In 2018 Linguapax Review

Home , Afrihili, Babm, Brithenig, Dothraki language, Experimental language, Fictional language

linguapax review6 62018 Languages, Worlds and Action

Llengües, mons i acció Linguapax Review 2018 Languages, Worlds and Actions Llengües, mons i acció

Editat per:

Amb el suport de: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Generalitat de Catalunya Departament d’Acció Exterior Relacions Institucionals i Transparència Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea

Coordinació editorial: Alícia Fuentes Calle Disseny i maquetació: Maria Cabrera Callís Traduccions: Marc Alba / Violeta Roca Font

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons La lluitapelsdretslingüísticsdelphuthiaLesotho. SheenaShah The struggleforlanguagerightsPhuthiinLesotho. SheenaShah comunicació. José Antonio FloresFarfán Sobre larevitalització.Qüestionsdelllenguatgecomaart,políticai communication. José Antonio FloresFarfán Talking aboutrevitalization.Issuesoflanguageas art, politicsand més recentsdelesllengüesafricanesenelmónactual.K L’alternativa web, elsaspectesdel’alfabetització ilesperspectives for African LanguagesinToday’sWorld.K The Web Alternative, DimensionsofLiteracy, andNewer Prospects Tribalingual, una Tribalingual, astartupforendangeredlanguages.InkyGibbens Una nova eraenlahistòriadeinvenció dellengües.Janvan Steenbergen A newerainthehistoryoflanguageinvention. Janvan Steenbergen dels desertsd’Austràlia central.JenniferGreen La preservació deladiversitat multimodal:elscostumsnarratius Central Australian deserts.JenniferGreen Sustaining multimodaldiversity: Narrative practicesfromthe En el Into theHeimat.Transculturaltheatre.Sonia Antinori regió delYucatán.GennerLlanes-Ortiz Túumben Maaya K’aay: desestigmatitzantlallenguamaiaa Yucatan RegionGennerLlanes-Ortiz Túumben Maaya K’aay: De-stigmatisingMaya Languageinthe Introducció. Llengües,monsiacció. Alícia Fuentes-Calle Introduction. Languages,Worldsandaction. Alícia Fuentes-Calle Heimat . Teatre transcultural.Sonia Antinori start-up CONTENTS - CONTINGUTS perallengüesamenaçades.InkyGibbens ọ ́ lá Túbọ ̀ sún ọ ́ lá Túbọ ̀ sún 258 227 200 183 101 64 37 14 5

Linguapax Review 6 · 3 Linguapax Review 6 · 4 un manera Aquesta idea inicial —en certa estan enperilld’extinció. seva majorpart des per comunitats humanes que en la iviscu aquelles històricament arrelades llengües, perrevitalitzar delplaneta arreu de moltes persones ientitats que treballen tes d’altres.a la fascinació Una paral·lela entremol- llengua delsna’vioeldothraki, la ció demonsillengües com elklingon, en mons en la ficció, com ara la construc llengües, al voltant de les llengües que cre manifesta al voltant dels mons que creen la fascinació que un públic determinat no era més que una revelació anecdòtica: Una de les idees a l’inici d’aquest projecte a laResidència “Llengües, monsiacció”. que vacol·laboració, lloc donant acabar da, vand’una possible començar aparlar ber, ambdues entitats presents a latroba kenyà Ngugi wa Thiongo.i Fa Linguapax - Barcelona) el maig del 2017 amb l’autor de (Centre de CulturaContemporània celebratd’un seminari alCCCB sorgir lebrada aOlot(novembre del 2018) va sobre diversitatLinguapax lingüística ce La llavor inicialde la Residència Faber- Alícia Fuentes-Calle ACCIÓ LLENGÜES, MONS I INTRODUCCIÓ. crítica icreadors. lingüistes, investigadors de l’antropologia de la revitalització lingüística i cultural, vacom una conversa sorgir entre agents finalment però direccions, moltes en dir gües naturals amenaçades— es va expan llen- les amb artificials llengües les ment a priori a ingenu que ingenu confrontava hàbil

------passed by the realvoices that cut across was foundingconcept thereforesur The researchers,logy andcreators. revitalisation, linguists, critical anthropo linguistic cultural and between of agents eventually asaconversation emerged but directions, many in expanded – ges vs.languages langua- natural endangered That initialidea –asomehow naiveThat extinction. of indanger the mostpart lived bycommunities human for thatare and rooted historically those – languages ons working acrossthe globe to revitalise - rallel tomanyindividuals andorganisati many others. pa- A fascination that runs theDothrakiamong Na’vi or of guage the lan- in cases suchguages asKlingon, worldslan- and of ple, the construction exam- for – fiction in worlds create that create languages, the languages around the worldspublic manifests around that fascination that a certain alisation: The ject wasanecdotal re- more thanan no the pro of the ideas atthe start One of Residency Worlds, and Action. Languages whichcollaboration, ultimately led to the potential a talking of started gathering, Faber,and Linguapax bothpresent in that wa Thiongo. Itwas inthat context that in May 2017 with KenyanNgugi author de Barcelona) Cultura Contemporània a seminarheld inthe(Centre CCCB de Olot (November from 2018) emerged linguistic diversity held in Residency of the Faber-Linguapax initialseed of The Alícia Fuentes-Calle AND ACTION LANGUAGES, WORLDS INTRODUCTION. ori that neatly confronted constructed that neatly confronted constructed a pri a - - - -

Linguapax Review 6 · 5 Linguapax Review 6 · 6 sol superarl’estigmadeserart. Un aspecte que, com acabem de llegir, no atenció a l’aspecte poètic.sol prestargaire coneixement, la lingüística tradicional no del’àmbitcomúdel pendent isegregat com a inde- reforçada del domini artístic Aquesta nova edició de seu treball. guns casos, les posavenel endubte amb ique, en alen totes aquelles categories superat per les veus reals que transcendi doncs,Així bàsic es va elconcepte veure 19:59-88. Anthropology of Annual Review ical PerspectivesSocial Life”. and Language on (1990). “Poetics Briggs as Crit- and Performance o lasocietat”. Bauman i funcionar el llenguatge nalment vàcua o buida,alienaalque realment fa poètica és una etiolació funcio del llenguatge, i ontologiaoccidentals,l’epistemologia que la 1 “ ció occidental causa de la influència platònica en la tradi- destriable del llenguatge. Possiblement a explícitament que el factor “poètic” és in- Edwardi Roman Sapir Jakobson defensen L’art, unaqüestió degrau ew len elsseustextos. destil· que confluències les de selecció ta un intent per plasmarbreument una peti temàtica d’aquestes contribucions, sinó El que segueix no és una presentació sis novembre de2018. aOlotentre el 12i19de compartida de la sevatons girenentorn experiència estar emmarcats en diferents que malgrat (...) la concepció, profundament arrelada en profundament arrelada (...) la concepció, conté una selecció conté una dels seus articles, eren obres d’art.”eren obres l’estigma superar que les seves obres gia, larelacionalitat... no van aconseguir tació sinó através de l’intercanvi, l’ener pas atravésel món,ino - de larepresen “(…) Aquells artistes, que volien canviar 1 idelavisiócontínuament

Olafur Eliasson Olafur Linguapax Revi Linguapax ------59-88. Social Life”. and asCritical PerspectivesPerformance Language on (1990) “Poeticsety work” BaumanandBriggs and extraneous to what or soci really makes language functionally language, hollow or void, olation of and ontology, that poetics epistemology is an eti rooted inWestern deeply “(...) the conception, of being art. beingart. of “rarely overcomesthat, again, the stigma” on to the poetic dimension. A dimension tream linguistics usually pays little attenti knowledge, mains- standard domainof from the and segregated as independent domain the artistic reinforced vision of Art, amatterofdegree lled by theirtexts. disti confluences the of selection small snapshots a attempt to capture in brief those contributions, but an sentation of followsWhat is notasystematic pre- between 12thand19thNovember 2018. around their shared experience in Olot cles, set in different tones, but revolving theirarti view contains acollection of Re the Linguapax new edition of This their work. cases put them intoquestion through all those categories, and which insome Western tradition the in influence Platonic the to due sibly the “poetic” factor fromlanguage. Pos- of son explicitly defend the inseparability Both Edwardand Roman Sapir Jakob- art.” OlafurEliasson the stigma thattheirworks were works of lity... they didnotsucceed overcomingin exchange,but through energy, relationa- the world, and not through representation artists, who wanted“(…) Those to change 19: Anthropology of Review Annual 1 and the continuously ------Cambridge UniversityCambridge Press. 377. (ed.). Linguistics and Poetics”. A. A: Sebeok Thomas pects Pros IssuesFuture and Languages: Current Endangered linguistic diversity”. A: of and the importance Amb tot, tal comvaAmb Jakobsondir (1960), 3 2 çons maies del segle Llanes, de les can- Segons part lamajor llengües aïlladescomamerscodis. i esterilitat de les tradicional: l’artificialitat de la lingüística quemàtica i instrumental la llengua té poc aveure amb lavisió es tir de casos particulars, que la vidarealde Llanes, Green i Flores destaquen, a par ielpoèticdesapareix. corrent volum: ladicotomia entre el llenguatge diferents graus, tots els autors d’aquest exemples i experiències que ofereixen, en en els teòriques afirmacions aquestes ar El més interessant és que podem apreci- Ken Hale(1998: i els seus trets.expressa millor ho Això el llenguatge escenari en el qual observar trictament una qüestió d’estètica, sinó un nivells d’una llengua”. La poesia no és es poètic tots fa ressonar els “el llenguatge corporal. corporal. derepresentació altres formes o dansa la el moviment,comunicació comelgest, de d’altres tar de aïllada formes manera JAKOBSON, R.(1960). “Closing Statement: HALE, K. (1998). “On endangered languages languages HALE, K.(1998). endangered “On llengua, literalment. casos,existir sense la podria no l’art la llengua enquè es creen. En aquests sintàctiques,fonològiques, tot i fins de i ment de les propietats morfològiques i fonamental- cançó ocant— depenen —poesia, oral d’art Algunes formes . Ed.L. , Cambridge, MA, p. MA, Style inLanguage,Cambridge, 350- A. GrenobleiL. 204): XX es van documen 3 J. Whaley. Cambridge: - - - - 2 - bridge: Cambridge University Cambridge bridge: Press. pects Pros IssuesFuture and Languages: Current Endangered linguistic diversity”. In: of and the importance bodied performance. bodied performance. em movement, of dance, or otherforms communication, like gesture, modes of were documented in isolationfromother Maya song, which, forthe tury most part, 20th cen Llanes refers to examples of lated asmerecodes. iso- languages of sterility and artificiality rendered by mainstream linguistics: The with the schematic, view instrumental haslittle to do language the actual life of cases,highlight, fromtheirparticular how In this volume, Llanes,Flores Greenand crumbles. language poetic ordinary/ dichotomylume: The of different degrees, bythis voin authors all - the examples and experiences offered, in te those theoretical claims illustrated by Most interestingly, we can apprecia- is best expressed by Ken Hale(1998:204): and its features. language to observe This on which aesthetics but a stage matter of resonate”. Poeticsguage is notstrictly a lan- a makeslevels all “poetic language of However, asstated by Jakobson (1960), 3 2 377. (ed.). Linguistics Poetics”.and A. In: SebeokThomas HALE, K. (1998). “On endangered languages languages HALE, K.(1998). endangered “On JAKOBSON, R.(1960). “Closing Statement: terally. not exist without the quite language, li- In such cases, could is formed. the art in which theit language of properties evenlogical and phonological, syntactic on morpho chant-or crucially depend verse,song – art verbal of forms Some . Ed.L. , Cambridge, MA, p. MA, Style inLanguage,Cambridge, 350- A. Grenoble and L. and A. Grenoble J. Whaley. Cam- - - - 3 2 -

Linguapax Review 6 · 7 Linguapax Review 6 · 8 tic Anthropology. Malden:Blackwelltic Anthropology. PublishingLtd. etry”. A: Duranti,A.(ed.). etry”. 4 litzar el coneixement, es poden entendre icana- locals de produir amb les formes en què les llengües, d’acord a les formes sibles a aquest entramatconsubstancial, reclamen estratègies de revitalització sen I tenintpresent, aixòels nostres autors en elprocésderevitalització. gua, cultura itradició es confonen entre si llen- les descrita on categories per Shah, pels activistes de la llengua phuthi, terme d’Austràlia ola feina duta a ries de sorra rere les màtica delsespaishistò- que ha hi i la música, entre parlar i cantar—, música, entreparlar i la sobre lacontinuïtatonar entre la llengua reflexi per lloc bon —un maies cançons visible en aquestes pàgines a través de les —com dona aentendre Jakobson— es fa El contínuum ...llenguatge... poètica/art... històries (socials, històriques, poètiques). pintar, aexplicar però també està lligat vol dir‘pintor’i ‘escriptor’; escriure és paraula ofereix la Flores sintetitza la ideaenl’exemple que mentals (…)”. - i l’ús que en fan les institucions governa seqüència de la documentació acadèmica maies iels contextos socials comacon- ment. (…) desconnexió entre les cançons d’entreteni només com a meres formes (i escontinuïnies es produïssin produint) que la música probable i les cançonsma- maia ohiestava vinculada. (…) És im- de producció coneixement formes en què la ‘música’ sostenia altres forma la avaluar “dificulta l’autor,això diu Com rítmica”, com suggereix Túb rítmica”, com suggereix (“alfabetització sintaxi rítmicadel ioruba BANTI G.; GIANNATTASIO, F. (2006). “Po- Tlacuilo ennàhuatl,que A Companion to Linguis- A Companion ọ ̀ sún) la gra 4 la - - - - . Malden:Blackwell PublishingLtd. tic Anthropology In: Duranti, A. (ed.), etry”. paig n singing–, and speaking the on reflect continuity between and music, language to place good –a songs viaMaya made visibleacrossthese pages thus Jakobson–is by intimated –as art… continuum …language…poetics/ The stories. telling multiple (social, historical, poetic) to write istopaint,butalsoanchoredin which encompasses painter andwriter; offered by the word Tlacuilo in Nahuatl, Flores distils the notion inthe example institutions (…). documentation and use by governmental scholarly social contexts resultand of as a (…) disconnection between Maya songs entertainment. of only asmere forms (andtocontinueto happen happening) (…) Maya music and songwere unlikely Maya production. knowledge of forms or was entangled with other supported diffi cult the wayto appraise inwhich “music” it made this notes, author the As 4 from multimodal approaches. knowledge, tobebetter are understood channelling producingand cal ways of to theways languages, accordingtolo- sensitive to that intrinsic entanglement, strategiesrevitalisation for whichare with authorsclaim And thisinmind,our revitalisation process. intooneanotherinthe blurring tegories ca- culture traditions are and re language, Phuthi activists, described by Shah, whe Australia,of the or efforts sand stories of space underlying of the grammar gests), syntax (“drum literacy” as Túb syntax (“drum BANTI G.; GIANNATTASIO, F. (2006) “Po- A Companion to Linguis- A Companion 4 Yorùbá drum ọ ̀ sún sug - - - i cultural. per descomptat, la continuïtat lingüística l’humor, el plaer social, la comunicació i, delconeixementzació primària indígena, culturals en la socialit profundes arrels poesies mínimes, que obren monsamb gèneres són poderosos curts, enrealitat gèneres com els trencaclosques mentals escrita. Al contrari,les endevinalles i els eurocèntrica enlaparaula del món basada nors, una confusió deguda a laconcepció ment estels fugaços, nosóngèneres me les endevinalles i els travallengües, tal- L’article de Flores em vaque fer adonar centrar-se larecerca. cançons” en què sol algunes de les “grans sembla estar menys subjecte aregles que tàndards, enaquest cas unestil vocal que aexemplesdirigeix de gèneres menys es verbal és d’art que l’atenció es ses formes i considerardiverdel llenguatge àmplia Un dels avantatges d’adoptar unavisió marginalitat osimpledestresaartística: amb gades algun estigma d’insignificança, - travéshem dit,a demanifestacions carre segueixen de la majoria vegades, com ja Aquestes preuades revelacions s’acon- cultural imetafísic”. revelen elsvincles social, entre elsmons i llum sobre altres aspectes del llenguatge verbals,Les arts comdiuGreen,“posen dals. d’enfocaments multimo millor apartir geu els girs descrits per Vangeu Steenbergen ves (ve i controvertides tant internament ca: el tema desencadena qüestions atracti possible aspecte creativitatde la lingüísti un relleu en posen artificials llengües Les grau (idetemps) La naturalitat,unaqüestióde ------and culturalcontinuity. course language communicationof and knowledge, humor, social enjoyment, Indigenous of socialization primary of culturally rooted worldsning updeeply genres, actually poem-minimums, ope- res like mindpuzzlesarepowerful short world.the contrary,On - gen riddlesand aEurocentric, written of misconception a genres,not minor are example of an les and tongue twisters, as shootingstars, inFlores,again, And Irealizedthatridd- research attention. focus of charismatic ‘bigsongs’ that are often the the than some of to be less rule-bound appears that style vocal a case this in – genres to such less-standardexamples of isthatattention isdrawn forms verbalart considering diverse and language view of taking abroad the advantages of One of tistry: mere ar marginalityor unimportance, of manifestations loaded with some stigma ten than notachieved, through again, covetedThose revelations aremoreof- between socialandmetaphysical worlds. revealing language, links other aspects of Verbal arts, as Green puts it, shed light on the drifts described by van Steenbergen controversial (see issues both internally and engaging tivity: topic triggers The linguistic crea- one possible extreme of tothe fore bring languages Constructed (and oftime) Naturalness, amatterofdegree -

Linguapax Review 6 · 9 Linguapax Review 6 · 10 segle veure i colonitzadorsal els exploradors tre”, tant si els altres són els indis que van debat tan antic amb “l’al- com la trobada (preguntes “l’altre com ara “humà” ser prou persona”, deserono de “condició de ció de l’altre en termes evoca- debats semblants com lapercep realitat, En mateix. mi a defineix em que de no ésla categoria unmembreapropiat l’altre que dir a és l’altre, de l’artificialitat de en undominimés ampli, lapercepció punt, entrem centrem en aquest darrer llengües,n’hem no defercas”). Si ens (del tipus “les llengües són naturals no no creadors de llengües) com externament de conlangers, entre els diferents corrents de la diferència i lafoscorlingüística)—, da “esoterogènia” (lacreació deliberada la dels veïns —tècnicament denomina- de la llenguapròpia lingüística per separar diferenciació la processos enquè es basa aquesta afegir a llista hipotètica drien els també llengües artificials. Fins i tot es po- reviscut no són o el còrnic reconstruït elprotoindoeuropeu si l’hebreumodern, Van segueix preguntant-se Steenbergen croat”. i croatsque pensen el mateix del serbo- ren que l’ucraïnès és una llengua artificial, que n’hiconside hamolts: “hi harussos vegades política”. I enefecte, d’exemples dos extrems i no poques sol ser arbitrària els separa que línia fina la de l’altre i tat d’unes i altres, ilaseva ubicació a uncos tenen elements d’aquesta de grisos zona al centre. Les llengües de grisos zona una amb d’artificialitat, contínuum ampli que cada llenguaté el seu lloc dinsd’un és cert El errònia. és naturals i artificials entre llengües distincióidea d’una binària Van insisteix que (…) “la Steenbergen iguals. que considerar un ésser humà podria XV com els androides del segle té ànima?”), un XXI - - guistic obscurity) – and of which Evans which of and – obscurity) guistic difference lin- and deliberate creation of (the “esoterogeny” termed technically – fromone’sone’s neighbours off language differentiation is fostered to set in order cal list those processes where language One might even add tothe hypotheti too. languages nish arenotconstructed Revived(PIE) or Indo-European Cor Hebrew, Modern Proto- reconstructed if vanAnd keeps wondering Steenbergen Croatian. who thinkthesameaboutSerbo- Croats and language, artificial an as Ukrainian examples, (…)Russiansthere are whosee of cal. And in effect, there is no shortage not seldompoliti- and is often arbitrary the thin line between both extremes of both, andtheirplacement at either side have area this grey in elements of guages ciality,in the areamiddle. Lan- with agrey artifi of continuum broad a in mewhere can be placed so- language is that every is wrong.natural languages and truth The distinction between constructed a binary Van insists, Steenbergen (…) the idea of might considertheirequal. century, droids ahuman 21st or century bycolonisers inthe and 15th explorers other’, be the other Indiansmet overseas a debateasoldthe encounter with ‘the “does man’ enough or not(questions such as, being ‘hu- ‘personhood’, of her interms the ot- debates such of asthe perception similar evokes actually It myself. defines that the category member of a proper theother, i.e. theothernotbeing lity of artificia the of perception the domain, we focus on the latter we enter a broader not languages, solet’s ignore them”). If are languages the kind “non-natural (of gers, creators) and externally language conglan- of between different currents the other have a soul?”) –this being –this soul?”) a have - - - - Have toTell Us. Malden:Wiley-Blackwell. Words. They and What Languages Endangered de la resta de buinesos.” Evans, N. (2010). Dying canvi lingüístic per diferenciarlaseva comunitat un innovar va d’uisai parlant influent “un que it aquest efecte,produir Laycock Don sugger ha que pugui conegut de canvi lingüístic normal de gènere cap mecanisme (...). ha hi que Com no em que ha capgirattotes les seves concordances alectes de Buin (uns 17.000 en parlants total), vei parlants), al’illade Bougainville, ambels altres di- (2006). les llengües com la seva ‘poesia’.” H. de la sonoritat,subsisteix en totes a ritme i gaudi guatge. Segueix sent antagònic allogos, però,com del llen- temps el celler secret i labase del logos Multilingual Matters. Reconstituting Languages.Regneinventing and Unit: exemples deNova Guinea. dels quals Evans (2010: 7 6 5 restitució de la choraplatònica,irecons- el llenguatge una postreferencial i postinstrumental, sobre reflexió una també del teatre postdramàtic de Lehmann, que és influència la particular en Esmenta físics de comunicació através del teatre. ens convidaAntinori espais arecuperar artificials natal, internet, proliferen alseu territori llengües de creixent nombre VanMentre, segons un Steenbergen, tes crítics. “llengües”), està ben viu entre els lingüis anomenades enllà de les construccions quereixen enfocaments renovats (més complexos ecosistemes multilingües, re- què les societats actuals, enconcret els com a invencions,en isobrelamanera Al capdavall, el debat sobre les llengües “Quancomparemel dialecte uisai de Buin (1.500 és una mena d’avantcambra “Lachoraésuna mateix i al MAKONI S.; PENNYCOOK A.(2007). Postdramatic Theatre . Londres:Routledge. 13) ofereix alguns 5 T. Lehmann Dis - - - - to Tell Us ing Words. TheyHave What Languagesand Endangered the Buins.” Evans, N.from the rest of (2010) linguistic to differentiate change his community a innovated speaker Uisai influential “an that ed produce thiseffect, LaycockDon hassuggest linguistic could change normal mechanisms of (…). Because no known agreements its gender all over flipped completely has it that see we up), Buin (about 17,000 speakers all other dialects of (1,500 speakers), Island,withthe Bougainville on Routledge. Lehmann (2006). as its ‘poetry’.” H.T.ty it subsists in alllanguage sonori to logos. Yet as rhythmenjoyment and of language. Itremainsantagonistic of thelogos of at the same time the secret cellar andfoundation gual Matters. ReconstitutingLanguages. UK:Multilin- venting and h eosiuino eprecso com- experiences of the reconstitution of and Platonic chora– arestitutionge, of langua- postreferential, postinstrumental matic theatre, which is also a reflection on postdra- Lehmann`s of influence the lar through theatre. She mentions in particu communication ver physical spaces of invitesAntinori us to reco- the Internet, proliferate intheirnativeges territory, langua- constructed numbergrowing of While, according to van a Steenbergen, linguists. critical among alivemuch very is – ges”) called “langua- (beyondthose constructs multilingual ecosystems, require renewed approaches complex especially – eties ventions soci andhow contemporary as in- After all, the debate on languages New Guinea. (2010:13) offers some examples from 7 6 5 “The “The MAKONI S.; PENNYCOOK A.(2007) Buin we “When compare the Uisai dialect of chora issomething like anantechamber and . Malden:Wiley-Blackwell. 5 PostdramaticTheatre . London: Disin- Dy- - - - -

Linguapax Review 6 · 11 Linguapax Review 6 · 12 Túb realitat digital. de la partit treuen el màxim ística pugui respirar, Túb enquè la diversitatCercant entorns lingü- templació”. es desenvolupa ilacon- la representació d’aquest espai que encomú, es on respira iés viscut col·lectivamentcorre enl’aire “El teatre és un trosde vida que trans- mentar-ho través de l’acció transcultural: ens convidahumana. Antinori aexperi- com unrastrede la presència nari física presentats sobrel’esce matiu, llenguatges merament infor més enllà delllenguatge titució d’experiències de comunicació com“. me.com, IgboName.com, YorubaWord. per ales eines de veu (…): YorubaNa- aquestes llengües passen a ser interessants “Com que tenen més contingut en línia, digital: sevaexistència en l’entorn pròpia la unes dades que permetran des genera, Com més s’utilitza una llengua, més da- través delmóndigital. impulsor de la revitalització lingüística a senyament en lallengualocal(...)”. Tot un obstaculitzar eldesenvolupamenta il’en d’una llengua (...) el que més ha contribuït coneixement de les habilitats vitals a l’ús el limitació de la imaginacióel que lliga tització rítmica) i de la imaginació:“és la zacions múltiples (entre les quals l’alfabe- Túbosún és un defensordeles alfabetit on sentir-se emparada”. una ciutadania sense cap espai lingüístic cia en les llengües locals, aleshorestenim hi sumemde competèn a aixòlamanca s’ha aconseguit no però nativitzar (...). Si S’utilitza com avehicle de l’ensenyament, ha aconseguit ser una llengua nigeriana. desemparament. “L’anglès encara no ọ ̀ sún aborda un tipus particular de untipus sún aborda particular ọ ̀ sún iGibbens - - - - - guistic diversity can breathe, Túb environments where lin- In asearch of andthespectatingtakeperforming place that space in which the airof breathed llectively in the co- spent and used up lifetime collectively meansthe via transculturalaction:Theatre will inviteAntinori us to experience that the human physical presence. a trace of as presented onstage languages language, munication beyondmerely informational of learners with speakers of dying tongues. dying We with speakers of learners of business model toconnectaglobe-spanningarmy innovative an and communications, the internet that counts (…). AtTribalingual, use tele we ForGibbens, it’s what dowithtechnology we languages. not just forYorùbá but for otherAfrican A line of action that Túb action line of A com, YorubaWord.com ech tools (…): YorubaName.com, IgboName. the languages become better destinations for spe content online in those languages, more having existence in the digitalenvironment: By that will allow data isgenerated its very is used, the more more the language The vitalisation viathedigitalhome. linguistic re of lopment (…).Apromoter deve locallanguageeducationand of stymying to the has mostcontributed language (…)that one skills to the use of life the knowledge of that ties the imagination it is the limitation of imagination – them literacy) drum and of multiple literacies (among An advocate of to callhome. withoutanycomfortable language space citizenry petence in the local languages, then you a have com- to thatthe (…).Add lack of nativized been butithas successfully not instruction, of come a Nigerianlanguage. It is used as a means melessness. Túb digital. the and Gibbensmake the most out of ọ ̀ ú agt atclrkn fho- kindof a particular sún targets English still hasn’t successfully be- ọ ̀ sún advocates . ọ ̀ sún - - - - Una línia d’acció Una que Túb teixos. Deixem per sima- parlin que els articles geixen laimaginacióielsentiment. límits del seu potencial poètic, on conver que de fer han les llengües els és explorar vist des d’unaperspectiva diferent, l’únic que s’han d’explorar.tures en formes O d’entreteniment de les llengües i les cul potencial el aprofiten i identitat) cada de de marca lització, inclosa laconstrucció impliquen tècniques de mercat (mercanti tratègies per aconseguir-ho probablement seduir perelles.que les qui dirà es Hiha lants les considerin atractives i es deixin més jovescal que lesgeneracions de par que, pertalque les llengües sobrevisquin, consens en el sentit uncert va formalitzar de la ResidènciaEntre els participants es versar estansalvant llengüesicultures”. i con- mitjançant elsimplefet d’aprendre gia percrearcomunitats que de parlants estan desapareixent. Apliquem latecnolo de llengües parlants que del planetaamb connectar unexèrcit d’estudiants d’arreu innovador i unmodeldenegoci per ternet gual, apliquem lestelecomunicacions, in- la tecnologiafem amb (…). A Tribalin Per Gibbens, “el que compta és el que llengües africanes”. sinóperaaltres “no tansols per alioruba, ọ ̀ sún defensa ------Let the articles speakforthemselves.Let thearticles emotion converge. poetic potential,and where imagination their need the to doisexplore limits of different perspective, that languages all in ways seena tobeexplored.Or from and cultures, languages ment potential of - the entertain own identity), andharness one’s ques of (including thebranding techni- (commodification) market imply to that, some will argue, would probably speakers. Strategies conducive of rations gene younger by –sexy,cool– appealing to survive, they need tobe seen as guages theResidencylan- thatfor of participants consensus among was acertain There thoselanguagesandcultures. saving sing are conver- and learning actof who the very through speakers to build communities of use technology -

Linguapax Review 6 · 13 Linguapax Review 6 · 14 primeres dècades delsegle vanla llengua maia. Enles marginar dues ció nacionalmonolingüeen espanyol, mexicà implantés l’educa que el govern volupament alllargdel segle diverses idesen onades de modernització Les que la tenien com a llengua materna. una relacióambivalent amb els indígenes coneixement ocultavamanifest del maia neixement d’aquesta llengua. Aquest re- no maies presumien del seu profund co- gle entre molts d’altres. A principisdel se comerciants i exiliatslibanesos,catalans coreans deles dors plantacions desisal, baquis,presos polítics indígenes treballa- ibèrics,colonitzadors esclaus africans, ven assentant a laregió:descendents dels la llenguaamesuraque s’ana- d’adoptar culturals ieconòmics havien els orígens de lacolonitzacióeuropea.Gent de tots Yucatán, més de quatre segles després de comunicació a laregiómexicanadel vehicleseguia sent maia el principal gena del segle Al tombant Introducció Leiden University Genner Llanes-Ortiz YUCATÁN A LA REGIÓ DEL LA LLENGUA MAIA DESESTIGMATITZANT MAAYA K’AAY: TÚUMBEN la llengua franca a ser parlada només per ser parlada a llengua franca la més d’un segle,llengua hapassatde ser la En poc mostrar unadisminució alarmant. de parlants maies ha començat a centatge XX, destacats intel·lectuals ipolítics XX, la llengua indí- XX, la

XXI, elper

XX, després - - - - being the lingua franca to beingonlyspo- being the lingua franca century,a from gone had thelanguage decrease. In little more than an alarming Maya to show speakers started of centage the21st century, theper twodecades of Maya to language the margins. In the first the by relegated the Mexican government, education Spanish, national monolingual century, following theestablishment of developmentand throughout the 20th modernisation tongue. Several waves of whom thiswaspeople for theirmother bivalent relationship with the Indigenous Mayafor sible appreciation am- beliedan osten thelanguage. This of knowledge politicians boasted about their intimate prominent non-Maya intellectuals and the 20th century, At the beginning of Lebanese and exiles, amongmanyothers. in sisalplantations,traders Catalonian cal prisoners, Korean indentured workers enslaved Yaqui people, Indigenous politi- colonisers, theIberian African dants of roots inthe region: descen as they grew the language to adopt had backgrounds all cultural and economic on. People of four centuriescolonisati- after European the Mexican Yucatan region, morethan as the maincommunication vehicle in was Maya still used language digenous the 20th century, the in- At the dawn of Introduction Leiden University Genner Llanes-Ortiz YUCATAN REGION LANGUAGE INTHE STIGMATISING MAYA K’AAY: DE- TÚUMBEN MAAYA - - - del Yucatán (Campeche, QuintanaRooi Yucatán). oficial dels tres estats federals que integren la regió Túb Kólá amb el lingüista i escriptor nigerià diferents del racons planeta. En converses investigadors,amb de activistes iartistes debatreaquests per processos oportunitat Residència Faberem va una bona oferir o, en dels el millor casos, micorizades. La es veuen avui sobtadament amenaçades que eren d’ús comú en el passat recent del món: llengües succeeix a altres parts maies alYucatán delque difereix gaire no El que està succeint actualment amb els és adir, alvoltant de825.000parlants. 1 parlar incult. La sevaparlar associacióambun mal pagades, activitats indecoroses i/oun s’associen amb espais marginals, feines ció econòmica. Les llengües minoritzades devalua políticaidela subordinació de la - el resultat sinó gramatical seva integritat reflex de la seva mida demogràfica o de la de “minoria”, un estat que no és un mer llengüesun estatus a que empeny certes La minoritzaciódescriu un procés intricat el seuprocésde“minorització”. vants”, que sovint una percepció impulsa “antiquades” o,encara, “irrelle pitjor vistes buriat són avui diacomallengües oel yucatec,Gibbens), el maia elioruba la qual gira el projecte Tribalingual d’Inky aquesta última, sobre “tribals” (categoria, que no sónnecessàriament “petites” o que De lamateixamanera altres llengües poc va perdent pes en favor de l’anglès. prestigi com a símbol nacionali a poc a trenta milions de parlants) està perdent històriad’ús comú (i al voltantllarga de l’Àfrica occidental. llengua ambuna Una està experimentant a procés que el ioruba similituds el amb presenta fortes del maia un 18% de regional el la població 2015, Aquest percentatge s’ha calculat a partir del cens s’ha calculat a partir Aquest percentatge ọ ̀ sún, vaig descobrirque la situació - 1

gerian linguist writer KóláTúb and gerian conversations the planet.In withNi- of different from corners tivists artists and cuss these processes with researchers, ac- to dis- opportunity ce offeredgood me a cases, Faber minoritized. The Residen of today or inthe best suddenly endangered, themselves find past recent the in used world. that were commonly Languages the of inotherparts to whathappens the Yucatan is in manyways no different withMaya happening in iscurrently What thousand speakers. population in 2015; population the regional ken by an estimated 18% of 1 Quintana Roo andYucatan. make up the Yucatan region,namely Campeche, that states federal three the of census official the ties and/or uncultivated as- speech. Their spaces, low-income jobs, unseemly activi- become associated with marginal guages economic devaluation.lan- Minoritized and politicalsubordination the result of is integrity demo- staturegrammatical or graphic their of reflection mere a being “minority” status,state than a that rather intoa languages cess whichforces certain describes “Minorization” an intricate pro “minorization”. that oftendrives ception theirprocessof even worse, languages, “irrelevant” per a are seen today as “uncool” or,or Buryat ject Tribalingual), Yucatec Maya, Yorùbá Gibbens’pro Inky of energy tion and thatoccupies the atten latter,category a are notnecessarily “small” “tribal”(the or that English. Aswell asotherlanguages by beingreplaced is gradually bol and is todayas anationalsym losing prestige speakers)30 million use (and around mon com- of with a longhistory A language Yorùbáis experiencing in Western Africa. strong similaritieswiththe processthat Maya has discovered that the situation of This percentage has been estimated based on percentage This 1 this is,825 around ọ ̀ sún, I ------

Linguapax Review 6 · 15 Linguapax Review 6 · 16 lavicencio Andrade. ZarzaiEva Salgado rio, Busquets,Bertely ladifunta María FridaVil- mantingudes altres membres delLaborato amb mexicanes.dígenes També les converses agraeixo in- umentació i difusió deles literatures iles arts Víctor Franco, en ladoc- unaentitat important de i impulsordel Lengua Laboratorio y Cultura Joséd’aquest informe. és Antonio el coordinador JoséFlores Farfán, Antonio un altrecol·laborador il’amistat de ciar moltdeltreball,lacol·laboració benefi va es CIESAS al estada meva La 2015. de vaig de2014 i eldesembre entre elgener treballar pología Social(CIESAS) a Ciutat de Mèxic, on de Investigación y Estudios Superiores enAntro iniciat com a investigadorpostdoctoral alCentro Leiden, però tambésón el resultat d’un projecte nous AmericaStudies (CIAS) de la Universitat de Indige principals com a membredel Centre of constitueixenaquest article undels meus temes 2 rica Llatinaaconsegueixen precisament que han sorgit aMèxicil’Amè dígena in- actuals d’art quina mesura les formes La meva activitat de recerca assolir-ho nosemprehoés. pot semblarunasolució òbvia, però com Aconseguir que una llengua “sedueixi” mésjove.generació “atraure” la duir” o llengües, pertalque de perdurin, han“se va clusions a què vam serque les arribar Faber aOlot, de Catalunya. Una les con- diferents Residènciamoments la durant Vam debatreaquesta problemàtica en artístiques. en les noves produccions intel·lectuals o d’utilitzar aquestes llengües deix lagent entre d’altres. dissua al seu Això, torn, la literatura, la música o lainterpretació, artístiques,ment de com les seves formes des,com enlamancadereconeixe així ca d’ensenyament en llengües minoritza es manifesta també en laman- estructural ritàries” dins de l’estat nació. Ladissuasió procés que les considera “llengües mino- estatus d’inferioritat contribueix al mateix Els resultats de la recerca que en comparteixo 2 analitza en ------Zarza and Eva Salgado Andrade.Zarza andEva Salgado Busquets,Bertely late María FridaVillavicencio the Laboratorio, the withhad othermembersof theconversations in Mexico. Iamalsothankfulof literatures arts and Indigenous dissemination of whichplayer is a major in the documentation and de Lengua y Cultura“VíctorFranco”,Laboratorio is theanddrivingco-ordinator forcebehindthe another contributorto this review. José Antonio collaboration José Flores Antonio Farfán, and friendshipof work, the from greatly benefited cember 2015. My time in CIESASMexicoCity where I worked between January 2014 and De Social (CIESAS)inMexicoCity,en Antropología at Centro de Investigación y Estudios Superiores aproject initiated as apostdoctoralresearcher of (CIAS) atLeiden University, butarealsothe result America Studies Indigenous the Centre of ber of my foci as a mem contribution constitute one of My own research isnotalwaysgoal necessarilyso. as asolution, but the way to achieve this “sexy” may king alanguage seem obvious they were to continue. Ma if generation, as “sexy” “attractive”or by the younger hed wasneeded to be seen that languages the conclusions reac - Catalunya. One of times during the Faber Residence in Olot, We discussed at different this challenge production. or artistic in new intellectual using these languages hers. dissuades people from This,turn, in rature, music, among ot- or performance, like forms, lite theirart recognition of of minorized languages, as well as the lack education in also manifest in the lack of nation-state. is Systemic discouragement within the them as “minoritylanguages” process that construe tributes to the very sociation with lower status practices con- 2 “sexy”, not just for younger Indigenous Indigenous “sexy”, younger not justfor “cool” or to makelanguages Indigenous to just do that, and Latin America manage which have in Mexico forms emerged art Indigenous tent to which contemporary The research outcomes The that are shared inthis 2 interrogates the ex- interrogates - - - - ció històricacomaestatnaciómodern. - caracteritzat Mèxic durant laseva forma ha que cultural política la desafien i nals, - amb les tendències i internacio nacionals El treballd’aquests joves músics connecta globals” (pop, rock, i reggaeton). hip-hop en el que jo anomeno“gèneres musicals novesterpreten cançons en llengua maia, dels joves i in- que componen indígenes gió delYucatán.concret, Eneneltreball adopten els activistes lingüístics de lare- gies discursives que d’autorepresentació del món, aquíem centraré en les estratè que afecten les comunitats minoritzades aspectes de l’exclusió econòmica ipolítica güística es potdestriard’altres i culturalno Tot ique reconec que la revitalització lin- tes bàsicsd’aquestaanàlisi. els , aspec comparteixo Review Linguapax per a En aquest article blació en general. més joves,indígenes po- també la sinó o “sedueixin”, no tansolsels gresquin” “en fer que això, les llengües indígenes contra nyes històriques, lleis comunitàries, plets administratius colonials (memòries, resse es vautilitzar profusamentendocuments Aquesta llengua com apaísindependent. de la vida de Mèxic panyolpart ilamajor es colonial el període tot durant oficial no a laregiócomllenguafranca prar Com jahe dit, el maia yucatec es va em maya alYucatán La importànciadelamúsica ments prohibits, en un intent de rescatar coneixe sobre llatins llibresiquaderns tori. També es vanescriure encaràcters - religiososdelterri els nous governants estudiosos, perquè ningú oblidésqui eren seguís i s’executés públicament elsseus es per i jeroglífica l’escriptura prohibís crita encaràcters llatins, després que es encomenderos , testaments, etc.), es ------cal formation as a modern nation-state. asamodern cal formation has dominated Mexico duringits histori- which the challenge cultural politics that trends, with international national and these young musicians connects workof pop, The rock, hip hopandreggaetón. musicsuchwhat Icall“global genres”, as in ming new the Mayasongs in language perfor people whoarecomposingand young Indigenous ticular on the work of in theYucatan region.Ishallfocus in par strategies followed activistsby language here on the discursive self-representation munities in the world, Iwill concentrate exclusion which affect minoritized com- economicpolitical and other aspects of tural revitalizationcannotbeisolated from and cul recognizingthat language While thisanalysis. share basicaspectsof Review this contributiontoLinguapax In public as well.people but for the general generations. texts contain political These the old teachings for future and preserve Latin characters, inanattempt to rescue wereknowledge forbidden also written in were. Books and notebooks containing the land of who the new religious rulers executed in public, lest anybody forget banned andits scholars hunted down and characters, after hieroglyphicwritingwas encomenderos counts, community acts, lawsuits against tive documents (memorials, historicalac- was profusely used in colonialadministra- Mexico’s life. language independent The entire Spanish colonialperiodandmost of cial lingua franca inthe region duringthe unoffi the as aforementioned, as ployed, YucatecThe wasMaya em language in Yucatan The importance of Maya music , wills, etc), written in Latin , I - - - - -

Linguapax Review 6 · 17 Linguapax Review 6 · 18 tre cançoner. A principis del segle al segle de Dzitbalché”, probablement escrites madament el 1821. Tret de les “Cançons aproxi- al Yucatán, colonial domini del fi dela després i tot fins cançons, de ries de teatre menors itradicionsfragmentà- en pregàries,orals danses, contes, obres les formes preservant cia ies va sortejar anys d’antiguitat varesistèn amb topar en unatradicióliteràriad’almenys 1.500 temàticament. Aquesta violenta irrupció de soca-rel sis es vani arrencar prohibir tual i les polítiques de la comunitat també nals maiesassociats la cerimòniari- amb (Can Pat, 1994a, 1994b i 1994c). Aquests avui són costum peranosaltres’ I iII) bejla’abeono’obe I i II (‘Cançons maies que sol cantar’) i que [la gent] tulats Pat va publicartres reculls de cançons ti solia cantar.l’idioma maiaque la gent Can vegada arecopilari escriure cançons en tures Populars, va començarper primera ment creada Direcció Nacional de Cul- Pat,cultural, Can Gerardo de la recent desegle que un promotor quart el darrer etnografies.primeres les en durant ser Va i cions esparsesencròniques deviatges res tret de men- però no en sabem gairebé comèdies, serenates i altres actes públics, cantaven en festivals, maiesque çons composteses parlants per probablement hihavia moltes altres can- La música ( de laliteraturalíricamaia. refinat exemple un últim aquest balché”, al dels Bacabs” o les “Cançons de Dzit- com el“Ritu també inclouenaltresobres Chilam Balam, el Profeta del Jaguar, però coneguts ment. Són com elsLlibresde de coneixei remeis, entre altres formes almanacs, prediccions, cançons, oracions contenen històries polítiques ireligioses, futures.a les generacions Aquests textos les antigues ensenyances per i preservar K’aayo’ob suukobeetalo’ob (‘Cançons XVIII, no s’ha conservat cap al- XVIII, no s’ha conservat ) i el paax cant ( vaquerías, carnavals, k’aay K’aayo’ob suuk ) tradicio- XX ------almost one hundred traditional songs three bookscontain and 1994c). These day’ IandII) (CanPat, 1994a,1994b I andII(‘Maya songsthat we sing to- sing’), and u beetalo’ob (‘Songs that [people] used to song compilations entitled K’aayo’ob suuk monly sung. CanPat published three thatin the people Maya com- language time to compile andwrite down songs first the for began PopularCultures, for recently created National Directorate the government’s Gerardo CanPat, of that one cultural promoter,the century graphies. of It was duringthe last quarter ons intravel chronicles andearly ethno- most nothing, except for isolated menti- which we knowcollective al- events, of carnivals, comedies, serenades, andother infestivals,to be performed vaquerías, other songscomposed by Maya speakers 20th century, there were probably many the has been kept. By the beginning of songs 18th century, noother record of Dzitbalché”, probably written in the of the “Songs 1821. Withthe exception of in Yucatan,lonial rule in approximately co- song traditions even after the end of minorplays andfragmented storytelling, inprayer, oralforms dance, preserving bythe past was resisted andnegotiated on dating back to at least 1,500years in traditi- into aliterary violent irruption ned and systematically uprooted. This and community politics were alsoban- ( Maya traditional music ( Maya lyricalliterature. ple of Dzitbalché”, the latter,exquisite an exam- the“Songsof Bakabs”,or “Rituals of Prophet, but also include other works like Balam, the Jaguar Chilam the Books of knowledge. are known as They of forms ons, songs, prayers, healings,other among religious histories,and almanacs, predicti ) associated with regal ceremony k’aay) associated with regal K’aayo’ob suuk bejla’abeono’obe’ paax) andsong -

cercles d’estudiosos a Mèxicialtres insti vídeo, però ladifusió es va limitarapetits transcripció de lletres i gravacions de so i la sicologia rescatada. Se’n va conservar documentació sembla puramentetnomu- gització de la música maia. Avui aquesta vanmés enllà de poder)anar l’antropolo de sistematització no van (opotserno segle del (finals ric bides. Amb tot, en aquell moment histò- quatre segles després d’haver estat prohi diverses al llargde més de nat enformes i almateixtemps havien evolucioservat - la cançó ilamúsica maies s’havien pre- Totes aquestes obres van demostrarque discografia). (INAH) entre el 1999 i el 2002 (vegeu la tut iHistòria Nacional d’Antropologia investigadorscompilades per del’Insti des,i religioses,d’amor com cançons així incloïa vint-i-cinc oracions idanses grava - Música ritualdel oriente de Yucatán, que la compilaciódelCDKi’ichkelem TataDios música i cants maies que cal esmentar és de Una les últimes iniciatives per gravar meitatdelsegle durant lasegona ta contra el poder dels blancs yucatecs ober perols maies a unarebel·lióarmada que es creu milersde cam- que va portar que no sigui venerarla SantaCreuVerda, cap altrepropòsit es pot utilitzaramb no i maies es considera sagrada corrent) gent de Castes. La música dels la capitaldels rebels maies de la Guerra hores era(i molts encara avui consideren) pretats per músics religiosos del que ales Roo, que contenia quinzetemesna inter mayatradicional deTixcacalQuinta- Guardia, van gravar i editar el 1994 el CD Música de l’antic Institut Nacional Indigenista Altres promotors culturals i investigadors jans deladècada1980. que els maiescantaventradicionals mit a cent cançons tres llibres contenen gairebé XX), aquests esforços aquests XX), máasewalo’ob (la XIX. ------. video recordings were preserved buttheir video recordingswere preserved Lyrics transcriptions, aswell assoundand today merely as salvage ethnomusicology. Maya music. documentation feels The of maybe) beyond the anthropologisation (could not, did notgo matisation efforts these syste ment (the late 20th century), cribed. However, inthishistoricalmo- more thanfourcenturies after being pros same time, evolved inseveral ways over at the and, musicand been preserved had these All worksproved thatMaya song (see discography). (INAH) between 1999 and 2002 History and Anthropology National Institute of the songs, compiledby researchers of and dances, as well as love and religious tan, which included 25 recorded prayers YucaTata Eastern Dios: Ritual Music from - here isthe CD compilationKi’ichkelem musicsong thathastobementioned and to record Maya the latest efforts One of the19thcentury. of white Yucatecansthe secondhalf during the the powermed rebellion against of in openar Maya farmers thousands of Green Cross, who is believed to have led than to revereother purpose the Holy cannot beused sidered sacred and for máasewalo’ob (thepeople) iscon- common the Maya the Caste War. music of The the Maya rebels of today) the capital of what was then (and manystill consider by religiousmusicians from performed Quintana Roo, which contained 15 tunes TixcacalMaya Guardia, ditional Musicfrom edited recorded and in 1994 the CD Tra Institute the old NationalIndigenist of researchersand Other cultural promoters into the 1980s. that Maya people used to singhalfway - - - -

Linguapax Review 6 · 19 Linguapax Review 6 · 20 oracions de oracions d’entonació irespiracióenles estructures ven elritualilaveneració. Les complexes d’entreteniment. Sens dubte, acompanya produint) noméscom a meres formes çons maies es produïssin (i es continuïn que la música És improbable i les can- volum). australians(vegeu aquest dels indígenes fer Greensobreles “històries de sorra” ser conscient de Jennien llegireltreball - vinculada, unpuntdevista delqualvaig ducció de coneixement maia ohiestava de pro la “música” sostenia altres formes cosa que dificulta avaluar en què la forma corporal, de representació altres formes el moviment,o dansa la ció comelgest, de comunica- d’altres formes aïllada nera del segle de les cançons maies banda, lamajorpart per aaudiències especialitzades. D’altra sores universitàriesde ràdio o culturals i lamúsica maies es van restringiraemis a disposiciódelpúblic,posar les cançons tucions educatives del món. Quanes van geu Vapnarskygeu (veentre eltextsonoritat i la connexions la qui actua”) donen fe de les importants en cerimònies maies;literalment“elquio pectivament, homes i donesespecialistes governamentals continuagovernamentals present en algu- dèmica i l’ús que en fanles institucions a conseqüènciade ladocumentació aca- cançons maies i els contextos socials com comunitat. Aquesta desconnexió entre les ies, dels festivals part que formaven de la les anomenades cançons de bressol ma- yucateques,teatral i lescançonsd’humor gèneres musicals com les a certs d’aquestes pràctiques. Elmateixval per part d’inducció i resposta) que formen col·lectiu (models o el comportament ral - corpo llenguatge el ritual, l’escenificació sense incloure-hi gèneres d’interpretació possible captarplenamentaquest i altres XX es van documentar de ma- aj meeno’ob aj et al., 2018), però és im- iixmeeno’ob jaranas (res - - - - -

our time. to promote túumbenmaaya k’aay forts the most recent ef present in some of institutions continuesgovernmental to be scholarly documentation and use by of Mayasocial contexts result songsand as a nity festivals. disconnection between This lullabies, whichto commu were- integral songs,atrical humour so-called Maya and likemusic Yucatecan genres practices. same applies to certain The to these ponse models) integral that are or collective behaviour (prompt-and-res including the ritual stage, body language, is impossible without genres performance other thisand of 2018), but afullgrasp sound aesthetics and (see Vapnarsky etal., connections between text the important are testimonies of she who performs”) literally “he or Maya ceremonial experts; ix meeno’ob (respectively,female maleand in the prayers of structures complex intonation andbreathing The devotion.clearly accompanied ritualand They entertainment. of as mereforms continue(and to happen only happening) Maya music song wereand unlikely to (inthisvolume). made meaware of Australianon Indigenous “sandstories” angle thatJennifertion; an Green’s work Maya produc- knowledge of other forms was or “music” entangled with supported in which way the appraise to difficult it makes This embodiedperformance. of ture, movement, dance,other forms or communication, like ges other modes of were documented from in isolation part, Maya song, for the most 20th century of audiences. Onthe other hand,examples cultural stations or radio forspecialised and music were restricted to university made availableto thepublic, Maya songs institutions in the world. they were When scholarsother education in Mexicoand circulation was limited to smallcircles of aj meeno’ob jaranas , the and in - - - - túumben maayare latúumben k’aay nes de les iniciatives recents per promou tor,Fecultural mestre maia i promotor dins de la institució era l’escrip lideratge que en lapràctica qui exercia el veritable periència, però més tard es va ferevident MAYA eraunpolític no maiasense ex- pla. Eldirectordesignat ni cap d’INDE- va rebreunnouinstitut sense estructura del PAN, governador pert Patricio Patrón, tals l’anysegüent, que l’inex- de manera - polític perdés les eleccions governamen Ningú no s’esperava que aquest poderós (INDEMAYA), d’àmbitestatal. al Desenvolupament de la Cultura Maia el 2000 un decret per crearl’Institut per na zapatistaanivell nacional, va aprovar als canvis produïts perlarebel·lióindíge en una resposta tardana Víctor Cervera, PRI, populista encapçalat pelpoderós neoliberal. L’anterior regionaldel govern la regió polítiques multiculturals de caire a d’implantar l’hora a de lideratges pació en la demoralegislativa com en la sola- d’aquesta paradoxal’hem debuscartant çó ilamúsica maies. Per mi,l’explicació espais al Yucatán la can- per promoure nous obrir van es que PAN hispanòfil i conservador l’administració del partit del 2001. Curiosament, vaser durant PAN, enles eleccions governamentals de centredreta, el a la victòria del partit a laregiódel Yucatánva i això lloc donar del PRIvanacional el seu control afeblir ció multicultural de lanació.Laderrota per primeravegadalacomposi- abordar que van legals duir unseguit de reformes la política cultural mexicana, i es va pro del 2000 van tenir un efecte significatiu en lista, el PRI, en les eleccions presidencials naciona del vell partit 1994 derrota i la L’aixecament neozapatistadel indígena del segleXXI Maaya K’aay alcomençament delnostretemps. ------Maya song composition( of MAYA contests annual five organised ring this administration’s period, INDE- within theinstitution. leadership Du - true liciano Sánchez Chan,whoexercised the writer, teacher and cultural promoter, Fe later apparentthat it was infact Maya itbecame but politician, fledgling Maya MAYA’s nominateddirectorwas anon- INDE- clear plan. no bureaucracy and Patrón, received a new institute with no inexperienced PAN governor, Patricio next year, and when this happened, the election the an to lose the gubernatorial Nobody expected this powerful politici Culture (INDEMAYA). Maya Institute the for Development of cree in 2000 which created the state-level level,at thenational bellion de passeda Zapatista reproduced by the indigenous in abelated response tothechanges ra, led by populist strongmanVictorCerve government, PRI regional previous The beral multicultural policies in the region. neoli- overlapin the implementation of both alegislative time lag andaleadership sic. explainsforme this paradox What is Maya songandmu- of for the promotion that new spaces opened in Yucatanparty the conservativePANHispanophile and tingly, itwas duringthe of administration 2001. Interes election of gubernatorial the centre-right party, PAN,of inthe tan region,which resulted in the victory nal level weakened inthe Yuca its grip PRI at the natio- defeat of nation. The the time the multicultural composition of first the for addressed which reforms gal le cultural politics,a series prompting of Mexican on effect significant a had 2000 party, PRI, in the presidential election of nationalist the old 1994 and thedefeat of uprising in neo-Zapatista Indigenous The 21st century Maaya K’aaythe attheonsetof Ketlamo’ob tia’al u ------

Linguapax Review 6 · 21 Linguapax Review 6 · 22 regió, creada aladècada de 1970. INDE- dela més antiga en llengua indígena sora XEPET a Peto,a laràdio Yucatán, l’emis XEXPUJ aXpujil, Campeche, es van unir Felipea Puerto, Roo, Quintana Carrillo i XENKA Laràdio del govern. o suport sores de ràdio indígenes amb finançament vad’emis augmentaralaregióelnombre Va sertambé durant aquest període que bum constava d’entre15i18cançons. CD,àl- Cada dades del govern. segons Entre el2003 i el2005, es vaneditar mil 2007 davant delPRI(Novelo, 2015: PAN del ales eleccions governamentals del editar quatre CD abans de la derrota nistratives i pressupostàries, només es van MAYA. Acausadeles limitacions admi- CD openjar-les al lloc web d’INDE- de professional ieditar-lesmanera en un consistia a gravar unaselecció de cançons sula del Yucatán. L’ajuda governamental parlants maies dels tres estats de la penín- catán, 2006 i 2007). S’hi podieninscriure va registrar38cançons(Govern delYu- va rebre 62 propostes i l’última del 2006 en el concurs del 2005 tòria perparticipar convocala regió. Així, la dones maiesa - creativitat musicalgotable dels homesi ines la vegada primera en relleuper sar Els concursos anuals de cançons van po- nals deparlamaia. professio- i d’experts figures les destacar sistia en anuncis de itelevisió ràdio per social màtic d’aquest període va ser la campanya emble l’estat i laregió. Un altre programa culturals del poblemaiaa les aportacions fer visible la presència social contínua i institucionals ons en l’esfera pública per d’unasèried’intervenci 2007 part com a o beeta’al Maaya K’aayo’ob) entre el 2002 i el posició de cançons maies ( cinc concursos anuals decom- organitzar d’aquesta administració, INDEMAYA va liciano Sánchez Chan.Durantel període Weyano’one’ (‘Som aquí’), que con- Ketlamo’ob tia’al 72). - - - - - fthe -livedshort of (2005 -2009), first priva- MAYA was alsokey in the establishment the region, created in the 1970s. INDE- stationin language the oldest Indigenous in Peto,joined XEPETradio Yucatán, Roo, and XEXPUJinXpujil, Campeche, in Feliperadio Puerto, Quintana Carrillo tions increased in the region. XENKA vernment-backed sta radio Indigenous - orgo government-funded number of It wasthat the alsoduringthisperiod between18 songs. 15and consisted on of reports. Eachto governmental compilati- 2005, 1,000 CDs were printed,according (Novelo, 2015, 72). Between 2003 and 2007 by PRI election of the gubernatorial were printed before PAN was defeated in constraints, only four CDs and budgetary DEMAYA’s website. Due to bureaucratic made availableor to download IN- from corded andreleased as aCDcompilation songswas professionallyre- selection of meant that after each contest, a support the Yucatan peninsula. Governmental of to Maya speakers from the three states 2007). Entries for the contest were open mitted (Yucatan Government, 2006 and last one in 2006 recorded 38 songs sub- in 2005 receivedthe 62submissionsand example, the call for entries to the contest and women at the regional level. For Maya men quitous musical creativity of ubi- the time, first the for spotlight, the annual song contests The brought under and professionals.Maya-speaking experts highlighting the accomplished profiles of here’), which involved spots TV and radio the social campaignWeyano’one’ (‘We are was thisperiod of emblematic program ople inthe state and the region. Another Maya pe- ce and cultural contributions of to visibilise the continuous socialpresen- inthe public sphere tutional interventions insti aseries of of were2007. These part beeta’al Maaya K’aayo’ob) between 2002 and - - tana Roo perreferir-se a simateixos), de dels rebels maies del segle empratpels descendents també elterme cançó “Máasewal”però (lit. “Indígena”, concurs va ser la del segon La guanyadora en maia. seguit cançons de rap produint Nah Pat, de Sucilá, el 2003, autorque ha (‘Escolta el que està passant’), de Timoteo çó de maia, “U’uy ku rap ba’ax yúuchul” que es considerar laprimeracan- podria concurs de cançons maies van incloure la de Chetumal.segon Les al propostes per i resident Santiago, natiude Laguna Kaná PatSantiago Santos (1962), àlies Santos to’okol to’on”(‘Noenslaprenguis’), de maia“Ma’u el 2002 va serlacançóreggae el guanyador del porània, primer concurs ció de la llengua maia enlacançó contem per entendre la desestigmatitza portància im- No obstant això, fet que té una gran precolonials. i cants experiments demúsica“andina” pop iranxeres. També es van fer diversos balades romàntiques, cúmbies, cançons ferits pels compositors maies eren temes polítics.socials o Elsgèneres pre- malalties, inomésunes quantes tocaven prevencióla o als campsdepanís de fantils,ensenyar alsinfantseltreball per cultural i l’amor. També n’hi havia d’in- l’educació dicionals com la vida rural, concurs giraven alvoltant de temes tra- nombre de cançons maies presentades al Can aladècada de Gerardo 1980, un bon terior de cançons maies recopilades per que el recullan- mateixa manera De la i Novelo, 2013). en aquests concursos (Castells participat les pularitzar cançons maies que havien emissores de vanràdio contribuirapo- de la regió.Aquestes i laciutat més gran Jo’-Mérida, lacapital de l’estat del Yucatán que (2005-2009),va a tenirunavidacurta la primeraemissora privada, YóolIik’, MAYA també va ser clau en lacreació de XIX a Quin- jaranas - - , Quintana Roo.Quintana strong a songs had These FelipePuerto, Carrillo now aresident of YucatánDaniel May but Pat, anative of Maya rebels in QuintanaRoo),tury by the 19th cen used by descendants of person”, butalsothe self-ascribed term was the song Máasewal (Lit. “Indigenous the second contest since. winnerof The Mayasongs ever rap of the production in author hascontinued participating Pat,teo Nah 2003. Sucilá, in Its from (‘Heed to whatishappening’),by Timo- song rap ever recorded: “U’uy ba’ax ku yúuchul” Maya first the considered be Maya songcontest included whatitcould the second Chetumal.Submissionsto of resident and LagunaKaná, nativego”, of Pat Santos (1962), a.k.a. “Santos Santia- (‘Do nottake us’), itfrom by Santiago song“Ma’u to’okol to’on” Maya reggae the winner firstof contest in 2002 was the song, the in contemporary Maya language to the significance understand the de-stigmatisation of great of and However, colonial songexperiments. weresome “Andean” also music pre- and cumbias,songs, pop andrancheras. There composers were jaranas bymentary. Maya preferred genres The few expressed social or political com- or how to prevent illnesses, and onlya teachto dren, cornfield them about work cation and love. Some were aimed at chil- life, cultural edu tional themes like rural submitted to the contest dwelled on tradi- Maya songs the 1980s, number of agreat Maya songscompiledbyin Can Gerardo Similar to the previous collection of and Novelo, 2013). in these contests (Castells participated Maya songs which had of popularisation stations contributed radio to the These city in the region. state and the largest the Yucatán in Jo’-Mérida, the capital of tely ownedstation, based Iik’ radio Yóol , romantic ballads, - -

Linguapax Review 6 · 23 Linguapax Review 6 · 24 Bello. d’un altrepolíticdelPRI, RolandoZapata parèntesi, el 2013, durant l’administració des es vanreprendre, després d’un llarg moure les cançons maies, totique les aju- Després de 2007, l’Estat va deixar de pro la culturatradicional. mer vestigi dels temps o de precolombins mostració que lacançó maia janoeraun hi van veuremoderna resistència, i lade la preocupacióde les cançons per lavida la contemporaneïtat mitiu de o ritual.En dels estereotips da pri culturals d’un món allunya- viva” “cultura una exemplificava de les cançons ralesa aparentmentbanal tors). Per Castells i Novelo, però, lanatu- “pobresa iadversitat” en l’anàlisi dels au- treball icanvide gènere derols (“desig” i através superaciópersonal del migració, ranxeres i cúmbies que parlaven sobre ku taalo’”(‘Mi-te’l’) de José Novelo. Eren (‘Porc’)paal” Aguilar, d’Alonso i“Je’e deJosé“X-Marucha”, Novelo, “Lu’ulum (‘Anem a Cancún’), de Vicente Medrano, Tzec,na’), d’Hidalgo “Ko’oxCancún” xboox- oot’el” (‘La meva de pellbru noia Yóol-Iik’ el2009 vanràdio ser “Inchan sol·licitades entre les audiències de la de Jo’-Mérida,politana lescançonsmés Castells i Novelo (2013), a l’àreametro- lars odemanades. un estudi de Segons no eren necessàriament les més popu- Amb tot, aquestes noves cançons maies maies alaregió. dels i lamarginació la pobresamil·lenària comunitats maies.de “Máasewáal” parla per interessos privatsa les iarrabassada península del Yucatán ha estat expropiada enquè la costa de del la Carib cia laforma polític.missatge “Ma’ u to’okol...” denun- Roo.na Aquestes cançons tenien un fort Feliperesident a Puerto, Quinta- Carrillo Daniel May Pat,del Yucatán originari però - - - Zapata Bello. PRI politicianRolando another of tration long hiatus, in2013, during the adminis- Maya songsandonlyresumed it, after a After 2007, the State stopped promoting lonial times, ortraditionalculture. pre-co amere remnant of was nolonger live, which demonstrated that Maya song with modern the songs’ concerns ness of saw resistanceThey in the contemporari primitiveness ritualism. or reotypes of awayculture” stepping from cultural ste “living a exemplified songs the of nature tells and Novelo, the seemingly “trivial” the authors’ analysis). However, for Cas- (“desire” “povertyand adversity” and in through work roles andchanging gender self-improvementdiscussed migration, were rancherocumbia songs,and which (Here he comes) by José Novelo. These Boy) byAguilar, Alonso Je’e and ku taalo’ ha, by José Novelo, Lu’ulum (Dirty paal Cancun), by Vicente Medrano, X-Maruc Tzec, Hidalgo Ko’ox(Let’sCancún to go xboox oot’el (My brown skinned girl), by audiences radio in 2009 were In chan most requestedYóol-Iik’ songsamong Jo’-Mérida, the of the metropolitan area velo (2013), found that, for example, in manded. A study by Castells and No- de not necessarily or the most popular new Maya songswere,These however, in theregion. Maya people of verty and marginalisation the millennial po- “Máasewáal” talks of and taken away from Maya communities. byhas been expropriated private interests the Yucatanpeninsula coast of ribbean the way in which the Ca- denunciation of political message.u to’okol…” “Ma’ isa - - - - - HX8&t=33s 3 del 2011 laveu. En unvídeo de YouTubecorria es vaa mesuraque popularitzant anar (cançó fetacopsdeboca),que maia amb música en vachi dirbobóoj ‘maaya k’aay seva llengua que en espanyol. Delaseva rimes ambflowliresultava més fàcil en la que, com aparlantnatiu de maia, escriure Puerto. Carrillo Méstardva descobrir estudiava secundària a laciutat de Felipe en espanyolcançons derap quanencara Suárez. Va escriure les seves primeres de Pino able itenaç delacomunitat rural Pat Boy,musical empresari creatiu, soci Pat(1991), Chablé avui conegut com a Un d’aquests joves era Jesús Cristóbal YouTube iFacebook. socials comSoundcloud,ReverbNation, va distribuirsobretot en línia,xarxes l’estat de QuintanaRoo. Elseu treball es Puerto,rillo Tulum a iPlaya delCarmen, sats en cases privades aciutats com Car i improvi- àlbums en estudis rudimentaris començar aproduir-se les seves cançons i icantants van al 2006, Cap diversos grups vent maiaal’estatdeQuintanaRoo. en el vehicle d’expressió preferit del jo- l’skareggae, rock ielpop es vanconvertir pital del’estat del Yucatán), el hip-hop, el sició de cançons maies a Jo’-Mérida (la ca- estatal Durant lapromoció de lacompo- L’auge delrapielreggaemaies durant unfestival cultural. Els mitjansde seves a laplaçad’unpoble cançons de rap

http://www.youtube.com/watch?v=po4ghWI_ 3 se’l veu una de les interpretant . - -

an interesting “new” music phenomenon. interesthim as tookan in portals internet tural festival. Nationalnews outlets and town, during alocalcul arural square of songs inthe hisrap oneof performing HX8&t=33s A YouTube video from 2011 mouth. wly became famous by wordof made Hitting with the Mouth) and slo- sic than inSpanish.He re-named his mu- rather easier to himinhisown language speaker, writing rhymes with “flow” came ter, hediscoverednative that,asa Maya Felipe Puerto. Carrillo La- in the city of in school while still Spanish in secondary songs rap first his wrote He Suárez. Pino community of neur fromthe rural tenacious sociable and music- entrepre known today as “Pat Boy”, a creative, Cristóbal Pat Chablé (1991), commonly these young people was Jesús One of and Facebook. Soundcloud, ReverbNation, YouTube, like line, throughsocialmediaplatforms na Roo. work Their circulated mainly on Quinta- in the state of Playa del Carmen, Puerto,in cities like Carrillo Tulum, and in private studios constructed houses tary songs andalbumsinmakeshift, rudimen to producetheirownindividuals started and groups 2006, Around a number of QuintanaRoo. the stateof pression forsome young Maya peoplein ex- vehiclerock of became the preferred catán state), hip hop, skaandpop reggae, the Yu - Jo’-Méridaaround (the capital of composition was taking place in and Maya song thisstateof promotion While The riseofMaya rapandreggae 3

http://www.youtube.com/watch?v=po4ghWI_ Bobóoj Chi’ Maaya K’aay(MayaBobóoj Chi’ Song . 3 shows him - - -

Linguapax Review 6 · 25 Linguapax Review 6 · 26 ka méek’en” (‘Si em tornes a abraçar’) de aabraçar’) ka méek’en” (‘Si emtornes da, van gravar una versió de “Waa aka’a ment), Mc Rico iMicroMc. Com aban (una de les poques dones d’aquest movi- Dj Joe,un quartet: Light LaBellaMoon en anglès). original Van començarcom de Mayanl’obra tra Poetry (ambelnom gèneres, però, eraporós, com ho demos Timoteo Hau. Elmur entre aquests dos to Morales,i JorgeChan Antonio Mario RubenLechuga, Mex, Cesar Mario Alber Acero,der Rashid Novelo, Omar Alberto amb altres joves músics, entre ells Gin- Santa Roots Chan de skareggae banda hip-hop,la Berlin va Net Chablé formar Després de la sevaincursió en el primera encaraté més tirada. el reggae del sud,on traslladar-se a Chetumal, ciutat fronterera tat) va créixerde enaquesta abans zona (jaesmen anys noranta.SantosSantiago superior ialtres joves des d’almenys els entre els estudiants d’educació ca reggae Aquí tambés’haviala músi popularitzat perifèrics inometropolitansdelaregió. Puerto, ésactuavena dir en els circuits sula, entre les localitats de Peto i Carrillo homes de la regiócentre-sud de la Penín- eren Pràcticament tots aquests intèrprets àlies PríncipeMaya, iYazmínNovelo. re preferit de José Manuel Poot Cahun, el D’altra banda, pop rock va ser el gène Ajk’íin “Neto” Chablé Berlin. Ernesto perFredy Reynaldointegrat i Noh Un alo’ob (lit. ‘Els colls verds’ o els Paios), àlies Residente i elduoYa’axSabán, - Ka Atte; Cimá, àliesElCimá Víctor Chimal, cantants d’aquest període vanser Roger Altres maia. llengua la en flow al arribar a mitjansdels anys2000 com és de fàcil un més dels molts joves que van descobrir tre” del hip-hopmaia,Pat Boy tansolsés Tot ique és considerat permoltsel“ros- com unfenomenmusical “nou”. es vanternet interessar per aquest cantant d’in- comunicació nacionals iels portals ------me again) in2010.Later, be me again) the group you hold “Wáa aka’akaméek’en” (If SantosSantiago’s recorded acover of Rico” and“Micro Mc”. Asaband,they women involved in this movement), “Mc the few “La Bella Moon Light” (one of “DjJoe”, four: as a band of started They original nameinEnglish) demonstrated. “Mayan Poetry” (with the as the work of en those two was however genres porous and Jorge wall Timoteo betwe Hau. The Morales,Alberto MarioAntonio Chan, lo, Ruben Mario Mex, Cesar Lechuga, der RashidAcero, OmarNove Alberto her young musicians; amongthem: Gin- band Chan Santa Roots with ot reggae hip with stint hop, the ska Neto Chablé Berlin formed first its After popular. iseven more Chetumal, where reggae border city of moving to the southern (see above) upinthis areabefore grew since at least the 1990s. Santos Santiago tion students and other young people become popular amonghigher educa- music had was alsowhere reggae This theregion. non-metropolitan circuitsof that they workedand the peripheral in PetoPuerto, which Carrillo and means of the Peninsula, between the towns gion of werethe south-central from maleand re- Novelo. Practically all these performers Príncipe Maya (Maya Prince) and Yazmín for Joségenre Manuel Poot Cahun,aka rockpop other hand, was thepreferred the to Ajk’íin“Neto” Berlin. On Chablé by Fredy ReynaldoErnes and Noh Un Green Necks” or the Dudes), integrated and the duet Ya’ax (lit. “The Kaalo’ob Atte; Víctor Chimal,akaResidente Sabán, this period were Roger Cimá, aka ElCimá from figures Other language. Maya the in achieved be could “flow” which with discoveredhad inthe mid-2000s the ease young peoplewho anumber of one of Mayahop, hip Pat Boy isonly “face” of Although heiswidely considered the - - - - - tat, per exemple, per treballs en solitari - més “urbà” (aspre icombatiu) represen unadivisiócep clara entre un sentiment A més, des del puntdevista estètic, es per compensa. ire- que selecciona sí l’agenda, defineix i, tot patrocina i que no necessàriament especials. Larelació és complexa: l’Estat a lasevaen concerts suport participació de festivalsl’organització juvenils o enel micament i institucionalment, sobretoten Cimá Atte i altres, perajudar-los econò- a músics independents, com Pat Boy, El del ra Yucatán, es van acostarràpidament culturals, com ara laSecretaria de Cultu complexa enl’Estat. Algunes institucions vasical independent una resposta trobar L’èxit relatiu inicial de la producciómu- de Mayan Poetry. wat in Miatsil” (‘La meva cultura parla’), Maya”,El CimáAtte, i “Ku “Sangre Yáa exemples entre Patla col·laboració Boy i ten” l’orgull cultural iètnic. Ensónbons dicional de manera positiva- i“represen i tra- comenten aspectes de la vidarural i laresistència tradicional del poblemaia, de vida “culturalistes”, parlen de la forma Altres cançons,anomenar que proposo dente Sabán (vegeu la llista de cançons). ta wool” (‘Reacciona’) i “Tak’in” deResi entre Pat Boy iYa’axKaalo’ob, “Súunen 2010 al 2015) van serunacol·laboració d’aquest període (aproximadament del política. Les cançonsmés importants ga - parell de cops fercançonsambcàrre cançons romàntiques i van intentar un consolidats van començaracompondre cies destacades. Moltsdels músics més maiamostratendèn i el hip-hop reggae Per el camp del bé que molt heterogeni, Tun (ElMicroMc). Tuz (El Master Joe) Kauil Caamal i Carlos perJoeles va convertir enunduoformat el 2010. Més tard, el grup Santos Santiago - - - - - ac,b oeo tesl oko Micro the solo work of tance, by some of ins- for represented, confrontational) and feel the more “urban” edges (rough on strike divide is perceivable between a aesthetically speaking, a Furthermore, select andrewards. does it agenda, the define necessarily not the State sponsors and,although it does concerts. relationshipis complex; The special in theirparticipation supporting youth festivalsespecially in organizing or support, institutional and financial them Boy, El CimáAtte and others, to provide proach musicians, independent like Pat Culture, were quick toap- cretariat of institutions,example, for Yucatán’s Se the State.response from Somecultural dent a complex record productionhad - indepen initial,relativeThe success of Mayan Poetry. wat in Miatsil (My culture speaks out), by Maya (MayaSangre Blood), andKu Yáa betweenon Pat BoyAtte,Cimá El and these the collaborati songs are ples of cultural and ethnic pride. Goodexam- nal life in apositive way, “representing” traditio- rural, comment aspects of They the Maya people. life and resilience of of “culturalist”, celebrate the traditional way Other songs, whichto name Ipropose Residente Sabán’s Tak’in (see List). Song Kaalo’ob, Súunen tawool (React) and betweencollaboration Pat BoyYa’ax and od (roughly from 2010 to 2015) were a peri- that of songs significant most The stabs songs.at doing politically charged romantic songsandhadacouple of composing established musicians began the most cant common trends. of Many signifi shows reggae and hop hip Maya of field the heterogenous, very Although Micro Mc). (El Master Joe) y CarlosCaamalTun (El came aduet made upby Joel Tuz Kauil - - - -

Linguapax Review 6 · 27 Linguapax Review 6 · 28 2019]. co/1463530322_435174.html verne.elpais.com/verne/2016/05/18/mexi- Online, 18demaigdel2016. URL: https:// lo porlalengua”, d’Abril Mulato, a El País en maya4 “Rapear reivindicar para el orgul- vegada.Elreportatge per primera a conèixerdonar maiaalmón el hip-hop cat alsuplement culturald’El País Onlineva especial publi- El maigdel 2016 un article desestigmatització? Conclusions: capala cultura. la seva de relacióamblaglobalització inventiva actualdelsjoves i de indígenes sicals han acabatsent una mostrade la Totes aquestes noves expressionsmu- mateixes aspiracionsmusicals del’artista. cutors (com ara ONGiuniversitats) i les l’Estat i altresinterlo- per proporcionats tificació de públics diferents, els incentius (alguns d’ells expandilleros), laseva iden- ències i els gustos personals dels músics potser estan les relacionades ambexperi- lectiu ADN Maya. Aquestes expressions preocupat dePat Boy idels joves del col· Mayan Poetry) vs. elvessant ides ingenu Poesíade la El MC de Micro Maya (de nalment aFacebook el4de maig,s’havia bilingüe (maia iespanyol), publicat origi- L’article deia que el vídeo d’aquesta cançó ciar-sei l’endarreriment. lapobresa amb de vida que sol asso- positiva unaforma demanera i representa del poblemaia aparentment privilegiada, vida rural, de la tres cançons “culturalistes”, aquesta parla produït pel projecte ADN Maya. Com al- pers Crew,wool” “Ki’imakin (‘Soc feliç’) i centrar enunvídeopublicat per Tihorap [consulta: abril de [consulta: abril 4 es va - - language” the pride inthe ping inMaya tore-assert first time.The news entitled report “Rap- Mayato the hiphop worldfor the ce of online broke the news about theexisten ElPaís newspaper cultural supplement of 2016 a special feature in the In May of destigmatisation? Conclusions: towards culture. globalisation of ventiveness with and its the relationship youth’s Indigenous in- contemporary of pressions have become representative Ultimately, allthese new musical ex- own aspirationsinrelationtothemusic. NGOs anduniversities), and the artist’s the State and other actors (for example, rent audiences, the incentives provided by diffe of identification their members), gang them former musicians (some of the experiences tastes and personal of se emphases are, perhaps, related to the the “ADN Maya” collective.ple of - The Pat Boythe young and peo- approachof Poetry) versus the naïve, happy-go-lucky El de MC laPoesía Maya (fromMayan verne/2016/05/18/mex the 18th, 2016. URL:https://verne.elpais.com/ lengua”, byla Mulato, Abril PaísEl in Online;May 4 “Rapear en maya reivindicarpara el orgullo por html had gone viralafter been played more had gone originally onFacebook on May the 4th, lingual song(MayaSpanish), posted and thisbi- claimed that the video of article ated with povertybackwardness. and The positive light a livelihood associ generally Maya people, thus re-presenting in a of apparentlyblessed, life brates the rural, other “culturalist” songs, this one cele ADN Maya (Maya DNA)project. Like in wool (I am happy) and produced by the video song by Crew,Tihorappers Ki’imak [accessedApril2019] 4 focused a recently on released ico/1463530322_435174. - - - - parla maia, promoventparla espais per visibi- d’ADN Maya: “impulsar joves de artistes Taniadescriuen Jiménez Balam l’objectiu seva pàginade fansaFacebook, Pat Boy i ència a través de les xarxes socials. A la audi- paços d’atraure l’atenció d’una gran distància ambl’Estat i hanestat ca- certa Maya i4Mayan Seasons, guardenuna Ambdós projectes col·lectius, ADN nal delcapítol). fi al YouTubellista a la anglès (vegeu en les poques cançons maies amb subtítols distribuït per Spotify i Deezer, iés una de / Treballem junts”. ïm aaquesta tasca / Som-hi, som-hi, nois llengua siguiescoltada nostra / Contribu Yazmíntada per Novelo, diu:“Perquè la líniade gua. la cançó, Una escrita i can- responsabilitat de revitalitzar laseva llen- els maies a assumirla clar perexhortar estils pop ihip-hopenvia unmissatge Novelo iPat Boy. Lacançócombinaels Yazmín gravatmaia l’activista per iartista (‘Unpobleenmarxa’), “Xíimbal Kaaj” ca 4 Mayan Seasons va llançarel clip de demúsi independent la productora Al cap d’unany, el 31 de maig del 2017, producció idistribuciódecançonsmaies. una nova representa per ala oportunitat cap al hip-hop maia atenció internacional enquinze dies.reproduccions Aquesta viralitzat ihavia superat els 2,5 milions de yaFilms/about/ URL: comunitario.” yposicionamiento lingüística revitalización la a contribuyendo destinatarios, y escenarios diferentes en participar permita les que ydifusión depromoción deacciones través a contemporáneo maya musical movimiento el visibilicen que para espacios promoviendo tes, meyaj”. Ko’one’ex ko’onex múul tiko’on meyaj /Ko’one’ex ko’one’ex / paalale’ex 6 5 “… impulsar a jóvenes creadores maya hablan maya jóvenesa creadores “… impulsar /Ko’one’ex t’aan ak uyu’ubal áan “Utia’al http://www.facebook.com/pg/ADNMa [consulta: abril de2019]. abril [consulta: 5 “Xíimbal Kaaj” s’ha “XíimbalKaaj” ------on of the contemporary Maya music mo- the contemporary of on by spacesthevisibilisati for promoting young Mayaencourage speakingartists, Balam describe ADN Maya’sas “to goal Patfanpage, book BoyTania and Jiménez audience their Facevia socialmedia. In big alarge to capture the attention of tance from the State, and have been able 4 Mayan Seasons, dis- standatacertain Both collective projects, ADNMaya and chapter). of subtitles on YouTube (see list at the end the few Maya songs with English one of Deezer,circulated Spotify and on it is and Ko’one’ex ko’onex múul meyaj”. Ko’one’ex ko’onex múul tiko’on meyaj /Ko’one’ex ko’one’ex / paalale’ex / Let’s work together”. tribute to the job / Let’s go, let’s go, guys “For to beheard/Let’sour language con- written and sung by Yazmín Novelo, says the song, revitalization. One line of ge people to take responsibility for langua- sends and aclearcallingMaya message, styles hip-hop and song combinespop Yazmínartist Novelo Pat and Boy. The recorded by Maya scholar, activist and (A PeopleXíimbal Kaaj on the March), 4 Mayan Seasons released the video song musicindependent production company later,One year May on the31st, 2017, the Maya songs. duction anddistributionof for the pro a new opportunity represents attention to Maya hip hop international This than 2.5 million times in afortnight. 6 5 MayaFilms/about/ URL: lingüística y posicionamientocomunitario.” destinatarios, contribuyendo alarevitalización en diferentes escenarios y participar les permita través ydifusiónque de acciones depromoción el movimiento musical maya contemporáneoa tes, promoviendo espacios que para visibilicen “Utia’al u yu’ubal ak t’aan /Ko’one’ex t’aan ak uyu’ubal áan “Utia’al “… impulsarajóvenes creadores maya hablan http://www.facebook.com/pg/ADN- [accessedApril2019]. 5 Xíimbal Kaaj has Xíimbal Kaaj - - - - -

Linguapax Review 6 · 29 Linguapax Review 6 · 30 primeres composicions. adiferència de les passat aserlanorma, çons despolititzades i neofolcloristes han segueixen copantl’escena i que les can- observar, però,que els homes important d’intèrprets.i aaugmentarelnombre És la varietatcomença a expandir de gèneres çó maia es troba en un moment decisiu i aquesta Amb evolució recent, la nova can- música experimental. fusió ila gèneres cançó infantil,la com la en el hip-hop, jaque també aposten per Maya, però nose centren exclusivament Sovint i gravencol·laboren amb ADN web de 4 Mayan Seasons. [consulta:de 2019]. abril comunitariapenínsula deYucatán.”en la Lloc sustentabilidad cultural y trascendencia artística 7 gua i reforçar lacomunitat”.gua ireforçar escenaris, contribuint arevitalitzarlallen- endiferents participar que els permetin través d’activitats i difusió de promoció el movimentlitzar musical actual maia a munitària alapenínsuladel Yucatán”. co- cultural i latranscendència artística projectes na crear vinculats a laviabilitat apassio- “Ens que: seasons.com)afirmen (4mayan- oficial web lloc seu Al d’altres. velo, Las Hijas del Rap iSondel Sur, entre al treballde Yazmíndonat suport han No- Hedding.però de maia, parlants Nosón vid Escalante i, més recentment, Gael entre Guido ArcellaDiez,Da- laboració 4 Mayan Seasons ha sorgit d’una col· i Paalil K’iin,entred’altres. Xi’imbal Bej, Tejero Rappers, BáalamIch Eek’, Sloyderxan MC, AP-CElAldeano, Po’ot,La Primicia 983, Los Hermanos Pi maies,YaalenDino Chan, com ara K’uj, ball de més d’una dotzenade joves músics al tre rents institucions i hadonat suport aliances amb dife ADN Maya haforjat “Nos apasiona crearproyectos “Nosapasiona vinculados a la 6 Fins avui, - - - 7

participate in different stages”. participate mination activities that enable them to anddisse hening throughpromotion revitalization andcommunity strengt vement. Also, to contribute to language 7 compositions. first the of some unlike norm, the come ticized and neo-folklorist songs have be- still dominate the scene,- that depoli and tonotice, however,important thatmen performers. It is increase the number of and genres the varietygins toexpand of be- momentand Mayacrucial is ata Song With these recent developments, the New fusion andexperimentalmusic. like children’sbut alsoothergenres song, exclusively,but theirfocus is nothip-hop collaborate andrecordwith ADN Maya, Seasons’ website. [AccessedApril2019]. comunitariaen lapenínsulade Yucatán.” 4Mayan sustentabilidad cultural y trascendencia artística ce in the Yucatan peninsula”. transcenden nability and community art projects that are linked to cultural sustai “We are passionateaboutthe creation of website (4mayanseasons.com) states that: official Their others. among Sur, del Son Yazmín Novelo,of Las Hijas del Rap, speakers buthave thework supported Hedding. Crucially, they are notMaya David Escalante and, morerecently, Gael betweenllaboration Guido Arcella Diez, 4 from aco- Mayan Seasonshasemerged Paalil K’iin,amongothers. Xi’imbal Bej, Tejero Rappers,Ich, Báalam Eek’, Sloyderxan MC, AP-CElAldeano, Po’ot,La Primicia 983, Los Hermanos Pi musicians, like YaalenChan, Dino K’uj, more thanadozenyoung Maya work of the different institutionssupported and ADN Maya hasestablished alliances with “Nos apasiona crear proyectoscrear “Nos apasiona la vinculados a 7 They often They 6 To date, - - - - - als grups que no parlen maia alYucatán queparlen no i als grups discussions sobre lanecessitat d’arribar Durant l’estada a laResidència Faber, les mar el que significa ser maia al segle musical i visualperplas- nou llenguatge ideolingüistes,inventatsí que han però un (vegeu en aquest volum)Steenbergen i els güístic nou, comels que creat han Jan van un codilin- construït han maies potserno millor ladiversitat.que accepti Els joves moure espaismultilingües societat i una el teatre, lanova cançómaiaintenta pro incursions col·laboratives d’Antinori en senvoluparefugiats amb les aItàlia.Com (vegeunia Antinori en aquest volum) de amb lafeina que So- pressions artístiques és un element que connecta aquestes ex- llengua en noves activitats performatives va creixent a pocpoc. El foment de la especialitzat no encara petit que però exerceixmaia el hip-hop un públic sobre fascinació que tradició— ila de la àncora —sobretot comunvestigi del passatiuna composició de la cançómaiaalsegle i interpretació dela percepció tant enla impor S’ha produït una transformació feliçdelavidamaia. d’una representació ser tandiferents en no de les expectatives els gustos musicals privats ipúblicspodri l’energia creativa dels joves maies, però de la tutela de l’Estat i podrienalliberar s’estan fent dependre esforços perno del’audiència.hemvist, Com la formació en important unpaper tot jugat i que ha ha prouambladistribució per internet, aquestes cançons i potser no n’higramen pro televisiói la no dio comercials encara nova clau. La rà cançómaiaés un repte nous gèneres. De l’altra, ladifusió de la i el potencial dels la vitalitat, l’acceptació noves en proporcionar dades peravaluar i els nousmitjansdecomunicació podri la nova). larecerca D’una banda, d’arxius vis i ladiversitat de Maaya i K’aay (l’antiga seguir documentant els can- És important XXI. XX ------the 21stcentury. to capture whatitmeanstobeMaya in vented a new musicalvisual language and haveconlangers created, but they have in- (see in thisvolume)Steenbergen the and linguistic code, like the ones thatJanvan people may not have a new constructed diversity. Young of more accepting Maya multilingualpromote society spacesa and tions, the New Maya Song attempts to Like her theatrical collaborative- interven volume) develops Italy.in with refugees the work that (see Sonia Antinori in this expressions with connect these artistic activitiesperformative is something that innew language the use of motion of non-specialists. pro The audience of overstill smallbutalsoslowly a growing the fascination thatMaya exerts hip-hop tradition – and the past and an anchor of of remnant a as mostly – century 20th and compositionwas perceived in the tion inthe way Maya song performance - transforma has been animportant There Maya life. sentation of - a clean-faced, happyrepre pectations of however, notbethat different from ex- Private and public tastes in music could, Maya young people. of creative energy te which could potentially liberatethe the Sta- of the tutelage now to shake off enough. As we have are made seen efforts thisstill mightnotbe audience formation role in bution hasplayed an important distri- these although internet songs and andTVstill cial radio will not program Maya Song is a key challenge. Commer New the distributionof the otherhand, the new genres. On ce potential of and new data to assess the vitality,- acceptan ve research andnew media could provide archinew). the onehand, (old and On - Maaya K’aay the and diversitychanges of tocontinue documenting It isimportant - -

Linguapax Review 6 · 31 Linguapax Review 6 · 32 com delsjoves. i socialdels músics maies, tant dels vells la creativitatlogies per plasmar lingüística metodo i tecnologies les de eficient més maia augmenten juntament amb unús ció de les estratègies d’autorepresentació sofistica la i varietat la que és important Túumben Maaya K’aay. Per acabar, el més novesproporcionat maneres de veure la te de superar l’estigmatització també han - iel rep tat i larevitalització performativa, emocional de la llengua, el valorde l’orali i entre la revaloraciólibri instrumental Mèxic, un equi de trobar la importància Michoacana deSanNicolás deHidalgo. Universidad Veracruzana-Universidad i N. E.GarcíaMeza, 171-203. Veracruz: tidianidad nínsula de Yucatán”. A: canción maya contemporánea en la pe- mas cotidianasde resistencia cultural: la LO MONTEJO, Yazmín(2013). “For CASTELLS ITALENS, Antoni;NOVE- de Yucatán: MèxicDF. RegionalUnidad de CulturasPopulares Contemporáneas, n. 36. INI, SEDESOL, mayacanción II.Colección Letras Mayas PAT,CAN (1994c). Gerardo de Yucatán: MèxicDF. RegionalUnidad de CulturasPopulares Contemporáneas, n. 34. INI, SEDESOL, ción maya I y II. Colección Letras Mayas CAN PAT, (1994b).Gerardo de Yucatán: MèxicDF. RegionalUnidad de CulturasPopulares Contemporáneas, n. 32. INI, SEDESOL, mayas tradicionales. Colección Letras Mayas CAN PAT, (1994a). Gerardo Bibliografia bàsica , editat per G. Sánchez Medina Lenguajes de la co- La nueva can- La nuevaLa Canciones - - - - - Basic bibliography old andyoung Maya musicians. ture the linguistic and social creativity of technologies andmethodologies to cap- of use efficient more a with along crease Maya strategies in- self-representation is thatthevarietysophistication of and K’aay. Ultimately, whatismoreimportant viewing Túumben Maaya new ways of coming stigmatisation have also provided over revitalisation, and the of challenge orality and performative the ge, value of the langua- emotional re-appreciationof and king abalancebetween instrumental stri- catan and Mexico, of the importance in Yu out tonon-Maya speakinggroups - reaching discussions about the need of theFaberResidency, the time During of Castells i Talens,Novelo Antoni,and Pat,Can (1994c). Gerardo Pat,Can (1994b). Gerardo Pat,Can (1994a). Gerardo dina and N. E. García Meza, 171–203. cotidianidad de Yucatán.nínsula In ción maya contemporáneaenlape- tidianas deresistencia cultural: lacan- Montejo, Yazmin(2013). Formas co- Populares deYucatán: MéxicoDF. SOL, UnidadRegional de Culturas Contemporáneas, no. 36.INI,SEDE- ción Maya II DF. turas Populares deYucatán: México SEDESOL, UnidadRegional de Cul- Mayas Contemporáneas, no. 34. INI, MayaCanción IyII ras Populares de Yucatán: México DF. RegionalDESOL, Unidad de Cultu Contemporáneas, no. 32. INI, SE- Tradicionales. ColecciónLetrasMayas , edited by G. Sánchez Me- . Colección Letras Mayas . Colección Letras Canciones Mayas La Nueva Can- Lenguajes dela La NuevaLa - - lingual Education andBilingualism vitalization”. legitimation re- and Mayafor language in Yucatán, Mexico:strategic choices CRU, Josep(2015). “Bilingual rapping URL: de 2013. , n.179-180. Agost ra Adentro maya enQuintanaRoo”. Tier- Revista VÁZQUEZ,Gabriel (2013). “Hip hop jun 2018,p. 470-505. de El ColegioLingüística deMéxico5 (1), gen- vocálicas de ysus variaciones”. Cuadernos discursos rituales mayas, sus cualidades nuevas perspectivasel estudio de los para um paayalchi’ ‘Elsonidode los rezos’: Claude; BECQUEY, Cedric(2018). “Uju- VAPNARSKY, Valentina; BARRAS, de SanSimón;Cochabamba, Bolívia. tica. PROEIB Andes, Universidad Mayor poránea). Tesi de màster en Sociolingüís- ben Maaya K’aay (música maya contem en elprocesodecreacióndelTúum Fortalecimiento lingüístico e identitario NOVELOMONTEJO, Yazmín(2015). de 2016]. te-de-la-lengua-maya.html blogspot.mx/2013/04/hip-hop-al-resca- de 2013. URL:http://cancunenlanoticia. Siguiendo lanoticia.Publicat el 29 d’abril “Hip hopalrescate de la lengua maya”. BRITO,MONTESINO José (2013). Mèxic; Fondo deCulturaEconómica. plegariay enlaslenguas indígenas deMéxico MONTEMAYOR,(1999). Carlos bean EthnicStudies, 9 Century Mexico.Century Carib and American Latin in 21st- and Being Indigenous Indígena (2014). ‘De El CostumbreAlRock’: Rock MARTÍNEZ-RIVERA,Mintzi Auanda 10.1080/13670050.2015.1051945. cat en línea: 21 de juliol de 2015. DOI: https://www.tierraadentro.cultura. nentoa ora fBi Journalof International :3, 272-292. [consulta: abril . Publi Arte Arte - - - - - . Vapnarsky, Valentina; Barras, Claude Novelo Montejo, Yazmín(2015). Forta - Montesino Brito, José (2013). Hip hop Martínez-Rivera, MintziAuanda (2014) Montemayor,(1999). Carlos Cru, Josep (2015). in Bilingual rapping Cru, 505. 470– pp. 2018, ene–jun México 5(1), de Lingüística de El Colegio de Cuadernos cualidades vocálicas ysusvariaciones. de los discursos rituales mayas, sus nuevas perspectivasel estudio para paayalchi’de losrezos’: ‘El sonido and Becquey, Cedric (2018). Ujuum Bolivia. Mayorde SanSimón;Cochabamba, thesis. PROEIBAndes, Universidad temporánea). in Sociolinguistics MA Maaya K’aay (MúsicaMaya Con el procesodecreacióndelTúumben lecimiento lingüístico e identitario en [Consultada enabrilde2016] al-rescate-de-la-lengua-maya.html cia.blogspot.mx/2013/04/hip-hop- 2013. URL: http://cancunenlanoti- la noticia. Publicado el 29 de abril de al rescate de lalenguamaya. Siguiendo co; Fondo deCulturaEconómica. en las lenguas indígenas de México . - Mexi Caribbean EthnicStudies, 9 México,Century in 21st- andBeing Indigenous dígena ‘De El Costumbre Al Rock’: Rock In- 10.1080/13670050.2015.1051945 do en línea: 21 de julio de 2015. DOI: gual Education and Bilingualism and gual Education talization. legitimationrevi- and Maya language Yucatán, México: strategic choices for colás deHidalgo. Universidad MichoacanaNi- de San Veracruz: Universidad Veracruzana- nentoa ora fBilin Journal of International Latin Americanand :3, 272-292 Arte y plegaria y Arte . Publica - - -

Linguapax Review 6 · 33 Linguapax Review 6 · 34 “Ki’imak inwóol”–Tihorappers Crew watch?v=x9jhD5tyM80 https://www.youtube.com/ Boy -Yazmín“Xíimbal Kaaj” Novelo iPat watch?v=4b5HPbvpuGI https://www.youtube.com/ “Ku Yáawat InMiatsil”-Mayan Poetry maya/sangre-maya-cima-pat-boy-rap-1 http://soundcloud.com/pat-boy-rap- Maya” -Pat“Sangre Boy iElCimáAtte now/song_11295175 http://www.reverbnation.com/play_ “Tak’in” -Residente Sabán rapmaya/s-unen-ta-wool-yaaxkaloob-pat http://soundcloud.com/pat-boy- alo’ob “Súunen tawool” -Pat Boy iYa’ax- Ka watch?v=x7Z6Ze2X5cA https://www.youtube.com/ karaoke) “Máasewal” -DanielMay Pat (versió watch?v=t3pCPcu04zY https://www.youtube.com/ “Ma’ uto’okol to’on”-SantosSantiago esmentades Enllaços acançonsimportants [consulta: abrilde2016]. gob.mx/hip-hop-maya-en-quintana-roo/ watch?v=35s3QVlRLrs https://www.youtube.com/ Ki’imak inwóol–TihorappersCrew watch?v=x9jhD5tyM80 https://www.youtube.com/ Boy - YazmínXíimbal Kaaj Novelo andPat watch?v=4b5HPbvpuGI https://www.youtube.com/ Ku Yáawat InMiatsil-Mayan Poetry maya/sangre-maya-cima-pat-boy-rap-1 http://soundcloud.com/pat-boy-rap- Maya -PatSangre Boy andElCimáAtte now/song_11295175 http://www.reverbnation.com/play_ Tak’in -Residente Sabán rapmaya/s-unen-ta-wool-yaaxkaloob-pat http://soundcloud.com/pat-boy- alo’ob Súunen tawool- Pat BoyYa’ax and - Ka watch?v=x7Z6Ze2X5cA https://www.youtube.com/ sion) Máasewal- DanielMay Pat (karaoke ver watch?v=t3pCPcu04zY https://www.youtube.com/ Ma’ uto’okol to’on-SantosSantiago mentioned Links toimportantsongs Vázquez, Gabriel (2013). Hip hopmaya en abrilde2016]. maya-en-quintana-roo/ gob.mx/numero-179-180/hip-hop- http://www.tierraadentro.cultura. de2013. URL: , 179-180. Agosto tro en QuintanaRoo.Aden- Tierra Revista

[Consultada - Pat Boy Rapmaya aSoundcloud: Llocs web l’estat delYucatán. Llengua Maia).INDEMAYA, Governde Maaya K’aay (4ten Concursde laCançó KetlaamilDiversos (2008). U Kan artistes de l’estatdelYucatán. en Llengua Maia). INDEMAYA, Govern mil Maaya K’aay (3rConcursdelaCançó Diversos (2007). YóoxU artistes Ketlaa l’estat delYucatán. Llengua Maia).INDEMAYA, Governde Maaya K’aay (2n ConcursdelaCançóen KetlaamilDiversos (2004). Ka’ U artistes catán. INDEMAYA, Govern del’estat del Yu- en LlenguaMaia). Cançó de la Concurs Ti’al UBeeta’al Maaya K’aayo’ob (1r Diversos (2003). KetlaamYáax artistes landora/object/disco:36 mediateca.inah.gob.mx/repositorio/is- Mèxic: NAH. 25 pistes. URL: https:// Testimonio MusicaldeMéxicoSeries, 41. dios: música ritual delorientedeYucatán. INAH Mexico(2003). Ki’ichkelem tata Indigenista. Roo.Quintana Mèxic:Instituto Nacional mayasica tradicional deTixcacal Guardia, XEPET ‘Lavozde losmayas’ (1994). Mú- Discografia bàsica watch?v=35s3QVlRLrs https://www.youtube.com/

- Gobierno delEstadodeYucatán.Gobierno ción en Lengua Maya). INDEMAYA, Maaya K’aay (4to. Concurso de la Can Various Ketlaamil (2008). U Kan Artists delEstadodeYucatán.Gobierno ción en Lengua Maya). INDEMAYA, Maaya K’aay (3er. ConcursodelaCan Various (2007). U Yóox Artists Ketlaamil no delEstadodeYucatán. en LenguaMaya). INDEMAYA, Gobier Maaya K’aay (2o. Concurso de la Canción Various Ketlaamil (2004). U Ka’ Artists Yucatán. INDEMAYA, del Estado de Gobierno en Lengua Maya).curso delaCanción Beeta’al U Maaya K’aayo’ob(1er. Con Various (2003). KetlaamYáax Ti’al Artists landora/object/disco:36 mediateca.inah.gob.mx/repositorio/is- México: NAH.25tracks. URL:https:// Testimonio musicalSeries, deMéxico 41. dios: música ritual delorientedeYucatán. INAH Mexico(2003). Ki’ichkelem tata cional Indigenista. Roo.dia, Quintana Mexico:Instituto Na- sica TradicionalMaya deTixcacal Guar XEPET ‘La voz de los mayas (1994). Mú- Basic discography ADN Maya inYouTube: UCG998xoXaL-xKWBWNFvEHgA https://www.youtube.com/channel/ Mayan Poetry inYouTube: denteSabánElSantoBarrio https://www.reverbnation.com/Resi- Residente SabáninReverbNation: maya https://soundcloud.com/pat-boy-rap- Pat Boy RapMaya inSoundcloud: Websites

- - - - -

Linguapax Review 6 · 35 Linguapax Review 6 · 36 os UC27UQPtkVBMW3jZ6_mi4hrA/vide https://www.youtube.com/channel/ 4 Mayan SeasonsaYouTube: UCBd61uclgDWzYgZCK2usfDw https://www.youtube.com/channel/ ADN Maya aYouTube: UCG998xoXaL-xKWBWNFvEHgA https://www.youtube.com/channel/ Mayan Poetry aYouTube: denteSabánElSantoBarrio https://www.reverbnation.com/Resi- Residente SabánaReverbNation: maya https://soundcloud.com/pat-boy-rap- - os UC27UQPtkVBMW3jZ6_mi4hrA/vide https://www.youtube.com/channel/ 4 Mayan SeasonsinYouTube: UCBd61uclgDWzYgZCK2usfDw https://www.youtube.com/channel/ - Postdramatic Introduction Theatre, 1 ducció alatraduccióanglesadel’assaig: Jürs-Munby nyala Karen enlaseva intro- se centren en el text dramàtic. Com asse desenvolupat unaqualitat comuna: jano lasevaques que, diversitat, malgrat han i estèti de formes en una àmpliagamma anys setanta. La sevamestra obra s’inspira dels deteatre partir sorgides a les formes Thies Lehmann, va establir la definició de escèniques de Hans- estudi nari de les arts El 1999, Postdrama Sonia Antinori INTO THE ledge, p.ledge, 2. Karen Jürs-Munby Karen aLEHMANN, H.-T. (2006). rica, nisimplement com undrama histò- tendre ni comunacategoria d’en s’ha no aquí “post”] prefix [El Edward W. Said, Culture and Imperialism formes, imatgesiimaginaris. soldats i canons, sinó que també consta d’idees, es que no limitaa ja és complex iinteressant, combat Aquest geografia. la amb combat del lliure tot del és no nosaltres de cap geogràfica, no quedaforaomés enllà delasubjecció De la mateixamaneraquecapdenosaltres Postdramatic Theatre HEIMAT . Londres:Rout , el revolucio- - - - - ledge, 2006, p.ledge, 2. Postdramatic Introduction Theatre, ohrEgihtasaino theessay: to herEnglishtranslationof ren Jürs-Munby notes in herintroduction - focusthe dramatic text. on As Ka longer developed one commonquality: they no theirdiversity, havewhich, inspite of andaesthetics forms of a wide on range the 1970s onwards. His masterwork draws theatre emerging from of for the forms definition the forged arts, performing of Lehmann’sThies study ground-breaking In 1999, Postdramatic Hans- Theatre, Postdrama Sonia Antinori INTO THE 1 Karen Jürs-Munby Lehmann, Karen in Hans-Thies aanss fdrama. ‘anamnesis’ of and areinmanyways an analysisand relationshipswith drama entertain ture and abeyond that continue to - dramatic ‘past’, as arup but rather the of a ‘forgetting’ ‘after’ drama, gory,simply as achronological nor derstood neither asanepochal cate un- be to is here “post”] prefix [the Edward W. Said, Culture and Imperialism imaginings. ideas,about images forms, about about and only aboutsoldiers and cannonsbutalso because it isnot interesting complex and over geography. is the struggle Thatstruggle from us is completely free geography, none of beyond usisoutsideor Just asnoneof HEIMAT 1 , London: Rout - -

