La realitat juvenil al BAIX PENEDÈS Observatori Català de la Joventut La realitat juvenil al BAIX PENEDÈS Observatori Català de la Joventut La realitat juvenil al BAIX PENEDÈS

Observatori del Tercer Sector

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Universitat Autònoma de Barcelona

Barcelona, abril 2006 1 2 3 4 4 4 5 5 6 6 7 8 9 9 9 12 14 16 18 19 21 22 22 22 27 39 42 44 47 49 68 68 72 72 76 77 77 87 90 Presentació

Ens complau presentar La realitat juvenil al Baix Penedès, un dels informes comarcals elaborats a partir dels resultats de l’estudi territorial sobre les persones joves catalanes.

Seguint les directrius del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, eina de definició, impuls i coordinació de les polítiques de joventut, l’anàlisi de la realitat juvenil esdevé el pas previ a la definició d’objectius i a la concreció dels programes d’actuació. Només a partir del coneixement de la realitat dels joves és possible dissenyar unes polítiques de joventut realistes i de proximitat. És en aquest sentit que la Secretaria General de Joventut amb la finalitat de contribuir a millorar les polítiques de proximitat, encarrega una recerca sobre la realitat juvenil a nivell comarcal. L’estudi, coordinat per l’Observatori Català de la Joventut, ha estat elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i el Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Així doncs, la realitat juvenil al Baix Penedès és un dels quaranta-un informes comarcals que componen el conjunt de la recerca. Alhora, l’estudi es complementa amb set informes corresponents als àmbits del pla territorial i un darrer informe del conjunt de Catalunya. Tots els informes comarcals, així com els d’àmbit del pla territorial i el català, mantenen la mateixa estructura: un cop fet el plantejament metodològic de l’estudi, la primera part se centra a analitzar breument el context socioeconòmic de la comarca; la segona, la part central de l’estudi, analitza la realitat juvenil a partir dels eixos que estableix el Pla Nacional de Joventut de Catalunya revisat: l’emancipació i la participació; finalment, es presenta un darrer punt de síntesi i conclusions.

Cal també destacar que en els informes comarcals la majoria de les dades de la comarca es comparen amb les de l’àmbit del pla territorial i amb les del conjunt de Catalunya. Finalment, fer notar que s’ha dut a terme amb la metodologia de recerca que l’Observatori Català de la Joventut ha proposat en els darrers anys als ens locals per fer l’anàlisi de la realitat juvenil del seu municipi o comarca.

No podríem acabar aquesta presentació sense agrair molt sincerament la col·laboració de tots els joves i les joves que han participat en l’estudi a través dels grups de discussió. També volem agrair la de tots els professionals en matèria de joventut i de les diferents administracions públiques que han participat en les entrevistes i els grups de discussió. Finalment, agrair a l’Institut d’Estadística de Catalunya la seva col·laboració en la informació cedida per poder fer el tractament de les dades estadístiques.

Observatori Català de la Joventut

1 Autors de l’estudi

Observatori del Tercer Sector

Coordinadors: Núria Valls Pau Vidal

Investigadores principals: Clara Créixams Maria Sureda Anna Font

Equip de suport: Marina Albinyana Anna Torrent Anna Vilarrasa Bego Martínez

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Universitat Autònoma de Barcelona

Coordinadors i investigadors: Joan Miquel Verd Pedro López

Investigadors i investigadores: Jonatan Castaño Clèlia Colombo Sergio Porcel Núria Quintana Gerard Quiñones Daniel Tarragó

2 1 Introducció

A finals del mes d’octubre del 2004 l’Observatori Català de la Joventut de la Secretaria General de Joventut va encarregar conjuntament a l’Observatori del Tercer Sector i al Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona un estudi que volia encarar la realitat juvenil catalana des d’una perspectiva territorial i que havia d’anar més enllà de la simple descripció estadística. L’objectiu primordial era analitzar des d’un enfocament integrat com transcorre l’existència dels i les joves catalans i catalanes i quins són els factors que hi influeixen. En definitiva, es tractava de situar els comportaments, representacions i actituds del jovent català en el marc d’unes determinades condicions de vida, en les quals, evidentment, la variable territorial hi té un paper determinant.

L’encàrrec es fa en un context social i econòmic en què la realitat juvenil es veu afectada per esdeveniments variats, que dibuixen un panorama complex i a vegades contradictori. Per una banda creix la taxa d’activitat i el percentatge d’ocupació, i es redueix la taxa d’atur. Per l’altra, aquest increment de l’ocupació es produeix en unes condicions de gran precarietat. Al mateix temps, el nivell d’estudis assolits continua pujant, fet que es pot relacionar amb la importància creixent que tenen els estudis com a condició necessària però no suficient per arribar a ocupar categories socioprofessionals elevades. No obstant això, situacions com la sobrequalificació o el fet que les dones joves, tot i tenir més nivell educatiu, pateixin més l’atur que els homes de la mateixa edat qüestionen la suposada relació entre formació i ocupació. També són prou conegudes les dificultats que té el jovent per emancipar-se de la llar d’origen: les dificultats en l’estabilització laboral, l’allargament dels estudis i el preu de l’habitatge s’apunten repetidament com a factors explicatius. Però, d’altra banda, el suposat “conflicte generacional” entre pares i fills, al qual tant s’havia al·ludit en el passat, sembla haver desaparegut, i avui en dia la convivència a la llar familiar no sembla viure’s com a un problema.

Aquests esdeveniments tenen concrecions diferents en un espai geogràfic tan heterogeni com el català: el 69% de la població catalana es concentra en el 10% del territori (Àmbit metropolità), ens trobem comarques amb un gran dinamisme i competitivitat productiva i altres amb dèficits en infraestructures i economies que no creixen. Però aquesta realitat territorial és dinàmica i canviant. Al mateix temps que el jovent de les comarques més despoblades marxa a altres llocs per buscar feina, l’encariment del preu de l’habitatge a les zones més densament poblades també provoca el desplaçament de població jove (i no tan jove) entre comarques. Fins i tot algunes comarques que tradicionalment havien perdut població ara creixen en efectius.

En definitiva, una bona part dels fenòmens en què es veuen implicades les persones del territori català d’entre 15 i 29 anys tenen un recorregut que sobrepassa les simplificacions que sovint es fan. És el desig d’abordar aquesta complexitat, junt amb la voluntat d’atorgar protagonisme a les diferències territorials, el que ens ha dut a plantejar un estudi sociològic detallat, amb una visió integradora de la realitat i amb una base territorial destacada. L’aproximació metodològica que hi hem fet ha estat plural i múltiple. A l’anàlisi de la informació quantitativa territorialitzada per comarques —que encara és insuficient per abordar totes les dimensions que configuren les condicions de vida del jovent—, hi hem afegit una aproximació qualitativa fonamentada principalment en la tècnica del grup de discussió, així com també una explotació dels estudis ja existents. D’aquesta manera esperem poder apropar-nos amb el màxim de fidelitat a una realitat juvenil que és més heterogènia i múltiple del que pot semblar a primera vista.

3 2 Plantejament de l’estudi

2.1 Finalitat de l’estudi

Partint de les consideracions anteriors, el present estudi es planteja els objectius bàsics següents:

Oferir, especialment als consellers, regidors i tècnics de joventut dels consells comarcals i dels ajuntaments, el coneixement necessari per poder dissenyar polítiques de joventut el més realistes i integrals possible.

Detectar les peculiaritats existents en els comportaments, les actituds i les condicions de vida dels joves des d’una perspectiva territorial comarcal, comparant-la alhora amb la de l’àmbit del Pla territorial* i la del conjunt de Catalunya.

Analitzar i interrelacionar les implicacions de la peculiaritat territorial en els diferents àmbits de vida dels joves: emancipació (educació, treball, habitatge, salut i cultura), participació i territorialitat i cohesió social.

2.2 El problema i el seu tractament metodològic

El disseny general que s’ha seguit en la recerca per aconseguir els objectius plantejats ha estat de caràcter multiestratègic, amb l’ús de fonts primàries i secundàries i combinant dades de caràcter quantitatiu i qualitatiu.

Cal tenir en compte que en les dades de caràcter estadístic difícilment hi apareixen tot un seguit de factors rellevants per a l’estudi de la realitat juvenil. Un fet diferencial i definidor del que és ser jove en l’actualitat és que la condició juvenil no és defineix com allò que no és, sinó com allò que és: un procés social organitzat, institucionalitzat i estructurat socialment i històricament pel qual els adolescents esdevenen adults. Això significa que la joventut cal entendre-la com una etapa de ciutadania en la qual les persones adquireixen i posen en pràctica els drets i deures socials. No obstant això, en el context actual hi ha una diversitat més gran de trajectòries i, al mateix temps, més dificultats per posar en pràctica l’exercici de la plena ciutadania. Això implica una gran heterogeneïtat de joves, ja que les i els joves són molt diferents entre si. Aquesta heterogeneïtat i diversitat requereix precisament, en molts casos, l’ús de tècniques qualitatives.

Aquest plantejament, per tant, s’ha traduït en la utilització de dues tècniques d’anàlisi principals: l’explotació qualitativa de les informacions provinents de grups de discussió organitzats expressament per a la recerca i l’anàlisi estadística de les dades de l’Estadística de població del 1996 i el Cens del 2001. De manera complementària també s’ha recorregut a entrevistes personals a experts i agents socials i a dades estadístiques secundàries provinents de diverses fonts.

*Els àmbits territorials són agrupacions de comarques senceres establertes en el Pla territorial general de Catalunya per la Llei 1/1995, de 16 de març, i per la posterior aprovació de la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i l’Aran com a àrea funcional de planificació. Les agrupacions són les següents: Àmbit Metropolità (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental), Comarques Centrals (Anoia, Bages, Berguedà, Osona, Sosonès), Alt Pirineu i Aran (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Val d’Aran, Pallars Sobirà, Cerdanya), Àmbit de Ponent (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell), Comarques Gironines (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès, la Selva), Terres de l’Ebre (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Montsià, Baix Ebre) i Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès).

4 Per organitzar els grups de discussió s’han establert les set agrupacions comarcals següents, que es corresponen amb els àmbits territorials dels quals hem parlat més amunt:

Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran.

Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.

Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès.

Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i la Selva.

Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.

Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

Metodològicament, el disseny del treball ha buscat una forta articulació quantitativa-qualitativa, de manera que la primera aproximació estadística al territori ha permès identificar homogeneïtats comarcals i fer més eficient l’ús posterior dels grups de discussió —sempre respectant la base territorial, i per tant sense barrejar comarques pertanyents a àmbits territorials diferents—. Igualment, a l’hora de redactar els informes comarcals aquesta articulació ha permès una mena de triangulació entre els diferents tipus de dades, fet que reforça les afirmacions que s’hi fan.

Un altre gran avantatge del disseny que hem triat ha estat la seva replicació, és a dir, la capacitat de contestar i contrastar preguntes similars d’una manera repetida, variant-ne només la variable territorial. Això ha estat així en els casos en què els perfils socials dels grups de discussió han estat coincidents entre els diferents àmbits territorials. La replicació garanteix una validesa i una fiabilitat elevades, que ha permès obtenir resultats i conclusions rellevants tant per a la realitat social juvenil de cada comarca com per al conjunt de Catalunya.

2.3 Les tècniques utilitzades i la seva funció en la recerca

Per acabar aquest apartat apuntem tot seguit els detalls concrets de l’ús que s’ha fet de les diferents informacions, quines tècniques s’han utilitzat i els objectius i funcions que han complert en el marc de la recerca.

2.3.1 Explotació de treballs i estudis ja elaborats

Els tipus de treballs consultats han estat els que aborden la realitat juvenil catalana tant des d’un punt de vista global com els que tenen com a àmbit particular de l’estudi una comarca o municipi concret. De fet, aquestes dues orientacions permeten acomplir objectius diferents. Per una banda, totes aquelles recerques i explotacions estadístiques fetes des d’una perspectiva més globalitzadora i amb un àmbit més ampli ens han servit per contextualitzar i identificar les grans línies d’estructuració i de canvi en la realitat juvenil catalana. Per l’altra, els estudis que han fet alguns consells comarcals i municipis sobre la seva pròpia realitat juvenil ens han marcat les línies per continuar aprofundint en les qüestions particulars dels diferents territoris. Uns tipus de treballs i altres han permès emprendre i complementar l’explotació de les informacions produïdes en la nostra recerca amb unes bases ja contrastades amb anterioritat.

5 2.3.2 Explotació de dades estadístiques

La recerca ha utilitzat dues fonts estadístiques fonamentals: el Cens de Població de l’any 2001 i l’Estadística de Població de l’any 1996. Aquestes informacions s’han tractat per comarques, per àmbits territorials i pel conjunt de tot Catalunya, dividint els joves de 15 a 29 anys en grups quinquennals. Precisament la possibilitat d’organitzar els agrupaments territorials en els diferents nivells pels quals ens interessàvem ha fet que aquestes fonts constituïssin la base de la nostra explotació estadística. S’han utilitzat algunes altres fonts estadístiques amb una referència temporal una mica més recent —l’actualització del padró de l’any 2004 i altres estadístiques dels departaments d’Educació, de Treball, de Salut—, però que no permetien un tractament tan detallat per grups d’edat i per comarques. També hem d’assenyalar que aquest estudi és el primer que elabora l’Observatori Català de la Joventut amb les dades del Cens de Població del 2001, ja que fins ara les dades utilitzades provenien de l’Estadística de Població de l’any 1996.

Els usos d’aquestes informacions han estat variats. En un primer moment se n’ha fet una explotació (anàlisi factorial) encaminada a preparar els agrupaments comarcals. Més concretament, s’han buscat homogeneïtats comarcals que permetessin assignar un determinat perfil de joves amb característiques socials semblants a més d’una comarca. S’ha organitzat d’aquesta manera per aconseguir els grups de discussió fossin més eficients: les conclusions extretes d’un determinat grup de discussió d’una comarca concreta es poden extrapolar al jovent de les comarques amb característiques semblants. Aquesta extrapolació s’ha fet sense trencar la lògica de coherència territorial, i només s’han agrupat comarques que pertanyessin a un mateix àmbit territorial.

Un segon objectiu de l’anàlisi quantitativa ha estat caracteritzar les comarques en relació amb l’àmbit territorial al qual pertanyen i al conjunt de Catalunya. Aquesta caracterització ha tingut un caire principalment descriptiu, i es plantejava com a principal objectiu obtenir una visió general de tot un conjunt de factors que acaben configurant la realitat territorial en què es desenvolupa la vida del jovent. Així, per obtenir aquesta “fotografia” global de cada comarca s’han tractat els eixos següents: població, nivell econòmic i mercat de treball, territori, salut, ensenyament i educació, habitatge i equipaments culturals.

Finalment, s’han explotat les dades estadístiques provinents del Cens de Població del 2001 i de l’Estadística de Població de l’any 1996 en què s’ha mirat d’aconseguir una panoràmica el més detallada possible de cada una de les realitats comarcals que es volien analitzar. Aquí l’anàlisi s’ha concentrat en els segments d’edat juvenil i en la identificació de l’entorn econòmic i social comarcal en què transcorre la vida dels joves, donant un especial protagonisme a l’evolució temporal. Aquesta informació no només té interès per si mateixa, en permetre una caracterització de les particularitats comarcals en les condicions de vida del jovent, sinó que també ha fet possible una millor contextualització —i per tant interpretació— de la informació qualitativa obtinguda en els grups de discussió.

2.3.3 Explotació de grups de discussió

La tècnica dels grups de discussió s’ha utilitzat en dos moments diferents de la recerca i amb dues finalitats diferents. En un primer moment s’han organitzat grups de discussió de caràcter exploratori amb l’objectiu de detectar aquelles qüestions més rellevants per a les comarques que s’havien d’estudiar. Aquests grups de discussió els han format principalment tècnics de joventut dels consells comarcals i les coordinacions territorials, tot i que també hi han intervingut professionals provinents de diferents institucions i de diferents especialitats. D’aquest tipus de grups de discussió se n’ha fet un per cada àmbit territorial, compost per unes deu persones. La informació obtinguda no només ha permès delimitar millor els perfils dels joves i les joves que participarien posteriorment en la segona fase dels grups, sinó que també ha fet possible plantejar qüestions sobre les quals calia aprofundir en els grups de discussió amb els i les joves.

6 Si el primer tipus de grups de discussió es poden qualificar genèricament de “grups de professionals”, el segon tipus de grups de discussió tenien un caràcter molt més focalitzat, tant pels perfils convocats com per les qüestions tractades. Aquest segon tipus de grups han estat els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els diferents informes. S’han organitzat cinc grups de discussió per a cada àmbit territorial —excepte a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i a les Terres de l’Ebre, on se n’han fet quatre—. En aquest punt és important destacar que s’ha seguit el criteri d’organitzar un grup de discussió per cada perfil diferent de jove, és a dir, dins de cada àmbit territorial s’han delimitat tants perfils diferenciats de joves com grups discussió s’organitzaven. Aquesta delimitació dels perfils dins de cada àmbit territorial ha estat el resultat de la primera fase d’explotació estadística i de les informacions proporcionades pels “grups de professionals”. Així, aquests perfils han estat els que es consideraven més característics de l’àmbit territorial, intentant sempre respectar la regla de buscar el màxim d’heterogeneïtat entre perfils per tal de recollir la variabilitat interna del territori. Per la seva banda, cada grup corresponent a un perfil concret es fonamentava en unes característiques compartides, de manera que es complís la condició d’homogeneïtat social entre els i les assistents. El nombre mitjà d’assistents a cada grup s’ha situat entre sis i deu persones.

2.3.4 Explotació d’entrevistes personals

La tècnica de l’entrevista personal s’ha utilitzat com a complement de la del grup de discussió. Per una banda s’ha fet servir per acabar de completar la informació que provenia dels grups de joves, especialment en aquelles qüestions en les quals ha estat més difícil obtenir un diàleg fluid —per exemple, en temes vinculats a comportaments de risc—. Per l’altra, ja s’ha fet servir en la fase de redacció dels informes, amb l’objectiu de contrastar les afirmacions que s’hi feien.

Les entrevistes han estat majoritàriament cara a cara, tot i que en alguns casos també se n’han fet per telèfon. El perfil de les persones entrevistades ha estat semblant al de les que es van convocar en els “grups de professionals”, és a dir, professionals i experts en qüestions vinculades a la realitat juvenil provinents de diferents especialitats i institucions. Atès el caràcter auxiliar i complementari de les entrevistes, la seva explotació no ha tingut el protagonisme dels grups de discussió en la redacció dels informes, però sí que han permès abordar matèries que d’altra manera s’haurien tractat escassament.

7 2.4 Estructura dels informes

A continuació es presenta la informació recollida per a la comarca, desglossada en els grans apartats següents.

En el punt 3, «Context socioeconòmic de la comarca», es dóna una visió general de la comarca en comparació amb l’àmbit territorial i el global de Catalunya. Per oferir aquesta fotografia s’han seleccionat alguns indicadors generals sobre la seva situació demogràfica, territorial i econòmica, entre d’altres.

En el punt següent, «La realitat dels joves de la comarca», s’analitza la informació recollida en relació a la situació i les percepcions dels joves del territori, combinant l’explicació de les dades estadístiques i les aportacions dels mateixos joves i tècnics mitjançant els grups de discussió de l’àmbit. Aquest punt constitueix el gruix de l’informe.

En el punt 5, «Síntesi i conclusions», es presenten d’una manera resumida els principals elements de l’anàlisi que es fa en el punt anterior, intentant apuntar també possibles camps d’intervenció en la realitat analitzada.

Finalment, s’adjunta la bibliografia general utilitzada i tres annexos diferents. El primer consisteix en un annex metodològic que ofereix, per una banda, una explicació de les recodificacions més significatives fetes amb les dades del Cens del 2001, i per l’altra una explicació detallada del treball de camp que s’ha fet. El segon annex és l’índex de totes les taules estadístiques utilitzades en l’informe. El tercer i últim annex són altres taules estadístiques que complementen l’informe. Aquestes darreres a banda de complementar la informació quantitativa presentada en els punts 3 i 4 de l’informe, és la base d’alguns dels comentaris i reflexions que apareixen al mateix punt 4.

8 3 Context socioeconòmic de la comarca

3.1 Localització de la comarca

La comarca del Baix Penedès forma part de l’Àmbit territorial del Camp de Tarragona. Dins l’àmbit, se situa a la part septentrional i, a més del Baix Camp i el Tarragonès, és una de les tres comarques costaneres de l’àmbit. Per tant, geogràficament, la comarca limita amb comarques del mateix àmbit territorial pel sud (Tarragonès) i pel nord-oest (Alt Camp), mentre que pel nord-est limita amb comarques de l’Àmbit Metropolità (Garraf i Alt Penedès). La capital de la comarca és el Vendrell.

És una comarca litoral que forma –amb el Garraf i l’Alt Penedès– la regió natural del Penedès, coneguda especialment per la seva producció vinícola. La plana penedesenca (sectors central i litoral) s’emmarca al nord per la serra del Montmell. En la divisió provincial de 1833, fou inclosa en la província de Tarragona, i per això forma part de la marca turística Costa Daurada. L’economia agrària té en la vinya gairebé un monocultiu, i els seus vins (amb denominació d’origen) i caves tenen un gran prestigi. Les activitats marineres tradicionals (pesca i navegació) han donat pas a un bon desenvolupament turístic, especialment en el camp de les segones residències.

Alt Camp Alt Penedès

El Vendrell

Cunit

Tarragonès

Mediterrània

3.2 Distribució de la població

El Baix Penedès comptava amb 73.665 habitants l’any 2004. Tot i que l’evolució demogràfica de la comarca ha estat de creixement des de 1981, a partir de 1996 i sobretot de 2001, també ha augmentat notablement el creixement natural, amb una taxa del 4,2%. Aquesta situació de creixement és molt més accentuada al Baix Penedès que al conjunt del Camp de Tarragona, que, tot i presentar també taxes positives de creixement natural durant part de l’evolució 1986-2003, són més suaus i experimenten un canvi més tardà, fins arribar a una taxa del 2,9% l’any 2001. Alhora, la població de l’àmbit territorial ha anat augmentant de manera progressiva, tot i que també es percep un creixement més espectacular l’any 2004.

9 Evolució de la població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981-2004.

Habitants 3.2.1 1981 1986 1991 1996 2001 2004

Territori

Baix Penedès 29.722 33.211 38.080 47.550 61.256 73.665

Camp de 358.809 368.305 387.052 419.006 451.902 505.351 Tarragona

Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.813.319

Font: Censos de 1981, 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.

Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2003.

Taxa de creixement natural 3.2.2 1986 1991 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Territori

Baix Penedès 2,4 2,1 1,9 2,7 2,7 4,2 3,9 3,8

Camp de 3,3 1,5 1,1 0,8 2,3 2,5 2,6 2,9 Tarragona

Catalunya 2,3 0,7 0,2 0,3 1,3 1,4 1,7 2,0

Font: Estimacions de població i moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.

En veure la distribució de la població per franges d’edat, podem observar que, en general, la proporció de població jove és inferior o igual a la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona, amb l’excepció de les dones de 0 a 14 anys, en què la taxa del Baix Penedès és lleugerament superior a la taxa de les mitjanes de l’àmbit territorial i Catalunya. D’altra banda, també es veu una taxa més elevada a la comarca tant en homes, amb un 41,7% com en dones, amb un 39,9%, a la franja d’edat compresa entre 35 i 64 anys respecte a la taxa de l’àmbit territorial, del 40,1% i el 38,6%, respectivament. Entre la taxa de població major de 65 anys, torna a ser més elevada la taxa de l’àmbit respecte a la taxa de la comarca.

10 Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

Homes 3.2.3 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total H

Territori

Baix Penedès 10,0 5,0 5,0 6,8 9,2 9,1 41,7 13,2 37.615

Camp de 10,2 5,0 5,4 7,2 9,5 9,1 40,1 13,5 253.865 Tarragona

Catalunya 9,8 4,7 5,2 7,1 9,6 9,4 39,9 14,3 3.366.329

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

Dones 3.2.4 0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més Total D

Territori

Baix Penedès 10,3 4,9 5,2 6,6 8,6 8,5 39,9 16,0 36.050

Camp de 9,8 4,8 5,2 6,9 8,8 8,3 38,6 17,6 251.486 Tarragona

Catalunya 9,0 4,3 4,8 6,6 8,6 8,4 38,8 19,5 3.446.990

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

La població del Baix Penedès es caracteritza per tenir un baix percentatge de població procedent de Catalunya (61,1%), més baix que la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona (64,2%), que resta per sota de la mitjana catalana (65,4%), segons dades de l’any 2004. Aquest menor pes de la població nascuda a Catalunya es tradueix en un major pes dels provinents de la resta de l’Estat espanyol (27,1%), per sobre dels valors de l’àmbit territorial (25,5%) i de la mitjana catalana (24%). De la mateixa manera, també es compensa amb un major percentatge d’estrangers, que amb un 11,8% també se situa en una taxa per sobre de la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona (10,3%).

11 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

Població per lloc de naixement 3.2.5 Catalunya Resta de l’Estat Estranger Total espanyol

Territori

Baix Penedès Valors 45.008 19.980 8.677 73.665 % 61,1 27,1 11,8

Camp de Valors 324.313 129.007 52.031 505.351 Tarragona % 64,2 25,5 10,3

Catalunya Valors 4.455.928 1.632.007 725.384 6.813.319 % 65,4 24,0 10,6

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

3.3 El territori

El Baix Penedès compta amb una alta densitat de població en comparació a les comarques del mateix àmbit territorial més allunyades de Tarragona i de l’Àmbit Metropolità. Tot i així, aquesta alta densitat és relativament recent, ja que la taxa de la comarca supera la taxa de l’Àmbit del Camp de Tarragona des de l’any 1996. Així, l’any 2004 la comarca presentava una taxa de 248,7 h./km2, per sobre dels valors de l’àmbit territorial i Catalunya, de 168,5 i 212,2 h./km2, respectivament.

Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2004.

Superfície Densitat (habitants/km2) 3.3.1 km2 1986 1991 1996 2001 2004

Territori

Baix Penedès 296 112,4 128,9 160,9 207,3 248,7

Camp de 2.999 122,9 129,1 139,8 150,7 168,5 Tarragona

Catalunya 32.107 187,4 190,0 190,9 198,9 212,2

Font: Censos de 1991 i 2001. Padrons municipals d'habitants de 1986, 1996 i 2004. Institut d'Estadística de Catalunya.

12 La població de la comarca està força concentrada en dos municipis: la capital de la comarca, el Vendrell, i Calafell. Es tracta dels municipis més grans de la comarca, amb un total de 45.424 habitants, i són els únics que superen els 20.000 habitants. Entre aquestes dues poblacions es concentra el 61,7% de la població de la comarca. La resta de la població està repartida en un municipi que compta entre 2.001 i 5.000 habitants, amb un 15,3% dels habitants, cinc municipis que compten entre 501 i 2.000 habitants, amb un 10,9% dels habitants, i un 1,2% de la població que habita dues poblacions de menys de 500 habitants. Les mitjanes del Camp de Tarragona i Catalunya de població que habita en municipis de menys de 500 habitants és més elevada, amb un 3% i un 1,3%, respectivament. El Camp de Tarragona presenta un perfil més dispers respecte al Baix Penedès, tant pel que fa a la proporció de poblacions petites com al percentatge de població que hi habita. Per altra banda, l’àmbit territorial també presenta una major proporció de poblacions de més de 50.000 habitants, i també de població que hi habita.

Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

N. habitants 3.3.2 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de 500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total

Territori

Baix Penedès Valors 907 8.000 11.248 8.086 45.424 0 73.665 % 1,2 10,9 15,3 11,0 61,7 0,0

Camp de Valors 14.999 44.940 53.398 33.809 137.979 220.226 505.351 Tarragona % 3,0 8,9 10,6 6,7 27,3 43,6

Catalunya Valors 88.175 289.908 407.858 555.015 1.627.828 3.844.535 6.813.319 % 1,3 4,3 6,0 8,1 23,9 56,4

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

Distribució del nombre de municipis segons la seva grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2004.

N. municipis 3.3.3 fins a de 501 de 2.001 de 5.001 de 10.001 més de 500 hab. a 2.000 a 5.000 a 10.000 a 50.000 50.000 Total

Territori

Baix Penedès Valors 2 5 4 1 2 0 14 % 14,3 35,7 28,6 7,1 14,3 0,0

Camp de Valors 60 41 16 5 7 2 131 Tarragona % 45,8 31,3 12,2 3,8 5,3 1,5

Catalunya Valors 350 281 131 80 81 23 946 % 37,0 29,7 13,8 8,5 8,6 2,4

Font: Padró municipal d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya.

13 3.4 Economia, activitat i treball

La taxa d’activitat entre la població més jove (de 16 a 24 anys) de la comarca és més alta que la de l’àmbit territorial. Destaca la gran diferència entre els joves actius de 16-19 anys, que al Baix Penedès representen un 46,3%, i al Camp de Tarragona un 36,3% en aquesta franja d’edat. La població situada entre els 25 i els 64 anys presenta una taxa d’ocupació més baixa al Baix Penedès que a l’àmbit territorial, que ja resta per sota la taxa de Catalunya. La taxa d’activitat més elevada de la comarca se situa en la franja de 25 a 29 anys, amb un 84,7% de la població, edats en què també presenten el màxim nivell d’activitat les mitjanes del Camp de Tarragona i de Catalunya, amb taxes d’un 85,6% i un 87%, respectivament.

La taxa d’atur del Baix Penedès, d’un 10,3%, és més elevada que la de l’àmbit territorial, que amb un 10,1% se situa per sota la mitjana catalana, d’un 10,2%. L’ocupació del Baix Penedès és més elevada entre els homes, amb un 92,3% dels actius, que entre les dones, amb un 85,5%. Aquestes taxes mostren, però, que tot i que les taxes d’atur de la població general i dels dos sexes per separat són inferiors respecte a la mitjana catalana, al Baix Penedès són majors les diferències entre homes i dones. Així, a la comarca la diferència entre els dos sexes és de 6,8 punts, mentre que entre la taxa femenina i la masculina globals de Catalunya hi ha 5,1 punts. Aquesta major diferència entre homes i dones en l’atur no és exclusiva del Baix Penedès, sinó que també es dóna a l’àmbit territorial –que també presenta 6,7 punts de diferència entre les taxes d’ambdós sexes.

Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Taxa d’activitat 3.4.1 16-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 i més Total

Territori

Baix Penedès 46,3 72,7 84,7 83,2 80,5 78,8 73,5 65,1 53,7 31,0 4,0 58,1

Camp de 36,3 68,6 85,6 84,9 82,3 80,4 76,0 67,9 55,7 32,9 3,0 57,9 Tarragona

Catalunya 35,9 69,6 87,0 86,7 84,1 82,0 77,9 69,5 57,5 34,1 3,5 58,4

Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

14 Distribució de la població de 16 i més anys amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts i percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Població amb relació a l’activitat Homes Dones Total 3.4.2 Absoluts Taxes Absoluts Taxes Absoluts Taxes Ocupats Aturats Ocu- Atur Ocupa- Atura- Ocu- Atur Ocupats/ Aturats/ Ocu- Atur pació des des pació ades ades pació

Territori

Baix Penedès 16.770 1.400 92,3 7,7 9.943 1.681 85,5 14,5 26.713 3.081 89,7 10,3

Camp de 120.233 9.631 92,6 7,4 76.387 12.557 85,9 14,1 196.620 22.188 89,9 10,1 Tarragona

Catalunya 1.657.056 144.423 92,0 8,0 1.158.070 174.512 86,9 13,1 2.815.126 318.935 89,8 10,2

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

La RBFD del Baix Penedès es troba per sota de la mitjana catalana, amb un 96,8 sobre la base 100 de Catalunya i, per tant, per sota de la mitjana del Camp de Tarragona, que resta per sota la base 100 de Catalunya, amb un 99,1 l’any 2001. A més, la riquesa relativa del Baix Penedès ha millorat, tot i haver patit una curvatura, de manera que l’any 1996 havia superat la base 100 de Catalunya amb un 102,7 i l’any 1999 havia baixat a 94,3, amb el posterior creixement l’any 2001.

Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1986-2001.

Renda bruta familiar per habitant 3.4.3 1986 1991 1996 2000 2001

Territori

Baix Penedès 96,0 96,0 102,7 94,3 96,8

Camp de – – – 101,0 99,1 Tarragona

Catalunya 100 100 100 100 100

Font: A. Fernández. La renda familiar disponible a les comarques catalanes. Institut d’Estadística de Catalunya.

Com la resta de Catalunya, la comarca ha experimentat un fort creixement del sector de la construcció, amb una taxa d’un 6,7 entre el 1998 i el 2003, tot i que amb certa tendència a disminuir el creixement. Aquesta taxa se situa per sobre del creixement global de Catalunya, amb un 5,2 en el mateix període. Al Baix Penedès, el sector serveis experimenta un creixement estable, considerablement més elevat que la mitjana catalana, mentre que presenta un comportament similar a la mitjana catalana en l’evolució del sector industrial, el pes del qual s’ha reduït considerablement en els darrers anys.

15 Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variació interanual de cada període en percentatge. Comarca i Catalunya, 1998-2003.

PIB primari PIB construcció PIB industrial PIB terciari 3.4.4 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 1998- 2001- 1998- 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003 2000 2003 2003

Territori

Baix Penedès -2,3 -3,6 -3,0 8,5 4,9 6,7 4,5 0,7 2,6 4,2 4,1 4,1

Catalunya -0,9 -1,0 -0,9 6,5 4,0 5,2 4,2 1,1 2,7 3,0 2,7 2,8

Font: Caixa Catalunya.

