats d’accessibilitat. S’ha dut a terme una important aportació del Banc de Sabadell i a altres The exhibition areas have been redesigned Banc de Sabadell and with revenue from remodelació dels espais expositius per recuperar- ingressos de compensació paisatgística provinents with the aim of recapturing the original authorised advertising in the city allocated for ne el caràcter industrial original, i s’ha fet una d’instal·lacions publicitàries autoritzades a la ciutat. industrial character of the building, and the protection of the urban landscape. reforma de l’entrada del museu que ha contribuït L’edifici de l’Editorial Montaner i Simon, entrance to the museum has been revamped Domènech i Montaner’s building a millorar els espais de recepció i llibreria. També construït sota la direcció de Domènech i to improve the reception and bookshop area. was constructed between 1891 and 1896. s’ha recuperat la segona planta del museu (on hi Montaner (1881-1886), es considera, junt amb The refurbishment has also seen the second Together with others such as the Casa havia les oficines) per a ús públic, a fi de disposar de altres edificis, com la Casa Vicens d’Antoni Gaudí, floor converted from offices to public use. Vicens by Antoni Gaudí, it is considered nous espais per millorar l’oferta d’activitats i serveis una de les obres de la transició de l’eclecticisme This area will allow for additional services one of the architectural works that Lluís Domènech i Montaner, 1881-1886. museístics (activitats pedagògiques, espai d’arxiu i al Modernisme a Catalunya. — educational activities, an archive and marked the transition from Eclecticism to The remodelled interior of the Tàpies Foundation Lluís Domènech i Montaner, 1881-1886. Entrance to documentation area, a multi-function room, Modernisme in Catalonia. documentació, sala d’usos diversos, etc.), així com www.fundaciotapies.org the Tàpies Foundation after renovation Lluís Domènech i Montaner, 1881-1886. iniciar noves línies de programació. etc. — as well as new programming initiatives. Interior remodelat de la Fundació Tàpies Lluís Domènech i Montaner, 1881-1886. Vista parcial de www.fundaciotapies.org la façana de la Fundació Tàpies després de la reforma

mimic copper, silver or gold. Islamic in origin, At the 30th Meeting of Collectors of La passió per aquestes peces va ser recuperada El retorn de The Return the process was preserved thanks to Moorish Catalan and Antique Ceramics on 16 May en el segle XIX per col·leccionistes de tot Europa, roots until new fashions and high costs led to 2010, the pieces fired in the kiln the previous la ceràmica de i els arquitectes modernistes es van interessar of Lustreware its decline. day were on display. The new ceramics are per recuperar-ne els processos de producció. Els Enthusiasm for lustreware recovered expected to emerge with the same glaze reflex metàl·lic mateixos Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner Marta Saliné i Perich Conservator, Museu Can Tinturé, Esplugues de Llobregat in the nineteenth century, however, as quality as the factory’s originals. viatjaren plegats a Manises per conèixer-ne el secret. Marta Saliné i Perich pieces were acquired by collectors all over La fàbrica Pujol i Bausis en va ser un reconegut www.museucantinture.org Conservadora del Museu Can Tinturé, The ceramics museum “La Rajoleta" in Europe. At the same time, the architects of productor i aquest art de tons daurats va revestir Esplugues de Llobregat Esplugues de Llobregat preserves a reduction Modernisme took an interest in reviving