Linguapax Review 6 · 37 Linguapax Review 6 · 38 logos el i Eugène Ionesco) ja noeralatrama,sinó la nova escriptura(com a Samuel Beckett escènics i de dels dor nous arranjaments Theatre. Londres: Routledge, p. 145. RichardSchechner, ràmetres aristotèlics.va Com assenyalar dels pa- el seudistanciament progressiu la vidaquotidiana,el teatre va completar municació es vanen començar a expandir Als anyssetanta, quanels mitjans deco- tífica. que semblaval’era cien a més adequada del teatre èpic, la forma O’Neill aborden gi Pirandello,Wilder iEugene Thornton Brecht, FerdinandBertolt Bruckner, Lui i econòmics, mentre que Piscator,Erwin nous continguts explorar socials, polítics toti dramàtica forma la a fidels manen Hauptmann ro Maeterlinck iGerhart ton Txékhov, August Strindberg, Maurice obres dramàtiques d’Henrik Ibsen, An- . Londres:Routledge. ory 4 3 2 contenir”. janopodia aquesta forma de temes socials ‘èpics’ moderns, que aristotèlica i lesdemandes dramatúrgia de la sió entre les necessitats formals la “ten sobre reflexiona què en , modern Peter Szondi en la seva Teoria del drama postulada per menada “crisi deldrama” La teoriade Lehmann desenvolupa l’ano- SCHECHNER, Richard SCHECHNER, The (2003). Performance Ibídem. LEHMANN, (2006). Postdramatic Hans-Thies . L’estructura d’ordenació de lafaula- joc. L’estructura cia visceral del cos tenen sobre prioritat el ritme i larealitat actual de la presèn En el teatre postdramàtic, la respiració, una ruptura iunmés enllà que se una ruptura ‘passat’ dramàtic, sinómés aviat com cronològic ‘posterior’,un‘oblit’ del ma. iuna‘anamnesi’deldra una anàlisi iqueel drama sónenmoltssentits gueixen entretenint les relacions amb janoeracentral. 1 3 - l’element germina 2 - - - Les - - - - - don: Routledge, 2006,p. 145. fable-logos was nomorecentral. fable-logos the of structure ordering the The game. ne Ionesco) the wasplot, but no longer writing (asinSamuel Beckett and Eugè new of and new scenic arrangements . Londres:Routledge. ory Schechner, parameters. As highlighted by Richard progressiveAristotelian distancingfrom into everyday life, theatre completed its In the 70s, spreading whenmediastarted for thescientificage. theatre, which seemed more appropriate epic of O’Neill approach the form gene gi Pirandello, WilderandEu- Thornton Brecht, FerdinandBertolt Bruckner, Lui nomic content, whereas Piscator,Erwin they new eco explore social,politicaland even as still adhere to the dramatic form Hauptmann ce Maeterlinck andGerhart ton Chekhov, August Strindberg, Mauri dramatic worksThe by Henrik Ibsen, An- be contained byno longer this form.” socialthemes which ‘epic’ could modern the demandsof and Aristotelian drama requirements of sion between the formal “ten the on reflects author the which in Drama the Modern of in hisTheory Szondi postulated drama” by Peter “crisis of Lehmann’s develops the so called theory 4 3 2 SCHECHNER, Richard SCHECHNER, The (2003). Performance Ibidem. Hans-Thies Lehmann, Postdramatic Theatre Hans-Thies language. byconnection and happen means of transmission ‘magical’ theatrical, fically to B (spectator) but instead a speci ge) meaning iscommunicated(sta A from necessarily the case thata is nolonger develop insuchthe logos away thatit the logos.of dispersal opening and An visceral presence take precedence over the body’s and the present actuality of In postdramatic theatre, breath,rhythm 3 tegriaieeeeto element of the germinative 4 , Lon------2 , - 5 altra una cosa queals ulls una d’algú representa cial, opotserunsigne, ienaquest cas és ser una cosa, i com a tal ser autoreferen si mateix.Potés unsigneper un signeno però signes, dels l’estratificació i trucció aquests elements contribueixencons- la a i proxèmica,música i sons. parla, coreografia Tots mímica, gestos, vestuari, il·luminació, escenografia, aquests: Entre en sintagmes. codis, que es poden agrupar nicació multilinealmúltiples líniesde amb plexa. Esrevela com un sistema de comu- El teatre recupera la seva naturalesacom- delsentitilaunitat”. bilitat dereparació telos ra, “d’un espai i una parla/discurssense la de restitució una com configura es Lehmann,el teatre contemporani Segons un espaioriginal. referència a Timaeus una al Kristeva,identifica amb Lehmann, nic: platò- aristotèlic concepte Del cànon al 6 Ibídem,p. 146. Ibídem. , jerarquia ni causalitats, sense possi- de significants i significats, escol i significats, significants de el logos,les seves amb oposicions llocesdistingia del qualenprimer comprensible lògicament, a l’úter no maternals), (amb connotacions receptiu un ‘espai’ de concepció, per mitjàdelllenguatge. teatral, específicament ‘màgica’, nexió transmissió icon- una que es produeix A (escenari) capaB(espectador), sinó de des significat un comunicar cal no que de tal manera ja es desplega logos el logos. L’obertura iladispersiódel de antagònic del llenguatge. Elconcepte temps el celler secret base dellogosi la una menad’avantcambramateix i al espai s’anomena tar iobservar, espaiitemps. Aquest logos . 5 chora. La és 4 -

cho 6 - - unity.” and meaning fixable without causalities, discourse without telos, hierarchy and aspace and speech/ the chora,“of of arestitution as itself configures theatre According toLehmann,contemporary original space. the in identifies Lehmann,withKristeva,tonic concept: Fromthe Aristoteliancanontothe Pla- 6 5 Theatrical that language). the speakers of aword isunderstoodasawordby all of languages, the communicationmodern than signs in strictly codified languages (in a sign, atheatrical signworks differently something else it is something someone’sthat in eye standsfor whichsign, in it canbea rential, or case can be a thing, and assuch be self-refe signs. But a sign is not asign by itself. It of stratification and construction the to and sounds. All these elements contribute and proxemics,reography speech, music lighting, costumes, gestures, mime, cho- syntagms. Amongthem: scenography, codes, in which canbe grouped nes of communication presenting multiple li- multilinear asa system of reveals itself reclaims its complex nature.Theatre It Ibidem,p. 146. Ibidem. antagonistic tologos antagonistic language. It remains of the logos of time the secret cellar andfoundation likeantechamber an at the same and choracalled ‘chora’.is something The is space This place. first the in itself space and time was differentiating ers and signifieds, hearing and seeing, signifi of oppositions its with logos prehensible andinwhose womb the connoted) ‘space’, not logically com- conceiving,a receptive (maternally 6 n vni we intenditas even. And if a reference Timaeus a to an . 5 - -

Linguapax Review 6 · 39 Linguapax Review 6 · 40 de les accions performatives deJosephde lesaccions performatives pot veurediversitat”,“Unitat enla a una es Laimatge les utopies de la modernitat. tició i comunicació en que té el seu origen sentit és el preludi d’un àmbit de compar aquesta suspensió de les regles de l’atribució però desconfiada, tísticament dència acrítica, socialment perillosa iar En aquesta actitud es pot veure una ten i imaginarisdiferents. a unacomunitat d’individusés una oferta de la sostracció de síntesi tègia desconcertant per lacomunitat de ladiferència. L’estra sinó elements (el factor humàgenèric), elsmateixosquemesurala comparteixen tud, per espectadors que s’assemblen en que ja noestà connotadaperlasimili- així unacomunitat rietat. Es construeix que s’obre davantllibertat una a l’arbitra la mancade síntesi correspon la recepció, del públic.paper Des del punt de vista de i utilitzi codis diferents, més actiu serà el miren. Com més diversificat sigui el teatre d’una decisió que els de prendre que han lanecessitat d’una elecció, tats determina del signe. L’amplitud d’aquestes possibili- la potencialitat es potalliberar on de força a tal constitueix el nivell dialèctic, el camp tud, el seu estat d’ànim, el seu gust) i com titució sevapsíquica més íntima, la acti espectadors, juntament amb laseva cons- a lacomposiciócultural de cadascun dels posició escènica també de lacreació,sinó contextos (no tansolsrespecte a lacom- pluralitat de mesura dela engran depèn diferents. delsigne teatral Lainterpretació poden donar lloc a un seguit de significats que sinó ampli, menys o més únic, ficat Els signes teatrals no presenten un signi- per tots els parlants d’aquesta llengua). nicació d’unmotés entesa com unmot tricta (en les llengües modernes, la comu- es codificació de llenguatges dels signes ne, unsigne com els funcionateatral no cosa. I encara que el pensem com un sig ------

whose “basalt hexagons were formed at were formed whose “basalt hexagons Ireland on the Giant’shern Causeway, 1970 Tisdall inNort he iswith Caroline In art. of the concept cally reformulated who anthropologi artist German onary Joseph Beuys, the visi mative actions of the perfor in Unity in Diversity, oneof modernity. can be seen image The as of munication which originatesinthe utopi- sharing andcom- preludes to a sphere of sense of theconferring of the rules in on suspicious.artistically But this suspensi acritical tendency, and socially dangerous It is possible to see in this attitude an and individuals. different imageries to a community of synthesis is anoffer the subtraction of of bewildering strategy the different. The of factor), but byhuman thecommonality same elements as eachother (the generic like each otherinasmuch asthey share the ted by thesimilar, by spectators whoare connota- communitya longer that isno opening uponarbitrariness. builds This toafreedom synthesis corresponds of thelack reception, view of the pointof theaudience. From of will betherole and utilises different codes, the more active itself diversifies theatre more The decision to be made by those who look. a achoice, of the necessity of termines these possibilities de amplitude of The the sign can be liberated. potentiality of the where forcefield the level, dialectical their taste) and assuch it constitutes the constitution, their attitude, theirmood, psychic with theirinnermost together the audience, each memberof sition of to theculturalcompo- creation, butalso the not only to the scenic composition of contexts (with respect the pluralityof on everthe theatrical sign depends somuch different meanings. of interpretation The of wide meaning, butcanleadtoarange signs don’t present a single,less moreor ------Theatre 9 8 7 verdadera”, unespaidepertinença: és el llocd’una“trobada el seura caràcter: icomunicació, el teatre recupe formació alitat, basat enelsistema tecnològic d’in- En l’àmbitcontemporanide la immateri- tots encaixen en el general”. patró tenen sis costats, tots són diferents, però es va refredar. quan la terra Totsformar de basalt es van on els “hexàgons gant, amb CarolineTisdall, a laCalçadadel Ge El1970 estavate d’art. del Nord aIrlanda - el concep antropològicament reformular Beuys, alemany que va artista elvisionari dictòries podencoexistir.” convicció que idees aparentment contra- “La idea: seva la confirmen Beuys, gons this way LEHMANN, (2006). Hans-Thies Ibídem. TISDALL, (1998). Caroline Joseph Beuys un lloc on es produeix una inter es produeix un llocon tant, la descripcióadequada del teatre o entre nari els actors i el públic. Per no existeixi un diàleg parlat al’esce l’auditori enuntext que comú, encara sobre l’escenari ien comportament converteixment. La representació el signes i senyals tenen lloc simultània- templació. L’emissió de ilarecepció desenvolupa i lacon- la representació espai que es respira encomú, on es cut col·lectivament en l’aired’aquest i és vis tros de vida que transcorre teatre El és un aquí iara. acció real (anar alteatre) tenen lloc com una i l’acte de recepció representació) teatre l’acte estètic en si mateix (la i de latransmissiómediàtica, en el de l’objecte A diferència de les arts estèticament i la seva quotidianitat. secció única de la vidaorganitzada , Londres:Routledge, p. 17. . Londres:VioletteEditions, p. 52. 8 Postdramatic 7 We go - - - Se - - - te eif ht paety conflicting apparently ideas cancoexist.” that belief “the idea: his of confirmation the as them at 9 Hans-Thies Lehmann, 9 Hans-Thies 8 Ibidem. London: VioletteEditions, 1998p.52. Tisdall,Joseph7 Caroline Beuys We go this way a “real gathering”, a space of belonging: aspaceof a “realgathering”, it is the site of its character: atre regains mation andcommunication system, the riality, based on the technological infor immate realm of In the contemporary pattern.” into the general fitting each yet different, each six-sided, cooling. the earth Each the moment of don: Routledge, 2006,p. 17. cative processes. evident hidden communiand - up of a whole made situation forms theatre meet, the can virtually participants all text. Just asmuch of as thegazes this total is bound to the reading of theatre the adequate description of en actorsaudience. and Therefore, betwespokenor dialogue on stage - thereisno ‘text’ text, a evenjoint if and inthe auditorium intoa onstage the behaviour turns tre performance take place simultaneously. thea The signals signsand of reception and on the spectating take place. emissi The and space in which the performing that the collectivelyof breathedair tively spent and used up lifetime in and now. means the collec Theatre take place as arealdoinginthe here (the theatre-going) reception act of aswell asthe (the performing) itself through media,herethe aesthetic act an object are communicatedand/or trast tootherarts, which produce everyday real life takes place. In con- and aesthetically organized of on a place where a unique intersecti 8 9 Postdramatic Theatre 7 Beuys points , Lon------,

Linguapax Review 6 · 41 Linguapax Review 6 · 42 Cambridge: Polity.Cambridge: mara, de l’escolta” MacNa- Jim de què parla 13 12 11 10 cietat líquida, so- melancolia dela la contra un baluard El teatre esdevé un espaide convivència, en laseva democràcia: en l’estil de vida contemporanii crucial l’antiguitat. Recuperala seva així posició “predramàtiques” de amb les formes pon - burgès), el teatre postdramàticescorres europea (el drama cional en la modernitat de lacrisidelteatre dramàtictradi- Arran Bloomsbury. Nova York: Peter LangPublishing. tening: The Missing Essential in Public Communication tat social,fet que veuimplica escoltarla dels ciutadans i de més igual- més gran societat civil través a d’una participació revitalitzacióla del’esfera pública idela Theatre BAUMAN, Zygmunt (2000). LEHMANN, (2006). Hans-Thies MACNAMARA,Jim (2016). MARTIN, Buber(2013). El discurs teatral sempre s’ha abor la virtualment, coincidir poden detots els participants les mirades que complet. mateixa manera De la a lalectura d’aquest text està lligada nova qualitatde teatre. i elevar-la forçar-ne la segona una a adesaparèixer perre- gairebé arribi possible fer que la primeradimensió conclusió que ha de ser en principi a la el teatre postdramàtic ha arribat dualitat ben coneguda de tot teatre, . Partint d’aquesta cament althéatron interlocutors de l’obra) iextraescèni alhora dat des d’un doble vessant: es dirigeix alhora ocults. de processos comunicatius evidents i ció teatral 12 , Londres:Routledge, p. 127. que subratlla la importància de que subratlla laimportància intraescènicament (és a dir, als forma unaentitat composta forma 11 una de les“arquitectures una 9 I and Thou . Londres: I and 10 Organizational Lis- Organizational Liquid modernity Postdramatic situa- - - , . Polity, 2000. cracy: its demo- lifeand way of contemporary quity. position inthe its crucial It regains anti- of ponds to“predramatic” forms - postdramatic theatre ois drama), corres (bourge theatre modernity in European traditionaldramatic Due to the crisis of 13 12 11 10 inaugurates ning begins in openness. openness This Hans GeorgGadamer’s argued that liste groups.marginalized Philosopher ce of equality, which implieslistening tothe voi- from the citizens and anincreased social society through anincreased participation civic the public sphereandof of goration the reinvi- of underlining the importance society, liquid the melancholiabulwark of against becomes a convivialTheatre space, a 2013. Peter Lang Publishing,2016. Missing Essential in Public Communication. New York: tening” writes Jim MacNamara about, London: Routledge, p. 127, 2006. a “Thou”. an“I” meeting Buber’sMartin notionof using cribes listeninginterpretation and Bauman, Zygmunt, Lehmann,Hans-Thies, Martin, Buber,Martin, Organizational Listening: The Jim, Organizational Macnamara, ftheatre. of sion andto raise it to a new quality to reinforcetheseconddimen- order in disappear almost dimension first to makebe possibleinprinciple the drawn the conclusion that it has to theatre, postdramatic theatre has all this well-knownfrom duality of cenically atthe theatron. Proceeding interlocutors in the play) and extras time directed doubly addressed: it isatthe same discourse has alwaysTheatrical been 11 oeo te“rhtcue flis- the“architectures of oneof 12 These two These entities are hori a space to the otherwise 10 I and Thou. London: Bloomsbury, intra-scenically (i.e. atthe Liquid modernity Postdramatic Theatre , Cambridge: , Cambridge: . He des - 12 - - - - , Method 15 14 tat d’explorar d’una manera anàloga for anàloga d’una manera tat d’explorar Avui més que mai es fa evident la necessi neral. d’unsentit de comunitat ge propagació nacionals,la qualcosafomenten amb la enpersonatges lectors els s’identifiquen i converteixen amb què els personatges ren les diferències i els significats culturals qual les novel·les nord-americanes supe pel el mecanisme analitzar van reflexió, aquesta per influïts fortament crítics, els altres mateixos”.dècada de1900, la A “veure’ns a nos- l’altre enspermet gina procés d’autoalienaciópelqualuns’ima- timents MoralSen - of fonamental TheTheory obra ja l’havia investigatsevaSmith enla Adam solidària identificació la de poder El contra nostra. tem fins i tot que alguna cosa pot estar en - els altres “ens diguin algunacosa”, accep les preocupacions del’altre. Deixem que compte els punts de vista, els interessos i teniren que depensar comporta forma “jo” que connecta amb un“tu”. Buber d’un de la nocióde Martin partir a descriu damer l’escolta i lainterpretació . Ga- quesa inaugura unespai a ladiferència comença per lafranquesa. Aquesta fran Hans l’escolta que afirmar va Gadamer filòsof Georg El marginats. grups dels d’una “fusiód’horitzons” muna ampliada.L’explicació de Gadamer horitzons idescobrirunaperspectiva co- els seus ampliar “entesa poden solidària” comunaexperiència una i practiquenuna zontalment, però només si comparteixen tes dues entitats estan delimitades horit- ments SMITH, Adam(2002). GADAMER,Hans-Georg (1997). . Boston:BostonUniversity. . Nova York: Continuum, p. 302. (1759). 15 En el modeldeSmith, En h hoyo Moral Senti- of The Theory 14 implicauna 12 Truth and Aques ------ton: BostonUniversity, 2002. fso fhorizons” a “fusion of perspective.larged Gadamer’s account of to discovertheir horizons acommonen- pathetic understanding” they can expand practice common experience a “sym and zontally bounded, but only as they share a 15 14 York: Continuum, 1997,p. 302. havegivebut to nootheroption upthe to seem that – people young especially thepopulation – of segments large flicts in acontinent where af- class dysphoria the Seventies, illusion” of the “great of consequence seems to be the structural es, afflicted by an economic decline which can play a mediating roleinourterritori and their characteristic immediacy arts tations has become evident. Performative sive community- to buildits represen and inclu an of traits identifying the define alternative explore waysanalogously to Today more thanever, the necessity to community. wide spreadsenseof a thus fostering and the dissemination of the readers identify as nationalcharacters charactersas well with whom asturning cultural differences meanings and gotiate mechanism by which Americannovels ne- the considered approach this by fluenced selves”. In the 1900s, critics strongly in- other allowsimagines an us to“view our self-alienation by which one process of Sentiments Moral Smith’s of seminalwork The Theory had been already investigated in Adam identification sympathetic of power The us.against – we even accept that something could be We allow others to “say something to us” the other’s views, interests and concerns. thinking that involves consideration of h hoyo MoralSentiments of Adam Smith,TheTheory Hans-Georg Gadamer, TruthMethod and (1759). 15 InSmith’s model, the 14 ipisawyo impliesaway of , New , Bos- - - - -

Linguapax Review 6 · 43 Linguapax Review 6 · 44 fracàs. l’altre delseu presumible culpar ment ia els el impulsa aexterioritzarseu ressenti que desclassificació de procés d’un mes ha transmès alllargde generacions, vícti opció que renunciar alsprivilegis que se’ls joves—, semblen tenircapmés que no ments de —especialment la població els seg on ladisfòriade classe afecta grans lusió” dels anys setanta, en un continent il· de la “gran la conseqüència estructural per undeclivi econòmic que sembla ser diació en els nostres territoris, afectats de me un paper caracteritza podenjugar escèniques immediatesa i la que les arts les representacions. Les en construeixin i distintius d’una comunitat integradora trets els defineixin que alternatives mes discriminació i fins i tot la violència racial. la xenofòbia,exacerbar laintolerància, per incitació a l’odiieldiscurs enganyós la de la propaganda, “minories” a partir oles els “immigrants” els “estrangers”, l’estigmatitzacióa dels “altres”, recorren els moviments extremistes o populistes sionada. Enl’actual “política de la por”, distor narració una amb conflictes bles d’atiar elfocdepossi- parat que no han nacionalistes,cavalcar per aquesta onada, polítiques faltat temps, a les formacions locals, nacionalsiinternacionals. Els ha institucions les en confiança de pèrdua de la consciència política col·lectiva i la general regressió la intensificat ha Això seva administrativa, ipolítica. gestió legal les problemàtiques socials al voltant de la a fins migratòria crisi la de mediàtica ció de pressionsderivades de larepresenta des ieconòmiques, socials dificultats de travessaEuropa actualment un període 16 MACNAMARA, Jim(2016).Ibíd. 16 ------scapegoats. pointed outasdesignated and concepts being dehumanized, namedwith mass seekers,other minoritiesare and migrants communities national in mind,asylum of unification the with and decline ethical anincreasing immigrants. In the midst of illegal of lutions asthemassdeportation so- ned by summary politicians proposing these rifts, threate of adeepening going becoming a mixed society, Italy is under ranean, but also to its historical delay in to its strategic position inthe Mediter crimination andeven racialviolence. Due exacerbate xenophobia,intolerance, dis- speech delusivevoluntary and rhetoricto hate “minorities” throughpropaganda, or “others”, “aliens”, “immigrants” against used by extremistpopulist movements or fear”,stigmatization is regularly litics of these issues. “po- Inthe current tion of narra distorted a with conflicts potential whichcal formations, have beenfueling mediately ridden by nationalistic politi- institutions. Suchwavea been im- has and international in local,national trust tical collective conscience and the loss of ofpoli- regression general the tensified hasin- This and political management. the matics administrative,around legal to the social proble emergency migrant the of the media-related representation the from pressures derivedranging from difficulties, economic and social of riod throughape- going Europe iscurrently lure. theirown presumed fai- all the faults of resentment and chargingthe other with their them into externalising that goads adeclassifying process rations, victims of handed downprivileges to them for gene 16 Jim MacNamara(2016),ibid. 16 ------17 ment, una actitud que mostra les emprem- vulnerables és en realitat un distancia envers en què l’obertura els genèrica més curs perillósque fomenta unasolidaritat Rere undis- aquestes posicionss’amaga comunicació: ambimmigrants. Alsmitjansde migrants onalistes, els liberals ambiels im- nacionalistes interactuen altres naci- amb les sevesl’adhesió a reforça creences. Els les seves pròpies tribusurbanes, fet que dins de es veuen empesos a agrupar-se àleg. Cada copsónmés els individus que avança através de la difusa manca de di- La polarització de les nostres societats manització. minories, víctimes d’un procés de deshu ialtres sol·licitants d’asil, els immigrants cionals, els plats trencats són els qui paga de les comunitatsl’homogeneïtzació na- i de d’un declivi ètic cadacopmésgran massivail·legals. Enmig dels immigrants sen solucions ràpides comladeportació tures, amenaçada perpolítics que propo aquestes frac- mixta, veu com s’agreugen històric enelseu societat camí capauna també delretard però ca alaMediterrània, Itàlia, a causa de la seva posició estratègi Economics andPolitical Science, p. 5. a physical space MUSARÒ, Pierluigi. MUSARÒ, Els nouvinguts són representats sen Els nouvinguts sónrepresentats s’ha desalvar. en perill (de i mort de tràfic) als quals cions insegures— icomasubjectes la vida—daltd’embarca a arriscar com a subjectes que es veuen forçats alhora són representats immigrants d’una crisique no venen d’enlloc, els del destí. Com aprotagonistes jugada comunatràgica s’interpreta il·legals migratoris fluxos dels qüestió la que se cap marchistòric nipolític, mentre ei@S,Lno colo . Media@LSE,SchoolLondon of 17 Performing metaphors into Performing ------nomics andPolitical Science, p. 10. ical space king.” resourcesethical for thin- be normative can beconsidered to atrical performances others, the themselves and of manity of to imagine the hu- “Inviting participants reality. contemporary on of ves- accurate more percepti a promoting - tobuildstrongcounter-narrati platforms linked tophilosophythe arts, and offers likeTheatre, othercommunity practices which Europestill must come to terms. acolonialistmentality with tent traces of showingattitude persis- an – distancing a towardsthe mostvulnerableisfactually solidaritywhere the opening generic of se positions, encouragingbehaviours rhetoriclurksbehindthe A dangerous with migrants. Inmedia: migrants and – liberals with liberals lists, withothernationa Nationalists engage theirbeliefs. of the certainty reinforcing within their own tribes,urban group thus more individuals are being pushed to dialogue.and More the diffused lack of through Our societies’ grows polarization 18 17 nomics andPolitical Science, p. 5. ical space Performing metaphorsintoaphys Performing Pierluigi Musarò, - Performing metaphors into aphysPierluigi Performing Musarò, - trafficking) whoneedtobesaved. deathand and assubjects atrisk(of danger – on departing unsafe boats – who areforced toput themselves in simultaneouslydepicted as subjects come from nowhere, are migrants acrisis who of fate. As protagonists flows is construed as a tragicgame of migration irregular while theissue of any historical orpoliticalframework, Newcomers without arerepresented 18 ei@S,Lno colo Eco- School, Media@LSE,London of ei@S,Lno colo Eco- School, Media@LSE,London of Recognising newcomers aslegiti 17 - - - -

Linguapax Review 6 · 45 Linguapax Review 6 · 46 sentiments. l’empatia il’intercanvi d’experiències i interlocució deladirecta, importància urbans, ique per tantposenenrelleu la vida quotidiana, disseminades en nuclis quiques, sinóhoritzontals, inserides en la o simbòlicament ja nosónfrontals jeràr sibilitats creativesaccions que i proposa ter interdisciplinari, hamultiplicat les pos- el seu amb caràc- descrites anteriorment, L’evolució de les pràctiques escèniques mís moral. un sentiment de comunitat i un compro fomenta una responsabilitatcompartida, mulantles comunitats a d’acollida, fet que ses i ofereix,de l’altra, unaresposta esti persones sovint traumatitzades i desate en d’identificació experiència forta una passats ipresents provoca, d’unabanda, els processos d’estigmatització construir cionar-los unmarchistòricipolíticde vinguts com asubjectes legítims, propor Participant Media, 2017. Economics andPolitical Science, p. 10. a physical space 19 18 pensament ètic”. per aun considerar recursos normatius de si mateixos i ladels altres, es poden la humanitat a imaginar els participants teatrals,“Les representacions enconvidar precisa delarealitatcontemporània. més lids que una percepció promoguin contrarelatssò- construir per plataformes ofereix arts, i les filosofia la a vinculades teatre, com altres pràctiques col·lectives lista que encara had’assumir.Europa El tes persistents d’unamentalitat colonia- Human Flow, dir. AiWeiwei, Germany, AC Films, MUSARÒ, Pierluigi. MUSARÒ, ei@S,Lno colo . Media@LSE,SchoolLondon of 18 Reconèixer els nou- Performing metaphorsinto Performing ------Participant Media, 2017. experiences andfeelings. dialogue, empathy and the exchange of direct of emphasizing the importance life, diffused areas,in urban therefore into everyday inserted horizontal, rather symbolicallyfrontal orhierarchical, but actions whichlonger areno es, suggesting racter, has multiplied creative possibiliti- bed above, cha- withits interdisciplinary scenic practices descri evolutionThe of community andmoralcommitment. tering a sharedresponsibility, a sense of munities a stimulating response, thus fos- the other hand gives to the hosting com- often traumatized andneglected, and on strong, identifying experience to people matization provokes on the onehanda stig ting past and present processes of and political framework anddeconstruc mate subjects, providing them a historical 19 Flow. in hisdocumentary has depicted Ai Weiweiby the 65 million people artist than just a nomadicperspective shared search fora home ismuchThe more Transcultural Theatre o pyia, t es smoi – f belonging. Asit usually happens, the begin- of – symbolic least at physical, not endeavoured to build a home, a place – if ture. Our small theatre company too has thefu protected space wheretonurture where war cannotandmust not enter, a aplace understand. Ahomeisarefuge, security and controlapparently refuse to populismandits promises of sirens of Human Flow, dir. AiWeiwei, Germany, AC Films, 19 This is what those who follow This the Human - - - - Infants enSituaciódeRisc). nal peral’Educació i laReintegració Socialdels tion Sociale des Enfants à Risques 20 cumental Ai Weiwei en el seu do- representat ha de personesque pels 65milions l’artista una perspectiva compartida nòmada La recerca d’una llarés molt més que Teatre transcultural ANERSER la vaiga l’estiu dirigir del 2008, al Centre La mevade teatre obra participat primera tes les edats, tant a Itàliacom a l’estranger. a amateurs de to- s’han mantingut oberts que professionals alhora han participat vocació social,enels quals una forta amb projectes internacionals ha dut a terme Etc.) Literature Theatre TE (Music Art la nostracompanyiaMAL- independent, dicional de producció teatral i promoció del 2008, al costat d’una activitat més tra- cap aunanovaviatge idea de teatre. Des començavaeines per treballar: elnostre va ivamestructurar, buscar començar a es van anar afinant.grup va El créixer i es pulsos es van fer més clars iles intencions circumdant va començar a canviar, els im- a mesura que el paisatge posteriorment, que pas perunapresade consciència; no tavadictat un impulsespontani més per Com solpassar, l’inici d’aquest camí es si no físic,pertinença, almenys simbòlic. unallar, un lloc de esforçat per construir tra petita companyia de teatre també s’ha espai protegit on cultivar el futur. La nos- d’entrar,hi potniha no un la guerra llar és i control. Una un refugi, un lloc on pulisme i les seves promeses deseguretat paren l’orellaals cants de sirena del po- sembla que es neguin a entendre els qui l’actor burkinès Innocent Kaboré. L’edi l’actor burkinèsInnocentKaboré. de col·laboració la i a de StefaniaScuppa Faso, alamediació intercultural gràcies Association Nationale l’Educationet pour la Réinser Association Nationale Human FlowHuman . 20 d’Ouagadougou, a Burkina d’Ouagadougou, 19 Això és Aixòel que (Associació Nacio- - - - ino ChildrenatRisk”. tion of the ation forthe Social ReintegraEducation and tion Sociale des Enfants à Risques ciiiso our initiative. month- The activities of people whom we have in the integrated evenmany young for youngvery and tre acted nonetheless as ameeting place, management, state. Cen- the sites were The of in terrible lack significant a and limited resources Moreover, because of there had been some literacy courses. first at though even programmes, mative favourable for structured conditions nor byre was neitherparticularly supported periods,long for their presence and the attheCentrewould notlast permanence not have a family. boys The and girls’ did and thecountry of areas rural from childrenteenagers,and who oftencame hosted a variable numberstructure of The Burkinabe actorInnocent Kaboré. of the Stefania Scuppaand collaboration thanks tothe intercultural mediation of inBurkinaFaso, Ouagadougou Centre of h umro 2008, at the ANERSER the summer of in theatre participated of work first my ages, Idirected abroad. Italy and in both various of non-professionals to open while professionals remaining vement of cial vocation, which have seen the invol - projects with astrongso- ne international Etc.)- Literature Theatre has undergo Art motion, ourcompanyMALTE (Music theatrical productionandpro dependent inside activitywitha moretraditional of theatre had begun. Since 2008, side by towardstools: our journey anew idea of searching forfunctional operativestarted itself, andwe structured and grew group the rer and intentions morefocused. The became to clea change, the urges started landscape ness; then, as the surrounding spontaneous drive rather thananaware- this path was dictated more by a ning of 20 Association l’Education et Nationale pour la Réinser , “National Associ 20 ------

Linguapax Review 6 · 47 Linguapax Review 6 · 48 res. Es va intentar que el projecte tingués positiva sobrelafusió de diferents cultu van contribuiradifondre unapercepció diferents llengües utilitzades i,engeneral, les habilitats expressives físiques i enles van facilitarles relacions, van incrementar miques de comunicació iintercanvi que carrer. Aquest procésva dinà- promoure de les activitats,festa al durantunagran es va representar al pati del Centre al final grups. escenaris on els joves actors actuaven en per associar-se,en dos es van organitzar el gàngster. Elsparticipants, ambllibertat que es noia vol casar, l’idiota,elnouric, xo, el marit violent, l’esposa submisa, la - vida socialafricana:elborrat tips de la nant, en la qual anaven passant els arque amb un realisme impressio- interpretats de personatges, de vegades ser una galeria els temes de les seves vides. El resultat va personals imoltíntimes i tocant imatges a rectament la sevaforma donant història els 9 iels 17 anys d’edat) va explicarindi- (uns trenta en total, entre cada participant entrenament físic i vocal ijocsdeteatre, improvisacions, i confiança de creació de Perper l’organització. mitjàd’exercicis al francès per un assistent proporcionat joritàriament el djula iel mossi, traduïdes llengües natives made cada participant, de teatre que es va desenvoluparen les que vaun mes, durar va incloure untaller tivitats de la nostrainiciativa. Elprojecte, joves enles ac- i infantsque hem integrat molts també pera de lloctrobada, vir tat deplorable.tot, AmbelCentre va ser els espais presentavenmala gestió, un es A més,l’escassetat donada de recursos i la cursos d’alfabetització. s’havien impartit matius estructurats, tot i que al principi favorables for dicions gaire niprogrames sevai la comptavapresència no con- amb s’allargavanois inoiesalCentreno gaire, dels rals isense família. Lapermanència - adolescents, dezonesru sovint arribats i nens de variable nombre un acollia fici (‘El bugader boig’) Le blanchiseur fou (‘El bugader - - - - - pired by ins- freely era” melting-pot the in fiction Werther, “aninteractive Project theatrical cultureEuropean confrontedeach other. a project where Pan-African culture and the Italian context with the realisation of in 2009 the experience In was reinserted thestructure. ment issuesof the serious manage through because of it fell for the project, but unfortunately an attempt at ensuring a yearly cadence different cultures. was There meeting of spreading apositive aboutthe perception contributingto and ingeneral languages physical levelthe variousin and utilised increasing expressive skills bothatthe and exchange, facilitating relationships, communication promoted dynamics of street party.during alarge process This the activities, the Centre at the end of of Launderer”) in the wascourtyard staged groups.in Crazy Leblanchiseur fou(“The that theyoungnarios actorsplayed out intwoassociations were organised sce riche the fool, the looking formarriage, olent husband, the subdued wife, the girl the vi- the drunkard, social life recurred: African lism, inwhich the archetypes of sometimes played with impressive rea- characters, of gallery resulted a in This their lives. touching uponthe themes of and rooted images profoundly mate and told theirown story, giving shapetointi- 9to17) indirectly fromage tal, ranging games, (roughly 30 in to- each participant physical and vocal trainingandtheatre building exercises improvisations,and trust- Through vided by the organisation. translated in French by an assistant pro mostly Julaeach participant, Mossi, and that took place in the native of languages theatre project included workshopa long by Jesi’s the Teatro Valeria of Moriconi Wolfganghann von Goethe), was hosted text from the tradition byEuropean Jo - , the gangster. The participants’ free , the gangster. participants’ The h orw fYoung Werther of The Sorrows nouveau (a - - - culturals en els nostres punts de vista so- discutint les similituds alhora i diferències com el suïcidi, la prostitució i lamàgia, per mitjàde tabús els nostres participants tes contradictoris. Vamde provocar mirar una tradicióque unit per mostra aspec de vegades violentes, que s’ha mantingut i unmónestrany marcatpervides dures, una dimensiónarcisistaiautoreferencial, dent, amb els seus habitants perduts en occidental deca burgesia tació entreuna pals jaes podien veure com una confron En lafase de reescriptura, els temes princi possible permotiusreligiososiculturals. la relacióés im- però nord-africana, dona imprevista d’una nic, s’enamorade forma culte, fredicí èticament indeterminada; un italiàen la trentena i de classe mitjana Werthernista. El vaser reimaginatcom - protago del confident i l’amic Wilhelm, vida privada,com sitots ells fossinen rebien notícies del Werther sobrelaseva telèfons i les seves adreces electròniques els espectadors que vanfacilitar elsseus ració residents a Itàlia.Durantel pròleg, gene de primera i segona d’immigrants dirigit per laplantillaambunacompanyia d’un tallerdesismesos actuació sorgida Sense solució decontinuïtat tenia llocuna electrònics a cada espectador-participant. què s’enviaven de text i correus missatges en de seixanta diesdedurada un pròleg Spontini, aIesi. L’obracomençava amb de leria Moriconi laFondazione Pergolesi vonGoethe), es vapresentar alTeatre Va- de Johanntradició europea la Wolfgang en lliurement l’era del melting-pot ” inspirada , her Project “una ficció teatral interactiva en vai l’europea.Wert lacultura panafricana ir aItàliaambunprojecte que confronta- El 2009 aquesta experiència es va reprodu possible. im- fer van ho l’edifici de gestió de mes proble cadència anual,una els greus però Els sofriments deljoveWerther (untext de ------This experience led us to reassess our This anymore to their own cultural identity. ritualized behaviorwhich did notbelong unspontaneous way inan to reproduce a dent by actors, the younger whoseemed ourapproach madeevi centric aspect of aparadoxically Euro rid of tried to get in particular,proposals; we participants’ felt the need to givefreedom tothe more communities, the different immigrant we African rituals in Benin and approved by play hadbeen devised after aresearch on emotional perspectives. Even thoughthe larities and differences in oursocialand and magic, while discussing cultural simi- taboo issues such assuicide, prostitution tried to provoke through our participants aspects.dition showing contradictory We times violent lives, by atra- heldtogether and analienworld marked by harsh, at a narcissistic, self-referential dimension, with its inhabitants lostin bourgeoisie, tation between adecadent Western ted in the rewriting phaseas a confron mainthemes could already bespot- The by religiousandculturalmotives. wasbut therelationship madeimpossible fell in love African woman, with aNorth ned, coldandcynical, he unexpectedly middleclass; lear ethically an uncertain 30 belongingto around man Italian as an Wertherthe protagonist. was reimagined of confidant and friend the Wilhelm, all they were her about his private life, asif duction would receive news from Wert bers andemail addresses with the pro spectators who sharedtheir phone num- settled in Italy. During the prologue, the immigrants second-generation and first- with a companyof led byhop the staff ce emerging froma6-month-long works- immediately followed- upbyperforman a was This spectator/participant. to every and emails sent text messages made up of with a 60-day-long prologue,started Fondazione workPergolesi Spontini.The ------

Linguapax Review 6 · 49 Linguapax Review 6 · 50 sones de diferents idiomes, edats, orígens sures vanafavorir de per la participació i institucions locals. A més, aquestes me la implicació d’associacions d’immigrants a tiu ampliat també va ser possible gràcies objec públic d’un identificació La lectiu. experiment col· constituir com ungran total vadurada serdeseixantadies), es va temps expandit (comptant el pròleg, la de L’obra, a l’estructura també gràcies passos delseuamicdesaparegut. al’Àfrica per rastrejarels últims arriben o més aviat dels milers de Wilhelms que davantrepresenten dona d’enWilhelm, ritual que els dela habitants delpoblat prostituta i vaafricana culminarambel impossible perdut enelseuperuna amor varània d’un Werther seguir la imatge Lareescripturacontempo protagonista. dies deldissortat entment en elsdarrers conveni- queapareix un editor a confia final de la novel·la, l’epíleg en què Goethe en escenaassistiria alaposada de la part el públic ment, durant les representacions virtual Després del pròleg compartit generació. de segona especialment en els immigrants l’expansió d’unaidentitat cultural híbrida, es, fet que va estimular una reflexió sobre - de lesdiferències en lesnostresimatgeri replantejar-nosnyer a nostra avaluació la tural. Aquesta experiència ens va empè a lasevaque ja nopertanyia identitat cul ritualitzat espontània uncomportament semblavend’una manera no reproduir de manifest pels actorsmésjoves, que eurocèntric del nostreenfocament, posat d’unaspecte pallegar-nos paradoxalment pants; enparticular, vamde desem mirar a les propostes dels partici més llibertat grants, vam sentir la necessitat de donar vada perles diferents comunitats d’immi- rituals africans aBenín i havia estat apro d’unarecerca sobreels concebut arran cials i emocionals. Tot i que s’havial’obra ------timbres, with a musicality that produced a different accents and ned in this choir of the linguistic variety remai- great participants’ of trace significant a Nevertheless, Italian duetocontext-relatednecessities. in was performance final the while hops, litate communication duringthe works- to faci languages bridge and languages indigenous requiredtheuse of language skillfulness and in theItalian preparation jects. different levels participants’ of The in similarpro otherwise to integrate hard adultwomen, asegment involvement of education, which forexampleallowed the guages, ages, andlevels backgrounds of different lan- individuals of cipation of - these measures contributed to the parti local institutions.ations and Moreover, associ immigrants’ the involvement of audience wastarget possiblealsothrough extended an of identification The ment. asavast community experi- tituted itself whole duration totaled at 60 days), cons- (counting the prologue, the ded structure work,The thanks toitstime-expan also ared friend. theirdisappe- of trace thelastfootsteps thousand Wilhelmsarrived inAfricato before the rather up beforeWilhelm,or the woman’s set the of population village titute and culminated with the ritual that his unattainablelove for anAfrican pros a Werther lost in followed of the image rewriting contemporary The protagonist. the unfortunate editor the last days of to aconvenientlyethe entrusts appearing the novel, that afterwordin which Go- of part final the of wouldstaging the attend the audience gue, during performances shared the prolo After having virtually grants. immi- especially in second-generation hybrid a cultural identity, of the growth imageries, thus stimulating a reflection on evaluation aboutthe differences in our ------des de l’audiència. És l’arxiu virtual delprojecte.des del’audiència.Ésl’arxiuvirtual tudiants, dels estudiants als artistes, a l’audiència, als es projecte i els seus intercanvis: dels artistes tagonistes. Wisecampus.eu mostra les etapes del el viatge, la metodologia, elscontinguts la i elspro el viatge, el projecte,nal que va els primers passos, engegar del projecte.visitant pot conèixer El idea origi- la wisecampus.eu/ Aquest projecte, iniciat per una associa - i aïlladaenlasocietat. posició marginada a una socials han relegat ves estructures que la història,però a quil’edat i les no- de ment en lasocietat i enlaconstrucció activade 65 anys que havien participat - blema existencial de les persones de més 21 about Europe), jecte WISE (Workshop Identity: a Story de seixanta “testimonis” directes. El Pro- demés tre continent, travésa d’un grup els principis polítics per trobar del nos- culturals d’Europa l’estudi de les arrels El projecte següent pretenia impulsar pel pròlegtecnològic. ifredamentpoètic,ents, introduït cruel el deles xarxes socials, aleshoresincipi- i connotat perimperfeccions singulars, i dos poblats: el teatral i africà,càlid, físic pants, en què destaca el contrastentre els varietat lingüística dels partici de la gran rastre bon un quedar va sevaartificialitat, ïa unefecte distanciador idenunciava la diferents, ambunamusicalitat que produ Amb tot, en aquest cor d’accents i timbres des ambelcontext. ser enitaliàperles necessitats relaciona- va final l’actuació però tallers, els durant llengües pont perfacilitar la comunicació va i haver allengües indígenes de recórrer en la llengua italiana, es dels participants rents nivellsi competència de preparació projectes d’aquesta mena. Atesos els dife adultes,en unsegment difícil d’integrar per exemple, de dones la participació i nivells educatius, fet que va permetre, Si voleu més informació, visiteu Sivoleu més informació, . Aquest web conté els testimonis 21 esvapro al enfrontar http://www. ------practices borrowed from the scenic and carethrough we developed a process of theirlives, of sibilities in the later stages discoverhelp the participants new pos- tants) Lódz (700.000 and inhabitants). To (333.000 inhabi people; butalsoCardiff 100.000 Ancona, inhabitants; the city of 6million sizes: metropolis of Berlin, a different ban level in 4municipalities of The wereparticipants identified at the ur EU. by2013 wasto 2015 and the supported dation (Poland), the project lasted from University (UK) and NurFoun- Cardiff Babelia &Co. (Italy), (Germany), Brand betweenby MALTE a partnership and isolated position insociety.and Launched amarginal to accept new social structures but were later compelled byand their age involved in society and history-making, people over 65, been activelywho had pe), ject ( 60-plus direct “witnesses”. of ourcontinent, through agroup tenets of the political in search Europe of ots of intotheculturalro forwardthe enquiry following project intended The to push prologue. poetical, introduced by the technological budding socialnetworks,coldly and cruel the then perfections, of the and village connotated by singular andunique im- physical and warm, village, African and theatrical the – villages two the between comparison the highlighting artificiality, distancing effect and denounced its own 21 ence. Itistheproject’s archive. virtual to artists, to the audience,learners from the audi- es, to its exchanges – from artists to learners, from Wisecampus.eu bears witness to the project’s stag methodology, thecontents the protagonists.and the journey, the steps, first the idea, original the the project. It allows visitors to trace the spark of campus.eu/ For more information, visit Forinformation, more 21 - Workshopabout Euro Identity:aStory fcdteeitnilpolmo faced the existential of problem hswbiehsstetsioyo website . This hosts the testimony of http://www.wise - WISE Pro - - - - -

Linguapax Review 6 · 51 Linguapax Review 6 · 52 reelaborat per l’equip de traductors (Uni- tica ensenyadaals meus néts europeu roman en 12 capítols de cional d’autorsteatrals com unBildungs - perunequip interna va serestructurada rivada dels participants de les aportacions i va afavorirel diàleg. de Ladramatúrgia oposades, tot i fins contradictòries, sions cació dels punts de vista vavi- fersorgir condició actual deciutadans. Lamultipli- sonals, des del punt de vista de la seva també les ombres deles però utopies per els impulsos, les esperances iles visions, “Història enmajúscula”, i vam investigar històries personalss’entrellaçavenla amb Vam els moments en què les repassar la comunitat engeneral. comunicar-se els seus amb coetanis i amb i compartir de possibilitat la en confiança va renovarL’experiènciala seva delgrup teatral. sevacom unanarració història la explicant biografia seva la recrearien i debats. l’últim Amb pas els participants vaa situacionsper d’entrevistes preparar de temps. L’entrenament per aldiàleg els ment en l’espai, el punt de vista i lalínia canvis de perspectiva, com el posiciona- les tècniques amb narrativesmitjà de per familiaritzar van es participants Els sòfic. filo- enfocament un amb performatives escèniques i tiques inspirades en les arts un procésd’assistència a través de pràc- etapes de laseva vida,vam desenvolupar novescobrir possibilitats en les últimes tants). Per a des els participants ajudar (333.000 habitants) i Lódz(700.000 habi Ancona (100.000 habitants), Cardiff una metròpoli de sis milions d’habitants, quatre ciutats de mides diferents: Berlín, es vanseleccionar entre Els participants delaUE. rebre suport (Polònia), vadel 2013 al2015 durar i va (Regne Unit) ilaFundació Nur Cardiff (Alemanya), Universitatla lia), Brand de ció entre MALTE iBabelia&Co. (Ità , posteriorment , posteriorment La polí------described social engagement as areacti described social engagement first the idea: chapters political a of ment various in the developdepicting stages - singlechapters became parables The es and identity, beyond geography. going valu shared - of background common a belonging to towards the realisation of citizen’s aEuropean awareness of growth rative which alluded to the progression countries,four partner consented a nar the different one-act plays for each of three dramaturgicbuild,madeupof The Rubiera, Berlin,Jesi, Cardiff, Siena. ner cities such asWarsaw, Lódz,Milan, and presented publicly in different part directors University), by staged a team of reworked byteam (Cardiff thetranslators of an “Bildungsroman” inthe 12 chapters Europe- of playwriting team as a sort byinternational an tions was structured derived contribu- from the participants’ dialogue. dramaturgy and nurtured The tory, even opposite visions toemerge, view allowed contradic- the points of of citizens. multiplication The condition of their present view of from the point of their ownutopias, personal shadows of the impulses, hopes, visions, but also the with a capital‘H’”, weand investigated with “History intertwined history sonal We retraced the moments when their per nity. their peers and with the wider commu- sharingandcommunicating with lity of possibi- the in confidence their renewed the group experience of The narration. asatheatrical telling their story ography wouldparticipants recreate their own bi- ations and discussions. With the last step situ them for interview training prepared and timelining.ce, viewpointing Dialogue perspective, such aspositioninginspa- of with narrative techniques using changes acquainted got participants proach. The ap- philosophical with a arts performative , later grandchildren Politics taughttomy - - - - - lo EuropeanLanguages, Translation ol of Scho- ratives, de la Cardiff la participació nar projecte estava ales formes tanlligat dels actors professionals. Com que aquest en lainterpretació pletament integrada com- manera d’una ballar i actuar a fins les accions ambunapresència silenciosa un ampli ventall de papers, des d’observar cions com a testimonis i van interpretar enalgunes de les representa intervenir en els tallers vanonals; els participants van per actors professi- serinterpretats d’hivernrant latemporada 2014/2015 i du- respectius idiomes (inclòs el gal·lès) Els 12 capítols es van estrenaren els seus polítiques de les figures clau de la societat. accions les a fins violentes tendències les canvi de la dècada dels seixanta, des de de episodis als fins totalitaris règims dels protagonistes, des del desmantellament del segle meitat com unasíntesi gurar de lasegona cial. La dramatúrgia de WISE es va confi de recercaètica i existen forma com una últims capítols presentaven laparticipació la ideadepolíticacomaprojecte i els la Història,els capítols centrals traçaven mís social com a reacció als traumes de capítols descrivienels primers elcompro el desenvolupament d’una idea política: que bola representava diverses etapes en capítol es vaCada convertir enunaparà geografia. la transcendeix que compartits comú devalors i identitat ça aunentorn ciutadà europeu sobre laseva pertinen que a lapresade al·ludia consciència d’un narrativava consistir en unaprogressió a cadaundels quatre països participants, diferents tres obres d’un solacte per per dramatúrgica, composta La construcció Berlín, Iesi,Cardiff, Siena,etc. Varsòvia,com ara Lódz,Milà,Rubiera, ment diferentsen ciutats col·laboradores un equip de directors i presentat pública- versitat de Cardiff),posatenescena per XX, construïda perles veus dels XX, construïda ------times, where borders aremore exclusive our socio-political-economical context of versitythe become the clearerin has all My interest in linguistic cultural and di- language. their national of in the preservation ged Welsh Valleys’- participants, enga very all and as expressly requested by the Cardiff the dramaturgy, the second chapter of of lingualism constituted the thematic core materials produced. Moreover, Welsh bi- – to access the artistic and documentation translation to subtitling from – tools rent their own native tongues, utilising diffe advanced to use age) of and monolingual them allowed (some of all participants advanced students into the project, it its most by integrating importance: great University was of (EUROP) at Cardiff Languages,pean TranslationPolitics and Euro Schoolof the Cardiff vement of anchored innarrative the invol forms, - significantly was too project this As ce. - with the professionalactors’performan ting and dancingcompletely integrated their silent actions from presences to ac- the roles,observing from of wide a range witnesses and playedmances as on-stage the perfor insomeof pants tookpart actors, whereas the workshops’ partici by professional son andwere performed Welsh) during the 2014/2015 winter sea respective (including languages original 12 chapters hadtheirdebuts The in their society. key figuresof violent tendencies to political actions of the Sixties, from of change instances of the totalitarian regimes to the mantling of its protagonists, from the dis- voices of the XX century, built by the of cond half se the of synthesis a as itself configured WISE of tial research.dramaturgy The ethical and existen of cipation asaform project, the final chapters presented parti politics as chapters outlined the idea of History, the central on to the traumas of ------

Linguapax Review 6 · 53 Linguapax Review 6 · 54 una plataforma virtual on els participants els participants on virtual plataforma una Totgatge. en es va elviatge compartir la tramai transmetessin el seu ba- propi i que les seves veus es fessin un llocen ticipants expressar-se en la seva llengua cament alspar multilingüe va permetre amb experiències de la vida real. L’enfo l’aïllament, la delinqüència, tots enriquits ta antropològic,com laimmigració, així el tema del conflicte des d’un punt de vis de la regióde les Marques. Vam investigar entres llocs lloc atres representacions nar Brecht El procésvade començarambl’obra immigrant. d’origen participants diferents animats permés de vuitanta que al voltantuna obra gira detres tallers selva del real’), de les ciutats. Lairrupció del reale giungla delle città. L’irruzione projecte: el nostredarrer vaagafar urgents. Aquesta va serladirecció que són temes sió ilaigualtat d’oportunitats amb l’altre, la descolonització, la inclu i canvien constantment, on elcontacte temps, on les fronteres són més tancades text socio-político-econòmic del nostre i cultural s’hafet més evident enelcon- El meu interès per ladiversitat lingüística cional. de la sevaamb lapreservació llengua na- gal·leses, tots ells molt compromesos i les valls de Cardiff ment els participants gia, tal com ho van sol·licitarexpressa- capítolde la dramatúr temàtic del segon vael bilingüisme constituir gal·lès el nucli documentals que s’havien creat. A més, i ció— per accedir als materials artístics traduc la a fins subtitulació la de —des al’ús de diferents eines gràcies materna d’edat avançada)en laseva parlar llengua (alguns d’ells monolingües i participants a tots els çats en elprojecte va permetre dels seus estudiants mésavancorporació - la in- va sermoltimportant: de Cardiff and Politics (EUROP) de la Universitat A lajungla deles ciutats, que va do- (‘En la Nella ------tive cultures, aswell astheirdifferences experiences,ring their starting their na - developed acommoncontext by compa- multilingual individuals, the participants nally, spoken by languages indigenous such asEnglish,French and,occasio languages with other supporting gether to- language constantly used as a bridge groups. Beyond practicing their Italian, building three cohesive and motivated dual aptitude and, onthe other hand,at at assessing indivione hand, aimed, on - games, we latermovedactivities onto that exercises and creativesical training, trust of mutual discovery, moment throughvocal andphy first a After performance. the meeting, the telling, the scene, the through four phases: herently articulated single workshops’The activities were co- larger, parallelcommunity. the work, creating a the advancement of three workshops’ could post participants where the platform virtual a on shared was wholejourney The ownir baggage. voices conveyto enterthe plotand the their own languages, allowing their own expressthemselveslet the participants in experiences. multilingual approach The themenriched by real-life nality,of all isolation, crimi- topics like immigration, view, aswell as of point anthropological an from conflict of theme the vestigated the Marche region.We in- locations of as many in staged three performances in the Cities In the Jungle of from Brecht’s process started The play backgrounds. ticipants frommigratory rent workshops animatedby 80-plus par in”), a workrevolving three diffe around the cities. real breaks The the jungle of del reale giungla delle città. L’irruzione byundertaken latest our project: subjects.urgent was the direction This inclusivity, are and equal opportunities counter with the other, decolonization, constantly shifting, and where theen- , whichresulted (“In Nella - - - - - 22 vés d’iniciatives culturals), elsparticipants involucrats atra- en processos d’integració seva experiència ambelsestrangers llarga d’acordambla respostes dels participants (que va les visitar els tallers iva supervisar des per l’escriptora suïssa Sandrine Fabbri - A través d’unasèrie de preguntes formula perspectives iels punts de vista. aprofundiren les ens van permetre grup punt de vista psicològic. Les entrevistes en ajudatambé des d’un cosa va ser de gran laqual generació, de segona immigrants les seves diferències de perspectiva ambels iles sevespartida cultures natives, aixícom comú comparant les seves experiències de vanparticipants desenvolupar uncontext nes parlades per persones multilingües, els el francès i,de vegades, les llengües indíge com l’anglès,amb altres llengües de suport lià, utilitzat com allengua pont juntament i motivats. Més enllà de practicar el seu ita- cohesionats tres grups de l’altra, construir d’una banda,avaluar l’aptitud individual i, sar aactivitats que tenien com aobjectiu, pas- creatius, vam jocs i confiança de cicis través de l’entrenament vocal ifísic, exer moment de descobriment primer mutu, a el relat, l’escena i l’actuació. Després d’un a travéssionar dequatre fases: la reunió, Les activitats de cada taller es van cohe comunitat paral·lelamésàmplia. l’obra, amblaqual cosa es va crearuna dels tres tallers publicaven comavançava generar unaatmosferamoltemotivagenerar iinteressant. parlaren les seves llengües natives.permetre va Això provar ètnies iorígens, fet que compartien que els va quals, tot iladiferència d’edat iprocedència, van com- tant per alsestudiants com per alsparticipants, els impacte algunes de les entrevistes van tenir ungran component multiètnic; en concret, institut té unfort http://www.scuolafedericosecondo.it/blog/ ). Aquest cles editats per laredacció del blogde l’escola (vegeu ticipants del taller ivan- resumir els intercanvis en arti II, de Iesi, que van reunions ambels par organitzar cundària de l’Istituto Statale Comprensivo Federico En aquesta fase estudiants hivan de se participar - - - - - school’s blog. See the edited by the es newsroom in some of articles summarised theirexchangand participants shop - Federico meetings with the work II, whoorganised - students from Jesi’s Istituto Statale Comprensivo 22 o ntae sae reflection. shared a initiate to tablish that“hive-mind state” necessary toes order in beneficiaries, the among the workshopand operators leaders and members, allthe groups’ bothamong of have the awareness thus tried to support socially relevantlitically and themes. We view po- on express individual points of cultural initiatives), could the participants volved processes through in integration long-time experience with foreignersin- accordance withher cipants’ responsesin the workshopsmonitored theparti and FabbriSwiss writer Sandrine (whovisited questions devised by aset of Through delve intoperspectives andoutlooks. allowed us to further interviews Group view. psychologicala from also of point help great immigrants, whichproved of in perspective with second-generation et fshareddiscussion aboutreal- ments of view, we later arrived twodifferent at mo- points of of opposition the as flict con- of shaping first this Fromdynamic. the dialectical lly face the complexity of dialogues, short to thematica inorder of for textual bits in the form was reserved violent pasts.tic and/or special focus A pants, who often came from problema the partici the expressive necessities of for filter artistic an create to so tradition, Western literary deriving from works of emerging contents, with thematical cores provisation exercises interconnected the and engaging atmosphere. and engaging native a stronglyemotive languages. generated This and origins, which allowed them to speak in their found themselvesbackground sharing ethnicities participants, and who despite the difference in age the students the both and impactfor great views of compononent; inparticular, there were some inter do.it/blog/ Ti hs a h novmn fmiddleschool phasesaw the involvement This of . The Istituto multiethnichas astrong . The http://www.scuolafedericosecon 22 The im- The ------

Linguapax Review 6 · 55 Linguapax Review 6 · 56 da. - comparti reflexió una iniciar per necessari ris, a “l’estat de ment rusc” per tal d’arribar beneficia- els entre com tallers dels zadors tant entre els responsables idinamit grups, conscienciació de tots els membres dels Vam intentar afavorir d’aquesta manera la sobre temes de rellevància política isocial. van poder expressar els seus punts de vista havien entratalpaísmésrecentment. o l’aïllamentdels qui generació) segona de immigrants tot i fins casos alguns (en estable al país rant molt temps i de forma ció depersones que ja havien residit du- deguetos,manca d’integra la formacions condició d’invisibilitat, per les exacerbada l’objectiula amb fonamentalde superar a escoltar l’altre, d’aprendre importància vaen relleu posar la el camí recorregut com els seus companys més avançats. Tot sentiments lessevesexplicar o històries volupatels seus expressar eines per prou i escriure a Itàlia,encaranohavien desen delicat, els qui,totihavero llegir a après més psicològic perfil un presentaven qui els tot i fins s’obrissin que aconseguir per d’estímuls vaideal condició una produir través de l’elaboraciód’aquest conjunt curós procésdeconeixementEl mutu a a laseguretatdelesdiferentscomunitats. la vida real especialment preocupants per sobrenotícies i fets de cussió compartida més tard amoments de dis- vam arribar a oposicióde dos punts de vista diferents, com conflicte del configuració primera ta tat de la dinàmica dialèctica. Des d’aques temàticamentcomplexi- de ferfront la a de diàlegs curts, per tal de text en forma un enfocament especial per alsfragments problemàtics i/oviolents. Esva reservar sives dels participants, sovint amb passats expres- necessitats les a per artístic filtre tradició literària occidental, a fi de crear un nuclisamb temàtics derivats d’obresdela sorgint connectar els contingutsque anaven 22 Elsexercicis d’improvisació van inter - - - - - e hog h ehnsso power, ney through the mechanisms of jour a of moments different three tified Crossing through Brecht’s text, we iden- new city, ideal,openandwelcoming. a as aparadigmtoimaginethemodelof that connotated ouractions dramaturgy a spatial piazza, the door), we articulated sic architectonic elements (the castle, the connectiontracing with a In three clas Ancona’s MoleVanvitelliana. of court multiculturalism; the inner emblem of the emperor Federico of II, birthplace bastion overlooking the sea; Jesi’s Piazza Senigallia’s Rocca Roveresca,ancient an highaesthetic and symbolic value: ons of three cities hosting the workshops, locati the in monumental sites of performances themes,our we chose toset thevarious dience, notnecessarily oriented towards involving a counter-narration au- alarger contribute to the bottom-up spreadingof To ensure visibility for the project and morerecently.entered thecountry isolation forthose or who had migrants) some cases, evenim- second generation (in and stably residing inthe country tion forsome who hadalreadybeen long integra ghettoization, lack difficult of of forms by complicated invisibility, of overcoming a condition damental aimof mutual listening skills,good with the fun- developing of stressed the importance advanced partners. wholejourney The feelings or tell their stories like their more their to express tools sufficient develop introduced toliteracy Italy,in yet had to gical profile, or in those who, having been who presented a moredelicate psycholo dition to allow anopeningeven inthose stimuliideal con- hasproducedan ray of this ar tance through the of elaboration mutual acquain- cautious process of The ous communities. thevari the safetypreoccupying for of life events and news that were particularly ------es va emplaçar dins de l’edifici d’un llat- d’un l’edifici de dins emplaçar va es d’objectivitat postcultural. La tercera nit d’unamena empenyien a lareformulació sion teatral de veus, cossos, impulsosque i reivindicativa, com una mena de del món, desesperada potent i exagerada festa,la elcarnaval,representació enuna i els colors del mercat, la plaça, formes les aprofitant horitzontal, espectacle un va iheterogeni més nombrós proposar trets. etapa de l’obra, el grup En lasegona claustrofòbica dels espais es percepció ambl’individu, realçada perla perversa i delasevaHistòria nisme dela relació periència immersivameca dinsel gran les sales delcastell laberíntic,ex- enuna històries narrades, moureentre es podia realsdeles les veus dels protagonistes de específic l’emplaçament en què el públic, seguint itinerari un disposar vam i anhelde redempció. cas,En el primer fugida i empresonament, marginalitat mecanismes del poder, ambhistòriesde pels recorregut d’un moments tres ficar Repassant eltext de Brecht, vam identi acollidora. model d’una nova i ciutat, ideal, oberta el accions per imaginar com a paradigma túrgia espacial que connotava les nostres drama una vamarticular porta), plaça, la ments arquitectònics clàssics (el castell, la amb elstresele traçada connexió de la la MoleVanvitelliana d’Ancona. Apartir del multiculturalisme,de ielpatiinterior de naixement de l’emperador emblema al mar,Federico laPiazza II deIesi, lloc ambvistes fortalesa unaantiga Senigallia, tètic i simbòlic: la Rocca Roveresca de els tallers,acollir llocsd’unaltvalores monumentals de les tres ciutats que van entar les diferents actuacions en indrets als nostres temes, vamper ambi- optar necessàriament més ampli,no orientat que impliqués un públic contranarració contribuir aladifusió des d’una de baix Perla visibilitat del projecte i garantir jam ses ------the workshop, establishing a sympathetic Friendships wereeffort. made thanks to compact community built upon ashared belonging ina recognitionand eling of due to the fe relief nifested a sense of their impressionsduringthe project, ma- them, questioned about riences. Many of followingeven painful or traumatic expe- schoolingand settlement in Italy, often tivities took place side by side with their average,healing moment;on and the ac- reale of them, the workshops being. Formany of self-esteemwell- and the participants’ of We apositive got rebound alsointerms liberating pathtowards arenewed society. a cast the synthetic idea of international dels, nevertheless expressing throughits followingstaging moretraditionalmo- a castle underthe sky,show with a frontal lazaretto inside Ancona’s harbour, almost XVIII century an of within thestructure jectivity.evening third The was collocated post-cultural ob some kind of lation of impulses pushing towards- the reformu voices, bodies, jam session made up of theatrical of sort a life-affirming, and te the world, despera- of ted representation - the carnival,a muscular in exaggera and the marketplace, the square, the party, of show, and colours the forms borrowing a horizontal proposed group rogeneous the work, and most hete the largest of spaces. narrow the secondstep In tion of underlined by- the claustrophobic percep with the relationship individual, perverse its and History mechanism of the grand le,immersivean in experienceinside the labyrinthine cast of to room room stories,the narrated could move from of the actual protagonists the voices of inwhich the audience, followingnerary iti site-specific case, a first the had In we redemption. marginality andlongingfor escape imprisonment, and with stories of Nella giungla delle città. L’irruzione del Nella giungla delle città. L’irruzione represented an important formative formative an important represented - - - - -

Linguapax Review 6 · 57 Linguapax Review 6 · 58 23 que nar el projecte continués. d’anomenar-se Jungle People, vandema- tors (mitjana de 23 anys), que van decidir Després de l’experiència, els joves ac- immediates.subdivisions geogràfiques que vasolidària una xarxa transcendirles taller envanamistats i esvasorgir establir Del sobre labase d’un esforç compartit. ça aunacomunitat compacta construïda al sentiment de reconeixement i pertinen festar una sensació d’alleujament gràcies impressions durantel projecte, van mani- sobre les sevesMolts d’ells, interrogats traumàtiques. i tot fins o doloroses cies ment a Itàlia,sovint després d’experièn- lel a laseva escolarització ialseu assenta les activitats es van desenvoluparen paral· i sanació; en general, de formació portant del reale llers deNellagiungla delle città. L’irruzione dels participants. Per amolts d’ells, els ta- d’autoestima i benestar també en termes Vam aconseguir unarecuperació positiva a unasocietatrenovada. idea sintètica d’un cap camí emancipador la internacional través del seu repartiment més tradicionals,que expressava però a pectacle frontal regit per models escènics uncastell sota elcel,unes amb gairebé zeret del segle per la forma característica del promonto per laforma nom d’Anconaderiva del grec contra lahipocresiadelNadal.El diatriba presentació de Black Friday- Miregalo , una People s’ha reunit peralare- a Ancona Jungled’activitats més estructurades—, econòmics que asseguressinrealització la d’aquesta petició —a mancaderecursos i sol·licitantsd’asil. als immigrants ide suport dels immigrants gració per l’actual Govern deles mesures per alainte del desmantellament iniciat arran ser derogat, de tresitats anysabans Culturals d’Itàliadurant del MinisterideBéns i Activ- per unprograma finançat i Masini Paolo per ideat MigrArti, curs El projecte va ser un dels guanyadors del con- van un moment im- representar XVIII al port d’Ancona, XVIII alport 23 A partir Apartir Άγκών, - - - - - 23 spotted televised on shores thematised, in ped in those same plastic sheets usually women menand wrap- the visionof And pre-recorded voices.mate encounterand city. paradoxical That action mixed inti- celebration, welcoming, recipro also of travelling,nostalgia, but separation, of alternative Christmases, madeup tales of through headphones and hear shopping ted to take a breakfromtheirholiday waited for allthose passers-by who wan- Wearingblankets, thermal they golden city). the bourgeois the city,the onotherthe bay, of class part one side and the the working-harbour (on oking thesea, the centralpromenade connecting the axistwosides overlo- Pakistan) along sat at equidistant intervals d’Ivoire, Guinea, Liberia, Mali,Nigeria, (from Bangladesh, Côte the performers which on itwas founded; promontory the rocky for the characteristic shape of derivesAncona the Greek from Christmas. name The the hypocrisy of (“I’m your gift”), a provocation against Black Fridaythe performance – Miregalo gle People havefor in Ancona gathered Jun- – activities structured more of tion economic resources that could ensure the prosecu of absence in – request this for the project to continue. themselves Jungle People, expressly asked 23years), choosingto call (median age After the experience, the young actors subdivisions.geographical network which went beyondimmediate migrants andasylumseekers’ support. migrants and integration measuresimmigrants’ for tling of government’scordance with the current disman- in ac- ties) for three years before beingrepealed, Activi and - Cultural Heritage for Ministry Italian theand MIBACfinanced by a of (the programme Call, which was conceivedgrArti by Paolo Masini h rjc a mn h inr fthe Mi- project wasThe among the winners of 23 Starting from Starting Άγκών, - - 24 (ALFIN): Alfabetización Integral el en marxa 1973, anomenat Operación vafabetització posar que el Govern peruà Augustod’al- nacional Boal explicaelpla En lapresentació del seu Babel vs.Pentecostés de proximitat idistància. lesdimensionscoexistents hiperrealista, tematitzava, enunamenade ready-made se solen veure en platges, alatelevisió, aquestes mateixes mantes de plàstic que La visiód’homesidonesembolicats en rejavacontacte directe i veus pregravades. reciprocitat. Aquesta acció paradoxal bar nostàlgia, peròtambécelebració, acollida, ries del Nadal, sobre viatges, separació, per escoltaramb auricularsaltreshistò- una pausade les compres nadalenques esperaven els transeünts que volien fer daurades, Abillats ambmantes tèrmiques dia, laciutatburgesa). de la ciutat, obrera a l’altre la ba- i lapart mar, elpasseig central(auncostat el port connectava els dos costats amb vistes al equidistants del’eixque al llarg a intervals Nigèria, Pakistan)Libèria, Mali, s’asseien (de Bangla Desh, Costa d’Ivori, Guinea, enquè rocós es ri va fundar;els intèrprets Nueva p. Imagen, 16. BOAL, Augusto. de la realitat. A partir d’aquesta pre- realitat. Apartir de la el més perfecte i ampliconeixement es complementen en els llenguatges és absolutament insubstituïble. Tots xement als altres. llenguatge Cada realitat i de transmetre aquest conei- de conèixer novauna reix la forma ofe- llenguatge d’un nou domini El Teatro del oprimido 1. Mèxic DF: Teatre de l’oprimit, - author). Nueva p. Imagen, 16 (English translation by the betización Integral (ALFIN): betización Integral launched in 1973, called Operación Alfa- government that thePeruvian racy plan Augusto Boal explainsthe national lite the Oppressed of In introducinghisTheatre Babel vsPentecost distance. proximity and coexisting dimensions of hyper-realistic ready-made, the of a sort 24 new contents too.” and, by discover usingthisnew language, sed, so that they can express themselves the oppres- of a technique “at the service attitude: theatre becomes artistic their of that can be used by everyone, regardless According toBoal,theatre is alanguage Augusto Boal, TeatroD.F., 1,Mexico deloprimido ma, journalism, etc.ma, journalism, theatre, photography, puppetry, cine ges,ones such as especially artistic read andwrite in allpossiblelangua- the other; 2) teaching to in favour of one language of forcing the forgoing ve and inSpanish,without language to read and write in boththeir nati- two fundamentalpoints:1) teaching premise, the ALFIN projectplanned reality. from this Starting tanding of the widest most perfect and unders- pensate each otherby constituting com- Alllanguages tely irreplaceable. to others. isabsolu- language Every and transmitting this understanding understandingreality of new form a offers language new a in Proficiency 25 The emancipation The 24 - - ,

Linguapax Review 6 · 59 Linguapax Review 6 · 60 Nueva p. Imagen, 17. nexions entremulticulturalitat i identitat. con- noves configurar imperatiu és estar, del ben- es basen en la meradependència ienquè, en general, i emigració, migració de les nostres societats en societats d’im- transformació la a front fer per suficients continuen sent in- polítiques migratòries xima vigilància. En un context en què les mà- la els estereotips de superar exigeix està dividida,profundament lanecessitat comunicacióment enquè la dominant una perspectivaun mo- postcolonial.En ment de pràctiques de cohesió social en Aquest enfocament pot facilitarl’establi i ladifusió d’una cultura de la legalitat. sobre lavidasocial,l’atenció sanitària de temes a l’Àfricaperparlar importants també emprat social comel teatre fòrum, va de teatre el camí anoves obrir formes brasiler europeus promoguts per l’artista 25 continguts.” descobreixintambénous nou llenguatge, què aquests s’expressin i,utilitzant aquest dels oprimits per una tècnica “al servei com si no: el teatre pot ser tuds artístiques que tothom potutilitzar, tant si té apti- Boal,elteatre és un llenguatge Segons BOAL, Augusto.. MèxicDF: 1 deloprimido Teatro en tots els llenguatges possibles,en tots elsllenguatges es 2) alfabetitzar l’altra; de benefici en d’una llengua forçar l’abandonament i encastellà, sense llengua materna punts essencials: en la 1) alfabetitzar missa, el projecte ALFIN preveia dos periodisme, etc. el elcinema, titelles, les fotografia, pecialment artístics, comelteatre, la 25 L’emancipació dels models 24 - - - author). Nueva p. Imagen, 17 (English translation by the multiplying initiatives enquiring into the and shared project planning,aswell as exchange have activated processes of live andaudio-visual arts, who sionals of networks between profes- velopment of isfostering the de Still, this emergency researches. focused multidisciplinary of the developmentres that could warrant those measu- witnessed arestriction of a national standpoint, we have recently liberty. Unfortunately, at least fromof feguarding social peace andthe reasons res iscompatible with anordination sa- cultu- aplurality of the coexistence of inwhich integration, ternative model of an al- can contribute to the definition of innovative practices adoption of The connections between multiculturality andidentity. new configure to datory on mere welfare dependency, it isman- resting andare generally and emigration, immigration our societies in societies of of quate toconfront the transformation policies are still inade where migratory vigilance. Inacontext of highest degree overcoming stereotypes requests the of on isdramatically divisive, the necessity ment when mainstream communicati- in apostcolonial perspective. Inamo- social cohesion practices the setting of legality. approach can facilitate This of life, healthcare andspreading aculture social about topics significative discuss theatre, alsoemployedrum inAfrica to socialtheatre such asfo- of new forms opened the waythe Brazilian artist for from European models promoted by 25 Augusto Boal, TeatroD.F., 1,Mexico deloprimido - - Milà, http://fondazionefeltrinelli.it/ lupament promoguts perlaFundacióFeltrinelli de tions.eu/ na Teatro Fondazione), projecte europeu lideratperERT (EmiliaRomag- EN/page/45/project/87 giats), Comissionat deles per alsRefuNacions Unides ro di Savena amb l’ACNURen col·laboració (Alt gether, ambels refugiats de l’ITCSant Lazza 26 vai interdisciplinàriatransdisciplinària. a unainvestigació acti urbanes gràcies relacions socials iles transformacions com l’anàliside les conseqüències en les acadèmicsper professionals, comper així proposades tant caments i intervencions estudiants que investiguen diferents enfo- artistes, immigrants, sol·licitants d’asil, col·lectivaconstrucció entre ciutadans, poden afavorirca artística processos de ca. El coneixement acadèmic i lapràcti- essencial per desenvoluparla meva tas vaper Linguapax, transmetre unestímul la Residència Faber Olot, organitzada a de camps delimitats durant sos igestors La meva experiència recent amb estudio i almón. en el coneixement de la ciutadaniaaItàlia multiplicant les iniciatives que indaguen planificació de projectes compartits, i està que activathan processosd’intercanvi i vivesfessionals de les arts i audiovisuals, afavorint lacreació de xarxes entre pro ciplinàries. Amb tot, aquesta crisi està envolupament d’investigacions multidis el des les mesures garantir que podrien hem estat testimonis d’una restricció de temps en els de vista darrers nacional, Malauradament, almenys des d’un punt la pau social i les lògiques de la llibertat. tible amb unaordenacióque salvaguardi d’una pluralitatde cultures sigui compa- enel qual lacoexistència d’integració, alternatiu model un definir a contribuir L’adopció de pràctiques innovadores pot Projectes, entred’altres,Acting To comara - https://teatrodellargine.org/site/lang/en- , oels estudis sobre educació i desenvo- 26 http://www.atlasoftransi- ta fTransition,un , Atlasof . ------by theFeltrinelli FoundationMilan, in studies on educationdevelopment and promoted dazionefeltrinelli.it/ dation), ect led by ERT (Emilia Romagna Foun Theatres - project/87 teatrodellargine.org/site/lang/en-EN/page/45/ Refugees),Commissioner for tions High (UnitedNa- with the UNHCR collaboration in er, with Refugees by diSavena’sLazzaro San ITC mann, Postdramatic Theatre linguistic communication.” Leh the blockades of which the actors as well the spectators experience in problems language tablishes a sharespace of Needcompany: “Lauwers es wers, founder of multilingualism in theatre, the Belgian Jan Lau- of themostrecent interpreters oneof workof have reasons? alsoimmanentartistic transcultural theatre? Does polyglossia new purely dramaturgical perspectives for approaches,integration or could it open in social methodology arts’ performing connected only with the application of Is this aspect diaspora. the international of inequality resources because of access to language about reflection a to me my colleagues introduced archsector of rese specific The action-research. nary transdiscipli- and to aninterdisciplinary thanks tions andurbantransformations consequences as exploring in social rela- by both scholarsand practitioners aswell proposed approachesinterventions and seekers, students investigating different citizens,among artists, migrants, asylum processes ce foster can co-construction practi- Academic and artistic knowledge my work. mulus for the developing of an essential sti by imparted Linguapax the Faber Residency in Olotorganized during fields confining from operators My recent experience with scholarsand 27 26 world. citizenship inItaly andthe cognition of ter all, this research hasalreadyinterested Projects, amongothers, such asActing Togeth Lehmann maintains this while referring to the Lehmann maintains this while referring 26 http://www.atlasoftransitions.eu/ ta fTransition,proj aEuropean , Atlas of . , p. 147. http://fon https:// , or the 27 Af------

Linguapax Review 6 · 61 Linguapax Review 6 · 62 27 meitatdelsegle guardes delasegona interès en les avantgenerat jaha - tigació immanents? artístiques ¿La poliglòssiatambété raons matúrgiques per alteatre transcultural? novesobrir perspectives purament dra social, obé podria caments d’integració escèniques en els enfo- logia de les arts metodo l’aplicació dela únicament amb nacional. ¿Aquest aspecte està relacionat inter lingüístics causa deladiàspora a sobre ladesigualtat d’accés als recursos reflexió una a conduir va em col·legues meus dels específic recerca de sector El 28 mann. Postdramatic Theatre els bloquejos delacomunicació lingüística.” Leh tant els actors comels espectadors experimenten un espai conjunt de problemes lingüístics en què fundador de Needcompany: “Lauwers estableix Jantilingüisme en el teatre, el belga Lauwers, mésrecents del multreball d’undelsintèrprets - Lehmann, Postdramatic Theatre Lehmann afirma això alhora que es refereix al refereix es que alhora això afirma Lehmann exercici deliberat isistemàtic ten la Des dels anyssetanta ha estat un tos lingüístics. d’una intercultural deveuspolifonia i ges sonores figures les rica: més descobriment d’una músicadiferent, va interessar a Brookprecisament pel musicalitat llengua francesa— de la japonesos oafricans fessin enyorarla —per exemple,problema que actors crítics francesos vanun considerar del món. Elque alguns guts arreu Mnouchkine en són exemples cone Les obres de Peter Brook iAriane unamusicalitat independent. genera auditivesamb diferents particularitats Així, lapronunciacióparla. del text diferents hàbits culturals en l’acte de tons,la parla, els accents i, engeneral, precisament les diverses melodies de versos, perquè el que els interessa és ètnics molt di- de cultures i/o orígens en les sevesunir companyies actors are- dència de directors importants 27 Al capdavall, aquesta inves 28 , p. 147. , p. 91. - - - XX: - - - - - XX century: the of the second half the avantgardes of 28 transition fromtexttomusicality? alchemy, facilitated by the postdramatic aesthetic tre? Can we believe of in asort thea enjoyableprehensible and piece of languages, nevertheless a com - producing the indigenous atre productionintegrate How can athe arts? of and ephemeral using theatre, which isthe most transitory resonances enhancingtransformative of How can wethe paradoxical get result plexity foster a societal transformation? disposition towards variety and com- context? Conversely: can the theatrical eties already connoted by a multilingual Are these attempts soci only possiblein Lehmann. Postdramatic Theatre speech gestures. voices and tercultural of polyphony anin- of figures sound the namely another, richer music: a discovery of as precisely Brook interested – guage the French lan- ticular musicality of actors wereAfrican missingthepar or Japanese that namely – problem someFrenchWhat critics consider a are worldthis.famous examplesfor Peter MnouchkineBrook andAriane musicality.independent works The of an text thus becomes the source of the peculiarities the enunciation of king. the different auditory Through spea- cultural habitus inthe act of accents, the different andingeneral diverse speech melodies, cadences, interest to them is precisely the of because what is ethnic backgrounds tors fromtotally different cultural or ac- since together the 1970s to bring directors important matic practice of It has been an intentional and syste 28

, p. 91. - - - - - 29 Lehmann. humà per a les generacions futures.humà peralesgeneracions unHeimat recuperar d’afecte, filosòfica alemany que implica lacategoria terme gües, espais, llars,o, territoris utilitzant un seguir buscant mitjans perrecuperarllen- tats d’aquest nou enfocament, val lapena Tot ique és els molt difícil resul predir table? vinalles, contes, etc.? ¿És uncamítransi- esia, cançons, jocsverbalscom lesende verbal,i po- tradicions orals d’art formes utilitzades en diferents països, comara a travéshumana de pràctiques artístiques el caràcter multimodal de la interacció tenint en compte nous puntsdepartida identificar ¿Podem multilingües? fent-los ció de les nostres societats i territoris, ¿Com podemdifondreunanova- percep sicalitat? transició postdramàticadeltext mua la - mena d’alquímia estètica, facilitada perla ra ientretinguda? ¿Podem creure en una teatral unaobra entenedo alhora produir i producció teatral les llengües indígenes una ¿Com pot integrar efímer de les arts? jançant elteatre, que és el més i transitori mit les ressonàncies ar transformadores a laparadoxa de potenci podem arribar social? ¿Com fomentar unatransformació atral capalavarietat i lacomplexitat pot multilingüe? Per contra, ¿ladisposició te realitat societats una connotades per ja ¿Aquests intents només són possibles en ons desonsdesconegudes. i com adescobriment de combinaci- qualitat com a riquesa pròpia musical nivell immediat de la semàntica una adoptamés enllà del i estrangers— de sonslingüístics incomprensibles —l’emergència provocacióruptura o Un tret que al principisemblava una Postdramatic Theatre , p. 91. 29 ------future generations. ahuman‘Heimat’ for the tion, to regain affec of plies the category philosophical that im- term ritories or, using a German claim back languages, spaces, homes, ter searching on means to for worth carrying such anew approach, it is the results of predict to difficult very is it Eventhough as riddles, tales?Isthisawalkable path? ditions andpoetry, song,speech play such tries, involvingtra- oral forms, verbal art practices used in different coun- artistic human interaction through character of ting points considering the multimodal multilingual?we Can identify newstar societies our territories,and makingthem How can we of spread anew perception 29 Lehmann, Postdramatic Theatre nations. unknown soundcombi- discovery of quality as musical richness andasthe its own linguistic semantics gains of sounds, beyond the immediate level incomprehensible, foreignlanguage of the emergence on oras a rupture: provocati a as appears first at What 29 , op. cit.,p. 92. - - - -

Linguapax Review 6 · 63 Linguapax Review 6 · 64 el llenguatge es redueix alaparla. el llenguatge es redueix del llenguatge assumeixen que visions restringides jo anomeno “mentalitat monomodal”, en què les local iglobal, icomens podem allunyar del que verbals en l’àmbit en les arts ladiversitat afavorir gràfic. i simbolisme La qüestió més àmpliaés comes potpreservar el en canvi un i continuïtat mostra alhora una d’aquestes narratives dels aspectes intergeneracionals microanàlisi per central il·lustrar les eines itècniques utilitzades. Una d’Austràlia deserts dels filmades de narracions d’exemples d’unextens corpus l’impacte del canvi culturalitecnològic. Parteixo i aspectes espacials itemporals de les narratives, dels verbal, l’expressió d’art aquestes formes els factors ecològics en què recolzen article, analitzo parla iavegades de signes icants. En aquest inscripcions dinàmiques acompanyades fer de la unapaleta per suau proporciona nenes, lasorra per dones i tradicionalperfeccionada una forma australians indígenes. En les històries desorra, dels del ric“patrimoniculturalimmaterial” part verbal són moltvalorades d’art iformen formes indígenes singulars. Aquestes costums narratius uns d’Austràlia central hi perduren Als deserts Universitat deMelbourne Jennifer Green CENTRAL D’AUSTRÀLIA DELS DESERTS COSTUMS NARRATIUS MULTIMODAL: ELS DE LA DIVERSITAT LA PRESERVACIÓ is onlyaboutspeech. language assume that language views of narrow where whata‘monomodalmindset’ Iterm from global levels, and how the focus canshift away at local and can be sustained and supported arts inverbal question ishowdiversity The broader and change both continuity in graphic symbolism. shows these narratives generational aspects of inter- of techniques and used. A micro-analysis to illustrate the tools Central Australian deserts filmed from the narratives an of extensive corpus technological change. on examples I draw from and cultural the of and impact the narratives, temporal aspects spatialand of of expression forms, the these verbal art factors underpinning Inthis article, Iconsiderecological song. and accompanied byspeech, and sometimes sign are inscriptions that a palette for dynamic provides girls, and women by perfected the soft sand form nous Australians. Insandstories, atraditional Indige of the rich ‘intangible cultural heritage’ highly of valued,part and are forms verbal art practices. Such some unique Indigenousnarrative home to CentralAustraliaare of The deserts The University ofMelbourne Jennifer Green DESERTS CENTRAL AUSTRALIAN PRACTISES FROM THE NARRATIVE DIVERSITY: MULTIMODAL SUSTAINING - els jocs de paraules, les endevinalles, els dibuixos d’històries, corporals, lanarració verbals englobaelcant, la dansa,els arts visió Una àmplia del que constitueixen les (Wright,ites per lasupervivència 2018). iles llu- les onades migratòries d’origen, entre altres el desplaçament de les terres dua es veu exacerbada permolts factors, enriqueixen lahumanitat”. Aquesta pèr que il·luminen i tural ilasupervivència del coneixementles epopeies perdre cul Alexis Wright, elriscde afirma corre “el món com Tanmateix, 2009). (Evans, lingüístiques i musicals d’una cultura fites les de importants més aspectes dels llocs, verbalses considerenun lesarts able iestimulant. fer que el temps que hi vamfos tanagrad passar en laResidènciaparticipants i atots els que van da aAlíciaFuentes-Calle, aFrancesc Serés, als Barcelona el novembre de 2018. Estic molt agraï Residència Linguapax/Faber celebradaa Olot ia de l’ARC (CE140100041). Estic en deute amb la (CoEDL) Language cellence for the Dynamics of Ex (RUIL) Language i del Centre of Indigenous tralian Research Council), de la Research Unitfor (DP110102767, DE160100873) de l’ARC (Aus Beques les de finançament el amb comptat ha ca recer La meva article. aquest en reflectit queda coneixement verbals de les quals enmatèriad’arts Campbell, Joella Giles,Pengart Butler i Katrina el Kemarr, April Campbell, Clarrie Eileen Pwerrerl Ellis,Lizzie Marrkilyi a VioletPetyarr,les gràcies ca al llargde molts anys. En concret, vull donar en aquesta recer persones que han participat país. del lazona però les preferències difereixen segons de Torres’ o ‘primersaustralians’sónalternatives, tralians. iillencs de l’estret Elspobles‘aborígens cipalment per referir-me aus- als pobles indígenes 2 1 australians. enlavidadels pobles indígenes portant de cançons i danses tenen un paperim- L’art d’explicar històries i lainterpretació Introducció En primer lloc, vull donar les gràcies totes a lloc,les primer En les gràcies vulldonar En aquest article, utilitzo el terme utilitzo el terme En aquest article, 2 AAustràlia, comenaltres 1 indígena prin ------ulating. time who madeour there so enjoyablestim and in the residency and allthe others participants Alícia Fuentes-Calle,I thank Francesc Serés, the in BarcelonaNovemberheld inOlotand 2018. debted to the LINGUAPAX/FABER residency (CE140100041). I amin- Language Dynamics of Excellence for the CoEDL, the ARC Centre of (RUIL) Language by and for Indigenous Unit (DP110102767, DE160100873), by the Research ARC (Australian Research Council) Fellowships in reflected by Myresearchthis article. hasbeensupported is arts verbal of knowledge whose Campbell, JoellaGiles, Butler and Katrina gart Kemarr,Pen April Campbell, Clarrie Pwerrerl - Ellis,thank LizzieMarrkilyi Violet Petyarr, Eileen this researchin over manyyears. I particular In peoples. Australian Indigenous the livesin role of songanddanceplay an important ce of - and the performan storytelling of art The Introduction 2 1 es vary acrossthecountry.es vary Australian’ peoples are alternatives, but preferenc ‘AboriginalTorresand ‘First StraitIslander’or marily torefer to Australian peoples. Indigenous Worldwide there isimmense variationin (see Flores Farfán,this volume).poetry narrative oral and of many otherforms echplay, riddles, children’s and games body designs, practices, storytelling spe can encompass verbalsong, dance, arts what constitutes 2018). view A broad of (Wright, survival for struggles tion, and migra homelands,cation from waves of cerbated by manyfactors, includingdislo- humanity”. Such lossisexa- enrich allof that enlighten and knowledge and survival cultural of losingthe epics is atriskof Yet, as AlexisWright states, world “The and musical achievements (Evans, 2009). a culture’s linguistic significant aspects of areviewed as amongst the most bal arts Firstly, Ithankallthose who have participated In this article, I use the term ‘Indigenous’ pri ‘Indigenous’ Iuse the term In thisarticle, 2 In Australia, aselsewhere, ver 1 ------

Linguapax Review 6 · 65 Linguapax Review 6 · 66 zació lingüística(Bracknell, 2017: en llengua un parlada context de revitalit de la el lirismeimestratge” “conservar de cançons antigues pot ser una forma de recuperació la Bracknell, Clint afirma 2003; Flores Farfán,aquest volum). Com 2017; Grant, 2014, Marett i Barwick, recuperar-ne el coneixement (Bracknell, s’adrecen a mantenir-ne, sostenir-ne i iels esforços de lacomunitatllenguatge del pèrdua en situacionsha en què bals hi ver de lesarts senyalen importància la Green iTurpin,2018). Altres autorsas- ació lingüística (Barwick, 2012; Meakins, de la document component important verbalsde les també arts es consideraun mons social, cultural i metafísic. L’anàlisi i revelenllenguatge els vincles entre els bals posenllum sobre altres aspectes del prets, destinataris i curadors, ver les arts verbalsals seus per practicants, arts intèr estètica i cultural de les la importància poesia” (Jakobson, 1960: també s’ha d’ocuparde la de llenguatge “el lingüista que estudia qualsevol tipus poesia, Roman Jakobson va escriure que verbali la del’art la importància Sobre Woodbury, 2017; Rumsey i Niles, 2011). man iSherzer, 1974; Epps, Webster, i fins (Bauman, 1986; Bau- poètics o narratius amb llenguatge del usos els i orals dins de l’ampli espectre de les tradicions verbalencaixen d’art les diferents formes variació en les maneres en què una gran ha hi delmón fán, aquest volum). Arreu oralipoesia (vegeu Flores Farnarració de jocs infantils i moltes altres formes 377).com Així 52). ------se cosmological foundationsoriginatein are situated in social practices who- arts comes from country. Assuch the verbal For Australians Indigenous ‘language’ 52). revitalization context (Bracknell, 2017, p. inalanguage spoken language of tistry” way the lyricism and ar to “conserve oldsongs can be one the recirculation of this volume). As ClintBracknell writes, Marett &Barwick, 2003; Flores Farfán, (Bracknell,knowledge 2017;2014, Grant, at maintaining,sustaining and reclaiming aredirected community and efforts guage lan- in situations where these is loss of verbal arts of tention to the importance Green, &Turpin,2018). Others draw at- documentation (Barwick, 2012; Meakins, language component of as animportant is alsoseen verbalarts worlds. Analysisof between metaphysicalsocial, cultural and revealing language, links other aspects of custodians,and shedlighton verbalarts their practitioners, audiences performers, and cultural verbalsignificance arts for of son, 1960, p. 377). As well as the aesthetic mayand language of in hisstudy” (Jakobmust include poetry - kind any is field famously wrote that “the linguist whose RomanJakobson poetry and art bal once ver Niles, of 2011). On the importance Webster, &Woodbury, 2017; Rumsey & 1986; Bauman &Sherzer, 1974; Epps, (Bauman, poetic or narrative purposes for language the uses traditions and of oral of spectrum broad the within fit art verbal of the ways thatdifferent forms - - (vegeu Van aquestvolum). Steenbergen, a una sèrie de propòsits socials i científics per s’inventen conscientment que ficials” la nocióde“llengües contrasta amb arti Aquesta visió de la gènesi del llenguatge siguin creades perlamàoveu humana. Ancestrals es comunicaven, no pasque en què els Éssers tacions de les formes - es consideren represen i narrar dibuixar deparlar, cantar,simes formes signar, [1953]: al nostre idioma sec i abstracte” (Stanner 1956 fi- i traduir de molt “costa que “subtil” complex losòficament tan concepte un com Somni” “el lianes. L’antropòleg W. austra- enles llengües indígenes per moltstermes interrelacionats, transmesos indígenes conceptes complexade una gamma (‘Somni’) per cobrir titud de formes de la vida. titud de formes social i van establir un model per alamul- l’organització definir van habitants, seus ers Ancestrals van i els crearels paisatges s’originen en“elSomni”,quanelsÉss- cials amb fonaments cosmològics que verbalss’insereixen arts encostums so- Comatal, les prové de guatge” la terra. Per australians, alsindígenes el “llen 3 se per diferents mitjans de comunicació mitjà d’expressióaunaltreidistribuir- pot passar d’un d’informació” la “càrrega vi interactiu de senyals multimodals”, on en un intercan- està “integrat el llenguatge textuals, és considerar que avui la norma les perspectives del discurs opurament sent un exercici difícil. Allunyant-nos de ne les complexitats multimodals continua idesxifrar- particulars sorgeixen formes llenguatge, però comprendre per què en verbalsdel requereixuna visióàmplia La recerca i documentació deles arts El kitsemiòtic Dreaming Dreaming Diversos autors utilitzen el terme 51). Per aunresum,vegeu Green(2012). E. H. Stannerva descriure 3 Les moltís- - - gen, thisvolume).gen, and scientific purposes (see van Steenber social deliberately invented of range a for that are languages’ ‘constructed notion of is in contrast to the language of genesis the orvoice.al humanhand view of This her thanasbeingcreated by the individu that Ancestral Beings communicated, rat- the ways asembodiments of are regarded singing, signing, drawing and narrating an overview, seeGreen,2012. (Stanner 1956[1953], p.stract language” 51). For and ab- “suffers badly by translationintoourdry complex thatit so ‘subtle’philosophically and Dreaming’as aconcept Stanner described ‘The languages.W.E.H. anthropologist Indigenous The concepts, conveyed in Australian by many terms Indigenous interrelated cover of acomplexrange The Semiotictoolkit self. seta and life it of template for the myriad forms organization, social defined created landscapes and their inhabitants, Dreaming’, when Ancestral Beings ‘The 3 exponentiallyeveruse has grown since. It was coined the around mid 1990s and its ller, ‘multimodal’ 2014, p. term 1). The across different media (Levinson & Ho- be distributed and pression toanother ex- tion” mayone meansof shiftfrom - informa signals” where the “burden of multi-modal interactional exchange of as“embedded within an view language only perspectives to it is now the norm ges. Moving awayspeech from text- or challen- significant remain complexities and unravellingemerge their multimodal Yet forms understanding why particular language. requires view a broad of arts verbal Research anddocumentation of The EnglishwordThe ‘Dreaming’isused by someto 3 Temn ies aso speaking, many diverse The ways of - - -

Linguapax Review 6 · 67 Linguapax Review 6 · 68 (2011) iStreeck (2010). Mavers (2004), i Smith O’Halloran (2009), Norris itt, Bezemer(2016), i O’Halloran Jewitt, Kress i emple,(2017), Bateman, Wildfeuer i Hiipala Jew dalitat impregnendiverses disciplines. que avuimultimode la els principis dia dubte de recerca, no hiha però agendes documentació de la lingüística i altres cipal implicació és per ales metodologies prin enfocament si la clarament teòrico si considerem la‘multimodalitat’ com un win 2000: diverses”tures i propietatsforça (Good- de múltiples camps semiòtics estruc amb Charles Goodwin, per “una juxtaposició timodals estan constituïts, en paraulesde 2012: diferents modes comunicatius (Murphy, És unenfocament “aïlla” els que no en qualsevol acte d’interacció humana. a lacreaciódesentit per es pot utilitzar complet de recursos que el repertori d’interacció iassumeix abarca diferents formes tàctil, i tot fins i material visual, enfocament que té en compte la realitat exponencial. Estractad’un ent de manera dècada de1990 ielseu anat creix- ús ha multimodal es va encunyar a mitjans de la (Levinson i Holler, 2014: 4 altres afegeixen o simplement significat semiòtics que transmeten o “repertoris” sos “sistemes”, “potencials”, “recursos” visual. Dins de cada modalitathihadiver cinètica/ lamodalitat de deriven es fica grà i els sistemes de representació gest, cal/auditiva, designes el elsllenguatges el tàctil). utilitza la modalitatvoLa parla - en aquest punt comunicatius (descartant què es produeixen iesperceben els signes en divisions basades en les formes grans ció de multimodalitatdues és analitzar acadèmic,de concebre unamanera la no- l’àmbit segons diferents ben coses nifica multimodal sig que el terme Encara Hi hamoltes publicacions, peròvegeu, per ex- 1966). Al contrari,els conjunts mul- 1517). Encara hem de decidir 1). El terme 1). El terme 4 ------2011; Streeck, 2010). Mavers, 2009; Norris, 2004; & Smith, O’Halloran Bezemer,2016; & O’Halloran, Jewitt, Kress, & (Bateman, Wildfeuer, & Hiipala,2017; Jewitt, multimodality infusevarious disciplines. no doubtthat these days the principlesof question, open but thereis isan agendas documentationother research and guage methodologies lan- implication isfor oretical approach,whether or the main ‘multimodality’ distinctivelyas a gard the (Goodwin 2000, p. we 1517). Whether re- quite diverse and properties” structure multiple taposition semiotic of fields with ted of, asCharlesGoodwinput it, “a jux- Rather, multimodalwholes are constitu from each other(Murphy, 2012, p. 1966). quester” different communicative modes tion. It is an approach that does not “se humaninterac upon inanyinstance of meaning-making resources may be drawn of assumes and that the full repertoire interaction, embraces different modesof material andeven the tactile seriously, is an approach that takes the visual, the 4 thus be as “gesture-speechenvisaged en- communication can fundamental unitsof dimensions toacommunicative act. The ply addotherexpressive and aesthetic thatconveysim- ‘repertories’ meaning or otic ‘systems’, ‘potentials’, ‘resources’ or eachWithin modalityarevarioussemi derivedare the kinesic/visual from one. representation graphic re, and systems of modality,tory sign languages, and gestu tactile). Speech utilizes the vocal/audi- perceived (at this pointdiscounting the communicative signals are produced and divisionsmajor the basedonways that multimodality is tolook attwo of notion demic domains, oneway to considerthe means different thingsindifferent aca- ‘multimodal’ clearly Although the term The literature is vast,The example butsee for 4 ------ents. difer es combinin en formes repertoris és que aquests fer res més—, la norma —es potparlar,sense dibuixar o signar independent de manera desplegar poden es guns elements d’aquests repertoris aquestes històries (taula 1). Tot i que al- breu dels sistemes semiòtics presents en vull fer unrepàs d’històries de sorra, exemplesde mostrar Abans concrets diferents sistemessemiòtics. en què es combinen entre si elements de 2009) Enfield, 1996; (Clark, compostes” (Kendon,parla” 2004) o “expressions concebre com a “combinacionsde gest- fonamentals de la comunicació es poden acte comunicatiu.doncs, Així lesunitats dimensions expressives iestètiques un a Taula 1.Modalitatsisistemessemiòticsutilitzatsenleshistòriesdesorra Table 1 Semiotic ‘system’ . Modalitiesandsemioticsystemsusedinsandstories ‘Sistema’ semiòtic Modality Modalitat Vocal/Auditory Spoken language Llenguatge cantat Llenguatge Llenguatge parlat Llenguatge Song language vocal/auditiva Modalitat Modality - gether indifferentcombinations.gether to work to- is for these repertoires norm the – else anything doing without draw dently – it is possible to speak, or sign, or maybe deployed indepen se repertoires the ted in Table 1. Although elements of found in these stories. are illustra- These the semiotic systems that are typically of outline sandstoriesInow give abrief of Before giving someconcrete examples systems work together. different semiotic in which elements of 2009) Enfield, 1996; (Clark, utterances” sembles” (Kendon, 2004), “composite or Modalitat cinètica/visual Story artefacts or‘props’ artefacts Story Artefactes delahistòriao Artefactes Llenguatge designes Llenguatge Kinesic/Visual Graphic schema Esquema gràfic Sign language Gesture Modality Gest ‘suports’ -

