25307 Cmp.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona JOIERS Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona de i Passeg Gracia, 41 EL REGULADOR BAGUÉS Sant Pau, 6 - Telèfons 216 - 0173 216 Ol 74 Rambla de les Flors, lOS/Carme, 1 T elètors 317 32 46 318 57 37 Societat del Gran Teatre del Liceu 08007 Barcelona Ieèton 31719 74 06001 Barcelona 06002 Barcelona AZZARO ® n matrimonio segreto p o u R H o MM E Òpera en 2 actes Text de Giovanni Bertati Música de Domenico Cimarosa Revisió de l'autògraf de Franco Donatoni, G. Ricordi & e.S.p.A., Milano POURAZZARO HOMME Funció de Gala EAU DE TOlLEnt Dilluns, 13 de març, a les 21 h., funció núm. 61, torn D Dimecres, 15 de març, a les 21 h., funció núm. 63, torn A Divendres, 17 de març, a les 21 h., funció núm. 64, torn e Diumenge, 19 de març, a les 17 h., funció núm. 65, torn T Dimarts, 21 de març, a les 21 h., funció núm. 66, torn B TI matrimonio segreto Geronimo Alfredo Mariotti Elisetta Glòria Fabuel Carolina Enedina Lloris Fidalma Viorica Cortez El comte Robinson Enric Serra Paolino Eduard Giménez Director d'Orquestra Romano Gandolfi Director d'Escena Mario Gas Decorats i Vestuari Marcelo Grande Il-luminacio Mario Gas Adjunts a la Direcció escènica José Antonio Gutiérrez Mercè Saumet Co-producció IVAECM de la Generalitat Valenciana i el Gran.Teatre del Liceu Realització dels decorats Germans Salvador I Realització del vestuari Sastreria Peris ! Violí concertino Jaume Francesch I ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU I Materials d'Orquestra G. Ricordi & C. Editori - Milano JOYEBOS F Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelona-OB021 (junta Turó Pork) ® Contingut argumental Antecedents: II matrimonio segreto és una òpera bufa que té com a centre del seu argument la família de Don Geronimo, comerciant enriquit, vidu, que viu amb la seva germana Fidalma, que és també vídua i rica, i que és la que li ha deixat els capitals amb els quals Don Geronimo ha fet fortuna. Don Geronimo, en enriquir-se, ha agafat fums i voldria entroncar com fos amb la noblesa. Don Geronimo té dues filles: la gran, Elisetta, és una mica vanitosa; la petita, Carolina, és modesta i senzilla. Carolina es va enamorar de Paolino, el comptable del seu pare, que viu a la casa, i s'hi va casar en secret, perquè temia, amb raó, que el seu pare, tot i que apreciava Paolino, s'oposaria al seu matrimoni amb el modest comptable. En començar l'òpera han passat dos mesos i els dos joves estan molt preocupats perquè (encara que no es diu en cap moment, s'intueix) Carolina ja està embarassada i, havent-hi dones a la casa, això no trigarà pas gaire a descobrir-se. Acte 1. Resum breu: L'acció transcorre a la casa de Geronimo, ric comerciant bolonyès que té aspiracions nobiliàries. Té dues filles, Elisetta, la gran, i Carolina, la petita, que s'ha casat en secret amb el comptable del seu pare, Paolino. Tement que el pare s'indigni en descobrir-ho, Paolino ha proposat a un comte vanitós però arruïnat que es casi amb la filla gran de Don Geronimo, a canvi d'un dot substanciós. Així, el pare, content d'emparentar amb un noble, serà més pro pici a perdonar. El pla sembla bo i Paolino el posa en marxa, però quan arriba el comte la fatalitat fa que s'ena mori de Carolina i no d'Elisetta. Com més intenta Caro lina desanimar el comte, més s'enardeix aquest. Mentres tant, Elisetta, amb l'ajut de la seva tia Fidalma, convençuda que Carolina li vol prendre el noble, organitza un batibull de protestes i el pobre Don Geronimo acaba amb el cap com un timbal. Carolina i Paolino, que s'han casat en secret sense el consentiment del pare d'ella, Don Geronimo, pensen quina pot ser la millor manera de confessar el seu secret sense que el pare s'indigni i els expulsi de casa, ja que encara que és un home de bon fons, té un temperament colèric (duo: «Cara, non dubitar»). Paolino ha tingut una pensada: coneix un noble arruïnat, el comte Robinson, que per arranjar les seves deplorables finances estaria dis posat a casar-se amb la germana gran de Carolina, Elisetta, a canvi que Don Geronimo li donés un bon dot: 100.000 escuts, per exem ple. Paolino no dubta que Don Geronimo acollirà la proposta amb AMB EL NOSTRE ��CHEF:1 EN SORTIREU GUANYANT. Qui va dir anar a fora era només a Poseu en la i veniu que sopar sopar? joc imaginació entusiasme, ja que així podrà emparentar