3.5 Educació

En els centres d’educació primària del Baix Penedès, la densitat d’alumnes en els centres privats és major que en els públics. Així doncs, la ràtio d’alumnes per centre, en el cas dels centres públics de primària, és de 177, mentre que en els centres privats del mateix nivell hi ha 250 alumnes per centre de mitjana. Als centres d’educació secundària, el panorama s’inverteix, amb una mitjana de 602 alumnes per centre públic i de 328 alumnes per centre privat. Alhora, es dóna una disminució en nombre de centres d’una etapa a una altra –d’un total de 37 centres de primària, a secundària només en resten 8. Aquesta disminució de centres d’una etapa a l’altra provoca una major concentració d’alumnes, que es fa palesa sobretot en centres públics. Per tant, podem deduir que la ràtio de centres públics de secundària és superior a la de centres privats, en gran mesura a causa de la disminució de centres d’una etapa a l’altra, que afecta més els centres públics que els privats. La mitjana del Camp de Tarragona presenta un panorama similar, tot i que cal destacar que tant les ràtios d’alumnes per centre com les d’alumnes per professor són més baixes que les ràtios de la comarca. Aquest fenomen segurament és degut a l’alta densitat de població de la comarca.

Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària, i centres d'educació secundària. Valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, curs 2003-04.

Ed. infantil i primària Ed. secundària Ràtios Ràtios 3.5.1 n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ n. total Alum./ Alum./ Alum./ Alum./ centres Centre Centre Prof. Prof. centres Centre Centre Prof. Prof. públic privat públic privat públic privat públic privat

Territori

Baix Penedès 37 177 250 14 17 8 602 328 10,3 14,5

Camp de 275 162 220 13 15 77 534 280 10,2 12,7 Tarragona

Catalunya 3.154 186 209 13 14 1.104 491 275 10,1 11,9

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya a partir de dades del Departament d'Educació. Servei d'Estadística i Documentació. Estadística de l'ensenyament.

16 Com ja s’intuïa en analitzar la taxa d’activitat per edat, el percentatge d’escolarització dels joves del Baix Penedès està per sota del de l’Àmbit del Camp de Tarragona, amb una diferència d’11,1 punts en la població de 16 anys, i 9,7 punts en la de 19 anys. La distància entre la taxa comarcal i la taxa de l’àmbit territorial persisteix en la població de 24 a 29 anys, tot i que la distància cada vegada és més curta. Com també succeeix en la taxa mitjana del Camp de Tarragona, la proporció de dones escolaritzades és considerablement més elevada que la d’homes, i s’arriba a una diferència de 19,9 punts percentuals en la població de 16 anys. D’altra banda, el nivell d’instrucció de la població general a la comarca està lleugerament per sota la mitjana de l’àmbit territorial. Aquesta diferència es veu reflectida en una major proporció de població que ha realitzat només estudis primaris o inferiors –un 40,7% de la població major de nou anys. També és major la taxa de població que ha cursat ESO o EGB, secundària i Batxillerat. En contrapartida trobem una menor taxa de població amb estudis superiors (8,5%), a 2,4 punts de la mitjana del Camp de Tarragona i a 4,3 punts de distància de la mitjana catalana. Pel que fa a la formació professional primària i secundària, amb un 6% i un 4,8% de la població, respectivament, també resta lleugerament per sota de la mitjana de l’àmbit territorial, tot i que aquesta darrera supera la mitjana de Catalunya.

Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarca, Àmbits Territorials i Catalunya, 2001.

Taxa d’escolarització 3.5.2 16 anys 19 anys 24 anys 29 anys Total 16-29 anys sexe sexe sexe sexe sexe TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H TOT D H

Territori

Baix Penedès 65,3 75,5 55,7 35,7 44,0 28,1 16,0 16,8 15,4 4,5 4,6 4,4 22,6 25,8 19,6

Camp de 74,2 78,2 70,1 45,4 50,7 40,2 20,1 20,8 19,5 5,6 5,5 5,7 28,1 30,4 25,7 Tarragona

Catalunya 74,4 77,9 70,9 46,8 51,7 41,9 20,2 21,5 18,9 5,3 5,3 5,3 27,9 30,3 25,5

Font: Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. (*) No ha estat comptada com a població escolaritzada la que realitza la següent formació: Ensenyaments inicials per a adults, Programes de garantia social, Escola Oficial d'Idiomes, Ensenyaments artístics, Curs INEM o equivalent per a desocupats, Curs de promoció promogut per l'empresa o Altres cursos.

17 Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Nivell d’instrucció 3.5.3 Primària o ESO / EGB (2) Batxillerat (3) FP I FP II Superior (4) inferior (1)

Territori

Baix Penedès 40,7 30,6 9,4 6,0 4,8 8,5

Camp de 39,7 28,3 9,2 6,1 5,8 10,9 Tarragona

Catalunya 40,0 25,6 11,0 5,4 5,3 12,8

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. (1) Inclou: No sap llegir o escriure, Sense estudis i Primer grau. (2) Inclou: ESO, EGB, Batxillerat Elemental. (3) Inclou: Batxillerat Superior. (4) Inclou: Diplomatura, Llicenciatura i Doctorat.

3.6 Habitatge

Com en altres comarques, al Baix Penedès la majoria d’habitatges principals, un 82,3%, són de propietat, un percentatge lleugerament més reduït que a l’Àmbit del Camp de Tarragona, però superior al de Catalunya. D’aquests, la majoria estan totalment pagats, un 39,7% de tots els habitatges principals. En comparació a l’àmbit territorial i Catalunya, al Baix Penedès el pes dels habitatges de propietat d’accés a compra (en procés de pagament) és força elevat, amb un 35,5%. L’accés a la propietat per mitjà de l’herència o la donació presenta una taxa lleugerament inferior a l’Àmbit del Camp de Tarragona, amb un 7,1%, però així i tot està per sobre de la mitjana de Catalunya. En canvi, el segon règim de tinença més habitual és el lloguer, amb una taxa de l’11,3%. Aquest volum de lloguer posa de manifest que és una opció menys freqüent a la comarca si es compara amb les mitjanes de l’àmbit territorial i catalana, amb valors del 12,1% i el 16,6%, respectivament. Tot i que són opcions poc habituals, cal destacar que la comarca es caracteritza per comptar amb un major pes dels habitatges gratuïts i altres formes de tinença.

Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2001.

Règim de tinença N. total Propietat 3.6.1 d’habi- Compra Accés a Herència TOTAL Lloguer Gratuït Altres tatges compra o donació formes

Territori

Baix Penedès 23.254 39,7 35,5 7,1 82,3 11,3 3,0 3,5

Camp de Tarragona 164.080 43,3 31,8 7,6 82,7 12,1 2,3 2,8

Catalunya 2.315.774 45,9 27,6 5,5 79,1 16,6 1,6 2,7

Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.

18 El cens d’habitatges del 2001 mostra un total de 75.089 habitatges, dels quals el 31,0%, és a dir, 23.254, són habitatges principals. L’evolució en els anys compresos entre 1981 i 2001 mostra que la taxa d’habitatges primaris ha augmentat considerablement, ja que el 1981 era del 23,2%. Així i tot, la taxa del 2001 segueix estant considerablement per sota de la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona. D’altra banda, trobem una taxa d’habitatges secundaris considerablement elevada respecte a l’àmbit territorial, tot i haver disminuït de 2,8 punts en el període 1981-2001. La taxa d’habitatges secundaris al Baix Penedès és del 61,5%, mentre que la taxa de la mitjana del Camp de Tarragona és del 37,6%. Quant als habitatges vacants, s’observa un descens de 5,2 punts l’any 2001 respecte a l’any 1981. Per tant, el Baix Penedès es percep com una comarca amb una majoria d’habitatges destinats a segones residències, tot i que ha augmentat notablement el nombre de residents, tant en població com en habitatges.

Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatges i valors absoluts. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1981 i 2001.

Tipus d’habitatge Habitatges Habitatges Habitatges Altres habitatgesNúmero 3.6.2 ocupats ocupats vacants familiars total principals secundaris habitatges 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001 1981 2001

Territori

Baix Penedès 23,2 31,0 64,3 61,5 12,5 7,3 0,0 0,3 35.693 75.089

Camp de 48,0 47,4 35,6 37,6 16,4 13,2 0,0 1,8 213.905 346.046 Tarragona

Catalunya 71,6 69,9 13,5 15,5 14,9 13,7 0,0 0,9 2.452.869 3.314.155

Font: Cens de 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.

3.7 Salut

Els serveis sanitaris del Baix Penedès tenen una densitat més elevada que la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona, a causa de la major densitat de la població. Cal destacar, per una banda, que les ràtios dels equipaments hospitalaris i extrahospitalaris se situen considerablement per sobre de les ràtios catalanes. Per altra banda, la comarca no compta amb cap hospital i la població del Baix Penedès acudeix a altres comarques per fer servir aquest servei.

19 Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipament hospitalari. Ràtios sobre població. Comarques, Àmbit Territorial i Catalunya, 2000 i 2003.

Cobertura sanitària Centres Equip Equip 3.7.1 at. primària Hospitals extrahospitalari hospitalari Habitant/CAP Habitant/hospital Habitant/centre Habitant/ centre Habitant/llits 2000 2000 2003 2003 2003

Territori

Baix Penedès 14.211 – 1.818 69.083 909

Camp de 13.007 110.562 1.233 28.721 174 Tarragona

Catalunya 17.639 97.844 1.428 31.623 213

Font: Institut d’Estadística de Catalunya a partir de dades de la Direcció General de Recursos Sanitaris (Servei d’Autorització, Registre i Avaluació d’Entitats, Centres i Serveis Sanitaris. Registre de centres, serveis i establiments sanitaris i Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris).

Per altra banda, al Baix Penedès hi ha una taxa de mortalitat del 8,1% l’any 2003, inferior a la taxa del Camp de Tarragona i a la de Catalunya, amb un 8,7% i un 9%, respectivament, el mateix any. La taxa de mortalitat dels homes és superior a la de les dones tots els anys. Pel que fa a l’evolució d’aquesta taxa, cal esmentar que a la comarca ha augmentat respecte a l’any 1996, tot i que l’any 2001 va baixar considerablement, situant-se en un 6,7%.

Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Percentatges. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.

Taxa bruta de mortalitat 3.7.2 homes dones TOTAL homes dones TOTAL homes dones TOTAL 1996 1996 1996 2001 2001 2001 2003 2003 2003

Territori

Baix Penedès 7,4 7,3 7,4 7,2 6,3 6,7 8,6 7,6 8,1

Camp de 9,0 7,6 8,3 8,9 7,7 8,3 9,3 8,2 8,7 Tarragona

Catalunya 9,6 8,0 8,8 9,4 8,2 8,8 9,3 8,6 9,0

Font: Dades de població referides al Cens de Població (1996 i 2001) i al Padró municipal d'habitants-Xifres Oficials (2003). Moviment natural de la població. Institut d'Estadística de Catalunya.

20 3.8 Recursos culturals

L’oferta cultural per nombre d’habitants al Baix Penedès és força alta respecte a la mitjana del conjunt del Camp de Tarragona i, en conseqüència, també més alta que a Catalunya. Les biblioteques són l’excepció, ja que presenten una ràtio més baixa respecte a l’àmbit territorial. En el cas dels teatres, per exemple, aquesta diferència es veu més accentuada, ja que presenta una ràtio de 14 museus per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana del Camp de Tarragona és d’11, i la mitjana catalana de 7.

Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus, i biblioteques. Ràtios sobre població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya, 2002 o 2003.

Recursos i instal·lacions culturals Cinema (a) Teatre (a) Museus (a) (1) Biblioteques (b) 3.8.1 Cinemes/ Teatres/ Museus/ Biblioteques/ Volums / 100.000 hab. 100.000 hab. 100.000 hab. 10.000 hab. 1.000 hab. 2003 2002 2003 2002 2002

Territori

Baix Penedès 6 3 14 1,1 1.119

Camp de 4 2 11 1,7 2.891 Tarragona

Catalunya 3 2 7 1,3 2.821

Font: Institut d'Estadística de Catalunya. AEC/04. (a) Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (b) Institut d'Estadística de Catalunya. Estadístiques de biblioteques. Biennal. (1) Inclou museus i col·leccions

21 4 La realitat de la gent jove a la comarca

A continuació es presenten de forma conjunta les informacions provinents dels grups de discussió i de l’explotació del Padró de l’any 1996 i del Cens de l’any 2001. Només en alguns casos s’ha pogut disposar de dades estadístiques més recents; concretament, per a l’anàlisi del lloc de naixement s’han utilitzat dades de l’any 2004 i per a la mobilitat residencial, dades de l’any 2003. La resta d’informacions utilitzen com a any de referència el 2001.

No obstant això, per situar la població jove de la comarca, comencem fent referència al 2004. La població d’entre 15 i 29 anys del Baix Penedès compta l’any 2004 amb 15.224 efectius, un 20,7% respecte al conjunt de la població. D’aquestes persones, un 51,8% són homes. En termes percentuals, això significa un 14,02% del conjunt de joves de l’Àmbit territorial del Camp de Tarragona i un 1,07% del conjunt de joves de Catalunya. La distribució per grups d’edats dels 15.224 joves de la comarca és la següent: un 24,6% té entre 15 i 19 anys, un 32,5% té entre 20 i 24 anys, i un 42,4% es troba entre els 25 i els 29 anys. S’observa, doncs, que els grups de més edat són els que tenen més efectius entre el jovent de la comarca.

Una vegada feta aquesta primera fotografia de situació, passem a continuació a analitzar la realitat juvenil de la comarca en els diferents aspectes en què hem decidit abordar-la.

4.1 Emancipació

4.1.1 Educació

El nivell d’estudis

El nivell d’instrucció majoritari entre els joves del Baix Penedès, com en altres comarques, és el d’estudis d’ensenyament mínim obligatori, ESO o EGB. Si s’analitza el nivell d’instrucció del grup d’entre 25 i 29 anys –en què hi ha menys influència dels joves que encara no han finalitzat els estudis–, aquests agrupen un 34,6% de la població. El segon nivell d’estudis més habitual és el dels joves universitaris, amb un 17% dels joves d’aquesta edat.

La comarca presenta un percentatge (14,7%) més elevat que les mitjanes de l’àmbit territorial i catalana de joves d’aquesta edat amb només estudis primaris. Alhora, es dóna una particularitat en la formació professional, que és més freqüent al Camp de Tarragona que a la resta de Catalunya. En el cas del Baix Penedès, els dos nivells de formació professional presenten percentatges pràcticament iguals. Cal destacar, però, que la formació professional de primer nivell (10,4%) és lleugerament més elevada que la mitjana de l’àmbit territorial (9,9%) i sobretot que la de Catalunya (8,8%). Una característica de la comarca és la gran diferència en el nombre de joves universitaris d’aquesta franja d’edat respecte a Catalunya i al Camp de Tarragona, gairebé 10 punts menys que la mitjana catalana i cinc menys que la de l’àmbit territorial

22 Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.1 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primària o Valors 1.240 698 755 862 8.847 6.891 28.396 inferior % 35,8 15,8 14,7 16,9 35,8 75,5 46,5

ESO i EGB* Valors 1.546 1.555 1.771 1.839 8.631 1.502 16.844 % 44,6 35,2 34,6 36,1 35,0 16,4 27,6

Batxillerat Valors 447 782 642 655 2.391 262 5.179 % 12,9 17,7 12,5 12,8 9,7 2,9 8,5

FP I Valors 180 482 533 524 1.445 164 3.328 % 5,2 10,9 10,4 10,3 5,9 1,8 5,5

FP II Valors 54 446 550 475 995 102 2.622 % 1,6 10,1 10,7 9,3 4,0 1,1 4,3

Superior Valors 0 455 871 744 2.372 210 4.652 % 0,0 10,3 17,0 14,6 9,6 2,3 7,6

Total Valors 3.467 4.418 5.122 5.099 24.681 9.131 61.021 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental. ** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La millora en el nivell d’instrucció de la població jove respecte als majors de 34 anys és evident. Aquestes diferències es posen de manifest entre les diverses franges d’edat. Els canvis més notables se centren en la reducció dels percentatges de joves amb estudis màxims de primària i l’increment dels universitaris i de la població amb formació professional de primer i segon nivell. Si comparem la distribució amb la de l’any 1996 (taula 4.2), també es reflecteix una evolució similar, ja que en aquests cinc anys s’ha reduït el percentatge de joves amb estudis primaris i el de joves amb formació professional de primer nivell, mentre que han augmentat els universitaris i els titulats en FPII.

23 Nivell d'estudis per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.2 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primària o Valors 1.290 995 1.092 1.395 11.699 6.423 25.386 inferior % 36,6 26,2 28,5 35,0 64,9 91,2 59,4

ESO i EGB* Valors 1.588 953 897 830 2.299 205 6.775 % 45,0 25,1 23,4 20,8 12,7 2,9 15,9

Batxillerat Valors 209 882 551 483 1.290 126 3.541 % 5,9 23,2 14,4 12,1 7,2 1,8 8,3

FP I Valors 405 479 493 529 739 54 2.699 % 11,5 12,6 12,9 13,3 4,1 0,8 6,3

FP II Valors 36 317 336 298 533 58 1.578 % 1,0 8,3 8,8 7,5 3,0 0,8 3,7

Superior Valors 0 174 465 449 1.475 176 2.739 % 0,0 4,6 12,1 11,3 8,2 2,5 6,4

Total Valors 3.528 3.800 3.834 3.984 18.035 7.042 42.718 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental ** La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La trajectòria educativa de la gent jove de la comarca va evolucionant amb l’edat. Com en altres comarques, la majoria d’estudiants menors de 20 anys està cursant estudis secundaris, seguits pels universitaris i els de formació professional de primer nivell. Cal destacar que una particularitat de la comarca és el menor percentatge de joves universitaris (entre els estudiants) en totes les franges d’edat respecte a les mitjanes catalana i de l’àmbit territorial.

24 Estudis en curs per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.3 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Secundaris Valors 167 27 4 1 6 0 205 per a adults % 10,7 2,0 0,6 0,3 0,6 0,0 4,2

Secundaris Valors 729 135 24 7 17 0 912 % 46,6 10,2 3,6 1,8 1,8 0,0 18,5

FP I Valors 211 65 16 11 19 1 323 % 13,5 4,9 2,4 2,8 2,0 7,1 6,5

FP II Valors 57 141 28 9 15 0 250 % 3,6 10,6 4,2 2,3 1,5 0,0 5,1

Superiors Valors 258 664 272 104 135 0 1.433 % 16,5 50,0 40,4 26,9 13,9 0,0 29,0

Altres Valors 143 295 329 254 779 13 1.813 % 9,1 22,2 48,9 65,8 80,2 92,9 36,7

Total Valors 1.565 1.327 673 386 971 14 4.936 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La gent jove percep diferències de gènere quant al nivell d’estudis dels joves a les comarques, i són les noies les que estudien més. No obstant això, elles ho associen a una diferència quant a actituds i habilitats, mentre que els nois perceben que si les noies estudien més o cursen altres tipus d’estudis és perquè tenen més limitacions d’oferta laboral a la comarca.

Si analitzem el nivell d’estudis de la gent jove de la comarca segons el sexe (vegeu la taula A.1 de l’annex), aquestes diferències són evidents. Entre les noies, els nivells d’instrucció són més alts en cadascuna de les franges d’edat, ja que és major el pes que tenen tots els estudis postobligatoris que en els nois, mentre que aquests estan més concentrats en estudis primaris o ESO/EGB. En el cas dels estudis universitaris, el percentatge de noies amb aquesta formació és bastant més elevat que el dels nois, mentre que en la formació professional la situació és més equilibrada. En el batxillerat les diferències es van reduint en les franges de major edat. Aquestes diferències entre nois i noies en el nivell d’instrucció no són exclusives del Baix Penedès, sinó que també es donen a la resta de l’àmbit territorial i Catalunya.

Aquestes divergències també es posen de manifest a la trajectòria educativa de la gent jove en analitzar els estudis en curs per edats segons el gènere (vegeu la taula A.2 de l’annex). Per exemple, entre els menors de 20 anys hi ha diferències notables entre els alumnes de formació postobligatòria, ja que els nois opten majoritàriament per la formació professional de primer nivell i les noies, per estudis universitaris. Aquestes diferències encara es donen a partir dels 20 anys.

25 Oferta d’estudis i necessitat de desplaçament

El Baix Penedès té una menor oferta educativa que altres comarques de l’àmbit territorial de la costa i més poblades. La majoria d’aquesta oferta es concentra a la capital, el Vendrell, i a Calafell. A la resta de la comarca, l’oferta educativa és més limitada i obliga molts joves a marxar dels pobles a partir dels 12 anys per anar als instituts o, després, a la universitat.

Tot i que els joves dels pobles més petits es veuen obligats a desplaçar-se per anar al centre educatiu, les comarques costaneres de l’Àmbit del Camp de Tarragona es diferencien de les d’interior en la major facilitat de transport dels joves. No obstant això, el fet de desplaçar-se per realitzar estudis acaba variant les rutines dels joves i desvinculant-los del poble. Alguns d’aquests joves que marxen per cursar estudis superiors ja no tornen al poble i refan la seva vida fora, perdent el contacte progressivament.

La gent jove de la comarca (com la de la resta de l’àmbit territorial) diferencia l’oferta universitària disponible a l’Àmbit del Camp de Tarragona de la de Barcelona o la resta de l’Àmbit Metropolità. Considera que l’oferta educativa universitària al Camp de Tarragona es diferencia de la de Barcelona per un tracte més personalitzat, gràcies a la menor saturació de les aules. Així i tot, aquest fet depèn totalment del nombre d’alumnes, i sovint també de les facultats.

La vivència dels estudis

La gent jove de la comarca considera que el principal element que determina l’elecció dels estudis i el fet de seguir la formació acadèmica és la motivació del mateix jove. Donat que l’objectiu clar és treballar en una feina relacionada amb els estudis cursats, tant els joves que han estudiat com els que preveuen començar estudis universitaris consideren que es busca una professió que agradi; alhora que es té en compte la sortida laboral, es vol assegurar que hi hagi un mínim de projecció de futur, més que les condicions concretes.

Tot i que per als joves no és un fenomen evident, en reflexionar sobre l’elecció dels estudis consideren que hi ha factors externs –la família i els amics, o la trajectòria educativa prèvia– que hi poden influir, o fins i tot les opinions de l’entorn i els professors sobre les possibles sortides laborals. Les pressions de les famílies, principalment els pares, apareixen no només en el moment de l’elecció dels estudis de la gent jove, sinó també en els seus resultats. Els professors també tenen un rol important a la vida dels més joves, especialment aquells que són vistos com més propers i amb els quals els alumnes afirmen tenir bona relació.

Es considera que, tot i que també hi ha altres elements que influeixen en el fet de cursar estudis superiors o començar a treballar, el cost o la necessitat de desplaçament no tenen tant de pes. Així, hi ha mitjans que faciliten l’opció d’anar a estudiar fora, com poden ser les beques, si el jove hi té molt d’interès: “Si es vol estudiar, es pot”.

Per tant, part de la gent jove que va optar per començar a treballar i no cursar estudis universitaris justifica la seva elecció en el fet d’haver trobat una feina i no tenir prou motivació, o fins i tot mandra, per seguir estudiant.

Per als joves estudiants, es visualitza l’etapa actual de la seva vida com bastant marcada pels estudis, com el primer element vinculant, fins i tot en el cas en què ho complementin amb alguna feina. Això fa palesa la importància que els joves donen a l’etapa formativa, no per si mateixa, sinó perquè s’identifica amb l’element que possibilita un determinat tipus de vida a mitjà i llarg termini.

26 La utilitat que es dóna als estudis o les expectatives que se’n tenen varien segons el perfil de la gent jove i la seva trajectòria educativa. Així, els joves universitaris preveuen “sortir estant formats” i preparats per enfrontar-se al món laboral. Per aquest motiu, molts d’ells se senten decebuts un cop finalitzats els estudis, en considerar que els continguts assimilats són massa teòrics i no estan orientats a la feina que posteriorment realitzaran.

La gent jove amb estudis mitjans, en canvi, no dóna tant de pes als estudis ni els veu com a determinants per poder realitzar millor una feina, sinó que considera que depèn també del tipus de treball. Alguns joves amb estudis mínims obligatoris, però, manifesten que tot i que no sigui imprescindible una determinada titulació, es tracta d’una aportació o utilitat afegida que sempre es valora positivament, o dóna majors possibilitats.

Entre els més joves que encara estan estudiant secundària (ESO o batxillerat), es valora la utilitat dels seus estudis actuals en funció de l’orientació a la carrera universitària que tenen previst cursar. Algunes persones joves veuen positiu el fet d’adquirir en l’etapa actual amplis coneixements en diferents matèries, i consideren útil obtenir coneixements generals que alhora els ajudin a orientar-se en l’elecció dels estudis superiors. En canvi, per altres es viu com una dispersió excessiva que pot influir negativament en les possibilitats d’accedir a la carrera universitària desitjada. Per contra, tots coincideixen a assenyalar la gran dedicació que representen els estudis en la seva vida actual i perceben un nivell d’exigència alt, tot i que es veuen capacitats per gestionar aquesta dedicació.

Generalment, els joves universitaris valoren de manera negativa la formació rebuda, per considerar-la excessivament teòrica o basada en continguts. Aquests mateixos valoren positivament el fet d’incloure altres tipus de formació no teòrica dins els estudis, com poden ser les pràctiques. Es veu que determinats aspectes o habilitats, especialment les socials, s’aprenen més amb l’experiència, treballant, i no en una institució formativa.

Alhora, els de major edat consideren que cada cop és més important educar els més joves en valors, encara que com els mateixos estudiants de secundària afirmen, no és suficient fer-ho exclusivament des dels centres educatius.

4.1.2 Treball

Característiques de l’ocupació

La gent jove de la comarca no s’incorpora al mercat laboral de manera majoritària fins als 20 anys, com mostra, per exemple, la notable diferència entre el percentatge d’actius de la població més jove (un 38,1% dels menors de 20 anys) i el de 20 a 24 anys (un 72,7%). Entre el grup de joves de 25 a 29 anys, la taxa d’activitat presenta el valor màxim de tota la població –no només entre els joves–, amb un 84,7%. Així, al Baix Penedès el percentatge de gent jove que treballa és superior que el del conjunt de Catalunya en els menors de 25 anys, però inferior a partir d’aquesta edat. La taula 4.4 mostra aquesta distribució de la població segons l’activitat principal i desglossada per edats.

27 Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.4 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Estudiant Valors 1.954 856 201 57 116 8 10.849 % 56,4 19,4 3,9 1,1 0,5 0,1 17,8

Ocupat Valors 1.052 2.785 3.875 3.817 14.853 342 26.731 % 30,3 63,0 75,7 74,9 60,2 3,7 43,8

Aturat Valors 101 64 48 32 107 0 352 primera feina % 2,9 1,4 0,9 0,6 0,4 0,0 0,6

Aturat Valors 168 364 413 393 1.366 25 2.729 ha treballat % 4,8 8,2 8,1 7,7 5,5 0,3 4,5

Treball Valors 49 155 358 581 4.478 1.063 6.684 domèstic % 1,4 3,5 7,0 11,4 18,1 11,6 11,0

Inactiu Valors 143 194 227 219 3.761 7.693 13.676 % 4,1 4,4 4,4 4,3 15,2 84,3 22,4

Total Valors 3.467 4.418 5.122 5.099 24.681 9.131 61.021 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

En comparació de la situació de l’any 1996, reflectida a la taula 4.5, es manifesta una evolució significativa. En aquests cinc anys s’ha reduït la taxa d’estudiants i ha augmentat el nombre d’actius, especialment entre els més joves.

28 Activitat principal per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.5 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Estudiant Valors 2.639 1.092 193 36 27 10 9.822 % 74,8 28,7 5,0 0,9 0,1 0,1 20,7

Ocupat Valors 325 1.682 2.521 2.676 10.012 158 17.374 % 9,2 44,3 65,8 67,2 55,5 2,2 36,5

Aturat Valors 256 227 93 27 51 0 654 primera feina % 7,3 6,0 2,4 0,7 0,3 0,0 1,4

Aturat Valors 118 440 537 513 1.441 7 3.056 ha treballat % 3,3 11,6 14,0 12,9 8,0 0,1 6,4

Treball Valors 36 165 387 651 4.457 653 6.349 domèstic % 1,0 4,3 10,1 16,3 24,7 9,3 13,4

Inactiu Valors 91 59 81 80 2.047 6.214 10.074 % 2,6 1,6 2,1 2,0 11,4 88,2 21,2

Fa el servei Valors 63 135 22 1 0 0 221 militar o PSS % 1,8 3,6 0,6 0,0 0,0 0,0 0,5

Total Valors 3.528 3.800 3.834 3.984 18.035 7.042 47.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La incorporació al món laboral presenta diferències en funció del nivell d’estudis de la gent jove (vegeu la taula A.5 de l’annex). Els menors de 20 anys amb estudis de formació professional (ambdós nivells) s’incorporen en major mesura al mercat laboral, mentre que entre la gent jove que ha finalitzat el batxillerat el percentatge de treballadors és menor. La taxa d’activitat entre els joves de 25 a 29 anys presenta els valors màxims en els grups amb estudis de formació professional (els dos nivells) i estudis superiors. Els valors mínims en aquesta franja d’edat es donen entre els joves que només han cursat estudis primaris com a màxim.

La compaginació dels estudis amb una feina, com a la resta de comarques, és més habitual a partir dels 20 anys, per sobre el 8,5% dels joves. Aquesta major freqüència es fa evident en veure que el pes dels treballadors entre els estudiants augmenta proporcionalment a l’edat. Entre els joves de 16 a 19 anys, un 10,5% dels estudiants treballa, mentre que entre els de 20 a 24, són gairebé una tercera part, i entre els de 25 a 29, un 65,2%. Aquests percentatges entre els estudiants són similars als del conjunt de Catalunya i superiors als de l’àmbit territorial.

29 Les persones joves de menor edat que encara estan només estudiant valoren negativament el fet de treballar, ja que consideren que és una ocupació que els representaria més temps de dedicació que la seva activitat actual. No obstant això, per a alguns menors de 18 anys sí que és freqüent aquesta compaginació de feines durant l’època d’estudis, però es donaria bàsicament a l’estiu. La gent jove opta per aquesta opció per tal de poder obtenir alguns ingressos propis per destinar-los a l’oci sense dependre dels pares. Entre els més grans, a part de ser més habitual el fet de treballar durant el curs, intenten buscar una ocupació que els permeti mantenir els seus moments d’oci de cap de setmana. Aquest tipus de feina, generalment, no està vinculat als estudis en curs, ni tan sols entre el grup de joves de major edat, sinó més lligat a l’oferta puntual.

Compaginació d'estudis i treball per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.6 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Estudia Valors 1.377 856 201 57 116 8 2.615 % 48,3 19,4 3,9 1,1 0,5 0,1 5,1

Treballa Valors 876 2.356 3.436 3.509 14.040 338 24.555 % 30,7 53,3 67,1 68,8 56,9 3,7 47,9

Treballa i Valors 165 429 439 308 813 4 2.158 estudia % 5,8 9,7 8,6 6,0 3,3 0,0 4,2

Aturat Valors 246 386 428 404 1.431 23 2.918 % 8,6 8,7 8,4 7,9 5,8 0,3 5,7

Aturat i Valors 23 42 33 21 42 2 163 estudia % 0,8 1,0 0,6 0,4 0,2 0,0 0,3

Inactiu Valors 165 349 585 800 8.239 8.756 18.894 % 5,8 7,9 11,4 15,7 33,4 95,9 36,8

Total Valors 2.852 4.418 5.122 5.099 24.681 9.131 51.303 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

L’ocupació juvenil per sectors d’activitat

El sector que ocupa major percentatge de població al Baix Penedès (gairebé la meitat dels treballadors) és el de serveis, tot i que se situa lleugerament per sota el pes que té a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona i Catalunya.

Entre la gent jove, també és aquest sector el que presenta un major volum de treballadors, encara que els percentatges són inferiors que a la resta de la població, especialment per sota els 25 anys. En canvi, el sector de la construcció presenta un percentatge de treballadors molt més elevat entre els més joves, especialment en els menors de 20 anys, entre els quals representa més d’una quarta part dels treballadors, un pes encara més significatiu que al conjunt del Camp de Tarragona.

30 Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.7 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primari Valors 33 86 123 135 588 36 1.001 % 3,2 3,1 3,2 3,5 4,0 10,5 3,7

Indústria Valors 206 663 877 838 3.111 59 5.754 % 19,8 23,8 22,6 22,0 20,9 17,3 21,5

Construcció Valors 286 544 647 667 2.258 63 4.465 % 27,5 19,5 16,7 17,5 15,2 18,4 16,7

Serveis Valors 516 1.492 2.228 2.177 8.896 184 15.493 % 49,6 53,6 57,5 57,0 59,9 53,8 58,0

Total Valors 1.041 2.785 3.875 3.817 14.853 342 26.713 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La distribució de l’ocupació juvenil per sectors que es dóna l’any 2001 es diferencia de la de cinc anys abans per comptar amb un menor pes de la indústria i un major percentatge de treballadors als sectors de la construcció i serveis.

Sector d'activitat per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.8 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Primari Valors 10 60 71 90 485 25 741 % 3,1 3,6 2,8 3,4 4,8 15,8 4,3

Indústria Valors 102 507 714 721 2.861 28 4.933 % 31,4 30,1 28,3 26,9 28,6 17,7 28,4

Construcció Valors 45 188 320 326 1.219 10 2.108 % 13,8 11,2 12,7 12,2 12,2 6,3 12,1

Serveis Valors 168 927 1.416 1.539 5.447 95 9.592 % 51,7 55,1 56,2 57,5 54,4 60,1 55,2

Total Valors 325 1.682 2.521 2.676 10.012 158 17.374 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

31 Vies d’accés al lloc de treball

Els joves destaquen diferents canals o vies per cercar feina a la comarca. Mencionen que el més habitual és combinar els anuncis a la premsa, les borses de treball, l’enviament de currículums i les empreses de treball temporal, però també els contactes personals, especialment per a les primeres feines. Com en altres comarques, es considera que les borses de treball o altres vies públiques no són especialment útils, en part per la manca de difusió d’aquests serveis, ja que es percep que l’Administració no distribueix suficientment la informació o presenta una actitud excessivament passiva i lenta, però també, en part, perquè la gent jove (o la resta de la població) s’interessa poc per obtenir-la per aquesta via.