Linguapax Review 6 · 69 Linguapax Review 6 · 70 ma-nyunganes. totes elles llengües pa iel ngaanyatjarra, matyerr són el warlpiri,l’an- referència en aquest article a què es fa Les tori delNord. llengües indígenes Austràliatràlia Meridional, Occidental i el Terri- d’Ausir-meregió que inclou parts àmplia una a 5 viment i recreen camins ancestrals o re- del mo- records representen gràfics ços elements dinàmics i estàtics. Alguns tra - impliquen una complexa interacció entre d’objectes producte i procési són alhora dor. Elsdibuixos iles miniinstal·lacions davant neteja d’un espaiaterra delnarra comencen la amb Les històries desorra central. s’expliquen en altres regions d’Austràlia que les històriesdesorra és aplicablea de la vidaquotidiana” (Munn, 1973: del “cicle microtemporal representació warlpiricom a Munn del dibuix en sorra çament. L’encertada descripció de Nancy el lloc iel despla- quotidianes per laterra, com ambles Somni, així preocupacions de les històries dins el marc cultural del relacionat ambdiverses interpretacions és conegut, prou i sens dubte està dígenes delesnarratives in- model estructurador com a “Somnis”. del viatge El predomini i dels seus Éssers Ancestrals o de la terra topografia la amb vinculades timament que estan ín- a actuacionsmés formals fins etc.— disputes, resoldre comprar, a el dinar,a proves anar esportives, anar pontanis de fets quotidians —caçar, fer van des dels relats es històries de sorra 2014; Munn, 1973; Wilkins, 1997). Les (Green, convencionals menys o més fics i unpetit conjunt de símbols grà gestos nes i noies,cant, parla, signes, incorporen experts, principalment do- els narradors d’aquestes narratives,la interpretació En verbalmultimodal. d’art ric d’unaforma són un exemple complex i estèticament d’Austràlia central Les històries desorra Històries desorra Utilitzo l’expressió“Austràlia central” perrefer 88) - - - 5 - - - pathways, everydayrepresenting or jour movement, re-enacting ancestral ries of ments. memo- traces depict Some graphic terplay between dynamic and static ele and process and involve a complexin- objects are bothproduct installations of rator. resultant drawingsmini- and The the nar infront of space on the ground a stories begin withthe Sand clearing of CentralAustralia. of ble tosandstories foundinotherregions daily life” (Munn, 1973, p. 88) is applica - the “microtemporal cycling of tation of Warlpirisand drawing - as arepresen of traveling. Nancy Munn’s aptdescription preoccupations with country, place and theDreamingaswell astoeveryday of stories within the cultural frame ons of this is connected to various interpretati ratives iswelldoubt no recognized,and nar template for Indigenous a structuring as the journey prevalenceamings’. The of ‘Dre- its AncestralBeings or the landand of sely associated with the topography thatareclo- performances to more formal – on so and disputes settling shops, events,attending sporting to the going food, preparing hunting, going – events everyday from spontaneous accounts of 1973; Wilkins, 1997). stories range Sand symbols (Green, 2014a; Munn, graphic semi-conventionalized and asmall set of speech, incorporate song, sign, gesture storytellers, primarily women and girls, these narratives, skilled of performance – allPama languages.-Nyungan ticle are Warlpiri, andNgaanyatjarra Anmatyerr, tointhis ar referred languages Indigenous The lia, Western Territory. Australia andthe Northern SouthAustra- of region that includes parts broad famultimodal form. verbal art of complex andaesthetically rich exemplar AustraliaCentral stories from Sand a are Sand stories 5 I use the term ‘Central Australia’ torefera I use the term 5 Inthe ------ons, variació. Les però es tolera unagran es regeixen per unes convenciLes formes - persona asseguda amb les cames plegades. una ve de lapetjada que deixa alasorra d’aquest símbolconvencional que laforma unapersona: diuen sent de laUrepresenta omnipre l’espai de lahistòria. Laforma en que s’hanestablert ubicacions alternes entre els actors narratius que agafen ruta ola camí sinuós unaserp pot representar un tipus de nyam olabase d’unarbre. Un uncampament, foc, fruites, sentar ungorg, Per exemple, uncamí circular pot repre enumera els dotze elements més utilitzats. (1973) publicació Munn warlpiri, iconografia la sobre cèlebre la seva En 1). (figura decomplexitat variable en arranjaments ara cercles, línies iarcs, que es combinen bàsic consisteix en diversos elements, com de lapaleta multimodal. Aquest vocabulari menys convencionals constitueix labase nere. Unpetit conjunt de símbolsmés o gè el defineix que el és presència seva la que ja obligatoris, gràfics elements ha Hi buixos irapidesa. s’executen ambgràcia australià és desenfadat irelaxat, iels di- L’estil del desert d’aquestes narracions jans deladècada1970. de mit a partir neixement internacional i van australians aconseguir reco- deserts les pinturesacríliques que vandels sorgir com indígena, d’art lisme d’altres formes onen unabaseperalasintaxiielsimbo- gràfiques convencionsaplicades enaquestes històries proporci les de Algunes dinàmiques i les més permanents. d’art onen unpontenigmàtic entre les formes efímeres i proporci donen lloc a formes exemplesSón de moviment iaccióque dansa nosóniguals que les del caminar. una les línies que representen es generen: que gràfiques marques les en com cució sevatant enelritmeitempodela exe 2007). Les línies que es dibuixen varien, visible (Ingold, de caminadesenforma presenten trajectes quotidians o exemples ------elo variationis tolerated. Ambiguities deal of convention a great in the forms, of kernel a ves there is certainly on the sand. While position lea- son seated in across-legged rives its shapefromthe that imprint a per say thatthisconventionalized symbolde ‘person’,‘U’ shaperepresents people and space. ubiquitous The blished in the story locationsthathavealternating beenesta route taken by narrative actors between ding pathmay a snake, represent the or atree. Awin- the yamor base of type of a fire, fruit, of types camp, a waterhole, example, a circularpathmay a represent so elements that are regularly used. For (1973) Munn lists a dozenor iconography In herlandmarkpublication on Warlpiri complexity (Figure 1). varying ments of arcs, which combined intoarrange are a few elements, such ascircles, lines and consists of basic vocabulary te used. This themultimodalpalet of core part a form semi-conventionalized drawn symbols of set small A genre. the defines that these elements, presence of anditisthe very graphic are obligatory There and grace. the drawingsand are executed with speed Australianis loose and relaxed, desert these narrativesthe from style of The nized fromthemid1970son. recog and became internationally deserts tings that emanated from the Australian pain such forms, as the acrylic art genous symbolism otherIndi- the syntax and for used in these stories provide a grounding conventions the graphic ones. Some of and more permanent forms dynamic art betweenthey provide an intriguingbridge and tion giving forms risetoephemeral movement ac- and are examples of They cing look different to those for walking. marks that result – lines that embody dan- their executionthe graphic in and of po drawn vary, bothinthe rhythmtem and lines that are 2007). The (Ingold, form wayfaring invisible neys or instances of ------

Linguapax Review 6 · 71 Linguapax Review 6 · 72 s’elimina un símbol dibuixatdinsd’una L’esborrament potserparcial,comquan moment posterior” (Hinkson,2014: i contemplades en un “emmagatzemades que dura laseva elaboració, nopasperser pensades per explicar-se en els moments cació anterior. Aquestes històries estan que n’indiquengestos amb ració ubi- la són visibles,en lanar es poden recordar Devegades,s’esborren. no tot ique no ja període de temps abans durant uncurt nera, els símbols dibuixatsestan a lavista cions en eltemps il’espai. D’aquesta ma- que delimita les transi- episòdic marcador proporciona una analogia pergràfica a un abans de tornar a dibuixar (figura 2). Això que està assegut, neteja l’espai davant seu el narrador, Entre “escenes” o “episodis” elements, com laparlaoel signe. semiòtiques d’altres jà de les aportacions ambigüitats referencials es resolen per mit Figura 1. Figure 1. Figure foc, iunclos. Ellis(2018).Foto: artefactes LizzieMarrkilyi Jennifer Green. and anenclosingshelter. Ellis, LizzieMarrkilyi 2018(Photo:Jennifer Green) Elements d’unagràfics història de que sorra, en representen persones U), (formes un Graphic elements in a sand story, representing people (‘U’ shapes), a fire, artefacts, fire, a shapes), (‘U’ people representing story, sand a in elements Graphic 10). - - inl hnei h icmtne f in the signals a change circumstances of drawn a scene symbol within a of ping such as when the wi sure can bepartial, later time” a 2014, (Hinkson, p. 10). Era “storedrather than forcontemplation at making, their of moments fleeting the in stories are designed to becommunicated that indicate their previous location. Such called into narrative salience by gestures rendered invisible,hough they may bere- occasion, alt- before they erased. On are time symbols are thus in view for ashort space.time transitions in and drawn The markerfor anepisodic that delineates analogue provides gure a graphic 2). This (Fi clean before beginningtodraw again wipes the space the on ground narrator Between the seated ‘scenes’ ‘episodes’ or speech orsign. otherelements, such as contributions of reference are resolved by the semiotic of - - - nova. o total,quans’evoca unaescena del tot de la narració, stàncies d’un protagonista un canviescena indicar per enlescircum visual. té, per tant, un efecte i un altrede sonor lloc delapunta.L’acciócopets de donar en filferro el tot terra a picar fent poden ésun ensimateix. Algunes inscripcions es art destresa amb filferro el anar Fer sobre lasorra. i fergestos, jocs o gargots per assenyalar fàcilment i sóninstruments despleguen es filferros Els història. una l’ocasiód’explicar mà encas que sorgeixi enrotllats al coll, per tenir-loels porten a que i noiesd’aquestes regions desèrtiques dones ha Hi 3). (figura mànec de serveix i tenen unaespiralen un extrem que corbats lleugerament estan filferros Els branquetes. o filferros amb o mà la amb els dibuixos es fan En les històries de sorra Eines Ellis (2018). Foto:Lizzie Marrkilyi Jennien l’espai deldibuix desorra. - Figura 2.Esborrament the drawing 2.Erasing Ellis, fromthe sandspace.Figure Lizzie Marrkilyi 2018 (Photo: Jennifer fer Green. Green) - is evoked. entirely newscene can betotalwhenan it or narrative protagonist, particular a sonic andavisualeffect. tapping thus hasboth a tip. action of The rather than by usingthe wire onthe ground the may be made by beating the length of initself. skillfully isanart Some inscriptions wire doodling inthe sand.Usingthe story orsimply playingpointing, games gesturing, for wires are easily deployed asinstruments lling shouldthe occasion arise. story The storyte ady forspontaneous instances of conveniently looped aroundtheir necks, re wires regions wear the story in these desert a handle (Figure 3). Some women andgirls ve as andwith acoil at one end that serves wires are fashioned with aslightcur Story wires orsticks.with the handorwith story In sandstories drawings are made either Tools - - -

Linguapax Review 6 · 73 Linguapax Review 6 · 74 de sorra l’escenariésdiminut. de sorra aquest volum), per béque en les històries teatrals(vegeu Antinori, representacions En aquest sentit, s’assemblen a les en actes complexos de ventrilòquia. i les accions la parla dels personatges en miniatura que tenen davant, simulant les sevesorganitzen accions en l’escenari 4). (figura iels narradors d’una narració, personatges història la els Aquests objectes poden representar explicar per branquetes i elements de l’entorn petits fulles com ara d’eucaliptus, que s’ajuden d’objectes narradors Hi ha . Ús d’un filferro perexplicarunahistòria. Figura 3.Úsd’unfilferro Foto: Jennifer Green. 3 Figure . Using a story wire(Photo:Jennifer. Usingastory Green) stage set isinmicro-scale.stage this volume) althoughinsandstories the (see Antinori, theatrical performances ventriloquism. Assuch they are akinto embodied characters incomplex acts of the story lating the speech andactions of them, simu- set infront of niature stage llers orchestrate their actions onthe mi- the characters inanarrative andstoryte (Figure 4). Such objects may represent environment aspropsforstorytelling sticks andother founditems fromthe eucalypt trees, such asthe leaves of employ smallobjectsSome narrators - recent trobem unexempleEn en eldocumental reflecteix tant a micro com a macroescala. notable agudesa espacial,habilitat que es posseeixenels pobles indígenes una En les interaccions quotidianes al desert, (Wilkins,absolut geocèntric” 1997: “marc dereferència que Wilkins denomina ancorades en un marcespacial absolut, d’assenyalament és que sovint estan d’aquestes accions dels trets importants per aldesenvolupament Un narratiu. àncores o“objectius” proporcionen queocupen l’espai de dibuix davant del narrador objectes petits L’esquema i els filferros. gràfic o branquetes les potenciant l’accióamb o mà la amb en ladirecció s’aconsegueix assenyalant precisió La gràfiques. imatges les i parla la fusionar per element clau que serveix díctics són un aquests gestos assenyalar: és freqüent les històries de sorra En Espai absolut personatges,Les fulles representen Figura 4.L’escenaride sorra. peraunahistòria està preparat story.sand isseta for stage 4.The LeavesFigure narrative characters;used to represent are col- els ocres una foguera i les branquetes el lloc on es cuinarà la carn. Foto:els ocresunafoguerailesbranquetesellloconescuinaràlacarn. Jennifer Green. Jennifer Green) ored ochres a fire pit, andsmall twigs the place where cooked meat will be placed (Photo: We Don’t Need a Map,dirigitpel 143). y utain nieos film- Indigenous Australian by titled this isfoundinarecent documentary of both micro- andmacro scales. Anexample on reflected is skill this acuity,and spatial peoples possess notable Indigenous In everyday interactions inthe desert reference” (Wilkins, 1997,p. 143). of absolute frame has called a“geo-centred an absolute spatial frame, inwhat Wilkins actions isthat they are often anchored in these pointing features of the important of forthe unfoldingnarrative.‘targets’ One provide anchors the narrator or front of objects that populate the drawing space in wires. schema and small graphic story The sticks or hand oraugmented by the use of achieved by pointing actions made with the together. Directional precision is imagery key device used to meld speech andgraphic are a pointing andthese deictic gestures In sand stories there is frequent use of Absolute space We Don’t Need aMap,directed maker

Linguapax Review 6 · 75 Linguapax Review 6 · 76 [consulta: 21defebrer2019]. als que assisteixen a la narració, el lloc on el lloc on als que assisteixen ala narració, Per s’orientaran en ladirecció correcta. aquestesd’on mirielnarrador, accions absolut, de manera que, independentment l’espai en precisió amb configurades estan les ubicacions d’aquests llocs fets aterra, i en els mapes passar en les històries de sorra totèmic. designats en el paisatge Comsol ancestrals entre diversospersonatges llocs d’aquests dibuixant el viatge narradors 2015: (Campbell, Long,Green iCarew,mulga recollint llavors comestibles dels arbustos ancià idiversos nens que volten pel país d’un relaten els viatges dones anmatyerr a Austràlia central. Enaquesta història, les del Somnien unlloc anomenat Angenty, Un altre exemple es troba en unanarració transmeten precisióespacial. orientats determinada d’una manera oels gestos en unadirecció determinada que les líniestraçades de manera principi, s’ajusten a aquest les històries de sorra documentats. Els aspectes espacials de per ales accions a petita escala estan ben absolut il’ús del lèxic dels punts cardinals est. Aquests exemples de càlcul espacial que està traçant una mica en direcció de la pinturaajusta les línies paral·leles a l’altre.resposta, l’altre constructor En l’est”, mica capa una diu un d’anar has “No, de leslíniesque dibuixen aterra. van fent petits ajustaments en l’orientació sota lavolta celest de lamateixawaniki — i nit de realitzar va es film —el seu davant que tenen pintura en elmicrocosmosdela els unsalsaltres ancians es van corregint constel·lació aspectes de la que representa a terra warlpirisplomes unapintura creant amb onesveuen diversosThornton, ancians Warwick australià cineasta indígena 6 https://www.wedontneedamapmovie.com/ 33). La figura 5 mostra un dels un 5 mostra figura La 33). waniki, la Creudel Sud. 6 Els attending to the narrative, where they sit in the right direction. For those who are is facing these actions will be oriented so nomatter which way the storyteller space, absolute in configured accurately these places are mapping, the locations of case insandstories andinground-based totemic landscape. the Asis generally between various named places inthe made by these ancestral charactersjourney the diagrams the narrators how one of & Carew, 2015, p. 33). Figure 5 shows trees (Campbell, Long,Green, from mulga collecting edible seeds around the country man andsome children as they travel anold women of recount the journeys Anmatyerr Central Australia. Inthis story narrative fromaplace called Angenty, in Another example isfoundinaDreaming asbeing spatially accurate.interpreted way oriented inaparticular are gestures direction, or lines drawn inaparticular to this principle, andso stories conform sand are well attested. Spatial aspects of cardinal directions forsmall-scale actions the lexicon of reckoning andthe use of absolute spatial Such examples of is makingalittle inaneasterly direction. the painting adjusts the parallel lines he of response to the request the co-constructor little to the east”, one says to the other. In “No,on the ground. a you need to go the lines they are making orientation of itself, they make minoradjustments to the waniki night under the celestial canopy of them, for the film at leastfront made of at the painting in other inthe microcosm of the Southern Cross.the Southern the star constellation waniki, aspects of painting representing and down, aground Warlpiri fromfeathers men constructing, Warwick It shows several old Thornton. 6 cessed 21 February 2019. cessed 21February https://www.wedontneedamapmovie.com/ Ac- 6 As they correct each Asthey correct

(Bardon iBardon,2004: omnidireccionalment”. “l’espai es percep la història omapaés intranscendent, jaque s’asseguin en relació amb el conjunt gràfic de es denominen llenguatges de signes es denominen llenguatges les circumstàncies,segons de la paraula designes,llenguatges utilitzats en lloc és inadequada oinconvenient. Aquests ésritualment restringida, no pràcticaobé en simateixaestà s’utilitza quan laparla decomunicació que forma com una de signes s’han desenvolupatllenguatges Wilkins, 2014; Kendon, 1988). Aquests (Green, i eldibuix2014; Green i gest sistemes semiòtics, com la parla,el sinó que s’utilitza juntament amb altres d’una comunitatprincipal o d’un individu, signe no solserel mode de comunicació comunicatives a l’Austràlia El indígena. de les pràctiques important altra part de signes són una Els llenguatges Ús designes Long; Figura 5.Elvell per recollirllavors Kemarr d’Angenty va Dibuix:Clarrie de mulga. sortir oldmantravelled 5. The out from Angenty,Figure seeds (drawing: lookingformulga Clarrie foto: Jennifer Green. Long;photo:JenniferKemarr Green) 42-43). 42-43). Bardon, 2004,pp. 42-43). is perceived omnidirectionally” (Bardon & ormapisinconsequential as“space story the complex of in relation to the graphic fthe semiotic toolkit employed these in of (Kendon, 1988). sign languages As part circumstances, toas‘alternate’ arereferred speech insome languages, used instead of inconvenient.or inappropriate Such sign restricted, impractical, or in other ways is either ritually used when speech itself communication of developedform asa haveKendon, sign languages 1988). These (Green, 2014a; Green & Wilkins, 2014; including speech,and drawing gesture used alongside other semiotic systems, individual but rather aparticular or of a community communication of mode of Australia. Signisnotusually the primary communicative practices in Indigenous of part important are another Sign languages Using sign

Linguapax Review 6 · 77 Linguapax Review 6 · 78 parentiu (Green,2014b). el sexe o les relacions de dels personatges el però detalls afegircom poden parla la signe o generalitzats, significats tenen en interpretacions. Per exemple, les formes que,tenir múltiples altrament, podria gràfic símbol d’un significat al relatives l’espai de dibuix pot desfer ambigüitats Altres vegades, l’úsdelsignesobre el signe no és culturalment necessari. quan tot i fins parla, la de costat al signe pot indicarunapredilecció perl’ús del compost, peròsíque almissatge gaire casos, sembla que elsigne no afegeixi alguns En sorra. la sobre les narracions comunitats, el signe també s’utilitza en delkit semiòtic utilitzat en aquestes part (Kendon, 1988). a Com “alternatius” Les narracions tradicionals ambganivet Les narracions no tansolsesa Austràlia troba central. Aquesta tauler d’anuncis”. en el que s’ha comparatambun“gran iniciació en els costums narratius, ubicats és una sobre laterra: és sols jugar tan des de ben petits.costums narratius No en aquests infants continuen sent instruïts domèstiques a laremotaAustràlia, els que cada vegada hihamés construccions Totasseguda a terra. d’una narradora i falda d’un infantassegut la costata al o del’experiènciaperceptivainicial part era d’aquestes històries warlpiri,l’observació vaCom (1973) el Munn sobre apuntar (Ellis, GreeniKral, 2017). és lanorma terra seure,i socialitzar-se descansar la sobre terra a infància, ion primera dela part formen gràfiques inscripcions les i jocs perpoder-hi fer inscripcions,terra on els quantitat de gran una hi ha ecològic on ocupen un nínxol Les històries de sorra Explicar històriesambdibuixos dibuixades per representar persones U dibuixades per representar explicació d’històries amb dibuixos

other (Green,2014b). the kin relationsthat they hold to each or thecharacters inthestory of gender speechsign or details canadd such asthe people have meaningsbut generalized ‘U’ shapesthat are drawn torepresent multiple interpretations. For example, the symbol that can otherwise havegraphic a space candisambiguate the meaningof other occasionssigningover the drawing when signing isnotculturally required. On predilection for co-speech signing, even message, but rather may indicate a to addlittle sign appears to the composite drawing narratives. In some instances, communities sign isalsoused in sand Eskimo girls’ ‘storyknifing’ narratives ‘storyknifing’ girls’ Eskimo Australia.Central found in Traditional Such ‘vast noticeboard’. situated what somehaveon likened toa rather is an induction into narrative practices, it – dirt the in playing simply than ismore early age.an from This still coached in such narrative practices increase in remote Australia, children are Even asbuilt-up domestic environments seated the ground. on of,lap anarrator achild whosits alongside,on the or of experience the early perceptual of part such stories was of the observation the Warlpiri, As Munn (1973) noted of (Ellis, Green, & Kral,2017). the norm is relaxing andsocialising on the ground childhoodexperience, and where sitting, early of inscriptionsarepart graphic and games where ground-based earth, niche wherethereisampleinscribable Sand stories are foundinanecological Drawing for-storytelling drawing-for-storytelling isnotonly é a ’cbmn d fgrs gràfiques complexes. figures de l’acabament a més Vanuatuque a s’associa l’esborrament s’esborren acumulats entre les escenes d’una història,mentre gràfics símbols força diferents: a Austràlia central, els i semblen les funcionsdel’esborrament la freqüència però final, al s’esborren Com aAustràliacentral, els dibuixos (Rio,acabats “tot està lligat” 2005: d’execució. En els dibuixoscorrectes complexes i tenen noms i formes geomètriques Els dibuixosformes són són homes.els seus principals narradors i volcànica negra, inscripcions és la terra el mitjàperfer del desert, vermella sorra Rio, 2004), on, enllocdela 2005; Zagala, a Vanuatu (Deacon i Wedgwood, 1934; també és tradicional dibuix sobrelasorra històries les acompanyen amb cants. El banyes de ren, fusta o metall, i algunes en elfangambganivets fets d’ivori, fang (idevegadesneu). Faninscripcions una paletade històries amb a explicar d’Alaska es reuneixen a latundra i es posen les nenes esquimals yupik del sud-oest Quanlatemporadaés propícia, de sorra. interessant paral·lelisme amb les històries Nelson i Baker, 1992) ofereixen un altre de les noies esquimals (deMarrais, entendre que la creació d’imatges entendre creació d’imatges que la àmplia d’aquests costums, però, requereix visió més Una història determinada. despleguen en l’escala de temps d’una de i tot mentre es de la forma segments curts fins semiòtica complexitat la sens dubte ens podem meravellar davant i metodològiques conceptuals. Si ens centrem en l’expressió, dificultats planteja funcionen com a“expressionscompostes” Entendre que les històries de sorra Dibuix ogest? Traspassant fronteres 410). complex graphic figures.complex graphic associated more with completion of a story, whereas in Vanuatu erasure is symbols arewipedbetween scenes in Central Australia the accumulated graphic forms seems to be markedly different – in erasure between the two functions of completed. However, thefrequency and out after being the designs are rubbed 2005, p. 410). As inCentralAustralia, finished designs “there loose ends” are no (Rio, In execution. of ways correct and intricate in style and have names and aregeometric forms graphic men. The practitioners are the main inscription, and volcanicprovides the medium for earth sand, the black rather thanreddesert 1934; Rio, 2004). Here, 2005; Zagala, inVanuatuform (Deacon &Wedgwood, song.drawing Sand isalsoatraditional metal, accompanying some stories with from ivory, reindeerantlers, wood or inscribe the mud with knives crafted sessions.snow) for theirstorytelling They mud (andoccasionally use palette a of on the tundra and together Alaska gather Yup’ik Eskimo girlsinsouthwestern sand stories. the season is right When provide anotherinterestingto parallel (deMarrais, Nelson,&Baker, 1992) in storytelling is interwovenin storytelling with other with theways thatimage-making terms these practices needs to come to view of story. aparticular However, a broad of asthey unfold inthe time-scale the form segments evenof short complexity of at the semiotic marvel can certainly challenges. utterance-focused lens The both methodological and conceptual “composite utterances” raises examples of howUnderstanding sandstories workas Drawing orgesture? Crossing boundaries

Linguapax Review 6 · 79 Linguapax Review 6 · 80 en unasolaacció que travessa mitjans: la un rastre visible abansd’alçar-se en l’aire ideixa llarg de lasuausuperfície del terra es mou al la mà de lanarradora desert’), (‘panses del comestible anomenada katyerr sobre dones iinfants que recullen unafruita sorra de història una En 6). (figura senzill Aquest punt s’il·lustra ambunexemple combinar les affordances solució, jaque algunes accions semblen evidentment noés una entre dibuixigest L’ús de mitjans com acriteri per distingir o moviment (Norris, 2004: corporal el producte final de diversos tipus d’acció “acció congelada”, denominat ha Norris 2007: (Ingold, unapetjada deixen o que fixat que s’han com agestos efímeres a terra gràfiques petjades aquestes considerar de ¿Hem ser “dibuix”o“gest”. que podria qüestiona les nocions preconcebudes del “moviments” semànticament coherents en unitats d’acció o històries de sorra de les microanalítica, ladeconstrucció persones” (Hinkson, 2014: es revitalitzen les relacions entre llocs i “a través dels quals es reprodueixen i diferents amb altres modes d’expressió s’entrellaça en formes en lanarració . Una acció deixa una marca a terra i acaba amb un gest díctic en l’aire (captura de iacabaambungest acció Figura 6. Una deixa unamarcaaterra in the air andends with a deictic gesture 6. An action results in amarkonthe ground Figure vídeo, Campbell, TiTree, EileenPwerrerl 2007)(Green, 2014a: Campbell,TiTree(video still,EileenPwerrerl 2007)(Green2014a,p. 164). 136)? exemples¿O són del que de diversos mitjans. 35). A escala xi)? media – the earth and the air. This This air. the and earth the – media action that crosses the air inaunitary into a visible trace before it takes off leaving the ground, the soft surface of narrator’s moveshand seamlessly across called fruit women andchildren collecting an edible about point (Figure 6). In asandstory simple exampleillustrates media. A this several to combinethe affordancesof not asolutionassomeactionsappear between is clearly drawinggesture and Using mediaasthe criterion todistinguish bodily motion(Norris, 2004,p. xi)? embodiedactionor varioustypes of of product final the action”, “frozen called has what Norris textbook examples of 2007, p. a trace (Ingold, 136)? arethey Or gestures that have been fixed or that leave as traces on the ground graphic ephemeral might be. these Should we regard what ‘drawing’‘gesture’ or notions of ‘moves’ calls into question pre-conceived semantically coherentactionunitsor of disassembling sand stories into aseries 2014, p. 35). At the micro-analytic level, revitalized” and (Hinkson, reproduced relations between places and personsare expression“throughwhich modes of ‘desert raisins’, the ‘desert katyerr 164). la perspectiva narrativa idramatitzar efectes acústics poden indicarcanvis en unefecte dramàtic.l’interès i afegeix Els orals,les interpretacions fet que manté de textura sonora la se sumena boca— els cops dellenguaiels espetecs la amb vocàlic,l’allargament ingressiva, laparla de l’entonació, —com lamanipulació enaquestes llengües corrent de laparla dels inventaris part fonemàtics formen Els sons que no estil de corrent. parla que altrament es pronunciarien en un entre seqüències cantats interpolats que és recitada oversos corrent parla i cantats (taula 2). Inclouen cançons, la continu entre els gèneres vocals parlats d’un troben al’extrem més performatiu altres històries tenen textos que es corrent, emprenlaparla alguns narradors compta és el so”(ibíd.: 2007: (Ingold, de les societats alfabetitzades en general i cantés relativament recent i es deriva dedistingirentreparla el “problema” utilitzar-ne un ol’altre. ComdiuIngold, i les motivacions contextualitzades per els límits entre i cant, parla a determinar rau dificultat la històries, les de audibles també és variable. Pel que fa alsaspectes de sonor les històries de sorra El paisatge Parla ocant? es cohesiona com untot semàntic. entre mitjans combinada que es reparteix l’espai absolut. Noobstant això,l’acció que indica ladirecció del moviment en d’assenyalar en l’aire, iel gest esborrats— període de temps abansde ser un curt durant —visibles terra a gràfics traços els La espacial es distribueix entre informació gràfiques. conseqüències tenen que les possibilitats semiòtiques de lesaccions idibuixdemostra els límits entre gest preconcebudes de quinshaurien de ser il’aire. Aquesta acció altera les idees terra 1). Al capdavall, “el que 9). Mentre que dramatize the personae of protagonists protagonists dramatize the personaeof shifts in narrative perspective and effect. Acoustic effects may signal sustaining interest and addingdramatic performances, oral to the sonic texture of tongue tapping and mouth clicks – all add vowel lengthening, ingressive speech, intonation, such asthe manipulation of – languages these in speech ordinary of the phonemic inventories of not a part speech style.in ordinary Sounds that are between sequences otherwise delivered sung versesis intoned, or interpolated speech that include song, ordinary They spokensung vocal and (Table genres 2). acontinuum between end of performative stories have texts that are onthe more speech,employ other ordinary narrators that counts” (ibid., p. some 9). While 2007, p. 1). It is, afterall,“the sound whole from literate societies (Ingold, relativelyis a recent one derivedthe on distinguishing between speechsong and haswritten, the ‘problem’ of Ingold either. As motivationsthe use for of speech and song, and the context-specific between theboundaries determining in thestories, arise challenges aspects of variabletoo. itcomes to the audible When sand stories is sound-scape of The Speech orsong? a semanticwhole. that isdistributed across mediacoheres as absolute space. Yet the compositeaction movement in indicates the direction of in theair,gesture the pointing and which visible – erased are they before while short – a for ground the on traces graphic isdistributed between the information that have consequences. graphic Spatial actions the semiotic possibilities of and drawing might be anddemonstrates what the boundaries between gesture of pre-conceivedaction disrupts notions

Linguapax Review 6 · 81 Linguapax Review 6 · 82 angkwerey dues paraules: angkwerey acompanya el dibuixen espiral conté que Eltext repetit un trosset de terra. ‘venjadora’), per que està representada (també de vegadeskurdaitcha anomenada lleó laformiga al perillque representa es desplacen, juntes i soles, cap germanes un rastrepuntejat. mentre deixa Les fent “caminar” alllargdel camí de cargol van per unsbastonets que el narrador estan representades 7 i 8, les germanes figures les a il·lustrada gran, germana la de història de la una versióEn anmatyerr dels qualsprocedeixen. connectats en elscomplexos paisatges dels Éssers Ancestrals entrellocs viatges els què representa el cant tradicional viatge, i és comparable alamaneraen d’aquest dibuix també simbolitza un sempreacompanyalarealització gairebé El cant que cant puntualitza la narració. trets amb del una tornada corrent, parla versions d’aquesta història és en estil de del text en les parlat que part bona el moviment en l’espaiieltemps. sinó també petjades que deixen aterra, les característic no tansols suggereix lleó, i el camí espiral és una formiga delahistòria principals protagonistes dels Un un camíespiraldibuixataterra. l’acció narrativa es desenvolupa sobre història, d’aquesta certificades versions Green iTurpin, 2013). diversesEn un monstre(Green, 2014; derrotar que volen sobredues germanes gran”, de “la històriade la germana “tornada” N’és un exemple o el text cantat repetit delcontingutnarratiu. formals ielsmenys entre elsaspectes formals el cant per alternar fan servir narradors jaque els canvisperformatiu, enelmarc història semblants alcant poden indicar 2004: Klapproth, de les sevesrepresentació veus (vegeu la amb protagonistes els personatges 64). Els elements d’una (‘germana gran’) (‘germana 7 Encara , across space and time. movement but also of the on ground the traces they make of only suggestive lion, andthe distinctive spiral pathisnot is an ant- in the story main protagonists the Oneof path drawn onthe ground. spiral a the templateaction unfoldsonof thisstory, thenarrative attested versions of 2014a; Green &Turpin, 2013). In various their quest to vanquishmonster (Green, a about two sisters ‘Elder Sister’ and story) (the foundinasandstory text or ‘chorus’ sung thisisthe repeated example of An content. the narrative aspects of less and formal employ songtomove between formal frame,in the performative asstorytellers elements in stories may signal changes (see 2004, Klapproth, p. 64). Song-like their voices by of the representation ntyeny ‘ant-lion’, and the text translates ‘elder sister’ and kwatyarl ntyeny-angkwerey – words two features drawing spiral the text that accompanies repeated The earth. bywho isrepresented small lumpof a at times called a kurdaitcha embodied in the ant-lion (also danger travel,alone, and towards together the dotted trackstheir wake. in sisters The path, leavingthe spiral along staccato ‘walks’ incrementally that the narrator bythe sisters are represented small sticks Sister story, illustrated in Figures 7 and8, the Elder version of Anmatyerr In an originate from. places in the complex landscapes they AncestralBeings between connected of the travelstraditional singing represents a journey, andthis parallels the way that this design is alsoiconic of the making of singing that nearly always accompanies song punctuates the narrative. The of the features that has some of chorus speech style, arepeated is inordinary this story the spoken text in versions of 7 Wiemc f much While of or ‘avenger’), or Table 2 d’estudi delarecerca. emblemàtics que solen ser l’objecte cants” a regles que alguns dels “grans vocal que sembla estar menys subjecte estandarditzats, enaquest cas un estil és que es tenen en compte gèneres menys verbal d’art i considerardiverses formes d’adoptar unavisió àmplia del llenguatge dels té avantatgesno melodia. Un però rítmic, una de les característiques del cant, un text Es repeteix corrent. no és parla que no és del tot cant, però sens dubte petit text es pronuncia en un estil vocal formigues. les sevesforats peratrapar preses, que solen ser família dels megalòpters.caven Les larves petits germana gran, formiga lleó’. formiga gran, germana gran, i eltext‘Germana es tradueix per i 8 7 Taula 2.Contínuum entreels gèneresvocals parlatsicantats Les formigues lleósóninsectes petits de la Les formigues Vegeu GreeniTurpin (2013: contorn melòdic contorn (‘formiga lleó’), kwatyarl ntyeny-ntyeny (‘formiga isorhytmic text text isorítimic melodic contour . Continuum between spoken andsungvocal genres més semblantsa“parla” speech 375). parla more ‘speech’likemore no no no no 8 Aquest sung (intoned) parla cantada (recitada) yes/no speech sí/no no no as ‘Eldersister, elder sister, ant-lion.’ 8 7 research attention. focus of charismatic ‘bigsongs’ that are often the the than some of to be less rule-bound appears that style vocal a case this in – genres such less-standardexamples of isthat attention is drawn to forms art and considering diverselanguage verbal view taking a broad of the advantages of song proper, butitlacks melody. Oneof the features of rhythmic text, one of speech. repeated a Ithas not ordinary style that is not quite song, but certainly small text is deliveredThis in avocal prey, oftenants. dig small pits to trap their leontidae. larvae The n-in r ml net fthe family Myrme Ant-lions aresmallinsects of See Green&Turpin, 2013,p. 375. sand stories històries de més semblantsa“cant” sorra 7 yes no no 7 sí more ‘song’likemore cants cerimo ceremonial songs nials yes yes sí sí - 8 -

Linguapax Review 6 · 83 Linguapax Review 6 · 84 que he citat provenen tots de persones verbals.en les arts tot, Amb els exemples comprensió delamultimodalitatnostra històries d’ampliar la planteja a l’hora les qüestions que la complexitatdeles i algunes de de les històries de sorra, semiòtiques que apliquen els narradors he esbossat algunes de les tècniques En les seccions anteriorsd’aquest article i lesnoves tecnologies El costumnarratiu . Violet Petyarr explica la història de sorra anmatyerr de la germana gran. Foto: gran. Jennifer de la germana anmatyerr Figura 7. Violet Petyarr explica la història de sorra 7 Figure Green. . Violet Petyarr tells the Anmatyerr Elder Sister sand story (Photo:Jennifer ElderSistersandstory Green) . VioletPetyarr tellstheAnmatyerr those who are regarded asElders,those who areregarded or I have givenderived areallfrom from the verbal arts. However, the examples multimodality in our understandingsof stories raises infurthering complexity of the issues the drawsome of upon,and sandstories of techniques that narrators the semiotic I have outlined some of this article In the preceding sections of new technologies Narrative practice- transmetent a les properes generacions. de ferés si aquestes tradicions s’estan per segura. La pregunta que ens hem podendonar seus néts i besnéts gairebé televisió, ni delaconnectivitat que els els casos, nodisposaven d’electricitat ni blancs.els colonitzadors amb tots En al contacte alguns casosanterior directe el cant iladansa.Laseva infànciaés en tradicionals, de signes, inclòs el llenguatge un coneixement profund de les formes camp en comunitats remotes i tenen que vande les generacions créixer al Formen part d’art. aquestes formes en considerades ancianes oexpertes F . Representació esquemàtica de la història de sorra anmatyerr de la germana gran que gran germana de la anmatyerr 8. RepresentacióFigura esquemàticade sorra història dela igure 8. igure mostra elcamíenespiralquesegueixen lesduesgermanes. spiral pathfollowed by thetwo sisters. A schematic representation of the Anmatyerr ElderSister sand story, the Anmatyerr showing the A schematic of representation next generations. As Grenoble & Olsen Olsen & next generations. Grenoble As traditions arebeinghanded ontothe next question is whether not these or can now The almosttakegranted. for great-grandchildren and grandchildren the media connectivity that their of electricityno television or none and white colonizers.cases all they In had some cases pre-date direct contact with song anddance. childhoodsin Their includingsignlanguage, forms, traditional and they have intricate of knowledge remote up inthecommunities bushin that grew the generations are of They forms. these art senior practitioners of

Linguapax Review 6 · 85 Linguapax Review 6 · 86 9 de l’ARC, finalitzaràamitjansde2019. Awardpel Discovery Indigenous (IN150100018) finançat projecte, El Green. Jennifer i Simpson les aprofitar poden es entots generacions les una llengua vital éslaque utilitzen totes Com diuen Grenoble iOlsen (2014: d’ús (v. Túb en múltiples àmbits mantinguin fortes minoritàries sobrevisquin ies artístiques que les llengües iformes permetran paraules, quines tecnologies iintervencions fomentar ladiversitat lingüística; en altres nous mitjans ilesnoves tecnologies per consumada experta en arts verbals. en arts consumada experta i Ellis,Marrkilyi lingüista ngaanyatjarra d’Austràlia. Encapçalava l’equip Lizzie occidental del desert ngaanyatjarra verbal end’art les comunitats de parla projecte per documentar diverses formes d’investigadors va col·laborar en un Entre el 2013iel 2019,unequip que permetia tant el socom l’acció. que permetia situar clarament en uncontext multimodal finals. productes D’aquesta manera, leshistòries es van dels més a dibuix, del van tenir en compte els processos dinàmics les històries fetes ambiPad va ser que es Hinkson, 2014: “veien (vegeu el món”els pobles indígenes través de la lent dels mitjans gràfics, de com papers per tal d’obtenir unaperspectiva, a on es van subministrar llapis, colors i a laremota Austràlia de ladècada de 1930, d’antropòlegs almenys a les intervencions australians té precedents que es remunten indígenes nous mitjans per alsartistes de les conseqüències de laintroducció dels visuals al’horad’explicar històries. L’estudi utilitzessin els iPads per crear formes nova en tecnologia, experta generació d’una iintegrants del dibuixsobre lasorra joves, hàbilsen les pràctiques tradicionals decidir comprovar què passariasiles dones També formen part de l’equip Inge Kral, Jane de l’equip Inge També part formen ọ ̀ sún, en aquest volum). 30-35). La diferència amb 30-35). Ladiferència amb els àmbits; com elsàmbits; com affordances 9 dels dels Vam Vam 7),

(see Túb use stay strong inmultiple domains of and tosurvive forms art and languages will enable minorityand interventions technologies what words other in or – linguistic diversity to support harnessed new media and technologies can be of this ishow the affordances of corollary used by all (2014, p. 7) isone note, avitallanguage 8 (IN150100018), willbecompleted inmid2019. ed by an ARC Award Discovery Indigenous son andJennifer project, fund- Green. The sound andactionwere accounted for. in amultimodal context where both final the as firmly placed thus were products.Stories well as considered, were was thatthe dynamic processes wasWhat different about the iPad stories world’ (see Hinkson, 2014, pp. 30-35). people‘viewedhow the Indigenous media, on graphic the lensof through perspective,a to get order supplied in where pencils, crayonswhere andpaper in remote Australia fromthe 1930s on, anthropologists of to the interventions has precedents stretching back atleast media toAustralian artists Indigenous introducingnew the consequences of while storytelling. Exploring visual forms used iPads asamedium for creating atech-savvy new generation, of being part drawingsand traditional practices as well as young women, at adept wouldif happen arts herself. arts verbal accomplished practitioner of linguist and an Ellis, aNgaanyatjarra team was The led by Lizzie Marrkilyi Australia. the Western of Desert of speaking communities Ngaanyatjarra the in forms verbalart the diversity of project aimed at recording some of worked onadocumentation together researchers Between 2013-2019 a team of The ‘team’ also includes Inge Kral, Jane ‘team’ alsoincludes Inge The Simp- ọ ̀ sún, thisvolume). generations inall generations 9 We decided to see what o drawing of domains. A fa al gruix, latextura il’estil de les línies. fa algruix, d’afegir-hi colors ialtres opcions pel que l’atractiu amb però gràfiques, formes de en els iPads una va creació fluida permetre L’app persorra. dibuixarque vam utilitzar de lahistòria de quans’acaba unapart terra del espai net també recorda l’esborrament la pantalla de l’iPad per començar amb un nou de “refrescar” possibilitat La filferro. iutilitzar el tradicionals: dibuixaraterra utilitzades en les pràctiques narratives i fer copets recorden les accions manuals la màipantalla iles accions de lliscar a unaescala més petita. Elcontacte entre tot ique delimitat per dibuixaralasorra, l’iPad mesura s’assembla almarc en certa suau). Noobstant això,el marc de sorra en penombra en lloc de l’exterior sobre la sala d’una l’interior (a filmació de procés l’espai de lahistòria iels requisits del mateix espacials en lainteracció alvoltant de entre els qualsdestaquen les restriccions en molts aspectes,dibuixos de sorra per dibuixardifereixen força de les dels Les 10 típiques d’aquest gènere. i viatge Aquesta en unade les històries de caça carretera, mostra unvehicle de motor que va per una Aquesta captura depantalla feta ambl’iPad mostra un dibuix d’una d’aquestes històries. 9 figura La australiana. galeria gran una a la possibilitat que se’n faci unaexposició (Ellis, Green iKral,aimpremta) ihiha una publicació dedicada ales històries de lacomunitat; també s’està preparant fet unforat en les mostres de cinema que s’han dinàmiques sorprenents imatges van adaptar ambfacilitat ivan produir iPads, s’hi les adolescents participants familiaritzar-se ambl’appde dibuixdels Després d’unbreu període per dir quehihamoltesaltresopcions. Scribblify Free ( Els dibuixos ambiPad es vanl’app feramb affordances dels iPads com adispositius http://scribblify.com/ ). Nocal 10 hr r fcoursemanyotheroptions. areof There called ScribblifyFree http://scribblify.com/ h hcns,txueadsyeo the lines. the thickness, texture andstyle of colour andvarious other choices regarding but with the tantalizing addition of forms, graphic enabled fluid unimpeded creation of story. drawing The app we used on the iPads asand asegment of upon completion of the ground the wiping of also redolent of screen andbegin with anew clean space is the using and wire. capacity to ‘refresh’ the iPad The story ground the on drawing – actions used intraditional narrative practices manual and tapping are reminiscent of swiping hand andscreen andthe actions of between engagement The scale. smaller for drawing on the sand, althoughona some ways similar to the frame delineated the iPad is in However, the frame of rather thanoutside on the soft sand). (inside a darkened room process itself filmmaking the of requirements the and space theinteraction story around on these being spatialconstraints least of drawing sand many levels, on notthe of devices differ substantially fromthose iPads asdrawing of affordances The 10 thisgenre. Atypical top- are typical of the hunting and travelling stories that vehicle travelling alongaroad,inone of captured onthe iPad, illustrates amotor screenshot, illustrated inFigure 9.This these stories is oneexample of from inAustralia. An at amajorstate gallery Kral, 2019), andpotentially anexhibition dedicated to the stories (Ellis, Green, & apublication film shows of the preparation community into way their found that have dynamic images some startling task took to it with ease andproduced inthis girlswho participated teenage used onthe iPadsdrawing program the used to the time getting After ashort The iPadThe drawings were‘app’ madeusingan 10 .

Linguapax Review 6 · 87 Linguapax Review 6 · 88 formes en U formes del vehicle per les estan representats vertical ode “vol d’ocell”, iels passatgers història adopta unaperspectiva típica persones en forma de pal (figura 10), de 10), (figura pal de forma en persones dibuixos amb de s’alternen en U persona de En algunes històries, les formes alguns indicis.com semblenindicar latradició, amb trenquen idonen que gràfiques clàssica lloc alainvenció de noves formes iconografia la amb crea condicions que relaxen els vincles dibuixar per altres dispositius moderns argumentar que Es podria l’ús d’iPads i Figura 9. Captura de pantalla ambiPad d’unahistòriaque mostra unvehicle que es desplaça 9. A screenshot from aniPad showing a vehicleFigure story travelling are along aroad.There Joella Giles, ButleriKatrina Tjukurla2013). seients del davant ( i els altres estan uns enfront dels altres al darrere dos als enU.N’hiha vuit passatgers,ha Hi les formes per representats carretera. una per Tjukurla 2013) are facingeach otherinthe back ( eight passengers, by represented ‘U’shapes. aretwo There inthe front seat, the and others esmentades anteriorment. ‘going hunting’. JoellaGiles, Kukaku ‘going ButlerKatrina and iue rwns fpeople of (Figure 10), sometimes accompanied drawings stick-figure with some stories ‘person’ ‘U’shapesalternate some clues that this might be the case. In thatbreakwith tradition. Weforms found new graphic result in the invention of and connections to classic iconography drawing creates conditions that loosen devices for and othersuch modern It could beargued that using iPads mentioned earlier. vehicle by arerepresented the ‘U’shapes in this story, inthe andthe passengers down or‘bird’s-eye’ perspective istaken Kukaku, ‘De caça’. altres indrets dels deserts d’Austràliaaltres indrets dels deserts ambles més joves.grans Comen mésles històries de les generacions i vamde segments comparar curts palès quanvam fer anàlisisacústiques verbals de les es arts va ferrepertoris Un aspecte de lacontinuïtat en els dues perspectives (vegeu lafigura10). i quelesmésjovesles combinar poden més grans, tot les dones ngaanyatjarra que es de veuen en les històries de sorra visió des dedaltenllocd’unalateral) (com lapredilecció una per particulars gràfiques perspectives mantenen l’iPad delsmés jovesD’altra banda,les artistes de noms. inicials les de ortogràfiques vegades acompanyatsderepresentacions Figura 10 Figura Figure 10 Figure Tjukurla 2013). del vehicle de pal, surt ( dibuix enforma 2013). the vehicle ( out of gets figure drawing, stick-figure a by represented person, A story.iPad an from screenshot A . . Captura de pantalla d’una història amb iPad.amb d’una història de pantalla . Captura un per representada persona, Una ‘going hunting’. Joella Giles,Kukaku ‘going Butler andKatrina Tjukurla Kukaku, ‘De caça’. JoellaGiles, Butler i Katrina Australian deserts, Ngaanyatjarra Australian deserts, Ngaanyatjarra As is the case elsewhere in the Central generations. the senior andyounger of segments and compared the stories short some acoustic analyses of undertook whenwe becameapparent repertoires continuity in verbalarts One aspect of 10). combine bothperspectives (see Figure women, women althoughyounger may moreseniorNgaanyatjarra sand stories of than aside-on one) that are foundinthe predilection for atop-down view rather perspectives graphic (suchparticular as a iPadhand, the younger maintain artists their names. On the other initials of the renderingsof by orthographic

Linguapax Review 6 · 89 Linguapax Review 6 · 90 context indígena australià. context indígena de coneixements i habilitats culturals en el comprensió de l’adquisició ilatransmissió d’aquests costums augmenten lanostra nous mitjans. Les anàlisis multimodals les estan transformant dibuixants de sorra En canvi, més joves les generacions de 11 valor patrimonial iestan molt amenaçades. narrativa de gènere, tenen ungran forma representacions, com aexemples d’una Aquestes d’una cultura antiga. i artístiques fer-nos unaidea de les tradicions poètiques una pràctica multimodal dinàmica permet funcionen com que les històries de sorra d’Austràlia dels central. deserts Entendre verbal unamostra d’art històries de sorra, alguns dels aspectes semiòtics de les he explicat breument En aquest article Arts verbals idiversitat lingüística quals s’enfronten aquestes comunitats. radicals canvis socials itecnològics als més de continuïtat, fins i tot davant dels adquirint algunsdels aspectes. Unaprova idemostra que n’estavende narració de l’estil intergeneracional importància seves narracions, fet que il·lustra la alguns d’aquests efectes sonorsen les més jovesles narradores incorporaven les representacions. Vam que observar afegir complexitat poètica iretòrica a dit, s’utilitzen diversos dispositius per més omenys formals. Comjahem estils vocalslingüístiques per alternar utilitzen una sèrie d’estratègies ngaanyatjarra central, lesnarradores lian-languages aiatsis.gov.au/explore/articles/indigenous-austra ser transmeses a lesnoves generacions. https:// per es calcula que menys de 13 són proufortes len aAustràlia (inclosos almenys 800 “dialectes”), De les 250 o més llengües indígenes que es par De les 250 o més llengües indígenes affordances [consulta:12demarç2019]. d’aquesta forma cultural en cultural en d’aquesta forma 11 - -

value and arehighly endangered. have muchthese performances heritage narrative form agendered examples of anancient culture. As traditions of artistic insight intothepoetic and an a dynamic multimodal practice provides howUnderstanding sandstories workas the from Central Australiandeserts. arts verbal sandstories, anexemplar of of sketched briefly have the semiotic dimensions out some of I article this In Verbal artsand linguisticdiversity communities face. technologicaland thatthese changes the dramatic social even inthe face of continuity, evidence of is further This it. they were acquiringsomeaspects of style showingand that the storytelling of salience illustrating the intergenerational these sonic effects into theirnarratives, were some of incorporating storytellers weWhat found was that younger rhetorical complexity to performances. variousdevices used to addpoetic are and and informality. As outlined above, formality that haveof degrees varying strategies to move between vocal styles linguistic use anumber of narrators 11 Indigenous context. Indigenous and skills knowledge in the Australian cultural acquisition and transmissionof the increase our understanding of such practices Multimodal analyses of intonewmedia. thisculturalform of the affordances drawers are transforming sand of generations other hand,younger lian-languages aiatsis.gov.au/explore/articles/indigenous-austra to be passed onto the next generations. https:// is estimated that less than 13 are sufficiently robust (includingspoken at least 800‘dialects’), it languages fAustralia’s original250ormoreIndigenous Of . Accessed 12 March 2019. 11 On the - visuals es transformen quan passen visuals es transformen formes determinades com és observar (Murphy, 2012: de d’una pantalla gravació de vídeo llargs que l’expressió o lacaptura en períodes de temps més repertoris compte de comes combinen aquests de modes “en el moment” per donar que se centra en una visió combinatòria és superar el model de multimodalitat sent d’aquestes complicat. Una formes s’ordena aquesta complexitat segueix exactament sobre d’altresimodelar com prevalen significat comunicar de formes per què Comprendre determinades aquest volum). contextos socials (vegeu Flores Farfán, diferents en pedagògics fins amb utilitzar crear recursos innovadors que es poden per també ofereixoportunitats àmplia 1963: (Berndt, escrites quan es transcriuen aformes seu context disminueixoriginal oes perd en què la “immediatesa i vitalitat” del de versions de tradicions multimodals assequible, de maneraque no depenem la tecnologia de vídeo és omnipresent i aquestaadoptar perspectiva. Avui dia, més que mai documentació permeten Les noves tecnologies i tècniques de una modalitatfaalsentit a costa d’altres. s’afavoreixensi no lescontribucionsque es redueixelsenyalcomunicatiu,si no i verbal d’art aspectes estètics de les formes S’aconsegueix una valoració ricadels sistemes semiòtics i recursos expressius. de que una gamma abraci del llenguatge visió àmplia i adoptemuna monomodal molt aguanyarsisuperem la mentalitat documentació, i restitució, arxiu tenim enprocessos de que participem sistemes semiòtics.a lingüistes Com compost que combina diferents veure com un resultat el “llenguatge” he donatmostrencomés d’important més generals, els exemplestermes En que 1968). altra direcció Una 265). Una perspectiva265). Una cross fromonecontext to anotherand asthey transform visual forms particular how Another direction is to observe video recording (Murphy, 2012, p. 1968). a from the utterance a screen-grab or overtogether time-frames than longer workhowaccount for these repertoires modes “in the to moment” in order focuses on acombinatoricview of multimodality that beyond amodel of a challenge. istomove Onechallenge this complexity is orchestrated remains over othersandmodelling exactly how communicating meaningtake precedence ways whyUnderstanding particular of volume). socialcontexts (see Flores Farfán, this of range a in purposes pedagogical used for to create innovative resources that can be perspective also provides opportunities 1963, p. (Berndt, 265). A broad forms when they are transcribedto written lost context isdiminishedor original their the “immediacy and vitality” of multimodal traditionswhere versions of affordable, sowenot relianton are isubiquitous and video technology taken more thanever before. Nowadays techniques enable this perspective to be New technologies anddocumentation others. not favoured at the expense of that one modality makes to meaningare thecontributions is notreduced, if and the communicative signal is achieved if forms verbalart aesthetic dimensions of the resources. A rich appreciationof semiotic systems and expressive of range asencompassinga language view of takemindset and monomodal a broad a we move beyond if gain lot to there isa documentation, archiving return and of in cycles together. Aslinguists engaged where different semiotic systems work as acomposite achievement‘language’ given show it is tosee how important the examples Ihavebroadly More

Linguapax Review 6 · 91 Linguapax Review 6 · 92 2017). La Convenció fomenta les mesures d’aquestes tradicions (vegeu Bialostocka, un element fonamental peral’expressió humana. La“llengua” es reconeix com amb ladiversitat cultural i lacreativitat i altres pràctiques socials relacionades les tradicions orals, escèniques les arts figuren immaterial” cultural “patrimoni 13 12 continuïtat”. “unsentiment d’identitat i i grups a les comunitats proporciona i lahistòria, natura lesla i a interaccionsamb l’entorn irecreat com aresposta en generació Aquest patrimoni, transmès degeneració de la diversitatimmaterial, gresol cultural”. que té el cultural patrimoni “importància el 2003, Immaterial, adoptada reconeix la la Salvaguarda del Patrimoni Cultural La Convencióper a delaUNESCO ancestrals. d’art cap alesformes l’alfabetització, trobenelseu amb camí recent contacte del derivats ortogràfics, canvial per i elssímbols de“persona” per canviar les convencions: els símbols noves tecnologies poden establir el marc l’iPad tenim un petit exemple de com les (Jakobson,1959: música, la dansa,elcinemaopintura” verbalsistema de signes “de ala l’art intersemiòtiques” un quan es transposa “transposicions com esproduir poden a unaltre. Jakobson haescrit sobre d’un context aunaltreid’unmedi sulta: 18demarç2019]. national=3&display1=inscriptionID#tabs SoaofiRoy, 2016: (Stoianoff La Convencióde 2006 l’abril vaen vigor entrar int/tk/en/igc/ pietat Intel·lectual (OMPI). i Folklore Mundialde la Pro- de l’Organització i Recursos Genètics, Coneixements Tradicionals sobrePropietatIntel·lectual Intergovernamental ta: 22 de febrerde 2019]. Vegeu també Comitè https://ich.unesco.org/en/convention [consul https://ich.unesco.org/en/lists?text=&multi 12 [consulta: 18 de març de 2019]. [consulta: 18 demarç Dinsde l’ampli àmbit del 238). les històriesde En 764). http://www.wipo. [con- - - 2016, p. 764). &Roy, tered 2006 into force”(Stoianoff inApril Accessed Convention18 March 2019. The “en Folklore.and http://www.wipo.int/tk/en/igc/ Genetic and Resources, Traditional Knowledge Committee Intellectual on Property ernmental - (WIPO) Intergov Organisation lectual Property 2019. See also the Worldcessed 22 February Intel fidentity continuity”.and of sense “with a communities groups and nature andhistory, provides such heritage the environmentto interactionswith and recreated and in responseto to generation diversity”. Transmitted from generation cultural of as amainspring heritage the intangible cultural of “importance Heritage,2003, adoptedin recognizes the the Intangible Cultural Safeguardingof Conventionforthe UNESCO The ancient into way artforms. their find literacies, symbols, derivedrecent from contact ‘person’for change,orthographic and symbols – convention in shifts for frame how new technologies canset the of the iPad storieswe havesmall example a painting” (Jakobson,1959, p. 238). In into music,verbal art dance, cinema or signs is transposed “from system of transpositions” may occur where one the way that “intersemiotic has written of one mediumtoanother.from Jakobson 13 12 ie tesrn h iblt faimed atensuringthe viability of ConventionThe measures encourages these (see traditions Bialostocka, 2017). being central for the expression of creativity. is recognized as ‘Language’ with cultural diversity human and arts, andothersocialpractices associated lie oral traditions,heritage’ performing ‘intangiblecultural ambitof the broad cessed 18March 2019. national=3&display1=inscriptionID#tabs https://ich.unesco.org/en/convention. Ac- https://ich.unesco.org/en/lists?text=&multi 12 Within Ac- - - - per alspoblesdelsprimersaustralians. cultural que patrimoni són importants menys valores dona alguns tipusde a que les immaterials.conseqüència, En es valorenmaterials delpatrimoni més naturals o què les anomenades formes que a Austràlia existeix una jerarquia en (2018) suggereix Mortimer internacional. encara nohasignat aquesta convenció semblavapaís que minoria estar enla del món. Enaquest context, “el meu” multilingüe procedent de molts racons multidisciplinari i grup i inspirador la bonicaciutat d’Olot, amb unselecte Faber/Linguapax,que es va celebrara en laresidència sobrediversitat lingüística o 2017: Roy i australianes és evident (vegeu Stoianoff 122 països, l’absènciade contribucions llista d’elements inscrits en elregistre de la s’examina si Convenció; la ratificat ha però, com altres nacions occidentals, no Austràlia, formal. i no d’educació formal i, en particular, mitjançant els processos larevitalització recerca, la preservació, mitjançant ladocumentació, patrimoni la la viabilitat d’aquest encaminades a garantir 14 inspiració poden serunafontde gran restituïts les sevesa comunitats d’origen, tradicions,i arxius en conservats els registres documentals d’aquestes (Bialostocka, 2017: eltemps” en culturals pràctiques “fixar que altrament serien evanescents i de verbals artístiques tradicions reificar de el risc solucions estatals poden córrer Les convencionsi les internacionals 2016). llengua ( closa la in- cultural immaterial aborigen, llei el patrimoni 2019]. L’estat australià de Victòria haprotegit per tage-world-heritage-day/ tute/blog/recognising-intangible-cultural-heri

http://sydney.edu.au/environment-insti 764). Aboriginal Heritage Amendment Act Aboriginal 13 El 2018 vaig participar El2018 vaig participar [consulta: 18 de març de 18). Per contra, 14 - - & Roy 2017, p. 764). conspicuously are absent (see Stoianoff 122 countries Australian contributions items the register inscribed on from of list the browses one if – Convention the ratified not has nations, Western other However, Australia, along with some education. andnon-formal both formal the processes through of particularly revitalizationand research, preservation, suchthrough documentation, heritage 14 can origin, to their communities of safe-keeping inarchives andreturned such traditions, held for records of 18). Onthe other hand,documentary cultural “‘fixing’ practices intime” (Bialostocka, 2017,p. and traditions arts reifying otherwise evanescent verbal the riskof based solutions may run conventionsInternational andstate- are of significance for First Australian peoples. First for significance of are that cultural heritage on some kinds of ones. Consequently, less value isplaced are valued intangible more highlythan heritage of tangible forms natural or exists in Australia where so-called that ahierarchy (2018) suggests Mortimer convention. international this particular minority when it comes to signing up to a to bein appeared context ‘my’ country the world. Inthis of many corners emanating from and multilingual group talented and inspiringmultidisciplinary in beautiful with Olot inCatalonia, a residency on linguistic diversity, held in the FABER/LINGUAPAXparticipant inal HeritageAmendmentAct2016). ( gible culturalincluding heritage, language introduced legislation to protect intan- Aboriginal 2019. One state in Australia, Victoria, has recently itage-world-heritage-day/ tute/blog/recognising-intangible-cultural-her http://sydney.edu.au/environment-insti 14 Accessed 18 March 13 In2018 I was a Aborig- - -

Linguapax Review 6 · 93 Linguapax Review 6 · 94 (p. 166-179).OxfordUniversity Press. fieldwork Linguistic of handbook Oxford The documentation”. A: N. (ed.). Thieberger language in musicarts the temporal and BARWICK, L. (2012). “Including UniversityMelbourne Press. Movement the Western Painting Desert Beginnings of Papunya. The A Place Made after the Story: BARDON, G.; BARDON, J. (2004). Heimat. ANTINORI, S. (aquest volum).el En Referències bibliogràfiques deserprotagonistes. l’oportunitat verbalstenen viabilitat lingüística, les arts en ladiversitat,posada la vitalitat i la el llenguatge. Amb l’atenció internacional transcendir les visions limitades del que és que implica les inevitables “ruptures” artístiques, ienel reconeixement de humana através de les pràctiques del caràcter multimodal de la interacció mena “d’alquímia estètica” en l’adopció (aquest diu Antinori volum), hi hauna d’aquests costums.performatius Com pels detalls fins i els matisos dels aspectes a l’atenció com enles històries desorra, mètodes ètics derecercai, i col·laboratius de coneixement indígenes, al’atenció als dels sistemes profunditat i la importància al respecte per la és coms’arriba Així de les llengües i amenaçades.minoritàries viu del dels patrimoni curadors integrant convincents de fer-les visibles com apart aquestes formes fràgils tradicionsitrobar és salvaguardar més important El repte experiències pròpies del mónperferart. innovacióla is’inspirenenlesseves verbals que combinen latradicióamb les novesa per d’artistes generacions . Carlton: The Miegunyah Press/ The . Carlton: Barwick, L.(2012). Including music Bardon, G.,Bardon, J. &Bardon, (2004). Antinori, S. (this volume). Into the References have achance to be center stage. vitality, andsustainability the verbal arts diversity, focus on language international is. what language With an views of that are entailed by transcending narrow in recognizing the inevitable “ruptures” practices,interaction through artistic and human the multimodal character of “aesthetic alchemy” inembracing kind of Antinori (this volume) puts it, there isa these practices. As dimensions of the performative detail andnuances of fine the to attention stories, sand in as and collaborative research methods, and, systems,knowledge afocus onethical Indigenous of and importance the depth languages. With this comes respect for minority and endangered custodians of the the of living heritage aspect of bring them to the asanintegral fore to ways compelling find and traditions istochallenge safeguard these fragile significant most The art. make to world the draw fromtheir own experiences of combine tradition with innovation and verbalwho artists of new generations inspiration for great be asource of (pp. 166–179). Oxford University Press. fieldwork linguistic of handbook Oxford The documentation. InN. (Ed.), Thieberger inlanguage and the temporal arts UniversityMelbourne Press. MiegunyahPress/ The Carlton: the Western paintingmovement. Desert of The beginnings place madeafterthe story: A Heimat. Papunya.

New Hebrides”. the other islands of Malekula and from C. DEACON, B. University Cambridge Cambridge: Press. CLARK, H. . Darwin:Batchelor Press.Country alhem. Travelling to Angenty Angenty-warn GREEN, J.; CAREW,(2015). M. CAMPBELL, A. 43-55). HunterPress. IndigenousAustralia(p. the singing practicesof Turpin(eds.). Western Australia”. A:J. Wafer iM. the south-west in spoken of language (play and with sound): Song language BRACKNELL, C. (2017). “Maayawaab Heritage heritage”. for intangiblecultural living repository Linguistic interactions asa a language: BIALOSTOCKA, O. (2017). “Inhabiting Oxford University Press. (p. 1961, Canberra 256-277). Melbourne: May conference, at the 1961 research presented papers Aboriginal studies: A symposiumof expression”. A:H.Sheils (ed.). BERNDT, C. UniversityCambridge Press. speaking (eds.). “Introduction”. A: R.Bauman&J. Sherzer BAUMAN, J. R.; SHERZER, (1974). Press. Narrative Oral and Event: Contextual Studies of BAUMAN, R. (1986). oriented introduction Foundations, and analysis - Aproblem- research HIIPALA, T. (2017). BATEMAN, J. H. (1934). “Geometrical drawings xlrtosi h tngah fthe Explorations inethnographyof , 12,18-27. (p. 6-12). Londres i Nova York: (vol. University 10). Cambridge nentoa ora fIntangible Journal of International H. (1996). H. (1963). “Art and aesthetic Recirculating songs. Recirculating Revitalising A.; WILDFEUER,J.; . Berlín:DeGruyter. A.; WEDGWOOD, h ora fthe Royal The Journal of P.; LONG, C. Story, Performance, Story, Using Language. Multimodality: Australian Mer K.; Bialostocka, O. (2017). a Inhabiting aesthetic C.and H.(1963). Berndt, Art Bauman, R., &Sherzer, J. (1974). Bauman, R.(1986). Bateman, J. A.,Wildfeuer, J., & Hiipala, Deacon, B. A., & Wedgwood, C. H. Clark, H. H. (1996). Campbell, A.P., Long, C. K., Green, J., Bracknell, C. (2017). fIntangible Heritage of cultural heritage. for intangible a living repository Linguistic interactions as language: University Press. Oxford Melbourne: 256–277). (pp. 1961, May Canberra conference, research at the 1961 papers presented symposium of Australian Aboriginalstudies: A expression. InH.Sheils (Ed.), University Press. New and York:London Cambridge speaking ethnography of Sherzer (Eds.), Introduction. InR.Bauman&J. (Vol. University 10). Cambridge Press. oralnarrative Contextual studies of event: introduction analysis -Aproblem-oriented and research T. (2017). (1934). Geometrical drawings from Press. University Cambridge Cambridge: Darwin: Batchelor Press. . alhem. Travelling toAngentyCountry & Carew, M. (2015). (pp. 43–55).HunterPress. Indigenous Australia singing practices of (Eds.), Australia. In J. Wafer &M. Turpin Western inthe south-westlanguage of and spoken sound): Song language Recirculating songs. the Recirculating Revitalising . Berlin:DeGruyter. Multimodality: Foundations, Maaya waab Story, performance, and performance, Story, Explorations in the International Journal International , 12,18–27. Mer Angenty-warn Mer Angenty-warn Using language. p. 6–12). (pp. (play with

Linguapax Review 6 · 95 Linguapax Review 6 · 96 York: OxfordUniversity Press. . NovaHow LanguageMaintenance Can Help GRANT, C. (2014). 1489-1522. 83 American Linguistics, Journal of International texts 1”. the continuing centrality of speaking: FranzBoas and humanities of WOODBURY, A. EPPS, P. York: University Cambridge Press. utterances. Regne Cambridge, Unit;Nova and composite meaning: speech, gesture, of ENFIELD, N. handle/10125/24889 http://scholarspace.manoa.hawaii.edu/ Publication 18 Special & Conservation Documentation & P. Vaarzon-Morel(eds.). to documentation delivery”. A: L.Barwick, J. Green, from – collection a of journey (2019). “i-Tjuma: The ELLIS, E. Interaction, 1(2), 164-198. game”. children’sin aNgaatjatjarra/Ngaanyatjarra “Family inmind:Socio-spatial knowledge ELLIS, E. 64 Ireland, Britainand Great Institute of Anthropological interaction”. embodiment withinsituated human GOODWIN, C. (2000). “Action and política”. comunicació i comaart, llenguatge “Sobre larevitalització. Qüestions del FLORES FARFÁN, J. Typology, 13 region”. Linguistic the Morehead-Maro numerals in Senary makes thirteen: EVANS, N. (2009). “Two plusone (1), 41-78. Research on Children and Social and Social on Children Research , 129-175. M.; GREEN, J.; KRAL,I.(2017). (2), 321-335. M.; GREEN, J.; KRAL, I. L.; WEBSTER,A. (p. 303-323). Disponible a: ora fPragmatics, 32 Journal of J. (2009). C. (2017). “A holistic Music Endangerment: Music Endangerment: A. (aquest volum). The anatomy The anatomy Language (10), K.; Goodwin, C. (2000). embod- Action and Flores Farfán,J. A.(this volume). Talking Evans, N. (2009). Two plusone makes Epps, P. L., Webster, A. K., & Woodbury, Enfield, Enfield, N. (2009). J. Ellis, E. M., Green, J., & Kral,I. (2019). Ellis, E. M., Green, J., & Kral,I. (2017). 1489-1522. action. iment within situated human inter itics. communicationpol- and asart, guage lan- about revitalization.Issues of pology, 13 region. Linguistic TyMorehead-Maro - numerals in the Senary thirteen: 83(1), 41-78. Linguistics American tional Journal of texts 1. tinuing centrality of speaking: Franz Boasandthe con- A. C. (2017). A holistic humanities of Universitybridge Press. es. and composite utteranc- ing: speech, gesture, 64 and Ireland, Britain Great Institute of Anthropological New Hebrides. the Malekula andotherislandsof handle/10125/24889 scholarspace.manoa.hawaii.edu/ (pp. 303-323). Retrieved fromhttp:// SpecialPublication 18 Conservation (Eds.), Documentation & Language wick, J. Green,&P. Vaarzon-Morel InL. Bar documentationtodelivery. from i-Tjuma: and SocialInteraction,1(2),164-198. children’s on Children Research game. Ngaatjatjarra/Ngaanyatjarra ina edge Family inmind:Socio-spatial knowl Cambridge, UK;New York: Cambridge, Cam- ora fPragmatics, 32 Journal of (2), 321-335. h ore facollection – of The journey , 129–175. h ora fthe Royal The Journal of h ntm fmean- of The anatomy - Interna (10), - - - , story”. story”. children’s Arandic in an structure and down tothe soaktoday:go Symbolism GREEN, J.; you TURPIN, M. (2013). “If 10.1075/z.188.11gre Benjamins Publishing. Extret de DOI: (p. 219- Kendon Adam Utterance: Essays honor of in in conversationtoVisible Action as Gesture Seyfeddinipur i M.Gullberg(eds.). sand narratives”.in Arandic A: M. GREEN, J. (2014b). “Signs and space UniversityCambridge Press. Stories Sand Central Australian in Inscription Sound, Signand Ground: GREEN, J. (2014a). j.1757-6547.2012.00179.x 158-178. 23 Anthropology, Journalof Australian ’Suffering badly by translation’.” The GREEN, J. story— Altyerre (2012). “The set ftranslation”.A:R. aspects of JAKOBSON, R. (1959). “On linguistic Londres iNova York: Routledge. INGOLD, T. (2007). Press. Drawing WarlpiriFuture. the Prism of through Life HINKSON, M. (2014). 2014 vitality and sustainability”. language the Arctic: Building Indigenous C. and well-being (2014). “Language in GRENOBLE, L. 2014.887407 261. https://doi.org/10.1080/07268602. Linguistics, 34 Journal of Australian from CentralAustralia”.sign language without “With or speech: Arandic GREEN, J.; WILKINS, D. 358-394. , 1-12. 243). Amsterdam/Filadèlfia: John . Canberra: Aboriginal Studies Aboriginal . Canberra: Anthropological Linguistics,Anthropological 55 https://doi.org/doi:10.1111/ A.; OLSEN(PUJU), . history brief Lines: a Drawn from the Drawn from Remembering the Arctic YearbookArctic . Cambridge: . Cambridge: A. Brower P. (2014). (2), 234- (2), (4), Hinkson, M.(2014). Grenoble, L.A.,&Olsen (Puju), C. Green, J., & Wilkins, D. P. (2014). With youGreen, J., go &Turpin,(2013).M. If Green, J. (2014b). Signs andspace in Aran Green, J. (2014a). Green, J. sto Altyerre (2012). The Grant, C.Grant, (2014). Canberra: AboriginalStudies Press.Canberra: drawing Warlpiri the prism of through life Yearbook 2014 vitality and sustainability,guage lan the Arctic: Building Indigenous well-being and (2014). in Language 602.2014.887407 261. https://doi.org/10.1080/07268 Linguistics, 34 lian Journal of Central Australia. from guage Austra- without speech:or sign lan- Arandic 358–394. story. in anArandicchildren’sand structure down to the soak today: Symbolism from DOI:10.1075/z.188.11gre John Benjamins Publishing. Retrieved 219-243). Amsterdam/Philadelphia: Kendon (pp. Adam Essays in honorof conversation toVisible Action as Utterance: pur &M.Gullberg(Eds.), dic sand narratives. In M.Seyfeddini bridge Universitybridge Press. Stories Sand tralian inscription inCentralAus- Sound, sign and 6547.2012.00179.x doi.org/doi:10.1111/j.1757- 23 thropology, tion.’ badly by transla- ry—‘Suffering Oxford University Press. . New York:help language maintenancecan Anthropological Linguistics,Anthropological 55 h utainJunlo An- The Australian Journal of (2), 158-178. https:// , 1-12. Music endangerment: How Music endangerment: Drawn from the ground: the ground: Drawn from Remembering the future. Remembering the future. . Cambridge: Cam- . Cambridge: Gesture in Gesture 2, 234– (2), Arctic Arctic (4), - - - - .

Linguapax Review 6 · 97 Linguapax Review 6 · 98 O’HALLORAN, K.(2016). JEWITT, C.; BEZEMER, J.; 377). Massachusetts: MITPress. The Londres: Routledge. (2018). MEAKINS, F.; GREEN, J.; TURPIN, M. Foundational Languages.Endangered for Identity andthe Land (eds.). A: J.languages”. Blythe Browni R.M. endangered songsand “Endangered MARETT, A.; BARWICK, L. (2003). rstb.2013.0302 369:20130302. the Royal SocietyB: Biological Sciences of communication”. humanmulti-modal of origin “The LEVINSON, S. Gruyter. Oral TraditionsAboriginal . Walter de Social Practice:Anglo-WesternAustralian and KLAPPROTH, D. as (2004). Narrative University Press. Cambridge as Utterance.Cambridge: Action KENDON, A. (2004). UniversityCambridge Press. Perspectives Communicative Semiotic Australia: Cultural, Aboriginal and KENDON, A.(1988). Multimodal Analysis.Londres:Routledge. (2009). D. E. JEWITT, C.; KRESS, G.; MAVERS, Francis. Multimodality. Florence: Taylorand T. statement: Linguistics and poetics”. A: JAKOBSON, R. (1960). “Closing University Press. (ed.). A. Sebeok (ed.). On translation(p. 232-239). Harvard Maintaining the Links: Language, . Understanding LinguisticFieldwork h oteg adoko The of Routledge Handbook https://doi.org/10.1098/ C.; HOLLER, J. (2014). Philosophical Transactions Style inlanguage inLnugso Sign Languagesof (p. 144-151). Gesture: Visible Gesture: . Cambridge: . Cambridge: Introducing Introducing (p. 350- , Marett, A., & Barwick, L. (2003). Endan Levinson, S. C., & Holler, J. (2014). Klapproth, D. (2004). Kendon, A.(2004). Jakobson, R. (1960). Closing statement: Jakobson,R. (1959). linguistic On aspects Kendon, A.(1988). Jewitt, C., Kress, G., & Mavers, D. E. Jewitt, C., Bezemer, J.,K. &O’Halloran, T.Ingold, (2007). tional for Endangered Languages.tional forEndangered theand land(pp. 144-151). Founda- Maintaining the links: Language, identity es. In J. Blythe &R. M. Brown (Eds.) languag- songs and endangered gered org/10.1098/rstb.2013.0302 Sciences, 369:20130302 the Royal SocietyB: Biological actions of communication. humanmulti-modal origin of The Gruyter. oral traditions.WalterAboriginal de practice: Anglo-WesternAustralian and University Press. Cambridge as utterance.Cambridge: UniversityCambridge Press. perspectives communicative original Australia:Cultural,semiotic and beok (Ed.), Linguistics and poetics. In T. A. Se University Press. On translation (pp. 232-239). Harvard translation.InR.A.Brower (Ed.), of London andNewYork: Routledge. modal analysis.Routledge London. (2009). ence: Taylor andFrancis. (2016). 377). Massachusetts: MITPress. The h oteg adoko multi- The Routledge handbook of Introducing multimodality.Flor Introducing Style in language ie:abifhistory Lines: a brief Gesture: Visible action Gesture: inlnugso Ab Sign languages of Philosophical Trans- Narrative as social Narrative . . Cambridge: . Cambridge: https://doi. (pp. 350– (pp. - - - - . l’alfabetització i les perspectives més “L’alternativa web, els aspectes de MUNN, N. O’HALLORAN, K.;B.SMITH, Londres: Routledge. MethodologicalInteraction: A Framework. NORRIS, S. (2004). pragma.2012.08.013 1981. Pragmatics, 44 Journal of and temporality in design interactions”. MURPHY, K. UniversityLondres: Cornell Press. in aCentralAustraliansociety andculturalsymbolism Graphic representation TÚB Benjamins. Meaning. Amsterdam: John of Manu-facture STREECK, J. (2010). https://doi.org/10.2139/ssrn.2778462 legislation”. Australia.in sui generis case for The culture and knowledge “Indigenous STOIANOFF, N. Cheshire. Melbourne: (p.signpost. anthology An Australian 51-65), Dreaming”. A:T. A.G.(ed.). Hungerford STANNER, W. http://press.anu.edu.au?p=145421 Acton, A.C.T.: EPress.ANU Extretde Sociocultural Context. and in Form, Meaning, the Papuafrom New Guinea Highlands. Studies RUMSEY, A.;NILES, D. (2011). Institute,Anthropological 11 the Royal society in Melanesia”.Journal of and agency sand-drawing;of Creations RIO, K.(2005). “Discussions a around Routledge. issues domains. Novaand York, Londres: (eds.) (2011). Ọ ̀ SÚN, K.(aquest volum). D. (1973). Multimodal studies: Exploring https://doi.org/10.1016/j. SSRN Electronic Journal. SSRN Electronic M. (2012). “Transmodality E. H. (1956[1953]). “The H. (1956[1953]). “The P.; ROY, A. (2016). Analyzing Multimodal Analyzing Walbiri iconography. (3), 401-423. Gesturecraft. The Gesturecraft. (14), 1966- . Ithaca i Sung Tales A. O’Halloran, K., & Smith, O’Halloran, B. A. (Eds.). Stoianoff, N. P., & Roy, A. (2016). Indig- Stanner, W. E.H.(1956[1953]). The Rumsey, A., & Niles, D. (2011). Rio, K. (2005). Discussionsa around Norris, S. (2004). Murphy, K. M. (2012). Transmodality and Munn, N. D. (1973). Meakins, F., Green, J., & Turpin, M. (2011). London: Routledge. interaction: Amethodological. framework tion. legisla sui generis case for tralia. The culture and inAusenous knowledge (pp. Cheshire. 51-65),Melbourne: (Ed.) Dreaming. In T. A. G. Hungerford au?p=145421 Retrieved fromhttp://press.anu.edu. context. Acton, A.C.T.: ANU EPress. sociocultural and meaning, form, Studies in the Papuafrom highlands. NewGuinea 401-423. the Royal Institute, Anthropological 11 society and in Melanesia.Journal of agency sand-drawing; Creations of Routledge. sues domains and pragma.2012.08.013 1981. Pragmatics, 44 Journal of temporality in design interactions. UniversityCornell London: and Press. society Central Australian a ism in cultural symbol- and representation Graphic doi.org/10.2139/ssrn.2778462 London: Routledge. (2018). SSRN Electronic Journal. SSRN Electronic Australian signpost. An anthology . linguistic fieldwork Understanding Multimodal studies: Exploring is https://doi.org/10.1016/j. . New York, London: Analyzing multimodal Analyzing Walbiri iconography. (14), 1966- Sung tales https:// . Ithaca (3), - - -

Linguapax Review 6 · 99 Linguapax Review 6 · 100 76-94. drawing”. ZAGALA, S. (2004). “Vanuatu sand 2019]. censorship/ [consulta: 22 de març del the-untold-stories-alexis-wright-on- overland.org.au/2019/02/telling- transcripció es a: https:// pot trobar Victòria el3dedesembre de 2018. La pronunciada alaBiblioteca Estatal de Murray-Smith, memòria de Stephen WRIGHT, A. (2018). Conferència en Opening AcademicYear, 97 the CLS of narratives in sand”.Proceedings space: Arrernte of representations WILKINS, D. invenció dellengües”. volum).nova “Una eraenlahistòriade VAN STEENBERGEN, J. (aquest món actual”. recents de les llengües africanes enel Museum International, 56 Museum International, P. (1997). “Alternative (98), 133-164. (1-2), Wright, Murray-Smith A.(2018). Stephen Wilkins, D. P. (1997). Alternative- repre Zagala, S. Zagala, (2004). Vanuatudrawing. sand Van J.Steenbergen, (this volume). Túb Streeck, J. (2010). sorship/ - untold-stories-alexis-wright-on-cen overland.org.au/2019/02/telling-the- 2018. Transcriptfound at: https:// Victoria,3December of State Library Lecture,Memorial delivered at the 164. Opening AcademicYear, 97 the CLS tives of in sand.Proceedings narra space: Arrernte sentations of languageinvention. of era inthehistory Museum International, 56(1-2),76-94. Museum International, es intoday’s world. newer prospectsAfricanlanguag- for literacy, and ternative, dimensionsof Benjamins. meaning.Amsterdam: John of nu-facture ọ ̀ sún, K. (this volume). web The al- Accessed22March 2019. Gesturecraft. Thema- Gesturecraft. (98), 133- A new - només ésunaaltrallengua provinciana. ambl’anglès,en comparació l’holandès ningú noes preocupa d’emprar. Perquè, holandesos perfectament vàlids que ja follow-up, paraules ambequivalents i targets, commitment, performance benchmarks, executive managers, TIC estan farcits d’anglès: stakeholders, de l’anglès.i deles L’argotempresarial usurpadora influència la a immune és no de 23 milions de persones,llengua materna amb l’anglès. Nitansolsl’holandès, l’estàndard dominant. O millorencara, llengua provinciana per identificar la teva no et ho reca detancaral’armari allà onpassenles coses, i peraconseguir- el teu hàbitatnaturalés el món civilitzat, volsAl contrari, pagesot. ferveure que feina digna,novols que et vegin com un al voltant del prestigi: si busques una i tot estar preocupades pel seu futur. Tot gira fins i aquestes últimes tenen per moltes raons grans, estàndard de les llengües opressiva influència la pateixen estàndard, les llengües estàndard petites els dialectes s’assimilen en llengües amenaçades s’extingeixen una rerel’altra, lingüística està en perill. Les llengües globalitzat actual, diversitatel mónla En Introducció Society de laLanguageCreation Vicepresident Països Baixos Jan van Steenbergen, LLENGÜES LA INVENCIÓ DE LA HISTÒRIA DE UNA NOVA ERA EN -te amb another hillbillylanguage. compared to English, Dutch is just nobody cares to use anymore. Because perfectly valid Dutch equivalents that and follow-up: wordsperformance with executive managers, targets, commitment, it. Stakeholders, benchmarks, are full of andICT English.Business jargon influence of usurping the to immune not for23 million nativegood speakers, is even better, with English. Even Dutch, instead. Or language dominant standard and identify with the under the carpet sweepwill happily your hillbilly language where it all happens. To achieve that, you habitat is the civilised world, the place make them believe thatyournatural No,from the countryside. you want to don’t want tocome across asabumpkin youdecent a job,for looking are you if about theirfuture. It’s allaboutprestige: reasonsto worry latter have plenty of influence languages, bigstandard even and the oppressive of the under suffer languages, small standardlanguages dialects assimilated into standard are die out one after another,languages diversity is under threat. Endangered In today’s globalisedworld,linguistic Introduction Vice President Language CreationSociety, the Netherlands Jan van Steenbergen, INVENTION OF LANGUAGE THE HISTORY A NEWERA IN

Linguapax Review 6 · 101 Linguapax Review 6 · 102 aehfcomavehicle de comunicació Zamenhof creat el 1887 per Ludwik Lejzer L’exemple més conegut és l’esperanto, són elresultat d’unaevolució històrica. méspersones, a diferència de les llengües naturals, que o una per artificialment 2 1 o artificials, (ideollengües), llengües Les en nombrelesllengüesnaturals. anys superaran i tardod’hora en els darrers aquesta xifra hacrescut exponencialment període de vuit segles. Gràcies a internet, ja en comptava 900 pel cap baix,en un artificials. El 1990, Aleksandr Dulichenko de créixerno para ennombre:les llengües En canvi, hi hauntipus de llengua que disminució del90%. 600 només quedaranllengües, una calcula que l’any2115 JohnMcWhorter ellingüista reconfortants: gaire són no llengües en extinció. Els pronòstics, però, revitalització deles ila supervivència la disposades a lluitarpelreconeixement, paradoxa! Pergran persones hi ha sort, que els altres facinelmateix.Quina cultura, però detestem nostra pròpia la mateixa llengua. Tant ens fa matar la mateixes pel·lícules, ni tansols que parlin escoltin la mateixamúsica, que vegin les que mengin els roba, mateixos plats, que com nosaltres, la mateixa que portin local, perònovolemla gent que siguin poder-nos comunicarque agraïm amb el passatcontinuaon benviu.Nocaldir sónels més autèntics,agraden aquells estem acostumats. Elsllocs que més ens coses diferents, coses a les quals no pel món perquè Viatgem volem veure canvi,En ladiversitat ens encanta. imaginària, llenguamodel,etc. llengua planificada, llengua inventada, llengua da, - També llengua construï s’utilitzen altrestermes: McWhorter (2015). McWhorter 2 sónllengües creades 1 conlangs

imaginary language, model language, etc. modellanguage, language, imaginary inventedlanguage, planned language, language, 90%. will be left, a decrease of 600 languages estimates that by 2115, only McWhorter prognoses aren’t linguist John The good. and dying languages. But the survival revitalisation of recognition, the for fight Fortunately, there are peoplewilling to aparadox? same. Isn’t that onehellof but we hatetosee others doingthe own our culture, don’tkilling off mind even:or speakingthe same language. We – movies same music,watchingthe same eating the same food,listening to the be just like us, wearing the same clothes, the locals, butwe wouldn’t want themto we cancommunicate with appreciate itif course, we muchpast is still very alive. Of that are most authentic, those where the used to. places we The like best are those see something different from whatwe are We travel the world because we want to But on theweother hand, love diversity. 2 1 languages, or Constructed outnumber thenaturallanguages. years.later,or Sooner they are boundto exponentially during recent has grown their number to the Internet, Thanks them, covering eight centuries. 900 of Dulichenko already counted noless than languages.1990, In Aleksandr constructed increase a rapid in numbers, namely: type,One language however, shows international communication. Itisspokeninternational as avehicle for Ludwik Lejzer Zamenhof example is Esperanto, created in 1887 by historical evolution. best-known The languages, which arethe result of created by one ormorepersons, unlike natural artificially were that languages McWhorter (2015). McWhorter Various other terms are in use as well: artificial artificial well: as use in are terms other Various 1 conlangs, 2 are culturals específics i un corpus textual. corpus un i específics culturals sintaxi,modismes, gramàtica, conceptes tan són artificials reals comqualsevol altra.Tenen paraules, llengües les més, A dolent, això? també és una fontd’inspiració.Què té de diferència és que, peraells, lallengua lingüistes molts són professionals. L’única estudiants d’idiomes més entusiastes, i és que els ideolingüistes són dels el cert assumeix una contradicció falsa, perquè inventar-lo no té sentit, que a banda que és el qualestudiarmillor un idioma Per segons l’argument això, recurrent adquirir fàcilment només amb l’estudi. comprensió delamúsica es que pot no una a que escriure manera música porta més a fons,el llenguatge de la mateixa de comprendre particular forma és una tan inútil al capdavall.una llengua Crear La invenció dellengües sigui potser no més depriment? que hi hagicoses útils. Hipothaver res us imagineu un mónonnoméses permeti Però, o moribunda. d’una llengua morta de Shakespeare, com ho és l’aprenentatge les simfonies de Beethoven iels sonets llengües artificials són inútils, com ho són d’un puntde vista utilitari, tenen les raó: frivolitat, un passatemps inútil. Des invenció de llengües no és més que una artificials llengües siguin llengües “reals”. Creuen que la les que consideren Moltes persones, tambélingüistes, no en diversitat. crescut han en nombre,fet han tambého últimes les Durant dècades, les nollengües tanartificials sols ficció. de obres a diferents,propòsits amb per comara més, peròtambé se n’han creat d’altres s’han creat propòsit centenars de llengües Ambel mateix com allengua materna. milers de persones, entre elles unes mil Elparlencentenars de internacional. words, grammar, syntax, idioms, specific idioms, syntax, grammar, words, havereal asanyother language. They are as Besides, languages constructed wrong withthat? inspiration. How can there be anything is also asource of to them, language themselves. only difference is that The them areprofessional linguists many of students,the most avid language and areamong is that conlangers the truth assumes a false contradiction, because inventing one ispointless. Besides, it is better than that studying a language For argument that reason,therecurring easily be acquired by merely studying it. music that cannot an understanding of the same way aswritingmusic leads to itself, language in much understanding of a deeper getting wayis aparticular of useless after all.Creatingalanguage Perhaps invention language is not so thanthat? anything bemoredepressing useful things areallowed toexist. Could But then, imagine a world where only is useless.a dead ormoribundlanguage sonnets are useless, and just like learning BeethovenShakespeare symphoniesand are useless, languages just likeconstructed view, they are right: a utilitarianpointof hobbyism. From time, a useless kind of invention isjustfrivolousa waste of languages. language Intheiropinion, “real” languages consider constructed people,Many linguists included, not do diverse. become more numerous, but also more have languages not only constructed fewdecades, last the During fiction. of other purposes, forexample, forawork that were madefor are alsolanguages created for the same purpose, but there have other languages been Hundreds of including some 1000 native speakers. people, thousands of by hundreds of

Linguapax Review 6 · 103 Linguapax Review 6 · 104 entre persones, o almenys entre éssers pot serutilitzada per alacomunicació que una llengua ensentit estricte és o extremament limitat. Suposem, per tant, és transmetre aquests llenguatges que poden l’abast delainformació però formals, i els llenguatges programació el mateixval de peralsllenguatges de llenguatge. I, com el seu nomindica, (primitiva) animals és una forma si certs en què la manera es comuniquen entre diverses maneres. Hihaqui pensa que per utilitzar-los. es Això pot entendre de transmetre significat, i un conjunt de regles per senyals que serveixen símbols i/o llengua és Una un sistema coherent de Llengües artificialsvs.naturals diversitat lingüística. de llengües a la pot contribuiraquest grup d’ideollengües existents,de com iparlaré creació lingüística la i delsdiversos tipus dels avençosgeneral recentsde enelmón una visió donaré En aquest article, dels seusseguidors. l’experiència dels inventors de llengües i hi hadubte que podem aprendrede recuperat. s’han i tot els activistes lingüístics,Segons no fins d’aquestes se n’han d’antigues i algunes redescobert noves llengües segueixen veient llum, la s’hi va acostumant. Gràcies a internet, acadèmic món el tot i fins i creixent, està Sí que sabem, però, que la sevael futur. popularitat en artificials llengües les de És difícil fer prediccions sobre el paper reals. es antic ino qüestiona que siguin llengües antic o l’anglès el tampoc grec ningú parla llengües artificials no les parla ningú, però o japonès. que de la majoria les És cert artificial llengua és tan realcomunaconversa enanglès una en conversa Una that a language inthe narrower sense is or that a language limited scope.in Let us thereforeassume suchcan transferis extremely languages languages. However, that the information and formal languages for programming the same goes as the name suggests, language. And, of is a(primitive) form communicateanimals with eachother ways. Somewill say that the way certain use. canbeunderstoodinvarious This for their rules meaning, and aset of to convey symbols signals serving and/or is a consistent system of A language languages Constructed vs.natural contribute tolinguisticdiversity. can languages of discuss how this group types that can be distinguished, and creation, the variouslanguage conlang recent developments in the world of In this paper, Iwill give of an overview inventors andtheirfollowers. language fromthe experience of learned activists, be to lessons definitely are there them even revived. For language some of havelanguages been rediscovered and keep seeing the light, old new languages tothe Internet, used to them. Thanks even the academic world is slowly getting and is that their popularity isgrowing, in the future. we What doknow, however, any predictions languages constructed about the role of make to difficult is It arereal. languages Still, nobody would question that those English aswell.Old Ancient Greek and anybody, but that can besaidabout are not actually spokenlanguages by Japanese.or Granted,mostconstructed is asrealaconversation inEnglish conversation language in aconstructed and atext corpus.cultural concepts A considera necessàriacapaltra subdivisió. es no general, En artificials. llengües les benèvolés prou incloure-les per totes, Al final de la llista trobem, si el catalogador les llengües de contacte (pidgins i criolls). Després, tenim les aïllades, seguides per amb les seves pròpies subdivisions. nilosaharianes, utoasteques, etc., totes indoeuropees, uràliques, afroasiàtiques, classifiquen es per famílies: majoritàriament llengües parlades llengües Les mateix lèxicilamateixagramàtica. tant l’anglès parlat com l’escrit tenen el tocar-se amb piano!L’important és que pot escriure en notació musical i després es tot i fins teoria, En Morse. alfabet en en alfabet japonès, enbrailleotransmès segueix sent anglès, igual que l’anglès escrit sigui diferent: l’anglès escrit fonèticament llengua una que fa no diferent ortografia de la llengua en si mateixa. Una integral convenció entreinopasunapart parlants un sistema d’escriptura no és més que una una obvietat, val lapenaassenyalarque perescriure-les.servir que Encarasembli paper, faci o elque pedra sigui que la gent sinó tambéla sevaoral en representació tan solslasevainclou no Això versió parlaven o si més no es poden parlar. de les llengües La majoria es parlen, es uneix, comunament ditagramàtica. de paraules, sinó també la cola que les dir, unallenguaés notansolsunabossa d’utilitzar en relació amb els altres. Ésa morfosintàctiques que dicten com s’han regles conceptes, sinó que també integra llengua no tansols pot expressaraquests designar un magnetòfon. A més, una anticperquèper té no una paraula grec el jaque no podemdescartar és crucial, Aquesta últimadisposició seu entorn. al concret o abstracte, que sigui rellevant per capaç d’expressarqualsevol concepte, semblants a les dels humans, ique és amb unaconsciència i intel·ligència eybto f h itcm,i the the list come, if bottom of very (pidgins and creoles). At the languages the isolates, followed by the contact their own subdivisions. we Then, have them having and soon,allof languages languages,Nilo-Saharan Uto-Aztecan languages,Uralic Afro-Asiaticlanguages, Thus, we havelanguages, Indo-European according tothe families they belong to. are mostly categorised Spoken languages same grammar. English have the the same lexiconand matters is that both spoken andwritten subsequently and played What apiano! on it can even be written in musical notation transmitted in Morsecode. Theoretically written in Japanese script, in braille, or phonetically is still English, asisEnglish English written a different language: does not make A different orthography itself. the language of part an integral convention between speakers andnot noting that a writing system ismerely a Obvious as it may seem, it is still worth or whatever people use to write them. onpaper,their representation stone versionnot onlytheiroral but also or at least includes can be spoken. This arespoken, wereMost languages spoken known asgrammar. glue that sticks them together, commonly words but also the is not just a bagof each other. To put it simply, a language dictate howto they used relation are in that rules also includes morphosyntactic not onlyableto expressthese concepts, it is alanguage tape recorder. Furthermore, Ancient not havingGreek for awordfor because we cannot discard is crucial, lastprovisionto issurroundings. This concrete or abstract, that isrelevant whether is abletoexpress anyconcept, and a human-like awareness and intelligence, with beings between least at or – people can beused for communication between

Linguapax Review 6 · 105 Linguapax Review 6 · 106 australiana Ingrid Piller: australiana Ingrid lalingüista òbvia delque sembla. Segons La artificial. resposta aaquesta pregunta és menys llengua una exactament què constitueix hem de determinar dellengües sovint ignorades, aquest grup que res sensat puguem sobre dir Abans 3 les velles cauen en desús. La normalització de mica enmica,apareixen noves canviant i paraules van significats els llengua: perfectament natural enlavidad’una volada. Estractad’unfenomen agafen paraules idevegadesaquestes paraules a unanova inventa llengua. La gent lingüística condueixen automàticament de creativitat però nototes les formes una expressióde la creativitat lingüística, La invenció de llengües és sens dubte identificable.generalment per una personaoungrup, curt creades en unlapsede temps relativament són sempre canvi, en artificials, llengües parlants en el marc d’unacultura. Les constant interacció social entre els seus darwinista: es van desenvolupant perla són elproducte d’un procés d’evolució (oètniques) naturals les però artificials, el fons,En totes les llengües humanessón Piller (2014). científics. buròcrates, acadèmics, poetes o fan passarpermestres, sacerdots, com a inventors de la llengua. Es altres ha estat no deixar no estat ha altres xinès, l’alemany, l’espanyol i totes les delsinventorsel truc del’anglès, el d’identificar siguempotser no semprecapaços invenció,una són un nom amb però Totes i cadascuna de les llengües 3 ne els inventors. De fet, inventors.De els -ne se identificar -se Ingrid Pillerwrites: Ingrid than it may Australian seem. The linguist answer to that question is less obvious The makesconstructed. a language what precisely we should determine languages, of this often-neglected group Before we cansay anythingsensible about necessary. subdivision is usually not deemed Further languages. include them atall,constructed is benevolent enough to categoriser 3 words isaperfectly catchnatural on.This invent new words, and sometimes these automatically to a new language. People linguistic creativity leads of form every linguistic creativity, but not expression of inventionLanguage isundeniablyan group.usually identifiablepersonor specific, a by span time short relatively other hand,arealways created within a languages,culture. on the Constructed a of the background speakers against constant social interaction between their dueto process: they develop gradually aDarwinistevolution are the product of made, but natural (orethnic) languages Ultimately, is man- human language every Piller (2014). scientists. bureaucrats, academics, poets or inventors. language Instead, they pose as teachers, priests, as identified be themselves let to not been has – the others all and Spanish German, English,Chinese, the inventors of of trick the fact in – inventors the may not always be ableto identify with a nameis an invention. We In fact, each language andevery 3 ha llenguatges impronunciables que ha llenguatges A més de les llengües parlades, hi en elsdialectesretoromànicsdeSuïssa. es basa grischun que manera elrumantsch en les basa llengües eslaves de lamateixa conté cap element inventat, i l’intereslau es no que simplificat i modernitzat llatí de La interlingua, per exemple, és una forma es pot basar en llengües naturals existents. dothraki, però una llengua artificial també autors, elquenya i el comelklingon, de la imaginaciódels seus íntegrament trobem llengües que són producte d’artificialitat, l’escala de extrem l’altre A una poblacióiunllocenparticular. els pidgins sempre estan connectats amb o institució. I, adiferència de l’esperanto, inconscient, cap individuno lesintrodueix espontània, tenen lloc demanera La diferència és que aquestes alteracions l’esperanto. com artificial llengua una a seves les fet que les fasimilars llengües d’origen, de modificacions grans amb basen en elements lingüístics heterogenis període de temps relativament i es curt Els pidginses desenvolupen enun altre caslímitsónles llengüesUn pidgin. es podenatribuirfinsitotaunsolautor. que grischun, katharévussa ielrumantsch elgrec com elnynorsk,l’hebreumodern, llengües que se solen considerar naturals, relacionades i material nouinventat. Hi ha basades en llengües mitjà, reconstruccions del còrnic inclou elements modernitzats i totinvenció. El còrnic, perexemple, fins i lingüístic disseny ampli un mostren reviscut, iel còrnic com l’hebreu modern llengües reviscudes (o “reinventades”), encara va més enllà, iespecialment les nivelldeliberada demanipulacióhumana casos com el del nynorsk il’indonesi, el lingüística.En coneguda com aplanificació regulador, d’un organisme la dalt per part lingüística sovint implica el disseny des de Switzerland. Switzerland. based on the Rhaeto-Romance dialects of the same way asRumantsch Grischun is on the in Slavicpretty much languages made-up material, andInterslavic is based any contain not does that Latin simplified and modernised of for example, isaform on existing natural languages. Interlingua, can alsobe based language constructed Quenya andDothraki. But a Klingon, the entirely their authors’imagination, like of are fruit that languages find we scale, artificiality the of end other the At population andlocation. to aparticular Esperanto, pidginsare always connected some individual or institution. And unlike unconsciously, andare not introduced by that these alterations occur spontaneously, like Esperanto.language difference is The which makes them similarto aconstructed languages, source their of modifications linguistic material with vast heterogenous time, are based on period of short languages. come about inarelatively They Another borderline case are pidgin attributed toasingleauthor. and Rumantsch Grischun, can even be Hebrew,Modern Greek Katharevousa likeusually considered natural, Nynorsk, thatare material. Somelanguages newly invented and related languages on based reconstructions Middle Cornish, elements from includes modernised even invention.example, for Cornish, extensive linguistic engineering and RevivedHebrew and display Cornish “reinvented”) like languages Modern even further, and especially revived (or deliberate goes human manipulation of like Nynorsk andIndonesian,the level body, known as language planning top-down engineering by a regulating standardisation often involvesLanguage use. words appear, old words fallout of gradually, meanings change language: new a in the developmentphenomenon of . In cases

