Ametlla De Mar - Ulldecona (215 Km)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament -
A New Decapod Crustacean Assemblage from the Lower Aptian of La Cova Del Vidre (Baix Ebre, Province of Tarragona, Catalonia)
Accepted Manuscript A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) Àlex Ossó, Barry van Bakel, Fernando Ari Ferratges-Kwekel, Josep Anton Moreno- Bedmar PII: S0195-6671(17)30554-2 DOI: 10.1016/j.cretres.2018.07.011 Reference: YCRES 3924 To appear in: Cretaceous Research Received Date: 27 December 2017 Revised Date: 11 June 2018 Accepted Date: 19 July 2018 Please cite this article as: Ossó, À., van Bakel, B., Ferratges-Kwekel, F.A., Moreno-Bedmar, J.A., A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia), Cretaceous Research (2018), doi: 10.1016/j.cretres.2018.07.011. This is a PDF file of an unedited manuscript that has been accepted for publication. As a service to our customers we are providing this early version of the manuscript. The manuscript will undergo copyediting, typesetting, and review of the resulting proof before it is published in its final form. Please note that during the production process errors may be discovered which could affect the content, and all legal disclaimers that apply to the journal pertain. ACCEPTED MANUSCRIPT 1 A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre 2 (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) 3 4 Àlex Ossó a, Barry van Bakel b, Fernando Ari Ferratges-Kwekel c, Josep Anton Moreno- 5 Bedmar d,* 6 7 a Llorenç de Vilallonga, 17B, 1er-1ª. 43007 Tarragona, Catalonia 8 b Oertijdmuseum, Bosscheweg 80, 5283 WB Boxtel, the Netherlands 9 c Área de Paleontología, Departamento de Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Spain 10 d Instituto de Geología, Universidad Nacional Autónoma de México, Ciudad Universitaria, Coyoacán, Ciudad de 11 México, 04510 Mexico 12 13 14 * Corresponding author. -
Alcanar : La Moleta Del Remei
Cultura Museus C C La Moleta del Remei ALCANAR ALCANAR Museu d’Arqueologia de Catalunya de Catalunya. Guías del Museu d’Arqueologia Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI ISBN 843937285-X Generalitat de Catalunya Departament de Cultura 9 7 8 8 4 3 9 3 7 2 8 5 1 Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI Francisco Gracia Alonso, David Garcia i Rubert, Glòria Munilla Cabrillana, y M. del Mar Villalbí Prades Ruta de los Iberos Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Índice 6 Introducción 8 Situación y acceso 11 Entorno medioambiental 14 Descripción del asentamiento 17 Historia de las investigaciones 18 Fases de ocupación 18 Primer Hierro 20 Ibérico Pleno 22 Ibérico Final 22 Economía 29 Sociedad 32 Creencias y rituales 37 Arquitectura 37 Ámbitos de habitación 41 Edificios singulares 44 Sistema defensivo 46 Tipologías materiales 50 Contextualización: La Moleta y el poblamiento protohistórico en las tierras del río Sénia 52 El proyecto de difusión 53 El Museu Comarcal del Montsià y la gestión del patrimonio arqueológico territorial 57 Bibliografía básica 14 4 2 12 13 5 Puntos de interés: 4. Torre 7. Ámbito 9 11. Ámbito 17 1. Edificio singular 1 5. Muralla o muro de 8. Ámbito 12 12. Ámbito 62 2. Edificio singular 2 circunvalación 9. Ámbito 13 13. Ámbito 64 3. Edificio singular 3 6. Ámbito 7 10. Ámbito 14 14. Ámbito 67 3 1 11 10 7 8 2 9 6 6 Introducción Introducción La Moleta del Remei es uno de los primeros yacimientos ibéricos catalanes que despertó interés entre la comunidad científica del país: su existencia ya fue notificada al Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes) en una fecha tan antigua como el año 1919. -
Dolors Bramon
