La realitat juvenil al BAIX EBRE Observatori Català de la Joventut La realitat juvenil al BAIX EBRE Observatori Català de la Joventut La realitat juvenil al BAIX EBRE

Observatori del Tercer Sector

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Universitat Autònoma de Barcelona

Barcelona, abril 2006 1 2 3 4 4 4 5 5 6 6 7 8 9 9 9 12 13 16 18 19 20 21 21 21 27 38 41 44 46 47 67 67 71 71 75 76 76 86 89 Presentació

Ens complau presentar La realitat juvenil al Baix Ebre, un dels informes comarcals elaborats a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.

Seguint les directrius del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, eina de definició, impuls i coordinació de les polítiques de joventut, l’anàlisi de la realitat juvenil esdevé el pas previ a la definició d’objectius i a la concreció dels programes d’actuació. Només a partir del coneixement de la realitat dels joves és possible dissenyar unes polítiques de joventut realistes i de proximitat. És en aquest sentit que la Secretaria General de Joventut amb la finalitat de contribuir a millorar les polítiques de proximitat, encarrega una recerca sobre la realitat juvenil a nivell comarcal. L’estudi, coordinat per l’Observatori Català de la Joventut, ha estat elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i el Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Així doncs, la realitat juvenil al Baix Ebre és un dels quaranta-un informes comarcals que componen el conjunt de la recerca. Alhora, l’estudi es complementa amb set informes corresponents als àmbits del pla territorial i un darrer informe del conjunt de Catalunya. Tots els informes comarcals, així com els d’àmbit del pla territorial i el català, mantenen la mateixa estructura: un cop fet el plantejament metodològic de l’estudi, la primera part se centra a analitzar breument el context socioeconòmic de la comarca; la segona, la part central de l’estudi, analitza la realitat juvenil a partir dels eixos que estableix el Pla Nacional de Joventut de Catalunya revisat: l’emancipació i la participació; finalment, es presenta un darrer punt de síntesi i conclusions.

Cal també destacar que en els informes comarcals la majoria de les dades de la comarca es comparen amb les de l’àmbit del pla territorial i amb les del conjunt de Catalunya. Finalment, fer notar que s’ha dut a terme amb la metodologia de recerca que l’Observatori Català de la Joventut ha proposat en els darrers anys als ens locals per fer l’anàlisi de la realitat juvenil del seu municipi o comarca.

No podríem acabar aquesta presentació sense agrair molt sincerament la col·laboració de tots els joves i les joves que han participat en l’estudi a través dels grups de discussió. També volem agrair la de tots els professionals en matèria de joventut i de les diferents administracions públiques que han participat en les entrevistes i els grups de discussió. Finalment, agrair a l’Institut d’Estadística de Catalunya la seva col·laboració en la informació cedida per poder fer el tractament de les dades estadístiques.

Observatori Català de la Joventut

1 Autors de l’estudi

Observatori del Tercer Sector

Coordinadors: Núria Valls Pau Vidal

Investigadores principals: Clara Créixams Maria Sureda Anna Font

Equip de suport: Marina Albinyana Anna Torrent Anna Vilarrasa Bego Martínez

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Universitat Autònoma de Barcelona

Coordinadors i investigadors: Joan Miquel Verd Pedro López

Investigadors i investigadores: Jonatan Castaño Clèlia Colombo Sergio Porcel Núria Quintana Gerard Quiñones Daniel Tarragó

2 1 Introducció

A finals del mes d’octubre del 2004 l’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventut va encarregar conjuntament a l’Observatori del Tercer Sector i al Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona un estudi que volia encarar la realitat juvenil catalana des d’una perspectiva territorial i que havia d’anar més enllà de la simple descripció estadística. L’objectiu primordial era analitzar des d’un enfocament integrat com transcorre l’existència dels i les joves catalans i catalanes i quins són els factors que hi influeixen. En definitiva, es tractava de situar els comportaments, representacions i actituds del jovent català en el marc d’unes determinades condicions de vida, en les quals, evidentment, la variable territorial hi té un paper determinant.

L’encàrrec es fa en un context social i econòmic en què la realitat juvenil es veu afectada per esdeveniments variats, que dibuixen un panorama complex i a vegades contradictori. Per una banda creix la taxa d’activitat i el percentatge d’ocupació, i es redueix la taxa d’atur. Per l’altra, aquest increment de l’ocupació es produeix en unes condicions de gran precarietat. Al mateix temps, el nivell d’estudis assolits continua pujant, fet que es pot relacionar amb la importància creixent que tenen els estudis com a condició necessària però no suficient per arribar a ocupar categories socioprofessionals elevades. No obstant això, situacions com la sobrequalificació o el fet que les dones joves, tot i tenir més nivell educatiu, pateixin més l’atur que els homes de la mateixa edat qüestionen la suposada relació entre formació i ocupació. També són prou conegudes les dificultats que té el jovent per emancipar-se de la llar d’origen: les dificultats en l’estabilització laboral, l’allargament dels estudis i el preu de l’habitatge s’apunten repetidament com a factors explicatius. Però, d’altra banda, el suposat “conflicte generacional” entre pares i fills, al qual tant s’havia al·ludit en el passat, sembla haver desaparegut, i avui en dia la convivència a la llar familiar no sembla viure’s com a un problema.

Aquests esdeveniments tenen concrecions diferents en un espai geogràfic tan heterogeni com el català: el 69% de la població catalana es concentra en el 10% del territori (Àmbit metropolità), ens trobem comarques amb un gran dinamisme i competitivitat productiva i altres amb dèficits en infraestructures i economies que no creixen. Però aquesta realitat territorial és dinàmica i canviant. Al mateix temps que el jovent de les comarques més despoblades marxa a altres llocs per buscar feina, l’encariment del preu de l’habitatge a les zones més densament poblades també provoca el desplaçament de població jove (i no tan jove) entre comarques. Fins i tot algunes comarques que tradicionalment havien perdut població ara creixen en efectius.

En definitiva, una bona part dels fenòmens en què es veuen implicades les persones del territori català d’entre 15 i 29 anys tenen un recorregut que sobrepassa les simplificacions que sovint es fan. És el desig d’abordar aquesta complexitat, junt amb la voluntat d’atorgar protagonisme a les diferències territorials, el que ens ha dut a plantejar un estudi sociològic detallat, amb una visió integradora de la realitat i amb una base territorial destacada. L’aproximació metodològica que hi hem fet ha estat plural i múltiple. A l’anàlisi de la informació quantitativa territorialitzada per comarques —que encara és insuficient per abordar totes les dimensions que configuren les condicions de vida del jovent—, hi hem afegit una aproximació qualitativa fonamentada principalment en la tècnica del grup de discussió, així com també una explotació dels estudis ja existents. D’aquesta manera esperem poder apropar-nos amb el màxim de fidelitat a una realitat juvenil que és més heterogènia i múltiple del que pot semblar a primera vista.

3 2 Plantejament de l’estudi

2.1 Finalitat de l’estudi

Partint de les consideracions anteriors, el present estudi es planteja els objectius bàsics següents:

Oferir, especialment als consellers, regidors i tècnics de joventut dels consells comarcals i dels ajuntaments, el coneixement necessari per poder dissenyar polítiques de joventut el més realistes i integrals possible.

Detectar les peculiaritats existents en els comportaments, les actituds i les condicions de vida dels joves des d’una perspectiva territorial comarcal, comparant-la alhora amb la de l’àmbit del Pla territorial* i la del conjunt de Catalunya.

Analitzar i interrelacionar les implicacions de la peculiaritat territorial en els diferents àmbits de vida dels joves: emancipació (educació, treball, habitatge, salut i cultura), participació i territorialitat i cohesió social.

2.2 El problema i el seu tractament metodològic

El disseny general que s’ha seguit en la recerca per aconseguir els objectius plantejats ha estat de caràcter multiestratègic, amb l’ús de fonts primàries i secundàries i combinant dades de caràcter quantitatiu i qualitatiu.

Cal tenir en compte que en les dades de caràcter estadístic difícilment hi apareixen tot un seguit de factors rellevants per a l’estudi de la realitat juvenil. Un fet diferencial i definidor del que és ser jove en l’actualitat és que la condició juvenil no és defineix com allò que no és, sinó com allò que és: un procés social organitzat, institucionalitzat i estructurat socialment i històricament pel qual els adolescents esdevenen adults. Això significa que la joventut cal entendre-la com una etapa de ciutadania en la qual les persones adquireixen i posen en pràctica els drets i deures socials. No obstant això, en el context actual hi ha una diversitat més gran de trajectòries i, al mateix temps, més dificultats per posar en pràctica l’exercici de la plena ciutadania. Això implica una gran heterogeneïtat de joves, ja que les i els joves són molt diferents entre si. Aquesta heterogeneïtat i diversitat requereix precisament, en molts casos, l’ús de tècniques qualitatives.

Aquest plantejament, per tant, s’ha traduït en la utilització de dues tècniques d’anàlisi principals: l’explotació qualitativa de les informacions provinents de grups de discussió organitzats expressament per a la recerca i l’anàlisi estadística de les dades de l’Estadística de població del 1996 i el Cens del 2001. De manera complementària també s’ha recorregut a entrevistes personals a experts i agents socials i a dades estadístiques secundàries provinents de diverses fonts.

*Els àmbits territorials són agrupacions de comarques senceres establertes en el Pla territorial general de Catalunya per la Llei 1/1995, de 16 de març, i per la posterior aprovació de la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com a àrea funcional de planificació. Les agrupacions són les següents: Àmbit Metropolità (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental), Comarques Centrals (Anoia, Bages, Berguedà, Osona, Sosonès), Alt Pirineu i Aran (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Val d’Aran, Pallars Sobirà, Cerdanya), Àmbit de Ponent (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell), Comarques Gironines (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, la Selva), Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Montsià, Baix Ebre) i Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès).

4 Per organitzar els grups de discussió s’han establert les set agrupacions comarcals següents, que es corresponen amb els àmbits territorials dels quals hem parlat més amunt:

Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran.

Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.

Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.

Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i la Selva.

Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.

Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Metodològicament, el disseny del treball ha buscat una forta articulació quantitativa-qualitativa, de manera que la primera aproximació estadística al territori ha permès identificar homogeneïtats comarcals i fer més eficient l’ús posterior dels grups de discussió —sempre respectant la base territorial, i per tant sense barrejar comarques pertanyents a àmbits territorials diferents—. Igualment, a l’hora de redactar els informes comarcals aquesta articulació ha permès una mena de triangulació entre els diferents tipus de dades, fet que reforça les afirmacions que s’hi fan.

Un altre gran avantatge del disseny que hem triat ha estat la seva replicació, és a dir, la capacitat de contestar i contrastar preguntes similars d’una manera repetida, variant-ne només la variable territorial. Això ha estat així en els casos en què els perfils socials dels grups de discussió han estat coincidents entre els diferents àmbits territorials. La replicació garanteix una validesa i una fiabilitat elevades, que ha permès obtenir resultats i conclusions rellevants tant per a la realitat social juvenil de cada comarca com per al conjunt de Catalunya.

2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca

Per acabar aquest apartat apuntem tot seguit els detalls concrets de l’ús que s’ha fet de les diferents informacions, quines tècniques s’han utilitzat i els objectius i funcions que han complert en el marc de la recerca.

2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja elaborats

Els tipus de treballs consultats han estat els que aborden la realitat juvenil catalana tant des d’un punt de vista global com els que tenen com a àmbit particular de l’estudi una comarca o municipi concret. De fet, aquestes dues orientacions permeten acomplir objectius diferents. Per una banda, totes aquelles recerques i explotacions estadístiques fetes des d’una perspectiva més globalitzadora i amb un àmbit més ampli ens han servit per contextualitzar i identificar les grans línies d’estructuració i de canvi en la realitat juvenil catalana. Per l’altra, els estudis que han fet alguns consells comarcals i municipis sobre la seva pròpia realitat juvenil ens han marcat les línies per continuar aprofundint en les qüestions particulars dels diferents territoris. Uns tipus de treballs i altres han permès emprendre i complementar l’explotació de les informacions produïdes en la nostra recerca amb unes bases ja contrastades amb anterioritat.

5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques

La recerca ha utilitzat dues fonts estadístiques fonamentals: el Cens de Població de l’any 2001 i l’Estadística de Població de l’any 1996. Aquestes informacions s’han tractat per comarques, per àmbits territorials i pel conjunt de tot Catalunya, dividint els joves de 15 a 29 anys en grups quinquennals. Precisament la possibilitat d’organitzar els agrupaments territorials en els diferents nivells pels quals ens interessàvem ha fet que aquestes fonts constituïssin la base de la nostra explotació estadística. S’han utilitzat algunes altres fonts estadístiques amb una referència temporal una mica més recent —l’actualització del padró de l’any 2004 i altres estadístiques dels departaments d’Educació, de Treball, de Salut—, però que no permetien un tractament tan detallat per grups d’edat i per comarques. També hem d’assenyalar que aquest estudi és el primer que elabora l’Observatori Català de la Joventut amb les dades del Cens de Població del 2001, ja que fins ara les dades utilitzades provenien de l’Estadística de Població de l’any 1996.

Els usos d’aquestes informacions han estat variats. En un primer moment se n’ha fet una explotació (anàlisi factorial) encaminada a preparar els agrupaments comarcals. Més concretament, s’han buscat homogeneïtats comarcals que permetessin assignar un determinat perfil de joves amb característiques socials semblants a més d’una comarca. S’ha organitzat d’aquesta manera per aconseguir els grups de discussió fossin més eficients: les conclusions extretes d’un determinat grup de discussió d’una comarca concreta es poden extrapolar al jovent de les comarques amb característiques semblants. Aquesta extrapolació s’ha fet sense trencar la lògica de coherència territorial, i només s’han agrupat comarques que pertanyessin a un mateix àmbit territorial.

Un segon objectiu de l’anàlisi quantitativa ha estat caracteritzar les comarques en relació amb l’àmbit territorial al qual pertanyen i al conjunt de Catalunya. Aquesta caracterització ha tingut un caire principalment descriptiu, i es plantejava com a principal objectiu obtenir una visió general de tot un conjunt de factors que acaben configurant la realitat territorial en què es desenvolupa la vida del jovent. Així, per obtenir aquesta “fotografia” global de cada comarca s’han tractat els eixos següents: població, nivell econòmic i mercat de treball, territori, salut, ensenyament i educació, habitatge i equipaments culturals.

Finalment, s’han explotat les dades estadístiques provinents del Cens de Població del 2001 i de l’Estadística de Població de l’any 1996 en què s’ha mirat d’aconseguir una panoràmica el més detallada possible de cada una de les realitats comarcals que es volien analitzar. Aquí l’anàlisi s’ha concentrat en els segments d’edat juvenil i en la identificació de l’entorn econòmic i social comarcal en què transcorre la vida dels joves, donant un especial protagonisme a l’evolució temporal. Aquesta informació no només té interès per si mateixa, en permetre una caracterització de les particularitats comarcals en les condicions de vida del jovent, sinó que també ha fet possible una millor contextualització —i per tant interpretació— de la informació qualitativa obtinguda en els grups de discussió.

2.3.3 Explotació de grups de discussió

La tècnica dels grups de discussió s’ha utilitzat en dos moments diferents de la recerca i amb dues finalitats diferents. En un primer moment s’han organitzat grups de discussió de caràcter exploratori amb l’objectiu de detectar aquelles qüestions més rellevants per a les comarques que s’havien d’estudiar. Aquests grups de discussió els han format principalment tècnics de joventut dels consells comarcals i les coordinacions territorials, tot i que també hi han intervingut professionals provinents de diferents institucions i de diferents especialitats. D’aquest tipus de grups de discussió se n’ha fet un per cada àmbit territorial, compost per unes deu persones. La informació obtinguda no només ha permès delimitar millor els perfils dels joves i les joves que participarien posteriorment en la segona fase dels grups, sinó que també ha fet possible plantejar qüestions sobre les quals calia aprofundir en els grups de discussió amb els i les joves.

6 Si el primer tipus de grups de discussió es poden qualificar genèricament de “grups de professionals”, el segon tipus de grups de discussió tenien un caràcter molt més focalitzat, tant pels perfils convocats com per les qüestions tractades. Aquest segon tipus de grups han estat els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els diferents informes. S’han organitzat cinc grups de discussió per a cada àmbit territorial —excepte a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i a les Terres de l’Ebre, on se n’han fet quatre—. En aquest punt és important destacar que s’ha seguit el criteri d’organitzar un grup de discussió per cada perfil diferent de jove, és a dir, dins de cada àmbit territorial s’han delimitat tants perfils diferenciats de joves com grups discussió s’organitzaven. Aquesta delimitació dels perfils dins de cada àmbit territorial ha estat el resultat de la primera fase d’explotació estadística i de les informacions proporcionades pels “grups de professionals”. Així, aquests perfils han estat els que es consideraven més característics de l’àmbit territorial, intentant sempre respectar la regla de buscar el màxim d’heterogeneïtat entre perfils per tal de recollir la variabilitat interna del territori. Per la seva banda, cada grup corresponent a un perfil concret es fonamentava en unes característiques compartides, de manera que es complís la condició d’homogeneïtat social entre els i les assistents. El nombre mitjà d’assistents a cada grup s’ha situat entre sis i deu persones.

2.3.4 Explotació d’entrevistes personals

La tècnica de l’entrevista personal s’ha utilitzat com a complement de la del grup de discussió. Per una banda s’ha fet servir per acabar de completar la informació que provenia dels grups de joves, especialment en aquelles qüestions en les quals ha estat més difícil obtenir un diàleg fluid —per exemple, en temes vinculats a comportaments de risc—. Per l’altra, ja s’ha fet servir en la fase de redacció dels informes, amb l’objectiu de contrastar les afirmacions que s’hi feien.

Les entrevistes han estat majoritàriament cara a cara, tot i que en alguns casos també se n’han fet per telèfon. El perfil de les persones entrevistades ha estat semblant al de les que es van convocar en els “grups de professionals”, és a dir, professionals i experts en qüestions vinculades a la realitat juvenil provinents de diferents especialitats i institucions. Atès el caràcter auxiliar i complementari de les entrevistes, la seva explotació no ha tingut el protagonisme dels grups de discussió en la redacció dels informes, però sí que han permès abordar matèries que d’altra manera s’haurien tractat escassament.

7 2.4 Estructura dels informes

A continuació es presenta la informació recollida per a la comarca, desglossada en els grans apartats següents.

En el punt 3, «Context socioeconòmic de la comarca», es dóna una visió general de la comarca en comparació amb l’àmbit territorial i el global de Catalunya. Per oferir aquesta fotografia s’han seleccionat alguns indicadors generals sobre la seva situació demogràfica, territorial i econòmica, entre d’altres.

En el punt següent, «La realitat dels joves de la comarca», s’analitza la informació recollida en relació a la situació i les percepcions dels joves del territori, combinant l’explicació de les dades estadístiques i les aportacions dels mateixos joves i tècnics mitjançant els grups de discussió de l’àmbit. Aquest punt constitueix el gruix de l’informe.

En el punt 5, «Síntesi i conclusions», es presenten d’una manera resumida els principals elements de l’anàlisi que es fa en el punt anterior, intentant apuntar també possibles camps d’intervenció en la realitat analitzada.

Finalment, s’adjunta la bibliografia general utilitzada i tres annexos diferents. El primer consisteix en un annex metodològic que ofereix, per una banda, una explicació de les recodificacions més significatives fetes amb les dades del Cens del 2001, i per l’altra una explicació detallada del treball de camp que s’ha fet. El segon annex és l’índex de totes les taules estadístiques utilitzades en l’informe. El tercer i últim annex són altres taules estadístiques que complementen l’informe. Aquestes darreres a banda de complementar la informació quantitativa presentada en els punts 3 i 4 de l’informe, és la base d’alguns dels comentaris i reflexions que apareixen al mateix punt 4.

8 3 Context socioeconòmic de la comarca

3.1 Localització de la comarca

La comarca del Baix Ebre forma part de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre. Dins l’àmbit, se situa a la part est i, a més del Montsià, és una de les dues comarques de l’àmbit costaneres i que formen el delta de l’Ebre. Per tant, geogràficament la comarca limita amb les comarques del mateix àmbit pel nord-oest (Terra Alta, Ribera d’Ebre) i pel sud (Montsià). La capital de la comarca és Tortosa.

Comarca litoral de la Costa Daurada, estesa entre els ports de Tortosa-Beseit i el delta de l’Ebre. Comprèn la meitat de les terres del Parc Natural del Delta de l’Ebre, la zona humida més important de les terres catalanes, compartida amb el Montsià.

L’activitat agrícola –potenciada pel modern sanejament de les terres insalubres del delta i la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre–, marinera i també industrial s’ha vist complementada pel turisme.

Terra Alta Ribera d'Ebre Baix Camp

Aragó Tortosa Mediterrània

Montsià

3.2 Distribució de la població

El Baix Ebre compta amb 71.708 habitants l’any 2004. L’evolució demogràfica de la comarca ha estat de creixement des de 1981 i, especialment, l’any 2004, en què el volum de població total ha augmentat de forma més notable. Tant aquest increment recent de la població com el creixement progressiu de la població ha estat degut a l’arribada de nous habitants a la comarca, ja que, com mostra la taxa de creixement natural, els darrers anys s’ha donat un reduït nombre de naixements, que sempre han estat superats per les defuncions, amb taxes negatives des de 1986 fins a 2003, que van arribar al –1,5 el mateix 2003. Tot i així, aquesta situació de decreixement natural és molt més accentuada al conjunt de la població de les Terres de l’Ebre que a la comarca, que, tot i que presenta també taxes negatives de creixement natural durant l’evolució 1986-2003, són més suaus i en cap moment superen el –3,3 de l’any 1999. Alhora, la població de l’àmbit territorial ha anat augmentant de manera progressiva.

9 Evolució de la població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981-2004.

Habitants 3.2.1 1981 1986 1991 1996 2001 2004

Territori

Baix Ebre 62.554 64.452 64.645 65.879 66.369 71.708

Terres de 154.241 155.578 154.952 155.670 157.771 168.793 l’Ebre

Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.813.319

Font: Censos de 1981, 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.

Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2003.

Taxa de creixement natural 3.2.2 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Territori

Baix Ebre -0,2 -2,5 -3,0 -3,3 -2,4 -2,1 -1,9 -1,5

Terres de -0,6 -2,4 -2,9 -3,5 -2,6 -2,4 -2,3 -2,4 l’Ebre

Catalunya 2,3 0,7 0,2 0,3 1,3 1,4 1,7 2,0

Font: Estimacions de població i moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.

En veure la distribució de la població per franges d’edat, podem observar que la proporció de població jove masculina és superior o igual a la mitjana de les Terres de l’Ebre, mentre que la femenina és igual o lleugerament inferior. Amb això, en alguns casos és inferior a Catalunya. Cal destacar que, per contra, el Baix Ebre presenta majors percentatges de població major de 35 anys i, sobretot, de població major de 65 anys.

10 Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

Homes 3.2.3 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total H

Territori

Baix Ebre 8,3 4,7 5,4 7,4 9,0 8,8 38,2 18,1 36.342

Terres de 8,2 4,6 5,3 7,4 9,0 8,4 38,3 18,8 85.742 l’Ebre

Catalunya 9,8 4,7 5,2 7,1 9,6 9,4 39,9 14,3 3.366.329

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

Dones 3.2.4 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total D

Territori

Baix Ebre 8,1 4,2 5,2 6,7 7,6 7,1 37,7 23,4 35.366

Terres de 8,2 4,2 5,1 6,7 7,7 7,1 37,2 23,8 83.051 l’Ebre

Catalunya 9,0 4,3 4,8 6,6 8,6 8,4 38,8 19,5 3.446.990

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

El Baix Ebre es caracteritza per tenir un percentatge de població procedent de Catalunya (79,1%) lleugerament més elevat que la mitjana de l’àmbit de les Terres de l’Ebre (78,4%), segons dades de l’any 2004. Per tant, el pes de la població nascuda a Catalunya és molt superior al 65,4% de la mitjana catalana. Aquest major pes de la població nascuda a Catalunya es tradueix en un menor pes dels provinents de la resta de l’Estat espanyol (10%), per sota dels valors de l’àmbit territorial i de la mitjana catalana (24%). Per altra banda, la taxa d’estrangers de la comarca, amb un 10,9%, se situa lleugerament per sobre de la mitjana de l’àmbit territorial, que alhora és lleugerament superior a la de Catalunya.

11 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

Població per lloc de naixement 3.2.5 Catalunya Resta de l’Estat Estranger Total espanyol

Territori

Baix Ebre Valors 56.710 7.188 7.810 71.708 % 79,1 10,0 10,9

Terres de Valors 132.272 18.217 18.304 168.793 l’Ebre % 78,4 10,8 10,8

Catalunya Valors 4.455.928 1.632.007 725.384 6.813.319 % 65,4 24,0 10,6

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

3.3 El territori

El Baix Ebre compta amb una densitat de població més elevada que les comarques més allunyades de la costa i del Delta de l’Ebre dins l’àmbit territorial. Així, l’any 2004, la comarca presentava una taxa de 71,5 h./km2, per sobre dels valors de l’àmbit territorial, però molt per sota dels valors del conjunt de Catalunya, de 51,0 i 212,2 h./km2, respectivament.

Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2004.

Superfície Densitat (habitants/km2) 3.3.1 km2 1986 1991 1996 2001 2004

Territori

Baix Ebre 1.003 65,2 65,4 66,7 67,2 71,5

Terres de 3.309 47,7 47,5 47,7 48,4 51,0 l’Ebre

Catalunya 32.107 187,4 190,0 190,9 198,9 212,2

Font: Censos de 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.

La població del Baix Ebre està força concentrada a la capital, Tortosa, que és el municipi més gran de la comarca, amb 31.979 habitants, i, a més de Deltebre, una de les dues úniques poblacions que superen els 10.000 habitants. Tortosa concentra el 44% de la població de la comarca. La resta de la població està repartida en dos municipis d’entre 5.001 i 10.000 habitants, que compten amb un 18,2% dels habitants de la comarca, i, en percentatges menys representatius, en les deu poblacions restants del total de 14 poblacions. Per tant, la capital i les poblacions grans aglutinen bona part de la població de la comarca, ja que, tant la proporció d’aquests municipis com de població que hi habita és més elevada que la mitjana de l’àmbit.

12 Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

N. habitants 3.3.2 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de 500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total

Territori

Baix Ebre Valors 385 4.388 11.150 13.049 42.736 0 71.708 % 0,5 6,1 15,5 18,2 59,6 0,0

Terres de Valors 2.582 23.847 35.088 33.708 73.568 0 168.793 l’Ebre % 1,5 14,1 20,8 20,0 43,6 0,0

Catalunya Valors 88.175 289.908 407.858 555.015 1.627.828 3.844.535 6.813.319 % 1,3 4,3 6,0 8,1 23,9 56,4

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

Distribució del nombre de municipis segons la seva grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

N. municipis 3.3.3 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de 500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total

Territori

Baix Ebre Valors 1 5 4 2 2 0 14 % 7,1 35,7 28,6 14,3 14,3 0,0

Terres de Valors 7 25 11 5 4 0 52 l’Ebre % 13,5 48,1 21,2 9,6 7,7 0,0

Catalunya Valors 88.175 289.908 407.858 555.015 1.627.8283.844.535 1.627.828 % 1,3 4,3 6,0 8,1 23,9 56,4

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

3.4 Economia, activitat i treball

La taxa d’activitat de la població de la comarca és variable respecte al conjunt de les Terres de l’Ebre. Entre la població jove, la taxa de la comarca és més alta o igual que la de l’àmbit territorial i inferior respecte a Catalunya. Entre la població de 16 anys, hi ha una diferència d’un punt percentual. Per contra, trobem una taxa més elevada al Baix Ebre en la població de les diferents franges d’edat compreses entre els 30 i els 59 anys. Aquesta taxa de la comarca, però, no supera en cap cas la taxa catalana. Alhora, la taxa d’activitat més elevada de la comarca se situa en la franja de 25 a 29 anys, amb un 85,9% de la població activa, edats en què també presenten el màxim nivell d’activitat la mitjana catalana i de l’àmbit territorial, amb un 87% i un 85,9%, respectivament.

13 La taxa d’atur del Baix Ebre, d’un 8,4%, és més elevada que la de l’àmbit, que se situa per sota de la mitjana catalana, amb un 7,8%. L’ocupació del Baix Ebre és més elevada entre els homes, amb un 93,3% dels actius, que entre les dones, amb un 89,1%. Aquestes diferències entre sexes no són exclusives del Baix Ebre, sinó que també es donen a la mitjana de l’àmbit territorial i a Catalunya.

Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Taxa d’activitat 3.4.1 16-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 i més Total

Territori

Baix Ebre 33,9 69,0 85,9 84,7 81,0 79,7 73,2 66,2 55,9 35,1 2,5 52,6

Terres de 32,8 68,0 85,9 83,9 80,1 77,6 72,5 65,8 57,0 36,2 2,2 51,7 l’Ebre

Catalunya 35,9 69,6 87,0 86,7 84,1 82,0 77,9 69,5 57,5 34,1 3,5 58,4

Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

Distribució de la població de 16 i més anys amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Població amb relació a l’activitat Homes Dones Total 3.4.2 Absoluts Taxes Absoluts Taxes Absoluts Taxes Ocupats Aturats Ocu- Atur Ocupa- Atura- Ocu- Atur Ocupats/ Aturats/ Ocu- Atur pació des des pació ades ades pació

Territori

Baix Ebre 17.052 1.233 93,3 6,7 10.230 1.255 89,1 10,9 27.282 2.488 91,6 8,4

Terres de 41.072 2.734 93,8 6,2 23.350 2.701 89,6 10,4 64.422 5.435 92,2 7,8 l’Ebre

Catalunya 1.657.056 144.423 92,0 8,0 1.158.070 174.512 86,9 13,1 2.815.126 318.935 89,8 10,2

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

La RBFD del Baix Ebre es troba per sota de la mitjana catalana, amb un 94,9 sobre la base 100 de Catalunya i, per tant, per sobre de la mitjana de les Terres de l’Ebre, que resta també per sota de la base 100 de Catalunya, amb un 93,7 l’any 2001. Així i tot, la riquesa relativa del Baix Ebre ha millorat considerablement des de l’any 1986, any en què presentava uns nivells de 91,4 sobre la base 100 de Catalunya.

14 Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2001.

Renda bruta familiar per habitant 3.4.3 1986 1991 1996 2000 2001

Territori

Baix Ebre 91,4 92,7 93,8 93,0 94,9

Terres de – – – 93,3 93,7 l’Ebre

Catalunya 100 100 100 100 100

Font: A. Fernández. La renda familiar disponible a les comarques catalanes. Institut d’Estadística de Catalunya.

Com la resta de Catalunya, la comarca ha experimentat un fort creixement del sector de la construcció, amb una taxa d’un 6,2% en el període 1998-2003. Aquesta taxa se situa per sobre del creixement global a Catalunya, amb un 5,2% en el mateix període. El sector industrial també ha augmentat notablement i, tot i que no presenta unes taxes tan elevades com la construcció, es troba per sobre de la mitjana catalana, amb un creixement del 3,4% en el període citat, igual que el sector serveis, amb una taxa del 3,1%. El Baix Ebre presenta un comportament de decreixement en el sector primari, igual que la mitjana catalana, tot i que en el cas de la comarca es pot observar un decreixement més accentuat que va arribar a taxes de –7,4% en el període 2001-2003.

Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variació interanual de cada període en percentatge. Comarca i Catalunya, 1998-2003.

PIB primari PIB construcció PIB industrial PIB terciari 3.4.4 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003

Territori

Baix Ebre -3,8 -7,4 -5,6 8,2 4,2 6,2 5,2 1,6 3,4 2,7 3,5 3,1

Catalunya -0,9 -1,0 -0,9 6,5 4,0 5,2 4,2 1,1 2,7 3,0 2,7 2,8

Font: Caixa Catalunya.

15 3.5 Educació

El Baix Ebre té una major densitat d’alumnes en els centres de primària privats que en els centres públics. Aquest fenomen segurament és degut al fet que la dispersió de municipis proporciona una major quantitat de centres públics que alhora estan menys saturats. La ràtio d’alumnes per centre en el cas dels centres públics de primària és de 157 alumnes per centre de mitjana a la comarca, mentre que en els centres privats del mateix nivell hi ha 198 alumnes per centre de mitjana. Als centres d’educació secundària, el panorama s’inverteix, ja que la ràtio dels centres públics, amb una mitjana de 526 alumnes per centre, supera la mitjana dels centres privats d’aquesta etapa, amb una ràtio de 265 alumnes per centre. Alhora, es dóna una disminució en nombre de centres d’una etapa a una altra –d’un total de 38 centres de primària, a secundària només en resten 11. La mitjana del conjunt de les Terres de l’Ebre presenta un panorama similar. A secundària, la reducció de centres públics, que els municipis més petits no poden mantenir, provoca una major concentració d’alumnes que supera la ràtio dels centres privats.

Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària, i centres d'educació secundària. Valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, curs 2003-04.

Ed. infantil i primària Ed. secundària Ràtios Ràtios 3.5.1 n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ centres Centre Centre Prof. Prof. centres Centre Centre Prof. Prof. públic privat públic privat públic privat públic privat

Territori

Baix Ebre 38 157 198 13 13 11 526 265 10,4 10,0

Terres de 98 138 173 12 13 26 465 208 9,8 10,6 l’Ebre

Catalunya 3.154 186 209 13 14 1.104 491 275 10,1 11,9

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya a partir de dades del Departament d'Educació. Servei d'Estadística i Documentació. Estadística de l'ensenyament.

La taxa d’escolarització dels més joves de la comarca està per sobre de la de l’àmbit de les Terres de l’Ebre, amb una diferència d’1,3 punts en la població de 16 anys. Així i tot, la taxa de la població de 19 anys de la comarca pateix una davallada fins a posicionar-se per sota de la mitjana de l’àmbit territorial, a una distancia d’1,2 punts. Com també succeeix en la taxa mitjana de les Terres de l’Ebre, la proporció de dones escolaritzades de la comarca és considerablement més elevada que la d’homes, i s’arriba a una diferència de 14,9 punts percentuals en la població de 16 anys.