Linguapax Review 6 · 107 Linguapax Review 6 · 108 ment allengüesartístiques. específic. P. 4 delseupropòsit. independentment conscient per persones, creades de forma perdesignar totes les llengües servir designar subtipus particulars, joel faré per vegades de s’utilitza artificial llengua clar.un propòsit amb Per béque el terme d’autorsconcrets grup o d’unautor part selecció deliberadadel material bàsic per o modificació invenció, la en basa es que llengua qualsevol és artificial llengua una base que de la parteixo aquest En article, que pensenelmateixdelserbocroat. croats i artificial, llengua una és l’ucraïnès exemple, que consideren que hi harussos i nopoques vegades política. arbitrària Per els dos extrems sol ser línia que separa seva ubicació a un costat i l’altre de la fina tenen elements d’unes i altres,grisos i la degrisos al centre. Les llengües d’aquesta de zona zona una amb d’artificialitat, el seu lloc dinsd’unamplicontínuum és que cada llenguaté cert El és errònia. naturals i artificials llengües entre binària altres paraules,En laidead’unadistinció els cotxes Toyota ambelsushijaponès. classificar com absurd tan és l’esperanto Classificar artificialment. creat s’hagin que pas no que siguin signatsésmésimportant Lògicament, el fet que aquests llenguatges signuno, una versió signadade l’esperanto. iel com a llengua de signes internacional) (més comunamentel gestuno conegut també n’hi ha de creats artificialment, com de signes es considerennaturals, però xiulets, etc.). dels llenguatges La majoria (imatges, números, senyals, tacte, colors, mitjans altres per significat el transmeten Alguns autors utilitzen el terme per a un subtipus pera Alguns autorsutilitzen elterme ex. a Meyer (2014) correspon única- correspon (2014) Meyer a ex. o a csa dl lno o klingon del costat al -los 4 only. F. languages ex. in Meyer (2014) it refers artistic matter theirpurpose. were consciously created by people, no subtypes, that I willuse it for alllanguages is sometimes used for particular language constructed in mind.Althoughthe term purpose authorswith a discernible of thecore of material by a concrete author orgroup selection or modification deliberate invention,that isbasedon is anylanguage language constructed this paper,In Iwillassumethata Croatian. who thinkthesameaboutSerbo- Croats and language, artificial an as Ukrainian Forexample, there are Russians whosee andnotseldom political. often arbitrary the thinlinebetween both extremes is of both,andtheirplacement at either side of have area this grey in elements Languages artificiality, withgrey a area in the middle. somewhere continuumin abroad of can beplaced language is that every is wrong.natural languages truth The and distinction between constructed abinary In otherwords, the idea of classifying Toyota cars with Japanese sushi. orEsperanto isequally absurdas Klingon with them Classifying created. artificially than the fact that they were importance more are signed isof that these languages Esperanto. Obviously,version of the fact Sign)andSignuno,International asigned such languages, as Gestuno (more commonly known as sign created artificially considered natural, but there are also whistling, etc.). are Most signlanguages numbers, signing,touching, colours, convey meaning by other means (images, that also inherently unspeakable languages fromspoken languages,Apart there are 4 Some authors use the term for a specific subtype. 4 mètodes interns), les llengües naturalistes mètodes interns), derivades esquemàticament (mitjançant lèxica, en què distingeixen les llengües mecanismes aplicats peraladerivació en els de lesllengües basada a posteriori Janton una altrasubdivisió Pierre aporten Nikolayevichsistema. Sergey Kuznetsov i tard, diversos aquest autors handepurat 5 les llengües de tipus mixt. categoria: Leau, que hi van afegirunatercera el 1903 adoptar Louis Couturat iLéopold vegada GastonMoch el 1897 i lavan preexistents). La va descriure perprimera posteriori referència a llengües naturals) i llengües (constituïdes per elements inventats, sense subdivisió bàsica és entre llengües La d’artificialitat. escala una reflecteix i dels elements lingüístics basa enl’origen es estesa més i tradicional classificació La correspongui que específicament alesllengüesartificials. classificació una a les llengües naturals inopertanyen de fonemes s’apliquen igualment a repertori deles paraules oal a l’ordre característiques tipològiques relatives d’establir ipotcanviaramb eltemps. Les llengua ensimateixai,amés, és difícil ens d’una llenguadiu ressobrela no sobrelacomunitat d’usuaris informació no tenir-los en compte. Per exemple, la rellevantstant, ésmillor gaire i,per són etcètera. Alguns d’aquests criteris no l’any decreació,lanacionalitatl’autor, tipològiques, el nivell de compleció, de transmissió,lescaracterístiques d’usuaris, elnombre partida, el mitjà el els propòsit, elements de segons Les llengües artificials es poden subdividir Tipus dellengüesartificials Schubert (2018),p.Schubert 110. (basades en elements lingüístics a priori 5 Més a internal methods), naturalistic languages methods), naturalistic languages internal schematically derived (using languages derivation.vocabulary distinguish They based on the mechanisms appliedfor languages aposteriori subdivision of Janton Pierre and provide further a further. Nikolayevich Sergey Kuznetsov authors have elaboratedthissystem mixed-type languages. Leau, who alsoadded athirdcategory: in 1903 byLéopold LouisCouturat and in 1897 by GastonMochadopted and described first was It material). linguistic (based on pre-existing languages and aposteriori to naturallanguages) invented material,without reference of is between subdivision basic The artificiality. of scale of a reflects and material linguistic the the origin on based is classification traditional andmost widespread The languages. constructed classification with deals a specifically in that belong not do and apply equally much to natural languages word orderorphoneme inventory time. Typological characteristics regarding to establishmayis hard and with change itself,about the language and besides, it says nothing alanguage community of For aboutthe user example, information than othersandtherefore better ignored. those are less relevant etcetera. Some of theauthor, creation, nationalityof of completion,year characteristics, level of transmission, typological medium of users, source material,number of many different along lines: purpose, can be subdivided languages Constructed Tipus dellengüesartificials 5 Schubert (2018),p.Schubert 110. languages (consisting a priorilanguages 5 Later, various

Linguapax Review 6 · 109 Linguapax Review 6 · 110 6 sildau de lasèrie germànic eslau d’Hergé, però essencialment l’idioma fals el llançar sentit té no fi, la a i és jano útil. Al cap elements d’origen una subdivisióúnicament basada en els les llengües auxiliars,que demanera però, l’escena per està ja no dominada l’àmbit delainterlingüística. Al segle poques excepcions quedavende fora pràcticament desconegudes,més les ia eren comunicacióde la internacional llengües creades amb propòsitsdiferents plantejavano quanles problemes grans què esvaper llengua. Això una crear un desavantatge: tenen no en compte gran presenten classificacions Aquestes etc.). (anglès,subcategories esperanto, romanç, naturals heterogènies.té categoria Cada relacionades, relacionades icombinacionsdellengües estretament de llengües naturals estretament barreges artificials a artificials de llengües combinacions posteriori, llengües de modificacions llengües naturals modificades o reviscudes, paraules del vocabulari entre idistingeix de les en lamajoria basada categorització naturalistes. utilitza una Rick Harrison d’origen) i les llengües mixtes esquemàtiques/ llengües les reflecteixen (que no pas una categorització analítica,peròfa no pasunacategorització en exemplesbasada individuals més que Es tracta d’unaperioditzacióaproximada delllenguatge. la llengua delalògicail’art llengua de la pau, la llengua dels símbols, lallenguadeveritat,distingeix: la diferent. els títols En dels seus capítols Arika Okrent opta perunenfocament Invented Languages, Al seu of llibre Inthe Land d’Elias Molee, elteutònic. que mateixa pila la llenguapangermànica Harrison (1997). Harrison 6 Tintín , ala XXI, constructed languages nonetheless. languages It is constructed does more justice to the main types of butit analysis-based an categorisation, individualbased on than examplesrather is a roughperiodisation language. This of the art logicand symbols, of thelanguage peace,of the language of the language truth, of she distinguishes: the language chapters, her approach.the titles In of Okrent Arika chooses adifferent In herbook Tutonish. language Germanic the on samepileasEliasMolee’s Pan- Syldavian fromthelanguage Tintin faux-Slavic butessentially Germanic all, there is no pointintossing Hergé’s useful. After longer source material isno so thatasubdivision basedmerely on languages, dominated by auxiliary longer 21th century, however, the scene is no interlinguistics anyway. Inthe scope of the few and exceptions felloutside the communication unknown, were virtually thaninternational other purposes for created whenlanguages a problem was created.notmuchThis of major one disadvantage: they whyignore language a have classifications These 6 (English, Esperanto, Romance, etc.). is provided with subcategories category languages. natural heterogenous Each languages,natural of combinations and closely-related languages, blends of artificial closely-related of combinations languages, artificial posteriori a single of modifications languages, revived natural or single modified distinguishes He words inthe vocabulary. on the majority of based uses a categorisation Rick Harrison mixed schematic/naturalistic languages. and their source languages) (mirroring Harrison (1997). Harrison nteLn fInvented Languages, of In the Land series 6 de noms fictícies), euroclons, llengües euroclons, fictícies), noms de i llengües fictícies, fictícies diacròniques llengües (llengües fictícies llengües de enla altre intent, en què distingia trestipus model” nomenclatura de Henning), va ferun (“llengües artificials sobre llengües més important d’internet de 1999,El Jeffrey Henning,propietari espiritistes. de mèdiums propis pidgins illenguatges llenguatges,barbotejos, comara argots, Aquest sistema ventallinclou unampli de per aljocod’abastpuramentexpressiu. per alacomunicació social i llengües en llengües no estructurades, les segones i subdividides en llengües estructurades com les a distinció primària, primeres iprofanes llengüesamb sagrades que vaun sistema complex proposar Paolo Buonarroti, i Berlinghiero Albani el el propòsit va publicarel 1994 intervé dècada de 1990. sistema El primer en què el segons vanpropòsit començar aaparèixer ala classificació de sistemes Els internacionals. no les converteix en llengües auxiliars considerin alternatives a l’esperanto, això es llengües oel tokipona com ellojban que llengua enlapràctica.certes Encara en què s’utilitza la motius o alaforma la seva creació, en contraposició alsseus el que estableix l’autor en el moment de Es pot descriure com l’ús previst segons si. entre artificials llengües les distingeix diferents propòsits és també el que artificials de les naturals, sinó que llengües la varietat dels les distingeix que el L’existènciaés només no d’un propòsit enl’aprioritat/ en elpropòsit. aposterioritat, sinó es basa No artificials. més justícia tipus de llengües als principals 7 Stria (2016),p. 96 Langmaker.com elrecurs , aleshores 7 7 languages,philosophical stealth languages model languages,languages, personal languages, logical languages,auxiliary Euroclones, languages), international diachronic languages and fictional fictional naming languages, (fictional languages fictional of types three distinguished He by“model languages” Henning himself). (called languages resource on constructed Internet in those days the most important Langmaker.com, Jeffrey Henning, owner of attempt Another was madein1999 by fspiritistmedia. of gibberish, argots, pidgins andlanguages languages, including of spectrum broad purely expressive in scope. It includes a communicationfor play or and languages social for the latterintolanguages languages, and non-structured structured subdivided into distinction, the former astheprimary languages profane and proposed anelaboratesystem with sacred They and BerlinghieroBuonarroti. was publishedin1994 by PaoloAlbani first scheme in which purpose plays a role schemes duringthe 1990s.appearing started The classification -based Purpose languages. auxiliary not make them international alternativesEsperanto, for thatdoes Toki Ponaare seen by someaspossible likeor Lojban languages reality. Even if motives or the way is used in the language his to opposed as – creation its of time intended use as stated by the authorat the each other. It can be described as the from languages distinguishes constructed what isalso different purposes variety of from natural languages,languages the is not onlywhat distinguishes constructed a purpose existence of on purpose. The but apriority/aposteriority not basedon Stria (2016),p. 96 7

Linguapax Review 6 · 111 Linguapax Review 6 · 112 de l’autor”. de lalògica com lespreferències estètiques experiment que vol satisfer tant els requisits cap objectiu pràctic. Espot veure com un sobretot per diversió: alprincipi,notenia sobre laseva llengua liva: “Elliva escrea múltiples propòsits. ClaudioGnoli va dir necessàriament, jaque unallenguapot tenir nos’exclouen Aquestes categories entre si http://www.langmaker.com:80/mlclass.htm 8 ocultes i llengües superposades. llengües filosòfiques, llengües llengües model, llengües personals, internacionals,auxiliars llengües lògiques, 9 grups: consens sobre l’existència de tres grans un a arribat han artificials llengües les de anys,En els darrers creadorsiseguidors cap d’aquestescategories. una. en en classificar poden es no llengües Altres fictícia llengua i superposada és un exempleBurgess típic de llengua una llengua existent. El nadsat d’Anthony en aunvocabulari nouintegrat correspon llengües superposades mentre que el terme en elements Occidental, de l’Europa basades exclusivamentinternacionals per exemple, sónllengües auxiliars coherent. Els euroclons,però nogaire innovador,enfocament certament era

https://web.archive.org/web/19991011221532/ Citat aBrown (2015). seu úsenobresdeficció. creades estètiques per raons o peral • comunicació internacional, ( • • la en ment humana,i influència seva la o llenguatge sobre el funcionamentdel una teoria dissenyades per demostrar/provar ): pensades per facilitar la auxlangs): pensadesper llengües d’enginyeria ( llengüesinternacionals auxiliars llengües artístiques ( llengües artístiques 9 Per resoldre aquest problema, Per resoldre aquest problema, 8 Aquest engelangs artlangs . ): ): and superset languages. http://www.langmaker.com:80/mlclass.htm 9 8 that every constructed language can language constructed that every deal with that problem, Gnolipostulates etei rfrne fits author.” aesthetic preferences of logic and the both the requirements of to satisfy be seen asanexperiment, trying can It aim. practical any not has it first, “Liva mainly for fun: at isconstructed Liva:Gnoli wrote about hislanguage may have multiple purposes. Claudio mutually exclusive, because a language are notnecessary categories These main groups: three consensus about the existence of have languages reachedconstructed a During recent years, authors and fansof thecategories. in anyof Some other languages cannot be classified one. in language fictional a and language asuperset Nadsat isatypical exampleof an existing language. AnthonyBurgess’s embedded in refers to new vocabulary “superset languages” whereas the term entirely on West material, European based languages auxiliary international consistent. Euroclones, forexample, are innovativewas certainly butnotvery

Quoted inBrown (2015). https://web.archive.org/web/19991011221532/ nawr ffiction. in awork of created for aesthetic reasons orforuse • influence onthehumanmind, orits itself language workings of languages about the demonstrate/test a theory designed to (“engelangs”): • engineered communication, international (“auxlangs”): intended to facilitate • artistic languages (“artlangs”): (“artlangs”): languages artistic languages auxiliary international 8 This approach This 9 . To To cació complet. classifi de sistema d’un excloure-les per i/o manipulacióconscient), no hi haraó ments el resultat bàsics són d’una selecció seus autors és més reconeixible, els ele undels un propòsit, (serveixen artificial llengua de definició la llengües s’ajustena de les protollengües.que Com aquestes cialment i les científiques reconstruccions artifi reviscudes llengües les com límit, secretes, màgiques i rituals, niels casos especials,amb propòsits comles llengües lema és que no té en compte les llengües s’ha d’establirencadacas. Unaltreprob gua conté elements de les tres categories d’aplicar perquè la mesura en què una llen- és la pràctica difícil En subcategorització. classificar per nopas artificials, llengües les qualificar per Naturalment, aquest mètode serveix idea eneltriangledecolorsMaxwell: Més tard,Ray Brown vaaquesta depurar , d’artlang màxim el grau representen Gnoli”), enquèelsvèrtexs triangle (conegut com a“trianglede en algunllocd’un es pugui col·locar artificial llengua cada que proposa Gnoli 10 Ibídem. e. o emt a altra cap permet No -les. auxlang iengelang 10 - - - - . 10 classification scheme. reason toexclude them from acomplete manipulation), there tion and/or is no conscious selec material isthe result of authors, morediscernible the core one of purpose, a they have (they serve language aconstructed of definition the meet es protolanguages. Since these languag- of reconstructions scientific and languages revived artificially as such cases, derline magical andrituallanguages,for bor nor languages,special-purpose such as secret, is thatitdoesnotaccount for problem them. Another individually for each of needs to be established three categories the contains elements whichof alanguage to degree the because difficult, is cation Practical appli subcategorization. further sifying them. It does not allowany for rather thanclas languages constructed Obviously,qualifying method for thisisa colour triangle: elaborated this thought into aMaxwell engelang.and auxlang Later, Ray Brown the ultimate artlang, represent corners (known as the “Gnoli triangle”) whose be placed somewhere in atriangle Ibidem. 10 - - - -

Linguapax Review 6 · 113 Linguapax Review 6 · 114 egoria té subcategories ienlamajoria té subcategories egoria noés casual: cada cat de les categories mínim. A més, la seqüència d’ordenació és múltiples a categories que pertanyen problema, jaque el nombre de llengües categories,no hauriade ser però això un entre es pot col·locar llengua mixtano imprecisions, perquèli. No permet una que la mateixamanera el triangle de Gno- anterior del 2008, proposta d’una modificació una bergen”, de Van Òbviament, l’“hexàgon Steen d’hexàgon: enforma tar gràficament - es poden represen aquestes sis categories Seguint l’exemple del triangle de Gnoli, més: amb tres s’haurien d’ampliar categories Per esmentades tant, les tres categories • • amb propòsitsespecials), • llengües semiconstruïdes. i llengües reconstruïdes llengües situacionals (creades 11 noes pot utilitzar de - - not accidental: each category hassubca- not accidental:each category havewhich the categories been ordered is ries isminimal.Besides, the sequence in - thatbelongtomultiple catego languages problem though, since the number of tween shouldnotbea categories. This be placedsomewhere cannot be- guage not allow fuzziness: a mixed type lan- same way as the Gnoli triangle. It does pro 2008, from cannotbeused posal in the an earlier of modification a gon”, Obviously, the“Van hexa- Steenbergen ahexagon: of intheform ed graphically canberepresent gle, these six categories the Gnoli trian- Following the example of categories: ries shouldbeexpandedwith three more - Thus, the three aforementioned catego • • special purposes), • semiconstructed languages. semiconstructed languages, reconstructed (created for situationallanguages - - no és gaire pràctica. Els autors no sem no és gaire bat alaconclusió que aquesta subdivisió - Hearri família lingüística determinada). d’una llengües (per alsparlants zonals lingüísticament una àrea heterogènia) i a totel món),llengües regionals (pera cala d’ús prevista:llengües (per globals basades en l’es tingir tres subcategories En lameva propostade 2008, vaig dis- nunciar. neutre i fàcil d’aprendre, utilitzar i pro típiques són que l’idioma és culturalment una llengua natural.Les característiques sible de persones, nopasque substitueixi pos- més llengua pel nombre gran segona sevai utilitzadacom a llengua siguiapresa laintenció de l’autor és que la general, En cilitar la comunicació internacional. llengües de fa- creades el propòsit amb ( internacionals iars les llengües auxil- categoria, La primera A. Llengüesauxiliarsinternacionals car demaneradoble. fa ombra als altres, sempre es pot classifi tiples i capd’aquests propòsits realment múl- D4. Siunallenguaserveix categoria (E) serveixen un propòsit científic, com la ocultes (D1), i les llengües reconstruïdes (C8) s’han utilitzat sovint com allengües els jocslingüístics mateixa manera, De la (C1). no naturalistes artístiques fictícies trets amb les llengües solen compartir llengües experimentals (B3), en canvi, un vocabulariamb taxonòmic (A8). Les de les a prop llengües auxiliars apriori però laseva pretesa universalitat les situa del segle tremig. Així, les llengües filosòfiques (B1) dels casos hihaunaàreade transició en- 11 Van (2008). Steenbergen XVII sónllengües conceptuals, auxlangs oLAI)són - - - - bu h xc cp ftheirlanguages, about the exact scope of practical. Authorsvery arenot always clear the conclusion that this subdivision is not family). I haveticular language come to apar (for speakers of languages zonal area) and linguistically heterogeneous whole world), (for a regionallanguages (for the use: global languages ed scale of three subcategories, basedonthe intend- myIn I distinguished 2008 proposal, useandpronounce. learn, is culturally neutral and easy to language language.ural Typical features arethatthe possible; not thatit will ever a nat- replace bya second as language many people as used and as will belearned his language is that the author Usually, theintentionof communication. facilitating international of created with the purpose languages (“auxlangs” or “IALs”) are languages ry auxilia international category, first The languages auxiliary A. International others, itcanalways beclassified doubly. them really overshadows the and noneof multiple purposes serves a language If D4. category like just purpose, scientific a (E) serve languages reconstructed and (D1), ten be used as stealth languages (C8) haveLikewise, games oflanguage (C1). languages fictional non-naturalistic features often share er hand,withartistic (B3), on the oth- Experimental languages with a taxonomy-based (A8). vocabulary languages auxiliary them close to apriori es, but their intended universality places languag- are conceptual the 17th century (B1) from languages the philosophical sitional areabetween them. For example, tegories,in mostcases, and there isatran- 11 Van (2008). Steenbergen - -

Linguapax Review 6 · 115 Linguapax Review 6 · 116 gua. terlingue (abans, occidental) ilainterlin- Tenim exemples prou coneguts com l’in- artificials. construccions s’eviten nades, llengües que no estan estretament relacio- elseu material de d’aquest tipus agafen vació naturalista.Tot ique les llengües de llengües, heterogeni amb deri- grup basades enun A3. Llengües posteriori a aquesta categoria. derivació esquemàtica no sóncomuns en la linguafrancanova). Els patronsde cament en les llengües (com romàniques incloure les llengües globals basadesúni- als (com l’intereslau), però també poden d’aprendre.són llengües zon Lamajoria previ, no pasperser fàcils aprenentatge d’una famílialingüística als parlants sense estan pensades per ser comprensibles per de llengües. homogeni Engeneral, grup basades enun A2. Llengües posteriori a conjunt d’anglèsamb850paraules). sub- (un bàsic l’anglès i simplificada) ca latino sine flexione (llatí amb unagramàti- llengua natural. Tenim exemples com el A1. Llengües a posterioribasades en una aquest esquema: tisme i naturalisme també pot encaixaren pràctica. La distinció entre esquema internacionals, semblaserlasolució més levància es limita a les llengües auxiliars com quede lallengua, lasevaperò rel- estricte, noté res aveure amb el propòsit com l’única subdivisió possible.sentit En d’aprioritat/aposterioritat la tradicional l’esca ens deixaamb romàniques? Això llengües de per aparlantsllengües zonals d’interlingua deles família en la globals les llengües paneuropees? ¿Oles globals basadesenmaterialeuropeude cises. ¿Com es poden distingir les llengües, i les diferències solen ser impre- tenenpre clarl’abastexacte delesseves auxlangs auxlangs - - - guage takes guage only the basic wordmaterial (sometimes called “autonomous”) lan- hyposchematic derivation. Aschematic languages, with of group heterogenous a basedon languages posteriori A4. A dental) andInterlingua. Occi examples areInterlingue (formerly: Well-known avoid. are constructs tificial that are notclosely related, ar languages this type take their material from es of naturalistic derivation. Althoughlanguag- languages, with of group heterogenous a basedon languages posteriori A3. A areunusual inthiscategory.tion patterns included here aswell. Schematic deriva- (likeguages LinguaFrancaNova) canbe based solely on the Romanceguages lan- (like Interslavic),guages lan- but global lan- themarezonal Mostof easy to learn. rather thantobe learning, without prior family onelanguage for the speakers of ly, they are intended to be understandable languages. Typical of group mogeneous based onaho- A2. Aposteriorilanguages Englishwith850words). subset of (a English Basic and grammar) simplified ples are Latino sine flexione (Latin with a language.gle natural Well-known exam- based onasin- A1. Aposteriorilanguages ralism canbefitintothisscheme as well: tinction between schematicismnatu- and dislike themostpracticalsolution.The languages, itseems auxiliary international butsince itsrelevanceguage, islimited to thelan- of ing todowiththepurpose subdivision. Strictly speaking, it has noth- for aposteriority scale as theonlyoption leaves us with the traditional apriority/ Romance This languages? for speakers of Interlingua family languages from zonal the of auxlangs global Or languages? an material frompan-Europe European to distinguish globalauxlangsbasedon and the differences are often fuzzy. How - - - - 12 1904. del reverendro EdwardPowell Foster, del N’és un exemplenicació internacional. el comu- de propòsit el és (B1) filosòfiques ement. L’única diferència les amb llengües perfacilitar-ne el reconeix- categorització Llengües en què el vocabulari es basa en la A8. Llengüestaxonòmiques. apriori, Searight. nal. N’és un exemple el sona, de Kenneth tant, no pot ser veritablement- internacio nadius deles seves i,per llengües d’origen injust alsparlants d’aprenentatge tatge un avan llengua a posterioriproporciona - Es basensobretot en el supòsit que tota A7. Llengües no taxonòmiques.a priori, i apriori,perexemple elvolapük. Llengua que conté vocabularia posteriori mixtes.A6. Llengües priori a posteriori/a en l’esperantoil’ido. derivatiuscom són apriori, i gramaticals ulari és a posteriori, però els morfemes és que anterior el vocab - la categoria amb vació hiperesquemàtica. La diferència de llengües, heterogeni amb deri- grup basades enun A5. Llengües posteriori a són elnovial il’IdiomNeutral. Algunsexemplesde lesllengües d’origen. utilitzats també s’agafen us igramaticals poesquemàtiques, els morfemes derivati- nous termes. Enelcasdeles llengües hi- seves per derivar pròpies regles internes de lessevesles iaplica llengües d’origen nomésels elements lèxics bàsics agafa quemàtica (de vegadesdita“autònoma”) vació hipoesquemàtica.llengua es Una de llengües, heterogeni amb deri- grup basades enun A4. Llengües posteriori a Kuznetsov (1976). i hipoesquemàtiques va ser introduïda per La distinció entre llengües hiperesquemàtiques 12 - 1904. is Rev. Edward Powell Foster’s Ro from communication.national An example inter of (B1) is the purpose languages only difference with philosophical The to make it easier to recognise.egorisation cat isbasedon whose vocabulary guages languages,A8. Apriori taxonomic. Lan- Kenneth Searight’s Sona. Anexampleis international. not betruly its source languages, and therefore can- advantage to nativelearning speakers of giveslanguage posteriori any a unfair an ic. Mostly the based on assumption that languages,A7. Apriori non-taxonom Volapük. vocabulary, a priori and riori example for es. thatcontainbothaposte Language A6. Mixedlanguag- priori aposteriori/a priori, asinEsperantoandIdo. a ivational morphemes grammatical and is a posteriori,but the der the vocabulary is that ence with the previous category hyperschematic derivation. differ The languages, with of group heterogenous a basedon languages posteriori A5. A 12 Novial andIdiomNeutral. as well.source languages Examples are used are takenical morphemes the from languages, the derivational- andgrammat hyposchematic vocabulary. In the case of for deriving additional rules own internal and appliesits from its source languages Kuznetsov (1976). hyposchematic was introduced languages by The distinction betweenThe hyperschematic and 12 ------

Linguapax Review 6 · 117 Linguapax Review 6 · 118 no éscorrecte. que les llengües universals delsegle meu entendre,al posar-les mateix grup al vegades com a llengües filosòfiques, però, Elgin. Aquestes últimes es classifiquen de (basat en el feminisme) de Suzette Haden en elLang ielláadan taoisme) deSonja extralingüístiques, com el (basat toki pona filosofies en basades llengües i lingüístics inclou llengües que exploren conceptes B3. Llengües experimentals. Aquest grup loglan ilaseva successora,ellojban. gua que Les parla. més conegudes són el llen- la per directament influenciats estan que el pensament i l’acciód’unapersona la hipòtesi de Sapir-Whorf, que estableix casos, les llengües lògiques es basen en lògica predicativa.dels Enlamajoria principalmentla jà de la lògica formal, l’ambigüitat permit busquen eliminar B2. Llengües lògiques: llengües que onòmics. fet que valloc a vocabularis donar tax- jeràrquiques,ement humà en categories d’aconseguir-hotot el coneix- ordenant mirar van autors Els significat. seu el bre fonemes, havien detransmetredetalls so- en lloc de ser seqüències aleatòries de la llengua universal ideal. Les paraules, diversos na, descobrir científics van voler B1. Llengües filosòfiques. A l’edat moder subcategories: tres distingir poden Es punt. cert a fins bàsicament subjectes de prova, almenys com oons’utilitzarà, ielssón parlants que la qüestió de gua sónmés importants paraules, els criteris de disseny de la llen- seus efectes en la ment humana. Enaltres els o engeneral cionament delllenguatge o provarostrar el fun- teoria sobre una sible.és Elseu dem propòsit principal d’enginyeria” perquè és méscompren- de “llengües al Prefereixoaquest terme B. Llengüesconceptuals XVII - - - 17th century is off themark. isoff 17th century the asthe universal of group languages in myplacing them in the opinion, same but languages, philosophical as classified latter are sometimes on feminism). The Suzette Haden Elgin’s Láadan (based Lang’s Toki Pona (based on Taoism) and tralinguistic philosophies, such asSonja based onex- and languages tic concepts linguis thatexplore includes languages languages.B3. Experimental group This its successorlanguage, Lojban. one speaks. Best known are Loglanand language the by directly influenced is ing postulates that human thinking and act hypothesis, which on the Sapir-Whorf most cases, are based logicallanguages logic, mostly predicate logic.formal In seek to eliminate ambiguity by means of that languages B2. Logical languages: ularies. ries, resulting in taxonomy-based vocab- - into hierarchicalman knowledge catego tried to achieve allhu - this by arranging about their meaning aswell.authors The phonemes, wordsto convey had details sequences beingrandom of Instead of to discover the ideal, universal language. times,Modern several scientists sought B1. Philosophicallanguages.Early In can bedistinguished: subcategories Three least to some degree. and speakers are basically test subjects, at question howwhere itwillbeused, or than the more fundamentalimportance are of the language the design criteria of fects mind. Inotherwords,the human on its or ef in general language workings of the regarding strating or testing a theory is demon- ing.purpose primary Their because it ismoreself-explain guages”, over “engineered lan- I prefer this term languages B. Conceptual - - - - superat mai l’etapa dels passatemps per han no artificials llengües les de majoria i el menys estable,brós jaque gran la més nom- el grup alhora són personals municar-se amb amics. Aquestes llengües diversió, per aús privat o potserperco- només perquè sí: estètiques,per raons per vegades les persones creen una llengua De fictícia. cultura una amb relacionades estan No totes les llengües artístiques sari. més enllà delque és absolutament neces i poques elaborades vegades van gaire que la majoria de llengües fictícies no són però, cert, És fictici. context un en real llengua una és fictícia llengua una però fictici), ganivet un amb persona una alar que no pots visitar un país fictici o apuny- llengua no és real (de la mateixa manera que la mica enganyós, perquè suggereix fictícia és una a l’inrevés. llengua Elterme alvoltant delallenguaino s’ha construït Tolkien)fictícia de cultura l’obra la és cat bles. En alguns casos (un exemple desta ser éssers humans oaltres éssers sensi poden ficticis parlants Els ucronies. les i fantasia la ciència-ficció, la de àmbits als majoritàriament Pertanyen fictícia. tura credibilitat, profunditat idetall aunacul pel·lícules, jocs i altres marcs perafegir llibres, en s’utilitzen fictícies llengües Les rerefons comercial. personal.De vegades,el gaudi tenen un i/o no deixade serartística lainspiració perquè motivacióla de l’autor principal parlants és més aviat un efecte secundari, una llengua acabi tenint una comunitat de imentalisme,creativitat.la per sinó Que estan motivades per l’idealisme o l’exper per simateixes.o bé són obresd’art No bé estan d’art relacionades amb unaobra real; o sades enel món per serparlades de llengües no estan pen- grup gran Un C. Llengüesartístiques ------Even a fully developed auxiliary language Even language a fully developed auxiliary personal hobby projects. of the stage havecial languages never really outgrown artifi group, because the vast majority of simultaneously and least stable the largest few friends. are personal languages These communicationfor perhaps use or witha aesthetical reasons, forfun,private merely for its ownate a language sake: for cre people Sometimes culture. fictional related to a are languages Not allartistic absolutely necessary. rarely extendelaborate and beyondthe however, not are very languages fictional most that true, is It context. fictional a in language real a is language fictional a a fact, in but knife), or stab fictional a with person country fictional a visit can’t is notreal(just likethat the language you misleading, because it suggests is kind of language” “fictional term The versa. not vice and the language built around was culture fictional the Tolkien’swork) some cases In (a notableexamplebeing can be humans orothersentient beings. speakers fictional The history. alternate and fantasy science-fiction, of domains al culture. mostly belong to the They fiction a to detail and toadd depth credibility, settings other and games films, are used in books,Fictional languages mercial background. enjoyment. Sometimes, they have a com- personal and/or inspiration mains artistic because the author’smotivation main re- speakers, this is rather aside effect, ty of ends up with a communi alanguage - if experimentalism but by creativity. Even are notmotivatedThey by idealism or their own in right. art asworksserve of or art are either connected to a work of to bespoken inthe real worldat all;they are notmeant languages of group A large languages C. Artistic - - -

Linguapax Review 6 · 119 Linguapax Review 6 · 120 ciutadans i el territori reivindicat, i a més,ciutadans i el territori una connexiólògicaentre la llengua, els feines ha prou hi dels casos amb majoria la en però ficticis, són ciutadans els ni ri pot semblarestrany, - ja que niel territo Classificar rerefons humorístic, o activista. artístic estats petits no reconeguts, sovint amb un itzades pels ciutadans demicronacions: C4. Llengües micronacionals. Per ser util futures d’unallengua. poden incloure les possibles evolucions d’una llenguaaunaaltra.També s’hi golangs les llengües (de vegades anomenades bo- són especial dins d’aquest grup egoria haguessin seguit un altre curs.cat Una esdevenimentsexistir si certs històrics lingüístiques existents que haurien pogut famílies de ficticis membres a mons, tres en una líniatemporal alternativa, en al- les llengües esrefereixa parlades terior: an- a posterioride la categoria contrapart C3. Llengües alternatives. Es tracta de la ifonologiescomplexes.irregularitats complicades,tenen gramàtiques moltes de les naturals.comportament Sovint cia alfet que aquestes llengües imiten el aquest cas, el terme C2. Llengüesnaturalistes. apriori En vint violenelsuniversals lingüístics. yades per maximitzar-ne l’exotisme i so- estan dissen d’aquest tipus generalment C1. Llengües extraterrestres. Les llengües coms’indicaacontinuació: goritzar es poden subcate Les llengües artístiques es podenclassificarenaltrescategories. doncs,a llengües d’aplicar s’hauria que no “llengües personals”, creatiu. La categoria iniciat maisense i nos’hauria un impuls de moltsanystreball, és el fruit lupada desenvo- completament fictícia de una sonals.o llengua auxiliar Finsitotuna ) que apliquen els canvis fonètics les com a llengües artístiques artístiques llengües a com -les naturalista fareferèn - - - - - the upperhand. element has most known cases the artistic the claimedterritory,and besides, and in nection between the citizens the language, most cases there is hardly anylogical con- However,fictional. are citizens the nor in since strange, neither appear the territory classification under artistic languages may The istic, or activist undercurrent. artistic unrecognised states, often with a humor micronations:small, by the citizens of languages. C4. Micronational To beused can beincludedhereaswell. alanguage sible future developments of to another language. Posone language - of the soundchanges langs) thatapply - (sometimes called bogo are languages ly. within this group Aspecial category outdifferent historical eventsturned had certain families that might have existed if language existing of members fictional an alternative timeline, inotherworlds, to spoken it refers to in languages category: theprevious of counterpart posteriori C3. Alternative languages. is the a This regularities andcomplexphonologies. ir have complicated grammars, lotsof naturallanguages. often They haviourof imitate the be- fact that these languages “naturalistic” refers to the case, the term C2. Naturalistic languages.a priori In this guistic universals. exotic as possibleandoften violate lin- designed to appear as type are generally this C1. Alienlanguages. of Language as follows: can besubcategorised languages Artistic elsewhere. that canalsobecategorised should notbe used for languages guages” “personal lan- that reason, the category happened without acreative drive. For work, whichcould never have years of many of fruit the is language fictional or - - - cials, per alacomunicació amb persones D3. Altres llengües amb propòsitsespe D2. Llengües sagrades, rituals i màgiques. d’encriptació. formes lesdiverses amb funció es terme duu a llengües secretes són infreqüents, les ja que la seva Actualment confidencial. Dissenyades per intercanviarinformació D1. Llengües secretes (o llengües ocultes). exemple: situacions o contextos molt concrets. Per ha que s’han creat per serutilitzades en esmentades,en una de les categories n’hi classificar poden es existents construïdes Totde les llengües majoria ique la gran D. Llengüessituacionals len tenirunautoridentificable. codis que llengües, i també perquè no so- són més perquè discutible, és artificials Classificar quitxalla. qüents; avui entre són més la populars a llengües secretes comerciants i delin- el passat, de vegades les utilitzaven com En fix. patró un segons existent llengua gar. Mecanismes senzills per alteraruna C8. Jocs per ju- lingüístics o llenguatges vats, comaranotespersonalsodiaris. vegades s’utilitzen amb propòsitsreser dels seus autors iles seves audiències. De gaudi al i que puramentper serveixen pli de cap context més am- part no formen C7. Llengües personals. Llengües que sades pertenirunefectehumorístic. C6. Llengües satíriques i paròdiques. Pen- amb elpropòsitexplícitdeconfondre. pels seus autors comallengües naturals C5. Llengües falses. Llengües presentades témésinfluència. ment artístic dels casos coneguts,en lamajoria l’ele e cm llengües a com -les - - - disabilities, animalsoraliens. intelligent communication withpeople certain languages,D3. Otherspecial-purpose for D2. Sacred,ritualandmagicallanguages. encryption. over of by various forms are rare, since their role has been taken Nowadays,information. secret languages es). Designed for exchanging confidential (or stealth languag- D1. Secret languages example: situations contexts.or particular very For havelanguages been created for use in the aforementioned categories, some of artificial languages can be classified in one existing all Although thevast majorityof D. Situationallanguages able author. identifi an have rarely they because also languages,they than codes are rather and is dubious, languages because structed among children. Classifying them as con- inals, nowadays they are mostly popular bysecret languages merchants and crim- In the past, they were sometimes used as fixeda to according pattern. language ing Simple mechanisms for altering anexist games, or toyC8. Language languages. es, forexamplepersonalnotesordiaries. es. Sometimes usedsecretivefor - purpos their authors andtheir audienc ment of thanthe enjoy nootherpurpose serve context and anylarger of not part are C7. Personallanguages. that Languages to have ahumorouseffect. languages.parody C6. Satiricaland Meant the world. misleading of with the explicit purpose ed bylanguages their authorsasnatural languages.C5. Hoax present Languages - - - - -

Linguapax Review 6 · 121 Linguapax Review 6 · 122 autòctons. basades en elements amb construccions i altres manlleus stituint estrangerismes Percabulari i/ogramàtica. exemple, sub- vo- modificar o afegir per Projectes F2. tzar llengüesextintes. - F1. Projectes per fer reviure i moderni gir elscasoslímitsegüents: directament a un autor. Es poden distin cions deliberades que es puguin atribuir gin, perquè són el resultat no d’opera- s’inclouen no aquí les raó, llengües pid- limitat a regularlallengua. Per aquesta tor oalmenys s’ha una autoritatque no en una llengua natural, peròtenen un au- es basen ició bàsicade llengua construïda: defin urals,la deixencomplir no de però Algunes llengües se solen considerar nat- F. Llengüessemiconstruïdes nicar-se. científic i no estan concebudes per comu- tenenpurament unpropòsit construïdes llengües semiconstruïdes, les llengües re- A diferència deles “reconstruït”. paraula manable explicitarel nom del’autori/ola artificial. Per evitar confusions, seria reco- lativa,es potconsiderar noméslaprimera original: atesa laseva naturalesa especu i llengua moderna entre reconstrucció taris, sin’hi hacap. distingir Ésimportant només es disposa de documents fragmen- com allengües naturals, peròdeles quals llengües extintes que en teoriavanexistir cions científiques de protollengües i altres inclou reconstruc Aquesta categoria E. Llengüesreconstruïdes científics oeducatius. D4. Llengüespropòsits creades amb oextraterrestres.gents discapacitats,certes amb intel·li- animals - - - - posals fordialectgroups. pro codification and Standardisation F3. native material. based on with constructions borrowings and other by internationalisms replacing grammar.and/or Forcabulary example, F2. Projects modifying vofor addingor - extinct languages. F1. Projects for reviving andmodernising be distinguished: thor. following cases borderline can The than canbe attributed directly to an au- deliberate operations not the result of not included are here, because they are ing it. For that reason, pidginlanguages thanmerely regulat further with it goes authority at least whose an or interference but haveon anatural language an author they are based language: a constructed of definition basic the meet still but natural are usually considered Some languages F. languages Semiconstructed used forcommunication. be to intended not are and purpose tific a purely scien serve languages structed languages,Unlike recon- semiconstructed the author and/or word “reconstructed”. the dation toexplicitly add the name of confusion, itwould recommen deserve artificial. considered be can mer To avoid given its speculative nature, onlythe for language: the original from construction re- todistinguish the modern important attested not atall.Itis fragmentarily or once, but existed are languages as natural assumed that are to haveextinct languages and other protolanguages of structions recon- scientific includes category This languages E. Reconstructed educational purposes. or scientific for created Languages D4. - - - - - nal. - en l’ús real enlacomunicació internacio descriure un sistema de classificació basat L’interlingüista alemany Detlev Blanke va Classificació funcional per alterar-les. llengües totalment naturals o, simésno, lants nadius,convertir-sesigui per ja en s’han concebut per serapreses per par que aquestes llengües semiconstruïdes és principal diferència La zonals. tificials de llengües ar fectament en lacategoria completa el cercle perquè encaixa per categoria En concret aquesta darrera dialectals. cació peragrups codifi i normalització de Propostes F3. 13 erar aquestadistinciótriple: llengua per a arribar l’etapa final, i vagen- una de passar les quals ha lupament per Blanke (2001),p. 53-57. familiar (etapa26). versitats (etapa 23) i l’ús com allengua mundial (etapa 19), l’ús en escoles i uni- esdeveniments (etapa 18), la difusió superat totes les etapes, inclososgrans • (etapa 12),i 11) i unapetita comunitat lingüística (etapa 9), cursos (etapa ganitzacions publicitat (etapa 4), diaris (etapa 5), or materialscom ara educatius (etapa 3), nacional, després de passar peretapes pràctic limitat en lacomunicació inter • (etapa 2), ell de manuscrit (etapa 1) o publicació tan solssuperaelnivde lesqualsni - la majoria comunicació internacional, maiperala no s’hanutilitzat gairebé • 13 Va identificar 28 etapes de desenvo- llengües plenes: llengües que han semillengües: llengües amb unús projectes dellengua: llengües que ------tion: sulting the followingin three-way distinc re- development, of stage final the reach through to has to go a language stages nication. commu - in international on actual usage based scheme classification a described interlinguist Detlev Blanke German The Functional classification 13 least toalterthem. develop or at into fully natural languages be picked up by native speakers, either to are intended to languages constructed difference main is thatthese semi The languages. zonalconstructed of category seamlessly into the the circle by running completes Especially the lattercategory Blanke (2001),p. 53-57. ily language (stage 26). (stage ily language universitiesuse fam- 23) as a and (stage 19), use in schoolsination (stage and events 18), worldwide (stage dissem have passed all stages, including large • 12), (stage 11) and asmallspeech community 9), courses (stage (stage organisations 5), (stage 4), journals (stage advertising es like 3), educational materials (stage al communication, after passing stag - ininternation limited practical usage • 2), (stage publication 1)or manuscript (stage of which never even exceeded the level communication, most of international have practically never been used for • full languages: languages that languages full languages: with languages semi-languages: that projects: languages language 13 He identified 28 development 28 identified He - - - -

Linguapax Review 6 · 123 Linguapax Review 6 · 124 lupades segons els criteris de Blanke.lupades segons ni tansolses desenvopoden considerar - assenyala Stria, moltes llengües ètniques com llengües internacionals; auxiliars vantatges. Laseva utilitat es limitaales ciolingüístiques,desa presenta grans Aquest model, tot i les seves so- virtuts gua. al’etapa de semillen llengües ha arribat l’esperanto,de inomésunpetit nombre Blanke, Segons és l’únicallenguaplena 14 la, proposaquatrenivells decompleció: guatge fictici per a un llibre o una pel·lícu unllen- de treball, on es pot encarregar distinció basada en la mida.Laseva borsa Society Creation una aplica Language la levantsaquest peralallengua. En sentit, tats, i encara que en tinguin nosónrel- tinguin diaris,comuni o - organitzacions exemple,fictícies,llengües per les que rar el potencial d’una llengua. No es pot espe els èxits en el món reali no té en compte Blanke és que se centra exclusivament en de classificació la amb problema altre Un plenament funcional. ció necessàriaperquè llengua sigui una comunitat lingüística ja noés una condi- Facebook, initansolsl’existència d’una de mesura pelsgrups assumida engran i els esdevenimentsganitzacions ha estat ris, lesor els cursospercorrespondència, clarament desfasades: la funciódels dia- nalment, diverses d’aquestes etapes estan fi I, llengües? de creador d’un l’obra de nadius és necessàriament la culminació ¿Qui va dirque l’existència de parlants innegable. és llengua d’aquesta influència ment reprodueixen les de l’esperanto, la més, comque les etapes de desenvolupa- Stria (2016),p. 102. 14 A ------given: book or a film, four levels completion are a for solicited be can language fictional a based on size. On its where jobs board, CreationSociety uses a distinction guage the language. For the latter, the Lan- of those exist, they are beside the point if nals, orcommunities; even organisations instance, cannotbeexpected tohave jour alanguage. Fictional languages, for tial of realachievements world ignores the only and poten- on itfocuses that is fication with Another problem Blanke’s classi to befullyfunctionalanymore. bymeans aprerequisite no a language for speech a community is the existence of taken over by Facebook groups,even and eventsand been largely has organisations courses, journals, correspondence role of are clearly outdated: the the stages al of creator? And at last, sever a language of ers isnecessarily the crownthe work on native speak ample, thattheexistence of is undeniable. said, for ex- language Who Esperanto, biastowards acertain that of those since the development mirror stages 14 es according to Blanke’s criteria. cannot beconsidereddeveloped languag- ethnic languages numbereven of great a as Striapointsout, languages; auxiliary Its usefulness is limited to international ing, this model hasserious disadvantages. Some sociolinguistic merits notwithstand beingasemi-language. of stage ever languages attained the number of is Esperanto,guage and only a small According toBlanke, the only full lan- Stria (2016),p. 102. 14 Also, - - - - - de nivells decompleció: cinc, en distingeixo això Per classificació. útil excloure-les d’entradad’unsistema de una llengua, però en la pràctica no és gens una “ideollengua plena” es pot considerar tot i fins o noms de llengua una caldria si saber definició, aquesta Seguint torn. que sigui rellevantconcepte peralseu en- qualsevolexpressar de poder tal, ha com a qualificar per llengua, una que posem leció té elsseus avantatges, sobretotsisu subdivisió basadaennivells de comp - d’esbós. una qualificar Tanmateix, podria nombre de paraules amb proufeines es amb aquest món real:unallengua auxiliar no n’hi percomunicar-se haprou en el paraules 500 amb que dir cal No ficció. sevament a la de aplicacióenunaobra Aquests nivells es refereixen explícita 15 https://jobs.conlang.org/pricing. ics, 20oracionsdemostra. detallada,500 elements lèx- gramàtica • oracions demostra; bàsica, 150elements lèxics,gramàtica 5 • ments lèxics; bàsiques, gramaticals 50 ele formes • unavintenadenoms; gramàtica, • més o menys completa, que perme un vocabulariextens i unagramàtica + traduir qualsevol textsenseproblemes. a l’usuari ca completa, que permeten - vocabularimolt extens gramàti i una ++ grans problemes.grans ten dels traduir lamajoria textos sense ideollengua plena: fonologia, ideollengua bàsica:fonologia, esbós d’ideollengua: fonologia, llengua denoms:fonologia,sense Llengua raonablement funcional: Llengua raonablement Llengua plenament funcional: un 15 -se - - - - itnus ielvl fcompletion: I distinguishfive levels of tion scheme beforehand. For that reason, classifica a from them excluding in tage other hand, there is no practical advan - the atall,buton considered a language or evenlanguage a “full conlang” canbe a naming definition, one might wonder if evant to is surroundings. Following that that is rel- be able to express any concept that to a language, qualify as such, should we assume tion hasits merits, especially if comple a subdivisionlevels basedon of barely qualify as asketch. Nevertheless, with the same numberlanguage would munication inthe real world.auxiliary An course far from enough for anycom- of is words 500 fiction. of work a in cation levelsThese refer explicitly to their appli 15 https://jobs.conlang.org/pricing sentences. 500 lexical items,grammar, 20 sample • sentences 150 grammar, lexical items, 5 sample • 50lexicalitems forms, basic grammar • 2dozennames grammar, • problems. texts can be translated without major less complete so that grammar, most an extensive and amoreor vocabulary + any textwithoutproblems. enabling auserto translate grammar, extensive and acomplete vocabulary ++ full conlang:phonology, detailed basic conlang: phonology, basic sketch:conlang phonology,few a phonology,naming language: no Reasonably functional language: a very Fully functional language: 15 . - - -

Linguapax Review 6 · 125 Linguapax Review 6 · 126 paraules per poder qualificar poder per paraules una llengua ha de tenir almenys 10.000 scomptat queque és temptadordir xifres exactes.És difícil donar Per de regles siguiintencionada. és incompleta, tret que aquesta de manca l’ordre de les paraules, la seva gramàtica res sobre is’oblidadedir verbs irregulars un autoromplecentenars de pàginesamb pot redactaren unfull de paper,si però es que punt al fins gramàtica la plifiquen moltes auxlangs sim- amb la gramàtica: vació. El mateix passa, mutatis mutandis, deri- i afixació composició, de adequades ofereix les eines si la gramàtica segons però que es poden crearenqüestió de paraules que no apareixen al diccionari tenir encompteelvocabularino virtual: per a“taula”. També seriaunaximpleria cada espècie de dinosaure inoenté cap avancema per paraula sité una gaire no llengua plenament funcional, però ra queésimpossibletraduirres. osense, demane- poca gramàtica amb quantes paraules, noms i/ofragments, -- ses sónmoltlimitades. bilitats de traduir textos o fins i tot fra- fer textos curts,poden les possi- però incompleta; es ulari i/ounagramàtica - textos senzills. que només es de manera poden traduir limitats,són vocabularigramàtica la i/o ± Llengua imaginària: només Llengua imaginària: unes Esbós de llengua: un petit vocab- Llengua parcialmentfuncional: el la com una com -la - is intentional. such rules incomplete, unless the lack of thing about wordis order, his grammar verbs to say and forgets some irregular with pages of hundreds fills author an if paper, but be written on asingle sheet of to such extent that it can plify grammar sim- manyauxlangs tandis,grammar: for and derivation. same goes, mutatis The mu- affixation compounding, for tools offers the right the grammar in seconds if butcanbecreated with the dictionary in words vocabulary: not thatare er virtual wouldEqually foolish itbenottoconsid- species nosaur but lacksword a table.for worda ithas di- every for much if further language. However,us this does notbring to qualify in order as afully functional must havelanguage atleast 10,000 words Of figures. course, itwould betempting exact tosay thata give to difficult is It possible totranslateanything. sothat little it is im- no grammar, or words,fragments, namesand/or with -- limited. lating texts or even sentences are very but language, the possibilities for trans- texts in the there may be a few short incomplete grammar; an and/or ulary - be translated. in scope, sothatonlysimple texts can are limited grammar and/or cabulary ± Imaginary language: only afew language: Imaginary sketch:Language asmallvocab - voPartly functional language: - - - ny al tipus europeu terrestre més gran, més gran, ny altipus europeu terrestre -t- que té el cap allargat, zitαs: del bisbe John Wilkins, laparaula Real Character,a Philosophical and Language, cialistes. Per exemple, a basades en taxonomiesla majoria essen donar lloc a diverses llengües filosòfiques, va Això classificació. de ordenat sistema l’univers,en un lallenguas’hadebasar sobre el seu tema. Per comprendremillor informació i notransmetcap memoritzar de s’ha paraula cada significat: seu el i la una associació lògica entre una parau imperfectessón perquèestableixen no premissa erasimple: les llengües naturals de llenguauniversalconcepte ideal. La ton, Comenius i altres) vanel explorar dies (Descartes, Leibniz, Wilkins, New d’aquells més dels importants pensadors més o menys el segle veritat”,Okrent “lallenguadela abraça època,d’Arika en paraules La primera ques. èpo- creació, podemdistingirtresgrans conegudes.seva dela el propòsit Segons vaternet aparèixer, n’hi havia unes mil, de crear alsegle de les llengües artificials conegudes es van de llenguauniversal.majoria tot, la Amb na, avui dia conegut com el intent primer cristia fe la de veritat la de infidels els er projecte de llengua perfecta per convènc Llull, un antic és l’ArsmagnadeRamon estat una cosa privada. Unaltre exemple místics,propòsits havertambé podia però Hi haqui diu que s’utilitzavaBingen. amb von desconeguda”) de Santa Hildegarda lingua ignota(“llengua constància ésla esté què de artificial llengua primera la però com elmateixllenguatge, tan antiga La creativitat lingüística és probablement de lainvenció dellengües Tres èpoquesenlahistòria - ens informa que és unabèstia, zi- ens informa XVII omés tard. Quanin- XVII, quanalguns An Essay towardsAn a - -α- que perta llop és ------t- that itisoblong-headed, is ” thewordLanguage, sophical “wolf for towards aReal Character, and aPhilo- ample,John inbishop Wilkins’s AnEssay based on essentialist taxonomies. For ex- severallanguages, philosophical mostly in resulted This instead. classification of should bebasedonanorderlysystem the universe, language understanding of about its subject at all. To attain a better ly and failed to convey any information wordto bememorisedindividualhad - between a word and its meaning: every because they lacked alogical association simple. were imperfect Naturallanguages al Universal premisewas Language. The the ide of the concept others) explored Leibniz, Wilkins, Newton, Comenius and those days (Descartes, minds of greatest the ers the 17th century, when some of Truth”, roughly cov - of Language “The First Era, inArikaOkrent’sThe words: invention.language of eras inthe tinguish three history major theircreation, we can dis- of the purpose ly a thousand known examples. Based on first appearance, there were approximate- later. or made its the Internet tury When ever, have been created in the 17th cen languages, Most knownhow constructed language. universal a at attempt first the of the Christian faith, nowadays known as truth the of infidels convince could that na, aproject for aperfect language Llull’searly exampleisRamon Mag- Ars well have been a private thing. Another for mystical purposes, but it may just as According tosome,guage”). it was used Bingen’s LinguaIgnota(“Unknown lan- von is St. Hildegard language structed con- attested first the but itself, language Linguistic creativity asold is probably Language Invention Three ErasintheHistoryof zitαs: - informs usthat itisabeast, zi- informs -α- thatitbe- - - -

Linguapax Review 6 · 127 Linguapax Review 6 · 128 la llengua. Abans es creia que molts con- en inestabilitat també hagirepercutit gran esperances i alhora aquest temps de grans les noves tecnologies.és estrany No que i facilitadaper el comerç internacionals creixement explosiu de lacooperaciói qüestiópel una seriosa,impulsada tir en i intercultural es va conver internacional osos moviments socials. La comunicació el socialisme es vanconvertir enpoder gies com el nacionalisme, el liberalisme i en lasocietat, profund i les noves ideolo- municació impresosvantenir unimpacte code mitjans els i postals serveis els fia, els vaixells de vapor,ferrocarril, la telegra més que ràpidament mai. L’electricitat, el la Revolució Industrial,el món va canviar segle meitat del la segona període que abraça al gua de la pau” per Okrent, correspon venció de llengües, anomenada “la llen- de lain - època en lahistòria La segona la nostraperiodització. inava l’escena i, pertant, queden de fora moment en què aquest gènere janodom- 1962. Aquestes, però,es van crearenun 1904 de i el Fuishiki babm Okamoto del del reverendro EdwardPowell Foster del de Bonifacio Sotos Ochando del 1852, el del 1827, la Lengua Universal y Filosófica musicalguatge solresolde François Sudre verselle de posteriors, comel exclouno encapcasl’existència d’altres onòmiques siguin creacions del segle El fet que de les la majoria llengües tax- biblioteques. les etiquetes emprades en els llibres de les funciona d’unamaneramolt semblant a 16 i equivalent zitα. dòcil, el gos: Okrent (2009),p. 51-52. -s que és salvatge, a diferència del seu XIX i la primera del XX. Després XIX ilaprimera de de Jean Delormel del 1795, el llen- de Jean Delormel Projet d’unelangueuni- Projet 16 Ésadir, XVII - - - ile counterpart, thedog:zitα. ile counterpart, type, and -sthat it is wild, unlike its doc- European terrestrial, longs to the bigger, 16 was believed, were caused by the fact that it nations, between conflicts Many too. instability, hadits impact on language, expectations and, simultaneously, great great ogies. Unsurprisingly, this time of commerce and facilitated by new technol cooperationand international of growth serious issue, prompted byexplosive an intercultural communication became a ful social movements.and International liberalism andsocialismbecame power ety, andnew ideologies like nationalism, impact on soci mass media had adeep telegraphy, and printed postal services before. Electricity, railroads, steamships, world than ever morerapidly changed tury. cen Afterthe IndustrialRevolution, the 20th the of half first the and 19th the coveringthe period the second half Peace” by Okrent,refersto of guage Invention,guage Lan- nicknamed “The Lan- of the History in SecondEra The ourperiodisation. the scopeof nated the scene,therefore fall outside and domi- longer no at atimewhenthe genre Babm from1962. But those were created Ro from1904,Fuishiki and Okamoto’s from 1852, Rev. EdwardPowell Foster’s Filosofica Ochando’sy Universal Lengua Solresol from1827, Bonifacio Sotos 1795, François Sudre’s musical language mel’s laterspecimens, such asJean Delor of does bymeans preclude the existence no es the are creationsfrom 17th century fact that most taxonomicThe languag- books.way asthelabelsusedonlibrary words, it works in pretty much the same Okrent (2009),p. 51-52. Projet d’unelangueuniverselle Projet 16 In other In from - - - - - estudiants. i parlants de milió d’un prop i certificats diversos idiomes, milprofessors gairebé periòdiques en volapük, diccionarisen centenars de membres), publicacions tenars declubsvolapük(alguns amb ció: en menys d’una dècada hi havia cen reconèixer. Elvolapük va serunarevolu- molt distorsionat i per tant molt difícil de era part major la però el castellà ielrus, mesura delfrancès,en menor l’alemany, majoritàriament provenia de l’anglès i i unvocabulariaglutinant a priori que del món”)el1879. Tenia unagramàtica er va presentar el seu volapük (“llengua En aquest context, Johann Schley Martin humanitat podriaserlasolució. gua senzilla, comuna ineutralperatota la incapacitat d’entendre’sllen- entresi.Una perla causats eren nacions entre flictes 17 volapük estava pràcticamentmort. davant; quan Schleyer vael 1911, morir el tic que el volapük, de seguida va passaral lar el destí. L’esperanto, més fàcil i pràc- coneguda com a esperanto, en va segel imés tard 1887 per Ludwig Zamenhof massiu aunanovael llengua, proposada les sevesposar pròpies llengües i l’èxode Destacats activistes vancomençar apro movimenten faccions. es van desintegrar Com aresultat, tant la llengua comel seu des categòricament pel mateix Schleyer. lesde canvi propostes però vanser veta la seva complexitat i falta de transparència, madurar. Vanles proliferar queixes sobre de vaitat delseu èxit no tenir l’oportunitat veloca causa del’extraordinària ida, però mera llengua artificial amb unagran acoll- Schmidt (1963),p. 31. 17 Es va convertir així en la pri ------dead. er diedin1911, Volapük was practically took over itswhenSchleyposition, and and more practical than Volapük, quickly fate. Esperanto, which was foundeasier later knownand asEsperanto, sealed its in 1887 byproposed Ludwig Zamenhof and amassive exodus toanew language, their ownproposing languages,started intofactions.apart Prominentactivists and its movementboth the language fell vetoed by Schleyer himself. Asaresult, were proposals but change categorically transparency, its complexity lackand of about complaints many were There first. was notgivenlanguage a chance to ripen its success, however, the speed of dinary the extraor stantial following. Because of asub- that gained language constructed and learners.and teachersabout onemillionspeakers and ous languages, almost a thousand certified Volapük periodicals, dictionaries invari members), themwithhundredsof of Volapük clubs (some were hundreds of within less and than adecade, there able. Volapüktook theworld by storm, and therefore barely recognis distorted itheavily Russian,ish and butmostof Span also French,lesser degree German, that was mostly takenEnglish, toa from and avocabulary grammar ing apriori in 1879. It had anagglutinat language”) Schleyer presented his Volapük (“World Johann thisbackground, Martin Against all mankindcouldfixthat. for simple,neutral language commonand they could notunderstandeach other. A 17 Schmidt (1963),p. 31. 17 hs i bcm te first the became it Thus, ------

Linguapax Review 6 · 129 Linguapax Review 6 · 130 la imaginació”. i posem-linom:“lallenguade mil·lenni, o menys el començament amb d’un nou de l’era digital, a principis coincidint més de lahistòriainvenció de llengües ques. Per tant, iniciem la tercera època tractar-lesal, seriaexagerat com a èpo- la creació dellengües era moltmargin sos) en un períodeen què el fenomen de Bliss,per serpreci- aUI,loglanilojban, ereixen a unes quantes llengües (símbols que Com aquests capítols noméses ref- dels símbols” i “lallengua de la lògica”. gua de la pau, Okrent esmenta “la llengua veritatllengua dela Després dela llen- ila ers. senc països i tot fins i polítics científics, actiu de destacats lingüistes,el suport vancomptar amb corrent: gent entre la entusiasme, i notansols rebre ambgran glès i/o alemany. Algunes llengües es van les llengües romàniques, ambuntocd’an- en elements europeus, sobretot del llatí o van fracassar.es majoria basaven La gran jectes, o per tenir èxit on altres projectes entre l’esperantoi altrespro intermèdies trobaven enl’esperanto,solucions coma nars, jafosperesmenarels defectes que es iliars internacionals. Se’n creaven a cente bons tempsEren perales llengües aux- bé es va ferunforatenaquesta escena. llengua més naturalista, l’occidental, tam- de l’ido el 1907. A ladècada de 1920, una a lacreació iment esperantista va portar durant untemps, iuncisma enelmov- volapük, es va considerarunrival seriós iom Neutral, la llenguasuccessora del sevala consolidar cades per posició. L’Id - L’esperanto va necessitar diverses dè - - - - - aei:“h agaeo Imagination”. of Language name it: “The anew millennium, and the beginning of less with or coincidingmore Digital Age, the Invention at the beginning of start Language of in the History Era Third them as eras. let Therefore, us have the marginalised, it would toofartotreat go creation was heavily language enon of be precise) in aperiodwhen the phenom- (Blissymbols,to Lojban, and Loglan aUI, refer to a few only individual languages Logic”. Since these chapters of Language Symbols” and “The of Language “The Peace, Okrent mentions of Language Truththe and of After theLanguage countries. scientists, politicians and even by entire actively bylinguists, prominent supported folk: they common werenot onlyamong enthusiasm, them were met with great of Some German. Englishand/or vour of fla- a with Romance or Latin mostly rial, majority weremate basedonEuropean vastceed where other projects failed. The Esperanto andotherprojects, or to suc ranto, as acompromisebetween to serve Espe- of perceived the flaws fix to either the time. were created They by hundreds, were arealhype languages at al auxiliary considerable following, too.- Internation a naturalistic Occidental,language, gained Idoin1907. In the 1920s, amore ation of the Esperanto movement led to the cre serious rival forawhile, andaschism in Neutral was Idiom considereda language solidate its position. Volapük’s successor Esperanto needed several decades to con- - - - una pèrduadetemps o, encarapitjor, po- considerarien entendrien: tot, ho no ho i amics.familiars tan solsamb Desprésde almenys no ambestranys ni col·legues, ni s’estimaven més no parlar-ne obertament, lliuraven de la invenció a l’art de llengües poden serfontd’inspiració.Però els qui es les llengües també l’art, la naturainspira d’altres. Igual que la bellesa o laduresa de que l’orella a llengües són mésagradables vall, pensaque certes gent dela majoria la exòtic. Noéspastanestrany.capda- Al particularment vant d’untret gramatical oma (fonoestètica) o que s’emocionen da- ment sensibles alabellesa del so d’unidi- llengües. Semprehihapersones especial no volAixò dirque ja nose’n creessin, de prendre seriosament. hauria d’haverno nascut es i quepodia no fills il·legítims dels marits: com una cosa els que retorçades madrastres les com artificials llengües les tractaven fessionals hi ajudava:dels lingüistes lamajoria pro de lapoblació.L’àmbit lingüístic tampoc passava desapercebuda per alamajoria artificials llengües les de mateixa istència èxit. L’ex vapoques icapno tenir gaire - Se’n continuaven creant, però se’n publicaven notablement. afluixar va auxiliars de 1930 i laproducciódenoves llengües a lapaumundial es va esvaira ladècada llengua senzilla ineutralpodiacontribuir dels seusfora nínxols. Laideaque una is, peròerenpràcticament desconegudes també tenien petites comunitats d’usuar nadius.inclosos parlants Altresllengües comunitattenia una i activa, nombrosa havia sentit gent a parlar. del món Arreu la que artificial llengua l’única era ranto vaQuan internet entrarenescena, l’espe L’auge delescomunitats llengües en elmóndelacreació Avenços recents - - - - colleagues, noteven totheir family and speak aboutitopenly, or notto strangers invention language would rathernot of too. inthe art But thosewhoindulged can beinspiring, languages inspires art, nature like the beauty or harshnessof ant to the ear thanother languages. Just people find languages more certain pleas- After all, most isnothingabnormal. This feature. exotic particularly grammatical (phonoaesthetics) feel or thrilled atsome alanguage tive tothe beautiful sound of ways sensi people who are particularly are al- being created. There no longer were does not meanthat languages That en seriously. have existed and definitely cannot be tak children:as somethingthatshouldnot would treattheir husbands’illegitimate like evil stepmothers languages structed most professional linguists treated con- either: helpful not was linguistics of field anyone inthe worldwas aware of. The was something languages hardly structed con- existence of very successful. The them was really none of published and themwere still beingcreated, but few of considerably after that. New ones were had slowed languages down auxiliary new in the1930s, of andthe production contribute to worldfaded awaypeace had idea that a simple,could neutral language unknown outside their own niches. The communities as well but were practically ers. had smalluser Afew other languages worldwide, includingsome native speak of.active and a large It had community that people hadatleast heard language ance, Esperanto was the only constructed made its appear By the time the Internet communities The riseof creation in theworldoflanguage Recent developments - - - -

Linguapax Review 6 · 131 Linguapax Review 6 · 132 Alguns participants defensavenAlguns participants els seus és peranto unamerda,responien d’altres. útil si jaexistia l’esperanto? Perquè l’es uns, calia crearodefensar una llengua in- va incendiarels fòrums. Per què, deien meitat de a sorgiriaixò segle van tornar primera la de conflictes Els ternacionals. tidaris dediverses in- llengües auxiliars també estavaCONLANG plenadepar Però nodel tot, perquè la llista de veneració mútua. llista de CONLANG eraunasocietat de la manera, criticar-necerta lafeina.En itats dels altres ievitava escrupolosament tothom eramoltconscient de les sensibil vergonya, i tot fins i secretisme de vida Després d’una importància. gués gaire que la creació dellengües fos resque tin- ningúnocreia els primers anysgairebé tot, durant Amb activitatimportant. era convèncer-se els uns alsaltresque la seva tres, discutir estratègies i (potser sobretot) afins, inspirar d’idees tar el seu treball, parlar-ne amb persones història, els ideolingüistes podien presen- un veritable xoc. Pervegada ala primera la mateixapassióvaque ser compartien provarque n’hi havia d’altrescomells havien cregut que eren els únics, com - d’ideolingüistes,a lamajoria que sempre Per món. del d’arreu artificials llengües de les ideollengües i seguidors de les per aideolingüistes,lloc detrobada fans CONLANG, que es va convertir en un de 1991 es va crearlallista de correu El ainternet. dècada de1990, gràcies vaAquest panorama canviarmolt ala comaixò. ervat secret”, tot i que ell mateix noeratanres- Tolkien, per exemple, parlava del seu “vici mentalil’enviarien alpsicòleg.torn En deltras- fariasaltarl’alarma llenguatge els elogis dels pares, però unque creés un nen que escriu poesia ofadibuixos rebrà sarien en dubte la seva salut mental. Un se en el treball d’al- treball el en -se - - - Some participants advocatedSome participants theirown to? Because Esperanto sucks, others said. there was already Esperan if language defend anybody createsome useless or were the result. Why, some argued, would the century resurfaced, and flameof wars languages.ry Conflicts from the first half auxilia various international adherents of list CONLANG was alsopopulated with Not entirely though,because the mutual adoration. a societyof others.a way, In list was theCONLANG carefully avoided criticising the work of each other’s sensitivities,aware of and crecy and even shame, people were well se of life a After significant. anything to would believe that conlanging amounts nobody almost years first the during Still, eachthing.other thatconlangingisa egies aboveand (perhaps all)convince others, discuss strat the from workof with likeminded people, take inspiration actually present their work, talk about it could history, in conlangers time first the same passion came as arealshock. For out that there were others who sharedthe finding ones,and only the were they that had always lived under the assumption from allover the world. Most conlangers languages constructed adherentsand of meeting place for conlangers, conlangfans list wasmailing established. Itbecame a In 1991 the CONLANG to the Internet. in the this 1990s,changed thanks Much of wasn’t sosecretive aboutitatall. cret vice”, even though Tolkien himself this context Tolkien spoke abouthis“se sent psychologist.to a and tal disorder In somemen- wouldbe suspected rather of parents, child buta language creating a making drawings wouldby bepraised his tion theirsanity. or Achild writingpoetry time,even or worse, ques plete waste of derstand it: they would consideritacom- friends. After all, outsiders would notun------prvne aehfoTolkien, sinó en spiraven enZamenhof ideolingüistes més joves, que ja nos’in- molts altres. També s’hivan incorporar i l’ithkuil (1978) de JohnQuijada, entre lie Brickner, el kash (1976) de Roger Mills Tweehuysen, el senjecas (1975) de Char Sally Caves, l’spocanià(1962) de Rolandt va poderdescobrirel teonaht (1962) de El món elaborades. molt fictícies tures volupat durant dècades, algunes amb cul llengües molt detallades que havien desen que van començar a publicaren llocs web entrant cada copmés anar ideolingüistes, deladècada a principis de 2000, hi van la creixent democratització d’internet Amb gent. petita hi tenia accés i no gaire WorldWide Web encaraerarelativament bre elseu treball. Aladècadade1990, la dels altres membres i almenys detalls so- que un membre no conegués la majoria punt al fins no però força, haviencrescut Al cap de deu anys, les dues comunitats discussions. i avorridesma que associen sobretot ales Per ells, les en valorenl’originalitat il’extravagància. universalitat, etc. Elsartlangers de simplicitat, més una llenguaentermes llengua pelsolfet de crear-la, ivaloren encara nohiveuen cap sentit, a crearuna tat tensa des d’aleshores. Moltsauxlangers La relació entre les dues faccions ha es prohibir alallistadeCONLANG. el proselitisme de qualsevol llenguaesva Des d’aleshores, separada. i la promoció el 1997 es va crearunallista AUXLANG fractura vaque la profund ser inevitable i els llengües diversió.per pura L’abisme entre evitaven a consciència els qui creaven llengua detotes,la millor trobar cosaque un idiomaantic.millorar Tothom volia caven en discussions sobre comes podria resta,la mentre d’altresmataria s’embran- projectes propis nous com l’auxlang que auxlangers auxlangs iels artlangers són coses sense àni es va fertan , encanvi, - - - - - ger Zamenhof or Tolkien, or butthosewho Zamenhof ger were inspiration no lon- main sources of by conlangers, younger efforts whose many others. were They joined intheir (1976), John Quijada’s Ithkuil (1978) and ner’s Senjecas (1975), Roger Mills’s Kash huysen’s(1962), Spocanian Charlie Brick- Caves’s Teonaht (1962), Rolandt Twee the worldwas allowed todiscover Sally were nowwebsites. publishedon Thus, attached, cultures fictional elaborate with them development for decades, some of that hadbeen in Highly detailed languages foundtheirwaymore conlangers and toit. in the early 2000s, the Internet more of it. Due to the increasing democratisation small, and not many people had access to the WorldWide Web was still relatively few details about theirwork.the 1990s,In the remaining members and at least a of that a member wouldgree not know most considerably,grown but not to such ade Ten yearslater,communities both had things, associatedmostlywith bickering. soullessboring are them, and auxlangs hand, value originality and quirkiness. To universality, etc. on the other Artlangers, simplicity, of evaluate in terms a language its own just for sake,language tend to and creating a still don’tgers see the point of has been tense ever since. Many auxlan relationship betweenThe both fractions the CONLANGlist. were bannedfrom anylanguage tising of advocacyated. prosely- Henceforth, and AUXLANG1997, a separate list was cre that ariftcouldnotbeavoided,in and became so deep and artlangers langers for enjoyment. chasm betweenThe aux- merely ed by thosewhocreated languages than others, asubject meticulously avoid- being better It was allaboutonelanguage could best be improved.an oldlanguage how over fighting were others Auxlangs, Auxlangnew projects as The To EndAll - - - -

Linguapax Review 6 · 133 Linguapax Review 6 · 134 Polskie Forum Ideolengua (castellà), Ouglopo (francès), llengua de comunicació diferent, com ara que empraven i fòrums una de correu entre els quals llistes molts altresgrups, a lallistadeCONLANG. Esvancrear centenars d’ideolingüistes, una alternativa tambéde enun llocde vertir trobada con- va es aviat però Almea, fictici, món (la més coneguda és el verdurià) ielseu debatre sobre les seves llengües pròpies d’anuncisper tribuna deZompistcoma 2002, RosenfelderMark va creareltauler munitat esvadividir.començar a El cola d’ideolingüistes actius internet, a A mesuraque augmentava elnombre de llengüesestava reclamantelseulloc. racó en el veïnatge universal. La creació sinósimplementel trobar seu de l’armari, sar-se ideolingüistes sortir com aera no la comunitat. Per aaquests últims, expo- tir-se en ideolingüistes després d’unir-se a D’altres vandecidirinternet. conver a aquells que havien publicatelseu treball ha hagut des de la dècada de 1880, però tudiants d’una llengua en particular, n’hi conferències i actes per aparlantsies De d’internet. també s’haexpanditfora La comunitat decreadorsllengües guir-los tots. que és impossible se actius a internet, tants,ha d’ideolingüistes i comunitats d’ideollengües. En l’actualitat, n’higrups Reddit, etc., s’han creat incomptables a Facebook, Twitter, Tumblr, Instagram, l’ascens de les xarxes socials cap al 2010: més amb encara mentació s’ha aprofundit ja noestan actius, però lafrag- grups d’aquests llengua. Lamajoria d’una sola dedicaven al’estudi desenvolupamenti/o que es o llengües d’enginyeria; i grups lengües eslaves, ideollengües ameríndies ideollengües com ara romàniques, ideol- traven en particular, en unasubrutina que se cen grups (rus); i Lingvoforum Językotwórców (polonès) - - - - been going once since the 1880s,been going butcon - have language particular one of learners Conferences and events for speakers and as well. expanded outside the Internet creatorshas language community of The track of. than anyone could possibly keep ternet communities and activegers the on In- so on.Currently, there are moreconlan- Twitter, Tumblr, Instagram, Reddit, and havegroups been created on Facebook, 2010. Countless around new conlang socialmediaplatforms advancement of withthe evencess deepened has further active,longer but the fragmentation pro areno these groups Nowadays, most of a single language. developmentand/or of that were dedicated tothe study groups and engineered conlangs or languages; conlangs, Slavic conlangs, Amerindian ticular subroutine,example Romance for (Russian); that focused on apar groups ish), Ouglopo (French), Polskie Forum communica¬tion, like Ideolengua (Span- of that used a different language rums those wereAmong fo- mailinglists and were created, too.merous othergroups alternative to the CONLANG list. Nu- as well, conlangers an for hundreds of place but it quickly became a gathering Verdurian) and his fictional world Almea, (the best knownhis own being languages fordiscussing letin asaplatform Board enfelder established the Zompist Bul to split up.started In 2002,Ros Mark - increased, the community the Internet active conlangers on As the number of Conlanging hadindeedbecomeathing. Village. Global the in corner a finding of matter coming out,butsimplya not a exposing themselves was as conlangers the community.ter joining Forthe latter, af- Others decided to become conlangers had published their work onthe Internet. Językotwórców (Polish) andLingvoforum - - - 2019]. mitjans”. revistes, activitats oaltres de divulgació llengües a través de conferències, llibres, de creació la de ciència la i l’ofici l’art, de i elfoment qual és “lapromoció de la pal Creation Society (LCS), l’objectiu princi- va serlafundacióel2007 de laLanguage Europa -se’n alternant la seu. Una altra fita caràcter biennal, ambAmèrica del Nord i i des d’aleshores la CCLté una segona ley, El2007 se’n va Califòrnia. celebrar de Creació de Llengües (CCL), a Berke quan vaConferència tenirlloclaprimera de 2006, del 23d’abril celebrat mai abans no se n’havien en particular artístiques idellengües de llengües en general de conferències dedicades a lacreació 18 artístiques. És l’èpocadeles llengües d’un altreart. o almenys com a part llengües com a art en si mateix, de la invencióllenguatge de Aquesta època gira alvoltant del del gaudi les valoratrari, font d’inspiració. com a feccions de les llengües naturals. Alcon- les imper de llengües no tracta d’arreglar tercera època en la històriade la invenció A diferència de les dues anteriors, la La llenguadelaimaginació sèrie d’HBO dothraki, deDavid J. Peterson, perala del creació la figura èxits seus els Entre projecte. un a per artificial llengua una en anuncispenjar les persones que necessit de treball onpoden administra unaborsa relacionats amb lacreació de llengües, i tec, subvencions i anàliside temes legals una biblioteca de prés- espai web gratuït, als seus membres,ofereix serveis comara https://conlang.org [consulta:5demarç 18 A més d’organitzar la CCL, la més d’organitzar A aeo Thrones Game of . - - - tivities,other means.” or conferences, books, journals, outreach ac- creation (conlanging) through language science craft and of the art, of furthering and is “the promotion purpose primary CreationSociety (LCS), whose guage theLan- was thein 2007 foundation of the for location. Anothermilestone turns AmericaandEuropetaking with North LCC has been a biennialevent ever since, conference followed in 2007, and the place inBerkeley, Asecond California. Creation Conference (LCC) took guage Lan- first the when 2006, April 23 before had never occurred in particular guages lan- artistic andthe creation of in general creation ferences dedicated to language 18 languages. artistic In otherwords, of this isthe age anotherart. of or at least part as anart invention itself, aboutlanguage language enjoyment eraisaboutthe very of This inspiration. ebrates them as asource of natural languages. On the contrary, it cel of imperfections the fixing about not is Invention Language of in theHistory Era Unlike thetwo previouseras, the Third Imagination The Languageof Thrones Game of by David J. Peterson forthe HBOseries the Dothraki language is the creation of can advertise it. Among its achievements for aproject language need a constructed where peoplewho board, jobs a runs and issues relatedtoconlanging, ious legal and grants, workslending library onvar to itsmembers, suchas free webspace, a ising the LCC, it provides various services https://conlang.org [access:5March 2019]. . 18 - Besides organ - -

Linguapax Review 6 · 135 Linguapax Review 6 · 136 persones que el parlaven amb fluïdesa amb parlaven el que persones d’usuaris, entre els quals de vint a trenta unacomunitat de centenars es va formar ing (els fans que es disfressaven), i aviat la sèrie,semblant alcosplay- d’unamanera el principal punt d’interès per alsfansde Star Trek per alasèrie el 1985Okrand perMarc creat Més reeixitva serl’idiomaklingon, llengua notorietat. no va guanyargaire sèrie,la vanla no però, i la promocionar sèrie icana VictoriaFromkinel 1974 perala pakuni, creat per lalingüista nord-amer es va per aunapel·lículava serel encarregar que artificial llengua primera La itzada peraunjocderol. util artificial llengua primera la en vertir nadiu. parlant un tot i fins temps— poc —per al seu món fictici BarkerAbd-al-Rahman Muhammad per tsolyáni, que va crearaladècada de 1940 el ser va desenvolupada plenament ficial les seves llengües. altrallengua Una arti es van escriure com un rerefonspera novel·les, en realitat aquestes novel·les les sevessidera meresdecoracionspera lescon- gent de la majoria i totque la blement elaborades que s’han publicat, veritade les poques llengües artístiques - teig.de ElquenyaTolkien ielsíndarin són just improvisacions ad hocounbarbo estrictament necessari: eren tot la majoria del que era més elaborada solia sergaire en unllibreounapel·lícula,no paper un tingués fictícia llengua una que cara de lacasadels seus autors.sortit han En- llengües artístiques, però poques vegades totes En les èpoques n’hihagut, de ha 19 Okrent(2009),p. 273. ado the Lost. Els productorsde Land of . El klingon es va convertir. El klingon en Tékumel , ique es va con- 19 - - - - i ers users, including some 20-30 fluent speak hundredsof ered a vivid community of similar to cosplaying,- and quickly gath somewhat a manner fans in cus point for series.Star Trek It fo- became a principal created in 1985 bythe for Okrand Marc language, in that aspect was the Klingon muchnot gain notoriety. successful More er, failed to market did it and the language the series, howev producersof Lost. The Fromkinthe in 1974series for ated by the American linguist Victoria commissioned for a film was Pakuni, cre was that language constructed first The everguage usedforaroleplaying game. lan- constructed first the became which world fictional his for Barker 1940s byAbd-al-Rahman Muhammad was the Tsolyáni created in the language, language a fully developed constructed instead. Anotherexampleof languages his for els were writtenbackstory asa his novels,for isthatthese nov- thetruth people considerthem mere decorations have been published, and althoughmost that languages artistic elaborated truly few examples of belong tothe very rin gibberish. Tolkien’sor Sinda- Quenyaand examples were just ad hocimprovisations strictly than elaborate needed: more most a movieor book a in role atall,itwas rarely played language fictional a If homes. they rarely madeit outside their authors’ are fromalltimes, languages but Artistic 19 Rings the ularity due to Pete Jackson’sof Lord Tolkien’s renewed pop gained languages next milestone came in 2001, when The Okrent(2009),p. 273. 19 and – briefly – even a native speaker. trilogy, for which the linguist Da- ado the of Land Tékumel - - - - , camí capalaborsadetreballLCS. panyies de teatre també han trobatel seu comles i escriptors Els ematogràfiques. vitat es no limita ales produccions cin- més, laprofessionalitzaciód’aquesta acti que també en va escriure els diàlegs. A Karky,enada kilikili,creadaperMadhan (2015) una llenguadeclic es anom parla a lapel·lículaíndiade fantasia Baahubali aquest fenomen no es limita aHollywood: artificials llengües s’estan convertint en el nou estàndard.I Les barbotegessin. o anglès parlessin fictícia cultura d’una o els representants seus extraterrestres vulgui fer béles coses que no deixaria els Avuide cinemaque endia,unproductor noparadecréixer cadaany.filmografia llengües per a pel·lícules i sèries, i la seva la creació d’una vintena de ha encarregat professional de la història.Fins avui, se li va convertir en el primer ideolingüista i parlants, sinó que el mateix Peterson es de seguidors nombre vaatreure ungran ser descomunal: el dothraki notansols guanyant Davidbar J. Peterson. L’èxit va que un concurs vaque va organitzar aca- Creation Society, alaLanguage recórrer cap lingüista.que El vavafer HBO ser ductors no es van adreçardirectament a la llenguadothraki.Aquest cop, els pro Thrones vaof sèrie Game la estrenar oració ambels seus seguidors. El 2011es llengua encol·lab seguit la ha ampliant de personesides d’aleshores Frommer at va obtenirunseguiment de centenars per unaltrelingüista, Paul Frommer. Avi- del 2009, parlava lallenguana’vi,creada diversos diàlegs. Avatar ampliés les llengües de Tolkien i traduís contractar ellingüistaDavidperquè Salo yor dels Anells a latrilogiaEl Sen- gràcies popularitzar les llengües de Tolkiena es vantornar 2001, quan el arribar va següent fita La , dePeter Jackson, que va , l’èxit de taquilla , amb - - - - ries with fans.collaboration In2011, the se has continued in expanding the language people, and since that time, Frommer of hundreds a followingquickly of gained ed bylinguist, another Paul Frommer. It 2009 featured creat the Na’vi language, film blockbuster The them. and translate dialogues into languages wasvid Salo Tolkien’s hiredtoexpand saturated. We don’t know yet what will follow, to the point that the market gets to be.to Manyotherexamplesarebound out turn will languages fictional created theseotherprofessionally and success of the It istooearlytosay how permanent their way totheLCSJobs Board,too. Writers and theatre troupes have found alone. productions film to itself limit not conlanging does professionalisation of wrote the dialogues for the film. Also, the likili, created byKarky, Madhan who also (2015) features called a clickKi- language ample, the Indian fantasy movie merely restricted to Hollywood. Forex- standard. Andthis phenomenon isnot are increasingly becoming the new guages lan- English orgibberish.Constructed speak culture fictional a of resentatives er would havelonger no - rep hisaliensor produc- film self-respecting Nowadays,a each year. and series, and his filmography films growingkeeps for languages of dozens two almost missioned with the creation of ever.conlanger To date, he has been com- became the first professional son himself fans and speakers, Peter crowdhuge of a gain language not onlydidthe Dothraki J. Peterson. success was The enormous: contest that was ultimately won by David Creation Society,guage a which organised directly. tothe Lan- Instead, HBO turned producers didnotapproach anylinguist time,language.ing the Dothraki the This ae fThrones Games of premiered, featur Avatar Baahubali from - - - -

Linguapax Review 6 · 137 Linguapax Review 6 · 138 canvis fonètics del gal·lès. i impregnadadels en elllatívulgar basada el resultat va ser una llengua romànica Bretanya”; lada pelshabitantsde la Gran desplaçat l’antic celta com a llengua par lucionar sielsde llatí haguessin parlants que llengua pogut romànica hauria evo- com “unexercici mental per crearuna el 1996, vapublicat a internet començar pel·lícula. El brithenigd’AndrewSmith, a unllibreouna temps tenen fama gràcies dels últims No totes les llengües artístiques guidors. se fidels de cercle seu el mai perdut ha no que sabem és per ara que el klingon gua quan acabiunasèrie popular; tot el d’una llen- la popularitat amb què passarà mercat quedi saturat. no sabem Encara guiran moltes d’altres i és possible que el sionalment tindrà continuïtat. En se profes- creades fictícies llengües altres i per dirsil’èxitÉs massad’hora d’aquestes 20 paraules, que al llarg dels anys ha fluctuat ha anys dels llarg al paraules,que la reflexió de possible el nombre reduint almàxim radicalment simplificar i tiu de potenciar propòsit el pensament posi- en el taoisme.inspirada Va néixer ambel de Sonja Lang,unallengua experimental és el toki (2001) pona a internet gràcies Una altrallengua que és força popular posteriori. a artificials llengües diverses amb pants, d’ucronia amb més de vuitanta partici central d’Ill Bethisad, un elaborat projecte ment. També es va convertir en el punt gaèlic, il’islandès, elpolonès respectiva- (2006), que al apliquen el mateix principi (1998), el wenedyk (2002) i el Þrjótrunn projectes semblants, comel breathanach ha inspiratmolts ideolingüistes per crear del 2019]. brithenig/introduction.html La pàginadelbrithenig:http://steen.free.fr/ [consulta: 5 demarç 20 Elbrithenig - - - - udeso active users. AlthoughTokihundreds of that there must be several which suggests ty (ca. after Esperanto 3800 members), Facebookwith the largest communi- Currently, language it is the constructed attention the Internet. on Ponagarnered 118 and 123. From the beginning, Toki between fluctuating been has years the words, which over possible number of the smallest plify thought by means of hance positiveradically sim- thinkingand byinspired Taoism. istoen- Itspurpose byexperimental language Lang, an Sonja is Tokiity to the Internet Pona(2001) that owesAnother language its popular languages. featuring severalconstructed posteriori a project with overhistory 80 participants, Ill Bethisad point of respectively. It also became the middle principle toGaelic, Polish andIcelandic (2006), whichthe same apply Þrjótrunn Breathanach (1998), Wenedyk (2002) and tocreate projects,similar gers such as changes. throughWelshLatin andrun gar sound in aRomance basedonVul language, - the peopleinGreatBritain”,resulting of place OldCeltic as the spoken language dis- to number sufficient a been had ers Latin speak that might have evolved if periment to create a Romance language as “athought-ex in 1996, started Internet drew Smith’s Brithenig, published on the owemovie.or book theirfametoa An- recent times of languages Not allartistic faithfulfans. never lostitscircleof has language nowfor isthattheKlingon series once a popular ends; all we know language a of to thepopularity happen 20 2019]. brithenig/introduction.html h aeo Brithenig: PageThe of 20 It has inspired many conlan- Ithasinspired , an elaborate alternate elaborate alternate , an [access: 5 March http://steen.free.fr/ - - - to-Lando al món virtual de Second Life.to-Lando almónvirtual també tenen l’opció devisitarEsperan interactuar en temps real en esperanto Memrise ialtres webs. Elsqui vulguin Duolingo,cursos a trobar bé se’npoden i tam- (Lernu!) d’aprenentatge plataforma Des del2002, seval’esperanto té la pròpia tant si és l’esperanto com qualsevol altre. material didàctic sobre l’idiomaque sigui, Google és tot elque fa faltapertrobar cia delpassat.Avui, una simplecerca a - als cursos percorrespondèn recórrer gui aprendre unallengua ja nohade internacionals.auxiliars Tothomqui vul també ha impulsat el món de les llengües d’esperar,era Com l’ascens d’internet perallengüesantigues Noves perspectives sitelen recorda l’escriptura maia,anomenatsitelen que pot escriureutilitzant un alfasil·labari del’alfabet llatí, tambées perquè, a part inclinació artística sí que certa té lada, una fictícia vincu cultura té una no pona toki centenars d’usuaris actius. Per bé que el que hi deuen haver diversosque suggereix de l’esperanto (uns3.800 membres), fet nitat de Facebookdesprés més nombrosa ment, és la llengua ambartificial la comu- Actual vapona internet. l’atenció a cridar entre 118 i 123. Des del principi, el toki només té unes quantes desenes d’usuar 1.520 subscriptors, però lallengua en si a Memriseté per aprincipiants de lojban comparació, elcurs En tilitat d’internet. si tenim en compte la volaenganyoses - ants d’esperanto a Duolingo, poden ser elevadíssimes, comels 775.000 estudi d’esperanto.bre de parlants Les xifres ció hagifet augmentar realmentelnom- tot, Amb és discutible que aquesta evolu- 21 Knežević . (2018),p. 17. 21 ------h ita elt ol fSecondLife. realityworldthe virtual of visiting Esperanto-Lando in option of interaction in Esperantoaswell have the where. whowant some real-time Those found onDuolingo, Memrise andelse and courses can alsobe Lernu!, platform 2002, Esperanto hashadits own learning be itsomething Esperanto or else. Since choice, materials aboutone’s of language search is all that is needed to find learning yore. Nowadays, asimpleGoogle days of courses the from the correspondence forced to rely on is no longer language es, too. a Anyone interested in learning languag- auxiliary international worldof has given the Internet a boost to the of As might be expected, the advancement foroldlanguages New perspective the Mayan script,called reminiscent of using an alphasyllabary the Latin alphabet, it can alsobe written from demonstrated by the fact that apart inclination is artistic tached to it, a certain at- culture fictional havea not Pona does 21 the conversations. in read its content, let alone participate those who did never even but many of click isenoughtojoinaFacebook group, as well: one mouse platforms Internet dozen users. samecanbesaidabout The isknown tohave onlyafew itself guage 1520 subscribers,has whereasthelan- Beginners for the Memrisecourse Lojban volatile is. the Internet For comparison, oneconsidershow can bemisleadingif atDuolingo 775,000 learners Esperanto Extravagantly high numbers like the doubtful, remainsthough. ers togrow Esperanto speak caused the number of these developmentsWhether have really Knežević (2018),p. 17. sitelen . 21 - -

Linguapax Review 6 · 139 Linguapax Review 6 · 140 isme demassesenelmateixperíode. augment del tur té en comptel’enorme desapercebut,no potpassar sobretotsies 1.826 als anys2000), noranta, el descens anteriors (2.643 als vuitanta, 2.317 als persones; si es amb les compara dècades a laconvenciócia mitjana va serde 1.306 participants. Del2010 2018, l’assistèn al disminucióuna de constant enelnombre Mundial Anual d’Esperanto,grés mostra aplec El principal esperantista, el Con l’expressió per lamancade oral pràctica. en dificultats tenir solen toaprenentatge ilèxic amb l’au- coneixement gramatical nivellun a Fins itot elsquiarriben altde desaparegut han de l’escena. cals gairebé comunitats web, lo- iles velles estructures mesura les cionals l’hanassumit en gran de la vidareal.Elpaperles entitats tradi- d’un descens acompanyada en l’activitat a A més, l’augment de l’activitat en línia va ticipen enlesconverses. llegeixen elcontingut i menys encara par però molts dels que ho fannitansols en de Facebook, prou perunir-se a un grup n’hiun clic de ratolí amb d’internet: ha is. Elmateixes pot dirde les plataformes 22 que la comu- considerablement. Malgrat al seu disminuïtcontribuir èxit inicialha l’activismeperò ologia, que social tant va d’un període de la històriaamaratd’ide prové l’esperanto més, A supèrflues. nat tor com l’esperantos’han internacionals efecte, En lesllengües un obstacle greu. ció delaseva mancadeneutralitat són no glès.seva Nila - percep complexitatla ni mesura amb unaaltrallengua, l’an- gran seguir amb l’esperanto s’ha aconseguit en esperava acon- L’objectiu que Zamenhof Aquest descensfàcilment. espotexplicar febrer de2019]. World_Esperanto_Congress Xifres de: https://en.wikipedia.org/wiki/ [consulta: 24 de 22 ------2019]. World_Esperanto_Congress in masstourismthesameperiod. increase the enormous pecially in view of unnoticed, es the decline can hardlygo 2317 in the 1990s, 1826 in the 2000s) and the previous decades (2643 the 1980s,in the convention was 1306; compare thatto people who attended average number of the 2010–2018, years the In participants. shows steadily decreasing numbers of the annual WorldCongress,Esperanto practice.Esperanto event, main The of often have limited skillsoral due to a lack self-study byand vocabulary means of about knowledge grammar high level of from the scene. Even those who attain a havelocal structures practically vanished based communities, andespecially the old been taken overtions haslargely by web- - organisa traditional activity. roleof The in handwith hand a decrease in real-life Besides, the increase in onlineactivity goes 22 specific - subculture, often associated with interna a of language the as perceived its ideological feathers: it isstill ing off Esperanto never really succeeded in shak- speakers), for Esperanto a couch service offer toits members (like though the community a lotto still has diminished. Al- initial success has greatly activism thatcontributed so much toits ideology, but the potential for the social thatwas soaked with history period in a Esperanto stems from ous. Furthermore, superflu become have Esperanto like es obstacle.languag- Ineffect, international serious outtobea neutrality turns of ther its its complexity perceivednor lack namely English. Nei another language, been achievedlargely has Esperanto by hopedtoachieve with Zamenhof goal decline can be easily explained. The This Figures from: https://en.wikipedia.org/wiki/ [access: 24 February [access: 24 February Pasporta, Servo 22 - - - difusió alsegle que en van estimulari lapopularització es veu obstaculitzat per les mateixes coses isme, el nudisme, etc. Elseu creixement - vegetarian el pacifisme, el nacionalisme, subcultura, sovint associada amb l’inter com la llengua d’una encara es percep treure’s ideològica: de sobre lacàrrega parlants), l’esperanto nohaaconseguit vo, de un servei als seus Pasportamembres (com ara Ser nitat esperantista encara té molt aoferir d’un llarg període d’inactivitat, però amb el 1922, es va el 2000 després reprendre Cosmoglotta, que es va començarapublicar book el 2012. La publicacióde la revista deFace en interlingue el 2004 i ungrup de Yahoo!un grup el 1999, una Wikipedia esforços per reviure-la vanlloc a donar 1990 la llenguavainactiva. romandre Els les dècadesde 1950, idurantde1980 i es vana lainterlingua aladècada passar després que dels la majoriaseus parlants cil. L’activitat havia disminuït seriosament occidental) està posiciómésdifí- en una cles, respectivament. L’interlingue (abans actualment uns 21.000amb i28.000 arti tenen edicions actives de la Wikipedia, al voltantjoria de10. Les dues llengües de participants,un nombreinferior lama- d’ido n’hi haunaquasi cada any, però amb tita sala de conferències. De conferències pe- una omplir per participants prou amb més o menys cada dosanysdes del 1983, conferències d’interlingua s’hancelebrat nitats d’entre 100 i 1.000 parlants. Les segueixen icomu- tenint organitzacions dues les però dificultats, per passen l’ido als seus rivals méspetits. Lainterlinguai El que val peral’esperanto, també val per 23

Knežević (2018), p. 20. XIX. couchsurfing 23 peralsseus - - - - adu fpeople. handful of onlya rests on the shoulders of language Apparently, forreviving the thestruggle 2015. in five 2014, in three low: very was participants 2015, but the number of mentions meetings in 2013, 2014 and the Interlingue-Union website The of infrequently appearing since that time. inactivity but has been a longperiodof ing since 1922, was resumed in 2000 after zine - the Maga in2012. Publication of group in Interlingue in 2004 and aFacebook aYahoo!in 1999, a Wikipedia group of to reviveforts it resulted in the creation Ef- wasand 1990s the language dormant. lingua inthe 1950s,during the 1980s and its speakers switched toInter most of Activity gravelyhad diminished after Occidental) is in a more difficult position. ticles respectively. Interlingue (formerly presently with ca. 21,000 28,000 and ar havelanguages active Wikipediaeditions, participants, mostly 10. around Both of almost yearly, butwith a smallernumber ference Ido conferences room. happen con- a small fill to participants enough twoless or every yearssince 1983, with gua conferences have taken place more Interlin- speakers. 100–1000 of munities have andcom- functioning organisations still languages butboth struggling, are smaller rivals aswell. Interlingua andIdo for Esperanto, for its goes What goes century. and dissemination inthe larisation 19th the same things that stimulated its popu- ism, etc. Thus, is hampered by its growth nud- vegetarianism, pacifism, tionalism, 23

Knežević Cosmoglotta, which hadbeen appear 23 (2018), p. 20. - - -

Linguapax Review 6 · 141 Linguapax Review 6 · 142 ranto són inútils,ranto encaraque només sigui substituir o l’espe millorar esforços per per alfutur, itothom és conscient que els gua universal és una perspectiva realista llen- que encara creuen que una segona artlangers per provocar ladivisió entre com llengua sobre laresta —prou greus discussions sobre lasuperioritatd’una almenys ha tingut un efecte positiu: les de les xarxes socials per les plataformes La fragmentació causada principalment seran sostenibles. encara està per veure si els seus esforços en aquesta iniciativa segueix sent petit, i del tot, però el nombre de participants voltant d’aquesta llenguanos’haesvaït ta electrònica, Vok Neutral. L’activitat al es van publicarsis números d’unarevis el bloc LinguNeutral iel en marxa 2010 de Yahoo!,va crear ungrup es va posar de les més paraules internacionals. Es basada sistemàticament en la selecció i havia estat la primerallengua auxiliar que al seu dia havia rematat el volapük per treure la polsde l’Idiom Neutral, poc. El 2009 es va fer un esforç semblant novial, però va quedar inactiva alcap de 2006 El esvaWikipedia en una llançar de (el millora Novial 98 i el Novial Pro). 1990, quan es vanfer diverses propostes exemple, es va redescobrir a la dècada de mar Rosenberger (1902). El novial, per persen (1928) i l’IdiomNeutral de Walde- neth Searight (1935), el novial d’Otto Jes llengües oblidades com el sona de Ken- i/oampliar per ressuscitar, reformar El mateix es pot dir d’intents semblants comptar ambelsditsd’unamà. que de reviure han la llengua es poden cinc el 2015. Pel que sembla, les persones va tresel2014 i sermoltbaix: participants 2013, el 2014 i el 2015, però el de nombre d’Interlingue-Union esmenta trobades el una freqüència Elllocwebmolt baixa. — s’hancalmat. Són pocs els auxlangers i - - - Esperanto. But Ihave noone to speak it more logical, andmorebeautiful than he said,“It’sa better language”, clearer, an Esperanto conference. “Ithink it is from anInterlingua speaker, spotted at 100. Revealing isthe following quote at least by together factor of languages all the remaining outnumbers those of only because its community are futile, if to improveforts Esperanto orreplace the fact that ef- isawareeverybody of alistic perspective inthe near future, and that auniversal isare second language quieted down. Few people still believe has – artlangers and auxlangers tween be rift a cause to enough serious – rest over one language the the superiority of one positive effect: the bickering over hashadat least social mediaplatforms fragmentation caused mainly byThe mains to be seen. will proveer their efforts sustainable re remains small,andwheth- the enterprise people involved in but the number of hasnot entirely fadedaway,this language were published in2010.Activity around Vok anelectronic magazine, Neutral, of andsixissuesLingu Neutral was started, A Yahoo! Groupwas created, the blog words.selecting the mostinternational that wasguage systematically based on lan- auxiliary first the and Volapük of coffin the to nail the once Neutral, iom Id- was made to dust off a similar effort after afew years.fell dormant In2009, dia inNovial was launched in2006but Novial ’98andNovial Pro. AWikipe proposals forits improvement, such as during the 1990sandthis led to several Novial, forexample, was rediscovered Rosenberger’s IdiomNeutral (1902). Jespersen’s Novial (1928) andWaldemar Kenneth Searight’s Sona (1935), Otto like languages or expanding forgotten and/ reforming attempts at resurrecting, same can alsobe saidabout similar The - - - - és Hermann Philipps, elcifal(líder) del és Hermann cions i treballs originals; seu actual editor Vög Volapüka Midgley. El1989 es vauna revista, crear del’anglèsRalph càrrec sos d’idiomesa bé nousmaterialsescrits,cur comara es vana disposiciódel públic, posar tam- literari es vanric patrimoni digitalitzar i de l’eradigital.Moltsmaterialsdelseu a les ràpida possibilitats sorprenentment moviment es vand’una manera adaptar l’existència. Les minses restes d’aquest assegurar-nede personesdisposadesa tenir unseguiment petit però persistent de deixat mai ha no llengua global, una ser un candidatseriósper el consideraria tent quea l’extinció. ningújano Encara demostrat resis ser extraordinàriament alno-res,duït gairebé la llenguaha però massiu moviment volapük es va veure re- dècades després del seu inici fulgurant, el de totes les ideollengües modernes. Dues també Això es pot aplicaralvolapük, l’avi rimoni interlingüístic. lors, un valuós almenys per preservar pat- mantenir-les vives,temps mil- per a sino d’aquestes llengües és, pelque sembla, ereixi. La prioritat principal dels usuaris llengua que la pref- simplement faci servir la majoriasemblen contents que tothom es semblants tambésónesperantistes, i gua, ido, novial, IdiomNeutral o project 24 qui parlar-la”. que l’esperanto,tinc ningúamb no però millor,més lògicaibonica mésclara, és reveladora: “Crec que és una llengua conferència d’esperanto,escoltada en una La cita següent d’interlingua, d’un parlant centuplica totes lesaltresllengües juntes. perquè la seva comunitat com a mínim Okrent (2009),p. 99. , amb informació, traduc informació, , amb 24 Molts usuaris d’interlin- - - - - with.” 24 members. 373 with is aFacebookcurrently group the community main meeting place of tive Yahoo!since 2002, but the group month. Volapükery hasarelatively ac- who faithfully publishes anew issue ev the Volapük movement, cifal (leader) of Philipps, the editor is Hermann current inal work, was established in1989; its translations andorig- turing information, Midgley. VögVolapüka Amagazine, courses written by the Englishman Ralph were written as well, including language available tothe public, andnew materials were digitalisedmade heritage and erary materials from its rich lit ital era.Lots of the dig- in adapting to the possibilities of the movement were swift surprisingly of continued existence. tiny remnants The peoplewilling tosecure its following of it hasalwayssmall butpersistent a had anymore, didate for agloballanguage nobody would consider it a serious can- ably resistant to extinction. Even though to be remark- has provenlanguage itself nothingness,duced to virtual and yet, the the massive Volapük movement was re- start, flying its after decades two Within conlangs. allmodern of the grandfather This last thing goes definitely for Volapük, guistic heritage. some valuableorder to preserve interlin- betterfor days tocome, thenatleast in is, apparently, not keeping them alive, if these languages users of main priorityof their own choice. The of ing the language simplyus seem content with everybody them are Esperantists too, andmost of Novial, IdiomNeutral orsimilar projects Okrent (2009),p. 99. 24 Mn sr fInterlingua, Ido, Many users of , fea - - - -

