GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 1988-1989
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona JOIERS Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona de i Passeg Gracia, 41 EL REGULADOR BAGUÉS Sant Pau, 6
-
Telèfons 216 - 0173 216 Ol 74 Rambla de les Flors, lOS/Carme, 1 T elètors 317 32 46 318 57 37 Societat del Gran Teatre del Liceu 08007 Barcelona Ieèton 31719 74 06001 Barcelona 06002 Barcelona AZZARO ® n matrimonio segreto p o u R H o MM E Òpera en 2 actes Text de Giovanni Bertati Música de Domenico Cimarosa Revisió de l'autògraf de Franco Donatoni, G. Ricordi & e.S.p.A., Milano
POURAZZARO HOMME Funció de Gala EAU DE TOlLEnt Dilluns, 13 de març, a les 21 h., funció núm. 61, torn D Dimecres, 15 de març, a les 21 h., funció núm. 63, torn A Divendres, 17 de març, a les 21 h., funció núm. 64, torn e Diumenge, 19 de març, a les 17 h., funció núm. 65, torn T Dimarts, 21 de març, a les 21 h., funció núm. 66, torn B TI matrimonio segreto
Geronimo Alfredo Mariotti Elisetta Glòria Fabuel Carolina Enedina Lloris Fidalma Viorica Cortez El comte Robinson Enric Serra Paolino Eduard Giménez
Director d'Orquestra Romano Gandolfi Director d'Escena Mario Gas Decorats i Vestuari Marcelo Grande Il-luminacio Mario Gas Adjunts a la Direcció escènica José Antonio Gutiérrez Mercè Saumet Co-producció IVAECM de la Generalitat Valenciana i el Gran.Teatre del Liceu Realització dels decorats Germans Salvador I Realització del vestuari Sastreria Peris ! Violí concertino Jaume Francesch I ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU I
Materials d'Orquestra G. Ricordi & C. Editori - Milano
JOYEBOS
F Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelona-OB021 (junta Turó Pork) ®
Contingut argumental
Antecedents: II matrimonio segreto és una òpera bufa que té com a centre del seu argument la família de Don Geronimo, comerciant enriquit, vidu, que viu amb la seva germana Fidalma, que és també vídua i rica, i que és la que li ha deixat els capitals amb els quals Don Geronimo ha fet fortuna. Don Geronimo, en enriquir-se, ha agafat fums i voldria entroncar com fos amb la noblesa. Don Geronimo té dues filles: la gran, Elisetta, és una mica vanitosa; la petita, Carolina, és modesta i senzilla. Carolina es va enamorar de Paolino, el comptable del seu pare, que viu a la casa, i s'hi va casar en secret, perquè temia, amb raó, que el seu pare, tot i que apreciava Paolino, s'oposaria al seu matrimoni amb el modest comptable. En començar l'òpera han passat dos mesos i els dos joves estan molt preocupats perquè (encara que no es diu en cap moment, s'intueix) Carolina ja està embarassada i, havent-hi dones a la casa, això no trigarà pas gaire a descobrir-se.
Acte 1. Resum breu: L'acció transcorre a la casa de Geronimo, ric comerciant bolonyès que té aspiracions nobiliàries. Té dues filles, Elisetta, la gran, i Carolina, la petita, que s'ha casat en secret amb el comptable del seu pare, Paolino. Tement que el pare s'indigni en descobrir-ho, Paolino ha proposat a un comte vanitós però arruïnat que es casi amb la filla gran de Don Geronimo, a canvi d'un dot substanciós. Així, el pare, content d'emparentar amb un noble, serà més pro pici a perdonar. El pla sembla bo i Paolino el posa en marxa, però quan arriba el comte la fatalitat fa que s'ena mori de Carolina i no d'Elisetta. Com més intenta Caro lina desanimar el comte, més s'enardeix aquest. Mentres tant, Elisetta, amb l'ajut de la seva tia Fidalma, convençuda que Carolina li vol prendre el noble, organitza un batibull de protestes i el pobre Don Geronimo acaba amb el cap com un timbal.
Carolina i Paolino, que s'han casat en secret sense el consentiment del pare d'ella, Don Geronimo, pensen quina pot ser la millor manera de confessar el seu secret sense que el pare s'indigni i els expulsi de casa, ja que encara que és un home de bon fons, té un temperament colèric (duo: «Cara, non dubitar»). Paolino ha tingut una pensada: coneix un noble arruïnat, el comte Robinson, que per arranjar les seves deplorables finances estaria dis posat a casar-se amb la germana gran de Carolina, Elisetta, a canvi que Don Geronimo li donés un bon dot: 100.000 escuts, per exem ple. Paolino no dubta que Don Geronimo acollirà la proposta amb AMB EL NOSTRE ��CHEF:1 EN SORTIREU GUANYANT. Qui va dir anar a fora era només a Poseu en la i veniu que sopar sopar? joc imaginació entusiasme, ja que així podrà emparentar amb la noblesa i donarà a sopar amb nosaltres. Amb el nostre "chef". en sortireu guanyant. Sopar a Casinos de els diners per ben esmerçats. Aleshores estarà content i serà més fàcil confessar-li la falta comesa. Catalunya és lot un encert. de Carolina troba el pla molt encertat (continuació del duo: «Jo ti fas CasillOS Catalunya cio perché unitim i poc després, quan arriba Don Geronimo, remu LA IMAGINACIO EN JOC gant perquè els criats no el tracten amb el títol d'Il-lustríssim, Pao lino li presenta una carta del comte Robinson on aquest sol-licita la mà d'Elisseta a canvi d'un bon dot. Es el D.N.1. a imprecindible per entrar Casinos. Don Geronimo s'omple d'una incontenible alegria en llegir la carta i convoca tota la família: apareixen la seva germana vídua Fidalma, i les dues filles. Don Geronimo anuncia (ària «Udite, tutti, uditem que Elisseta serà comtessa i exulta de satisfacció, però s'adona que Carolina fa un posat preocupat i, atribuint-ho a enveja, intenta tran quil-litzar-la assegurant-li que ella també es casarà amb un altre noble. Això amoïna encara més la noia. Mentrestant, Don Geronimo anima tots a preparar-ho tot per l'arribada del comte, que és ja imminent. Quan Don Geronimo i Paolino surten, Elisetta recrimina a la seva germana que s'hagi mostrat envejosa, quan el que havia de fer era mostar-se submisa. El comentari molesta Carolina i les dues germa nes es barallen. Llur tia Fidalma, molesta, intenta posar pau i les dues noies continuen acusant-se: Elisetta insisteix que Carolina no la tracta amb el respecte degut a la seva nova posició, i Carolina, burlant-se'n, comença a fer-li reverències en to de mofa (trio: «Le faccio un inchino, Contessa garbatam. Això irrita encara més Eli setta, que li frega pels nassos el seu futur grau de noblesa. Finalment Carolina se'n va i Fidalma calma la irritació d'Elisetta fent li present que aviat deixarà la casa i ja no haurà de suportar la seva· germana. La tia deixa caure, de passada, que potser ella encara farà també un cop de cap matrimonial, cosa que intriga Elisetta, la qual li fa un seguit de preguntes. La tia confessa (ària «É vero che in casan¡ que encara que té la vida resolta i viu bé a la casa, sempre s'està millor amb un marit. Però el que no diu a la seva neboda és que, en el fons, está enamorada del comptable Paolino i està esperant l'oportunitat per seduir-lo. Don Geronimo intenta tm cop més convèncer Carolina que ha de mostrar-se alegre pel casament de la seva germana, ja que ell es preo cuparà de trobar-li també un bon partit. Això no fa més que angu niejar la noia; per sort, en aquest moment entra Paolino anunciant l'arribada del comte i Don Geronimo es disposa a anar-lo a rebre. El comte, que és una mica bufat, arriba protestant que no vol cap mena de cerimònia (< Acte II. Resum breu: El comte reïx a convèncer Don Geronimo del canvi d'esposa quan aquest entén que s'estalviarà mig dot. Paolino, en veure que el comte tira endavant el casori, deci deix recórrer a l'ajut de la tia Fidalma, però aquesta es pensa que se li declara. Paolino, atabalat, es desmaia davant de tants contratemps, i Carolina s'imagina que el seu marit s'entén amb la tia i li fa una escena quan torna en si. Paolino la convenç que cal fugir aquella mateixa nit. Mentrestant Elisetta i Fidalma convencen Don Geronimo la ha que Carolina ha seduït el comte i que noia d'anar a un convent. Don Geronimo se'n convenç quan troba el comte parlant novament amb Carolina. De nit, quan tots dormen, Paolino i Carolina intenten la fuga, però Elisetta vigila i creient. que el comte dormia amb Carolina crida tothom. Es descobreix aleshores el matrimoni secret, però el comte ara afirma que es casarà amb Elisetta i tot acaba feliçment. El comte i Don Geronimo s'han reunit per parlar de l'afer. El comte, de de manera pretesament senzilla però enrevessada, li fa saber cop i no vol que no es vol casar amb Elisetta. Don Geronimo s'indigna escoltar res més, amenaçant el comte amb obligar-lo a complir el seu compromís (aquí comença el cèlebre duo per a dos baixos bufs «Se fiato in carpa avete», que va servir de model a tota una generació d'autors d'òpera bufa). Paseo de Gracia, 92 (La Pedrera) - BARCELONA ® El comte deixa que s'esbravi i en una segona fase li fa entendre que el canvi de núvia suposaria per a Don Geronimo l'estalvi de la mei tat del dot. Don Geronimo es retira a meditar, però ara ho veu molt més clar i accepta, a condició que Elisetta també s'hi avingui. El comte assegura que farà que l'odiï i tots dos es feliciten de l'acord a què han arribat. Paolino veu el sortir comte i aquest li fa saber que ja ho ha resolt tot per casar-se amb Carolina. Paolino s'esgarrifa i decideix recó com a mesura rrer, extrema, a la tia Fidalma, que sempre se li ha mostrat amable. Però aquesta es pensa que Paolino se li declara i li promet tot seguit la seva mà. Paolino, que ja no pot més davant tants contratemps, es desmaia i Fidalma demana - ajut. Arriba Carolina i mentre la tia és a cercar un remei, tira en cara a Paolino quan es desvetlla que intenti