Condicions laborals

L’autoocupació

Els joves de la comarca consideren que es troben amb més dificultats que la resta de la població a l’hora de muntar un negoci propi, per exemple, la necessitat de comptar amb un capital mínim inicial. No obstant això, també se citen altres factors que frenen la predisposició de la gent jove envers aquest tipus d’ocupació, com ara la voluntat d’assumir responsabilitat o risc. Aquests elements fan que molts creguin que aquesta iniciativa és més probable en joves a partir d’una certa edat, però també segons l’opció personal del jove i la seva predisposició per establir les normes o seguir-les, per exemple. Algunes persones joves afirmen conèixer l’existència de serveis de suport que faciliten la creació d’empreses, però els tràmits burocràtics requerits es veuen excessivament complicats, i per a molts és un impediment gestionar aquesta tramitació, que sovint els requereix l’ajuda de terceres persones.

Aquesta menor tendència de la gent jove a muntar negocis propis es veu reflectida en les diferències en el pes de treballadors autoocupats segons les edats de la taula 4.9. La comarca presenta uns percentatges d’empresaris joves lleugerament superiors a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona, però també és entre els majors de 34 anys que és més habitual aquesta situació. Entre la gent jove, és una situació poc habitual i presenta un salt significatiu als 25 anys, ja que entre els joves de menys de 25 anys els treballadors en aquesta situació professional eren del 7,3%, a partir d’aquesta edat són gairebé l’11%.

32 Situació professional per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.9 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Empresari Valors 21 65 184 318 1.774 54 2.416 amb personal % 2,0 2,3 4,7 8,3 11,9 15,8 9,0

Empresari Valors 45 139 249 296 1.852 56 2.637 sense personal % 4,3 5,0 6,4 7,8 12,5 16,4 9,9

Assalariats Valors 405 1.376 2.355 2.385 9.172 158 15.851 fixos % 38,9 49,4 60,8 62,5 61,8 46,2 59,3

Assalariats Valors 564 1.190 1.076 803 1.993 72 5.698 eventuals % 54,2 42,7 27,8 21,0 13,4 21,1 21,3

Ajuda Valors 496829157 familiar % 0,4 0,3 0,2 0,2 0,2 0,3 0,2

Membre de Valors 265733154 cooperatives % 0,2 0,2 0,1 0,2 0,2 0,3 0,2

Total Valors 1.041 2.785 3.875 3.817 14.853 342 26.713 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Les diferències en el pes dels empresaris entre la gent jove segons el seu nivell d’instrucció no són tan evidents com amb l’edat. És entre els joves amb formació professional de primer nivell que hi ha major tendència a muntar negocis propis –pel pes que tenen els empresaris majors de 25 anys amb aquest nivell d’instrucció. En canvi, entre la gent jove amb estudis primaris com a màxim i universitaris és on hi ha menys empresaris.

La jornada laboral

El temps de treball productiu més freqüent a la comarca són les quaranta hores setmanals, de manera que encara és més majoritària que a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona, i sobretot que a Catalunya, on hi ha més dispersió. Entre la gent jove, la concentració en aquesta dedicació encara és més accentuada. Alhora, és entre la gent jove que és més habitual treballar per sota les 30 hores, tot i que al Baix Penedès no és tan habitual com a l’àmbit territorial o a Catalunya entre els de menor edat. A la comarca, un 10,7% i un 9,6% dels treballadors menors de 20 anys i de 20 a 24 anys, respectivament, treballen per sota les 30 hores, mentre que a Catalunya en són un 17,3% i un 13,5%. En canvi, a la comarca tenen major pes les jornades superiors a les 40 hores entre els menors de 20 anys, un 13,8% –superior fins i tot que en la resta de treballadors joves, però no que entre els majors de 29 anys.

33 Temps de treball productiu setmanal per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.10 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Menys Valors 111 266 286 304 1.052 29 2.048 de 30 h % 10,7 9,6 7,4 8,0 7,1 8,5 7,7

De 30 a 39 h Valors 54 176 274 372 1.541 26 2.443 % 5,2 6,3 7,1 9,7 10,4 7,6 9,1

40 hores Valors 732 2.035 2.820 2.576 9.841 236 18.240 % 70,3 73,1 72,8 67,5 66,3 69,0 68,3

Més de 40 h Valors 144 308 495 565 2.419 51 3.982 % 13,8 11,1 12,8 14,8 16,3 14,9 14,9

Total Valors 1.041 2.785 3.875 3.817 14.853 342 26.713 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Característiques contractuals

Entre els joves treballadors, existeix una percepció negativa de part de les actuacions dels empresaris, especialment en la contractació de joves. De manera reiterada, es coincideix a assenyalar una escassa valoració del seu treball. Consideren que part d’aquesta poca valoració del treball de la gent jove es manifesta en l’escala de retribucions. En aquest sentit, alguns joves treballadors amb estudis mitjans consideren que els llocs de treball i les retribucions no sempre s’ajusten al nivell de qualificació dels joves. Per una banda, veuen que hi ha empresaris que opten per contractar perfils menys qualificats del necessari per a un lloc determinat per estalviar costos; però, per l’altra, també veuen que es dóna la tendència contrària: contractar perfils qualificats en categories inferiors. Alguns universitaris associen aquest fet a la valoració que fan els empresaris dels treballadors, centrada en la implicació, però també en la preparació, no només acadèmica, sinó relativa a l’experiència prèvia. Així, es percep que per als recent titulats s’afegeix una doble barrera: la falta d’experiència i la poca implicació –estan desmotivats si la feina està per sota del seu nivell de qualificació. En part, aquest argument es vincula a la poca orientació dels estudis al mercat laboral, com ja s’ha comentat en el tema d’educació.

La qualificació dels llocs de treball dels joves del Baix Penedès varia notablement segons l’edat. Si bé entre els més joves la majoria ocupen posicions de baixa qualificació, a partir dels 20 anys ja són més les persones joves que treballen en llocs de nivell mitjà. Aquestes diferències estan clarament vinculades als estudis d’aquesta població. Els joves amb estudis primaris o obligatoris com a màxim treballen majoritàriament en feines de baixa qualificació –excepte a partir dels 25 anys en els joves amb ESO/EGB–, mentre que en la resta de perfils la majoria de feines són de qualificació mitjana. Cal destacar el cas específic dels joves amb estudis universitaris, entre els quals la situació es diferencia encara més de la resta de grups, especialment pels elevats percentatges de llocs en nivells alts, gairebé la meitat a partir dels 25 anys.

34 Nivell d'ocupació per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.11 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Alt Valors 21 181 528 663 3.078 59 4.530 % 2,0 6,5 13,6 17,4 20,7 17,3 17,0

Mitjà Valors 453 1.326 1.869 1.768 6.369 137 11.922 % 43,6 47,7 48,3 46,4 42,9 40,1 44,7

Baix Valors 564 1.273 1.474 1.382 5.387 146 10.226 % 54,3 45,8 38,1 36,2 36,3 42,7 38,3

Total Valors 1.038 2.780 3.871 3.813 14.834 342 26.678 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Com a la resta de comarques, al Baix Penedès és evident la millora progressiva en la categoria socioeconòmica de la població a mesura que augmenta l’edat. La categoria més freqüent és la baixa, que agrupa un 89,5% dels joves de 16 a 19 anys, un 71,1% dels joves de 25 a 29 anys, i es redueix fins al mínim de 58,4% de la població de 35 a 64 anys.

Entre els més joves, la distribució del Baix Penedès és força similar a la de Catalunya i lleugerament més favorable que la global de l’Àmbit del Camp de Tarragona. No obstant això, a partir dels 20 anys, a la comarca són superiors els percentatges de població en la categoria baixa, tot i que les diferències es redueixen a partir dels 35 anys.

Categoria socioeconòmica per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.12 16-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Alta Valors 24 83 241 379 2.101 57 2.885 % 2,3 3,0 6,2 10,0 14,2 16,7 10,8

Mitjana Valors 85 420 875 952 4.064 83 6.479 % 8,2 15,2 22,6 25,0 27,5 24,3 24,3

Baixa Valors 925 2.268 2.749 2.474 8.640 201 17.257 % 89,5 81,8 71,1 65,0 58,4 58,9 64,8

Total Valors 1.034 2.771 3.865 3.805 14.805 341 26.621 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

35 Un dels aspectes en què es posen de manifest les diferències en les característiques contractuals dels joves respecte a la resta de la població és el grau de temporalitat de les feines. Com demostren les dades, en les franges de menor edat són més freqüents els contractes temporals, no només a la comarca, sinó també a la resta de Catalunya. La taula 4.9 mostra la distribució de la població per grups d’edat segons la situació professional, que evidencia que el percentatge d’eventuals és molt superior entre els menors de 20 anys, un 54,2% dels treballadors, mentre que es va reduint amb l’edat fins al 27,8% dels joves de 25 a 29 anys –encara duplica el percentatge de la població a partir dels 35 anys.

L’Àmbit del Camp de Tarragona es caracteritza per unes majors taxes d’eventualitat que el conjunt de Catalunya –tant entre els joves com en el conjunt de la població. En canvi, el Baix Penedès compta amb unes taxes d’eventualitat fins i tot inferiors (54%) a les catalanes (59%) entre els més joves, mentre que dels 25 als 29 anys (28% en el cas de la comarca i 27% a Catalunya), i sobretot entre els majors de 29 anys, a la comarca és superior el nombre de treballadors temporals. Per exemple, entre els 35 i els 64 anys, a la comarca l’eventualitat és del 13% i a Catalunya del 12%. Una particularitat de la comarca és que les diferències entre els menors de 20 anys i els joves de major edat són més reduïdes.

Aquesta reduïda taxa d’eventualitat presenta diferències segons el nivell de formació del jovent. En els nivells de major instrucció, la reducció del percentatge d’eventuals sobre el total d’assalariats amb l’edat és més evident que en els nivells més baixos; el grup dels joves amb estudis primaris és el que presenta una major incidència d’aquesta situació –un 39,6% dels treballadors de 25 a 29 anys d’aquest grup tenen aquest tipus de contracte. El grup amb menor eventualitat entre els joves de 20 a 29 és el de formació professional en ambdós nivells. També es dóna la particularitat dels joves universitaris, que s’incorporen al mercat laboral a partir dels 20 anys amb el percentatge de temporals més elevat, però que es redueix dràsticament en les franges d’edat posteriors. Aquestes diferències o tendències no són exclusives de la comarca, sinó que es donen de manera similar tant a la resta del Camp de Tarragona com al conjunt de Catalunya.

La situació de l’atur a la comarca

Al Camp de Tarragona, l’atur presenta una situació molt similar a la del conjunt de Catalunya, amb un percentatge d’actius pròxim al 10% en la població general, encara que molt més elevada entre els menors de 20 anys –al voltant del 23% en ambdós casos– i del 14% entre els joves de 20 a 24 anys.

El Baix Penedès presenta un percentatge de població jove (de 15 a 29 anys) activa aturada (13,1%) inferior a la resta de l’àmbit territorial (13,6%) i Catalunya (13,3%), tot i que la taxa del conjunt de la població sí que és superior. Per tant, a la comarca, com succeïa amb l’eventualitat, es donen menors diferències entre la incidència del problema en els joves i la incidència en els majors de 29 anys. Un 10,3% de la població activa total de la comarca es troba desocupada, i en la gent jove el percentatge es redueix del 20,4% en els menors de 20 anys al 10,6% en la franja de 25 a 29 anys. La incidència de l’atur a la comarca és visible no només calculant la taxa sobre la població activa, sinó veient el pes que té la població aturada sobre el total de la població en totes les edats, que es mostra a la taula 4.4.

L’evolució de l’atur a la comarca manifesta una millora significativa en la situació de 2001 respecte a la mostrada l’any 1996 a la taula 4.5. El percentatge d’atur de 1996, per a la població general, era molt superior (17,6%). Alhora, en aquests anys la millora no només ha portat a una reducció de les taxes, sinó també de les diferències entre els joves i la resta de la població, ja que l’any 1996, per exemple, més de la meitat dels actius menors de 20 anys es trobaven en aquesta situació.

36 L’afectació de l’atur no varia només en funció de l’edat dels treballadors, sinó també del nivell formatiu, com mostra la taula A.5 de l’annex. En tots els grups d’edat de la gent jove, la major incidència d’aquesta situació es dóna entre els joves amb nivell inferior d’estudis –primaris o mínims obligatoris com a màxim.

Tot i que l’atur no s’esmenta com un dels problemes més evidents entre l’ocupació juvenil, sí que es fa referència a la major dificultat que declaren els enquestats a l’hora de trobar feina especialitzada a la seva comarca en comparació de les possibilitats que s’ofereixen en altres ciutats de fora el Baix Penedès. Aquest fet provocaria el desplaçament constant a les ciutats, especialment entre els joves més qualificats.

Diferències de gènere

La realitat de la gent jove quant a la seva activitat principal presenta divergències significatives segons el sexe. Per un costat, el percentatge d’actius és sempre més elevat en els nois. Les diferències són més accentuades entre els de major i menor edat, ja que entre els menors de 20 anys i entre els de 25 a 29 anys, les diferències en les taxes d’activitats de nois i noies són de més de 13 punts. Entre els més joves, les diferències es donen pel major pes de la població estudiant entre les noies, mentre que en les franges de més edat, en les noies creix notablement un altre tipus d’inactivitat pràcticament inexistent en els nois: la dedicació al treball domèstic. A la resta de Catalunya i a l’àmbit territorial, també es donen dues realitats en l’activitat segons el sexe, però les diferències no són tan accentuades i es redueixen amb l’edat (fins als 29 anys).

Una altra realitat clarament diferenciada entre nois i noies –i també a la resta de la població– és la de l’atur. Les taxes femenines se situen sempre per sobre les masculines, amb una distància d’entre 5 i 7 punts.

Els mateixos joves perceben l’existència de diferències segons el sexe en la remuneració de les feines, més elevada en els nois per un mateix lloc de treball. Alhora, consideren que els tipus de tasques realitzades no són les mateixes. Per exemple, és més habitual entre les noies l’atenció al públic, mentre que es veu que per a altres activitats és més freqüent contractar nois –com per al tracte comercial amb clients. Alguns dels joves assocíen aquesta separació de rols al diferent tarannà o actitud dels dos sexes. Aquesta situació també es viu entre joves amb estudis superiors. Sembla que a les noies se’ls dóna més oportunitats en les àrees més assistencials i als nois en les tècniques –comptant ambdós amb la titulació adequada.

Les distincions que es fan per sexe, per tant, es reflecteixen, en part, en la diferent distribució de l’ocupació juvenil en els sectors d’activitat. Entre les noies, el sector que agrupa un major nombre de treballadores és sempre el de serveis, amb uns percentatges sempre superiors a tres quartes parts (vegeu la taula A.8 de l’annex). Entre els nois, el pes d’aquest sector va augmentant amb l’edat, i fins tot és inferior al de la construcció en els menors de 20 anys. Alhora, en totes les edats la distribució dels treballadors entre els nois està molt més dispersa entre els diferents sectors.

La distribució del grup de joves treballadors segons la qualificació dels llocs també presenta diferències, que varien segons la franja d’edat (vegeu la taula A.21 de l’annex). Entre els menors de 25 anys (i sobretot entre els més joves), el nivell amb major percentatge de treballadores és el baix, mentre que els nois ocupen en major mesura llocs de qualificació mitjana. També es donen diferències, en canvi, en els percentatges de llocs de treball en nivells més qualificats, que són més elevats entre les noies que entre els nois. La màxima diferència es dóna entre els joves de 25 a 29 anys, en què hi ha un 16,8% de les treballadores en aquest nivell, enfront del 11,3% en el cas dels nois.

37 Aquestes diferències són molt marcades a la comarca i a l’àmbit territorial, mentre que a la resta de Catalunya no ho són tant. El percentatge de joves menors de 20 anys en nivells baixos no és tan elevat i presenta menys diferències entre nois i noies, alhora que el percentatge de nois de major edat en nivells alts és força més elevat i més proper al de les noies.

Diferències segons la procedència

Els joves de la comarca veuen que els immigrants arribats a la zona estan ocupant llocs de treball en sectors o tipus de feina que els autòctons no volen cobrir, principalment per la baixa compensació econòmica. En part, s’argumenta que un dels motius és que els empresaris aprofiten per estalviar salaris gràcies a la major facilitat d’aquests nouvinguts per accedir a cobrar menys i treballar en pitjors condicions. Així i tot, es posen de manifest alguns factors influents, com l’origen de la persona immigrada i el sector de treball, ambdós casos relacionats amb la facilitat de comunicació. Per exemple, s’associa la immigració llatinoamericana a feines més propenses al tracte amb el públic (serveis) i l’africana a tasques més físiques, com ara la construcció i l’agricultura.

Un dels aspectes en què es fan més evidents les diferències en el mercat laboral segons la procedència és el nivell de qualificació de les feines que desenvolupen (vegeu la taula A.6 de l’annex). Al Baix Penedès, entre els joves nascuts a Catalunya, els nivells més freqüents estan per sobre dels dels nascuts a la resta de l’Estat espanyol, i encara més dels dels estrangers, i les diferències s’accentuen amb l’edat. Entre els més joves, el nivell baix és el més freqüent en les tres procedències. A partir dels 20 anys, entre els catalans, aquest nivell és superat pel mitjà i, a partir dels 25, només és majoritari el nivell baix entre els nascuts fora de l’Estat espanyol. Alhora, també es veuen les diferències en els percentatges de treballadors en el nivell més elevat, especialment entre els joves de 25 a 29 anys.

Valoració de la feina

Alguns joves critiquen les dedicacions actuals al món laboral; consideren que l’àmbit professional abraça límits més enllà dels corresponents. Per a aquests, la feina comporta sacrificis a la vida personal dels joves, principalment quant a oci i família. Així i tot, els mateixos joves treballadors assenyalen que aquesta implicació en la feina es veu reduïda quan es percep que no és valorada per part dels empresaris, però també en funció de l’ambient de treball. Com una jove afirma: “Jo assumiria més responsabilitat a la meva feina si em valoressin”. Es declara que la manca de compensació (no només econòmica) per aquesta dedicació extra acaba modificant a mitjà termini la conducta o predisposició dels joves.

Lligat a aquesta idea, els joves amb estudis superiors es plantegen el grau fins al qual estarien disposats a modificar la seva vida per motius laborals. Alguns estarien disposats a “sacrificar-se” en determinats aspectes, com ara el canvi de residència, mentre que altres valoren més altres elements, i afirmen que el grau d’implicació o la prioritat que es dóna a les professions també depèn de quines siguin aquestes.

Així, alguns dels elements que es valoren d’una feina són el fet de sentir-se reconegut i el tracte rebut, però també s’hi afegeixen les condicions de treball, l’interès personal i les possibilitats de promoció. Entre els joves menys qualificats també s’assenyala la novetat en les tasques que han de realitzar i es dóna més pes a les condicions econòmiques.

38 Per a molts joves, el referent d’una bona feina no s’associa a un treball per a tota la vida, sinó que es contempla la possibilitat d’anar variant la trajectòria professional per tal de millorar la seva situació si veuen que suposa millorar els elements que es prioritzen. Un dels aspectes més tinguts en compte a l’hora de canviar de feina és el fet d’acomplir les expectatives pel que fa als drets que consideren importants (lligats al tracte humà i econòmic). Així i tot, es fa referència al fet que les possibilitats d’elecció dels joves estan condicionades per la necessitat econòmica que tingui el treballador.

4.1.3 Habitatge

Condicions dels habitatges

Els joves de la comarca parlen de diferents vies o canals d’informació per accedir a l’habitatge: revistes de publicitat, diaris, immobiliàries i, fins i tot, contactes personals. Tot i que afirmen que en coneixen i n’han utilitzat algunes, en termes generals no en valoren cap com a satisfactòria.

Els joves critiquen el mercat immobiliari de la zona, pel fort increment de preus experimentat en els darrers anys. Tot i que perceben que és una situació generalitzada, s’associa una major problemàtica al Baix Penedès i a les comarques properes a causa de la proximitat a la costa, cosa que ha portat molts joves a haver de desplaçar-se a pobles d’interior més allunyats.

Els requisits que es demanen als habitatges són els mínims necessaris per habitar-los, segons els mateixos joves. Aquests es referirien a la disposició de la llum, l’aigua i un estat d’estructura que permeti l’habitabilitat (goteres, tancaments...). La ubicació de l’immoble també es considera un element molt rellevant.

A més d’aquests requisits, molts joves prenen com a referència la llar d’origen (dels pares) a l’hora de determinar el nivell mínim de comoditats a què s’aspira. Per molts, es presenta una doble alternativa a l’hora d’emancipar-se de la família, ja que si bé alguns joves prioritzen marxar de casa i miren d’anar millorant la situació progressivament, altres esperen a comptar amb recursos suficients per disposar de tots els elements que veuen necessaris abans de fer el pas d’emancipar-se de la família.

En parlar d’habitatge, els joves de la comarca se centren en les expectatives que tenen sobre els seus primers habitatges. Veuen que és una primera etapa i no es plantegen els requisits per al seu habitatge ideal fins a més llarg termini. Per a molts, l’evolució es basa en el canvi en el règim de tinença o en la millora quant a dimensions, ja que en el moment d’emancipar-se de la llar familiar d’origen no és tanta la necessitat d’espai, perquè no es traslladen amb una família completa.

La majoria dels joves preferirien un habitatge de propietat. Així i tot, alguns manifesten que per a la primera llar pròpia és un règim menys factible i compten amb la possibilitat d’establir-se d’entrada en un habitatge de lloguer (en municipis amb una mida mínima), per poder comprar o fins i tot construir-ne un altre més endavant. La major predisposició a la compra està lligada a la percepció que el lloguer és “una pèrdua de diners”, alhora que es consideren excessius els preus actuals per a aquesta opció, especialment en les zones amb menys oferta de lloguer, com són els pobles.

39 Com s’ha vist a la taula 3.6.1 de l’apartat anterior, al Baix Penedès, com a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona, el règim de propietat (82,3%) és més freqüent que a la mitjana de Catalunya. En conseqüència, el règim de lloguer és menys habitual –només un 11,3% dels habitatges principals de la comarca.

Com els mateixos joves afirmen, entre els emancipats del nucli familiar més joves, és lleugerament més habitual que a la resta de la població el règim de lloguer, i es va reduint a mesura que augmenta l’edat. Un 25,1% dels joves de 20 a 24 anys emancipats de la llar d’origen opten per aquest règim, mentre que en els de 30 a 34, són un 12,9%. Paral·lelament, els habitatges de propietat són més freqüents entre els de major edat, un 79,2% de la població entre 30 i 34 anys, dels quals la majoria estan abonant actualment aquests habitatges –un 59,9% de tots els emancipats de la llar d’origen d’aquesta edat. El pes que tenen aquests habitatges en procés de pagament entre els joves emancipats del nucli familiar a la comarca és lleugerament inferior que a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona, tot i que el Baix Penedès presenta el màxim percentatge d’habitatges en aquest règim en el cens total d’habitatges.

Aquesta evolució dels règims de tinença en els joves emancipats de la llar d’origen segons l’edat és similar a la de l’àmbit territorial i la de Catalunya.

El procés d’emancipació familiar

Al Baix Penedès l’emancipació del nucli familiar entre els joves és més habitual que a la resta de l’Àmbit del Camp de Tarragona, però sobretot que al conjunt de Catalunya, en totes les franges d’edat. Com mostra la taula 4.13, del total de la població de 20 a 34 anys, un 52,8% s’ha emancipat de la llar familiar, mentre que la mitjana catalana és del 44,8% i la del Camp de Tarragona del 46,3%.

Emancipació familiar per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.13 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Emancipat Valors 115 973 2.724 4.032 22.667 7.604 38.115 % 3,3 22,0 53,2 79,1 91,8 83,3 62,5

No Valors 3.352 3.445 2.398 1.067 2.014 1.527 22.906 emancipat % 96,7 78,0 46,8 20,9 8,2 16,7 37,5

Total Valors 3.467 4.418 5.122 5.099 24.681 9.131 61.021 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

A més, el percentatge d’emancipacions de la família d’origen és més elevat entre les noies en totes les edats, amb una evolució paral·lela al conjunt de l’àmbit territorial. Com en altres zones, la diferència en el percentatge d’emancipats del nucli familiar augmenta amb l’edat fins als 30 anys –edat en què el major percentatge en les noies és més evident–, mentre que entre els de major edat la situació és més equilibrada. En la franja de 30 a 34 anys, un 84,7% de les noies estan emancipades de la família, enfront del 73,9% dels nois.

40 Segons consideren els joves de la comarca, per explicar el reduït nombre d’emancipats de la llar d’origen, cal parlar dels principals obstacles que s’interposen en aquesta etapa de la vida d’un jove, i alhora tenir en compte una sèrie d’elements que hi tenen certa influència: l’educació, el treball i la família. a) Educació

Part dels joves associen l’endarreriment de l’emancipació familiar a l’allargament de la trajectòria educativa. Aquesta vinculació es veu reflectida en els diferents percentatges de joves emancipats del nucli familiar d’origen segons el nivell d’estudis (vegeu la taula A.13 de l’annex). Entre els menors de 30 anys, és més freqüent emancipar-se del nucli familiar d’origen en els grups amb menor nivell d’instrucció, estudis màxims de primària o mínims obligatoris, i en els joves amb formació professional de primer nivell. En canvi, entre els joves amb estudis superiors, el percentatge d’emancipats de la família d’origen és molt inferior. Entre la població de 30 a 34 anys, però, les diferències es redueixen i s’equilibra el pes dels emancipats del nucli familiar en els diferents grups (entre el 80 i el 86%), amb l’excepció dels dos extrems. Els joves amb estudis primaris i superiors, que presenten els valors mínims, per sota el 74% d’aquesta edat emancipats de la família d’origen. Aquestes diferències entre els joves segons el nivell d’estudis són similars a les de la resta de l’àmbit territorial. b) Treball

Alguns joves consideren que la situació actual del mercat laboral, i especialment les condicions contractuals de què disposen els joves (citen la precarietat laboral), és un dels elements que més dificulta als joves l’emancipació familiar.

Les diferències en funció de la seva situació laboral, però, no són tan marcades com amb el nivell d’estudis. No obstant això, sí que es fa evident que entre els assalariats eventuals és menor el percentatge que s’emancipa del nucli familiar. Són un 45,2% dels treballadors de 20 a 34 anys en aquestes condicions, i un 58,4% els assalariats fixos emancipats de la llar d’origen. Tot i ser un grup més minoritari, els empresaris amb personal tenen la taxa d’emancipació de la família més elevada, amb gairebé un 70,4% (de 20 a 34 anys). c) Família

La majoria dels joves que s’emancipen del nucli familiar ho fan per conviure amb la parella, tant a la comarca com a la resta de Catalunya. Aquest tipus de llar és el més habitual entre els emancipats de la família d’origen ja a partir dels 20 anys –un 55,8% dels emancipats de la llar d’origen de 20 a 24 anys al Baix Penedès–, però augmenta en les franges de major edat, amb un 76,1% de les llars dels joves emancipats del nucli familiar entre 30 i 34 anys. Entre els joves que conviuen en parella també s’inclouen les famílies que ja tenen fills. Es tracta d’un grup important entre els joves de major edat, a partir dels 30 anys, entre els quals es converteix en el nucli més habitual dels joves emancipats de la llar d’origen (un 52,8%).

41 Tot i que per a la majoria de joves la trajectòria establerta o els plans de futur estan lligats a la seqüència d’acabar els estudis, trobar una feina i formar una família, altres joves destaquen que cada cop és més habitual variar aquest model. Alguns joves, especialment de perfils més urbans, creuen que s’estan donant canvis en les prioritats o cicles vitals d’alguns joves que fan que alguns valorin altres elements abans d’emancipar-se de la llar d’origen o formar una família, com, per exemple, la major predisposició a destinar els recursos a oci –viatges, per exemple– abans d’estabilitzar-se definitivament. Per a molts, part d’aquesta tendència és deguda al cost actual d’emancipar-se de la família d’origen, ja que representa destinar-hi pràcticament la totalitat dels recursos de què disposen els joves i, per tant, molts opten per posposar aquest moment per poder mantenir un determinat ritme de vida.

4.1.4 Salut

En el camp de la salut, entre els joves del Baix Penedès es posa una atenció especial al consum de drogues, sobretot de cànnabis, i d’alcohol, ja que es perceben com a molt estesos entre la població jove.

Consum de drogues

El cànnabis i altres drogues

El consum de cànnabis és especialment esmentat pels joves pel seu abast, que és vist com a molt estès i fins a cert punt normalitzat, i pel seu patró de consum. En aquest sentit, es coincideix a assenyalar que actualment, a diferència del que succeïa en anys anteriors, el consum es dóna en situacions deslligades de l’oci nocturn de cap de setmana. Sembla que durant els caps de setmana es consumirien substàncies més fortes.

Els joves de més edat assenyalen un avançament de l’edat en què els joves s’iniciarien en aquesta pràctica, i també un patró de consum que qualifiquen d’explícit i desinhibit per part dels joves de menys edat respecte al que es donava anteriorment. Igualment, es considera que en el cas dels més joves, es tracta d’una ingesta fins a cert punt compulsiva i sense reflexió.

L’alcohol

El consum d’alcohol és percebut, encara que d’una manera menys destacada que el de cànnabis, com un aspecte que cal destacar, sobretot per la seva extensió. A diferència del cànnabis, la ingesta d’alcohol es percep més relacionada amb l’oci nocturn. De totes maneres, els joves de més edat de la comarca coincideixen a assenyalar de nou una ingesta més descontrolada i amb menys coneixement entre els més joves.

42 Motius i explicacions relacionats amb el consum de drogues i alcohol

Respecte als factors o elements que faciliten el consum d’aquestes substàncies entre els joves de menys edat, s’assenyala el consum que en puguin fer els amics, ja que facilitaria que un jove determinat en consumís principalment per integrar-se o mantenir-se en el grup. Així doncs, la imatge davant els amics, en aquest cas expressada en forma de conducta, és considerada per una part dels joves com un element primordial per explicar el consum de drogues, especialment entre els més joves. A banda d’aquest aspecte, es recull que els joves consumirien drogues durant les nits del cap de setmana, perquè el seu efecte facilitaria les relacions socials. En aquest sentit, és remarcable que alguns joves qualifiquin de distant l’ambient i les relacions entre els joves si no es consumeixen aquestes substàncies. Relacionat amb aquest fet, s’admet que alguns joves no saben divertir-se sense ingerir-ne. En un segon terme, apareix la disponibilitat de recursos econòmics que tenen els joves i que, segons ells mateixos, facilita l’adquisició d’aquestes substàncies. També s’esmenta la necessitat d’evasió de situacions i problemes quotidians com a aspectes explicatius d’aquesta pràctica.

Sexualitat i conductes de risc

El risc associat a la sexualitat no mereix per part dels joves de la comarca la mateixa atenció que altres comportaments de risc, com ara el consum de drogues i alcohol.

En aquest sentit, és remarcable que joves d’edats diverses coincideixin a assenyalar que el risc es dirigeix més a la possibilitat d’embarassos no desitjats que a la de transmissió de malalties sexuals. Aquest fet estaria relacionat amb la percepció, entre els joves de més edat, que les noies acostumen a prendre més precaucions que els nois, sobretot a causa de les conseqüències que tindria un embaràs no desitjat per a elles, conseqüències que es perceben com a més nombroses i més intenses que per als nois. En canvi, els joves de menys edat semblen percebre que no hi ha diferències en el grau de precaucions que es prenen en funció de si s’és noi o noia.

Respecte a la utilització de les diverses mesures preventives, els joves de menys edat fan referència a l’ús del preservatiu, que consideren freqüent. Així i tot, cal destacar el coneixement que aquests mateixos joves tenen d’altres mètodes, com ara la “píndola del dia després”, que segons ells també seria molt utilitzada.

Les campanyes de l’Administració en el camp de la salut

En aquest sentit, les percepcions dels joves es refereixen majoritàriament a les campanyes dirigides al consum de drogues i a la prevenció del risc lligat a l’activitat sexual, tot i que se n’esmenten d’altres dirigides a la conducció.

43 És rellevant destacar que els joves de la comarca valoren com a poc útils les accions portades a terme per l’Administració –concretament les xerrades als instituts sobre conductes sexuals de risc i consum de drogues, els anuncis televisius de prevenció de la drogoaddicció o els punts d’informació juvenil. Tot i que aquesta consideració és compartida per la majoria, alguns dels joves de més edat els reconeixen efectes de canvi de conducta a llarg termini, com a conseqüència de la repetició del mateix missatge. Se cita com a exemple l’ús del casc quan es viatja en moto, que es percep com a més estès en l’actualitat que abans d’iniciar les accions per promocionar-lo.

Els joves de més edat citen alguns factors, tant referits a les administracions com als mateixos joves, que explicarien la poca utilitat d’aquestes accions. En primer lloc, es percep una certa inadequació del contingut de les accions respecte a la realitat o els interessos del jove. Com a exemple, els joves de menys edat creuen que les xerrades que es porten a terme als instituts sobre les conductes sexuals de risc no s’adapten als seus interessos, ja que sovint es posa més atenció al repartiment de preservatius que a la informació que se’ls pugui donar.