Linguapax Review 6 · 143 Linguapax Review 6 · 144 Les lletres ä solen apreciar l’enginy il’aspecte estrafolari. burla moltes vegades, però els artlangers Del volapük, els esperantistes n’han fet pot ser difícil, tot ique n’hi hagimilers. “reals” en volapük de l’altra, trobararticles per bots, ultracurts, d’unabanda,iarticles generats . Ambtants articles el patró: és una de l’idiomaisegueixen sistemàticament persones ambconeixements molt escassos int nousarticles, però la majoria els escriuen projecte continua actiu ise segueixen escriv- mitjà de bots. aquesta restricció, el Malgrat però es va per prohibir la creació d’articles per bots es vanut generat poder mantenir, de debat, tant el projecte com el conting- tar apunt de tancar-se. Alcapd’unsmesos emprenyar ilaWikipedia en volapük va es- Els wikipedistes d’altres projectes es van sobre ciutats ipobles ambunbot. articles la creació automatitzada de més de 100.000 acausa de 10 de les Wikipèdies més grans mirades quanes va situar de sobte alTop el 2004ielmarxa 2007va centrar totes les dia en volapük, laVükiped. Esva posaren especial laWikipe Té unaimportància actualment 373membres. de Facebook amb la comunitat és un grup del 2002,però el principal lloc detrobada de Yahoo!té ungrup relativament actiu des ment unnounúmerocada mes. Elvolapük volapük, que publica religiosa- moviment 25 fictícia més que auxiliar. que més fictícia el volapük s’havia convertit en unallengua volapük. Federico Gobbo va dir el 2014 que del orosa”,sónaraels trumfos gris marró, “com unquadre de colors sense violeta, que unallengua sense aquestes lletres seria gicament per Schleyer, que argumentava seu dia per molts, però defensades enèr Stria(2016),p. 94. , ö iü , odiades i ridiculitzades al , odiades iridiculitzades al 25 Ide fet, laseva en en - - goes back toSchleyergoes himself) is equally succession that fal inanunbroken line of headed by a cifal(Philipps is the 8th ci - Academywith an hierarchical structure iliary language. iliary aux- an than rather fictional a into oped noted thatVolapükGobbo devel had Volapük’s2014, Federicocard. In trump nowrose”, are or out violet, brown, grey would be “like a coloured picture with without them argued that a language defended by Schleyer,vigorously who once hated and mocked by many but letters ü, ä, öand look-and-feel. The ciate it for its and its ingenuity quirky tend to appre perantists, but artlangers Volapükhas oftenbeenridiculedby Es- thoseaswell. there arethousandsof though even Volapükprovedifficult, can cles on the other, finding “real” articles in arti ultra-short one sideand on articles fession>. With somanybot-generated isa Wikipedias, largest due to the Top 10 of spotlights when it suddenly was in the in the in 2004, andin2007 found itself Volapük the Wikipedia, the Vükiped.Itwas launched is significance special Of 25 Stria(2016),p. 94. 25 Andindeed, Volapük’s ------protoindoeuropeu, però que tambéin- però protoindoeuropeu, ivier Simon,del 2007, que es basa enel d’Ol- és el sambahsa primer menció. El del món. Hihadosexemples dignes de d’elements de la resta i més integradora creant una llengua menys eurocèntrica alguns autors almenys intenten innovar del seu atractiu, al haperdut bona part de glob- llengua auxiliar que el concepte Totllengües romàniques i germàniques. i de hiperregular espera unaltrehíbrid no de nova creació hacanviat força. Ja ningú però, el caràcter dels En general, desdel2006. llengua artificial edició novaràpidament, laprimera enuna novapedia enlinguafranca que va créixer a lacreació el 2018 vad’una Wiki- portar finalment que activa,fet comunitat d’una lls. Aquesta llengua aviat es va envoltar que recorda els pidgins icrio- gramàtica basa en les llengües romàniques, amb una de l’edat mitjana (d’aquí el seu nom), es mediterrània en lallenguafranca Inspirat el 1998. cada per primeravegadaainternet icà C. Boeree el 1965, però publi- George una llengua iniciada perl’holandèsamer notable excepció:nova, lalinguafranca l’atenció. cap novaAmb una cridargaire de 1990, vannous euroclons,sorgir però internacionals.auxiliars Durant ladècada També sen’hancreat denoves, dellengües en eldissenydellengüesauxiliars Tendències actuals en tant? veure-la en acciódetant li agradaria no que substitueixi el trenelèctric, peròaqui vella ningú no vol locomotora de vapor: d’aires del seu encant part cas del volapük forma és tan antiquada com la llengua, però en el puda que es remunta almateixSchleyer), cifal en una línia deininterrom successió encapçalada per uncifal (Philipps és el vuitè jeràrquica, ambunaAcadèmia estructura steampunk. Elvolapük és com una auxlangs - - Turkish. secondisLingwade Plane The abic, Chinese, Indonesian, Swahili and words suchas Ar other languages from but also includes Proto-Indo-European 2007, from whichSambahsa isbasedon Simon’s Olivier is first The context. this Two examplesareworth mentioningin the world. inclusive towards the rest of that is less Eurocentric andmore guage at least to be innovative by creating a lan- its attraction, some authors try much of has lost language auxiliary aglobal of Even and Germanic. though the concept Romance other hyper-regular hybrid of siderably. Nobodyiswaiting foryet an- newly created con- auxlangs haschanged however,general, In the characterof since2006. language aconstructed in edition new first the – Wikipedia inLinguaFrancaNova in2018 afast-growing ly ledtothecreationof by an active community, which ultimate surrounded quickly language found itself pidginsandcreoles. This reminiscent of the Romance languages,grammar witha (hence the name), it is basedon dle Ages Lingua Franca the Mid- from terranean in 1998. Inspired by the Medi- Internet Boeree in 1965, but first published on the by the Dutchstarted AmericanC. George Lingua Francaception: Nova, alanguage much attention. Withonenotableex- them attracted saw the light, but none of During the 1990s, several new Euroclones have languages been created as well.ry auxilia course, new international Of tendenciesinauxlangdesign Current once inawhile? who wouldn’t love tosee action every it in electric train, but the modern to replace steam locomotive: wouldnobody want it Volapükampunkish charm. is like an old its ste Volapük, of this is part case of old-fashioned asVolapük itself, butinthe - - - - -

Linguapax Review 6 · 145 Linguapax Review 6 · 146 com folksprák, ara tard, es coneixien versions ambnoms pro,express ifolkspraak iunsanysmés havia branquesanomenadesfolkspraak alectes” de lallengua.l’any2000, Així, hi tor desenvolupava noves versions o“dies no vade reescriure, deixar icadaau- diversosmalgrat períodesd’inactivitat, Henning. Laseva històriaés interessant: iniciatel1995 Jeffreyper pangermànica, projecte col·laboratiu peraunallengua és el folkspraak, un a internet gràcies nades. exempleEl primer que existeix parlants de llengües estretament relacio- per atot el món, sinótansolsperals No estantrari. pensades explícitament elcon- tot fa zonals, artificials llengües anys,els endarrers popularitat les Un altre tipus de llengua que ha guanyat textualconsiderable.tenen uncorpus ser totalment com per útils elaborades i lades delmón.Les dues llengües són prou el 2010, basat en les deu llengües més par vegada publicat per primera col·laboratiu és ellingwa de planeta,unprojecte segon el xinès, l’indonesi, el suahili iel turc. El clou paraulesd’altresidiomescoml’àrab, vesa ( danesa, que elaborava lasevacer pròpia en unapetita illa delacosta occidental cional en unconvent medieval abandonat - comunitatsobre una monàstica interna fictícia història una desenvolupar va tot i de llengües i nouna.Fins per aungrup convertir en una denominaciócomuna Així,el folkspraak es va pangermànica. diferent de de com hauriaserunallengua cuna de les quals representava unavisió dienisk, middelsprake ifrenkish,cadas- com fan alguns experts—, però al’inici com fanalgunsexperts—, més, si comptem l’antic eslau eclesiàstic, almenys 350 anys—o que abraça ja ga, té una històriainusualmentconcepte llar camp de les llengües paneslaves. Aquest en el de l’activitat s’observa part La major folkbier ). fůlkspræk , sprak, nor - - - - new proposals had to start all over new hadto start proposals again. so that authors of practically forgotten, projects from the past wereic language Digi- the tal the Age, approximately 30 Pan-Slav- of beginning the at but – do Old Church Slavonic, assomescholars include we if more, or – years 350 least unusuallyan history,long at spanning Pan-Slavic has languages. concept The of field the in activityMost observed be can their own beer(“Folkbier”). Denmark, who brewed coast of western the dieval conventa smallislandoff on nastic community me in anabandoned mo- about an international tional history fic a developed even It language. a than rather languages monikera cluster for of Thus, Folkspraakbecame acommon shouldlooklike. language Pan-Germanic what a a different vision of representing them Middelsprake and Frenkish, each of Folksprák, er, versions were known undernames like Folkspraakand Pro,few a years lat- and side branches called FolkspraakExpress the language. Thus, by 2000, there were developed new versions or “dialects” of whom rewritten by new authors, each of inactivity, itkept being severalof periods its development isinteresting:spite in of 1995 by Jeffrey of Henning. history The initiated language, in for aPan-Germanic net is Folkspraak, acollaborative project ample thatowes itsexistence to theInter ex- first languages.The related closely of the wholeworld,for speakersbut onlyfor languages. are explicitly not meant They the opposite, namely, constructed zonal popularity duringrecent times does quite gained thathas language type Another of and have asubstantialtextcorpus. elaborate enoughtobefully are usable in the world. languages Both languages in 2010,the basedonten most spoken published first project collaborative a ta, Fůlkspræk , Sprak,Nordienisk, - - - seu voltant va desaparèixer el2011. de 10-15 usuaris,tota l’activitat però al seus anys,primers va tenirunseguiment va,els En llengua global. també una sinó no tansolsperserunallenguapanesla- pensat l’esperanto, de eslava relexificació lovacHu Mark guanyar notorietat va ser l’slovio, de l’es a començar. El primerprojecte que va les noves propostes van haver de tornar ment van quedaren l’oblit, deque manera lingüístics paneslaus del passat pràctica- de l’eradigitallatrentena de projectes semblants sota el nom d’intereslau semblants sotaelnom dos projectes amb estreta col·laboració de slovianski. El 2011, es va iniciaruna diferents enfocaments comú sota elnom 2006. Al es principi, van experimentar jecte des que col·laboratiu es va iniciarel turisme, etc.). L’intereslau ha estat un pro comunicacióla (llocs unidireccionalweb, fet que el fa especialment adequat per a previ, laus sense cap mena d’aprenentatge cipal és ser intel·ligible per als parlants es gües eslaves, sinototes. Elpropòsitprin es de poden trobaren la majoria les llen- consisteix exclusivament en elements que de l’antic eslau eclesiàstic que dernitzada mo- una versió l’intereslau, és avui fins El projecte lingüístic paneslau més reeixit 26 Marhoul, destacat pel·lícula deVáclaven lapropera ( científica vista L’intereslau és l’idiomaprincipald’una re- amb unaassistència de 60-70 participants. vanconferències celebrar en intereslau, usuaris competents. El2017 i el2018 es ialmenys 100-200 ifòrums altres grups de Facebook d’uns 1.800 membres,grup després de l’esperanto i el toki pona: un tereslau té la comunitat en líniamés gran a unestàndardcomú el 2017. Avui, l’in- prés d’unsanysdemescla, es va arribar Van (2016),p. Steenbergen 22. The Painted Bird. č Slovjani.info) i té un paper ko.essència, En era una , ides 26 - - - - - regular; grammatical gender and noun and gender regular; grammatical for Slavs had tobe simple language and ry was that an auxilia still taken forgranted tendency towards2006, naturalism. In it Interslavicthe general for isexemplary The Painted Birdby Václav Marhoul. roleinthe upcoming movie,a prominent plays (Slovjani.info)and journal scientific a partici pants. Interslavicof 60–70 is the main language by attended both 2018, ferences have taken place in 2017 and proficient users. Interslavic language con- 100–200 least at and forums, and groups ca.1800members, severalother of group Esperanto andToki Pona: aFacebook online communityic has the largest after was reached in2017. Currently, Interslav- acommonstandard intermixing, years of few , andaftera der the nameInterslavic with twowas started projects un- similar Slovianski. In2011, a close collaboration experimented name under thecommon 2006. Initially, different approaches were collaborative in project from its inception sites, tourism, etc.). Interslavic has been a able forone-way communication (web- suit makingitparticularly learning, prior telligible to Slavic speakers without any languages. is tobein- Its main purpose not all, Slavic can be found in most, if materialthat that consists exclusively of Church Old Slavonic versionof ernised project to date is Interslavic, amod- most successful Pan-SlavicThe language notoriety was Slovio by gained the Slovak Hu Mark that project first The 26 around itdiedoutby 2011. activity all but users, 10–15 of following a had it years, first its During language. a Pan-Slavic but language, also as a global Esperanto, as intended not onlytoserve of relexification Slavic a was it essence, Van (2016),p. Steenbergen 22. 26 č ko. In - - -

Linguapax Review 6 · 147 Linguapax Review 6 · 148 moment adequat” i era“proubo”. “Estava en el Bartlett: en el lloc correcte ComdiuPaul enorme. O.infraestructura vant laseva tomba,iva poderocuparuna era quanelmoviment volapük estava ca- fos millor,ranto simplement sinó que hi per laqualvan fracassarnoés que l’espe més naturalista que la interlingua. La raó naturalista que l’occidental, la naturalista que l’ido, la interlinguamés ralista que l’esperanto, l’occidental més propostes anteriors:l’idoeramés natu- a les propera llengües naturals que les problemes de l’esperanto, cadascuna més llengües amb l’esperança de resoldre els dècades s’han creat desenes de darreres millora. Durant les va suposarunagran del volapükca i el vocabulari deformat barro gramàtica la amb comparat però els estàndardsactuals, i amateur segons emple, ésunainiciativaforça antiquada les llengües auxiliars. L’esperanto, perex- comú alllargde nador tota la històriade cap novetat, sí que ésperò undenomi- de l’esquematisme al naturalisme no és Aquesta tendència degradualment passar tenia. ceptació laritats, incorporaval’intereslau, mésac- amb totes les seves peculiaritats i irregu ble i familiar. eslava, Com més gramàtica simplicitat perquè la llengua fosintel·ligi la a renunciar a disposada estava i ficials li agradaven no elselements arti gent la en pocsanysesvafent palès que a anar estavennominals de discussió, fora però i els casos i regular; el gènere gramatical per alseslaus haviaauxiliar desersimple cara es donava perfet que unallengua capalnaturalisme.general 2006, El en- L’intereslau és il·lustratiu de la tendència 27 Bartlett (1997). Bartlett romanica 27 En - - - - -

come bigenoughtobeself-sustaining. switch worthwhile. Esperanto hadbe- did nothave enoughtooffermake a ber positionwas alreadytaken,they and appeared,thenum - time better languages enough”. Bythe time” and itwas “good it was there “inthe right placeatthe right be takenover. AsPaul O. puts it: Bartlett ready to grave, infrastructure with a huge Volapük movement its own was digging happened tobethere when the peranto wasperanto better, butsimplythatEs- they reason failedanyway isnotthatEs- more naturalistic than Interlingua.The naturalistic than Occidental, Romanica Ido,naturalistic than Interlinguamore ralistic thanEsperanto, Occidental more Idowasprevious proposals: more natu- than languages them closertonatural of each Esperanto, of problems the fixing were created languages in the hope of of provement. During later decades, dozens vocabulary,distorted im- itwas ahuge pared to Volapük’sand baroque grammar standards, by modern effort butcom- is rather old-fashionedandamateurish auxlangs. Esperanto, forexample, of ry common threadthroughthe entire histo- novelty.the Oncontrary, asa itruns schematicism towards naturalismis no moving from gradually tendency of This gained. it and irregularities, the more acceptation rated Slavic withgrammar, allits quirks familiarity. moreInterslavic- incorpo The intelligibility and plicity on the altar of sim- sacrifice to willing were and ments ele artificial disliked people that clear ly few years, however, it became increasing- the question. Withina cases were out of 27 Bartlett (1997). Bartlett - més detalladaiactualitzadaque laque té la mateixaqualitat, però sovint és la resta del món. Notota la informació el seu coneixementpropi compartir amb pràcticament qualsevol cosa i per sobre buscar informació utilitzar per sense sostre.i gairebé Qualsevol lapot una fontdeconeixement sense precedents en més de 300 idiomes, la Wikipediaés 50milionsd’articles ambgairebé sorpresa: i venudes per molts diners. No és cap enciclopèdies de paper,apreciades abans l’enciclopèdia lliure, ha matat moltíssimes laWikipedia, No es potnegar: La influènciadela Wikipedia ferides entre les guarir a ajudar recent també podria de llengües artístiques. Aquesta evolució tereslau) també es dediquen alacreació (el sambahsa, el lingwa de planeta, l’in- gers que poden apreciar fàcilment els d’originalitat i artesania mostren ungrau anys.nat en els darrers Els auxlangs entre els artlangs Finalment, frontera cal esmentarque la es col·lectius. itari, es vanconvertir més tard enproject iniciar el seu camí com a projectes en sol- del principi.Finsitot llengües que van assegura l’existència d’una comunitat des aconseguir més que sola i una persona pot ungrup sorprenent: sigui tan er no projectes col·laboratius,pots- això però desapercebuda és la creixent presència de altra tendència Una que no potpassar fins alpuntdeserautosuficient. valgués la pena.L’esperanto havia crescut podien oferirproucoses perquè el canvi millors,posició guanyada,ino teniala ja el moment en què van aparèixer llengües , iels autorsd’alguns artlangers iels auxlangs s’hadifumi iauxlangers. moderns auxlangs moderns recents - artlan - - most visited website worldwide – is con- is – worldwide website visited most 5th the – Wikipedia since But describes. it subjects the influence to not best very pedia endeavours neutralitydoes its and course,encyclopaedia, beingan Wiki- Of encyclopaediacould possiblyoffer.paper detailed more up-to-dateand than any the samequality, butitisoften more of is the world. Not all the information of to share his own knowledge with the rest practicallyanything,and about formation in- find to it use can Anyone knowledge. dented almost bottomless and source of 300 languages,unprece Wikipediaisan in morethan almost 50 million articles with Not thatthiscomes as asurprise: money for. cherished andpaidpiles of encyclopaedias,uncountable paper once Encyclopaedia, has caused the death of be denied: It cannotWikipedia, theFree The influence Wikipedia and auxlangers. cure betweenthe bad blood artlangers recent developmentThis might also help as well. languages artistic the creation of Interslavic) in have authors who engage auxlangs (Sambahsa,Lingwa de Planeta, the modern bysome of and artlangers, and craft that can easily be appreciated originality cent displayauxlangs level a of duringrecent years. Rebecome blurry has auxlangs and line between artlangs mentioning that the At last, it deserves became community projectslater. their existence as soloprojects,started beginning. Even that some languages acommunity the very from existence of than just one person,anditensures the can achieve group a more so surprising: orative projects. Whichis, perhaps, not collab- ticed is the increasing presence of unno- tendency Another that cannotgo - -

Linguapax Review 6 · 149 Linguapax Review 6 · 150 llengües artificials. esperanto, que amb les sol ser indiscriminada 28 artificials. sobre unes 125 llengües té articles sis milions d’articles, amb gairebé gran L’edició en anglès, amb diferència la més nosóncapexcepció. llengües artificials i què valimportant lapenasaber. Les quèés diu ens també verificabilitat, la i criteris d’inclusió basats enlarellevància el món. Icomque la Wikipediaaplica sobre coneixement el nostre en influeix per ales seves recerques, inevitablement científics i periodistes inclosos persones, és consultada diàriamentpermilionsde el cinquè lloc web més visitat del món i en els temes que descriu, però comque és ser neutral i fa tot el possible per no influir enciclopèdia, la Wikipedias’esforça per paper. Per descomptat, com que és una qualsevoloferir podria enciclopèdia en criteri de la rellevància encara no era un gran criteri de larellevància encara noera ungran primerenca de laseva existència, quanel alaWikipedia en unafase molt van arribar de laseva actual alfet que part importància deuen llengües algunes que pensar justificat un paper destacat en lacultura pop. Sembla una nova llengua s’obripas, tret que tingui impossible que comunitats favirtualment socials. nombre d’ideolingüistes i Elgran la fragmentació causada per les xarxes Aquest estancament coincideix amb llengües personalsbasadeseninternet. la cultura popular, 3 llengües auxiliars i 3 modesta: 6 llengües fictícies utilitzades en després del’any2000 és notablement de les llengües creades la representació d’existència particular de laWikipedia.En redactar durant els primers nouanys del 2009. Tots restants es van els articles després del 2014, 17 després un article variat des de fa anys: només s’hi ha afegit La col·lecció més gran es troba enl’edició en La col·lecció més gran 28 Aquesta xifra gairebé no ha Aquesta gairebé xifra when it comes to constructed languages. when itcomestoconstructed edition, whichperanto tends to beindiscriminate 28 constructed languages. constructed about ca.125individual articles alone byhas stand- far the largest, lion articles Englishedition, with almost 6mil- The here. are no exception languages Constructed worth and knowing.us what isimportant tells also verifiability, it and notability on Wikipedia applies inclusion criteria based about knowledge the world. Andsince our influences inevitably research,it their and scientists for ple, including journalists peo- sulted on adailybaseby millionsof journalists toprovide them. journalists researchersalready inspired had and itself sources became a requirement, Wikipedia publication. Bythetime that reliable or creation first their after year a barely ample Slovio, Toki Ponaand Wenedyk) ex- (for them of some – yet issue an of existence, when notability was notmuch its of early stage into Wikipedia at a very it made they that fact the to significance theircurrent owe of guages atleast part lan- some that justified seems conclusion plays culture.pop in role prominent a The through, unless tobreakit new language a impossible for nities makes it virtually andcommu- conlangers number of huge mentation caused by socialmedia.The stagnationcoincides with thefrag - This net-based personallanguages. and3 inter languages culture, 3 auxiliary popular in used languages fictional 6 est: es created after 2000 is remarkably mod- languag- of Especially the representation existence. Wikipedia’s of years nine first haveing articles been written during the 2014 17othersafter2009. Allremain- and wasyears now: addedafter only 1article for quite practically not changed a few The largest theEs- in collection can befound largest The 28 This number has This - 25 versions lingüístiques: enalmenys que actualment tenen unarticle diferents. S’hi inclouen totes les llengües versions per llengua artificial en quatre dates La taula següent mostra el nombre de de versions que en parli. ambunarticle d’unallengua és el nombre la importància l’única, és clar. de copsar Unaaltra forma La versió anglesa de laWikipedia noés proporcionar fonts fiables. havia animat investigadors iperiodistes a en unrequisit, lamateixa Wikipedia ja convertir va es fonts les de fiabilitat la què el toki ponaiel wenedyk. Enel moment en de laseva creació opublicació, com l’slovio, problema, algunes tot just unany després Ithkuil Idiom Neutral Wenedyk Latino sineflexione Dothraki Black Speech Slovio Loglan Na’vi Sindarin Solresol Interlingue Basic English Newspeak Quenya Interslavic Toki Pona Lingua Franca Nova Novial Klingon Volapük Interlingua Ido Esperanto oa f#articles Total of oa f#Wikipedias Total of 6.1 mln. 250 01/07/2007 12 11 17 23 13 22 19 18 21 19 31 30 21 33 26 29 33 62 83 – – – 6 9 17,5 mln. 278 01/01/2011 ticle in at least 25 language versions:ticle inatleast25language have that currently an ar are alllanguages at fourdifferent reference dates. Included language versions perconstructed ber of table below showsabout it. The the num- versions with an article is the number of language a of significance the at looking pedia is not the only one. Another way of Wiki- course, the English version of Of 148 16 16 21 20 15 26 21 24 30 38 33 28 30 39 16 44 31 55 44 66 77 77 1 34.1 mln 288 01/01/2015 100 175 22 24 25 25 16 24 31 27 32 35 32 39 38 37 46 31 56 51 62 54 86 93 49.3 mln 303 01/01/2019 101 112 190 26 26 27 27 29 29 32 33 37 37 40 42 44 47 52 53 61 62 67 69 95 -

Linguapax Review 6 · 151 Linguapax Review 6 · 152 Deu de les 24 llengües són fictícies o fictícies són personals, es però lamajoria troben ala llengües 24 les de Deu llengües auxiliars, seguides del klingon. encapçalen lallistales “quatre grans” Si ens fixem en cadascuna de les llengües, al 67%. ser del28%, i del2007 al 2011 va arribar vaDel 2011 al 2015, aquest percentatge anys. quatre de període un en 15% al fins anys,darreres el creixement s’ha alentit de vuit des d’aleshores. Sobretotenels s’hamultiplicat per més total d’articles Wikipedia, mentre que de la el nombre es vanarticles redactarenels primersanys en elseu conjunt. Més del40% d’aquests l’una ambel creixement de la Wikipedia lingüístiques, aquest vaaugment no a deversionsaugment un clarenelnombre mostren quadre del artificials llengües les l’altra. Peredició a molt d’una bé que totes llengües, iles taxes de creixement varien any apareixenCada edicions en noves llengua” iunenllaç. l’únic contingut on és: “L’ido és una d’altres articles articles, cosa que genera simplement copien i el enganxen text i que coneixenno l’idioma d’arribada petites sovint són escrits per persones en edicionsmés cosa és que els articles mena de mecanisme altra autònom. Una qual cosa fa de la seva multiplicació una és un incentiu per crear-ne de noves, la de versionsel nombre ensimateixja o dues edicions lingüístiques. És adir, significatiu més només en una que un de representat sembli que fa sempre toquin moltes versions lingüístiques versades en eltema. Que un tema el altra, inonecessàriament per persones resumits d’una edició lingüística a una solen ser traduïts o que els articles perspectiva cal tenirencompte correcta, Per veure aquesta taula des de la increase areInterslavic andDothraki. with the highest languages the list. The of them canbefoundinthe lower part of most but languages, personal or fictional are the 24 languages 10 out of Klingon. languages, followedfour” auxiliary by can see that the list is openedby the “big we look at the individual languages, we If 2007–2011 even 67%. was 28%, this percentage over the years 2011–2015, years.years four Overthe of has slowed down to 15% over aperiod ly during the last few years, their growth than eightfold since that time. Especial multipliedhas more Wikipedia articles existence, whereasthe total number of Wikipedia’s of years few first the during were written these articles Over 40% of whole. Wikipediaasa of with thegrowth versions, this increase does not keep pace language clear increase in their number of in the table show languages a structed one editiontoanother.con- Althoughall year, highlyfrom rates vary growth and editions every appear New language andalink. content is:“Idoisalanguage” whose sole articles, resulting inarticles merely copy-and-paste textother from don’t at alland language know the target tions areoften written by peoplewho in smalleredi other thing is that articles sorts. An- self-sustaining mechanismof new ones, making their multiplication a isalreadyanimpetus to create in itself versions er words, number the very of one ortwo editions only. language In oth- in represented subject a than significant sions always make a subject more appear ver language about the subject. A lot of sarily by knowledgeable peoplewho are editionto another, language notneces ten translated or summarised from one are of- one should consider that articles To see this table in the right perspective, - - - - geviews/ pot veure aquí:https://tools.wmflabs.org/pa 29 món comnomésenl’edicióanglès: del comptades al llargdel 2018, tant arreu dia, per vistes pàgines més amb artificials següent mostra unallista de 25 llengües coincideixenels dels amb lectors. Lataula editors de laWikipedia,que no necessàriament dels interessos els reflecteixen Com és lògic, les xifres anteriors dothraki. augmentat l’intereslau més són i el han inferior de la llista. Les llengües que part Latino sineFlexione Lingua Ignota Lingua Franca Nova Interlingue Blissymbols Interslavic Novial Solresol Ithkuil Na’vi Simlish Lojban Ido Toki Pona Interlingua Volapük Dothraki Basic English Nadsat Sindarin Quenya Black Speech Newspeak Klingon Esperanto L’eina aquestes dades es utilitzada pergenerar . Worldwide 29 - geviews/ be foundhere: on theEnglisheditionalone: over the year 2018, both worldwide and per day, pageviews counted number of with the highest languages 25 constructed ers. following tableshows The a list of the read- not necessarily match those of Wikipediaeditors, which do interests of the reflect above figures the course, Of 29 The tool used for generating these data can toolusedgenerating for The . 1081 1165 1614 1700 9426 132 146 186 198 204 221 225 227 334 442 444 471 472 484 537 602 628 797 851 99 https://tools.wmflabs.org/pa English 29 2823 131 137 119 257 253 102 269 186 131 343 258 386 370 409 826 777 664 43 84 58 58 99 74 38 -

Linguapax Review 6 · 153 Linguapax Review 6 · 154 per Yaroslav Zolotaryov, unexemple llengua natural, sinó una d’artificial creada després que es revelés queera una no lamateixasort en siberià,que va córrer hi va haver unaedició de la Wikipedia el 2005.elsanys2006-2007 eliminar En peròambdueses van tancari klingon, edicions de i la Wikipediaentoki pona i linguafrancanova. També hi hahagut interlingua, ido, interlingue, novial, lojban de la Wikipedia: esperanto, volapük, pròpies versions tenen artificials llengües visibilitat. l’actualitat, En vuit li certa un úsactiu de lallenguacomperdonar- excel·lent, tant peraconseguir plataforma insignificant, però perales seves comunitats són una probablement enl’opinió és pública impacte seu El artificials. els projectes de la Wikipediaen llengües També s’hand’esmentar en aquesta secció la invenció delllenguatge! Com erad’esperar en la tercera època de s’haviala paualmón. ideat per promoure televisió llenguaque una que preferida a a lallengua delseu llibre osèrie de de l’esperanto, presta més atenció lagent clarament que avui en dia,ambl’excepció Totd’arribar-hi. la taulamostra iaixò, buscant alguna cosa del tot diferent abans dels visitants estiguessin que part probable negra i l’anglès bàsic, és possible i fins i tot tema; en el cas de la novaparla,la llengua un interès autèntic amb persona en el vista sigui l’activitatcada pàgina d’una És evident podem assumirque que no relativament alt de versions lingüístiques. en amb el comparació seu nombre tenen una puntuació notablement baixa llocs 10, 11 i 13, i altres llengües auxiliars als fins apareixen no l’ido i interlingua la sèrie dellengües fictícies.una El volapük, número uindiscutible,el segueixen però diferent. L’esperantocontinua sent el del tot Aquesta llista mostra unaimatge was briefly used by a constructed lan - constructed a by used briefly was org guage.2003, In the domain lan- hoax a of example typical a – ryov by Yaroslav constructed language Zolota- that it was but not a naturallanguage, a the same fate after it had been revealed Wikipedia edition inSiberian,which met 2005. In the years 2006–2007, there was a well, but both were closed and deleted in editions in Toki Ponaas Klingon and In the past,there have beenWikipedia Novial,and LinguaFranca Lojban Nova. Volapük, Interlingua,Ido, Interlingue, es have their own Wikipedias: Esperanto, ty. languag- Atpresent, eight constructed into active use and giving it some visibili- putting bothforalanguage lent platform, for their communities they are anexcel negligible,is public probably opinion but the this section impacton as well. Their should bementioned in ed languages At last, Wikipedia projects in construct Invention! Language Era of peace. As might be expected in the Third once intended worldto promote guage favouriteTV series bookor than toalan- from their more attention to the language Esperanto, peoplepay the exception of table shows clearly that nowadays, with before they landed there. Even so, the something totally different looking for the visitors were of that part probable and Basic English, it is possible and even Newspeak, Black Speech in the case of with an authentic interest in the subject; aperson is the work pageview every of course, not be automatically assumed that versions language as well. It can, of of to their parison relatively number large score remarkablylow incom- languages places 10, 11 and 13, and other auxiliary Volapük, languages. Interlingua only at and Idoappear the fictional of series puted number onebutisfollowed by a picture. Esperanto remains the undis- list shows This a completely different bi.wikipedia. - - 30 artificials llengües les a ullada una Fem llengua no té sentit o noés una llengua. al seu ús regular; sense aquest codi, la que una llengua ha estat reconeguda per traduït. Un codi ISO significa simplement o nitansols implementar el programari llengua enuna un Wiktionary clopèdia o 639-3 ISO una enci és impossible crear kipedia n’és un exemple: sense un codi versions La Wi- lingüístiques a internet. presentar per i informàtica codificació de coses,bibliogràfiques,altres raons tre per Aquests identificadors són necessaris, en- re totes les llengües humanes conegudes. ISO639-3, concebuda perinclou- norma d’un identificador de tres lletres dins de la reconeixement d’una llengua és l’obtenció capal’emancipacióiel pas important Un ma ISO639-3 Les llengües artificials en la nor- capítol següent. al un codiensporta ISO639 vàlid. Iaixò de tenir llenguaha condició ésqueuna direcció d’un canvi decriteris.altra Una novalingua franca en la semblaapuntar tot i que la creació recent d’una edició en les llengües a sense nadius,parlants portes seus projectes relacionatsvantancar les el 2007. Posteriorment, la Wikipediaiels introducció de polítiques més restrictives Tolkien, es van rebutjaracausa de la el solresol iel quenya de i el síndarin l’slovio, glossa, el com artificials, llengües Les sol·licituds de Wikipèdies en altres l’edició enbislama. anomenada artificial inicial de de serlapàgina abans bitruscan llengua una per va serbreument utilitzat bi.wikipedia.org típic de llengua falsa. El2003, el domini març de2019]. tle=Nambawan_Pej&oldid=5 https://bi.wikipedia.org/w/index.php?ti- 30 [consulta: 6de - ISO 639-3standard Constructed languages inthe And thisbringsustothenextchapter. must guage have a valid ISO639 code. policies.condition isthatalan- Another in achange to point in the direction of edition inLinguaFrancaan Nova seems speakers, although the recent creation of were without native closed for languages that, its Wikipedia and related projects morerestrictive policies in 2007. After of rin, were rejected due to the introduction Tolkien’sand Solresol Sinda Quenya and languages, suchstructed asGlosa,Slovio, Requests Wikipedias inothercon- for 30 the registrar, SILInternational. obtained it, and what criteria are used by have that currently one,guages how they lan- takeat theconstructed closer look a atall.Let us therefore language not a or is either meaningless out it, the language been acknowledgeduse; regularwith for has code simply meansthatalanguage plement the translatedsoftware.ISO An or even in alanguage to im- Wiktionary impossible to create an encyclopaedia or pedia: without an ISO639-3 code it is among otherthings. AnexampleisWiki- versionssenting language onthe Internet, reasons,computer systemspre- in for and bibliographical for needed are identifiers clude all knownlanguages.human These ISO 639-3 standard, which intends to in- the within identifier three-letter a taining is ob- alanguage tion andrecognition of towards step the emancipa- important An h oeo theBislamaedition. the homeof before it became called Bitruscan guage 2019]. tle=Nambawan_Pej&oldid=5 https://bi.wikipedia.org/w/index.php?ti- [access: 6 March 30 - -

Linguapax Review 6 · 155 Linguapax Review 6 · 156 ni laquantitat de publicacions escrites, ni la midade les seves comunitats d’usuaris, sevade la 1990: ni elpropòsit creació, ni de dècada la de finals a observar van es del fet que no tenen res en comú a part altres paraules,En aquestes 21 llengües talossan [tzl],volapük [vol]. D’aquestes: [sjn], síndarin ya [qya], romanova [rmv], jban [jbo],neo [neu], novial [nov], quen nova[ldn], linguafranca láadan [lfn],lo- [tlh], kotava lingue [ine],klingon [avk], interglossa [igs], interlingua [ina], inter edwords ido[ido], [dws], esperanto [epo], [zbl], brithenig[bzt],Dutton WorldSpe- un codiISO639-3: amb [afh],bliss afrihili artificials llengües 21 ha hi Actualment trador, SILInternational. vani quinscriterisutilitzaobtenir elregis que actualment tenen aquest codi, com el 13 alsanys1940-1999. • problemes), 8sónincompletes; raules per escriure textos llargs sense completa, un diccionariambproupa- • substancial (1:sensedades); textual 9 no tenen un corpus internet, en la llengua, 2 tenen força materials a • dades); (1: sense blement no es van ferservir més 4 perunnombre petit, 8proba municar-se almenys per 50 persones, • priori omixtes, 1ésunapasigrafia; closos 9euroclons), 8 sónllengües a • conceptual; llengües artístiques, 1és una llengua cionals (incloses 2 de zonals), 6 són • 8 es van crear alsanys 1879-1939, 13 són completes (gramàtica 9 tenen almenys un llibreimprès 8 són oeren utilitzades perco- 12 sónllengües (in- a posteriori - 14 són llengües interna auxiliars - - - - cannot be taken as a starting pointfores cannot be taken asastarting languages collection of that the current completion. It is clear even their level of written literature, not their amount of theiruser communities, nor the size of their creation, nor of ther the purpose were noticed during thelate1990s. Nei but the fact in common nothing thatthey In otherwords, have these 21 languages [vol]. Amongthese: [sjn], TalossanSindarin [tzl], Volapük [nov], Quenya [qya], Romanova [rmv], Neo [neu],Novial[jbo], [lfn], Lojban [avk], [ldn],LinguaFrancaLáadan Nova [tlh],KotavaInterlingue [ine], Klingon [ido], Interglossa [igs], Interlingua [ina], Speedwords Ido [dws], [epo], Esperanto bols [zbl],Brithenig[bzt],Dutton World an ISO639-3 code: Afrihili [afh],Blissym Currently, have languages 21 constructed 1939, 13intheyears1940–1999. • incomplete; texts without problems), 8are longer with enoughwordsto write dictionary • (1:nodata); stantial textcorpus 9 haveterials onthe internet, sub- no 2havein the language, substantial ma- • (1: nodata); smaller number, notatall 8 probably nication by atleast 50 people, 4by a • mixed languages, 1isapasigraphy; or cluding 9 Euroclones), 8 areapriori • guage; tistic languages, lan- 1isaconceptual (including 2 zonal), 6 are ar guages • 8 were created in the years 1879– years the in created were 8 13 are complete (a full a grammar, 9 have at least one printed book were8 areor used commufor - (in- 12 are aposteriorilanguages lan- auxiliary 14 areinternational - - - - sembre de2018]. cfm?CFTREEITEMKEY=AE [access: 24 de http://linguistlist.org/forms/langs/get-familyid. 32 31 del grup. aorelles de membres que havien arribat List, una col·lecció aleatòria de llengües per membres llista de compilada font va i volapük).ban ser una Lasegona ido, loj- interlingua,interlingue, klingon, directament (afrihili, esperanto,importar ISO639-2 i, pertant, es van en lanorma llengües artificials. 18 Vuit ja estaven icontenia incloses de2007 febrer el ratificar La llista inicialde codis ISO 639-3 es va ISO639-3. norma a la interessant saber comvan arribar per establircriteris d’inclusió, però seria com unpuntde partida no es potagafar dent que la col·lecció actual de llengües tan solsel seu nivell de compleció. És evi html#4 més, i l’interlingue) l’afrihili i17llengües cepte llengües amb uncodiISO639-2 (totes ex- rebutjar 22. van se’n artificials llengües de propostes (2008), neo (2012) i talossan(2013). De 639-2), kotava (2008), lingua francanova gües noves: símbols Bliss (2007, via ISO Tambébroma. afegit s’hihan cinc llen- 2009, perquè es vauna que era descobrir d’interlingue,nom ieldel’europanto el 2007, perquè ja estava inclòs sota el de doscodis: a laretiradael de l’occidental l’Autoritat de Registre. va Això lloc donar de les anomenades sol·licituds de canvi a Les variacionsesmitjà posteriors fanper quedar excloses. síndarin). Les set llengües restants en van novial ,occidental, quenya, romanova i edwords, europanto, interglossa, láadan, adoptar 10 (brithenig, Dutton World Spe-

http://web.archive.org/web/20070804161454/ https://www.loc.gov/standards/iso639-2/faq. 32 de les quals SIL International envade les quals SILInternational [consulta:24dedesembre2018]. 31 Se’n van inclouresis de les vuit Linguist- - - 2018]. cfm?CFTREEITEMKEY=AE [access: 24 Dec. http://linguistlist.org/forms/langs/get-familyid. rejected. were languages constructed for proposals Neo (2012) Talossanand (2013). 22 other tava (2008), Lingua FrancaNova (2008), Blissymbols (2007, via ISO639-2), Ko- havenew languages beenaddedaswell: because it was foundtobeajoke. Five name Interlingue,in 2009, andEuropanto because it was alreadyincluded under the two codes: Occidental in 2007, ment of tion Authority. resulted inthe retire This requests so-called to theRegistrachange Later mutations are madeby means of were notincluded. guages sevenThe Sindarin. and lan- remaining Novial, Occidental, Quenya, Romanova words, Europanto, Interglossa,Láadan, ed ten: Brithenig, Dutton WorldSpeed es, Interlingue), as well as 17 other languag- an ISO639-2 code (all exceptand Afrihili with the eight languages It listed six of 32 31 html#4 individual group members had heardof.individual group that languages assembled collection of the members of second source wasThe alist compiled by and Volapük. Lojban terlingue, Klingon, Afrihili, Esperanto, Ido, Interlingua, In - directly: standard andtherefore imported were already included in the ISO 639-2 those languages. Eight of 18 constructed andcontained 2007 February in ratified ISO639-3 codes was initiallist of The first place. they found their way to ISO 639-3 in the how out find to interesting be would it tablishing criteria for inclusion, but still,

http://web.archive.org/web/20070804161454/ https://www.loc.gov/standards/iso639-2/faq. 32 of which SIL International adopt- which SIL International of [access:24Dec. 2018]. LinguistList, arandomly 31 - - -

Linguapax Review 6 · 157 Linguapax Review 6 · 158 24 dedesembre2018]. 34 33 punt el defensor d’un projecte de reforma Tanversions iprojectes de reforma. bon només dialectes, tenen no artificials gües té nom iautor, és una llengua. Les llen- si interlingüística un altreprincipi: aplica la Tradicionalment, artificials? llengües pot aplicar aquest criteri en el cas de les Però, no és una llengua separada. com es arcaica oforma lecte, estàndardalternatiu altres paraules,En unasociolecte, regio- no, escrites o noescrites”, tigues i artificials,grans com si tant si són llengües, incloses les vives, extingides, an- nar el recompte més complet possible de ISO639-3 “intenta proporcio La norma Criteris d’inclusió [consulta: 24dedesembre2018]. ma estandarditzada”. d’aquesta llengua, inclosa qualsevol for de totes les varietats parlades oescrites completa la gamma lingüístic representa funcional. [....] Per tant, cada identificador necessitat d’aprendre l’altra) a unnivell xement de lasevavarietat pròpia sense poden entendre basant-se en el conei varietatsió inherentdel’altra (és dir,a es si els “tenen seus parlants unacompren- varietatsconsiderar de lamateixallengua tica.” Dues varietats relacionades se solen un rangde variació enl’expressiólingüís a espacial isocial;cadallenguacorrespon objectes estàtics;variació ha hi temporal, SIL:“Les llengües són no llengua. Segons és que no potserunavariantd’una altra criteri que s’aplica atotesUn les llengües codi? un obtenir per requisits els reuneix ficial si unallengua arti deix SILInternational s’hi podenincloure. Per tant, com deci artificials llengües les totes no que dent https://iso639-3.sil.org/about/scope [consulta: https://www.iso.org/standard/39534.html 34 33 peròés evi ------cess: 24Dec. 2018]. Dec. 2018]. 34 33 proj areform soon asthe of proponent projects.only versions andreform As not have do languages dialects,structed author,an name and language. itisa Con it has a tics is applied: if principle another Traditionally,languages? in interlinguis constructed the case of this criterionin language. But howa separate to handle is not ternative standard orarchaic form In other words, a sociolect, regiolect, al- jor or minor,or jor writtenunwritten”, or languages, whether ma- and constructed possible, including living, extinct, ancient as languages plete an enumeration of 639-3 ISO “attempts to provide ascom- Criteria forinclusion any standardizedform.” including thatlanguage, ten varieties of allthe spokenwrit or the of complete range represents identifier language each variety) at afunctionallevel. […] Thus, variety the other without needing to learn their own stand based of on knowledge the other variety (that is, canunder of speakers “have inherentunderstanding their if thesamelanguage, varieties of related varieties are usually considered variationlinguistic in expression.” Two of to some range corresponds language temporally, spacially, andsocially; every are notstatic objects; there is variation other language. SILexplains:“Languages an- is thatitmay notbe avariationof languages that appliestoall criterion A or not? code a for qualifies language constructed decide whether a does SIL International can beincluded. howTherefore, guage lan- constructed it is clear that not every https://iso639-3.sil.org/about/scope https://www.iso.org/standard/39534.html 34 [access: 24 33 but [ac------36 35 considerar llengües diferents”. tot, s’han de que,indicador bon malgrat etnolingüístiques consolidades pot serun comunicació,tre la l’existència d’identitats intel·ligibilitat entre varietats per perme seria lasegüent: prou rada “Quan hiha tica per tractar-lacom una llengua sepa polí- justificació L’única entendre’s. per les dues llengües no tindrienproblemes i sihihaguessinmonolingües de parlants tistes de vegades de fa el dialecte,paper Zamenhof. Enles publicacions esperan- fets pel mateix basat en suggeriments part en i “fill”) per esperanto en paraula la és l’esperantosat (el per millorar seu nom exempleUn interessant és el del’ido, pen- significant. i/o siguin mútuament intel·ligibles és in- fet que dos projectes estiguin relacionats El tomàticament llengua separada. en una camí, la sevaes proposta converteix au- comunitatde la se separa icomençaelseu una segona generació d’usuaris”. generació una segona temps tat prou com pertransmetre-la a d’utilitzar per comunicar-se unacomuni- llengua completail’ha de seruna Ha pensada peralacomunicació humana. llengua ha de tenir bibliografia i ha d’estar seu lloc web: “Perinclusió, la la a optar al artificials llengües ales per específics també esmenta criteris SIL International què moltstambésónesperantistes. tat etnolingüística diferent, sobretot per es quepot dir aquests tinguin unaidenti i té la seva comunitat pròpia d’usuaris, no diferent un estàndard que l’ido representa structed Ibídem. https://iso639-3.sil.org/about/types#Con- [consulta:24dedesembre 2018]. 35 Però tot i 36 - - - ino users.” tion of - enough to be passed to a second genera communication by some community long plete and be language, in use for human man communication. It must be a com- hu- must of the purpose be designed for must the havelanguage it a literature and website: to qualify inclusion “In order for on its languages criteria forconstructed specific mentions also International SIL Esperantists aswell. them are identity, especially since a lotof be saidtohave a distinct ethnolinguistic own user community, these users cannot a different standard andhasits represents different languages.” should nevertheless be considered to be tities that they can beastrongindicator tablished distinct ethnolinguistic iden- well-es communication, theexistence of intelligibility between varieties to enable be the following: there is enough “Where for would language treating it as aseparate justification policy-based only The understanding eachno problems other. would bothlanguages have speakers of a dialect, and hypothetical monolingual to literature it sometimes playsof therole himself. InEsperan made by Zamenhof based onsuggestions partly spring”) and (its name is the Esperanto wordfor “off Esperanto signed as animprovement of An interesting case is Ido,in point de mutually intelligibleisinsignificant. twoWhether projects are related and/or automatically. language comes a separate for himself, be- his proposal and starts from the community off ect cuts himself 36 35 structed Ibidem. https://iso639-3.sil.org/about/types#Con- [access:24Dec. 2018]. 36 35 But although Ido - - - -

Linguapax Review 6 · 159 Linguapax Review 6 · 160 vei. pensat N’és un exemple el klingon, ció humana,peròsíque fan aquest ser es vanno crear maiperalacomunica - qüestió altra és Una que algunes llengües fan perafició? tambého llengües auxiliars internacionals té end’usuaris de compte que la majoria d’amics, sobretotsies utilitza un grup que afició per feta llengua d’una davant departidaris un petit amb grup auxiliar tors. ¿Ienquè es diferencia unallengua dels seus mateixosmai ningú a part au- utilitzat les ha no mateixa raó des perla crea- llengües de milers) tot i fins (potser pük omplirienunaciutat, però centenars utilitzat que han l’esperantoielvola- sobre lacomunicació real. Les persones és que aquest criteri no diu res important per algunpropòsitsuperior. Però el més mínimes si la llengua no estava justificada perquè les possibilitats de publicacióeren definició, per gairebé auxiliars llengües les noves llengües es presentaven coma Abansdel segle ció internacional. o,jocs derol defet, la comunicaper a - utilitzar-les llengües com a secretes, en comencés a amb l’esperança que la gent moltes d’aquestes últimes es van crear tot, Amb afició. per fetes les i gramació és principal excloure les llengües de pro municació humana. Comés lògic, la idea gua s’ha d’haver dissenyat per alaco- criteri estableix que una llen- segon El ment coms’aplicaaquestcriteri. exacta pot saber no ningú defineix, es Si no sobre aquesta llengua enparticular? escrits en altres idiomes bres iels articles ¿I els lli- del materialpublicat a internet? preferència al materialimprèspersobre de comunicació directa? ¿Es dona formes textuals, en revistes, i altres articles cartes la llengua, o també compten les mostres ber com funciona. ¿Això vol dirllibresen força clarisenzill, però hauríemde sa- semblar pot bibliografia la de requisit El XXI, - - - as such. An example is the Klingon lan- as such. An example is the Klingon nication atallbut are nevertheless used were nevercommu created human for - issueAnother isthatsomelanguages are hobbyists themselves? languages auxiliary international users of friends, especially consideringthatmost of used bya hobby agroup language adherents differ from of a smallgroup with language And how does an auxiliary used by anybody but their own authors. havethe samereason ated for never been cre languages haps even thousands) of (per but hundreds a city, fill to people Volapükand have beenused by enough about actual communication. Esperanto importantly, this criterionsays nothing But more purpose. higher some by fied weren’t the language justi minimal if because the chances for publicationwere definition, by almost languages auxiliary century, were new languages presented as communication.national Before the21th or,roleplaying games inter indeed, for using them as secret languages,start in created in the hope thatpeoplewould the latter were viduals. However, many of indi- of and hobby languages languages the main idea is to exclude programming man communication. Understandably, must guage have been designed for hu - second criterion states that a lan- The terion isapplied. can knownobody precisely how thiscri- Without a language? definition, particular about this cles written in other languages And how about booksandarti Internet? overpreferred materialpublished on the nication countaswell? Isprintedmatter direct commu- of other forms ters and text samples, in magazines, let articles do or inthe this meanlanguage, books should askourselves how it works. Does pear clear and simple enough, but we aliterature may ap- requirement of The ------poden emergir com allengües plenes a successives,utilitzades generacions per canviarel temps.amb Amesura que són pot vegada. [...]tot, Amb això primera són llengües plenes quan apareixen per relativamentd’una manera sobtada ino mitè continua: “Aquestes llengües neixen co- el artificials, llengües les a fa que Pel és adir: incloure,de ser“plena”, unallenguaha Permes d’ús generalitzades”. poder-s’hi dinàmiques i inestables que no tenen nor pel que fa al seu àmbit d’ús [...] o sóntan que “aquestes llengües són molt limitades propòsits especials s’havien d’excloure, ja secretes, les cerimonials id’altres amb el comitè vaargumentar que les llengües seva revisió, la En artificial. llengua d’una addició cinc anys després de ladarrera Els nouscriteris es vanfer públicsel2017, les noves propostes de llengües artificials. criteris més estrictes, es van rebutjartotes en fes previsió denous una revisió.En auncomitè que i per aixòva encarregar aquests eren deltotinfal·libles criteris no que es devia adonar SIL International lants dedothrakiquealsparlantsd’ido? alspar mateixa importància la de donar la interlinguail’ido. Aixídoncs, ¿no hem el de comunitats lingüístiques com les de tot i fins superar podria dothraki el i gon klin- el com fictícies llengües de d’usuaris dors de per comunicar-se, i notansols pels segui extraterrestres, també utilitzat terpreten per ser només parlat per actors que in- gua. pugui entendre a tota l’àrea de la llen- • tre totselssexes itoteslesedats, • • ha de ser prou estableha deser prou perquè es percomunicar-se en- ha de servir s’ha d’utilitzarenàmbits diversos, Star Trek . En l’actualitat, la base - - - generations, they asfulllan- may emerge over time. Asthey areused by successive appear. […] However, this can change and are not full languages when they first come into existence relatively suddenly committee continues: “Such languages languages, theRegarding constructed which means that it is: shouldbe “full”, inclusion, alanguage use”.To merit of widespread norms are so dynamic and unstable as to lack use […]or limited asto domainof very be excluded, since are “such languages were languages toother special-purpose cret languages, and ceremonial languages its review, the committee argued that se language. In a constructed addition of last the after years five 2017, in public new criteria wererejected. The made were languages missions forconstructed new, tightened criteria, allnew sub- of withcharged arevision. Inanticipation proof. For that reason, acommittee was these criteria were not exactly water must haveSIL International realised that Ido, then? ers of thraki be taken less seriously than speak- Do- lingua andIdo. Shouldspeakers of such asInter languages communities of Dothraki might even outnumber the and Klingon like languages fictional of fans.Star Trek At present, the userbase used forcommunication, not only by only by actors playing aliens, but isalso guage, which was intended to be spoken language. the derstood across the whole area of • andallages,across allgenders • • stable enough to bewidely un- communicationused to support domains, used inavariety of - - -

Linguapax Review 6 · 161 Linguapax Review 6 · 162 de 2018]. coded_languages.pdf http://www-01.sil.org/iso639-3/criteria_for_ criteris anteriors”. mesura que comencen a complirels tres 37 de dues otres interllengües de creació re clou varietats històriques itambé elements cumentació acreditativa delasol·licitud in- que l’intereslau sigui un sol idioma. La do- no s’hanpresentat proves que demostrin sol·licitud de codi per al’intereslau “perquè una sol·licitud. Així, es va una gar denegar arguments circumstancials a l’hora de dene d’inclusió, però de vegades apareixen com a No s’esmenten explícitament altres criteris s’utilitzen més enllà de l’esfera privada. ino gran llengües només les parlagent d’amenaçades, moltes jaque moltes d’aquestes també sinó artificials, llengües les aquests nous criteris no tan sols afecten Curiosament, artificials. les incloses gudes, d’incloure totes lesllengües humanes cone diametralment oposat alpropòsit declarat estaria que l’esperanto, fet de tret artificials, suposaria l’eliminació de totes les llengües pels adults. L’aplicació d’aquest requisit meten, sinóque són apreses voluntàriament trans- es no general en que artificials, gües contra de la naturalesa mateixa de les llen - racions successives. Aixòva radicalment en comunicar-se entre tots els sexes iles gene Encara és més problemàtic el requisit de àmbits que moltes llengües naturals? rebuig del toki pona,que s’utilitza en més llengües d’unsolpropòsit, ¿com s’explica el cloure les llengües secretes, les rituals ialtres sos”? Siaquest argument està pensat per ex- s’entén, per exemple, per “àmbits diver nous sónmésconfusos que útils. Què millora,però aquests cionar ambunacerta Sens dubte els criteris antics podrien fun- http://web.archive.org/web/20180219034657/ [consulta: 24 dedesembre 37 - - - - - coded_languages.pdf http://www-01.sil.org/iso639-3/criteria_for_ both historical varieties andmaterial on documentation forthe request includes supporting ic to be asingle language. The has not been presented showing Interslav- Interslavic was rejected “because evidence plication. For example, acode request for cumstantial arguments forrejecting anap- explicitly, but sometimes they appearas cir Other inclusion criteria are not mentioned side the private sphere. elderly people andnot used anywhere out the latter are known only to since many of es, aswell, languages but many endangered languag- criteria affect not only constructed languages. Interestingly,structed these new all known humanlanguages, including con- including of the stated purpose ly against which– diametrical- standard the would go except Esperanto languages from structed ment would effectively eliminate allcon- this require adults. implementation of The voluntarily not transmitted, but learned by languages, whichconstructed typically are nature of the very fundamentally against ders by successive generations. goes This communication- allgen across ment of Even more problematic isthe require than many anatural language? domains which variety isused inalarger of Toki Pona, does it explain the rejection of languages,and other single-purpose how argument ismeant to exclude secret, ritual this ample, ismeant by various domains?If forex - more confusing than helpful. What, some improvement, but these new ones are dowith oldcriteria could certainly The three criteria.” asthey begin to meet the aboveguages 37 http://web.archive.org/web/20180219034657/ 37 [access:24Dec. 2018]. - - - - sol·licitar uncodi.” a pot tornar passat aunaaltrageneració, proves d’haver usuaris, amb i bibliografia nua elprocésd’estandarditzacióigenera delallengua. [...] Si conti tergeneracional una comunitat d’usuaris ni transmissióin- o substancial bibliografia una ha hi no ra s’està ensenyant a unsquants llocs, enca [...] Tothistòria consolidadaollarga. i que va rebutjar perquè la llengua “no té una l’intereslau sevaa la es versió moderna, sol·licitud, que limitavasegona Una ral inocomallenguaartificial. d’avaluarl’intereslau comallenguanatu- en conflicte amb la decisió del registrador en capcriterilingüístic,basa itambéentra tàndard. Aquest enfocament, però, noes es un tenir poden només artificials gües interlingüísticaés la màxima que les llen- per tractar-les com a llengües separades d’una solallengua. L’única imaginable raó les converteix indiscutiblement en varietats SIL del definició mateixa la segons basen enels mateixos elements, fet tòriques sónmútuament intel·ligibles ies tant les varietats com les his- modernes de 2018]. ments_2014-053.pdf - files/change_requests/2014/CR_Com de 2018]. ments_2012-146.pdf - files/change_requests/2012/CR_Com cent [...]”. 39 38 en llenguacompleta del va transformar bós del 1943, perònoalglossa, que es vaun codial’interglossa, assignar unes ho demostra el fet que SIL International condició difícil perauncodi ISO 639-3 és no una Que això nu iininterromput. una històriade desenvolupament conti si lahistòriad’unallengua hade nir ser argument noméses pot soste El primer https://iso639-3.sil.org/sites/iso639-3/ https://iso639-3.sil.org/sites/iso639-3/ 38 Unargument estrany, perquè [consulta: 24 dedesembre [consulta: 24 dedesembre 39 que ------ments_2012-146.pdf - files/change_requests/2012/CR_Com […].” two orthree recently created interlanguages 39 38 Stan- 1972–1992. years the in language to Glosa, which developed it into afull Interglossa, a sketch from1943, but not code to assigned a that SILInternational 639-3 code is demonstrated by the fact ISO an condition for hard this isnota broken, continuous development. That un- must be oneof alanguage of history the if only hold can argument first The be resubmittedforacode.” it can being passed to another generation, literature users,and and with evidence of it continue todevelop standardization the language. […] Should transmission of user communityor intergenerational or es, there is not yet a substantial literature though it is beingtaught in afew plac- well-developed or longhistory. […] Al- “does nothavebecause the language a version, down wasto its modern turned A second application, limiting Interslavic language. constructed assess Interslavic as a naturalandnot also conflicts with the registrar’s choice to based on anylinguistic criteria at all, and approach, however,standard. This isnot can onlyhave languages a single structed es is the interlinguistic that con- maxim languag- son fortreating them as separate only thinkable rea- a single language. The tion indisputably makes them varieties of defini ownSIL’s to according which al, intelligiblebased onthe and same materi- andhistorical varieties modern are mutually ments_2012-146.pdf [access:24Dec. 2018] files/change_requests/2012/CR_Com-

38 A strange argument, because both argument, because both Astrange https://iso639-3.sil.org/sites/iso639-3/ https://iso639-3.sil.org/sites/iso639-3/ [access: 24 Dec. 2018]. 39 -

Linguapax Review 6 · 163 Linguapax Review 6 · 164 tan baixa no pot ser la solució. Donada pot serla no tan baixa tractar-lestori, però amb unaprioritat intimida- és afició— projectes per fets individuals —majoritàriament artificials mesura que el simple de nombre llengües actitud defensivaés comprensibleenla Aquesta tancar-lossobretot a da porta. la política orienta- una ment, fet que genera pren seriosa- les se no o artificials gües se sent insegur davantregistrador lesllen- és que el tingui un. La impressiógeneral en no encara que artificial llengua una a impossible obtenir uncodi per gairebé claredat, excepte que és gaire ha aportat previsible, peròl’anheladarevisió tampoc sultat d’una nova petició fos del tot im- criteris d’inclusió feia que originals el re- vegades contradictoris. L’ambigüitat dels gües amb arguments circumstancials i de sol·licituds de codi aaltres llen- denegat la mateixaentitat, per que ha formulats closes actualment no compleixels criteris coherent. La meitat de les 21 llengües in- deser molt distat ha artificials llengües enversl’actitud de SIL International les Com es pot deduir del que hem dit, peranous criterisd’inclusió Una proposta d’usuaris(kotavagrapat italossan). un just tot amb artificials llengües dues a el mateix períodees vanconcedir codis munitat d’usuaris de l’intereslau, jaque en gistrador qualifiqués d’insubstancial la co- codis separats. També que el re- sorprèn (després de 1500) tenen i l’anglès modern tic (450-1100), l’anglès mitjà (1100-1500) del segle eslau eclesiàstic, unallenguafossilitzada cas l’únic candidat potencial seria l’antic rietat d’una altrallengua, però enaquest gua no estandarditzada,que sigui una vaun argumentvàlidperrebutjarunallen- mai. Noméshiha que arribat no hihan llengües 639-3 ISO conté innombrables la no és requerida percapnormativa: 1972 al 1992. L’estandardització tampoc IX. En comparació,l’anglès an- with such low priority, however, cannot intimidating.Treatingthem is – dividuals in- of projects hobby mostly – languages constructed that the far sheer number of fensive approach isunderstandablein so somewhat de at keepingthem out. This ly, resulting in apolicymostly directed or does not takelanguages them serious either feels insecure about constructed overallimpression isthattheregistrar thatdoesn’tguage alreadyhave one. The lan- impossible for aconstructed virtually except that obtaining acode has become sion hasnotbroughtmuch clarity either, unpredictable, but the long-awaited revi- anewsubmission totally the outcome of sion criteriawere vague enough tomake arguments.inclu original tradictory The with circumstantial, sometimes even con- havefor otherlanguages been rejected itself, andcode requests SIL International by do notmeet the criteria formulated included languages 21 currently of Half has been far fromconsistent. languages constructed International’s approach of As can be concluded from the above, SIL fornewinclusion criteria A proposal codes inthesameperiod. users (KotavaTalossan)and were granted with only ahandfulof languages structed Interslavic unsubstantial, since two con- called the usercommunityregistrar of arate codes. thatthe surprising It isalso English(after 1500) all haveModern - sep and (1100–1500) English Middle 1100), (450– English Old comparison, For ry. from the 9th centu a fossilised language candidate would be Old Church Slavonic, but in thisguage, case, the only potential anotherlan- namely, that it isavariety of including a non-standardisedlanguage, isonlyonevalidThere not argument for that neverguages met standardisation. 639-3 ISO contains countless lan- either: is notrequired bydardisation any policy - - - - saga saga aprendre, dinsdela sinóenelseu paper de seguidorsen elnombre que rau la van no del klingon ningú, peròlaimportància universal és un fracàssinolafaservir llengua llengua pensada comasegona atenció al propòsitde la seva creació. Una valoraruna llenguasense prestar especial tar com unamassaamorfa.Ésimpossible trac- poden es no artificials llengües Les ternational. tots, de la mateixa SIL In- i en particular de benefici en redunda artificials llengües política coherent i meditadarespecte a les ISO639-3, una l’autoritat de lanorma proposaré cinc criteris,proposaré dels lamajoria de criteris.combinació o Acontinuació, nombre un determinat s’hagi complert un codicop els requisits obtenir per clusius que facin que una llengua reuneixi criteris una llengua, aplicar in- seria millor utilitzar com a argument per desqualificar puguin es que criteris de lloc En ficials. de les llengües arti a les particularitats nals, pràctics,i facinjustícia transparents estrictes d’inclusió, però que siguin racio- Dit no hihadubte això, que calen criteris cerebral. èxit en el tractament de nens ambparàlisi s’hanutilitzat amb internacional auxiliar absolutament i fracassar com allengua teix esdels pot dirsímbolsBliss, que tot endavant,d’un solpropòsit, el ma- però el brithenig iel talossan siguin llengües klingon, el que fa això Si científica. cació publi- psiquiatria enuna sobre un article titució en aquesta potser no llengua, però país real, així que es pot esperarunacons- Talossacronació simulacióés una d’un natural, de la mateixa manera que la mi- talossana és una simulació d’una llengua gües semblants. Lallengua micronacional moltes a llen- per font d’inspiració i una perquè va ser el primer d’un nou gènere tant perquè l’hagin aprèsunsquants, sinó . Star Trek El brithenignoés impor - - aptations of the current criteria, but with the current aptations of ad- or specifications are which of most criteria, five propose will Below, I filled. them has been ful of or combination number certain code oncea a eligible for use inclusive criteria that make a language itwoulddisqualify a language, be better to teria that can be used as anargument to cri- languages. Instead of constructed of transparent and do justice to the specifics ever,practical, they should berational, criteria for inclusion are needed. How doubt thatsevere said,there is no That children withcerebralpalsy. ment of has beenused successfully inthe treat but language, auxiliary an international Blissymbols, which completely failed as it. But then, the same can be said about Talossan languages, single-purpose so be Brithenig and thatmakes Klingon, not. If mayscientific paper a in psychiatry about may beexpected, article but an language real country, sothat a constitution in the a Talossamicronation isasimulation of inthe same waylanguage natural asthe a Talossanal language isasimulation of languages.many similar micronation The for inspiration andasource of new genre learned it, but because it a was the first of because a few people may haveportant the it, but inits role within fans wholearned the number liesnotin of language gon Klin- the of significance the but it, uses nobody is afailureif sal second language as auniver designed to serve A language its creation. of attention to the purpose evaluate without paying close language a mass.amorphous as an Itisimpossibleto cannot betreated languages Constructed itself. SILInternational not leastof everybody, is in the interest of languages constructed thoughtful policy regarding the ISO 639-3 standard, aconsistent and be the solution. Given the authority of Star Trek Star saga. Brithenigisnotim- saga. - - - - -

Linguapax Review 6 · 165 Linguapax Review 6 · 166 segurs. relativament en suports emmagatzemar de poder s’hauria en internet gua basada tre. Per l’existència, garantir-ne una llen- desaparegut2000 senseras- ja han deixar taven en líniaaprincipis de ladècada de a desaparèixer. Diverses llengües que es estan condemnats d’hora llocs queo tard blogs, o llistes wikis,de correu, fòrums les llengües noves es publiquen en webs, almenys n’hide tot, majoria la ha.Amb n’imprimeixen enpetites quantitats, però diccionaris i llibres de text en paper se tat constant d’elements. Degramàtiques, ladisponibili a gràcies existeix artificial mínim de viabilitat, ja que una llengua També aquípotsernecessari un grau llegible.màtica iunvocabulari enformat nadius, calesperarque hi hagiunagra col·lectiva d’una comunitat de parlants cial no estan presents en la consciència artifi llengua d’una peculiaritats les que de serexhaustius, han la gramàtica icom una llengua sigui completa, el vocabulari i però nounallengua completa. Per talque tic”, una “llengua model” o un“esbós”, llengua, que pot ser un “projecte lingüís na parlioescrigui lliurement en aquesta que una perso- pel·lícula, però nopermet ouna un llibre en fictícia llengua una a 500 paraules potsern’hiper hagiprou la seva extensió. un vocabulariAmb de de noves, no és una llengua realen tota les paraules que falten o sense crear-ne noes pot traduirsense sortejar normal pot considerar unallengua. Si un text es si és artificial llengua una amb relació Sens dubte,qüestió la més elemental en a) Compleció vància iindividualitat. relle d’usuaris, base bibliografia, pleció, com- mesurables: i tot fins i verificables dels actuals,l’avantatgeamb però que són o adaptacions especificacions són quals ------locations. at leastfew bestoredata relatively safe should language tence, anInternet-based a trace. To guarantee its continued exis- early 2000s have already vanished without Several that were languages onlineinthe later.or sooner doomed todisappear are that places – lists mailing or forums are published on websites, blogs, wikis, they exist. However, mostnew languages small quantities, in printed are butatleast per grammars, dictionaries and textbooks materials. Pa- the constant availability of of exists by thegrace language structed be required hereaswell, because con- a sustainability may of minimumA degree be expectedtoexistinareadableformat. native speakers, bothmay community of a in the around collective conscience of are notcarried language a constructed prehensive, and since the details about should becom- grammar and vocabulary language. For to be complete, alanguage “sketch”, or el language” full butnota project”, “mod- be called a “language it freely.write in or may Such language a but it does not allow a personto speak film, a or book a in language fictional a 500 words may well be enough for of lary to its fullest extent. A vocabulanguage - wordscreating ornew ones, it is notareal translated without circumventing missing text cannot be anormal atall.If language is guage, whether it can be counted as a lan- tion when dealing with a constructed ques Undoubtedly the most elementary a) Completeness ture, userbase,individuality. notabilityand even measurable:completeness, litera- and verifiable are they that advantage the - per comunicar-se una comunitat prou El requisit que una llengua “l’ha d’utilitzar el klingon. i de Tolkien les com fictícies, llengües de d’usuaris bases les injustificadament taria humana” es pot eliminar, ja que descar d’estar “pensada peralacomunicacióha a l’ús real. La restricció que una llengua ció turística, etc. Aquest criteri es refereix ixarxes socials,fòrums - notícies, informa de xat, entrades de blogs, en missatges tats pràctiques: converses, cartes, sessions sones que utilitzen una llengua amb finali- és el de nombre per factorimportant Un c) alfabètica. a unallengua que utilitza una escriptura nals,per semblaserunmínimraonable traduccions sinó també en obresorigi- caràcters que consisteixi no tansolsen textual d’almenys 100.000 però uncorpus xifres exactes,topublicat. És difícildonar que el d’unllibreau- molt més nombrós aunpúblic els llibres electrònics arriben net, sobretot perquè avui els llocsweb i inter a publicats textos els desqualificar en altres llengües.per Nohihacapraó escrits la llengua en si, ni llibresoarticles veixen merament com ail·lustracions de que ser ples defrasesnifragments curts la seva extensió. No s’hiinclouen exem de llengua en qüestió, independentment i altres publicacions escrites en la articles s’entén tots els llibres, revistes, diaris, fundir criteri jahiés,val però lapenaapro Aquest significació. seva la de essència ta quin- la tant, per és, artificial llengua una cial. L’existència de materials escrits en escrites,sevala almenysdurant etapa ini- existeixen principalment com a llengües que és naturals les de artificials llengües les que distingeix factor important Un b) Bibliografia Base d’usuaris hi. Suposem que per bibliografia bibliografia per que Suposem -hi. ------rto fusers eration of long enough to bepassed to asecondgen munity some in use by com- for humancommunication must be requirement that alanguage The and Klingon. languages, such as Tolkien’s languages fictional of userbases the disqualify edly be lifted, cation can as itwould- unwarrant humancommuni - of be designed for the purpose restriction that a language usage. The tion, etc. criteriondeals with actual This - social media,news items, tourist informa sions, and blogtexts, on forums messages conversations,purposes: letters, chat ses for practical people whouse a language factoristhe number of important An c) thatusesanalphabeticscript. language seems like a reasonableminimum fora work original aswell, translations but of 100,000 characters consisting notonlyof least at figures,exact of textcorpus a but a self-published book. It is to hard give audience than e-books reachlarger afar especially since nowadays, websites and disqualify texts published onthe Internet, in otherlanguages. is no reasonto There does it nor cover written articles booksor itself, the language demonstrations of merely as fragmentsthatserve short It does not include sample sentences and the givenmatter their length. no language, and otherpublicationswritten in articles ture means allbooks, magazines, journals, that litera- us assume Let specification. further is alreadyincludedbutdeserves criterion This significance. its to essential is therefore quint language constructed written materials in a existence of The guages, at least during their initial stage. is thatthey as written exist primarily lan- from naturallanguages languages structed factor thatdistinguishes A major con- b) Literature Userbase is reasonable insofarthat a must - - -

Linguapax Review 6 · 167 Linguapax Review 6 · 168 de 2018]. ments_2013-024.pdf - files/change_requests/2013/CR_Com bre els usuaris so- demogràfica informació La verificar. de impossibles gairebé més, a i, artificial voluntari d’aprendreiutilitzarunallengua al caràcter requisits contraris Ambdós són “entre totsnal els sexes i totes les edats”. - exigir latransmissió i l’ús intergeneracio a laseva vitalitat. Tanmateix, noes pot per fonamental de fet, és, autosuficient la mesuraque una comunitat d’usuaris d’usuaris” en és raonable generació gona temps com per transmetre-la a unase 41 40 no en particular Les llengües artístiques tar-ne els usuaris oels llibres escrits. pel simplefet es potmesurar de comp- no artificial llengua d’una importància La d) codi peral’arahau. motivació unasol·licitud de perdenegar va esmentar enlasevaSIL International que és exactament d’anys que el nombre va durantunperíode d’almenys deu anys, una comunitat lingüística hagi estat acti la viabilitat,n’hid’haver hauria que prou nals iels curiosos. Per el tema de corregir comptar sense verificables, tenir almenys 50 usuaris actius, regulars i de ha gui unabased’usuarisimportant, per tant, que per tal que una llengua tin- usuari delallengua,iviceversa. Suposem, és automàticament un membreno un però d’internet, i grups d’organitzacions dignes disponibles són les xifres d’afiliació fide dades úniques Les fiable. és sempre ció procedent de les seves comunitats no apareixen- alscensos,gades informa ila un tema notablement difícil. Poques ve en unallenguaescrita. pràcticament impossible jutjar la competència oral

És millor evitar la paraula evitar la És millor Rellevància https://iso639-3.sil.org/sites/iso639-3/ 40 de llengües artificials és artificials llengües de [consulta: 24 dedesembre 41 , perquèparlants és - hi els ocasio- els hi - - - - ments_2013-024.pdf - files/change_requests/2013/CR_Com ficiency inawrittenlanguage. one’sit ispractically impossible tojudge pro oral mation aboutusers impossible toverify.infor Demographic and besides,ed language, they are almost construct using a and learning acter of char tothevoluntary contrary Both are and allages, however, cannotberequired. transmission paramount to its vitality. self-sustaining user community is indeed 41 40 such alanguage Instead, the notability of popularity. their is merelysideeffect a of that happens, it world at all, andeven if ally not meant to be spoken inthe real gener are languages it. Especially artistic written the books in counting itsusersor cannotbemeasured by merely guage lan- constructed a of importance The d) ing acoderequestforArahau. al mentioned in its motivation forreject yearsthat SIL Internation the number of atleast 10 years, which isexactly of riod community has beenactivea pe- during language a issue, itshouldbeenoughif bystanders. To addressthesustainability ers, not counting dabblersandinterested us active regular, verifiable, 50 least at a serious userbase at all, it should have tohavelanguage fore assume a that for the and vice language, versa. Let us there a member isnotautomatically auserof groups, but Internet and organisations of availabledata figures membership the are ties is notalways reliable. onlyhard The from their mation originating communi- in censuses,rarely appear They andinfor subject. difficult notoriously a is guages

The wordThe “speakers” is better avoided, because Notability https://iso639-3.sil.org/sites/iso639-3/ and usage across all genders across allgenders andusage [access:24Dec. 2018]. 40 of constructed lan- constructed of Transgenerational 41 ------pràctic d’agrupar les llengües d’aquesta pràctic d’agrupar avantatgeUn més àmplia. panromànica envolupament d’unallengua neollatinao no, etc.) serien passosdiferents en el des romanica, romanova,moderne, neolati- occidental, interlingua, latino mondial, interlingue/ flexione, sine latino tinesce, sades enelllatí/llengües romàniques (la- Així mateix, les llengües naturalistes ba- natius de l’esperanto en unsentit ampli. niço serien simplement estàndards alter de filles l’esperanto) com l’ido, el neo iel romá (llengües esperantidos Els hi. interessantsprou comperaprofundir- és poc comú, però els seus efectes són interlingüística, En aquest plantejament expressions d’unasolaentitat lingüística. estan relacionades històricament, són llengües són mútuament intel·ligibles i la mateixaSIL: quan dues posta ladona res- La artificial? llengua d’una cas el en gunta: quin seria l’equivalent de dialecte alapre- codi ISO639-3.ens torna Això tingui llengua queun ja rietat d’unaaltra de llengua particular,de serunavaha no - Per tal que una llengua es pugui qualificar e) gua. justificar per com important ferència a laqüestió de si un tema és prou manllevat delaWikipedia,fare- cia, terme camp,cultura pop. la ara com - Larellevàn altre un en significació seva la de depèn En canvi, la rellevància d’aquesta llengua un efecte secundari de la seva popularitat. passa és simplement real, isiaixò món estan concebudes per ser parlades en el demostra la bibliografia global d’una llengua segons importància en bibliografia la a refereix es bibliografia de En altres paraules, mentre que el criteri fiables. i objectives fonts en trivial no cia del tot d’una presèn- ta pregunta depèn sió al’enciclopèdia. Larespostaaaques Particularitat la llengua, aquest la criteri es refereixa sobre aquesta llen- ne la inclu la -ne - - - - - ous languages involved.ous languages Another com- difficult is without detailed aboutvari knowledge solution this of application remains limited. However, the practical codes er this way isthatthenumber of togeth languages grouping vantage of Pan-Romance language. A practical ad- Neo-Latin abroader or development of tino, etc.) would inthe be different steps Romanica,Moderne, Romanova, Neola- Occidental, Interlingua, Mondial, Latino Interlingue/ flexione, sine Latino nesce, based on Latin/Romanceguages (Lati sense.broader Likewise, naturalistic lan- a in Esperanto alternativeof standards Ido,Romániço Neoand would simplybe Esperanto)like of (daughter languages Esperantidos exploration. merit further yet its effects are interesting enough to linguistics, thisapproach isuncommon, single linguistic a entity.inter In sions of and historically related, they are expres- two aremutually intelligible languages answer is givenThe by SIL itself: when language? aconstructed in the case of dialect a what would betheequivalent of Which bringsus back to the question: that already hasanISO639-3 code. another language may not be a variety of To qualify as anindividual it language, e) guage. demonstrated by literature as a language the overall of importance in the this language, criterion deals with literature criteriondeals with literature able sources. In otherwords, whereas the non-trivialon coverageobjective, in reli- answer entirely to this question depends rant inclusioninthe encyclopaedia. The to war important sufficiently is subject where it refers to the question whether a Wikipedia, borrowed from ity is aterm Notabil- pop culture. example another for field, in significance its on depends Individuality about the lan------

Linguapax Review 6 · 169 Linguapax Review 6 · 170 modifiqués el formulari de sol·licitud de sol·licitud de formulari el modifiqués que de recomanar s’hauria suggeriments, Si l’Autoritat de Registre aquests acceptés ésinfundat. amb llengüesartificials sevol639-3 ISO temor que s’inundaria la ja tenen un codi. En altres paraules, qual- de les 25, llengües incloses la majoria que compleixen els requisits no excediria les en tres de cinc,de el llengües nombre que fixés es límit el que Encara pona. toki el i potser l’intereslau, el klingon el lojban, tots: l’esperanto, lainterlingua,elvolapük, de llengües els compliria més un grapat gua compleixiels cinc criteris, perquè no- esperar que una llen- No seriaraonable resta decriteris. perquèa bord romandre compleixen la ticularitat (ido, interlingue), però podrien gües que no compleixen el criteri de par històrica ocultural especial. Hihallen- es podria compensar amb una significació d’usuaris. Lamancad’unabased’usuaris quisits si és completa i té una comunitat re- els reunir pot que sí però bibliografia, fictícia que d’una pel·lícula és tingui improbable llengua la exemple, Per criteris. o combinacióde nombre un determinat optar a un codi ISO 639-3 si compleix que són complementaris:llenguapot una La idea subjacent d’aquests cinc criteris és Sol·licitud tres. classificar difícil és però llengües esquemàtiques i lesnaturalistes, per exemple,a migcamíentre es troba les lingüístic sense un centre clar. Elnovial, uncontinu és que els euroclons formen altre factor que Un complica les coses detall les diferents llengües implicades. solució és difícil si no es coneixen amb però l’aplicaciópràcticad’aquesta dispara, és manera quede el codis nombre no es lo en unes o al- o unes en -lo - only streamline the process of granting granting only streamline the process of not will This evidence. verifiable by ed given by an applicantshouldbesupport covered by questions, answer andevery accordingly.guages All criteria should be lan - constructed for request form change recommendation tomodify the serve it wouldto follow these suggestions, de Should the Registration Authority decide isunfounded. languages constructed with flooded getting 639-3 ISO for fear already have acode. Inotherwords, any that thelanguages 25, includingmostof of that qualify wouldlanguages notexceed number the five, of out three at set Toki the limit were to be Pona. Even if terslavic,perhaps and Klingon Lojban, ify: Esperanto, Interlingua,Volapük, In- would languages qual- only ahandfulof because criteria, five all fulfil to language It wouldto expect beunreasonable a er criteria. anywayaboard oth- all fulfil they because ty (Ido,criterion Interlingue) could stay that failthe individuali- Some languages significance. cultural or historical special auserbase couldbecompensated by of plete and hasausercommunity. lack The itiscom- literature but may beeligible if language from a film is not likely to have a has been fulfilled. For instance, a fictional them numbercombination of or certain an ISO639-3 eligible for code once a is a language they are complementary: that is criteria five these behind idea The Application them. but hardtoclassifywitheitherof schematic and the naturalistic languages, is somewhere in the middle between the centre.discernible Novial,example, for a linguistic continuum without a clearly plicating factor isthat Euroclones form - - ble significació. llengües que reflectís millor la seva verita- que sinó s’aconseguiria unacol·lecció de artificials, llengües les a 639-3 ISO codis s’agilitzaria el procés de concessió de sols tan No verificar. poder de s’hauria i cadaresposta d’unallengua sol·licitant per preguntes,d’estarcriteris coberts han artificials.llengües les canvia per els Tots l’única llengua fictícia que es coneixia a es coneixia que fictícia llengua l’única digital, l’era de Abans cinematogràfica. artificials no va passardesapercebuda alaindústria llengües les de L’emergència la creaciódellengüesreclamaelseulloc. usuaris i lingüistes. Es miricom es miri, tant entre creadorsde llengües, seguidors, llista, i avuiuna interacciócons- dia hiha mençar aafegir el seu treballala propi joves van prendre lainiciativa ivan co- impressionants. Els ideolingüistes més ficció de mons amb elaborades mestres obres a fins esbossos mers de des llum, Centenars denoves llengües vanveure la que vanles comunitats d’internet sorgir. bé d’analitzar-lode d’altres enuna amb sols de publicar el seu treball, sinó tam- tan no una llengua tenia l’oportunitat ho va canviar tot. Qualsevol que creés ticament desconegudes. però, Internet, purament estètiquesper raons eren pràc- llengües lògiques. Les llengües creades otres i dues fictícies de inferior encara rituals imàgiques aquí iallà,unnombre segle del filosòfiques nal, ambpoques excepcions: les llengües - pensades per alacomunicació internacio estaven conegudes artificials llengües les més diversificat totes que del 1990, mai. Abans gairebé s’han també que sinó augmentat exponencialment, tan solshan no artificials: llengües les de auge table causat un veri ha - d’internet El progrés Conclusió VI agns de algunes XVII, guages and many others found their wayguages Na’vi,Dothraki,the ValyrianEarth, lan- lantean, Tolkien’s Middle of languages anew millennium: At- the beginning of but rapidly after this changed Klingon, known from the language TV screen was fictional only the Age, Digital the Before did not go unnoticed by the film industry. languages constructed rising star of The it, conlanginghasbecomeathing. and linguists. No matter how one looks at between creators, language fans, users on there is aconstant interaction going their ownwork nowadays,and tothemix, adding took the lead and started langers impressive fictional worlds. Younger con- sketches with masterpieces toelaborate sawmere thelight,from new languages net communities that arose. Hundredsof the Inter discuss it with others in oneof not only to publish their work, but also to ever now created had achancea language everything. changed ternet Anyone who were practically unknown. But the In- created for purely aesthetical reasons ges and twothree logicallanguages.or Langua- languages fictional of number ller here and there,languages an even sma- 17th century, a few ritual andmagical the of languages tions: the philosophical communication, with only afew excep- wereguages intended for international lan- 1990, almost allknown constructed become more diverse than ever. Before increased exponentially, they have also languages.their number Notonlyhas constructed of explosion caused a true has the Internet advancementThe of Conclusion significance. true languages that better reflects their tion of es, itwillundoubtedly result in acollec languag- ISO 639-3 codes to constructed - -

Linguapax Review 6 · 171 Linguapax Review 6 · 172 acadèmics. ment més reconeixement en els cercles final- rebent estan artificials llengües les però semblaque molt camíperrecórrer, sos articles, estudis i dissertacions. Queda güistes, fet que ha donatlloc a nombro l’interès de més i més lin- han despertat ofensives,o nals anys en elsdarrers però güistes, que les consideren ximples, ba- tenen una menad’estigma a ulls dels lin- artificials llengües les Tradicionalment, tions plantejades per tots aquests avenços. resposta concloent a moltes de les qües una trobat ha no encara exterior món El també solentenirunavocació artística. tor, i en especial els projectes més recents projectes col·lectius pas d’unsolau- i no d’aquestes majoria tino). La llengües són lingüística (intereslau, folkspraak, neola- família d’una sola centren en elsparlants pees (sambahsa, lingwa de planeta) o se més inclusives amb les llengües no euro- tradicionals euroclons, tendeixen a ser ves llengües auxiliars, peròenllocdels reviscut. tot s’han Tambécreat no- s’han i fins algunes i redescobert s’han temps Altres llengües oblidades durantmolt de sobreviure id’algunamanerase’n surten. L’idointernet. ilainterlinguamaldenper la sevapot perampliar base d’usuaris per net en elveïnatge globalifatot el que evolució. L’esperanto ocupaelseu raco- cionals també s’ha vist afectat per aquesta - El mónde les llengües interna auxiliars les llengües fictícies sónlanova norma. na: en l’època de lallengua de laimaginació, Avui, el barboteig improvisat janofuncio - aaprendre-lesels va iautilitzar-les. portar L’entusiasme de centenars de seguidors al cor de milions de persones.van arribar ki, les llengües valyries imoltes d’altres Mitjana de Tolkien,rra el na’vi,el dothra- l’atlant,nou mil·lenni: les llengües de laTe el panoramava canviar ràpidament ambel però pantalla de televisió era el klingon, la - - - academic circles. in recognition more receiving finally are languages but it seems that constructed tations. lot tobegained, isstilla There in numerous articles, studies and disser taken aninterest in them, which resulted linguists have ver, number agrowing of outright offensive. In recent years, howe guists, whoconsiderthem silly,or banal lin- stigma attached tothem in theeyes of have languages some kind of constructed by allthese developments. Traditionally, clusive answer tomanyquestions posed con- a find to yet has world outside The lly inclinedaswell. more recent projects tend to beartistica havingsingle author, a especially and the are community guages projects instead of these lan- lkspraak, Neolatino). Most of family only (Interslavic,one language Fo- the speakersde Planeta),focus on or of Lingwa (Sambahsa, languages European tend to bemoreinclusive towards non- the traditional Euroclones, they either of haveges been created as well, but instead them even revived. langua- New auxiliary haveges been rediscovered and some of survive. Other, langua- long-forgotten to but somehow manage are struggling Ido andInterlingua base via the Internet. does whateverits it user can toexpand and village the global in its own corner velopments, too. Esperanto occupies has been affected byguages these de lan- auxiliary international worldThe of new norm. the are languages fictional Imagination, of Language The ymore: in theof Era provised gibberish won’t do the trick an- andusing them. Nowadays,learning im- fans were enthusiastic enough tostart millions. Hundredsof of into the hearts - - - - - artificials. llengües les classificar per sistema d’un tot cas,En excloure-lesper raó ha hi no en lloc d’una. conduiria adues àrees grises només una tercera categoria tunada, però temps.més afor és la Ladicotomiano Enaltres paraules, són naturals i artificials al mateix artificial. llengua de definició també s’ajusten la però a llengua natural, d’una part de llengües que formen grisa aunazona sinó que pertanyen paraula, dela estricte el sentit en artificials gües nosónllen- Les dues últimes categories sis categories: subdividir-lesproposo rent, per això en méscohe un enfocament cal artificials, la creixent diversitat entre les llengües tes, pocpràctiques i incoherents. Donada ternatives, eren però lamajoriaincomple- tics. També van aparèixer subdivisions al- basaven dels elements lingüís en l’origen falta altres sistemes de subclassificació, es gües auxiliars. Sies considerava que feien totes eren llen- blement bé quangairebé sistema que va funcionarraona epígraf, sota un mateix era habitual agrupar-les d’ideollengües? Durant molt de temps, aquests milers podem gestionar Com ficacions dellengüesnaturals) F. científics) E. tuals, màgiques, etc.) D. naris deficcióoraonsestètiques) C. riments lingüístics) B. (per alacomunicació internacional) A. Llengües semiconstruïdes (modi- Llengües semiconstruïdes Llengües (per reconstruïdes a fins Llengües situacionals (secretes, ri- Llengües artístiques (per a esce Llengües artístiques (per aexpe- Llengües conceptuals Llegües internacionals auxiliars - - - - - fying constructed languages. fying constructed exclude them from ascheme for classi one. Inanycase, there is noreasonto of would onlyleadtotwo areasinstead grey one indeed, but a thirdcategory fortunate at once. dichotomy The is not the most words, they are naturalandconstructed as well. language In other a constructed of definition the meet but language tural single na- toa thatpertain languages of area the word. belong to agrey They of sense in the narrow languages tructed last two are notcons- The categories a subdivision intosixcategories: needed. Forthat reason,Ihave proposed languages,consistent more a approachis increasing diversity constructed among unpractical andinconsistent. Given the them were incomplete, well, but most of rial. Alternative subdivisions appeared as the linguistic mate based on the origin of at all,they werewere deemed necessary subclassification further for schemes If werewhen almost all languages auxlangs. gle header. worked That well reasonably under asin- them together togroup mary conlangs? Fora longtime, it was custo How to handle allthese thousands of difications of naturallanguages) difications of F. scientific purposes) E. tual, magical,etc.) D. settings oraestheticreasons) C. guistic experiments) B. communication) (for international A. Semiconstructed languages (mo- languages Semiconstructed (for languages Reconstructed (secret, ri- Situational languages fictional (for languages Artistic (forlin- languages Conceptual languages auxiliary International - - -

Linguapax Review 6 · 173 Linguapax Review 6 · 174 les llengües artificials. Per aquesta raó, he raó, artificials. aquesta llengües Per les de tot, fan justícia no a les particularitats són poc clars, difícils de verificar i, sobre- amb aquests El problema criteris és que d’una altrallengua que ja tingui un codi. ser unavariant d’usuarisino generació na camps diversos,- ser transmesa aunasego la comunicació humana, serutilitzada en a per concebuda estar completa, ser fia, següent: de tenirbibliogra una llengua ha complir. Espodenresumirdelamanera els criteris però d’inclusió sónfàcils no de mental cap al’emancipació d’una llengua, ple mostrade valoració,fona- és unpas codi ISO639-3 Un és més que una sim- ISO639-3. de treslletresenlanorma identificador un tenir de ha llengua una tot, el que no hacanviat és la condició que Amb sembla indicar unreplantejament. cent d’una edició en lingua francanova sense parlants nadius, però lacreació re- a les llengües nats hantancat les portes la Wikipedia i els seus projectes relacio- mantenir-la viva. Durantmoltdetemps, volupamenttambé unestímul sinó per al seu desen tan solsés útil per que no enciclopèdics en la llengua en qüestió, continguts pergenerar ris unaplataforma Wikipedia, perquèals usua proporciona creació d’unaediciódela és la important escrites, etc.cosa que sens Una dubte és quantitat de publicacions plia, unagran de televisió, una comunitat d’usuaris àm- una pel·lícula ounasèrie cosa important: gües del món, cal utilitzar-la peraalguna Permapa deles llen- llengua al una posar dir quelamidanoimporti. es sinó unsquants pot noms— no són no milers de llengües —algunes de les quals amb “real”, perquèsiderar en unentorn quines condicions una llengua es pot con- llengua. pot ser Això útil per establir en de desenvolupamentsat en el grau d’una un sistema propòsit, també proposo ba- A més d’aquesta classificació basada en el - - - y n oto all:they don’tfy, dojustice andmostof veri- to difficult unclear, are they that is a code.with these problem criteria The thatalreadyhas language another tion of users, and not be a varia of generation second a to on passed be fields, of riety human communication, be used in ava- terature, becomplete, beintended for mustup asfollows: have alanguage a li- can besummed are noteasily met. They inclusion criteria, however,language. The a towardstical step the emancipation of cri- it isa appreciation, friendly token of An ISO 639-3 code is more than just a ISO 639-3standard. the in identifier three-letter a have must however, isthe condition thatalanguage inpolicies.change not changed, has What Lingua Franca Nova seems to point at a anedition in but the recent creation of without nativefor languages speakers, and its related projects have been closed it alive.ping Fortime,long a Wikipedia development but also astimulus for kee which is not only useful for its further in question, dic content in the language encyclopae forgenerating a platform Wikipedia edition. It provides users with a isthe creation of mething important so- to amounts definitely that thing One written literature, etc. amount of large TV series, asizeableuser community, a or film a importance: of something for the world,it must be used of guages lan- Tothe of on map put alanguage matter. names – it cannot be said few that size doesn’ta but nothing are which of some – languages landscape withthousandsof a because in “real” language, considered a can be under what conditions a language is.ge canbeuseful for establishing This based onhow well-developed alangua- scheme a suggested also have I fication, classi addition tothispurpose-based In - - - - llengua. Aprendre una llengua auxiliar in- llengua auxiliar una llengua. Aprendre la seva identitat col·lectiva com és la seva tan vital de jugui persona amb unapart la ideaque una altra no liagrada la gent vistes,que encara només siguiperquè a mal estan afirmacions aquestes fan que no tenen efecte. Les llengües construïdes idees ambicioses sobre lapaumundial ja grandi loqüents sobre laveritat universal oles afirmacions les que evident És 2019? l’any artificial llengua d’una l’èxit exactament doncs,Així què determina de versions lingüístiques. en pàgines vistes com en el seu nombre a moltes llengües molt inferior sense, tant 639-3 puntuació codi ISO obtenen una rament: la meitat de les llengües amb un tiques de la Wikipediahodemostren cla- od’ús.de popularitat termes Les estadís en ni significació, de termes en ni actual, situació la gens reflecteix no llengües 21 des, sobretotperquè selecció la actual de a prendredecisions dor justes i equilibra- Aquests criteris poden ajudarel registra- tres oquatredelscriterissegüents: d’almenys combinació una si compleix llengua siguique admissible una proposat tingui uncodi. una versió d’una altra llengua que ja • fonts fiablesineutrals, i avaladatrivialper unapresènciano en • llarg d’almenys10anys, nitat d’usuaris d’almenys 50 persones al • considerable, jasiguiimprèsoenlínia, • ment funcional, complets perquè la llengua sigui plena- • la llengua no es potconsiderar la llenguano està la llengua de significació la la llengua té/ha tingut una comu- textual la llengua té un corpus i el lèxic sónprou la gramàtica - - identity as their language. Besides, lear theircollective of part with such acrucial someone else tinkering dislike the idea of only because people are frowned upon, if Artificial languages that make such claims about ideas worldpeace will notdothe trick anymore. high-flying or truth versal that bombasticclaimsaboutuni- is clear 2019? anno It language aconstructed of So, the success what exactly determines versions.language and intheir numberboth inpageviews of lower without one, than many languages with anISO639-3 code score muchges the langua- of monstrate thisclearly: half statistics from Wikipedia de- usage. The or popularity of terms in nor nificance, sig of affairs at all, neither in terms of state current the reflect not does guages 21lan- selection of lly since the current taking fair, balanceddecisions, especia criteria canhelpthe registrar in These ria ismet: the following crite least three fourof or at acombinationof is eligible if language For that a I havethat reason, suggested languages. constructed to the specifics of already hasacode. that another language red a version of • reliable, neutralsources, non-trivialcoverageby in confirmed is • atleast10years, riod of atleast 50 people over ape- munity of • corpus, eitherprintedoronline, • functional, to be fully te enough forthe language • the language cannot beconside the language language the of significance the a user has/had com- the language has asubstantialtext the language grammar and lexiconare comple grammar ------

Linguapax Review 6 · 175 Linguapax Review 6 · 176 qualsevol paíseslau, encara que la majoria d’intereslau, ensentendre podem fera tes a l’estranger. Amb coneixements de l’hospitalitat dels esperantis gaudir i sabent-ho i acollidora, pots dial gran per exemple, té una comunitat mun- que una llengua obriportes. L’esperanto, del factor diversió,A part és molt útil friqui? Sensdubte, peròaquiliimporta? festa. impressió enuna Que és bona una dothraki noés la pitjormanerade causar l’autor. A més, saber quatre paraules en amb directa interacció una amb tot i fins esforços es poden veure recompensats distin enfrontd’altres seguidors,geix iels seus el ficció, de heroi seu del pell la posar-se en més senzilla, però lipermet dre unallengua potsernosigui la forma Apren episodi. proper al fins sobreviure fanàtic d’una sèrie de televisió és com pot la qüestió essencial que afronta qualsevol realitat alternativa.en una Acceptem-ho: submergir-se a lagent que fan és permetre promeses d’unfuturmillor.regulars o El simples i les aprengui ambgramàtiques ningú. Nointenten atraure ningúperquè sols estaven pensades perquè les parlés llengües no reivindiquen res; de fet, ni tan semblin interessants.dothraki Aquestes iel neral, faque llengües com el klingon guin sospitoses a ulls del públic en ge llengües com l’esperanto i el volapük si- el men mateixextraordinari: que fa que fascinant. Iaquípodemveure un feno- molt una raódiferent: perquè la troben per que encara artificial, llengua una dre Hi hapersones, però,disposades a apren davall tampocfuncionarà? el seuria temps preciós enresque al cap- ientreteniment. Qui inverti d’informació allau enorme totenuna moment da per la vidadavant d’unapantalla,desborda- passats. de Avui,part gran passa gent la a unir-se a unmoviment social de temps a més, ternacional, equival pràcticament ------of Esperantists abroad. With knowled Esperantists abroad. of knowing you it may the hospitality earn ming community all over the world, and peranto,example, for welco hasalarge, can opendoors. alanguage Es- definitely helps if it factor, fun the from Apart tedly so, butwhocares? impression ataparty. Nerdy? Undoub ki isnotthe worst way tomake agood Besides,few speakinga wordsDothra in some direct interaction with the author. might evenhis efforts be rewarded with otherfans, and bilitates him infrontof no- it hero, fictional his of shoes the in to puthimself but itallows thelearner not theeasiest isperhaps way,a language Learning untilthenextepisode? survive must constantly deal with is this: how to aTVseries question fan of any diehard reality.ternate Let’s face it, the essentialist people toimmersethemselvesal- an in ture. they do, What however, isallowing a brighterfu or promises of grammars them with simple, regular into learning to lure people do nottry body atall.They never even meant to bespoken by any- not make any claims. In fact, they were do languages look cool.Those Dothraki blic,and like makes Klingon languages pu- thegeneral the eyes shady in of look like EsperantoandVolapüklanguages thing that makesphenomenon: the very remarkable And here we can see a truly exciting. it find they because reason: rent diffe albeit for avery language, tructed Yet, acons- people are willing to learn toworkis never going anyway? invest his precious time in something that Why wouldentertainment. and anyone information med with a massive flood of behind acomputer, constantly overwhel theirlives days, peoplespendmuchof movementtimes past.Nowalong from - practically tantamount to joining asocial is language auxiliary ning aninternational ------és gairebé idèntica alad’unallengua ar és gairebé d’aquesta llenguaCom que laconcepció reviscut.mantsch iel còrnic grischun obtingut bonsresultats,- com són el ru que han tres llengües semiconstruïdes mitjans de comunicació, etc. Hihaal- perrar apropiat al’úsen universitats, que per primera vegada es va conside de lallengua, jaque va crear unregistre al’hora de capgirar el decliviimportant ta, l’euskara batua, va exercir unpaper tàndard supradialectal alsanys seixan- excel·lent el basc: lacreació d’unes- en els qualses basen. N’és unexemple tàndard poden impulsarels dialectes En primer lloc, les noves llengües es- embre de 2018. dència Linguapax/Faber aOlot el nov- girar moltes converses durant la Resi- d’una llengua? Sobre aquest tema van el procés de revitalització orecuperació enusuaris les persones que participen seus dels i inventors seus dels tificials, què poden aprendre de les llengües ar qüestió: aladarrera I aixòens porta dre lallengua. d’ajuda per apren- també poden servir cacions fanque valgui lapena l’esforç i res que valgui la pena llegir? Les publi- aprendre unallengua sinotéserveix traduccions onotícies velles. De què de lectura solen ser autoreferencials, ment interessant per llegir. Els materials diccionaris, no tenen res que sigui real- i gramàtiques tenir i tot que, és tificials Un problema ambmoltes llengües ar Un altre incentiu sónles publicacions. d’una pròsperacomunitat d’internet. que fafalta per ser unmembre apreciat és tot elmots iunamica de gramàtica paraules és tan petit que aprendre 120 pràctics, detatges però el seu repertori El toki ponapotser noofereixi avan - de lapoblaciólocal siguimonolingüe. - - - - such a language is suchpractically identical to alanguage designing Since the process of Cornish. Rumantschare Grischun Revivedand languages successful semiconstructed of universities, media,etc.examples Similar time, was use for in seen asappropriate cause it created a register that, for the first versing the language’sdecline, prior be- Euskara batua, played role inre- a major inthe 1960s, knowndialectical form as pan- astandard Basque: the creation of are based on. Anexcellent example is can giveimpulse antothe dialects they all, new standard languages First of November 2018. Linguapax/FaberResidency Olot in in manyconversations duringthe subject of hasbeen the tors andtheirusers? This languages, theirinvenconstructed from - learn revitalising revivingor alanguage of the process in what canpeopleengaged us tothe last question: this brings And well. aidas asauseful learning and canserve makes itworththe language in theeffort anything worth readinginit? A literature there isn’t if alanguage learning point of tial, old news.translations or is the What exist at all,they are mostly self-referen readingmaterials itself.the language If but nothing reallyinteresting toreadin they havedictionaries,and grammars is that languages with many constructed incentiveAnother isliterature. Aproblem community. athriving Internet preciated member of is all it takes to become an ap- grammar 120 wordssmall thatlearning some and benefits,practical its but stock so word is monolingual. Toki Pona might not offer the local population is most of even if understandable in anySlavic country, Interslavic, you canmake yourself of ge -

Linguapax Review 6 · 177 Linguapax Review 6 · 178 el mónactual”. spectives més recents de les llengües africanes en tiva web, els aspectes de l’alfabetització iles per 42 se seduir. ElN|uu, per exemple, és una per comprovarque és atractiva ideixar- és accedir alallengua el més important de materialdidàctic.disposar poder Però s’ha de poderaprendre, és a dir s’hade lloc,amenaçada. Enprimer lallengua també artificial poden feratractiu aprendre unallengua llengua una aprendre Les mateixes coses que fan atractiu no nadius. perparlants són editades majoritàriament el ara sòrab, el suahili, el zulú, el hawaià) la Wikipediaenllengües més petites (com demostra pelfet que diverses edicions de per mantenirviva rra es lallengua. Això de so- elseu gra dubte que poden aportar distar moltde serperfecte,ha hi no però nadius iel seu domini de la llengua pot cament ni culturalment amb els parlants estan relacionatshistòri- (o escriptors) no petit i dispers. Aquests parlants d’un grup amb pocs dins parlants potfuncionar una llengua itot Fins específic. territori no estan necessàriament vinculades a un les comunitatsdigital, però, lingüístiques lingüístics sobre el terreny. Enel món autoritats locals i potser dels treballadors dels seus habitants,depèn parlants deles la transmissiódinsde les comunitats de externs.atrau nousparlants és Com lògic, ble. llenguavidasi Una també pot cobrar quisit previ perquè una llengua sigui via- és en capcasunre- nadius no parlants comunitat una que demostra de artificials lloc,En segon l’exemple de les llengües multilingüe comNigèria? unpaís comara continents, altres en no podriafuncionar el mateix sistema per què l’intereslau, com zonal tificial Cf. enaquest volum: Kọ ́ lá Túbọ 42 ̀ sún, “L’alterna- - Take N|uu, a fascinating click language and see how guage cool andsexy it is. people must be confrontedwith thelan- must be available. But most importantly, ble, materials which means thatlearning - must be learna all,the language First of tive speakers aswell. to these secondary attrac language anendangered learning attractive language canmakeconstructed a samethings thatmakes learning The non-native speakers. li, Zulu, Hawaiian) areedited mostly by Swahi(for example: Sorbian, - languages that several Wikipediaeditions in smaller alive.ge is demonstrated by the fact This they can play a roleinkeeping the langua- from perfect, but there is no doubt that may be the far language command of related to the native speakers,their and ters) are neither historically culturally nor dispersed group. speakers (orwri- These few speakers canfunction within asmall, with language a Even territory. specific a communities are notnecessarily linked to In the digital world, however, language fieldworkers.linguistic perhaps and rities their inhabitants,entirely on localautho- sion within speech communities depends speakers,ternal too. Obviously, transmis- tolifebybe brought attracting new, ex- to beviable. can a language Alanguage speakers is by no means a prerequisite for native shows guages that a community of lan- constructed Secondly, the example of 42 Nigeria? like for exampleinamultilingual country proach work onothercontinents as well, Interslavic, why couldn’t the same ap- like language constructed azonal that of World”. in Today’ser Prospects for AfricanLanguages Literacy, and New Alternative, Dimensions of Cf. inthisvolume: Kọ 42 ́ lá Túbọ ̀ sún, “The Websún, “The - - el N|uu? funcionar també per aunallengua com durant més d’un segle, perquè no podria el volapük viu mantenir per suficients ser desenes. I si unes quantes desenes van potser no, peròsíalmenys unes quantes rien realment l’idioma? Milers a aprendre clics sota la dutxa, i quantes comença un començarien a saludar-se en N|uu amb una pel·lículad’èxit, ¿quantes persones un petó? Si aquesta llengua apareguésen com/~bartlett/thoughts.html on IALSuccess”. < BARTLETT, Paul O. (1997). “Thoughts Bibliografia en què “gat”, la paraula dius.d’una llengua s’enamoraria ¿Quino però nomésenqueden tres na- parlants llengua de clic sud-africana fascinant, вспомогательные языки. (ed.). zurSprache”. A: KlausSchubert twurf BLANKE, Detlev (2001). “Vom En- ta: 3demarç2019]. А.] (1983). DULICHENKO, A.[Дуличенко, Hachette etcie. de la langue universelle. toire COUTURAT, L.; LEAU, L.(1903). Esperanto imens of Spec- With Language: Past,Future and Present CLARK, Walter John(1907). 2019]. de poeia.html> [consulta: 4 degener carolandray.plus.com/Glosso/Glosso < Glossopoeic Languages”. BROWN, Ray (2006). “Glossopoeia & schap enKunst, p. 37-89. voor Hogeschool Wetenity. Brussel·les: !honkia, practicant silenciosament els Planned languages: from concept toreal concept Planned languages: from . Londres:Dent. http://www.panix. Международные mʘôa Tallinn: Valgus. París: Librairie http://www. > [consul International International , sona com His ------Dulichenko, A. Couturat, L.&Léau, L. (1903): Literature word“cat”, for fall inlove where the with a language ve speakers wouldn’t left. Who instantly from South Africa with only three nati- Clark, Walter John (1907): Brown, Ray (2006): “Glossopoeia & Blanke, Detlev (2001): “Vom Entwurf PaulBartlett, O. on (1997): “Thoughts guage like N|uu,too? guage couldn’t the same thingworklan- a for Volapük aliveover for acentury, why a few dozens were enough to keep And if sands perhaps, but at least a few dozens. Not thou- the language? learning start them would actually and how many of practicing the clicks under the shower, !honkia to say hello to each other, silently using the N|uu greeting suddenly start kbuster movie, how many peoplewould in abloc- appear Should thislanguage Hachette etcie. de lalangueuniverselle. Esperanto Specimens of Language: Past,With Future and Present еднрды вспомогательные языки. Международные 2019] Glossopoeia.html> [access: 4 January www.carolandray.plus.com/Glosso/ < Glossopoeic Languages”. en Kunst, pp. 37–89. voor Hogeschool Wetenschap Brussel: . toreality concept languages: Planned from zur Sprache”, (ed.), in: Klaus Schubert cess: 3March 2019] com/~bartlett/thoughts.html> [ac- IAL Success”.