amb la noblesa i donarà a sopar amb nosaltres. Amb el nostre "chef". en sortireu guanyant. Sopar a Casinos de els diners per ben esmerçats. Aleshores estarà content i serà més fàcil confessar-li la falta comesa. Catalunya és lot un encert. de Carolina troba el pla molt encertat (continuació del duo: «Jo ti fas CasillOS Catalunya cio perché unitim i poc després, quan arriba Don Geronimo, remu LA IMAGINACIO EN JOC gant perquè els criats no el tracten amb el títol d'Il-lustríssim, Pao lino li presenta una carta del comte Robinson on aquest sol-licita la mà d'Elisseta a canvi d'un bon dot. Es el D.N.1. a imprecindible per entrar Casinos. Don Geronimo s'omple d'una incontenible alegria en llegir la carta i convoca tota la família: apareixen la seva germana vídua Fidalma, i les dues filles. Don Geronimo anuncia (ària «Udite, tutti, uditem que Elisseta serà comtessa i exulta de satisfacció, però s'adona que Carolina fa un posat preocupat i, atribuint-ho a enveja, intenta tran quil-litzar-la assegurant-li que ella també es casarà amb un altre noble. Això amoïna encara més la noia. Mentrestant, Don Geronimo anima tots a preparar-ho tot per l'arribada del comte, que és ja imminent. Quan Don Geronimo i Paolino surten, Elisetta recrimina a la seva germana que s'hagi mostrat envejosa, quan el que havia de fer era mostar-se submisa. El comentari molesta Carolina i les dues germa nes es barallen. Llur tia Fidalma, molesta, intenta posar pau i les dues noies continuen acusant-se: Elisetta insisteix que Carolina no la tracta amb el respecte degut a la seva nova posició, i Carolina, burlant-se'n, comença a fer-li reverències en to de mofa (trio: «Le faccio un inchino, Contessa garbatam. Això irrita encara més Eli setta, que li frega pels nassos el seu futur grau de noblesa. Finalment Carolina se'n va i Fidalma calma la irritació d'Elisetta fent li present que aviat deixarà la casa i ja no haurà de suportar la seva· germana. La tia deixa caure, de passada, que potser ella encara farà també un cop de cap matrimonial, cosa que intriga Elisetta, la qual li fa un seguit de preguntes. La tia confessa (ària «É vero che in casan¡ que encara que té la vida resolta i viu bé a la casa, sempre s'està millor amb un marit. Però el que no diu a la seva neboda és que, en el fons, está enamorada del comptable Paolino i està esperant l'oportunitat per seduir-lo. Don Geronimo intenta tm cop més convèncer Carolina que ha de mostrar-se alegre pel casament de la seva germana, ja que ell es preo cuparà de trobar-li també un bon partit. Això no fa més que angu niejar la noia; per sort, en aquest moment entra Paolino anunciant l'arribada del comte i Don Geronimo es disposa a anar-lo a rebre. El comte, que és una mica bufat, arriba protestant que no vol cap mena de cerimònia (<<Senza tante cerimonie»¡ saludant tothom amb grans mostres de cortesia, però hi insisteix tant que tots li veuen el llautó i comenten que sembla buit com un timbal. (Això converteix el que és de fet una cavatina del comte en un sextet). El comte Robinson ha vingut tan de pressa -tanta és la seva penú- ® ria econòmica- que ha de fer una pausa i descansar. Don Gero nimo, que és una mica sord, no l'entén del tot i Paolino recomana al comte que parli més alt. Finalment Don Geronimo i Paolino se'n van i deixen el noble sol perquè la coneixença amb la promesa es pugui fer amb més tranquil-litat. Però el comte s'adreça a Carolina pensant-se que és la seva promesa. Les noies li adverteixen que s'equivoca, i aleshores el comte s'adreça a Fidalma. Novament li han d'advertir l'error, i Elisetta, molt ner viosa, s'avança a saludar-lo imaginant que tot ha estat una broma. El comte se la mira sorprès i quan finalment totes tres li ho confir men, es queda astorat i deixa plantada la futura esposa sense dir-li res. En un quartet de tons ombrívols (<<Sento in petto un jreddo gelo») els quatre personatges mediten sobre el que ha passat i Fidalma pre veu que això acabarà amb una tempesta general. En una breu escena en recitatiu, Carolina, que té por que el seu pare realment vulgui casar-la tot seguit amb algun noble, demana a Pao lino que intenti resoldre el dilema el més de pressa possible. Paolino Els decideix anar a demanar tot seguit l'ajut del comte perquè interce diumenges deixi per ells. Paolino es troba poc després amb el comte però, abans de poder-li anem al Liceu.