Alguns dels joves del Baix Penedès fan referència també a la poca motivació i els escassos recursos que les administracions destinarien a aquests temes. Alguns aspectes es relacionarien també amb el poc encert que tindrien les administracions quan es dirigeixen als joves. Així i tot, els joves amb un nivell formatiu superior coincideixen a assenyalar que s’ha modificat el to d’aquestes accions de manera que actualment serien més properes als joves i menys paternalistes, fet que es considera una millora. També, les sancions econòmiques per conduir sota els efectes de l’alcohol es consideren, per part dels joves de més edat, positives, ja que es percep que tenen efectes reals en la disminució del nombre d’accidents.

A banda de les consideracions anteriors, s’apunten altres elements que influeixen també en l’efecte real de les campanyes portades a terme i que van dirigides a l’actitud poc receptiva que es percep entre els joves. En aquest sentit, s’esmenta la poca consciència de risc, “la invulnerabilitat”, que per als joves de més edat és una de les característiques d’aquesta etapa vital i que predisposaria els joves a no prestar atenció als missatges preventius. També segons els joves, la poca confiança que les administracions dipositen en la gent jove és un aspecte que cal tenir en compte a l’hora d’explicar-ne l’actitud poc receptiva.

Els mateixos joves de la comarca apunten alguns suggeriments per tal de prevenir certes conductes de risc. En aquest sentit, segons els joves amb un nivell de formació més elevat, caldria treballar la reflexió sobre el consum de drogues i les habilitats socials. A més, es proposa l’entrega d’informació in situ a les mateixes discoteques i llocs d’oci, opció que es contraposa als anuncis televisats sobre el consum de drogues i als seus (percebuts) limitats efectes.

4.1.5 Cultura i estils de vida

Ús del temps d’oci

L’oci, moments i activitats principals

El temps d’oci, l’oferta disponible, les activitats, la manera en què es realitzen i altres elements que hi apareixen relacionats, com ara la imatge, són aspectes als quals els joves del Baix Penedès dirigeixen una atenció i també uns recursos econòmics considerables.

44 Tot i que les nits de cap de setmana es consideren els moments principals d’oci entre els joves de la comarca, es parla també dels moments d’oci diürn en què es realitzarien activitats diferents. Durant el dia, sobretot entre els joves de menys edat, destaca la pràctica d’esports, com ara el futbol, i en alguns casos l’assistència a gimnasos. A banda d’aquestes activitats se’n citen d’altres per part dels joves de més edat, com ara les excursions o les sortides a la platja.

L’assistència a locals, com ara els bars, representa un element prioritari de l’oci a la comarca, especialment en els pobles més petits, ja que actuarien com a punt de reunió entre joves. En aquest sentit, es destaca la visualització de partits de futbol en aquests espais, pràctica que seria estesa entre els joves, especialment entre els nois.

Els limitats horaris dels locals de la comarca explicarien, almenys en part, el desplaçament de la gent jove a locals d’oci situats a poblacions de la costa, com ara Salou o, sobretot, Tarragona. La gent jove vincula el desplaçament a aquests importants centres d’oci a la manca d’oferta d’oci que perceben al territori.

Pel que fa al desplaçament dels joves residents en les diverses poblacions de la comarca cap a les poblacions costaneres, s’esmenta la utilització del servei d’autobús nocturn en els municipis on és possible. Aquest servei, tot i valorar-se de manera positiva, és criticat per la baixa freqüència de pas i la conseqüent aglomeració. Pel que fa als joves residents en les diverses urbanitzacions del Baix Penedès, és remarcable que les nits d’oci no es passarien de manera prioritària en aquestes, sinó que el desplaçament seria també freqüent en cotxes particulars o, en el cas dels joves de menys edat, mitjançant el tren, si és possible, o els vehicles de joves de més edat. En altres casos, es passa la nit a casa d’algun amic o, en algunes ocasions, s’opta per quedar-se a la mateixa urbanització.

Tot i que l’assistència a discoteques i espais similars es reconeix com una pràctica freqüent entre els joves del Baix Penedès, es considera que a mesura que augmenta l’edat, disminueix la freqüència amb què s’assisteix a aquests locals. A banda d’aquest factor, el tipus d’activitats d’oci dels amics es considera també un aspecte rellevant en aquest sentit.

Pel que fa al sexe del jove, s’afirma majoritàriament que no suposa un comportament o unes activitats d’oci diferenciades. De totes maneres, alguns dels joves assenyalen que, en alguns casos i en aspectes relacionats amb l’oci –com ara els horaris de tornada a casa–, els pares es comportarien diferenciadament entre els fills i les filles, i deixarien menys autonomia a aquestes últimes. Ser el primer fill tindria un efecte similar en aquest sentit.

A banda d’aquestes activitats, els joves del Baix Penedès fan referència també a l’oci autoorganitzat com un element que cal tenir en compte. En aquest sentit, s’esmenta que les activitats autoorganitzades es donarien més en les poblacions més reduïdes, tant per una manca d’oferta d’oci com per un alt grau d’arrelament del jovent al seu municipi.

Dinàmiques d’oci a la comarca

Els joves del Baix Penedès, sobretot els residents a les poblacions costaneres, diferencien de forma clara l’oci d’estiu i el d’hivern. En aquest sentit, es fa referència a l’afluència de turistes que visitarien aquestes poblacions a partir de Setmana Santa i, principalment, a l’estiu. El fenomen del turisme, que modifica la dinàmica quotidiana de les poblacions de la costa, segons els joves, és percebut per alguns com un element afavoridor de l’ambient festiu dels pobles, mentre que altres semblen considerar-lo un element enterbolidor de la seva dinàmica pròpia.

45 Entre altres conseqüències, els joves residents a poblacions de la costa del Baix Penedès, fan menció d’una modificació de l’oferta d’oci, ja que, en algunes ocasions, els diversos ajuntaments organitzarien activitats a les platges. Aquesta iniciativa, però, no sembla valorar-se de manera positiva, ja que es percep dirigida exclusivament al turisme i amb una repercussió escassa o nul·la en la millora de les opcions d’oci dels joves autòctons. Alguns dels locals d’oci nocturn oberts exclusivament durant l’estiu en aquestes poblacions, com les carpes, reben una consideració similar, ja que bona part dels joves de la comarca els percebrien destinats gairebé exclusivament als turistes que freqüenten la zona.

En aquest sentit, els joves de més edat semblen mantenir una caracterització comuna del turista de la zona, que provindria de la perifèria de Barcelona, passaria les vacances als càmpings de la comarca i, en el cas dels joves, freqüentarien els locals d’oci nocturn d’estiu i organitzarien, segons el jovent resident en aquestes poblacions, diversos aldarulls. L’aglomeració, els incidents i “el mal ambient” que hi hauria en aquests locals, sobretot, segons els joves, a causa de l’actitud dels turistes, comportaria la no assistència d’una gran part dels joves als locals del seu propi poble i, per tant, el desplaçament a altres municipis, com Cunit, Calafell o Tarragona –tal com succeeix durant la resta de l’any per manca d’oferta d’oci.

Així i tot, els joves de la comarca esmenten altres activitats, com ara concerts organitzats pels ajuntaments, que se celebrarien en els diversos municipis. Segons alguns dels joves, aquests no reuneixen una assistència rellevant de públic, fet que vinculen a la baixa promoció d’aquests actes i a la poca adequació dels actes organitzats als desigs dels joves de les poblacions, i a la tendència a passar les estones d’oci a altres municipis, entre els quals destaca Tarragona. La pràctica de desplaçar-se a altres municipis es relaciona també amb el poc contacte que hi hauria entre els grups de joves dels municipis més poblats de la comarca.

Tot i que a la part costanera del Baix Penedès l’oci d’estiu es distingeix del d’hivern fonamentalment pel fenomen del turisme, també cal esmentar la diferenciació entre aquests a causa de les festes majors. Segons els joves de la comarca, aquestes tindrien una concurrència notable entre els joves, sobretot entre els residents a les poblacions de dimensions més reduïdes.

Respecte a la dinàmica dels grups d’amics, la gent jove del Baix Penedès considera que cal diferenciar entre la realitat de les poblacions més habitades, com ara el Vendrell o Calafell, i els municipis més petits. Sembla que en les primeres es podrien observar colles de joves més diferenciades, que s’agruparien segons unes característiques comunes i determinades –l’edat, la coincidència en el centre educatiu, el nivell educatiu, la ideologia, un interès compartit, un grau similar d’arrelament al municipi, un mateix perfil socioeconòmic. Així, s’hi poden distingir almenys un perfil de jove més propens a assistir a discoteques –segons part dels joves, aquests estarien caracteritzats pel consumisme i el seguiment de les modes– i un altre amb més tendència a gestionar-se les pròpies activitats de lleure. En els pobles petits, en canvi, no seria possible aquesta distinció, ja que els joves participarien en les mateixes activitats. Seria la mateixa convivència la que comportaria la relació entre el jovent, de manera que les colles aglutinarien joves d’edats i característiques diverses.

En el cas dels joves residents a les urbanitzacions de la comarca, cal destacar la duplicitat de colles d’amics, ja que per una banda establirien relacions d’amistat amb els altres joves que viuen a la mateixa urbanització i, per una altra, tindrien amics de les poblacions més properes, amb les quals estarien vinculats per motius formatius, entre d’altres. Així i tot, es reconeix la preferència dels grups formats per joves dels pobles, en bona mesura a causa del baix nombre de joves residents a les urbanitzacions.

46 Pel que fa a les relacions d’amistat, es considera que varien en funció de l’edat, de manera que anirien disminuint en nombre, però guanyant en profunditat i autonomia del jove respecte a les opinions i pràctiques del grup. A banda de l’edat, s’assenyalen també altres aspectes que influeixen en la seva evolució, com ara anar a estudiar fora, que podria disminuir el contacte amb els amics del poble. El fet de tenir parella provocaria, segons la gent jove, que en alguns casos un dels membres –normalment la noia, o bé el membre de menys edat, o el que se sent menys integrat en el seu propi grup– s’integri a la colla de la parella. De totes maneres, es posa de manifest que s’intenta repartir el temps disponible entre amics i parella, ja que es consideren rellevants per als joves de la comarca.

A causa de les activitats realitzades, la necessitat de desplaçar-se i altres elements paral·lels, com ara la imatge o el consum de substàncies, l’oci es considera un aspecte al qual els joves, sobretot els de menys edat, destinen bona part dels recursos econòmics disponibles. En aquest sentit, els joves de més edat assenyalen l’augment dels preus que hi hauria hagut en els últims anys en el camp de l’oci, percepció que es té també del cost d’altres serveis i de la vida en general. Segons afirmen els joves: “només quan sortim de casa arribarà el dia en què haurem d’anar amb la targeta i pagar fins i tot per respirar l’aire del carrer o per trepitjar el terra”.

La imatge

La imatge i, en concret, la vestimenta es considera per part dels joves com un element amb unes funcions específiques (de relació amb els altres, d’identitat). Així, s’observa que la roba utilitzada és similar entre amics i que, en alguns casos, pot arribar a determinar que dos joves concrets es relacionin. En el mateix sentit, algunes persones joves de la comarca consideren que la manera de vestir és utilitzada com un indicador de la categoria socioeconòmica i, per tant, com a atorgadora d’identitat. Aquests factors comporten que la imatge sigui considerada per part dels joves de més edat com un element d’integració en el grup d’amics i que, alhora, facilita els estereotips. Per altra banda, es percep que, per part d’alguns joves, l’estètica es converteix en una forma d’afirmació de la personalitat.

Segons els joves de més edat, la importància que alguns donen a l’aspecte físic es relaciona amb la influència dels mitjans de comunicació, que mostrarien repetidament una determinada imatge de la joventut. Igualment, se citen altres elements que influirien en la manera de vestir de la persona jove, com ara la música que escolta o els esports que practica. Es percep que a la comarca se segueix l’estil de vestir marcat per les ciutats com Tarragona o Barcelona.

4.2 Participació

Tant els joves que col·laboren en les diverses activitats participatives com els que reconeixen no fer-ho coincideixen a assenyalar que la participació és una opció poc freqüent entre la gent jove de la comarca. Tot i que el concepte participació no es defineix de manera explícita, alguns dels joves de més edat de la comarca convenen a assenyalar una distinció fonamental respecte a això, diferenciant entre les colles d’amics que organitzen activitats lúdiques exclusivament per a ells i els que les planifiquen amb l’objectiu d’obrir-les a altres cercles o a la població en un sentit ampli.

47 És destacable que entre la gent jove més participativa de la comarca no es critica l’opció d’organitzar activitats particulars, mentre que es rebutja la passivitat, característica que perceben estesa entre els joves del Baix Penedès. De totes maneres, alguns d’ells manifesten que els joves d’altres sectors no entenen el treball no remunerat i consideren que les persones que el realitzen són “massa” sacrificades. En canvi, per als joves de la comarca amb un perfil més participatiu, aquest tipus d’iniciatives es relacionen amb la manca d’oferta d’oci i la necessitat de generar-lo, i també amb l’arrelament al municipi.

Són diverses les raons que, segons la gent jove de la comarca, expliquen la baixa participació. Se citen motius de caire personal com evitar el compromís i la responsabilitat que s’associa a la participació, aspectes que afavoririen l’oci organitzat. Per altra banda, s’esmenta la situació econòmica i laboral com a impediment per a la participació, ja que part dels joves afirma no tenir temps de dedicar-s’hi a causa dels horaris laborals. En canvi, es considera que la inquietud personal, l’interès per una activitat i l’estimació pel poble són aspectes personals que explicarien l’acostament d’un jove a les activitats participatives. S’esmenten altres elements que faciliten l’accés a aquest tipus d’iniciatives, com ara l’assistència a un centre educatiu determinat, el grup d’amics o el mateix perfil socioeconòmic i la ideologia. Aquests aspectes serien més rellevants, però, en els municipis més habitats, mentre que en els pobles no significarien diferències destacables quant a la participació.

Les dimensions de la població apareixen com un aspecte que cal tenir en compte a l’hora d’explicar la participació a la comarca. En aquest sentit, es considera que en els pobles més petits és més freqüent que es doni entre tots els joves i també de forma més espontània. Als municipis més grans, com ara el Vendrell, tot i que la participació és pròpia de grups de joves molt determinats, les activitats participatives serien, comparativament, més nombroses. Així i tot, es considera que l’afluència i la implicació en determinats actes és, en alguns casos, escassa i se cita com a motius principals la tendència a passar el temps d’oci a Tarragona o la desconfiança dels joves envers les activitats organitzades al mateix poble. En canvi, s’afirma com a exemple contrari l’assistència a les festes majors dels pobles del Baix Penedès, que es percep generalitzada entre els joves autòctons.

Igualment, se cita la dificultat de mantenir en funcionament una entitat participativa diversos anys. En aquest sentit, es fa referència a la necessitat de comptar amb un nucli actiu i també amb el suport de col·laboradors. Es recull que normalment són els mateixos joves els que estan implicats en diverses organitzacions. Respecte a l’accés de gent nova a aquestes entitats, l’edat del jove és considerada per alguns com un aspecte d’una certa rellevància en dos sentits: alguns veuen que la implicació dels joves de menys edat és progressivament més freqüent i també, per altra banda, es percep que sobretot en pobles petits les entitats estan dirigides per persones d’una certa edat que en alguns casos serien reticents a acceptar les iniciatives dels més joves, de manera que afavoririen l’abandó d’aquests.

Interlocució amb l’Administració lligada a la participació

Per part dels joves del Baix Penedès amb un perfil més participatiu, l’actitud de les administracions –sobretot dels ajuntaments– referida a la promoció i el suport de les activitats participatives no sembla valorar-se positivament. Aquesta afirmació es basa en els múltiples requeriments per organitzar activitats o per formalitzar les entitats. En aquest sentit, es percep un rebuig a la burocràcia i en alguns casos, al fet d’haver de presentar documentació personal. Per contra, sembla que per als joves és prioritari mantenir el ritme d’activitats per sobre de la situació formal del grup. A més de demanar l’alleugeriment dels tràmits i un augment de facilitats tant econòmiques com d’horaris, des dels municipis més poblats es demanen espais polivalents i en certa manera autònoms, i més informació sobre aquestes activitats per tal de fomentar l’accés de la població de totes les edats.

48 4.3 Cohesió social i equilibri territorial

Convivència

Pel que fa a l’estabilitat de la residència a la comarca, la taula 4.14 permet observar que al Baix Penedès la majoria de la població porta més de 20 anys residint al mateix municipi. Aquesta situació es repeteix també en el cas de la gent jove –en les franges de 20 a 34 anys–, tot i que amb un percentatge (a l’entorn del 35-40%) inferior al de les edats posteriors (entre un 40 i un 55%). Per contra, entre la gent jove és més freqüent portar menys de dos anys de residència al municipi que entre la resta de la població.

De totes maneres, el percentatge de joves que porten menys de dos anys residint al municipi és considerablement superior al del conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona i Catalunya, mentre que el percentatge de joves que hi han residit durant més de 20 anys és inferior.

Temps de residència al municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

0-2 anys Valors 485 864 1.344 1.218 4.205 999 12.189 % 14,0 19,6 26,2 23,9 17,0 10,9 20,0

3-5 anys Valors 358 475 710 906 3.386 859 8.811 % 10,3 10,8 13,9 17,8 13,7 9,4 14,4

6-10 anys Valors 473 429 507 773 3.607 936 9.146 % 13,6 9,7 9,9 15,2 14,6 10,3 15,0

11-20 anys Valors 2.151 791 411 495 3.489 1.088 9.916 % 62,0 17,9 8,0 9,7 14,1 11,9 16,3

Més de Valors 0 1.859 2.150 1.707 9.994 5.249 20.959 20 anys % 0,0 42,1 42,0 33,5 40,5 57,5 34,3

Total Valors 3.467 4.418 5.122 5.099 24.681 9.131 61.021 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La taula 4.15 mostra, com s’ha comentat a l’apartat 3, que el Vendrell agrupa un 39% dels habitants de la comarca. Aquest fet és encara més evident entre els joves de 25 a 29 anys (41,9%). Per altra banda, en els municipis de menys de 500 habitants, hi viu una proporció de gent jove similar a les de la resta de franges d’edat, tret d’una diferència més marcada amb la població de més de 65 anys. Així i tot, el nombre de joves que habita en municipis de menys de 500 habitants al Baix Penedès és molt inferior al percentatge del conjunt del Camp de Tarragona, i similar al del conjunt de Catalunya.

49 Grandària del municipi per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.15 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Fins a Valors 43 44 60 48 301 204 801 500 hab. % 1,2 1,0 1,2 0,9 1,2 2,2 1,3

501-2.000 Valors 460 608 726 733 3.419 1.511 8.648 hab. % 13,2 13,8 14,2 14,4 13,8 16,2 14,1

2.001-5.000 Valors 473 596 653 676 3.137 1.380 8.158 hab. % 13,6 13,5 12,7 13,3 12,7 14,8 13,3

5.001-20.000 Valors 1.142 1.377 1.538 1.574 8.541 3.024 19.905 hab. % 32,9 31,2 30,0 30,9 34,6 32,4 32,5

Més de Valors 1.354 1.793 2.145 2.068 9.300 3.211 23.744 20.000 hab. % 39,0 40,6 41,9 40,6 37,7 34,4 38,8

Total Valors 3.472 4.418 5.122 5.099 24.698 9.330 61.256 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La població jove del Baix Penedès nascuda a Catalunya representava l’any 2004 un percentatge similar al del conjunt de l’àmbit territorial (76,4% i 77%, respectivament) igual que la de nascuts a la resta de l’Estat espanyol (6,3% a la comarca i 8,1% al conjunt del Camp de Tarragona), mentre que els nascuts fora de l’Estat espanyol era superior (17,3% al Baix Penedès i 14,9% a l’àmbit territorial). En comparació del conjunt de Catalunya, s’observa que els nascuts a Catalunya representen un percentatge inferior al Baix Penedès que al conjunt del territori català (79,3%). Per contra, a la comarca els percentatges de la població nascuda fora i a la resta de l’Estat espanyol són superiors que a Catalunya.

Si es compara amb l’any 2001, s’observa que la tendència era similar, ja que el percentatge de nascuts a Catalunya era inferior a la comarca que al conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona i, amb més distància, també inferior a Catalunya. Les taxes de població jove nascuda a la resta de l’Estat espanyol eren inferiors respecte al conjunt de l’àmbit territorial, però superiors respecte a Catalunya. El volum de població jove de la comarca nascuda fora de l’Estat era superior al del Camp de Tarragona i també al de Catalunya.

Aquesta dinàmica es manté també l’any 1996, tot i que cal tenir en compte que en els tres casos (Baix Penedès, Camp de Tarragona i Catalunya) la proporció de població nascuda fora de l’Estat espanyol era considerablement inferior. Així doncs, la població jove de Catalunya nascuda fora de l’Estat significava a l’entorn del 2,8% l’any 1996, el 8,3% l’any 2001 i el 16,2% el 2004, i al Baix Penedès les dades assenyalen un 4% l’any 1996, el 9,8% l’any 2001 i el 17,3% el 2004. S’observa, doncs, que en ambdós territoris es presenta la mateixa tendència de creixement, tot i que la comarca presenta sempre percentatges superiors.

50 Lloc de naixement de la població jove de 15 a 29 anys. Comarca, 2004 (en valors absoluts i en percentatge).

Lloc de naixement 4.16 Resta de l’Estat Fora de l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

Baix Penedès Valors 11.634 954 2.636 15.224 % 76,4 6,3 17,3 100

Font: Padró continu de població. Institut d'Estadística de Catalunya.

Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.17 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Catalunya Valors 2.984 3.710 4.037 3.591 11.585 4.622 38.649 % 85,9 84,0 78,8 70,4 46,9 49,5 63,1

Resta de l’Estat Valors 204 267 540 865 11.384 4.430 18.029 espanyol % 5,9 6,0 10,5 17,0 46,1 47,5 29,4

Fora de l’Estat Valors 284 441 545 643 1.729 278 4.578 espanyol % 8,2 10,0 10,6 12,6 7,0 3,0 7,5

Total Valors 3.472 4.418 5.122 5.099 24.698 9.330 61.256 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Lloc de naixement per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.18 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Catalunya Valors 3.209 3.239 2.906 2.636 8.172 3.973 30.947 % 91,0 85,2 75,8 66,2 45,3 56,4 65,1

Resta de l’Estat Valors 204 440 721 1.078 9.112 2.927 14.800 espanyol % 5,8 11,6 18,8 27,1 50,5 41,6 31,1

Fora de l’Estat Valors 115 121 207 270 751 142 1.803 espanyol % 3,3 3,2 5,4 6,8 4,2 2,0 3,8

Total Valors 3.528 3.800 3.834 3.984 18.035 7.042 47.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

51 Immigració a la comarca

Els joves de la comarca coincideixen a considerar la immigració com un fenomen estès al Baix Penedès. S’observa que entre els joves s’identifica principalment la immigració amb el col·lectiu marroquí.

La percepció dels joves coincideix amb les dades estadístiques, que reflecteixen que, entre els estrangers, la comunitat més nombrosa és la marroquina, amb un 3,1% de la població, seguida de la colombiana, que representa un 0,4%. Mentre que la comunitat marroquina presenta un percentatge superior al de l’Àmbit del Camp de Tarragona i al de Catalunya, cal destacar la presència del col·lectiu colombià, que és el segon grup d’immigrants més nombrós i coincideix amb l’àmbit territorial, però amb referència a Catalunya constitueix una peculiaritat. El percentatge de persones vingudes de Sud-Amèrica és igual al de l’Àmbit del Camp de Tarragona i superior al del conjunt de Catalunya.

Població segons país d'origen. Comarca, 2001.

4.19 Freqüència Percentatge

Estat espanyol 57.664 94,1

Marroc 1.896 3,1

Colòmbia 268 0,4

Alemanya 178 0,3

Argentina 133 0,2

França 129 0,2

Itàlia 116 0,2

Regne Unit 79 0,1

Romania 64 0,1

Països Baixos 57 0,1

Xina 47 0,1

Bèlgica 46 0,1

Suïssa 46 0,1

Dominicana, República 45 0,1

Cuba 37 0,1

Altres 451 0,7

Total 61.256 100

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

52 Les dades de la taula 4.20 mostren que, amb l’excepció de la població que prové de la resta de la Unió Europea, la gent jove és, en general, el grup en què hi ha el percentatge més elevat d’immigrants. En el cas de la comunitat africana (principalment marroquina), s’observa que la franja dels 20 als 24 anys és la que inclou un percentatge més elevat en comparació de la resta de franges d’edat d’aquesta comunitat. En canvi, la població sud-americana (principalment de l’Equador, Colòmbia i Argentina) presenta el percentatge més elevat de la població d’aquest origen a la comarca en la franja dels 25 als 29 anys, amb un 1,6%. De la mateixa manera, la immigració provinent de l’Europa de l’Est (majoritàriament romanesa) presenta el valor més elevat de la seva comunitat a la franja dels 25 als 29 anys, amb un 0,7%.

Continent d'origen per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.20 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Estat Valors 3.250 4.050 4.670 4.618 23.508 9.155 57.664 espanyol % 93,6 91,7 91,2 90,6 95,2 98,1 94,1

Resta UE Valors 93059 70 315 107 659 % 0,3 0,7 1,2 1,4 1,3 1,1 1,1

Resta Valors 11 26 34 32 93 19 252 d'Europa % 0,3 0,6 0,7 0,6 0,4 0,2 0,4

Àfrica Valors 167 235 244 257 531 22 1.924 % 4,8 5,3 4,8 5,0 2,1 0,2 3,1

Centre i Nord Valors 741626 39 7 112 Amèrica % 0,2 0,1 0,3 0,5 0,2 0,1 0,2

Amèrica Valors 25 67 82 81 189 20 569 del Sud % 0,7 1,5 1,6 1,6 0,8 0,2 0,9

Àsia i Valors 361715 23 0 76 Oceania % 0,1 0,1 0,3 0,3 0,1 0,0 0,1

Total Valors 3.472 4.418 5.122 5.099 24.698 9.330 61.256 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

En el conjunt del Camp de Tarragona, la franja dels 25 als 29 anys és la que compta amb el percentatge de joves de comunitats d’immigrants més elevat. En el conjunt de Catalunya, la franja dels 25 als 29 anys és també la que té més immigrants.

A la taula A.14 s’observa que, al Baix Penedès, entre les persones de 15 a 29 anys que provenen d’altres països, hi ha més nois que noies. Per exemple, a la franja dels 25 als 29 anys els nois representen el 5,9% de la població provinent de l’Àfrica, mentre que les noies representen el 3,6%. Aquesta tendència només s’inverteix en el cas de la població de procedència africana de 15 a 19 anys, en què el percentatge de noies supera el de nois (la qual cosa és una peculiaritat de la comarca), i també en el cas de la comunitat sud-americana d’entre 20 i 29 anys. En el conjunt del Camp de Tarragona i de Catalunya es repeteix aquesta tendència, ja que els nois immigrants són més nombrosos que les noies, excepte en el cas dels provinents d’Amèrica.

53 Els llocs de residència dels immigrants

La taula A.20 de l’annex reflecteix que majoritàriament es tracta d’una immigració recent a la comarca, ja que en tots els col·lectius és més freqüent portar menys de dos anys al municipi. Distingint per comunitats, aquest fet és més accentuat entre els sud-americans que entre els africans. Per exemple, en la franja dels 25 als 29 anys, el 81,7% dels provinents de Sud-Amèrica porta menys de dos anys al municipi, mentre que en el cas dels originaris de l’Àfrica, el percentatge és del 47,1%. També s’observa que, amb l’excepció de la franja de 15 a 19 anys, els provinents de Sud-Amèrica són els que porten amb menys freqüència més de 20 anys residint al mateix municipi, mentre que els provinents del continent africà són els que més freqüentment hi han residit més de 20 anys. Aquest és un fet característic de la comarca, ja que aquesta dinàmica difereix de la que es presenta en el conjunt de l’àmbit territorial i de Catalunya, on la població jove africana és la que porta amb menys freqüència més de 20 anys residint al mateix municipi de la comarca.

Respecte als espais de residència, les persones immigrants acostumen a viure en pisos situats al barri antic de les poblacions del Baix Penedès. Per part dels joves de més edat de la comarca, aquest fet té implicacions en la segregació que es percep entre els joves autòctons i els provinents d’altres països.

Les dades (vegeu la taula A.15) mostren que els joves d’origen estranger resideixen amb més freqüència que els autòctons a poblacions que tenen entre 2.001 i 5.000 habitants. Aquest fet es dóna de manera més accentuada en el cas de la comunitat sud-americana, que mostra percentatges més elevats, que només són superats per les comunitats asiàtica i indonèsia, i de Centre-Amèrica i Nord-Amèrica, que, pel seu baix nombre d’efectius, no són rellevants a la comarca. En canvi, els que vénen de la resta d’Europa i d’Àfrica resideixen amb més freqüència que les altres comunitats d’immigrants en les poblacions més petites de la comarca. Aquest fet es dóna també en el conjunt del Camp de Tarragona i en el de Catalunya, si bé en aquest últim territori s’observa que la residència en poblacions de més de 20.000 habitants és més pronunciada.

Relació amb la població autòctona

Entre la població jove de la comarca, es percep majoritàriament que el seu contacte amb els joves immigrants és escàs, i es posa com a exemple que les colles d’amics acostumen a estar formades per joves de les mateixes comunitats.

És remarcable que normalment, i amb l’excepció d’alguns grups de joves amb un nivell de formació superior, es responsabilitza el col·lectiu immigrant (implícitament el marroquí) d’aquesta situació, i se citen alguns aspectes sobre els quals es fonamenta. Entre aquests, es fa esment de la poca voluntat que posarien els joves immigrants a atansar-se als autòctons.

Tot i fer aquesta consideració, la diferència entre cultures (en referència a la marroquina i a la catalana) s’interpreta com un element clau per explicar la distància entre els joves. De nou, però, s’argumenta que els joves d’aquest col·lectiu són “intransigents” amb el seguiment de les seves tradicions i es fa referència a l’estil de vida de les dones marroquines, que es considera dependent de l’home, amb molt poc contacte amb la resta de persones de la comarca i amb una escassa o nul·la visibilitat social. Es comenta també la manera de vestir d’aquestes, que, segons una gran part de la gent jove autòctona, és un aspecte diferencial important entre les cultures i al qual presten una atenció especial. Les joves marroquines, però, no semblen donar tanta importància a la manera de vestir, ja que, segons afirmen, hi hauria llibertat per escollir i es viuria amb normalitat. Per a una part dels joves autòctons, l’adopció de la vestimenta occidental i l’ús del català facilitaria la integració del jove immigrant.

54 D’aquesta manera, alguns joves del Baix Penedès vincularien el concepte d’integració o, més concretament, una millor percepció dels joves immigrants a algun tret del model assimilacionista, ja que consideren que l’adopció de comportaments occidentals, com ara la manera de vestir, facilitarien una relació d’igualtat entre els joves autòctons i els procedents dels diversos països, alhora que n’afavoriria el contacte. Segons alguns joves de la comarca, aquest i altres aspectes, com ara la utilització del català, dependrien en bona part del nivell de religiositat de la família i altres aspectes relacionats amb l’entorn en què visqui a Catalunya, i de la seva comunitat d’origen.

Per exemple, la població sud-americana és vista com a més accessible i participativa en la vida dels pobles, i la marroquina, com la més distant. En aquest sentit, es ressalta la figura de l’imam en el cas de la població musulmana com a element conservador que dificulta la integració dels joves, sobretot de les noies, a la forma de vida i de relacionar-se de la comarca.

Per altra banda, una edat d’arribada inferior i sobretot l’assistència a centres educatius catalans es percep com un aspecte afavoridor de la relació entre joves. De fet, molts joves autòctons afirmen tenir amics d’altres països. De totes maneres, altres sectors de joves consideren que l’assistència a un centre educatiu no té per què ser garantia d’una bona relació entre els joves, en part a causa de l’estructura de l’ESO, que en alguns casos separaria els alumnes segons el ritme de seguiment de les classes. A més, s’indica que, amb l’edat, la relació entre la població autòctona i la població immigrada es va distanciant.

Les dimensions del municipi i, sobretot, el volum de persones immigrants que hi resideix es revelen també com dos elements importants de la relació del jove amb els altres: es percep que un nombre elevat de joves immigrants dificulta el contacte, ja que es formarien grups d’amics de la mateixa comunitat que tindrien una escassa o nul·la relació amb els autòctons. Així, es considera que en els pobles més petits, on hi ha menys volum de persones immigrants, el contacte és tan fàcil a l’escola com fora d’aquesta, mentre que al Vendrell seria més dificultós.

Per altra banda, també es fa referència a l’associació entre població immigrada i l’augment de la delinqüència a la comarca. Segons la percepció dels joves de la comarca, la delinqüència representada en diferents formes es duu a terme per part de certes colles de persones immigrades procedents d’un mateix origen. En alguns moments, aquest comportament es legitima per la dificultat de supervivència amb què es troben alguns d’aquests col·lectius, o es contraresta amb una visió menys generalitzadora.

En aquest sentit, també es recrimina l’actitud de favoritisme de les administracions vers la població immigrada que alguns perceben, ja que es qualifica com una postura injusta i que desafavoreix la població autòctona.

Ús del català

Segons els joves del Baix Penedès, el bilingüisme és un fet habitual a la comarca. Segons l’ocasió s’utilitza més el català o el castellà, o fins i tot es combinen ambdues llengües. Alguns joves valoren que l’ús que es fa de la llengua podria crear diversos grups socials –segons la llengua utilitzada. A la vegada, alguns joves coincideixen a assenyalar que per a un sector de la població és important la llengua en què s’hi dirigeixen.