Per altra banda, el nivell d’instrucció de la població general al Baix Ebre se situa lleugerament per sobre de la mitjana de l’àmbit territorial. Aquesta diferència es veu reflectida en una major proporció de població que ha realitzat estudis superiors –un 8,5% de la població major de nou anys– respecte a la taxa de l’àmbit territorial, del 7,5%. No obstant això, encara està lluny de superar la taxa catalana del 12,8%. La comarca també presenta taxes més elevades de població amb estudis finalitzats d’ESO o EGB, batxillerat respecte al conjunt de l’àmbit. Per contra, la taxa de població de la comarca amb estudis primaris o inferiors és lleugerament més baixa (45,8%) respecte a l’àmbit de les Terres de l’Ebre (48,3%).

16 Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarca, Àmbits Territorials i Catalunya, 2001.

Taxa d’escolarització 3.5.2 16 anys 19 anys 24 anys 29 anys Total 16-29 anys sexe sexe sexe sexe sexe TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H

Territori

Baix Ebre 79,0 86,5 71,6 46,2 52,4 39,6 16,9 18,7 15,2 5,1 5,8 4,5 28,0 31,9 24,3

Terres de 77,7 84,8 70,6 47,4 56,0 38,9 16,0 18,9 13,1 3,9 4,2 3,5 27,7 31,7 23,6 l’Ebre

Catalunya 74,4 77,9 70,9 46,8 51,7 41,9 20,2 21,5 18,9 5,3 5,3 5,3 27,9 30,3 25,5

Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. (*) No ha estat comptada com a població escolaritzada la que realitza la següent formació: Ensenyaments inicials per a adults, Programes de garantia social, Escola Oficial d'Idiomes, Ensenyaments artístics, Curs INEM o equivalent per a desocupats, Curs de promoció promogut per l'empresa o Altres cursos.

Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Nivell d’instrucció 3.5.3 Primària o ESO / EGB (2) Batxillerat (3) FP I FP II Superior (4) inferior (1)

Territori

Baix Ebre 45,8 28,1 8,9 4,6 4,1 8,5

Terres de 48,3 27,6 8,0 4,7 4,0 7,5 l’Ebre

Catalunya 40,0 25,6 11,0 5,4 5,3 12,8

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. (1) Inclou: No sap llegir o escriure, Sense estudis i Primer grau. (2) Inclou: ESO, EGB, Batxillerat Elemental. (3) Inclou: Batxillerat Superior. (4) Inclou: Diplomatura, Llicenciatura i Doctorat.

17 3.6 Habitatge

Com en altres comarques, al Baix Ebre la majoria d’habitatges principals són de propietat, fins i tot amb un percentatge més elevat que a Catalunya, un 84,6%. D’aquests, la majoria estan totalment pagats, amb un 45,6% dels habitatges principals, taxa que resta per sobre del nivell de l’àmbit territorial, però per sota de la mitjana catalana. En segon lloc, trobem els habitatges de propietat adquirits per mitjà de l’herència o la donació, un 21,5% de tots els habitatges principals, que, tot i ser una taxa molt elevada respecte a la taxa catalana, resta per sota de la de l’àmbit territorial –un 5,5% i un 23,9%, respectivament. Per contra, al Baix Ebre és més reduït el pes dels habitatges d’accés a compra (en procés de pagament), un 16,8%. El segon règim de tinença més habitual és el lloguer, amb una taxa del 9,4% que, com a l’àmbit territorial, resta per sota de la mitjana catalana. Tot i que són opcions poc habituals, cal destacar que la comarca es caracteritza per un major pes dels habitatges gratuïts i altres formes de tinença.

Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Règim de tinença N. total Propietat 3.6.1 d’habi- Compra Accés a Herència TOTAL Lloguer Gratuït Altres tatges compra o donació formes

Territori

Baix Ebre 23.292 45,6 17,5 21,5 84,6 9,4 2,6 3,4

Terres de 55.558 43,2 16,8 23,9 83,9 9,4 3,0 3,7 l’Ebre

Catalunya 2.315.774 45,9 27,6 5,5 79,1 16,6 1,6 2,7

Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.

El cens d’habitatges de l’any 2001 mostra un total de 38.589 habitatges, dels quals el 60,4%, és a dir, 23.299, són habitatges principals. L’evolució en els anys compresos entre 1981 i 2001 mostra que la taxa d’aquests habitatges ha disminuït de 5 punts percentuals. Els habitatges secundaris, en canvi, han augmentat de 6,7 punts percentuals en el mateix període. Quant als habitatges vacants, s’observa un descens de 2,4 punts l’any 2001 respecte a l’any 1981.

18 Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatges i valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981 i 2001.

Tipus d’habitatge Habitatges Habitatges Habitatges Altres habitatgesNúmero 3.6.2 ocupats ocupats vacants familiars total principals secundaris habitatges 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001

Territori

Baix Ebre 65,4 60,4 15,8 22,5 18,8 16,4 0,0 0,7 27.513 38.589

Terres de 68,8 61,5 13,4 19,0 17,7 19,0 0,0 0,5 65.391 90.305 l’Ebre

Catalunya 71,6 69,9 13,5 15,5 14,9 13,7 0,0 0,9 2.452.869 3.314.155

Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.

3.7 Salut

Els serveis sanitaris del Baix Ebre tenen una densitat d’habitants per servei variable respecte a la mitjana de l’àmbit territorial, però sempre per sota de les ràtios de Catalunya. Per exemple, les ràtios de la comarca són més elevades que les ràtios de l’àmbit territorial en el cas dels centres d’atenció primària.

Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipament hospitalari. Ràtios sobre població. Comarques, Àmbit Territorial i Catalunya, 2000 i 2003.

Cobertura sanitària Centres Equip Equip 3.7.1 at. primària Hospitals extrahospitalari hospitalari Habitant/CAP Habitant/hospital Habitant/centre Habitant/ centre Habitant/llits 2000 2000 2003 2003 2003

Territori

Baix Ebre 13.255 66.274 1.280 23.458 119

Terres de 10.419 78.142 1.220 33.177 229 l’Ebre

Catalunya 17.639 97.844 1.428 31.623 213

Font: Institut d’Estadística de Catalunya a partir de dades de la Direcció General de Recursos Sanitaris (Servei d’Autorització, Registre i Avaluació d’Entitats, Centres i Serveis Sanitaris. Registre de centres, serveis i establiments sanitaris i Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris).

Per altra banda, al Baix Ebre hi ha una taxa de mortalitat lleugerament inferior a la taxa de l’àmbit territorial, amb un 10,5‰ i un 10,9‰, respectivament, l’any 2003. Així i tot, la taxa és superior a la mitjana de Catalunya amb un 9‰ l’any 2003. La taxa de mortalitat dels homes és superior a la de les dones en totes les edats. Pel que fa a l’evolució d’aquesta taxa, cal esmentar que a la comarca ha disminuït respecte a l’any 1996.

19 Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.

Taxa bruta de mortalitat 3.7.2 homes dones TOTAL homes dones TOTAL homes dones TOTAL 1996 1996 1996 2001 2001 2001 2003 2003 2003

Territori

Baix Ebre 12,2 10,9 11,5 11,9 9,8 10,8 10,7 10,4 10,5

Terres de 11,5 10,6 11,0 11,8 10,2 11,0 10,8 11,0 10,9 l’Ebre

Catalunya 9,6 8,0 8,8 9,4 8,2 8,8 9,3 8,6 9,0

Font: Dades de població referides al Cens de Població (1996 i 2001) i al Padró municipal d'habitants-Xifres Oficials (2003). Moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.

3.8 Recursos culturals

L’oferta cultural per habitant al Baix Ebre per nombre d’habitants és més baixa que la mitjana del conjunt de les Terres de l’Ebre. Així i tot, resta per sobre de les ràtios catalanes en cada cas. Com ha succeït en el cas dels centres educatius i els serveis sanitaris, una densitat de població una mica més elevada de la comarca produeix una major concentració en els diversos serveis. En el cas dels cinemes, per exemple, presenta una ràtio de 4 cinemes per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana del conjunt de les Terres de l’Ebre és de 9 i la mitjana catalana de 3.

Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus, i biblioteques. Ràtios sobre població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2002 o 2003.

Recursos i instal·lacions culturals Cinema (a) Teatre (a) Museus (a) (1) Biblioteques (b) 3.8.1 Cinemes/ Teatres/ Museus/ Biblioteques/ Volums / 100.000 hab. 100.000 hab. 100.000 hab. 10.000 hab. 1.000 hab. 2003 2002 2003 2002 2002

Territori

Baix Ebre 4 1 9 2,2 2.243

Terres de 9 1 12 2,3 2.634 l’Ebre

Catalunya 3 2 7 1,3 2.821

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. AEC/04. (a) Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (b) Institut d'Estadística de Catalunya. Estadístiques de biblioteques. Biennal. (1) Inclou museus i col·leccions

20 4 La realitat de la gent jove a la comarca

A continuació es presenten de forma conjunta les informacions provinents dels grups de discussió i de l’explotació del Padró de l’any 1996 i del Cens de l’any 2001. Només en alguns casos s’ha pogut disposar de dades estadístiques més recents; concretament, per a l’anàlisi del lloc de naixement s’han utilitzat dades de l’any 2004 i per a la mobilitat residencial, dades de l’any 2003. La resta d’informacions utilitzen com a any de referència el 2001, això ens ha permès portar a terme tot un conjunt d’encreuaments impossibles de realitzar amb dades d’anys posteriors.

No obstant això, per situar la població jove de la comarca, comencem fent referència al 2004. La població d’entre 15 i 29 anys del Baix Ebre compta l’any 2004 amb 14.804 efectius, un 20,6% respecte al conjunt de la població. D’aquestes persones, un 53,4% són homes. En termes percentuals, això significa un 42,6% del conjunt de joves de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre i un 1,0% del conjunt de joves de Catalunya. La distribució per grups d’edats dels 14.804 joves de la comarca és la següent: un 25,6% té entre 15 i 19 anys, un 34% té entre 20 i 24 anys i un 40,4% es troba entre els 25 i els 29 anys. S’observa, doncs, que els grups de més edat són els que tenen més efectius entre el jovent de la comarca.

Una vegada feta aquesta primera fotografia de situació, a continuació passem a analitzar la realitat juvenil de la comarca en els diferents àmbits en què hem decidit abordar-la.

4.1 Emancipació

4.1.1 Educació

El nivell d’estudis a la comarca

La majoria de la gent jove del Baix Ebre, com en altres comarques, compta amb els estudis d’ensenyament mínim obligatori, ESO o EGB1. Aquest grup, com a les Terres de l’Ebre, té major pes que a la mitjana catalana, i és seguit, en aquest ordre, pels grups de joves amb estudis màxims de primària, amb batxillerat i, en darrer lloc, els que compten amb estudis universitaris finalitzats. Si s’analitza el nivell d’instrucció del grup d’entre 25 i 29 anys –entre els quals tenen menor pes els joves que encara no han finalitzat els estudis–, els joves amb ESO/EGB representen un 31,3% de la població. El segon nivell d’estudis més habitual és el de joves universitaris, amb un 20,2%, i si s’agrupen els joves amb els dos graus de formació professional, arriben al 19,9% de la població d’aquesta edat.

Aquesta situació és similar a la de l’àmbit, tot i que amb unes diferències marcades respecte al nivell formatiu mitjà de la gent jove de Catalunya. Tant a les Terres de l’Ebre com al Baix Ebre, es troba un major percentatge de joves d’aquesta edat amb només estudis mínims obligatoris: el 16,4% amb estudis primaris i el 31,3% amb ESO o EGB a la comarca –davant el 12,9% i el 25,7% de l’àmbit i de Catalunya, respectivament. Alhora, es viu una particularitat, que és el reduït pes dels universitaris a la comarca, un 20,2%, percentatge superior al de l’àmbit, però bastant inferior al de Catalunya.

1 Per a l'explicació dels agrupaments que hem fet en la variable nivell d'estudis, vegeu l'annex metodològic.

21 Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.1 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primària o Valors 1.269 737 848 846 9.430 11.470 33.303 inferior % 33,6 15,0 16,4 17,6 38,2 82,3 50,5

ESO i EGB* Valors 1.712 1.444 1.617 1.758 8.785 1.610 16.926 % 45,3 29,4 31,3 36,6 35,6 11,6 25,7

Batxillerat Valors 530 991 626 606 2.297 324 5.374 % 14,0 20,2 12,1 12,6 9,3 2,3 8,1

FP I Valors 200 531 472 433 1.002 145 2.783 % 5,3 10,8 9,1 9,0 4,1 1,0 4,2

FP II Valors 70 563 558 418 768 75 2.452 % 1,9 11,5 10,8 8,7 3,1 0,5 3,7

Superior Valors 0 640 1.045 747 2.376 309 5.117 % 0,0 13,0 20,2 15,5 9,6 2,2 7,8

Total Valors 3.781 4.906 5.166 4.808 24.658 13.933 65.955 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental. ** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La millora en el nivell d’instrucció de la població jove respecte als majors de 34 anys és evident. Aquestes diferències es posen de manifest entre les diverses franges d’edat. Els canvis més notables se centren en els menors percentatges de joves amb estudis màxims de primària i els majors percentatges d’universitaris i joves amb formació professional. Comparant la distribució amb la de l’any 1996 (taula 4.2), també es reflecteix una evolució similar, ja que en aquests cinc anys s’ha reduït especialment el percentatge de joves amb estudis primaris, mentre que han augmentat els universitaris i els de formació professional de segon grau.

22 Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.2 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primària o Valors 1.728 1.161 1.275 1.568 15.779 12.955 37.752 inferior % 36,7 23,4 27,6 33,1 66,3 92,5 62,8

ESO i EGB* Valors 2.146 1.148 1.238 1.285 3.510 375 9.702 % 45,5 23,1 26,8 27,1 14,8 2,7 16,1

Batxillerat Valors 308 1.317 602 526 1.283 173 4.209 % 6,5 26,5 13,0 11,1 5,4 1,2 7,0

FP I Valors 488 596 455 409 761 80 2.789 % 10,4 12,0 9,8 8,6 3,2 0,6 4,6

FP II Valors 43 485 393 304 563 90 1.878 % 0,9 9,8 8,5 6,4 2,4 0,6 3,1

Superior Valors 0 255 661 651 1.899 338 3.804 % 0,0 5,1 14,3 13,7 8,0 2,4 6,3

Total Valors 4.713 4.962 4.624 4.743 23.795 14.011 60.134 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental ** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La trajectòria educativa de la gent jove del Baix Ebre va evolucionant amb l’edat. Com en altres comarques, la majoria d’estudiants menors de 20 anys està cursant estudis secundaris, seguits pels universitaris i els de formació professional de primer nivell. A partir dels 20 anys, com a Catalunya i a l’àmbit, és el grup d’alumnes universitaris el que clarament té major pes entre la població estudiant. Al Baix Ebre, com a les Terres de l’Ebre, els percentatges són fins i tot superiors als catalans, especialment entre la població de 25 a 29 anys; en canvi, el nombre d’alumnes amb formació no reglada és inferior.

23 Estudis en curs per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.3 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Secundaris Valors 192 23 5 2 8 2 232 per a adults % 9,1 1,4 0,7 0,5 0,8 10,0 3,9

Secundaris Valors 979 91 14 2 15 0 1.101 % 46,4 5,4 1,9 0,5 1,5 0,0 18,3

FP I Valors 259 91 21 14 20 0 405 % 12,3 5,4 2,8 3,4 2,0 0,0 6,7

FP II Valors 98 157 28 4 9 1 297 % 4,6 9,3 3,7 1,0 0,9 5,0 4,9

Superiors Valors 374 997 362 146 192 3 2.074 % 17,7 59,0 47,9 35,4 18,9 15,0 34,5

Altres Valors 208 330 326 245 773 14 1.896 % 9,9 19,5 43,1 59,3 76,0 70,0 31,6

Total Valors 2.110 1.689 756 413 1.017 20 6.005 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La gent jove del Baix Ebre manifesta que entre les noies és molt més habitual allargar la trajectòria educativa, com també demostren les dades. En part, aquest fet es relaciona amb l’oferta laboral, ja que es percep que en el cas dels més joves hi ha més possibilitats o llocs per als nois que per a les noies sense estudis postobligatoris, per exemple, a la construcció. Alhora, però, també es perceben diferències quant a actituds davant els estudis i a grau de responsabilitat, i en les especialitzacions que es cursen.

Si analitzem el nivell d’estudis de la gent jove de la comarca segons el sexe (vegeu la taula A.1 de l’annex), aquestes diferències són evidents. Entre les noies, els nivells d’instrucció són més alts en cadascuna de les franges d’edat, ja que és major el pes que tenen tots els estudis postobligatoris que en els nois –excepte formació professional de primer nivell. En canvi, els nois estan més concentrats en estudis primaris o ESO/EGB.

Com al conjunt de Catalunya i a l’àmbit, el pes de les noies és especialment significatiu en els percentatges d’universitaris entre els joves de major edat, ja que al Baix Ebre un 26% de les noies de 25 a 29 anys tenen aquest nivell d’estudis, enfront del 15,1% dels nois. A Catalunya, el percentatge d’universitaris és major en els dos sexes, però presenta diferències similars, amb un 31,7% de noies i un 21% de nois de la mateixa edat amb aquest nivell d’estudis. En la formació professional la situació és més equilibrada i en el batxillerat les diferències es van reduint en les franges de major edat. A més, l’anàlisi de la distribució del nivell d’estudis segons el sexe també posa de manifest que el menor nivell d’estudis de la comarca es dóna tant entre els nois com entre les noies.

24 Aquestes divergències també es fan paleses en la trajectòria educativa de la gent jove en analitzar els estudis en curs per edats segons el sexe (vegeu la taula A.2 de l’annex). Per exemple, entre els menors de 20 anys hi ha diferències notables entre els alumnes de formació postobligatòria, ja que els nois opten majoritàriament per la formació professional de primer nivell i les noies, per estudis universitaris. Aquestes diferències encara es donen a partir dels 20 anys, però són molt més reduïdes.

Oferta d’estudis i necessitat de desplaçament

La gent jove de la comarca no percep una manca d’oferta educativa, excepte en el cas dels estudis superiors. Per cursar-los, es desplacen a Tarragona, Barcelona, o fins i tot Castelló, per anar a la universitat, distàncies que els obliguen a canviar de residència.

Aquest és un fet diferenciador respecte a altres àmbits amb major oferta educativa, on no es requereix marxar a viure fora. Es fa esment de la possibilitat de compensar part del cost mitjançant beques (a la mobilitat o l’allotjament), tot i que només són vistes com a suplement pels reduïts imports que poden representar (en comparació del cost real). Alhora, alguns joves també critiquen altres tipus d’ajudes per al finançament dels estudis, que consideren excessivament exigents en els requisits.

Tot i considerar limitada l’oferta d’estudis superiors en tot el territori de les Terres de l’Ebre, fins i tot entre la gent jove que no ha cursat estudis universitaris, no es considera que ampliar-la sigui una opció factible per evitar que la gent jove marxi d’aquestes comarques. Segons aquests joves, el mercat laboral de la zona tampoc presenta suficient demanda de personal qualificat per cobrir tota l’oferta de treballadors amb formació universitària.

La vivència dels estudis

La majoria de la gent jove de la comarca considera que el fet que un jove opti per allargar la seva trajectòria educativa ve motivat, principalment, per la voluntat pròpia i l’interès a continuar formant-se. Alhora, en molts casos la decisió concreta sobre el tipus d’estudis que es volen seguir, especialment en la formació universitària, ve marcada també per la motivació del jove i el seu interès personal en els estudis triats. Alguns joves afirmen que també tenen en compte les possibles sortides laborals, no com a element determinant, sinó per tal de poder generar expectatives de futur, ja que perceben que no només es tracta de l’elecció dels estudis, sinó d’un projecte de vida. Com alguns d’ells afirmen, i referint-se a la formació universitària, cal preveure més enllà de la carrera, si es vol treballar en una feina vinculada als estudis cursats: “Estudiar una cosa que t’agrada està molt bé, però al mateix temps, si quan has acabat no trobes feina, és una mica frustrant...”.

La gent jove que no ha cursat estudis superiors considera que el fet d’estar obligat a marxar de la comarca per cursar-los suposa una limitació, encara que per a molts no és un obstacle o una barrera. Per tant, es combinen les idees “si vols estudiar, vas on sigui” i “potser si no hagués estat aquí, hauria continuat, però estudiant fora t’ho has de costejar, i clar…”. En aquest sentit, es valora l’educació com a inversió, i es veu que moltes famílies estan disposades a fer aquest tipus d’esforç.

25 La gent jove també esmenta altres elements que considera que han influït en la seva decisió de continuar o no la trajectòria educativa. Per una banda, se cita la influència que té el fet d’haver de marxar de la comarca, on es presenta una doble realitat. Alguns joves han preferit no cursar estudis superiors per poder quedar-se al Baix Ebre, sovint amb un plantejament a llarg termini, en què es pensa en la posterior incorporació al món laboral i la poca oferta a la comarca per a joves amb nivell de qualificació alt. En canvi, altres afirmen que aquesta oportunitat de viure fora durant una època va ser un element positiu a l’hora d’escollir la seva trajectòria, no només pels coneixements adquirits, sinó també per l’experiència vital que ha suposat, per l’aprenentatge lligat a la necessitat d’adaptar-se al nou entorn, l’autonomia adquirida i el fet d’haver d’assumir noves responsabilitats. Alguns dels més joves centren part de les seves expectatives en aquesta futura etapa. Així i tot, es manté un lligam amb el territori i s’intenta evitar el trencament tornant a la comarca al més sovint possible, en la majoria dels casos.

També es dóna especial importància a l’entorn que envolta el jove com a element influent en l’elecció de la trajectòria educativa, especialment com més petites són les poblacions. Així, en determinats casos la referència del grup d’amics pot tenir un impacte significatiu. Alhora, la família fixa unes determinades expectatives per als seus fills, sense que representi una pressió excessiva. Per exemple, es menciona que la societat valora positivament el fet de cursar estudis superiors, però és especialment més notable en els casos en què aquesta opció formativa és la majoritària entre la gent jove del poble. Per altra banda, tots els joves coincideixen a afirmar que hi ha un nivell d’estudis mínim necessari que cal assolir per tenir possibilitats en el món professional, però també pel reconeixement social que implica. Aquest fet influeix en els joves menys orientats als estudis, que els veuen com una responsabilitat o sacrifici que “s’ha de fer”.

La gent jove afirma que també hi repercuteix notablement el fet de començar a treballar i habituar-se a comptar amb uns ingressos propis. Un cop abandonats els estudis a temps total, per a molts es fa difícil plantejar-se tornar a convertir-se en estudiants, ja que s’ha adoptat un ritme de vida determinat.

Una opció intermèdia entre la gent jove que no vol cursar estudis superiors o no té una vocació clarament marcada és cursar estudis mitjans oferts a la comarca. En aquest sentit, es diferencia notablement entre la motivació a l’hora d’iniciar una carrera universitària, que els joves sí que escullen segons l’interès personal, i cursar estudis professionals, casos en què l’elecció està més vinculada a l’oferta educativa disponible.

Els joves que compten amb estudis mitjans consideren que realitzar estudis superiors ofereix majors possibilitats laborals i, en general, una millor remuneració. No obstant això, la formació universitària no s’associa a una major seguretat o facilitat per incorporar-se al món laboral, sinó que es planteja una situació clarament diferenciada, ja que els joves més qualificats també compten amb diferents prioritats i expectatives laborals.

Alguns joves remarquen que cada cop hi ha major tendència a cursar estudis universitaris, i es redueixen altres alternatives formatives o trajectòries professionals. En aquest sentit, es critica la poca atenció que es presta a la realitat de la comarca i les seves necessitats, ja que s’està tendint a una excessiva oferta de treballadors universitaris, especialment entre la gent jove. Aquest desajustament, que es dóna tant al Baix Ebre com en altres comarques, obliga a molts a marxar cap a altres zones per estudiar, primer, però també per treballar, després. Per a molts joves, per tant, el despoblament d’alguns pobles no només es vincula a la realitat del mercat laboral, sinó que es considera que s’ha de valorar prèviament l’element educatiu.

26 4.1.2 Treball

Característiques de l’ocupació

La gent jove de la comarca no s’incorpora al mercat laboral de manera majoritària fins als 20 anys, com mostra, per exemple, la notable diferència entre el percentatge d’actius de la població més jove (un 27,8% dels menors de 20 anys) i el de 20 a 24 anys (un 69%). Entre el grup de joves de 25 a 29 anys, la taxa d’activitat presenta el valor màxim de tota la població de la comarca, amb un 85,9%. Per tant, el percentatge d’actius entre els joves del Baix Ebre és força similar al de l’àmbit de les Terres de l’Ebre (el 26,9%, el 68% i el 85,9%, en les tres franges d’edat), encara que lleugerament superior i ambdós se situen per sota de la mitjana catalana (29,5%, 69,6% i 87%). La taula 4.4 mostra aquesta distribució de la població segons l’activitat principal i desglossada per edats.

Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.4 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Estudiant Valors 2.591 1.234 218 44 74 11 11.866 % 68,5 25,2 4,2 0,9 0,3 0,1 18,0

Ocupat Valors 849 2.971 3.974 3.725 15.430 340 27.292 % 22,5 60,6 76,9 77,5 62,6 2,4 41,4

Aturat Valors 123 112 72 37 57 0 401 primera feina % 3,3 2,3 1,4 0,8 0,2 0,0 0,6

Aturat Valors 79 303 390 309 992 14 2.087 ha treballat % 2,1 6,2 7,5 6,4 4,0 0,1 3,2

Treball Valors 43 135 348 533 5.144 1.353 7.556 domèstic % 1,1 2,8 6,7 11,1 20,9 9,7 11,5

Inactiu Valors 96 151 164 160 2.961 12.215 16.753 % 2,5 3,1 3,2 3,3 12,0 87,7 25,4

Total Valors 3.781 4.906 5.166 4.808 24.658 13.933 65.955 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

En comparació de la situació de l’any 1996, reflectida a la taula 4.5, es manifesta una evolució significativa. En aquests cinc anys s’ha reduït la taxa d’estudiants i ha augmentat el nombre d’actius, especialment entre els més joves.

27 Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.5 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Estudiant Valors 3.664 1.602 238 32 26 8 12.730 % 77,7 32,3 5,1 0,7 0,1 0,1 19,3

Ocupat Valors 455 2.070 2.999 3.302 13.089 267 22.182 % 9,7 41,7 64,9 69,6 55,0 1,9 33,7

Aturat Valors 294 321 178 34 51 0 878 primera feina % 6,2 6,5 3,8 0,7 0,2 0,0 1,3

Aturat Valors 116 522 644 512 1.797 14 3.605 ha treballat % 2,5 10,5 13,9 10,8 7,6 0,1 5,5

Treball Valors 56 245 455 769 6.347 1.184 9.056 domèstic % 1,2 4,9 9,8 16,2 26,7 8,5 13,7

Inactiu Valors 62 73 81 93 2.485 12.538 17.203 % 1,3 1,5 1,8 2,0 10,4 89,5 26,1

Fa el servei Valors 66 129 29 1 0 0 225 militar o PSS % 1,4 2,6 0,6 0,0 0,0 0,0 0,3

Total Valors 4.713 4.962 4.624 4.743 23.795 14.011 65.879 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La incorporació al món laboral presenta diferències en funció del nivell d’estudis de la gent jove (vegeu la taula A.5 de l’annex). Els menors de 20 anys amb ESO/EGB i amb formació professional de primer nivell s’incorporen en major mesura al mercat laboral, mentre que la gent jove que ha finalitzat el batxillerat presenta el percentatge de treballadors (i actius) menor. En canvi, la taxa d’activitat entre la gent jove de 25 a 29 anys presenta els valors màxims en els grups amb estudis de formació professional (els dos nivells) i, en menor mesura, en els titulats amb estudis superiors –a partir dels 30 anys, aquest darrer grup ja presenta la màxima taxa d’activitat. Els valors mínims en aquesta franja d’edat es donen entre els joves que han cursat estudis primaris com a màxim i els que només han finalitzat el batxillerat.

Com a la resta de les Terres de l’Ebre, al Baix Ebre és menys habitual que al conjunt de Catalunya compaginar els estudis amb una feina, encara que la comarca presenta uns percentatges superiors que l’àmbit territorial. Com en altres territoris, el percentatge de persones joves que combinen aquestes dues ocupacions augmenta progressivament amb l’edat, especialment entre els joves per sota i sobre dels 20 anys. Per exemple, al Baix Ebre es duplica el percentatge de persones joves que estudien i treballen, ja que només són el 4,1% dels menors de 20 anys, mentre que en la franja de 20 a 24 anys representen un 8,7%. Aquestes diferències es fan encara més evidents si analitzem el pes dels treballadors entre els estudiants. A la comarca, entre el grup de joves de 16 a 19 anys un 6,1% dels estudiants treballa, mentre que en els de 20 a 24 són gairebé una quarta part i dues terceres parts en els de 25 a 29.

28 Els joves universitaris i els que cursen estudis secundaris afirmen que és difícil poder compaginar l’etapa formativa amb una feina permanent, i per aquest motiu és més habitual buscar-se ocupacions puntuals durant els períodes de vacances. Aquestes primeres ocupacions no cobreixen les necessitats econòmiques de la gent jove, però sí que representen un suport addicional per no dependre completament del finançament dels pares. En aquesta línia, s’esmenta que al Baix Ebre existeixen diferents possibilitats per poder buscar ocupacions puntuals d’aquest tipus, especialment al sector de l’hostaleria.

Compaginació d'estudis i treball per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.6 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Estudia Valors 1.928 1.234 218 44 74 11 3.509 % 62,2 25,2 4,2 0,9 0,3 0,1 6,2

Treballa Valors 714 2.545 3.475 3.375 14.532 335 24.976 % 23,0 51,9 67,3 70,2 58,9 2,4 44,1

Treballa i Valors 128 426 499 350 898 5 2.306 estudia % 4,1 8,7 9,7 7,3 3,6 0,0 4,1

Aturat Valors 148 386 423 327 1.004 10 2.298 % 4,8 7,9 8,2 6,8 4,1 0,1 4,1

Aturat i Valors 54 29 39 19 45 4 190 estudia % 1,7 0,6 0,8 0,4 0,2 0,0 0,3

Inactiu Valors 129 286 512 693 8.105 13.568 23.293 % 4,2 5,8 9,9 14,4 32,9 97,4 41,2

Total Valors 3.101 4.906 5.166 4.808 24.658 13.933 56.572 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

L’ocupació juvenil segons sectors d’activitat

La distribució de l’ocupació al Baix Ebre presenta certes similituds a la global de les Terres de l’Ebre, que la diferencien de la global catalana. Com l’àmbit territorial, es caracteritza pel fet que els serveis, tot i ser el sector amb major percentatge de treballadors (un 50,8%), té un pes inferior que a Catalunya (un 62%). La indústria també presenta menor ocupació, mentre que el sector primari i la construcció agrupen major percentatge de treballadors. Cal destacar, però, que en el cas del Baix Ebre les diferències en els serveis i el sector primari són menors que a l’àmbit territorial, mentre que el major pes de la construcció i el menor de la indústria són més accentuats.

29 Entre la gent jove també es donen aquestes diferències en l’ocupació per sectors en comparació d’altres àmbits territorials. El sector serveis té encara menys pes entre els joves i, especialment, entre els menors de 20 anys. Cal destacar l’evolució dels diferents sectors segons les edats. La construcció, com en altres zones, presenta un percentatge de treballadors molt més elevat entre els més joves, especialment en els menors de 20 anys, amb un 30,2% de la mà d’obra d’aquestes edats. Per contra, el sector serveis presenta una evolució inversa, ja que ocupa el 40,7% dels joves de 16 a 19 anys i, en canvi, un 55,1% dels treballadors de 25 a 29 anys. El sector primari també té un pes representatiu entre la població jove, tot i que se situa per sota de l’àmbit territorial, ja que agrupa al voltant del 10% de l’ocupació juvenil, molt més que a la resta de Catalunya (al voltant del 2%).

Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.7 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primari Valors 100 272 348 365 2.121 57 3.263 % 11,9 9,2 8,8 9,8 13,7 16,8 12,0

Indústria Valors 145 595 803 729 2.482 41 4.795 % 17,2 20,0 20,2 19,6 16,1 12,1 17,6

Construcció Valors 254 663 633 615 2.156 50 4.371 % 30,2 22,3 15,9 16,5 14,0 14,7 16,0

Serveis Valors 343 1.441 2.190 2.016 8.671 192 14.853 % 40,7 48,5 55,1 54,1 56,2 56,5 54,4

Total Valors 842 2.971 3.974 3.725 15.430 340 27.282 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La distribució de l’ocupació juvenil per sectors que es dóna l’any 2001 es diferencia de la de cinc anys abans per comptar amb un menor pes de la indústria i un major percentatge de treballadors als serveis. En canvi, el pes del sector primari i serveis s’ha mantingut relativament estable.

30 Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.8 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primari Valors 79 252 272 308 2.218 63 3.192 % 17,4 12,2 9,1 9,3 16,9 23,6 14,4

Indústria Valors 121 570 813 801 2.788 35 5.128 % 26,6 27,5 27,1 24,3 21,3 13,1 23,1

Construcció Valors 102 342 384 368 1.385 12 2.593 % 22,4 16,5 12,8 11,1 10,6 4,5 11,7

Serveis Valors 153 906 1.530 1.825 6.698 157 11.269 % 33,6 43,8 51,0 55,3 51,2 58,8 50,8

Total Valors 455 2.070 2.999 3.302 13.089 267 22.182 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Vies d’accés al lloc de treball

La principal via que utilitza la gent jove de la comarca són els contactes informals (relacions personals directes). Tot i que els joves mencionen altres canals, no en fan una valoració positiva respecte a la seva eficàcia. La gent jove amb estudis superiors afirma que també és freqüent l’enviament de currículums, però que les feines s’acaben trobant més fàcilment “sabent moure’s”. També coneixen i fan servir, sobretot de cara a cercar feines de nivell mitjà o menys qualificades, els serveis municipals i les borses de treball.

Condicions laborals

L’autoocupació

Per a la majoria de joves, l’opció de muntar un negoci propi no resulta temptadora, pel risc i la complexitat dels tràmits associats. Alhora, per a molts, els maldecaps de responsabilitzar-se completament d’un negoci no compensen els avantatges de no treballar per a un altre empresari. Per aquest motiu, alguns valoren més positivament opcions alternatives, que presenten avantatges similars, com ara realitzar feines esporàdiques per compte propi o treballar en petits negocis familiars. Una de les crítiques respecte a l’autoocupació és la falta de suport i informació, especialment en el cas dels joves i en els territoris menys poblats. Molts diferencien entre posar en marxa una empresa en un poble, on el mercat és més limitat, i fer-ho, per exemple, a Tortosa, on hi ha majors possibilitats, tot i que també més competència.