No. 1 (Spring 2013), 1-12 ISSN 2014-7023 HOMOPHONIC TRANSFORMATION OF TOPONYMS: SOME EXAMPLES FROM ANDALUSI ARABIC AND A NEW INSTANCE FROM PLA DE L’ESTANY Dolors Bramon Institut d’Estudis Catalans Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona e-mail: [email protected] Received: 27 December 2012 / Revised: 21 January 2013 / Accepted: 14 May 2013 / Available Online: 17 June 2013 Resum És sabut que amb el pas de l’àrab a les llengües romàniques, diversos topònims d’origen àrab varen sofrir un procés de transformació d’acord amb algun nou significat que pogués ésser entès pels usuaris de la llengua receptora. Aquest treball analitza alguns casos de transformació popular per homofonia, amb especial atenció als noms de lloc que deriven de l’existència d’aigua (al-cuyún) i que sovint vas ser confosos amb “lleons” i en proposa un de nou –Lió– al Pla de l’Estany. Paraules clau: romandalusismes, toponímia, homofonia Abstract It is a well-known fact that with the substitution of Romance languages for Arabic many Andalusi place names were given a new interpretation and, accordingly, a new shape through folk etymology, relative homophony being one of the most salient factors governing the process. The present paper gathers and analyses some instances of such homophonic reinterpretations and also suggests a similar origin for the Catalan place name Lió (Pla de l’Estany, Banyoles), which, just like some other -lleó and -lió toponyms, might derive from the Arabic al-cuyūn ‘the springs’. Key Words: Andalusi Arabic, place names, homophony * Unless otherwise specified, the English translation of texts and quotations is by PangurBàn Ltd. -
Anuncio 28075 Del BOE Núm. 192 De 2009
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 192 Lunes 10 de agosto de 2009 Sec. V-B. Pág. 96517 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales MINISTERIO DE POLÍTICA TERRITORIAL 28075 Anuncio de la Dependencia de Industria y Energía de la Subdelegación del Gobierno en Tarragona por la que se somete a información pública el proyecto de instalación de línea aérea trifásica a 110 kV S.E. Montsià-S.E. Maestrazgo en los términos municipales de Ulldecona (Tarragona) y de San Rafael del Río, Traiguera y San Jorge (Castellón de la Plana). A los efectos previstos en el RD 1955/2000 de 1 de diciembre (BOE n.º 310, de 27 de diciembre), por el que se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica; en el artículo 17 de la Ley de Expropiación Forzosa de 16 de diciembre de 1954 y 56 del Reglamento para su aplicación, se somete a información pública la solicitud señalada, que se detalla a continuación: Peticionario: Electra del Maestrazgo, S.A., con domicilio a efectos de notificaciones en la C/ Huerto de Mas, 3-4, 12002 Castellón de la Plana. Objeto de la petición: Autorización administrativa, aprobación del proyecto y reconocimiento en concreto de utilidad pública del proyecto de línea aérea trifásica a 110 kV entre S.E. Montsià (Tarragona) y S.E. Maestrazgo (Castellón de la Plana). Descripción de la instalación: La línea afectada reúne las siguientes características: Línea aérea 110 kV S.E. Montsià – S.E. Maestrazgo. Tramo 1 - Origen: SE Montsià (Tarragona) - Final: apoyo nº 25 - Términos municipales afectados: Ulldecona (Tarragona) y San Rafael del Río y Traiguera (Castellón de la Plana). -
Anuncio 14104 Del BOE Núm. 57 De 2018