seduir la tia després d'haver ho fet amb ella. Paolino té dificultats a convèncer Carolina de la seva innocència, però finalment ho aconsegueix i li diu que la situa ció és tan negra que caldrà fugir. A la nit, li explica (ària «Pria che in spunti ciel l'aurora», la més celèbre de l'òpera) que aniran a viure a casa d'una parenta tot esperant que es calmin les ires de tots. En una escena que a vegades se suprimeix, el comte intenta convèn cer Elisetta un que ell és pèssim marit, que té migranyes, ronca a les nits, clava cosses quan dorm i és, a més, sonàmbul, embriac, doner i té mal caràcter (duo «Son lunatico, bilioso»), Però el comte exa gera tant que Elisetta no se'l creu de res. Elisetta i la tia es posen d'acord per exigir a Don Geronimo que enviï Donizetti?, Cohen?, centre d'oci i cultura Carolina a un convent perquè el comte de casar amb DESPRÉS s'hagi Elisetta, n D1\QUESTA Wag er? , Bru ce' Junts: lllbrena, i Don Geronimo, forçat per l'amenaça de Fidalma de reclamar els fo:ogra- 1 com fia, laboraton, seus hi es Springsteen?. REPRESENTACIO capitals, accedeix, però molesta davant la manera I au�lO gallinà ho en disd, vISuals, I fms tot I ex- cia com criden les dues dones el prefereix, per exigir-ho (en trio «Cosa en LI AGRADARIA del farete?»). en disc compaaei, QUÈ elusiva York Don Geronimo es queda sol i entra Carolina a �ew, disposada explicar cassette', en vídeo? Pas- Times. ho tot, el seu en donar-li la nova ESCOLTAR? D_espres d�ques- però pare, que haurà d'anar a un si's TOCS. ta representacio, paSSI s per la per L'aconsellarem.. convent, deixa aclaparada. El seu dolor eh el recitatiu de a al Liceu maieix. s'expressa 1 li demostrarem perquè diem que aVUI, TOCS. A Consell Cent, «Misera, in qual contrasto» amb insòlita en una orquestra (cosa òpera a TOCS, es poden trobar els més sofisticats L'hi esperem. El comte Robinson la troba tan bufa). agitada que li promet ajuda i avançats equips en alta fidelitat. Tot pri- i ella decideix confiar-se al li besa la mà. meres comte, que Però Elisetta, marques. Trobarà també el mdlor Fidalma i Don Geronimo han espiat l'escena i ara la decisió del pare és irrevocable. Per molt que es desesperi Carolina (quintet «Deh, las ciate ch'io respiri», de gran intensitat), ningú no la vol escoltar. Elisetta es mostra confiada en guanyar l'amor del comte: en el fons no és rancuniosa i a estaria disposada perdonar (ària «Se son ven dicata»ï. S'ha fet de nit i tots es retiren a llurs habitacions. El comte ronda pensant què pot fer per saber el que Carolina li volia confiar, però Elisetta vigila i l'obliga a anar a dormir (duo «II parlar di TOCS Carolina»ï. LA CENTRAL DE LOCI El comte, s'acomiada cortesament ara li però, d'Elisetta, que - comença Consell de Cent, 341 Borcelono Tel. 215 31 21 (Slínies) Llibreria, alta fidelitat, música, àudio-visuals, fotografia, vídeo, quiosc ... ® a plaure. Amb aquest duo comença el finale de l'òpera. Quan tot sembla en calma, Paolino i Carolina intenten la fugida (duet «Deh, ti conforta, a cara») però Elisetta ronda vigilant i ells, que sen ten remor, tornen a tancar-se a la cambra de Carolina. Elisetta, que ha sentit soroll, s'imagina que el comte s'ha ficat a la cambra de la seva germana i comença a cridar, desvetllant la tia i el seu pare. Tots comencen a increpar el comte i es queden de pedra en veure'l sortir de la seva pròpia habitació, justament indignat. Elisetta insisteix, però, i tots demanen a Carolina que surti. Amb gran sorpresa, apareixen els dos casats en secret, que no tenen més remei que agenollar-se i implorar el perdó. Don Geronimo rebufa indignat, però el comte intervé i adopta una actitud pràctica: ha deci dit casar-se amb Elisetta, malgrat tot, i aquesta, aleshores, interce deix per la seva germana. La tia, desenganyada, també està d'acord que cal perdonar la parella. I Don Geronimo, que s'estima la filla, no triga gaire a concedir el perdó. Tots es feliciten del final feliç i prometen convidar parents i amics a la gran celebració que segellarà la felicitat conjugal de les dues parelles. ® Cimarosa i els seus admiradors europeus En el seu temps Cimarosa, exponent del moment més feliç de l'òpera bufa d'arrel napolitana, va arribar a ésser un dels compositors més cèlebres del món. Admirat arreu per les seves òperes gracioses, i per altres de caràcter seriós que estaven ben equilibrades i eren modèli ques, al principi del segle XIX no hi havia a Europa cap persona culta que no conegués com a mínim l'existència del compositor i alguna de les melodies del seu èxit universal, II matrimonio segreto. De la multitud d'elogis que se li van dirigir, podem destacar per la seva significació els que van deixar alguns personatges que, per la seva vinculació a la música, mantenen encara l'interès no solament històric, sinó també artístic en la referència al gran compositor napolità. Goethe Cronològicament, el més proper a Cimarosa és Goethe. En les coses relacionades amb la literatura s'hi troba més sovint del que sembla la referència a la vida musical de l'època, especialment en països de vida musical intensa, com Alemanya. Són ben conegudes les obres de Goethe i els detalls principals de la seva activitat literària però és menys sabut que el gran poeta alemany va dirigir el teatre de la cort de Weimar i que per pròpia iniciativa va decidir que almenys dos cops per setmana s'hi farien òperes. Entre les que va muntar no va faltar, és Clar, II matrimonio segreto, la peça més famosa d'aquells anys. D'altra banda, se sap que Goethe, a Itàlia, havia que dat fascinat per la música de Cimarosa. Es conserva una carta de Goethe en la qual s'interessa perquè la propera representació de l'òpera mestra de Cimarosa sigui ben completa, ja que ha arribat la partitura sense el duo del comte Robinson i Paolino (acte I). Henri Beyle (Stendhal) L'altre gran figura literària del moment que va deixar repetides parau les d'elogi a Cimarosa fou l'escriptor francès Henri Beyle, conegut com a Stendhal. Encara que Stendhal no va escriure mai la biogra fia de Cimarosa (i en canvi va escriure la de Haydn, la de Mozart i sobretot la de Rossini), en diversos llocs deixa testimoni del molt que el van impressionar les delicades melodies de les principals obres del mestre napolità. En moltes ocasions es refereix a aquesta òpera, ja sigui fent que hi al-ludeixin personatges de les seves novel-les, ja sigui parlant-ne ell directament. En el seu Journal, vol. I, del 20 F3 e.bn III \:rgi�) e;s ti lb) d'agost de 1804 anota que «II matrimonio segreto cada vegada m'agrada més», i un parell d'anys més tard, en el tercer volum del In eJnSe) d'E; lspi le)1s) l8 CTeTIl 8 11' 1 mHl es �1, In Til8g1n del subor, Journal, diu: «Torno per segon cop al «Matrimonio». Sento vibrar cornple tament la meva ànima, que la primera representació no havia fet més que desvetllar.» I quan ja tenia més de cinquanta anys, encara escrivia: «No sé pas quantes llegües faria a peu, o a quants dies de presó em sotmetria per poder sentir ( ... ) «II matrimonio segreto», i no sé pas per quina altra cosa estaria disposat a fer un sacri fici semblant.» Giovanni Pacini Uns anys més tard, el compositor italià Giovanni Pacini (1796-1867) va escriure, a les acaballes de la seva vida, les seves memòries, i va relatar un curiós incident que li havia passat de jove, quan després d'un èxit teatral important, havia estat cridat al Vaticà pel cardenal Consalvi, que aleshores governava amb mà de ferro la capital romana. Pacini, sabent que era un personatge poderós, hi va anar amb una certa por, i descriu l' entrevista: « ... el cardenal em va rebre. La seva fisonomia imposava, i no poc. Tenia una estatura justa, les celles espessíssimes i un par lar molt concís. Em va convidar a seure i després que jo vaig haver dit unes poques paraules de respecte, com era obligat, em va dirigir la paraula de la manera següent: -Digueu-me, jove mestre, coneixeu la música de Paisiello i Cimarosa? -Sí, Eminència -vaig respondre jo. -Doncs bé -va continuar la seva Eminència- quin dels dos compositors s'avé més amb el vostre temperament? -Eminència, tots dos -li vaig contestar jo- són igualment grans mestres. -No, no! -va replicar el cardenal-. Vull saber absolutament quin dels dos preferiu. Si haig de dir la veritat, em tremolava una mica el cor de dir què en pensava, perquè d'això podia dependre el guanyar o perdre la gràcia de la seva Eminència! Finalment li vaig dir que m'agradava més la música de Cimarosa. En sentir aquesta manifestació meva, el cardenal es va posar dret ipso facto i agafant-me per la mà (cosa que em va espantar, gairebé), em va conduir cap al seu arxiu musical, on hi havia totes les obres de Cimarosa. -Agenolla't, mestre! -em va dir. -Tu que estimes la música d'aquell gran geni, prenent-lo com a model, faràs amb el temps alguna cosa d'important. ® Jo vaig acceptar la predicció amb agraïment, però no sense pensar que, si per un cas jo hagués preferit Paisiello, segura ment que m'hauria expulsat sense contemplacions. D'aquell dia endavant, la seva Eminència em va concedir la seva alta benevolència. » Pierre Seudo Avui dia oblidat, aquest crític musical, actiu cap a mitjan segle XIX a París, va deixar importants reculls de crítiques en les quals analit zava les obres musicals que s'estrenaven a París i també les obres clàssiques que a vegades reapareixien en els teatres de la capital francesa. En una ocasió va dedicar una extensa crítica a analitzar II matrimo nio segreto, de Cimarosa, que és molt