31 Aquesta menor tendència de la gent jove a muntar negocis propis es veu reflectida en les diferències en el pes de treballadors autoocupats segons les edats de la taula 4.9. L’àmbit de les Terres de l’Ebre es caracteritza per comptar amb un elevat nombre d’empresaris en comparació de la mitjana catalana, tot i que entre els joves els percentatges són més similars. El Baix Ebre, però, es diferencia de la resta de l’àmbit territorial, ja que l’autoocupació no és tan habitual, tot i que encara es manté per sobre de la mitjana catalana. En totes les àrees, entre els majors de 34 anys és molt més freqüent aquesta situació, mentre que entre la gent jove és una situació menys freqüent. Al Baix Ebre, per exemple, presenta un salt significatiu als 25 anys, ja que si abans eren menys del 8% els treballadors en aquesta situació professional, a partir d’aquesta edat són el 12,4%.

Situació professional per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.9 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Empresari Valors 10 42 159 262 1.611 42 2.126 amb personal % 1,2 1,4 4,0 7,0 10,4 12,4 7,8

Empresari Valors 34 182 333 380 2.640 87 3.656 sense personal % 4,0 6,1 8,4 10,2 17,1 25,6 13,4

Assalariats Valors 255 1.176 2.046 2.063 8.417 150 14.107 fixos % 30,3 39,6 51,5 55,4 54,5 44,1 51,7

Assalariats Valors 535 1.558 1.416 992 2.704 60 7.265 eventuals % 63,5 52,4 35,6 26,6 17,5 17,6 26,6

Ajuda Valors 64810 14 1 43 familiar % 0,7 0,1 0,2 0,3 0,1 0,3 0,2

Membre de Valors 291218 44 0 85 cooperatives % 0,2 0,3 0,3 0,5 0,3 0,0 0,3

Total Valors 842 2.971 3.974 3.725 15.430 340 27.282 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Les diferències en el pes dels empresaris entre la gent jove segons el seu nivell d’instrucció no són tan evidents com amb l’edat. El grup amb major percentatge d’empresaris és el de joves amb estudis mínims obligatoris (ESO o EGB). En canvi, l’autoocupació és menys freqüent entre els joves amb estudis màxims de primària i els titulats universitaris, especialment, a partir dels 25 anys.

32 La jornada laboral

El temps de treball productiu més freqüent a la comarca són les 40 hores setmanals, de manera que encara és més majoritària que a Catalunya, però no tant com a la resta de l’àmbit territorial. Entre els joves també es dóna aquesta concentració en aquesta dedicació, i encara més evident entre els treballadors de 20 a 29 anys, edat en la qual es donen els màxims percentatges d’aquest tipus de jornades, més del 70%. A Catalunya i, en menor mesura, al conjunt de les Terres de l’Ebre, es dóna una altra particularitat: entre la gent jove menor de 25 anys és més habitual treballar per sota de les 30 hores. Al Baix Ebre també són més freqüents les jornades més reduïdes entre els més joves, però les diferències són més evidents per sota dels 20 anys. L’ocupació juvenil de la comarca comparteix una altra tendència amb l’àmbit territorial i Catalunya a banda de la diferència dels treballadors a partir de 30 anys, i és el menor pes que tenen els ocupats amb més de 40 hores de treball productiu setmanals.

Temps de treball productiu setmanal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.10 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Menys Valors 101 260 281 287 1.024 24 1.977 de 30 h % 12,0 8,8 7,1 7,7 6,6 7,1 7,2

De 30 a 39 h Valors 54 159 282 321 1.724 27 2.567 % 6,4 5,4 7,1 8,6 11,2 7,9 9,4

40 hores Valors 576 2.142 2.851 2.511 9.796 235 18.111 % 68,4 72,1 71,7 67,4 63,5 69,1 66,4

Més de 40 h Valors 111 410 560 606 2.886 54 4.627 % 13,2 13,8 14,1 16,3 18,7 15,9 17,0

Total Valors 842 2.971 3.974 3.725 15.430 340 27.282 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Característiques contractuals

La qualificació dels llocs de treball de la gent jove del Baix Ebre varia notablement segons l’edat. Si bé entre els més joves la majoria ocupen posicions de baixa qualificació, a partir dels 20 anys es redueix la diferència amb els llocs de nivell mitjà, i entre els més grans ja són més els treballadors en aquest nivell. La distribució d’aquests treballadors joves segons la qualificació dels seus llocs coincideix en gran mesura amb la del conjunt de les Terres de l’Ebre, mentre que ambdues es diferencien lleugerament de la mitjana catalana en els majors de 20 anys, que a Catalunya presenten una millor qualificació de les feines.

Aquestes diferències estan clarament vinculades als estudis d’aquesta població. Entre els treballadors de 16 a 29 anys, els grups amb els estudis mínims obligatoris com a màxim (ESO/EGB i primària) treballen majoritàriament en llocs de nivell baix; els que compten amb batxillerat o formació professional, en llocs de nivell mitjà, mentre que la gent jove amb estudis superiors es diferencia de la resta per ocupar, més de la meitat, posicions d’alta qualificació. Aquestes diferències es donen de manera similar a la resta de Catalunya.

33 Nivell d'ocupació per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.11 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Alt Valors 16 192 609 652 2.988 81 4.538 % 1,9 6,5 15,3 17,5 19,4 23,8 16,6

Mitjà Valors 368 1.362 1.763 1.631 6.594 129 11.847 % 43,9 46,0 44,4 43,8 42,8 37,9 43,5

Baix Valors 455 1.408 1.596 1.441 5.842 130 10.872 % 54,2 47,5 40,2 38,7 37,9 38,2 39,9

Total Valors 839 2.962 3.968 3.724 15.424 340 27.257 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

El Baix Ebre es caracteritza per una distribució de la població amb major pes de la categoria socioeconòmica baixa que a Catalunya i a les Terres de l’Ebre. La població va millorant de categoria amb l’edat. El 91,2% de joves menors de 20 anys se situa en un nivell socioeconòmic baix i el 68,8% dels joves de 25 a 29 anys. Aquesta millora també es dóna a la resta de l’àmbit territorial i Catalunya. Paral·lelament a la reducció de la categoria més baixa, augmenta l’alta, especialment a partir dels 25 anys.

Categoria socioeconòmica per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.12 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Alta Valors 15 56 202 318 1.765 39 2.395 % 1,8 1,9 5,1 8,6 11,5 11,5 8,8

Mitjana Valors 58 444 1.033 1.015 4.923 123 7.596 % 7,0 15,0 26,1 27,3 31,9 36,3 27,9

Baixa Valors 760 2.458 2.725 2.381 8.722 177 17.223 % 91,2 83,1 68,8 64,1 56,6 52,2 63,3

Total Valors 833 2.958 3.960 3.714 15.410 339 27.214 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Un dels aspectes en què es posen de manifest les diferències en les característiques contractuals dels joves respecte a la resta de la població és el grau de temporalitat de les feines. Els joves de la comarca perceben que entre l’ocupació juvenil és més freqüent la inestabilitat laboral, element que vinculen no només a la insatisfacció amb el lloc de treball, sinó també a les conseqüències associades, com ara les dificultats per poder independitzar-se econòmicament de manera definitiva.

34 Com demostren també les dades, en les franges de menor edat són més freqüents els contractes temporals, no només a la comarca, sinó també a la resta de Catalunya. La taula 4.9 mostra la distribució de la població per grups d’edat segons la situació professional, que evidencia que el percentatge d’eventuals és molt superior entre els menors de 20 anys, un 63,5% dels treballadors, mentre que es va reduint amb l’edat fins al 35,6% dels joves de 25 a 29 anys –encara duplica el percentatge de la població a partir dels 35 anys. Aquestes dades mostren que, com el conjunt de les Terres de l’Ebre, el Baix Ebre es caracteritza per unes majors taxes d’eventualitat que el conjunt de Catalunya. Aquesta major incidència de l’eventualitat es dóna tant entre els joves, a Catalunya els temporals entre els treballadors menors de 20 anys ja són un 58,7% i un 27,8% en la franja de 25 a 29 anys, com al conjunt de la població, en què un 20,1% de tots els treballadors catalans són eventuals i un 26,6% dels del Baix Ebre.

Aquesta elevada taxa d’eventualitat presenta diferències segons el nivell de formació del jovent. Entre els més joves, l’alta temporalitat és un problema generalitzat en tots els nivells, amb uns percentatges de treballadors amb contracte eventual que se situen entre el 53 i el 69%. A partir dels 20 anys es donen majors diferències (vegeu la taula A.3 de l’annex). El grup dels joves amb estudis primaris és el que presenta una major incidència d’aquesta situació –la meitat dels treballadors de 25 a 29 anys–, mentre que entre els joves amb formació professional l’eventualitat és inferior, poc més d’una quarta part dels treballadors en ambdós nivells. Es dóna la particularitat del grup de joves universitaris, que s’incorporen al mercat laboral a partir dels 20 anys amb el percentatge de temporals més elevat i aquest es redueix notablement en les franges d’edat posteriors, tot i que en la franja de 30 a 34 anys encara es tracta del grup amb major pes de contractes temporals entre els diferents nivells d’estudis postobligatoris.

La situació de l’atur a la comarca

L’àmbit de les Terres de l’Ebre presenta uns percentatges d’atur inferiors als globals catalans, amb un 7,8% de la població activa en aquesta situació (enfront del 10,2% de Catalunya). En ambdós casos, les taxes són molt més elevades entre els menors de 20 anys, i es mantenen superiors en el cas de Catalunya.

El Baix Ebre presenta uns percentatges d’atur similars a la resta de l’àmbit territorial, un 8,4% del total de la població activa, tot i que lleugerament superiors (excepte en els menors de 20 anys). Un 12,2% dels joves actius de 15 a 29 anys de la comarca es troben desocupats, i el percentatge es redueix del 19,2% en els menors de 20 anys al 10,4% en la franja de 25 a 29 anys. La incidència de l’atur a la comarca és visible en la distribució del total de la població segons activitat principal de la taula 4.4.

L’evolució de l’atur a la comarca manifesta una millora significativa en la situació de 2001 respecte a la mostrada l’any 1996 a la taula 4.5. La taxa d’atur de 1996, per a la població general, era molt superior (16,8%). Alhora, en aquests anys la millora no només ha portat a una reducció de les taxes, sinó també de les diferències entre els joves i la resta de la població, ja que l’any 1996, per exemple, gairebé la meitat dels actius (un 47,4%) menors de 20 anys es trobaven en aquesta situació.

L’afectació de l’atur no varia només en funció de l’edat dels treballadors, sinó també del nivell formatiu, com es pot veure a la taula A.5 de l’annex. Les taxes més elevades es donen entre la gent jove amb nivell d’estudis primaris com a màxim, seguits per la que compta amb estudis d’ESO o EGB. Cal destacar el comportament diferenciat del grup de treballadors universitaris, que presenta unes taxes d’atur força elevades en el moment en què s’incorporen al mercat laboral –un 13,5%, en els joves de 20 a 24 anys–, mentre que la reducció és molt més notable que en la resta de grups, i a partir dels 30 anys ja és el que té menor incidència de l’atur (un 4,3% dels actius).

35 L’oferta laboral no es valora com a insuficient, amb l’excepció dels llocs de treball qualificats. Els joves amb formació universitària sí que perceben dificultats per trobar llocs de treball ajustats al seu perfil, i per aquest motiu molts es troben amb la necessitat de prioritzar entre quedar-se a la comarca amb una feina que no compleix totalment les seves expectatives o bé marxar a treballar fora, que sovint implica també traslladar la seva residència. Tot i que Tortosa agrupa part d’aquesta població, els llocs de treball oferts a la capital no són suficients per satisfer la demanda de les persones joves qualificades, no només del mateix Baix Ebre, sinó del conjunt de les Terres de l’Ebre.

Diferències de gènere

La realitat de la gent jove quant a la seva activitat principal presenta divergències significatives segons el sexe. El percentatge d’actius és sempre més elevat en els nois. Entre els menors de 20 anys, són actius un 34,8% dels nois de 15 a 19 anys, enfront del 20,5% de les noies. Al conjunt de Catalunya, aquestes diferències són menors i es redueixen notablement amb l’edat; les taxes entre els dos sexes s’equiparen entre els més grans. Al Baix Ebre també es redueixen les diferències en la franja de 20 a 24 anys, però a partir d’aquesta edat tornen a augmentar. En la població de 25 a 29 anys, la diferència entre les dues taxes d’activitat és encara de gairebé 15 punts (92,8% i 78,1%, respectivament). Aquestes diferències entre els més joves es donen pel major pes de la població estudiant entre les noies. En les franges de més edat, el percentatge d’estudiants s’equilibra en ambdós sexes, mentre que en les noies creix notablement un altre tipus d’inactivitat pràcticament inexistent en els nois: la dedicació al treball domèstic.

Una altra realitat clarament diferenciada entre nois i noies –i també a la resta de la població– és la de l’atur. Les taxes femenines se situen sempre per sobre de les masculines, sobretot entre els més joves (menors de 20 anys), entre els quals un 23,9% de les noies actives estan aturades, mentre que entre els nois aquest percentatge és del 16,6%.

La gent jove percep que hi ha clares diferències en el mercat laboral, especialment a causa de la distribució de l’ocupació masculina i femenina no qualificada en els sectors econòmics. Com demostren les dades, se citen especialment els casos del treball al camp i en la construcció, en què són més evidents les majors possibilitats per als nois entre els joves de menor edat. En altres àrees no es perceben tantes diferències quant a possibilitats.

Les distincions que es fan per sexe, per tant, es reflecteixen, en part, en la diferent distribució de l’ocupació juvenil en els sectors d’activitat. Entre les noies, el sector que agrupa major nombre de treballadores és sempre el de serveis, amb un percentatge que augmenta lleugerament en les diferents franges d’edat, però que se situa sempre al voltant del 70% (vegeu la taula A.8 de l’annex). Entre els nois, el pes del sector també va augmentant amb l’edat, però només és el majoritari entre els treballadors a partir de 25 anys, ja que en els més joves hi ha major ocupació en la construcció. En canvi, el pes que té el sector de la indústria en els dos sexes és força similar.

La distribució dels treballadors i treballadores segons la qualificació dels llocs també presenta diferències (vegeu la taula A.21 de l’annex). Entre els nois, el nivell més habitual és el mitjà –excepte entre els més joves– que agrupa al voltant de la meitat dels treballadors en les diferents franges. Entre les noies, en canvi, aquest nivell té menys pes, i el percentatge de treballadores en el nivell més baix és superior, tot i que va reduint-se progressivament amb l’edat –del 63,8% de les treballadores menors de 20 anys al 43,3% de les de 25 a 29 anys. No obstant això, entre les noies és més habitual que entre els nois treballar en llocs d’alta qualificació, amb uns percentatges més de 7 punts superiors als dels nois en aquest nivell en els treballadors majors de 19 anys.

36 Aquestes diferències són més marcades a la comarca i a l’àmbit territorial, mentre que a la resta de Catalunya no ho són tant, especialment entre els joves de major edat, entre els quals, a més, és més reduït el pes dels llocs de menor qualificació. Per exemple, entre els treballadors de 25 a 29 anys, tant en nois com en noies, és més habitual treballar en llocs de qualificació mitjana.

Diferències segons la procedència

La immigració a la comarca té clares repercussions en el mercat laboral. Per a molts joves, aquests nouvinguts ocupen llocs de treball de baixa qualificació, sovint amb una remuneració inferior a la dels autòctons, i amb menors possibilitats d’accedir a feines més elevades independentment del seu nivell formatiu. Aquest fenomen fa que, en determinades àrees on existeix major oferta laboral d’aquest tipus –que molts autòctons no estan disposats a ocupar– sigui major la concentració de població estrangera.

Un dels aspectes en què es fan més evidents les diferències en el mercat laboral segons la procedència és el nivell de qualificació de les feines que desenvolupen (vegeu la taula A.6 de l’annex). Al Baix Ebre, els joves nascuts a Catalunya i els nascuts a la resta de l’Estat espanyol treballen en llocs de millor qualificació que els procedents de fora de l’Estat i les diferències s’accentuen amb l’edat. Entre els més joves, el nivell baix és el més freqüent en les tres procedències. A partir dels 20 anys, el nivell mitjà ja té major pes entre els catalans i, a partir dels 25 anys, en els procedents de la resta de l’Estat espanyol. Per tant, els treballadors procedents d’altres estats presenten una situació clarament diferenciada, entre els quals el grup majoritari sempre treballa en llocs de baixa qualificació, i alhora presenta uns percentatges molt inferiors a les altres dues procedències en llocs d’alta qualificació.

Valoració de la feina

Els joves de la comarca citen diferents elements que valoren d’una feina. En primer lloc, es parla de la remuneració, però s’hi afegeixen elements addicionals, com ara l’ambient de treball i el tracte al treballador, quant a condicions i relacions. Els joves amb estudis superiors, a més, fan especial èmfasi en el grau de responsabilitat, i les seves expectatives varien segons el moment en què es trobin en la seva carrera professional.

Lligat amb aquesta darrera idea, molts joves treballadors assumeixen la seva trajectòria laboral com a força variant. Els joves que ocupen llocs en nivells de menor qualificació aspiren a millorar la seva situació, ja que una gran part consideren que la seva posició actual no cobreix totalment les seves expectatives, tot i la dificultat de plantejar-se un canvi de feina. Cal diferenciar el cas concret de la gent jove que treballa en empreses familiars, negocis propis o similars, o fins i tot determinades professions funcionàries, en les quals se senten més implicats. Per a aquests joves, la feina actual és més positiva i, a diferència de la resta, manifesten la voluntat de poder mantenir-la “per a tota la vida”. També entre els joves universitaris apareix una voluntat similar, però entre tots els treballadors s’afirma la idea de progressar en la carrera professional, sigui mitjançant una millora en el lloc actual, en la qualificació o formació, o bé amb un canvi d’ocupació.

37 4.1.3 Habitatge

Condicions dels habitatges

La gent jove del Baix Ebre critica la situació actual del mercat immobiliari de les Terres de l’Ebre. Tot i que molts afirmen que l’increment de preus de l’habitatge és un fenomen generalitzat que també es dóna en altres territoris, es considera que en determinades àrees de l’àmbit territorial, on el nivell de vida i el cost del terreny són molt inferiors a les zones més urbanes, els habitatges haurien de ser molt més assequibles, també, i en canvi no presenten uns preus tan diferenciats. Aquesta crítica se centra majoritàriament en l’habitatge de propietat, mentre que en el lloguer la situació és més variable.

A més, també es critica l’oferta disponible. La nova construcció és molt més habitual en les ciutats o municipis més grans, però els joves d’altres poblacions consideren que les seves opcions són més limitades. Molts creuen que l’alternativa de reformar cases velles, tant a les ciutats com als pobles, resulta excessivament costosa o complexa, i es planteja només a llarg termini. A Tortosa, aquests immobles més deteriorats actualment estan habitats per població amb pocs recursos com, per exemple, determinats col·lectius d’immigrants. La gent autòctona que no té inconvenient en desplaçar-se tendeix a traslladar-se als pobles i d’aquesta manera es creen barris marginals. La gent jove denuncia el fet que no existeixi cap pla de remodelació i que quedi en mans privades a efectes de l’especulació.

Un fenomen que afecta especialment a determinades àrees de la comarca i que critiquen els joves del Baix Ebre és l’especulació amb l’habitatge. Es fa referència especialment a la compra d’habitatges per part de gent procedent de fora de la comarca, amb la finalitat de llogar-los o establir-hi una segona residència.

Els joves del Baix Ebre busquen habitatge a partir de vies informals, com ara els contactes personals (el boca-orella) i anuncis en revistes immobiliàries. Alguns també mencionen l’existència d’habitatges de protecció oficial.

A més de les expectatives quant a preus de l’habitatge, els joves fan referència als elements que consideren rellevants per a les seves llars. Tot i que la majoria no es consideren exigents quant als mínims que esperen per als habitatges propis, sí que tenen com a referència la llar d’origen. Molts estarien disposats a viure en habitatges més reduïts, i alguns es plantegen l’opció de viure en pisos, encara que la família visqui en una casa, sempre i quan la motivació per emancipar-se de la família sigui suficient. Per tant, sembla que més que demanar un habitatge ideal, l’element més determinant és trobar-se en el moment vital en què es planteja aquesta opció, com manifesten alguns: “Si en tingués la necessitat...”.

En aquest sentit, la situació és diferent de la que viuen els immigrants arribats a la comarca, que tindrien més necessitat de trobar un habitatge. Així, molts accepten unes condicions de preu i d’estat dels habitatges que molts autòctons refusarien.

Com en la majoria de comarques, els joves preferirien poder comptar amb un habitatge de propietat. L’opció de lloguer es té en compte per a habitatges temporals o com a alternativa quan es presenten majors dificultats per accedir a la compra; per exemple, en el moment de marxar de casa dels pares. A més, els joves que han viscut fora de la comarca, especialment els que han marxat per estudiar a la universitat, consideren que és una etapa que ja han experimentat i esperen poder estabilitzar-se a la comarca amb una propietat immoble. Així i tot, part de la valoració negativa del lloguer està lligada a la poca diferència en preus, i alguns joves són conscients que també hi influeix la mentalitat actual i les tendències de l’entorn.

38 Com s’ha vist a la taula 3.6.1 de l’apartat anterior, al Baix Ebre, el règim de propietat és superior a la mitjana de l’àmbit territorial i a la catalana. Un 84,6% dels habitatges principals de la comarca són de propietat, mentre que només un 9,4% són de lloguer. A Catalunya, aquests últims són el 16,6%.

Com els mateixos joves afirmen, entre els emancipats de la família és més habitual el règim de lloguer, i es va reduint a mesura que augmenta l’edat. Més d’una tercera part dels joves de 20 a 24 anys emancipats opten per aquest règim, mentre que entre els de 30 a 34, només són un 10%. Paral·lelament, els habitatges de propietat són més freqüents entre els de major edat, un 79,4% de la població d’entre 30 i 34 anys, dels quals la majoria estan abonant actualment aquests habitatges (un 41,2%). A la resta de l’àmbit territorial es presenta una evolució similar, i la tendència també es dóna a Catalunya, encara que amb diferències en els valors, lligades també a les diferències en la distribució general dels habitatges segons el règim de propietat.

En alguns pobles, es viu de manera molt diferent la convivència amb la família a la llar d’origen, i es valora positivament poder mantenir aquest entorn i la proximitat. Per exemple, en molts habitatges és habitual que hi convisquin diferents generacions, i algunes persones joves fins i tot s’han plantejat la possibilitat de buscar alternatives a l’oferta immobiliària externa. Aquestes impliquen, per exemple, mantenir aquest lligam amb la llar d’origen, sigui per dependència econòmica o sigui per formar la família pròpia a la mateixa llar d’origen. Tot i que aquest fenomen és molt més habitual als municipis de l’interior de la comarca i en les poblacions reduïdes, sembla que les dades mostren que a tot l’àmbit territorial és un fenomen més generalitzat que a la resta de Catalunya, tal com indiquen els elevats percentatges d’habitatges per donació o herència, també més habitual entre els joves emancipats.

El procés d’emancipació familiar

A l’àmbit territorial, l’emancipació de la família d’origen entre la gent jove és lleugerament menys habitual que a la resta de Catalunya, però al Baix Ebre, el percentatge de joves emancipats se situa per sobre de la mitjana de l’àmbit territorial (excepte en els joves de 25 a 29 anys). Com mostra la taula 4.13, del total de la població de 20 a 34 anys, un 42,9% s’ha emancipat de la família, mentre que la mitjana catalana és d’un 44,8%, i la de les Terres de l’Ebre, del 42,3%.

Emancipació familiar per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.13 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Emancipat Valors 76 696 2.221 3.464 22.176 10.612 39.245 % 2,0 14,2 43,0 72,0 89,9 76,2 59,5

No Valors 3.705 4.210 2.945 1.344 2.482 3.321 26.710 emancipat % 98,0 85,8 57,0 28,0 10,1 23,8 40,5

Total Valors 3.781 4.906 5.166 4.808 24.658 13.933 65.955 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

39 A més, el percentatge d’emancipats de la família d’origen és més elevat en les noies en totes les edats, amb unes diferències lleugerament superiors al Baix Ebre que al conjunt de Catalunya. Per exemple, al Baix Ebre la diferència en les taxes d’emancipació familiar entre nois i noies de 25 a 29 anys (on és màxima) és de més de 19,5 punts, i de 18,2 en els de 30 a 34 anys; un 81,8% de les noies estan emancipades, enfront del 63,6% dels nois.

Segons consideren els joves de la comarca, cal parlar de les principals dificultats que s’interposen en la fase d’emancipació familiar d’un jove, i alhora tenir en compte una sèrie d’elements que hi tenen certa influència: l’educació, el treball i la família. a) Educació

Part dels joves associen l’endarreriment de l’emancipació familiar a l’allargament de la trajectòria educativa. Aquesta vinculació es veu reflectida en els diferents percentatges de joves emancipats segons el nivell d’estudis (vegeu la taula A.13 de l’annex). Entre el total de joves de 20 a 34 anys, és major el percentatge d’emancipats de la família d’origen entre els que tenen estudis de primària o ESO/EGB com a màxim, mentre que entre els universitaris i els joves amb batxillerat es donen els mínims. Analitzant la distribució per edats, però, la situació és força diferent. Entre els més joves (especialment de 20 a 24 anys) amb menor nivell d’estudis, es dóna el major nombre d’emancipats, mentre que en les edats més grans, ja són més emancipats entre els joves amb formació professional i, en segon lloc, entre els joves amb estudis d’ESO o EGB. Els universitaris, però, sempre presenten les menors taxes d’emancipació familiar, tot i que les diferències es redueixen progressivament amb l’edat, ja que és el grup que també compta amb la trajectòria educativa més llarga. b) Treball

Alguns joves consideren que la inestabilitat que viuen molts d’ells en el mercat laboral és un fre evident per a l’emancipació familiar, independentment del seu perfil. Aquestes diferències també queden reflectides en les taxes d’emancipació familiar en funció de la situació laboral dels joves. Entre els assalariats eventuals el percentatge que s’emancipa és menor –en tots els grups d’edat i entre les categories més representatives–, amb un 35,8% dels treballadors de 20 a 34 anys en aquestes condicions, mentre que són un 49,3% els assalariats fixos emancipats. Tot i ser un grup més minoritari, els empresaris amb personal tenen la taxa d’emancipació de la família més elevada, amb més d’un 60,3% (de 20 a 34 anys).

40 c) Família

La majoria dels joves que s’emancipen de la família d’origen ho fan per conviure amb la parella, tant a la comarca com a la resta de l’àmbit territorial i de Catalunya –en els tres casos són al voltant de tres quartes parts dels emancipats els que conviuen en parella. Aquest tipus de llar és el més habitual entre els emancipats ja a partir dels 20 anys (són un 61,2% de 20 a 24 anys al Baix Ebre), però augmenta en les franges de major edat, i representen el 79,5% de les llars dels joves emancipats d’entre 30 i 34 anys. Entre els joves que conviuen en parella també s’inclouen les famílies que ja tenen fills. Es tracta d’un grup important entre els joves de major edat, a partir dels 30 anys, entre els quals es converteix en el nucli més habitual dels joves emancipats. Aquesta realitat és especialment significativa a les Terres de l’Ebre, on el nombre de nuclis amb fills entre els joves emancipats és major que a Catalunya. Al Baix Ebre és una realitat, fins i tot, més freqüent que a la resta de l’àmbit territorial. Així, a la comarca, un 58,6% dels joves emancipats de 30 a 34 anys conviuen amb parella i fills –a la resta de les Terres de l’Ebre i a Catalunya, els emancipats que viuen en aquest tipus de llar són un 57,3% i un 51,5%, respectivament.

Molts joves identifiquen el moment d’emancipar-se de la família d’origen amb iniciar una nova etapa de la vida en parella. Tot i que alguns s’han plantejat altres opcions, com ara marxar a viure sol o amb amics, es consideren alternatives no factibles pel cost o bé que no aporten suficients avantatges per marxar de casa dels pares. A més, en les poblacions més petites, també es creu que hi influeix l’entorn social i el fet que sigui una opció poc comuna o inusual.

Per tant, al Baix Ebre, els joves manifesten diferents elements que dificulten l’emancipació familiar de la gent jove de la comarca, tot i que són conscients que també hi influeixen decisions personals, com ara el moment del cicle vital i la voluntat de formar una família. A més d’aquestes condicions, els joves afirmen que és freqüent emancipar-se de la llar d’origen per motius laborals, ja que en determinades ocasions s’han de plantejar canviar de residència i, per tant, marxar de casa dels pares, per trobar una feina ajustada al seu perfil.

4.1.4 Salut

Entre els joves de la comarca, l’atenció en el camp de la salut es dirigeix a algunes conductes perjudicials, com ara el consum d’alcohol i la conducció sota els seus efectes, el risc lligat a les pràctiques sexuals i, sobretot, el consum de drogues.

Consum de drogues

El cànnabis i altres drogues

Les drogues, sobretot el cànnabis, prenen una rellevància especial entre la gent jove del Baix Ebre, tant pel seu patró de consum, com per l’abast d’aquest. En aquest sentit, es destaca l’augment i l’avançament de l’edat a la qual els joves comencen a prendre aquestes substàncies. Aquesta dinàmica es relaciona amb la normalització del consum, almenys entre els més joves, que s’hauria deslligat dels moments d’oci i s’estendria a espais com els instituts. Per als joves de més edat, es tracta d’un hàbit que pren en poca consideració els riscos i que és més explícit del que havia estat en anys anteriors, fet que es vincula a la cerca d’acceptació social, sobretot en el cas del cànnabis. Tot i que els joves de més edat mostren una certa desinhibició en el moment i el lloc on consumir aquestes substàncies, els més joves esmenten que si bé no els importa que certs adults (aquells més vinculats a l’oci nocturn) coneguin la seva afició a aquestes substàncies, sí que desitgen amagar aquesta pràctica a la seva família.

41 Tot i que es relaciona el consum d’aquesta substància amb els joves de menys edat, s’admet que és habitual també entre joves d’edats més avançades, encara que entre aquests es percep que és més controlat. D’aquesta manera, es considera que, entre els joves, el consum de drogues no està limitat a unes edats determinades, tot i que la pràctica variaria amb l’edat. La major disponibilitat de recursos econòmics es relacionaria amb l’accés a substàncies més diverses i més fortes, mentre que algunes circumstàncies personals, com ara la creació d’una família pròpia, en farien disminuir el consum. Es considera que, fins i tot en els casos en què no és habitual prendre drogues, la facilitat d’accés a aquestes substàncies i el fet de provar-les és generalitzat entre els joves.

La gent jove de més edat del Baix Ebre, tal com succeeix en altres comarques de l’àmbit territorial, esmenta una certa preocupació derivada del tràfic de drogues. Sembla que l’arribada d’aquesta mercaderia es realitzaria per la costa i no passaria desapercebuda als residents a la zona.

L’alcohol

La ingesta d’alcohol es considera també estesa entre els joves. Així i tot, presenta algunes característiques, com ara la vinculació a les nits d’oci, que probablement contribueixin a fer que no es destaqui tant com la ingesta d’altres substàncies. El consum vinculat a l’oci nocturn influiria en el fet que l’edat d’iniciació se situï al voltant dels 15 o 16 anys.

Per altra banda, la mateixa circumstància fa que entre els joves de més edat s’esmenti la conducció sota els efectes de l’alcohol. En aquest sentit, donada la necessitat de desplaçar-se per motius d’oci, es considera habitual conduir havent consumit alcohol, tot i que es posa de manifest un augment de prudència en aquest aspecte.

Motius i explicacions relacionats amb el consum de drogues i alcohol

Els joves exposen alguns factors que explicarien l’abast i el tipus de consum. La implantació de l’ESO ha provocat que estudiants de 12 anys i de poblacions sense institut es vegin obligats a desplaçar-se a un altre poble. Aquest fet implica que joves d’edats diverses (entre 12 i 18 anys) estiguin en contacte de manera contínua. Segons els joves de més edat, aquesta circumstància facilitaria que els més joves adoptessin hàbits dels més grans, com el consum de drogues.

Per altra banda, se cita l’actitud de les famílies, considerada per part dels joves de més edat un element primordial en l’educació en aquests aspectes. En aquest sentit, es percep una manca de dedicació envers els fills i, per altra banda, la poca consciència del fet que consumeixen. Segons els joves d’edats més avançades, tot i que en alguns casos els pares intuirien la relació dels seus fills amb l’alcohol i les drogues, només actuarien quan aquest hàbit interfereix en la seva vida diària. En aquesta línia, se citen algunes conseqüències que, segons els joves de més edat, tindria el consum de drogues, en especial del cànnabis: falta d’atenció, conductes violentes, fracàs escolar o abandonament dels estudis per tal d’obtenir recursos econòmics. Tot i que són diverses les conseqüències de caràcter escolar que es relacionen amb el consum de drogues, dins i fora dels instituts, l’actitud del professorat no seria l’adequada, segons els joves de més edat, ja que només intervindria davant d’una demanda de suport explícita per part de l’estudiant.

42 Per altra banda, alguns joves de menys edat semblen considerar el consum de substàncies més vinculades a l’oci nocturn, com ara l’alcohol, com un element imprescindible per gaudir del seu temps de lleure, de manera que el gaudi esdevé una finalitat, un motiu de consum. També les conductes i els hàbits del grup d’amics es consideren un factor clau per explicar el consum de drogues, ja que sembla que pressionarien en aquest sentit, segons els mateixos joves. Així i tot, el jovent de la comarca creu que el consum és responsabilitat de cadascú, i que la decisió de posar-se uns límits hauria de ser personal, encara que percep que no tots els joves són capaços de fer-ho.

Sexualitat i conductes de risc

Les conductes relacionades amb la sexualitat no semblen considerar-se per part dels joves del Baix Ebre un factor de risc tan important com el consum de drogues o alcohol, en part, perquè segons els més grans, el nivell de coneixement de mètodes preventius és elevat.

En aquest sentit, en un primer moment els mateixos joves manifesten com a habitual l’ús del preservatiu, tot i que admeten també la utilització freqüent d’altres mètodes preventius d’embarassos, com ara “la píndola del dia després”. Aquesta tendència coincideix amb una percepció de risc més dirigida als embarassos que a la possibilitat de contraure malalties de transmissió sexual, de manera que, segons els joves, les noies estarien més conscienciades i prendrien més precaucions.