55 Lligat amb aquesta apreciació, es considera que per a una part de la població és difícil comprendre o utilitzar el català. Es mencionen alguns motius relacionats amb l’edat de la persona i l’origen o el temps de residència a la comarca per explicar aquest fet. En concret, es considera que per a les persones de més edat provinents de la resta de l’Estat o altres països acostuma a ser complicat utilitzar el català. De totes maneres, el fet d’haver residit durant un llarg període de temps a la comarca es considera un factor facilitador de l’aprenentatge i per a alguns joves constitueix un motiu suficient per dirigir-se en català a aquestes persones.

Aquesta percepció queda reflectida a la taula 4.21, en la qual es pot observar que la gran majoria de joves del Baix Penedès domina la llengua catalana (un 85% en la franja dels 15 als 19 anys). Coincidint també amb la percepció dels joves, augmenta el percentatge de persones que no entenen el català, en línies generals, a mesura que augmenta l’edat –entre els majors de 65 anys és del 9,4%), al contrari que el percentatge de població amb l’habilitat de dominar-lo. Entre els joves, la franja dels 25 als 29 anys és la que presenta la freqüència d’incomprensió més elevada (5,6%), fenomen que coincideix amb la màxima incidència de joves immigrants.

Al Camp de Tarragona es repeteix la tendència general de la comarca, tot i que amb nivells més elevats de coneixement del català. Així, es donen percentatges inferiors entre els joves que no entenen la llengua (4,6% com a màxim) i superiors entre aquells que la dominen (86,9% com a màxim). La tendència es repeteix en el conjunt de Catalunya, territori respecte al qual els joves del Baix Penedès presenten nivells de coneixement del català inferiors.

Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.21 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

No l'entén Valors 92 210 287 316 1.307 874 3.523 % 2,6 4,8 5,6 6,2 5,3 9,4 5,9

L'entén Valors 194 278 401 509 5.320 2.455 10.794 % 5,6 6,3 7,8 10,0 21,5 26,3 18,0

L'entén i el Valors 36 42 87 165 1.144 296 1.885 sap llegir % 1,0 1,0 1,7 3,2 4,6 3,2 3,1

El sap parlar Valors 30 29 58 91 701 480 2.026 % 0,9 0,7 1,1 1,8 2,8 5,1 3,4

El sap parlar Valors 169 247 400 777 7.183 2.610 12.009 i llegir % 4,9 5,6 7,8 15,2 29,1 28,0 20,0

El sap parlar, Valors 2.951 3.612 3.889 3.241 9.043 2.615 29.782 llegir i escriure % 85,0 81,8 75,9 63,6 36,6 28,0 49,6

Total Valors 3.472 4.418 5.122 5.099 24.698 9.330 60.019 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

56 Amb relació a les dades de l’any 1996, s’observa que a la comarca ha augmentat el percentatge de joves (de totes les franges d’edat) que no entén el català, com també el de joves que domina la llengua, amb l’excepció de la franja de 15 a 19 anys, en què es passa del 88,5% de l’any 1996 al 85% de 2001. A la resta de l’àmbit territorial i al conjunt de Catalunya, en canvi, el domini del català disminueix en totes les franges d’edat, excepte entre els joves més grans, que fan augmentar la taxa.

Coneixement del català per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.22 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

No l'entén Valors 50 70 110 150 894 702 2.121 % 1,4 1,8 2,9 3,8 5,0 10,0 4,5

L'entén Valors 93 202 395 592 4.541 1.565 8.278 % 2,6 5,3 10,3 14,9 25,2 22,2 17,4

L'entén i el Valors 21 48 93 134 795 159 1.318 sap llegir % 0,6 1,3 2,4 3,4 4,4 2,3 2,8

El sap parlar Valors 54 76 113 155 1.089 607 2.948 % 1,5 2,0 2,9 3,9 6,0 8,6 6,2

El sap parlar Valors 188 341 549 902 5.259 2.261 10.164 i llegir % 5,3 9,0 14,3 22,6 29,2 32,1 21,4

El sap parlar, Valors 3.122 3.063 2.574 2.051 5.457 1.748 21.769 llegir i escriure % 88,5 80,6 67,1 51,5 30,3 24,8 45,8

Total Valors 3.528 3.800 3.834 3.984 18.035 7.042 47.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Com ja s’ha comentat al principi, tant entre els catalanoparlants com entre els que habitualment utilitzen el castellà és freqüent canviar de llengua en funció de la que parli l’interlocutor, sobretot a les poblacions més properes a la costa. De totes maneres, per part dels joves de la comarca, l’ús del català és ben considerat, i s’entén com un signe d’integració, tant entre els originaris de la resta de l’Estat com entre els que provenen d’altres països. Amb tot, es considera que entre aquests últims no és habitual la utilització d’aquesta llengua.

La percepció dels joves de la comarca té relació amb les dades de la taula A.16 de l’annex, en la qual es pot observar que entre els 20 i els 29 anys, en el col·lectiu predominant de fora de l’Estat espanyol (el provinent de l’Europa de l’Est) és més freqüent no entendre el català que comprendre’l. Aquest fenomen és, però, invers al que succeeix a la comunitat provinent de la resta de la Unió Europea; per exemple, entre els 25 i els 29 anys, el percentatge dels que l’entenen és del 22%, mentre que la taxa dels que no el comprenen és del 13,6%). En la franja d’edat més baixa entre els joves (dels 15 als 19 anys), la tendència es manté, tot i que el col·lectiu de l’Europa de l’Est és el que més comprèn el català. Les diferències amb la població estrangera quant a coneixement de la llengua catalana, per tant, són evidents, ja que a la resta de la població preval el domini d’aquesta.

57 Es pot observar que entre les comunitats amb més presència al Baix Penedès, dels 20 als 29 anys, el domini de la llengua és més freqüent entre els provinents de l’Àfrica –valors que són superats pels originaris de la Unió Europea en la franja dels 20 als 24 anys. En la franja dels 15 als 19 anys, el col·lectiu que mostra major domini és el de l’Europa de l’Est.

A la resta de l’àmbit territorial s’observa com el percentatge de joves que no entén la llengua és comparativament superior entre els provinents de l’Àfrica, i el col·lectiu sud-americà és el que més l’entén. Per altra banda, la comunitat que més el domina (inclosa la franja de 15 a 19 anys) és la provinent de l’Europa de l’Est. Aquesta tendència es repeteix també en el cas del conjunt de Catalunya.

Alguns joves originaris de la comarca argumenten aquesta situació a partir de la necessitat real d’utilitzar el català que tenen les persones originàries d’altres països per viure a la comarca. En general es percep que entre els autòctons és habitual dirigir-s’hi d’entrada en castellà, fet que alguns veuen com un element dificultador de l’aprenentatge. Aquest fet és percebut també per part dels joves immigrants, que manifesten haver de demanar que se’ls dirigeixin en català en algunes ocasions.

S’esmenten també serveis d’aprenentatge de la llengua, com ara els cursos de català. Segons perceben bona part dels joves autòctons, aquests són seguits per persones d’origen magribí, més que per persones procedents de la resta de l’Estat.

A banda d’aquests elements, se cita la voluntat personal d’aprendre el català com un aspecte clau pel que fa al seu aprenentatge i ús.

Entorn social i família

La relació amb la família d’origen

Els joves valoren positivament el fet de comptar amb el suport permanent de la família, de qui esperen un suport incondicional. Reconeixen que la relació amb els pares varia al llarg del temps, i és entre els de major edat que es reconeix una millora i una relació més basada en la confiança que en el control.

No obstant això, molts joves d’edats més elevades afirmen veure una situació diferenciada en la relació entre els més joves (principalment menors d’edat) i els seus pares. Parlen de les dificultats que es donen en aquestes relacions, en què consideren que falta comunicació i coneixement de la realitat diària dels fills per part dels pares. Aquesta situació es vincula en molts casos als nous entorns familiars i a la dificultat de poder compatibilitzar horaris laborals. Així i tot, també es percep una diferència en l’actitud dels pares, que prefereixen la comoditat i sovint no mostren prou interès per millorar els canals de relació amb els fills. Alguns joves critiquen aquesta situació, ja que consideren que es perd part del rol dels pares com a models o transmissors de valors, funcions que no es poden suplir a través del sistema educatiu, tot i que alguns progenitors ho esperen. Per aquest motiu, alguns afirmen que moltes relacions es caracteritzen per una excessiva complaença per part dels pares i manca de respecte dels seus fills.

58 Els més joves, els menors de 18 anys, també valoren positivament la relació amb els progenitors. La defineixen lligant-la amb la negociació i la flexibilitat en els aspectes en què es mostren en major mesura interessos contraposats, per als quals consideren que tant els fills com els pares “tenen paciència” amb l’altra part. Destaquen principalment els conflictes a l’hora d’establir límits d’horaris o comportaments lligats a l’oci. En aquestes edats matisen principalment la voluntat de buscar mecanismes per sentir-se’n menys dependents. Per exemple, tot i que són conscients del suport econòmic que reben, molts cerquen la manera d’autofinançar-se alguns capricis per tal de cobrir aquesta necessitat d’autonomia relativa.

La creació de la família pròpia

Els joves de major edat també fan referència a la formació de la família pròpia com un dels objectius vitals. Destaquen que el valor o la importància que se li atorga depèn molt de les prioritats i els objectius de cada jove, ja que veuen que abans dels 30 anys molts acaben fent balanç sobre prioritzar la vida personal o la trajectòria educativa i laboral durant aquests anys. S’assenyala també que entre les noies és més evident aquesta preferència de la vida familiar (s’explicita) i que entre els joves d’ambdós sexes amb estudis superiors es fa més referència a la carrera acadèmica i professional.

Els joves parlen d’una sèrie d’elements que influeixen negativament en la creació d’una família pròpia. Per una banda, alguns joves parlen de la poca predisposició a renunciar a un determinat ritme de vida i d’oci, ja que veuen inviable compatibilitzar determinades formes de viure amb l’opció de tenir fills. Aquesta afirmació té també un vessant econòmic, al qual els joves ja es refereixen en el moment d’emancipar-se del nucli familiar. D’altra banda, es considera també que la trajectòria educativa, les dificultats per aconseguir una estabilitat econòmica –o la necessitat d’una trajectòria laboral abans d’assolir aquesta condició– i la dificultat per accedir a un habitatge endarrereixen el moment de formar aquesta família. En canvi, el fet de tenir una parella estable fa variar les prioritats dels joves favorablement a la creació de la pròpia família.

No obstant això, independentment de la proximitat amb què es vegi aquest moment, alguns dels joves fan el plantejament a llarg termini. Molts, encara que ho vegin com una situació llunyana, sí que donen valor al fet de tenir una família pròpia com a element que aporti significat a la vida; gairebé es veu com a indispensable en un futur.

Mobilitat

Desplaçament lligat a l’educació o el treball

El desplaçament, sobretot per part dels joves que no resideixen al Vendrell, és vist com a necessari per diverses raons, entre les quals destaquen els motius educatius i laborals. Així, els joves de més edat manifesten que desplaçar-se per motius laborals és encara més freqüent en el cas de tenir una feina especialitzada, ja que en molts casos cal marxar a ciutats de fora de la comarca.

En el cas dels joves residents en pobles petits que assisteixen a l’institut o entre aquells que cursen estudis universitaris, el desplaçament també és freqüent. Per aquests últims, la necessitat de desplaçar-se, juntament amb la manca de transports públics, fa que molts joves es traslladin a viure als municipis on estudien, majoritàriament Reus, Tarragona o Barcelona.

59 Aquestes situacions fan que el desplaçament sigui vist pels joves del Baix Penedès com un element necessari per tal de viure a la comarca, sobretot en les poblacions més petites.

Aquesta apreciació coincideix amb les dades de la taula 4.23, en què es pot observar que en totes les franges d’edat dels joves, excepte entre els 15 i els 19 anys –en què els qui estudien o treballen a la mateixa població representen un percentatge lleugerament inferior al dels qui ho fan en una altra, un 47,4% i un 48,1%, respectivament–, és més habitual treballar o estudiar en un municipi diferent del de residència, fet que és més pronunciat entre els joves d’entre 20 i 24 anys (en un 55,5% dels casos). En canvi, al conjunt del Camp de Tarragona, s’observa que és més habitual treballar o estudiar al municipi de residència en totes les franges d’edat, igual que a Catalunya.

Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.23 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Domicili Valors 44 65 89 91 678 38 1.005 propi % 1,8 1,8 2,2 2,3 4,5 10,8 3,4

Varis Valors 60 157 247 332 1.264 35 2.095 municipis % 2,5 4,3 6,0 8,5 8,4 9,9 7,1

Municipi de Valors 1.173 1.398 1.606 1.521 6.189 222 12.109 residència % 48,1 38,0 39,1 39,1 41,2 63,1 41,1

Un altre Valors 1.158 2.044 2.142 1.928 6.839 56 14.167 municipi % 47,4 55,5 52,1 49,5 45,6 15,9 48,0

Un altre país Valors 61925 23 41 1 115 % 0,2 0,5 0,6 0,6 0,3 0,3 0,4

Total Valors 2.441 3.683 4.109 3.895 15.011 352 29.491 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

Prenent en consideració la grandària del municipi, la taula A.17 mostra que són els residents a les poblacions de dimensions més reduïdes (menys de 500 habitants) els qui treballen o estudien a altres poblacions més habitualment, amb l’excepció de la franja dels 25 als 29 anys. En canvi, fer aquestes activitats al propi municipi és més habitual a mesura que n’augmenten les dimensions. Per exemple, entre els joves de 20 a 24 anys residents en poblacions de menys de 500 habitants, els qui resten al seu municipi representen un 17,5%, mentre que són un 26,1% els qui ho fan en municipis d’entre 501 i 2.000 habitants. Aquesta tendència es repeteix al conjunt del Camp de Tarragona i Catalunya. Així, per exemple, els joves d’entre 20 i 24 anys residents a les poblacions de menys de 500 habitants de l’àmbit territorial que treballen o estudien al seu propi municipi representen un 20,8%, mentre que els de la mateixa franja d’edat que viuen en poblacions d’entre 501 i 2.000 habitants són un 23,7%.

60 Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.24 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Cap Valors 131 275 202 136 508 9 1.261 % 5,6 7,9 5,4 3,9 3,9 3,2 4,8

Un Valors 1.196 1.768 1.913 1.833 6.950 128 13.788 % 51,2 51,1 50,7 52,8 53,2 45,9 52,2

Dos o més Valors 1.010 1.418 1.658 1.503 5.611 142 11.342 % 43,2 41,0 43,9 43,3 42,9 50,9 43,0

Total Valors 2.337 3.461 3.773 3.472 13.069 279 26.391 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

En relació al nombre de viatges diaris realitzats pels joves del Baix Penedès, a la taula 4.24 s’observa que és més habitual fer-ne un al dia, amb una freqüència superior al 50% de les ocasions en totes les franges d’edat; el valor més elevat és el de la franja dels 15 als 19 anys (51,2%). L’absència de desplaçaments diaris és notablement menor; el percentatge més elevat és d’un 7,9% a la franja dels 20 als 24 anys. En el conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona, el nombre de desplaçaments més freqüent és dos o més, sobretot a la franja dels 25 als 29 anys (48,5%); i és considerable també el percentatge dels joves que es desplacen un cop al dia –44,9% entre els joves de 15 a 19 anys i entre els de 25 a 29 anys. En el cas de Catalunya, les dades mostren que, com al Baix Penedès, és més freqüent desplaçar-se una vegada al dia, també amb percentatges superiors al 50%.

Desplaçament lligat a l’oci

El desplaçament per motius d’oci, en concret a Tarragona i Salou, és comú a totes les comarques de l’àmbit territorial, encara que cadascuna presenta particularitats relacionades amb la pròpia oferta i amb la situació geogràfica.

A banda d’aquestes poblacions, al Baix Penedès les poblacions de costa, com ara Cunit o Calafell, es revelen com a centres d’oci importants durant les nits de cap de setmana. Així, el desplaçament per motius d’oci és freqüent a la comarca i, segons els joves, es fa en cotxes particulars i també amb transport públic, ja sigui tornant el dia següent amb tren en els casos de les poblacions que tenen aquest servei, o amb l’autobús nocturn, si és possible, del qual els joves fan una valoració positiva, tot i que en critiquen la freqüència. Així i tot, es fa esment de la complicada situació en què es troben els joves menors de 18 anys o aquells que prefereixen no conduir les nits de festa, sobretot entre els joves que resideixen en urbanitzacions o poblacions per a les quals no hi ha tants serveis de transports públics.

61 Mitjans de desplaçament

Així i tot, els joves de la comarca perceben que el mitjà de transport prioritari és el cotxe particular. Els joves que no disposen de vehicle o que tenen menys de 18 anys utilitzarien la moto o buscarien formes alternatives, com ara compartir viatge amb joves de més edat.

Les dades de la taula 4.25 mostren que, tal com aprecien els joves, el mitjà de desplaçament majoritari a la comarca és, amb diferència, el vehicle privat, i la franja en què més s’utilitza és la de 25 a 29 anys (73,5% dels casos). S’observa també que entre els joves disminueix l’ús del transport públic a mesura que augmenta l’edat –per exemple, entre els de 15 a 19 anys s’utilitza en un 26,5% dels casos, mentre que entre els de 25 a 29 es fa en un 9,2%. Al Camp de Tarragona es repeteixen aquestes dinàmiques, tot i que amb percentatges inferiors en el cas del vehicle privat i del transport públic. En el cas de Catalunya, la freqüència d’utilització del transport privat és inferior que a la comarca en totes les franges d’edat, mentre que la del transport públic és superior.

Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.25 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Vehicle Valors 1.004 2.130 2.624 2.539 8.777 154 17.228 privat % 45,5 66,9 73,5 76,1 69,9 57,0 68,6

Transport Valors 584 547 330 258 1.309 12 3.040 públic % 26,5 17,2 9,2 7,7 10,4 4,4 12,1

Caminant Valors 618 509 617 539 2.475 104 4.862 i altres % 28,0 16,0 17,3 16,2 19,7 38,5 19,3

Total Valors 2.206 3.186 3.571 3.336 12.561 270 25.130 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La freqüència d’ús del vehicle privat disminueix a mesura que augmenta la dimensió del municipi, a la inversa del que succeeix, en línies generals, en el cas del transport públic. D’aquesta manera, s’observa que entre els joves d’entre 20 i 24 anys residents al Vendrell, s’utilitza el vehicle privat en un 65,5% de les ocasions, mentre que a les poblacions de menys de 500 habitants, l’ús d’aquest recurs es dóna en el 87,9% dels casos. Tot i aquesta tendència, és destacable que utilitzar el transport públic presenta percentatges similars en el cas dels joves d’entre 15 i 19 anys residents a les poblacions més petites i els del Vendrell (14,8% i 15,9%, respectivament). Pel que fa a l’àmbit territorial i al conjunt de Catalunya, s’observa que en general es repeteixen aquestes dinàmiques, si bé el Camp de Tarragona presenta l’excepció dels joves de 15 a 19 anys residents a les poblacions més reduïdes (fins a 500 habitants), que presentarien valors d’utilització del transport públic superiors als dels municipis més poblats (vegeu la taula A.18 de l’annex).

62 Com reflecteix la taula 4.26, la durada més freqüent dels desplaçaments dels joves és d’entre 10 i 20 minuts, excepte en el cas dels joves d’entre 25 i 29 anys, entre els quals és més freqüent una durada de menys de 10 minuts (35,2%). De totes maneres, és destacable que el desplaçament en menys de 10 minuts presenta percentatges similars en les diferents franges d’edat, entre un 30,4 i un 35,2%. Per altra banda, s’observa que el desplaçament de més d’una hora és més freqüent entre els 15 i els 24 anys que en edats posteriors. En el conjunt de l’àmbit territorial, igual que en el cas de Catalunya, és també més habitual desplaçar-se entre 10 i 20 minuts, mentre que, al contrari que a la comarca, els joves d’entre 15 i 19 anys del Camp de Tarragona són els qui presenten amb menys freqüència desplaçaments superiors a una hora. Com a particularitat de la comarca, cal destacar que aquests desplaçaments són molt més freqüents entre els joves del Baix Penedès que entre els del Camp de Tarragona o els de Catalunya en totes les franges d’edat.

Temps de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatge).

Total 4.26 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més població

Menys Valors 670 959 1.256 1.165 4.498 106 8.654 10 min. % 30,4 30,1 35,2 34,9 35,8 39,3 34,4

10-20 min. Valors 774 1.012 1.156 1.112 3.636 100 7.790 % 35,1 31,8 32,4 33,3 28,9 37,0 31,0

21-30 min. Valors 308 393 436 356 1.282 30 2.805 % 14,0 12,3 12,2 10,7 10,2 11,1 11,2

31-45 min. Valors 118 228 223 201 739 12 1.521 % 5,3 7,2 6,2 6,0 5,9 4,4 6,1

46-60 min. Valors 129 211 237 233 1.210 15 2.035 % 5,8 6,6 6,6 7,0 9,6 5,6 8,1

Més d'una Valors 207 383 263 269 1.196 7 2.325 hora % 9,4 12,0 7,4 8,1 9,5 2,6 9,3

Total Valors 2.206 3.186 3.571 3.336 12.561 270 25.130 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * La columna “Total població” inclou la població de 0 a 65 o més anys d’edat.

La taula A.19 de l’annex reflecteix que, en línies generals, els joves residents a les poblacions de menys de 500 habitants són els qui destinen amb menys freqüència menys de 10 minuts a desplaçar-se, tot i que els joves d’entre 25 i 29 anys són l’excepció a aquest fet. En canvi, els joves residents a les poblacions d’entre 501 i 2.000 habitants són els qui en general empren menys temps en desplaçaments –amb l’excepció dels joves d’entre 20 i 24 anys–, juntament amb els joves del Vendrell. Pel que fa al conjunt del Camp de Tarragona, s’observa que la durada més breu succeeix normalment a les poblacions d’entre 2.001 i 20.000 habitants, amb independència de l’edat. En canvi, els desplaçaments més prolongats es donen entre els joves residents a les poblacions més petites, exceptuant els joves d’entre 20 i 24 anys. Pel que fa al conjunt de Catalunya, s’observa que, com a la comarca, és a les poblacions d’entre 501 i 2.000 i també a les de 2.001 a 5.000 habitants on en general es donen amb més freqüència els desplaçaments inferiors a 10 minuts.

63 Mobilitat lligada a canvis de residència

El Baix Penedès presenta un saldo de migracions juvenils per canvi de residència positiu força elevat; és a dir, que hi ha més joves que vénen a viure a la comarca que no pas que en marxen. Aquest increment es va fixar en 819 noves residències l’any 2003, principalment pel diferencial entre els de major edat (de 25 a 29 anys).

La taula 4.27 també reflecteix les comarques de les quals provenen els joves que fixen la seva nova residència al Baix Penedès. A diferència d’altres comarques del Camp de Tarragona més llunyanes de l’Àmbit Metropolità, la comarca es caracteritza per una destacable mobilitat d’arribada de joves del Barcelonès (23,4%) i del Baix Llobregat (17,8%), juntament amb els que ja residien anteriorment a la comarca (22,5%). A major distància, tot i que encara amb un pes relativament important, es troben els joves nouvinguts que procedeixen de la resta de l’Estat espanyol o altres comarques metropolitanes, com ara el Vallès Occidental o el Garraf. En canvi, entre els joves que vivien a la comarca i que canvien de residència l’any 2003, tenen molt menys pes els que en marxen, encara que les comarques de destí coincideixen amb les de procedència (només s’hi incorpora el Tarragonès), amb menor volum de moviment.

El flux de migracions del 2003 presenta certes similituds amb el que es donava vuit anys abans, el 1995. Les comarques d’on procedien i a les quals anaven els joves eren les mateixes. Un canvi força significatiu, que és compartit per altres comarques, és l’increment del nombre de migracions, tant d’arribades com de sortides, tot i que les primeres augmenten en major mesura i, per tant, també ho fa el saldo total. L’any 1995 va augmentar el nombre de joves a la comarca per canvi de residència de 429 persones, i hi havia més equilibri entre les diferents edats, tal com mostra la taula 4.28.

64 Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 2003 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal

Procedència Baix Penedès Destí Baix Penedès 4.27 Comarca de destí Comarca de procedència Saldo intercomarcal 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total Alt Camp 2,2 1,1 2,7 2,1 0,9 0,9 0,3 0,6 -2 1 -14 -15 Alt Empordà – – – – – 0,1 – 0,0 0 1 0 1 Alt Penedès 6,1 6,8 5,7 6,1 3,9 4,2 3,5 3,8 -1 -2 2 -1 Alt Urgell – 0,2 0,1 0,1 – – – – 0 -1 -1 -2 Alta Ribagorça – – 0,3 0,1 – – – – 0 0 -2 -2 Anoia 1,7 0,2 0,6 0,7 0,6 0,1 0,3 0,3 -2 0 0 -2 Bages – 0,2 0,4 0,3 – – 0,9 0,5 0 -1 7 6 Baix Camp 2,2 0,7 1,8 1,5 – 0,7 0,8 0,6 -5 2 -3 -6 Baix Ebre 0,9 0,4 0,4 0,5 0,3 0,3 – 0,1 -1 0 -3 -4 Baix Empordà – 0,2 0,1 0,1 0,3 – 0,1 0,1 1 -1 0 0 Baix Llobregat 7,4 6,8 6,0 6,5 21,5 15,8 17,9 17,8 55 77 167 299 Baix Penedès 31,7 34,8 38,5 36,1 21,8 23,2 22,3 22,5 0 0 0 0 Barcelonès 18,3 10,9 10,5 12,0 25,4 24,0 22,5 23,4 43 114 190 347 Berguedà – 0,2 0,3 0,2 – – 0,1 0,0 0 -1 -1 -2 Cerdanya ––––––––0000 Conca de Barberà – 0,4 0,1 0,2 – 0,3 0,1 0,1 0 0 0 0 Garraf 7,8 7,4 5,1 6,3 3,9 7,3 6,6 6,4 -5 16 42 53 Garrigues – – 0,1 0,1 – – – – 0 0 -1 -1 Garrotxa – – 0,1 0,1 – – – – 0 0 -1 -1 Gironès 0,4 – 0,1 0,1 – – – – -1 0 -1 -2 Maresme 0,4 1,5 0,9 1,0 1,5 0,4 1,2 1,0 4 -4 8 8 Montsià – 0,2 0,4 0,3 – – – – 0 -1 -3 -4 Noguera – – – – – – 0,2 0,1 0 0 2 2 Osona – 0,2 0,3 0,2 – – – – 0 -1 -2 -3 Pallars Jussà ––––––––0000 Pallars Sobirà – – – – – 0,1 – 0,0 0 1 0 1 Pla d'Urgell – 0,2 0,1 0,1 – 0,1 0,1 0,1 0 0 0 0 Pla de l'Estany – – – – – 0,1 0,0 0 0 1 1 Priorat ––––––––0000 Ribera d'Ebre – – 0,1 0,1 0,3 – – 0,0 1 0 -1 0 Ripollès – 0,4 – 0,1 – – – – 0 -2 0 -2 Segarra – – – – 0,3 0,3 0,3 0,3 1 2 3 6 Segrià 0,9 0,2 0,3 0,4 – – 0,3 0,2 -2 -1 2 -1 Selva – 0,2 0,1 0,1 0,3 0,1 0,1 0,1 1 0 0 1 Solsonès 0,4 0,2 0,1 0,2 – 0,1 – 0,0 -1 0 -1 -2 Tarragonès 3,0 7,9 6,3 6,3 3,0 3,2 2,8 2,9 3 -14 -10 -21 Terra Alta – – – – – 0,1 – 0,0 0 1 0 1 Urgell – – – – – 0,1 0,2 0,1 0 1 2 3 Val d'Aran – – 0,3 0,1 0,3 – – 0,0 1 0 -2 -1 Vallès Occidental 5,7 4,8 3,9 4,5 5,4 5,6 7,6 6,6 5 16 62 83 Vallès Oriental 0,4 1,8 1,2 1,3 1,8 1,5 1,1 1,3 5 2 5 12 Resta de l’Estat 10,4 11,8 12,6 12,0 8,7 11,1 10,7 10,5 5 22 40 67 espanyol Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 (105) (227) (487) (819) (230) (457) (668) (1.355) (335) (684) (1.155) (2.174) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

65 Migracions internes dels joves de 15 a 29 anys. Comarca, 1995 (en valors absoluts i en percentatge). Percentage de persones migrants per canvi de residència segons l'edat i saldo net intercomarcal

Procedència Baix Penedès Destí Baix Penedès 4.28 Comarca de destí Comarca de procedència Saldo intercomarcal 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total 15-19 20-24 25-29 Total Alt Camp 1,6 1,8 2,5 2,1 0,9 – 0,4 0,4 0 -4 -5 -9 Alt Empordà ––––––––0000 Alt Penedès 3,2 5,8 7,4 6,0 1,8 5,0 4,4 4,0 0 5 0 5 Alt Urgell ––––––––0000 Alta Ribagorça ––––––––0000 Anoia – – 0,4 0,2 – 0,3 0,2 0,2 0 1 0 1 Bages – – – – – – 0,4 0,2 0 0 2 2 Baix Camp 3,2 4,0 1,8 2,8 0,9 – 1,3 0,8 -2 -9 1 -10 Baix Ebre 0,8 1,3 0,4 0,8 – – – – -1 -3 -1 -5 Baix Empordà ––––––––0000 Baix Llobregat 4,8 4,0 7,8 5,8 14,5 14,6 12,3 13,6 27 44 36 107 Baix Penedès 34,1 30,4 37,5 34,3 18,9 18,7 22,5 20,4 0 0 0 0 Barcelonès 20,6 17,9 17,3 18,2 31,7 33,1 32,4 32,5 46 80 104 230 Berguedà ––––––––0000 Cerdanya – – – – – – 0,2 0,1 0 0 1 1 Conca de Barberà – 0,4 – 0,2 – 0,3 0,4 0,3 0 0 2 2 Garraf 3,2 6,3 7,4 6,2 4,0 3,0 5,7 4,4 5 -3 6 8 Garrigues – – – – – 0,3 0,2 0,2 0 1 1 2 Garrotxa ––––––––0000 Gironès – – – – – – 0,2 0,1 0 0 1 1 Maresme 2,4 0,4 0,4 0,8 1,8 1,1 0,6 1,0 1 3 2 6 Montsià 0,8 – – 0,2 – 0,3 0,2 0,2 -1 1 1 1 Noguera – – – – 0,4 – – 0,1 1 0 0 1 Osona – – 0,4 0,2 – 0,6 0,4 0,4 0 2 1 3 Pallars Jussà – – – – – – 0,2 0,1 0 0 1 1 Pallars Sobirà – 0,4 0,4 0,3 – – – – 0 -1 -1 -2 Pla d'Urgell ––––––––0000 Pla de l'Estany ––––––––0000 Priorat – – – – 0,9 – – 0,2 2 0 0 2 Ribera d'Ebre 1,6 0,4 – 0,5 – – – – -2 -1 0 -3 Ripollès – – 0,4 0,2 – – – – 0 0 -1 -1 Segarra ––––––––0000 Segrià – – 0,4 0,2 0,4 1,4 – 0,6 1 5 -1 5 Selva – – 0,4 0,2 – – 0,2 0,1 0 0 0 0 Solsonès – 0,9 – 0,3 – – – – 0 -2 0 -2 Tarragonès 6,3 4,0 4,6 4,7 3,5 5,0 5,7 5,0 0 9 14 23 Terra Alta – – – – – 0,3 – 0,1 0 1 0 1 Urgell – 0,9 0,4 0,5 – – – – 0 -2 -1 -3 Val d'Aran – 1,3 – 0,5 – – – – 0 -3 0 -3 Vallès Occidental 2,4 4,9 2,1 3,2 7,0 4,4 4,2 4,9 13 5 14 32 Vallès Oriental – 0,9 0,7 0,6 0,9 – 0,8 0,6 2 -2 2 2 Resta de l’Estat 15,1 13,8 7,8 11,4 12,3 11,8 6,8 9,7 9 12 10 31 espanyol Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 (101) (139) (189) (429) (126) (224) (283) (633) (227) (363) (472) (1.062) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

66 Sentiment de pertinença

Els joves valoren positivament la vida a la comarca i destaquen especialment la tranquil·litat com a element diferenciador. Per aquest motiu, els joves es mostren satisfets del lloc on viuen, encara que es fan distincions segons la zona, ja que no és el mateix viure al Vendrell, per exemple, que a la resta de la comarca.

Tot i que es reconeix una major qualitat de vida al Baix Penedès que a altres territoris (es compara la situació amb les grans ciutats), s’apunta una limitada oferta laboral i d’oci en les poblacions amb menys habitants. Així mateix, també es fa esment de la baixa participació dels joves a la comarca.

Per tant, els joves consideren que la comarca és un lloc adequat per viure-hi, tot i que assumeixen la necessitat de recórrer a Tarragona o Barcelona per a determinats aspectes de la seva vida, com s’ha vist en el punt de desplaçament. Alhora, alguns joves de la comarca consideren que el fet de viure en urbanitzacions de l’interior també implica un determinat tipus d’activitats dels residents, diferents de les de la ciutat. S’ha de dir que els joves no hi perceben inconvenients, donada la relativa proximitat a les ciutats de referència que els permet gaudir dels dos avantatges.

Els més joves manifesten la seva voluntat de quedar-se a la comarca, no només per la valoració positiva que fan de la seva qualitat de vida, sinó per estar propers a la família. Els estudiants universitaris també expressen aquest desig, tot i tenir present la importància de la ciutat no només durant l’època d’estudis, sinó també probablement durant la resta de la trajectòria laboral.

67 5 Síntesi i conclusions

5.1 Emancipació

5.1.1 Educació

El Baix Penedès es caracteritza per un nivell d’estudis més elevat que la resta de l’àmbit territorial i Catalunya, ja que el pes dels joves de 25 a 29 anys amb només estudis primaris és molt més reduït. A més, la comarca ha evolucionat des de 1996 cap a una millora d’aquest nivell. Alhora, la formació professional a la comarca ha guanyat un pes important, en què destaca especialment la de grau superior.

