La Plana Del Baix Ebre-Montsià

PAISATGES DE CATALUNYA (13)

La plana del Baix Ebre-Montsià

La plana del Baix Ebre-Monstià és una de les dinou unitats de paisatge que identifica el catàleg de les Terres de l’Ebre. Analitzem els trets característics d’aquest paisatge pla, amb moltes poblacions, masos i oliveres.

Reportatge d’El Temps

a Plana del Baix Ebre-Mons- xí com la seva dinàmica, està fortament ni de pedra seca, per la falta de mante- tià és una unitat de paisatge ru- constituïda per una matriu agrícola on, niment. ral de secà ubicada just on aca- majoritàriament, hi ha conreus d’olive- Històricament, la distribució de con- ba l’orografia més abrupta del res. Els camps de cereals, de farratges, reus de regadiu i de secà es regien per Lvessant marítim del massís del Port. Té d’horta, de fruita dolça, d’ametllers i de una clara polarització. Els conreus de se- uns pendents suaus en direcció als prin- cítrics ocupen el 82% del sòl total de la cà s’ubicaven fora de la influència dels cipals barrancs i rieres i es caracteritza unitat. Els cítrics s’han anat introduint rius de la Sénia i Ebre. Per contra, els per un elevat nombre de nuclis i pobla- a les zones on s’ha desenvolupat una de regadiu s’ubicaven a les terrasses de ció. Té planes amb uns usos del sòl agrí- gran xarxa de pous i on, suposadament, l’Ebre i a l’àrea d’influència del riu de la coles en més del 80% de la superfície, en el perill de gelada és menor; principal- Sénia, on la població tenia més bon ac- les quals predomina el conreu de l’oli- ment al sud-est de la plana i al centre cés i disponibilitat d’aigua. Aquest fet, vera. Aquesta unitat compta amb una de la unitat, alternant-se amb els con- actualment, i gràcies a l’excavació de presència molt important de patrimo- reus de secà més estables. pous, s’ha vist reduït amb la introducció ni construït, del qual cal destacar les tor- Durant les darreres dècades el sec- dels cítrics a la zona central de la plana, i res de defensa i les construccions rurals tor agrícola ha patit algunes transfor- ha quedat palès en la mida de les parcel· de pedra seca. També té una gran rique- macions. A l’extrem nord s’ha produ- les, les quals són més petites a les zones sa de patrimoni natural, amb les olive- ït un procés acusat d’abandonament típiques d’horta, és a dir, a les àrees d’in- res, que, a part d’algunes de centenàries, dels cultius de secà, cosa que ha donat fluència dels rius i dels municipis. conserven unes dimensions i una belle- lloc a l’aparició de pi blanc en grans ex- Així mateix, les parcel·les es distribu- sa excepcionals. tensions, juntament amb altres espèci- eixen amb bancals limitats per murs de es com el romaní, la farigola i el llentis- pedra seca en altituds baixes o mitjanes Evolució històrica del paisatge cle, una substitució que fa augmentar el i pendents menors al 30%. Tampoc s’ha El paisatge de la plana del Baix Ebre- risc d’incendis. També repercuteix en el d’oblidar la retícula formada pels lliga- Montsià és, en gran part, pla. La seva procés d’abandonament de masos i ca- llos, com en el cas del terme municipal orografia el fa altament vulnerable a ser setes amb tipologia integrada al territo- de la Sénia, on es percep una clara se- vist des de qualsevol punt més alt. Les ri i lligada a les activitats agrícoles. gregació del sòl agrícola a causa d’aques- planes s’han de considerar, doncs, es- Els espais més inaccessibles i amb ta trama. pais visualment fràgils als canvis paisat- una orografia més difícil de mecanitzar En aquest paisatge, les activitats ex- gístics que hi pugui haver. es troben també en un procés d’aban- tractives són força destacades, ja que, La composició del paisatge a les ex- donament greu