interessant perquè és un testi moni de la perduració de l'interès per aquesta òpera en plena etapa romàntica. Entre altres moltes coses, deia Pierre Seudo en aquesta crítica-comentari: «El matrimoni secret» és el model de les òperes de mig caràc ter, amb comicitat veritable temperada per la gràcia i el senti ment. És la pintura encisadora d'aquestes alegries sense malí cia i de les passions sense remordiment que esclaten en el si d'una família ben ordenada i en una ànima serena que no es veu agitada ni per les aspiracions a l'ideal ni per les preocupa cions coents de les necessitats materials. És un quadre encisa dor de la vida tal com la somniava Rousseau, la realització d'aquest petit drama burgès ressaltat per l'elegància que Diderot i Lessing havien cercat en tot el segle XVIII. L'orquestra de Cimarosa, sense tenir la plenitud i la varietat de la de Mozart, és potser la més perfecta que hi hagi en el camp de l'òpera bufa. És clara, ben alimentada, escumejant d'inventiva, d'enginy i d'alegria. Mai no s'esllangueix, i es mou amb idees melòdiques i detalls picants. Cimarosa no fa servir els instruments de vent més que amb molta reserva: és sobri en la utilització dels efectes grollers de sonoritat tan comuns. en els nostres temps: vol plaure i encisar per la tria dels motius i la seducció de la forma, en la qual es troben la gràcia i l'adorable fantasia de l' Ariosto. Les noces de Figaro, El matrimoni secret i El barber de Sevilla, són tres obres mestres que expressen tres matisos ben diferents de la naturalesa humana. El riure de Mozart és un riure mullat amb llàgrimes, segons la bonica expressió d'Homer; el de Cima rosa és el resplendor d'un caràctèr feliç i d'una alegria enjo- Per ® gassada i serena, mentre que el riure de Rossini és ple de malí fer un tast cia i d'un to càustic. Entre aquests dos mestres, la diferència no és gaire gran, i no sempre resulta favorable a Rossini, el geni musical més bell del nostre segle.» no cal Avui que està en marxa un procés de redescobriment de les obres perdre de molts compositors, especialment en el camp de l'òpera, sembla que li ha tocat el torn a Cimarosa la «renaissance» que també han vist Donizetti, Rossini i tants altres. l'estil Francesc X. Mata Rambla dels Estudis,115 Per menjar bé, bo i ràpid. MUJER EN ESENCIA ® Sis personatges, sis retrats psicològics Cimarosa és el primer compositor italià -després, potser, de Monteverdi- que va aprendre a dibuixar la psicologia dels seus per sonatges d'acord amb la música que havien de cantar en escena. Aquesta tècnica, que sens dubte va aprendre gràcies als seus dots d'observació i potser també, almenys parcialment, de Mozart, li va permetre, en Il matrimonio segreto, fer-nos sis retrats dels personat ges de l'obra que responen perfectament al que en sabem pel text de l'argument. Don Geronimo: És el característic baix buffo d'òpera italiana que després Rossini arrodonirà amb tanta mestria i que Donizetti apro fitarà encara en algunes de les seves obres, acomiadant-se'n en Don Pasquale. Don Geronimo és una mica fatu, una mica mentider (no debades és un bon comerciant) i creu que pot tranquil-litzar la seva filla Carolina prometent-li també un espòs noble, és a dir, pensant se que la seva filla té les seves mateixes obsessions. La seva fatuïtat és magistralment pintada en la seva primera ària, quan ja veu com tessa la seva filla gran, i en alguns moments la música que canta és pròpia d'una dansa cortesana perquè ja se l'imagina en plena vida nobiliària. En el fons, Don Geronimo és una mica groller -cal veure com es nega a escoltar el comte en diverses ocasions- i funciona sempre com un comerciant. Per això és tan interessant el duo amb què s'obre el segon acte, en què les discussions entre el comte i Don Geronimo semblen un tracte de mercaders, amb desconfiança, primer, una pro posta econòmica que cal anar a reflexionar, després, i finalment un acord que se celebra amb alegria. Carolina: És una noia senzilla, sense pretensions. Ella mateixa ho explica sincerament en la seva ària «Perdonate, signor mio», on la música trasllueix aquesta senzillesa, que li fa afirmar també, per altra part, sense malícia, que és «una bona noia i no res més». Totes les seves intervencions, pròpies de soprano lleugera, tenen aquesta trans parència, que es correspon amb una bondat natural del personatge, que pateix per la seva situació irregular i la seva desesperació quan es veu ja enviada al convent és molt patètica, retreient a la família que no té amor ni caritat. Però són retrets expressats amb dolor, no amb arrogància ni amb ira. Paolino: És un paper de jove enamorat, que a l'època era habitual que fos per a tenor lírico-lleuger. L'enamorament i la sinceritat del personatge es reflecteixen admirablement en la gran ària «Pria che spunti in ciel l'aurora», que Cimarosa va instrumentar amb una gran EAU DE TOILETTE· PERFUME'VAPORIZADOR'UABON DE TOCADOR CREACION DE €t(A..Ie,,� LECCION MAGISTRAL ® elegància, usant els clarinets (per suggerir la nocturnitat de la fuga planejada) i el ritme dels cavalls que han de dur la parella, marcant rítmicament el galop d'aquests en els moments de major intensitat. També és remarcable la senzillesa de Paolino, que, enfrontat amb l'amor inesperat de Fidalma, es mareja (i la seva música ho expressa amb un característic vaivé). Elisetta: Sense ésser mala persona, és una noia orgullosa i amb més caràcter que no pas Carolina. En la seva discussió amb aquesta, al principi de l'obra, ja es veu per les frases d'Elisetta el seu to domi nant i pretensió. Quan Elisetta s'ajunta amb Fidalma per reclamar els seus drets, el to de les dues veus femenines té un caràcter galli naci, i el compositor fa que quedi justificada la impaciència de Don Geronimo davant dels crits de les dues dones juntes. En l'ària que canta Elisetta queda clar, però, que el seu caràcter no és tan dolent com semblava, i és que la noia tenia el matrimoni molt coll avall i l'ha vist perillar durant tota l'obra. En el darrer «Finale», el seu caràcter fort comença a fer un efecte favorable sobre el comte, que finalment accedirà a casar-s'hi (encara que Cimarosa va arribar a pensar en una escena final, que després es va eliminar, en la qual el comte es desdeia un cop més del matrimoni). La veu d'aquest per sonatge és propi d'una soprano a d'una mezzo-soprano amb una bona regió aguda. Fidalma: Té un caràcter dominant i a la vegada sensual, com ho reflecteix la seva ària «E' ver che in casa». Associada amb la seva neboda preferida -que és Elisetta, com queda clar des d'un principi- pot arribar a acabar la paciència de Don Geronimo amb els seus crits. Però enamorada de Paolino, treu novament a la super fície la seva naturalesa sensual, encara susceptible d'enamoraments. És un paper per a mezzo-soprano que requereix molta agilitat. Comte Robinson: És tècnicament el segon buffo de l'obra, però és un personatge molt interessant. El seu caràcter inflat, de noble amb pretensions però arruïnat, és indicat còmicament en el moment de la seva arribada, pels tocs solemnes del metall que semblen propis d'una entrada «oficial». Però el personatge ha pujat les escales corrents per resoldre aviat la seva situació econòrnica- i perd la res piració. S'enamora genuïnament de Carolina (només cal escoltar-lo en el duo amb Paolino i en les seves frases amb aquesta noia) i en el tracte amb Don Geronimo es mostra exigent i acostumat a fer la seva voluntat. Finalment actua com a home de món -ell mateix ho l ABS de seri diu- i resol el dilema casant-se amb Elisetta. Roger Alier SCORPIO GHIA 2.9i. TODO UN FORO. � Domenico Cimarosa (1749-1801) Aquest compositor va néixer a Aversa, prop de Nàpols, el 17 de desembre de 1749. Era fill d'un paleta i d'una rentadora de roba, i la situació econòmica de la família es va agreujar quan el pare va caure d'una bastida i es va matar, quan el xiquet tenia només set ( anys. Un sacerdot amic de la família, que va observar que el vailet tenia aptituds musicals, el va acabar de formar i el va col-locar, a onze anys, com a becari al conservatori de Santa Maria di Loreto, de Nàpols, on aviat es va distingir per la seva precocitat i el seu talent •• melòdic, i on va estudiar amb Sacchini i Fenaroli. Després de deu anys d'estudis, va debutar com a compositor d'òpe res al Teatro dei Fiorentini, de Nàpols, amb Le stravaganze del conte (1772) òpera bufa que va agradar força. Aviat va formar part del grup de compositors que coneixem amb el nom un xic vague d'«Escola Napolitana», i ell779, amb L'italiana in Londra, va acon seguir un èxit prou sorollós com per col-locar-se al capdavant de l'esmentada escola, al costat de Paisiello, que uns anys abans havia aconseguit també una fama extraordinària. Com tots els compositors napolitans del seu temps, Cimarosa, encara que avui sigui recordat principalment com a autor d'òperes bufes, va alternar el gènere còmic amb el seriós, i el 1780 va obtenir un gran èxit també en aquest camp amb Caio Maria. El mateix any va estre nar un altre dels seus títols d'èxit, II falegname, que recentment ha estat exhumada a Itàlia, i poc després va aconseguir també nous triomfs amb títols com Giannina e Bernardone (cintermezzo» del 1781), Ilpittoreparigino (1781) -que l'any passat es va fer a Monte Carlo-I due supposti conti (1784), II marito disperato (1785), que es va fer fa pocs anys a la Scala de Milà, Le trame deluse (1786) i L'impresario in angustie (1786), on es toca el tema, tan freqüent en l'òpera bufa, de les dificultats