La realitat educativa dels joves de la comarca és diferent entre els nois i les noies, com perceben els mateixos joves i constaten les dades. Com en altres comarques, el percentatge d’estudiants és superior en les noies, que compten amb un major nivell d’instrucció. A la comarca, però, són més notables les diferències en els percentatges de titulats universitaris entre els dos sexes.

A més de les diferències en el nivell d’instrucció dels joves, també es donen diferències en el procés de realització dels mateixos. No és només que les noies estudiïn diferents etapes formatives, sinó que entre elles és més freqüent finalitzar-les abans.

Dins del Camp de Tarragona, la comarca es diferencia de les comarques costaneres més poblades per la menor disponibilitat d’oferta educativa, concentrada, sobretot, al Vendrell i a Calafell. Per aquest motiu, molts joves assumeixen ja des de l’etapa secundària el fet de desplaçar-se diàriament per motius educatius. Amb els anys varia tant el mitjà com la destinació, amb l’avantatge, respecte a les comarques d’interior del Camp de Tarragona, que hi ha una major facilitat de transport.

La majoria de joves afirma escollir els futurs estudis segons la motivació personal, alhora que ho vinculen notablement a la futura carrera professional. Tot i que no es considera un element determinant, els joves perceben que les societats actuals prenen en consideració el bagatge educatiu (o la professió) a l’hora de jutjar o valorar les persones. Aquesta importància que es dóna a l’educació no és vista pels joves com a una barrera en casos de dificultats per manca d’oferta o recursos econòmics, ja que consideren que avui dia és possible cursar estudis si es té l’interès suficient.

Un altre aspecte en què incideixen els joves del Baix Penedès és la valoració dels estudis realitzats. La vinculació entre els estudis i la futura feina fa que els titulats valorin negativament la formació universitària pel fet d’oferir poca preparació per incorporar-se al mercat laboral. De manera similar, els joves que estan cursant estudis secundaris tendeixen a valorar la utilitat dels mateixos vinculant-los, majoritàriament, a l’orientació o al suport que donen (o limiten) de cara a cursar estudis posteriors.

5.1.2 Treball

El Baix Penedès destaca per comptar amb unes taxes d’activitat molt superiors a les catalanes entre la població per sota dels 25 anys, mentre que a partir d’aquesta edat se situen per sota. També es fa palesa aquesta major incorporació al món laboral dels més joves en comparar les jornades de treball, ja que al Baix Penedès tenen major pes les jornades més llargues d’aquests treballadors en comparació d’altres territoris.

68 Al mercat laboral de la comarca té menys pes el sector de serveis que a l’àmbit territorial i a Catalunya, tot i ser majoritari, també entre els joves. En canvi, cal destacar el percentatge de treballadors que agrupa la construcció, un sector que ja al Camp de Tarragona té un pes important entre els més joves, però de manera més accentuada al Baix Penedès.

Els treballadors joves de la comarca perceben que es dóna una realitat clarament diferenciada en el mercat laboral entre els joves i la resta de la població. Esmenten algunes de les dificultats o problemàtiques que es viuen de manera més accentuada entre els joves, com ara la incidència de la temporalitat o la infravaloració del seu treball –en termes econòmics i de qualificació dels llocs de feina.

En comparació d’altres comarques, la distribució dels llocs de treball segons el nivell de qualificació al Baix Penedès és força similar. Els joves amb estudis mínims obligatoris com a màxim (primària o EGB/ESO) treballen majoritàriament en llocs de treball de baixa qualificació, mentre que la resta ocupen posicions de nivell mitjà, amb l’excepció dels joves universitaris.

Com afirmen els joves, la temporalitat és una problemàtica més accentuada en els joves, i en especial al conjunt del Camp de Tarragona. No obstant això, el Baix Penedès es diferencia de la resta de comarques de l’àmbit territorial en el fet que l’eventualitat és molt menys freqüent entre els més joves, fins i tot per sota les taxes catalanes, i presenta menors diferències amb la població per sobre els 20 anys. Com en altres comarques, la incidència varia segons el nivell d’instrucció dels joves, especialment entre els joves de major edat.

En canvi, els joves no parlen de l’atur com un dels principals obstacles a què s’enfronten en incorporar-se al mercat laboral. A més, al Baix Penedès, l’atur juvenil se situa per sota els nivells de la resta del Camp de Tarragona i Catalunya, tot i que el percentatge global de la població aturada sí que és superior a la comarca.

Altres aspectes en què els mateixos joves perceben diferències entre noies i nois són el treball i les oportunitats. La primera diferència apareix quant a la distribució de l’activitat principal, ja que el percentatge d’actius és superior en els nois, i, contràriament a altres comarques, al Baix Penedès no es dóna una reducció important de les diferències amb l’edat. Alhora, la taxa d’atur femenina és sempre superior a la masculina. També es remarquen diferències en el tipus de treball o sector, amb una major concentració de les noies en el sector de serveis, mentre que els nois es distribueixen en altres sectors. El nivell de qualificació de les feines també varia entre sexes. Els nois es concentren en major mesura en llocs de nivell mitjà, mentre que entre les noies més joves és més habitual treballar en llocs de baixa qualificació, alhora que també són superiors els percentatges de treballadores joves en nivells alts.

Al Baix Penedès es presenta una realitat clarament diferenciada en l’ocupació segons el lloc de procedència dels joves. Les dades demostren que el nivell de qualificació de les feines és superior entre els joves nascuts a Catalunya. En canvi, els procedents de fora de l’Estat espanyol treballen majoritàriament en el nivell més baix en totes les edats. Els mateixos joves consideren que sovint les feines que aquests realitzen són algunes que els autòctons en general no acostumen a acceptar, i diferencien entre sectors segons la procedència d’aquests immigrants.

69 5.1.3 Habitatge

Els joves de la comarca valoren negativament la situació del mercat immobiliari, consideren excessius els preus actuals, especialment a la costa, i veuen poc útils els diferents canals d’accés a l’habitatge per trobar- ne un de satisfactori.

La majoria es considera no exigent quant a requisits mínims per als habitatges, tot i que es pren com a referència la casa dels pares. Per a molts, però, es parteix de la idea que el primer habitatge no serà el definitiu i, per tant, les seves expectatives varien. Per exemple, queda demostrat aquest fet en el règim de tinença, ja que tot i que la majoria dels joves prefereixen habitatges de propietat, entre els primers joves emancipats de la família és molt més habitual el lloguer.

El Baix Penedès compta amb un 52,8% d’emancipats de la família d’origen entre 20 i 34 anys, per sobre de la mitjana de l’Àmbit del Camp de Tarragona, però sobretot superior a la taxa catalana.

Els mateixos joves esmenten que l’emancipació familiar es veu influïda per tres factors importants en la vida dels joves: la seva trajectòria educativa, les condicions laborals de què disposen i la situació familiar o el moment en el cicle vital. Per exemple, com afirmen els joves i demostren les dades, s’emancipen del nucli familiar abans els joves que finalitzen més aviat els estudis. No obstant això, entre els de major edat no hi ha tantes diferències en les taxes d’emancipació familiar segons el nivell d’instrucció –excepte en els universitaris, que encara presenten la mínima. Els joves també mencionen que la inestabilitat laboral suposa un fre per establir-se en una llar pròpia, encara que les repercussions no són tan evidents.

La majoria de joves s’emancipen de la família d’origen en parella, i a partir dels 30 anys els nuclis majoritaris compten també amb fills. Així i tot, alguns joves parlen d’un canvi de tendències i prioritats, ja que part del jovent, en veure que és incompatible un determinat ritme de vida amb l’emancipació familiar, prioritzen el primer.

5.1.4 Salut

És destacable que, en el camp de la salut, l’atenció de la gent jove es dirigeix principalment al consum de drogues, en concret del cànnabis i l’alcohol. Pel que fa al cànnabis, es considera que el seu consum s’ha desvinculat de l’oci nocturn de cap de setmana i ha passat a ser habitual també en els dies laborables. Es tractaria d’una ingesta explícita i en bona mesura compulsiva que es donaria entre els més joves; s’ha destacat també un avançament de l’edat d’inici d’aquesta pràctica. Respecte al consum d’alcohol, cal assenyalar que es considera més relacionat amb l’oci nocturn, i els més grans en perceben una ingesta descontrolada i amb poc coneixement.

Es recullen alguns elements que els joves del Baix Penedès consideren relacionats amb l’extens consum d’aquestes substàncies. Entre aquests, cal destacar la imatge que es dóna davant els altres joves, que en portaria alguns a prendre’n per tal d’accedir a un grup determinat o mantenir-s’hi. En aquest sentit, es fa referència al consum per part d’alguns joves per millorar les seves relacions socials amb altres grups durant les nits de cap de setmana.

Per altra banda, la disponibilitat de recursos econòmics que tindrien alguns joves i la voluntat d’evadir-se d’algunes situacions o problemes quotidians es consideren també elements facilitadors del consum de drogues entre la població jove.

70 Aquests comportaments, que es perceben estesos entre els joves del Baix Penedès, no serien diferents en funció del sexe del jove autòcton, si bé en el cas d’alguns col·lectius immigrants (com el marroquí) quedarien restringits als nois.

En canvi, pel que fa a les mesures de protecció del risc associat a les conductes sexuals, alguns joves, sobretot els de més edat, consideren que el comportament és divergent entre nois i noies en el sentit en què aquestes prendrien més mesures de prevenció que no pas ells. Aquesta percepció es fonamenta, principalment, en les conseqüències dels embarassos no desitjats, ja que tant per als nois com per a les noies el risc s’associa més a aquesta possibilitat que a la de contraure malalties de transmissió sexual.

Els joves del Baix Penedès fan referència també a les accions de l’Administració en el camp de la salut, i més concretament al consum de drogues i al risc lligat a les conductes sexuals. Els joves consideren que iniciatives com els anuncis als mitjans de comunicació, els punts d’informació juvenil o les xerrades als instituts són poc útils per prevenir riscos entre els joves, si bé se’ls reconeixen alguns efectes a un termini més llarg. En aquest sentit, es proposen accions in situ en els espais d’oci, de desenvolupament de les habilitats socials i de reflexió sobre el consum de drogues. En canvi, els joves semblen valorar positivament les sancions econòmiques per tal d’evitar la conducció imprudent.

5.1.5 Cultura i estils de vida

El temps d’oci, el tipus d’activitats més freqüents, la manera en què aquestes es desenvolupen i altres factors relacionats, com ara els recursos econòmics que s’hi destinen, comporten que l’oci sigui considerat com un aspecte rellevant en la vida dels joves del Baix Penedès.

Si bé les nits del cap de setmana es perceben com els moments principals d’oci, s’esmenten activitats que els joves realitzen durant els dies de cap de setmana o les estones d’oci diürn, com la pràctica d’esports i les sortides a espais com la muntanya o la platja.

L’oci autoorganitzat sorgeix com una alternativa al lleure majoritari per a alguns joves i, en certa manera, es relaciona amb la manca d’espais d’oci que els joves perceben a les poblacions més petites.

A banda d’aquests elements, s’assenyala l’assistència a locals d’oci nocturn situats a Salou o Tarragona, motiu pel qual al Baix Penedès l’oci es percep relacionat amb el desplaçament. Per realitzar aquests desplaçaments cap a les poblacions costaneres, s’esmenten diferents tipus de transport, majoritàriament el cotxe particular, autobusos nocturns o el tren, tot depenent de la zona de la comarca.

És destacable que, majoritàriament, els joves del Baix Penedès no troben diferències en funció del sexe del jove pel que fa a la realització de les diverses activitats d’oci.

Alhora, els joves residents a les poblacions costaneres també diferencien l’oci d’estiu i el d’hivern. En aquest sentit, hi ha divergències d’opinions pel que fa a l’organització d’activitats lúdiques a l’estiu dirigides als turistes: mentre que alguns les consideren un element afavoridor de l’ambient festiu, altres ho perceben com un element enterbolidor i amb escassa repercussió en les opcions d’oci per als joves autòctons.

71 Segons els joves del Baix Penedès, sí que cal fer, però, una distinció entre les dimensions del municipi i les dinàmiques dels grups d’amics. Mentre que en els municipis menys poblats les colles agrupen joves de diverses edats, al Vendrell o a Calafell els grups de joves estarien molt determinats per l’assistència a un mateix centre d’estudis i per altres variables, com, per exemple, el nivell educatiu.

Pel que fa a les relacions d’amistat, se citen també alguns elements que hi influeixen, com ara anar a estudiar a una altra ciutat o el fet de tenir parella, ja que en alguns casos serien aspectes que disminuirien o almenys modificarien la relació del jove amb els seus amics.

A més d’aquests aspectes, alguns dels joves del Baix Penedès esmenten el rol que té l’aspecte físic i, en concret, la vestimenta respecte aquests grups: es considera que, sobretot al Vendrell, la imatge és rellevant per a la integració o el manteniment d’un jove en un grup concret.

Les activitats realitzades amb més freqüència i altres elements, com ara la imatge, fan que els joves destinin un volum rellevant dels seus recursos a l’oci, i consideren a més que en els últims anys n’ha augmentat el cost, així com el nivell de vida en general.

5.2 Participació

Per als joves del Baix Penedès, la participació es diferencia de les diverses iniciatives relacionades amb l’oci per estar oberta a cercles aliens al grup d’amics. Tot i que els joves implicats en aquestes activitats hi perceben diverses funcions relacionades, com ara l’arrelament o l’augment de l’oferta d’oci al territori, consideren que una gran part de la població jove no entén el treball no remunerat.

Es recullen diversos elements que influeixen d’una manera rellevant en el tipus i el nivell de participació al territori. Entre aquests, destaca la dimensió del municipi de residència, ja que mentre que al Vendrell estaria protagonitzada per grups limitats de joves, als pobles seria més generalitzada, en certa manera més espontània i comparativament més escassa que al Vendrell.

A banda d’aspectes de caire personal, com ara els horaris laborals, fugir de la responsabilitat i el compromís, l’actitud de l’Administració i, més concretament, l’elevat nombre de requeriments es perceben també com un element que dificulta aquestes iniciatives. En aquest sentit, és remarcable que els joves del Baix Penedès semblen considerar que és prioritari mantenir el ritme d’activitats més que formalitzar la situació de l’entitat, fet que consideren complex i excessivament prolongat en el temps.

5.3 Cohesió social i equilibri territorial

Convivència

La immigració a la comarca

Els joves del Baix Penedès perceben que la immigració és un fenomen estès a la comarca i l’associen principalment amb el col·lectiu marroquí, apreciació coincident amb les dades estadístiques, que mostren que aquesta és la comunitat estrangera més habitual a la comarca i representa un 3,1% de la seva població, per sobre la taxa del conjunt de l’Àmbit del Camp de Tarragona. En aquest sentit, és destacable també la presència dels procedents de Colòmbia, fet que es pot considerar una peculiaritat de la comarca respecte a Catalunya, tot i que coincideix amb el conjunt de l’àmbit territorial.

72 Les dades reflecteixen també que es tracta d’una immigració jove, en què el grup més nombrós és el d’entre 25 i 29 anys en la majoria de les comunitats rellevants a la comarca, amb l’excepció de les provinents d’Àfrica, que té el seu percentatge màxim a la franja dels 20 als 24 anys. S’observa també que aquestes persones resideixen principalment al Vendrell, fet que és encara més pronunciat en el cas de la comunitat sud-americana.

En aquest sentit, cal destacar que el volum de joves immigrants que resideixen en una població determinada té conseqüències en el nivell de contacte entre aquests i els joves autòctons. Així, es considera que en els pobles petits el contacte és més fàcil, mentre que al Vendrell és més complex, ja que els grups formats exclusivament per persones d’una mateixa procedència són més habituals.

A banda d’aquesta distinció, es considera que en general el contacte entre els joves originaris del Baix Penedès i els d’altres països –en referència sobretot al col·lectiu marroquí– és escàs i, en la majoria dels casos, es responsabilitza als nouvinguts d’aquesta situació. Alguns dels motius que donen els joves autòctons són la diferència cultural i especialment la “intransigència” que els immigrants tindrien amb les seves tradicions, a més d’una manca de voluntat d’aquests per afavorir el contacte. Tot i que l’escola és un punt important de relació i contacte, aquest no persisteix més enllà dels centres educatius ni al llarg del temps.

Violència

Respecte als comportaments violents, els joves del Baix Penedès fan referència a un augment de la sensació d’inseguretat vinculada a algunes situacions determinades. Així, se cita l’augment de robatoris que es vinculen a les bandes de carrer i a les màfies que, segons perceben, estarien formades per persones immigrants, sobretot provinents de països de l’Europa de l’Est i de Sud-Amèrica.

En aquest sentit, s’esmenten també els incidents en espais d’oci nocturn, sobretot durant l’estiu i principalment entre turistes. Per altra banda, s’esmenten també les baralles a les proximitats d’alguns instituts de la comarca entre alumnes del mateix centre. Els joves de la comarca, que critiquen aquests comportaments, consideren que no estan motivats per unes raons concretes.

Ús del català

Els joves del Baix Penedès assenyalen el bilingüisme com un fet habitual a la comarca, sobretot a les poblacions més properes a la costa. Les dades també posen en evidència aquest fet, ja que la comarca presenta uns percentatges de població inferiors respecte a Catalunya i a l’Àmbit del Camp de Tarragona, amb un menor coneixement del català. Com en altres comarques, però, cal destacar que és entre els joves més grans que són més elevats els percentatges de població que no entén la llengua –a causa del major pes de la immigració en aquestes edats. Lligat a aquest fenomen, les dades mostren que entre les diferents comunitats d’immigrants de la comarca, el nivell més freqüent de català és la incomprensió de la llengua, fins i tot entre els joves de 15 a 19 anys.

Els joves de la comarca veuen la utilització de la llengua catalana com un signe d’integració i en relacionen l’ús amb factors de caire personal i també amb els serveis disponibles a la comarca, com ara els cursos de català.

73 Entorn social

Tots els joves valoren positivament la relació actual amb els seus pares i mares. Els més joves mencionen algunes àrees en què es dóna major divergència d’interessos o motius de conflicte, lligades al control que els pares podrien exercir o a l’autonomia a la qual aspiren els joves. En aquesta línia, els de major edat critiquen algunes actituds dels pares amb els menors d’edat, per considerar que s’ha reduït en excés la comunicació i la confiança, que ha portat conseqüències negatives en la relació, però també en el comportament dels fills.

Sembla que el fet de formar una família pròpia amb fills és part del projecte de vida de la majoria dels joves. Així i tot, molts, fins i tot alguns de major edat, fan el plantejament a llarg termini i citen alguns elements que condicionen el fet de no veure pròxima aquesta opció. Molts estan lligats amb els obstacles citats que causen l’endarreriment de l’emancipació familiar (etapa prèvia), però també s’hi afegeix el component personal sobre en quin moment de la vida del jove es prioritza aquest element; sembla que hi influeixen, en certa manera, el sexe i l’orientació professional (lligada als estudis cursats).

Mobilitat

Els joves de la comarca assumeixen els desplaçaments diaris per motius laborals o educatius com una realitat de la comarca, especialment els residents a les poblacions més petites. En aquest sentit, les dades mostren que, excepte entre els més joves, és més freqüent estudiar o treballar en una població diferent de la de residència. Aquest fenomen és una particularitat de la comarca, tant respecte a l’Àmbit del Camp de Tarragona com respecte a Catalunya. En concret, s’observa que normalment aquest fet és més habitual entre els joves de les poblacions més reduïdes. Igualment, els joves del Baix Penedès es desplacen més freqüentment una vegada al dia, nombre que és inferior al de l’àmbit territorial i igual que el del conjunt de Catalunya.

Segons els mateixos joves de la comarca, quan es desplacen per motius d’oci, es dirigeixen a les principals zones d’oci del Camp de Tarragona, però també a municipis costaners de la comarca, com ara Cunit o Calafell. En aquestes ocasions, i també en general, es considera que el vehicle privat és la forma de transport més utilitzada, tot i que per motius d’oci es fa esment del transport públic, concretament el tren o l’autobús nocturn, quan és possible. Pel que fa a la utilització dels diversos mitjans de transport, s’observa que en línies generals el vehicle privat és més habitual en les poblacions més reduïdes, mentre que el transport públic s’utilitza més a mesura que augmenten les dimensions del municipi.

Respecte a la durada dels desplaçaments, normalment és d’entre 10 i 20 minuts, tal com succeeix a l’àmbit territorial i a Catalunya, mentre que els desplaçaments superiors a una hora són menys habituals al Baix Penedès que al Camp de Tarragona i que a Catalunya.

Respecte a la mobilitat lligada als canvis de residència, s’observa que el Baix Penedès té un saldo positiu, sobretot causat per l’arribada de joves d’entre 25 i 29 anys. En aquest sentit, destaca que ha augmentat respecte a l’any 1995 quan, a més, era més equilibrat entre les diverses edats. Així i tot, cal destacar que les comarques de les quals procedeixen en general els joves eren les mateixes que al 2003: el Barcelonès i el Baix Llobregat. Alhora, són també aquestes comarques i el Tarragonès aquelles a les quals es dirigeixen els joves que deixen de residir al Baix Penedès.

74 Sentiment de pertinença

Els joves del Baix Penedès valoren positivament la comarca i estan satisfets amb el lloc on viuen. En destaquen principalment dos elements contraposats que consideren més representatius, comparant la seva situació amb la que es donaria en altres territoris més urbans o comarques més poblades. Per una banda, aprecien la tranquil·litat de la comarca, que es considera un dels principals factors. Per altra banda, es considera que aquesta tranquil·litat té com a implicació negativa una limitació en l’oferta de serveis (alhora que en educació, treball i oci).

Tot i que diferencien la situació entre el Vendrell i Calafell i la resta de la comarca, els joves no perceben cap de les dues poblacions com una gran ciutat i, de fet, sovint tendeixen a ampliar els seus espais de mobilitat fora d’aquests límits, a Barcelona o Tarragona. Alhora, alguns joves també diferencien el fet de viure en urbanitzacions de l’interior de la vida a la ciutat.

Els joves manifesten la intenció de poder residir a la comarca –tot i que alguns assumeixen que no sempre serà possible per motius laborals.

75 6 Bibliografia

Caixa de Catalunya. (2003). Anuari Econòmic Comarcal 2003, Barcelona, Caixa de Catalunya.

Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2003). Enquesta als joves de Catalunya 2002. Avançament de resultats, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Casal, J.; Garcia, M.; Merino, R.; Quesada, M. (2004). Enquesta als joves de Catalunya 2002, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Casal, J.; Masjuan, J. M. i Planas, J. (1991). La inserción social y profesional de los jóvenes, Madrid, CIDE.

Feixa, C. (1993). La joventut com a metàfora, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Miret, P. (2004). Emancipació domiciliària, laboral i familiar dels joves a Catalunya. Barcelona, Secretaria General de Joventut.

López, J.; Módenes, J. (2001). Els joves catalans en el 2011: els canvis que vénen, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Módenes, J.A.; López J. (2000). Análisis territorial de los jóvenes catalanes 1991-2001, Barcelona, CED, UAB.

Módenes, J.A.; Recaño, J. (2003). El territori i la mobilitat migratòria dels joves a Catalunya, Barcelona, Secretaria General de Joventut, Observatori Català de la Joventut, Col·lecció Aportacions núm. 22.

Ramon, A.; Sintes, E. (2002). Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona, Barcelona, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Revilla Castro, J. C. (1998). La identidad personal de los jóvenes. Pluralidad y autenticidad, Madrid, Entinema.

Secretaria General de Joventut. (2003). Projecte territori 2001-2003, Barcelona, Secretaria General de Joventut.

Serracant, P. (2001). Viure al dia. Condicions d’existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la joventut catalana al 2001. Barcelona, Secretaria General de Joventut.

76 7 Annexos

Annex 1. Notes metodològiques

En aquest apartat presentem les principals característiques metodològiques del conjunt de l’estudi de la realitat juvenil de les comarques catalanes, en relació amb les fonts d’informació utilitzades i el procés d’anàlisi que hem seguit.

1 Dades quantitatives

Tota la informació estadística emprada en aquest estudi correspon a fonts secundàries. La major part de la informació utilitzada en el punt 4 correspon a les dades censals de Catalunya de l’any 2001, si bé s’han elaborat taules a partir d’altres fonts d’informació, especialment el padró d’habitants de l’any 1996, però també el padró de l’any 2004 i l’estadística de moviments migratoris dels anys 1995 i 2003. Si afegim a aquestes fonts les que s’han utilitzat en el punt 3 de l’informe, el llistat complet de fonts queda configurat tal com es presenta en el quadre 1.

Quadre 1 Fonts d’informació quantitativa utilitzades

Idescat. Cens de població i habitatges, 1981, 1991 i 2001. Idescat. Padró d’habitants, 1986, 1996, 2003 i 2004. Idescat. Anuari estadístic de Catalunya 2004. Idescat. Estadística de moviments migratoris, 1995 i 2003. Caixa de Catalunya. Estimació del PIB comarcal 1998-2003. Departament d’Educació. Estadística de l’Ensenyament 2003-2004. Direcció General de Recursos Sanitaris. Estadístiques de cobertura sanitària, 2000 i 2003.

L’explotació i l’anàlisi de les dades censals les han fet l’equip investigació de l’estudi a partir de les matrius de dades originals del padró d’habitants del 1996 i del cens de població del 2001, per a tot Catalunya, proporcionades per l’Institut d’Estadística de Catalunya.

77 La matriu de dades del padró d’habitants del 1996 conté un total de 6.090.040 individus i 38 variables originals, referides tant a les característiques de les persones com a les de les seves llars. Al quadre 2 es relacionen les principals variables considerades en l’anàlisi.

Quadre 2 Relació de les principals variables del padró d’habitants del 1996 que hem utilitzat. Comarca Àmbit territorial Edat Sexe Activitat principal Sector d’activitat Estat civil Nivell d’estudis Coneixement del català Mitjà de desplaçament Lloc de naixement

78 En el cas de les dades del cens de població i habitatges del 2001, s’ha treballat amb dues matrius, una de persones i una altra d’habitatges. La de persones conté un total de 6.343.110 individus i 137 variables originals, i la d’habitatges fa referència a 3.315.936 unitats i té 69 variables originals de caracterització. De tota aquesta informació, al quadre 3 destaquem les principals variables considerades en l’anàlisi.

Quadre 3 Relació de les principals variables del cens de població i habitatges del 2001 que hem utilitzat. Comarca Àmbit territorial Edat Sexe Activitat principal Sector d’activitat Situació professional Nivell d’ocupació Categoria socioeconòmica Temps de treball productiu setmanal Compaginació d’estudis i feina Nivell d’estudis Estudis en curs Temps de residència al municipi Temps de residència a l’Estat espanyol Lloc de naixement País de nacionalitat Continent d’origen Grandària del municipi Coneixement del català Mitjà de desplaçament Lloc de desplaçament Temps de desplaçament Nombre de viatges diaris Estat civil Emancipació familiar Tipus de llar Règim de tinença

Com hem assenyalat en la introducció de l’informe, l’estudi es planteja bàsicament l’objectiu de descriure les principals característiques que travessen els eixos temàtics que s’han definit en relació a la realitat social dels i de les joves. Amb la informació disponible hem presentat les diverses taules de relació entre variables, normalment entre dues o tres que expressen l’heterogeneïtat social del fenomen que analitzem en el territori català, per a l’àmbit comarcal i per a l’agregació de comarques en àmbits territorials.

79 L’explotació d’aquestes dades s’ha fet amb el programa estadístic SPSS*. El procés d’anàlisi de les dades ha implicat la generació de noves variables que es justifiquen d’acord amb els objectius de l’estudi, les característiques de la informació original i les necessitats derivades de l’anàlisi. Tot seguit destacarem les característiques definitòries de les principals variables que hem tractat en l’estudi i que requereixen una precisió conceptual i tècnica pel que fa a la seva construcció.

Una primera característica que estructura tota la informació presentada és el territori. Hem considerat d’una manera sistemàtica la informació referida a cada comarca, amb la corresponent agregació d’aquestes en àmbits territorials i per al conjunt de tot Catalunya. La variable àmbit territorial es divideix en les categories següents i inclou aquestes comarques:

Alt Pirineu i Aran: Cerdanya, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Val d’Aran. Àmbit Metropolità: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Camp de Tarragona: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès. Comarques Centrals: Anoia, Bages, Berguedà, Osona i Solsonès. Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva. Àmbit de Ponent: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià i Urgell. Terres de l’Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta.

A escala territorial, tanmateix, s’ha tractat la variable hàbitat o grandària dels municipis d’acord amb la divisió següent:

Fins a 500 habitants De 501 a 2.000 habitants De 2.001 a 5.000 habitants De 5.001 a 20.000 habitants Més de 20.000 habitants

El nivell d’estudis correspon al nivell d’instrucció que una persona assoleix quan ha acabat i aprovat els cursos del nivell que correspon i està en condicions d’obtenir el títol o diploma corresponent. Els valors considerats són una agrupació de la informació original amb els criteris següents:

Primària: persones que no saben llegir o escriure (analfabets), que saben llegir o escriure però van anar menys de 5 anys a l’escola (sense estudis), o que van anar a l’escola 5 anys o més sense completar el nivell d’EGB, ESO o batxillerat elemental. EGB i ESO: persones que han acabat els nivells de batxillerat elemental, EGB o ESO. Batxillerat: persones que han acabat els nivells de batxillerat superior, BUP, batxillerat LOGSE o PREU. FPI: persones amb FP de grau mitjà, FPI, oficialia industrial o equivalent. FPII: persones amb FP de grau superior, FPII, mestratge industrial o equivalent. Superior: persones amb estudis acabats de diplomatura, arquitectura o enginyeries tècniques; amb tres cursos aprovats de llicenciatura, enginyeries o arquitectura; i amb una llicenciatura, enginyeria, doctorat o equivalent.

*Statistical Package and Service Solutions, versió 13. Les taules s’han editat amb el mateix programa o amb Microsoft Excel.

80 La variable nivell d’ocupació, que correspon a la classificació de l’ocupació professional —codis en un dígit de la CNO93—, s’ha agregat en tres categories d’acord amb el criteri següent —els membres de les forces armades s’han considerat no classificables—:

Nivell d’ocupació

Direcció de les empreses i de les administracions públiques Nivell d’ocupació alt Tècnics i professionals científics i intel·lectuals Tècnics i professionals de suport

Nivell d’ocupació mitjà Empleats de tipus administratiu Treballadors qualificats en l’agricultura i en la pesca Artesans i treballadors qualificats Treballadors dels serveis de restauració, personals, de protecció i venedors dels comerços Nivell d’ocupació baix Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors Treballadors no qualificats

81 La categoria socioeconòmica s’obté combinant la informació de les variables d’ocupació, activitat i situació professional, de la mateixa manera que es fa a l’enquesta de població activa des de l’any 1994.

La variable original construïda per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) s’agrupa en un total de 19 valors. En l’estudi els valors s’han agregat en tres categories principals —alta, mitjana i baixa— amb el criteri que s’observa al quadre següent —també en aquest cas s’ha creat un grup de no classificables—:

Categoria

1 Empresaris agraris amb assalariats 4 Directors i caps d’explotacions agràries Categoria alta 7 Empresaris no agraris amb assalariats 10 Directors i gerents d’establiments no agraris, alts funcionaris de l’administració pública, comunitats autònomes i corporacions locals 2 Empresaris agraris sense assalariats 3 Membres de cooperatives agràries 6 Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte propi, amb assalariats o sense 8 Empresaris no agraris sense assalariats Categoria mitjana 9 Membres de cooperatives no agràries 11 Professionals, tècnics i assimilats que exerceixen la seva activitat per compte d’altri 12 Professionals en ocupacions exclusives de l’administració pública 15 Contramestres i capatassos d’establiments no agraris 5 Resta de treballadors d’explotacions agràries 13 Resta del personal administratiu i comercial Categoria baixa 14 Resta del personal dels serveis 16 Operaris qualificats i especialitzats d’establiments no agraris 17 Operaris sense especialització d’establiments no agraris 18 Professionals de les forces armades No classificable 19 No classificables per condició socioeconòmica

La variable emancipació familiar s’ha construït de manera operativa a partir del criteri següent: són joves emancipats/ades tota persona més gran de 18 anys que resideix en un habitatge del qual és la persona principal —“persona de referència normalitzada” segons el cens— o bé és el cònjuge o la parella de la persona principal.

La resta de variables o bé s’obtenen directament de les dades del cens de població o bé són el resultat d’adequacions formals el contingut de les quals no requereix més explicació. En tot cas, remetem el lector a consultar les definicions utilitzades per l’INE*.

*A l’adreça de l’INE (www.ine.es) es poden consultar les característiques més destacades de la informació del cens. En particular, es pot consultar el glossari general (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario.html) o de categories (http://atrios.ine.es/censo/es/glosario_terminos.html).

82 2 Dades qualitatives

Tota la informació qualitativa utilitzada en la recerca ha estat produïda expressament per a l’estudi. La producció d’aquesta informació s’ha fet en dues fases diferents de la recerca: en primer lloc durant la fase exploratòria de l’estudi, i posteriorment durant el treball de camp amb els joves de les diferents comarques catalanes. Durant la fase exploratòria, que tenia com a objectiu obtenir informació d’experts en la realitat juvenil i professionals en el camp de les polítiques de joventut, s’han recollit i analitzat dades qualitatives que han tingut dos orígens diferents. Així, dins la lògica de caràcter multiestratègic que ha caracteritzat la recerca, s’han utilitzat per una banda entrevistes personals i per una altra banda grups de discussió. Cal dir que les entrevistes han tingut un caràcter auxiliar i complementari dels grups de discussió, i en aquest sentit la seva explotació ha estat menys intensa que la dels grups de discussió. No obstant això, han servit per aprofundir en algunes qüestions que no s’havien tractat amb la profunditat o la intensitat necessàries durant els grups de discussió.