i accelerat. Un altre dels com hem dit, són vistes des de molts tenses planes interiors ubicades entre el signes que evidencien aquesta tendèn- punts ubicats per sobre de la plana. Ma- Port, el riu Ebre i la serra de Godall, ai- cia és el deteriorament del patrimo- joritàriament, el recurs explotat és la gra- 52 EL TEMPS • 6 octubre 2015 La serra de Godall permet una visió global de la plana del Baix Ebre- Montsià. Al fons, el massís del Port. OBSERVATORI DEL PAISATGE DEL OBSERVATORI va, l’extracció de la qual provoca grans de Jesús i el disseminat del Canalet; els Pel que fa a les infraestructures, la alteracions topogràfiques. Amb relació a Reguers i disseminats, i Vinallop i disse- majoria de les vies de comunicació són la intensificació del conreu, s’ha efectu- minats. Aquests últims pertanyen al ter- carreteres estretes, construïdes al mateix at gràcies a l’extracció d’aigua del subsòl me municipal de Tortosa. Tots set muni- nivell de la plana, i amb uns nusos d’en- a partir de pous. cipis i els barris i disseminats esmentats llaç entre elles molt simples. Cal tenir El relleu planer ha afavorit l’esta- sumen, aproximadament, 26.500 habi- en compte la planificació del traçat de bliment de molts nuclis i casetes. Ai- tants i fan que el percentatge de sòl ur- l’autovia A-7, ja que una infraestructura xí, a la plana del Baix Ebre-Montsià hi banitzat sigui superior al de la mitjana d’aquestes característiques podria tradu- ha set nuclis urbans estrictes: Aldover, de les Terres de l’Ebre. La gran majo- ir-se en un gran impacte visual per a la Roquetes, Santa Bàrbara, Masdenverge, ria de nuclis s’han desenvolupat a partir plana i un risc de pèrdua de l’harmonia la Galera, la Sénia i Mas de Barberans. d’un camí que, antigament, unia diver- donada pel conreu de l’olivera. A més, hi ha els barris del Castell, el de ses poblacions. Així, Aldover, Santa Bàr- L’aparició de sòl industrial es registra, Sant Joan del Pas, els Valentins i la Mili- bara, Masdenverge i la Galera estan es- sobretot, al terme municipal de la Sénia. ana, que pertanyen a Ulldecona; també tructurats a banda i banda d’un carrer Les noves naus industrials, sumades a hi ha l’entitat municipal descentralitzada central, antigament camí. les ja existents, proporcionen una estam- pa nova allí on hi havia oliveres o espais amb garric. Al llarg dels darrers anys, tot i no ser un procés tan acusat com a la costa, ha EL MIRADOR crescut el parc immobiliari. En aquest EL “BALCÓ DEL MONTSIÀ” espai es poden distingir dos processos: l’ampliació de nuclis urbans com el de la Sénia, Santa Bàrbara i Vinallop, i l’apari- ció de cases unifamiliars en zones on, o El millor mirador per observar el conjunt de Montsià, la vall de l’Ebre i la serra del d’aquesta unitat es troba just en el seu lí- Boix; en aquesta direcció són perfectament bé ja n’hi havia, cas de les Crevetes i del mit occidental, al nucli de Mas de visibles els nuclis de Tortosa, l’Aldea i Canalet, o bé són de nova creació, com Barberans, a 420 m d’altitud. Les vistes per- Amposta. Vers el sector nord-occidental, és el cas dels Pilans i els Reguers. meten copsar una bona part de la plana, les vistes resten tancades pels pròxims ves- caracteritzada per la uniformitat del color sants de les muntanyes del Port. La grandi- Valors del paisatge verd de les oliveres, en la qual destaquen ositat de les vistes d’aquest mirador ha fet La plana del Baix Ebre-Montsià no pre- els nuclis urbans. La perspectiva cap al sec- popular la seva denominació de “balcó del senta una gran quantitat de superfície tor meridional està emmarcada per la serra Montsià”. protegida des del punt de vista natural i → EL TEMPS • 6 octubre 2015 53 PAISATGES DE CATALUNYA (13)