Les campanyes de l’Administració en el camp de la salut

Es percep que les accions de les administracions en el camp de la salut –que, segons la gent jove, en cap cas haurien de transmetre missatges de caràcter prohibitiu, ja que augmenten la predisposició a aquests comportaments– se centren en la conducció sota els efectes de l’alcohol, en la informació sobre les conseqüències del consum de drogues i, en menor mesura, en la prevenció del risc de contagi de malalties per via sexual.

Pel que fa al consum de drogues es percep que els joves estan ben informats sobre els riscos, però que, sovint, no acaben de ser-ne conscients, o no assimilen aquesta informació. Com a factors explicatius d’aquest fet, els joves de més edat citen l’acceptació social que tindria el consum d’algunes drogues i també, en segon terme, un cert retard d’aquestes campanyes, que es produirien un cop el jove ja n’ha iniciat el consum. S’esmenta, en canvi, que les experiències reals de persones pròximes tenen més efectes a l’hora de modificar aquestes conductes i altres, com ara la conducció després de consumir alcohol.

Tot i que s’admet que conduir sota els efectes de l’alcohol és habitual a causa de la realitat del Baix Ebre, es creu que ha augmentat la conscienciació del risc i la presa de mesures de precaució. Aquest canvi, però, sembla estar relacionat amb les sancions econòmiques –en alguns casos s’eviten gràcies a la coneixença del territori– i amb experiències reals, més que amb efectes directes de les campanyes de les administracions.

La valoració escèptica de l’efecte real de les accions impulsades per les administracions coincideix amb la que es fa de les accions empreses en el terreny del risc lligat a les conductes sexuals, ja que, tot i considerar que les accions són nombroses i que el nivell d’informació dels joves és considerable, aquestes condicions no sempre es traduirien en un canvi de conducta o d’hàbits.

43 4.1.5 Cultura i estils de vida

Ús del temps d’oci

L’oci, moments i activitats principals

El temps d’oci, ja sigui diürn o nocturn, practicat a la pròpia població o en altres municipis, és per als joves del Baix Ebre un element rellevant, ja que es relaciona amb altres aspectes, com ara la salut o l’economia de la gent jove.

Si bé les nits de cap de setmana es perfilen com els moments d’oci principals per als joves de la comarca, s’esmenten activitats lúdiques que alguns d’ells, de més edat, realitzen de manera diària, entre les quals destaca la reunió al bar una vegada finalitzada la jornada laboral. La gent jove de menor edat realitza amb freqüència activitats extraescolars i, en funció de la disponibilitat de temps, es troben una estona amb els amics entre setmana. Les activitats esportives tenen també un lloc important, i en especial el futbol, tot i que es veuen més partits que no pas es practica l’esport. De fet, alguns joves de més edat consideren que aquesta activitat ha disminuït. Tot i així, se citen les lligues i els tornejos que se celebren com a espais de trobada entre els joves dels diferents pobles. De la mateixa manera, la visualització de partits televisats a casa i, principalment, al bar del poble, serveix de motiu de reunió, sobretot, als pobles més que a les ciutats de la comarca.

Respecte al lleure de cap de setmana, els joves amb una edat més avançada destaquen la pràctica de conduir cotxes i motos per camins de la zona i, sobretot en les zones més rurals, parlen de l’afició a la caça, que sembla ser també rellevant.

Així i tot, la gent jove de la comarca assenyala una manca d’oferta d’oci al territori. A més, alguns fins i tot consideren que l’oferta a Tortosa és molt limitada als caps de setmana, mentre que d’altres en destaquen l’oferta cultural. Com a conseqüència, i, en part, per tal de suplir aquesta oferta, han sorgit activitats autoorganitzades, eminentment lúdiques. A banda d’aquesta consideració, alguns dels joves de més edat de la comarca parlen d’una disminució de les activitats d’oci realitzades a l’aire lliure. Aquesta apreciació es relaciona amb la importància que per a molta gent jove del Baix Ebre té l’assistència a locals d’oci nocturn, principalment les discoteques. Per arribar-hi han de recórrer distàncies importants, fet que augmenta el risc lligat a la conducció en contextos en què es consumeixen alcohol i drogues. Sembla que ser jove d’edat poc avançada i no tenir parella afavoririen l’oci vinculat a les discoteques. Per altra banda, entre els joves de més edat i residents a poblacions mitjanes de la comarca, seria també habitual passar les nits de cap de setmana a locals de la mateixa població de residència, mentre que entre els més joves, aquesta opció no seria valorada.

Dinàmiques d’oci a la comarca

De la mateixa manera que en les altres comarques de l’àmbit territorial, es distingeix entre l’oci d’estiu i l’oci d’hivern, principalment a causa del seguiment de les festes majors. Aquestes implicarien, per a una bona part de la gent jove del Baix Ebre, substituir l’assistència a discoteques per freqüentar les festes majors dels pobles de la zona, tot i que a Tortosa no és un fenomen tan arrelat. Tot i que aquesta preferència es percep estesa entre els joves de la comarca, sembla que hi hauria sectors de joves, sobretot de menys edat, que escollirien desplaçar-se a locals d’oci més llunyans, també a l’estiu.

44 El grup d’amics és l’entorn social en què es realitzen les activitats d’oci. De totes maneres, la gran majoria de la gent jove considera que el grup d’amics és un element fonamental no només per compartir moments d’oci, sinó també com a suport. Per a alguns, el grup seria un referent fins i tot a l’hora d’escollir els estudis que es volen cursar. Segons els mateixos joves, es tractaria de grups estables i normalment mixtos, formats a partir de la convivència en el mateix municipi, sobretot en les poblacions de menys habitants. Aquesta dinàmica no es percep tan marcada en localitats més grans, com ara Tortosa. Tot i que es reconeix l’ampliació d’aquest cercle a través de l’institut o de la coincidència en festes i activitats lúdiques, aquest fet no implicaria una disminució del contacte amb la colla “de tota la vida”. En definitiva, el grup d’amics apareix com a prioritari per als joves del Baix Ebre i és considerat un element clau d’arrelament del jove al territori.

La imatge

La gent jove resident a les poblacions del Baix Ebre menciona la imatge com un aspecte amb una importància notable i amb algunes particularitats respecte a municipis de dimensions més grans.

Per a alguns, la importància que s’atorga a la imatge no es relaciona amb unes edats o un gènere determinat, tot i que s’assenyala l’augment d’interès en aquest sentit per part dels nois. Aquest fet s’exemplifica amb la freqüència amb què alguns d’ells assisteixen a gimnasos i amb una certa “obsessió” per mantenir el cos dins uns determinats cànons d’estètica.

L’atenció que els joves dediquen a la imatge, que es percep com a més evident en determinades situacions, com ara la recerca de feina o l’oci nocturn, es relaciona fonamentalment amb el rol que té la imatge com a atorgadora d’identitat. En aquest sentit, els joves reconeixen emetre judicis sobre les persones en funció de la imatge que donen. En canvi, relacionen la importància que s’atribueix a l’aspecte físic amb la “manca de personalitat”. La influència dels mitjans de comunicació explicaria la importància que els joves atorguen a l’estètica, l’elevada despesa que alguns fan en roba o la similitud de l’aspecte físic dels més joves entre ells.

Per altra banda, la residència en un poble de dimensions reduïdes suposa, per a alguns dels joves del Baix Ebre, la sensació d’ésser observat, que es tradueix en una certa dificultat per lluir una imatge pròpia i diferenciada de la resta, fet que no succeiria a les ciutats.

Les despeses derivades de les activitats i els comportaments relatius a l’oci, com ara els desplaçaments en cotxe, les entrades a locals o els diners invertits en la imatge, representen una part important dels recursos disponibles dels joves. Aquest fet, juntament amb altres factors, influeix en la capacitat d’estalvi dels joves, sobretot els de més edat, que la consideren escassa o nul·la.

45 4.2 Participació

Les iniciatives de caire participatiu, com ara les associacions, es perceben com un element ric i rellevant a la comarca, tal com succeeix en el conjunt de les Terres de l’Ebre. Aquestes apareixen en bona mesura relacionades amb la falta d’oci organitzat al Baix Ebre, com demostra el fet que moltes d’elles estiguin dirigides a activitats de lleure, com, per exemple, la participació en competicions esportives, tant per part dels joves com de la resta de la població.

En concret, es considera que la participació en aquest tipus d’iniciatives és més habitual en els pobles, on l’oferta d’oci seria especialment escassa i on, en alguns casos, el fet d’estar més aïllats, en l’actualitat o en el passat, hauria contribuït a crear unes xarxes veïnals amb una estreta relació. D’aquesta manera, es considera que les dimensions del poble o la seva situació geogràfica influeix d’una manera important en la realitat associativa d’un municipi determinat. En aquest sentit, els joves de les poblacions de dimensions més reduïdes comparen les entitats dels seus pobles, centrades en àrees concretes com les citades anteriorment, amb la dinàmica de municipis de dimensions més grans, com ara Tortosa, on els camps d’acció de les entitats serien més diversos. Els joves del Baix Ebre distingeixen també entre les entitats estructurades en activitats més pautades i altres que estarien organitzades per joves, de caire més espontani i a les quals s’atorga un important rol dinamitzador dels pobles.

Així, tot i considerar ric el teixit associatiu del Baix Ebre, es fa esment del fet que, amb freqüència, són les mateixes persones les que estan implicades en les diverses entitats. La necessitat de desplaçament que alguns d’aquests joves tenen per motius laborals o formatius no sembla, però, significar un impediment per mantenir la implicació, ja que moltes d’aquestes activitats, principalment les més vinculades a l’oci, se celebren durant els caps de setmana o a l’estiu.

Interlocució amb l’Administració lligada a la participació

En alguns pobles de la comarca, es posa de manifest una certa col·laboració dels ajuntaments amb aquestes iniciatives, concretament mitjançant la cessió de locals, subvencions o finançament per realitzar algunes de les activitats. En aquest sentit, però, com en altres comarques de Catalunya, els joves consideren excessius els requeriments i els tràmits exigits per obtenir finançament o formalitzar la situació de l’entitat.

46 4.3 Cohesió social i equilibri territorial

Convivència

La majoria dels joves de més de 20 anys del Baix Ebre porten residint al mateix municipi un període considerable de temps, tal com mostren les dades de la taula 4.14. Per exemple, més de la meitat dels que tenen entre 25 i 29 anys (el 72,5%) porta més de 20 anys al municipi, mentre que els joves que hi han residit menys de dos anys arriben a representar un valor màxim del 13,2% en aquesta franja d’edat.

La tendència a viure al mateix municipi durant un període considerable de temps (més de 20 anys) es presenta lleugerament més pronunciada a la comarca respecte al conjunt de l’àmbit de les Terres de l’Ebre –on, per exemple, a la franja dels 25 als 29 anys és del 71,2%. Alhora, la freqüència de persones que han residit al mateix municipi durant menys de dos anys és menor en el cas de la comarca. En comparació de Catalunya, s’observa també que entre els joves del Baix Ebre és menys habitual haver residit al municipi menys de dos anys i que el percentatge dels que hi han viscut durant més de 20 anys és superior.

Temps de residència al municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

0-2 anys Valors 177 438 680 525 1.183 290 5.326 % 4,7 8,9 13,2 10,9 4,8 2,1 8,1

3-5 anys Valors 140 140 300 356 873 251 3.876 % 3,7 2,9 5,8 7,4 3,5 1,8 5,9

6-10 anys Valors 140 147 203 433 1.172 381 5.167 % 3,7 3,0 3,9 9,0 4,8 2,7 7,8

11-20 anys Valors 3.324 910 240 248 2.169 400 9.454 % 87,9 18,5 4,6 5,2 8,8 2,9 14,3

Més de Valors 0 3.271 3.743 3.246 19.261 12.611 42.132 20 anys % 0,0 66,7 72,5 67,5 78,1 90,5 63,9

Total Valors 3.781 4.906 5.166 4.808 24.658 13.933 65.955 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Pel que fa a les dimensions dels municipis on resideixen els joves, la taula 4.15 reflecteix que és molt majoritària la proporció de la població que viu en municipis de més de 5.000 habitants, fet que és encara més destacable entre els joves –el mínim es dóna en el 78,3% de 20 a 24 anys– que en la població major de 34 anys (77,1%). En canvi, la residència en poblacions de menys de 500 habitants és la menys habitual, entre un 0,3 i un 0,5% dels joves del Baix Ebre. Al conjunt de les Terres de l’Ebre i, en menor mesura, a Catalunya, la residència en poblacions més petites es dóna amb més freqüència que al Baix Ebre, tant entre els joves com entre la resta de la població, mentre que la residència en poblacions de dimensions més grans és menys habitual. Les dades mostrarien, per tant, que el Baix Ebre és una comarca menys dispersa que el conjunt de l’àmbit territorial i que Catalunya.

47 Grandària del municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.15 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Fins a Valors 17 26 18 23 126 114 346 500 hab. % 0,4 0,5 0,3 0,5 0,5 0,8 0,5

501-2.000 Valors 300 398 430 379 2.421 1.738 6.354 hab. % 7,9 8,1 8,3 7,9 9,8 12,2 9,6

2.001-5.000 Valors 484 640 645 620 3.118 2.002 8.593 hab. % 12,8 13,0 12,5 12,9 12,6 14,0 12,9

5.001-20.000 Valors 1.242 1.711 1.850 1.706 8.332 4.303 22.143 hab. % 32,8 34,9 35,8 35,4 33,7 30,2 33,4

Més de Valors 1.742 2.134 2.226 2.086 10.722 6.113 28.933 20.000 hab. % 46,0 43,5 43,1 43,3 43,4 42,8 43,6

Total Valors 3.785 4.909 5.169 4.814 24.719 14.270 66.36 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Tot i que principalment es fa referència a les persones que provenen d’altres països, s’esmenta també el cas dels immigrants d’altres indrets de l’Estat espanyol. En aquest sentit, es posa de manifest que en algunes ocasions, la relació entre aquests i els autòctons ha estat dificultosa, fet que expliquen per la “baixa voluntat d’integració” dels pares més que dels joves fills d’immigrants, i també pel tracte que els residents de la zona els van donar en el moment de la seva arribada.

En aquest sentit, les dades de la taula 4.16 mostren que els percentatges de població jove del Baix Ebre nascuda a la resta de l’Estat espanyol són lleugerament inferiors als del conjunt de les Terres de l’Ebre (3,4 i 3,8%, respectivament), igual que les taxes relatives a la població provinent de fora de l’Estat (un 16,6% i un 17,6%, respectivament).

En comparació de Catalunya, s’observa que la taxa de població nascuda fora de l’Estat és lleugerament més elevada a la comarca. En canvi, Catalunya presenta una taxa més elevada de nascuts a la resta de l’Estat. Així doncs, la població de 15 a 29 anys del Baix Ebre nascuda a Catalunya (80%) mostra percentatges superiors tant respecte a l’àmbit territorial (78,6%) com respecte al conjunt del país (79,3%).

Els joves de la comarca parlen de l’arribada recent de persones provinents de l’Estat espanyol o d’altres indrets de Catalunya, en especial de Barcelona, que expliquen, en part, per la tranquil·litat de la zona. Tal com succeeix amb els joves provinents d’altres països, els de la comarca semblen mantenir distàncies amb aquests nouvinguts.

48 Lloc de naixement de la població jove de 15 a 29 anys. Comarca, 2004 (en valors absoluts i en percentatge).

Lloc de naixement 4.16 Resta de l’Estat Fora de l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

Baix Ebre Valors 11.846 498 2.460 14.804 % 80,0 3,4 16,6 100

Font: Padró continu de població. Institut d'Estadística de Catalunya.

Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.17 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Catalunya Valors 3.519 4.373 4.449 4.052 19.788 11.532 55.882 % 93,0 89,1 86,1 84,2 80,1 80,8 84,2

Resta de l’Estat Valors 96 176 217 306 3.626 2.396 6.969 espanyol % 2,5 3,6 4,2 6,4 14,7 16,8 10,5

Fora de l’Estat Valors 170 360 503 456 1.305 342 3.518 espanyol % 4,5 7,3 9,7 9,5 5,3 2,4 5,3

Total Valors 3.785 4.909 5.169 4.814 24.719 14.270 66.369 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Posant aquestes dades en relació amb les de l’any 1996, a la taula 4.18 s’observa que la població provinent de la resta de l’Estat i de fora presenta percentatges inferiors a la comarca que al conjunt de l’àmbit territorial i encara amb més distància respecte al conjunt de Catalunya. Quant a l’evolució d’aquestes dades és destacable l’augment de la població jove nascuda fora de l’Estat que hi ha hagut a la comarca en els últims anys, que si bé l’any 1996 presentava percentatges inferiors als del país, el 2004 experimentava una major freqüència a la comarca que a Catalunya.

49 Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.18 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Catalunya Valors 4.475 4.679 4.227 4.178 19.500 11.418 57.249 % 95,0 94,3 91,4 88,1 81,9 81,5 86,9

Resta de l’Estat Valors 188 207 277 415 3.821 2.366 7.441 espanyol % 4,0 4,2 6,0 8,7 16,1 16,9 11,3

Fora de l’Estat Valors 50 76 120 150 474 227 1.189 espanyol % 1,1 1,5 2,6 3,2 2,0 1,6 1,8

Total Valors 4.713 4.962 4.624 4.743 23.795 14.011 65.879 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La immigració a la comarca

En consonància amb el que mostren les dades estadístiques, els joves del Baix Ebre perceben que la immigració és un fenomen estès a la comarca.

Concretament, la taula 4.19 mostra que el col·lectiu marroquí és, amb un 1,2% del total de la població, el més nombrós a la comarca. Aquesta comunitat té un pes lleugerament superior al Baix Ebre que al conjunt de les Terres de l’Ebre, d’un 1,1%. Pel que fa als immigrants provinents d’Europa de l’Est –Romania i, en menor mesura, Ucraïna i Lituània–, el segon grup immigrat més nombrós, s’observa que aquests presenten percentatges inferiors als de l’àmbit territorial –on representa el grup més nombrós– i als de Catalunya. També cal destacar la presència representativa de població originària de països europeus, com ara Suïssa (0,4%), Regne Unit (0,3%), Alemanya (0,2%) o França (0,2%).

50 Població segons país d'origen. Comarca, 2001.

4.19 Freqüència Percentatge

Estat espanyol 63.384 95,5

Marroc 797 1,2

Suïssa 269 0,4

Equador 194 0,3

Romania 186 0,3

Regne Unit 185 0,3

Colòmbia 158 0,2

Pakistan 155 0,2

Alemanya 131 0,2

França 129 0,2

Algèria 81 0,1

Ucraïna 78 0,1

Lituània 75 0,1

Argentina 50 0,1

Bèlgica 44 0,1

Altres 453 0,7

Total 66.369 100

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

El país de procedència de la persona sembla tenir implicacions en el contacte amb els joves autòctons, de manera que els originaris de l’Europa de l’Est es considerarien més propers a la vida del poble, mentre que la interrelació social amb els provinents del Marroc es veu més dificultosa, fet que es relaciona amb una major diferència cultural.

Les dades de la taula 4.20 mostren que el percentatge més elevat de joves de la resta d’Europa, l’Àfrica i Sud-Amèrica, tenen entre 25 i 29 anys, tendència que es repeteix en el cas de l’àmbit territorial i Catalunya. En canvi, en el cas dels originaris de la Unió Europea, la franja d’edat amb més població a la comarca és la de 30 a 34 anys.

51 Continent d'origen per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.20 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Estat Valors 3.643 4.578 4.711 4.432 23.690 14.011 63.384 espanyol % 96,2 93,3 91,1 92,1 95,8 98,2 95,5

Resta UE Valors 10 22 29 37 330 129 607 % 0,3 0,4 0,6 0,8 1,3 0,9 0,9

Resta Valors 25 81 102 83 265 104 742 d'Europa % 0,7 1,7 2,0 1,7 1,1 0,7 1,1

Àfrica Valors 73 121 171 152 227 4 908 % 1,9 2,5 3,3 3,2 0,9 0,0 1,4

Centre i Nord Valors 4510814856 Amèrica % 0,1 0,1 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1

Amèrica Valors 25 60 90 62 148 9 474 del Sud % 0,7 1,2 1,7 1,3 0,6 0,1 0,7

Àsia i Valors 54256 40 45 5 198 Oceania % 0,1 0,9 1,1 0,8 0,2 0,0 0,3

Total Valors 3.785 4.909 5.169 4.814 24.719 14.270 66.369 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

A la taula A.14 s’observa que la distribució de la població d’un col·lectiu determinat en funció de la variable sexe presenta algunes particularitats: els joves provinents de l’Àfrica i, amb menors diferències, els de la resta d’Europa, són majoritàriament nois. Entre els provinents de Sud-Amèrica succeeix la situació inversa, ja que, generalment són noies. Aquestes tendències es repeteixen al conjunt de Catalunya i al conjunt de les Terres de l’Ebre.

La taula A.20 de l’annex reflecteix que es tracta d’una immigració que, en general, porta menys de dos anys al mateix municipi del Baix Ebre. Concretament, aquest fet, que és majoritari en els joves de totes les edats, es produeix amb més freqüència en la comunitat que prové de la resta d’Europa i en la sud- americana. Per altra banda, i, tot i que tenen un pes molt reduït, les comunitats on és major el percentatge que més temps resideixen a la població (més de 20 anys) són els col·lectius que provenen d’Àfrica.

Segons els joves originaris de la comarca, el lloc de residència d’una persona immigrant es relaciona amb la seva condició socioeconòmica, de manera que els provinents de països europeus com Suïssa o el Regne Unit residirien en poblacions diferents que les persones originàries de països més empobrits, que s’establirien en les zones agrícoles dedicades principalment al conreu de la fruita.

52 La taula A.15 mostra que, tal com succeeix amb els autòctons, entre els joves de les diverses nacionalitats la majoria resideixen en poblacions de més de 20.000 habitants, és a dir, a Tortosa. Entre els diferents continents, el percentatge de població concentrat a Tortosa és major que el dels autòctons, amb l’excepció dels procedents de Centreamèrica i Nord-Amèrica i els de la Unió Europea –que també són menys nombrosos. Dels 20 als 29 anys, a més, aquesta major concentració a la capital és més accentuada en la immigració procedent d’Amèrica del Sud, Àsia i Oceania, mentre que la resta de grups no es distancien tant dels autòctons. En canvi, és menys habitual que els immigrants resideixin en les poblacions més petites, com, per exemple, mostra el fet que no hi hagi cap immigrant en els pobles de menys de 500 habitants i que el nombre de joves d’un mateix continent en els municipis menors de 2.000 habitants sigui molt reduït (en cap cas superen els 12). Pel que fa a l’àmbit territorial, es fa palès que la població que prové de la resta d’Europa i també de l’Àfrica és la que resideix amb més freqüència en els municipis més petits, tal com succeeix en el conjunt de Catalunya.

Com en altres comarques, la relació dels joves originaris del Baix Ebre amb els nouvinguts està estretament vinculada al volum de residents d’un municipi determinat. Així, segons part dels joves autòctons, als municipis en què viuen més persones nouvingudes, la creació de grups formats exclusivament per aquestes persones és més habitual, de manera que el contacte amb els joves autòctons de menys edat esdevindria més dificultós.

En aquest context, s’esmenta el concepte de màfia que s’associa als incidents sempre entre persones d’origen immigrant i en les zones assenyalades com a més conflictives.

Un altre element que podria afectar al contacte entre comunitats és el tracte de favor que, segons alguns joves, aquestes persones rebrien per part de les administracions, per exemple, en les condicions d’accés als habitatges de protecció oficial.

Per altra banda, s’esmenten també elements que, segons els joves autòctons, afavoririen la integració, com és l’escola, entre els nens o els joves de menys edat, encara que segons algunes opinions es tractaria d’un col·lectiu que abandona prematurament els estudis. Uns altres espais que afavoreixen l’intercanvi social serien els bars dels pobles, on anirien els immigrants per veure els partits de futbol o l’assistència a les festes majors. El lloc de treball s’entén com un espai propici per a les relacions, i també es considera que hi contribueix la situació formal de la persona, ja que, segons alguns, aquells que estan regularitzats (tràmit que no es percep ni fàcil ni ràpid) mostrarien una millor predisposició al contacte amb els autòctons. Així i tot, el fet que els immigrants procedents de països més pobres accedeixin a treballar per un sou inferior al que estan disposats a acceptar els joves autòctons també és un element que dificulta la convivència.

Violència

Els comportaments violents al Baix Ebre, segons la gent jove, apareixen relacionats al fenomen de la immigració, en primer lloc, i al tràfic de drogues i a l’oci nocturn, en menor mesura.

Segons els joves, les actuacions violentes consisteixen en l’increment de robatoris, enfrontaments i algunes amenaces, fets que segons els joves, haurien contribuït a un augment de la percepció de la inseguretat a la zona.

53 Aquestes situacions es vinculen, segons consideren, a l’existència de màfies normalment de països de l’est, que, segons alguns, són un fenomen estès també a altres comarques de l’àmbit de les Terres de l’Ebre. Així i tot, pràctiques com el consum d’alcohol van lligades a conflictes al carrer a les zones d’oci nocturn i a les poblacions més grans de la comarca. Les dimensions del municipi influeixen també en l’anonimat d’aquests incidents, ja que, mentre que a les poblacions més grans només se’n percep l’existència, als municipis més petits és possible identificar els joves que hi han estat implicats.

A més, els joves destaquen la realitat particular de Tortosa, on consideren que es donen baralles amb major freqüència en comparació de la resta de la comarca, sobretot, a determinades zones d’oci nocturn i al nucli antic, com a barri marginal.

En relació amb la violència, es fa referència a un cert canvi d’actitud entre alguns joves, que buscarien conflictes de manera intencionada, però sense cap motivació sòlida aparentment.

Ús del català

La llengua principal a la comarca és, segons els joves, el català. Aquest fet, que es considera més explícit que en altres comarques de Catalunya, no seria, segons la gent jove, tan evident com en les comarques d’interior de l’àmbit territorial. Aquesta situació es relaciona amb la major presència de persones provinents de la resta de l’Estat espanyol i d’altres països. Concretament, segons alguns joves de la comarca, les persones provinents de la resta de l’Estat són, en general, les menys disposades a aprendre i utilitzar el català.

L’edat de l’individu es considera també un factor rellevant pel que fa a l’ús de la llengua entre els immigrants. Així, en opinió d’alguns joves originaris del Baix Ebre, és més freqüent que la utilitzin els nens o els joves que els seus pares, tant entre els provinents de la resta de l’Estat com entre els estrangers.

En aquest sentit, la taula 4.21 mostra que entre la gent jove el domini de la llengua és molt majoritari, sobretot en la franja dels 15 als 19 anys, en què es presenta un percentatge superior al 90%. A més, tal com refereixen els joves, les dades mostren que entre ells existeix un percentatge de domini de la llengua notablement superior que entre les franges d’edat següents. Així i tot, la de 25 a 29 anys és la franja en què els percentatges d’incomprensió són majors, i els de domini, menors, fet que coincideix amb la major incidència de joves d’origen immigrant.

En comparació de l’àmbit territorial, s’observa que entre els joves es presenten nivells similars d’incomprensió de la llengua, tot i que els de la comarca són lleugerament superiors –tret de la franja dels 15 als 19 anys–, mentre que els de domini són també molt semblants. De la mateixa manera, en aquest territori, la franja de 25 a 29 anys és la que presenta menys freqüència de comprensió i de domini de la llengua entre els joves. En canvi, respecte a Catalunya, és remarcable que la gent jove del Baix Ebre mostra més freqüentment un major coneixement del català (parlat, escrit i llegit), mentre que aquells que no l’entenen presenten un percentatge inferior.

54 Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.21 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

No l'entén Valors 50 174 245 209 689 429 2.001 % 1,3 3,5 4,7 4,3 2,8 3,0 3,1

L'entén Valors 127 185 274 260 1.838 2.454 6.300 % 3,4 3,8 5,3 5,4 7,4 17,2 9,7

L'entén i el Valors 91026 23 280 159 578 sap llegir % 0,2 0,2 0,5 0,5 1,1 1,1 0,9

El sap parlar Valors 27 42 58 70 1.465 2.683 5.246 % 0,7 0,9 1,1 1,5 5,9 18,8 8,0

El sap parlar Valors 98 204 381 577 9.264 5.810 16.962 i llegir % 2,6 4,2 7,4 12,0 37,5 40,7 26,0

El sap parlar, Valors 3.474 4.294 4.185 3.675 11.183 2.735 34.122 llegir i escriure % 91,8 87,5 81,0 76,3 45,2 19,2 52,3

Total Valors 3.785 4.909 5.169 4.814 24.719 14.270 65.209 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Amb relació a les dades de l’any 1996, a la taula 4.22 s’observa que a la comarca ha augmentat el percentatge de joves (de totes les franges) que no entenen el català, igual que el d’aquells que en tenen un major coneixement, amb l’excepció de la franja dels 15 als 19 anys. Per exemple, l’any 1996 sempre eren menys de l’1% els joves que no entenien la llengua, mentre que al 2001 s’arriba al màxim percentatge de desconeixement de la llengua amb gairebé un 5%. El percentatge de joves que no entenen la llengua augmenta també en el conjunt de les Terres de l’Ebre i Catalunya, mentre que el de joves que la dominen s’incrementa en el cas de l’àmbit territorial, excepte en la franja dels 15 als 19 anys, i a Catalunya disminueix, amb l’excepció de la franja dels 25 als 29 anys.

55 Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.22 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

No l'entén Valors 10 16 22 29 244 324 708 % 0,2 0,3 0,5 0,6 1,0 2,3 1,1

L'entén Valors 54 82 146 197 2.009 2.156 5.445 % 1,1 1,7 3,2 4,2 8,4 15,4 8,3

L'entén i el Valors 15 26 53 71 469 272 956 sap llegir % 0,3 0,5 1,1 1,5 2,0 1,9 1,5

El sap parlar Valors 51 59 102 160 2.763 4.246 8.582 % 1,1 1,2 2,2 3,4 11,6 30,3 13,0

El sap parlar Valors 211 458 755 1.550 11.279 5.207 20.338 i llegir % 4,5 9,2 16,3 32,7 47,4 37,2 30,9

El sap parlar, Valors 4.372 4.321 3.546 2.736 7.031 1.806 28.771 llegir i escriure % 92,8 87,1 76,7 57,7 29,5 12,9 43,7

Total Valors 4.713 4.962 4.624 4.743 23.795 14.011 65.879 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Tot i la predominança de la llengua catalana a la comarca, alguns joves perceben que la primera llengua que aprenen els nouvinguts és el castellà, encara que finalment acabarien utilitzant el català.

Considerant el coneixement del català segons el continent d’origen dels joves immigrants, s’observa que, a la comarca, la comunitat –de les més freqüents a la comarca– que presenta percentatges més elevats d’incomprensió de la llengua és l’africana en totes les franges d’edat joves, excepte en la de 15 a 19 anys. Pel que fa al major nivell de coneixement, es repeteix la tendència, ja que entre les comunitats més representades al Baix Ebre, aquest és més freqüent entre els provinents de la resta d’Europa (fora de la UE) i, en menor mesura, els de Sud-Amèrica, mentre que la comunitat africana és la que presenta freqüències menors en aquest sentit. Així, per exemple entre els joves de 15 a 19 anys provinents de l’Àfrica, el percentatge de persones que escriuen, parlen i llegeixen el català és del 26%, mentre que entre els originaris de Sud-Amèrica és del 48% i entre els provinents de la resta d’Europa (fora de la UE) és del 52%. A banda d’aquestes comunitats, que són les més rellevants a la comarca, es destaca que els immigrants que provenen de la Unió Europea sigui el col·lectiu que presenta majors nivells de domini del català en totes les franges d’edat, però sobretot entre els menors de 25 anys, entre els quals els percentatges se situen al voltant del 70%.

Al conjunt de les Terres de l’Ebre es repeteixen en línies generals aquestes tendències. En el cas de Catalunya, la comunitat que presenta més incomprensió és també l’africana, mentre que els que tenen major coneixement de la llengua són els procedents de la resta d’Europa.

En relació amb aquesta situació, els joves del Baix Ebre distingeixen entre les poblacions més grans i les de dimensions més reduïdes, assenyalant que en les poblacions més reduïdes on l’ús del català és més habitual.

56 Així mateix, tot i les dades estadístiques comentades, segons la gent jove, a les zones més turístiques, l’ús del català és menys habitual, fet que s’associa a la poca necessitat o al baix interès que algunes comunitats, com ara la sud-americana i l’anglosaxona, tindrien d’aprendre’l. Es fa esment també del cas de ciutats com Barcelona i Tarragona, on es percep un major ús de la llengua castellana i la tendència a utilitzar-la fins i tot en converses entre catalanoparlants.

Tot i que es percep que part de les persones nouvingudes no aprendrien la llengua catalana en primer lloc, es mencionen els recursos oferts per l’Administració, com ara els cursos i les parelles lingüístiques. L’escola es considera també un element primordial en aquest sentit, i es vincula directament als majors coneixement i utilització del català per part dels nens i els joves respecte als seus pares.

Entorn social i família

La relació amb la família d’origen

Els joves qualifiquen en general de respectuosa la relació que tenen amb els seus pares. Els treballadors que tenen una certa edat i ja no en depenen econòmicament consideren lògiques les mínimes normes de convivència que s’estableixen a les llars d’origen i les assumeixen sense considerar-les imposicions.

A més, els joves del Baix Ebre, especialment els que viuen en municipis més reduïts, destaquen la major importància que es dóna a la família en comparació de les àrees més urbanes. La majoria valora positivament la proximitat amb els familiars. En aquest sentit, cal destacar que la majoria hi viuen a prop i, en alguns casos, fins i tot s’emancipen de la família sense marxar de la llar d’origen. Alhora molts joves consideren que el fet de viure en un poble atorga major llibertat i facilita la maduració dels joves i l’assumpció de major autonomia abans que els que resideixen en àrees més urbanes. Així, diferencien la seva situació resumint-la de la manera següent: “Als pobles ens fem més grans abans, aviat sortim més al carrer, som més lliures, més independents”. Aquesta opinió, per exemple, la manifesten en el cas que hagin marxat fora durant una època, però també consideren que hi ha distincions amb els més joves.