El nombre de grups de discussió que hem fet amb experts i professionals ha estat de set, un per cada àmbit territorial. Al quadre 4 apareix la informació detallada per a cada un dels grups. Els eixos generals tractats en la discussió van ser els següents —tractats en aquest mateix ordre—: habitatge, inserció laboral (treball i educació), lleure (salut i cultura), territorialitat, cohesió social i convivència, i interlocució, associacionisme i foment de la participació.

Quadre 4 Relació dels grups de discussió amb experts i professionals

Àmbit territorial Data Localitat Nombre de participants Alt Pirineu i Aran 8 de març del 2005 Sort 8 Àmbit Metropolità 16 de febrer del 2005 Barcelona 9 Camp de Tarragona 17 de febrer del 2005 Tarragona 10 Comarques Centrals 18 de febrer del 2005 Manresa 8 Comarques Gironines 25 de febrer del 2005 Girona 10 Àmbit de Ponent 16 de febrer del 2005 Lleida 9 Terres de l’Ebre 24 de febrer del 2005 Tortosa 10

Després d’explotar la informació provinent dels grups de discussió i de les entrevistes de la fase exploratòria es van determinar els perfils dels grups de discussió que s’havien de fer amb els joves. Aquest segon tipus de grups són els que han proporcionat el gruix de la informació qualitativa que posteriorment s’ha explotat i sistematitzat en els informes. Per a cada àmbit territorial s’han definit, a partir de la fase exploratòria —que recordem que també tenia un vessant quantitatiu, consistent en la creació d’agrupaments comarcals a partir de la tècnica d’anàlisi factorial—, un conjunt de perfils que volien recollir la variabilitat de característiques i estils de vida dels joves de l’àmbit territorial. Aquests perfils s’han correspost un a un amb el nombre de grups de discussió que hem fet en cada àmbit territorial, i per tant el nombre de perfils definits ha coincidit amb el nombre de grups de discussió dins un mateix àmbit territorial. El resultat final d’aquesta fase de disseny dels perfils dels grups de discussió amb els joves ha estat l’organització de cinc grups de discussió per a cada àmbit territorial, excepte per a l’Àmbit Metropolità, on se n’han fet sis, i per a les Terres de l’Ebre, on se n’han fet quatre. Els factors considerats a l’hora d’establir els perfils han estat fonamentalment l’edat, el nivell d’estudis, el context territorial —rural o urbà, turístic o no...— i l’origen —nascuts a la comarca, immigrants provinents de la resta de Catalunya, de la resta de l’Estat o de fora de l’Estat espanyol—.

83 Els dos primers factors són de sobres coneguts com a variables estructuradores de la realitat social dels joves, i de fet estan estretament vinculats a altres característiques socials com ara la inserció laboral, l’emancipació familiar o —només el nivell d’estudis— la classe social. El tercer factor —context territorial— s’ha tingut en compte perquè precisament és una variable no sempre considerada determinant en els comportaments, les actituds i les representacions dels joves. Aquesta és una posició no compartida per l’equip d’investigació; com es comprova en els informes elaborats, el context territorial dels joves marca en gran mesura la seva vida quotidiana, i en aquest sentit la localitat de residència dels joves —en molts casos diferent del lloc on s’ha fet el grup de discussió— ha estat un element més que ajudava a definir el perfil social dels joves convocats. Finalment, l’origen dels joves s’ha considerat una via per abordar una realitat que cada dia és més palpable: la presència a Catalunya de joves de primera i segona generació que tenen un origen estranger. Amb tot, en algunes comarques hi continua tenint un pes important la immigració de la resta de l’Estat, i en altres hi són cada vegada més presents els joves provinents d’altres comarques catalanes —fruit, sobretot, dels canvis de residència dels seus pares—. Tots aquests elements s’han combinat* buscant sempre el màxim d’heterogeneïtat entre els perfils resultants per tal de recollir la variabilitat interna del territori i, alhora, el màxim d’homogeneïtat entre els joves convocats per tal d’assegurar la representativitat teòrica del perfil corresponent. Al quadre 5 es recullen els perfils que finalment s’han considerat per organitzar els grups de discussió amb joves. L’objectiu, pel que fa al nombre de participants, ha estat sempre aconseguir un mínim de sis persones per a cada grup de discussió, tot i que, com es pot comprovar, en algun cas no ha estat possible.

Quadre 5 Relació dels perfils i grups de discussió amb joves

Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants

Alt Pirineu i 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants la Seu d’Urgell 5 Aran 2005 extracomunitaris. 20 anys i més

Alt Pirineu i 5 de maig del Joves (nois i noies) residents en Vielha 9 Aran 2005 municipis petits. Menys de 20 anys

Alt Pirineu i 30 d’abril del Joves (nois i noies) que no han Tremp 4 Aran 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys

Alt Pirineu i 19 de maig del Joves (nois i noies) que han abandonat la Seu d’Urgell 7 Aran 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). 20- 24 anys

Alt Pirineu i 22 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors/es Pont de Suert 9 Aran 2005 immigrants estatals o catalans. 20 anys i més

Àmbit 2 de maig del Joves (nois i noies) estudiants Vilanova i la 9 Metropolità 2005 universitaris residents als centres dels Geltrú municipis (no en urbanitzacions). 20- 24 anys

Àmbit 3 de maig del Joves (nois i noies) treballadors amb Sant Feliu de 10 Metropolità 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 Llobregat anys

*Com comprovareu amb la lectura dels perfils finals considerats, en algun cas s’ha afegit algun factor que durant la fase exploratòria s’havia posat de manifest que era rellevant per a l’àmbit territorial corresponent.

84 Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants

Àmbit 5 de maig del Joves (nois i noies) treballadors de nivell Terrassa 9 Metropolità 2005 professional alt amb estudis universitaris. 27-34 anys.

Àmbit 9 de maig del Joves (nois i noies) residents als centres Sant Pere de 7 Metropolità 2005 dels pobles. 15-18 anys. Riudebitlles

Àmbit 10 de maig del Joves (nois i noies) residents en nuclis Granollers 6 Metropolità 2005 de nova creació (urbanitzacions). 15-18 anys

Àmbit 13 de maig del Joves (nois i noies) immigrants Santa Coloma 3 Metropolità 2005 extracomunitaris. 20 anys i més de Gramenet

Camp de 18 d’abril del Joves (nois i noies) residents en nuclis el Vendrell 10 Tarragona 2005 de nova creació (urbanitzacions). 15-18 anys

Camp de 19 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Montblanc 10 Tarragona 2005 estudis universitaris. 25-29 anys

Camp de 20 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Falset 11 Tarragona 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys

Camp de 25 d’abril del Joves (nois i noies) de municipis de fora Tarragona 11 Tarragona 2005 de Tarragona. 20-24 anys

Camp de 26 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Reus 7 Tarragona 2005 estudis secundaris com a màxim, residents a Reus. 20-24 anys

Comarques 16 d’abril del Joves (nois i noies) estudiants Solsona 9 Centrals 2005 universitaris o treballadors amb aquesta titulació. 22 anys i més

Comarques 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Vic 8 Centrals 2005 extracomunitaris. 20 anys i més

Comarques 26 d’abril del Joves (nois i noies) residents en Berga 10 Centrals 2005 municipis petits. 15-18 anys

Comarques 27 d’abril del Joves (nois i noies) residents en Manresa 8 Centrals 2005 municipis mitjans. 15-18 anys

Comarques 28 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Igualada 10 Centrals 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys

Comarques 22 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Figueres 6 Gironines 2005 extracomunitaris. 20 anys i més

Comarques 6 de maig del Joves (nois i noies) residents en Olot 8 Gironines 2005 municipis petits. Menys de 20 anys

Comarques 5 de maig del Joves (nois i noies) que no han Girona 8 Gironines 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys

85 Àmbit Data Perfil dels joves assitents Localitat Nombre de territorial participants

Comarques 3 de maig del Joves (nois i noies) que han abandonat la Bisbal 6 Gironines 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). d’Empordà 20-24 anys

Comarques 29 d’abril del Joves (nois i noies) residents en nuclis Maçanet de la 5 Gironines 2005 de nova creació (urbanitzacions). Menys Selva de 20 anys

Àmbit de 28 d’abril del Joves (nois i noies) immigrants Lleida 6 Ponent 2005 extracomunitaris. 20 anys i més

Àmbit de 21 d’abril del Joves (nois i noies) residents en les Borges 7 Ponent 2005 municipis petits. Menys de 20 anys Blanques

Àmbit de 25 d’abril del Joves (nois i noies) que han abandonat Cervera 9 Ponent 2005 els estudis (nivell d’estudis baixos). 20-24 anys

Àmbit de 27 d’abril del Joves (nois i noies) “emprenedors” Balaguer 7 Ponent 2005 (autònoms o petits empresaris). 25-29 anys

Àmbit de 20 d’abril del Joves (nois i noies) que no han Mollerussa 7 Ponent 2005 abandonat els estudis (nivell d’estudis majoritàriament universitari). 25-29 anys

Terres de 30 d’abril del Joves (nois i noies) treballadors amb Gandesa 11 l’Ebre 2005 estudis secundaris com a màxim. 20-24 anys

Terres de 30 d’abril del Joves (nois i noies) estudiants Móra d’Ebre 9 l’Ebre 2005 universitaris o treballadors amb aquesta titulació. 22 anys i més

Terres de 3 de maig del Joves (nois i noies) treballadors amb Tortosa 11 l’Ebre 2005 estudis secundaris com a màxim. 25-29 anys

Terres de 11 de maig del Joves (nois i noies) residents als centres Amposta 10 l’Ebre 2005 dels pobles. 15-18 anys.

El guió de discussió ha tingut un caràcter molt obert, amb l’objectiu que fos flexible i fàcilment adaptable a la varietat de perfils dels joves que han participat en els grups de discussió. En aquest sentit, la profunditat i l’ordre amb què s’han tractat els temes —estudis, feina, habitatge, participació, espais, oci i cultura, salut, territorialitat i cohesió social— ha variat segons el perfil de cada grup de discussió. Tots els grups han estat enregistrats i s’han transcrit seguint les normes habituals en la recerca qualitativa.

Una vegada fetes les transcripcions, el tipus d’anàlisi que s’ha portat a terme ha estat de caràcter temàtic qualitatiu —anàlisi qualitativa de continguts—, seguint els temes tractats en els grups de discussió i els eixos temàtics al voltant dels quals s’ha organitzat la recerca. En aquesta fase d’explotació de les dades s’ha utilitzat puntualment el suport tècnic del programa d’anàlisi qualitativa Atlas.ti. Una vegada acabada l’anàlisi s’ha passat a redactar els informes, en els quals s’han combinat i articulat els resultats de les explotacions quantitativa i qualitativa que s’han fet al llarg de tota la recerca.

86 Annex 2. Índex de taules estadístiques

Taules del punt 3

Taula 3.2.1 Evolució de la població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981-2004

Taula 3.2.2 Evolució de la taxa de creixement natural. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2003.

Taula 3.2.3 Distribució de la població per grups d'edat. Homes. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.2.4 Distribució de la població per grups d'edat. Dones. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.2.5 Distribució de la població per lloc de naixement. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.3.1 Superfície i evolució de la densitat de població. Valors en km2 i en habitants per km2. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2004.

Taula 3.3.2 Distribució de la població segons la dimensió del municipi. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.3.3 Distribució del nombre de municipis segons la grandària. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2004.

Taula 3.4.1 Taxa d'activitat per grups d'edat. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.4.2 Distribució de la població de 16 anys i més amb relació a l'activitat per sexe. Valors absoluts i percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.4.3 Evolució de la renda bruta familiar disponible per habitant. Amb relació a la base 100 de Catalunya. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1986-2001.

Taula 3.4.4 Evolució de la taxa de creixement del PIB comarcal per sectors. Taxes reals mitjanes de variació interanual de cada període en percentatge. Comarques i Catalunya, 1998-2003.

Taula 3.5.1 Nombre de centres i ràtios en centres d'educació infantil i primària i en centres d'educació secundària. Valors absoluts. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, cursos 2003-2004.

Taula 3.5.2 Taxa d'escolarització (*) de la població de 16 a 29 anys, per edat i sexe. Comarques, àmbits territorials i Catalunya, 2001.

Taula 3.5.3 Nivell d'instrucció de la població (10 anys o més), segons estudis cursats. Percentatges. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.6.1 Distribució d'habitatges principals per règim de tinença. Percentatge. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2001.

Taula 3.6.2 Evolució del cens d'habitatge familiar segons tipus (principals/secundaris/vacants/altres). Percentatges i valors absoluts. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1981 i 2001.

87 Taula 3.7.1 Cobertura sanitària de centres hospitalaris (CAP i hospitals), extrahospitalaris i equipament hospitalari. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2000 i 2003.

Taula 3.7.2 Evolució de la taxa bruta de mortalitat (moviment natural) segons sexe. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 1996, 2001 i 2003.

Taula 3.8.1 Recursos i instal·lacions culturals: cinemes, teatres, museus i biblioteques. Ràtios sobre població. Comarca, àmbit territorial i Catalunya, 2002 o 2003.

Taules del punt 4

Taula 4.1 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.2 Nivell d’estudis per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.3 Estudis en curs per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.4 Activitat principal per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.5 Activitat principal per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.6 Compaginació d’estudis i treball per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.7 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.8 Sector d’activitat per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.9 Situació professional per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.10 Temps de treball productiu setmanal per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.11 Nivell d’ocupació per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.12 Categoria socioeconòmica per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.13 Emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.14 Temps de residència al municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.15 Grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.16 Lloc de naixement de la població jove. Any 2004

Taula 4.17 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.18 Lloc de naixement per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.19 Població segons el país de nacionalitat. Any 2001

88 Taula 4.20 Continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.21 Coneixement del català per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.22 Coneixement del català per grups d’edat. Any 1996

Taula 4.23 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.24 Nombre de viatges diaris (per treball i estudis) per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.26 Temps de desplaçament per grups d’edat. Any 2001

Taula 4.27 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 2003

Taula 4.28 Migracions internes a la comarca de 15 a 29 anys. Any 1995

89 Annex 3. Taules estadístiques complementàries

Taules de l’annex 3

Taula A.1 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Any 2001

Taula A.2 Estudis en curs segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.3 Situació professional segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.4 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.5 Activitat principal segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.6 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.7 Activitat principal segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.8 Sector d’activitat segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.9 Emancipació segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.10 Tipus de llar segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.11 Règim de tinença segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.12 Situació professional segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.13 Nivell d’estudis segons emancipació per grups d’edat. Any 2001

Taula A.14 Continent d’origen segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.15 Continent d’origen segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.16 Coneixement del català segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula A.17 Lloc de desplaçament (per feina i estudis) segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.18 Mitjà de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.19 Temps de desplaçament segons grandària del municipi per grups d’edat. Any 2001

Taula A.20 Temps de residència al municipi segons continent d’origen per grups d’edat. Any 2001

Taula A.21 Nivell d’ocupació segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.22 Coneixement del català segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.23 Sexe per grups d’edat. Any 1996

Taula A.24 Estat civil per grups d’edat. Any 1996

90 Taula A.25 Mitjà de desplaçament per grups d’edat. Any 1996

Taula A.26 Sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.27 Estat civil per grups d’edat. Any 2001

Taula A.28 Temps de residència a Espanya per grups d’edat. Any 2001

Taula A.29 Activitat principal segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.30 Situació professional segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.31 Situació professional segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.32 Categoria socioeconòmica segons sexe per grups d’edat. Any 2001

Taula A.33 Categoria socioeconòmica segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.34 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

Taula A.35 Sector d’activitat segons nivell d’estudis per grups d’edat. Any 2001

Taula A.36 Sector d’activitat segons lloc de naixement per grups d’edat. Any 2001

91 Nivell d’estudis segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.1 Home Dona Total

15-19 anys Primària o Valors 680 560 1.240 inferior % 38,6 32,8 35,8 ESO i EGB* Valors 792 754 1.546 % 45,0 44,2 44,6 Batxillerat Valors 177 270 447 % 10,1 15,8 12,9 FP I Valors 86 94 180 % 4,9 5,5 5,2 FP II Valors 26 28 54 % 1,5 1,6 1,6 Total Valors 1.761 1.706 3.467 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primària o Valors 443 255 698 inferior % 19,3 12,0 15,8 ESO i EGB* Valors 887 668 1.555 % 38,6 31,5 35,2 Batxillerat Valors 348 434 782 % 15,1 20,5 17,7 FP I Valors 273 209 482 % 11,9 9,9 10,9 FP II Valors 196 250 446 % 8,5 11,8 10,1 Superior Valors 152 303 455 % 6,6 14,3 10,3 Total Valors 2.299 2.119 4.418 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primària o Valors 466 289 755 inferior % 17,8 11,6 14,7 ESO i EGB* Valors 975 796 1.771 % 37,2 31,9 34,6 Batxillerat Valors 313 329 642 % 11,9 13,2 12,5 FP I Valors 295 238 533 % 11,2 9,5 10,4 FP II Valors 239 311 550 % 9,1 12,4 10,7 Superior Valors 335 536 871 % 12,8 21,4 17,0 Total Valors 2.623 2.499 5.122 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

92 Estudis en curs segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.2 Home Dona Total

15-19 anys Secundaris Valors 87 80 167 per a adults % 12,8 9,0 10,7 Secundaris Valors 301 428 729 % 44,3 48,4 46,6 FP I Valors 113 98 211 % 16,6 11,1 13,5 FP II Valors 22 35 57 % 3,2 4,0 3,6 Superiors Valors 91 167 258 % 13,4 18,9 16,5 Altres Valors 66 77 143 % 9,7 8,7 9,1 Total Valors 680 885 1.565 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Secundaris Valors 16 11 27 per a adults % 2,6 1,5 2,0 Secundaris Valors 65 70 135 % 10,7 9,7 10,2 FP I Valors 40 25 65 % 6,6 3,5 4,9 FP II Valors 79 62 141 % 13,0 8,6 10,6 Superiors Valors 268 396 664 % 44,2 54,9 50,0 Altres Valors 138 157 295 % 22,8 21,8 22,2 Total Valors 606 721 1.327 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Secundaris Valors 314 per a adults % 0,9 0,3 0,6 Secundaris Valors 13 11 24 % 4,0 3,2 3,6 FP I Valors 11 5 16 % 3,4 1,4 2,4 FP II Valors 17 11 28 % 5,2 3,2 4,2 Superiors Valors 134 138 272 % 41,2 39,7 40,4 Altres Valors 147 182 329 % 45,2 52,3 48,9 Total Valors 325 348 673 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

93 Situació professional segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.3 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 Empresari Valors 87321–21 anys amb personal % 3,0 1,2 3,8 2,2 3,4 – 2,0 Empresari Valors 13 23 5 2 2 – 45 sense personal % 4,8 4,0 6,3 2,2 6,9 – 4,3 Assalariats Valors 99 227 32 36 11 – 405 fixos % 36,5 39,7 40,0 40,4 37,9 – 38,9 Assalariats Valors 147 314 40 48 15 – 564 eventuals % 54,2 54,9 50,0 53,9 51,7 – 54,2 Ajuda Valors 21010–4 familiar % 0,7 0,2 0,0 1,1 0,0 – 0,4 Membre de Valors 20000–2 cooperatives % 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 – 0,2 Total Valors 271 572 80 89 29 – 1.041 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 Empresari Valors 81819115 465 anys amb personal % 1,8 1,6 5,4 3,2 1,7 1,7 2,3 Empresari Valors 28 63 13 11 14 10 139 sense personal % 6,4 5,7 3,7 3,2 4,7 4,1 5,0 Assalariats Valors 198 545 186 195 167 85 1.376 fixos % 45,0 49,5 52,4 56,4 55,5 35,3 49,4 Assalariats Valors 201 474 134 128 111 142 1.190 eventuals % 45,7 43,0 37,7 37,0 36,9 58,9 42,7 Ajuda Valors 2121309 familiar % 0,5 0,1 0,6 0,3 1,0 0,0 0,3 Membre de Valors 3110106 cooperatives % 0,7 0,1 0,3 0,0 0,3 0,0 0,2 Total Valors 440 1.102 355 346 301 241 2.785 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Empresari Valors 12 79 22 29 25 17 184 anys amb personal % 2,4 6,1 4,5 6,8 5,5 2,4 4,7 Empresari Valors 32 82 29 37 21 48 249 sense personal % 6,3 6,3 5,9 8,6 4,6 6,9 6,4 Assalariats Valors 262 775 316 275 311 416 2.355 fixos % 51,4 59,8 64,8 64,3 67,9 59,9 60,8 Assalariats Valors 202 355 121 86 100 212 1.076 eventuals % 39,6 27,4 24,8 20,1 21,8 30,5 27,8 Ajuda Valors 0400116 familiar % 0,0 0,3 0,0 0,0 0,2 0,1 0,2 Membre de Valors 2201005 cooperatives % 0,4 0,2 0,0 0,2 0,0 0,0 0,1 Total Valors 510 1.297 488 428 458 694 3.875 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Empresari Valors 41 113 56 40 21 47 318 anys amb personal % 7,4 8,6 10,8 10,0 5,3 7,3 8,3 Empresari Valors 45 115 31 36 20 49 296 sense personal % 8,1 8,8 6,0 9,0 5,1 7,6 7,8 Assalariats Valors 306 767 342 240 296 434 2.385 fixos % 55,2 58,6 66,2 59,9 75,1 67,5 62,5 Assalariats Valors 161 303 87 85 56 111 803 eventuals % 29,1 23,2 16,8 21,2 14,2 17,3 21,0 Ajuda Valors 1500028 familiar % 0,2 0,4 0,0 0,0 0,0 0,3 0,2 Membre de Valors 0510107 cooperatives % 0,0 0,4 0,2 0,0 0,3 0,0 0,2 Total Valors 554 1.308 517 401 394 643 3.817 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

94 Nivell d’ocupació segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.4 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 anys Alt Valors 5104 1 1 –21 % 1,8 1,8 5,0 1,1 3,4 – 2,0 Mitjà Valors 92 255 40 49 17 – 453 % 33,9 44,8 50,0 55,1 58,6 – 43,6 Baix Valors 174 304 36 39 11 – 564 % 64,2 53,4 45,0 43,8 37,9 – 54,3 Total Valors 271 569 80 89 29 – 1.038 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Alt Valors 7 2921122092181 % 1,6 2,6 5,9 3,5 6,6 38,3 6,5 Mitjà Valors 167 494 179 177 192 117 1.326 % 38,0 44,9 50,6 51,3 63,8 48,8 47,7 Baix Valors 266 577 154 156 89 31 1.273 % 60,5 52,5 43,5 45,2 29,6 12,9 45,8 Total Valors 440 1.100 354 345 301 240 2.780 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 12 67 47 37 41 324 528 % 2,4 5,2 9,7 8,6 9,0 46,8 13,6 Mitjà Valors 217 557 283 213 298 301 1.869 % 42,5 43,0 58,1 49,8 65,1 43,5 48,3 Baix Valors 281 672 157 178 119 67 1.474 % 55,1 51,9 32,2 41,6 26,0 9,7 38,1 Total Valors 510 1.296 487 428 458 692 3.871 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 21 81 101 40 40 380 663 % 3,8 6,2 19,6 10,0 10,2 59,1 17,4 Mitjà Valors 214 596 275 224 263 196 1.768 % 38,7 45,6 53,4 55,9 66,9 30,5 46,4 Baix Valors 318 631 139 137 90 67 1.382 % 57,5 48,2 27,0 34,2 22,9 10,4 36,2 Total Valors 553 1.308 515 401 393 643 3.813 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

95 Activitat principal segons nivell d’estudis i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.5 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

15-19 Estudiant Valors 760 759 342 70 23 – 1.954 anys % 61,3 49,1 76,5 38,9 42,6 – 56,4 Ocupat Valors 282 572 80 89 29 – 1.052 % 22,7 37,0 17,9 49,4 53,7 – 30,3 Aturat Valors 37 52 5 6 1 – 101 primera feina % 3,0 3,4 1,1 3,3 1,9 – 2,9 Aturat Valors 68 84 9 6 1 – 168 ha treballat % 5,5 5,4 2,0 3,3 1,9 – 4,8 Treball Valors 26 17 4 2 0 – 49 domèstic % 2,1 1,1 0,9 1,1 0,0 – 1,4 Inactiu Valors 67 62 7 7 0 – 143 % 5,4 4,0 1,6 3,9 0,0 – 4,1 Total Valors 1.240 1.546 447 180 54 – 3.467 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 Estudiant Valors 45 133 354 67 92 165 856 anys % 6,4 8,6 45,3 13,9 20,6 36,3 19,4 Ocupat Valors 440 1.102 355 346 301 241 2.785 % 63,0 70,9 45,4 71,8 67,5 53,0 63,0 Aturat Valors 20 21 5 4 7 7 64 primera feina % 2,9 1,4 0,6 0,8 1,6 1,5 1,4 Aturat Valors 77 162 33 38 31 23 364 ha treballat % 11,0 10,4 4,2 7,9 7,0 5,1 8,2 Treball Valors 61 63 15 10 2 4 155 domèstic % 8,7 4,1 1,9 2,1 0,4 0,9 3,5 Inactiu Valors 55 74 20 17 13 15 194 % 7,9 4,8 2,6 3,5 2,9 3,3 4,4 Total Valors 698 1.555 782 482 446 455 4.418 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Estudiant Valors 10 31 54 12 16 78 201 anys % 1,3 1,8 8,4 2,3 2,9 9,0 3,9 Ocupat Valors 510 1.297 488 428 458 694 3.875 % 67,5 73,2 76,0 80,3 83,3 79,7 75,7 Aturat Valors 10 8 8 2 3 17 48 primera feina % 1,3 0,5 1,2 0,4 0,5 2,0 0,9 Aturat Valors 69 184 35 35 38 52 413 ha treballat % 9,1 10,4 5,5 6,6 6,9 6,0 8,1 Treball Valors 101 157 35 35 20 10 358 domèstic % 13,4 8,9 5,5 6,6 3,6 1,1 7,0 Inactiu Valors 55 94 22 21 15 20 227 % 7,3 5,3 3,4 3,9 2,7 2,3 4,4 Total Valors 755 1.771 642 533 550 871 5.122 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Estudiant Valors 5 13 8 1 4 26 57 anys % 0,6 0,7 1,2 0,2 0,8 3,5 1,1 Ocupat Valors 554 1.308 517 401 394 643 3.817 % 64,3 71,1 78,9 76,5 82,9 86,4 74,9 Aturat Valors 12 10 7 1 0 2 32 primera feina % 1,4 0,5 1,1 0,2 0,0 0,3 0,6 Aturat Valors 86 155 39 45 34 34 393 ha treballat % 10,0 8,4 6,0 8,6 7,2 4,6 7,7 Treball Valors 138 266 69 52 34 22 581 domèstic % 16,0 14,5 10,5 9,9 7,2 3,0 11,4 Inactiu Valors 67 87 15 24 9 17 219 % 7,8 4,7 2,3 4,6 1,9 2,3 4,3 Total Valors 862 1.839 655 524 475 744 5.099 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

96 Nivell d’ocupació segons lloc de naixement i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.6 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

16-19 anys Alt Valors 19 1 1 21 % 2,1 1,6 1,3 2,0 Mitjà Valors 395 27 31 453 % 43,9 42,9 40,8 43,6 Baix Valors 485 35 44 564 % 53,9 55,6 57,9 54,3 Total Valors 899 63 76 1.038 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alt Valors 162 9 10 181 % 6,9 5,2 3,8 6,5 Mitjà Valors 1.150 72 104 1.326 % 49,0 41,9 40,0 47,7 Baix Valors 1.036 91 146 1.273 % 44,1 52,9 56,2 45,8 Total Valors 2.348 172 260 2.780 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 456 47 25 528 % 14,7 11,1 7,5 13,6 Mitjà Valors 1.528 190 151 1.869 % 49,1 44,8 45,1 48,3 Baix Valors 1.128 187 159 1.474 % 36,2 44,1 47,5 38,1 Total Valors 3.112 424 335 3.871 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 524 94 45 663 % 18,8 15,3 11,1 17,4 Mitjà Valors 1.315 283 170 1.768 % 47,1 46,2 41,9 46,4 Baix Valors 955 236 191 1.382 % 34,2 38,5 47,0 36,2 Total Valors 2.794 613 406 3.813 % 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

97 Activitat principal segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.7 Home Dona Total

15-19 anys Estudiant Valors 884 1.070 1.954 % 50,2 62,7 56,4 Ocupat Valors 649 403 1.052 % 36,9 23,6 30,3 Aturat Valors 55 46 101 primera feina % 3,1 2,7 2,9 Aturat Valors 83 85 168 ha treballat % 4,7 5,0 4,8 Treball domèstic Valors 44549 % 0,2 2,6 1,4 Inactiu Valors 86 57 143 % 4,9 3,3 4,1 Total Valors 1.761 1.706 3.467 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Estudiant Valors 388 468 856 % 16,9 22,1 19,4 Ocupat Valors 1.591 1.194 2.785 % 69,2 56,3 63,0 Aturat Valors 38 26 64 primera feina % 1,7 1,2 1,4 Aturat Valors 160 204 364 ha treballat % 7,0 9,6 8,2 Treball domèstic Valors 4 151 155 % 0,2 7,1 3,5 Inactiu Valors 118 76 194 % 5,1 3,6 4,4 Total Valors 2.299 2.119 4.418 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Estudiant Valors 101 100 201 % 3,9 4,0 3,9 Ocupat Valors 2.208 1.667 3.875 % 84,2 66,7 75,7 Aturat Valors 27 21 48 primera feina % 1,0 0,8 0,9 Aturat Valors 170 243 413 ha treballat % 6,5 9,7 8,1 Treball domèstic Valors 12 346 358 % 0,5 13,8 7,0 Inactiu Valors 105 122 227 % 4,0 4,9 4,4 Total Valors 2.623 2.499 5.122 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Estudiant Valors 22 35 57 % 0,8 1,4 1,1 Ocupat Valors 2.332 1.485 3.817 % 88,1 60,6 74,9 Aturat Valors 92332 primera feina % 0,3 0,9 0,6 Aturat Valors 165 228 393 ha treballat % 6,2 9,3 7,7 Treball domèstic Valors 19 562 581 % 0,7 22,9 11,4 Inactiu Valors 100 119 219 % 3,8 4,9 4,3 Total Valors 2.647 2.452 5.099 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

98 Sector d'activitat segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.8 Home Dona Total

16-19 anys Primari Valors 22 11 33 % 3,4 2,8 3,2 Indústria Valors 152 54 206 % 23,6 13,6 19,8 Construcció Valors 266 20 286 % 41,4 5,0 27,5 Serveis Valors 203 313 516 % 31,6 78,6 49,6 Total Valors 643 398 1.041 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primari Valors 75 11 86 % 4,7 0,9 3,1 Indústria Valors 448 215 663 % 28,2 18,0 23,8 Construcció Valors 497 47 544 % 31,2 3,9 19,5 Serveis Valors 571 921 1.492 % 35,9 77,1 53,6 Total Valors 1.591 1.194 2.785 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 93 30 123 % 4,2 1,8 3,2 Indústria Valors 597 280 877 % 27,0 16,8 22,6 Construcció Valors 563 84 647 % 25,5 5,0 16,7 Serveis Valors 955 1.273 2.228 % 43,3 76,4 57,5 Total Valors 2.208 1.667 3.875 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 109 26 135 % 4,7 1,8 3,5 Indústria Valors 587 251 838 % 25,2 16,9 22,0 Construcció Valors 608 59 667 % 26,1 4,0 17,5 Serveis Valors 1.028 1.149 2.177 % 44,1 77,4 57,0 Total Valors 2.332 1.485 3.817 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

99 Emancipació segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.9 Home Dona Total

15-19 anys Emancipat Valors 46 69 115 % 2,6 4,0 3,3 No emancipat Valors 1.715 1.637 3.352 % 97,4 96,0 96,7 Total Valors 1.761 1.706 3.467 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 401 572 973 % 17,4 27,0 22,0 No emancipat Valors 1.898 1.547 3.445 % 82,6 73,0 78,0 Total Valors 2.299 2.119 4.418 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 1.216 1.508 2.724 % 46,4 60,3 53,2 No emancipat Valors 1.407 991 2.398 % 53,6 39,7 46,8 Total Valors 2.623 2.499 5.122 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 1.956 2.076 4.032 % 73,9 84,7 79,1 No emancipat Valors 691 376 1.067 % 26,1 15,3 20,9 Total Valors 2.647 2.452 5.099 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

100 Tipus de llar segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Parella Parella Mono- A.10 Unipersonal sense fills amb fills parental Altres llars Total

15-19 anys Emancipat Valors 39 24 7 3 31 104 % 100,0 57,1 0,3 0,7 9,1 3,0 No Valors 0 18 2.560 428 308 3.314 emancipat % 0,0 42,9 99,7 99,3 90,9 97,0 Total Valors 39 42 2.567 431 339 3.418 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 246 382 140 20 147 935 % 100,0 92,9 5,3 4,6 24,2 21,5 No Valors 0 29 2.496 418 461 3.404 emancipat % 0,0 7,1 94,7 95,4 75,8 78,5 Total Valors 246 411 2.636 438 608 4.339 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 426 1.105 761 57 265 2.614 % 100,0 96,3 33,1 15,1 36,4 52,5 No Valors 0 42 1.541 321 463 2.367 emancipat % 0,0 3,7 66,9 84,9 63,6 47,5 Total Valors 426 1.147 2.302 378 728 4.981 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 476 910 2.066 138 320 3.910 % 100,0 95,9 80,5 43,8 48,7 78,8 No Valors 0 39 500 177 337 1.053 emancipat % 0,0 4,1 19,5 56,2 51,3 21,2 Total Valors 476 949 2.566 315 657 4.963 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