Linguapax Review 6 · 179 Linguapax Review 6 · 180 wereldtaal. Geschiedenis van het Esperanto.wereldtaal. OOSTENDORP,van Marc (2004). Nova York: &Grau. Spiegel Tried toBuildAPerfect Language . ers Who gon Poets, Loglan Lovers,- and the Mad Dream vented Languages: Esperanto Rock Stars, Klin- OKRENT, (2009). Arika Bamberg Press. zur Linguistik 6. Bamberg: Univ.räge of Zeitalter des Internets. Beit Bamberger Perspektiven slavischer Plansprachen im Utopie.belebung einer Problemeund (2014). Anna-Maria Wieder MEYER, Wall de2015. Journal, 2degenet Street the World Will Speak in 2115”. A: The MCWHORTER, John H.(2015). “What международных языков. Moscou: Наука, p. 60-70. эволюция Типология искусственных и интерлингвистики: международных искусственных языков ”. A:Проблемы классификации типологической о вопросу (1976). “К KUZNETSOV, S. University. AlfaBK 20 de maig de2017. Belgrad: llengua, literaturaitecnologia , 19- Estrangeres: a la Facultat Internacional ferència deLlengües Digital Revolution”. the of in the Whirlwind ed Languages KNEŽEVIĆ, Nenad (2018). “Construct NewYork Press. sity of phrey Tonkin. AlbanyN.Y.: State Univer guage,Community and Literature, JANTON, (1993). Pierre harrison.com/language/l-types.html web/20120719040958/http://www.rick < guages”. lan- classifying constructed system of HARRISON, RichardK. (1996). “A http://web.archive.org/ унцв С. N. [Кузнецов, Actes de laSisena Con- nteLn fIn- In the Land of Esperanto: Lan . Ed.Hum- >. Een Н.] ------Oostendorp, Marc van (2004): In- (2009): Okrent, Arika of In the Land Janton, (1993): Pierre Meyer,(2014): Anna-Maria Wiederbele JohnMcWhorter, the H. (2015): “What Kuznetsov, S.N. [ Knežević RichardK. (1996): “AHarrison, sys taal. Geschiedenis vanhet Esperanto. Am- versity of NewYork Press. versity of phrey Tonkin.N.Y.: Albany State Uni Community and Literature, Language. NewYork: &Grau. Spiegel Tried toBuild A Perfect Who Dreamers Klingon Poets, Loglan Lovers, and the Mad vented Languages:EsperantoRock Stars, BambergPress. of Linguistik zur 6. Bamberg:Univ.iträge Zeitalter des Internets. Be Bamberger spektiven slavischerPlansprachen im bung einer Utopie. Probleme und Per html> rickharrison.com/language/l-types. web/20120719040958/http://www. < guages”. lan- classifying constructed tem of Street Journal, 2January 2015. Street WorldWill Speakin2115”, in: The Wall grade: AlfaBKUniversity.grade: Bel 2017. May 19–20 and Technology, Foreign Languages: Language, Literature of at the FacultyConference Sixth International Digital Revolution”. the of in the Whirlwind Languages эоюи международных Moscow: языков. Наука Типология эволюция искусственных и международных интерлингвистики: языков”, искусственных классификации типологической о вопросу “К (1976): , pp. 60–70. , Nenad (2018): “Constructed , Nenad (2018): “Constructed http://web.archive.org/ унцв С Н.] С. Кузнецов, Esperanto: Language, Proceedings from the from Proceedings in: . Ed.Hum- Проблемы Проблемы Een wereld ------de 2016. Slovio Myth”. A:FiatLingua, 1 de maig STEENBERGEN, Jan van (2016). “The free.fr/classificatie.html Lexicons. Avon MA:AdamsMedia. Invented Anwa (Real)The of Origins Adûnaic toElvish,ZaumKlingon— Made-UpLanguages. From of tionary ROGERS,D. Stephen (2011). Dic A themove.com/inventing-languages/ < guages”. (2014). “InventingPILLER, Ingrid lan- Nova York: Penguin Books. Elves,Dark the Words Behind World-Building. LanguageInvention.From Horse-Lordsto of PETERSON, David J. (2015). Gennep. Van & Polak – Athenaeum Amsterdam: Ouma GeelmeidOuma ke kx’u http://www.languageon- Jahrbuch derGesellschaft M. (1982). . Leipzig: Leipziger . Leipzig: Leipziger >. Universal Universal The Art The Art >. ǁ x- - - Steenbergen, JanSteenbergen, van Slovio (2016): “The tebre, a vn 20) “Classifi (2008): van Jan Steenbergen, Shah, Sheena&Brenzinger, Matthias Klaus(2018): “ApriorischeSchubert, und Slaughter, (1982): M.M. Schmidt, Johann (1963): Rogers, D. Stephen (2011): A Dictionary Piller, (2014): “Inventing Ingrid lan- Peterson, David J. (2015): Myth”, in: free.fr/classificatie.html catie vankunsttalen”. < Cambridge University Cambridge Press.tury. and scientific in taxonomy the seventeenth cen- (2016): 132. 105– pp. Universitätsverlag, Leipziger sellschaft für Interlinguistik 2018 Sabine Fiedler (eds.): Jahrbuch der - Ge eine Quellenrecherche”,Brosch, in:Cyril – Plansprachen aposteriorische Taunus. versalsprache Volapük. Weißkirchen am Town. Diversity,guage Cape University of Nǀuu cons. Avon MA:AdamsMedia. Invented Lexi- Anwa (Real) Origins of ic to Elvish, Zaum to Klingon—The Made-Up Languages. From Adûna- of themove.com/inventing-languages/ < guages”. New York: Penguin Books. Elves, the Words Behind World-Building. guage Invention. From Horse-LordstoDark Gennep. Van & Polak – Athenaeum sterdam: . CALDi, Centre for AfricanLan- Ouma GeelmeidOuma ke kx’u Fiat Lingua http://www.languageon- , 1May 2016. Geschichte der Uni- Universal language Universal > h r fLan of The Art http://steen. . Leipzig: ǁxaǁxa > - -

Linguapax Review 6 · 181 Linguapax Review 6 · 182 “Um STEENBERGEN, Janvan (2018). Neofilologii UAM w Poznaniu. for artificial languages artificial for venting worlds. Towards alinguistic worldview STRIA, Ida (2016). info, vol. 3(2018)n.1. ě tne jezyky iISO639-3”. A: Slovjani. tne jezyky Inventing languages, in- . Pozna ń : Wydzia ł

Stria, Ida(2016): Steenbergen, JanSteenbergen, van (2018): “Um filologii UAM w Poznaniu. 3 (2018)no. 1. i ISO639-3”, in: Slovjani.info,vol.jezyky artificial languages ing worlds. Towards for alinguistic worldview Inventing languages, invent- . Pozna ń : Wydzia ł Neo- ě tne parlants. als seus que ingressos també proporcioni i cultures poc comunes i amenaçades, i de llengües que l’aprenentatge promogui econòmics termes en autosuficient zació - organit una crear de final l’objectiu amb car) ensenyin als estudiants d’un altre, (per exemple,- deMadagas els malgaixos d’un continent que elsparlants Permetem per mantenirlesllengüesvives. tal que per aquesta comunitat col·labori acadèmics,i activistes creadors lingüístics establim una connexióentre lingüistes munes i amenaçades. Amb aquesta idea, volen conèixer llengües i cultures poc co- que les personesque estudien plaer per VamTribalingualcrear base dela partint sats detotelmón. tinció o marginadesaestudiants interes les seves llengües i cultures en perilld’ex- en línia en què els parlants ensenyen tatge Tribalinguald’aprenen- ésplataforma una gües amenaçades. de les llen- mentar elnombredeparlants incre - lingüística deprocurar també ha però laveritable preservació, preservació enlaseva procés que té crucial un paper tinció de llengües és documentar-les, un eina molt Una útil per ferfrontal’ex- deles llengües del desaparegut. món hauran lameitat segle, d’aquest finals A Resum Inky Gibbens AMENAÇADES LLENGÜESPER A UNA START-UP TRIBALINGUAL, - osekr ftheselanguages. to speakers of cultures providingand also and income languages endangered and rare ing of - that promotes the learn ing organisation self-sustain financially a create to being on another,learners with the ultimate aim to teach speakers in Madagascar) Malagasy We allow speakers on onecontinent (e.g. alive.work tokeep languages together to supporters language community of activistsguage and creators to enable this the dots between academic linguists, lan- cultures.es and By doing so, we connect languag- aboutrareandendangered learn want to sight that recreational learners We built Tribalingual following the in- to willingstudentsaroundtheworld. neglected dying or tongues and cultures that enables speakers to teach their form Tribalingual plat- is an online learning too.languages endangered speakers of the number of must to increase makeervation efforts pres- language But, true preservation. in role process plays acrucial This ervation. for pres- where linguists record languages documentation, extinction is language One well-used tooltotackle language world’s willhave languages disappeared. the of this century, half By the end of Abstract Inky Gibbens LANGUAGES FOR ENDANGERED STARTUP TRIBALINGUAL, A -

Linguapax Review 6 · 183 Linguapax Review 6 · 184 antiga perdura després de la mort dels després de lamort perdura antiga que els vanvida. donar L’arquitectura de les habilitats sobreviuran alamort cultural de patrimoni Altres formes valuós patrimoni. del nostre secundari: l’homogeneïtzació éssers humans, però hatingut un efecte les telecomunicacions ha acostat tots els revolució i tecnològica en el transport lingüística globalització. La és la La causa d’aquesta desaparició colors va perdenttonalitats. a peça, mestra plenade aquesta obra humanitat, tot ique cada diamenys. Peça dens tapísdeladiversitat cultural de la històries, i narrar secció iuna mésdel comú, de tota pensar,una manera actuar cultural delnostrepatrimoni perdem part més que un mitjàdecomunicació local: una llengua, Quan mor perdem molt es parlenavui. poc més de la meitat de les llengües que de segle es preveu que es finals continuïn utilitzant a cap dir, a és llengües; 7.000 cada dues setmanes morunad’aquestes mundial. Enl’actualitat, aproximadament extinció Amb tot, d’una gran som alllindar 4.000 dialectes. de més oficials, i llengües llengües 22 400 Guinea es 830 parlen llengües i l’Índiaté concretes: per exemple, aPapuaNova impressionant es concentraen àrees Aquesta diversitat lingüística cultures ientoteslesgeografies. 7.000 llengües,gairebé parlen entotes les A principisdel segle Introducció XXI almónes heritage. ourvalued homogenising expense of but that seems increasingly to beatthe brought allhumansclosertoeach other and telecommunication has in transport technologicalrevolution globalisation. The this linguistic culpritfor demise is The monotone. becomes more-and-more masterpiece diversity. Piece-by-piece this colourful cultural of yet slowlytapestry dwindling humanity’s rich one more chapter of and story-telling, thinking, acting and shared cultural a whole heritage, way of our communication of -we losepart of more thanjust another parochial means dies, eachWhen language we lose much are predictedtostillbeinuse. spoken the languages today of than half little more thecentury that by theendof twodies roughly every weeks, meaning these 7000 languages one of Currently amajorglobalextinction event. dawn of However, we are allnow living atthe 4000 dialects. languages, and more than 400 languages to and 830 India languages has 22 official for example, Papua New Guinea ishome areas: specific in concentrated is world the impressiveThe diversity language of across allgeographies. world by all peoples in allcultures and spoken acrossthe almost 7000 languages there are the 21st century of At the start Introduction través deTribalingual. aquest potencial a a desplegar per ajudar Residència Faber aOlotvaig treballar tots plegats.hem de treballar Durantla acadèmics o els membres de la comunitat, en mansdels activistes lingüístics, els de deixar s’hauria no del nostremón.Això diversitatla protegir lingüística i cultural un interès i unaresponsabilitatencomú: Crec que, comaciutadans del món,tenim conversarestan salvant llengües i cultures. i mitjançant elsimplefet d’aprendre crear comunitatsper que de parlants desapareixent. Apliquem latecnologia de llengüesparlants que amb estan delplaneta exèrcit d’estudiants d’arreu innovadorde negoci per connectarun telecomunicacions, iunmodel internet A Tribalingual, apliquem les llengües indígenes. l’úsdeles promoure per teclat aborigen vaCouncil delCanadà desenvoluparun per exemple, elFirst Peoples’ Cultural fet, ho estan fent moltes organitzacions: aquest ens De ajudi aabordar problema. pot serunaeinapotent que correctament, patrimoni la tecnologia i, silautilitzem amb del fi que comptaéscultural. El elque fem la necessàriament de comportar ha que tecnologia no la Tribalinguales va fundaramblaidea engeneració. generació no podenexistir si no es transmeten de llengües, però, com les espècies silvestres, la caiguda de la civilització asteca. Les arquitectes. La joieriaasteca sobreviu a Olot. workedduring the Faber on Residency in this potential through Tribalingualthat I work together. It is in helping to build communityor members, we should all activists, languages academics the work of cultural diversity. shouldn’t This be left to to, world’s protect our and language haveinterest responsibility ashared in, and the world, we I believe that, as citizens of andcultures.languages andconversinglearning are saving those speakers act of who through the very tobuildcommunities of technology dying tongues. Wespeakers use of with learners of a globe-spanningarmy innovative business model to connect telecommunications, and an the internet At Tribalingual, we use languages. indigenous of keyboardaboriginal to promotethe use launchedCultural CouncilinCanada an First Peoples’are: forexampleThe problem. Indeed many organisations be a powerful toolto help us tackle this in the right way, can actually technology we use it that counts and, if technology cultural heritage. It’s what we do with needn’tthat technology spell the end of Tribalingualwas founded with the idea togeneration. generation be without being passed down from truly like wild species, never languages cannot Aztec civilisation. But the fall of survives on after architects die. Aztec jewellery them tolife. Ancientarchitecture lives the skills thatbrought thedeathof survive will cultural heritage of Other forms

Linguapax Review 6 · 185 Linguapax Review 6 · 186 món queelsenvolta. d’aquestes comunitats entre si i amb el línia ajudaainterconnectar els membres en plataforma nostra La geogràficament. sempre estan aïllades minoritàries gairebé acultures comunitats que pertanyen tradicions culturals per viadigital. Les ensenyi sevala gent la llengua i les Creem noves perquè oportunitats estudiants externs. amenaçada ientre aquesta comunitat i els els membres delacomunitat cultural fet que fomenta elsvincles socials entre aprendreplegats, als grups més, permet de dins iforade les seves comunitats i, a de fora. Ésaccessible, doncs, a persones experiències culturals immersives a gent per proporcionar en línia plataforma de diferents comunitats del món una Tribalingualofereix alapoblaciólocal aplica latecnologiaal’educacióenquè: una empresa socialambànimde lucre que comunes i marginades. Tribalingual és remunerat de cultures i llengües poc en línia del món peral’ensenyament Tribalingual plataforma és laprimera Tribalingual? Què ésexactament despeses delservei. unsou als professorsiles pagar • per seguiraquestscursosi • cultural, relacionat ambel seu patrimoni material didàctic subministren enlínia • aquestes quotes ens permeten aquestes quotes ens permeten els estudiants paguenunaquota els professors recopilen i and to the surrounding world.and tothesurrounding these communities with oneanother of helpsinterconnect the members platform online isolated. Our always geographically that practise minority cultures are almost traditions digitally. communities The and cultural to teach theirlanguage We for people create new opportunities learners.community andexternal cultural community betweenand that the endangered between members of together, encouragingsociallinkages moreover,and, tolearn allows groups their communities as welloutside asfrom makes it accessible within to peoplefrom cultural experiences for outsiders. This toprovide immersiveonline platform an different communitiesthe world around Tribalingualgives local peoplefrom where: for a is -Tribalingual.languages and Tribalingual marginalised cultures and rare teaching of toenablethe paid-for online platform world’sfirst the as built was Tribalingual What exactlyisTribalingual? company costsfromthesecoursefees • courses • cultural heritage online course material related to their • we and pay teachers asalary students pay fees to follow these teachers assemble and deliver profit EdTech social enterprise enterprise social EdTech -profit patrimoni. iestudiants de viatgers, de negocis gent hem tingut patrimoni: metges, acadèmics, més sobreelseu desig propi d’aprendre al fins curiositat simple la de des van que motivacionsa Tribalingual peraprendre Tenim estudiants de tot el món amb Els estudiantsdeTribalingual diverses maneres: Aquest apoderament s’aconsegueix de l’ensenyament. coneixements transferibles, com • cultures icosmovisions; consciència del valorde les diferents • inherent dediferentscultures; • mateixos iperalacomunitat cultural; • s’aporten alacomunitat s’aporten tindrà més el mónen general ells mateixos veuen el valor ells a per obtenen un ingrés heritage learners.heritage academics, travellers, business people and their weown heritage: have had doctors, moreabout curiosity to wanting to learn with Tribalingual from simple range world andtheir motivations forlearning Our students come from allover the Tribalingual students ways: empowersThis them in anumber of community. teaching, will be brought intothe • different culturesandworldviews; awareness the value of observe and • diverse cultures; inherent value of • community; for themselves and wider cultural • transferable skills, such as the wider worldwill have increased they, themselves, willsee the they will achieve an income

Linguapax Review 6 · 187 Linguapax Review 6 · 188 la feina que feinaestàla fent Tribalingual.Amb vegades. Aquesta és una prova realde més vade 20.000 ser compartit article l’Smithsonian ens va documentar, el seu de l’erosiócultural. problema Quan que són testimonis mà del de primera d’institucions i comunitats culturals que hem rebut suport l’enorme d’això, també ens ha impressionat A part poden exercir unafunció. i que sens dubte increïblement importants això demostra que aquestes llengües són estudiant,la nostraprimera la Rosie, cultures més desconegudes, com va fer perconèixer aquestes plataforma nostra la a multitudla d’estudiants que arriben món globalitzat. Tanmateix, quan veiem tenien no cabuda nifuncióenelnostre llengües amenaçades eren inútils, que conèixer persones que opinaven que les de crearTribalingual,Abans vaig valor realenelnostremónmodern”. perquè tinguin un les cultures indígenes que aquestes Considero llengües vies són veure-les desaparèixer, nosoc un antiquari. pel simplefet de no les llengües indígenes “Nodefenso que es mantinguin vivesdir: altra del professor John Reynher, que va Aquesta cita de laRosieuna em recorda àmplia”. que algú estudiés més cultura japonesa la entrevistadors: estaven impressionats ser un aspecte que va interessar als la meva feinaactual al Japó, jaque va fet, estudiar ainu m’ha ajudat a aconseguir alJapó.cultura en els meus viatges De M’ha animatabuscarmostres d’aquesta “Aprendredir: ainuestat ha fascinant. va ens curs del final Al l’ainu. de través comprendre millorlacultura japonesa a d’ainu es va inscriurealnostre curs per delsestudiants nostres primers Un sdig oee,nn fthiswouldis doing. However, noneof testament to the work Tribalinguala true wasover shared article 20ktimes. is This documented the Smithsonian us their erosion rightontheirdoorstep. When cultural who witness of the problem cultural institutions and communities we have support the huge received from Not onlythat, we have been blown away by do have toplay. apart and are incredibly important languages student Rosie did, it shows that these first very our like cultures, obscure more aboutthese tolearn to ourplatform students who come see the multitude of globalised world.our However, whenwe useless, ashavingfunction place in or no were languages the view that endangered across ideas from people who were of Before setting up Tribalingual, Icame have world.” realvalue inourmodern cultures that as conduitsindigenous for reasons. Rather, Isee these languages seeing them disappear, forantiquarian not alivelanguages justthe sakefor of “I donotargue for keeping indigenous John Reynher who said: quote by Prof a quote Rosiefrom This reminds me of about thebroaderJapanese culture”. impressed that someonewas learning were they – interviewers the for interest job inJapan,current since it was apointof fact, studying Ainu my helped me to get this culture on my trips to Japan.In of me to look forevidence It encouraged Ainu wastold us: ‘Learning fascinating. the course she the Ainu. At the end of understand Japanese culture through students Ainu first very to better order course in signed uptoour our of One per fomentar la inversiófomentar la per del sector privat i una einaperatraureturistes estrangers política cultural. Lacultura s’utilitza com màrqueting i les autoritats en matèria de entre els organitzadors, les empreses de de lesciutatsmolt popularitzat s’han el turisme cultural i elmàrqueting cultural comunitat i la identitat de la ciutat. A més, de la de la ciutat, la participació imatge local, laqualitat en l’economiade vida,la així comen l’impacteurbana, de la cultura la cultura enels projectes de regeneració de urbà: s’haposatl’accent en laintegració el procés de desenvolupament econòmic en cultura és una forçamotriuimportant la cultura(Grazuleviciute,a 2006). La que beneficis amenaça per suposa unagran aporta, els malgrat econòmica, segle de globalització, però laglobalització el segle En general, Tribalingual La funciódelesartsi àrees. em centraré en tres d’aquestes article, exercir unafunció. A l’efecte d’aquest participants, Tribalingualtambé hipodia les àrees en què treballaven els altres Em vaigque en cadascunade adonar va ferpalèsdurantlaResidència Faber. coexisteix amb altres disciplineses i això És evident, però, que Tribalingual de llengües. un grapat tot just es parla on monocolor món un en creixin no néts i fills nostres llengües més amenaçades perquè els nostres comunitat els que salvarlluita per les nostres finalitat, una professors iestudiants formen aquesta Amb nostres professorsiestudiants. seria possiblesense no els tot, res d’això XXI es reconeix com un (Stojanovic 2012). Forthis reason,it encouraging private sector investment attracting for for foreigntourists and decision makers. Culture is used as a tool marketing companies andcultural policy among planners, popular become very cities have culture based marketing of Additionally, cultural tourism and community involvement and city identity. the city, life,of the image the quality of culture on the local economy, impact of has been emphasised, as well as the projects culture regeneration in urban of development - the integration economic urban the processof in driving force Culture is animportant economic threat to culture (Grazuleviciute, 2006). benefits the brings,globalisation itcauses asubstantive all with But globalisation. of century isa century recognised that the 21st It is generally Tribalingual The roleofartsand he ftheseareasbelow. three of this paper, I will focus on of the purposes Tribalingual toplay aswell.part had a For were involvedthe other participants in, the areas Residency. Irealised that each of became during the apparent Faber coexists with other disciplines and this It is however, clear that Tribalingual inuse. languages only ahandfulof worldup inamonotone not grow with childrenwill that our grandchildren and save so languages our most endangered a community are fightingthat to together To teachersthis end,our students and form students. teachersbe possiblewithout our and

Linguapax Review 6 · 189 Linguapax Review 6 · 190 defineix elpatrimonicultural: (citat a Jokilehto,a mitjà termini 2005), La UNESCO, enel seu Projecte de pla el valor immaterial. ampliat perincloure-hielmediambienti s’ha de patrimoni (2006), el concepte (UNESCO, 2003: de valors, les tradicions iles creences fonamentals del’ésser humà, els sistemes sinó tambéles maneres deviure, els drets i les lletres,comprèn notansols les arts àmplia social que de cultura: la societat o grup definició una aplica UNESCO immaterial. La cultura materialcomla cultural El patrimoni engloba tant la diversitat cultural(UNESCO, 2005). en el foment de la una funció important vehicles d’identitat cultural que tenen superiors alamitjana,sinóque són un creixement i una creació d’ocupació postindustrial. Notansolsrepresenten basadesenelconeixement modernes en les economies elements importants cultural són les indústries creatives, se sol utilitzarperprotegirel patrimoni de la identitat via que d’una nació.Una indicadors La cultura és un delsprincipals i tambéhistòriccultural. cultural és patrimoni un procés econòmic història comuna, ilaprotecció del nostre valuóscultural de lanostra patrimoni el éspreservar més vamés important (Stojanovic, 2012). Per aquesta raó, com humanitat, confereix acadallocles a tota la que pertany com allegat l’enriquiment de les identitats culturals, i l’afirmació de constitutiva part a com tota la humanitat. cultural, El patrimoni pel passatacadacultura i, pertant, a simbòlics— transmesos o —artístics de signes materials […] tot el corpus 3). Segons Ahmad 3). Segons defined culturalheritage: Plan (ascited in Jokilehto, 2005), has UNESCO, initsDraftMediumTerm and intangiblevalue. toinclude has broadened environment heritage (2006) states that the scope of beliefs (UNESCO, 3). Ahmad 2003 page being, value systems, traditionsand ahuman life, the fundamental rights of of and letters,only the arts butalsomodes asa that includes not society social group or culture of definition broad a with intangible culture.and operates UNESCO includes both tangible Cultural heritage diversity (UNESCO, 2005). role infostering cultural an important culturalidentity that play vehicles of and jobcreation, they are also growth only account for higherthanaverage knowledge-based economies. not They post-industrial modern components of Creative industriesimportant are is through the creativeheritage industries. is commonly used to protect cultural anation’s identity.of Oneway that the main markers Culture is one of as ahistoricalandculturalprocess. economical, aswell isan cultural heritage protecting our and history shared our of the valuable preserve cultural heritage to is becoming increasingly important cultural heritage givescultural heritage each particular belonging to all humankind,the a legacy cultural identities, as and enrichment of the affirmation As a of constituent part humankind. therefore, tothewholeof byon thepasttoeachculture and, handed – symbolic or artistic either – materialsigns of […] astheentirecorpus (UNESCO). d’un ritual part o lamúsica que forma que es canten mentre es treballa alcamp la culturai lasocietat, com les cançons en també poden tenir funcions crucials per ser vistes,“representacions” sinó que mímica. No es tracta, però, de meres però tambépodeninclouretitelles i irecitació, dansa imúsica, diàleg, narració de Faber,actuació, solen combinar cant, com les que crea unadels participants teatrals tradicionals,Les representacions immaterial. molts altres àmbits del patrimoni cultural mesura, en també es troben, encerta ique humana creativitat la figuren reflecteixen quals les nombroses expressionsculturals que entre ialtres vers cantat expressions, el la mímica, a fins la dansaiel teatre vocal iinstrumental, escèniques vanLes arts des de la música totes lesaltrescomunitats. de i una singularitat que la distingeixin per dotar-se d’un avantatge competitiu per unacomunitat solen ser preservades University, d’art 2002). Aquestes formes comunitarisi els rituals State (Coppin immaterials, com la música, les danses també hipodemincloureaspectes A bandad’aquests aspectes materials, arxius. i artefactes la cultura material,comara industrial. Per descomptat, també engloba mitjançant el desenvolupament i agrícola que les societats vanpaisatges transformar i comunitats llocs, estructures, d’edificis, la preservació cultural material comporta iprotecció del patrimoni La preservació el dipòsitdel’experiènciahumana. seves característiques reconeixibles i és faritual(UNESCO). of work out agricultural music or that is part society such assongs sung while carrying roles inculture and may also play crucial for the bystander; they ‘performances’ However, these are more thansimply or pantomime. include puppetry or recitation but may also narration singing, dance and music, dialogue, participants, usually combine acting, theFaber those created by oneof Traditional liketheatre performances, domains.intangible culturalheritage also found, to some extent, in manyother are that and creativity human reflect that include numerous cultural expressions pantomime, sungverse beyond. and They music,instrumental dance and theatre to from vocal range and arts performing The from allothercommunities. uniqueness,and onethatdifferentiates it themselves with a competitive advantage by acommunitypreserved to provide commonly are art of forms These State rituals (Coppin University, 2002). and community dance performances also include intangible aspects, like music, from these tangible aspects,Apart we can including artifacts, archives. it also encompasses material culture, course, industrial development.and Of through agricultural societies transformed sites, communities, andlandscapes that buildings, structures, of preservation involvestangible culturalheritage the protection of and preservation The storehouse of humanexperience. storehouse of place itsrecognizablefeatures is the and

Linguapax Review 6 · 191 Linguapax Review 6 · 192 malgaix. tuvinià, la percussió africana ilacuina cursos com el cant de gola plataforma a lanostra propers mesos incorporarem cultura d’unacomunitat. Peren els això, sols ensenyem també la llengua, sinó la i Tuva.Mongòlia ATribalingualtan no de el cantdegola estan enperill,comara Avui escèniques d’arts dia,moltes formes espais culturals. la Convenciórepresentació, els considera espais estanestretament vinculats la a aquests quan específics; llocs en sovint del accessoris teatre. escèniques es representen Les arts i els l’escenografia com utilitzades en la dansa,així corporals màscares, robes i altres decoracions musicals,inclou instruments això de laConvenció. escèniques En les arts definició de patrimoni cultural immaterial els costums culturals estan inclososenla espais relacionats amb les expressions i objectes,Els instruments, i artefactes online deioruba. una setmanasencera en elnostrecurs que a Tribalingualioruba, hi dediquem la dansa,en la cultura És tanimportant, sobre l’aiguaté el seu tambor sotael riu”. anomenem dansa”i “el nenúfar que balla dansa”, “noquedar-se quiet és el que “aixecarcom ara dansa, inicia la mà la diversos proverbisla relacionatsamb que tenen per alsiorubes, són importants dansa, elcantiles celebracions també iel treball ambmetalls.la terrisseria La treball deles teles, les talles esculpides, com el seva ila les sevesartesania, arts famosos per i fascinant. Són cultura rica nadius del’Àfricaoccidental una amb exemple, per són de ioruba, Els parlants cooking, to our platform. cooking, toourplatform. Malagasy and singing, Africandrumming courses bringing suchon as Tuvan throat over the next few months, we are focusing acommunity. Forculture of this reason, we teach butthe notjust the language, andTuva.in Mongolia AtTribalingual, threat today. For example, throat singing are under arts performing of forms Many spaces by theConvention. they considered cultural are performance, these spaces are closely linked tothe when places; specific in performed often are theatre. arts Performing of props and used in dance, andthe scenery costumes and otherbodydecorations this includes musical masks,instruments, intangible arts cultural heritage. In the performing of definition Convention’s and practices are allincluded in the spaces associated with cultural expressions instruments, objects, The and artefacts online Yorùbá course. dedicate a whole week to dance in our Yorùbáculture, that at Tribalingual we of Dance plays part such animportant water, under the river’. has its drummer and ‘the water lily that dances on the ‘not standing still is what we call dance’ the dance’, the hand starts ‘the raising of several proverbs about dancing, such as Yorùbápeople; the yorùbáalso have tothe celebrations are alsoimportant clay, from metal work.and Dancing, songsand effigies and pots moulding including cloth weaving, sculpting, and crafts,are renowned for their arts have arich andfascinating culture. They people arenative to West Africa and For example, the Yorùbá speaking que moridinsles seves fronteres”. fer que visqui en el món que no pas deixar comunitat, però m’he adonatque és millor [de lameva llengua] vinguinde forade la que pot ser estrany que els nousparlants Com va dirundels nostres professors: “Sé seves llengüesmaternes. nosaltres perajudar-nosamb asalvarles són personesque s’han posatencontacte Moltes vegades, els nostres professors amb nosaltres.que vulguin col·laborar o membres parlants de comunitats del món. Només treballem amb aquells objectiu: difondre laseva cultura arreu diversos, però tots un comparteixen Els nostres professors provenen d’orígens 2002: 151-52). Hinton, d’esperança que es pot aconseguir” (Leanne potser, oferir unestímul iel sentiment als membres motivats de lacomunitat i, olarecuperació delallengua supervivència ajudar aproporcionarels mitjans per ala és extern compartir. Lafuncióde l’expert tots els activistes lingüístics hande humans, unacreença que pràcticament és unaqüestió de drets llengua indígena el resultat lògic de creure que mantenir una dret a prescindir d’una llengua. Aquest és no. Eldret al’elecció de llengua inclou el seva llengua; algú de fora de la comunitat la seva de la comunitat lasupervivència de lacomunitat tenen dret adefensar dins parlants per alaseva llengua. Elsmembres decidir si volen fer un esforç per crear nous comunitat oalsindividus d’unacomunitat la seva llengua. Pertoca exclusivament ala parlants quehande tractar de mantenir viva si defensés davant d’unacomunitat de “Com aforaster, em sentiria molt incòmode comunitat iTribalingual La funciódelsmembresdela rather thanletitdiewithinitsborders”. that it is better to make it live in the world the community, but I have now realised guage’s] new speakers come from outside [my lan- it: “I know itmightbeweird if ourteachers succinctly puts As one of to helpsave theirnative languages. people whohave contacted us themselves workwith us. Often, teachersour are or community members that want to wide. We onlyworkwith those speakers their culture worldmon - to propagate butallshareonething incom- grounds Our teachers come from diverse back- (Leanne Hinton,2002:151–52) hope that it can be done”. and asense of to provideand perhaps encouragement vival tomotivated community members re- or survival language ing the means for outside expert’s role is to assist in provid- advocatesly all language must share. The virtual humanrights, a belief matter of isa language an indigenous maintaining believing that isthelogical result of This alanguage. the right tochoose against choice right to language includes not. The one fromoutside the community does some theirlanguage; of the survival for right toadvocate within their community language. Community members have the to developeffort new speakers for their nity as towhether they want toputinthe munity to individualsor within a commu- alive.language Itisentirely to thecom- up tokeep its community that it ought totry I were to advocate to a speech if fortable “As an outsider, I would uncom- feel very members andTribalingual The roleofcommunity - - -

Linguapax Review 6 · 193 Linguapax Review 6 · 194 ioruba, enquè els estudiants poden parlar ioruba, tret dels dies dedicats a l’assignatura de multats la sevasi parlen llengua materna, com allenguafranca.Elsestudiants són dels alumnes,a través sinó de l’anglès enlallenguamaterna tan solss’imparteix nigerians. Defet, l’ensenyament escolar ni de Nigèria, està estigmatitzat pels mateixos El ioruba, per exemple, una llengua oficial El casdelioruba estigma. seva cap llenguasense representi que això la l’únic poden ensenyari parlar lloc on persones tinguin veu: per aalgunes, és assegura que aquestes nostra plataforma comunitatsmarginats.estat són o han La Molt sovint, els membres d’aquestes defora”. interessa alagent meva llenguaés única. La meva cultura “Em vaque fer adonar era únic, que la a l’ensenyamentdel gangte. ipromoció dedicada que hi hagués una plataforma de nosaltres,parlar noes creure podia Shlomo vaXina. Quanel rabí sentir a el Tibet i la amb frontera la de l’Índia,a viu al nord s’ha fet rabí.Elpoble gangte que avui viu a Israeli de la tribugangte vaen contacte mi unmembre posar amb la seva cultura és interessant. Fa poc es que els forasters pensinque sorprenen se Molts delsnostresprofessors perquè puguinperdurar. tradicions culturals itransmetre-les almón objectiu: protegir laseva llengua iles seves la seva procedència, comparteixenun comunitat itots ells, de independentment són parlants nadius/membres de la grecànic. La majoria dels nostres professors i judeocastellà, malgaix ioruba, gangte, Actualment ensenyem ainu, mongol, the mother tongue, termed vernacular.the mothertongue, termed days, in which students are free to speak dedicated Yorùbásubject exception of speaking theirmothertongue, with the for fined are Students franca. lingua a as English but through the use of language is noteven giventhe student’s in native themselves. fact, In schoolinstruction isstigmatised by Nigerians Nigeria, of For example, Yorùbá, an official language The caseofYorùbá stigma. their without language, encountering any place wherethey can teachspeak and given a voice - for some, it is the only ensures that these people are platform ties have been or aremarginalised - our these communi - Very often, members of ing foroutsiders”. is unique.language Myculture is interest “it made merealisethatIwas unique, my teaching andpromotingGangte. Hesaid dedicated to it that there was a platform about ushesaidcouldn’theard believe RabbiShlomo Tibet When and China. India,bordering people live in Northern Gangte has becomeThe el and aRabbi. livingIsra- in member whoiscurrently I was recently contacted by a Gangte Tribe outsiders think their culture is interesting. ourteachers that aresurprised Many of continue tolive on. tural traditionstothe worldso they can and cul tect and pass on their language common: topro share onethingin from, where they have come all, irrespective of speakers/community they members and our teachers are native Greko. Most of Gangte, Yoruba,Ladino, and Malagasy We teach Ainu, currently Mongolian, - - - malgaixos, perquè internet a els penjo ara llegir novel·les m’agrada icontes ensfascinaven.programes que Com nacional.Les a la ràdio lliçons d’aquests créixer escoltant contes i obres de teatre vam de la nostraprofessora malgaix— ijo—diu Hanigo, “Els meus germans malgaixos. de vocabularia lapèrdua i delacultura contribueixencost de la literatura malgaix i (menys il’escassetat l’alt o menys ús delmalgaix) la tecnologia de influència la d’una llengua global), i l’aprenentatge de tenir èxit (mitjançant l’ús malgaix l’estranger,a població eldesig de la i enalgunesdiàspores de Madagascar De fet, tot i que es a l’illa parla greu. avuies troba en unasituació El malgaix El casdelmalgaix “No vernacular estan prohibides: les llengües indígenes les paretsdelesaules,A unrètolavisa que vernacla. anomenada lliurement la llengua materna, ”. Omo, elnostreprofessordeioruba. Omo, ourYòrúbateacher. am now making them available onlinefor novelslike reading Malagasy and tales I were teachingthose programs us. AsI We were fascinated by very thelessons and plays broadcast onournationalradio. uplisteningto tales I grew siblings and says teacher “My Hanigo Malagasy Our culture. and vocabulary Malagasy to the lossof literature,contribute all Malagasy cost of and the scarcity the or high Malagasy), of (less and technology less use influence of the agloballanguage), and learning population’s desiretosucceed (by using overseas,diasporas the Malagasy byand someMalagasy Madagascar of fact, although itisspoken onthe island is in agrave situation today.Malagasy In The caseofMalagasy languages areprohibited. languages walls as a reminderthat indigenous classroom isinscribedon “No vernacular”

Linguapax Review 6 · 195 Linguapax Review 6 · 196 sostenibles que creïn oportunitats perquè sostenibles que creïnoportunitats que necessitem de debò sóniniciatives El termini. són solucions ràpides acurt una aplicaciómultimèdia,o perquè No necessitem un altre lloc web o DVD tenen avantatges, però nosónlapanacea. llengües indígenes. Evidentment que ens poden salvar. No podensalvar les i el món digital no 2013), “internet Com va dirJohn (Scannell, Hobson tecnologies iTribalingual La funciódelesnoves conèixer depetita”. que vaigla llengua i lacultura malgaix Tribalingual). Novull que desaparegui nostra cultura. Peri la socaquí(a això a salvarens ajudaria llengua la nostra lloc per alsqui les vulguin conèixer, això nostra cultura estan disponibles en algun (i escrita) i la literatura oral nostra si la o malgaix parlen que visiten Madagascar També estava pensantque si les persones els quevulguin. escoltin ho els malgaixos Haingo, lanostraprofessorademalgaix. teacher.Haingo, ourMalagasy opportunities for Indigenous language language Indigenous for opportunities need is sustainable initiatives, tocreate really we What solutions. fix quick term, multi-media application, these are short don’twebsite needanother DVD or or benefits but they are not the Messiah. We coursethese things have languages. Of save us. cannotsave They Indigenous anddigital world internet cannot “The As John said(Scannell Hobson 2013), and Tribalingual The roleofnewtechnologies disappear.” up,the culture I knew when I grew to and language do notwant the Malagasy why I amhere (at Tribalingual). I really culture. and is language our both This know them, this might help us to save somewhere those whowouldfor like to written) literature and culture are available (and oral our if or speaking Malagasy are are visiting peoplewhoMadagascar that if tolisten to.Malagasy Iwas alsothinking les d’altres comunitats arreu delmón. les d’altrescomunitats arreu les seves cultures,pròpies sinótambéde farà veure el valor inherent no tansols de la resta del món exterior, perquè els això perquè es comuniquinoportunitats amb però tambénecessitem crear materna, comuniquin entre si en la seva llengua es els de llengües usuaris indígenes perquè Necessitem crear oportunitats directament enlacomunitat deparlants. les quotes dels nostres cursos reverteixen i al seu context cultural. A més, algunes de els en textos estudiants apropa a lallengua nostre ensenyament personalitzatibasat la llengua real iel seu context cultural, i el Disposem de parlants nadiusque coneixen lingüístic.l’aprenentatge contextualitzar culturalment permeten llenguade l’estudiant.en la També completes que ni tansolsestan presents i en les qualses trobensonsiestructures significat transmeten l’accent i to el què en el cas de les llengües més difícils, en és Això indispensable, sobretot gramàtica. l’ús, l’entonació, l’expressió idiomàtica i la elsi assimilar-ne nostres amb professors Amb Tribalingualdirectament potsparlar converses directes els professors.amb lingüístic ofereixenno d’aprenentatge Tribalingual. Moltes plataformes úniques de venda de la plataforma Aquesta és una deles proposicions Perquè aparlar”. materna. latorni lagent comuniquin entre si en la seva llengua es els de llengües usuaris indígenes the world. others around their own cultures, but of notjust them to see the inherent value of the outside world, which will allow rest of where they communicatingare with the but we also need to create opportunities with eachtheir native otherin tongue, users to communicate language indigenous We for needtocreate opportunities community. directly back intothe speakercourses go our the fees all for Moreover, someof its culturalcontext. and the language text based teachingpull students into and bothour1-to-1 and the language of and the cultural context the real language We use first speakers language who know cultural context. intoareal youlearning toput language student’s own also allow language. They that arenoteven present in the structures you will encounter sounds andwhole meaning andwhere tone and stress carry the more challengingwhere languages with isindispensable, particularly This intonation, idiomandgrammar.usage, talk directly with our teachers, absorbing teachers. WithTribalingual to you get not provide direct conversations with do platforms learning language Many the Tribalingual platform. propositions) of the USPs ((unique) selling is one of This speaking again.” in their native tongue. To people get users to communicate with each other

Linguapax Review 6 · 197 Linguapax Review 6 · 198 OIET, . 20) “Definition References Cultural Heritage, to of (2005). J. JOKILEHTO, 2006, p. 292-300. Studies.Heritage Vol. 12,n.3,maigde Journal of to Intangible”. International From Tangible Heritage: of Definitions AHMAD, Y. Scopeand (2006). “The EN.pdf/cultural_stat_EN.pdf files/30297/11942616973cultural_stat_ portal.unesco.org/culture/en/ public policymaking”.http:// for creative industries: cultural statistics (2005). UNESCO “Understanding 3, p. 74-79. Vol.engineering and management. 37, n. development”. Environmental research sustainable in the context of heritage I. (2006). GRAZULEVICIUTE, “Cultural Referències bibliogràfiques sigui unaculturamorta. que la cultura que viuen no estar agraïdes futures enrere i puguin mirar generacions estem units per unamissió: volem que les Tots els qui treballem aTribalingual de promoureladiversitat lingüística. en què el futur podem col·laborar per tal en vam poderreuniri estudiar les formes ens lingüístics, a activistes fins llengües d’extinció. Des d’acadèmics icreadorsde en el camp de les llengües en perill els nostres pensaments i experiències ideal perquè ens reuníssim i compartíssim La Residència Faber va serl’oportunitat Conclusió was notonethatperished. thankful that the culture they experience tobeablelookback andbe generations united by onemission:we want future us here at Tribalingualwe are For allof worldwide linguisticdiversity. themes the future,in to promote order in the ways in which weon cancollaborate were and lookat able tocome together activists,to language creators language we language From academics to endangerment. of field the in working while discuss thoughts and experiences and for people to gather opportunity FaberThe Residency was the perfect Conclusion UNESCO 2005 UNESCO UNESCO. 2005. Grazuleviciute, I. 2006. Cultural Bibliography oiet,J 05 eiiino Cultural of Definition J.2005. Jokilehto, Ahmad, Y. Scope and 2006. The stat_EN.pdf/cultural_stat_EN.pdf files/30297/11942616973cultural_ portal.unesco.org/culture/en/ making, Available from:http:// cultural statistics public policy for creativeUnderstanding industries: No. 3,pp. 74-79 engineering management.Vol.and 37 development. Environmentalresearch sustainable in the context of heritage Heritage, ReferencesHeritage, to Documents 2006, pp. 292300 Studies Vol.12,Heritage No. 3, May Journal to Intangible.of International Heritage:Definitions From of Tangible

pub/INNET-social.pdf (2013). HOBSON, John; SCANNELL,K. LinguisticAnthropology, 12.2.150-56. of advocacy”. andexternal Journal internal HINTON, L. (2002). “Commentary: Outline. EstatsUnits. Acourse Preservation: Cultural Heritage PARK SERVICE (2002). Teaching STATE UNIVERSITY; NATIONAL COLLEGE MORGANGOUCHER COPPIN STATE UNIVERSITY; Working andSociety. Group‘Heritage ICCROM Documents in History”. http://cs.slu.edu/~scannell/ John (Scannell 2013) Hobson internal Hinton, L2002. Commentary: State University,Coppin Goucher College social.pdf cs.slu.edu/~scannell/pub/INNET- Linguistic Anthropology. 12.2.150-56. advocacy. external and Journalof Outline. USA Acourse Preservation: Heritage Park 2002. TeachingService. Cultural State University,Morgan and National andSociety.‘Heritage in History. ICCROMWorking Group http://

Linguapax Review 6 · 199 Linguapax Review 6 · 200 a un aforisme, des d’un insult fins a un cant de lloança. cant un a fins insult d’un des aforisme, un a qualsevol cosa en la llengua, des d’un proverbi fins ions tonalsen diverses octaves, pot “dir”gairebé inflex- aconseguir pot que com parlant, tambor recitar amb veus.recitar amb Aquests se rítmics solen no patrons percussió a Lagos per commemorar el percommemorar percussió a Lagos comprovarfa unsdies en unrecital de descodifiqui elspatrons. el que està tocant, deixant que l’oient alfabetitzat percussionista ha de ser capaçde tocarsense dir als tamborsparlants 2 1 Kọ EN ELMÓN ACTUAL LLENGÜES AFRICANES MÉS RECENTS DELES I LES PERSPECTIVES L’ALFABETITZACIÓ DE ELS ASPECTES L’ALTERNATIVA WEB, fan copets amb la varetafan copets amb (anomenada perfície del tambor, convingui, mentre es segons als costats del tambor, que tensen o relaxen lasu dueixen prement les i deixant anar tires que hi ha les “veus” del tambor. Aquestes inflexions es pro són que tonals, inflexions les desplegar per fície Es toquenuna vareta amb que colpeja lasuper de sorra. de rellotge en forma tallada, generalment estirada percobrirels costats d’una peça de fusta dùndún, l’omele, etc., estanfets de pelld’animal En l’alfabetització rítmica de la cultura ioruba, el Enl’alfabetització rítmicade la cultura ioruba, Els tambors parlants iorubes, com el gángan, el comelgángan, parlants iorubes, Els tambors intensitat delseuverí Quan et pica l’abella, sents la dolorosa cosa gran nohipotsfer la formiga, Quan etpica Quan etpicalavespa,ésirreversible (Patró rítmicpopularioruba) B’óyin báta’niàróròoyin Ìkamòdù ta’niàtadùn B’ágb ́ lá Túbọ ọ ́ n báta’niàtagbé ̀ sún 1 I tampoc no es limiten Itampocno 2 iorubes, com vaig iorubes, k ọ ̀ ng ọ́ ). Un - - - rism; frominsulttopraisesinging. proverb from anything inthe language, toapho almost “say” can octaves, few a over inflections by thus being able to achievetalking drum, tonal not limited to the Yorùbátalking drums it is Leith Berners-Lee, and Rosemary eth anniversary with Sir TimBerners-Lee to mark the worldwideLagos web’s thirti recital in at a drum alized a few days ago usually come withvocals. recited above patterns don’t drum The case may be, asthe stick (called k as the the drum, the tension and relax surface of which the drum, all the ing the stripson sides of inflections arederived squeezing releas from and The “voices”. drum the are that inflections tonal with a stick which hits the surface to deploy the ioned, usuallylikehourglass. an played are They wood carved fash- apiece of cover either side of omele,skin stretchedanimal etcmade from are to patterns totheliteratelistenerfigureout. patterns the what it being played, leaving the decoding of must be able to play without sayingdrummer Kọ IN TODAY’S WORLD AFRICAN LANGUAGES PROSPECTS FOR LITERACY,NEWER AND DIMENSIONS OF WEB ALTERNATIVE,THE 2 1 Drum literacy in Yorùbá Drum culture meansthat the The YorùbáThe dùndún, liketalking drums, gángan, anu nest fitsvenom painful intensityof thebeestingsone, the onefeels When do muchaboutit thestink-antstingsone, onecan’tWhen thewasp stingsone, it’sWhen irreversible (A popularYorùbá pattern) drum B’óyin báta’niàróròoyin Ìkamòdù ta’niàtadùn B’ágb ́ lá Túbọ ọ ́ n báta’niàtagbé ̀ sún 1 And, as Ire- And, ọ ̀ ng ọ ́ ) hits. A - 2 - - bona part d’aquesta llengua en una forma d’aquesta llengua en una forma part bona van travessar l’Atlàntic van conservar comunitats Els esclaus de la diàspora. que de Nigèria iBenín, i altres població ioruba . yoruba/ com/2015/06/15/how-many-people-speak- (juny de 2015), “How Many Peopleure l’article Speak Yorùbá” com vaigllengua nigeriana, comprovaren escri sones que la llengua, parlen o qualsevol altra 3 del món. de persones arreu possiblement per més de quaranta milions sobretot alsud-oest parlada deNigèria, és una llengua nigerocongolesa El ioruba distintiu delaqualsónelstons. comunallenguaeltret caràcter delioruba manifestació el il·lustra millor exterior— ique —enlaseva ioruba la culturaoral en el profund nínxolles seves de arrels rítmics dels que milers depatrons tenen d’una altrapersona.Aquest nomésés un o interpretar-lo quanescolten la percussió jo. Saben reproduir-lo quan se’ls demana lanotaciómusical com he fet fent servir patró, encaraque no el puguin expressar aquest estan familiaritzatsamb ioruba Els qui sóncompetents en percussió baix, reeltomitjàimialt: bàsica del do-re-mi, en què doés el to lalínia recitada així,fent sonarà servir cosa en una llengua tonal. L’estrofa la midadel tambor, pot “dir”qualsevol possibilitats tonals,amb siguiquina Lee. de percussió Qualsevol instrument Leith Berners- i Rosemary Berners-Lee trentè aniversari amb SirTim d’internet Nohihacapconsens sobre el nombre de per Mi re mi re re do mi do re re domire re mire Mi re do dore re dore Do re mi dore re Mi mire http://blog.yorubaname. 3 El parla la Elparla - - arguably spoken Nigeria mostly in southwestern Yorùbá, is language, Congo aNiger feature. distinctivetone asa in steeped language a Yorùbáas illustrates the characteristics of — in its outward manifestation — better Yorùbáculture,oral and which recess of thathave patterns in the root deep drum thousands of is just one out of This it from some other person’s drumming. it when they hear interpret prompted, or as Ididabove. can play it when They cannot expressitusingmusical notation they evenwith this pattern, if are familiar People competent in Yorùbá drumming high tone: the low tone, re the mid tone, and mi the using do-re-mi as the baseline; do, being verse recited above will soundlike this, unlimited things in atonallanguage. The can“say” thedrum, different sizes of tonal possibilities, realized through the either. with Anypercussion instrument ple-speak-yoruba/. yorubaname.com/2015/06/15/how-many-peo People Speak Yorùbá(June, 2015) How Many as Ifoundout writing this article: upon, isnever language, any Nigerian or agreed 3 om sLkm nCb,ada ato of asLukumi inCuba,andaspart form, different ina survived, ithasalso of the Transatlantic Through slavery, much as other communities in the diaspora. Benin, aswell and Nigeria people of the world. It is spoken by the Yorùbá Tenme fpeople who speak the language, number of The Mi re mi re re do mi do re re domire re mire Mi re do dore re dore Do re mi dore re Mi mire 3 by over 40Mspeakers around http://blog. -

Linguapax Review 6 · 201 Linguapax Review 6 · 202 baix, que siguilingüista, no en comptes de dir alts ibaixos. ioruba corrent persona Una fonològics, se solen subsumir enels tons i descendents, comque sóntons per escrit. marcar Els tons ascendents a [/] sobrelavocalamb to altes marca com [\] sobrelavocal com a ayò bàsics.el diacrític amb es marca to baix El escrit només es marquen els tres tons tus/1105428876476469249 https://twitter.com/kolatubosun/sta- al segle al com avehicleofereix internet per entrar que i oportunitats els reptes important, canviscapacitat introduir per amb i,més entre els joves, els funcionaris polítics incloses les actituds que predominen relativesla seva a adquisiciói elseu ús, actuals dificultats les ioruba, del viabilitat característiques del to per valorarla aquest En les assaig, analitzaré tònic sol-famusical estàndard. engloben tons descendents 4 Twitter La setmana passadavaig discutir a sobre la“dificultat”delto Converses recurrents baix, té tres nivellsEl ioruba de to diferents — natal. que alaseva terra i que ja nos’escriu de la mateixamanera el to,hi haconservat en aquests llocs, tot Brasil). Tambéal religió candomblé de la diferent (el lucumí a Cubaicom a part classe que mitjana creuque l’única manera adé Podeu seguir tota laconversa a: mitjà . Elstonsmitjanses deixen sense mitjà 4 XXI. amb un columnista nigerià de ambuncolumnista nigerià ialt—,tot i que fonològicament ialt,dirà do, . re iascendents , segons el imi,segons , mentre que el . Per the web asavehicle into the 21st century. provided by and challenges opportunities to ability effect change, andmostimportantly, the with officeholders political prevailingattitudes young among people, with acquisition and use, including Yorùbá, challenges current viability of tone in assessing the characteristics of In this essay, Iwill examine the standard music tonicsol-fa. and 4 arguing I wastwitter on during thelastweek, the ‘dificulty’oftone Recurrent conversations about oln-emsria f oùái fthe Yorùbá is if of survival to long-term columnist who thinks that the only way tus/1105428876476469249 https://twitter.com/kolatubosun/sta- sntalnus,isedo saying is not a linguist, instead of tones. To the average Yorùbáthat person usually subsumed under the highandlow because tones,they phonological are are in writing.falling tones, risingand The mid tones are left unmarked‘adé’. The the vowelthis [/],alsoplacedon like this ‘ayò’, while the high tone is marked with looks likethe thisvowel [\]on like this: low tone is marked with the diacritic that markedthree tonesare writing. in The falling phonologically, they extend to include three: distinct tone levelsThe in Yorùbáare way asitisinthemotherland. written the same though it is no longer retained its tone inthose places as well, religion inBrazil.It the has Candomblé Youfollow can thefullconversation here: high andrisingtones. Onlythe basic 4 low, , they say with a Nigerian middle-class with a Nigerian mid, andhigh do, re . , and mi, after the —though, low, mid guage. set-ourselves-apart-nigeria-childhood-igbo-lan- com/news/2019/mar/14/we-spoke-english-to- cipals de Nigèria.Font: bo és la que més ha patit de les tres llengües prin 6 5 el ioruba, kwa que del mateix subgrup nigeriana confirmar a l’igbo, podem recórrer llengua unaaltra Per principi. al imaginat més delque havia que es van allargar com vaigen unasèriederespostes apuntar un argument Era fal·laç, per descomptat, tot elmón. les sevesmillorarien Nigèria ia xifresa més persones i la llengua, la parlarien les marques tonals (els diacrítics) de tal com elvaig entendre, sis’eliminessin l’anglès.amb aquest argument, Segons com passa una adopciógeneralitzada àmbits,que en permeti od’unamanera més sigui persones,parlat per oenmés no que fa que el problema el ioruba esmentar l’ús de les marques tonals com Quan livaigquè demanar volia dir, va “simplifiqui”. se l’idioma que és termini pugui sobreviure allarg perquè el ioruba va ser recórrer al mandarí, que almandarí, també va serrecórrer l’argument, com vaig fer en la conversa, que l’escriu. i encara més el de la població ioruba, parla que igbo és al de la població inferior parla que població dela en dia,elpercentatge Avui l’ús ni l’acceptació. vagaire millorar aquesta en mesura no l’aprenien, però ne l’adquisició entre els estudiants que l’escriptura, suposadament perfacilitar- val’ús dels abandonant diacrítics anaren del país. arreu d’ús i acceptació L’igbo anèmica de tres), una taxa i tambéamb i que l’igbo té dos tons diferents en lloc Segons l’escriptor nigerià Adaobi Nwaubani, Adaobi l’ig l’escriptor nigerià Segons Classificació de Greenberg(1963). Joseph 5 tambéunallenguatonal(tot 6 L’altra manerade refutar https://www.theguardian. -ho - - which isstill spoken by the most number but levels), tone distinct five about with which(this time is also atonallanguage conversation, was tolookatMandarin, way to refute the argument, as I did inthe in the sameKwain asYorùbá,subgroup isto this at Igbo,look language Nigerian a also to confirm way One first. at whichimagined thanIhad went longer responses I pointedout inaseries of course, as It was afalse argument, of andaroundtheworld.in Nigeria will improveit and the language its stocks totally,language morepeople would use diacritics — were removed from the tonalmarks— as Iunderstood it, if same that English has. By the argument, it tobepopularlyadoptedby othersthe in moredomains, orinaway that allows isn’tlanguage used by morepeople, or tonal marksasthe problem why Yorùbá what thatmeans, herefersto the use of Asked ‘simplified’. be to were language 6 5 evenand fewer still write it. population speak Igbothanspeak Yorùbá, per people way. fewer Today, significant in any the language of use acceptance or didnotimprove it.This the learn to trying to alloweasier acquisition by an students ostensibly the language, the writing of diacritics in time, the had dropped use of the country.around acceptance Igbo, over use and also onewith anemic rateof two ratherthanthree distinct tones), and has (though Igbo tonal language also a language. to-set-ourselves-apart-nigeria-childhood-igbo- ian.com/news/2019/mar/14/we-spoke-english- main languages. Source: Igbo hassufferedNigeria’s the most among three According to Nigerian writer Adaobi Nwaubani,writer Adaobi Accordingto Nigerian Joseph GreenbergClassification(1963) https://www.theguard 6 The other The 5 -

Linguapax Review 6 · 203 Linguapax Review 6 · 204 tubo%E1%B9%A3un/ gap-the-erosion-of-language-diversity-by-kola- com/2018/01/21/another-kind-of-poverty- de 2018). Font: es pugui utilitzarenlallengua local, 10 9 8 7 sovint, Actualment, a Nigèria,comcomento icomunicació. d’instrucció recursos perfer-les viables comamitjans no hanposatalaseva disposició prou diverses, raons ilasocietat però sobretot que el govern per fills, seus els amb països africansés que molt pocsles parlen llengües de Nigèria i de dels la majoria ialtres amb el El problema ioruba pot aprendrel’idioma. un Institut es ha Confuci on Nigèria hi sent del la més món. parlada Fins i tot a nivells de todiferents), que però continua llengua tonal(aquesta és una cinc amb of Language Diversity, Language By Kọ of gual-387cc4dff0fb https://medium.com/@baroka/raising-a-bilin ing-chinese-in-nigeria/. 2018), en una implacable guerra civil entre el en unaimplacableguerra vano però, que caigués impedir elpaís unificadora, llengua de funció suposada Bretanya. La de laGran independitzar vam ens quan 1960, del des unificadora” com a “llengua del colonialisme, ha servit L’anglès,mena. altra llengua totique ésla no hité relació colonialnide cap nigeriana, el francès. El francès no és una llengua l’anglès i deNigèriasón als aeroports i les úniques llengües que s’escolten 2019 al tampoc captelèfon Som mòbil. ture-lessons-from-korea-kola-tubosun/. agbowo.org/on-african-languages-and-litera- Korea”sons from de 2018).(abril Font: https:// “On African Languages and Literature: Les “On AfricanLanguages “Raising a Bilingual” (agost de 2016). Font:“Raising a Bilingual” (agost “Learning Chinese in Nigeria” (setembre de Nigeria” Chinesein “Learning AohrKn fPoverty“Another Erosion Gap: The Kind of 9 - https://popula.com/2018/09/10/learn no hihacap caixer automàtic que https://opinion.premiumtimesng. . . 7 ́ lá Túb ọ ̀ s ún” (gener ún” (gener 10 ni 8 - - ii wr rm 97 o 90 fissures 1970, to 1967 from war civil from fallingintoanintractable country however,language, did not prevent the ostensible as unifying role Britain. The from independence 1960 when we got since as a‘unifying language’ has served colonialism, of though the language in anyotherway.colonially or English, French either language, is not aNigerian French. areEnglishand inNigeria airport weand the only languages hear at the is2019, used in the local language. This thatcanbe that, mobilephone there isno In Nigeria today,In Nigeria asIoften point out, andcommunication. instruction of enough to make them viable as mediums and society have been put at their disposal that not enoughresources by government of Language Diversity, Language ByK of nese-in-nigeria/ - https://popula.com/2018/09/10/learning-chi gual-387cc4dff0fb - medium.com/@baroka/raising-a-bilin sons-from-korea-kola-tubosun/. org/on-african-languages-and-literature-les- from Korea (April,2018) | https://agbowo. used the local language.in there is noATM that can be successfully reasons; them totheirchildren,varietya for of countries, isthat not manypeoplespeak in mostAfrican and Nigeria of languages problemwith Yorùbá,The other 10 9 8 7 tubo%E1%B9%A3un/ gap-the-erosion-of-language-diversity-by-kola- com/2018/01/21/another-kind-of-poverty- uary, 2018) language canbelearnt. language now hasaConfucianInstitute where the speakers inthe world. Even Nigeria of RaisingaBilingual(August, 2016) (September, Chinese 2018) in Nigeria Learning On African Languages and Literature: and Lessons Languages OnAfrican nte ido Poverty Erosion Gap: The Another Kindof 8 but more importantly, the fact https://opinion.premiumtimesng. . . 7 ọ ́ lá Túb lá 10 Addedto ọ ̀ s ún (Jan- https:// 9 its-english-maths/ line.com/786380-wassce-candidates-fail-5-cred- (juliol de 2018). Font: https://www.sunnewson credits in English, Maths”. A: Sun Newspapers eign-language/ on-lionhearts-oscar-ban-is-nigerian-english-a-for 12 11 de secundària, de les escoles dels exàmens homologats les xarxes socials, i dels resultats anuals de les converses oa quotidianes alcarrer nivell delpaís, d’adquisició arreu vista la a en anglès.són ràdio Peròrealitat delseu la en anglès. de dels programes Lamajoria Totes les senyalitzacions del país estan amagar fet de viureensocietat fa impossible ciutadans aprendre l’anglès. Avui, el sol amolts Sí, l’escolarització permetrà en unaaltrallengua. codificada està perquè l’abast, a posa els destret o les diferents opcions que la llei del seu d’entendre importància la acabar davanta respondre sense d’untribunal que hi haacusats que es veuen obligats del país funcionaen anglès, de manera que els diu latripulació. Elsistema jurídic haurem de confiar que tothom entengui el cosa volque,dir encasd’emergència, qual la seguretat en capllenguanigeriana, de no es poden llegirles instruccions avions que sobrevolen l’espai aeri nigerià “unificat” el país. I, tanmateix, en cap dels ètniques. En resum, l’ús de l’anglès no ha que encara coincideixen amb les fractures el país pateixi divisions polítiques internes ferides.s’arrosseguen No haimpedit que 1967 i el1970, de laqualencaraavui nigeriana. aconseguit llengua ha ser una no encara l’ensenyament, però nos’haaconseguit “786,380 WASSCEcandidates5 failtoobtain https://africanarguments.org/2019/11/06/ -se de la seva influència dominant. 12 S’utilitza com avehicle de 11 . demostraque l’anglès - - glish-maths/ com/786380-wassce-candidates-fail-5-credits-en- (July, 2018). Font: Newspapers Sun – Maths” English, in credits 5 become a Nigerian language. become a Nigerian show thatEnglishstill hasn’t successfully eign-language/ on-lionhearts-oscar-ban-is-nigerian-english-a-for 12 11 as a means of instruction, but it has not instruction, as ameans of fhigh school standardized exams, of social media, and fromthe annual results everyday conversations onthe street, on level acrossthe country, seen from the acquisition English. But the reality of the country showsare inEnglish.Mostradio are in in signposts All influence. no space to hide from its pervasive just existing in the society today leaves many citizens acquire English. Even Yes,schoolthrough will allow going language. because the law isencoded in adifferent available options the law,to themin of the theirpredicament range or of import where they do notfully understand the have to answer forthemselves in acourt accused means thatthereare people who is inEnglish,which the country system of crew is saying.what the airplane legal The the hopethateveryoneon understands an emergency, we will have to depend of whichlanguage, meansthat inthe event are readinany Nigerian instructions safety no airspace, Nigerian overflies the the country. that airplane And yet, in every “unified” really not has English of ethnic among cracks. the use In short, political divisions thatstillusually fall from internal not prevented the country whichfrom arestill present today. It has “786,380 WASSCEcandidates failtoobtain https://africanarguments.org/2019/11/06/ .

https://www.sunnewsonline. 12 Itisused 11 -

Linguapax Review 6 · 205 Linguapax Review 6 · 206 mica més amb diferent qualitat mica mésamb vocàlica: oko conegut: anterior de anterior naturals, comes pot veure l’exempleamb meitat més de la paraules de vegades són variacionsquan està marcada, de les quals síl·labes sense tingui almenys marcar nou de que dues una paraula fet que permet les vocals. té tres nivells Elioruba tonals, d’aquestes és paraules l’altura relativa en tents. pdf/2935429.pdf?seq=1#page_scan_tab_con- Writer”,African https://www.jstor.org/stable/ 13 ọ ọkọ ioruba il·lustrar el to en paraules és el mot de L’exemplela paraula. més senzillper elsignificat canviar per suficient és què l’altura relativales síl·labes del toen És adir, una llengua tonal és aquella en tonal. l’altura amb significat el contrastar característica de que la parla permet tonal. Però, què és un to?Eltoés la llengua és una ja hedit,elioruba Com Però, quèésunallenguatonal? famosos. dels nostres conciutadans escriptorsmés nativitzar, elque diuen alguns malgrat Més endavant sobreaixò. tornaré espai lingüísticsentir-se on emparada. aleshores tenim unaciutadania sense cap de competència enles llengües locals, ̀ ACHEBE,Chinua (1965). the “English and kọ • Ìgbà(temps) • Ìgbá(oudejardí) dalt delespalmeres) • • Igba(dos-cents) • Igbá(carbassa) ̀ ́ (llança). La diferència en la majoria (aixada), (granja), (granja), Igbà (corda que s’utilitza per enfilar oko 13 Si a això hi sumem Siaaixò la manca , que pot significar pot que , oko òkò (pedra); i sil’estirem una ọkọ . Hihaunaltreexemple (marit), ọkọ ̀ okó (penis), (vehicle) i -se citizens say. ourmost famous writer- what some of been successfully nativized,spite in of another popularexample: seen with the ‘oko’ exampleabove. Here’s words, arenatural ascanbe than half whichsometimes more marked, outof word tohave at least nine variations when which allows one unmarked two-syllable the vowels. Yorùbá hasthree tone levels, these is in the relative pitch on in most of tents. pdf/2935429.pdf?seq=1#page_scan_tab_con- Writer”,African https://www.jstor.org/stable/ (vehicle) and I’ll return tothis.I’ll return space to call home. language comfortable then you have without any a citizenry competence in the local languages, quality with different vowelit a little further we stretch òkò (stone); if and oko (farm), word‘oko’ which canmeanokó(penis), illustrating tone on words is the Yorùbá the word. easiest example touse in The syllables is meaning of enough to change the pitch on which the relative height of In other words, is onein atone language contrast in meaningwith pitch height. speech thatallows the characteristic of language. But what is a tone? Tone is I mentionedthat Yorùbá earlier tonal is a What is atone language anyway? 13 ACHEBE,Chinua (1965). the “English and • Ìgbà(time) egg) • Ìgbá(garden • • Igba(two hundred) • Igbá(calabash) (a rope used tree) Igbà (arope to climbapalm ọ k ọ ́ (hoe), 13 Adt httelc fto that thelack Add of ọ ̀ kọ ̀ (spear). The difference (spear). The ọkọ (husband), ọkọ ̀

4. 10. 9. 8. 7. 6. 15. 14. 11. 5. 3. 2. 1. marqui, potvoler dirtotaixò: Baba minioko nla,enfunciódecomes seguit: exponencialment, com podeu veure tot lespossibilitatscreixend’una paraula; interlocutor.imagineu-vos Ara més en lacaradelvostreconfusió dibuixada veureusense saber quintoferservir, la Si intenteu dir algunacosa en ioruba 17. 16. 13. 12. mi niọkọ mi niokóńlá mi níokońlá mi niokońlá mi níọkọ ( La melca va tremolar dinsel cotxe gran ( ( El meu és bronze un penis gros ( gran granja té una meu bronze El ( gran és El meu una granja bronze ( té El meu bronze un cotxe gran grossa ( grossa ( ( grossa ( El meu es bronze un cotxe gran ( gran La melca vadins lagranja tremolar ( El pareva dins el tremolarcotxe gran ( gran El parevadins lagranja tremolar grossa ( grossa ( grossa ( ( grossa bàbà miníọkọńlá bàbà miniọkọńlá bàbà miníokóńlá bàbà mìníọkọ bàbá mìníọkọ bàbá mìníokońlá El meu bronze té un penis gros El meu té bronze un penis gros El meu bronze és El meu una pedra bronze El meu té bronze un maritgros és El meuuna llança bronze El meu bronze és El meuunaaixada bronze El meu té bronze una pedra gros és unmarit meu bronze El El meu té bronze una llança bàbà mìníokońlá bàbà miníọ bàbà miniọ bàbà miniọkọ bàbà miníòkòńlá bàbà miniòkòńlá ̀ ̀ ńlá ńlá ) ) ) ) ) ̀ ̀ ńlá ńlá ) ) ) ) ) ) ̀ ̀ kọ kọ ̀ ̀ ́ ńlá ńlá ńlá ) ) ) ) ) ) bàbà bàbà bàbà bàbà bàbà ní ọkọ ( 4. ni okóńlá ni òkòńlá ni ọ ọkọ ọkọ 6. 5. ( farm 3. ( 2. 17. 15. ( 14. 13. 11. 9. ( 1. the following: is marked, becomes any of Baba minioko onhow nla,depending it below: become exponential —asyou cansee than oneword;then the possibilities in confusion. Now imagine it with more the speech lookon watch of the target without knowing which tone to use, and Try saying something in the language 7. 16. 12. 10. 8. mi níòkòńlá mi niọkọńlá mi níọ mi níokóńlá mi níokońlá ni okońlá bàbà mìníọkọ bàbá mìníọkọ bàbá mìníokońlá bàbà miníọkọńlá ̀ ́ ̀ ńlá ńlá kọ ̀ ̀ ńlá ńlá bàbà mìníokońlá ̀ kọ ) ) Sorghum shookinside the big car My bronze hasabigcar( My bronze My bronze isabigcar( My bronze shook inside Sorghum the big Father shookinside the big car My bronze is a big hoe( is a My bronze is a bigstone My bronze ( hasabighusband My bronze is My bronze a bighusband( is a bigspear ( My bronze is a bigpenis My bronze ( Father shook inside the big farm Father shookinside the big farm My bronze is a big farm ( is abigfarm My bronze My bronze has abigstone My bronze ( has abigspear( My bronze has abigpenis( My bronze ( has abig farm My bronze ̀ ńlá ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ̀ ̀ ńlá ńlá ) ) ) ) ) bàbà mi ni bàbà mi ni bàbà mi bàbà bàbà mi bàbà mi bàbà mi bàbà mi bàbà bàbà bàbà bàbà bàbà

Linguapax Review 6 · 207 Linguapax Review 6 · 208 34. 39. 38. 35. 36. 33. 32. 31. 30. 29. 28. 27. 26. 25. 24. 23. 22. 21. 20. 18. 19. 37. cotxe gran ( cotxe gran gran ( gran granja gran ( gran granja penis gros ( penis gros llança grossa ( llança grossa granja gran ( gran granja ( ( ( ( ( ( ( ( ( ( ( ( ( grossa ( grossa ( pedra grossa ( pedra grossa bàbá miníokońlá bàbá miniokońlá bàbá miníọkọ bàbá miniọkọ bàbá míníọkọ bàbá miniọkọ bàbá miníòkòńlá bàbá miniòkòńlá bàbá miníọkọńlá bàbá miniọkọńlá bàbá miníọ bàbá miniọ bàbá miníokóńlá bàbá miniokóńlá El pare vapare El tenir un tremolar per El pare va tremolar a la granja vapare El granja la a tremolar El pareva empassarpertenir una El pare vapare El tenir un tremolar per El pareva tremolarpertenir una El pareva tremolarpertenir una El meu pare té grossa una aixada grossa aixada és una meu pare El El meu pare té una pedra grossa grossa pedra és meu una pare El té El meu pare unmaritgros El meu pare és un maritgros grossa té llança una meu pare El és El meu una llançagrossa pare té un penisgros meu pare El El meués pare unpenisgros gran té El meu pare una granja gran El meu pare és una granja té El meu pare un cotxe gran El meu bronze té El meu bronze una aixada El meu pare és un cotxe gran El meu pare és un cotxe gran El pareva tremolarpertenir una bàbá mìníokońlá bàbà miníọkọ bàbá mìníokóńlá bàbá mìníọkọ ̀ ̀ bàbá mìníokońlá bàbá mìníokońlá kọ kọ bàbá mìníòkòńlá bàbá mìníọ ́ ́ ̀ ̀ ̀ ̀ ńlá ńlá ńlá ńlá ńlá ńlá ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ́ ńlá ) ) ̀ ̀ kọ ńlá ̀ ńlá ) ) ) ) ) ) oko ńlá 18. ( 39. ọkọ ọkọ ni okóńlá ni òkòńlá ni ọ 22. 21. 20. 32. farm ( farm 38. ( 37. ( 36. ( 35. ( 34. 29. 28. ní okońlá ọkọ ní ọkọ 27. 26. 25. 24. 23. 19. ( 33. 31. 30. ní okóńlá ní òkòńlá ní ọ mi niọkọńlá mi níọkọńlá ní ọkọ bàbá mìníokońlá bàbá mìníòkòńlá bàbá mìníọ bàbá mìníokóńlá bàbá mìníọkọ bàbá mìníokońlá ̀ ́ ̀ ̀ ̀ ńlá ńlá ńlá kọ kọ ̀ ́ ̀ ́ ńlá ńlá ńlá ńlá bàbá mìníokońlá ) ) ) ) My bronze has abighoe( My bronze Father shook in the big farm Father shookinthe big farm My father has a big farm ( big farm has a My father ( My father is a big farm ( My fatherhasabigcar My father hasabighoe( Father swallowed tohave abig Father shook to have a bigstone Father shooktohave a bigspear Father shooktohave a bigpenis Father shookto have a bigcar My father is a big stone ( My fatherhasabighusband( My fatheris a bighusband( My father hasabigspear( My father is a big spear ( My father hasabigpenis( My father is a bigpenis ( My father is a bigcar( Father shookto have a bigfarm My father isabighoe( My fatherhasabigstone( ) ) ) ) ) ) ) ) ) ̀ ) ) kọ ̀ ̀ ńlá ńlá ) ) ) ) ) ) ) bàbá mi ni mi bàbá bàbá mi ni mi bàbá bàbá mi ní bàbá mi ni bàbá mi bàbá bàbá mi bàbá bàbá mi bàbá bàbá mí bàbá bàbà mi bàbá mi bàbá mi bàbá mi bàbá mi bàbá bàbá 50. 47. 46. 48. 41. 49. 43. 44. 42. 15 14 40. “tancada” és una llengua indica que el ioruba Per al meu interlocutor a Twitter, això 55. 54. 51. pas —com jo vaig respondre— que status/1105442978041085952 gairebé infinites.gairebé probablement noajudiareduirunes possibilitats sar” i“tremolar”,bàbà La presència mìper“empas d’homòfonscom ara 45. etc. 53. 52. Aquests exemples no sónen cap cas exhaustius. Sí, ho va dir: https://twitter.com/DoubleEph/vaSí, ho dir: llepa ( llepa ( gran granja gran ( gran granja cotxe gran ( cotxe gran ( granja gran ( gran granja ( penis gros llança grossa ( llança grossa cotxe gran ( cotxe gran gran ( gran parteix ( parteix ( llepa ( parteix pedra grossa ( pedra grossa llepa ( llepa ( parteix bàbá mìníọ 14

És lameva melca el que la pedra La melca va tremolardinselcotxe La melca va tremolardinsla La melcavatenir el per tremolar vapare El cotxe empassaral gran La melca va tremolardinsla El pareva empassar per tenir un El pareva empassarpertenir una El pareva empassar per tenir un El pare va empassar a la granja vapare El granja la a empassar És lameva melca el que el marit És lameva melca el que el marit És lameva melca el que la pedra El pareva empassarpertenir una És lameva melca el que la llança És lameva melca el que la llança bàbà mìníọkọ bàbá mìníokońlá bàbà miniọkọńlá bàbà miniọ bàbà miniòkòńlá 15 bàbà miniọkọńlà bàbà miniọ bàbà miniòkòńlà i no oberta als altres, inooberta ino bàbá mìníokóńlá bàbà mìníọkọ bàbá mìníọkọ ̀ bàbà mìníokońlá bàbà mìníokońlá kọ bàbá mìníòkòńlá bàbá mìníọ ̀ ńlá ̀ per“melca” i “bronze” kọ ) ̀ ̀ ̀ ńlá kọ ńlá ̀ ńlà . ) ) ) ) ) ̀ ̀ ̀ kọ ńlá ńlá ) ) ) ̀ ńlá ) ) ) ) ) ) ) - splits ( 51. ( 47. licks. ( 50. spear ( 44. splits ( 55. licks ( 54. tell apart these possibilities hasn’ttell apart learnt — the fact that the student who can’t open toothers,not —asIresponded and bleEph/status/1105442978041085952 ( 40. 15 14 is ‘closed’ sign that the language To my interlocutor on twitter, this is a car ( 48. car ( 42. ( 41. infinite possibilities. doesn’t“bronze” probably help reduce the almost and “shake”, and bàbà like homophones “swallow”both mìfor of farm ( farm 49. stone ( 45. penis ( 43. farm ( farm 46. etc licks ( 53. splits ( 52. bàbà mìníọkọ bàbá mìníọ bàbá mìníokońlá This isbymeans exhaustive. no This presence The Yes, hesaidit: 14 bàbà mìníọkọ bàbá mìníọkọ bàbà miniọkọńlá bàbà miniọ bàbà mìníokońlá bàbà mìníokońlá bàbà miniòkòńlá bàbà miniọkọńlà bàbà miniọ bàbà miniòkòńlà bàbá mìníokóńlá bàbá mìníọ bàbá mìníòkòńlá It ismy sorghumthatthe stone Sorghum shookinside the big car It ismy sorghumthatthe stone Father swallowed tohave abig It is my sorghum that the husband It is my sorghum that the husband Father swallowed in the big farm Sorghum shookto have the big Father swallowed tohave abig Father swallowed in the big car Sorghum shook inside Sorghum the big Father swallowed tohave abig Father swallowed tohave abig Sorghum shook inside Sorghum the big It is my sorghum that the spear It is my sorghum that the spear ̀ kọ ̀ ̀ ńlá ńlá ̀ kọ ̀ ̀ ̀ ̀ kọ ) ) ) ńlá ńlá kọ forboth“sorghum”and https://twitter.com/Dou- ̀ ńlá ̀ ̀ ńlà ńlá ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) ) 15 . andnot

Linguapax Review 6 · 209 Linguapax Review 6 · 210 argument, encara que topat també hauria a llegir.aprenen Però aquestera elseu no e i perquè diferènciala entre alfabet mésintuïtiu, potser com elcoreà, de l’alfabet Fariaromà. un falta adoptar codificació la amb encaixa no llengua la limitadores, enelsentit que l’evolució de són utilitzades escriure en ioruba per volia dir, per descomptat, és que les lletres perquè fos més fàcil d’aprendre. Elque manera d’alguna “simplificar” de s’havia acceptable, seguia pensant que la llengua competència del qual —comva dir—era El meu interlocutordeTwitter, elnivell de aprendre lallenguaaperfecció. d’entendre els que volenno poden ono la. Aquest és el factor que no hanacabat après aescriure- a lespersonesque han de l’escola iels llibres. El mateix val per molts anys, a casa i en família, o através i sostinguda durant immersió bona una que tingut dominen aquesta llenguahan sistema el simplificar d’escriptura no canviaràres. Les persones que manera de competència, a tenir unacerta per arribar amb el oral,s’hade to familiaritzar forma El qui aprengui l’idioma, ni que sigui de música, com si el parlant estigués cantant. que per això la llenguasonacomsifos laqualitat i el dinamisme del to.segons És pujaibaixa Fins i tot el com a parla, ioruba qualitat de qualsevolsecundària idioma. són il·lustratius de l’escriptura,que és una Peròaquests exemplesnomés anteriors 1987). Chrystal, llengüesparla tonals(Fromkin, 1978; i més del 50% mundial delapoblació les llengües es consideren tonals,del món Yip(2002), el 60-70% de distintiu. Segons és únicenaquest no tret ús deltocoma prou.Elioruba possibilitats no en sàpiga distingir aquestes l’estudiant que no sàpiga ẹ , sigui menys confusa peralsqui ọ io,entre o difference between might need to beadoptedmake the intuitivelike perhaps alphabet, Korean, by the Roman alphabet.Some other more didn’tcodified language, be evolvethe to that Yorùbá,limiting in are the language course, isthat the letters used to write of hemeant, What to make iteasiertolearn. ‘simplification’some be to had there that — ashesaidwas passable, stillthought whose competence level in the language My twitter interlocutor, for instance, perfection. it to unable tolearn those unwillingor that has been regularly misunderstood by isthe factor have towrite it. This learnt schools andbooks. Sameforpeoplewho through home and family, or through andsustained input overgood manyyears, competently havespeak the language had that. Peopledo anythingtochange who so simplifying the writing system won’t competence, tone to achieve anytype of will have to become with familiar the form, the oral onlyin evenlanguage, if speaker issinging. the Anyone wholearns soundslike music,the language like the its tone. Itiswhy quality dynamism of and as speech, Yorùbárises and falls on the anylanguage. Even quality of secondary the writing, which isa illustrative of But these above examples areonly 1987). (Fromkinpopulation 1978; Chrystal the world spoken by more than50% of are to Yip(2002), tone languages and are considered tonal according languages allworld as sixty to seventy percent of tone as a distinctive feature. As many of enough. Yorùbáthis use in is notpeculiar this would alsohave collided with the was nothisargument — thougheven intext. But that learners confusing for ọ ando,e and or ẹ less 16 Medium, En converses posteriors, publicades a llengua segueixsevala evolució. pròpia impossible, ja que la cosa virtualment llengua ensimateixa, la pas no ioruba, del d’escriptura l’estil simplificar a ajudar el procésd’invenció dellengües per d’aprofitar possibilitats les sobre parlar Society, durantl’estada a Olot,vam Creation de laLanguage vicepresident Janamb mantenir van Steenbergen, una deles conversesEn que vaig fos unallenguatonal,inohoéspas. seria molt més “complicat” d’escriure si amb laincòmodarealitat que el coreà un home” en guosa calia triar laparaula de Nigèria), perdirunafrasecom “josoc (les tres llengües més importants ioruba havia deprovenirdel hausa,l’igboiel del seu vocabularicom que part bona de l’Àfrica occidental. Peròindígenes també d’altresllengües de Nigèria,però un lèxic que provindria majoritàriament llengua “inventada”,una amb formar per una de les tres llengües de principals Nigèria de les paraules iunlèxic manllevat de cada l’ordre és com funcionava:Així feiaservir identitat nacionalenllocd’ètnica. lleialtat i una llengua que pugui generar tinguin com assegurar que els nigerians s’hauria pogut resoldred’altres maneres: polític que un problema resoldre per perAlex el 1965 Igbineweka, es va crearsuposadament inventada artificial comunicació. El guosa,una“llengua” propòsit polític explícit de facilitar la la llengua inventada que es crea ambel sation-with-a-conlanger-882543dfbb0 2019), “Conversation de (gener with aConlanger” https://medium.com/@baroka/conver 16 vamde lalimitació parlar . - conversations, publishedonMedium its on ownin its and time. Insubsequent evolves impossible; language is virtually itself,mind you, notthe language since this Yorùbá— simplify the writing style of invention language to help the process of using Olot, was aboutthepossibilities of Society, Creation the Language whileat Van the Vice President of Steenbergen, theconversationswith Jan Ihad One of tonal language. Itisnot. it was a be way more ‘complex’ to write if realitythatKoreanwould uncomfortable 16 sation-with-a-conlanger-882543dfbb0 2019), ‘am’ from the ‘am’ fromother,the third, ‘a’from to pick the word “I’ from onelanguage, Guosa, one wouldin “I amaman” have to say asentence languages), like biggest Hausa, Igbo,Yorùbá and (Nigeria’s three was its vocabulary to come from bulk of aswell. But because languages African a West but other indigenous Nigeria, drawinglanguage, its lexicon frommostly anew ‘invented’ to form in Nigeria languages the three major eachfrom of lexicon word of borrowing a and order was howThis itworked: it would use allegiance andidentity. national ratherthanethnic engender havethat Nigerians that can a language solution:how to ensure other kindsof from benefited havewould that problem was ostensibly created to solve a political invented in 1965 by Alex Igbineweka, easier. ‘language’ Guosa,aconstructed making communication of purposes created with the express political language invented talked about the limitation of “Conversation (January, with a Conlanger” https://medium.com/@baroka/conver . 16 we we -

Linguapax Review 6 · 211 Linguapax Review 6 · 212 17 d’una d’una formiga, picada naturalesa: la simplement sèrie defets descriu una de la aunaforisme que corresponen rítmics Els patrons descrits anteriorment Tornem al’alfabetització volcànica. de roquesd’unaerupció l’evolució intentar revertir la formació o al llargde molts anys. Seria més senzill és un procésnaturalque s’ha esdevingut cerca d’una manera de “simplificar” el que els recursos lingüístics, i nopasunavana el desenvolupamentamb delallenguai es necessita és educació i compromís al capd’unaestona, que tornar-hi el que conclusió, encara que només fos per La conversa de Twittera la va arribar força inútil”. que no les parlés totes tres, ipertant seria llengua no seriaintel·ligible peraningú d’alemany,barreja xinèsisuahili: aquesta una llengua que relació. Imagina sigui una de llengües tenen que un híbrid cap no en la idea d’una llengua que sigui gaire, “No hicrec En paraulesde Steenbergen: quina s’had’utilitzariquan. tres per saber vives,romanguin sinóque les cal dominar no tan sols funcioni, cal que les llengües existents artifici aquest que tal Per és que no hem inventat una llengua nova. qüestió—, lingüistes la analitzat que han vam i jo —ialtres coincidirSteenbergen la primerallengua. com El problema, de la tercera i“home”unaltrecopde “jo” d’una llengua, “soc” de l’altra, “a” sation-with-a-conlanger-882543dfbb0 2019), “Conversation de (gener with aConlanger” https://medium.com/@baroka/conver 17 . - volcanic eruption. froma evolution orrock formation years. to reverse trying We’re better off overprocess thathappened natural many look foraway to ‘simplify’ what is a resources,language rather thanafutile and the language to the development of needed is education and commitment iteration, to the conclusion that what is only for awhile before the next if And sothe twitter conversation resolved, them, andthereforebeprettyuseless.” anyone whodoes not speak all three of wouldlanguage a notbeintelligible to Chinese and Swahili: such German, of mix thatisa language toimaginea Just try totally unrelated languages. is ahybrid of that alanguage muchvery inthe idea of Steenbergen’sIn words:“I don’t believe order to know which to use and when. in need to master the three languages alivethis trickfor towork, onewould need to remain do existing languages thus invented a new language. Notonly we haven’texamined this issue — agreed, and I — andother linguists who have problem with that, as Steenbergen The again. language first the from ‘man’ and 17 the stink-ant, a wasp, andabee. But of happeninginnature: the sting series of that merely from anaphorism describes a described come earlier patterns drum The So backtoliteracy sation-with-a-conlanger-882543dfbb0 2019), “Conversation (January, with a Conlanger” https://medium.com/@baroka/conver . 17 - o el coneixement de convertir les herbes tenen rítmics,dels patrons nens iorubes abans,el coneixement comara que els incloure altreshabilitats, comjahedit Per descomptat, l’alfabetització pot casos, l’argumentcaupelseupropipes. quotidianes en en molts hausa i/oàrab totes les tasques i pot dur aterme del fet que sí que la majoria parla, escriu occidental, va ser “analfabets”. dels quals no havien rebut una instrucció els seus l’insult comú contra votants, molts del país,el president, d’onés originari contral’electorat del nord tensió generada Durant les últimes eleccions,de la arran d’analfabet! (‘manllevar’).i borrow Miraquen’ets, encara nosaps distingir entre s’han gastat en tu, els diners que els teus pares l’insultat: sovint pretén) degradar aquest idioma. Ésunaofensaque pot (i comuns en anglès oelqui comet errors el qui nosapparlar, llegiroescriure en a lavidareales titlla d’“analfabet” ja sigui gowilly/status/1105863660243742721 19 18 escriure únicament com la capacitat de llegir i sobretot entre la classe mitjana nigeriana, l’alfabetització, que s’ha plantejat, alaqüestió de em porta Això so d’una seqüènciadepercussió. el identificar poder per sinó ús, seu no tansolsperentendre el proverbi oel d’alfabetització —alfabetització rítmica— nivellpeça musical. Amb tot, cal uncert rítmic, potafegir salsaidinamismeauna vespa i d’unaabella.Però, com a patró Anas_Sukola/status/1106271311683309569 Un exempleUn entremolts:https://twitter.com/ Un altre example:https://twitter.com/chinUn - en anglès . Ales xarxes socials lend (‘prestar’) 19 . Davant Amb tots . 18 o gowilly/status/1105863660243742721 Anas_Sukola/status/1106271311683309569 was that they were ‘illiterates’. did not havenorth education, western whom in the slur for his voters, many of the president hails from,the common where thecountry of part the northern the electorate from against tension arose During the last election, when a lotof anilliterate? What and‘borrow’. ‘lend’ between tell the difference spent on you,money your you parents still can’t meant to) debase its target: insult that can (andisoften a kindof common mistakes in the language. It is speak or readwrite in English,orfor or inreallife either for their inability to called ‘illiterates’ either on socialmedia write and inEnglish class, as only the ability to read and middle especially among the Nigerian literacy, which hasbeen thrown around, me tothequestion this bringsof So sequence. out thesoundfromadrum proverbits use,or buttobeablepick literacy — tonotonly understandthe literacy — drum levelit takes acertain of music. However, dynamism toapiece of go, pattern it can add sauce and as drum 19 18 saYrb hl,o h nweg fas aYorùbáchild, of the knowledge or patterns drum including the of knowledge otherskillsasIarguedearlier, number of course, literacy include can also a Of many cases, theargumentsuddenlyfails. life’s tasks Arabic in in Hausaand/or of all indeed speak, write, and canperform them faced with the fact that most of eesjs n fmany:https://twitter.com/ Here’s just one of Another example:https://twitter.com/chinAnother -

. People are regularly With all the With . 19 When When . 18

Linguapax Review 6 · 213 Linguapax Review 6 · 214 estudiants (per què, ja el sabien parlar si no, l’assignatura d’anglès, se suposava que els comunicació. I quanarribavade l’hora de la a fins d’instrucció llengua la de des valorreal. L’anglès vatot l’espai, acaparar de temps sense pèrdua considerés una es l’estudi de les llengües nigerianes va assegurar que, encara que fos optatiu, per atots mitjà d’instrucció ambl’anglès com a d’estudis nigerià, inevitable.Era Eldisseny del pla es va suprimir. 2015, el finalment, i, obligatòria la llengua va passaraser una optativa no bastó od’unamulta.els anys,Amb però, estavasota càstig prohibida, d’uncopde En totes les altres classes d’instrucció. mitjà l’úsllenguacom a dela es permetia moment deles vuit hores lectives en què iaquellaassignaturaeral’únic fer ioruba, assignatura optativa Jo obligatòria. vaig estudiàvem com a una llengua nigeriana que eren privades, primària, bressol ila l’educació Fins i tot primària. a l’escola de obligatòria part almenys erenuna occidental de Nigèria,les llengües locals De petit, a Ìbàdàn,unaciutat de la regió llengua localaNigèria. desenvolupament il’ensenyament enla que contribuïtmés aobstaculitzarel ha (sobretot aquesta colonial, l’anglès) el de les habilitats vitals a l’ús d’una llengua el coneixementde la imaginacióel que lliga realitats de la vida. Amb tot, és la limitació les capaciten aquesta per afrontar població no, però sónnivells de competència que imoltsd’altres modern al món traslladar i habilitats, moltsdels quals es poden la transmissiódeconeixements, costums mateixa de diverses de maneres apartir a si indígenes, la societat s’ha preservat pobles a Com desert. al geogràfic nord el de trobar o en remeis la malària, contra els cursos, time came for Englishasasubject, it communication. And when of language tothe instruction of the language from the space, took over of part every time with no realvalue. English of was seen languages asawaste Nigerian that even aselective, the study of ensured course in the curriculum every for instruction English asamedium of with educational syllabus inNigeria the It was inevitable. design of The became 2015, in removed totallyasacourseatall. finally and elective, became a non-compulsory the language the years, over gradually, But fine. a or the cane, punishable by either a stroke of school, it was forbidden, of the other part all Throughout instruction. medium of wastime when the allowed language as a was the onlytime during the school8 hour elective.compulsory ItookYorùbá,it and as a school, language we tookaNigerian I attended a privateprimary and nursery education. Even when primary of part werelanguages at least a compulsory local Nigeria, city in Western Region of Iwasa upinÌbàdàn, When growing development inNigeria. education and locallanguage stymying of English) that has most contributed to the this colonial one, (particularly language one life skills to the use of of knowledge the that imagination ties the limitation of to deal with life’s realities. Yet it is the levels thatempower thatpopulation many arenot.But they are competence world,transferable into the modern but them are customs, andskills. Manyof knowledge, through the passing down of itself in which the society has preserved As desert. peoples,the indigenous there are several ways in north true finding of or drugs, herbsintomalaria turning d’ensenyament alternatiu. la possibilitat il·lustrar d’aquest sistema va demostrar unfamós experiment per resultats bons amb en l’idiomalocal,com tot l’assignatura d’anglès es pot ensenyar 21 20 Unit, itsekiri, Gal·les,tal comesfaa Regne al igbo, unaescola una escola ioruba, una escola les llengües locals nigerianes: escoles diferents llengües amb vehiculars, situat entre al sud-oest, triar es podria i cosmopolitacomLagos, un estat gran l’escola privada. D’aquestaen manera, la llenguaque triï nacional, d’integració al sud-est i el haussa alnord.O, a efectes alsud-oest, l’igbo Elioruba de l’entorn? Però, fos la llengua i si el mitjà d’instrucció l’examen titllenelsaltresd’“analfabets”. és fàcil entendre per què els que aproven aunamic. En aquest context, informal carta bé una o important un funcionari a formal estudiants que escriguin una carta als demana es d’altres En final. l’examen de pregunta obligatòria enuna s’exigeix a un diari, en anglès. Almenys és el que i intel·ligible per redacció intel·ligent hade ser capaç d’escriure una nigerià anys d’educació secundària, unestudiant sis dels final Al redacció. de avançades fonètica i altres competències gramàtica, perensenyar tant el pla d’estudis serveix ensenyaven enanglès, els professors), per (2016), night-in-wales-of-bilingualism-in-britain/ (2016), night-in-wales-pursuing-the-english-not/ “A Night in Wales: ‘English Not’” Pursuing The “A BilingualisminBritain” NightinWales: Of 20 amb les escoles amb gal·leses. http://www.ktravula.com/2016/02/a- http://www.ktravula.com/2016/03/a- 21 . . Finsi in the local language, asillustrated in the local language, in a subject it isdoneinWales, UnitedKingdom school,itsekiri-mediuman school,as Igbo-medium School,a Yorùbá-medium an local languages; that arethe Nigerian instructions with different mediums of will be plenty schools to choose from in outlook, big andcosmopolitanthere like Lagos, located the southwest,in schoolwishes touse! So inabigstate purposes, whichever the private language Or, the north? integration for national the southeast, Igbo for Hausa for and environment? Yorùbáfor the southwest, the of is in the language instruction of But imagine ascenario where the medium call others“illiterates.” to see why successful candidates would it is easy this background, friend. Against toa letter aninformal or holder, office letter to animportant either a formal assignment. Others ask students to write simulatesexam standardized suchan final the in question compulsory a least essay for anewspaper, in English.At intelligible intelligent, able towrite an student is expected to be a Nigerian education, secondary sixyearsof of advanced compositionskills. Attheend to teach phonetics and other grammar, in it) so the syllabus is created instead speak it(orwhy would teachers teach was assumed that students alreadycan 21 20 with Welsh-medium schools. night-in-wales-of-bilingualism-in-britain/ (2016), night-in-wales-pursuing-the-english-not/ (2016), ANight in Wales: ‘EnglishNot’ Pursuing The A Night in Wales: Of Bilingualism in Britain Bilingualism in Wales:Night in A Of English http://www.ktravula.com/2016/02/a- http://www.ktravula.com/2016/03/a- canbetaught successfully 21 Even the . . 20

Linguapax Review 6 · 215 Linguapax Review 6 · 216 22 Ìshọ Ọdúnjọ Ṣóbọ Ògúnníran, comDanielFágúnwà, Láwuyì ioruba aleshores, els best-sellers literatura enllengües nigerianes. Fins editorials, i ambelles el desig de consumir ambles arrasar va noranta dels finals a fins vuitanta anys dels principis de des en llengües locals. Larecessió econòmica i tot producció ielconsumdeliteratura en la fins ja es vad’internet, una disminució produir Abans radical. intervenció avuiexigeixen dia nigerianes una llengües les travessen que dificultats Les Avui ielfutur complexes. més les matèries i tot fins ensenyar per van demostrarque és el mètode millor que van tots els observadors, sorprendre l’anglès. Elsresultats positius de l’estudi, de final domini el en tot i fins diferents, materna beneficia el nen en molts aspectes llengua en la instrucció hipòtesi que la la confirmar pretenia ioruba, el amb fer La sevaprimari. experiència, que es va sisanysde els l’ensenyament primers en si s’aplica rigorosament molt millors en la llenguaresultats local potproduir va volerque demostrar l’ensenyament 1975,Babatunde FafunwaEl elprofessor Project_at_the_University_of_Ife_Nigeria. Six-Year_Yoruba_Medium_Primary_Education_ Mother-Tongue_A_Nigerian_Experiment--the_ net/publication/234604187_Education_in_the_ Experiment”, rian “Education in the Mother-Tongue: A Nige ̀ lá ̀

Aróbíodu, Aróbíodu, imolts altres, havien inspirat nens , Adébáyọ 22 Túb ̀ sún Ọládàpọ Ọládẹ ̀ Fálétí, Akínwùnmí https://www.researchgate. ̀ jọ d’escriptorsen Òkèdíjì, Joseph ̀ (el meu pare), - Project_at_the_University_of_Ife_Nigeria. Six-Year_Yoruba_Medium_Primary_Education_ Mother-Tongue_A_Nigerian_Experiment--the_ publication/234604187_Education_in_the_ Experiment, https://www.researchgate.net/an subjects. best way toteacheven themostcomplex positive results that showed thatitis the it, with allwhoobserved study surprised the result of English.The of mastery ways, including in the child’sof eventual myriad a in child the benefits instruction on the hypothesis that native language experience was withYorùbá,predicted His education. primary of years six first faithfully implemented the in results if can producemuchlocal language better sought to prove that education in the In 1975 Professor Babatunde Fafunwa educational system. alternative thisasan the possibility of famous research experiment to illustrate 22 Fágúnwà, Láwuyì Ògúnníran, bestsellers by writers in Yorùbálike Daniel literature. language Before then, Nigerian that appetite the consumption of for eighties to late nineties, andwith that the early by of the economic downturn in literature. Publishing houses died out content locallanguage consumption of a decrease in the production and Even beforethe web, there have been then necessitates intervention. a radical today themselves find languages predicament in whichThe Nigerian Today andthefuture Ọládàpọ Educationinthe Mother-Tongue:- A Nigeri ̀ (my father), 22 Ṣóbọ ̀