→ ecològic, ja que gran part del territori és SABIES QUE... agrícola. Tot i això, els valors naturals i CARTES DEL PAISATGE ecològics són presents en gran part de l’espai. Hi destaquen dos espais d’interès natural (EIN): el de Secans del Montsià, que pertany a la tipologia d’espais de Les cartes del paisatge són instruments de plana agrícola, i el dels Barrancs de Sant concertació d’acords entre agents d’un territori per tal de promoure accions i estratè- Antoni-Lloret-la Galera. A més, hi ha gies de millora i valoració del paisatge. Les una petita part de l’EIN Serra de Godall i cartes poden ser impulsades per la Genera- de l’EIN els Ports que queden dins els lí- litat de Catalunya, per les administracions mits d’aquesta plana. locals i/o per entitats i compten amb el se- Entre els espais protegits a escala au- guiment de l’Observatori del Paisatge, que tonòmica n’hi ha amb valor local, com vetlla perquè siguin coherents amb el catà- les garrigues de la Galera, o el punt on leg de paisatge del seu àmbit d’actuació. el barranc de les Foies s’uneix amb el de Les cartes han d’incloure una diagnosi de la Galera. És una zona on s’ha format un potencialment connectora, ja que té im- les dinàmiques del paisatge, la definició dels espais amb més rellevància ecològi- portància ecològica per a l’alimentació i d’objectius de qualitat paisatgística a assolir ca de la plana, les foies, que es caracte- la dispersió de l’àliga cuabarrada. A més, a l’àmbit de la carta i, finalment, l’elaboració ritzen per ser zones baixes i argiloses on és l’espai més homogeni amb olivera de d’un programa de gestió en el qual es con- s’acumula l’aigua de manera permanent. totes les Terres de l’Ebre, dotat de gran cretin les accions específiques que han Pràcticament al límit entre Catalunya interès cultural, paisatgístic i ecològic. d’emprendre els diversos agents, i en el qual ha de quedar garantida la participació i el País Valencià, tocant al riu de la Aquesta superfície és la que resta entre ciutadana. A Catalunya ja hi ha diverses car- Sénia, es localitza el xop del barri del el Port i el canal de Xerta-Sénia. La res- tes en desenvolupament: a l’Alt Penedès, Castell, al municipi d’Ulldecona, catalo- ta de superfície agrícola també té valor Priorat, Berguedà, Vall de Camprodon, Alt gat com a arbre monumental per la Ge- ecològic, ja que els arbres de fruita dol- Empordà i Lluçanès. Aquest tipus d’instru- neralitat de Catalunya. ça, de fruita de secà, els cereals o l’horta ment s’ha demostrat útil també en altres En aquesta unitat hi ha una gran su- proporcionen un paisatge amb suficients països en contextos similars als nostres. perfície d’oliveres que és considerada característiques naturals i ecològiques per considerar-lo important a l’hora de connectar espais com les muntanyes Nucli urbà de la Galera d’interior i el riu, o les muntanyes d’inte- des de la torre homònima. rior amb les del litoral. Pel fet de ser un espai que limita amb els dos rius, el de la Sénia al sud i l’Ebre al nord-est, els valors històrics més repre- sentatius són les torres de defensa de les èpoques andalusina i feudal. El paisatge de les planes finalitza allí on comencen les terrasses fluvials, per tant, tot i tenir un relleu pla, la cota és lleugerament superior a la del riu. Aquest fet va afavo- rir l’aparició de diverses torres de vigia del riu, com la torre de la Campana a Aldover, les torres d’en Corder i de Prior a Jesús, la torre de Riba-roja o la de Vila Seca, entre d’altres. Una de les torres més desta- cables i en més bon estat de conservació és la que dóna nom a la zona de la plana ubicada més al sud: la torre de la Galera. Aquesta s’ubica a l’interior del nucli amb el mateix nom i ja fou citada al segle XII,