de les companyies d'òpera causades per la poca solvència dels empresaris, les exigències dels cantants, etc. Cimarosa a Rússia Arribat al cim de la fama, Cimarosa fou convidat per la tsarina Cate rina II a traslladar-se a Sant Peterburg. Caterina II, encara que no sabia apreciar gaire la música, volia tenir a la cort el bo i millor del que aleshores hi havia a Europa, i havia tingut ja a la cort altres com positors com el venecià Galuppi (del 1765 al 1768), els napolitans Tommaso Traetta (1768-1776) i Giovanni Paisiello (dell776 all784) i el compositor de Faenza Giuseppe Sarti (del 1784 al 1788). Cap d'aquests compositors no resistia gaire temps el terrible clima rus, i quan Cimarosa va arribar ja va veure que no s'hi faria vell, a aque lla cort. El seu primer encàrrec fou una Missa de Rèquiem per a la ® muller de l'ambaixador italià, que acabava de morir. Després va estre nar algunes òperes serioses, com Cleopatra (1789) i La vergine del Sale (1789) i va fer traduir alguns dels seus èxits còmics d'Itàlia. Finalment, el 1791, va demanar permís per tornar a Itàlia i el viatge de tornada fou apoteòsic. Festejat a Varsòvia, a diverses ciutats ale manyes i a Viena, fou convidat a quedar-s'hi i va obtenir de l'empe rador Leopold II d'Àustria l'encàrrec (que Mozart havia esperat deba des) de compondre una òpera bufa. Naixement d'una obra mestra Així va néixer II matrimonio segreto, composta sobre un llibret de Giovanni Bertati, que va adaptar hàbilment una comèdia de David Garrick i George Coleman titulada The Clandestine Marriage (1766). Cimarosa, que òbviament coneixia algunes de les òperes de Mozart quan va escriure la partitura (sens dubte durant l'estada a Viena va veure'n representar alguna i es devia interessar per les partitures) va atènyer amb aquesta obra el punt més àlgid de la seva carrera, com binant hàbilment una instrumentació elegant i refinada, però senzi lla (i assequible, per tant, a les modestíssimes orquestres italianes de l'època) amb un sentit, fins aleshores inèdit en l'òpera italiana, de la caracterització dels personatges a través de la música. L'èxit de l'estrena, a la cort de Viena, el 7 de febrer de 1792, fou tan gran, que l'emperador, després d'escoltar l'òpera amb atenció, va convidar a sopar tots els cantants i músics i va demanar-los que després de l'àpat tornessin a interpretar l'òpera sencera. És, doncs, el cas més monumental de bis musical que registra la història. En tornar a Nàpols, l'any següent, Cimarosa obtingué un èxit enorme amb II matrimonio segreto, que es va representar 110 cops aquella temporada, xifra mai no vista en els annals de cap òpera, en aquella època. A Milà es va estrenar també immediatament i curiosament, a Barcelona, els empresaris del Teatre de la Santa Creu en devien sentir parlar amb grans elogis, perquè es van basquejar per obtenir la partitura immediatament, pagant-la a preu doble de l'habitual. Així es va estrenar a Barcelona, el mes de maig de 1793, només tres mesos després de la Scala milanesa. Mentre la seva obra mestra feia un recorregut mundial extensíssim (des de Londres, el1794 fins a Calcuta, eI1870), Cimarosa va aca bar la carrera amb èxits com Le astuzie femminili (1794) on va intro duir mostres del folklore rus, i l'òpera seriosa Gli Orazi ed i Curiazi (1796), que fa poc s'ha fet a Itàlia. Arran de la guerra contra la França republicana, a Nàpols es va proclamar la República Partenopea (1799) i els reis, Ferran IV i Maria Carolina, van fugir a Sicília. Aviat, però, amb l'ajut anglès, va caure la República i els reis van tornar. Cimarosa, que havia escrit ® ® la al nou fou tancat a la imprudentment música d'un himne règim, Romano Gandolfi (Director d'Orquestra) presó i només el seu immens prestigi internacionalli va salvar la vida (l'autor del text de l'himne fou executat). Es diplomà en composició i piano al Conservatori de Parma i des del 1983 és director del Cor i consultor artís va marxar a Venècia decidit a renovar la Finalment, alliberat, cap tic al Gran Teatre del Liceu. seva va 1'11 de de 1801. carrera, però morir impensadament gener Del 1971 al1983 havia estat director del Teatre de la Scala Es va dir que la reina Maria Carolina l'havia fet emmetzinat, i fins de Milà on parallelament desenvolupà una important acti vitat com a director i tot es va fer una autòpsia que ho va desmentir. d'orquestra. Ha dirigit òperes i concerts simfònics a la Scala de Milà, Admirat per Goethe, Stendhal, Rossini i per tots els amants de la Madrid, Buenos Aires, als EUA i als principals teatres ita música durant molts la de Cimarosa es va anar decennis, figura apa lians: Roma, Nàpols, Bolonya i Trieste. Ha enregistrat per gant però ha persistit en els repertoris internacionals mercès a If matri a la firma DECCA la Petite Messe Solennelle de Rossini amb i Cor monio segreto, que mai no ha desaparegut dels teatres d'òpera, al Freni, Valentini-Terrani, Pavarotti, Raimondi, de Cambra de la Scala i per la FONIT CETRA els Cors còmic If maestro di (la primera de les peces petiUntermezzo cappella romàntics i 12 Lieder de Schubert amb Popp, Palacio, Cor de Cambra i instrumentis conèixer didàctiques que es van escriure per fer adequadament els tes de la Scala. instruments de l'orquestra) i per algunes obres de música instrumen El 1988 obtingué sorollosos èxits i crítiques extremadament favorables al Brasil on diverses òperes a Ria de Janeiro i altres ciutats. tal, com les 32 sonates per a piano, els concerts per a clavecí i, sobre dirigí tot, el seu magnífic Concert o Simfonia concertant per a dues flautes i orquestra. Mario Gas (Director d'Escena) Il matrimonio segreto es va fer per primer cop al Liceu l'any 1916, amb Elvira de en el paper de Carolina. S'hi va tornar a cantar Hidalgo Va néixer a Montevideo (Uruguai) el 5 de febrer de 1947 i l'aleshores famós tenor e11934-35 amb Alba Da Monte (Carolina) -sota el signe d' Aquari estival- arran d'una «tournée» turc Cristy Solari com a Paolino. El gener de 1949 va reaparèixer per Amèrica del Sud dels seus pares: Manuel Gas, baix d'òpera i sarsuela i actor cinematogràfic, i Anna Cabré, el Liceu com a comiat de la gran Soprano catalana Mercè Capsir, ballarina de clàssica-espanyol. i el tenor Joan Oncina va cantar el de mentre Lluís paper Paolino, Actor i director. Format en els teatres universitaris i inde el Geronimo i Manuel Ausensi el comte Corbella feia Don Robin pendents dels anys 60, ha muntat més de trenta especta son. Finalment, el1975 va cantar-la al Liceu per primer cop Eduard cles (drama, òpera, sarsuela, music-hall) i ha actuat a més Giménez (Paolino), amb Alfredo Mariotti (Don Geronimo), Cecilia de quaranta. Ha participat en nombrosos espais dramà tics de televisió. També ha realitzat treballs de crític tea Fusco Edith Martelli etc. En total s'ha fet 13 (Carolina), (Elisetta), tral a diverses publicacions. S'ha dedicat a la docència cops, el darrer dels quals fou el 9 de 'febrer de 1975. (interpretació) i ha estat gestor-animador (GREC-76, Saló Diana, Teatre Condal). Ha dirigit diversos curtmetratges i un mig metratge (Tango) i actualment dirigeix i actua en doblatges de pel·lícules. Ha estat guardonat amb diversos premis com a actor i director, entre els quals el Premi Nacional 1986 pel seu muntatge de La Ronda d'Arthur Schnitzler, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Fou iniciador dels cicles operístics a les cam panyes municipals del Teatre Grec, i hi ha dirigit II trovatore, II barbiere di Siviglia, Madama Butterfly, L 'elisir d'amare, JI turco in ltalia, així com La traviata (Palma de Mallorca), II campanello di notte (Festival d'òpera de Cuenca). Els seus últims treballs han estat: com a actor: Doña Rosita a El lenguaje de las flores (1980-82, dir.: Jorge Lavelli), Medea (1982, dir.: Lluís Pasqual), Maria Rosa (1983, dir.: John Strasberg), Delirios de amor (film, 1984, dir.: Félix Rotaeta), Pel davant i pel darrera (1985, dir.: Alexander Herald), La Ronda (1986-87), El placer de matar (film, 1987), AI acecho (film, 1987); i com a director: L'òpera de tres rals de B. Brecht (Centre Dramàtic 1984), Salomé d'Oscar Wilde (Companyia Núria Espert 1985), La Ronda d'Arthur Schnitzler (Centre Dramàtic 1986, Teatre CondaI1986-87), Ai, doc tor, quina neurosi! de Joe Orton (Teatre Condal 1987), etc. La temporada passada va posar en escena Un ballo in maschera de Verdi al gran Tea tre del Liceu. Durant l'any 1988 ha dirigit a Mozo que chegou de Lonxe de J .M. Synge (Centro Dramático Galega) i Frank V de F. Dürrenrnatt (Centro Dramático Nacio nal) i ha protagonitzat dues series televisives: «La mujer de tu vida» i «Delirios de amom. Actualment treballa en la Direcció dels Festivals de Tardor en el marc de l'Olim píada Cultural i ha produït per al Teatre Condal l'espectacle musical Dancing. Marcelo Grande (Escenògraf) Glòria Fabuel (Soprano: Elisetta) Marcelo Grande és llicenciat en Belles Arts per la facultat Aquesta cantant va néixer a València el 1967 i va ingres de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i ha realitzat sar molt jove al Conservatori Superior de Música d'aquesta nombroses exposicions a Europa i als Estat Units. Darre ciutat, on va estudiar piano i cant; aquesta darrera disci rament ha dedicat part de la seva atenció com a creador plina, la va treballar amb Carmen Martínez Lluna, pres al món de les escenografies de teatre, per exemple en espec tigiosa mestra de tota una generació de cantants valencians. tacles com Tripijoc-joc-trip, Travessa deserts, Enrique