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu l’arquitectura. En trobem exemples a la façana de la coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu kiln for firing the metallic glazes of lustreware. production. Antoni Gaudí and Lluís Domènech El Museu de Ceràmica “La Rajoleta” Casa Amatller de Barcelona, de Josep Puig i Cadafalch, Once part of the Pujol i Bausis factory, the kiln i Montaner journeyed together to the town of d’Esplugues de Llobregat conserva un forn de reflex o en el Seminario de Comillas a Santander, de Lluís was used during the period of Modernisme. Manises to learn the secrets of potters there. © Marta Saliné i Perich metàl·lic que utilitzà la fàbrica Pujol i Bausis durant Domènech i Montaner. Pel que fa als objectes, alguns The museum built a reproduction of the kiln Architectural cladding soon began to show el Modernisme. L’any 2009 i amb el suport de la dels més representatius van ser les reproduccions in 2009 with the support of the Barcelona the golden tones of tiles made at the Pujol i Diputació de Barcelona, el Museu ha construït una Lustreware tile, c.1900 dels gerros de l’Alhambra, imitació dels produïts Provincial Council, with the intention of Bausis factory, a well-known manufacturer reproducció del forn amb la intenció de realitzar durant el segle XV, en el període nassarita. Peça de reflex metàl·lic, ca. 1900 producing lustreware once again. of lustreware at the time. Applications can be cuites ceràmiques de reflex metàl·lic. El dia 16 de maig i coincidint amb la XXX Metallic glazing is a painstakingly seen on the Casa Amatller in Barcelona, by La tècnica és molt laboriosa, una tradició donar unes tonalitats semblants al metall: coure, Trobada de Col·leccionistes de Rajola Catalana laborious technique based on traditions Josep Puig i Cadafalch, and on the Comillas plena de secrets que consisteix a pintar una plata o or. Aquest tipus de producció és d’origen i de Ceràmica Antiga, es descobrirà la cuita and secrets handed down over the years. A Seminary near Santander, by Domènech i barreja d’òxids metàl·lics, nitrats i fundents i islàmic. Les nostres arrels morisques van fer que enfornada el dia abans, tot esperant que les combination of metal oxides and nitrates plus Montaner. Among the significant objects que requereix tres enfornades. La tercera cuita, aquesta tècnica es perpetués fins que els nous actuals peces sorgeixin, novament, amb tota la fluxes are brushed onto a ceramic surface. manufactured were reproductions of jars from Original reduction kiln for firing lustreware, c.1890. que és reductora, és la que produeix el reflex gustos i el mateix cost de producció van fer que plenitud de les antigues. Each piece then receives three firings: the third the Alhambra and other Nazarite designs from “La Rajoleta” ceramics museum metàl·lic. Amb aquest procés s’aconsegueix es perdés. www.museucantinture.org (reduction) firing produces the lustre. Colours the fifteenth century. Forn de reflex metàl·lic original, ca. 1890. Museu de Ceràmica “La Rajoleta”

el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book

Hankar et l'Hôtel Ciamberlani. Un palais déguisé en maison de ville La primera reconstrucció de l’edifici va tenir lloc el 1927 de la Hankar et l'Hôtel Ciamberlani. Un palais déguisé en maison The building underwent its first reconstruction in 1927 (Hankar i l’Hôtel Ciamberlani. Un palau disfressat de residència mà de l’arquitecte Art Déco Adrien Blome. Per a aquesta darrera de ville unveils one of the greatest works of architect Paul by the Art Deco architect Adrien Blome. For this latest urbana) ens introdueix en una de les obres mestres de l’arquitecte rehabilitació, els propietaris han treballat amb especialistes de Hankar and describes the five-year restoration of the Hôtel refurbishment, the owners together with Art Nouveau Paul Hankar i descriu la restauració que en un procés de cinc anys va l’Art Nouveau amb passió i entusiasme per retornar a la casa les Ciamberlani that returned the building to its Art Nouveau specialists worked with passion and enthusiasm to bring the retornar l’edifici als seus orígens modernistes. El llibre repassa també seves arrels originals. origins. The book also recalls the history of this Belgian Art house back to its original roots. la història d’aquesta joia de l’Art Nouveau belga dissenyada per Paul En aquest llibre, els catorze membres de l’equip d’experts encarregats Nouveau gem designed by Paul Hankar and painter Albert In this book, the fourteen members of the team of experts in charge Hankar i el pintor Albert Ciamberlani i construïda el 1897. del meticulós procés de restauració descriuen les seves experiències. Ciamberlani, built in 1897. of the meticulous restoration process describe their experiences.