OBSERVATORI DEL PAISATGE DEL OBSERVATORI tot i que el poblament va ser posterior. 54 EL TEMPS • 6 octubre 2015 El monoconreu d’oliveres, esquitxat que va de camí cap al Parc Natural dels per alguns garrofers, destaca pels seus Ports, a tocar d’aquesta unitat. Molts dels valors estètics i productius. visitants passen pels nuclis urbans de la Sénia i Roquetes, on hi ha punts d’infor- mació del parc natural. El paisatge de la plana del Baix Ebre- Montsià és un paisatge modelat pels agricultors en gran part de la seva su- perfície. Aquest fet demostra l’elevat nombre de valors productius associats al paisatge. Allí on no hi ha olivera hi ha el conreu del cítric. Una de les sor- tides que tenen els productes d’aquesta unitat és vendre’ls com a productes amb denominació d’origen. Els conreus d’olivera corresponen a la Denominació d’Origen Protegida Oli del Baix Ebre- Montsià, i els conreus de cítrics, principalment situats al sud del pla de la Galera, corresponen a la Indicació Ge-

OBSERVATORI DEL PAISATGE DEL OBSERVATORI ogràfica Protegida Clementines de les Terres de l’Ebre. Entre els elements històrics del pai- perficial, els receptacles d’aigua com les Amb relació als valors estètics, cal satge també hi destaquen els naturals, basses també són elements històrics del destacar les construccions de pedra se- com les oliveres singulars i monumen- paisatge actual. ca, entre les quals predominen els mar- tals. Són elements puntuals que s’ubi- Els jaciments arqueològics de la ne- ges, però també es poden trobar barra- quen, principalment, a tocar de les fal- cròpolis de Mianes i del pla de les Sitges, ques, casetes o pous. des del massís del Port i de la serra de ubicats en zones estratègiques prop del Tots els conreus de les planes acaben Godall. Se’n poden trobar conjunts, com riu, remarquen el valors històrics que generant un paisatge rural molt valorat a la finca de l’Arion pròxima a la serra de conserva aquesta part de la plana que li- estèticament. Els mosaics de cítrics amb Godall, on hi ha una superfície conside- mita amb les terrasses del riu Ebre. La olivera pròxims al riu de la Sénia i els rable i ben conservada de més de dues- història d’aquests espais queda refor- de fruita seca al pla que queda a la dre- centes oliveres, la majoria centenàries. çada per la presència de la Via Augusta, ta del barranc de Sant Antoni, prop del Tot aquest paisatge històric d’oliveres va que travessa la plana, de sud a nord, des riu Ebre, són dos exemples de la diversi- acompanyat d’una estructura territorial de Sant Joan del Pas, passant pel mig de tat agrícola que hi ha en aquestes planes on els elements construïts amb pedra se- la Galera, fins a arribar a Tortosa, on cre- tan extenses. ca tenen un paper primordial. ua el riu Ebre. Com a elements més puntuals es po- La geologia de les planes va obligar a El fet que la plana sigui un espai as- den esmentar les fileres d’arbres (bà- extreure la pedra superficial si es volien sociat a l’agricultura fa que gran part de sicament xiprers) que hi ha entre San- aprofitar agrícolament aquells terrenys, la gent del territori només la identifi- ta Bàrbara i Vinallop. Aquests elements una pedra que es va dipositar en for- qui com a espai de treball. Tot i això, els verticals proporcionen un canvi en la ma de marges de conreus. En altres zo- valors identitaris i simbòlics de la pla- perspectiva del paisatge. Puntualment, nes, els murs de pedra seca fan de par- na existeixen i comencen a ser recone- en aquest espai també hi ha els conreus tició entre dues propietats. També s’hi guts per la gent d’arreu del territori. Així, d’horta, repartits en petites superfícies, troben gran quantitat de refugis constru- hi ha els oliverars, com a conjunt d’ele- prop dels barrancs o del riu de la Sénia, ïts amb aquesta tècnica, que augmenten ments naturals identificadors del paisat- que contrasten en aquest paisatge ple en nombre a mesura que ens allunyem ge de la plana, juntament amb les cons- d’oliverars i arbres de citricultura. • dels pobles. truccions de pedra seca. Aquest paisatge rural també està for- El caràcter majoritàriament agríco- mat per masos i casetes, molts dels quals la del paisatge de la plana tampoc no ex- La sèrie Paisatges de Catalunya es fa estan acompanyats per altres construc- clou la presència de nombrosos espais amb la col·laboració de l'Observatori del cions com forns, pous i sínies, de mi- amb valor social. Tal com mostra el ma- Paisatge i del Departament de Territori i des petites, o altres construccions més pa de valors socials, els itineraris excur- Sostenibilitat grans com els corrals, rafals o cotxeres. sionistes i de bicicleta de muntanya hi Aquests masos acostumen a tenir a prop són molt presents. Es distribueixen per http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs.php algun arbre de mida gran que, amb la se- tot el territori i es troben afavorits per va ombra, permet refugiar-se de la calor una orografia molt plana, que els fa ide- de l’estiu. En aquest medi rural caracte- als per practicar activitats en família. La ritzat per la poca existència d’aigua su- plana també és visitada per molta gent EL TEMPS • 6 octubre 2015 55