Aróbíodu, Túb ̀ sún sense havera algúperunaeina depagar el 2016, mac-and-windows/ com/2015/08/07/yoruba-keyboard-layouts-for- Windows”,and 24 23 ioruba, de tons per aMaci Windowsmarcatge en de gratuït llançar el primer programari de del 2015, quan ambel nom a l’agost que inversionsatrau comercials. Fins les llengües que no tenien la visibilitat llengües,es va no per interessar mai a totes d’escriptura per les informàtics Unicode, que es dedica a crear sistemes de ser? hauria de Microsoft,perquè ho món. Noseriael cas. No eraunproblema posar-se al diaambtotes les llengües del temps per ijahihauria al seuapogeu noves tecnologies. Windows 98 estava que s’atribuïa alsinicisdeles irritant, era uninconvenient menor, perbéque al’ordinador escriure diacrítics en ioruba el 2005, no poder meu treball de grau era evident. no Quan vaig escriure el tot ique en aquellmoment oportunitat, amb una internet I aleshores va arribar encaminades aldesastre. d’estudis escolars, les llengües semblen supressió dellengües posterior dels plans hi afegim amb l’economia. Siaaixòla serioses, ja que totes s’havien enfonsat almenys no en impremtes obres en ioruba, de segle,es publicaven però,jano noves prosa en la llengua nativa. A principis en ficció i teatre de obres poesies, seves amb les i pares de totes les generacions board-layout-now-available/. com/2016/06/29/combined-igboyoruba-key- out now available!”, “YorùbáKeyboard Layouts Mac for “Combined Igbo/Yorùbákeyboard lay YorubaName.com el meu equip va 23 24 actualitzat posteriorment a l’igbo actualitzat posteriorment no hihavia manerade fer-ho . http://blog.yorubaname. http://blog.yorubaname. - and Windowsand in Yorùbá, Mac for software marking tone free first YorubaName.com August 2015 when, under the banner of attracted businesses investments. Until that didn’tlanguages have the visibility that languages, never eventually cared for computer writing systems forworld’s Unicode, whichworks with creating in anycase.problem —orconcern, was nottobe.This It wasn’t Microsoft’s to catch upwith all the world’s languages. its heyday and there would betime for it technologies. Windows 98 was enjoying the new the early days of of as aproblem inconvenience, which was explainedaway — irritating was then— if just a minor diacritics in Yorùbáon the computer project in 2005, not beingableto type time. Iwrotemy When undergraduate an opportunity, which wasn’t clear atthe the web then provided inventionThe of seemdestinedfordoom. languages the school from syllabi, the languages of economy. Coupled with the later removal any case, which hadallcollapsed with the language. None by press, any reputable in were no new literature published inthe native the in language. But by the early aughts, there fiction prose and plays, with theirpoetry,across thegenerations more,childreninspired had parents and for Igboin2016, Fálétí, Akínwùnmí Ọládẹ 24 23 yoruba-keyboard-layouts-for-mac-and-windows/ http://blog.yorubaname.com/2015/08/07/ board-layout-now-available/. com/2016/06/29/combined-igboyoruba-key- out now available!, http://blog.yorubaname. YorùbáKeyboard LayoutsWindows, Macand for Combined Igbo/YorùbáCombined keyboardlay ̀ jọ Òkèdíjì, Joseph 24 , my team released the there was noway to Ìshọ Ọdúnjọ 23 ̀ lá, laterupdated and many , Adébáyọ - . ̀

Linguapax Review 6 · 217 Linguapax Review 6 · 218 from Korea”from de 2018), (abril sons-from-korea-kola-tubosun/ org/on-african-languages-and-literature-les 25 de 2018, gener vaig comentarenel meu discurs a Seül el hi haconseqüències econòmiques. Com meva llengua tingués visibilitat. També altres raons que el mer sentiment que la suficient en la llengua local per a internet, a assegurarque hi hagués contingut un diccionarimultimèdia, consistia La meva feinaa YorubaName.com enundispositiumòbil. nigeriana —oigbo—oenqualsevol llengua ioruba vocals necessàries mentre s’escrivia en els diacrítics atotes les correctament llengües nigerianes,es nopodienaplicar els diacrítics per atotes les van agregar vaes on anomenant GBoard, acabar en el nouproducte del moment, que es no que vaig treballaraGoogle del 2015 al 2016, fins I respectivament). [Low], els tons alts [High reproduir (amb les tecles pulsacions es van dissenyar intuïtivament molèsties. aquestes dues) sense grans Les escriure en les seves llengües (almenys els usuarispoden el nostre programa, que sovint ni tansols funcionava. Amb pel caixer automàtic? treure els diners banc que només permet els si decideixseusposar no diners enun als seus coneixements, qui el pot culpar Si no hi ha capcaixer automàtic adaptat en ni llegiranglès.ni unaparaula parlar —està sap alfabetitzat—, no però ioruba 95anys,gairebé llegir iescriure sapen econòmica. El meu avi, que avui té exclusiótambé està produint unagran “On African Languages and Literature: Lessons and Languages African “On 25 la marginació lingüística lamarginació H iLpensades per . https://agbowo. ] ibaixos - , speech atSeoul in January 2018, consequences too. As Ireferenced in my areeconomic be seen. There language having my than just the sentiment of for morereasons content on the internet there is morethanenoughlocallanguage multimedia dictionary, was toensure that My work with onamobiledevice.language, Yorùbá any Nigerian Igbo —or — or vowelsto allthenecessary while writing not successfully apply the right diacritics were languages added, one could Nigerian called GBoard, where the diacritics for all its new on product atthe time, eventually 2015 to 2016,workedGoogle from and Low respectively). And until I worked at the tones forHighand L designed tocarry designed intuitively (with the keys and H keystrokes The werelittle discomfort. (at least these two)their languages with With ourtool,users can now write in for atoolthat often did noteven work. do it without having topay someone 25 of getting themoneyout? getting of where theATMa bank in is theonlyway hechooses nottoputhismoney if him cater to hisknowledge, whocanblame ATM there is no thatcan English.If of literate — yet can’t speak or readaword today, can readandwrite in Yorùbá— is whoisalmost95 grandfather, years old exclusion. language My because of economic exclusion isalsohappening of sons-from-korea-kola-tubosun/ org/on-african-languages-and-literature-les Koreasons from (April 2018), On African Languages and Literature: Les OnAfricanLanguages YorubaName.com . https://agbowo. 25 alot , a - - utilitzen aquestallengua. que menys del 10% dels usuaris parlen/ està en anglès,contingut a internet tot i Source /Font: https://twitter.com/TeddyWoodhouse/status/1105537360115220481 de @WebFoundation. piulada de@TeddyWoodhouse,de la Fixeu-vossegüent, agafat eneldiagrama està farcit decontingut en anglès.internet els models de síntesi. És senzillperquè que després van netejariprocessar amb obtenir mostres i mostres d’escriptura qualsevol cosa, vanper rastrejarinternet gairebé dir que poden intel·ligents o Amazon Echo, les noves veus artificials d’Apple Siri,GoogleHome Els creadors de milers ide línies.amb uncorpus les aplicacions de veu actuals es creen de GIGO ( Tots estem familiaritzats ambel concepte Garbage In Garbage Out). Totes

Més del50% del language. language. web users speak/use the less than 10%of web content isinEnglish,even though fthe @WebFoundation. of @TeddyWoodhousefrom the tweet of Take below, alookat the diagram taken web is filled with English language content. synthesis models. It iseasy because the processed then cleaned with the up and writingsamplesthatare lots of to get to crawlcreators had the web around voices that can say almost anything, intelligent artificial new Echo, Amazon create an AppleSiriorGoogle Home or lines. To thousands andthousands of of applications arecreated with a corpus speech technology All the current Out. In Garbage GIGO—Garbage We of with the concept areallfamiliar

vr5%o Over 50%of

Linguapax Review 6 · 219 Linguapax Review 6 · 220 per entrenarels seus models. res trobar no podran rastrejar laxarxa de els encarregats altra llengua nigeriana, el hausa, l’ijaw o qualsevolal ioruba, per contingut xarxa Sense útil ala prou 26 l’audiència més gran de totes les llengües l’audiència més gran rebut moltamés atencióité (el ha hausa contingut en igbo, i pidgin nigerià ioruba Com amínim, però, s’està generant les aplicacionstecnològiquesfutures. lingüístics no es puguin utilitzar en abans futurs desenvolupadors de programes dels encara requereixmoltafeinaperpart decontingut que tenim una barreja final, Al llatí. l’alfabet amb escriuen no competents són nosi digitals delservei dels periodistes potser ésquemajoria la O elsdiacrítics que pertoquen. porten se que totes les paraules del text en ioruba a laimpremtaque no pasassegurar- arribar periodistes estan més preocupats per s’escriuen les llengües. De vegades, els hi haincoherències puntuals sobre com més dedosanysque funciona iencara els diacrítics apropiats.projecte Elfaja llengües s’escrivissin entot moment amb i l’igbo),vaig insistirque les ioruba al per ajudar aredactarlaguia d’estil periodístic (vaig lingüístic nigerià el servei a organitzar Academy a laprimavera del 2017 per ajudar Per quan això, vaig amb laBBC treballar un bonpuntdepartida. moltes dècades de retard, avui encara és diacrítics. que portem Amb tot, malgrat les fonts adequades trobar amb marcadors de dificultat la per adequadament marcar als seixantaisetanta es publicar no van obres,s’han publicat gaires iles que es van alaliteratura, perquè tampoc recórrer write-yoruba-on-internet/ https://www.soas.ac.uk/blogs/study/why- 26 Nopoden having the most dedicated, and the largest having themostdedicated, the largest and (Hausa has been for wayaround longer, in IgboandYorùbá Pidgin and Nigerian But at least content is beinggenerated future technological uses. developers before it can be usable forany work by technology future language lot of content that still needs a mixed-mash of alphabet can allow. Inthe end, we have beyond the what language the roman are not alsocompetent inwriting service the of incharge the web journalists of properly diacritized. Orperhaps most that all the words in the Yorùba text are to press quickly than about ensuring going about are more concerned the journalists are written. Sometimes,the languages still occasional inconsistencies about how live forover two years now, andthere are diacritics be written with appropriate the languages the things Iinsisted onwas that Igbo) one of style guide forYorùbáthe journalistic and (I helped write service language Nigerian 2017to help set up the in the springof So when Iworked with the BBCAcademy placetostart. still agood though we are manydecades late, today is with diacritical markers. even In short, faces type right the finding of problem the not adequately marked because of were published in the 60s and 70s were been publishedeither, andthose that toliterature, because not muchgo has find to train their models. their train to find will be nothing forthe web crawlers to there language any otherNigerian or the web for Yorùbáor HausaIjaw Without adequate usable content on 26 write-yoruba-on-internet/ https://www.soas.ac.uk/blogs/study/why- at alltimes . The project has been project hasbeen . The 26 They can’t They de l’escripturaenaquestallengua. i,qui sap,ioruba la indústria potsermillora escriure en calgui, faci tantapor potser no aplica les l’ordinador marques allà on Si mentre s’escriu tons correctament. prou coneixements els per marcar automàtics que tenen ajudin els qui no diacrititzadors crear de lucreper ànim també estic treballant ambunequip sense ioruba, en escriure per “simplificades” que la demandade la persona vol formes o en què coordino participo. Per atendre un nombre d’altres bon projectes que introduïda és introduïda silaparaula Així, s’introdueix unaparaula. quan aquestes síl·labes com pertoqui per combinar escriure un codiinformàtic (consonant +vocal), idesprésesva a TOTES les seves síl·labes possibles es vaÉs adir, reduir lallengua ioruba d’elemental que utilitza dífons isíl·labes. sistemes de síntesi complexos, sinó un vaigprocés decreació.No volercrear pel seu a l’entrada de text és important Aquesta restricció marcats correctament. sempre que els tons estiguin text en ioruba, una einacreadaperpronunciar qualsevol vaig És publicant attsyoruba.com. acabar que síntesiprimera delaveu per alioruba, El 2015, vaigen la començaratreballar sigui elemental Síntesi delaveu, encaraque IgboName.com locals com l’equip deYorubaName.com veu creades per tercers o fins i tot creadors passen a ser interessants per ales eines de més contingut en línia, aquestes llengües il’igbo). Com que tenen que el ioruba que no presenta els mateixos problemes BBC, dela nigerià demanera del servei ‘a’ i‘dé’ i‘w ọ ̀ ’ i‘lú’, i les ajunta, tenint en Adéwọlú , YorubaWord.com i , l’ordinador troba , l’ordinador , found ‘a’ and ‘dé’ and ‘w ‘dé’ and found ‘a’and the writing industry inthelanguage. the writingindustry much morepeople,improve andperhaps to write for will be less scary the language apply the marks where necessary, maybe just write the words andhave computers you can adequate tone-marking skills. If diacritizers tohelppeoplewithout the non-profit enthusiasts to create automatic Yorùbá,I amalsoworking with ateam of requesting for ‘simplified’ ways to write in in. To concede to the person ostensibly participating coordinating or currently otherprojectsI’m numbera and of IgboName.com the team behindYorubaName.com even or localcreatorslikeparties third destinations for speech tools created by languages, become better the languages By having more content online inthose same problems asYorùbáand Igbodo). soit doesn’t service, Nigerian suffer the in the BBC allthe languages audience of input word was ‘Adéw the when a wordis put in. Soif necessary written to combine these syllables as + vowel), and then a computer code component possiblesyllables (consonant Yorùbá was reducedlanguage to ALL its di-phones and syllables. In otherwords, systems, one that uses but an elementary morecomplexsynthesis the route of its creation. Ihadnottried to go of the process because of only as important limitationoninputis tonemarked. This text fed to it, as longit is properly a toolcreated to pronounce any Yorùbá first eventually Itis placed atttsyoruba.com. the on work speech synthesis for Yorùbá, which I started I 2015, In elementary Speech synthesis,even if , ọ YorubaWord.com, ̀ lú’, the computer ọ ̀ ’ and ‘lú’, and ’ and ,

Linguapax Review 6 · 221 Linguapax Review 6 · 222 quals jacomptenamblameva ajuda: de sobreviure, moltes de les l’oportunitat dècada en perquèla pròxima tinguin ialtres llengües nigerianes en ioruba Aquestes són altres coses que es necessiten és avui. moltes coses més que l’han finsportat on PeppaPig, pel·lícules, literaturai bona infantils, llibres de text, Sesame Street, vaMoltíssima gent quaderns elaborar polític.només pelpoder el món dominar que les a necessita. L’anglèsarribat ha no a l’audiència fa, què buscar icom arribar de la seva què llengua, sempre que sàpiga crear eines per afavorirla revitalització de tecnologia, Amb tothom potihauria Google s’haposataldia. Ni tansols llenguatext nigeriana. en una única aplicació que ara pot pronunciar per siguiiara la primera ttsyoruba.com llàstima que i ésuna oportunitat, gran per dir-ho d’algunamanera, ofereix una africanes. La democratització d’internet, sinóperaaltres llengües sols peralioruba, de més crear eines d’aquesta mena, notan el meu amic de Twitter. Amb tot, s’hauran de ser,hauria contràriamentalque pensa un resultat produeix defectuós. Com qualsevolara, sense entrada tons marcats to, els resultats obtinguts siguin bons. Fins coneixements gaires sobre marcaciódel quan el producte s’utilitzi sense tenir que, tal manera de l’entrada simplificar pas,El proper cal dir-ho, no serà cosetes perpolir. queden que i tot positiu, estat ha ara fins resultat El inatural. intel·ligent parla una s’esdevenen entre síl·labes perproduir compte tots els processos fonològics que create: them I’m already involved with helping to of Many survival. give themchance a of languages, within the next decade, to to exist inYorùbá and otherNigerian Here are afew more things that need is today. it towhere it things thatbrought more Pig, movies, literature, and plenty great primers, textbooks, Sesame Street, Peppa power. were plenty There people creating theworldonly by to run political get who needs to use it. English didnot look for, and how to reach the audience as they know whatthey’re doing,whatto aslong theirlanguage, revitalization of the should, create tools tohelpsupport With technology, anyone can,and caught up. input.Notevenlanguage yet Googlehas the only Nigerian a that canpronounce application currently and first the is com such that it is a shame that ttsyoruba. theweb, democratization, sotospeak, of provided by opportunity the enormous other Africanlanguages. is an There be created, not just for Yorùbábut for thisnature, however, willneed to of my twitter friend willobject. tools More defective output. As itshouldbe, though without with produce a tone marking results. good still get Sofar, anyinput marking skills use the product, they will the tone without adequate of knowledge simplify the input such that when people course, will be to nextlevel,The of still afewkinkstofix. has been positive sofar, thoughthere are result and naturalspeech.intelligent The in-between the syllables to produce the processesphonological that happen put them together, paying attention to all • • • • • • • nigerianes. enllengües interpretació poesia i itota Dadakúàdà la música, Ewì, de Fuji,Juju,lletres Sákárà, Àpàlà, Un lloc com genius.com, amb les llengües nigerianes. cotxes)(ràdio, televisió,telèfons, a Traduccions demanuals electrònics l’igbo, elhausa,l’edo, l’esan,etc. llengües locals.mateix val El a per obres enanglès, igbo, hausaialtres nigeriana alioruba. Traduccions de tota la literatura Toni etc. Morrison, Shakespeare, Marlowe, Maya Angelou, la literatura universal al ioruba. Traduccions clàssics de de grans que tambésiguinentretinguts. lingüístic per ainfants d’aprenentatge de materials manca lamentenla parlat dels La majoria pares ambqui he nens enlesllengües aptes pera locals. web. Hemdecrearmoltscontinguts temps YouTubea ialtresaplicacions del seu Els nensd’avuipart passen bona xerrar. per fills els amb seure solen no Animacions enioruba. contingut. però notenengaire igbo, ialtres llengües nigerianes, ioruba locals.versions Hiha delaWikipediaen del país, sinó també en les llengües contingut qüestions per a històriques en anglès. notansols exigeix Això a Nigèria avui està principalment històrics nigerians. LaWikipedia fets i espais totes els personatges, Entrades de laWikipedia per a que jahecomentat. diacríticsautomàtics marcadors Els tecnologia lingüística. perdesenvoluparque sorgeixin que pot ajudarasostenir les iniciatives contingut un bon webproporcionarà cançons, sinóque —com ja he dit— d’aquestes els oients moderns o a sl beneficiarà sols tan No Això inclou Això Adiad’avui, Els pares ara Els pares • • • • • • • oa,mnaso electronic items today, manuals of into Nigerianlanguages. (radio, television,phone,cars) manuals electronic Translations of Edo, Esan,etc. same should happenforIgbo, Hausa, other locally-produced writings. The literatures in English,Igbo, Hausa, and intoYorùbá.literature includes This Nigerian all Translations of ToniMaya Angelou, etc. Morrison, into Yorùbá. Shakespeare, Marlowe, majorglobal classics Translations of children. for materials that are also entertaining sufficient learning language absence of have talked tomehave lamented the in the local languages. Most parents that child-friendly content to create a lotof YouTube and otherweb apps. We need theirtime on children spendmuch of to them all throughthe day. Modern usually sit their children down to talk Animations inYorùba. People don’t but doesn’t have enoughcontent. Yorùbá,languages, other Nigerian and languages. Wikipedia exists in Igbo, butalsoinlocal Nigeria, concerning just content historical matters for not callsfor mostly English. This in places. eventshistorical peopleand and Wikipedia allNigerian entries for mentioned earlier. Automatic diacriticmarkers development. technology in language future efforts help support webprovide content that can good but —like Imentioned earlier — these songs, listeners of the modern just not benefit will It performance. poetry, music, language and Nigerian all and Dadakúàdà, Ewì, Juju,Fuji, all Àpàlà, Sákárà, of A site like genius.com, withlyrics Wikipedia in Nigeria is today Wikipedia inNigeria Asat

Linguapax Review 6 · 223 Linguapax Review 6 · 224 • • • • • • possible. que sigui a totes les llengües nigerianes fer aYorubaWord.com. Elmateixper ioruba. Diccionari multimèdiadelallengua modern. entextioruba ioruba Actualització de la Bíblia/l’Alcorà nostres obresaaltresidiomesglobals. fronteres,les hem detraduir això per i idees també necessiten transcendir a l’anglès. Traducció detota la literatura ioruba punt anterior. (veu,web).vídeo, iorubes el Com Digitalització detots els proverbis d’expandirl’alfabetització. altra forma línia d’aquests rítmics.patrons Ésuna crear un“diccionari”multimèdia en Amb disponibilitatde recursos, vull diversos patrons rítmics en ioruba. publicat uns quants llibres sobreels rítmics (veu,web). vídeo, S’han Digitalització detots els patrons àmplia. més hi puguiaccedir una població d’àudio iweb, també aconseguim que multimèdia Si es digitalitza enformats deltext. integritat qüestionant la anat escrit. Perel tempsamb se això, n’ha durant generacions, però maiper seus versicles. S’ha transmès oralment en 256 capítols i els religiós ioruba, web).vídeo, L’Odù Ifáés el corpus Ifá (veu,Digitalització del’Odù els seusparlants). potenciarien encara més els idiomes (i indústria de la traducció al paísies aquests productes, es revitalitzaria la les zones del país onestan destinats traduccions en la llengua local de proporcionessin electròniques firmes exigís que totes les Si el mandarí. govern nomésestanenanglèsi s’importen electrònics que els manuals dels articles Una cosa que Una ja estem intentant Els nostres pensaments • • • • • • all Yorùbá proverbs. Digitization (voice, web) video, of extending literacy. patterns. It is anotherwaydrum of these of based multimedia ‘dictionary’ resources, create a web- availability of inYorùbá.patterns I want to, with the been publishedaboutthe various drum Afew books have patterns. all drum Digitization (voice, web) video, of population. a larger wemake also accessible themmore to in audioandweb multimedia formats, continue to be. By documenting them questionable overwill time and the text has become of the integrity but never written down.thus And orally passed downgenerations for accompanying verses. It has been religious corpus,256 chapters in and OdùIfáisthe YorùbáOdù Ifá.The (voice, video,web) Digitization of speakers) even more. and empower (andtheir the languages in the country,translation industry headed, itwouldare rejuvenate the where the products the country areas of the of translations inthe local language that allelectronic companies provide were thegovernment mandate to If only exist in EnglishandMandarin. into the country being imported languages aspossible.languages as manyNigerian Create samefor todoatYorubaWord.com.trying language. Yorùbá of Multimedia Dictionary YorùbáQuran intomodern text. the Yorùbá Bible/ of Upgrade works intoothergloballanguages. borders, we willneedtotranslateour and ideas also need to transcend our into English. Because our thoughts allYorùbá literature Translation of Something we’re already Same asabove. most-all-african-languages-are-endangered/ www.ktravula.com/2015/02/why-i-believe-al- (febrer de 2015), es are Endangered” mòbils que també respecten els costums dispositius exempleAustràlia a fent servir escrites, no llengües indígenes el seu amb i estratègies per documentar altres he adquiritunaestima novesper formes el treball de Jennifer Green, per exemple, possibilitats que encara tenim. Analitzant lamevaa despertar imaginaciósobreles d’Olot el novembre de 2018 em va ajudar aprendre. Labeca a laResidència Faber interessat en les coses noves que puc en lacreació d’alfabets, peròsegueixo i possibilitats de la invenció de llengües van sobre les limitacions Steenbergen fascinat tot M’ha el que he aprèsde Jan 27 massa tardperinvertir latendència. resiliència. Per amoltes, jacomença aser amb el mateix entusiasme i capacitat de quantitats i coses semblants en grans crítica; de persones que un nombre facin sostenible,d’una massa disposar caldrà i significatiu progrés un aconseguir Per aconseguit menys èxits amb el ioruba. unes quantes coses, iencaras’han africanes asobreviure. Tot just he esmentat Queda molt per fer per ajudarles llengües Conclusió • “Why IBelieveLanguag- African AlmostAll YorubaName.com. extensió del treball fet Una a itopònims). (antropònims iorubes Diccionari multimèdiadenoms http:// 27 .

practices. and With GennerLlanes-Ortiz that alsopays respect to indigenous in Australia using mobile technology languages,indigenous with her example strategies to document other non-written newwaysacquired a respect more for and Jennifer Green, for instance, I the work of the possibilities that still exist. Looking at to as imagination my up firing in helpful Residency in OlotNovember 2018 was fellowship atthe Faber The I canlearn. but I’m still interested in what new things alphabets, invention in the creation of language limitations andpossibilities of from Janlearnt van in the Steenbergen I have beenfascinated by whatI’ve can-languages-are-endangered/ la.com/2015/02/why-i-believe-almost-all-afri- 2015), (February Endangered too latetoreverse thetrend. resilience. Tomany, it’s alreadygetting numberswith equalzealand and large in things similar people doing number of there will need tobeacritical mass; a meaningful and sustainable progress, successes achieved with Yorùbá.For any only mentioned a few, and even fewer survive. I havehelp Africanlanguages lot thatneeds to bedone isa There Conclusion • 27 Why IBelieve are Almost All AfricanLanguages com. the work atYorubaName. extension of Names places). An (people and Yorùbá of Multimedia dictionary http://www.ktravu . 27

Linguapax Review 6 · 225 Linguapax Review 6 · 226 Cambridge: Cambridge University Cambridge Cambridge: Press. TextbooksCambridge inLinguistics. YIP, M. (2002). Referències bibliogràfiques moltes d’altrestambéhopodenestar. la que està però més ben posicionada, les llengües locals. és Crecque el ioruba d’apoderar per seguir buscant formes a l’abast: en aquest cas, serveix internet és la possibilitat d’utilitzar el que tenim de totes,La lliçómés important per mi, el qualrejovenir, siaixíhodesitja. llengua i oferiralasocietat un mirallamb pottranscendirla demostra que l’art occidental del continent. Antinori Sonia peraplicar-ho alapart ens pot servir aconseguit i està fent al sud d’Àfrica a les llengües amenaçades, iel que ha s’acosten què els acadèmics moderns leseines amb he observat Sheenah Shah, o larevitalització de les llengües. Amb per comprendre les amenaces importants i quinsaltresfactorssón supervivència, obstacles els a lasevanombrosos innovar icontinuarmalgrat prosperant aconseguit com han les llengües maies i JoséFlores Farfán, Antonio he après indígenes. Genner Llanes-Ortiz Amb Tone. Col·lecció Yip, M. (2002). Reference more languages canbetoo.more languages I think Yorùbá isbetter it, for and many languages. empower local to ways find to to meinthiscase, the web, tocontinue is usingthe whatbenefit is of available — me, all,for lesson of most important The itsowishes. itself, if with which to rejuvenate society mirror a and offer can transcend the language, art showscontinent. Antinori Sonia how the us working in the Western of part Africancanteach in Southern challenges languages, andwhathersuccesses and academics approach endangered the tools by whichI observe modern revitalisation.With SheenahShah, or endangerment understanding language in and what other factors are important plenty obstacles to theirsurvival, of innovate continueand to thrive inspite how have Mayan languages to managed JoséFlores Farfán, Antonio of Ilearn Cambridge UniversityCambridge Press. Textbooks inLinguistics.) Cambridge: Tone . (Cambridge m’ha fascinat emocionalment de maneres del llenguatge vida, laforçainspiradora per revitalitzarles llengües. Alllargde la extraordinària força impulsora és una ge veurem, el vessant emocional del llenguat tudi (Aracil,comunicació personal).Com del’objecte d’es laimportància exagerant vertir-nos enespecialistes del llenguatge, esforços a un solàmbitlingüístic, nicon- els podem restringir no sevaimportància, la En larevitalització, en canvi, malgrat acadèmica. focament predominant en la lingüística aspecte etc.),(fonologia, morfologia, l’en un sol ció referenciala o delllenguatge, la lingüística, en canvi, es limita alafun- malparat. L’enfocament reduccionista de tot ique també n’hique el deixen ha ben som poetes, encara que no hosapiguem, doncs, manera, certa quotidià.En tots ge poètica”, que està present en el llenguat la “funció en distingeix ons del llenguatge Jakobson(1960), de les quan parla funci pare de la lingüística funcional, Roman diverses. que s’expressa en formes art El persimateixés un que elllenguatge trada sèrie d’exemples. Tinguem present d’en revitalització lingüística a través d’una en la de les arts cionades ambelpaper sobre unasèrie onar de qüestions rela- reflexi a invitació una és article Aquest Nota introductòria José Antonio FloresFarfán DEL COMUNICACIÓ A ART, POLÍTICA I LLENGUATGE COM QÜESTIONS REVITALITZACIÓ. SOBRE LA ------eaa nsvrlwy,a erso in- me away in several ways, of asgenres has emotionally blown language force of revitalization. Inmy ge life, the inspiring is anoutstanding driving force in langua- language will see,side of theemotional communication).(Aracil, personal As we guage-ists, overemphasizing language-ism sphere,become single nor language lan as it is, to a we cannot restrict our efforts revitalization, asimportant contrast, in In tics. proachmainstream academic linguis in morphology, etc.),ap- the predominant (phonology, language just one aspect of to or language, the referential function of to nist approach inlinguistics limits itself musical-poet. In contrast, the reductio people blow it, following the well- known poets, even when we don’t know it. Some language. in away Therefore, we are all course present in everyday function is of This language”. “the poetic function of distinguished language the functions of man Jakobson (1960), while talking about functional linguistics, Ro- the father of expressed in several ways. Forinstance, is an art, byconsider that itself language senting selected examples. Inthe outset, revitalization, pre- in language thearts of the role issues regarding a series on of on In this contribution, I will invite a reflecti Introductory note José Antonio FloresFarfán COMMUNICATION AS ART,POLITICS AND ISSUES OF LANGUAGE REVITALIZATION. TALKING ABOUT - - - -

Linguapax Review 6 · 227 Linguapax Review 6 · 228 per parlar amb el gruix de lapoblació, el gruix amb per parlar el segle yucatec perquè era metge. Finsbenentrat braços. Aquest avi havia hagut d’aprendre l’avi 2 em va tenir poc temps en els seus per néixer.a Mérida em portessin Per tant, Yucatán)estudiar al es podia que no que es vael meupare psiquiatria, matriculara s’havien traslladataCiutat de Mèxicquan vamorint, als meus(que pares demanar (avi 2). Quan l’avicom a segona 2 s’estava llengua (aviun com aprimera 1) i l’altre Els meus dos avis parlaven maia yucatec; de la meva vida. he viscut part on la major Yucatán, on vaig néixer, iCiutat de Mèxic, urbans,entorns a cavall de Mérida, al “llengües amenaçades”. Vaig créixer en mentrepassar estudiava ipromovia les me esmentar breument el que em va - Permeteu teories. nostres les tot i fins i els nostres instints lingüístics determinen autobiografies nostres Les espanyol. en a infants. “Infanciaes destino”, diuen que no. Comens vancom educar imarcar del elDel que que Som o parlem. parlem biografia emocional en lesllengüesperill?Una Per quèenshemdecentrar guns dels quals en aquest abordaré article. al- diversos, conflictes sobre necessàries però difícils concessions tot i doxesfins i para sobre necessàries reflexions de guit de manera positiva, fet que implica un se que de contradiccions miremdesuperar, ritme poètic. Larevitalització està farcida sentits,del impulsora força poderosa una mits finits i infinits, fluint en bells contra- fer que la imaginaciótemptegi els seus lí- de mons desconeguts i la porta pot obrir simple giremocionaldeles paraules ens de la diversitat lingüística i cultural. Un immensitat en la nits que ens arrosseguen infi- diverses,llenguatges de gèneres com XX caliadefensar-se en yucatec - - data languages? An emotionalbio Why focusingonendangered in Yucatecin to communicate with thebulk around way his find least at to had one the 20th century the middle of of half to tec Up due tohismedicalprofession. Yuca little while.to learn had Grandpa2 for a 2 had me in his arms fore grandpa - There to take me to beborn. to Merida studying psychiatry, inexistent in Yucatan) to MexicoCitysince my fatherenrolled in dying, he asked my parents(whomoved was grandpa2 When tongue (grandpa2). while the other asasecond (grandpa1), ge spoke Maya Yucatec; one as a first langua- my life. Bothmy male grandparents of to MexicoCity, whereIhave lived most from Mérida,Yucatan, where I was born, settings,in urban moving backforth and languages.up called endangered I grew to me while studying so- and promoting has happened what mention briefly me instincts and evenge our theories. Let langua- our define autobiographies Our the saying in Spanish. es destino”, goes sed in andmarked as children. “Infancia ways not about. The in which we were rai talk iswhatweOur are. we What talkor upon inthiscontribution. touch will I which of some conflicts, ral seve on concessions needed but difficult and even paradoxes on reflections eded ne- positive ways, entailing a number of tradictions thatwe looktoovercome, in con- poetic beat. Revitalization is full of the apowerfulin terms, driving force of contradictions beautiful in flowing mits, li- infinite and finite its find imagination away to otherunknown worlds andlet the words asemotions candrive us twist of linguistic and cultural diversity. Asimple of sea the in us drifting languages finite - - - llengües abandonades. Alcap d’unsanys de paraules, unaltre fet que evoca les va accedir només em va donarunallista que m’ensenyés maia,però tot ique hi em devia empènyer ademanar al’avi 1 per amiialhoraforça enigmàtica. Això feines) m’envoltava invisible era gairebé tenia vuit anys lallengua que (amb prou les llengües amenaçades. Ésadir, quan paradoxes lingüístiques queenvolten Tot aixòs’emmarca en les complicades mixtos. lingüístic,l’abandonament elsmatrimonis que d’una altraforçapoderosaen parla cap de les meves àvies no eramaia,cosa yucatec.maia Tot ique força diferents, implicavad’un hospitalpúbliciaixò parlar Yucateca. L’avi 2 va ser un dels fundadors alaUniversitatllengües obligatòries del segle que principis és que a vaigreconstruir poder dades poques Les lingüístic. perfil De l’avi 2 encara en sé menys (?), del seu parlants d’unallengua. i evocavaels últims records delsúltims La interacció era,doncs, moltlimitada, 20centaus! de lamerceria,pertornar-li just al carrer, davant atrobar que va sortir l’avigran en maiaambunadona 2parlant anecdòtic.ocasional igairebé Recordo contacte amb el yucatec va serpurament identitats lingüístiques. Per tant, el meu dels indígenes, sobretotpelque fa ales tant l’avi 1,pelque sembla untret típic 1 ni l’àviaparlaven de la seva vida. No la històriaés força enigmàtica. Ni l’avi on vauna merceria. obrint Però acabar es capells vapanamà, a Mérida, traslladar de Campeche famós pels indígena seus L’avi 1, que va néixer aBecal, un poble volum). aquest maia esclar (vegeu Llanes Ortiz, XX el francès i el maia eren ended upstudying linguistics afterconsi- and life my with do to something find to passed away, asayoung manIwas trying awayalready had whenmy grandparents forsaken tongues. Severalyears echoof words, another yet only providing alist of Maya, something he responded positively, to teach me led to probably ask grandpa1 time also pretty enigmatic me.for This for me, almostinvisible, it was atthe same childwas (scarcely) the language around is to say That that while as an8year or so endangerment. paradoxeslanguage of All this provides a complexcontext of shift,mixedlanguage marriages. powerful another forcein ya, speakingof where both non-Ma fferent, my grannies speak Maya Yucatec. Although quite di- that entails blic hospitalandhaving to University. Grandpa2 co-founded a pu- at the Yucatec languages re compulsory Frenchthe 20th century andMaya whe I things could recover isthatatthebeginning of few The profile. linguistic his Iknow Fromevengrandpa2 less (?) of language. a last and lost speakers of memories of was therefore most limited, echoing last togivedashery her20cents! Interaction hishaber meet on the street, just out of in Maya toanoldladywhohe went on to talking anecdotical. I remembergrandpa2 Yucatec was onlyoccasionaland mostly identities. my Therefore, contact with ideology,linguistic especially regarding apparently a typical Indigenous granpa1, ma talkedor abouttheirlives. Less so quite obscure though. Neither grandpa1 he finally had a haberdashery.The story is hats.nama” Hemovedwhere toMérida town inCampecheIndigenous forits “Pa- inBecal, a famous wasGrandpa1 born thisvolume).Llanes Ortiz, course (see the population, Maya of of - - -

Linguapax Review 6 · 229 Linguapax Review 6 · 230 preparava per investigar les interaccions dia amitjans dels vuitanta, quanem i amés va ser unfet força revelador. Un creativa,va de forma convidar aintervenir iem aquest més positiu imenys frustrant, 2003). L’altre va tenir lloc amb els nahues, opressió lingüística (vegeu Flores Farfán, racisme, explotació i per descomptat al mercat, en unacte de discriminació, va estafar unaindígena un intermediari presenciar ianalitzar unainteracció en què l’ús del llenguatge. Enel primer, vaig a l’emancipació sociocultural, tot lligat de la discriminació, però al mateix temps en lareproducció poder del llenguatge el hñahñu (otomí), em va fer entendre el molt importants. Un,el relacionat amb van canviar lavida.N’hiva haver dosde van produir es fets reveladors certs que literalment em lingüístics, conflicte el i aquesta recerca sobreel contacte terme descomptat en espanyol. Mentre duia a tant en hñahñu com en nàhuatl, i per interaccions en els mercats indígenes, Pel camí, em vaig trobar investigant les doctorat sobre contacte lingüístic. nàhuatl, sobre laqualvaig fer el màster iel el d’unallengua indígena, l’aprenentatge d’emocions, vaig decidir aprofundir en sempre en unabarreja la llengua indígena), no havien estudiat, iencara menys après, per altres forces racionals (els meus tutors impuls emocional. Va ser més tard, quan tot i que era evidentment un poderós entre la meva motivació i la meva carrera, Farfán, 2013) novaig caure en laconnexió mercats de hñahñu(otomí) (vegeu Flores escrivia latesi de llicenciatura sobre els amb aquesta història.Nitan solsquan conscient queladecisió estava relacionada de pensar en l’arqueologia, sense ser vaig acabar estudiant lingüística després amb la meva vida, com tots els joves, però dels meus avis,de lamort nosabiaquè fer book we made for children, illustrated by non-academic first the up brought tion course I couldn’t.- frustra That which of tending thatIcouldguess the riddles, riddles. wasArnulfo Don pre- a series of to thenlisten write book. Ihadand down me to sit down, and bringout my note G.Arnulfo Ramírez (RIP), stopped asked ying interactions, my Nahua father, Don ady toinvestigate bu- Nahuatl selling and day in the mid 80s, when I wasre- getting pretty revealingintervene, as well. One inviting me to creativelyless frustrating, the Nahuas, morepositivelyand inspiring Farfán, other took place with 2003). The course linguistic (see oppression Flores of and racism, exploitation crimination, lady at the market,genous implying dis- anIndi- which amiddlemanrippedoff I witnessed interaction in and analyzedan anchored in language use. In the first one, same time sociocultural emancipation, all discrimination but at the in reproducing language were I understood the power of (Otomi), Hñahñu the with One nificant. lly mychanged life. Two were most sig some revealing deeds arose, whichlitera- conflict, and contact language on search doingsuchcourse Spanish. While are- and Nahuatl, and of both inHñahñu markets,chinginteractions inIndigenous resear the way,Along Ifoundmyself contact. my MAandPhDonlanguage which Nahuatl,on language, I did genous anIndi- to learn indepth I decided to go gue), always blendedwithemotions, that ton- the Indigenous not study less learn for otherrational)forces (my mentors did drive.tional Itwas onlywhenafterwards, course a powerful emo- when it was of ween my motivationmy and career, even found the connection not thinknor bet markets (see Flores Farfán2013), Istilldid writing my BA thesis (Otomi) on Hñahñu to do with the previous story. Even when dering archeology, without thinking it had - - - - nas&qid=1553539010&s=books&sr=1-1. seva pròpiafamília. nàhuatl, cosa que nova fer maiambla endevinalles en ireproduir d’aplegar havia dipositat en milaresponsabilitat moment em vaig adonarque DonArnulfo aquell En Arnulfo. Don de filla Celestino, vam fer, il·lustrat per Cleofas Ramírez lloc alprimer llibre infantil noescolar que vaig poder. va donar Aquella frustració que les endevinés, però evidentment no sèrie d’endevinalles. pretenia DonArnulfo Voliaquadern. que escoltés i anotés una demanar que m’assegués itragués el meu (en pau descansi), es va aturar i em va G.pare nahua,DonArnulfo Ramírez en lacompra ivenda en nàhuatl, el meu 1 =ÅMÅ dp/9706832920/ref=sr_1_1?__mk_es_MX- ivinanzas-mexicanas-See-Tosaasaaniltsiin/ continuïtat cultural dels pobles indígenes. la comunicació i,és clar, lallengua ila del coneixement, l’humor, social, el gaudi culturals en lasocialització primària arrels mínims, que obren monsambprofundes poderosos gèneres curts, en realitat poemes altres gèneres com els trencaclosques són escrita. Alcontrari, les endevinalles i eurocèntrica del món basada en la paraula idea equivocada que ve de laconcepció estels fugaços, nosóngèneres menors, una endevinalles iels travallengües, talment aquest volum). Emvaig que les adonar a d’altres exemples aAustràlia, veg. Green, cultures oralsimultimodals creatives (per locals per fer perdurar les llengües com a el poderde l’estètica iles epistemologies passions:desxifrar de les meves grans el plaer del treball creatiu ambnens, iuna Vegeu Ž ÕÑ&keywords=Adivinanzas+mexica https://www.amazon.com.mx/Ad 1 Llavors vaig descobrir - - nas&qid=1553539010&s=books&sr=1-1. language andculturalcontinuity.language course joyment, communication andof knowledge, humor,Indigenous socialen- socialization of primary rooted worlds of minimums, culturally openingupdeeply powerful genres, actually poem- short like mindpuzzlesare genres riddles and rocentric, written world. Onthe contrary, aEu- of amisconception an exampleof stars,as shooting genres,not minor are tongue realized thatriddlesand twisters, Australia,in see Green, thisvolume). I multimodal cultures (for otherexamples as creativegies to endure languages oral, - localaesthetics and epistemolo power of my long-lasting passions, unraveling the doing creative workwith children; oneof there on, Idiscovered the pleasure of he never didwith hisown family. the riddles forfuture me,on something Nahuatl reproducing treasuringand of the responsibility deposited Arnulfo daughter. Atthe time I realizedthatDon Cleofas Celestino,Ramírez Don Arnulfo’s 1 as well asmainstreamsociety languages endangered se include bothspeakers of audiences,- beyond academia. The going severalmaterials for loping (e.g. wider) a rent ways and settings, deve particularly in diffe languages catapult the value of realized that we to should make efforts suchStemming from story,personal I revitalization The power ofartinlanguage =ÅMÅ dp/9706832920/ref=sr_1_1?__mk_es_MX- inanzas-mexicanas-See-Tosaasaaniltsiin/ See Ž ÕÑ&keywords=Adivinanzas+mexica https://www.amazon.com.mx/Adiv- 1 From - - -

Linguapax Review 6 · 231 Linguapax Review 6 · 232 són factors extraordinaris per reivindicarsón factors extraordinaris llengua. Totsl’oblit dela aturar aquests fascinants per revelenindígenes” formes tivacions deles anomenades “artesanies 2 d’escorça com elpaper d’amate), locals (les iconografies i les arts indígenes, verbalsbretot, de les iels arts imaginaris ques. Juntamentla recuperació, so- amb sociolingüísti pròpies epistemologies de les sevesels mitjanscom orals a part indexant lingüístic, confinament meu el amb laseva infància,com vaig fer jo amb altres gèneres), connectavaprobablement sensible que transmeten les endevinalles (i interacció culturalment en la participés fer DonArnulfo, perquè interpel·lant-me només és un primerexemple. El que va conjunt. El llibreesmentat anteriorment llengües amenaçades com lasocietat en acadèmic, entre els quals tant de parlants versos (més amplis), més enllà de l’àmbit l’elaboració de materials per apúblics di- i escenaris, sobretot en diferents formes per projectarel valorde les llengües en vaigque enshavíem adonar d’esforçar d’aquesta història personal,em A partir revitalització lingüística El poderdel’art enla cultural, unexemple interessantd’autoetnografia. la sevaproducte d’èxit que representa vidasocio - van estudiar el gust dels turistes i vanun elaborar inversa:interessant d’antropologia els indígenes L’cat turístic de l’artesania. amate és una mostra tats, jaque van aconseguir introduir-lo enel mer ant deriquesa econòmicaper aaquestes comuni- “paper”, que es va convertir en una fontimport aquest en plasmar van la i terrissa) (de togràfica començar a experimentaramblaseva tradiciópic- van nahues els setanta dels finals A cionalment. - interna reconegut tot i fins i popular molt ser a tista nahua del nostre projecte. L’ amate va arribar Celestino,com CleofasRamírez ar principal la nahues delaregióBalsas,Guerrero, a Mèxic, clito.pdf demia.edu/33717666/La_sirena_y_el_escuin- Vegem l’exemple següent: . L’ . és treballat a mà pels artistes amate és treballat a màpels artistes https://www.aca- 2 les mo- - - - - a self-ethnography. their sociocultural life, an interesting example of successful to producea product which depicts people whichstudied tourists’ taste Indigenous aninverse anthropology, in teresting example of market day. up tothisvery amate is anin- The it in the touristic they crafts were able to insert nomic wealth for these communities, inasmuch eco source of “paper”. It became an important tradition, developing it on this (pottery) tographic experimentingwiththeirpic- the Nahuasstarted the 70s renowned. By the endof internationally ourproject. It and evenbecame fairly popular of as Cleofas Ramírez Celestino, main Nahuaartist the Balsas region,inGuerrero, Mexico, of artists inclito.pdf. amate is handicrafted by The Nahua - academia.edu/33717666/La_sirena_y_el_escu , “bark woodas theamate,“bark paper”), (e.g. and arts, iconographies indigenous local imaginaries and most, verbalarts fore- and first recovering, with Together hisown sociolinguistic epistemologies. of confinement, meansaspart indexingoral as Ididwith mydhood, (own) linguistic presumably connected with hisown chil- convey,tion riddles(andothergenres) he in the cultural-sensitiveto engage interac did with the riddles, facingme, intending Arnulfo Don As example. first one just as awhole. abovementioned The is book 2 rieties (cf. van thisvolume). Steenbergen. day, va producing whole “new” language - cultures hip-hop eloquently to- and rap expressions outstand, In this respect, art expressions. contemporary of priations creative,with other“external” appro languages, vindicate endangered together oblivion. Alloutstanding features ge to reveal fascinatingways langua- toarrest crafts”, socalled“indigenous motives of Consider thefollowing example:https://www. 2 the - - - zació lingüística. fomenta larevitalit que d’alguna manera de l’Estat”, política intercultural delasuposada part almenys podem exigirde parlar-la com a la mevabien parlar llengua a l’escola, avui sèrie de llibresmaies: “De petit em prohi una qui hem preparat amb genial maia savi MarceloJiménezSantos, unpintor simbòliques. Tal comem va explicarel davanttot alegria d’aquestes expressions i fins i orgull sentir per positiva, cosa na imposades, almenys per treure’n algu- vegades esfanseves aquestes expressions sovint moltdesfavorits, de elsindígenes indígenes. Fins i tot en aquests contextos, llegir la constitució nacional en llengües a cantar l’himne nacional ales escoles o a els nens subordinació, comquans’obliga ideologies de latraducció entesa com a der blancses manifesten en pràctiques i lingüística i cultural. El privilegi i el po expressió del’opressió dalt sempreésuna molt subtilque sigui, l’enfocament des de enfront d’unenfocament des dedalt.Per nalistes realça l’enfocament des de baix sió de prejudicis colonialistes o nacio- Combatre enl’àmbitcomunitari lainva- aquestvolum).bergen, deltot“nous”(cf.llenguatges VanSteen i del hip-hop, que produeixen varietats de ques, sobretot les cultures actuals del rap sentit, destaquen les expressions artísti d’expressions contemporànies.aquest En creativesaltres apropiacions “externes” les llengües amenaçades, juntament amb algunes de les col·laboracions de Flor: algunes de les de col·laboracionsFlor: Consejas_de_un_boxito.pdf_1_.pdf Marcelo: Permaia. fet parlar veure alguns dels treballs de o arentar-sedrets sota elsolcalorós la llenguapel quedar a forçats són dia, avui tot i fins casos jecte, que va comentar que els nens, enalguns Canché Teh, una altraactriu maia clau del pro 3 Un testimoni semblantel vaUn Flor proporcionar https://www.academia.edu/33381133/ 3 unaconcessió contradictòria . Per veure https:// -se ------in Mexico and elsewhere Mexico andLatinAme- in in same time, from atopdown approach, ture (cf.this volume). Antinori, At the cul an adult oriented and alogocentric documentation, belongs to to speakof Mexico, revitalization, atleast in ge not With few well-known exceptions, langua- revitalization inoneway oranother. concession aiming at language tradictory política intercultural del Estado”, de lasupuesta como parte exigir hablarla en laescuela, hoylo menospodemos por mi lengua hablar me prohibían “De niño Maya books, told me once: ced a series of Maya painterwith whom we have produ wise Jiménez Santos,Marcelo atalented joy tosuch tokenistic expressions. Asthe without evenpride and pain”), bringing bueno”(orEnglish“there’salgo gain no sayingas the popular goes, “de lo malo priate such imposedexpressions, making, ones, peopleappro attimes Indigenous in such contexts, oftenhighlydeprived tongues.constitution in Indigenous Even anthem at schools orreadthe national to sing childrenthe national areobliged understood as subordination, aswhen translation practices and ideologies of power aremanifested in forinstance and privilege White cultural oppression. linguistic and is alwaysof expression an how subtle it is, the top down approach sus the top down approach. No matter listic biases celebrates the bottomupver imposing invasive colonialist or nationa Working at the community level versus 3 o paigMy.Frsm fMarcelo’s work.for speaking Maya. For some of to stand inthe heating sun or wash their tongues day,in some cases up tothis very areforced the project, who mentioned that kids, actress of provided by FlorCanché Teh,key another Maya ican state’s policy. Asimilartestimony was also thepresumedintercultural Mex- of speak itaspart at school, todaylanguage we canatleast claim to When IwasWhen achild Iwasto speakmy forbidden 3 acon------

Linguapax Review 6 · 233 Linguapax Review 6 · 234 zas_mayas_yucatecas..bottompdf.pdf https://www.academia.edu/29577125/Adivinan- és Fidencio Briceño Chel; vegeu-ne una mostraa: en elprojecte maia important altre participant Un in-giganawaabamin-la-estrella-de-la-manana-2. ara: i activistes compromesos, ambproductes com de professionals maia rat ambaquest potent grup ducción www.academia.edu/28684691/Kay_Nicté_tra- gües, cosaque té efectes globals; és a dir, retat lingüística i l’abandonamentde llen- guin interculturals, afavoreixen lainsegu des de daltl’estat, encara que se’n di- altres desimilars, lespolítiques engeneral i dores comel purisme, lanormalització personal). Juntament amb forces inhibi yucatec,maia BriceñoChel,comunicació vitalitat lingüística —alta—, com la regió certa una amb regions en tot i fins l’1%, (algunes estimacionsri nomésde parlen en l’àmbit comunita- en llengua materna cap, acabendesenvolupant unhàbitescrit mateix temps, poques persones, si n’hi ha es fet parla, que afavoreixl’espanyol. Al llengua siguin enviats a unaregió on no a Mèxic, o el fet que professors d’una típic de de la històrial’educació indígena alfabet”, llor que jo considerodestructiu, nitats queaconseguirel“mi- malden per rrants. Pensem en ladivisió deles comu - alpunt de provocararriben efectes abe- al’àmbitacadèmic,les quals pertanyen la culturade escrita, la immensamajoria occidentals, derivades majoritàriament de monolingües imposició d’epistemologies cions retòriques i actes polítics (aïllats). La centren sobretot a les escoles i en declara- llatinoamericanes els“esforços” escon- ment des de dalt, a Mèxicialtres regions volum). Al mateixtemps,un enfoca amb restringida alsadults (cf. Antinori, aquest cultura logocèntrica una a tació, pertany Mèxic,a documen de la parlar no per des, larevitalització lingüística, almenys poquesAmb excepcions benconegu http://www.linguapax.org/archives/gaye-gi . Genner Llanes Ortiz també ha col·labo . Genner Llanes Ortiz . ------bottompdf.pdf edu/29577125/Adivinanzas_mayas_yucatecas.. Chel, for anexample, see: player inthe Maya project is Fidencio Briceño bamin-la-estrella-de-la-manana-2 linguapax.org/archives/gaye-giin-giganawaa- activists,and with products such as:http://www. committed professionals of Mayaorous group has alsocollaboratedinthis vig Llanes Ortiz, edu/28684691/Kay_Nicté_traducción Flor’s collaborations, see: sejas_de_un_boxito.pdf_1_ See: decades. ves we have developed over thepastfew ges. - Let us take a lookat some alternati langua- the minorized the use paralyze of discrimination andoppression language shift, whichlanguage overall effects; i.e. tercultural, favorlinguistic insecurity and top down policies, even when labeled in- tivismthe and like, the state’s ingeneral forces suchinhibiting aspurism,prescrip- communication).personal Together with as the Maya Yucatec region, Briceño Chel, vitality, (high) language with certain such only1%, even inregions tions speakof levelthe native in (some estima language lop awritten habitus at the community anypeopleinpractice deve time, few if spoken, favoring Spanish.At the same isnot her language a regionwherehisor are sent to one totally different language the fact in Mexicoor that teachers from education Indigenous of thehistory of call adestructive “beast-alphabet”, typical “best alphabet”, what I would actually uponthe communities struggling sion of effects. abhorrent Consider the divi- of aseries demic realm, reach of the point re, overwhelmingly belonging tothe aca- stemming mostly the written from cultu Western, monolingualepistemologies, political and (isolated) events. Imposing in schoolsrhetorical declarations on and aremostly concentrated rica “efforts” https://www.academia.edu/33381133/Con- . https://www.academia. https://www.academia. pf o oeo .pdf. Forsome of . Another major . Another . Genner - - - - del coneixement (cf. i de les arts Túb xarxes socials, pilars de la democratització i assequible, com les gratuïta de forma i es distribueixen en diferents mitjans, 4 simfonies. les tot i fins o rap el com actuals gèneres en històries orals líriquesirecrear formes és un objectiu destacat novesper produir literàries i musicals en llengües indígenes pràctica il’acompanyamentde creacions relacionades.les arts En aquesta etapa, la gèneres orals, i comles cançons indígenes estètiques que diferents proporcionen i l’experimentació através de les formes s’aconsegueix el propiciant coneixement estudiants i comunitats Això en general. interconnectant professors, activistes, existents com les ja esmentades, (ADLI) reforça relacions Indígenas DigitaldeLenguas l’Acervo xarxa, en de la col·laboració A partir lingüística Premisses delaintervenció des. hem desenvolupat dèca en les darreres des. Vegem algunes de les alternatives que l’ús delesllengüesparalitzen minoritza la discriminacióil’opressiólingüístiques cpOxj-c4cE la comunitat com la científica; el indígena publicacions d’interès tant produir per a els actorsmateixosfeta amb que permet rigorosa anàlisi una a sens dubte lligats Tots aquests processos i materials estan llengües (cf. Flores Farfán,2013, 2017). mitjans audiovisuals per revitalitzarles i els a través del potencial de les arts indígena especialitzat el llegat a reforçar aquest volum). Amb els anys, ADLI s’ha Visiteu https://www.youtube.com/watch?v=_ . 4 Aquestes creacions es graven ọ ̀ sún, - - arts (cf.arts Túb andthe knowledge democratization of the as the socialnetworks, bastions of different, free access, affordable ways, are recorded and distributed inThese rary genres asraporeven genres symphonies.rary and recreate oralhistories incontempo- objective to produce new lyrical forms isaprominent languages Indigenous andmusical compositions inliterary practicingstage, andaccompanying nous songsandrelated arts. At this forinstance,oral genres; viaIndige aesthetic ways that provide different andexperimentationknowledge via isdone propitiating This in general. activists, students andcommunities networking, teachers, incorporating tionships asthose already mentioned, nas the networks, of amethodology Through Language intervention premises 4 cpOxj-c4cE red field in Mexico and beyond; i.e., lan- action-research inascarcely explo- of alike; most importantly, opening lines communities scientific and Indigenous several publications, interesting for of themselves, allowing the production analysis with the actors to arigorous subjectedses andmaterials are certainly Farfán, 2013,2017). Allthese proces- cialized over the years (cf. e.g. Flores is something in which ADLI has spe languages media inthe revitalization of andaudio-visual arts the potential of through legacy gthening the Indigenous Visit (ADLI) strengthens existing rela- Acervo Digital de Lenguas Indíge Acervo https://www.youtube.com/watch?v=_ . ọ ̀ sún, this volume). Stren- - - 4 -

Linguapax Review 6 · 235 Linguapax Review 6 · 236 L122A5EE57B9E1AA6 tube.com/watch?v=Qd3LRnOrG9Q&list=P- capacitats. habilitats delectoescriptura, o entre altres i habilitats, la produccióde com ara veus actrius i acabendesenvolupant capacitats directament com a actors o participen en tant què els parlants vessant formatiu, de revitalitzaciótambété un important en diferents parlants fases dels processos 6 5 400 veus. evoquen el topònims iles cançons, totes les quals les endevinalles, elsadagis, els cants, els de socialització, com els travallengües, primàries deles paraules,el gaudi formes gèneres, aljoci joieslingüístiques lligades per aixòes conceben com closques de localsi refonen lesepistemologies orals cultural i estètica. Els mitjans gramàtica elements constitutius que en recreen la de transmissió de les llengües com els d’ADLI és fomentar tant les formes llengües i cultures orals.dels objectius Un que i recreacióde les creació, reproducció fet específics, dinàmica ala contribueix de manera socials grups en lacultura descomptat, de representar d’expressar lacreativitat i, per formes els travallengües i les endevinalles, són com altres gèneres tradició oral, de la les cançons i i en particular Les arts tic-rights-in-amerindian-languages org/archives/teaching-materials-on-linguis- de Donostia, visiteu lingüístics. concebut com unexercici pràctic de drets derevitalització, corpus producció d’un planificació la dir, i lapolítica lingüístiques a través de la a és països; altres i activaMèxic a poc explorat un camp en línies d’investigació ésobrir més important Per ad’altres exemples, basats en ladeclaració Per a diversos exemples, 7 6 Així, Així, acompanyant i afavorint 5 La participació activa Laparticipació dels centzontle . mexicà, l’au de les http://www.linguapax. https://www.you- . L122A5EE57B9E1AA6 tube.com/watch?v=Qd3LRnOrG9Q&list=P- tic-rights-in-amerindian-languages pax.org/archives/teaching-materials-on-linguis tia declaration,please visit rights inpractice. linguistic conceived asthe exercise of a revitalization corpus, production of planning and policy through theguage 7 6 5 among other abilities. voices orliteracy skills, production of cies andskillsinpractice, such asthe or actresses, developing diverse- agen speakers are directly involved asactors too, where reef formative important the revitalizing processes hasan of speakers indifferent moments tion of 400 voices. the Mexican Centzontle, the bird of toponyms, andsongs, allevocating the tongue twisters, riddles, adagios, chants, socialization, such as ways of primary linked to playing andenjoying words, ved nutshells, asgenre jewels language epistemologies, oral means are concei - and aesthetic grammar. Recasting local tive elements recreating their cultural andthe constitu- transmit languages objectives isto foster both the ways to ADLI’s and cultures. languages One of oral andrecreation of reproduction dy groups, namically contributing to the creation, social specific in culture course negotiating creativity andof expressing ters andriddles, are ways of oraltradition such astongue twis- res of - and specially songs and other gen Arts Semarnatmx/videos/253494765502216/ er “noises”. Visit:https://www.facebook.com/ birds’chants, an oth- ity to imitate all kinds of is know bird its abil- for whole asaunity). The in tzontli,“hair”(se is “one”, used toexpressa Centzontle, meaning a highnumber, expressed ture,was 400hundred precisely expressed with Forsome otherexamples, the Donos- basedon In the ancient (so-calledIn Mexica “Aztec”) cul Forsome examplesvisit 7 Thus, accompanying and 5 The active The - participa . 6

http://www.lingua- https://www.you- . - - - amenaçades el trobem en les comunitats en el manteniment de les cultures i llengües exemplemúsica de la il·lustratiudel poder s’ha deixatde parlar.llengua (gairebé) Un la quan tot i fins antics, més els i gèneres amenaçades, els cants són els últims la llengua. En aquestes llengües tan percomprendreoreconstruir preparats en què moltes vegades ni tansols estem casos lingüístic,extrems d’abandonament en tot i llengües,fins les de manteniment de la música per ala(re)vitalització i el lingüística, posen de manifest el valor cultural i bastions delasupervivència els últims delmóni,comque són arreu cançons sónels gèneres que més perduren delscasos,la majoria En els cants i les 2009; LópezMoya etal.,2014). el mediambient(cf. Atalli,1995; Híjar, profundes sobrelallengua, lacultura i reflexions tradició, la de revaloració de de resistència, identitats noves, formes aïllades del passat, són formes artístiques música indígenes, llunydeserexpressions la i cançó la tant, Per específics. entorns i polític de les comunitats en els seus relleu l’abast sociocultural, mediambiental sóngèneres que posen en i el reggae, hop tendènciesa com elrock,globals elhip- que corresponen gèneres “emergents”, les animacions, etc. Per exemple, els com lesxarxes socials, elsvídeos, complexes a través de recursos actuals en realitats socials llengües indígenes i actualització de també l’apropiacióles les estratègies de (re)creació, es persegueix 7 com/Semarnatmx/videos/253494765502216/ tres “sorolls”. Consulteu: capacitat d’imitar tottipusde cants d’ocells i al- a unitat). Aquest ocell es caracteritza perlaseva ‘cabell’ (se és ‘u’, utilitzat per expressarel tot com que significa un nombre alt, expressat en expressat alt, nombre un significa que tre-cents s’expressava ambprecisiócentzontle En l’antiga culturamexicana (“asteca”), qua- En l’antiga https://www.facebook. , tzontli . , Indigenous group that presents a situa group Indigenous PaiKiliwa,pai, Koahl,Kumiay) any -or Yuman inMexicoandthe USA (Cucapa, severalsed in other communities as the Green, this volume). isalsowitnes This pear (cf. Marett y Barwick, 2003; also see unknown) languages, refusing todisap- (almost certain what prevailssions are of Australia, inwhich somemusical expres- in languages dormant of vivid memory Australiancommunities, Aboriginal the exists among red cultures and languages endange music in the maintenance of the power of An eloquent example of (almost) has stopped tobespoken. guage long-standing genres, even when the lan- languages, chants arethe last and more In these highly endangered language(s). the reconstruct pared to understandor which often times we arenoteven pre- even shift cases, in extreme language in (re)vitalization maintenance and language music for thevalue of fore revealing of isthere cultural linguistic and survival fact thatsongsarelastbastionsof The in the world.the most enduring genres In most instances, chants andsongs are pez Moya et.al., 2014). ment (cf. Atalli, 1995; Híjar, 2009;Ló- cultureon language, andthe environ- reflections deep revaluation, tradition resistance, of new identities, forms of songsand music becomegenous forms expressions,isolated, past, artistic indi- cific environments.Therefore, from far the communities intheir spe scope of tural, environmental andthe political that highlight sociocul- are genres gae, trends such asrock, hiphopandreg- to globalging” genres, corresponding animations, etc. For instance, “emer sources such associal networks, videos, realities through contemporaneous re tongues incomplex socialIndigenous pursues appropriation andupdating of (re)creation, also favoring strategies of ------

Linguapax Review 6 · 237 Linguapax Review 6 · 238 oberta a les intervencions espontànies a les intervencions oberta més,A enels tallersestà participació la comunitari iajudaalaseva recuperació. n’afavoreix l’ús i laposicióen l’entorn és una iniciativa de descolonització que immersió totalenles llengües indígenes impacte en les accions derevitalització, la de recerca que reivindiquen tenir un invers. d’aquests processos a part Com és elque anomenem monolingüisme exclusivament això enllengües indígenes: i desenvolupardiferents tipus detallers i activistes comunitaris clau per organitzar demestres dellideratge indígenes, partim més alt possibledeparlants el nombre de la comunitat. Amb laidea d’implicar ambpràctiques autosostenibles el terreny a través de tallersque busquen sembrar de lescomunitatsparlants amb indígenes desenvolupardinàmiques col·laboratives Dit breument, aquest mètode consisteix a (vegeu,exemple, per Flores Farfán,2011). ha obtingut resultats relativament bons de revitalitzaciólingüística, aquest model invers.d’enfocaments majoria la Com lingüística indirecta de monolingüisme des de baix, un model de revitalització irelacional coparticipativa, informal d’ADLI es basa en una metodologia Per contra, el “treball de camp” documentació lingüísticahegemònica. l’enfocament mercantilista típic de la últims parlants” d’unallengua,reproduint que presenti “dels l’estat mòrbid indígena koahl,kumeyaay), o qualsevol grup i els Estats Units (cocopa, paipai, kiliwa, altres comunitats com els iumes a Mèxic aquest en volum).també s’observa Això i Barwick, 2003; vegeu també Green, que es neguen a desaparèixer (cf. Marett desconegudes) llengües (gairebé de certes expressions musicals són tot el que queda llengües latents a Austràlia, enquè algunes australianes,aborígens vivamemòria de ihtepoeto faudiovisual mate with the projection of perspective, is incentivized participation rials, based on an interactive collaborative nation andeven “eliciting” “new” mate dissemi of active interms participation sented. actually Expecting andproducing the materials pre- tion and motivation of appropria of ding todifferent degrees - theaudience correspon prerogativea of invitation, is a none-forced participatory is “naturally”produced;this meansthatit revitalization inclusion inthe process of youths’ spontaneous interventions. Their the workshopsis opentochildren’s and in participation language. Furthermore, the Indigenous the reclamation of porting in the communitarianenvironment, sup- favorslanguages and position theirusage endeavor, total immersioninIndigenous pact in revitalization actions, a decolonial research, (re)claiming to have an im- of these processes of nolingualism. Aspart -that is what weguages call inverse mo- workshopsexclusively lan- in Indigenous anddevelop different organize types of key teachers andcommunity activists, we some possible,the leadershipof basedon cluding as much speakers as Indigenous tainable, community-based practices. In- self-sus for to seed looking the ground nous communities workshops,through rative dynamics with speakers inIndige collabo- consists in the development of method such stated, Briefly 2011). fán, successful (see for exampleFlores Far proaches, this modelhasbeenrelatively ap- revitalization lism. Asmost language inverse monolingua model of lization methodology, a linguistic indirect revita co-participativeemerging and informal, “fieldwork” ADLI’sa bottom-up,is based on and relational contrary, the On linguisticdocumentation. hegemonic mainstream, of typical approach fication the commodi- reproducing a language, of so morbidly called “last speakers” tion of ------L122A5EE57B9E1AA6 tube.com/watch?v=Qd3LRnOrG9Q&list=P- o les endevinalles nahues: www.youtube.com/watch?v=GBUZo-n6QuQ; la històriadels nahues de l’Alto Balsas: 8 algunes delesseves etapesmésrecents. continuació esdescriuen breument A una metodologiades debaix. amb amenaçades.síntesi, En s’ha treballat oficial retòrica que suposadament afavoreix les llengües la de lluny l’opressió, i s’oposen frontalment a ladiscriminació sobre les llengües i cultures indígenes, que alimenten pensaments destructius que trenquen estereotips molt arrelats Aquests microprojectes lingüístics, com prejudicis lingüístics destructius. i orgullalsparlants, els ierradiquen prestigi a lesllengües i satisfacció aporten orals,exemple per enanimacions, context, les recreacions de tradicions dies especials de lacomunitat. aquest En en ocasionsespecials,festes comara o de materialsaudiovisualsprojecció la amb col·laborativa, s’incentiva laparticipació interacció d’una partir materials “nous”a difusió i “provoquem” de la generació de activauna participació entermes que esperem, pràctica aconseguim, i enla motivació dels materialspresentats. Com i d’apropiació diferentsa graus respon del destinatari que és una prerrogativa és forçada, sinóque no la participació “natural”perquè produeix de forma quals enelprocésderevitalització es d’infants ijoves,dels laintegració Un mostrad’aquests Un materials audiovisuals és . https://www.you- https:// 8 stages arebrieflydescribedbelow.stages its most recent methodology. Someof been done fromanascending, bottom-up languages.endangered Insum, work has rhetorical declarations, presumablyfavoring official from away far practices, tally opposeoppressive discriminatory micro-political linguistic projects fron cultures, and languages indigenous such thinkingfor destructivenourish ways of rooted inthe communitiesdeeply that 8 &list=PL122A5EE57B9E1AA6 www.youtube.com/watch?v=Qd3LRnOrG9Q- BUZo-n6QuQ; or the Nahua riddles: huas: https://www.youtube.com/watch?v=G the Alto BalsasNa- of the mermaid of the story ses. and contesting destructive linguistic bia- and joy, prestige guages instilling pride recreated in e.g. animationsprovide lan- traditions materials stemmingoral from festivities or special days. In this context, rials inspecial occasions, as community’s neapeo these audio-visual materials is An example of 8 Breaking down stereotypes at times . https:// - -

Linguapax Review 6 · 239 Linguapax Review 6 · 240 Túb (vegeu travésd’alfabetització a internet emergents orals, així comles formes a lesnoves els mitjans generacions totes les quals recreen i recuperen per la dansaiproduccióaudiovisual, aquest volum, C8), la poesia,l’oratòria, o jocs lingüístics (cf. Van Steenbergen, volum, 6, nota 22, pàssim), les joguines de teatre (vegeuaquest Antinori, en forma com els rituals verbalscamp hihaaltres arts autòctons. Enestreta relació ambaquest iska—promogutspels jovesrap, reggae —rock, s’afegeixen avui alsnousformats i musical, els gèneres “tradicionals” extraordinaris. lingüístic aquest En art en aquestes llengües, són fenòmens socials ilacomposicióde cançons interpretació llengües i cultures indígenes, així com la de les en relleu el dinamisme general que posen indígenes Les obres d’art recent delsprojectesd’ADLI Una repassadaalahistòria ( iniciativa “De tradición y nuevas rolas” actual, mitjà dela per creació indígena s’ha interessat de en l’exploració la General deCultures Populars(DGCP), (CONACULTA)i les Arts ilaDirecció a laCultura per com elConsellNacional mexicà, através d’institucions culturals dècades,lesEn dues darreres l’Estat “convencionals”. amb publicacions més col·laborant joves indígenes,que continuem alhora actuals de les mateixes de intervencions nosaltres acompanyem les propostes seva Enaquest context, conceptualització. la tot i fins i producció de professionals i sostenir de facilitantmillorar mitjans mira ADLI que autofinançats, i precaris moltes vegades en espais es duu a terme rolas ọ , ‘cançons’). Aquesta estratègia ̀ sún, aquest volum). Amb tot, això linguistic forms of indigenous songs, indigenous a of linguistic forms actionresearch onaesthetic- an axisof has notincorporated nmental strategy y nuevas rolas)”. However, this gover new “On traditionand gigs (De tradición creation,throughthe initiativedigenous in- contemporary this veinexploring of ym in Spanish) have shown interest in PopularCultures (DGCP, by its acron of in Spanish)andthe General Directory (CONACULTA,the Arts by its acronym Culture and Council for as the National te, through its cultural institutions such the last twoIn decades,Sta- theMexican more “conventional” publications. agencies, while continuing to work with youth own Indigenous of proposals rary text, we are accompanying contempo- and even Inthis con- conceptualization. production tating means professionalof facili by means of to better andsupport looks ADLI which spaces, auto-financed often times this is doneinprecariousand nerations (see Túb literacy via the webnew forge of forms vering means aswell oral as emergent sual production, allrecreating and reco- C8), poetry, oratory, dance, andaudiovi- or toys (cf. van this volume, Steenbergen, me,games 6,note22, passim), language theatre (see this voluAntinori - of form some are field such asverbalother arts rituals in the this to related Closely and ska, promoted by native youth.ggae prominentlyrock, rap,new formats; re- today areaddedto “traditional” genres mena. Inthis linguistic and musical art, social pheno- outstanding contemporary are languages indigenous in interpretation and cultures,ges song composition and langua- indigenous dynamismof general artworks thathighlightthe Indigenous projects of ADLI’s A glimpseontherecenthistory ọ ̀ sún, thisvolume). Yet - - - - del mar’) s’hadestacat com un referent (‘Brisa Ehegat nahuatLaMar El grup demanda alaregiódePajapan,Veracruz. i repercussió ha tingut una important film, i sobretot la seva producció musical, 9 amigo... acá, Mèxic, comes veu en eldocumental nahuat ipopoluca,alsud de Veracruz, en músicanostre treballamb jarocha Aquest en el potencial jas’haexplorat volum). aquest vegeumúsica maia, LlanesOrtiz, Patraper Boy; peraunaanàliside la yucatec,en maia rap lideratpelconegut citats (per exemple,gèneres emergents el materials en llengües natives, com els nous amb més de trenta propostes diferents de 2018-principis de 2019) estem treballant parlants: actualment (tardor-hivern de mexicanes, activala participació amb dels en favor de les llengües i les cultures acadèmic.un compromís Tot convergeix educatives amb científic coneixement el i comunitat intervencions i tot (estatals) per desenvoluparel talent de la fins culturals actuals.incentivarpodria Això llengües en relació amb les pràctiques d’aquestes significatiu coneixement generar de un fi a natives, llengües les de en estratègies plasmar podria didàctiques esmentats es dels gèneres interpretatius reflexions sobre les formes en què l’estudi d’incorporar ADLI mira públic en general. ambels mateixosde creadorsi compartir indígenes, unrecursvaluós que mirem estètico-lingüístiques de les cançons uneix haincorporat d’investigació activa sobreles formes no però, oficial, DZsE. https://www.youtube.com/watch?v=U_019Gx 9 tambéenDVD iCD. Aquest Así es - the local languages. Atthe same time, the revitalization effects Nahuat, oneof on festivalslocal feasts, and with important asareference for regional sitioned itself (Ocean Breeze), “Brisa delmar” has po- Nahuat group,gion. The and demand in the Pajapan,Veracruz, re- repercussion tion hashadanimportant produc- musical its all of most and film the wayhere, itisaround friend). cd named “Así (That’s es amigo…acá” the documentary, dvd and production of the in reflected is which Mexico, racruz, Ve Popoluca,huat and in the south of in ourworkwith potential has alreadybeen explored This music, thisvolume). seeLlanesOrtiz, Maya Patrapper Boy; for ananalysis of Yucatec Maya, leadedby thewell-known (for example,in rap genres new emergent in native languages, including the alluded different materials over of 30 proposals 2019) we are working with ginning of 2018- be- Nowadays (Autumn-Winter of speakers: with the active of participation cultures,Mexican and languages favorof demic commitment too. Allconverging in lent and scientific knowledge with an aca- interventions, developing community ta- ming anincentive for (state) educational beco ces. even This hasthe potential of cultural practi- relation tocontemporary native in knowledge regarding languages significant generating languages, native intoteaching strategies of res could turn the abovementioned interpretative- gen of study the that ways the on reflections public. ADLIlookstotune in analytic with creators themselves and the general valuable resource that we looktoshare 9 DZsE. https://www.youtube.com/watch?v=U_019Gx Jarocho music in Na- La MarEhegat, 9 This This - - -

Linguapax Review 6 · 241 Linguapax Review 6 · 242 de materialsambllengüesamenaçades. breument sobre laproducció per parlar 10 Boy. amb Maya ADN, encapçalat per Pat mostres el 2019, com el material produït cultural. De tot n’apareixeranaixò diverses retenció i eldesenvolupament lingüístic i com a mitjans potents per ala indígenes recuperant la música i les cançons (Flores Farfán, 2013, 2017), perexemple profundes recreació d’epistemologies per revitalitzarles llengüesla propicia i els mitjans audiovisuals de les arts Cots, 2007). Per tant, el alliberar potencial natives (cf. Ryle, 1967; Bennett, 1986; en llengües com les cançons indígenes recreació de diferents tradicions orals, recuperació i la permet aprenentatge com a eines innovadores d’ensenyament- potenciació d’aquests recursos moderns La cultural. i lingüística (re)afirmació de comamecanismes intergeneracional realitats socials i afavorirla transmissió recuperar lamúsica i les cançons coma d’una sèried’activitats pensades per efectes per produir semblants a través és una estratègia clau valorinstrumental, de les llengües natives,com enel així seu Fer èmfasi enel valorafectiu i simbòlic jarocho que interpreta grup Arizmendi, germans producció vamés donarprojecció als llengües locals. Almateixtemps, aquesta revitalització del nahuat, unade les enla tingut efectes i ha importants en festivals regionalsifestes locals, 6D6EVVEz5k. 10 Fixem-nos ara en altres exemples en popoluca, l’altra llengua local. l’altra enpopoluca, https://www.youtube.com/watch?v=l - endangered languages.endangered materialswith of the production garding discussion re- examples, raising abrief Boy. produced with Maya ADN, headed by Pat this in 2019, will appear e.g. the material and development. Several illustrations of media for linguistic and cultural retention songsaspowerfulmusic Indigenous and fán, 2013, 2017); instance,for recovering (Flores Far profoundepistemologies of languages, propitiatesthe recreation of audiovisualthe revitalization mediain potential and unleashing Therefore, arts’ Ryle,1967; Bennett,1986; Cots, 2007). songsinnativedigenous (cf. languages different oral traditions, such asIn- of tools, allows the recovery andrecreation resources as innovative teaching-learning modern these Enhancing (re)affirmation. linguistic and cultural as mechanisms of favoring transmission intergenerational covering musicsongs associalfacts, and activities re- of effects lar range across a constitute key strategies to produce simi- value,lic aswell asintheirinstrumental in both affectivelanguages and symbo- Highlightingnative this production. of moreprojection asaresult gained guage, Jarocho inPopoluca, the other locallan- brothers,Arizmendi performing agroup 10 6D6EVVEz5k. 10 Let us take alookatsomeother https://www.youtube.com/watch?v=l - - tant que la producciód’alfabets limitada a escrita, en paraula com la logocèntriques enfocament de mira superar reduccions crítica i descolonitzadora.Aquest d’una(socio)lingüísticacom abranca enfocament semblant alarevitalització un activisme lingüístic documental, un documentació i potenciaruna activa o convencionals, entrealtresciències socials, i la lingüística comú enl’antropologia que segueix sent l’enfocament més mercantilitza la llengua i els seus parlants, per tant,l’enfocament acadèmic que extractiva. Hem enrere,de deixar passivitatla superar documentació de la acadèmic i l’activisme lingüístic per de comunicarel iimbricar món formes Mèxic), em vaigque calen adonar noves revitalització de les llengües (almenys a subestimat en la sorprenentment grup Quan treballava ambnensi joves, un definicions estrictesicompactes. de quepasdisposar no i informades desenvoluparaccions ben formades de descolonització, és més important que és sobretot una iniciativa política compte també que en la revitalització, ben dit està en “estat latent”. Tinguem en més que o està s’ha “perdut” amenaçada, o fa referència recuperació d’unacosa a la l’abandonament lingüístic, on el prefix re- més convencional ala(re)versió de llengües amenaçades, odit d’una manera (re)creació i (rei)vindicació de les materials estan orientats a la(re)valoració, de materials. Recordem que tots aquests lingüística, concretament en laproducció i el seu poder en la (re)vitalització de l’alegria del llenguatge, els llenguatges Vegem d’exemples unparell de l’alegria en mitjansdiferents Exemples dematerialsproduïts general lawlinguistic for rights,general alltexts nal anthem, the national constitution, the subordination, (e.g. translating the natio- as translation we have alreadysuggested, eventualized, alphabets or texts. Or, as isolated, decontex to the productionof the written word, understoodaslimited overcome reductions such as logocentric cio)linguistics. Such approach looks to decolonial,critical (so tion asavein of activism, approachan akintorevitaliza- language documentation documentary or linguistics,and active contraenhancingan social sciences mainstream anthropology most commonapproachother inamong should beleft behind.Yet this isstillthe speakers their and language of dification demic approach that entails the commo- meansthatthe aca- documentation. This required, overcoming extractive, passive demic world activism andlanguage are communicatingimbricating the aca- and Mexico), I realized thatnewwaysin of revitalization(at least in language group youth,underestimated an surprisingly workingWhile with childrenand the have strict,closeknitdefinitions. actions than to and informed formed vor, to develop well- itismoreimportant allapoliticaldecolonialendea most of consider thatinrevitalization,which is In passing, or better “dormant”. gered, something that is“lost”atleast endan- or recoveringto alludes re- prefix the where tionally stated (re)versing shift, language languages,endangered or moreconven- valuation, (re)creation, (re)vindication of call that all these are orientedtothe (re) materials. producing Re specifically tion, their powerand (re)vitaliza inlanguage joy of the language, languages the joy of examples of to a couple of Let us turn produced indifferentmedia Illustrations ofmaterials - - - - -

Linguapax Review 6 · 243 Linguapax Review 6 · 244 . Cruz es.wikipedia.org/wiki/Sor_Juana_Inés_de_la_ segle mosa que va escriure poesia, qui va encunyar al 12 11 tombarelles deles sarigues’). delTlacuache(‘Les Las Machincuepas introduït els conegut com a prehispànic, documentat al segle en espanyol, que deriven delpoema és marcat per les baixes. Per tant, amb el amb les vocals altes, mentre que el to baix del nàhuatl, en què el to altsolindexar-se la fonètica en codificada precolombina, musical pentafònica una partitura abracen són especialment interessants perquè hem treballat els anomenats o lamúsica de les llengües. Per exemple, com a llengua, la llengua com amúsica nosaltres refonem la narrativa, lamúsica o virtuals, junt amb els mateixos parlants, oberts,siguin comunitaris ja en entorns En canvi, amb unenfocament des de baix els barata mercats mà d’obra neoliberals. xovinista que l’únic que de vol és fornir a unlloc que adoctrina en una ideologia paradoxa reduir l’escola que representa de l’Estat mexicà, juntament amb la característiques política lingüística de la ningú). Totesllegeix aquestes accions són de drets lingüístics,general no que gairebé nacional, laconstitució nacional, lallei subordinació (per exemple, traduir l’himne la traducció com a com jahemsuggerit, o textos aïllats i descontextualitzats. O, interpretació unidireccional. interpretació una monoculturals d’imposar dels cercles erudits paraules multivocals, contralaideahegemònica de sobrel’origen criteris i interpretacions propis ic i convida l’audiència a pensar i crear els seus S5wqlq0E ( https://www.youtube.com/watch?v=8ep- Va una monjafa- ser sor Juana Inés de la Cruz, Les Machincuepas és un vídeo d’animació XVII el terme tocotines.XVII elterme Consulteu: ) que visita el metro de Ciutat de Mèx- tocotines Cantares mexicanos. Hem Cantares através de l’animació 12 Elstocotines tocotines https:// XVI, 11

dao imposingaoneway recibed interpretation. idea of the scholarly,against monocultural,hegemonic, multivocal words; on the origin of interpretations vited to thinkandcreate their own criteria and visiting Mexico’s City metro, the audience is in- S5wqlq0E . de_la_Cruz https://es.wikipedia.org/wiki/Sor_Juana_Inés_ Tocotines. coined the term XVII century Visit: who amongother things wrote poetry, whointhe cuache delTla- mation entitled LasMachincuepas have introduced the Tocotines via anani- century, Mexicanos known asCantares poetry,prehispanic recordedinthe XVI the derivedSpanish, of fromthe chorus we have worked the so-called languages. For example, or the music of asmusiclling, music language as language, speakers themselves, we recast storyte open settings, in virtual, with together up approach. incommunity as well as markets.the On contrary, fromabottom pursuing cheapforce labor for neoliberal te chauvinisticin a ideology,the end in ning aplace which looksto indoctrina- with the school paradox reduction, mea- state’s policy,down top language together the Mexican actions are characteristic of without almost anyreaders). All these 12 11 mes, such as puns and linguistic puzzles - ga this volumen). includes language This guistic (re)creation (cf. van Steenbergen, is a key languages resource in lin- ty of theexploring imaginationandcreativi- ones. asimagination, language Therefore, while the low toneis marked by the low high tone is indexed by the high vowels, the Nahuatl,inwhich ingeneral netics of nic musical inthe pho score, encrypted they encompass a pentaphonicprehispa Tocotines are specially interesting since It was afamousnunJuana Sor Inés delaCruz, (The opossum opossum somersaults). (The https://www.youtube.com/watch?v=8ep- Inthe Machincuepas, ananimation Tocotines 12 The The . We 11 in - - - amb el pulque relacionada tant amb ‘lluna’ ( com la mateixaparaula de paraules convergents o polisèmiques, de les etimologies l’exploració com ara de paraules iels trencaclosques lingüístics, inclou jocs lingüístics Això com els jocs (cf. Van aquest volum). Steenbergen, un recurs clau en la (re)creació lingüística creativitati la imaginació de lesllengües és la com aimaginació,explorar llenguatge que no és cap novetat, ni tansols en el lingüístics com a mètode creatiu, tot i els somnis per lamentalitat indígena, el cant. També hem explorat, inspirats altament contextuals,(artístiques) com lingüístic varietatsvinculades a d’art obres desorra, diferent, expressat en paraules que apunta tot un sistema cognitiu lingüístiques; com la semiosi de la sorra, diversos moviments culturalsi praxis en diferent i complexa, que intervé 2012), impliquen una altra mentalitat, tal comdescriu Green (aquest volum, australià, creativitat del “Somni” aborigen de l’hàbitat, el discurs connexions i la Les múltiples capes i sorprenent. La diversitat lingüística i cultural és coneguda (vegeu FloresFarfán, 2018). dones més poderoses detotalahistòria nàhuatliespanyol, unade les d’origen (el invasorprincipal de Cortés espanyol), referència a laconeguda amant iintèrpret no parlar de laparaula no parlar controvertida etimologiamultivocal, per a Mèxic’), que també té una establert (‘melic’) i ellocatiu - únicament enritusicerimònies. na que abans de la invasió espanyola es consumia 13 El pulque és una beguda alcohòlica precolombi- beguda alcohòlica El pulque és una 13 maguey, ( co; ogachupín (‘espanyol Malinche Mèxic Metl Metztli ); més , que està , que fa ) com xictli guages, in which dormant languages wake languages guages, inwhich dormant developing lucid dreams torecover lan- genres,dreaming “lost”, better sleeping as arevitalizationmethod, entails guages creative work inlanguages. Dreaming lan- movement already developed it, dreaming Western, world. surrealistic modern The tive isnotnew even method. This inthe dreams as acrea- mind, language genous have also explored,inspired by the Indi- varieties,(artistic) such aschants. We linked tohighlycontextual linguistic art sand,works of sand wordswords or of cognitive schema expressed in material semiosis, pointingtoawholedifferent movements and linguistic as sand praxis; in diverse plex mindset cultural engaged volume, 2012) whole othercom- entails a by“Dreaming” as depicted Green (this AustralianAboriginal se and creativity of habitat, discour yers and connections of astonishing. For instance, the multiple la- Linguistic cultural and diversity is quite (seeFloresFarfán,known 2018). history the most powerful women inall one of convergenta Spanish huatl and origin), (with bothaNa- mistress interpreter and known Corte’s (the lead Spanishinvasor), the wordMalinche, tothe well- referring controversial etymology, nottospeak of nish person), which alsohasamultivocal, vel”,-co, and locative; or practices beforeSpanishinvasion. use was highly restricted ceremonial to ritualand pulque lated to “moon”( the word Mexicoitself, which is both re- convergentpolysemic or words, such as etymologies, of different interpretations as mindgames. For instance, exploring 13 Pulque isaprehispanicalcoholic drink,which 13 maguey, ( Metztli Metl ); plus ), but also tothe gachupin (Spa- xictli “na- -

Linguapax Review 6 · 245 Linguapax Review 6 · 246 disponible en línia. llibre d’embarbussaments en nàhuatl, per cas el Tsintsiinkirianteenpitskontsiin , un creativa. Posem Elresultat és sorprenent. de manera llengües latents desperten lúcids per recuperar llengües, en què les aviat desenvolupar dorments, somnis implica somiargèneres “perduts”, omés llengües com amètode de revitalització el treball creatiu en llengües. Somiar jahova desenvoluparsurrealista somiant Elmoviment món occidental imodern. item/229-contenido.html http://lenguasindigenas.mx/index.php/libros/ inkirianteenpitskontsiin_-_Trabalenguas_nahuas 14 Ortiz, aquest volum).Ortiz, posant de modaosónatractives (cf. Llanes com el nàhuatl, elmaiao totonaca s’estan bilingües, llengües fet que indica que certes l’idioma natiu queen els seus equivalents més èxit en les versions monolingües en el materials com com deia el meu pare, certs comú, el menys comú de tots els sentits, altre joc, tot en nàhuatl. Encontra del sentit al CDque ve un ambel llibre per generar Ramírez Celestino, que posés laveu per la il·lustradora del projecte nahua, Cleofas demanar a Felix Ramírez Alejandro, filla de a anotar-les com unautòmat. Després vaig nàhuatls, em vaig i vaig despertar començar vaig començar asomiaren travallengües setmanes, potser mesos. Undia,dormint, Hi vaig donar voltes obsessivament durant d’embarbussaments.tenen unaestructura d’endevinalles, algunes de les qualstambé 1982), el llibre el Còdex Florentí (vegeu De Sahagún, trobat tant en el treball de camp com en en els embarbussaments que he despert, quansomiem. Facervell unsanys pensava, gènesi, força reveladors del poder del d’aquest llibre ilaseva esmentar l’origen https://www.academia.edu/28686161/Tsintsi Tsintsiinkirianteenpitskontsiin tenen tant o

XII del qual conté una sèrie XII del qualconté unasèrie . 14 Permeteu-me Permeteu-me - day (cf. thisvolume). LlanesOrtiz, or Totonac are becoming hip orcool toas Nahuatl,Maya languages that certain an indication their bilingual counterpart, gual versions inthe native than language same or moresuccess in their monolin as senses, materials my father said,certain all common sense, the less common of in thisaudiobook,allNahuatl.Against contained anothergame book, generating the voice for the cd that accompanies the Cleofas RamírezCelestino, to produce the Nahua project, the illustrator of of asked Felix RamírezAlejandro, daughter writing them down. Afterwards,started I gue twisters, woke up,as azombie and dreaming Nahuatlton- Istarted sleeping, weeks, maybe months. Oneday, while sive thinking on this went on forseveral Myobses also atongue twister structure. which have riddles, some of a series of gún, 1982), in which bookXIIcontains as in the Florentine Codex (see de Saha have come across both in the field as well the few tongue twisters I while awake, of ming. Iwas, several years ago, thinking the mind while drea- the power of ling of its and genesis, this book pretty revea - of item/229-contenido.html http://lenguasindigenas.mx/index.php/libros/ inkirianteenpitskontsiin_-_Trabalenguas_nahuas online. gue twisters, available, as several others, Nahuatlton- rianteenpitskontsiinof book , a example, consider the book Tsintsiinki up creatively. result is amazing. The Asan 14 https://www.academia.edu/28686161/Tsintsi Tsintsiinkirianteenpitskontsiin have the 14 Let me just mention the origin . - - - - - llengües. semblants sobre larevitalització de les lingüístics, entre altres qüestions clau lingüístiques i els tipus de productes món globalitzat, els tipus d’intervencions de públic, el ‘consum’ cultural enfront del tipus els sobre reflexionar a convida això 15 desenvolupant productes en diferents en valorl’enfocament multimodal, i d’àudios allibresoviceversa, posant producció consecutiva; és a dir, passant editar els materials seguint la seva líniade en tres dècades. Ens hem esforçat per almilió de còpies impreses ha arribat quantitatius, gairebé prou en termes que mai non’hiEl projecte, malgrat ha Observacions finals oapareixen com a apèndixs.dormir què les llengües colonials s’hanposata multilingües en llengües indígenes, en anglès o francès), i també llibres versions en llengües colonials (espanyol, llibres d’endevinalles multilingües, amb amenaçades. Ambtot, també hemeditat preferent de les llengües i cultures clau en elposicionament una importància tipus de materials (monolingües) tingui probable, a més, que l’elaboració d’aquest monolingües en llengües mexicanes. És poc que s’han començat a editarmaterials d’11.000). el nostrecontext, En fa ben lloc web, peròelque té més visites (més monolingüedelnostre títol indígena El uu_savi_Kun_ndusu_ta_tyaku.pdf pdf, https://www.academia.edu/38532025/N_ ademia.edu/31909233/Adivinanzas_en_mixteco. cations/AdvinianzasMayas.pdf, https://www.ac Cf. Tsintsiinkirianteenpitskontsiin és l’únic http://pages.ucsd.edu/~jhaviland/Publi 15 Tot - - revitalization. keyducts similar and issues language for linguistic pro interventions, types of ge langua- the global world, types of face of audiences, cultural ‘consumption’ inthe of types on reflections of series a invites 15 mu and - such documentary asanimation, developing different products in media, sa, celebrating the multimodal approach; passing from audioto books or vice ver consecutive production; that is, way of ved toproducematerialscontinuing their work.We overin have 3decades of stri- almost reached a millionprinted copies a quantitative the project has viewpoint, Although neverenough, altogether, from Final remarks as appendixesa while too.for or to sleep putting the colonial languages languages,tilingual books in Indigenous French),nish, Englishor even and mul- with versions (Spa- languages in colonial produced multilingual e.g. riddle books cultures.and languages Yet we have also tance in forefrontpositioningthreatened (monolingual) materials has akey impor these type of of ble thatthe realization tomentionthat itisproba important produced in Mexicanlanguages. It is also cently that few materials monolingual are 11 thousand. Inourcontext, isjust re- our site, yet with more visits, morethan title in the only monolingualindigenous Thus, uu_savi_Kun_ndusu_ta_tyaku.pdf pdf, https://www.academia.edu/38532025/N_ ademia.edu/31909233/Adivinanzas_en_mixteco. cations/AdvinianzasMayas.pdf, https://www.ac Cf. Tsintsiinkirianteenpitskontsiin is about http://pages.ucsd.edu/~jhaviland/Publi 15 Allthese ------

Linguapax Review 6 · 247 Linguapax Review 6 · 248 usuaris originals, iens hem esforçat per dins dels seus de les llengües indígenes pròpies recrear les epistemologies permès còdexs nahues, maies o mixteques) ha (els “papers d’escorça” que recorden els el hun l’amate o de iconografia la en com locals decadacomunitatepistemologies verbalstant en les basades arts en les pels mateixos parlants. Posar l’èmfasi encapçalats els moviments el terreny sobre i dinàmiques de revitalització emergents a les comunitatstornar-los estimula les culturalment sensibles d’alta qualitat i multiplicitat d’autories. Produir materials autors icoautors, fet que ha facilitat la dels els anys ambmateixoscom a parlants llarg al configurant anat s’ha camí revitalització lingüística indirecta. Aquest multimodals, un mètode audiovisual de és la producció de materials multimèdia/ fonamental del nostremodelcol·laboratiu 2014), una premissa Hernández, lingüística planificació i ecològica des (vegeude baix Còrdova d’una partir A l’oratòria, lamúsicaiinvocació divina. simultània corporals, dels llenguatges altament rituals, entesa com l’expressió en cerimònies multimèdia desplegada deïtats, de la representació per noparlar la comunicacióla naturalesailes amb la ideadecuracióés indestriable de històries (socials, històriques, poètiques); pintar, aexplicar però també està lligat voli escriptor;escriure és pintor dir la paraula són la seva Un parelld’exemples reproducció). especialment el lloc i el del paper somni en australians, vegeu Green, aquest volum, enfocament semblant ambels aborígens com undels trets constitutius (per aun històrica, que té el pensament ecològic amb la mentalitat consonància indígena i lamúsica. està Això en absoluta mitjans, com l’animació, el documental Tlacuilo ennàhuatl,que gue twisters, aswell as music. Allthis has in cases such asMaya and Nahuatlton- with audio, video and printedmaterials users; strivingtheir original tocreate kits own within epistemologies languages dices, hasallowed recreating Indigenous Nahua,Maya,Mixtec co- or niscent of or the hun,“barkwood papers”,remi- the nity, of aswith the iconography ineachlocal epistemologies on commu- Highlighting both the based verbal arts led by speakersin the terrain themselves. revitalization dynamics and movements to the communities, stimulates emergent sensitive materials, them bringing back ships.quality, Producing high culturally coauthors, facilitating multiple author with speakers themselves as authorsand path hasbeen shaping upover the years revitalization. This indirect language of modal materials, anaudiovisual method multimedia/multi of the production collaborative our modelis premise of 2014), vaone fundamental Hernández, approach planning (see Cordo guage ecological Based an bottom-up,on lan- vine invocation. bodylanguages, oratory, music and di- of derstood as the simultaneous expression deployed in highlyritualceremonies, un- the multimedia performance speak of cation with nature and the gods, notto communi from cannot beseparated - healing rical, poetic) stories; the ideaof anchoredin telling multiple (social, histo- writer; and towrite is topaint,butalso in Nahuatl, which encompasses painter examples are the word Tlacuilo couple of A dreamingintheirreproduction). of this volume, especially role the place and Australians,with Aboriginal see Green constitutive traits approach(for asimilar its several ecological thinking isoneof mindset, in whichhistorical Indigenous sic. isabsolutely consonant with the This amate - - - (vegeu Túb així comdel conegut poder d’internet dins deles comunitats,importants i, per descomptat, d’actors clau i de diferents mitjans decomunicació en el sentit que ha disposatdel suport La trajectòria d’ADLI ha estat positiva minoritzades. drets lingüístics de llengües dels parlants afavorit enlateoriaipràcticaels com/watch?v=kqcREisXmGs inclito.pdf; cf. l’animació: https://www.youtube. - academia.edu/33717666/La_sirena_y_el_escu joies culturals de mexicana la tradició oral en elsmitjansaudiovisualsplasmació de Aalamatsiin (‘La sirenaielpescador’), (majoritàriament mexicanes), culturals locals de les llengües amenaçades molt necessari basat en les matrius de (re)vitalització un corpus ha generat maies inàhuatls, itambémúsica. Tot això impresos encasos comels travallengües crear kits àudios,amb vídeos i materials 19 18 17 16 dels actors i actrius indígenes. que afavoreixenprofessionalització la d’un conjunt d’habilitats desplegament mexicana ienaltres països, junt amb el l’interès i l’impacte positiu en la societat estímulsaugmentar per poderosos Tlakwaatsiin (‘L’opòssum’), etc., són com/channel/UC6l8c2mCf-oFSjh_ayD8I8Q o maies, les històries locals com d’animacions com les endevinalles nahues i laseva valorització, les produccions fomentar l’ús de les llengües amenaçades tube.com/watch?v=6bc3mCdwaL4. lote.pdf; també en animació: https://www.you - 2mCf-oFSjh_ayD8I8Q Per aunarecreació d’aquest llibre: https://www. Consulteu, per exemple: https://www.academia.edu/33381037/El_ajo- https://www.youtube.com/channel/UC6l8c ọ ̀ sún, aquest volum). Per . https://www.youtube. . 16 19 fet que ha A més, la Axolotl, . 18 17 -

Internet (see Túb Internet the including the well-known power of playersjor within the communities, also course key, ma- different media and of of having thesupport ging inthesense of ADLI’sresulted has encoura- trajectory minoritized tongues. speakers of tice to the linguistic rights of fe.g. actorsand actresses. Indigenous of abilities favoringthe professionalization series of a boasting thedeployment of impact on Mexicansociety andbeyond, stimuli inraisinginterest and apositive atsiin (the Opossum), etc., are powerful andthe Fisher),18 (the Mermaid les, local stories as Axolotl,17 suchanimations Mayaor as Nahua ridd- their valorization,and of productions languages endangered foster the use of guages, lan (mostly Mexican)endangered ces of based on the local cultural matri- corpus a much-neededgenerated (re)vitalization 19 18 17 16 temporaneous, outstanding high-quality in con- tothe languages viding prestige success,considerable impactand had pro circulation in social networksTheir have communitiesmainstream society. and tes to its de-stigmatization in Indigenous dition inaudiovisual media alsocontribu- tra- oral Mexican ding culturaljewels of capturingoutstan Moreover, the fact of youtube.com/watch?v=kqcREisXmGs escuinclito.pdf; cf. the animation: https://www. www.academia.edu/33717666/La_sirena_y_el_ com/watch?v=6bc3mCdwaL4. lote.pdf; alsoinanimation:https://www.youtube. com/channel/UC6l8c2mCf-oFSjh_ayD8I8Q 2mCf-oFSjh_ayD8I8Q o eetrceto fthis book: https:// For arecent recreation of https://www.academia.edu/33381037/El_ajo- Visit for an example: https://www.youtube.an Visit for https://www.youtube.com/channel/UC6l8c 16 contributing in theory and prac- contributing in theory ọ ̀ . sún, this volume). To Aalamatsiin . Tlakwa- . 19 - - - -

Linguapax Review 6 · 249 Linguapax Review 6 · 250 d’animació illocsweb. Hi hacinc habilitats, unade les quals és laproducció sent transmetre als parlants diferents originals del projecte va ser i segueix materials que d’altres. de les Una idees relativamentuns més fàcil produir experiència, és lanostra Segons culturals (vegeu Green, aquestvolum). que caracteritzen les seves perspectives amb tots els mitjans ecològics orals delescultures ancestrals,reproducció privilegiada de contraposició alaforma reduït a lacultura escrita, en logocèntric reprodueixen un esquema indígena, enfocament multimodal, aplicats a l’infant sense acompanyament multimèdia ni Els seus continguts estandarditzats, esquemes nacionalistes i folklòrics. materials limitats que reprodueixen que edita l’Estat mexicà són bàsicament els pocs llibresenllengües indígenes per afavorir-ne l’alfabetització.canvi, En exemple doblant en la llengua indígena el se’n valorpot millorar educatiu, per i jocs mentals amb el encara llenguatge, de mostrar felicitat, bé al’hora somriures les animacions, molt totique se’nsurtin (precàriament) en espanyol.el casde En probablement perquè l’alfabetització es fa lectura en lesseves llengües ancestrals, demostra que els infantssolensaltar-se la l’elaboració de llibres enversions bilingües (unes vint), treballat endiferents graus de en les la majoria llengües amb què hem exempt de contradiccions. Per exemple, no vol dir, però, que el procés estigui Això tant enl’àmbitlocalcomglobal. simbòlica iempíricaque això comporta càrrega tota la qualitat, amb de gran prestigiat les llengües en materials actuals èxit i ha xarxes socials ha tingut un gran Lasevasocietat en general. difusió per les les entre les comunitatsi en la indígenes també contribueix adesestigmatitzar- f rnfrneadaporaino ani- of transference and appropriation of time restrictions inhibited all possibilities and animation professional high price of at the time, more than20 years ago, the useful to dynamizelanguages.very Yet, mations thathave resulted and inspiring aboutanhour; asstated, ani- a total of with different 5 animations duration, with animationandwebsites. are There tion of these abilities was andstill is the produc- speakers indifferent abilities. One of project, was andstill is to achieve shaping the the ideas original of others. One of materials than sier to produce certain From ourexperience, it is relatively ea- Green, thisvolume). means ascultural perspectivesoral (see ancestral cultures, with all its ecological of reproduction wayto the privileged of ced to the written culture -as opposed scheme, alogocentric redu- reproduce approach, keen child, to the Indigenous companying (multi)media, multimodalor contents, standardized Their with no ac- nationalist, folklorist schemes.reproduce state are basically limited materials that produced bynous languages the Mexican well. In contrast, the few inIndige books favoring literacy as tongue as ways of instance dubbing them in the Indigenous theireducational value,ble toupgrade for it isstill possi- mind games and language successful boasting pleasure,in smiles the animations, even when highly case of literacy is (precariously) developed. In the to the fact that it is in Spanishwhich their ancestral languages,related probably skip that reading in children ingeneral versionsbilingual in books demonstrates (about 20), developingdifferent degrees thatwe havethe languages workwith in tions. Forinstance, in most apparently of contradic- that the process isexempt of realms.global and Yet, this nottosay pirical loadthis entails both althe local materials, with all the symbolic and em - - oficial. Sigui quina sigui l’estratègia que es pràctica dela banda a diferent d’instrucció totes que reclamen un tipus fórmules o tallersrapers d’animacióambnens, lingüístiques entre lingüistes maies i trobades estem començant aorganitzar mexicana en llengües amenaçades lingüística, en elcasdel’escena musical revitalització de pràctics cursos tot i fins detallers,partir qual, a mitjançant la o oberta, tant, a establir unaformació tan secundària.Hem d’aspirar,no per d’unamanera directament de la formació web, segurament ens hàgim d’encarregar com animacions o pàgines ara exigents els casosdeproduccionsmés cantant. En ambunsol un duo otreballar articular produir una obra simfònica una obra produir oneroses que d’altres: no és el mateix és evidentproduccions més que ha hi animacions més senzilles. Tot comptat, d’accés lliure, potser és més fàcil produir del programi de l’auge avui dia, arran en aquella època es disposava de Flash, professionals, elscostos, etc. Tot detreball ique equips dels específic perfil el com les tecnologies de cada moment, veure amb diversos factorscontingents, el projecte era relativament més assequible, com contra, larealitzaciódedocumentals d’animació als parlants indígenes. Per d’habilitats de transferènciai apropiació de temps inhibientotes les possibilitats i les l’animació professional restriccions època, fa més de vint anys, l’elevat preude les dinamitzar llengües. Ambtot, en aquella han resultat i molt útils inspiradores per total d’aproximadamentque una hora, animacions de diferent durada, ambun 21 20 eos/item/279-documental.html youtube.com/watch?v=KaEhJLJoZvg Per aunexemple maia,vegeu: http://lenguasindigenas.mx/index.php/vid Ayuuk (mixe). . 20 Això té a Això https://www. . 21 que - the same to produce a symphonic work onerous thanothers. It is obviously not productions more that thereare is clear produce simpleranimations. Allinall,it access programs, itismaybe easier to free available, today of due to the growth was flash time teams, the at costs,Although etc. working professional of profile specific the technologies, existent the as to do with several facts, contingent such endangered languages isnow. languages endangered ve contested; claiming that the future of perspecti our from and sed, interrupted be discus the future”, should certainly data “for limited to the compilation of speakers, zones as reduced to comfort of commodification the producing gies beyonddocumentation ideolo- dominant tever strategies may bedeveloped, going Wha- practice. official beyond schooling which claimforadifferent type of all of or animationworkshops with children, between e.g. Maya linguists and rappers linguistic encounters to organize starting languages,cal scene in endangered we are the Mexican musi courses, inthe case of or even revitalization practical language throughworkshops,Via openformation desideratum is establishing overt training. training notsoincidentally. a Therefore, or websites, we have to directly undertake suchproductions manding asanimations more de one singer. Probably incases of a duoorworkthan toarticulate with just with the relatively more affordable,example asfor contrast, making documentaries resulted speakers.mation skills to Indigenous In 21 20 eos/item/279-documental.html com/watch?v=KaEhJLJoZvg Fora Maya example, see: http://lenguasindigenas.mx/index.php/vid Ayuuk (Mixe) project. https://www.youtube. . . 20 This has This 21 - - - - -