IV, Va obtenir premis a la fi de cada grau de la carrera de cant. L 'òpera de tres rals, La Ronda i Ondina. També ha inter A quinze anys ja va començar a actuar en públic amb vingut en espectacles d'òpera com II barbiere di Siviglia, orquestres espanyoles i estrangeres com l'Orquestra del Madama Butte/fly, La traviata, II turco in !talia i L'elisir Conservatori Superior de Música de València, la Simfò d'amare. La seva darrera producció, d'un gran èxit, ha nica de Bilbao, la Municipal de València, la Aberdeen estat l'escenografia del film Laura a la ciutat dels Sants. Orchestra, etc. Després, va ampliar els seus coneixements de tècnica vocal i inrerprerariva amb Nella Anfuso, Alfredo Kraus, Sofie-Christine Süssman, Brian Ray ner Cook i Sarah Walker. Ha enregistrat diversos discs amb cançons de Carlos Pala cio i Matilde Salvador, amb la qual treballa activament. Alfredo Mariotti (Baix buffo: Don Geronimo) Ha guanyat primers premis en cinc concursos de cant: el de Benitatxell (Alacant), el 1986, el López-Chàvarri, de València (1987), el Concurs Eugenio Marco, de Sabadell Baix italià, nascut a Romans di Varma, Udine, es va for (1988), el Mary Garden, d'Escòcia (1988) i el Julián Gayarre, de Pamplona (1988). mar al Conservatori Giuseppe Verdi de Torí, on es va En el camp de l'òpera, ha cantat el paper d'Amare en L'arbore di Diana de Vicent diplomar. Després d'haver guanyat dos concursos de cant Martín i Soler, al Teatre Principal de València, el paper de Dido en l'òpera de Purcell italians, es va presentar a l'edat de 21 anys al Festival de Dido and Aeneas, el de primera noia-flor en el Parsifal de Wagner, al Palau de la Spoleto, on va causar sensació. Des d'aleshores va iniciar Música de València, i el de Marola de La tabernera del puerto, de Sorazàbal, als tea una carrera d'especialista en papers de baix còmic, com tres Arriaga de Bilbao i Victoria Eugenia, de San Sebastián. Aquest d'avui és el seu el de Mustafà de L'italiana in ha cantat recent Algeri (que debut al Gran Teatre del Liceu. ment, amb gran èxit, al Teatre Wielki, de Varsòvia) el de Don Magnifico, de La Cenerentola, el de Bartola d'lI bar biere di Siviglia, de Rossini (del qual s'ha fet un film tele visiu, a Alemanya) i ha interpretat sovint també papers Enedina Lloris (Soprano: Carolina) com el de Melitone i del Pare Guardià, de La forza del Destino, de Verdi, el de Dulcamara, en L'elisir d'amare, el de Don Pasquale, en l'òpera Nascuda a València, va estudiar la carrera de cant al Con d'aquest títol (que ha enregistrat en discs per a la Deutsche Grammophon Gesells servatori Superior de Música de la mateixa ciutat, sota el chaft) i ha intervingut en moltes altres òperes, com Tosca, II cappello di paglia di Firenze, guiatge de Carmen Martínez Lluna. Ahora, va cursar estu Turandot, Linda di Chamounix, II campanello, La cambiale di matrimonio, i ha cantat dis superiors a la Universitat de València i durant un temps a tots els teatres europeus importants, incloent-hi el Bolshoi de Moscou. va exercir de professora d'ensenyament mitjà. El Gran Teatre del Liceu fou un dels primers teatres internacionals on va actuar, als Va ampliar la seva formació a l'escola de perfeccionament inicis de la seva carrera, ja que s'hi va presentar la temporada 1959-60. Al Liceu ha del Teatro alla Scala de Milà, on va seguir cursos amb Giu interpretat diversos rols del seu repertori, com el de Bartolo, el de marquès de Bois lietta Siminiato i els mestres Silvestri, Beltrami, Manto fleury de Linda di Charnounix i el de Geronimo, d'lI matrimonio segreto, que és el vani, etc. El 1983 va guanyar el primer premi en els con que enguany li tornarem a veure. • cursos internacionals Aureliano Pertile, de Bolonya, Toti -AI dal Monte, de Treviso, i el primer gran premi i el guardó extraordinari Plácido Domingo del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona. El seu debut operístic va tenir lloc a Treviso, Itàlia, precisament amb II matrimonio segreto, de Cimarosa, que interpreta ara al Liceu. Després, es va presentar a Sabadell en Lucia di Lammermoor, de Donizetti, on fou saludada com una estrella, fet que va revalidar amb l'extraordinari èxit aconseguit en Doña Francisquita, de Vives, al Teatro de la Zarzuela, de Madrid, la temporada 1985-86 (i el va repetir al Liceu la temporada passada). Després va aconseguir un èxit brillantíssim en La sonnambula, de Bellini, al Gran Teatre del Liceu, i el va repetir al San Carlos de Lisboa. Successi vament ha cantat al Teatro Comunale de Gènova, l'Òpera de Marsella, el Staatsoper d'Hamburg, l'Òpera de Bonn, la Welsh National Opera, el Festival Internacional d'Ais de Provença, Festival de l'A.B.A.O. (Bilbao), etc. El setembre de l'any passat va acon seguir un èxit extraordinari al Carnegie Hall de Nova York, en un recital d'àries. La seva especialitat és el repertori belcantista, en el qual canta els papers principals de la seva corda. Viorica Cortez (Mezzo-soprano: Fidalma) Eduard Giménez (Tenor: Paolino) Va néixer a Romania. La seva família era molt aficionada Nascut a Mataró, inicià els estudis musicals al Conserva a la música. Va iniciar els seus estudia al Conservatori de tori Superior de Músicadel Liceu de Barcelona i va debu Bucarest. seva La formació artística fou particularment tar al Palau de la Música Catalana. L'any 1965 es va tras sobretot en la i en brillant, preparació vocal, els estudis lladar a Itàlia per tal de perfeccionar la seva tècnica de de piano, harmonia i contrapunt. Debutà a l'Òpera de cant a Milà. Després d'haver guanyat el Concurs Inter Bucarest amb l'òpera Samson et Dalila amb la qual obtin nacional de Cant Achille Peri a Reggio Emilia, hi debutà un li va gué gran èxit, que obrir les portes de tots els tea el febrer de 1967 amb el paper de Nemorino de L'elisir tres del món. Ha cantat amb a gran èxit l'Òpera de París, d'amare, de Donizetti, òpera de la qual n'ha fet sempre Covent Garden de Londres, Metropolitan Opera House una creació personal. Des d'aleshores ha desenvolupat la de Nova York, Chicago, Scala de Milà, Roma, Nàpols, seva carrera artística principalment a Itàlia, on ha actuat de Viena ha fet Òpera etc.; parella amb els cantants més ell el repertori belcantista, per al qual és especialment dotat, del món líric com importants són Richard Tucker, Mario amb òperes de Cimarosa (II matrimonio segreto, II mer del Mónaco, di Franco Carlo Giuseppe Stefano, Corelli, Bergonzi, Jon Vickers, Plá cato di Malmantile), de Paisiello (II barbiere di Siviglia), que ha interpretat recentment cido Domingo, Luciano Pavarotti, Alfredo Kraus, Nicolai Ghiaurov. Montserrat Caba al Teatro Petruzzelli, de Bari (1985) i al Festival de Peralada (1988), de Romualdo llé, Mirella Freni i Renata Scotto. Ha cantat sota Birgit Nilsson, la direcció deis direc Egidio Duni, als festivals anuals de Matera, i en molts altres teatres i festivals italians tors més com B. G. destacats, Maderna, Prêtre, G. A. Gavazzeni, W. Sawallisch, R. amb òperes del repertori bellinià, donizettià i verdià. Ha actuat sovint a la Scala de C. Z. Mehta i Muti, Abbado, S. Ozawa. Entre els seus darrers èxits hi ha Aida i La Milà, a l'Òpera de Roma, al Comunale de Florencia, al San Carlo de Nàpols, a La Gioconda a I' Arena de Verona i Un ballo in maschera juntament amb Luciano Pava Fenice de Venècia, al Regio de Torí, al Ducale de Parma, etc. També ha actuat a rotti al Teatro Comunale de AI Liceu va debutar Bolonya. la temporada 1969-70 amb la Monnaie de Brussel-les i ha interpretat més de quaranta cops els paper d' Alfredo La Favorita i hi ha Les contes posteriorment cantat d'Hoffmann, La Gioconda i 11 de La traviata que van muntar Béjart al Théátre des Champs Élysées de París. Ha trovatore. actuat també al Carnegie Hall de Nova York, a l'Òpera de San Francisco, al Kennedy Center de Washington i a moltes altres ciutats d'Amèrica del Nord i del Sud. Al Liceu hi va debutar l'any 1970 amb L'elisir d'amare, òpera que ha cantat en dues altres temporades posteriors. Posteriorment ha cantat al Liceu també Don Pasquale, Enric Serra (Baríton: Comte Robinson) Linda di Chamounix, La Cenerentola (amb Teresa Berganza, el primer cop, i poste riorment en altres ocasions), Maria Stuarda (amb Montserrat Caballé), II matrimonio Enric Serra va néixer a Barcelona, on va estudiar amb Eisa i ara), Don Giovanni, El Llibre Vermell de Montserrat, de Xavier Ben Scampini, Maria Valls i Carme Bracons de Colomer. El segreto (e11975 guerel, etc. 1969 va guanyar el primer premi d'interpretació del con En el camp discogràfic ha obtingut un èxit mundial en l'enregistrament de II viaggio curs organitzat per Ràdio Nacional d'Espanya i des d'ales a Reims, de Rossini, sota la direcció de Claudio Abbado, i acaba de publicar-se la hores ha actuat ininterrompudament a totes les tempora recent versió deIs London Mozart Players de Le nozze di Figaro, de Mozart, en la des del Gran Teatre del Liceu, sempre en papers destacats, qual canta el paper integral de Don Basilio. havent-se fet notar especialrnent en òperes com Don Gio vanni (paper de Masetto), Adriana Lecouvreur (paper de Michonnet, una de les seves especialitats), Samson et Dalila (Gran Sacerdot), Lucia di Lammermoor (Enrico), Tosca (on ha assolít un dels grans èxits de la seva carrera com a Scarpia), L'italiana in Algeri (paper de Taddeo, que ha cantat també recentment al Festival de-Peralada), L 'elisir d'amare (paper de Beleore), La bohème (com a Schaunard), i molts altres en òperes com Faust, Cavalleria rusti