Diversos autors, 2009 / Hankar et l'Hôtel Ciamberlani. Un palais déguisé en maison de ville Various Authors, 2009 / Hankar et l'Hôtel Ciamberlani. Un palais déguisé en maison de ville Ed. Aparté, Brussels, amb el suport de Brussels-Capital Region Ed. Aparté, Brussels, with the support of Brussels-Capital Region 144 pàg., 22 x 27 cm, il·lustracions en color. Text en francès. 144 pp, 22 × 27 cm, colour illustrations. Published in French. Disponible en tapa dura / 24 € Available in hardback / €24 Per a més informació: www.day-off.be For more information: www.day-off.be el llibre book the 60 iniciatives endeavours61 inspiració apassionada i un perfeccionisme sense of perfection. His discovery of Japanese Camille Martin. concessions. La descoberta de l’art japonès els Camille Martin: prints in the 1880s led him to a renewed Camille Martin. Kichompré, 1896. Oil on canvas anys 1880 anuncia recerques estètiques inèdites striving for purity, simplicity and elegance. Camille Martin. Kichompré, 1896. Oli sobre tela El sentiment que associen puresa, simplicitat i elegància. A Feeling for Nature Although Camille Martin’s painting Si bé el pintor passa per diferents etapes, went through different stages, he was never de la natura Jérôme Perrin no menysprea cap gènere i a partir dels anys Art Historian, Villa Majorelle, Nancy dismissive of other art forms, and in the 1890 s’interessa per les arts decoratives. Les 1890s he turned to the decorative arts. The Jérôme Perrin enquadernacions que va realitzar tot sol o en bookbinding designs he produced on his Historiador de l’Art, Vil·la Majorelle, Nancy col·laboració amb Victor Prouvé i René Wiener, In 1894, Camille Martin (1861-1898) Photo: Damien Boyer © Musée de l’École Nancy. own or in conjunction with Victor Prouvé són un bon testimoni de la seva valentia per designed the poster for the first exhibition and René Wiener are testimony to his urge El 1894, Camille Martin (1861-1898) alliberar-se de les convencions i de la tradició. by the group of artists that was to become to break free from convention and tradition. va concebre el cartell de la primera exposició Pintor, enquadernador, ceramista, gravador, known as the École de Nancy. The diversity, Painter, ceramicist, bookbinder, print-maker col·lectiva de la futura École de Nancy. La decorador, són tot facetes d’un artista que sempre originality and quality of his work placed and decorator — these are all facets of an diversitat de les seves creacions, l’originalitat va destacar pel seu “gust”, unànimement aplaudit Martin among the most promising of the artist who was unanimously acclaimed for his i la qualitat que presenten, el situen com un per la crítica i pels seus col·legues. Nancy group and he became the exponent fine taste by critics and fellow-artists alike. dels artistes més prometedors de Nancy i el El Museu de l’École de Nancy presenta of a new concept of the all-round artist The École de Nancy Museum is representant d’una nova concepció de l’artista la primera exposició dedicada a aquest artista moving effortlessly between painting and holding the first exhibition devoted to this polifacètic, que passa sense problema de la emblemàtic de finals del segle XIX, que es podrà the decorative arts. emblematic artist. The show, which will pintura a les arts decoratives. visitar fins al 29 d'agost de 2010. La mostra Passionate about innovation, modernity continue until 29 August 2010, contains Àvid de novetat, de modernitat i aplega un centenar de quadres, enquadernacions, and experimentation in both the artistic around a hundred paintings, bookbindings, d’experimentació tècnica i artística, Camille gravats, cartells i dibuixos que mostren vint anys and the technical senses, Martin preserved prints, posters and drawings that represent Martin només guardava el millor d’una de creació artística al servei de “l’art en tot”, only his best pieces, very few of which have twenty years of work at the service of “art producció de la quan ens n’han arribat poques segons la fórmula tan apreciada pels artistes de survived. Nature in all its forms is at the in everything”, the principle so cherished by obres. La naturalesa en totes les seves formes l’Art Nouveau. heart of his work, which is the product of Poster for the Decorative Arts Exhibition, Nancy, 1894 Art Nouveau artists. brilliant inspiration and the relentless pursuit © Musée de l’École de Nancy. Photo: Patrice Bure Photo: Patrice © Musée de l’École Nancy. es troba al centre d’un treball animat per una www.ecole-de-nancy.com Cartell de l’Exposició d’Arts Decoratives de Nancy, 1894 www.ecole-de-nancy.com