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 57 Martes 6 de marzo de 2018 Sec. V-B. Pág. 18101 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales MINISTERIO DE FOMENTO 14104 Anuncio del Administrador de Infraestructuras Ferroviarias por el que se somete a información pública, a efectos de expropiaciones, el "Proyecto de Constructivo para la Implantación del ancho estándar en el Corredor Mediterráneo. Tramo: Castellbisbal-Murcia. Subtramo: Vinaroz- Vandellós. Vía y electrificación". En cumplimiento de los artículos 18 y 19.1 de la Ley de Expropiación Forzosa, de 16 de diciembre de 1954, y artículos concordantes de su Reglamento (Decreto de 26 de abril de 1957), se abre un período de información pública de quince días hábiles, a partir del día siguiente al de la publicación de este anuncio en el Boletín Oficial del Estado, sobre la relación de bienes y derechos afectados por la ejecución de las obras definidas en el proyecto de referencia, con el objeto de que cualquier persona pueda aportar por escrito los datos oportunos para rectificar posibles errores de la relación que se publica en este anuncio u oponerse, por razones de fondo o forma, a la necesidad de ocupación. Con tal motivo, la documentación de expropiaciones del mencionado Proyecto puede ser examinada, en días y horas hábiles de oficina en la Subdelegación del Gobierno en Castellón (Plaza M.ª Agustina, 6, CP12.071, Castellón), Subdelegación de Gobierno de Tarragona (Plaza Imperial Tarraco, 3, 43005 Tarragona), así como en la Subdirección de Operaciones Este de ADIF (C/ Camino Molino de las Fuentes, s/n Edificio de Cristal, 46026 Valencia), y en los Ayuntamientos de Camarles (C/ Vint, 20, 43894 Camarles-Tarragona), Freginals (C/ Major, 11, 43558 Freginals-Tarragona), L'Aldea (AV. -
La Gestió Dels Residus a L'àmbit Municipal
DADES DE RESIDUS MUNICIPALS 2008 Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) juliol de 2009 LA GENERACIÓ DE RESIDUS A LES TERRES DE L’EBRE LA GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Totes les comarques de les Terres de l’Ebre generen menys residus que la mitjana catalana, concretament 1,45 kg/hab/dia. Les comarques que en generen més són Ribera d’Ebre i Priorat, que produeixen 1,54 kg/hab/dia. La comarca que en genera menys és la Terra Alta, amb 1,11 kg/hab/dia. TOTAL GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS (kg/hab/DIA) PER COMARQUES. DADES DE 2008 4,00 3,00 2,00 Kg /hab./dia Kg 1,00 1,44 1,48 1,54 1,54 1,59 1,11 0,00 Baix Ebre Montsià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Catalunya RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA RECOLLIDA SELECTIVA Les comarques de les Terres de l’Ebre, en conjunt, són les que més residus recullen selectivament de tot Catalunya, concretament un 38,2% dels residus municipals generats. Ribera d’Ebre, amb el 53,2%, és la comarca que recull selectivament més residus. La segueixen el Montsià (45,6%) i el Priorat (44,2%). RELACIÓ ENTRE RECOLLIDA SELECTIVA I FRACCIÓ RESTA (%) PER COM ARQUES. DADES DE 2008 100,0 90,0 80,0 46,8 54,4 70,0 55,8 63,3 65,6 73,7 60,0 % 50,0 40,0 30,0 53,2 45,6 20,0 44,2 36,7 34,4 26,3 10,0 0,0 Baix Ebre Mont sià Priorat Ribera d'Ebre Terra Alta Total Cat alunya % RS / RM %FR / RM RECOLLIDA SELECTIVA A LES TERRES DE L’EBRE LA MATÈRIA ORGÀNICA El Montsià és la comarca que més matèria orgànica recull selectivament per habitant, molt per sobre de la mitjana catalana. -
Deltebre, Natural Attraction .Mouth of the Ebro River
Deltebre, natural attraction .Mouth of the Ebro River. come .Mussel beds in the Fangar’s bay. Deltebre, natural attraction NATURAL AND UNIQUE LANDSCAPES Deltebre is the best place to discover nature thanks to its location in the heart of the Ebro Delta National Park. HIGH NATURAL VALUE The Ebro Delta is the most important wetland in Catalonia and the second one in the Iberian Peninsula. LAND OF COLOURS The rice cycle characterises the colour of the landscapes. Blue spring, green summer, yellow end of summer and earthy winter. SOURCE OF LIFE Up to 343 species of birds seen and more than 500 of different species of vegetation, including the main product of the territory, the rice. ENDLESS HORIZON The landscape is characterised by flat lands which gives them a peculiar and unique aspect in all Catalonia. RIVER OF LIFE The Ebro River arrives