cana, Pagliacci, Turandot, Armide de Gluck, Saffo de Pacini, etc. Enric Serra no sols ha estat un excel·lent intèrpret d'òperes dramàtiques, sinó que en els darrers anys s'ha especialitzat en rols buffos d'òpera italiana, com el que canta en les representacions d'enguany d'aquesta òpera de Cimarosa. Ha actuat en festivals i temporades de Madrid i a gairebé totes les ciutats espanyoles actives en el camp de l'òpera, així com a Londres, Roma, París, Linz, Munic, Niça, Colònia, Nirnes, Bogotà, Caracas, Nàpols, Zuric, Schwetzingen, Venèzia i moltes altres. MO K A NUEVO COLOR DE MODA Contenido argumental Antecedentes: II matrimonio segreto es una ópera bufa cuyo argu mento se centra en la familia de Don Geronimo, comerciante enri quecido y viudo que vive con su hermana Fidalma, también viuda, que es quien le ha prestado los capitales con los que Don Geronimo hizo su fortuna. Éste, al enriquecerse, ha adquirido «humos» y qui siera entroncar a toda costa con la nobleza. Don Geronimo tiene dos hijas: la mayor, Elisetta, un poco vanidosa, y la pequeña, Carolina, modesta y sencilla. Carolina se enamoró de Paolino, el contable de su padre, que vive en la casa, y se casó en secreto con él porque temía, con razón, que su padre, aunque apreciaba a Paolino, se opondría a su matrimonio con el modesto contable. Al empezar la ópera han pasado dos meses y ambos jóvenes están muy preocupados porque (aunque no se dice en ningún momento, se intuye) Carolina está ya embarazada y, habiendo mujeres en la casa, no tardará mucho en descubrirse. Acto 1. Resumen breve: La acción transcurre en casa de Don Gero nimo, rico comerciante boloñés que tiene aspiraciones nobi liarias. Tiene dos hijas: Elisetta, la mayor, y Carolina, la pequeña, que se ha casado en secreto con el contable de su padre, Paolino. Temiendo que el padre se indigne al des cubrirlo, Paolino ha propuesto a un conde vanidoso pero arruinado que se case con la hija mayor de Don Geronimo, a cambio de una dote sustanciosa. Así, el padre, contento por emparentar con un noble, se mostrará más propicio a perdonar. El plan parece bueno y Paolino lo pone en marcha, pero cuando llega el conde, éste se enamora de Carolina y no de Elisetta. Cuanto más intenta Carolina desanimar al conde, más se enardece él. Entretanto Elisetta, con la ayuda de su tía Fidalma, con 0- ro vencida de el novio que Carolina quiere quitarle noble, ro ro organiza un gran escándalo y el pobre Don Geronimo ter O mina con la cabeza como un bombo. Z o::: UJ s Carolina se han casado en secreto sin el consentimiento y Paolino, que z de Don Geronimo, piensan cuál será el mejor modo de confesar su O sin su secreto provocar indignación y la probable expulsión de casa, 'Z ya que aunque es un hombre de buen fondo, tiene un temperamento O colérico (dúo «Cara, non dubitar»). Paolino ha tenido una idea: O conoce a un noble arruinado, el conde Robinson, quien para restau rar su lamentable situación financiera estaría a casarse con dispuesto MEDIAS Elisetta. La hermana mayor, a cambio de una dote de 100.000 escu dos. Paolino no duda de que Don Geronimo acogerá la propuesta con entusiasmo, ya que así emparentará con la nobleza y, tenién dolo contento, será más fácil confesarle la falta cometida. Carolina encuentra el plan acertado (continuación del dúo: «lo ti lascio perché uniti»¡ y poco después, cuando llega Don Geronimo, rezongando porque los criados no le dan el tratamiento de «Ilustrí simo», Paolino le presenta una carta del conde Robinson en el que éste solicita la mano de Elisetta a cambio de la dote. Don Geronimo se llena de una incontenible alegría alleer la carta y convoca a toda la familia: aparecen su hermana viuda Fidalma y ambas hijas. Don Geronimo anuncia (aria: «Udite, tutti, udite»¡ que Elisetta será con desa y expresa su satisfacción, pero se da cuenta de que Carolina adopta un aire preocupado y atribuyéndolo a envidia, intenta tran quilizarla, asegurándole que ella también se casará con otro noble. Esto altera aún más a la muchacha. Cuando Don Geronimo y Paolino se van para prepararlo todo para la llegada del conde, Elisetta le recrimina a su hermana que se haya mostrado tan envidiosa, en lugar de mostrársele sumisa. El comen tario molesta a Carolina, y ambas hermanas se pelean. Su tía Fidalma, molesta, intenta poner paz, pero Elisetta insiste que Carolina no la trata con el respeto debido a su rango y Carolina, burlándose de ella, empieza a hacerle reverencias en son de mofa (trío «Le faccio un inchino, Contessa garbata»). Elisetta responde alardeando un tanto prematuramente de su grado nobiliario. Finalmente Carolina se va y Fidalma calma la irritación de Elisetta haciéndole presente que pronto no tendrá que soportar a su hermana. La tía deja caer, de paso, que tal vez ella también pronto vaya a casarse, lo que intriga a Elisetta, que le pregunta con insistencia de quién se trata. La tía confiesa (aria «É vero che in casa»¡ que aun Brut Brutísimo que vive bien en esta casa, siempre se está mejor con un marido. en el con Gran Brut Nature Reserva Añada. Pero lo que no dice a su sobrina es que ha puesto los ojos table Paolino y espera una ocasión para conquistarlo. seco de Bouquet afrutado, muy y gran finura. Don Geronimo vuelve a intentar convencer a Carolina de que debe mostrarse él se de encontrarle también un Producc..ión limitada y numerada. alegre, ya que ocupará esposo noble. Esto no hace sino angustiar a la muchacha; por for tuna, en ese momento entra Paolino anunciando la llegada del conde y Don Geronimo se dispone a ir a recibirlo. El conde, hombre un poco engreído, llega protestando de que no quiere ceremonias (e.Senza tante cerimonie»i, saludando a todos con gran exhibición de cortesía, pero insistiendo tanto que todos ven de qué pie cojea y comentan que es un hombre huero como un tambor. (Esta escena que parecía una simple cavatina del conde se convierte así en sexteto). El conde Robinson ha llegado tan aprisa -tanta es su penu ria económica- que tiene que hacer una pausa y descansar. Don Geronimo, que es un poco sordo, no lo entiende bien y Paolino - Moja Alt Penedès Tels. (93) 8900588 - 8900878 e A v A s H I L L ® ® es a ella a EIi recomienda al conde que hable más alto. Finalmente Don Geronimo Elisetta, pero el conde insiste en que quien quiere. se van últimas a y Paolino y dejan al noble para que conozca a su prometida setta, que llega ahora, oye las palabras y empieza increpar con más tranquilidad. al conde a gritos (cuarteto «No, indegno traditore»ï. Fidalma, oyendo El a sumarse al mismo. Pero observa conde se dirige a Carolina creyendo que es la prometida. Las el escándalo, acude pronta que también ha oído el ruido recomienda muchachas le advierten que yerra, y entonces el conde se acerca a llega Don Geronimo, que y Fidalma Nuevamente tienen advertirle su silencio. ". que de error, y Elisetta, se en también Paolino, muy nerviosa, adelanta para saludarlo, imaginando que está bro La escena se convierte sexteto, pues llega quien el cariz toman las meando. El conde la mira sorprendido y cuando finalmente las tres se alarma al ver a Carolina horrorizada por que lo se Don no entiende nada, pregunta si estos gri s� co.nfirman, queda atónito y deja plantada a su futura esposa cosas. Geronimo, que sm todos intentan decir nada. En un cuarteto de tonos sombríos (< Eliseta se muestra confiada en ganar el amor del conde: en el fondo no es rencorosa y estaría decidida a perdonar (aria «Se son ven dicata»). Ha anochecido y todos se retiran a sus habitaciones. El conde ronda, pensando qué puede hacer para saber lo que Carolina le quería con fiar, pero Elisetta vigila y lo obliga a irse a dormir (dúo «II parlar di Carolina»). El conde, sin embargo, se despide cortésmente de bonsai, obra d'art vivent, és una creació artística aconseguida amb sentit estètic i destresa, que vol traure tot l'esplendorde la bellesa natural d'una planta. (Un Murata ) Kenji Elisetta, que ahora empieza a gustarle. Con este dúo se abre elfinale de la ópera. Todo parece en calma, y Paolino y Carolina intentan la fuga (dueto «Deh, ti conforta, o cara»), pero Elisetta ronda vigilante y ambos, al oír ruido, vuelven a encerrarse en la habitación de Carolina. Eli setta, que ha oído ruido, se imagina que el conde se ha metido en la habitación de su hermana y empieza a gritar, desvelando a su tía y a su padre. Todos empiezan a increpar al conde y se quedan de piedra al verlo salir de su habitación, justamente indignado. Elisetta insiste, sin embargo, y todos exigen que Carolina salga. Con gran sorpresa, aparecen los dos casados en secreto, que no tienen más remedio que arrodillarse e implorar perdón. Don Geronímo reso pla de indignación, pero el conde intercede y adopta una actitud prác tica: ha decidido casarse con Elisetta, después de todo, y ésta inter viene entonces a favor de su hermana. Fidalma, desengañada de sus sueños de amor, también decide que hay que perdonar a la pareja. ASÍ, Don Geronimo, que ama a su hija, no tarda mucho en conce der el perdón. Todos se felicitan del final feliz y prometen invitar a parientes y amigos al gran festín de celebración que sellará la feli cidad conyugal de ambas parejas. LACLAUÉS SER ELS MILLORS, NOELS MÉSGRANS. Mutua de Seguros de Sabadell, col.lectiu depersones o bé una de entitat d'assegurances solvent, sola, una casa o tota una urbanit- àgiliprofessional, ofereixassesso- zació. Per a nosaltres el més rament i servei tantperassegurar important és el client, J!f! això =�eh ::�;,�m,\\11 MUTUA