Linguapax Review 6 · 251 Linguapax Review 6 · 252 incrementar la lectura i l’escriptura en la cercala alternativa d’una per bona El seu entusiasme està relacionat amb monolingüe va serperaell una revelació. (‘El nenmiraculós’), la ideaque fos dels seus herois culturals, Tyety Ñutyok possibilitat de fer unllibresobre amb unprofessord’ikoots contrapoder. Recentment, comentant una micamés severs iferunexercici de amenaçades: de vegades hem de ser d’incentivar l’ús de les llengües fortament generals, però també que són unaforma restringeixen l’accés a les llengües queconsiderar elsmaterialsmonolingües volum). Entre altres coses, es podria relacionats (vegeuaquest també Antinori, planteja això diversos dilemes lingüístics o multilingües.la nostraexperiència, En al front fer dilema de materials monolingües produir per suficient, no que i tot culturals són unacondició necessària, A nivell comunitari, les validacions dels diferents tipus de parlants i públics. Pensemdescoratjadora. qüestió en la i també és una empresa tan exigent perspectives, larevitalització per això projecte com aposteriori, a fi de crear noves i avaluaren totmoment, tant durantel mena, els resultats s’han d’experimentar o multilingües.un projecte En d’aquesta producció de(àudio)llibresmonolingües infinitat d’ambivalències, entre les quals la contradiccions.de ‘resoldre’ S’han i noestan exempts de paradoxes ni Tots riscos els materials comporten amenaçades ésara. ben clarque el futur cal dir de les llengües només es recopilen dades “per alfutur”: enquè deixen deserzonesconfort que mercantilitzen els parlants, que no ideologies dominants de la documentació des de la nostraperspectiva, impugnar les i, s’han de rebatre, interrompre formuli, (huave) la ri, thisvolume). see nes; also Green, thisvolume; Antino- identities (recall e.g.language the Tocoti- (holistic) Indigenous profound rooted in approach after allhashistorically being with the multimodal support congruent materials familiar,material. Making oral accompanying bookswith an sibility of ver, we always looktofacilitate the pos- child whenfacingabilingualtext. Moreo is skippedby the whenassuggested ge, increase reading andwriting inhis langua- to alternative good a out finding to lated for him.Hisenthusiasm is re- revelatory resulted doingitmonolingual the idea of ral heroes, Tyety Ñutyok, “miracle child”, their cultu on one of a bookproposal (Huave) teacher the possibility to develop se. Recently, commenting with anIkoots respect, acounterpowerexerting exerci- we have to be a bit more punitive in this sometimes languages: endangered use of is alsoaway tostronglyincentivize the yet it languages; tion toaccess general materials couldbethoughtrestric asa volume). Among others, monolingual dilemmas (see also Antinori,this guage this posits several otherconnected lan- multilingual materials. In ourexperience, or producingmonolingual dilemma of yet not enoughcondition,facingthe sary sensitive culturalvalidations areaneces and audiences. At the community level speakers different types of the issue on of daunting endeavor. For instance, thinking demanding andevenrevitalization avery to create new perspectives, which makes in retrospectiveduring the project and perience and evaluate its outcomes, both this type, itisrequired to continuously ex- tilingual (audio)books.project of a In mul or monolingual including producing - ambivalences to be‘solved’, A myriad of paradoxes and contradictions. not free of entail taking risks,All materials certainly - - - - anomenat posicionament, sens dubte deles llengües,d’aparició l’ordre aquí Els editors comercials solen canviar el seu amb vedat extrem. monolingüe però menys en el món angloparlant, en el mercat global, almenys a Mèxic, impresa visibilitat en forma guanyat certa han recentment les llengües indígenes indígenes, si és que hi apareixen!; tan sols colonials en primer lloc i després les presentar lesllengües molt procliusa 2012). Així, els editors comercials són a unexemple semblant, vegeu Green, en diferents escenaris contradictoris(per enfront d’unallenguaamenaçada imperial monolingües davant d’una llengua les contradictòries obsessions monolingües reclamenllibres i tot fins i existents invisibles. Del’altra,lestemptacions espais públicsiprivats a llengües (gairebé) mateix nivell,al infonemprestigienels llengües latents: col·locant les llengües també altres varietats lingüístiques o amb les llengües colonials iintroduint dècades, equiparantla llengua minoritzada etapa de la nostraempresafaunes exactament el que vamprimera fer enla d’alt prestigi. és Això internacionals natives apareixen de la màde llengües les en tensió.llengües D’unabanda, també es poden concebre com fronteres Els materials multilingües i multimodals Antinori, aquestvolum). vegeu també Green,aquest volum; (recordeu, per exemple, els tocotines; (holístiques) lingüístiques indígenes històricament en profundesidentitats multimodal alcapdavall està arrelat i coherents amb l’enfocament de suport Feroral. que els materialssiguin familiars llibres vagin acompanyatsdematerial busquem afavorirla possibilitat que els si l’edició és bilingüe. Amés, sempre seva llengua, que els nens se solen saltar inverse (creative and collective) monolin inatotal experiences show thatengaging van thisvolume).Steenbergen, Recent (cf. alanguage (e.g. written) varieties of publication niche in“new”, (re)created in e.g.ignored audio book,opensan an as expressed “new” cultural artifacts of guage. Facing inpractice the (re)invention audio andeven lan- for the Indigenous without interest for the accompanying versions;lingual (endangered) mosttimes marketing value, opposes not only mono havebooks giveto tobebilingual thema source! are the original Insisting that issue, even languages when Indigenous course a power (monolingual) ning, of languages, herecalled positio- rance of appea- the hers tendof order to change monolingual closure. Commercial publis- English-speaking world, with its extreme least in Mexico-andeven less so inthe inthe global market, at in printedform visibility have certain languages gained Indigenous that recently only is –it all! at afterwards, languages ding Indigenous if firstlonial andlanguages foremost, inclu hers overwhelmingly tend to present co- 2012). Forinstance, commercial publis- tings (for a similarexample, see Green, set different onein contradictory gered versuslanguage imperial an endan- an of claim for monolingualsbooks in the face fixations contradictory evenmonolingual the other hand, existing temptations and spaces to (almost) invisible tongues. On private inpublicand instilling prestige atthesamelevel,too; positinglanguages languages linguistic varieties or dormant while introducing other nial languages withthecolo- the minoritizedlanguage le experience a few decades ago, equating what we ourdid who- in the first stage of languages. is exactly international That prestige, with high hand in hand appear sion. Onthe one hand,native languages can alsobeconceived in ten as edges multimodalMultilingual and materials - - - - -

Linguapax Review 6 · 253 Linguapax Review 6 · 254 de forma resumidaenaquest article. de forma compromès tal com el que s’ha exposat de reforçar un enfocament acadèmic lingüística de diverses comunitats, amés contínua els parlants en la (re)vitalització de fora lallar, calinvolucrarde manera de la llengua dinsi intergeneracional diferents mitjans, i afavorirla transmissió diversitat de materialsmultimodals en d’experimentar elsefectes positius de la de (re)vitalització lingüística, pertal les bretxessuperar les pràctiques idepurar d’audiollibres. Amb l’objectiu, doncs, de d’il·lustracions mestres) en forma (múltiples) de nens-adults (estudiants- juntament el foment amb deles coautories tipus positiu de consciència lingüística, interessant en el reforçament d’un el polidialectalisme, amb un efecte desconnectades, afavorir“normalment” connectar diferents varietats (dialectals) interessants, complexes i riques, com ara Es preveu una multitud de qüestions al·ludit en ñu savi de la pluja’). (‘llenguatge demostra l’audiollibre productiu, comho invers (creatiu i col·lectiu) és un exercici d’un enfocament monolingüe totalment experiències recents mostren que l’adopció Van aquest volum). Steenbergen, Les exemple, escrites) d’una llengua (cf. “noves”a per varietats (re)creades (per publicació que havia passat desapercebut en un audiollibreobrenínxol de “nous” talcoms’expressen, per exemple, la (re)invenció culturals d’artefactes en lapràctica Afrontar llengua indígena. la a per que ni l’àudio les acompanya a de vegades la majoria sense interès per versions monolingües (amenaçades), comercial notansolsés oposar-se a les de serbilingües per donar-los unvalor Insistir font que original! els llibres han són la i tot quanles llengües indígenes fins poder, de (monolingüe) qüestió una contribution. this sketched in briefly one the as proach accompanying committed academic ap- communities, aswell as reinforcing an several in the linguistic (re)vitalization of with speakers to continuously engage sary in the household and beyond, it is neces transmission language intergenerational different materials in media, favoringdal diverse, multimo such positive effects of (re)vitalization, in orderto experience to reach best practices in language gaps audio-books. Thus,to bridge looking of e.g. the illustrations of hips inthe form students-teachers) (multiple) co-authors infant-adult (e.g. with nurturing together linguistic awareness, a positive type of with an interesting effect on reinforcing tal) varieties, favoring poly-dialectalism, disconnected (dialec fferent “normally” are envisioned, such asconnecting di- interesting, complex andrich issues of the rain)’, audiobook.Amyriad of guage se as shown by the alluded Ñu Savi ‘(lan- gual approach proves a productive exerci - - - - - Language. Vol. 212,189-209. of the Sociology Journal of International of ADecade RevitalizationLanguage in Mexico”. alive. fire the “Keeping FLORES FARFÁN, J. Markets”. Power inHnahnu (Otomi) Pragmatics of The que ya loscueros no van acorrer’: FARFÁN,J.FLORES UtahPress. University of Anderson iCharlesE.Dibble(eds). (1982). SAHAGÚNDE FRAY BERNARDINO la enseñanzadelenguas IRÚN, M.(2007). COTS, J.; L.; ARNÓ, E.; ARMENGOL, Mèxic: CIESAS. perspectiva ecológica ascendente desde la de Chiapas. y aportes Acercamientos multilingües del estado en contextos fronterizos delalenguachuj derevitalización Esfuerzos CÓRDOVAL. (2014). HERNÁNDEZ, 196. Relations Intercultural Sensitivity”. Approachto Training Intercultural for BENNETT, M. (1986). “A Developmental XXI. economía políticadelamúsica.Mèxic:Siglo ATALLI, J. (1995). Michoacán. occidente de México desde el del arte para laantropología propuestas (ed.) (2010). Elizabeth HERNÁNDEZ, ARAIZA el ANTINORI, Sonia(aquest volum). “En Referències bibliogràfiques Heimat”. Florentine J. Codex.Arthur O. Language inSociety32:629-658. Las artes del ritual. Nuevas Las artes neclua ora f Journal of Intercultural . Morelia: El Colegio de . Morelia: La conciencialingüísticaen . Vol. 10, núm.2,179- Ruidos. Ensayo sobre la Ruidos. Ensayo sobre . Barcelona:Graó. A. (2003). “‘Alfin (2003). A. . Tesi doctoral. A. (2011). Flores Farfán, J. A.(2011). Keeping Flores Farfán, J. A. (2003). “‘Al fin que fin “‘Al (2003). A. J. Farfán, Flores De FraySahagún de. (1982). Bernardino Atalli, J. (1995). Elizabeth(ed.). Hernández, Araiza Antinori, Sonia.(this volume). Into the References Cots, J., E., & Irún, L., Arnó, Armengol, Córdova L. (2014). Hernández, Bennett, M. (1986). 212, 189-209. Language.Vol. of the Sociology Journal of RevitalizationMexico. in International ofLanguage ADecade alive. fire the 32 (Otomi) Markets.” Power inHnahnu Pragmatics of The ya los cueros no van acorrer’: UtahPress. of and CharlesE.Dibble(eds). University Florentine J. Codex. Arthur O. Anderson de Michoacán. el occidente deMéxico desde del arte la antropología para propuestas (2010). Heimat. enseñanza delenguas M. (2007). México: CIESAS. ecológica ascendente desde la perspectiva y aportes Acercamientos multilingües del estado de Chiapas. fronterizos en contextos delalenguachuj de revitalización 179-196. Relations Intercultural Sensitivity. Journal of Intercultural toTraining for Intercultural Approach Siglo XXI. economía políticade la música. México: : 629–658. Las artes del ritual. Nuevas Las artes La conciencia lingüísticaenla La Ruidos. Ensayo sobre la Ruidos. Ensayo sobre . Barcelona:GRAÓ. . Morelia: El Colegio . Morelia: . Tesis doctoral. . Vol. 10, No. 2, Language inSociety A Developmental A Developmental Esfuerzos Esfuerzos

Linguapax Review 6 · 255 Linguapax Review 6 · 256 (coords.) (2014). CEDILLO, E.;ZEBADÚA CARB, J. LÓPEZ MOYA, M. regió delYucatán”. desestigmatitzant la a llenguamaia la volum). “Túumben Maaya K’aay: LLANES ORTIZ, Genner(aquest Cultura ylasArtes-DGCP. México musical de patrimonio Doce ensayos sobre (2009). HÍJARFernando SÁNCHEZ, (coord.) 6547.2012.00179.x 23, 158-178 doi:10.1111/j.1757- , Anthropology The AustralianJournal of Badly by Translation’”.Story-’Suffering GREEN, Jennifer Altyerre (2012). “The d’Austràliadeserts central”. dels multimodal: els costums narratius de la sostenibilitat “La preservació GREEN, Jennifer (aquest volum). Hispanic Studies, 129-158. Frameworks World in aGlobalized . Ottawa (eds.). A: Abanto Luis A. i AnaM.Fernández bridging andcontesting multiple worlds”. (La Malinche).“Malintzin A female voice FLORES FARFÁN, J. index.php/r 13, 1,188-214. https://revistas.ufrj.br/ Federalda Universidade do Rio de Janeiro. Vol. emLinguística de Pós-Graduação do Programa revitalization”. and the media inlanguage arts of forthe future.“Performing power The FLORES FARFÁN, J. Aplicada lingüística”. audiovisuales revitalización en la y losmedios potencial delasartes FLORES FARFÁN, J. . la Mèxic: Consejo Nacionalpara Reflecting on Identities and Cultural Identities on Reflecting . Vol. 51,núm.1,33-52. Cunas, ramas y encuentros sonoros. Cunas,sonoros. ramasyencuentros

Revista de Lingüística TeóricaRevista y Revista Linguística/Revista Linguística/Revista Revista Etnorock. Los rostros de Los rostros Etnorock.

D.; ASCENCIO A. (2013). “El A. (2018). A. (2017). López Moya, M.D., Ascencio Cedillo, E., Genner (this volume).Llanes Ortiz, Híjar Sánchez, Fernando (coord.). (2009). Green, Jennifer. Altyerre (2012). The Green, Jennifer. (this volume). Sustaining Flores Farfán,J. A.(2018). (La Malintzin Flores Farfán, J. for A. (2017). Performing Flores Farfán,J. A.(2013). El Potencial Etnorock. Los rostros de una música global deuna Losrostros Etnorock. Carb,& Zebadúa J. (Coords.). (2014). Yucatan Region. stigmatising in the Maya Language Túumben Maaya K’aay: De- Cultura ylasArtes-DGCP. la México: ConsejoNacionalpara musical deMéxico patrimonio ensayos sobre Doce sonoros. Cunas,encuentros ramasy doi:10.1111/j.1757- 158–178 6547.2012.00179.x 23, , Anthropology The JournalAustralian of Badly by Translation’.Story-‘Suffering deserts. practices from the Central Australian multimodal diversity: Narrative Hispanic Studies,129-158. Frameworks World. in a Globalized Ottawa (eds.) Abanto Luis A. andAnaM.Fernández and contesting multiple worlds. In Malinche). A female voice bridging index.php/r 1, 188-214. Federal do Rio de Janeiro. Volume 13, Universidade da em Linguística Graduação dePós- do Programa / Revista LinguíStica revitalization. Revista media in language the and arts the future. power The of No. 1,33-52. Teóricade Lingüística Aplicada y en la Revitalización Lingüística. y losMediosAudiovisualesde lasArtes Reflecting on Identities and Cultural Identities on Reflecting https://revistas.ufrj.br/

Vol. 51, Revista Revista . A: T. statement: Linguistics and poetics”. JAKOBSON, R. (1960). “Closing Editor. UNICACH,JuanCESMECA, Pablos música globaluna enel sur deMéxico de llengües”. “Una nova eraen la històriade la invenció Van Jan Steenbergen, (aquest volum). món actual”. recents de les llengües africanes enel l’alfabetització i les perspectives més “L’alternativa web: elsaspectes de TÚB University Press. the Americas in memory cultural performing the repertoire: TAYLOR, D. (2003). Rabossi. BuenosAires:Paidós. mind.Versió castellana d’Eduardo of RYLE, G. (1967 [1949]). A:J.languages”. Blythe, &R. endangered songsand “Endangered MARETT, A.; BARWICK, L. (2003). Massachusetts: MITPress, The 350-377. Ọ ̀ SÚN, K

. Sebeok (ed.). . Durham,Londres:Duke ọ ́ lá (aquest volum). Style in language. The archive and The archive The concept The concept . Mèxic: van Jan. Steenbergen, (this volume). A Ryle, G. (1967 [1949]). Marett, A.,&Barwick, L.(2003). Jakobson, R. (1960). Closing statement: Taylor, D. (2003). Túb invention. language of new era inthe history inToday’sLanguages World. Newerand Prospects for African Literacy, Alternative, Dimensionsof languages. EnJ. Blythe, &R. songs and endangered Endangered MITPress,The 350–377. (Ed.), Linguistics and poetics. InT. A.Sebeok CESMECA, Juan Pablos Editor. en elsurdeMéxico. México:UNICACH, Buenos Aires:Paidós. Versión castellana Rabossi. de Eduardo University Press. the Americas. Durham, Londres: Duke in memory cultural performing repertoire: ọ ̀ sún, K Style in language. Style in ọ ́ lá. (this volume). Web The The archive and the The archive h ocp fmind. of The concept Massachusetts:

Linguapax Review 6 · 257 Linguapax Review 6 · 258 guapax.org/premi-internacional-linguapax/) i lapromoció del multilingüisme”. ( revitalització ireactivació de comunitats lingüístiques favor de la diversitat de la preservació lingüística, la “en per les accions que duuaterme internacional, com acandidat del premi iseleccionat perunjurat de lacomunitat acadèmica ilasocietat civil, nominat premia anualment unapersona, entitat ocol·lectiu nacional Linguapax 2019. Linguapax International Kimura és el guanyador del Premi Inter 1 Larry Kimura com Larry em vaig centrar en defensors de llengües lamevaDurant estada alaFaber Residency, naçada en lavidaquotidiana. lallengua ame fanservir més important, activitats per mantenir lallengua, iencara més joves,les generacions a donen suport membres de lacomunitat, incloses també de significatiu nombre un si termini llarg a tant, els idiomes només poden sobreviure sors de les llengües tenen unpaper impor 2018). Tanmateix, tot i que aquests defen- jectes de revitalització (Shah iBrenzinger, tats, sovint sónlaclau de l’èxit dels pro- molta motivació idedicació imolt respec és adirmembres de lacomunitat amb diferents actors. Elsdefensors lingüístics, una llengua, iaquests esforços impliquen revifar i tot fins o revitalitzar per intents l’ús en lacomunicació diària.Espoden fer cions non’afavoreixien onon’afavoreixen perill ojas’hanextingit, perquè les condi- La majoriade les llengües del mónestan en 1. INTRODUCCIÓ Universitat d’Hamburg Sheena Shah LESOTHO PHUTHI A LINGÜÍSTICS DEL LA LLUITA PELS DRETS 1 (hawaià, EUA), Eleo- http://www.lin- - - - - Larry Kimura Larry championsfocused such onlanguage as During my stay at the Faber Residency, I life. ineverydayuse the threatened language nance activities, andmore importantly, mainte language generations, support members, including alsothe younger community of number significant a if inthe longrun can only survive guages champions role, play lan- an important 2018).However,zinger while language revitalisation projects (Shah andBren- members, are often key to successful dedicated andrespected community champions,guage i.e. highly motivated, ours involve various stakeholders. Lan- even revive these endeav alanguage; - Attempts may be made to revitalise or favour their use indaily communication. tinct, because conditions doordidnot orhavedangered already become ex- the world’s are en- languages Many of 1. INTRODUCTION University ofHamburg) Sheena Shah PHUTHI IN LESOTHO LANGUAGE RIGHTS FOR THE STRUGGLE FOR ( multilingualism.” munities and the promotion of linguistic com - revitalization andreactivation of linguistic diversity, of the preservation favour of jury, out “in ternational for the actions they carry as acandidate forthe award andselected by anin- academic community andcivil society, nominated the honours anindividual, entity orcollective of al Award winner. annually LinguapaxInternational - Kimura isthe 2019Linguapax Internation 1 Larry http://www.linguapax.org/en/linguapax-award/) 1 (Hawaiian, USA), Eleon- - ços i activitats duts a terme per membres ços i activitats duts a terme posa de manifest els esfor Aquest article àmbits iambtotal competència. aconseguir que el hawaià es parlien tots els Kimura, l’objectiu és encapçalat per Larry en el moviment de revitalització del hawaià tenir unabreu conversa en nǀ s’acontenten pel fet de poder saludariman- bres de lacomunitat ǂ és unmarcador d’identitat entre els mem- situen més aviat en un pla simbòlic; el nǀ per exemple, lesactivitats de revitalització se d’algunamanera. Quant alnǀ faci servir es parlinomés en algunsàmbits, mentre es ancestral llengua la seva que suficient ser per aalgunes comunitats lingüístiques pot i ancestral, llengua la en completa fluïdesa perquè noen tots els casoses pretén la de les activitats revitalitzadores difereixen, tència lingüística delsparlants. Elsobjectius llengua, elnombre de parlantsolacompe la el nombred’àmbits en què es faservir poden tenir com aobjectiu incrementar Els moviments de revitalització lingüística la nació” (SABC, 2019). president abansdeldiscurs sobre l’estat de khoique haprecedit el en ser el primer griot Western Cape irecentment “hafet història del khoekhoe alaprovíncia sud-africana de ley encapçala unmoviment de recuperació hoe a la Universitat de Namíbia. En Brad- 2017), que va aprendre lallengua khoek- Bradleyara van Sitters (Brown iDeumert, poden ser activistes molt motivats, com mateix, els semiparlants iels (re)aprenents convertir-se en undefensor lingüístic. Així no cal ser del tot competent enlallengua per bons parlants de laseva llengua ancestral, derats com oalmenys els “millors” molt aquests defensors de llengües estan consi- güística (Shah iBrenzinger, 2018). Tot ique tasca en els moviments de revitalització lin- Sud- (uchinaguchi, Japó) Esau(n ǀ iKatrina nora Rigby (rama,Nicaragua), Fija Bairon àfrica) i vaig reflexionar sobre la seva seva la sobre reflexionar vaig i àfrica) khomani, i molts d’ells khomani, imolts d’ells uu. Per contra, uu, uu, uu, uu uu - - activities by undertaken community and the efforts on reports article This proficiency. ian spoken inalldomainsand with full isto have Kimura, the goal Hawai- Larry vitalisation movement spearheaded by N andconduct smalltalk in able to greet munity members are happy with being community members, andmanycom- identity amongǂ is amarker of ties are more onasymbolic level; Nǀ N only, aslongit issomehow used. With domains isspoken incertain language their ancestral communitieslanguage if some for sufficient be might it and at, isaimed ency inthe ancestral language activities differ, as not in all cases full flu- revitalisation speakers. of goals The of proficiency language the speakers,or of in which is used, the number the language domains aim to increase the number of revitalisation movementsLanguage may Nation Address” (SABC 2019). the er inthe President before the State of became the first Khoi praise singer to ush- when he rica andrecently “made history South Af- the Western Cape province of a Khoekhoegowab revival movement in Namibia.Bradley heads the University of Khoekhoegowab at 2017), who learned Bradley van Sitters (Brown andDeumert can be highly motivated activists, such as pion. Alsosemi-speakers and(re-)learners cham to become- alanguage the language not necessarily need to be fully proficient in their one ancestral does language, ers of speak - good to be the ‘best’ orat least very champions these are considered language 2018). While ments (Shah and Brenzinger revitalisation movetheir roles inlanguage (Nǀ (Uchinaguchi, Japan) Esau andKatrina ora Rigby (Rama, Nicaragua), Fija Bairon ǀ ǀ uu. By contrast, inthe Hawaiian re uu, forexample, revitalisation activi- uu, South Africa) and reflected upon upon reflected and Africa) South uu, Khomani uu uu - -

Linguapax Review 6 · 259 Linguapax Review 6 · 260 ment no sabem quants parlants de phuthi ment no sabem quants parlants de phuthi noranta, admet que “aracom arasenzilla- viure itreballar ambels phuthi alsanys ments phuthi. SimonDonnelly, que va coneix del tot ladistribució dels assenta - es sols tan ni i fiables censals xifres ha hi Cape.província sud-africana d’Eastern No parlada alsudde Lesotho ialnordde la classificar individualment lesllengüesbantus. sistema de referència de Guthrie (1967-1971) per la versió revisadaperMaho(2009) del 2 Segons El phuthi (S404) SEUS PARLANTS 2. LALLENGUA PHUTHI I ELS sobre elfuturdelphuthi. perspectiva una amb finalitza L’article ca. en el moviment de revitalització lingüísti de paper l’associació Libadla le Baphuthi seu poble. Lasecció iavalua4 analitza el rès enl’idiomaiel passat ipresent del l’adultesa que van esperonarel seu inte la seva joventut i dels primers anysde Kometsi, els esdeveniments i repassa de 3 presenta l’activista lingüístic Letzadzo llengua phuthi i els seus parlants. La secció dela unavisiógeneral seccióla 2 aporta d’aquesta manera: L’article s’organitza i lestradicionsdelsphuthi. busca la protecció de la llengua, la cultura llengua. L’associació LibadlaleBaphuthi visió clara de la revitalització de la seva convencimentun fort phuthi amb i una Letzadzo ésunactivistapresident. En del qual exerceixació dels phuthi’),enla de le Baphuthi(‘associ l’associació Libadla com a defensor de la llengua, així com en en Letzadzo Kometsi particularment de Sud-àfrica.Emcentro en altresparts mesura, palment aLesotho i, enmenor princi- llengua enperill,elphuthi,parlat de la comunitat per revitalitzar laseva 2 és una llengua en perill és unallengua en perill - - - nteftr fPhuthi. on the future of paper closes with anoutlook ated. The sation movement isanalysed andevalu- revitali- huthi association inthe language the Libadlale Bap- Section 4,the role of hispeople. In in the past andpresent of sparked and hisinterest inhis language in hisyouth andearly adult life which Letzadzo Kometsi, andreviews events activisttion 3introduces the language andits speakers.Phuthi language Sec tion 2provides onthe anoverview asfollows: Sec isorganised article The thePhuthi. tions of culture tradi- the language, and tion of le Baphuthi associationaimsatthe protec hislanguage. The revitalisation of the a clearvisionfor and belief a strong activist with Phuthi language is a zadzo as achairperson. Let which heserves Baphuthi as well asonthe le association, Libadla Kometsizadzo champion, asalanguage on Let South Africa. I focus particularly of lesser to a extentsotho and inparts Phuthi, spokenlanguage primarily inLe members torevitalise their endangered sifying individual Bantulanguages. clas- for system reference (1967–1971) Guthrie’s 2 AccordingtoMaho’s (2009) revised version of (S404) Phuthi AND ITSSPEAKERS 2. THEPHUTHI LANGUAGE we simply donot know how many speak- Phuthi inthe 1990s, admits that “at present Donnelly, who lived andworked amongthe tlements isnotyet known entirely. Simon Phuthi set and even the distribution of figures census reliable no are There Africa. South Cape province of Eastern northern Lesotho andinthe spoken insouthern (ascaino the Phuthi’), in (‘association of 2 is an endangered language language isanendangered Libadla ------català: ‘capitost’. derrota i mort del seu rei Morena i mort derrota context nacional de Lesotho. Des de la ginats isónàmpliament ignorats en el Els phuthi ilaseva llengua estan mar contigües dels assentaments phuthi actuals. palment del xhosa,que es parlaales àrees rístiques de les llengües zundanguni,princi- A més, el phuthi també haadoptat caracte tswana de les llengües bantus sud-orientals. sesotho, queés unidiomade labranca sotho- sotho meridional (S33), també conegut com també nguni, a llengua moltes característiques amb el comparteix com classifica es parent més proper. Tot ique genèticament ca nguni(Doke, 1954), ambel swati coma bran- la de tekela llengua a com classificada El phuthi és unallengua bantu sud-oriental de parlants competents de phuthi. ble que només quedinunsquants centenars des de2016,sembla més proba- Brenzinger del treball de camp efectuat per Shah i partir Donnelly (2007: 7). A actuals que suggereix probable que existeixin els 20.000parlants im- és tot i fins i elevada, molt sembla 1), perDamane (1948: anys quaranta, aportada dels finals a phuthi de parlants 200.000 de dècades.les darreres La xifraaproximada tica en el nombrede parlants de phuthi en Sembla que hihahagut unadavallada dràs- de parlants de phuthi aSud-àfrica. sobre el nombre molt menor informació de Lesotho” (Donnelly, 2007:7). No hi ha les cinc regions phuthi principals del sud parlants nadius de phuthi escampats per que hideu haveren general— vora 20.000 inomés molt calculo —ambprudència, gua” (Donnelly, 2007:5-6). Icontinua: “jo phuthi, o qui manifesta que parla la llen - gistre sistemàtic d’onviuen els parlants de hi ha.Sembla que nohihaenlloc cap re 3 , en phuthi: En sotho meridional:Morena , en Murena 3 Mo- - - - eetaddaho their kingMorena defeat anddeath of Lesotho. Since the tional context of ginalised andwidely ignored inthe na- aremar Phuthi andtheir language The thepresent-day Phuthisettlements. of which is spoken in the neighbouring areas Zunda Ngunilanguages, mainlyXhosa, addition, Phuthi hasalsoborrowed from Bantu languages. the South-Eastern In of the Sotho-Tswanabranch of is alanguage tho (S33), knownalso asSesotho, which So- shares manyfeatures with Southern cally classified as a Nguni language, it also being its closest relative. geneti While ofthe Nguni branch (Doke 1954), withSwati language a Tekela as classified Bantu language Phuthi is a South-Eastern proficient Phuthispeakers left. likelyfew only a thousand that thereare since 2016, it seems more Brenzinger and by Shah conducted fieldwork on Based Donnelly (2007: unlikely7) are to exist. by even the20,000 speakers suggested 1), seems to be rather high,andtoday late 1940s, provided by Damane (1948: 200,000 Phuthi speakersthe in of ber over the last decades. estimated num The - Phuthi speakers cline in the number of It seemsdrastic de been a thattherehas Phuthi speakers inSouth Africa. tion exists onthe much smaller number of Lesotho.”- (Donnelly 2007:7). Noinforma of southern regions Phuthi main five the 20 000native Phuthi speakers spread across roughly--that there mayvery be asmany as tinues, “Iestimate--conservatively, andonly con- He 5–6). 2007: (Donnelly language.” speakers live, orwho claims to speakthe where be nosystematic record anywhere of Phuthi there are. appearsto There ers of ls:‘he ’. glish: ‘chief Phuthi: En- Murena, Sotho:Morena, 3 Southern - - - 3

Linguapax Review 6 · 261 Linguapax Review 6 · 262 da i no existeixenda ino materialsniperense reconegu ortografia té no phuthi El tal. - governamen capmenade suport rep i no sotho meridionalianglès. acostuma a efectuar-se únicament en cació formal vehicular de manera enllocdelpaísil’edu servir i Formació, 2008: 3). Tanmateix, el phuthi noes fa en aquest ria i altresnivells” (Ministeri d’Educació tin), mentre que matè l’anglès s’ensenyaràcoma fins al 3r curs (sempre que els recursos ho perme vehicular de manera servir es farà llengua materna la que enèrgicament “afirma i l’anglès” i sesotho d’altres llengües a dels part dos idiomes oficials, el el pluralisme de la nacióbasothoil’existència 4 ElMinisteri d’Educació i Formació “reconeix niinformal enl’educació formal fa servir sotho. El phuthi no té estatus oficial, no Le es de Regne del oficial llengua l’anglès, que sotho meridional, és, juntament amb elriscdeserreemplaçadapel hi, corre Avui dia, fins i tot la seva llengua, el phut- Ara elsphuthisónbasuto. i les institucions dels quals han adoptat. meridionals,ho casat els qualss’han amb de llavors en estret contacte amb els sot fragmentats pobles phuthi han viscut des estat han nomenats enllocseu. […] Els koena caps i els oficial d’estatus privats comunitats. Tots els seus estat caps han viure junts en grans no se’ls ha permès de 1879, rebel·lió Des als phuthi de la fa més d’unsegle: 76- (1953: Sheddick pulars, etc. s’han perdut completament. phuthis, els jocs infantils, els contes po- rent, atès que les cerimònies d’iniciació indicador d’unaidentitat dife darrer de lallengua. Lallengua phuthi és el s’ha perdut, ambl’excepció remarcable ho isembla que laseva pròpiacultura micament. Van assimilarlacultura sot ralment, políticament com socioeconò- domini de lamajoriasotho, tant cultu- orosi el 1879,els phuthi hanestat sota 77) ja ho afirmava ho ja 77) ------4 - - -

not used in formal or informal teaching orinformal not usedinformal status, is official no has Lesotho.Phuthi of Kingdom the of language official an Sotho, which is, with English, together by being replaced Southern der threat of Today, also Phuthi,their is language, un- are now Basuto.” stitutions they have Phuthi adopted. The and whose in- with whom they intermarry Sotho in close contact with the Southern broken Phuthi peoples have since lived na chiefs in theirstead. appointed … The and status official Koe- deprivedbeen of numbers.in large Alltheirchiefs have to livehave together notbeenpermitted “Since the 1879 rebellion, the Phuthi ago: acentury than half more already states 76–77) (1953: dick folk tales, etc., have allbeen lost.Shed- initiation ceremonies, children’s games, adistinct identity, asPhuthi marker of isthe last Phuthi language language. The their lost, with the notable exception of seems that their own culture hasbeen assimilated to the Sotho culture andit ly by the Sotho-speaking majority. They turally, politically andsocio-economical- being dominated cul- under Sothorule, Moorosi in1879,the Phuthi have been ducted exclusively Sotho and English. in Southern education tends to becon- formal and country anywhere inthe instruction used as amedium of tion andTraining 2008: 3). However, Phuthi is not Educa- of ject at this and other levels” (Ministry while English willbetaught as a sub- permitting), up to class 3 (resources instruction a medium of that mother tongue andwill be used as “boldly asserts andEnglish” Sesotho of languages official besides the two otherlanguages the existence of the Basotho nationand ognizes the pluralism of Education and Training “rec of Ministry 4 The thography andthere are neither teachthography - Phuthi hasnorecognised or support. and does not receive any governmental 4 - - , tern Cape (figura 1, àrea 4). A causa de causa A 4). àrea 1, (figura Cape tern de laprovínciatrional d’Eas- sud-africana de Lesotho, méssepten part la coma així de Mohale’s Hoek (figura 1, àrea 2), al sud Alguns phuthis també viuen al districte noies, completen l’educació formal. resultats del país, iben pocs, principalment dos districtes sónels que presenten pitjors res d’altamuntanya. Elsestudiants d’aquests assentaments, menant el bestiar alespastu- bres, isovint passen molts mesos lluny dels ment fande pastors de vaques, ovelles ica- especialment entre els nois, que tradicional- aquests districtes són extremament baixes, les, lestaxes de matriculació ide retenció en escoles a fins distàncies grans les de causa ihabitatge. A mes de carreteres, transport en ter iambpoca infraestructura corrent, modestes, sense accés aelectricitat niaigua phuthi viu en condicions extremament dels majoria La 3). àrea 1, (figura ha’sNek Qac i 1) àrea 1, (figura Quthing Lesotho: districtes marginalsisubdesenvolupats de campades iviuen en àrees remotes en dos La majoriadecomunitats phuthi estan es- encara adquireixen lallengua. que només unsquantsinfants de manera famílies phuthi acasa seva,encara parlen les televisions nacionals. Només algunes zadzo Kometsi, comunicació personal, juliol 2019). ha’s Nek, van començar emissions en phuthi (Let ràdio, de Qac Mose ho Seaka, de Quthing, i Souru, 6 Eljuliolde 2019,dues emissores comunitàries de catius peralsphuthi. d’avui (juny de 2019) existeixenno materialsedu teri d’Educació i Formació, 2005: 37), a dia però la seva llengua de principal comunicació” (Minis- un milloraccés al coneixement existent fent servir ex. xhosa, ndebele, phuthi, etc.) per permetre’ls materials perainfantsdeminories(p.procurar 2015 proposava que i “el Ministeri hade produir 5 Elplaestratègic educatiu de Lesotho pera2005- nyar-lo niperaprendre’l, phuthi noés present ni ales ràdios o diccionarisde la llengua. A diad’avui, el 5 ni gramàtiques nigramàtiques 6 nia ------radio To date, Phuthi is not used in national the language. mars anddictionaries of ia(iue1 ra4.Bcueo job rica (Figure 1:Area 4). Because of South Af- Cape province of Eastern Lesotho,ern aswell as inthe northern Hoek district (Figure 1:Area 2) insouth- Some Phuthi alsolive inthe Mohale’s education. dents, completeformal few, andonlyvery try mainlyfemale stu lowesttwo inthe coun- districts perform high mountainpastures. Students in these settlements,the animals inthe grazing ten spend several months away from the andwhoof- herd cattle, andgoats sheep cially among the boys who traditionally these in districts extremely are low, espe to schools,retention enrolmentand rates andhousing.port Due to longdistances roads, trans- of in terms infrastructure water,tricity and running andwith poor modest conditions without access to elec the Phuthi lives in extremely majority of Qacha’sand Nek(Figure 3). The 1: Area sotho, namelyQuthing(Figure1) 1:Area Le ised and underdeveloped districts of liveand twoin remote areas in marginal Most Phuthi communities are scattered language. thus only few children still acquire the families still speak Phuthi in their homes, ing and learning materials ing andlearning metsi, p.c., July 2019). broadcasting inPhuthi (Letzadzo KoNek, began - in Qacha’sMose hoSeakainQuthing and Souru July 2019, two community stations,radio 6 Asof 2019). cational materials exist for Phuthi to date (June Education andTraining,2005: 37), edu but no of communication” (Ministry of their mainlanguage them better access to existing using knowledge (e.g. Xhosa,Ndebele, Baphuthi,etc.) to enable minorities procure materialsforchildrenand of shall produce 2015 that proposed “the Ministry 5 Lesotho’s strategic plan for education for 2005– 6 orTVbroadcasting. Only some 5 - norgram ------

Linguapax Review 6 · 263 Linguapax Review 6 · 264 red.svg Lesotho,_administrative_divisions_-_de_-_colo- 7 7 rers). les mines) i aCeres (per fer de tempo Sud-àfrica, aRustenburga (per treballar i Teyateyaneng,ara Maseru però també a de Lesotho, aaltres parts emigrat com individusde phuthihan ifamíliesparlants alguns (com ara millorsinfraestructures), o altres laborals incentius les oportunitats Figura 1. Àrees parlants de phuthi a Lesotho (1, 2, 3) i Sud-àfrica (4). (Adaptat de Wikipedia Figure 1.Phuthi-speaking areasinLesotho (1, 2,3) andSouth Africa (4). (Adapted fromWikipedia https://commons.wikimedia.org/wiki/ File: - svg sotho,_administrative_divisions_-_de_-_colored. 7 https://commons.wikimedia.org/wiki/File: Le 7 work). work) andCeres (for seasonal plantation South Africa, e.g. Rustenburg (for mine andTeyateyanengseru (T.Y.), but alsoto Lesotho, such asMa- of to other parts individuals andfamilies have migrated Phuthi-speaking better infrastructure), orother incentivesopportunities (e.g. 7 7 ). ) - tada enlallengua. només tenen una competència moltlimi- considerades parlants de phuthi sovint districte de Mohale’s Hoek,les persones tre que enaltresàrees, comPhamong,al men- fluïdesa, amb parlant un considerat talment competent per ser-neen phuthi A Daliwe i Sinxondoes requereix serto- cen l’escola. comen- que fins meridional sotho nen phuthi parlen phuthi ixhosa,noapre meridional i phuthi. Molts dels infants de lavall sóntrilingües en xhosa,sotho sa osotho meridional. Molts habitants de xho- que altres sónparlants materns phuthi com aprimera llengua, mentre hing. Enaquesta vall molts parlen el del districte de Qut part també forma vall del riuDaliwe, ladel riuSinxondo entre Lesotho i Sud-àfrica. Igual que la és lavall del riuSinxondo, alafrontera centre de parlants de phuthi El segon cerimònies. munitàries, funerals, funcionspúbliques i domèstic,l’entorn reunions co- comara forade l’únic lloc on el phuthi es fa servir phuthi. És parlen hi i totalgunssotho fins i diàriament, phuthi el servir fa edats de totes les àrea ongent que és la darrera me phuthi”. La vall del riu Daliwe sembla ra phuthi», és a diralbell centre del reial- síphù̹thì], «al melic de la llengua i lacultu ribat çant cap menade vehicle, que havia ar [a Daliwe], del tot inaccessible mitjan- Hlaela, undels pobles phuthimés remots “[...] em vana [...] dir quan vaig arribar Donnelly (2007: 1038-1039)que recorda és a direls parlants del phuthi “original”. lants de phuthi” (Donnelly, 2007: 1038), dels anomenats “’autèntics’ i lallar par ren que Daliwe és el “centre ‘espiritual’” de phuthilarestazonesconside ng, és el nucli de l’idioma phuthi.Parlants La vallDaliwe,del riu districte al de Quthi ekghubwînî yheSiphûthî [ékxʰú̹bwí ̹nì jè ------̤ guage. limited competence in the lan- only very sidered to be Phuthi speakers often have the Mohale’s Hoekdistrict, people con- while other areas,in suchin Phamong as in required, is proficiency language full speaker, Phuthi fluent a considered In Daliwe and Sinxondo,to be inorder school. only whenentering Sotho Southern learn children speak Phuthi and Xhosa, and the young Phuthi Phuthi. of and Many Sotho are trilingualinXhosa,Southern the valley Sotho. Manyinhabitantsof XhosaorSouthern tongue speakers of aremother others while language, first In this valley, many speak Phuthi as their the Quthing district. river valleyof is part Daliwe river valley, alsothe Sinxondo tho/South Africanborder. Aswith the in the Sinxondo river valley atthe Leso Phuthi speakers is second centre of The als, publicfunctionsandceremonies. ment, e.g. atcommunity meetings, funer Phuthi is used outside the home environ Phuthi there. It is the only areawhere by all ages, andeven some Sothospeak in which Phuthi is used on adaily basis valley seems to be the last remaining area the Phuthi realm.” Daliwe The river of that is, guage/culture’, heart atthe very jè arrived vehicle, that I had of cessible by any sort Daliwe], [in totally inac- Phuthi villages the remotest I arrived in Hlaela,oneof calls that “… it was said to me … when re- 1038–1039) (2007: Donnelly Phuthi. the ‘original’ 2007: 1038), i.e. speakers of Phuthi” (Donnelly “‘real’ speakersof theso-called and home of homeland” eas considerDaliwe tobethe“‘spiritual’ guage. Phuthi speakers fromallotherar the Phuthi lan- of district is the heartland Daliwe riverThe valley in the Quthing ,‘ntenvlo Phuthi lan- ̤ síphù̹thì],‘inthe navel of ekghubwînî yheSiphûthî [ékxʰú̹bwí ̹nì - - - -

Linguapax Review 6 · 265 Linguapax Review 6 · 266 membres de la comunitat phuthi fascinats nelly el van aescriure animar aquest llibre la yhetithapelo teSiphûthî) tat del segle phuthi, que vamei començarlaprimera la feinademissionersreligiososentre els que ha contribuït al descens del phuthi és a ser lallengua familiar. Un altre factor nis mixtos, el sotho meridionalacostuma nis ambels sotho.aquests En matrimo- resultat creixentdel nombre de matrimo- bit domèstic, és el cosaque al seu torn en l’àm - sió lingüística intergeneracional s’ha accelerat per lamancade transmis- en l’àmbitdomèstic. Eldeclivi delphuthi quan s’adquireix,acostumaquedar-se a mobilitat delpoblephuthi.Elphuthi, minació dels assentaments i del’elevada de parlants,nombre del baix deladisse El phuthiestà en perill sobretot a causa entre abans els estudiants phuthi. de parla altes taxesesmentades d’abandonament contribueixen als pobresresultats i ales a les classes entre mestres i estudiants Els problemesde comunicació resultants nen de fora de les zones dephuthi. parla entenenno elphuthi,jaque moltsprove ni l’anglès.onal Elsmestres generalment ni entenen el sothomeridi- parlen vint no valls dels rius Daliwe i Sinxondo, que so- phuthi, sobretot per alsque viuen a les per alsestudiants reptes força representa del país. arreu Això en l’educació formal comallenguavehicular també es faservir nant de Lesotho i, juntament amb l’anglès, llengua domi- és la meridional shotho El Sephuthi bre cristianes” (Ambrose, 2009: 19) en el lli- diferents de les escriptures es i passatges Simon Donnelly va traduir“21 pregàri a això,el lingüista i missionersud-africà ta pressió sobre el phuthi. En resposta ignoressin laseva llengua va exercir mol- i elfet meridional, que elsho missioners van rebre l’obra de Déu a través del sot Words to God: A first book of prayers in prayers of book first A God: Wordsto

(Emavi kuMulîmu:Ibhûkayhekuqa (Emavi xviii . Els parlants de phuthi el 1996. A Don------were fascinated by hisprevious translation the Phuthi community who members of nelly was towrite this bookby encouraged uqala yhetithapelo teSiphûthî) in1996.Don- Sephuthi’ in prayers of ‘Words book first A God: to (Ambrose 2009:10) inabookentitled Christian prayers andscriptural passages” Simon Donnelly, translated “21different the South African linguist andmissionary, pressure onPhuthi. Inresponse to this, by the missionarieslanguage put severe their of Sotho andthe negligence ern Godthrough South- received the word of the 18th century. Phuthi speakers of half among the Phuthi which started in the first work Phuthi isthe religious missionary of tor which hascontributed to the decline usually the home language. Another fac Sotho is these mixed Southern marriages, with the Sotho. Within intermarriages of increasing numbers is alsothe result of transmission inthe home domainwhich language intergenerational by the lack of Phuthi isaccelerated only. decline of The acquired, tends to be inthe home domain the Phuthi people. Phuthi, if mobility of andthe highlevel of settlement structure speakers, the dispersed small number of mainly due to the Phuthi is endangered students mentioned above. Phuthi-speaking and highdropout rates of dents contribute to the low performance in classrooms between teachers andstu - resulting communication The problems come from outside Phuthi-speaking areas. ally donot understand Phuthi, asmost Sotho norEnglish.Teachersern gener not speak andunderstand neither South- and Sinxondo river valleys who often do dents, especially those living inthe Daliwe poses severeThis to challenges Phuthi stu - education throughout the country.formal in instruction is alsoused asmedium of with English, Lesotho and,together of Sotho isthe dominant language Southern (Emavi kuMulîmu:Ibhûka yhek- (Emavi - - 10 9 Endata14dejuliol2019. a laparauladeDéu. membres analfabets de la comunitat tindran accés podcasts per atelèfons mòbils, iaixí,també els Les històries bíbliques gravadesen es publicaran enphuthi. gravarhistòries bíbliques narrades vanpresentar unprojecte per i altresparts Africa de Lesotho,Societatla Bíblia dela Wycliffe South 8 El21desetembre le Baphuthi, de 2018 Libadla (‘Llar dels phuthi’), té 635membres pàgina de Facebook, Ekhaya Le Baphuthi nitat phuthi escampats físicament. Laseva l’hora d’acostar els membres delacomu- la seva llengua. Tenen unpaper rellevant a per alsintents de lacomunitat de mantenir Whatsapp, important sónunaplataforma Les xarxes socials, com araFacebook i govern. oficialdel suport de i gens defora rebut pocsuport han 3-4). Des d’aleshores, aquestes iniciatives talització delphuthi(vegeu les seccions moure l’ús, eldesenvolupament i larevi- i pro tuir entre altresmotius per abordar per LetzadzoKometsi que es va consti Libadla le Baphuthi, associació presidida mantenir lallengua, sobretotmembresde nitat iniciativeshan posaten marxa per poc temps comualguns membres dela - tan sentint més (Lesotho Times reconegui i s’ensenyi a les escoles s’es des dels phuthi perquè el seu es idioma i els seus resultats a escola, les deman- Persituaciódels infants la taldemillorar petit conjuntdesalms(Donnelly, 1999). per laseva traducció prèvia alphuthid’un els lingüístics, com aral’escriptura oel signi- perparlarde diversos temes,servir inclosos LEBAPHUTHI, té 225membres de Whatsapp,etc. EKHAYA Elseu grup plicar laseva històriaolaseva ascendència, notícies relacionades ambels phuthi, ex- esdeveniments culturals phuthi, difondre sobre informació un espai percompartir Endata14dejuliol2019. , 2014). Fa 10 i es fa ies fa 9 i és iés 8 - - -

HUTHI, has225 members group,Whatsapp /ancestry,their history on etc. Their news stories related to the Phuthi, report Phuthi culturalon events, disseminate space where members share information Phuthi (Donnelly 1999) psalmsandprayers into asmallbody of of 0A f14thJuly 2019. 10 Asof 14thJuly 2019. 9 Asof God. have accesstotheword of with that, also non-literate community members and disseminated mobile phones as podcastsfor recorded bible stories will be the project. The of ho, Wycliffe other stakeholdersSouth Africaand Lesot by Libadla le Baphuthi, Bible Society of biblestories in Phuthi was launchedding narrated recor 2018, project on a 21st September 8 On language-related topics,language-related e.g. thespell to discuss various topics, including also the Phuthi’), has 635members Ekhayabook page, Le Baphuthi Phuthi community members. Face Their the physicallytogether to bring scattered role their language. It plays an important the community’s attempts to maintain in Whatsapp, platform important isan Social media, suchas Facebook and support official from the government. no and outside little Up till now, have these efforts received 3–4). Sections (see Phuthi of talisation promote the use, development andrevi - inter aliato address and that was formed sociation chaired by Letzadzo Kometsi Libadlale Baphuthi, anas- by members of by some community members, especially havemaintenance efforts been initiated Times 2014). More recently, language in schools louder (Lesotho are getting recognised andtaught ing their language school, demands from Phuthi for hav- in children andtheir performance In order to improve the situation for EKHAYA LEBAP- 8 . 10 and is used and (hm f (‘home of 9 and is a and - - - -

Linguapax Review 6 · 267 Linguapax Review 6 · 268 phuthi després que es casessin. Parlenen i es va convertir enactivista delacausa Kometsi. La seva va aprendreel phuthi amb laseva donandebele, LaboPhilani cola. Viualacapital de Lesotho, Maseru, a casaidesprés va anglès aprendre a l’es créixerphuthi isothomeridional parlant phuthi. Vael 1974,sothoipare demare al districte de Quthing, al sud de Lesotho, Letzadzo Kometsi va néixer aAlwynskop, delsdrets lingüístics”. el suport de la diversitatla promoció lingüística i en acció enèrgica enversuna i lapreservació i Tucker (200): que centra “una persona Penfield Florey, de definició la de sentit autèntic hi. Ésun activista lingüístic en el ta clau enel moviment de la llengua phut- le Baphuthiiactivisciació phuthiLibadla Letzadzo Kometsi és president de l’asso- 3. LETZADZOKOMETSI cadascú escriu el phuthialaseva manera. el phuthi no té una normalitzada, ortografia ció deles preferències de cadascú; com que el phuthicom el sotho meridional, en fun- tant es faservir En totes duesplataformes, 2). figura la (vegeu phuthi paraules de ficat Figure 2. Ekhaya deWhatsapp LeBaphuthi. Figura 2.PàginadeFacebook igrup Ekhaya LeBaphuthi Facebook group. andWhatsapp page - - the Phuthi cause after getting married. married. the Phuthi cause after getting became Phuthi activistand an for learned Ndebele wife,Kometsi. LaboPhilani She Lesotho, with his Maseru, the capital of English atschool. He liveslater learnt in Sothoat home and Phuthi and Southern a Phuthi father. up speaking He grew Lesotho in 1974 toaSothomotherand skop inthe Quthing district in southern Letzadzo Kometsi inAlwyn was born rights”. language supporting linguistic ing andpromoting diversity / - action towardsfocuses energetic preserv and Tucker’s Penfield (2009) definition: “a Florey, person who of sense the in ist activmovement.- language He isatrue and akey activist in the Phuthi language Phuthi le association, Libadla Baphuthi the of Letzadzo Kometsi is chairman 3. LETZADZOKOMETSI write Phuthiintheirown ways. standardised orthography,no members ing ontheir preference; since Phuthi has Sotho,either Southern Phuthi or - depend members use ure 2). On bothplatforms, Phuthiwords(see Fig meaning of ing or - - , ajudar elseupoble. que especialitzar-se en dretlipermetria Roma. es InspiratperMandela, va adonar Universitatde la de Lesothoa Nacional Oest el 2017. Actualment és professor rat en Dret per laUniversitat del Nord- om (Sud-àfrica), vaon obtenir undocto Manchester (Regne Unit) iPotchefstro l’educació a Romasuperior (Lesotho), tricte de començar de Quthing, abans i secundàriadeMasitise,primària aldis- En Letzadzova estudiar a les escoles de casa. com a llengua fora de ridional principal sotho me tant parlen iper en aMaseru, phuthi amb els seus tres fills, els quals cri- wife, LaboPhilaniKometsi. (Copyright:MatthiasBrenzinger) father, Kometsi. Thabang (Copyright: Letzadzo Kometsi) Right: Letzadzo Kometsi with his Figure 3. Left: Letzadzo Kometsi as ayoung child with his mother, Malerato Kometsi, and (Copyright: MatthiasBrenzinger) Kometsi. pare, Thabang Dreta: LetzadzoKometsi lasevaamb Kometsi.LaboPhilani dona, Letzadzo Kometsi de petit la sevaamb Figura 3.Esquerra: mare,Kometsi, Malerato i elseu - - - him to support hispeople. him tosupport lawalised thatspecialising in would allow Roma.tho in byInspired he re- Mandela, Leso Law at the National University of Lecturer Senior in a 2017. He is currently from North-Westdegree University in Laws aDoctorof (South Africa), earning Manchester Potchefstroom(UK) and education in Roma (Lesotho), on tertiary in the Quthing district before embarking schoolsMasitise in secondary and mary Letzadzo was astudent at thelocalpri outsidethe home. language primary Sothoastheir therefore speak Southern and who dren, whothey raise inMaseru speak Phuthi with their three chilThey - - -

Linguapax Review 6 · 269 Linguapax Review 6 · 270 2, sobreassimilaciólingüística i cultural). tanta, quan en Letzadzo va néixer (vegeu la secció taven noms en sotho meridionaldes dels anys se menor,problema jaque els estudiants phuthi por dional). Elcanvientre de nom els phuthieraun (un nom sothomeri- xhosa) perMalehohonolo el nomdel ar seu(nom amicde Nomathamsanxa 11 Per exemple, el mestre d’en Letzadzo va canvi- neguts en sothomeridional,que els eren més co- noms ngunidels seus alumnes per noms Els mestres acostumaven a canviar els nicació personal, març de 2019). però arajano”(Letzadzo Kometsi, comu- “Llavors vaig pensar que era unximple, idioma estranger. En Letzadzo recorda: no podiatolerar que liensenyessin enun finalment va decidir deixar l’escola, perquè curs,en phuthi. Aquart aquell company mestre després que contestés unapregunta company de classe va ser colpejat per un l’anglès. Rememora unincident en què un només el sotho meridional i fessin servir dional, idemanaven que tots els estudiants el sotho meri- llengua sinóque feien servir mestres a l’escola li parlava en la seva pròpia seva identitat phuthi. Recorda que cap dels connexió amblaseva una forta llengua ila seva vida.Ja des que era unnoiet sentia país hanestat unapassióalllargde tota la drets ipromoureladiversitat lingüística al tar el seu poble, ser undefensor dels seus - lallengua phuthi, represen per conservar El compromís iladedicació d’enLetzadzo phuthi. El seu pare, com molts altres homes phuthi. Elseu pare, com molts altres homes tiu enel desig d’en Letzadzo d’escriure en significa- impacte un tenir va absència— El pare d’enLetzadzo —omés aviat la seva que ésl’equivalent phuthide“Lerato”. viar sols era unadolescent, va aconseguir can- tan Quan “amor”. significava que rato”, elde nomenposar sothomeridional “Le vava. AenLetzadzoels seus pareslivan se oficialment el nom a “Letzadzo”, a nom el oficialment -se 11 , cosa que en Letzadzo no apro - - - - with names which they were more familiar Sotho their students into Southern of Teachers tended Nguni to names change March 2019). now anymore.” (Letzadzo Kometsi, p.c., he was afoolthen. But Idonot think so language. Letzadzo recalls: “Ithought not tolerate being taught inaforeign tually decided to quit school, ashe could 4, this classmate even- Phuthi. Ingrade a teacher after he answered aquestion in cident where aclassmate was beaten by Sotho and English only. He recalls an in- Southern from allstudents the use of Sotho instead andthey alsodemanded but usedin hisownSouthern language the teachers at school spoke to him of his Phuthi identity. He recalls that none and a strong connection to hislanguage passion. Already asayoung boy, he felt hasbeen alifelongversity inthe country their rights, andpromote linguistic di- hispeople,represent be anadvocate for the Phuthi language, ment to preserve Letzadzo’s commitment andengage and culturalassimilation). (see Sectionlinguistic 2on Letzadzo was born Sothonames in the 1970s when bearing Southern anissue, asPhuthi students were already less of name). Name changingthe amongPhuthi was Sotho sa name) (a Southern to Malehohonolo friend’s(a Xho- Nomathamsanxa namefrom 11 Forexample, Letzadzo’s teacher his changed father, Leso- like many men fromrural Letzadzo’s desire to write Phuthi. His on impact significant a had – absence his precisely more – father Letzadzo’s ‘Lerato’. the Phuthiequivalent of name to‘Letzadzo’, whichSotho is ern South- his change officially to managed by his parents. still in histeens, While he ‘Lerato’, name meaning ‘love’Sotho ern prove of. Letzadzowas given the South- 11 , something Letzadzo didnotap- - edat tan primerenca, iquantenia dubtes so- pròpies convencions escrites jaen aquesta llengua. EnLetzadzo va elaborar les seves taven escrites de la les seves pròpies formes escrivien el phuthi, jaque tots doss’inven- en què ell iel seu pare herències en laforma Va començar aadonar-se que hihavia inco- hi quan s’escrivia amb el seu pare (figura 4). re. Des de llavors, el phut només feia servir adonar queel phuthi també es podiaescriu- moment clau en laseva vida,perquè es va li va contestar en phuthi. Aquest va ser un Va quan el seu pare sorpresa tenir unagrata ta en sotho meridional quantenia 13anys. i recorda que liva escriure unaprimera car curtes. EnLetzadzo trobava afaltar el pare re lafamília,iaquestes visites sovint eren tornava esporàdicament aLesotho per veu - va treballar en mines sud-africanes només elsla família.Durant més detrenta anys que Sud-àfrica per guanyar-se lavidaimantenir treballava del Lesotho rural, en mines de Letzadzo Kometsi) letters in Phuthi between Letzadzo and hisfather in 2004. (Copyright: Figure 4. Exchange of Letzadzo Kometsi). en phuthi entre en Letzadzo i el Figura 4. seu Intercanvipare el 2004. (Copyright: de cartes - - early age, andwhenearly he age, haddoubts about own writing conventions already at this the language. Letzadzo developed his of making uptheir own written forms and hisfather were writing Phuthi, both ing inconsistencies inthe way that he notic his father (Figure 4). He started with used Phuthi when corresponding deed be written. From then on,he only life, ashe realised that Phuthi could in- out to be akey moment inhisturned with aletter inPhuthi. This ther replied when hisfa- surprised He was greatly 13. of Sotho at the age him inSouthern and recalls that he wrote a first letter to Letzadzo missed hisfatherten short. ily inLesotho andthese visits were of- only seldom came back to see hisfam- he worked inSouth African mines, he During the more than 30 years in which aliving andprovideearn forhisfamily. tho, worked inmines inSouth Africa to -

Linguapax Review 6 · 271 Linguapax Review 6 · 272 nar’— a la biga de fusta d’una aula. nar’— alabiga tor de ha Moorosi de terra ‘la significa que i avui s’escriuria “Lito buya liphasilaMworosi” BOYA LEPHASE LAMWOROSI” —que època, en què va “LETO escriure l’eslògan una de les accions d’en Letzadzo d’aquella documenta 5 figura La sotho. pels dominat el 1879.Des d’aleshores, va ser el territori teix, això va canviar quan Moorosi va morir l’autoritat tribaldeMorena Moorosi.Tanma- nes extenses d’aquest districte estaven sota districte on viulamajoria dels phuthi. Zo- L’institut Masitise està situat aQuthing, al dicacions territorials. phuthi en àmbits públics, fins i tot reivin- i visualitzarles expressar demandes dels la cultura. Es va embarcarenaccions per seu llenguai amb la interès icompromís pel sors ilacomunitat phuthi engeneral phuthi ies va ferconegut entre els profes- Masitise, enLetzadzojaeraunactivista En l’època enquè va entraral’institut l’àmplia majoriadels phuthi. existeixen isóndesconeguts avui diaper a i pràctiques culturals ja no instruments nes en phuthi (Kometsi, 1989). Aquests i va redactar unmanuscrit de trenta pàgi- phuthi, aixícom cerimònies de matrimoni, tradicionals phuthi, inclosos instruments i escriure sobre tradicions i cultures dels 1987, als13anys, va començar ainvestigar què jaque escrivia alseu pare en phuthi. El escriure, però en Letzadzo sabiaque síper sanimar dient-li que el phuthi no es podia seva llengua. Elseu mestre el va voler de similar sobre lacultura phuthi emprant la el seu interès idesig d’escriure unllibre cultura del poble sotho. Aixòva provocar mària es va toparambunllibre sobre la Quan en Letzadzo encara estudiava pri- seus avis paterns. persones phuthi grans, iespecialment els consultava significat, seu el sobre o phuthi de paraules bre lapronunciació “correcta” - - - roof blanket of a classroom. aclassroom. blanket of roof Moorosishallreturn’, onthe wooden land of , meaning ‘the ten asLitobuya liphasi laMworosi LAMWOROSI, which today would be writ wrote the slogan zadzo’s actions fromthat time inwhich he Let the Sotho. Figure 5documents one of in 1879.Subsequently, by the landwas ruled however,changed, when Moorosiwas killed Morena Moorosi.This the chieftainship of live ing, the district in which by far most Phuthi Masitise HighSchool islocated inQuth- land claims. demands in publicdomains, including in actions to express andvisualize Phuthi and culture.Phuthi language He engaged his interestfor commitment inand to the teachersthe widerPhuthi community and activist became and knownthe among School,Letzadzowas alreadyaPhuthi By the time he entered the Masitise High thePhuthitoday. of ist areunknownand tothe vast majority ex- ments and cultural practices no longer - in Phuthi (Kometsi instru 1989). These nies, manuscript produced a30-page and ceremo struments, aswell asmarriage cultures, including traditionalPhuthi in- and writing aboutPhuthitraditions and researching 13, he started of at the age writing in Phuthi Letzadzo knew better as he was already told himthat Phuthi could not bewritten. byHe was his teacher discouraged who the Phuthi culture by using his language. est and wish to write a similarbookon hisinter people.the Sotho triggered This the on culture he came acrossabook of school, Letzadzo was While still in primary grandparents. Phuthi elders andespecially hispaternal words ortheir meanings, he consulted Phuthi pronunciation of the ‘correct’ . Large parts of this district were under this district were under of parts . Large LE TO BOYALE TO LEPHASE

to his father. In 1987, - - - - viar aLaboPhilani. abans de casar-se eraNthona,que llavors va can - pel seu de lamullermarit. Elnom d’enLetzadzo escollit de pila unnom rep del casamentdona la 12 Com és costum en la cultura phuthi, a partir LaboPhilani, de casar-seAbans amb laNthona/ fer finsque va morir, el2012. sevaa la cosa que vala mare futuranora, que només enphuthiaelli ella liparlés l’hi vazadzo prometre amb lacondició Let En fills. tingués i casés es que desig de telèfon, laseva mareliva expressarel estudiant a Manchester. En unatrucada canviar el 2004, quan enLetzadzoestava va Això meridional. sotho en només fill Kuena, semprehaviael seu amb parlat d’enLetzadzo,La mare unasothodelclan aclassroom. (Copyright: Letzadzo Kometsi) blanket of rosi shallreturn’, onthe wooden roof zo’sBOYA LE TO handwritten slogan Moo- LEPHASE LAMWOROSI, meaning ‘the landof Figure 5.Letzadzo (right) with fourclassmates at the Masitise HighSchool in1992with Letzad- de fusta d’una aula.(Copyright: Letzadzo Kometsi). enunabiga hade tornar’, de Moorosi terra l’eslògan manuscrit de Letzadzo “LE TO BOYA LEPHASE LAMWOROSI”, que significa ‘la Letzadzo (dreta) quatre companys declasse Figura 5.En amb a l’institut Masitise el1992, amb 12 una ndebele del clan - changed to‘LaboPhilani’. changed was ‘Nthona’,whichthen to theirmarriage prior Letzadzo’s wife nameof sen by her husband. The cho- name first new a receives woman the riage, in Phuthi culture, upon mar 12 As is customary Philani / Labo- with Nthona to hismarriage Prior she passed away in2012. daughter-in-law, which she then diduntil speak only inPhuthi to himandher future so under the condition that she would have children. Letzadzo promised to do and married her wish that he shouldget ter. Inaphone call, hismother expressed when Letzadzo was studying inManches- Sotho only.Southern in2004 changed This na clan, had always spoken to Letzadzo in Letzadzo’s mother, a Sotho fromthe Kue 12 , aNdebele from the S’khosana - -

Linguapax Review 6 · 273 Linguapax Review 6 · 274 se, aQuthing, quatrecopsl’any. de trenta membres— tenen lloc al’institut Masiti- 13 Les reunions —ales quals assisteix una mitjana dels phuthi ria a Quthing, on viu la majo- ons de Maseru dificació va consistir a traslladar les reuni- phuthi Libadla le Baphuthi. Una altramo- Moifo oaBaphuthi es va canviar pel nom tivaseva, de en sothomeridional elnom cop que s’hi han fet eleccions. Per inicia- estatació, iha reescollit president cada va ser escollit president d’aquesta associ promís amblacausa phuthi, en Letzadzo seu entusiasme al icom- 2007, El gràcies estava ensothomeridional. moment, i fins i tot el nom de l’associació de l’associació en aquell eren a l’agenda polític. Les qüestions lingüístiques no poder recuperar poder phuthi per tribals perseguia la reinstauració de les autoritats com aempresafunerària,peròalhora i vafunerari com unpla ser registrada es va concebrefuncionava principalment als anysvuitanta. Quan de personesgrans hi’), que havia estat fundada perungrup phut- ciació MoifooaBaphuthi(‘delegats a Lesotho, en Letzadzo va unir-se a l’asso- de Manchester El 2006, després de tornar 4. L’ASSOCIACIÓ PHUTHI si, comunicació personal,junyde2019). Komet (LaboPhilani ‘fluïdesa’” amb gua període d’unssismesos ja parlava lallen- ètnic nguni: “Enun també del grup part ja que ella mateixaés ndebele, que forma i entendre phuthi, semblar difícil parlar nal. LaLaboPhilanirecorda que no liva sotho meridio- a parlar vamés no tornar vala LaboPhilani, canviar aphuthiimai vespre de delseu casament, per sorpresa meridional amblaseva promesa.Però el S’khosana, enLetzadzoparlavaen sotho 13 . El canvi més important, . Elcanvi més important, - - aoiyo the Phuthi lives majority of toQuthing, where the Maseru ings from the meet tion included the relocation of le Baphuthi Libadla Baphuthi tiative, SothonameMoifo oa the Southern election everevery since then. On hisini- in has beenre-elected and as chairman thisassociation of was elected chairman for the Phuthi cause, Letzadzo gagement In 2007, due to his enthusiasm and en- Sotho. the association was inSouthern name of the association at this time and even the issues were of guage not onthe agenda political power.in order to regain Lan- Phuthi chieftainships reinstallation of but at the same time was pursuingthe and was registered asaburialsociety, functioned primarily as a funeral scheme elders in the 1980s. it At its inception, tion that hadbeen foundedby several associa- oa Baphuthi (‘Phuthi delegates’) Manchester, Letzadzo joined the Moifo to Lesotho from In 2006,after hisreturn 4. THEPHUTHI ASSOCIATION (LaboPhilani Kometsi, p.c., June 2019). language.” the in ‘fluent’ was I months, approximately 6 “Inaperiodof group: the Nguni ethnic self, i.e.of also part derstand Phuthi, as she is Ndebele her un- and speak to hard it find not did she to herafter recalls that. that LaboPhilani to Phuthi – surprise LaboPhilani’s to much – their wedding, however, heswitched with his wife-to-be. Onthe evening of Sotho clan, Letzadzospoke Southern ing fourtimesayear. tend – take place at Masitise High School in Quth at- members 30 average on which – Meetings 13

and never Sotho spoke Southern was revised to the Phuthi name Aohr modifica Another . 13 . The most . The - - - - 2013), un conegut corredor phuthi: va ser 2013), un conegut corredor (4orosi de maig de 1945-8 de febrer de el nom de Motsapi Mo La cursa porta diversitatmou lainclusiói la Lesotho. a cipen alumnesdediferents escoles, pro cop.primer Aquest acte, enelqualparti de Quthing el 8de setembre de 2018 per tenir lloc al’estadi Liphakoe del districte la Diversitat que Motsapi Moorosi, va le BaphuthiéslaCursaAnualbadla per Li- que organitza dels Un actes esportius sensibilització sobrelesseves demandes. que tenen com a objectiu augmentar la de les sevesa part activitats de divulgació, en actes públics in’organitzad’altres com aquests.amb L’associació tambéparticipa obertes xerrades de Lesothoiorganitzen tes a diversos del govern departaments en públicitambéescriuen car el territori llengua i l’autoritat tribal,la cions sobre les sevespressen obertament reivindica- le Baphuthiex- Els membresdeLibadla personal, juliolde2019). guidors (Letzadzo Kometsi, comunicació a Lesotho iSud-àfrica i més de dos milse té actualment cinquanta membres inscrits dels phuthi.L’associació terra la cuperar i c) descendents re- Moorosi, de Morena suprema dels l’autoritat tribal b) assolir cultura ilestradicionsphuthi; la guardar l’ús delallenguaphuthiisalvapromoure - 1966. la Llei d’associacions de Lesotho segons a oficialment inscriure va es l’associació phuthi es vanla constitució, a i exposar dels llengua phuthi i recuperar el territori ara assolirl’autoritat tribal, salvaguardarla L’any 2007, els objectius principals, com en sothomeridionalsinóphuthi. però, va serque es les feien reunions jano the_societies_act_1966.pdf 14 https://lesotholii.org/ls/legislation/act/20/ 14 Libadla le Baphuthi pretén: a) Libadla . - - - - - c f1966 Act of the Societies of tered in Lesotho in terms regis officially was association the and Phuthi, were outlined in the constitution the the landof andregaining language, ing chieftainship, safeguarding thePhuthi In 2007, the main objectives, i.e. attain- SothobutinPhuthi. Southern meetings conducted werein nolonger change, however,important was that the the_societies_act_1966.pdf 14 https://lesotholii.org/ls/legislation/act/20/ 2013), who was afamous Phuthi sprinter. February 8 – 1945 May (4 Moorosi sapi Lesotho.in raceisnamedafterMot- The diversity inclusionand promote meant to this event,in schools whichparticipate is for the first time. Students from different 2018 Quthing district 8th September on was heldatLiphakoe Stadium in the si Annual Diversity (MMAD) Racewhich Baphuthi events the sports whichle Libadla One of demands. whichawareness aimatraising their on theiroutreach activities eventsof as part public organises in and also participates Lesotho. association The of government the of talks with various departments open write letters also organise to and tainship,in publicand land and language chief express theirclaims concerning le Baphuthi Libadla Members of Kometsi, p.c., July 2019). more than2,000 and followers (Letzadzo members in Lesotho and South Africa has 50 registered association currently thePhuthi. The of the land c) regain and Moorosi, Morena for the descendants of ditions,chieftainship b)attain paramount safeguard the and Phuthi culture tra- and the Phuthi language a) promote the use of organises is theMooro Motsapi organises 14 . Libadla le Baphuthi Libadla seeks to openly - - -

Linguapax Review 6 · 275 Linguapax Review 6 · 276 després de la mort de Moorosi) i la cova ila deMoorosi) mort després dela que vaMoorosi, Morena sernomenatcap de fills dels un Mutjheku, de (tomba ni nat alçament de Moorosi), Lower Moye l’anome- durant Moorosi Morena de fills des Schoolvan(presó on ser retinguts els anys), període dequaranta Leloaleng Tra David-Frédéric durant un Ellenberger se Cave House (residència del missioner la Masiti- Moorosi), (despatx de Morena per als phuthi,entre els quals Bolepeletsa significatius més indrets els visiten Durant lacaminadaes Moorosi. Morena te Quthing de Lesotho, onvan matar acaba alamuntanyaal distric Moorosi, Cape,província i sud-africana d’Eastern Tulumaneng,a Moorosi, de Morena la a hi. Lacaminadacomença a lafortalesa de lesLamentacions Phut Caminada la una caminadade dos dies coneguda com l’associació Moorosi, organitza Morena de lacommemoració anual de Com apart diferents llengües.rents poblesqueparlen Lesotho com unpaísque de dife és llar políticament pels sotho. L’acte promou se senten tantculturalment oblidats com dels ons de vida dephuthi,que la majoria aquest destaquendia les difícils condici entre els phuthi. Elsdiscursos que es fan reviure la unitat i esperonar lasolidaritat hi, se celebra aquest l’objectiu dia, amb de Sikhubhuto sa Murena MworosiSikhubhuto saMurena coneguda com Moorosi, ció deMorena Des Moorosi. de 2004, la commemora- els sotho havien reunit a lamuntanya els soldats britànicsque lluitant contra bre,va el Moorosi dia que Morena morir anual de l’associació és el 20 de novem enelcalendari La datamés important sense data). 1972 (Evans, Gjerde, Heijmans iMallon, Olímpics d’estiu de Munic (Alemanya), el als 100 i 200 metres masculins alsJocs cipar enunsjocs olímpics iva competir el primer atleta de Lesotho que va parti

en phut------as knownMoorosi, Morena memoration of Since 2004, the Mount Moorosi. com- diers whowere joinedbyat theSotho sol- British the fighting while killed was vember, the dayMoorosi whenMorena the association is 20th No- calendar of date in the annual mostimportant The Mallon n.d.). (Evans,Germany Gjerde, Heijmansand the 1972 Summer Olympics in Munich, peted in themen’s200 metres in 100and Lesotho in the Olympics and com- from to participate athlete first the was He eonsda he following Moorosi’s recognised aschief Morena Moorosi’s sonswho was of Mutjheku, one Lower Moyeni (grave of ing the so-called Moorosiuprising), Morena Moorosi’s sons were kept dur Leloaleng Trades inwhich School (gaol 40years), overlenberger aperiod of David-Frédéric the El- missionary of si), the Masitise Cave House (residence Mooro- Morena of (office Bolepeletsa include:the Phuthi are visited. These for places significant most historically Moorosi was killed. Onthe walk, the Lesotho, where Morena ing district of ends atMount Moorosiinthe Quth- South Africa and Cape province of inTulumanengfortress inthe Eastern at Morena Moorosi’s walk starts The as the ‘Baphuthi Lamentations Walk’. atwo-dayganises walk which isknown Morena Moorosi,the association or of the annual commemoration of As part different languages. which is home todiverse people speaking eventThe promotes Lesotho as acountry ally and politically by the Sotho people. ofmost Phuthi, who feel neglected both cultur conditions living difficult the Phuthi. Speeches at this event highlight the fostering solidarityamong unity and aims atrevivingthis date and is heldon Sikhubhuto sa Murena Mworosi Mworosi Sikhubhuto sa Murena in Phuthi, - - - altres païsosdelcontinent africà. és multilingüe imulticultural, com molts a laidea que el país bla que donen suport de Lesothosem fer,a gent i la elgovern phuthi. Tot i que encara hihamoltafeina duït materials per ensenyar el i aprendre ta políticaés lenta i encaranos’hanpro 2019). Tanmateix, la implantaciód’aques metsi, comunicació personal,juliolde en tots elsnivells escolars(LetzadzoKo- gua vehicular icomamatèriaensenyada Baphuthi sobrel’ús del phuthicomallen- proposats perLibadlale tat suggeriments - ja que el Ministeri d’Educació ha accep objectiu resultat, s’ha obtingut un primer Almenys pel que faaldarrer ció formal. l’educa en ús seu el i Lesotho de oficial reconeixement del phuthi com a llengua pals objectius de Libadla le Baphuthi és el zulu iphuthisónignorats. Undels princi- meridional, elsndebele,de parlantsxhosa, el sotho, amb unallengua, és adirel sotho una nacióhomogèniad’un poble, és a dir moment enquè es presenta Lesotho com 2013: 156). En el güe” (Kamwangamalu, tant Lesotho com una nació“monolin també algunslingüistes, continuen etique phuthi. Els funcionaris i els polítics, però llengua situació de la viat pelquela fa a tori il’autoritat tribal ibenpochacan- - a les qüestions el terri relacionades amb No sembla que s’hagi avançat quant gaire funcionaris. i alts taris com ara ministres del govern phuthi iacudeixen, entre d’altres, digna- que assisteixensón les celebracionsno a de les aproximadament dues mil persones phuthis de Lesotho i Sud-àfrica. Moltes ja és l’acte Moorosi per als més popular anualLa commemoració deMorena nal, juliolde2019). (Letzadzo Kometsi, comunicació perso- juntament amb molts altres phuthi) mort ser Ratsoanyane, va Moorosi, de fills dels de Ratsoanyane,(indret on un aSebapala ------continent. far mostother countries on the African lingual and multicultural country, like by the ideathat Lesotho isamulti- support andpublic seem toLesotho government Although much still hasto be done, the materials have not yet been produced. is slow andPhuthi teaching andlearning this policy However, implementation of els (Letzadzo Kometsi, p.c., July 2019). and asasubject taught at allschool lev- instruction Phuthi as a medium of of provided by Libadlale Baphuthi onthe use suggestions Education hasaccepted of cess hasbeen achieved, as the Ministry suc first a aim, latter the with least At education. Lesotho andits use informal of language official an as Phuthi of tion Libadlale Baphuthi isthe recogni- aims of the main Phuthi are neglected. One of Xhosa,Ndebele, Zuluand speakers of Sotho,with i.e. one language, Southern onepeople, i.e. Sotho people, nation of promoting Lesotho asahomogeneous 2013:156). By nation (Kamwangamalu ue tolabelLesotho asa“monolingual” servants, but also some linguists, contin- Politicians isconcerned. guage andcivil the Phuthi lan- far as the situation of chieftainship, andlittle as haschanged landand to the issues of with regard hasbeen made It seems that noprogress and seniorcivil servants. dignitaries such ministers asgovernment others also include not Phuthi among and people whoattend the celebrations are the approximately 2,000 Africa. Manyof event for Phuthi from Lesotho and South has become the most popular Moorosi Morena annual commemorationof The Kometsi, p.c., July 2019). with many other Phuthi) (Letzadzo sons, Ratsoanyane, was killed together Moorosi’s pala (location where oneof death) and Ratsoanyane’s cave at Seba- -

Linguapax Review 6 · 277 Linguapax Review 6 · 278 Kometsi poden tenir rols importants a Kometsi a poden tenir rolsimportants Els defensors de lallengua com Letzadzo predeterminada. aquests casos, elsotho meridional és l’opció llengua de casa en els matrimonis en mixtos; jove, en què el phuthi poques vegades és la més especialment el cas entre lageneració rar unabandonament lingüístic. Aquest és - els matrimonis mixtos també poden gene al sotho meridional il’anglès. Finalment, i el sistema educatiu els força apassar-se país, del oficials llengües les parlen no què anar aescola sovint se senten desatesos per infants parlants de phuthi que decideixen ble de HaMathe, alavall del riuDaliwe). Els quantes famílies oindividus (com araelpo- del riuSinxondo) onqueden tan solsunes (com arael poblede Matlejoeng, alavall donament dels “refugis de parlaphuthi” res més bones. La conseqüència és l’aban- - ique tenen infraestructu són menys rurals lladant azones més baixes de les valls, que perquè sónde difícil accés is’hananat tras- els assentaments remots de les muntanyes dècades, molts phuthi hananat abandonant fusió del sothomeridional. Enles darreres algunes d’aquestes zones afavoreixen ladi- nombre debotigues, clíniquesiescoles en i l’augment del recent de carreteres trucció gua en àrees remotes; tanmateix, lacons- això contribueix almanteniment de lallen- de parlaphuthi solen ser pobres i nes rurals monis mixtos. a les zo- Les infraestructures en sotho meridional id) els matri- formal vi dels modelsd’assentament, c) l’educació la millorade les infraestructures, b) el can- el resultat de molts factors, entre altres: a) del phuthi en favor del sotho meridional és meridional. Aquest desplaçament lingüístic quireixen lallengua, sinóque parlen sotho els infants de lamajoriade zones janoad- queun nombre decreix ràpidament, perquè fluïdesa, amb phuthi el parlin que persones Actualment nomésqueden unsmilers de 5. ELFUTURDELPHUTHI - Kometsi rolesincom- can play important champions suchLanguage as Letzadzo Sotho isthedefault. in these cases, mixed Southern marriages; in Phuthi is rarely the home language where generation, the younger among isespecially the case shift. This guage may also result in lan- mixed marriages SothoandEnglish.Finally,to Southern education system forces them to switch the and country their of languages ficial ten feel alienated for notspeaking the of- childrenwho choose toattend schoolof- the Daliwe river valley). Phuthi-speaking individualsor (e.g. in Mathe village Ha cupied by only afew remaining families in the Sinxondo river valley) orbeing oc- being (e.g.abandoned Matlejoeng village sults in “safe Phuthi-speaking islands” have improved re- This infrastructure. valleys andwhich which areless rural have been moving tolower areasinthe and access to difficult are they as ranges ing settlements in the remote mountain Phuthi have increasinglybeenabandon Sotho.Southern In the last decades, many these areasfavourthe spread of some of shops, clinicsschoolsand in number of and increase roads in the of construction in the remote areas; however, the recent the language utes to the maintenance of and this contrib- poor areas isgenerally Phuthi-speaking in the rural frastructure Sotho,ern and d) mixed In- marriages. education South- in patterns, c) formal b)changingsettlement infrastructure, of tors includinginteralia:a)improvement several fac Sothoisaresult of Southern shift from Phuthi to language on-going Sothoinstead. The but speakSouthern acquire the language most areas nolonger decreasing, as childrenis rapidly ber in ent Phuthi speakers left, their numand - flu thousand few a only Today are there 5. THEFUTUREOFPHUTHI - - - GUMUTFHWANA, MMA GUMUTFHWANA, TLEKETELWE MUTADI MUTADI TLEKETELWE cord/MPI1303595. citant aquest poema ahttps://elar.soas.ac.uk/Re Kometsi.zadzo un vídeo d’ell re- Es pottrobar 15 Poema de Let publicat aquí amb el permís thudubulu. hlangkwe jetwaGi kutshi gifunyenwe giwiye ephasi, pital. des de l’hos- Mare? Escric aquesta carta Mma? Gitleketa lhelilingolonke sibhedlele. Per LetzadzoKometsi PER LASEVA FILLA CARTA ESCRITA AUNAMARE LELI LITLEKETHO ció formal. l’educa en ús seu el i llengua la de oficial lalluitapelreconeixement tan important el phuthi, iexplicaperquè és reprimida, créixeri una llenguamarginada parlant el dolor que va experimentar pel fet de 21 de febrer de 2019. El poemadescriu de la Universitat Nacional de Lesotho el de la Llengua Materna Dia Internacional tar el poema següent en la celebració del Kometsi,zadzo que vai reci compondre Acabo ambunes paraules del mateix Let salvaguardar les llengües amenaçades. al’horade la comunitat el més important de solidaritat la i suport el és final al però revitalització lingüística idonar-hi suport, per iniciar moviments de són importants Les activitats de parlants comen Letzadzo sitat lingüística en unsentit més general. gua iapromoure-la iafomentar ladiver alasevacomprometre llen adonarsuport - el phuthi, es podiarevertir.materna, Esva güístic que es produïaamblaseva llengua que l’abandonament lin- creia fermament en perill. Ja des de jovenet, en Letzadzo l’hora de combatre els efectes d’unidioma 15 ------is so important. is soimportant. the education its and use in formal of language recognition official for struggle Phuthi, andexplainswhylanguage, the speaking the marginalised, suppressed up growing he experienced in the pain poem describes 2019. The 21st February Lesothoon Universitythe National of Day Celebrations of Mother Language the following poem at the International etsi himself, who composed andrecited Letzadzo Kom - I end with the words of guages. insafeguarding threatened lan- is crucial solidarity which and community support talisation movements, but ultimately it is revi- language to initiate and support speakers such asLetzadzoareimportant individual more generally. Activities of and foster linguistic diversitylanguage his the use of promote and to support could be reversed. He committed himself his mother tongue, Phuthi, shift of guage lan- that the ongoing had astrongbelief ment. Already atayoung Letzadzo age, endanger language bating the effects of ac.uk/Record/MPI1303595 citing his poem can be found at himre- Letzadzo Kometsi. Avideorecordingof 15 Poem of publishedherewith the permission thudubulu. hlangkwe jetwaGi kutshi gifunyenwe giwiye ephasi, pital. I write this letter the hos- Mother? from Mma? Gitleketa lhelilingolonke sibhedlele. by LetzadzoKometsi BY ADAUGHTER, MOTHER LETTER WRITTENTOAPARENT GUMUTFHWANA, MMA TLEKETELWE MUTADI LITLEKETHO LELI . https://elar.soas. 15 -

Linguapax Review 6 · 279 Linguapax Review 6 · 280 lhemugorhubani. bozwazwi,bito yhetintakanakana, likhwaba, Ba tshi giya bhudha,agitshi mine giyati ema- que l’escriguésensotho…mare. vanEn canviarel nom, iemvan demanar sutfhu Ba gwilitye libito lami, ba tshi gi li tlekete geSi què? més, iem deia que soc estúpida… Per El mestre d’anglès encara em va pegar gi nnehloko lebukhuni…Kugani? yheSirhuwa,tshi a futshi yhiTitjhere sjapiwe Gi què, mare? el sotho… Per perquè deia que corrompo El mestre desothoem vade valent, picar tshi gimosjasiSutfhu yheSisutfhu, a karhulu yhiTitjhere Gi sjapiwe foc, icuidant-lo. peral collint-lo combranquillons gant-hi, lant-lo, menjant-me’l, vestint-m’hi, ju- Només sé phuthi, mare, vaig créixer par lusa sona. sona, gidlalatfhota gi dzina khuluma sona,gidla Mine gi yati siPhuthi te, Mma, gi khuliye gi tan solssérelatarelmeullinatge. No sé llegir anglès, nosé llegir sotho, ni Sutfhu, ga sidzwa lhekutolokasibogo sami. hlulekiyeGi siRhuwa, kubala ga bhidwa si mare. Perquè no me n’he de cap manera, sortit, Kuba gihlulekiye, gihlulekiye, kakadze Mma. uen queemvolia suïcidar. Al meu costat hi havia cebes silvestres, di- ku tibulala. Hlangkwami igumuridhili, kutshwa begi zama apropd’unapiladebrossa. terra, Em van dirque em vanestesa trobar a … Mma. … Kugani Mma? - - - lhemugorhubani. bozwazwi,yhetintakanakana,bito likhwaba, Ba tshi giya bhudha,agitshi mine giyati ema- write itinSesotho…Mother. my changed name,They asked and meto Sisutfhu Ba gwilitye libito lami, ba tshi gi li tlekete ge saying Iwas stupid …Why? I was beaten more by the English teacher, gi nnehloko lebukhuni…Kugani? yheSirhuwa,tshi a futshi yhiTitjhere sjapiwe Gi … Why Mother? teacher, saying I was bastardising Sesotho I was badlybeaten up by the Sesotho tshi gimosjasiSutfhu yheSisutfhu, a karhulu yhiTitjhere Gi sjapiwe it. tending and firewood, like it gathering it, speaking it, eating it, clothing in it, playing I onlyknow siPhuthi, Mother,up Igrew lusa sona. sona, gidlalatfhota gi dzina khuluma sona,gidla Mine gi yati siPhuthi te, Mma, gi khuliye gi lineage. do Sesotho, andfailed to even relate my I have failed to read inEnglish,Ifailed to fhu, ga sidzwa lhekutolokasibogo sami. hlulekiyeGi kubalasiRhuwa, ga bhidwa siSut- Mother. Because I have failed, indeed I have failed, Kuba gihlulekiye, gihlulekiye, kakadze Mma. wanted tokillmyself. By my side was they wildonion, say I ku tibulala. Hlangkwami igumuridhili, kutshwa begi zama garbage. near aheapof I amtoldwas foundlyingonthe ground, … Mma. … Kugani Mma? - també tigui disponible públicament. Estic en deute tigui disponible públicament. Estic en deute es- fer que aquesta informació permetre’m per hi, té unpaper principal.Liestic agraïda vida enquè laseva elphut llengua materna, impressions de laseva metsi per compartir Voldria aLetzadzo Ko- donarles gràcies AGRAÏMENTS noms d’ocells com ara quanpronuncioDiuen que barbotejo els Perquè tuestimeslaphuthiquesoc. Line ligitshadzagigumuPhuthi. Deixa’m moririvenir ambtuielpare. ke,Magi fe laBabe. gitekuwe gües estrangeres. rebré educació,Com en llen- si emparlen limi abhe. kubagi djani khulunyiswaGi torudheka ema- ha cap. blia en phuthi, ni tan sols himnes, no n’hi A qui he de preguntar si no hihacapBí- lhetifila tesiPhuthi,atikho. Gi to buta kubanikubalheBhayibhili, gi tjho ciació ensotho. cola phuthi;també van ales escoles d’ini- A qui he de consultar si no hihacapes hi, lhekubullabasiSutfhu. asikho sikoloto butakubanikuba Gi sesiPhut ets, ielparetampocnohiés. Qui hede consultar, perquè tu ja nohi akakho. awusekho,ku bani,kuba Gi tobuta laBabe morir ambelsavis. què no sé proverbis; el meu folklore va Diuen que ja hefracassat en lavida,per emayele, tibhalitifiye laboCece. Ba tshi lhebuphilo seleagitiyatigibhalle kuba bu mugorhubani . zwazwi, likhwaba i - - - - waba available. Iamindebted to Matthias publicly me to make this information to himforallowingrole. Iamgrateful mother tongue, Phuthi, plays acentral sharing insights onhislife inwhich his I wish to thank Letzadzo Kometsi for ACKNOWLEDGEMENTS For you love themuPhuthi thatIam. Line ligitshadzagigumuPhuthi. ther. Let me just come die and to youFa and - ke,Magi fe laBabe. gitekuwe ken toinforeignlanguages. Howeducated when I amspo- will Iget imi abhe. gi khulunyiswakuba djani emal to rudheka Gi including siPhuthihymns, thereisnone. Bible,there isno I askfor shall Whom lhetifila tesiPhuthi,atikho. Gi to buta kubanikubalheBhayibhili, gi tjho initiation schools. toSesotho Phuthi school,they also go si- shall Iconsult there isno for Whom huthi, lhekubullabasiSutfhu. asikho Gi tobutakubanikuba sikolo sesiP more, andFather isalsonomore. shouldIconsult, because youWho areno akakho. awusekho,ku bani, kuba Gi tobuta laBabe the grandmothers. not know proverbs, my folklore died with say I haveThey failed life already, forIdo emayele, tibhalitifiye laboCece. Ba tshi lhebuphilo seleagitiyatigibhalle kuba bu birdssuch aszwazwi, know names of say Ispeakgibberish,whensayThey I aswell as mugorhubani . likh - - -

Linguapax Review 6 · 281 Linguapax Review 6 · 282 D D D B A BIBLIOGRÀFIQUES REFERÈNCIES Catalunya. tenir durant idesprés de lanostra estada a debats iconversesfructífers que vam man- als meus companys residents de Faber pels tada. També donarles gràcies m’agradaria cle es van desenvolupar durant aquesta es- - de 2018.Les idees principals d’aquest arti cia de LinguapaxaBarcelona el novembre a laFaber Residency d’Olot ialaconferèn- perconvidar-meInternational aparticipar aLinguapax vull expressar lameva gratitud d’investigació aLesotho el 2019.Finalment, viatges meus dels finançament el Research la Firebird Foundation forAnthropological ció en aquest article.També a voldria agrair de joiosacol·laboració- iperlaseva aporta pels molts anys amb Matthias Brenzinger rown mbrose onnelly oke amne University of Lesotho. University of Roma: House9Publications, National Annotated Bibliography, Section 129). ge and Literature Depot. Depot. Baphuthi African Institute. University Press for the International Languages Bantu 120. Language 136: 97- of the Sociology nal of Jour A: International - Phuthi language”. Tekela is alive: (Re)introducing the language Communication36(5):571-594. Inter- and Cross-Cultural lingua: Journal of activists”.language A:Multi- Khoisan among Cape Town’sand performance san. I’mAfrican’: desire Language, “‘My tribeisthe Hessequa. I’m Khoi- The Southern , Clement M.(1954). The Southern , Justin; , M.(1948). , David (2009). , Simon (1999). “Southern , Simon(1999). “Southern . Morija: Morija Sesuto Book Morija . Morija: D eumert . Londres:Oxford (2a edició). (Lesotho Moorosi: Sephuthi Langua Sephuthi , Ana (2017).

Morena oa Morena - Doke, Clement M. (1954). Damane, M. (1948). Brown, Justin (2017). Deumert &Ana REFERENCES Ambrose, David (2009). after stay our inCatalonia. conversations we hadboth duringand discussions and for the many fruitful like to thank my fellow Faber residents developed duringthis stay andIwould mainideas forthispaper were2018. The conference inBarcelona inNovember Residency inOlot andthe Linguapax inthe Faberinviting me to participate for to LinguapaxInternational gratitude my express to in wish I finally, And to Lesotho 2019. fieldtrips my financing Anthropologicaldation for Research for per. Iwish to thank the Firebird Foun- laboration andforhisinput onthis pa- joyful col- formany years of Brenzinger Donnelly, Tekela Simon(1999). Southern Depot. Depot. Baphuthi Communication 36(5):571–594. Interlanguage and Cross-Cultural Journal of activists.Khoisan language among Cape Town’sand performance desire an. I’mAfrican”:Language, “My tribeisthe Hessequa. I’m Khois- Lesotho. University of Roma: House9Publications, National Annotated Bibliography, Section 129). (2ndedition) (Lesotho Literature and ilg fLanguage136:97–120. of ciology language. is alive: (Re)introducing the Phuthi rican Institute. versityAf- Press for the International Bantu Languages . Morija: Morija Sesuto Book Morija . Morija: nentoa ora fthe So- Journal of International . Uni London: Oxford Moorosi: Sephuthi Language Sephuthi The Southern The Southern

Multilingua: Morena oa Morena - M L K K G F E D lorey esotho v amw ometsi uthrie onnelly aho ans downloads_products/35125_Bantu- Languages . the Bantu En línia:https://brill.com/fileasset/ of Classification Guthrie List(NUGL):AReferential [30 pàgines Baphuthi) of re Miyedlo tebaPhuthi (TraditionCultu- and Hawai’i atMānoa. Universitytation & Conservation. of Documen Language Conference on la International a presentada Xerrada a framework activism”. language for Gregg International. Gregg Languages (volums 1-4). Farnborough: the Bantu of Linguistics and Prehistory tive to the Compara Introduction Bantu: An tive (consulta: 14dejuliol2019). athletes/mo/motsapi-moorosi-1.html www.sports-reference.com/olympics/ Reference LLC. En línia: pics atSports-Reference.com. Sports Olympic Results. Moorosi sapi Olym- T 171. ció). Nova York: Routledge, pàg. 156- cies –Critical Issuesin Education A: Tollefson, J. W. (ed.), Lesotho and Swaziland”. kingdoms of Africa’sin planning monolingual policy and “Language-in-education Jeroen; Champaign. IllinoisatUrbana- ral.) University of ToneVoice and Phuthi in 2019). recognition/ (consulta: 12 de juliol de lestimes.com/baphuthi-demand-due- 31 demaig2014. línia: http:// En mand ‘due recognition’”, publicat el ucker angamlu , Jouni F. (2009). , Hilary; , Hilary; , Margaret; , Margaret; , Letzadzo(1989). , Malcolm (1967-1971).

T M , Simon (2007)., Simon , Benjamin (2009). “Towards imes allon ]. G (2014). “Baphuthi de- , Nkonko(2013). M. . Manuscrit publicat. no jerde , Bill (sense data). Mot- P , Arild; enf . (Tesi docto- ield New Updated Language Poli- Mikhwa lhe set fAspects of H , Susan; Compara https:// eijmans (2a edi - - - - ,

Maho, Jouni F. (2009). Lesotho Times (2014). “Baphuthi de Kometsi, (1989).Letzadzo Mikhwalhe Nkonko M.(2013). Kamwangamalu, (1967–1971). Malcolm Guthrie, & Penfield Susan Margaret, Florey, Evans, Hilary,Gjerde, Arild Jeroen Hei- Donnelly,(2007). Simon 10th July 2019) ed-Guthrie-List.pdf - products/35125_Bantu-New-updat ps://brill.com/fileasset/downloads_ Languages Bantu the of Classification Guthrie List(NUGL):AReferential (last accessedon12thJuly 2019) baphuthi-demand-due-recognition/ 31st May 2014. ‘due mand recognition’”, published [30 pages]. Baphuthi) of Miyedlo tebaPhuthi (TraditionCulture and New York: Routledge, pp. 156–171. – CriticalIssues Education W. Tollefson (ed.), Lesotho andSwaziland. InJ. doms of in Africa’splanning king- monolingual policy and Language-in-education International. borough: Gregg Bantu Languages the of Prehistory Linguistics and parative tothe Com- Bantu: AnIntroduction tive Mānoa. Hawai’i at UniversityConservation. of Documentation & ence on Language Confer presented at the International framework activism. forlanguage Talk Benjamin Tucker (2009). Towards a on 14thJuly 2019) motsapi-moorosi-1.html erence.com/olympics/athletes/mo/ erence LLC. https://www.sports-ref at Sports-Reference.com. Ref Sports Olympic Results.Moorosi Olympics (n.d.).jmans &Bill Mallon Motsapi Champaign. IllinoisatUrbana- University of and Voice in Phuthi . Unpublishedmanuscript. (Volumes 1–4). Farn- 1–4). (Volumes http://lestimes.com/ . PhD dissertation: . PhD dissertation: Language Policies in (last accessed on set fTone Aspects of (last accessed (2nd edition). New Updated Compara

. htt ------

Linguapax Review 6 · 283 Linguapax Review 6 · 284 SABC (2019). SABC “Bradley vanSitters de S S M M heddick hah inistry inistry ce/ - van-sitters-defends-sona-performan sabcnews.com/sabcnews/bradley- 22nd June 2019.línia: http://www. En published fends SONA performance”, sotho. aeu oeneto Le Government of lopment. Maseru: Social Deve and Education forIndividual (2008). Lesotho. 2005 (2005). sulta: 10dejuliol2019). New-updated-Guthrie-List.pdf ternational AfricanInstitute.ternational Africa,Part II). Londres: In- Southern Sotho Linguistics Applied vements”. of Review A: Annual revivalguage revitalization mo- and teaching inlan- role of (2018). “The , Sheena; (consulta:14dejuliol2019). –2015 (tngahcSre fAfrica, of Survey (Ethnographic

, V. G. J. (1953). of of Curriculum and Assessment Policy: Assessment and Policy: Curriculum Education Sector Strategic Plan 38:201-208.

E E aeu oeneto Government of . Maseru: duca duca B renzinger tion tion

and and The Southern The Southern , Matthias

T T raining raining (con - - - -

Sheddick, V. G. J. (1953). Sheena &MatthiasBrenzinger Shah, (2019). SABC “Bradley vanSitters de Education and Training of Ministry Education and Training of Ministry ternational AfricanInstitute.ternational Africa, Part II). London: In- Southern tho guistics ments. revivalguage andrevitalizationmove teaching inlan- roleof (2018). The accessed on14thJuly 2019) ters-defends-sona-performance/ news.com/sabcnews/bradley-van-sit- 22nd June 2019. published fends SONA performance”, tho. Leso Government of opment. Maseru: Social Devel and for Individual Education (2008). Lesotho. 2005 (2005). (tngahcSre fAfrica, of Survey (Ethnographic –2015 38:201–208. Curriculum and Assessment Policy: Assessment and Policy: Curriculum Annual Review of Applied Lin- Applied of Review Annual Education Sector Strategic Plan aeu oeneto Government of . Maseru: http://www.sabc The Southern So- The Southern (last - - - - -

Carrer de Maria Aurèlia Capmany, 14-16 08001 Barcelona Tel. 932 701 620 www.linguapax.org