to its mouth in the Delta, where it covers Deltebre’s lands and creates a wonderful landscape full of wetlands, ricefields, fine sand beaches… ECO-FRIENDLY Deltebre is a sustainable quality tourism destination. It is supported by the European Charter for Sustaina- ble Tourism and the title of European Destination of Excellence. TERRES DE L’EBRE BIOSPHERE RESERVE In only 30 km of distance, Els Ports Natural Park and the Ebro Delta National Park offer a great landscape diversity covering from sandy areas and wetlands to the mountains at 1,500 m high. 3 How to arrive BY CAR Toll roads: by the AP-7 motorway, taking one of these accesses: 39A, 40, 41. Free roads: by the N-340 road, crossing these villages: l’Ampolla, Camarles, l’Aldea, Amposta, Sant Carles de la Ràpita. -
Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and Its Delta
Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and its Delta Albert Rovira & Carles Ibàñez Aquatic Ecosystems Unit (UEA) Institute for Food and Agricultural Research and Technology (IRTA) Sant Carles de la Ràpita, Spain Gravel mining Dams Floodplain occupation Water pollution The Lower Ebro River and Delta Riba-Roja dam Mequinença dam Length: 30 km Length: 84 km Capacity: 210 hm3 3 Capacity: 1534 hm Built in: 1969 year Built in: 1966 year Flix dam Length: 13 km 3 Capacity: 11 hm Móra d’Ebre Built in: 1948 Irrigation channels Capacity: 50 m3 s-1 Xerta Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 0 300 km N M 020 km N The recent past and present of the Lower Ebro River and Delta From 1969 to the present-days: - Dam construction - Alteration of hydrological regimen Accumulation - Disruption sediment transference - Delta reshape Erosion Erosion Accumulation Main areas of erosion and accumulation in the Ebro Delta Channel incision (Vericat & Batalla, 2006) Towards a new sediment management plan Main goal Develop a new water and sediment fluvial regimen in order to mitigate the present impacts. In detail: • Minimize the sediment unbalance between the River and Delta • Reduce the riverbed erosion (channel incision) • Stop the coastal retreat of the river mouth • Minimize the regression in other coastal zones of the Delta Sediment management plan approach Riba-Roja dam Mequinença dam Nuclear Plant Flix dam Móra d’Ebre Xerta Irrigation channels Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 020 kmN M Flushing Procedures 1 Mequinença -
PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (Sobre Dades Del Curs
PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (sobre dades del curs 2013-2014) RUTA ITINERARI OBLIGATORI NO OBLIGATORI TOTAL POSTOBLIGATORI TOTAL 22 Tivenys (J Bau) 59 59 16 Bítem (J Bau) Ruta núm. 1 Itinerari: Tortosa – Tivenys – Santa Rosa – Bítem – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 9 Tivenys (C Despuig) 12 Bítem (C Despuig) 0 39 52 Ruta núm. 2 Itinerari: Tortosa – Font de Quinto – Campredó – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 32 Campredó (J Bau) 7 Campredó (C Despuig) 13 Campredó ( J Bau) 11 Vinallop ( J Bau) 12 4 Vinallop (J Bau) 16 Ruta núm. 3 Itinerari: Tortosa – Vinallop – Institut Joaquim Bau 1 Vinallop ( PAGAMENT) Ruta núm. 4 Itinerari: Tortosa-l’Ampolla- Roqué -Institut Camarles-Tortosa 48 48 3 51 Ruta núm. 5 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Renfe – l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-Institut Camarles-Tortosa 39 39 9 48 Ruta núm. 6 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació- Institut Camarles-Tortosa 43 43 1 44 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-HORTS -Lligallos 1-Lligallos 2-IES Camarles- 19 L'Aldea 46 46 Ruta núm. 7 Tortosa 27 Lligallos 0 Ruta núm. 8 Itinerari: Tortosa – l’Ampolla- Roqué – Institut Camarles 49 49 4 53 23 Benifallet 34 5 Benifallet 48 Ruta núm. 9 Itinerari: Tortosa-Benifallet- Xerta- Institut Roquetes-Tortosa 11 Xerta 9 Xerta 18 Paüls 40 4 Paüls 47 Ruta núm. 10 Itinerari: Tortosa-Paüls-Xerta--Institut Roquetes-Tortosa 22 Xerta 3 Xerta 23 Aldover 31 5 Aldover 40 Ruta núm. 11 Itinerari: Tortosa-Xerta-Aldover-Institut Roquetes-Tortosa 8 Xerta 4 Xerta 11 Alfara 35 38 Ruta núm. -