DE SEGUROS DE SABADELL Seusocisl. CI Indústria, 16 - Tel. 7259133 - 08202 SABADELL Delegació Barcelona: IWnbla de Catalunya, l, 1",2.' - Tel. 301 5533 - 08007 BARCELONA ® ® Domenico Cimarosa (1749-1801) y La vergine del Sale (1789), e hizo traducir algunos de sus éxitos bufos de Italia. Este compositor nació en Aversa, cerca de Nápoles, el17 de diciem Finalmente, en 1791, solicitó permiso para volver a Italia y el viaje una la situación en bre de 1749. Era hijo de un albañil y de lavandera y de regreso fue apoteósico. Festejado en Varsovia, aclamado varias su falleció económica de la familia empeoró aún más cuando padre ciudades alemanas y en Viena, fue invitado a permanecer en ésta, de una caída de un andamio. Un sacerdote amigo de la familia, que donde obtuvo del emperador Leopolda II de Austria el encargo (que observó las dotes musicales del muchacho, le dio estudios y le consi Mozart había esperado en vano) de componer una ópera bufa. guió una beca en el Conservatorio di Santa Maria di Loreto, en Nápo les, donde pronto se distinguió y donde estudió con Sacchini y Nacimiento de una obra maestra Fenaroli. Después de diez años de estudios, debutó como autor de óperas en Así nació Il matrimonio segreto, compuesta sobre un libreto de Gio cante el Teatro dei Fiorentini, de Nápoles, con Le stravaganze del vanni Bertati, que adaptó hábilmente una comedia de David Garrick se dentro (1772), ópera- bufa que gustó mucho. Pronto distinguió y George Coleman titulada The Clandestine Marriage (1766). Cima con el nombre un tanto del grupo de compositores que conocemos rosa, que obviamente conocía algunas de las óperas de Mozart cuando con in vago de «Escuela Napolitana» y en 1779, L'italiana Londra, escribió esta partitura (sin duda durante su estancia en Viena debió como de mencio alcanzó un éxito ruidoso que lo consagró jefe la de ver representada alguna y se debía de interesar por las partituras) nada escuela, junto a Giovanni Paisiello. alcanzó con esta ópera el punto álgido de su carrera, combinando Como todos los compositores napolitanos de su tiempo, Cimarosa, hábilmente una instrumentación elegante y refinada, pero sencilla alternó el a de aunque sea recordado como autor de óperas bufas, género (asequible, por lo tanto, las modestísimas orquestas italianas en último cómico con el serio, y en 1780 obtuvo un gran éxito este la época) con un sentido, hasta entonces inédito en la ópera italiana, otro de sus éxitos: de campo con Caio Mario. Este mismo año estrenó de la caracterización de los personajes a través la música. en Italia. Poco II falegname, que recientemente ha sido exhumada El éxito del estreno, en la corte de Viena, el 7 de febrero de 1792, e Ber después alcanzó nuevos triunfos con óperas como Giannina fue tan grande, que el emperador, tras escuchar la ópera con aten nardone (cdntermezzo» de 1781), IIpittore parigino (que el año pasado ción, invitó a cenar a todos los cantantes y músicos y les rogó que Il marito se representó en Monte-Carlo), I due supposti conti (1784), después de la cena interpretaran de nuevo la ópera entera. Es, pues, Milán hace disperato (1785), que se hizo en la Piccola Scala de pocos el caso más monumental de bis musical de toda la historia. años, Le trame deluse (1786) y L'impresario in angustie, donde trata Al volver a Nápoles, al año siguiente, Cimarosa obtuvo un éxito el tema, tan frecuente en la ópera bufa, de las dificultades de las com enorme con II matrimonio segreto, que se representó 110 veces en pañías de ópera causadas por la poca solvencia de los empresarios, esa temporada, cifra jamás vista en los anales de ninguna ópera en las exigencias de los cantantes, etc. aquella época. En Milán se estrenó también inmediatamente y, dato curioso, en Barcelona, los empresarios del Teatro de la Santa Cruz Cimarosa en Rusia debían oír grandes elogios de la obra, porque se preocuparon de obte ner la partitura inmediatamente, pagándola a precio doble del habi Llegado a la cumbre de la fama, Cimarosa fue invitado por la zarina tual. Así se estrenó en Barcelona, en el mes de mayo de 1793, sólo Catalina II a trasladarse a San Petersburgo. Catalina II, aunque no tres meses más tarde que en la Scala milanesa. sabía apreciar mucho la música, queria tener en su corte lo mejor Mientras su obra maestra iniciaba un recorrido mundial extensísimo en había tenido a su servi en Cimarosa terminó de lo que entonces hubiera Europa, y ya (desde Londres, en 1794, hasta Calcuta, 1870), cio a compositores como el veneciano Galuppi (entre 1765 y 1768), su carrera con éxitos como Le astuzie femminiii (1794), donde intro 1784 a a los Gli Orari ed i Curiazi y al compositor de Faenza Giuseppe Sarti (de 1788) y dujo muestras del folklore ruso, y la ópera seria Paisiello napolitanos Tommaso Traetta (de 1768 a 1776) y Giovanni (1796), que se ha hecho recientemente en Italia. resistió mucho en se (de 1776 a 1784). Ninguno de estos compositores A raíz de la guerra contra la Francia republicana, Nápoles pro se dio cuenta IV tiempo el terrible clima ruso y cuando Cimarosa llegó ya clamó la República Partenopea (1799) y los reyes Fernando y fue una Misa con la que no arraigaría en aquella corte. Su primer encargo María Carolina huyeron a Sicilia. Pronto, sin embargo, ayuda de de Requiem para la esposa del embajador italiano, que acababa de Inglaterra, cayó la República y los reyes volvieron. Cimarosa, que morir. Después estrenó algunas óperas serias, como Cleopatra (1789) había escrito imprudentemente la música de un himno al nuevo ® régimen, fue encerrado en la cárcel y sólo su inmenso prestigio inter nacionalle salvó la vida (el autor del texto del himno fue ejecutado). Finalmente, liberado, marchó a Venecia decidido a renovar su carrera, pero murió inopinadamente el 11 de enero de 1801. Se dijo que la reina María Carolina le había hecho envenenar, pero la autop sia que se realizó lo desmintió. Admirado por Goethe, Stendhal, Rossini, y por todos los amantes de la música durante muchos decenios, la figura de Cimarosa se fue apagando pero ha persistido en los repertorios internacionales gra cias a II matrimonio segreto, que no ha desaparecido jamás de dichos repertorios, al pequeño intermezzo cómico II maestro di capella (la primera de las piezas didácticas que se escribieron para dar a cono cer adecuadamente los instrumentos de la orquesta) y por algunas obras de música instrumental, como las 32 sonatas para piano, los conciertos para clavecín y, sobre todo, su magnífico Concierto o Sin fama concertante para dos flautas y orquesta. II matrimonio segreto se representó por primera vez en el Liceo en 1916, con Elvira de Hidalgo en el papel de Carolina. Se volvió a can tar en 1934-35 con Alba Da Monte (Carolina) y el entonces famoso tenor turco Cristy Solari como Paolino. En enero de 1949 lo cantó la gran soprano catalana Mercè Capsir, que se despidió de la profe sión con esta ópera. El tenor Joan Oncina cantó el papel de Pao lina, con Luis Corbella como Don Geronimo y Manuel Ausensi como Conde Robinson. Finalmente, en 1975, la cantó en el Liceo por pri mera vez Eduard Giménez (Paolino), con Alfredo Mariotti (Don Geronimo), Cecilia Fusco (Carolina), Edith Mathis (Elisetta), etc. En total se ha representado 13 veces, la última de las cuales tuvo lugar el 9 de febrero de 1975. Roger Alier ® a recours dant l'influence sur Don Gero II matrimonio segreto (Le mariage secret) Paolino, terrifié, à Fidalma, nimo est très forte. Mais Fidalma est éprise du jeune homme et le lui dire est Acte I. Carolina, fille de Don Geronimo -vieux commerçant bolog croyant arnoureux d'elle, l'interrompt pour qu'elle prête C'est s'évanouit. Survient nais enrichi qui voudrait appartenir à la noblesse- a secrètement à l'épouser. dejà trap pour Paolino, qui Carolina: Paolino revient à soi et a du mal à la convaincre ce épousé Paolino, le comptable de son père, car elle n'a osé en deman que n'a été et la situattion ne se résoudre der la permission à Don Geronimo qui ne songe qu'à marier ses deux qu'un malentendu, que peut la fuite afin d'attendre en ville ce se soit filles, Elisetta, l'ainée, et Carolina, la cadette, avec des nobles. que par jusqu'à que l'orage calmé. Deux mois se sant écoulés et Carolina craint que sa faute ne soit Le comte táche de convaincre Elisetta est mais découverte à cause de sa grossesse, qu'elle ne parviendra pas à cacher qu'il insupportable elle ne veut rien savoir. Au lieu de cela, elle avec Fidalma bien longtemps. Paolino la rassure: il a un plan pour marier Elisetta, conspire obtenir Carolina soit dans un couvent afin la soeur aïnée, à un noble sans argent, le comte Robinson, au prix pour que envoyée que le comte soit forcé de tenir sa Don Geronimo convient d'un dot de 100.000 écus. Don Geronimo le payera volontiers car parole. n'y l'insistance de mais le comte est il sera ravi de voir sa fille devenir comtesse. Paolino espère qu'après que par Fidalma, lorsque surpris encare une fais avec Carolina il reste convaincu et la fille, mal ce succès, il n'hésitera pas à pardonner leur mariage secret. jeune ses n'est même écoutée. Lorsque Paolino lui fait part de ce plan, Don Geronimo se réjouit gré supplications, pas La nuit étant taus se retirent dans leurs chambres. Paolino et appelle toute la famille, y compris sa soeur, Fidalma, pour leur arrivée, et Carolina tentent la mais dant les sant très donner la bonne nouvelle. Pourtant, Carolina a l'air triste et Elisetta, fuite, Elisetta, soupçons surveille la maison