© DHUB – Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. Fotografia: Xavi Padrós Rossend Casanova reuneixen els objectes per tipologies i es prioritza el style, along with ornamental flower and Papers pintats Tècnic de col·leccions del DHUB coneixement documental i específic de l’objecte. En Art Nouveau plant motifs, are well represented. aquest sentit, es diferencia d’una reserva de museu, A study gallery is a public space for modernistes El Disseny Hub Barcelona (DHUB) presenta d’un centre de documentació i d’una exposició. Wallpaper in viewing, studying and reflecting on works a Barcelona la galeria d’estudi “Papers pintats” amb peces “Papers pintats” es divideix en tres parts: Barcelona held by the DHUB’s own museums. Objects del seu fons del Museu de les Arts Decoratives una primera referida a les tipologies, que inclou displayed are organised by type and priority is i del Gabinet de les Arts Gràfiques. Es tracta de paper tirat, sobreportes, arrambadors, sanefes, given to providing supporting documentation Rossend Casanova la selecció d’un centenar de les millors peces de cantoneres, frisos i plafons de sostre; una segona Collections Technician, Design Hub Barcelona to help the viewer become well-acquainted la col·lecció, que compta amb una gran quantitat dedicada als estils, des del neoclàssic fins als with the subject matter. In this sense, a study

coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu de mostres importants de papers pintats locals i revivals dels anys seixanta i setanta; i una tercera gallery distinguishes itself from a museum’s coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu internacionals, que van des de mitjan segle XIX sobre el paper pintat avui, amb les interessants The Design Hub Barcelona (DHUB) is reserves, library or exhibition halls. fins a les tendències més actuals. aportacions dels avenços tecnològics que han presenting “Wallpaper", a “study gallery" “Wallpaper" is divided into three parts. Border with a duplicated lily motif, manufactured in Entre les peces exposades hi ha un important afectat el disseny, la producció i l’estètica en of items from the DHUB’s Decorative Arts The first deals with types, including paper France by Grantil, c.1900. Ref. GAGB 236 gruix de papers pintats d’estil modernista, en gran aquest àmbit. and Graphic Arts Museums. Some 100 for standard wall surfaces, for pelmets or Sanefa a dues bandes amb motiu de lliris, produït a França part de procedència europea, que destaquen per Aquesta proposta, comissariada per fine pieces have been chosen from the wainscoting, for ornamental borders, for per l’empresa Grantil, ca. 1900. Ref. GAGB 236 la vivesa dels colors i el dinamisme dels dissenys. l’especialista en paper pintat Maria Teresa Canals collections, which comprise numerous fine pediments or panels above doors and windows La corba sinuosa, tan característica de l’estil i el tècnic de col·leccions del DHUB Rossend examples of local Catalan and international and below ceilings, and for friezes and This initiative, curated by wallpaper 1900, així com flors i motius vegetals de caràcter Casanova, es podrà veure de l’1 de juliol al 31 wallpaper spanning the period from the ceilings. The second part covers styles, from specialist Maria Teresa Canals along with ornamental, hi són ben representats. d’octubre de 2010 a la seu del DHUB, al carrer de mid-nineteenth century to the present. A the Neoclassical period to revivals of 1960s DHUB collections technician Rossend © DHUB – Museu de les Arts Decoratives Barcelona. Fotografia: Xavi Padrós La galeria d’estudi és un espai públic per Montcada, número 12, de Barcelona. large portion of the papers are in the Art and 1970s styles. The third looks at wallpaper Casanova, will open on 1 July and continue a la visualització, l’estudi i la reflexió sobre les www.dhub-bcn.cat Nouveau style, noteworthy for vivid colours today, and the interesting contributions of through 31 October 2010 at the DHUB head Dancing Cupids. Detail of a frieze printed with a lustre col·leccions dels museus del DHUB. En ella es and dynamic designs. The sinuous curves so technological advances that have made an office at 12 Carrer Montcada in Barcelona. effect. Britain, 1900-1925. Ref. GAGB 741 characteristic of this early twentieth-century impact on design, production and aesthetics. www.dhub-bcn.cat Cupidos dansaires. Detall del fris imprès amb reflex argentat. Regne Unit, 1900-1925. Ref. GAGB 741

el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre | el llibre the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book | the book