No obstant això, molts d’ells comenten les diferències que perceben respecte a les noves generacions, i valoren negativament les relacions que veuen que s’estableixen entre els més joves i els seus pares. Es menciona, per exemple, la poca dedicació dels progenitors, i el menor respecte o majors capricis dels fills.

Aquests joves de menor edat sí que aspiren a guanyar autonomia respecte als pares, tot i que no en critiquen especialment les limitacions. Molts associen aquesta major llibertat al fet de ser encara menors d’edat i esperen un canvi en la relació a partir dels 18 anys.

La creació de la família pròpia

Els joves relacionen la creació de la família pròpia amb el moment d’emancipar-se de la família. El fet de tenir parella, alhora, s’associa a un canvi en el ritme de vida. Per a molts, l’ús del temps lliure varia notablement; en destaquen, sobretot, que es tendeix a tenir una vida més tranquil·la i perden pes l’oci nocturn i les conductes associades. En certa mesura, per tant, la parella s’associa a estabilitat.

57 Per a la majoria de joves per sota dels 25 anys, el fet de formar una família pròpia, però, encara es veu com un fet llunyà, independentment que es tracti de joves que han marxat a estudiar fora o que s’han quedat treballant a la comarca. Els mateixos joves veuen que la situació de les famílies ha variat respecte a les generacions anteriors, i que, al contrari que fa uns anys, el moment de formar la família pròpia s’ha postergat, en general. Tot i que hi ha excepcions, consideren que els joves “estabilitzen la seva vida” més tard que en altres èpoques. En part, consideren que hi ha factors externs que influeixen en aquesta tendència –similars als que dificulten l’emancipació familiar– i, per altra banda, que el plantejament del cicle vital és experimentat de manera diferent, per exemple, de com ho van fer els seus pares.

Mobilitat

Desplaçament lligat a l’educació o el treball

Els joves del Baix Ebre consideren que el desplaçament és un element clau a la comarca, com a tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre. D’una banda, afirmen que és molt habitual marxar de la comarca per falta de feines permanents i estables, especialment entre els joves amb major nivell de qualificació. De l’altra, també es menciona que molts es plantegen marxar fora per cursar estudis superiors.

En altres comarques, tampoc es disposa d’oferta suficient per cobrir les necessitats educatives de tots els joves i la demanda de llocs de treball. Els joves destaquen que en el cas de les Terres de l’Ebre, la major distància a les ciutats de referència, que són Barcelona, Tarragona o València, fa que en la majoria d’ocasions no sigui viable desplaçar-se diàriament. Per aquest motiu, consideren que hi ha major tendència a traslladar-se fora del Baix Ebre.

Tot i que molts valoren negativament les distàncies físiques, que porten en major mesura al despoblament de la comarca per part dels joves més formats acadèmicament, entre els més joves que tenen previst cursar estudis superiors es valora positivament, i fins i tot s’espera aquesta experiència. Molts mostren una alta predisposició a marxar durant una temporada, ja que al desig de cursar els estudis escollits s’hi afegeix l’experiència vital que suposa. Així i tot, també són conscients del risc associat, ja que incrementa les possibilitats de no tornar després a la comarca.

Al Baix Ebre el transport públic és inexistent o molt irregular –com en altres comarques de les Terres de l’Ebre. Segons la gent jove de la comarca el preu de l’autocar és massa elevat tenint en compte el nivell de vida del Baix Ebre, mentre que el tren és poc freqüent i insuficient, sobretot el cap de setmana, que és quan la comarca té un major volum de desplaçaments, a causa dels viatges dels joves que tornen a la comarca. Aquest fet fa que la població assumeixi el desplaçament particular com a natural i s’adapti fàcilment a la vida en les poblacions més petites sense necessitat d’estar a Tortosa per evitar el desplaçament.

A més d’aquesta situació, també existeix la realitat referent a la mobilitat diària dels joves de la comarca. Les dades mostren que al Baix Ebre la majoria de la població (un 53,6%) treballa o estudia al mateix municipi on viu. Entre els joves, però, tot i que encara són majoria els que es queden a la població pròpia, tenen major pes que a la resta de la població els que es desplacen diàriament a altres localitats i, fins i tot, els que es treballen o estudien a altres països. Cal destacar especialment la situació dels joves de 20 a 24 anys, en què aquests desplaçaments a altres municipis són més freqüents (un 46,1%) que quedar-se al propi.

58 Aquesta realitat és força similar a la que presenta la resta de les Terres de l’Ebre. A Catalunya, també és majoritari quedar-se al propi municipi, però té més pes en la població de 16 a 24 anys que a l’àmbit territorial i a la comarca. En canvi, entre els més grans (a partir de 25 anys), el percentatge és inferior, un 47,6% estudien o treballen allà on viuen, mentre que al Baix Ebre en són un 48,6%.

Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.23 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Domicili Valors 48 121 140 137 866 47 1.359 propi % 1,7 2,9 3,3 3,6 5,6 13,2 4,4

Varis Valors 129 344 418 468 1.983 30 3.372 municipis % 4,6 8,1 9,9 12,4 12,8 8,5 10,9

Municipi de Valors 1.551 1.788 2.057 2.008 9.021 252 16.677 residència % 54,9 42,2 48,6 53,0 58,0 71,0 53,8

Un altre Valors 1.096 1.951 1.588 1.171 3.658 26 9.490 municipi % 38,8 46,1 37,5 30,9 23,5 7,3 30,6

Un altre país Valors 03028 421083 % 0,0 0,7 0,7 0,1 0,1 0,0 0,3

Total Valors 2.824 4.234 4.231 3.788 15.549 355 30.981 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

El desplaçament per motius laborals o educatius varia en funció del municipi de residència. Com mostren les dades, és entre els joves de les poblacions mitjanes (de 501 a 20.000 habitants) que hi ha més viatges a altres municipis, de manera que fins i tot és més habitual que quedar-se a la mateixa localitat. En canvi, a Tortosa, que agrupa també la majoria de la població de la comarca, el més habitual és treballar o estudiar al mateix municipi (vegeu la taula A.17 de l’annex). Per altra banda, a les poblacions més petites (menys de 500 habitants) també és més habitual treballar o estudiar al mateix municipi de residència, excepte entre la població de 30 a 34 anys. Les diferències segons les dimensions del municipi també varien en funció de l’edat. En les poblacions de menys de 2.000 habitants, el 84,7% dels joves menors de 20 anys marxen a altres municipis. A partir dels 20 anys, es redueixen aquests percentatges i les diferències amb els municipis més poblats.

La majoria dels joves del Baix Ebre fan dos o més viatges al dia per motius laborals o d’estudis. Aquesta és l’opció més freqüent a la comarca i, tot i que no és gaire diferent de l’opció de fer un viatge diari, entre la població major de 34 anys és encara més habitual. Cal destacar també que, entre els majors de 29 anys, els que no fan cap viatge representen un percentatge reduït (per sota del 3%), mentre que entre els joves són més habituals, amb un màxim del 10,2% entre els joves de 20 a 24 anys.

59 Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.24 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Cap Valors 430 852 420 156 427 8 2.293 % 16,2 22,6 11,4 4,9 3,4 2,9 8,7

Un Valors 964 1.344 1.563 1.429 5.331 77 10.708 % 36,4 35,7 42,6 44,9 42,0 27,7 40,8

Dos o més Valors 1.253 1.573 1.690 1.598 6.942 193 13.249 % 47,3 41,7 46,0 50,2 54,7 69,4 50,5

Total Valors 2.647 3.769 3.673 3.183 12.700 278 26.250 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Desplaçament lligat a l’oci

Els joves del Baix Ebre acostumen a participar de l’oci de la seva comarca depenent, en gran mesura, de l’edat i del tipus d’oci escollit. Són els més grans els que gaudeixen especialment l’oferta d’oci nocturn dels caps de setmana, amb unes poblacions i zones molt determinades que són freqüentades seguint rutines força comunes. L’oci nocturn es concentra, sobretot, a Tortosa. En la població més jove hi ha força tendència a marxar als municipis més propers i, en cas que no sigui el propi, es desplacen en cotxes d’amics o de la família.

Mitjans de desplaçament

Els joves afirmen que el cotxe és imprescindible per moure’s per la comarca, fins i tot entre els més joves, que utilitzen aleshores els dels amics o pares. De fet, molts joves ni tan sols es plantegen altres alternatives i assumeixen que a partir d’una edat cal tenir un cotxe per persona. Aquesta realitat és encara més evident per als joves de fora de Tortosa i els dels municipis més reduïts, que consideren que hi ha majors implicacions. Alguns fins i tot creuen que la manca de transport suposa un inconvenient per als més joves a l’hora d’accedir als centres educatius.

Les dades de la taula 4.25 mostren que, tal com aprecien els joves, el mitjà de desplaçament majoritari a la comarca és, amb diferència, el vehicle privat, utilitzat com a transport principal per un 73,8% del total de la població. L’ús d’aquest mitjà presenta els percentatges més elevats entre els 25 i els 64 anys. Així i tot, entre les persones joves menors de 20 anys també és major el percentatge que utilitza aquest mitjà de transport, a més de ser aquests joves els que utilitzen altres mitjans –caminant o altres transports no motoritzats– de forma més freqüent. Tot i que sempre és el mitjà menys habitual, el transport públic va reduint el seu ús progressivament amb l’edat dels joves, i passa del 13,1% de la població de 15 a 19 anys a només un 1,6% dels de 30 a 34 anys.

60 L’àmbit territorial presenta una dinàmica molt similar. Així i tot, el transport públic presenta uns percentatges lleugerament superiors entre els més joves, mentre que en edats posteriors és menys freqüent. Per tant, ja sigui a la comarca o a l’àmbit territorial, l’ús del vehicle privat és més habitual que al conjunt de Catalunya, mentre que el transport públic és menys freqüent.

Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.25 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Vehicle Valors 1.275 2.136 2.552 2.415 9.159 146 17.683 privat % 57,5 73,2 78,5 79,8 74,6 54,1 73,8

Transport Valors 291 215 101 49 259 13 928 públic % 13,1 7,4 3,1 1,6 2,1 4,8 3,9

Caminant Valors 651 566 600 563 2.855 111 5.346 i altres % 29,4 19,4 18,4 18,6 23,3 41,1 22,3

Total Valors 2.217 2.917 3.253 3.027 12.273 270 23.957 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La major utilització del vehicle privat a la comarca es fa encara més evident quan s’analitza la situació fora dels nuclis més grans. Si s’observa la distribució que presenta l’ús dels diferents mitjans de desplaçament segons la dimensió del municipi de residència, es posa de manifest que hi ha diferències significatives en l’ús d’aquest mitjà a Tortosa i a la resta de poblacions. Com afirmen els mateixos joves, aquestes divergències són més evidents entre els menors de 20 anys, edat en què és molt més freqüent l’ús del vehicle privat entre el jovent de les poblacions més petites –un 90% de la població d’entre 15 i 19 anys que habita en poblacions de menys de 500 habitants. Així i tot, cal destacar que entre els joves de 15 a 24 anys dels municipis de 500 a 2.000 habitants, el pes del vehicle privat és inferior al que té en les poblacions majors, ja que en aquestes presenten el màxim percentatge d’ús de mitjans de transports públics. Per exemple, entre els menors de 20 anys en les poblacions d’entre 501 i 2.000 habitants hi ha el mateix percentatge d’ús de transports públics que de vehicle privat (46,9%).

La durada més habitual dels desplaçaments dels joves és de menys de 10 minuts, temps que destina menys de la meitat de la població en les diferents franges d’edat. La resta de la població (majors de 29 anys) presenta uns percentatges fins i tot superiors en aquests desplaçaments més curts, tot i que la franja d’edat que presenta majors taxes en aquests desplaçaments són els joves de 15 a 19 anys, amb un 46,1%. Pel que fa als desplaçaments més llargs, cal destacar que, encara que són sempre poc freqüents, entre els joves els percentatges són lleugerament superiors als de la resta de la població. Per exemple, en el cas dels viatges de més d’una hora, presenta un percentatge màxim del 3,9% en la població de 20 a 24 anys, més del doble del percentatge de la població d’entre 35 i 64 anys.

61 Cal tenir en compte, però, que en aquesta distribució de la població segons el temps de desplaçament té molt pes la situació dels joves que viuen en els municipis mitjans i grans (més de 2.000 habitants). Aquests representen, com s’ha comentat, més de tres quartes parts dels habitants i són els que majoritàriament destinen menys temps a desplaçar-se. En canvi, als municipis d’entre 500 i 2.000 habitants, entre els joves és més freqüent destinar més de 10 minuts a desplaçar-se, i en els municipis més petits el més freqüent és destinar més de 20 minuts (vegeu la taula A.19 de l’annex).

Temps de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.26 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Menys Valors 1.023 1.060 1.274 1.263 5.557 124 10.301 10 min. % 46,1 36,3 39,2 41,7 45,3 45,9 43,0

10-20 min. Valors 817 1.160 1.259 1.125 4.652 94 9.107 % 36,9 39,8 38,7 37,2 37,9 34,8 38,0

21-30 min. Valors 224 384 394 363 1.236 32 2.633 % 10,1 13,2 12,1 12,0 10,1 11,9 11,0

31-45 min. Valors 78 126 154 146 409 9 922 % 3,5 4,3 4,7 4,8 3,3 3,3 3,8

46-60 min. Valors 30 74 80 58 201 5 448 % 1,4 2,5 2,5 1,9 1,6 1,9 1,9

Més d'una Valors 45 113 92 72 218 6 546 hora % 2,0 3,9 2,8 2,4 1,8 2,2 2,3

Total Valors 2.217 2.917 3.253 3.027 12.273 270 23.957 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

A la resta de l’àmbit territorial, també en totes les franges, és sempre més habitual desplaçar-se en menys de 10 minuts. Així i tot, el temps destinat és lleugerament inferior que al Baix Ebre, ja que els viatges de menys de 10 minuts són més freqüents com a la comarca, alhora que els desplaçaments superiors a una hora són encara menys habituals. En el conjunt de Catalunya és més freqüent que els joves es desplacin entre 10 i 20 minuts, i fins i tot triguen més freqüentment entre 21 i 30 minuts que menys de 10. El percentatge de joves que realitzen desplaçaments més llargs és notablement superior a Catalunya que a l’àmbit territorial, i fins i tot que al Baix Ebre. Per tant, es pot afirmar que els joves de les Terres de l’Ebre, tot i que en menor mesura en el cas del Baix Ebre, destinen menys temps a desplaçar-se diàriament que la mitjana catalana.

62 Mobilitat lligada a canvis de residència

El Baix Ebre presenta un saldo de migracions juvenils per canvi de residència proper a zero; és a dir, que el nombre de joves que vénen a viure a la comarca és similar al dels que en marxen. Així i tot, la diferència és lleugerament positiva, amb un increment que es va fixar en només 11 noves residències l’any 2003. Cal destacar, però, les diferències entre edats, ja que entre la franja de 20 a 24 anys és major el nombre de joves que marxen de la comarca (saldo negatiu), mentre que en els més joves (menors de 20 anys) són superiors les arribades. A més, la mobilitat és molt més alta entre els joves de major edat, amb un increment significatiu en el nombre de canvis de residència als 20 anys.

La taula 4.27 reflecteix les comarques de les que prové la gent jove que fixa la seva nova residència al Baix Ebre i a les que va la gent jove de la comarca quan es canvia. Cal destacar que la majoria dels moviments del Baix Ebre es donen dins de la mateixa comarca (al voltant del 31%). El segon col·lectiu de joves que estableixen una nova llar al Baix Ebre procedeix de la resta de l’Estat espanyol, a causa del fet que la comarca és fronterera del territori català i la mobilitat és habitual fora de Catalunya. També és significatiu el pes de les noves llars de joves que provenen del Barcelonès i el Montsià, amb un 12,9% i un 11,1%, respectivament. Els joves de la comarca tendeixen a desplaçar-se per viure també a aquestes mateixes àrees d’on provenen els nouvinguts, amb una distribució força similar, excepte en el cas del Montsià que seria més freqüent que en el Barcelonès.

El flux de migracions de 2003 presenta unes diferències considerables amb el que es donava vuit anys abans, el 1995, amb uns valors absoluts molt més elevats. Les comarques d’on procedien i a les que anaven els joves eren les mateixes, encara que amb algunes variacions. El pes dels canvis de residència dintre de la comarca era lleugerament més alt, mentre que el percentatge de joves procedents del Montsià era més elevat. Per altra banda, la mobilitat amb la resta de l’Estat espanyol era superior l’any 1995. Un altre canvi força significatiu, és l’increment del nombre de migracions amb Barcelona, sobretot quant a procedència, on el percentatge duplica el de 1995.

Cal destacar que ha augmentat el flux de migracions al Baix Ebre en el període 1995-2003, tot i que el saldo migratori l’any 1995 era superior al de 2003.

63 Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 2003 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal

Procedència Baix Ebre Destí Baix Ebre 4.27 Comarca de destí Comarca de procedència Saldo intercomarcal 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total Alt Camp – – 0,5 0,3 – 0,4 0,3 0,3 0 1 -1 0 Alt Empordà 1,0 0,4 – 0,3 – 0,4 – 0,1 -1 0 0 -1 Alt Penedès 1,0 0,4 0,3 0,4 – 0,4 0,3 0,3 -1 0 0 -1 Alt Urgell – – – – 0,9 – – 0,1 1 0 0 1 Alta Ribagorça – 0,4 – 0,1 – – – – 0 -1 0 -1 Anoia – 0,8 0,5 0,6 – – 0,3 0,1 0 -2 -1 -3 Bages 1,0 0,4 0,8 0,7 – 0,4 0,3 0,3 -1 0 -2 -3 Baix Camp 10,2 6,4 6,4 6,9 6,3 1,3 2,9 2,9 -3 -12 -13 -28 Baix Ebre 33,7 29,7 32,3 31,6 29,7 29,9 32,3 31,1 0 0 0 0 Baix Empordà – 1,3 – 0,4 – – 0,5 0,3 0 -3 2 -1 Baix Llobregat 5,1 1,7 2,4 2,5 4,5 2,6 2,9 3,1 0 2 2 4 Baix Penedès 1,0 0,8 – 0,4 1,8 0,9 0,8 1,0 1 0 3 4 Barcelonès 9,2 11,0 8,3 9,3 8,1 14,1 13,6 12,9 0 7 20 27 Berguedà – – – – – – 0,3 0,1 0 0 1 1 Cerdanya – – 0,3 0,1 – – – – 0 0 -1 -1 Conca de Barberà ––––––––0000 Garraf – 0,4 0,3 0,3 – 0,9 0,5 0,6 0 1 1 2 Garrigues – – – – – – 0,3 0,1 0 0 1 1 Garrotxa ––––––––0000 Gironès – – 0,5 0,3 – – 0,5 0,3 0 0 0 0 Maresme – 0,8 1,1 0,8 0,9 – 1,1 0,7 1 -2 0 -1 Montsià 10,2 11,4 14,1 12,7 8,1 11,5 11,7 11,1 -1 0 -9 -10 Noguera 3,1 0,4 – 0,6 – – – – -3 -1 0 -4 Osona – 0,8 – 0,3 – 0,4 0,5 0,4 0 -1 2 1 Pallars Jussà – – – – – 0,4 – 0,1 0 1 0 1 Pallars Sobirà – – 0,3 0,1 – 0,4 0,3 0,3 0 1 0 1 Pla d'Urgell – – – – – 0,4 – 0,1 0 1 0 1 Pla de l'Estany – – 0,3 0,1 – – – – 0 0 -1 -1 Priorat – 0,4 – 0,1 – – – – 0 -1 0 -1 Ribera d'Ebre 1,0 1,3 1,1 1,1 – 0,4 1,6 1,0 -1 -2 2 -1 Ripollès ––––––––0000 Segarra ––––––––0000 Segrià 1,0 1,3 1,9 1,6 – 0,4 0,3 0,3 -1 -2 -6 -9 Selva – – 0,3 0,1 – 0,4 0,5 0,4 0 1 1 2 Solsonès – – 0,3 0,1 – – – – 0 0 -1 -1 Tarragonès 1,0 4,7 4,5 4,1 4,5 3,0 2,9 3,2 4 -4 -6 -6 Terra Alta 3,1 0,8 0,3 0,8 2,7 0,9 0,5 1,0 0 0 1 1 Urgell ––––––––0000 Val d'Aran ––––––––0000 Vallès Occidental 2,0 2,1 1,9 2,0 8,1 5,6 2,4 4,3 7 8 2 17 Vallès Oriental – 0,8 0,8 0,7 – 1,3 0,5 0,7 0 1 -1 0 Resta de l’Estat 16,3 21,2 20,8 20,3 24,3 23,5 21,9 22,8 11 5 4 20 espanyol Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 (13) -(2) () (11) (98) (236) (375) (709) (111) (234) (375) (720) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

64 Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 1995 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal

Procedència Baix Ebre Destí Baix Ebre 4.28 Comarca de destí Comarca de procedència Saldo intercomarcal 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total Alt Camp – – – – – – 0,6 0,2 0 0 1 1 Alt Empordà – – – – – – 1,7 0,7 0 0 3 3 Alt Penedès – – – – 2,6 – – 0,7 3 0 0 3 Alt Urgell – – – – – 0,6 – 0,2 0 1 0 1 Alta Ribagorça ––––––––0000 Anoia – – – – – – 1,1 0,4 0 0 2 2 Bages – – – – 1,7 – – 0,4 2 0 0 2 Baix Camp 2,1 2,1 1,1 1,6 2,6 4,2 3,4 3,5 1 4 4 9 Baix Ebre 40,0 31,5 37,8 36,1 32,5 27,4 40,6 33,7 0 0 0 0 Baix Empordà ––––––––0000 Baix Llobregat 3,2 2,7 2,1 2,6 2,6 3,6 2,3 2,8 0 2 0 2 Baix Penedès – – – – 0,9 1,8 0,6 1,1 1 3 1 5 Barcelonès 2,1 6,2 5,9 5,1 4,3 10,1 5,1 6,7 3 8 -2 9 Berguedà ––––––––0000 Cerdanya ––––––––0000 Conca de Barberà ––––––––0000 Garraf 1,1 0,7 – 0,5 1,7 1,2 – 0,9 1 1 0 2 Garrigues ––––––––0000 Garrotxa ––––––––0000 Gironès ––––––––0000 Maresme – – 0,5 0,2 – – – – 0 0 -1 -1 Montsià 18,9 17,8 17,6 17,9 7,7 10,1 17,1 12,2 -9 -9 -3 -21 Noguera ––––––––0000 Osona – – 0,5 0,2 – – 0,6 0,2 0 0 0 0 Pallars Jussà ––––––––0000 Pallars Sobirà – – 1,6 0,7 – – – – 0 0 -3 -3 Pla d'Urgell ––––––––0000 Pla de l'Estany ––––––––0000 Priorat – – – – – – 0,6 0,2 0 0 1 1 Ribera d'Ebre 2,1 0,7 2,1 1,6 0,9 0,6 1,7 1,1 -1 0 -1 -2 Ripollès – 1,4 1,1 0,9 – – – – 0 -2 -2 -4 Segarra – 1,4 – 0,5 – – – – 0 -2 0 -2 Segrià 1,1 1,4 0,5 0,9 0,9 1,2 1,7 1,3 0 0 2 2 Selva – – 0,5 0,2 – – – – 0 0 -1 -1 Solsonès ––––––––0000 Tarragonès 3,2 4,8 4,3 4,2 1,7 2,4 1,1 1,7 -1 -3 -6 -10 Terra Alta – 0,7 1,1 0,7 0,9 0,6 1,7 1,1 1 0 1 2 Urgell – – 0,5 0,2 – – – – 0 0 -1 -1 Val d'Aran ––––––––0000 Vallès Occidental 2,1 2,1 2,7 2,3 5,1 5,4 5,1 5,2 4 6 4 14 Vallès Oriental – – – – 1,7 0,6 – 0,7 2 1 0 3 Resta de l’Estat 24,2 26,7 20,2 23,3 32,5 30,4 14,9 25,0 15 12 -12 15 espanyol Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 (22) (22) -(13) (31) (95) (146) (188) (429) (117) (168) (175) (460) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

65 Sentiment de pertinença

Entre els joves de la comarca es posa de manifest un cert grau d’arrelament al Baix Ebre, alhora que, com en les altres comarques de l’àmbit territorial, una important consciència de pertànyer a les Terres de l’Ebre. Així i tot, podrien identificar-se alguns factors que semblen relacionar-s’hi. D’aquesta manera, el fet de residir en una població de dimensions reduïdes sembla afavorir el sentiment d’arrelament. Per exemple, en el fet que la gent jove de Tortosa mostra major predisposició a canviar de lloc de residència que la que és de pobles més petits. Un altre factor influent és l’edat dels joves, ja que entre els joves més grans el grau d’arrelament sembla també ser més intens. Cal fer, però, esment de la importància que l’oferta laboral té per als joves, especialment entre aquells de més edat i amb un nivell formatiu superior, i que contribueix al fet que molts d’ells es traslladin a viure a altres zones amb més oferta.

D’aquesta manera, encara que entre aquest col·lectiu de joves és freqüent viure fora de la comarca per motius formatius o laborals, molts d’ells mostren una clara identificació amb el Baix Ebre i s’hi desplacen amb freqüència, normalment cada cap de setmana.

El sentiment de pertinença es posa de manifest també entre aquells joves que, havent residit a altres municipis, normalment per motius formatius, consideren la seva aportació de riquesa al territori un altre motiu per tornar-hi. Per als joves del Baix Ebre, la vida a la comarca es caracteritza per la bona qualitat de vida basada en la tranquil·litat i la conservació de l’entorn, que oposen repetidament a la de les ciutats, que, si bé consideren que té més oferta i diversitat laboral i d’oci, també es veu més cara i agitada.

66 5 Síntesi i conclusions

5.1 Emancipació

5.1.1 Educació

La distribució de la població segons el nivell d’instrucció posa de manifest que la comarca se situa per sota de la mitjana catalana en l’àmbit educatiu, ja que és major el pes que tenen els joves amb estudis obligatoris com a màxim i, en canvi, tenen menor pes els estudis superiors. Així i tot, la comarca mostra taxes de joves amb estudis universitaris superiors a les Terres de l’Ebre, encara que són inferiors a les de Catalunya. Per altra banda, destaca l’augment del nivell d’instrucció a la comarca respecte a anys anteriors, ja que ha disminuït el percentatge d’aquells que només tenen educació primària, mentre que ha augmentat el d’universitaris i el d’aquells que han cursat FP de segon grau.

Tal com la gent jove percep, la realitat educativa es diferencia entre nois i noies. A més d’aspectes lligats a diferències en actituds i interessos remarcats pels joves de la comarca, les dades mostren divergències significatives en el nivell d’instrucció segons el sexe. Com en altres comarques, entre els nois tenen més pes els estudis mínims obligatoris com a màxim que en les noies, mentre que les noies tenen més freqüentment estudis superiors. Aquestes divergències són més accentuades entre els joves d’edats inferiors als 20 anys.

Els joves del Baix Ebre destaquen la manca d’oferta formativa superior com un dels elements que diferencia la seva comarca i suposa, en part, un desavantatge respecte a altres àmbits territorials. Haver de marxar fora per cursar aquest tipus d’estudis té diverses implicacions en la vida de la gent jove, encara que majoritàriament no es considera com un impediment en el cas dels que tenen clara la seva vocació universitària, com ho demostra el fet que, entre els 25 i els 29 anys, la comarca presenti percentatges d’alumnes universitaris superiors que Catalunya.

Pel que fa a la resta d’estudis, no es critica la manca d’oferta, però sí que es considera, per exemple, que en el cas de la formació professional els estudis disponibles a la comarca o rodalies sí que condiciona l’elecció dels joves, mentre que en el cas dels que tenen previst cursar estudis universitaris, és molt més influent la vocació o l’interès personal a l’hora d’escollir la carrera. Així i tot, també se citen altres elements que poden tenir certa influència en la trajectòria educativa dels joves, com ara l’entorn social (amics i família), especialment en les localitats més petites.

Els joves són conscients de la vinculació que es dóna entre els estudis cursats (o els futurs) i la col·locació al mercat laboral. Per aquest motiu, molts prenen també en consideració les futures sortides professionals d’una determinada elecció formativa, ja sigui per assegurar-se que serà una decisió que coincideixi amb les seves motivacions personals (en el cas dels universitaris, per exemple) o amb el seu plantejament vital (poder assegurar trobar una feina d’acord amb les seves expectatives).

5.1.2 Treball

El Baix Ebre presenta una taxa d’ocupació juvenil molt similar a la de les Terres de l’Ebre, la qual cosa representa que a la comarca, com a l’àmbit territorial, és inferior el pes dels joves actius que a la mitjana catalana. Com en altres comarques, és en els grups amb formació professional i els que tenen estudis superiors, d’entre 25 i 29 anys, que és major el nombre d’actius, mentre que els mínims es donen entre els joves amb estudis de primària o batxillerat.

67 Al Baix Ebre és menys habitual que a la resta de Catalunya compaginar els estudis amb una feina continuada. No obstant això, molts joves sí que intenten cercar petites ocupacions puntuals, especialment en època de vacances i, en general, lligades al sector serveis, per tal de poder comptar amb uns mínims ingressos propis.

Com a l’àmbit territorial, els treballadors joves de la comarca ocupen feines en el sector serveis en menor mesura que a la resta de Catalunya, tot i que és el sector amb major ocupació. Cal destacar que entre els més joves, però, té major pes la construcció, especialment si s’analitza la distribució per sexes. Entre les noies, el sector serveis sí que és el majoritari, mentre que entre els nois té un pes molt inferior, i només és entre els de major edat on agrupa el major nombre de treballadors.

Els joves consideren que la via més útil per trobar una feina són les relacions personals, canal que valoren més eficaç que altres vies més formals, independentment del nivell d’estudis.

Els més joves de la comarca treballen majoritàriament en ocupacions de perfil més baix, i el nivell de qualificació millora notablement amb l’edat. Tot i això, com a les Terres de l’Ebre, a la comarca el nivell de qualificació dels joves és inferior a la mitjana catalana.

Els joves del Baix Ebre destaquen una de les problemàtiques laborals que tenen major incidència entre els joves: la inestabilitat. Com les dades també demostren, es tracta d’una situació molt més habitual entre els joves que en la resta de la població, que, a més, té major rellevància a la comarca i a l’àmbit territorial que a la resta de Catalunya. La repercussió de l’eventualitat varia segons l’edat (entre els més joves les taxes són molt més elevades) i el nivell formatiu. Per altra banda, l’atur a les Terres de l’Ebre, i també a la comarca, és més reduït que a la resta de Catalunya, no només pel conjunt de la població, sinó també entre els joves. Tant pel que fa a l’atur com a l’eventualitat, el grup amb menor nivell d’estudis (primària com a màxim), presenta un major impacte de les dues problemàtiques. Els titulats universitaris presenten un comportament força diferenciat de la resta, en part pel fet d’iniciar més tard la seva trajectòria laboral i per una millora molt més ràpida en les taxes d’atur i l’eventualitat d’una franja d’edat a una altra.

Al mercat laboral del Baix Ebre, existeixen diferències en l’ocupació juvenil segons el sexe, amb tendències similars a les del conjunt de Catalunya. La diferent distribució dels treballadors i treballadores per sectors també es dóna en altres àrees. Per una banda, la taxa d’activitat és sempre superior entre els nois, que s’incorporen abans al mercat laboral, però també entre els de major edat. Per l’altra banda, entre els actius, l’atur té més incidència en les noies. També es donen diferències en el nivell de qualificació de les feines que realitzen ambdós sexes. Entre els nois, és majoritari ocupar llocs de nivell mitjà, mentre que en les noies és superior el percentatge de treballadores en nivell baix, encara que també en nivells alts.

Es viuen diferències també en els llocs de treball segons la població de naixement dels treballadors, ja que, com els mateixos joves afirmen, entre els joves procedents de fora de l’Estat espanyol, les feines són de qualificació molt inferior a les de la resta. En moltes ocasions es tracta de treballs en sectors en què els joves de la comarca no volen treballar, i amb unes condicions que dificulten la millora d’aquestes ocupacions.

Molts joves donen importància a la possibilitat de poder progressar o millorar professionalment. Els elements en què es basa aquesta millora depèn de les prioritats de cada jove, encara que se citen elements comuns que es valoren com a importants en una feina. A més de la remuneració, es parla de l’ambient, les condicions de treball i el tracte amb el treballador. Els joves de major qualificació donen especial importància a l’ajustament de la feina a la seva formació i les seves expectatives; per aquest motiu, molts es plantegen la possibilitat de marxar fora, ja que es percep que l’oferta laboral a la comarca per aquests perfils està molt limitada.

68 5.1.3 Habitatge

La gent jove valora negativament la situació del mercat immobiliari a la comarca. Per una banda, en critiquen els preus, ja que consideren que no s’ajusten a les diferències de nivell de vida de l’àmbit territorial en comparació d’altres territoris. Per altra banda, la situació dels centres antics de les ciutats, sobretot a Tortosa, ja que no hi ha cap pla de rehabilitació i la gent autòctona l’està abandonant. Aquests barris els estan habitant gent immigrada.

Els elements de l’entorn, junt amb la no-percepció per part dels joves que “hi hagi una necessitat” d’emancipar-se de la família d’origen si no és perquè tenen una parella amb la qual volen iniciar una nova trajectòria, fan que molts joves marxin més tard de casa dels pares. Així, el Baix Ebre es caracteritza per un nombre de joves emancipats per sota de la taxa catalana, encara que lleugerament per sobre de la mitjana de l’àmbit territorial.

Els joves tenen la llar d’origen com a referència a l’hora de plantejar-se l’habitatge propi, tot i que no n’esperen les mateixes condicions. Per a molts, es diferencia entre les expectatives sobre el primer habitatge i les que tenen sobre el seu habitatge ideal a llarg termini. Un exemple es dóna en el règim de tinença, ja que els joves, com la resta de la població, valoren (en general) molt més positivament la propietat. En canvi, entre els joves que s’emancipen el lloguer té un pes molt superior que a la resta de població de la comarca, i va reduint-se amb l’edat. També cal destacar una particularitat de les Terres de l’Ebre, que és l’elevat pes dels pisos de propietat per herència o donació. Entre els joves del Baix Ebre, aquest fet també té repercussions, encara que en major mesura i, per exemple, alguns joves es plantegen la possibilitat de crear una nova llar vinculada a l’habitatge familiar.