et ils décident d'attendre l'occasion dans la croyant envieuse, exige que sa soeur la traite avec l'égard dü à forts, la chambre de Carolina. Mais Elisetta a entendu du bruit dans cette une comtesse. Carolina se moque de l'arrogance de sa soeur et la chambre et le comte est introduit, elle Fidalma tante Fidalma essaye sans succès d'imposer la paix entre les deux croyant que s'y appelle le comte très soeurs. et Don Geronimo. Ils restent ébahis lorsque apparait, leurs insultes. Elisetta insiste ouvrir la cham Le comte Robinson arrive à la háte, car il tient à se marier au plus gêné par Pourtant, pour bre de Carolina et les deux sant forcés de deman vite pour toucher la dot dant il a besoin pour résoudre ses soucis époux, découverts, der le de leur secret. Le comte annonce a enfin financiers. Pourtant, il se trompe en s'adressant à Carolina, la ero pardon mariage qu'il décidé Elisetta et Don Geronimo se fait un mais yant sa fiancée, et ne parvient à cacher sa déception lorsqu'il com d'épouser peu prier, à la fin le est et ils d'inviter la prend que c'est avec Elisetta qu'il doit se marier. Paolino, venu jeune couple pardonné promettent à la célébration des doubles naces. demander au comte de l'aider à obtenir gráce de Don Geronimo, famille grande reçoit d'abord la comission d'aller faire part à Don Geronimo que le comte veut se marier avec Carolina, même au prix de réduire la dot à 50.000 écus. Paolino reste frappé de terreur de cette tournure des événements. Le comte retrouve Carolina dans Ie salon et lui fait part de ses inten tions à son égard: Carolina, terrifiée, essaye de se dégager en expli quant qu'elle est très maladroite, ignorante et ne saurait se conduire en société. Mais sa simplicité ne fait qu'accroïtre la passion du comte. Le diner a été annoncé, mais peu après Elisetta surprend Ie comte avec Carolina et crie vengance. Survient Fidalma, puis Don Gero nimo avec Paolino. Don Geronimo, qui est un peu sourd, ne com prend rien à ce qui se passe car tous lui parlent ensemble et l'acte se termine dans la confusion la plus grande. Acte Il. Le comte Robinson a un entretien avec Don Geronimo et parvient, non sans difficulté, à lui expliquer son nouveau projet de - mariage. Lorsque Don Geronimo comprend qu'il va épargner 50.000 écus il y consent tout de suite et le comte fait part à Paolino de son succès. II matrimonio segreto (The clandestine marriage) to be proposing and gladly agrees to marry him. Paolino faints in despair and Carolina, called in by her aunt to attend him, imagines Act 1. Don Geronimo, a wealthy merchant from Bologna, has two Paolino is philandering with all the women in the house. Paolino daughters, Elisetta and Carolina. His sister Fidalma keeps house for awakes and barely manages to convince Carolina it is all a misun them. Her has been wealth of great help to Don Geronimo whose derstanding, and that the only way out is to escape during the night avowed aim is to a become nobleman. and wait until time has soothed Don Geronimo's anger. Carolina is secretly married to her father's bookkeeper, Paolino, The Count tries to frighten Elisetta into canceling her marriage plans because she knew her father would never approve of her marriage by telling her he is a bore and a nuisance, but he overacts and she to such a «commoner» as Paolino, since Don Geronimo would like doesn't believe a word. Instead, she plans with Fidalma to send Caro to marry his daughters to noblemen. lina to a covent so that she can marry Count Robinson. Don Gero Paolino is a resourceful young man and thinks of a plan to avoid nimo is only lukewarm at these plans, which he only accepts because impending disaster, for Carolina is already pregnant and the clan of Fidalma's threats, but when the Count is found pressing his atten destine marriage will be discovered before long: he knows a desti tions on Carolina, he is fully convinced and Carolina's sorrowful tute nobleman, Count Robinson, who would gladly marry Elisetta pleas are disregarded. or any other young gire for a reasonable dowry of 100,000 scudi. They all go to sleep and Paolino tries to flee the house with Caro Paolino rightly supposes Don Geronimo will be glad enough to pay lina, but Elisetta is awake and guarding the doors. She hears voices that amount to have a Countess in the family. When he breaks the and believing the Count to be in Carolina's room, she summons her news to Don Geronimo the merchant is delighted and summons the aunt and her father. The Count appears in anger at her new fit of whole family to let them rejoice with him. He notices Carolina doesn't abuse and they all have to apologise, but Elisetta insists there is look happy at all, but he misunderstands the reasons for her anxiety. someone in Carolina's room. The door is opened and Paolino and Elisetta has also noticed her sister's attitude and imagines she is Carolina are revealed. They confess they married two months before envious at her luck. Carolina makes a mockery of her sister's future and ask for forgiveness. The Count intervenes to annunce he will grandeur while their aunt Fidalma tries to calm things down. marry Elisetta after all, and she joins him in asking Don Geronimo's Count Robinson arrives in a hurry, eager to speed up the procee forgiveness on behalf of the young couple. Fidalma also accepts dings and pocket the money. He mistakenly approaches Carolina as defeat. Geronimo grumbles a bit but in the end he gladly forgives his bride, and when he learns it is Elisetta instead, he is bitterly disap his daughter and Paolino. pointed. The girls and their aunt Fidalma remark on his strange beha viour. Paolino tries to ask the Count to help him reveal his marriage, but is stunned to learn he has changed his mind: he will offer Don Gero nimo to take a dowry of only 50,000 scudi and to marry Carolina instead of Elisetta. The Count meets Carolina and declares his love for her, in spite of her efforts to appear as a clumsy, ignorant young girl. Her simpli city charms the Count even more. But Elisetta and Fidalma discover him trying to persuade Carolina and jealous Elisetta breaks out into abuse. Don Geronimo enters and asks what is going on. They all try to explain their own points of view at the same time and Don Geronimo, who is slightly deaf, remains utterly confused. Act II. Count Robinson manages to persuade Don Geronimo, after a lengthy discussion, to accept his marriage to Carolina for a dowry of only 50,000 scudi. Paolino tries to get Fidalma's help since the lady's influence on her brother is very strong. But Fidalma, who is secretly in love with the young bookkeper, immediately believes him ® Discografia Notes importants: En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: americana i La present discografia només ofereix les versions comercials Íntegres. corbata), i es prega la màxima puntualitat: no es permetrà Els personatges són esmentats en el següent ordre: Carolina, Fidalma, l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verifi Elisetta i el Comte a car Paolino, Geronimo, Robinson, continuació enregistraments, fotografies a filmar escenes de cap mena. l'orquestra, el cor i el director. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes a els intèrprets 1950 CETRA 1214 a LPC (tornat enregistrar per CETRA LPS 3214 anunciats en aquest programa. en 1968) En compliment d'allò que disposa l' Article 92 del Reglament Aida, Noni, Giulietta Simoniato, Cesare Valleti, Sesto Brus d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti cantini, Ornella Rovero, Antonio Cassinelli. Orquestra de la litzar al Saló del ler. pis i el vestíbul de l'entrada. Maggio Musicale Fiorentino. Dir.: Manno Wolf-Ferrari. 1956 COLUMBIA 10224/6 QCX (� Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu per a Graziella Sciutti, Ebe Stignani, Luigi Alva, Carlo Badioli, V\. minusvàlids. Eugenia Ratti, Franco Calabrese. Orquestra de la Scala de Milà. Dir.: Nino Sanzogno. Comentaris: Roger Alier, Xosé Aviñoa, Pau Nadal. Coordinador d'aquest programa: Roger Alier 1977 DGG 2563792 (tornat a enregistrar per DGG 2740171 en 1981) Arleen Augér, Julia Davies, Dietrich Fischer Hamari, Ryland Programes: Publi-Tempo Dieskau, Julia Varady, Alberto Rinaldi. English Chamber Orchestra. Dir.: Daniel Barenboirn. Portada. Disseny: América Sánchez F.X. Mata Pròximes funcions Die Meistersinger von Nürnberg R. Wagner Bernd Weikl, Hermann Prey, William Murray, Marga Schiml, Sue Patchell, Gerd Feldhoff, Ulrich Ress, John Macurdy, Kurt Rydl, Volker Vogel, Paul Frey, Rainer Buese, Josep Ruiz, Antoni Comas, Alfredo Heilbron, Vicenç Esteve, Stefano Palatchi Director d'Orquestra: Uwe Mund Director d'Escena: Jean-Claude Riber Directors del Cor: Romano Gandolfi-Vittorio Sicuri Ajudant de la direcció escènica: Paul Stern Decorats: Josep Mestres Cabanes Funció de Gala Dijous, 6 d'abril, 20 h., funció núm 67, torn B Diumenge, 9 d'abril, 17 h., funció núm. 68, torn T Dimecres, 12 d'abril, 20 h., funció núm. 70, torn D Dissabte, 15 d'abril, 20 h., funció núm. 72 (fora d'abonament) Dimarts, 18 d'abril, 20 h., funció núm. 73, torn A Divendres, 21 d'abril, 20 h., funció núm. 74, torn C Orquestra del Gran Teatre del Liceu Director: Edmon Colomer Solista: Boris Martinovic Obres de M.P. Musorgski Dijous, 13 d'abril, 21 h., funció núm. 69, torn A Recital Samuel Ramey Pianista: John Fisher Obres de Handel, Purcell, Schubert, Verdi, Britten, Ravel, Ives Divendres, 14 d'abril, 21 h., funció núm. 71, torn B , e • ¡ I