La Ficció Sentimental Catalana De La Segona Meitat Del S. XV
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La ficció sentimental catalana de la segona meitat del s. XV Gemma Pellisa Prades ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. La ficció sentimental catalana de la segona meitat del s. XV GEMMA PELLISA PRADES TESI DOCTORAL dirigida per la Dra. Lola Badia Pàmies ESTUDIS AVANÇATS EN LLENGUA I LITERATURA CATALANES Departament de Filologia Catalana Universitat de Barcelona Barcelona, juliol de 2013 A la meua família i a Jordi «E legint, vosaltres no trobarets faules gregues ornades de moltes falcies, ne troyanes batalles sutzes per molta sanch, mas amoroses flames estimolades de molts desigs». Traducció catalana de la Fiammetta de Boccaccio. Annicchiarico (1983-1987: 57). AGRAÏMENTS* Quan miro enrere m'adono de com n'és de difícil resseguir els passos que m'han dut a escriure aquesta tesi. Segons com, em sembla que sempre m'havia atret la idea de fer recerca sobre algun aspecte desconegut de la literatura medieval, però altres vegades penso que les persones que m'han envoltat i les decisions que he pres són les que han marcat el camí i que si canviés alguna de les circumstàncies que l'han fet possible la destinació no hauria estat la mateixa. Ni tan sols sé com es van gestar el neguit i la curiositat per la descoberta, possiblement en un despatx del soterrani de Matemàtiques, tot observant l'entusiasme de la Vanessa i el Natxo per les seues investigacions sobre sociolingüística, sota la direcció d'en Xavier Vila. En canvi, no em costa gens recordar per què vaig triar cursar filologia catalana a la Universitat de Barcelona (tot i que visc a Sant Cugat del Vallès, a pocs minuts d'una altra universitat) ni per què, de sobte, a segon curs de carrera vaig passar temporalment a assistir a les classes de la tarda malgrat seguir l'horari de matí com feien tots els meus amics i, encara menys, per què he acabat especialitzant-me en l'Edat Mitjana. Totes les preguntes tenen la mateixa resposta: per admiració i un respecte profund per la feina de Lola Badia, la meua directora de tesi, de qui a segon de Batxillerat havia llegit uns articles sobre Ramon Llull que m'havien fascinat. Vull agrair-li el mestratge, l'entrega, els consells i el suport inestimable durant aquests anys. M'han passat volant. Permeteu-me, també, que doni les gràcies al meu professor de català de Batxillerat, Lluís Sarri, per haver-me fet a mà les fotocòpies d'aquells articles i pel suport incondicional. A Jaume Torró per haver-me acompanyat personalment d'arxiu en arxiu per ensenyar-me els rudiments de l'ofici, per la generositat a l'hora de compartir coneixements i per haver-me transmès l'entusiasme per la figura de Narcís Gual. A Anton Maria Espadaler l'assessorament, sobretot els primers anys, els comentaris detallats sobre els esborranys inicials amb la música dels Manel de fons i el préstec dels materials de l'edició que prepara dels Deseiximents de Pere Pou. A Joan Santanach la proximitat (literalment), la disponibilitat, les observacions sobre crítica textual i les esmenes. A Lluís Cabré, l'empenta que calia per encarar una tesi més ambiciosa del que havíem previst inicialment. * Aquesta tesi doctoral s'ha beneficiat d'una beca de Formació del Professorat Universitari (2009-2013) del Ministeri d'Educació vinculada al projecte de recerca CODITECAM III (FFI 2011-27844-C03-01) i al Departament de Filologia Catalana i ha comptat amb un ajut de viatge de la Fundació Agustí Pedro i Pons (2011) per realitzar una estada de recerca de quatre mesos a The Warburg Institute. El curs 2011-2012, durant l'estada de recerca a The Warburg Institute de Londres, vaig comptar amb el suport de moltes persones, entre les quals la meua tutora d'estada, Jill Kraye, sol·lícita i disposada a donar-me un cop de mà amb el que fes falta i el conserge de l'institut, John, que els primers dies no es cansava de repetir-me que només calia que li ensenyés el contingut de la bossa abans de sortir de l'edifici en lloc de fer-ho cada vegada que entrava a la biblioteca. Per la paciència, doncs, la conversa i les presentacions. Però voldria expressar, molt especialment, la meua gratitud a Rosa Vidal (Queen Mary) i a Robert Archer (King's College). No em cansaré d'agrair a Rosa Vidal que em convidés a prendre un te la segona setmana a la ciutat al número 14 de Bury Place: per l'hospitalitat que va mostrar en tot moment, per posar-me en bones mans i per haver-me convidat a participar en un seminari de tant de prestigi com el MHRS de la Queen Mary. També pel dinar amb una vista increïble del London Eye i el riu Tàmesi. A Robert Archer, és clar, per l'oportunitat única, i ara irrepetible, de participar els dijous a les seues classes de màster al King's College i per l'atenció constant. A Julian Weiss per l'acolliment com si fos un doctorand més del departament i per haver-me presentat Rachel Scott, a qui agraeixo les indicacions bibliogràfiques sobre la teoria de la recepció i la revisió detalladíssima de la versió anglesa de les conclusions, a més de l'amistat. Last but not least, a Barry Taylor, que em va obrir les portes de la British Library i em va orientar i encoratjar en la investigació. I encara a Caroline Oates, de la societat folklòrica del Warburg. Tampoc no vull oblidar les xerrades inacabables amb la meua amiga Noemi Álvarez da Silva sobre espills, ivori i altres qüestions, que van ser la gènesi d'un article conjunt i que són l'origen d'uns quants paràgrafs de la tesi. Encara recordo la nit freda de desembre que vam passar fent cua davant de la porta de la National Gallery per aconseguir entrades per a una exposició de Da Vinci. També vull donar les gràcies a Sergi Mainer per haver mantingut el contacte al llarg del temps i de l'espai (Londres, Cork, Barcelona) amb recomanacions, lectures i invitacions. Agraeixo a Barbara Weissberger l'intercanvi d'impressions a Los Angeles i la valoració de l'escrit de la ponència que vaig presentar a la Queen Mary. A Marta Marfany, que em deixés consultar la seua tesi i que m'orientés; a Anna Maria Babbi, que arran de la trobada a Verona m'enviés un exemplar d'un dels seus estudis sobre el París e Viana; a Pere Bescós, que em deixés llegir el seu article en premsa sobre el Sermó i que m'animés contínuament a enllestir la tesi; a Noemí Moncunill, que em facilités el seu sobre les Transformacions; a Juan Francisco Alcina Rovira, que em fes arribar un article que havia escrit al qual no tenia accés; a Glòria Sabaté, tants gestos i tantes gestions; a Cèlia Nadal, el seu Ausiàs March; a Jordi Casals, l'accentuació de mossèn Xerabià; a Georgina Rabassó i Noemi Barrera, companyes d'ARDIT, l'esperit pràctic a l'una, el saber enciclopèdic a l'altra i l'amistat a les dues.