Els elements que els joves mencionen com a influents en l’emancipació de la família d’origen, ja sigui com a frens o com a facilitadors, com ara els estudis i les condicions laborals, també queden reflectits en les dades. Així, com afirmen els joves, els grups amb un nivell d’estudis superiors tendeixen a endarrerir el moment d’emancipar-se de la llar d’origen, principalment a causa de la finalització més tardana d’aquesta etapa. Alhora, els percentatges d’emancipats són lleugerament més elevats entre els joves que treballen amb una major estabilitat (assalariats fixos), però també citen el fet de sentir-se assentats a la comarca en termes laborals.

5.1.4 Salut

Entre els joves del Baix Ebre, l’atenció respecte a la salut se centra en el consum d’alcohol i la conducció sota els seus efectes, el risc lligat a les pràctiques sexuals i, sobretot, al consum de drogues, especialment del cànnabis.

Els joves de més edat posen de manifest l’acceptació social del consum de cànnabis. Aquest fet es relacionaria amb la seva desvinculació de l’oci nocturn, la desinhibició i la baixa consciència dels riscos consegüents entre els més joves. En canvi, entre els de més edat es percep un consum més controlat, però de substàncies més dures, a causa d’una major disponibilitat de recursos econòmics. Així, l’accés a les drogues es considera generalitzat entre els joves del Baix Ebre. La ingesta d’alcohol també s’hi percep estesa, encara que estaria més vinculada a les nits d’oci.

69 S’esmenten alguns factors que explicarien l’elevat consum de drogues, com ara el contacte entre joves d’edats diverses derivat de la implantació de l’ESO, que portaria als de menys edat a voler imitar els hàbits dels alumnes més grans. Aquest fet contribuiria a avançar el moment en què comencen a prendre drogues. Se cita també la poca predisposició dels professors a respondre davant el consum als instituts, d’una manera similar als pares, que actuarien només quan el consum causa problemes en la vida dels fills. Per altra banda, la necessitat de consumir drogues que tindrien alguns joves per tal de gaudir del temps d’oci, així com els hàbits dels amics, serien factors també influents en el consum de la gent jove.

Respecte al risc lligat a la sexualitat, cal destacar que, tot i que segons la gent jove el preservatiu s’utilitzaria amb freqüència, també es consideren habituals altres mètodes dirigits a evitar embarassos. En aquest sentit, cal destacar que la consciència de risc es refereix més a aquesta possibilitat que a la de desenvolupar malalties, fet que es relaciona amb la major precaució que prendrien les noies.

La modificació d’hàbits perjudicials o de risc com a conseqüència de les campanyes realitzades per les administracions es percep amb escepticisme, tot i que s’admet un bon nivell d’informació entre els joves. En canvi, les experiències reals, pròpies o properes, i les sancions econòmiques es consideren més efectives per modificar aquests comportaments.

5.1.5 Cultura i estils de vida

Tot i que els joves del Baix Ebre consideren que les nits del cap de setmana són els moments principals d’oci, es parla d’altres activitats de lleure realitzades entre setmana o durant els dies festius. D’aquesta manera, es fa esment de la participació dels més joves en activitats extraescolars esportives. Entre els joves de més edat, la reunió al bar del poble, amb freqüència per veure partits de futbol, se cita també com un element notable d’oci, particularment en les poblacions més petites de la comarca. En aquestes, la celebració de torneigs esportius es viu com un fet amb una importància notable. També es destaquen les festes majors, molt concorregudes, que determinen, segons els mateixos joves, una diferenciació entre l’oci d’estiu i d’hivern a la comarca, excepte a Tortosa on aquest fenomen no és tan arrelat. Respecte a l’oci nocturn de cap de setmana, es fa referència a l’assistència a discoteques i locals similars que, tot i implicar un desplaçament, seria estesa entre els joves de la comarca, sobretot entre els de menys edat.

Així i tot, bona part dels joves del Baix Ebre consideren que l’oferta d’oci a la comarca és escassa, fins i tot a Tortosa, tot i destacar l’oferta cultural de la ciutat, fet que relacionen amb les nombroses iniciatives autoorganitzades de caràcter lúdic que existirien a la comarca.

Les colles d’amics són un altre element primordial de l’oci dels joves, tot i que aquests atribueixen a l’amistat una importància més enllà de compartir les estones de lleure. Així, els grups d’amics, que normalment estan compostos per joves d’una mateixa població, es consideren un factor rellevant de l’arrelament al territori, mentre que la seva estabilitat al llarg del temps es percep com un fet diferencial respecte a les colles de joves de les ciutats, com per exemple, Tortosa.

La imatge també es viuria d’una manera diferent als pobles i a les ciutats, ja que en els primers es percep una especial atenció a l’aparença física que homogeneïtzaria l’estètica dels joves. La importància conferida a la imatge es vincula a la influència dels mitjans de comunicació i, segons els joves, es considera un element atorgador d’identitat a partir del qual amb freqüència, també entre la gent jove, es jutja la persona.

70 5.2 Participació

Les iniciatives de tipus participatiu es perceben nombroses a la comarca, fet que es vincula a la manca d’oferta d’oci que, segons els joves, hi hauria al Baix Ebre. D’aquesta manera, es posa de manifest que les diverses entitats organitzen activitats principalment lúdiques, entre les quals destaquen les de caire esportiu.

Els joves de la comarca assenyalen algunes diferències entre el teixit participatiu dels pobles i el de les ciutats, com ara Tortosa. En concret, consideren que en aquests municipis la participació de tota la població, i també de la gent jove, és més habitual. Aquest fenomen es vincula a una menor oferta d’alternatives lúdiques i a unes xarxes veïnals més estretes a causa de l’aïllament que alguns d’aquests municipis haurien tingut en el passat o tindrien actualment. Per altra banda, hi hauria més varietat d’entitats a les ciutats, segons perceben els joves del Baix Ebre. El jovent de la comarca distingeix també entre les entitats que mantindrien una activitat més pautada i aquelles que, organitzades per joves, tindrien un funcionament més espontani, tot i que se’ls atribueix un important paper dinamitzador de les diverses poblacions.

Es considera que, com en altres comarques, són les mateixes persones les que col·laboren en les diverses entitats. Així i tot, el fet de ser fora de la comarca entre setmana, fet habitual en una bona part de la gent jove, no suposa un trencament amb aquestes activitats, perquè, sobretot les de caire més lúdic, es realitzen durant els caps de setmana o durant l’estiu.

Es posa de manifest una certa col·laboració entre les administracions, principalment la local, i les diverses entitats. Aquesta sembla expressar-se a partir de la cessió de locals i del suport financer. Així i tot, es consideren excessius els tràmits necessaris per aconseguir aquests ajuts i la formalització de les entitats.

5.3 Cohesió social i equilibri territorial

Convivència

La immigració a la comarca

Tal com assenyala la gent jove, que percep la immigració com un fenomen estès, la comarca del Baix Ebre presenta una taxa de persones nascudes fora de l’Estat espanyol lleugerament superior a la mitjana catalana, tot i que no tan elevat com al conjunt de les Terres de l’Ebre. En canvi, a la comarca és major el pes dels nascuts a Catalunya, on és menor el percentatge de joves nascuts a la resta de l’Estat espanyol.

Concretament es destaca la presència del col·lectiu marroquí, la incidència del qual és superior a la d’altres, com el d’Europa de l’Est, tot i no ser tan significatiu com a les Terres de l’Ebre. Tot i que amb una incidència menor, és remarcable una particularitat exclusiva del Baix Ebre, que és l’elevada presència de població provinent de Suïssa.

71 El país de provinença dels immigrants es revela com un element relacionat amb el contacte amb els autòctons. Així, els originaris de l’Europa de l’Est, més vinculats a la vida del poble, serien més accessibles, mentre que amb els originaris del Marroc el contacte seria més dificultós. Pel que fa a l’edat d’aquesta població, s’observa que es troben majoritàriament en l’època de la joventut, concretament entre els 25 i els 29 anys. Tanmateix, els provinents de la Unió Europea constitueixen una excepció, ja que n’hi ha més en les edats posteriors.

Les dades mostren que es tracta d’una immigració recent, ja que generalment, porten menys de dos anys al mateix municipi. La gent jove assenyala una distinció de les poblacions de residència segons la categoria socioeconòmica del grup, ja que els provinents dels països més desafavorits residirien a les zones agrícoles. També s’observa que és més habitual que els immigrants resideixin a Tortosa, en comparació del pes que té la capital en la distribució de la població autòctona.

Les reduïdes dimensions d’un municipi i un baix volum dels immigrants que hi resideixen es consideren factors facilitadors del contacte, així com l’assistència a centres formatius, a activitats lúdiques o la coincidència en els llocs de treball.

Ús del català

Segons els joves del Baix Ebre, la llengua principal a la comarca és el català, tot i que la seva utilització es percep com a menys habitual que en les comarques interiors de les Terres de l’Ebre, fet que es relaciona amb la incidència de persones provinents d’altres zones de l’Estat o de fora d’aquest.

En consonància amb aquesta apreciació, les dades mostren que els joves del Baix Ebre presenten, com a les Terres de l’Ebre, uns elevats nivells de domini del català, mentre que els nivells d’incomprensió són lleugerament superiors als de l’àmbit.

Segons consideren els joves, el país o la zona de provinença, en el cas dels originaris de la resta de l’Estat, és un factor que influeix en l’ús del català, com també l’edat de la persona, ja que entre els joves seria més habitual utilitzar-lo.

Aquesta apreciació coincideix amb les dades estadístiques, que mostren un major domini de la llengua catalana entre els joves respecte a les edats posteriors. S’observa, però, que la franja dels 25 als 29 anys presenta una freqüència de domini inferior respecte a edats més joves, fet que coincideix amb la major incidència de joves immigrants.

Concretament, s’observa que els joves que provenen de l’Àfrica són els que, en línies generals, presenten taxes de no comprensió superiors, mentre que el nivell més profund de coneixement de la llengua és més habitual entre els joves originaris de l’Europa (països no membres de la UE) i de Sud-Amèrica.

Respecte a aquesta situació, els joves originaris de la comarca consideren que entre les persones nouvingudes és més habitual aprendre o utilitzar el castellà en primer lloc, tot i que majoritàriament acabarien aprenent i utilitzant el català.

Les dimensions del municipi, l’assistència a centres formatius o els recursos oferts per les administracions, com ara els cursets de català o les parelles lingüístiques, n’afavoririen, segons els joves del Baix Ebre, tant l’aprenentatge com la utilització.

72 Entorn social

Els joves de la comarca, en general, valoren positivament la relació que mantenen amb les seus pares, considerant que, vivint a casa, s’estableixen unes normes mínimes necessàries i lògiques per a la convivència. Els més joves, però, sí que aspiren a millorar quant a autonomia. De totes maneres, els joves de més edat perceben que les relacions que els més joves tenen amb els seus pares han variat en comparació d’anys anteriors, amb una disminució del respecte i la comunicació. Els joves, a més, destaquen que el fet de viure en pobles té implicacions en el seu entorn social, ja que, d’una banda facilita les relacions i afavoreix la proximitat amb la família, i, de l’altra, els atorga més llibertat per ser autònoms abans que els joves de grans ciutats.

La majoria de joves de la comarca associen el moment d’estabilitzar la seva vida al fet de formar una nova família (quan se’n van a viure en parella). Molts ho plantegen com un moment llunyà en les seves vides, en part per les dificultats associades a l’emancipació, que consideren que repercuteixen en un canvi de mentalitat social en general.

Violència

Alguns joves del Baix Ebre esmenten un cert sentiment d’inseguretat a la comarca, sensació que es vincularia a la immigració (es mencionen les màfies de l’Europa de l’Est), el tràfic de drogues i l’oci nocturn. Per exemple, se cita la realitat concreta de Tortosa i al seu nucli antic on s’hi percep major sensació d’inseguretat.

De totes maneres, les majors dimensions d’un municipi i l’existència de zones d’oci en aquest semblen relacionar-se amb els comportaments violents. Alhora, es posa de manifest un canvi en l’actitud d’alguns joves, que estarien més predisposats a buscar conflictes sense motivacions clares.

Mobilitat

Els joves de la comarca viuen la mobilitat com un element clau en tot l’àmbit territorial. En part, se centren en la falta d’oferta educativa i laboral, que fa que molts joves hagin de desplaçar-se diàriament o, en moltes ocasions, marxar de la comarca, especialment els més qualificats. Aquesta situació fa que alguns joves parlin d’una tendència de despoblament, sobretot en els municipis més petits.

Per altra banda, els joves que viuen a la comarca parlen de la necessitat de comptar amb cotxe propi. Per a molts, la realitat de tot l’àmbit de les Terres de l’Ebre fa que sigui considerat com l’única possibilitat de transport viable. Aquesta realitat també es veu reflectida en les xifres sobre els desplaçaments a la comarca. Així, la majoria de desplaçaments es realitzen amb aquest mitjà i tenen una durada més reduïda que al conjunt de Catalunya. En els municipis més petits, encara és més accentuada aquesta dependència del vehicle privat, mentre que, a diferència dels nuclis més grans, entre la gent jove no és tan habitual desplaçar-se fora del municipi per treball o estudis. Alhora, és superior el temps que dediquen als desplaçaments diaris.

La majoria de joves del Baix Ebre que canvien de residència segueixen residint-hi, alhora també tenen un pes significatiu els fluxos amb la resta de l’Estat espanyol, a causa de la situació geogràfica de les Terres de l’Ebre i, en menor mesura, amb el Barcelonès i el Montsià. Del total de migracions en resulta un saldo proper a zero, però positiu, és a dir, que la comarca ha incrementat la seva població juvenil per canvis de residència, a causa dels moviments dels més joves (menors de 20 anys).

73 Sentiment de pertinença

Entre la gent jove del Baix Ebre, es dóna un fort sentiment de pertinença a la comarca, que es fa més evident si es combinen la residència en una població petita i una edat més avançada de la persona. La reduïda oferta laboral es revela, però, com un factor que afecta de forma considerable a la permanència dels joves a la comarca.

Entre els joves es posa de manifest la bona qualitat de vida del Baix Ebre, que oposen a la dinàmica de les ciutats. Per altra banda, hi ha una reivindicació de la realitat del territori en contraposició a la percebuda centralització de les administracions. Aquestes desconeixerien i valorarien poc aquesta realitat.

74 6 Bibliografia

Caixa de Catalunya. (2003). Anuari Econòmic Comarcal 2003, Barcelona, Caixa de Catalunya.

Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2003). Enquesta als joves de Catalunya 2002. Avançament de resultats, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2004). Enquesta als joves de Catalunya 2002, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Casal, J.; Masjuan, J. M. i Planas, J. (1991). La inserción social y profesional de los jóvenes, Madrid, CIDE.

Feixa, C. (1993). La joventut com a metàfora, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Miret, P. (2004). Emancipació domiciliària, laboral i familiar dels joves a Catalunya. Barcelona, Secretaria General de Joventut.

López, J.; Módenes, J. (2001). Els joves catalans en el 2011: els canvis que vénen, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Módenes, J.A.; López J. (2000). Análisis territorial de los jóvenes catalanes 1991-2001, Barcelona, CED, UAB.

Módenes, J.A.; Recaño, J. (2003). El territori i la mobilitat migratòria dels joves a Catalunya, Barcelona, Secretaria General de Joventut, Observatori Català de la Joventut, Col·lecció Aportacions núm. 22.

Ramon, A.; Sintes, E. (2002). Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona, Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Revilla Castro, J. C. (1998). La identidad personal de los jóvenes. Pluralidad y autenticidad, Madrid, Entinema.

Secretaria General de Joventut. (2003). Projecte territori 2001-2003, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Serracant, P. (2001). Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la joventut catalana al 2001. Barcelona, Secretaria General de Joventut.

75 7 Annexos

Annex 1. Notes metodològiques

En aquest apartat presentem les principals característiques metodològiques del conjunt de l’estudi de la realitat juvenil de les comarques catalanes, en relació amb les fonts d’informació utilitzades i el procés d’anàlisi que hem seguit.

1 Dades quantitatives

Tota la informació estadística emprada en aquest estudi correspon a fonts secundàries. La major part de la informació utilitzada en el punt 4 correspon a les dades censals de Catalunya de l’any 2001, si bé s’han elaborat taules a partir d’altres fonts d’informació, especialment el padró d’habitants de l’any 1996, però també el padró de l’any 2004 i l’estadística de moviments migratoris dels anys 1995 i 2003. Si afegim a aquestes fonts les que s’han utilitzat en el punt 3 de l’informe, el llistat complet de fonts queda configurat tal com es presenta en el quadre 1.

Quadre 1 Fonts d’informació quantitativa utilitzades

Idescat. Cens de població i habitatges, 1981, 1991 i 2001. Idescat. Padró d’habitants, 1986, 1996, 2003 i 2004. Idescat. Anuari estadístic de Catalunya 2004. Idescat. Estadística de moviments migratoris, 1995 i 2003. Caixa de Catalunya. Estimació del PIB comarcal 1998-2003. Departament d’Educació. Estadística de l’Ensenyament 2003-2004. Direcció General de Recursos Sanitaris. Estadístiques de cobertura sanitària, 2000 i 2003.

L’explotació i l’anàlisi de les dades censals les han fet l’equip investigació de l’estudi a partir de les matrius de dades originals del padró d’habitants del 1996 i del cens de població del 2001, per a tot Catalunya, proporcionades per l’Institut d’Estadística de Catalunya.

76 La matriu de dades del padró d’habitants del 1996 conté un total de 6.090.040 individus i 38 variables originals, referides tant a les característiques de les persones com a les de les seves llars. Al quadre 2 es relacionen les principals variables considerades en l’anàlisi.

Quadre 2 Relació de les principals variables del padró d’habitants del 1996 que hem utilitzat. Comarca Àmbit territorial Edat Sexe Activitat principal Sector d’activitat Estat civil Nivell d’estudis Coneixement del català Mitjà de desplaçament Lloc de naixement

77 En el cas de les dades del cens de població i habitatges del 2001, s’ha treballat amb dues matrius, una de persones i una altra d’habitatges. La de persones conté un total de 6.343.110 individus i 137 variables originals, i la d’habitatges fa referència a 3.315.936 unitats i té 69 variables originals de caracterització. De tota aquesta informació, al quadre 3 destaquem les principals variables considerades en l’anàlisi.

Quadre 3 Relació de les principals variables del cens de població i habitatges del 2001 que hem utilitzat. Comarca Àmbit territorial Edat Sexe Activitat principal Sector d’activitat Situació professional Nivell d’ocupació Categoria socioeconòmica Temps de treball productiu setmanal Compaginació d’estudis i feina Nivell d’estudis Estudis en curs Temps de residència al municipi Temps de residència a l’Estat espanyol Lloc de naixement País de nacionalitat Continent d’origen Grandària del municipi Coneixement del català Mitjà de desplaçament Lloc de desplaçament Temps de desplaçament Nombre de viatges diaris Estat civil Emancipació familiar Tipus de llar Règim de tinença

Com hem assenyalat en la introducció de l’informe, l’estudi es planteja bàsicament l’objectiu de descriure les principals característiques que travessen els eixos temàtics que s’han definit en relació a la realitat social dels i de les joves. Amb la informació disponible hem presentat les diverses taules de relació entre variables, normalment entre dues o tres que expressen l’heterogeneïtat social del fenomen que analitzem en el territori català, per a l’àmbit comarcal i per a l’agregació de comarques en àmbits territorials.

78 L’explotació d’aquestes dades s’ha fet amb el programa estadístic SPSS*. El procés d’anàlisi de les dades ha implicat la generació de noves variables que es justifiquen d’acord amb els objectius de l’estudi, les característiques de la informació original i les necessitats derivades de l’anàlisi. Tot seguit destacarem les característiques definitòries de les principals variables que hem tractat en l’estudi i que requereixen una precisió conceptual i tècnica pel que fa a la seva construcció.

Una primera característica que estructura tota la informació presentada és el territori. Hem considerat d’una manera sistemàtica la informació referida a cada comarca, amb la corresponent agregació d’aquestes en àmbits territorials i per al conjunt de tot Catalunya. La variable àmbit territorial es divideix en les categories següents i inclou aquestes comarques:

Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran. Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès. Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva. Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell. Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

A escala territorial, tanmateix, s’ha tractat la variable hàbitat o grandària dels municipis d’acord amb la divisió següent:

Fins a 500 habitants De 501 a 2.000 habitants De 2.001 a 5.000 habitants De 5.001 a 20.000 habitants Més de 20.000 habitants

El nivell d’estudis correspon al nivell d’instrucció que una persona assoleix quan ha acabat i aprovat els cursos del nivell que correspon i està en condicions d’obtenir el títol o diploma corresponent. Els valors considerats són una agrupació de la informació original amb els criteris següents:

Primària: persones que no saben llegir o escriure (analfabets), que saben llegir o escriure però van anar menys de 5 anys a l’escola (sense estudis), o que van anar a l’escola 5 anys o més sense completar el nivell d’EGB, ESO o batxillerat elemental. EGB i ESO: persones que han acabat els nivells de batxillerat elemental, EGB o ESO. Batxillerat: persones que han acabat els nivells de batxillerat superior, BUP, batxillerat LOGSE o PREU. FPI: persones amb FP de grau mitjà, FPI, oficialia industrial o equivalent. FPII: persones amb FP de grau superior, FPII, mestratge industrial o equivalent. Superior: persones amb estudis acabats de diplomatura, arquitectura o enginyeries tècniques; amb tres cursos aprovats de llicenciatura, enginyeries o arquitectura; i amb una llicenciatura, enginyeria, doctorat o equivalent.

*Statistical Package and Service Solutions, versió 13. Les taules s’han editat amb el mateix programa o amb Microsoft Excel.

79 La variable nivell d’ocupació, que correspon a la classificació de l’ocupació professional —codis en un dígit de la CNO93—, s’ha agregat en tres categories d’acord amb el criteri següent —els membres de les forces armades s’han considerat no classificables—:

Nivell d’ocupació

Direcció de les empreses i de les administracions públiques Nivell d’ocupació alt Tècnics i professionals científics i intel·lectuals Tècnics i professionals de suport

Nivell d’ocupació mitjà Empleats de tipus administratiu Treballadors qualificats en l’agricultura i en la pesca Artesans i treballadors qualificats Treballadors dels serveis de restauració, personals, de protecció i venedors dels comerços Nivell d’ocupació baix Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors Treballadors no qualificats

80 La categoria socioeconòmica s’obté combinant la informació de les variables d’ocupació, activitat i situació professional, de la mateixa manera que es fa a l’enquesta de població activa des de l’any 1994.

La variable original construïda per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) s’agrupa en un total de 19 valors. En l’estudi els valors s’han agregat en tres categories principals —alta, mitjana i baixa— amb el criteri que s’observa al quadre següent —també en aquest cas s’ha creat un grup de no classificables—:

Categoria

1 Empresaris agraris amb assalariats 4 Directors i caps d’explotacions agràries Categoria alta 7 Empresaris no agraris amb assalariats 10 Directors i gerents d’establiments no agraris, alts funcionaris de l’administració pública, comunitats autònomes i corporacions locals 2 Empresaris agraris sense assalariats 3 Membres de cooperatives agràries 6 Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte propi, amb assalariats o sense 8 Empresaris no agraris sense assalariats Categoria mitjana 9 Membres de cooperatives no agràries 11 Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte d’altri 12 Professionals en ocupacions exclusives de l’administració pública 15 Contramestres i capatassos d’establiments no agraris 5 Resta de treballadors d’explotacions agràries 13 Resta del personal administratiu i comercial Categoria baixa 14 Resta del personal dels serveis 16 Operaris qualificats i especialitzats d’establiments no agraris 17 Operaris sense especialització d’establiments no agraris 18 Professionals de les forces armades No classificable 19 No classificables per condició socioeconòmica

La variable emancipació familiar s’ha construït de manera operativa a partir del criteri següent: són joves emancipats/ades tota persona més gran de 18 anys que resideix en un habitatge del qual és la persona principal —“persona de referència normalitzada” segons el cens— o bé és el cònjuge o la parella de la persona principal.

La resta de variables o bé s’obtenen directament de les dades del cens de població o bé són el resultat d’adequacions formals el contingut de les quals no requereix més explicació. En tot cas, remetem el lector a consultar les definicions utilitzades per l’INE*.

*A l’adreça de l’INE (www.ine.es) es poden consultar les característiques més destacades de la informació del cens. En particular, es pot consultar el glossari general (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario.html) o de categories (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario_terminos.html).

81 2 Dades qualitatives

Tota la informació qualitativa utilitzada en la recerca ha estat produïda expressament per a l’estudi. La producció d’aquesta informació s’ha fet en dues fases diferents de la recerca: en primer lloc durant la fase exploratòria de l’estudi, i posteriorment durant el treball de camp amb els joves de les diferents comarques catalanes. Durant la fase exploratòria, que tenia com a objectiu obtenir informació d’experts en la realitat juvenil i professionals en el camp de les polítiques de joventut, s’han recollit i analitzat dades qualitatives que han tingut dos orígens diferents. Així, dins la lògica de caràcter multiestratègic que ha caracteritzat la recerca, s’han utilitzat per una banda entrevistes personals i per una altra banda grups de discussió. Cal dir que les entrevistes han tingut un caràcter auxiliar i complementari dels grups de discussió, i en aquest sentit la seva explotació ha estat menys intensa que la dels grups de discussió. No obstant això, han servit per aprofundir en algunes qüestions que no s’havien tractat amb la profunditat o la intensitat necessàries durant els grups de discussió.

El nombre de grups de discussió que hem fet amb experts i professionals ha estat de set, un per cada àmbit territorial. Al quadre 4 apareix la informació detallada per a cada un dels grups. Els eixos generals tractats en la discussió van ser els següents —tractats en aquest mateix ordre—: habitatge, inserció laboral (treball i educació), lleure (salut i cultura), territorialitat, cohesió social i convivència, i interlocució, associacionisme i foment de la participació.

Quadre 4 Relació dels grups de discussió amb experts i professionals

Àmbit territorial Data Localitat Nombre de participants Alt Pirineu i Aran 8 de març del 2005 Sort 8 Àmbit Metropolità 16 de febrer del 2005 Barcelona 9 Camp de Tarragona 17 de febrer del 2005 Tarragona 10 Comarques Centrals 18 de febrer del 2005 Manresa 8 Comarques Gironines 25 de febrer del 2005 Girona 10 Àmbit de Ponent 16 de febrer del 2005 Lleida 9 Terres de l’Ebre 24 de febrer del 2005 Tortosa 10

Després d’explotar la informació provinent dels grups de discussió i de les entrevistes de la fase exploratòria es van determinar els perfils dels grups de discussió que s’havien de fer amb els joves. Aquest segon tipus de grups són els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els informes. Per a cada àmbit territorial s’han definit, a partir de la fase exploratòria —que recordem que també tenia un vessant quantitatiu, consistent en la creació d’agrupaments comarcals a partir de la tècnica d’anàlisi factorial—, un conjunt de perfils que volien recollir la variabilitat de característiques i estils de vida dels joves de l’àmbit territorial. Aquests perfils s’han correspost un a un amb el nombre de grups de discussió que hem fet en cada àmbit territorial, i per tant el nombre de perfils definits ha coincidit amb el nombre de grups de discussió dins un mateix àmbit territorial. El resultat final d’aquesta fase de disseny dels perfils dels grups de discussió amb els joves ha estat l’organització de cinc grups de discussió per a cada àmbit territorial, excepte per a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i per a les Terres de l’Ebre, on se n’han fet quatre. Els factors considerats a l’hora d’establir els perfils han estat fonamentalment l’edat, el nivell d’estudis, el context territorial —rural o urbà, turístic o no...— i l’origen —nascuts a la comarca, immigrants provinents de la resta de Catalunya, de la resta de l’Estat o de fora de l’Estat espanyol—.

82 Els dos primers factors són de sobres coneguts com a variables estructuradores de la realitat social dels joves, i de fet estan estretament vinculats a altres característiques socials com ara la inserció laboral, l’emancipació familiar o —només el nivell d’estudis— la classe social. El tercer factor —context territorial— s’ha tingut en compte perquè precisament és una variable no sempre considerada determinant en els comportaments, les actituds i les representacions dels joves. Aquesta és una posició no compartida per l’equip d’investigació; com es comprova en els informes elaborats, el context territorial dels joves marca en gran mesura la seva vida quotidiana, i en aquest sentit la localitat de residència dels joves —en molts casos diferent del lloc on s’ha fet el grup de discussió— ha estat un element més que ajudava a definir el perfil social dels joves convocats. Finalment, l’origen dels joves s’ha considerat una via per abordar una realitat que cada dia és més palpable: la presència a Catalunya de joves de primera i segona generació que tenen un origen estranger. Amb tot, en algunes comarques hi continua tenint un pes important la immigració de la resta de l’Estat, i en altres hi són cada vegada més presents els joves provinents d’altres comarques catalanes —fruit, sobretot, dels canvis de residència dels seus pares—. Tots aquests elements s’han combinat* buscant sempre el màxim d’heterogeneïtat entre els perfils resultants per tal de recollir la variabilitat interna del territori i, alhora, el màxim d’homogeneïtat entre els joves convocats per tal d’assegurar la representativitat teòrica del perfil corresponent. Al quadre 5 es recullen els perfils que finalment s’han considerat per organitzar els grups de discussió amb joves. L’objectiu, pel que fa al nombre de participants, ha estat sempre aconseguir un mínim de sis persones per a cada grup de discussió, tot i que, com es pot comprovar, en algun cas no ha estat possible.

Quadre 5 Relació dels perfils i grups de discussió amb joves

Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants

Alt Pirineu i 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants la Seu d’Urgell 5 Aran 2005 extracomunitaris. 20 anys i més

Alt Pirineu i 5 de maig del Joves (nois i noies) residents en Vielha 9 Aran 2005 municipis petits. Menys de 20 anys

Alt Pirineu i 30 d’abril del Joves (nois i noies) que no han Tremp 4 Aran 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys

Alt Pirineu i 19 de maig del Joves (nois i noies) que han abandonat la Seu d’Urgell 7 Aran 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). 20- 24 anys

Alt Pirineu i 22 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors/es Pont de Suert 9 Aran 2005 immigrants estatals o catalans. 20 anys i més

Àmbit 2 de maig del Joves (nois i noies) estudiants Vilanova i la 9 Metropolità 2005 universitaris residents als centres dels Geltrú municipis (no en urbanitzacions). 20- 24 anys

Àmbit 3 de maig del Joves (nois i noies) treballadors amb Sant Feliu de 10 Metropolità 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 Llobregat anys

*Com comprovareu amb la lectura dels perfils finals considerats, en algun cas s’ha afegit algun factor que durant la fase exploratòria s’havia posat de manifest que era rellevant per a l’àmbit territorial corresponent.

83 Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants

Àmbit 5 de maig del Joves (nois i noies) treballadors de nivell Terrassa 9 Metropolità 2005 professional alt amb estudis universitaris. 27-34 anys.

Àmbit 9 de maig del Joves (nois i noies) residents als centres Sant Pere de 7 Metropolità 2005 dels pobles. 15-18 anys. Riudebitlles

Àmbit 10 de maig del Joves (nois i noies) residents en nuclis Granollers 6 Metropolità 2005 de nova creació (urbanitzacions). 15-18 anys

Àmbit 13 de maig del Joves (nois i noies) immigrants Santa Coloma 3 Metropolità 2005 extracomunitaris. 20 anys i més de Gramenet

Camp de 18 d’abril del Joves (nois i noies) residents en nuclis el Vendrell 10 Tarragona 2005 de nova creació (urbanitzacions). 15-18 anys

Camp de 19 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Montblanc 10 Tarragona 2005 estudis universitaris. 25-29 anys

Camp de 20 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Falset 11 Tarragona 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys

Camp de 25 d’abril del Joves (nois i noies) de municipis de fora Tarragona 11 Tarragona 2005 de Tarragona. 20-24 anys

Camp de 26 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Reus 7 Tarragona 2005 estudis secundaris com a màxim, residents a Reus. 20-24 anys

Comarques 16 d’abril del Joves (nois i noies) estudiants Solsona 9 Centrals 2005 universitaris o treballadors amb aquesta titulació. 22 anys i més

Comarques 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Vic 8 Centrals 2005 extracomunitaris. 20 anys i més

Comarques 26 d’abril del Joves (nois i noies) residents en Berga 10 Centrals 2005 municipis petits. 15-18 anys

Comarques 27 d’abril del Joves (nois i noies) residents en Manresa 8 Centrals 2005 municipis mitjans. 15-18 anys

Comarques 28 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Igualada 10 Centrals 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys

Comarques 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Figueres 6 Gironines 2005 extracomunitaris. 20 anys i més

Comarques 6 de maig del Joves (nois i noies) residents en Olot 8 Gironines 2005 municipis petits. Menys de 20 anys

Comarques 5 de maig del Joves (nois i noies) que no han Girona 8 Gironines 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys

84 Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants

Comarques 3 de maig del Joves (nois i noies) que han abandonat la Bisbal 6 Gironines 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). d’Empordà 20-24 anys

Comarques 29 d’abril del Joves (nois i noies) residents en nuclis Maçanet de la 5 Gironines 2005 de nova creació (urbanitzacions). Menys Selva de 20 anys

Àmbit de 28 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Lleida 6 Ponent 2005 extracomunitaris. 20 anys i més

Àmbit de 21 d’abril del Joves (nois i noies) residents en les Borges 7 Ponent 2005 municipis petits. Menys de 20 anys Blanques

Àmbit de 25 d’abril del Joves (nois i noies) que han abandonat Cervera 9 Ponent 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). 20-24 anys

Àmbit de 27 d’abril del Joves (nois i noies) “emprenedors” Balaguer 7 Ponent 2005 (autònoms o petits empresaris). 25-29 anys

Àmbit de 20 d’abril del Joves (nois i noies) que no han Mollerussa 7 Ponent 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys

Terres de 30 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Gandesa 11 l’Ebre 2005 estudis secundaris com a màxim. 20-24 anys

Terres de 30 d’abril del Joves (nois i noies) estudiants Móra d’Ebre 9 l’Ebre 2005 universitaris o treballadors amb aquesta titulació. 22 anys i més

Terres de 3 de maig del Joves (nois i noies) treballadors amb Tortosa 11 l’Ebre 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys

Terres de 11 de maig del Joves (nois i noies) residents als centres Amposta 10 l’Ebre 2005 dels pobles. 15-18 anys.