Es tracta del primer volum dedicat a l’obra i la personalitat de Camille d’activitat de l’artista: pintures, enquadernacions i cuirs, objectes This publication is the first devoted to the life and work of Camille covers every aspect of the artist’s work, which included painting, Martin (1861-1898), membre de l’École de Nancy i artista emblemàtic d’art, cartells, dibuixos, gravats i documents impresos. Totes les obres Martin (1861-1898), a member of the École de Nancy and an drawing, bookbinding, leatherwork, objets d’art, posters, prints and de les acaballes del segle XIX per la seva obertura a les diferents exposades estan reproduïdes a la part del catàleg, precedida de tres artist renowned in his lifetime for his versatility and open-minded printed documents. All the items on show are reproduced in the formes d’art. Aquest llibre acompanya l’exposició “Camille Martin. El articles que ofereixen un retrat de l’artista i de la seva vida, i evoquen approach to different art forms. Produced for the exhibition catalogue section, which is preceded by three articles that highlight sentiment de la natura”, que es presenta al Museu de l’École de Nancy la seva relació constant amb la natura i amb el Japó, així com les seves “Camille Martin. A Feeling for Nature” at the École de Nancy Martin’s close relationship with nature and with Japan as well del 26 de mars al 29 d’agost de 2010. S’hi recullen tots els terrenys fructíferes col·laboracions artístiques amb Victor Prouvé. Museum in Nancy from 26 March–29 August 2010, the book as his successful collaborations with the artist Victor Prouvé.

Blandine OTTER, Jérôme PERRIN, Valérie THOMAS, 2010 / Camille Martin, artiste de l'Ecole de Nancy. Le sentiment de la nature Blandine OTTER, Jérôme PERRIN, Valérie THOMAS, 2010 / Camille Martin, artiste de l'École de Nancy. Somogy Edition d’Art, París i Musée de l'École de Nancy (Villa Majorelle) Le sentiment de la nature / Somogy Edition d'Art, Paris and Musée de l'École de Nancy (Villa Majorelle) 144 pàg., 22 x 28 cm, 150 il·lustracions. Editat en francès. 144 pp, 22 × 28 cm, 150 illustrations. Text in French. Disponible en rústica / 26 € Available in paperback / €26 Per a més informació: www.somogy.fr For more information: www.somogy.fr el llibre book the 62 AGENDA AGENDA 63 QUÈ ON QUAN QUI WHAT WHERE WHEN WHO EXPOSICIONS EXHIBITIONS

• De Gaudi a Picasso València Fins al 27 de juny de 2010 Institut Valencia d’Art Modern(IVAM) • From Gaudí to Picasso Valencia until 27 June 2010 Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) www.ivam.es www.ivam.es

• Fortuny. El mag de Venècia Barcelona Fins al 27 de juny de 2010 Caixa Catalunya - Obra Social • Fortuny: The Magician of Venice Barcelona until 27 June 2010 Caixa Catalunya - Obra Social www.fundaciocaixacatalunya.org www.fundaciocaixacatalunya.org

• Edvard Munch o l’Anticrist París Fins al 18 de juliol de 2010 Pinacothèque de Paris • Edvard Munch or the Anti-Scream Paris until 18 July 2010 Pinacothèque de Paris www.pinacotheque.com www.pinacotheque.com

• Utopia Matters: de les germandats Venècia Fins al 25 de juliol de 2010 Peggy Guggenheim Collection • Utopia Matters: from Brotherhoods Venice until 25 July 2010 Peggy Guggenheim Collection a la Bauhaus www.guggenheim-venice.it to Bauhaus www.guggenheim-venice.it

• Zuan: Expressions del disseny modern Hanford, CA Fins al 31 de juliol de 2010 The Clark Center for Japanese Art and Culture • Zuan: Expressions of Modern Design Hanford, CA until 31 July 2010 The Clark Center for Japanese en l’art japonès de principis del segle XX www.shermanleeinstitute.org in Early 20th Century Japanese Art Art and Culture www.shermanleeinstitute.org

• Nova York Fins a l’1 d’agost de 2010 The Metropolitan Museum of Art Picasso al Metropolitan Museum of Art • Picasso in The Metropolitan New York until 1 August 2010 The Metropolitan Museum of Art www.metmuseum.org Museum of Art www.metmuseum.org