Olivos Milenarios Del Territorio Sénia”
Conservación y puesta en valor de los “olivos milenarios del Territorio Sénia” El Territorio Sénia tiene 113.000 habitantes en 2.070 km2 y está formado por 27 pueblos (15 valencianos, 9 catalanes y 3 aragoneses) que comparten su geografía, historia, lengua, cultura y costumbres. También han habido: dinosaurios, arte rupestre, los ilercavones, la Vía Augusta, el rey Jaime I y Ramón Cabrera “el Tigre del Maestrazgo”. Pero, además de ello, es el lugar donde hay la mayor concentración de olivos milenarios del mundo. Entre 2006 y 2007 se crearon la Mancomunidad Taula del Sénia (formada por ayuntamientos) y la Asociación Territorio Sénia (formada en un 50% por sectores económicos y sociales y el otro 50% por la Mancomunidad) que desde entonces colaboran promocionando el territorio. A partir del inventario de olivos milenarios (de más de 3,5 m de perímetro de tronco a 1,3 m del suelo) que supera los 4.800 ejemplares, repartidos por 22 pueblos, trabajando juntos y con la ayuda de otras administraciones (Unión Europea, Ministerio, Comunidades autónomas, etc.) e instituciones (Fundación y Banco Santander) se están obteniendo resultados excelentes. Con el patrocinio del Banco Santander, la Universidad Politécnica de Madrid ha datado 2 de dichos olivos con el siguiente resultado: el nº 1.878, llamado “la Farga del Arión” que está en Ulldecona fue plantado en el 314 d. C. (Emperador Constantino, 306-337 d. C.), y el nº 117, “la Farga del Pou del Mas” en La Jana lo fue en el año 833 d.C. (Emir Abderramán II, 822-852). Los objetivos principales del Proyecto eran: poner en valor los olivos milenarios y su fruto, el aceite, pero también los otros aceites de variedades tradicionales y establecer sinergias con otros sectores: restauración, turismo… Y la realidad es que todos ellos se han superado. -
Margalef De Montsant, Priorat, Tarragona)
EL PRIMER GRABADO PARIETAL NATURALISTA EN CUEVA DE CATALUÑA: LA COVA DE LA TAVERNA (MARGALEF DE MONTSANT, PRIORAT, TARRAGONA) por JOSEP M.ª FULLOLA I PERICOT * y RAMÓN VIÑAS I VALLVERDU * ANTECEDENTES El hallazgo de un grabado parietal en la cova de la Taverna es el resultado del programa de prospecciones y excavaciones que, bajo la dirección de uno de nosotros, está llevando a cabo en el valle del Montsant desde hace cinco años un equipo de trabajo de la Universidad de Barcelona desde los Departamentos de Prehistoria de la Facultad de Filosofía y Letras de Tarragona y de la Facultad de Geografía e Historia de Barcelona, todo ello con los correspondientes permi sos de excavación y el soporte económico del Servei d'Arqueologia de la Direc- ció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura de la Generali- tat de Catalunya (Fig. 1). El río Montsant es un subafluente del Ebro que nace en las cercanas mon tañas de Prades y que, tras atravesar la hoya de Ulldemolins, se encaja en un es trecho desfiladero. A medida que esa garganta va ensanchándose, hasta hacerse transitable, van apareciendo abrigos, terrazas fluviales y yacimientos de super ficie que constatan la presencia del hombre prehistórico en este sector central del valle del río Montsant; son los términos municipales de Margalef de Mon tsant y de la Bisbal de Falset. A continuación, tras contornear la sierra del Montsant, el río del mismo nombre se une al Siurana en Lloà; este último de semboca en el Ebro ya muy cerca de su final, en la población de García.