El guió de discussió ha tingut un caràcter molt obert, amb l’objectiu que fos flexible i fàcilment adaptable a la varietat de perfils dels joves que han participat en els grups de discussió. En aquest sentit, la profunditat i l’ordre amb què s’han tractat els temes —estudis, feina, habitatge, participació, espais, oci i cultura, salut, territorialitat i cohesió social— ha variat segons el perfil de cada grup de discussió. Tots els grups han estat enregistrats i s’han transcrit seguint les normes habituals en la recerca qualitativa.

Una vegada fetes les transcripcions, el tipus d’anàlisi que s’ha portat a terme ha estat de caràcter temàtic qualitatiu —anàlisi qualitativa de continguts—, seguint els temes tractats en els grups de discussió i els eixos temàtics al voltant dels quals s’ha organitzat la recerca. En aquesta fase d’explotació de les dades s’ha utilitzat puntualment el suport tècnic del programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti. Una vegada acabada l’anàlisi s’ha passat a redactar els informes, en els quals s’han combinat i articulat els resultats de les explotacions quantitativa i qualitativa que s’han fet al llarg de tota la recerca.

85 Annex 2. Índex de taules estadístiques

Taules del punt 3

Taula 3.2.1 Evolució de la població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981-2004

Taula 3.2.2 Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2003.

Taula 3.2.3 Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.2.4 Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.2.5 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.3.1 Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2004.

Taula 3.3.2 Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.3.3 Distribució del nombre de municipis segons la grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.4.1 Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.4.2 Distribució de la població de 16 anys i més amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.4.3 Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2001.

Taula 3.4.4 Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variació interanual de cada període en percentatge. Comarques i Catalunya, 1998-2003.

Taula 3.5.1 Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària i en centres d'educació secundària. Valors absoluts. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, cursos 2003-2004.

Taula 3.5.2 Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, 2001.

Taula 3.5.3 Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.6.1 Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.6.2 Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatges i valors absoluts. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981 i 2001.

86 Taula 3.7.1 Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipament hospitalari. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2000 i 2003.

Taula 3.7.2 Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.

Taula 3.8.1 Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus i biblioteques. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2002 o 2003.

Taules del punt 4

Taula 4.1 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.2 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.3 Estudis en curs per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.4 Activitat principal per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.5 Activitat principal per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.6 Compaginació d’estudis i treball per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.7 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.8 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.9 Situació professional per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.10 Temps de treball productiu setmanal per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.11 Nivell d’ocupació per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.12 Categoria socioeconòmica per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.13 Emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.14 Temps de residència al municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.15 Grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.16 Lloc de naixement de la població jove. Any 2004

Taula 4.17 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.18 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.19 Població segons el país de nacionalitat. Any 2001

87 Taula 4.20 Continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.21 Coneixement del català per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.22 Coneixement del català per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.23 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.24 Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.26 Temps de desplaçament per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.27 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 2003

Taula 4.28 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 1995

88 Annex 3. Taules estadístiques complementàries

Taules de l’annex 3

Taula A.1 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Any 2001

Taula A.2 Estudis en curs segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.3 Situació professional segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.4 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.5 Activitat principal segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.6 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.7 Activitat principal segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.8 Sector d’activitat segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.9 Emancipació segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.10 Tipus de llar segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.11 Règim de tinença segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.12 Situació professional segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.13 Nivell d’estudis segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.14 Continent d’origen segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.15 Continent d’origen segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.16 Coneixement del català segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula A.17 Lloc de desplaçament (per feina i estudis) segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.18 Mitjà de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.19 Temps de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.20 Temps de residència al municipi segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula A.21 Nivell d’ocupació segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.22 Coneixement del català segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.23 Sexe per grups d’edat. Any 1996

Taula A.24 Estat civil per grups d’edat. Any 1996

89 Taula A.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 1996

Taula A.26 Sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.27 Estat civil per grups d’edat. Any 2001

Taula A.28 Temps de residència a Espanya per grups d’edat. Any 2001

Taula A.29 Activitat principal segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.30 Situació professional segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.31 Situació professional segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.32 Categoria socioeconòmica segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.33 Categoria socioeconòmica segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.34 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.35 Sector d’activitat segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.36 Sector d’activitat segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

90 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.1 Home Dona Total

15-19 anys Primària o Valors 715 554 1.269 inferior % 37,1 29,8 33,6 ESO i EGB* Valors 897 815 1.712 % 46,6 43,9 45,3 Batxillerat Valors 190 340 530 % 9,9 18,3 14,0 FP I Valors 99 101 200 % 5,1 5,4 5,3 FP II Valors 24 46 70 % 1,2 2,5 1,9 Total Valors 1.925 1.856 3.781 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primària o Valors 492 245 737 inferior % 19,3 10,4 15,0 ESO i EGB* Valors 833 611 1.444 % 32,6 26,0 29,4 Batxillerat Valors 474 517 991 % 18,6 22,0 20,2 FP I Valors 269 262 531 % 10,5 11,1 10,8 FP II Valors 265 298 563 % 10,4 12,7 11,5 Superior Valors 220 420 640 % 8,6 17,8 13,0 Total Valors 2.553 2.353 4.906 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primària o Valors 526 322 848 inferior % 19,3 13,2 16,4 ESO i EGB* Valors 915 702 1.617 % 33,5 28,8 31,3 Batxillerat Valors 349 277 626 % 12,8 11,4 12,1 FP I Valors 258 214 472 % 9,4 8,8 9,1 FP II Valors 272 286 558 % 10,0 11,8 10,8 Superior Valors 412 633 1.045 % 15,1 26,0 20,2 Total Valors 2.732 2.434 5.166 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

91 Estudis en curs segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.2 Home Dona Total

15-19 anys Secundaris Valors 107 85 192 per a adults % 11,1 7,4 9,1 Secundaris Valors 413 566 979 % 42,7 49,5 46,4 FP I Valors 168 91 259 % 17,4 8,0 12,3 FP II Valors 37 61 98 % 3,8 5,3 4,6 Superiors Valors 129 245 374 % 13,3 21,4 17,7 Altres Valors 113 95 208 % 11,7 8,3 9,9 Total Valors 967 1.143 2.110 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Secundaris Valors 11 12 23 per a adults % 1,4 1,3 1,4 Secundaris Valors 40 51 91 % 5,2 5,5 5,4 FP I Valors 47 44 91 % 6,1 4,8 5,4 FP II Valors 74 83 157 % 9,7 9,0 9,3 Superiors Valors 443 554 997 % 57,8 60,0 59,0 Altres Valors 151 179 330 % 19,7 19,4 19,5 Total Valors 766 923 1.689 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Secundaris Valors 235 per a adults % 0,6 0,7 0,7 Secundaris Valors 6814 % 1,7 2,0 1,9 FP I Valors 11 10 21 % 3,2 2,5 2,8 FP II Valors 18 10 28 % 5,2 2,5 3,7 Superiors Valors 168 194 362 % 48,1 47,7 47,9 Altres Valors 144 182 326 % 41,3 44,7 43,1 Total Valors 349 407 756 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

92 Situació professional segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.3 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 Empresari Valors 26101–10 anys amb personal % 0,9 1,3 1,6 0,0 5,9 – 1,2 Empresari Valors 9211 3 0 –34 sense personal % 3,8 4,6 1,6 4,2 0,0 – 4,0 Assalariats Valors 59 144 19 26 7 – 255 fixos % 25,1 31,4 31,1 36,6 41,2 – 30,3 Assalariats Valors 161 284 39 42 9 – 535 eventuals % 68,5 62,0 63,9 59,2 52,9 – 63,5 Ajuda Valors 23100–6 familiar % 0,9 0,7 1,6 0,0 0,0 – 0,7 Membre de Valors 20000–2 cooperatives % 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 – 0,2 Total Valors 235 458 61 71 17 – 842 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 Empresari Valors 5175 8 2 542 anys amb personal % 1,0 1,6 1,4 2,2 0,6 1,7 1,4 Empresari Valors 28 76 23 20 19 16 182 sense personal % 5,4 7,1 6,3 5,4 5,4 5,4 6,1 Assalariats Valors 200 423 134 174 156 89 1.176 fixos % 38,5 39,6 36,8 46,9 43,9 30,2 39,6 Assalariats Valors 280 548 202 167 177 184 1.558 eventuals % 53,9 51,4 55,5 45,0 49,9 62,4 52,4 Ajuda Valors 1002014 familiar % 0,2 0,0 0,0 0,5 0,0 0,3 0,1 Membre de Valors 5300109 cooperatives % 1,0 0,3 0,0 0,0 0,3 0,0 0,3 Total Valors 519 1.067 364 371 355 295 2.971 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Empresari Valors 18 58 28 11 24 20 159 anys amb personal % 3,1 4,8 5,9 2,8 5,0 2,4 4,0 Empresari Valors 33 134 39 37 41 49 333 sense personal % 5,6 11,0 8,2 9,4 8,6 5,9 8,4 Assalariats Valors 241 612 249 239 283 422 2.046 fixos % 41,1 50,4 52,5 61,0 59,5 50,8 51,5 Assalariats Valors 293 404 154 100 128 337 1.416 eventuals % 49,9 33,3 32,5 25,5 26,9 40,6 35,6 Ajuda Valors 0214018 familiar % 0,0 0,2 0,2 1,0 0,0 0,1 0,2 Membre de Valors 24310212 cooperatives % 0,3 0,3 0,6 0,3 0,0 0,2 0,3 Total Valors 587 1.214 474 392 476 831 3.974 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Empresari Valors 28 95 40 35 22 42 262 anys amb personal % 4,9 7,2 8,2 10,3 6,2 6,5 7,0 Empresari Valors 50 173 62 26 24 45 380 sense personal % 8,7 13,1 12,7 7,7 6,8 7,0 10,2 Assalariats Valors 257 689 276 206 245 390 2.063 fixos % 44,8 52,1 56,4 60,8 69,2 60,3 55,4 Assalariats Valors 232 355 109 68 62 166 992 eventuals % 40,4 26,9 22,3 20,1 17,5 25,7 26,6 Ajuda Valors 25020110 familiar % 0,3 0,4 0,0 0,6 0,0 0,2 0,3 Membre de Valors 55221318 cooperatives % 0,9 0,4 0,4 0,6 0,3 0,5 0,5 Total Valors 574 1.322 489 339 354 647 3.725 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

93 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.4 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 anys Alt Valors 27223–16 % 0,9 1,5 3,3 2,8 17,6 – 1,9 Mitjà Valors 92 194 34 42 6 – 368 % 39,1 42,5 56,7 59,2 35,3 – 43,9 Baix Valors 141 255 24 27 8 – 455 % 60,0 55,9 40,0 38,0 47,1 – 54,2 Total Valors 235 456 60 71 17 – 839 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Alt Valors 3 26 16 12 19 116 192 % 0,6 2,4 4,4 3,2 5,4 39,5 6,5 Mitjà Valors 215 444 188 178 214 123 1.362 % 41,6 41,8 51,8 48,0 60,5 41,8 46,0 Baix Valors 299 593 159 181 121 55 1.408 % 57,8 55,8 43,8 48,8 34,2 18,7 47,5 Total Valors 517 1.063 363 371 354 294 2.962 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 7 38 40 28 29 467 609 % 1,2 3,1 8,5 7,1 6,1 56,3 15,3 Mitjà Valors 229 485 259 185 315 290 1.763 % 39,0 40,0 54,9 47,2 66,3 34,9 44,4 Baix Valors 351 689 173 179 131 73 1.596 % 59,8 56,8 36,7 45,7 27,6 8,8 40,2 Total Valors 587 1.212 472 392 475 830 3.968 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 13 70 72 25 41 431 652 % 2,3 5,3 14,8 7,4 11,6 66,6 17,5 Mitjà Valors 241 575 257 164 239 155 1.631 % 42,0 43,5 52,7 48,4 67,5 24,0 43,8 Baix Valors 320 677 159 150 74 61 1.441 % 55,7 51,2 32,6 44,2 20,9 9,4 38,7 Total Valors 574 1.322 488 339 354 647 3.724 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

94 Activitat principal segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.5 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

15-19 Estudiant Valors 886 1.091 453 111 50 – 2.591 anys % 69,8 63,7 85,5 55,5 71,4 – 68,5 Ocupat Valors 242 458 61 71 17 – 849 % 19,1 26,8 11,5 35,5 24,3 – 22,5 Aturat Valors 40 69 5 6 3 – 123 primera feina % 3,2 4,0 0,9 3,0 4,3 – 3,3 Aturat Valors 31 36 6 6 0 – 79 ha treballat % 2,4 2,1 1,1 3,0 0,0 – 2,1 Treball Valors 24 19 0 0 0 – 43 domèstic % 1,9 1,1 0,0 0,0 0,0 – 1,1 Inactiu Valors 46 39 5 6 0 – 96 % 3,6 2,3 0,9 3,0 0,0 – 2,5 Total Valors 1.269 1.712 530 200 70 – 3.781 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 Estudiant Valors 41 108 545 100 152 288 1.234 anys % 5,6 7,5 55,0 18,8 27,0 45,0 25,2 Ocupat Valors 519 1.067 364 371 355 295 2.971 % 70,4 73,9 36,7 69,9 63,1 46,1 60,6 Aturat Valors 28 27 10 7 12 28 112 primera feina % 3,8 1,9 1,0 1,3 2,1 4,4 2,3 Aturat Valors 68 126 31 31 29 18 303 ha treballat % 9,2 8,7 3,1 5,8 5,2 2,8 6,2 Treball Valors 38 66 13 10 6 2 135 domèstic % 5,2 4,6 1,3 1,9 1,1 0,3 2,8 Inactiu Valors 43 50 28 12 9 9 151 % 5,8 3,5 2,8 2,3 1,6 1,4 3,1 Total Valors 737 1.444 991 531 563 640 4.906 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Estudiant Valors 8 20 54 14 22 100 218 anys % 0,9 1,2 8,6 3,0 3,9 9,6 4,2 Ocupat Valors 587 1.214 474 392 476 831 3.974 % 69,2 75,1 75,7 83,1 85,3 79,5 76,9 Aturat Valors 21 11 6 5 2 27 72 primera feina % 2,5 0,7 1,0 1,1 0,4 2,6 1,4 Aturat Valors 93 143 38 34 31 51 390 ha treballat % 11,0 8,8 6,1 7,2 5,6 4,9 7,5 Treball Valors 81 174 33 18 21 21 348 domèstic % 9,6 10,8 5,3 3,8 3,8 2,0 6,7 Inactiu Valors 58 55 21 9 6 15 164 % 6,8 3,4 3,4 1,9 1,1 1,4 3,2 Total Valors 848 1.617 626 472 558 1.045 5.166 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Estudiant Valors 178581544 anys % 0,1 0,4 1,3 1,2 1,9 2,0 0,9 Ocupat Valors 574 1.322 489 339 354 647 3.725 % 67,8 75,2 80,7 78,3 84,7 86,6 77,5 Aturat Valors 13 8 6 1 3 6 37 primera feina % 1,5 0,5 1,0 0,2 0,7 0,8 0,8 Aturat Valors 79 114 35 39 19 23 309 ha treballat % 9,3 6,5 5,8 9,0 4,5 3,1 6,4 Treball Valors 115 258 60 38 26 36 533 domèstic % 13,6 14,7 9,9 8,8 6,2 4,8 11,1 Inactiu Valors 64 49 8 11 8 20 160 % 7,6 2,8 1,3 2,5 1,9 2,7 3,3 Total Valors 846 1.758 606 433 418 747 4.808 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

95 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.6 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

16-19 anys Alt Valors 16 0 0 16 % 2,1 0,0 0,0 1,9 Mitjà Valors 337 13 18 368 % 43,7 46,4 45,0 43,9 Baix Valors 418 15 22 455 % 54,2 53,6 55,0 54,2 Total Valors 771 28 40 839 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alt Valors 181 6 5 192 % 6,9 5,9 2,2 6,5 Mitjà Valors 1.240 43 79 1.362 % 47,1 42,6 35,0 46,0 Baix Valors 1.214 52 142 1.408 % 46,1 51,5 62,8 47,5 Total Valors 2.635 101 226 2.962 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 570 29 10 609 % 16,3 21,6 2,9 15,3 Mitjà Valors 1.578 59 126 1.763 % 45,2 44,0 37,0 44,4 Baix Valors 1.345 46 205 1.596 % 38,5 34,3 60,1 40,2 Total Valors 3.493 134 341 3.968 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 580 43 29 652 % 18,1 18,8 9,9 17,5 Mitjà Valors 1.424 105 102 1.631 % 44,5 45,9 34,7 43,8 Baix Valors 1.197 81 163 1.441 % 37,4 35,4 55,4 38,7 Total Valors 3.201 229 294 3.724 % 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

96 Activitat principal segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.7 Home Dona Total

15-19 anys Estudiant Valors 1.200 1.391 2.591 % 62,3 74,9 68,5 Ocupat Valors 559 290 849 % 29,0 15,6 22,5 Aturat Valors 68 55 123 primera feina % 3,5 3,0 3,3 Aturat Valors 43 36 79 ha treballat % 2,2 1,9 2,1 Treball domèstic Valors 24143 % 0,1 2,2 1,1 Inactiu Valors 53 43 96 % 2,8 2,3 2,5 Total Valors 1.925 1.856 3.781 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Estudiant Valors 561 673 1.234 % 22,0 28,6 25,2 Ocupat Valors 1.722 1.249 2.971 % 67,5 53,1 60,6 Aturat Valors 52 60 112 primera feina % 2,0 2,5 2,3 Aturat Valors 134 169 303 ha treballat % 5,2 7,2 6,2 Treball domèstic Valors 6 129 135 % 0,2 5,5 2,8 Inactiu Valors 78 73 151 % 3,1 3,1 3,1 Total Valors 2.553 2.353 4.906 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Estudiant Valors 97 121 218 % 3,6 5,0 4,2 Ocupat Valors 2.325 1.649 3.974 % 85,1 67,7 76,9 Aturat Valors 36 36 72 primera feina % 1,3 1,5 1,4 Aturat Valors 174 216 390 ha treballat % 6,4 8,9 7,5 Treball domèstic Valors 5 343 348 % 0,2 14,1 6,7 Inactiu Valors 95 69 164 % 3,5 2,8 3,2 Total Valors 2.732 2.434 5.166 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Estudiant Valors 22 22 44 % 0,9 1,0 0,9 Ocupat Valors 2.308 1.417 3.725 % 89,5 63,6 77,5 Aturat Valors 17 20 37 primera feina % 0,7 0,9 0,8 Aturat Valors 139 170 309 ha treballat % 5,4 7,6 6,4 Treball domèstic Valors 2 531 533 % 0,1 23,8 11,1 Inactiu Valors 92 68 160 % 3,6 3,1 3,3 Total Valors 2.580 2.228 4.808 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

97 Sector d'activitat segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.8 Home Dona Total

16-19 anys Primari Valors 70 30 100 % 12,6 10,5 11,9 Indústria Valors 95 50 145 % 17,1 17,4 17,2 Construcció Valors 244 10 254 % 44,0 3,5 30,2 Serveis Valors 146 197 343 % 26,3 68,6 40,7 Total Valors 555 287 842 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primari Valors 182 90 272 % 10,6 7,2 9,2 Indústria Valors 364 231 595 % 21,1 18,5 20,0 Construcció Valors 631 32 663 % 36,6 2,6 22,3 Serveis Valors 545 896 1.441 % 31,6 71,7 48,5 Total Valors 1.722 1.249 2.971 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 263 85 348 % 11,3 5,2 8,8 Indústria Valors 494 309 803 % 21,2 18,7 20,2 Construcció Valors 584 49 633 % 25,1 3,0 15,9 Serveis Valors 984 1.206 2.190 % 42,3 73,1 55,1 Total Valors 2.325 1.649 3.974 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 282 83 365 % 12,2 5,9 9,8 Indústria Valors 465 264 729 % 20,1 18,6 19,6 Construcció Valors 592 23 615 % 25,6 1,6 16,5 Serveis Valors 969 1.047 2.016 % 42,0 73,9 54,1 Total Valors 2.308 1.417 3.725 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

98 Emancipació segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.9 Home Dona Total

15-19 anys Emancipat Valors 18 58 76 % 0,9 3,1 2,0 No emancipat Valors 1.907 1.798 3.705 % 99,1 96,9 98,0 Total Valors 1.925 1.856 3.781 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 275 421 696 % 10,8 17,9 14,2 No emancipat Valors 2.278 1.932 4.210 % 89,2 82,1 85,8 Total Valors 2.553 2.353 4.906 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 923 1.298 2.221 % 33,8 53,3 43,0 No emancipat Valors 1.809 1.136 2.945 % 66,2 46,7 57,0 Total Valors 2.732 2.434 5.166 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 1.641 1.823 3.464 % 63,6 81,8 72,0 No emancipat Valors 939 405 1.344 % 36,4 18,2 28,0 Total Valors 2.580 2.228 4.808 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

99 Tipus de llar segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Parella Parella Mono- A.10 Unipersonal sense fills amb fills parental Altres llars Total

15-19 anys Emancipat Valors 12 16 17 3 22 70 % 100,0 41,0 0,6 0,8 4,5 1,9 No Valors 0 23 2.825 376 467 3.691 emancipat % 0,0 59,0 99,4 99,2 95,5 98,1 Total Valors 12 39 2.842 379 489 3.761 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 121 254 155 10 128 668 % 100,0 91,0 4,8 2,3 16,1 13,8 No Valors 0 25 3.065 425 669 4.184 emancipat % 0,0 9,0 95,2 97,7 83,9 86,2 Total Valors 121 279 3.220 435 797 4.852 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 196 870 773 39 273 2.151 % 100,0 92,8 28,3 11,3 31,6 42,4 No Valors 0 68 1.954 305 592 2.919 emancipat % 0,0 7,2 71,7 88,7 68,4 57,6 Total Valors 196 938 2.727 344 865 5.070 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 256 712 1.993 113 326 3.400 % 100,0 92,3 73,6 32,5 49,9 71,8 No Valors 0 59 715 235 327 1.336 emancipat % 0,0 7,7 26,4 67,5 50,1 28,2 Total Valors 256 771 2.708 348 653 4.736 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

100 Règim de tinença segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Propietat per Cedida Propietat compra, amb Propietat gratuïta o a A.11 per compra, pagaments per baix preu per totalment pendents herència altra llar, Altra pagada (hipoteques…) o donació Lloguer empresa, etc. forma Total

15-19 Emancipat Valors 17 15 5 28 4 1 70 anys % 1,0 2,0 0,7 9,0 4,0 0,9 1,9 No Valors 1.738 754 712 284 95 108 3.691 emancipat % 99,0 98,0 99,3 91,0 96,0 99,1 98,1 Total Valors 1.755 769 717 312 99 109 3.761 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 Emancipat Valors 116 241 85 164 40 22 668 anys % 5,2 26,2 8,8 33,5 36,4 15,6 13,8 No Valors 2.107 679 884 325 70 119 4.184 emancipat % 94,8 73,8 91,2 66,5 63,6 84,4 86,2 Total Valors 2.223 920 969 489 110 141 4.852 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Emancipat Valors 386 963 272 289 128 113 2.151 anys % 20,6 74,2 27,6 51,2 73,1 66,5 42,4 No Valors 1.489 335 715 276 47 57 2.919 emancipat % 79,4 25,8 72,4 48,8 26,9 33,5 57,6 Total Valors 1.875 1.298 987 565 175 170 5.070 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Emancipat Valors 862 1.400 436 341 166 195 3.400 anys % 57,5 91,3 56,3 64,5 92,2 88,6 71,8 No Valors 637 134 338 188 14 25 1.336 emancipat % 42,5 8,7 43,7 35,5 7,8 11,4 28,2 Total Valors 1.499 1.534 774 529 180 220 4.736 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

101 Situació professional segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Empresari Empresari Assa- Assa- Membre A.12 amb sense lariats lariats Ajuda de coope- personal personal fixos eventuals familiar ratives Total

16-19 anys Emancipat Valors 0 2 13 16 1 0 32 % 0,0 5,9 5,1 3,0 16,7 0,0 3,8 No Valors 10 32 242 519 5 2 810 emancipat % 100,0 94,1 94,9 97,0 83,3 100,0 96,2 Total Valors 10 34 255 535 6 2 842 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 4 30 185 240 1 4 464 % 9,5 16,5 15,7 15,4 25,0 44,4 15,6 No Valors 38 152 991 1.318 3 5 2.507 emancipat % 90,5 83,5 84,3 84,6 75,0 55,6 84,4 Total Valors 42 182 1.176 1.558 4 9 2.971 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 72 127 915 536 2 4 1.656 % 45,3 38,1 44,7 37,9 25,0 33,3 41,7 No Valors 87 206 1.131 880 6 8 2.318 emancipat % 54,7 61,9 55,3 62,1 75,0 66,7 58,3 Total Valors 159 333 2.046 1.416 8 12 3.974 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 203 281 1.506 643 6 13 2.652 % 77,5 73,9 73,0 64,8 60,0 72,2 71,2 No Valors 59 99 557 349 4 5 1.073 emancipat % 22,5 26,1 27,0 35,2 40,0 27,8 28,8 Total Valors 262 380 2.063 992 10 18 3.725 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

102 Nivell d'estudis segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària EGB* A.13 o inferior ESO i Batxillerat FP I FP II Superior Total

15-19 anys Emancipat Valors 34 26 6 5 5 – 76 % 2,7 1,5 1,1 2,5 7,1 – 2,0 No Valors 1.235 1.686 524 195 65 – 3.705 emancipat % 97,3 98,5 98,9 97,5 92,9 – 98,0 Total Valors 1.269 1.712 530 200 70 – 3.781 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 183 271 64 75 59 44 696 % 24,8 18,8 6,5 14,1 10,5 6,9 14,2 No Valors 554 1.173 927 456 504 596 4.210 emancipat % 75,2 81,2 93,5 85,9 89,5 93,1 85,8 Total Valors 737 1.444 991 531 563 640 4.906 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 400 809 225 217 270 300 2.221 % 47,2 50,0 35,9 46,0 48,4 28,7 43,0 No Valors 448 808 401 255 288 745 2.945 emancipat % 52,8 50,0 64,1 54,0 51,6 71,3 57,0 Total Valors 848 1.617 626 472 558 1.045 5.166 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 558 1.351 423 345 305 482 3.464 % 66,0 76,8 69,8 79,7 73,0 64,5 72,0 No Valors 288 407 183 88 113 265 1.344 emancipat % 34,0 23,2 30,2 20,3 27,0 35,5 28,0 Total Valors 846 1.758 606 433 418 747 4.808 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

103 Continent d'origen segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.14 Home Dona Total

15-19 anys Espanyola Valors 1.853 1.790 3.643 % 96,1 96,4 96,2 Resta UE Valors 4610 % 0,2 0,3 0,3 Resta d'Europa Valors 12 13 25 % 0,6 0,7 0,7 Àfrica Valors 40 33 73 % 2,1 1,8 1,9 Centre i Nord Valors 224 Amèrica % 0,1 0,1 0,1 Amèrica del Sud Valors 12 13 25 % 0,6 0,7 0,7 Àsia i Oceania Valors 505 % 0,3 0,0 0,1 Total Valors 1.928 1.857 3.785 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Espanyola Valors 2.346 2.232 4.578 % 91,8 94,8 93,3 Resta UE Valors 91322 % 0,4 0,6 0,4 Resta d'Europa Valors 46 35 81 % 1,8 1,5 1,7 Àfrica Valors 95 26 121 % 3,7 1,1 2,5 Centre i Nord Valors 055 Amèrica % 0,0 0,2 0,1 Amèrica del Sud Valors 23 37 60 % 0,9 1,6 1,2 Àsia i Oceania Valors 36 6 42 % 1,4 0,3 0,9 Total Valors 2.555 2.354 4.909 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Espanyola Valors 2.427 2.284 4.711 % 88,8 93,8 91,1 Resta UE Valors 14 15 29 % 0,5 0,6 0,6 Resta d'Europa Valors 58 44 102 % 2,1 1,8 2,0 Àfrica Valors 135 36 171 % 4,9 1,5 3,3 Centre i Nord Valors 2810 Amèrica % 0,1 0,3 0,2 Amèrica del Sud Valors 44 46 90 % 1,6 1,9 1,7 Àsia i Oceania Valors 54 2 56 % 2,0 0,1 1,1 Total Valors 2,734 2,435 5,169 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Espanyola Valors 2,332 2,100 4,432 % 90,3 94,1 92,1 Resta UE Valors 19 18 37 % 0,7 0,8 0,8 Resta d'Europa Valors 41 42 83 % 1,6 1,9 1,7 Àfrica Valors 119 33 152 % 4,6 1,5 3,2 Centre i Nord Valors 178 Amèrica % 0,0 0,3 0,2 Amèrica del Sud Valors 34 28 62 % 1,3 1,3 1,3 Àsia i Oceania Valors 36 4 40 % 1,4 0,2 0,8 Total Valors 2,582 2,232 4,814 % 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

104 Continent d'origen segons grandària del municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Centre i A.15 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total

15-19 Fins a 500 hab. Valors 17 0 0 0 0 0 0 17 anys % 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,4 501-2.000 hab. Valors 294 2 2 1 0 1 0 300 % 8,1 20,0 8,0 1,4 0,0 4,0 0,0 7,9 2.001- Valors 472 2 4 3 0 3 0 484 5.000 hab. % 13,0 20,0 16,0 4,1 0,0 12,0 0,0 12,8 5.001- Valors 1.197 4 8 23 0 8 2 1.242 20.000 hab. % 32,9 40,0 32,0 31,5 0,0 32,0 40,0 32,8 Més de Valors 1.663 2 11 46 4 13 3 1.742 20.000 hab. % 45,6 20,0 44,0 63,0 100,0 52,0 60,0 46,0 Total Valors 3.643 10 25 73 4 25 5 3.785 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 Fins a 500 hab. Valors 26 0 0 0 0 0 0 26 anys % 0,6 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 501-2.000 hab. Valors 384 0 5 2 2 5 0 398 % 8,4 0,0 6,2 1,7 40,0 8,3 0,0 8,1 2.001- Valors 602 5 14 10 0 3 6 640 5.000 hab. % 13,1 22,7 17,3 8,3 0,0 5,0 14,3 13,0 5.001- Valors 1.608 7 23 50 1 18 4 1.711 20.000 hab. % 35,1 31,8 28,4 41,3 20,0 30,0 9,5 34,9 Més de Valors 1.958 10 39 59 2 34 32 2.134 20.000 hab. % 42,8 45,5 48,1 48,8 40,0 56,7 76,2 43,5 Total Valors 4.578 22 81 121 5 60 42 4.909 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Fins a 500 hab. Valors 18 0 0 0 0 0 0 18 anys % 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 501-2.000 hab. Valors 413 3 5 5 2 2 0 430 % 8,8 10,3 4,9 2,9 20,0 2,2 0,0 8,3 2.001- Valors 584 3 20 22 0 9 7 645 5.000 hab. % 12,4 10,3 19,6 12,9 0,0 10,0 12,5 12,5 5.001- Valors 1.701 18 27 65 4 29 6 1.850 20.000 hab. % 36,1 62,1 26,5 38,0 40,0 32,2 10,7 35,8 Més de Valors 1.995 5 50 79 4 50 43 2.226 20.000 hab. % 42,3 17,2 49,0 46,2 40,0 55,6 76,8 43,1 Total Valors 4.711 29 102 171 10 90 56 5.169 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Fins a 500 hab. Valors 23 0 0 0 0 0 0 23 anys % 0,5 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 501-2.000 hab. Valors 360 4 7 6 0 2 0 379 % 8,1 10,8 8,4 3,9 0,0 3,2 0,0 7,9 2.001- Valors 558 6 20 32 0 2 2 620 5.000 hab. % 12,6 16,2 24,1 21,1 0,0 3,2 5,0 12,9 5.001- Valors 1.574 16 24 64 5 14 9 1.706 20.000 hab. % 35,5 43,2 28,9 42,1 62,5 22,6 22,5 35,4 Més de Valors 1.917 11 32 50 3 44 29 2.086 20.000 hab. % 43,3 29,7 38,6 32,9 37,5 71,0 72,5 43,3 Total Valors 4.432 37 83 152 8 62 40 4.814 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

105 Coneixement del català segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Centre i A.16 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total

15-19 No l'entén Valors 8192606050 anys % 0,2 10,0 36,0 35,6 0,0 24,0 0,0 1,3 L'entén Valors 95 2 1 21 2 4 2 127 % 2,6 20,0 4,0 28,8 50,0 16,0 40,0 3,4 L'entén i el Valors 70000209 sap llegir % 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 8,0 0,0 0,2 El sap parlar Valors 23 0 0 3 1 0 0 27 % 0,6 0,0 0,0 4,1 25,0 0,0 0,0 0,7 El sap parlar Valors 91 0 2 4 0 1 0 98 i llegir % 2,5 0,0 8,0 5,5 0,0 4,0 0,0 2,6 El sap parlar, Valors 3.419 7 13 19 1 12 3 3.474 llegir i escriure % 93,9 70,0 52,0 26,0 25,0 48,0 60,0 91,8 Total Valors 3.643 10 25 73 4 25 5 3.785 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 No l'entén Valors 18 2 34 68 0 22 30 174 anys % 0,4 9,1 42,0 56,2 0,0 36,7 71,4 3,5 L'entén Valors 113 1 16 30 3 15 7 185 % 2,5 4,5 19,8 24,8 60,0 25,0 16,7 3,8 L'entén i el Valors 800101010 sap llegir % 0,2 0,0 0,0 0,8 0,0 1,7 0,0 0,2 El sap parlar Valors 34 1 1 3 0 3 0 42 % 0,7 4,5 1,2 2,5 0,0 5,0 0,0 0,9 El sap parlar Valors 181 3 5 5 0 8 2 204 i llegir % 4,0 13,6 6,2 4,1 0,0 13,3 4,8 4,2 El sap parlar, Valors 4.224 15 25 14 2 11 3 4.294 llegir i escriure % 92,3 68,2 30,9 11,6 40,0 18,3 7,1 87,5 Total Valors 4.578 22 81 121 5 60 42 4.909 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 No l'entén Valors 31 3 45 89 0 43 34 245 anys % 0,7 10,3 44,1 52,0 0,0 47,8 60,7 4,7 L'entén Valors 124 5 32 67 2 27 17 274 % 2,6 17,2 31,4 39,2 20,0 30,0 30,4 5,3 L'entén i el Valors 22 0 0 0 1 2 1 26 sap llegir % 0,5 0,0 0,0 0,0 10,0 2,2 1,8 0,5 El sap parlar Valors 45 3 6 1 0 2 1 58 % 1,0 10,3 5,9 0,6 0,0 2,2 1,8 1,1 El sap parlar Valors 342 9 5 8 5 10 2 381 i llegir % 7,3 31,0 4,9 4,7 50,0 11,1 3,6 7,4 El sap parlar, Valors 4.147 9 14 6 2 6 1 4.185 llegir i escriure % 88,0 31,0 13,7 3,5 20,0 6,7 1,8 81,0 Total Valors 4.711 29 102 171 10 90 56 5.169 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 No l'entén Valors 28 10 36 78 4 25 28 209 anys % 0,6 27,0 43,4 51,3 50,0 40,3 70,0 4,3 L'entén Valors 139 10 23 50 2 25 11 260 % 3,1 27,0 27,7 32,9 25,0 40,3 27,5 5,4 L'entén i el Valors 18 1 1 0 1 2 0 23 sap llegir % 0,4 2,7 1,2 0,0 12,5 3,2 0,0 0,5 El sap parlar Valors 53 1 8 4 0 4 0 70 % 1,2 2,7 9,6 2,6 0,0 6,5 0,0 1,5 El sap parlar Valors 549 5 7 10 0 5 1 577 i llegir % 12,4 13,5 8,4 6,6 0,0 8,1 2,5 12,0 El sap parlar, Valors 3.645 10 8 10 1 1 0 3.675 llegir i escriure % 82,2 27,0 9,6 6,6 12,5 1,6 0,0 76,3 Total Valors 4.432 37 83 152 8 62 40 4.814 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