• A l’estil nord-americà: la creació Nova York Fins a l’1 d’agost de 2010 Brooklyn Museum • American High Style: New York until 1 August 2010 Brooklyn Museum d’una moda nacional www.brooklynmuseum.org Fashioning a National Collection www.brooklynmuseum.org

• Camille Martin (1861-1898). Nancy Fins al 29 d’agost de 2010 Musée de l’École de Nancy • Camille Martin (1861-1898): Nancy until 29 August 2010 Musée de l’École de Nancy El sentiment de la natura www.ecole-de-nancy.com A Feeling for Nature www.ecole-de-nancy.com

• Picasso versus Rusiñol Barcelona Fins al 5 de setembre de 2010 Museu Picasso • Picasso versus Rusiñol Barcelona until 5 September 2010 Museu Picasso www.bcn.cat/museupicasso www.bcn.cat/museupicasso

• Pintures i gravats de la col·lecció Oslo Fins al 26 de setembre de 2010 Munch Museet • Paintings and Prints from Oslo until 26 September 2010 Munch Museet permanent www.munch.museum.no the Permanent Collection www.munch.museum.no

• Art Nouveau i Secession: Joseph Maria Viena Del 18 de juny al 27 de Leopold Museum • Art Nouveau and Secession: Vienna 18 June – 27 September 2010 Leopold Museum Olbrich setembre de 2010 www.leopoldmuseum.org Joseph Maria Olbrich www.leopoldmuseum.org coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu coupdefouet 15 | 2010 www.artnouveau.eu

• Gaudí i els seus contemporanis Barcelona Fins al 30 de setembre de 2010 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau • Gaudí and His Contemporaries Barcelona until 30 September 2010 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a la Barcelona actual www.coupdefouet.eu in Modern Day Barcelona www.coupdefouet.eu

• La bella dorment Viena Del 16 de juny al 3 d’octubre Lower Belvedere • Sleeping Beauty Vienna 16 June – 3 October 2010 Lower Belvedere de 2010 www.belvedere.at www.belvedere.at

• Papers pintats Barcelona Del 7 de juliol al 31 d'octubre Disseny Hub Barcelona • Wallpaper Barcelona 7 July – 31 October 2010 Disseny Hub Barcelona de 2010 www.dhub-bcn.cat www.dhub-bcn.cat

• La Belle Epoque de Jules Chéret: París Del 24 de juny al 7 de Les Arts Décoratifs • Jules Chéret and the Belle Epoque: Paris 24 June – 7 November 2010 Les Arts Décoratifs del cartell a la decoració d'interiors novembre de 2010 www.lesartsdecoratifs.fr From Posters to Interior Decoration www.lesartsdecoratifs.fr

• Henry van de Velde i l’Art Nouveau Brussel·les Del 5 d’octubre de 2010 al 15 Wittockiana Library • Henry van de Velde and Art Nouveau Brussels 5 October 2010 – 15 Wittockiana Library en l’enquadernació de llibres a Bèlgica de gener de 2011 www.wittockiana.org in Bookbinding in Belgium January 2011 www.wittockiana.org

• Postals dels Tallers Vienesos Nova York Del 7 d’octubre de 2010 al 17 Neue Galerie • Wiener Werkstätte Postcards New York 7 October 2010 – 17 Neue Galerie de gener de 2011 www.neuegalerie.org January 2011 www.neuegalerie.org

TROBADES MEETINGS

• L'herbari modernista Terrassa 3 de juny de 2010 Museu Nacional de la Ciència i Tècnica • The Art Nouveau Herbarium Terrassa 3 June 2010 Museu Nacional de la Ciència i Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Catalunya (mNACTEC) www.artnouveau-net.eu www.artnouveau-net.eu

• Les exposicions universals a França París Del 14 al 16 de juny de 2010 Musée des Arts et Métiers • Les expositions universelles en France, Paris 14–16 June 2010 Musée des Arts et Métiers en el segle XIX www.arts-et-metiers.net au XIXe siècle www.arts-et-metiers.net

Per a informació actualitzada, coupDefouet recomana el lloc web del Réseau Art Nouveau Network: www.artnouveau-net.eu For the latest updates, coupDefouet recommends the Réseau Art Nouveau Network's website: www.artnouveau-net.eu