106 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més de A.17 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total

15-19 anys Domicili Valors 03 393348 propi % 0,0 1,4 0,8 1,0 2,5 1,7 Varis Valors 0 3 51 65 10 129 municipis % 0,0 1,4 14,0 7,3 0,8 4,6 Municipi de Valors 7 28 128 456 932 1.551 residència % 63,6 12,6 35,2 50,9 70,0 54,9 Un altre Valors 4 188 182 366 356 1.096 municipi % 36,4 84,7 50,0 40,8 26,7 38,8 Un altre Valors –– –––– país % –– –––– Total Valors 11 222 364 896 1.331 2.824 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Domicili Valors 1 10 19 39 52 121 propi % 5,3 2,8 3,3 2,6 2,9 2,9 Varis Valors 0 11 92 191 50 344 municipis % 0,0 3,1 16,2 12,9 2,8 8,1 Municipi de Valors 9 79 171 495 1.034 1.788 residència % 47,4 22,5 30,1 33,5 56,9 42,2 Un altre Valors 9 250 282 747 663 1.951 municipi % 47,4 71,2 49,6 50,6 36,5 46,1 Un altre Valors 01 551930 país % 0,0 0,3 0,9 0,3 1,0 0,7 Total Valors 19 351 569 1.477 1.818 4.234 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Domicili Valors 0 10 17 49 64 140 propi % 0,0 2,9 3,2 3,3 3,5 3,3 Varis Valors 1 21 113 194 89 418 municipis % 7,1 6,0 21,2 13,0 4,8 9,9 Municipi de Valors 7 118 166 572 1.194 2.057 residència % 50,0 33,9 31,2 38,2 64,9 48,6 Un altre Valors 6 199 235 670 478 1.588 municipi % 42,9 57,2 44,2 44,8 26,0 37,5 Un altre Valors 00 1121528 país % 0,0 0,0 0,2 0,8 0,8 0,7 Total Valors 14 348 532 1.497 1.840 4.231 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Domicili Valors 3 10 20 37 67 137 propi % 16,7 3,4 4,3 2,8 4,0 3,6 Varis Valors 0 17 120 222 109 468 municipis % 0,0 5,7 26,1 16,8 6,4 12,4 Municipi de Valors 7 114 145 549 1.193 2.008 residència % 38,9 38,3 31,5 41,7 70,4 53,0 Un altre Valors 8 156 174 509 324 1.171 municipi % 44,4 52,3 37,8 38,6 19,1 30,9 Un altre Valors 01 1114 país % 0,0 0,3 0,2 0,1 0,1 0,1 Total Valors 18 298 460 1.318 1.694 3.788 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

107 Mitjà de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més de A.18 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total

15-19 anys Vehicle Valors 9 83 128 456 599 1.275 privat % 90,0 46,9 51,4 65,4 55,3 57,5 Transport Valors 1 83 60 60 87 291 públic % 10,0 46,9 24,1 8,6 8,0 13,1 Caminant Valors 0 11 61 181 398 651 i altres % 0,0 6,2 24,5 26,0 36,7 29,4 Total Valors 10 177 249 697 1.084 2.217 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Vehicle Valors 14 173 288 789 872 2.136 privat % 82,4 72,7 80,9 77,8 67,5 73,2 Transport Valors 0 32 16 56 111 215 públic % 0,0 13,4 4,5 5,5 8,6 7,4 Caminant Valors 3 33 52 169 309 566 i altres % 17,6 13,9 14,6 16,7 23,9 19,4 Total Valors 17 238 356 1.014 1.292 2.917 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Vehicle Valors 11 213 291 917 1.120 2.552 privat % 84,6 79,8 82,4 80,7 75,5 78,5 Transport Valors 0 7 7 31 56 101 públic % 0,0 2,6 2,0 2,7 3,8 3,1 Caminant Valors 2 47 55 189 307 600 i altres % 15,4 17,6 15,6 16,6 20,7 18,4 Total Valors 13 267 353 1.137 1.483 3.253 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Vehicle Valors 13 196 233 837 1.136 2.415 privat % 86,7 81,3 79,8 81,7 78,1 79,8 Transport Valors 03 0113549 públic % 0,0 1,2 0,0 1,1 2,4 1,6 Caminant Valors 2 42 59 177 283 563 i altres % 13,3 17,4 20,2 17,3 19,5 18,6 Total Valors 15 241 292 1.025 1.454 3.027 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

108 Temps de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més de A.19 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total

15-19 anys Menys Valors 2 14 110 430 467 1.023 10 min. % 20,0 7,9 44,2 61,7 43,1 46,1 10-20 min. Valors 2 72 97 178 468 817 % 20,0 40,7 39,0 25,5 43,2 36,9 21-30 min. Valors 5 62 28 33 96 224 % 50,0 35,0 11,2 4,7 8,9 10,1 31-45 min. Valors 1 18 7 26 26 78 % 10,0 10,2 2,8 3,7 2,4 3,5 46-60 min. Valors 06 581130 % 0,0 3,4 2,0 1,1 1,0 1,4 Més d'una Valors 05 2221645 hora % 0,0 2,8 0,8 3,2 1,5 2,0 Total Valors 10 177 249 697 1.084 2.217 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Menys Valors 2 48 147 427 436 1.060 10 min. % 11,8 20,2 41,3 42,1 33,7 36,3 10-20 min. Valors 4 82 137 313 624 1.160 % 23,5 34,5 38,5 30,9 48,3 39,8 21-30 min. Valors 10 71 58 112 133 384 % 58,8 29,8 16,3 11,0 10,3 13,2 31-45 min. Valors 0 28 2 61 35 126 % 0,0 11,8 0,6 6,0 2,7 4,3 46-60 min. Valors 01 6472074 % 0,0 0,4 1,7 4,6 1,5 2,5 Més d'una Valors 1 8 6 54 44 113 hora % 5,9 3,4 1,7 5,3 3,4 3,9 Total Valors 17 238 356 1.014 1.292 2.917 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Menys Valors 3 73 150 524 524 1.274 10 min. % 23,1 27,3 42,5 46,1 35,3 39,2 10-20 min. Valors 2 94 119 355 689 1.259 % 15,4 35,2 33,7 31,2 46,5 38,7 21-30 min. Valors 5 60 61 115 153 394 % 38,5 22,5 17,3 10,1 10,3 12,1 31-45 min. Valors 2 31 6 61 54 154 % 15,4 11,6 1,7 5,4 3,6 4,7 46-60 min. Valors 05 9382880 % 0,0 1,9 2,5 3,3 1,9 2,5 Més d'una Valors 14 8443592 hora % 7,7 1,5 2,3 3,9 2,4 2,8 Total Valors 13 267 353 1.137 1.483 3.253 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Menys Valors 5 64 145 484 565 1.263 10 min. % 33,3 26,6 49,7 47,2 38,9 41,7 10-20 min. Valors 3 78 78 322 644 1.125 % 20,0 32,4 26,7 31,4 44,3 37,2 21-30 min. Valors 5 65 47 97 149 363 % 33,3 27,0 16,1 9,5 10,2 12,0 31-45 min. Valors 2 28 11 50 55 146 % 13,3 11,6 3,8 4,9 3,8 4,8 46-60 min. Valors 06 4291958 % 0,0 2,5 1,4 2,8 1,3 1,9 Més d'una Valors 00 7432272 hora % 0,0 0,0 2,4 4,2 1,5 2,4 Total Valors 15 241 292 1.025 1.454 3.027 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

109 Temps de residència al municipi segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Centre i A.20 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total

15-19 0-2 anys Valors 98 3 13 46 0 17 0 177 anys % 2,7 30,0 52,0 63,0 0,0 68,0 0,0 4,7 3-5 anys Valors 105 2 5 21 2 2 3 140 % 2,9 20,0 20,0 28,8 50,0 8,0 60,0 3,7 6-10 anys Valors 128 4 2 1 1 2 2 140 % 3,5 40,0 8,0 1,4 25,0 8,0 40,0 3,7 11-20 anys Valors 3.308 1 5 5 1 4 0 3.324 % 90,9 10,0 20,0 6,8 25,0 16,0 0,0 87,9 Total Valors 3.639 10 25 73 4 25 5 3.781 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 0-2 anys Valors 203 9 58 84 2 49 33 438 anys % 4,4 40,9 71,6 69,4 40,0 81,7 78,6 8,9 3-5 anys Valors 112 4 3 14 1 3 3 140 % 2,4 18,2 3,7 11,6 20,0 5,0 7,1 2,9 6-10 anys Valors 130 5 3 5 0 1 3 147 % 2,8 22,7 3,7 4,1 0,0 1,7 7,1 3,0 11-20 anys Valors 888 3 8 4 2 4 1 910 % 19,4 13,6 9,9 3,3 40,0 6,7 2,4 18,5 Més de Valors 3.242 1 9 14 0 3 2 3.271 20 anys % 70,9 4,5 11,1 11,6 0,0 5,0 4,8 66,7 Total Valors 4.575 22 81 121 5 60 42 4.906 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 0-2 anys Valors 378 8 78 104 6 64 42 680 anys % 8,0 27,6 76,5 60,8 66,7 71,9 75,0 13,2 3-5 anys Valors 228 12 9 30 2 9 10 300 % 4,8 41,4 8,8 17,5 22,2 10,1 17,9 5,8 6-10 anys Valors 190 2 2 7 0 2 0 203 % 4,0 6,9 2,0 4,1 0,0 2,2 0,0 3,9 11-20 anys Valors 232 1 3 4 0 0 0 240 % 4,9 3,4 2,9 2,3 0,0 0,0 0,0 4,6 Més de Valors 3.682 6 10 26 1 14 4 3.743 20 anys % 78,2 20,7 9,8 15,2 11,1 15,7 7,1 72,5 Total Valors 4.710 29 102 171 9 89 56 5.166 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 0-2 anys Valors 287 13 56 89 4 46 30 525 anys % 6,5 35,1 67,5 58,6 50,0 75,4 75,0 10,9 3-5 anys Valors 293 7 12 31 1 5 7 356 % 6,6 18,9 14,5 20,4 12,5 8,2 17,5 7,4 6-10 anys Valors 396 11 5 15 1 4 1 433 % 8,9 29,7 6,0 9,9 12,5 6,6 2,5 9,0 11-20 anys Valors 234 1 2 7 1 2 1 248 % 5,3 2,7 2,4 4,6 12,5 3,3 2,5 5,2 Més de Valors 3.217 5 8 10 1 4 1 3.246 20 anys % 72,7 13,5 9,6 6,6 12,5 6,6 2,5 67,5 Total Valors 4.427 37 83 152 8 61 40 4.808 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

110 Nivell d'ocupació segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.21 Home Dona Total

16-19 anys Alt Valors 10 6 16 % 1,8 2,1 1,9 Mitjà Valors 270 98 368 % 48,9 34,1 43,9 Baix Valors 272 183 455 % 49,3 63,8 54,2 Total Valors 552 287 839 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alt Valors 60 132 192 % 3,5 10,6 6,5 Mitjà Valors 923 439 1.362 % 53,8 35,2 46,0 Baix Valors 732 676 1.408 % 42,7 54,2 47,5 Total Valors 1.715 1.247 2.962 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 276 333 609 % 11,9 20,2 15,3 Mitjà Valors 1.161 602 1.763 % 50,1 36,5 44,4 Baix Valors 882 714 1.596 % 38,0 43,3 40,2 Total Valors 2.319 1.649 3.968 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 319 333 652 % 13,8 23,5 17,5 Mitjà Valors 1.171 460 1.631 % 50,7 32,5 43,8 Baix Valors 818 623 1.441 % 35,4 44,0 38,7 Total Valors 2.308 1.416 3.724 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

111 Coneixement del català segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

L'entén El sap El sap A.22 No i el sap El sap parlar parlar, llegir l'entén L'entén llegir parlar i llegir i escriure Total

15-19 Catalunya Valors 4 72 5 14 71 2.722 2.888 anys % 0,1 2,5 0,2 0,5 2,5 94,3 100,0 Resta de l’Estat Valors 5 9 1 2 6 63 86 espanyol % 5,8 10,5 1,2 2,3 7,0 73,3 100,0 Fora de l’Estat Valors 36 26 1 2 8 57 130 espanyol % 27,7 20,0 0,8 1,5 6,2 43,8 100,0 Total Valors 45 107 7 18 85 2.842 3.104 % 1,4 3,4 0,2 0,6 2,7 91,6 100,0 20-24 Catalunya Valors 14 95 7 32 164 4.061 4.373 anys % 0,3 2,2 0,2 0,7 3,8 92,9 100,0 Resta de l’Estat Valors 3 18 1 2 14 138 176 espanyol % 1,7 10,2 0,6 1,1 8,0 78,4 100,0 Fora de l’Estat Valors 157 72 2 8 26 95 360 espanyol % 43,6 20,0 0,6 2,2 7,2 26,4 100,0 Total Valors 174 185 10 42 204 4.294 4.909 % 3,5 3,8 0,2 0,9 4,2 87,5 100,0 25-29 Catalunya Valors 17 102 13 39 298 3.980 4.449 anys % 0,4 2,3 0,3 0,9 6,7 89,5 100,0 Resta de l’Estat Valors 12 17 8 5 38 137 217 espanyol % 5,5 7,8 3,7 2,3 17,5 63,1 100,0 Fora de l’Estat Valors 216 155 5 14 45 68 503 espanyol % 42,9 30,8 1,0 2,8 8,9 13,5 100,0 Total Valors 245 274 26 58 381 4.185 5.169 % 4,7 5,3 0,5 1,1 7,4 81,0 100,0 30-34 Catalunya Valors 12 91 15 42 450 3.442 4.052 anys % 0,3 2,2 0,4 1,0 11,1 84,9 100,0 Resta de l’Estat Valors 9 42 3 8 87 157 306 espanyol % 2,9 13,7 1,0 2,6 28,4 51,3 100,0 Fora de l’Estat Valors 188 127 5 20 40 76 456 espanyol % 41,2 27,9 1,1 4,4 8,8 16,7 100,0 Total Valors 209 260 23 70 577 3.675 4.814 % 4,3 5,4 0,5 1,5 12,0 76,3 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

112 Sexe per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.23 anys anys anys anys anys anys Total

Home Valors 2.368 2.485 2.422 2.407 11.819 6.313 32.437 % 50,2 50,1 52,4 50,7 49,7 45,1 49,2 Dona Valors 2.345 2.477 2.202 2.336 11.976 7.698 33.442 % 49,8 49,9 47,6 49,3 50,3 54,9 50,8 Total Valors 4.713 4.962 4.624 4.743 23.795 14.011 65.879 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.

Estat civil per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.24 anys anys anys anys anys anys Total

Solter Valors 4.659 4.482 2.491 1.061 1.992 1.146 24.861 % 98,9 90,3 53,9 22,4 8,4 8,2 37,7 Casat Valors 50 447 2.053 3.476 20.046 8.544 34.617 % 1,1 9,0 44,4 73,3 84,2 61,0 52,5 Vidu Valors 1 11 12 30 846 4.167 5.067 % 0,0 0,2 0,3 0,6 3,6 29,7 7,7 Separat Valors 2 18 48 108 585 91 852 % 0,0 0,4 1,0 2,3 2,5 0,6 1,3 Divorciat Valors 1 4 20 68 326 63 482 % 0,0 0,1 0,4 1,4 1,4 0,4 0,7 Total Valors 4.713 4.962 4.624 4.743 23.795 14.011 65.879 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.

Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.25 anys anys anys anys anys anys Total

Vehicle Valors 1.582 2.017 2.354 2.469 9.094 140 19.243 privat % 38,4 54,9 72,7 74,1 69,3 50,9 55,1 Transport Valors 692 931 209 63 184 7 2.226 públic % 16,8 25,4 6,5 1,9 1,4 2,5 6,4 Caminant Valors 1.845 724 674 802 3.837 128 13.443 i altres % 44,8 19,7 20,8 24,1 29,3 46,5 38,5 Total Valors 4.119 3.672 3.237 3.334 13.115 275 34.912 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.

113 Sexe per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.26 anys anys anys anys anys anys anys anys Total

Home Valors 2.914 1.577 1.928 2.555 2.734 2.582 12.353 6.322 32.965 % 51,5 51,8 50,9 52,0 52,9 53,6 50,0 44,3 49,7 Dona Valors 2.746 1.466 1.857 2.354 2.435 2.232 12.366 7.948 33.404 % 48,5 48,2 49,1 48,0 47,1 46,4 50,0 55,7 50,3 Total Valors 5.660 3.043 3.785 4.909 5.169 4.814 24.719 14.270 66.369 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

Estat civil per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.27 anys anys anys anys anys anys Total

Solter Valors 3.739 4.528 3.134 1.485 2.485 902 24.976 % 98,9 92,3 60,7 30,9 10,1 6,5 37,9 Casat Valors 37 353 1.909 3.072 19.920 8.664 33.955 % 1,0 7,2 37,0 63,9 80,8 62,2 51,5 Vidu Valors 1 0 8 17 823 4.196 5.045 % 0,0 0,0 0,2 0,4 3,3 30,1 7,6 Separat Valors 4 21 83 173 884 117 1.282 % 0,1 0,4 1,6 3,6 3,6 0,8 1,9 Divorciat Valors 0 4 32 61 546 54 697 % 0,0 0,1 0,6 1,3 2,2 0,4 1,1 Total Valors 3.781 4.906 5.166 4.808 24.658 13.933 65.955 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

Temps de residència a Espanya per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.28 anys anys anys anys anys anys Total

0-2 anys Valors 78 227 284 217 447 58 3.102 % 2,1 4,6 5,5 4,5 1,8 0,4 4,7 3-5 anys Valors 38 42 74 75 214 49 2.199 % 1,0 0,9 1,4 1,6 0,9 0,4 3,3 6-10 anys Valors 28 17 32 52 200 77 3.168 % 0,7 0,3 0,6 1,1 0,8 0,6 4,8 11-20 anys Valors 3.637 731 27 39 232 106 7.215 % 96,2 14,9 0,5 0,8 0,9 0,8 10,9 Més de Valors 0 3.889 4.749 4.425 23.565 13.643 50.271 20 anys % 0,0 79,3 91,9 92,0 95,6 97,9 76,2 Total Valors 3.781 4.906 5.166 4.808 24.658 13.933 65.955 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

114 Activitat principal segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.29 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

15-19 anys Estudiant Valors 2.448 52 91 2.591 % 69,6 54,7 53,5 68,5 Ocupat Valors 779 29 41 849 % 22,2 30,5 24,1 22,5 Aturat Valors 110 5 8 123 primera feina % 3,1 5,3 4,7 3,3 Aturat Valors 70 4 5 79 ha treballat % 2,0 4,2 2,9 2,1 Treball Valors 28 3 12 43 domèstic % 0,8 3,2 7,1 1,1 Inactiu Valors 81 2 13 96 % 2,3 2,1 7,6 2,5 Total Valors 3.516 95 170 3.781 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Estudiant Valors 1.164 41 29 1.234 % 26,6 23,3 8,1 25,2 Ocupat Valors 2.644 101 226 2.971 % 60,5 57,4 62,8 60,6 Aturat Valors 92 3 17 112 primera feina % 2,1 1,7 4,7 2,3 Aturat Valors 253 19 31 303 ha treballat % 5,8 10,8 8,6 6,2 Treball Valors 98 8 29 135 domèstic % 2,2 4,5 8,1 2,8 Inactiu Valors 119 4 28 151 % 2,7 2,3 7,8 3,1 Total Valors 4.370 176 360 4.906 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Estudiant Valors 197 13 8 218 % 4,4 6,0 1,6 4,2 Ocupat Valors 3.499 134 341 3.974 % 78,6 62,0 68,1 76,9 Aturat Valors 57 2 13 72 primera feina % 1,3 0,9 2,6 1,4 Aturat Valors 317 31 42 390 ha treballat % 7,1 14,4 8,4 7,5 Treball Valors 256 24 68 348 domèstic % 5,8 11,1 13,6 6,7 Inactiu Valors 123 12 29 164 % 2,8 5,6 5,8 3,2 Total Valors 4.449 216 501 5.166 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Estudiant Valors 35 2 7 44 % 0,9 0,7 1,5 0,9 Ocupat Valors 3.202 229 294 3.725 % 79,1 75,3 64,6 77,5 Aturat Valors 22 3 12 37 primera feina % 0,5 1,0 2,6 0,8 Aturat Valors 242 17 50 309 ha treballat % 6,0 5,6 11,0 6,4 Treball Valors 432 47 54 533 domèstic % 10,7 15,5 11,9 11,1 Inactiu Valors 116 6 38 160 % 2,9 2,0 8,4 3,3 Total Valors 4.049 304 455 4.808 % 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

115 Situació professional segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.30 Home Dona Total

16-19 anys Empresari Valors 9110 amb personal % 1,6 0,3 1,2 Empresari Valors 25 9 34 sense personal % 4,5 3,1 4,0 Assalariats fixos Valors 169 86 255 % 30,5 30,0 30,3 Assalariats Valors 346 189 535 eventuals % 62,3 65,9 63,5 Ajuda familiar Valors 426 % 0,7 0,7 0,7 Membre de Valors 202 cooperatives % 0,4 0,0 0,2 Total Valors 555 287 842 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Empresari Valors 27 15 42 amb personal % 1,6 1,2 1,4 Empresari Valors 123 59 182 sense personal % 7,1 4,7 6,1 Assalariats fixos Valors 701 475 1.176 % 40,7 38,0 39,6 Assalariats Valors 862 696 1.558 eventuals % 50,1 55,7 52,4 Ajuda familiar Valors 134 % 0,1 0,2 0,1 Membre de Valors 819 cooperatives % 0,5 0,1 0,3 Total Valors 1.722 1.249 2.971 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Empresari Valors 111 48 159 amb personal % 4,8 2,9 4,0 Empresari Valors 237 96 333 sense personal % 10,2 5,8 8,4 Assalariats fixos Valors 1.165 881 2.046 % 50,1 53,4 51,5 Assalariats Valors 800 616 1.416 eventuals % 34,4 37,4 35,6 Ajuda familiar Valors 358 % 0,1 0,3 0,2 Membre de Valors 9312 cooperatives % 0,4 0,2 0,3 Total Valors 2.325 1.649 3.974 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Empresari Valors 204 58 262 amb personal % 8,8 4,1 7,0 Empresari Valors 259 121 380 sense personal % 11,2 8,5 10,2 Assalariats fixos Valors 1.241 822 2.063 % 53,8 58,0 55,4 Assalariats Valors 585 407 992 eventuals % 25,3 28,7 26,6 Ajuda familiar Valors 5510 % 0,2 0,4 0,3 Membre de Valors 14 4 18 cooperatives % 0,6 0,3 0,5 Total Valors 2.308 1.417 3.725 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

116 Situació professional segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.31 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

16-19 anys Empresari Valors 90 110 amb personal % 1,2 0,0 2,5 1,2 Empresari Valors 34 0 0 34 sense personal % 4,4 0,0 0,0 4,0 Assalariats Valors 240 5 10 255 fixos % 31,0 17,9 25,0 30,3 Assalariats Valors 483 23 29 535 eventuals % 62,4 82,1 72,5 63,5 Ajuda familiar Valors 60 06 % 0,8 0,0 0,0 0,7 Membre de Valors 20 02 cooperatives % 0,3 0,0 0,0 0,2 Total Valors 774 28 40 842 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Empresari Valors 37 1 4 42 amb personal % 1,4 1,0 1,8 1,4 Empresari Valors 173 5 4 182 sense personal % 6,5 5,0 1,8 6,1 Assalariats Valors 1.083 44 49 1.176 fixos % 41,0 43,6 21,7 39,6 Assalariats Valors 1.343 51 164 1.558 eventuals % 50,8 50,5 72,6 52,4 Ajuda familiar Valors 40 04 % 0,2 0,0 0,0 0,1 Membre de Valors 40 59 cooperatives % 0,2 0,0 2,2 0,3 Total Valors 2.644 101 226 2.971 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Empresari Valors 147 6 6 159 amb personal % 4,2 4,5 1,8 4,0 Empresari Valors 321 6 6 333 sense personal % 9,2 4,5 1,8 8,4 Assalariats Valors 1.877 75 94 2.046 fixos % 53,6 56,0 27,6 51,5 Assalariats Valors 1.139 47 230 1.416 eventuals % 32,6 35,1 67,4 35,6 Ajuda familiar Valors 60 28 % 0,2 0,0 0,6 0,2 Membre de Valors 90 312 cooperatives % 0,3 0,0 0,9 0,3 Total Valors 3.499 134 341 3.974 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Empresari Valors 237 9 16 262 amb personal % 7,4 3,9 5,4 7,0 Empresari Valors 347 17 16 380 sense personal % 10,8 7,4 5,4 10,2 Assalariats Valors 1.827 141 95 2.063 fixos % 57,1 61,6 32,3 55,4 Assalariats Valors 766 62 164 992 eventuals % 23,9 27,1 55,8 26,6 Ajuda familiar Valors 90 110 % 0,3 0,0 0,3 0,3 Membre de Valors 16 0 2 18 cooperatives % 0,5 0,0 0,7 0,5 Total Valors 3.202 229 294 3.725 % 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

117 Categoria socioeconòmica segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.32 Home Dona Total

16-19 anys Alta Valors 11 4 15 % 2,0 1,4 1,8 Mitjana Valors 37 21 58 % 6,8 7,4 7,0 Baixa Valors 500 260 760 % 91,2 91,2 91,2 Total Valors 548 285 833 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alta Valors 34 22 56 % 2,0 1,8 1,9 Mitjana Valors 225 219 444 % 13,1 17,6 15,0 Baixa Valors 1.455 1.003 2.458 % 84,9 80,6 83,1 Total Valors 1.714 1.244 2.958 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 141 61 202 % 6,1 3,7 5,1 Mitjana Valors 591 442 1.033 % 25,5 26,9 26,1 Baixa Valors 1.584 1.141 2.725 % 68,4 69,4 68,8 Total Valors 2.316 1.644 3.960 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 242 76 318 % 10,5 5,4 8,6 Mitjana Valors 601 414 1.015 % 26,1 29,3 27,3 Baixa Valors 1.460 921 2.381 % 63,4 65,3 64,1 Total Valors 2.303 1.411 3.714 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

118 Categoria socioeconòmica segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.33 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 anys Alta Valors 28122–15 % 0,9 1,8 1,7 2,8 11,8 – 1,8 Mitjana Valors 12 31 6 7 2 – 58 % 5,2 6,8 10,2 9,9 11,8 – 7,0 Baixa Valors 219 414 52 62 13 – 760 % 94,0 91,4 88,1 87,3 76,5 – 91,2 Total Valors 233 453 59 71 17 – 833 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Alta Valors 6 20 6 13 2 9 56 % 1,2 1,9 1,7 3,5 0,6 3,1 1,9 Mitjana Valors 38 116 54 33 63 140 444 % 7,4 10,9 14,9 8,9 17,8 47,8 15,0 Baixa Valors 472 927 303 323 289 144 2.458 % 91,5 87,2 83,5 87,5 81,6 49,1 83,1 Total Valors 516 1.063 363 369 354 293 2.958 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 20 57 35 17 28 45 202 % 3,4 4,7 7,4 4,4 5,9 5,4 5,1 Mitjana Valors 40 184 112 63 105 529 1.033 % 6,8 15,2 23,8 16,2 22,1 63,8 26,1 Baixa Valors 527 969 324 308 342 255 2.725 % 89,8 80,1 68,8 79,4 72,0 30,8 68,8 Total Valors 587 1.210 471 388 475 829 3.960 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 31 98 64 38 29 58 318 % 5,4 7,4 13,1 11,3 8,2 9,0 8,6 Mitjana Valors 63 249 120 57 91 435 1.015 % 11,0 18,9 24,6 16,9 25,7 67,3 27,3 Baixa Valors 478 970 304 242 234 153 2.381 % 83,6 73,7 62,3 71,8 66,1 23,7 64,1 Total Valors 572 1.317 488 337 354 646 3.714 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

119 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.34 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

16-19 anys Alta Valors 14 0 1 15 % 1,8 0,0 2,5 1,8 Mitjana Valors 57 0 1 58 % 7,5 0,0 2,5 7,0 Baixa Valors 694 28 38 760 % 90,7 100,0 95,0 91,2 Total Valors 765 28 40 833 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alta Valors 48 4 4 56 % 1,8 4,0 1,8 1,9 Mitjana Valors 419 11 14 444 % 15,9 10,9 6,2 15,0 Baixa Valors 2.164 86 208 2.458 % 82,3 85,1 92,0 83,1 Total Valors 2.631 101 226 2.958 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 184 10 8 202 % 5,3 7,5 2,4 5,1 Mitjana Valors 970 43 20 1.033 % 27,8 32,1 5,9 26,1 Baixa Valors 2.333 81 311 2.725 % 66,9 60,4 91,7 68,8 Total Valors 3.487 134 339 3.960 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 283 15 20 318 % 8,9 6,6 6,8 8,6 Mitjana Valors 901 69 45 1.015 % 28,2 30,1 15,4 27,3 Baixa Valors 2.008 145 228 2.381 % 62,9 63,3 77,8 64,1 Total Valors 3.192 229 293 3.714 % 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

120 Sector d'activitat segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.35 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 anys Primari Valors 38 51 9 2 0 – 100 % 16,2 11,1 14,8 2,8 0,0 – 11,9 Indústria Valors 36 81 10 14 4 – 145 % 15,3 17,7 16,4 19,7 23,5 – 17,2 Construcció Valors 81 157 3 11 2 – 254 % 34,5 34,3 4,9 15,5 11,8 – 30,2 Serveis Valors 80 169 39 44 11 – 343 % 34,0 36,9 63,9 62,0 64,7 – 40,7 Total Valors 235 458 61 71 17 – 842 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Primari Valors 84 93 27 28 19 21 272 % 16,2 8,7 7,4 7,5 5,4 7,1 9,2 Indústria Valors 98 247 68 87 71 24 595 % 18,9 23,1 18,7 23,5 20,0 8,1 20,0 Construcció Valors 161 312 87 58 39 6 663 % 31,0 29,2 23,9 15,6 11,0 2,0 22,3 Serveis Valors 176 415 182 198 226 244 1.441 % 33,9 38,9 50,0 53,4 63,7 82,7 48,5 Total Valors 519 1.067 364 371 355 295 2.971 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 112 131 31 24 30 20 348 % 19,1 10,8 6,5 6,1 6,3 2,4 8,8 Indústria Valors 101 271 103 111 108 109 803 % 17,2 22,3 21,7 28,3 22,7 13,1 20,2 Construcció Valors 156 284 64 44 56 29 633 % 26,6 23,4 13,5 11,2 11,8 3,5 15,9 Serveis Valors 218 528 276 213 282 673 2.190 % 37,1 43,5 58,2 54,3 59,2 81,0 55,1 Total Valors 587 1.214 474 392 476 831 3.974 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 106 153 36 22 22 26 365 % 18,5 11,6 7,4 6,5 6,2 4,0 9,8 Indústria Valors 119 293 82 73 80 82 729 % 20,7 22,2 16,8 21,5 22,6 12,7 19,6 Construcció Valors 157 271 69 64 41 13 615 % 27,4 20,5 14,1 18,9 11,6 2,0 16,5 Serveis Valors 192 605 302 180 211 526 2.016 % 33,4 45,8 61,8 53,1 59,6 81,3 54,1 Total Valors 574 1.322 489 339 354 647 3.725 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

121 Sector d'activitat segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.36 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

16-19 anys Primari Valors 87 2 11 100 % 11,2 7,1 27,5 11,9 Indústria Valors 139 4 2 145 % 18,0 14,3 5,0 17,2 Construcció Valors 234 9 11 254 % 30,2 32,1 27,5 30,2 Serveis Valors 314 13 16 343 % 40,6 46,4 40,0 40,7 Total Valors 774 28 40 842 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primari Valors 204 10 58 272 % 7,7 9,9 25,7 9,2 Indústria Valors 540 16 39 595 % 20,4 15,8 17,3 20,0 Construcció Valors 596 16 51 663 % 22,5 15,8 22,6 22,3 Serveis Valors 1.304 59 78 1.441 % 49,3 58,4 34,5 48,5 Total Valors 2.644 101 226 2.971 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 255 5 88 348 % 7,3 3,7 25,8 8,8 Indústria Valors 729 23 51 803 % 20,8 17,2 15,0 20,2 Construcció Valors 539 12 82 633 % 15,4 9,0 24,0 15,9 Serveis Valors 1.976 94 120 2.190 % 56,5 70,1 35,2 55,1 Total Valors 3.499 134 341 3.974 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 284 11 70 365 % 8,9 4,8 23,8 9,8 Indústria Valors 640 40 49 729 % 20,0 17,5 16,7 19,6 Construcció Valors 516 29 70 615 % 16,1 12,7 23,8 16,5 Serveis Valors 1.762 149 105 2.016 % 55,0 65,1 35,7 54,1 Total Valors 3.202 229 294 3.725 % 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

122