101 Règim de tinença segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Propietat per Cedida Propietat compra, amb Propietat gratuïta o a A.11 per compra, pagaments per baix preu per totalment pendents herència altra llar, Altra pagada (hipoteques…) o donació Lloguer empresa, etc. forma Total

15-19 Emancipat Valors 20 48 2 27 1 6 104 anys % 1,7 3,5 1,0 6,0 1,0 5,0 3,0 No Valors 1.160 1.325 191 422 103 113 3.314 emancipat % 98,3 96,5 99,0 94,0 99,0 95,0 97,0 Total Valors 1.180 1.373 193 449 104 119 3.418 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 Emancipat Valors 116 487 28 235 23 46 935 anys % 7,3 31,8 9,5 36,5 18,1 29,5 21,5 No Valors 1.470 1.045 266 409 104 110 3.404 emancipat % 92,7 68,2 90,5 63,5 81,9 70,5 78,5 Total Valors 1.586 1.532 294 644 127 156 4.339 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Emancipat Valors 310 1.577 73 437 92 125 2.614 anys % 21,5 74,2 24,7 59,7 47,2 63,8 52,5 No Valors 1.129 547 222 295 103 71 2.367 emancipat % 78,5 25,8 75,3 40,3 52,8 36,2 47,5 Total Valors 1.439 2.124 295 732 195 196 4.981 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Emancipat Valors 599 2.344 152 506 138 171 3.910 anys % 53,8 92,0 55,3 76,0 83,6 87,2 78,8 No Valors 514 204 123 160 27 25 1.053 emancipat % 46,2 8,0 44,7 24,0 16,4 12,8 21,2 Total Valors 1.113 2.548 275 666 165 196 4.963 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

102 Situació professional segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Empresari Empresari Assa- Assa- Membre A.12 amb sense lariats lariats Ajuda de coope- personal personal fixos eventuals familiar ratives Total

16-19 anys Emancipat Valors 2 2 38 25 0 0 67 % 9,5 4,4 9,4 4,4 0,0 0,0 6,4 No Valors 19 43 367 539 4 2 974 emancipat % 90,5 95,6 90,6 95,6 100,0 100,0 93,6 Total Valors 21 45 405 564 4 2 1.041 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 17 34 363 280 0 1 695 % 26,2 24,5 26,4 23,5 0,0 16,7 25,0 No Valors 48 105 1.013 910 9 5 2.090 emancipat % 73,8 75,5 73,6 76,5 100,0 83,3 75,0 Total Valors 65 139 1.376 1.190 9 6 2.785 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 119 118 1.278 528 4 2 2.049 % 64,7 47,4 54,3 49,1 66,7 40,0 52,9 No Valors 65 131 1.077 548 2 3 1.826 emancipat % 35,3 52,6 45,7 50,9 33,3 60,0 47,1 Total Valors 184 249 2.355 1.076 6 5 3.875 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 263 218 1.932 580 4 4 3.001 % 82,7 73,6 81,0 72,2 50,0 57,1 78,6 No Valors 55 78 453 223 4 3 816 emancipat % 17,3 26,4 19,0 27,8 50,0 42,9 21,4 Total Valors 318 296 2.385 803 8 7 3.817 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

103 Nivell d'estudis segons emancipació i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària EGB* A.13 o inferior ESO i Batxillerat FP I FP II Superior Total

15-19 anys Emancipat Valors 26 53 13 18 5 – 115 % 2,1 3,4 2,9 10,0 9,3 – 3,3 No Valors 1.214 1.493 434 162 49 – 3.352 emancipat % 97,9 96,6 97,1 90,0 90,7 – 96,7 Total Valors 1.240 1.546 447 180 54 – 3.467 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Emancipat Valors 191 403 125 110 88 56 973 % 27,4 25,9 16,0 22,8 19,7 12,3 22,0 No Valors 507 1.152 657 372 358 399 3.445 emancipat % 72,6 74,1 84,0 77,2 80,3 87,7 78,0 Total Valors 698 1.555 782 482 446 455 4.418 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Emancipat Valors 420 1.022 332 307 285 358 2.724 % 55,6 57,7 51,7 57,6 51,8 41,1 53,2 No Valors 335 749 310 226 265 513 2.398 emancipat % 44,4 42,3 48,3 42,4 48,2 58,9 46,8 Total Valors 755 1.771 642 533 550 871 5.122 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Emancipat Valors 633 1.486 528 449 388 548 4.032 % 73,4 80,8 80,6 85,7 81,7 73,7 79,1 No Valors 229 353 127 75 87 196 1.067 emancipat % 26,6 19,2 19,4 14,3 18,3 26,3 20,9 Total Valors 862 1.839 655 524 475 744 5.099 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

104 Continent d'origen segons sexe i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.14 Home Dona Total

15-19 anys Espanyola Valors 1.651 1.599 3.250 % 93,6 93,6 93,6 Resta UE Valors 549 % 0,3 0,2 0,3 Resta d'Europa Valors 7411 % 0,4 0,2 0,3 Àfrica Valors 80 87 167 % 4,5 5,1 4,8 Centre i Nord Valors 347 Amèrica % 0,2 0,2 0,2 Amèrica del Sud Valors 17 8 25 % 1,0 0,5 0,7 Àsia i Oceania Valors 033 % 0,0 0,2 0,1 Total Valors 1.763 1.709 3.472 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Espanyola Valors 2.091 1.959 4.050 % 91,0 92,4 91,7 Resta UE Valors 17 13 30 % 0,7 0,6 0,7 Resta d'Europa Valors 17 9 26 % 0,7 0,4 0,6 Àfrica Valors 151 84 235 % 6,6 4,0 5,3 Centre i Nord Valors 134 Amèrica % 0,0 0,1 0,1 Amèrica del Sud Valors 19 48 67 % 0,8 2,3 1,5 Àsia i Oceania Valors 336 % 0,1 0,1 0,1 Total Valors 2.299 2.119 4.418 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Espanyola Valors 2.371 2.299 4.670 % 90,4 92,0 91,2 Resta UE Valors 28 31 59 % 1,1 1,2 1,2 Resta d'Europa Valors 19 15 34 % 0,7 0,6 0,7 Àfrica Valors 155 89 244 % 5,9 3,6 4,8 Centre i Nord Valors 31316 Amèrica % 0,1 0,5 0,3 Amèrica del Sud Valors 36 46 82 % 1,4 1,8 1,6 Àsia i Oceania Valors 11 6 17 % 0,4 0,2 0,3 Total Valors 2.623 2.499 5.122 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Espanyola Valors 2.370 2.248 4.618 % 89,5 91,7 90,6 Resta UE Valors 32 38 70 % 1,2 1,5 1,4 Resta d'Europa Valors 13 19 32 % 0,5 0,8 0,6 Àfrica Valors 194 63 257 % 7,3 2,6 5,0 Centre i Nord Valors 62026 Amèrica % 0,2 0,8 0,5 Amèrica del Sud Valors 23 58 81 % 0,9 2,4 1,6 Àsia i Oceania Valors 9615 % 0,3 0,2 0,3 Total Valors 2.647 2.452 5.099 % 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

105 Continent d'origen segons grandària del municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Centre i A.15 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total

15-19 Fins a 500 hab. Valors 37 0 0 5 0 1 0 43 anys % 1,1 0,0 0,0 3,0 0,0 4,0 0,0 1,2 501-2.000 hab. Valors 445 3 1 10 0 1 0 460 % 13,7 33,3 9,1 6,0 0,0 4,0 0,0 13,2 2.001- Valors 445 0 1 24 1 2 0 473 5.000 hab. % 13,7 0,0 9,1 14,4 14,3 8,0 0,0 13,6 5.001- Valors 1.048 3 3 67 5 14 2 1.142 20.000 hab. % 32,2 33,3 27,3 40,1 71,4 56,0 66,7 32,9 Més de Valors 1.275 3 6 61 1 7 1 1.354 20.000 hab. % 39,2 33,3 54,5 36,5 14,3 28,0 33,3 39,0 Total Valors 3.250 9 11 167 7 25 3 3.472 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 Fins a 500 hab. Valors 41 0 1 2 0 0 0 44 anys % 1,0 0,0 3,8 0,9 0,0 0,0 0,0 1,0 501-2.000 hab. Valors 580 5 8 13 0 2 0 608 % 14,3 16,7 30,8 5,5 0,0 3,0 0,0 13,8 2.001- Valors 554 2 5 30 0 5 0 596 5.000 hab. % 13,7 6,7 19,2 12,8 0,0 7,5 0,0 13,5 5.001- Valors 1.234 13 6 91 1 30 2 1.377 20.000 hab. % 30,5 43,3 23,1 38,7 25,0 44,8 33,3 31,2 Més de Valors 1.641 10 6 99 3 30 4 1.793 20.000 hab. % 40,5 33,3 23,1 42,1 75,0 44,8 66,7 40,6 Total Valors 4.050 30 26 235 4 67 6 4.418 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 Fins a 500 hab. Valors 52 0 1 7 0 0 0 60 anys % 1,1 0,0 2,9 2,9 0,0 0,0 0,0 1,2 501-2.000 hab. Valors 689 5 4 22 1 5 0 726 % 14,8 8,5 11,8 9,0 6,3 6,1 0,0 14,2 2.001- Valors 589 4 9 42 3 6 0 653 5.000 hab. % 12,6 6,8 26,5 17,2 18,8 7,3 0,0 12,7 5.001- Valors 1.387 30 11 67 5 26 12 1.538 20.000 hab. % 29,7 50,8 32,4 27,5 31,3 31,7 70,6 30,0 Més de Valors 1.953 20 9 106 7 45 5 2.145 20.000 hab. % 41,8 33,9 26,5 43,4 43,8 54,9 29,4 41,9 Total Valors 4.670 59 34 244 16 82 17 5.122 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 Fins a 500 hab. Valors 37 0 1 9 0 1 0 48 anys % 0,8 0,0 3,1 3,5 0,0 1,2 0,0 0,9 501-2.000 hab. Valors 675 5 6 34 5 8 0 733 % 14,6 7,1 18,8 13,2 19,2 9,9 0,0 14,4 2.001- Valors 618 7 8 31 7 5 0 676 5.000 hab. % 13,4 10,0 25,0 12,1 26,9 6,2 0,0 13,3 5.001- Valors 1.385 36 11 80 8 41 13 1.574 20.000 hab. % 30,0 51,4 34,4 31,1 30,8 50,6 86,7 30,9 Més de Valors 1.903 22 6 103 6 26 2 2.068 20.000 hab. % 41,2 31,4 18,8 40,1 23,1 32,1 13,3 40,6 Total Valors 4.618 70 32 257 26 81 15 5.099 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

106 Coneixement del català segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Centre i A.16 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total

15-19 No l'entén Valors 24 1 0 59 0 7 1 92 anys % 0,7 11,1 0,0 35,3 0,0 28,0 33,3 2,6 L'entén Valors 147 0 2 37 2 6 0 194 % 4,5 0,0 18,2 22,2 28,6 24,0 0,0 5,6 L'entén i el Valors 30 1 0 2 1 1 1 36 sap llegir % 0,9 11,1 0,0 1,2 14,3 4,0 33,3 1,0 El sap parlar Valors 27 0 0 2 1 0 0 30 % 0,8 0,0 0,0 1,2 14,3 0,0 0,0 0,9 El sap parlar Valors 155 1 2 11 0 0 0 169 i llegir % 4,8 11,1 18,2 6,6 0,0 0,0 0,0 4,9 El sap parlar, Valors 2.867 6 7 56 3 11 1 2.951 llegir i escriure % 88,2 66,7 63,6 33,5 42,9 44,0 33,3 85,0 Total Valors 3.250 9 11 167 7 25 3 3.472 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 No l'entén Valors 55 6 10 114 0 24 1 210 anys % 1,4 20,0 38,5 48,5 0,0 35,8 16,7 4,8 L'entén Valors 202 1 8 45 0 20 2 278 % 5,0 3,3 30,8 19,1 0,0 29,9 33,3 6,3 L'entén i el Valors 39 0 0 2 0 1 0 42 sap llegir % 1,0 0,0 0,0 0,9 0,0 1,5 0,0 1,0 El sap parlar Valors 23 0 0 4 0 2 0 29 % 0,6 0,0 0,0 1,7 0,0 3,0 0,0 0,7 El sap parlar Valors 224 0 1 16 2 3 1 247 i llegir % 5,5 0,0 3,8 6,8 50,0 4,5 16,7 5,6 El sap parlar, Valors 3.507 23 7 54 2 17 2 3.612 llegir i escriure % 86,6 76,7 26,9 23,0 50,0 25,4 33,3 81,8 Total Valors 4.050 30 26 235 4 67 6 4.418 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 No l'entén Valors 60 8 18 159 4 32 6 287 anys % 1,3 13,6 52,9 65,2 25,0 39,0 35,3 5,6 L'entén Valors 274 13 9 61 7 31 6 401 % 5,9 22,0 26,5 25,0 43,8 37,8 35,3 7,8 L'entén i el Valors 73 6 0 5 0 3 0 87 sap llegir % 1,6 10,2 0,0 2,0 0,0 3,7 0,0 1,7 El sap parlar Valors 45 3 0 4 1 3 2 58 % 1,0 5,1 0,0 1,6 6,3 3,7 11,8 1,1 El sap parlar Valors 369 14 3 4 3 7 0 400 i llegir % 7,9 23,7 8,8 1,6 18,8 8,5 0,0 7,8 El sap parlar, Valors 3.849 15 4 11 1 6 3 3.889 llegir i escriure % 82,4 25,4 11,8 4,5 6,3 7,3 17,6 75,9 Total Valors 4.670 59 34 244 16 82 17 5.122 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 No l'entén Valors 77 15 15 157 9 34 9 316 anys % 1,7 21,4 46,9 61,1 34,6 42,0 60,0 6,2 L'entén Valors 374 21 8 63 9 32 2 509 % 8,1 30,0 25,0 24,5 34,6 39,5 13,3 10,0 L'entén i el Valors 147 3 3 8 0 3 1 165 sap llegir % 3,2 4,3 9,4 3,1 0,0 3,7 6,7 3,2 El sap parlar Valors 79 1 0 10 0 1 0 91 % 1,7 1,4 0,0 3,9 0,0 1,2 0,0 1,8 El sap parlar Valors 727 15 4 16 7 7 1 777 i llegir % 15,7 21,4 12,5 6,2 26,9 8,6 6,7 15,2 El sap parlar, Valors 3.214 15 2 3 1 4 2 3.241 llegir i escriure % 69,6 21,4 6,3 1,2 3,8 4,9 13,3 63,6 Total Valors 4.618 70 32 257 26 81 15 5.099 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

107 Lloc de desplaçament (per treball i estudis) segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més de A.17 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total

15-19 anys Domicili Valors 02 6142244 propi % 0,0 0,6 1,8 1,7 2,3 1,8 Varis Valors 15 3213060 municipis % 3,4 1,5 0,9 2,6 3,2 2,5 Municipi de Valors 4 93 106 335 635 1.173 residència % 13,8 27,9 32,5 41,6 67,1 48,1 Un altre Valors 24 232 210 432 260 1.158 municipi % 82,8 69,7 64,4 53,6 27,5 47,4 Un altre Valors 01 1406 país % 0,0 0,3 0,3 0,5 0,0 0,2 Total Valors 29 333 326 806 947 2.441 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Domicili Valors 0 6 12 22 25 65 propi % 0,0 1,2 2,4 1,9 1,7 1,8 Varis Valors 3 18 18 49 69 157 municipis % 7,5 3,5 3,7 4,3 4,6 4,3 Municipi de Valors 7 134 145 432 680 1.398 residència % 17,5 26,1 29,4 38,0 45,4 38,0 Un altre Valors 30 353 316 630 715 2.044 municipi % 75,0 68,7 64,1 55,4 47,7 55,5 Un altre Valors 03 25919 país % 0,0 0,6 0,4 0,4 0,6 0,5 Total Valors 40 514 493 1.138 1.498 3.683 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Domicili Valors 11411144989 propi % 2,0 2,4 2,1 1,1 2,8 2,2 Varis Valors 5 46 26 57 113 247 municipis % 10,0 7,9 5,0 4,6 6,5 6,0 Municipi de Valors 13 149 151 459 834 1.606 residència % 26,0 25,7 29,0 37,4 48,1 39,1 Un altre Valors 30 370 330 684 728 2.142 municipi % 60,0 63,8 63,5 55,8 42,0 52,1 Un altre Valors 11 212925 país % 2,0 0,2 0,4 1,0 0,5 0,6 Total Valors 50 580 520 1.226 1.733 4.109 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Domicili Valors 21414253691 propi % 4,8 2,6 2,8 2,1 2,3 2,3 Varis Valors 4 50 56 93 129 332 municipis % 9,5 9,3 11,1 7,6 8,1 8,5 Municipi de Valors 17 156 145 466 737 1.521 residència % 40,5 29,2 28,8 38,2 46,2 39,1 Un altre Valors 18 310 287 625 688 1.928 municipi % 42,9 57,9 56,9 51,3 43,1 49,5 Un altre Valors 15 210523 país % 2,4 0,9 0,4 0,8 0,3 0,6 Total Valors 42 535 504 1.219 1.595 3.895 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

108 Mitjà de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més de A.18 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total

15-19 anys Vehicle Valors 20 188 149 299 348 1.004 privat % 74,1 61,0 51,7 41,4 40,4 45,5 Transport Valors 4 84 70 289 137 584 públic % 14,8 27,3 24,3 40,0 15,9 26,5 Caminant Valors 3 36 69 134 376 618 i altres % 11,1 11,7 24,0 18,6 43,7 28,0 Total Valors 27 308 288 722 861 2.206 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Vehicle Valors 29 364 316 574 847 2.130 privat % 87,9 82,0 75,4 57,6 65,5 66,9 Transport Valors 0 40 51 257 199 547 públic % 0,0 9,0 12,2 25,8 15,4 17,2 Caminant Valors 4 40 52 166 247 509 i altres % 12,1 9,0 12,4 16,6 19,1 16,0 Total Valors 33 444 419 997 1.293 3.186 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Vehicle Valors 27 428 385 759 1.025 2.624 privat % 77,1 87,3 83,3 69,6 68,7 73,5 Transport Valors 0 23 17 177 113 330 públic % 0,0 4,7 3,7 16,2 7,6 9,2 Caminant Valors 8 39 60 155 355 617 i altres % 22,9 8,0 13,0 14,2 23,8 17,3 Total Valors 35 490 462 1.091 1.493 3.571 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Vehicle Valors 28 382 357 735 1.037 2.539 privat % 84,8 86,4 85,8 69,7 74,6 76,1 Transport Valors 0 14 8 153 83 258 públic % 0,0 3,2 1,9 14,5 6,0 7,7 Caminant Valors 5 46 51 166 271 539 i altres % 15,2 10,4 12,3 15,7 19,5 16,2 Total Valors 33 442 416 1.054 1.391 3.336 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

109 Temps de desplaçament segons grandària de municipi i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

501- 2.001- 5.001- Més de A.19 Fins a 2.000 5.000 20.000 20.000 500 hab. hab. hab. hab. hab. Total

15-19 anys Menys Valors 2 101 76 194 297 670 10 min. % 7,4 32,8 26,4 26,9 34,5 30,4 10-20 min. Valors 9 106 112 217 330 774 % 33,3 34,4 38,9 30,1 38,3 35,1 21-30 min. Valors 8 50 42 102 106 308 % 29,6 16,2 14,6 14,1 12,3 14,0 31-45 min. Valors 3 16 19 37 43 118 % 11,1 5,2 6,6 5,1 5,0 5,3 46-60 min. Valors 1 18 10 73 27 129 % 3,7 5,8 3,5 10,1 3,1 5,8 Més d'una Valors 4 17 29 99 58 207 hora % 14,8 5,5 10,1 13,7 6,7 9,4 Total Valors 27 308 288 722 861 2.206 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Menys Valors 7 149 136 286 381 959 10 min. % 21,2 33,6 32,5 28,7 29,5 30,1 10-20 min. Valors 12 154 154 239 453 1.012 % 36,4 34,7 36,8 24,0 35,0 31,8 21-30 min. Valors 6 61 44 126 156 393 % 18,2 13,7 10,5 12,6 12,1 12,3 31-45 min. Valors 7 25 23 79 94 228 % 21,2 5,6 5,5 7,9 7,3 7,2 46-60 min. Valors 1 25 22 102 61 211 % 3,0 5,6 5,3 10,2 4,7 6,6 Més d'una Valors 0 30 40 165 148 383 hora % 0,0 6,8 9,5 16,5 11,4 12,0 Total Valors 33 444 419 997 1.293 3.186 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Menys Valors 15 191 170 317 563 1.256 10 min. % 42,9 39,0 36,8 29,1 37,7 35,2 10-20 min. Valors 8 158 181 292 517 1.156 % 22,9 32,2 39,2 26,8 34,6 32,4 21-30 min. Valors 7 60 60 148 161 436 % 20,0 12,2 13,0 13,6 10,8 12,2 31-45 min. Valors 4 28 17 84 90 223 % 11,4 5,7 3,7 7,7 6,0 6,2 46-60 min. Valors 1 27 19 119 71 237 % 2,9 5,5 4,1 10,9 4,8 6,6 Més d'una Valors 0 26 15 131 91 263 hora % 0,0 5,3 3,2 12,0 6,1 7,4 Total Valors 35 490 462 1.091 1.493 3.571 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Menys Valors 13 171 148 329 504 1.165 10 min. % 39,4 38,7 35,6 31,2 36,2 34,9 10-20 min. Valors 10 148 189 267 498 1.112 % 30,3 33,5 45,4 25,3 35,8 33,3 21-30 min. Valors 6 44 42 115 149 356 % 18,2 10,0 10,1 10,9 10,7 10,7 31-45 min. Valors 1 30 6 64 100 201 % 3,0 6,8 1,4 6,1 7,2 6,0 46-60 min. Valors 1 14 19 140 59 233 % 3,0 3,2 4,6 13,3 4,2 7,0 Més d'una Valors 2 35 12 139 81 269 hora % 6,1 7,9 2,9 13,2 5,8 8,1 Total Valors 33 442 416 1.054 1.391 3.336 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

110 Temps de residència al municipi segons continent d'origen i per grups d’edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Centre i A.20 Resta Resta Nord Amèrica Àsia i Espanyola UE d'Europa Àfrica Amèrica del Sud Oceania Total

15-19 0-2 anys Valors 402 4 2 57 2 18 0 485 anys % 12,4 44,4 18,2 34,1 28,6 72,0 0,0 14,0 3-5 anys Valors 309 3 2 38 3 1 2 358 % 9,5 33,3 18,2 22,8 42,9 4,0 66,7 10,3 6-10 anys Valors 433 1 6 29 2 1 1 473 % 13,3 11,1 54,5 17,4 28,6 4,0 33,3 13,6 11-20 anys Valors 2.101 1 1 43 0 5 0 2.151 % 64,7 11,1 9,1 25,7 0,0 20,0 0,0 62,0 Total Valors 3.245 9 11 167 7 25 3 3.467 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 0-2 anys Valors 666 17 16 113 1 49 2 864 anys % 16,4 56,7 61,5 48,1 25,0 73,1 33,3 19,6 3-5 anys Valors 413 2 0 51 2 6 1 475 % 10,2 6,7 0,0 21,7 50,0 9,0 16,7 10,8 6-10 anys Valors 390 1 4 29 0 4 1 429 % 9,6 3,3 15,4 12,3 0,0 6,0 16,7 9,7 11-20 anys Valors 761 6 2 17 1 2 2 791 % 18,8 20,0 7,7 7,2 25,0 3,0 33,3 17,9 Més de Valors 1.820 4 4 25 0 6 0 1.859 20 anys % 44,9 13,3 15,4 10,6 0,0 9,0 0,0 42,1 Total Valors 4.050 30 26 235 4 67 6 4.418 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 0-2 anys Valors 1.096 27 20 115 10 67 9 1.344 anys % 23,5 45,8 58,8 47,1 62,5 81,7 52,9 26,2 3-5 anys Valors 620 9 3 68 1 7 2 710 % 13,3 15,3 8,8 27,9 6,3 8,5 11,8 13,9 6-10 anys Valors 457 9 4 31 2 2 2 507 % 9,8 15,3 11,8 12,7 12,5 2,4 11,8 9,9 11-20 anys Valors 387 6 1 14 0 3 0 411 % 8,3 10,2 2,9 5,7 0,0 3,7 0,0 8,0 Més de Valors 2.110 8 6 16 3 3 4 2.150 20 anys % 45,2 13,6 17,6 6,6 18,8 3,7 23,5 42,0 Total Valors 4.670 59 34 244 16 82 17 5.122 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 0-2 anys Valors 988 29 19 110 11 54 7 1.218 anys % 21,4 41,4 59,4 42,8 42,3 66,7 46,7 23,9 3-5 anys Valors 800 16 6 61 8 12 3 906 % 17,3 22,9 18,8 23,7 30,8 14,8 20,0 17,8 6-10 anys Valors 699 11 1 48 3 10 1 773 % 15,1 15,7 3,1 18,7 11,5 12,3 6,7 15,2 11-20 anys Valors 451 6 4 30 1 2 1 495 % 9,8 8,6 12,5 11,7 3,8 2,5 6,7 9,7 Més de Valors 1.680 8 2 8 3 3 3 1.707 20 anys % 36,4 11,4 6,3 3,1 11,5 3,7 20,0 33,5 Total Valors 4.618 70 32 257 26 81 15 5.099 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

111 Nivell d'ocupació segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.21 Home Dona Total

16-19 anys Alt Valors 13 8 21 % 2,0 2,0 2,0 Mitjà Valors 328 125 453 % 51,3 31,4 43,6 Baix Valors 299 265 564 % 46,7 66,6 54,3 Total Valors 640 398 1.038 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alt Valors 77 104 181 % 4,8 8,7 6,5 Mitjà Valors 814 512 1.326 % 51,3 43,0 47,7 Baix Valors 697 576 1.273 % 43,9 48,3 45,8 Total Valors 1.588 1.192 2.780 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alt Valors 249 279 528 % 11,3 16,8 13,6 Mitjà Valors 1.107 762 1.869 % 50,2 45,8 48,3 Baix Valors 851 623 1.474 % 38,6 37,4 38,1 Total Valors 2.207 1.664 3.871 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alt Valors 354 309 663 % 15,2 20,9 17,4 Mitjà Valors 1.147 621 1.768 % 49,2 41,9 46,4 Baix Valors 830 552 1.382 % 35,6 37,2 36,2 Total Valors 2.331 1.482 3.813 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

112 Coneixement del català segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

L'entén El sap El sap A.22 No i el sap El sap parlar parlar, llegir l'entén L'entén llegir parlar i llegir i escriure Total

15-19 Catalunya Valors 15 99 22 19 110 2.194 2.459 anys % 0,6 4,0 0,9 0,8 4,5 89,2 100,0 Resta de l’Estat Valors 2 18 1 3 7 132 163 espanyol % 1,2 11,0 0,6 1,8 4,3 81,0 100,0 Fora de l’Estat Valors 70 43 7 4 16 94 234 espanyol % 29,9 18,4 3,0 1,7 6,8 40,2 100,0 Total Valors 87 160 30 26 133 2.420 2.856 % 3,0 5,6 1,1 0,9 4,7 84,7 100,0 20-24 Catalunya Valors 27 153 34 20 198 3.278 3.710 anys % 0,7 4,1 0,9 0,5 5,3 88,4 100,0 Resta de l’Estat Valors 18 39 5 1 19 185 267 espanyol % 6,7 14,6 1,9 0,4 7,1 69,3 100,0 Fora de l’Estat Valors 165 86 3 8 30 149 441 espanyol % 37,4 19,5 0,7 1,8 6,8 33,8 100,0 Total Valors 210 278 42 29 247 3.612 4.418 % 4,8 6,3 1,0 0,7 5,6 81,8 100,0 25-29 Catalunya Valors 26 182 46 36 305 3.442 4.037 anys % 0,6 4,5 1,1 0,9 7,6 85,3 100,0 Resta de l’Estat Valors 26 77 24 5 61 347 540 espanyol % 4,8 14,3 4,4 0,9 11,3 64,3 100,0 Fora de l’Estat Valors 235 142 17 17 34 100 545 espanyol % 43,1 26,1 3,1 3,1 6,2 18,3 100,0 Total Valors 287 401 87 58 400 3.889 5.122 % 5,6 7,8 1,7 1,1 7,8 75,9 100,0 30-34 Catalunya Valors 31 204 86 54 486 2.730 3.591 anys % 0,9 5,7 2,4 1,5 13,5 76,0 100,0 Resta de l’Estat Valors 33 151 57 23 213 388 865 espanyol % 3,8 17,5 6,6 2,7 24,6 44,9 100,0 Fora de l’Estat Valors 252 154 22 14 78 123 643 espanyol % 39,2 24,0 3,4 2,2 12,1 19,1 100,0 Total Valors 316 509 165 91 777 3.241 5.099 % 6,2 10,0 3,2 1,8 15,2 63,6 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

113 Sexe per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.23 anys anys anys anys anys anys Total

Home Valors 1.838 1.951 1.966 2.092 9.262 3.177 23.997 % 52,1 51,3 51,3 52,5 51,4 45,1 50,5 Dona Valors 1.690 1.849 1.868 1.892 8.773 3.865 23.553 % 47,9 48,7 48,7 47,5 48,6 54,9 49,5 Total Valors 3.528 3.800 3.834 3.984 18.035 7.042 47.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.

Estat civil per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.24 anys anys anys anys anys anys Total

Solter Valors 3.476 3.428 2.045 1.045 1.500 491 19.311 % 98,5 90,2 53,3 26,2 8,3 7,0 40,6 Casat Valors 49 353 1.693 2.744 14.865 4.335 24.040 % 1,4 9,3 44,2 68,9 82,4 61,6 50,6 Vidu Valors 0 7 13 22 655 2.111 2.808 % 0,0 0,2 0,3 0,6 3,6 30,0 5,9 Separat Valors 2 9 72 117 641 70 911 % 0,1 0,2 1,9 2,9 3,6 1,0 1,9 Divorciat Valors 1 3 11 56 374 35 480 % 0,0 0,1 0,3 1,4 2,1 0,5 1,0 Total Valors 3.528 3.800 3.834 3.984 18.035 7.042 47.550 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.

Mitjà de desplaçament per grups d'edat. Comarca, 1996 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.25 anys anys anys anys anys anys Total

Vehicle Valors 1.184 1.538 1.863 1.878 6.441 68 14.989 privat % 39,9 55,4 68,6 69,2 64,2 40,5 55,1 Transport Valors 606 683 307 220 898 12 2.988 públic % 20,4 24,6 11,3 8,1 8,9 7,1 11,0 Caminant Valors 1.174 553 544 614 2.700 88 9.219 i altres % 39,6 19,9 20,0 22,6 26,9 52,4 33,9 Total Valors 2.964 2.774 2.714 2.712 10.039 168 27.196 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Padró d'habitants de 1996. Institut d'Estadística de Catalunya.

114 Sexe per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

0-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.26 anys anys anys anys anys anys anys anys Total

Home Valors 3.012 1.571 1.763 2.299 2.623 2.647 12.795 4.268 30.978 % 50,2 50,4 50,8 52,0 51,2 51,9 51,8 45,7 50,6 Dona Valors 2.988 1.546 1.709 2.119 2.499 2.452 11.903 5.062 30.278 % 49,8 49,6 49,2 48,0 48,8 48,1 48,2 54,3 49,4 Total Valors 6.000 3.117 3.472 4.418 5.122 5.099 24.698 9.330 61.256 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

Estat civil per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.27 anys anys anys anys anys anys Total

Solter Valors 3.425 4.034 3.179 1.767 2.579 521 24.608 % 98,8 91,3 62,1 34,7 10,4 5,7 40,3 Casat Valors 37 354 1.777 3.042 19.248 5.874 30.332 % 1,1 8,0 34,7 59,7 78,0 64,3 49,7 Vidu Valors 1 3 5 16 910 2.534 3.469 % 0,0 0,1 0,1 0,3 3,7 27,8 5,7 Separat Valors 4 21 115 184 1.153 138 1.615 % 0,1 0,5 2,2 3,6 4,7 1,5 2,6 Divorciat Valors 0 6 46 90 791 64 997 % 0,0 0,1 0,9 1,8 3,2 0,7 1,6 Total Valors 3.467 4.418 5.122 5.099 24.681 9.131 61.021 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

Temps de residència a Espanya per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-64 65 o més A.28 anys anys anys anys anys anys Total

0-2 anys Valors 80 208 205 190 427 70 3.215 % 2,3 4,7 4,0 3,7 1,7 0,8 5,3 3-5 anys Valors 54 67 127 130 217 42 2.440 % 1,6 1,5 2,5 2,5 0,9 0,5 4,0 6-10 anys Valors 55 55 84 101 304 88 3.535 % 1,6 1,2 1,6 2,0 1,2 1,0 5,8 11-20 anys Valors 3.278 669 59 114 440 102 7.079 % 94,5 15,1 1,2 2,2 1,8 1,1 11,6 Més de Valors 0 3.419 4.647 4.564 23.293 8.829 44.752 20 anys % 0,0 77,4 90,7 89,5 94,4 96,7 73,3 Total Valors 3.467 4.418 5.122 5.099 24.681 9.131 61.021 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

115 Activitat principal segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.29 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

15-19 anys Estudiant Valors 1.728 111 115 1.954 % 58,0 54,4 40,5 56,4 Ocupat Valors 907 65 80 1.052 % 30,4 31,9 28,2 30,3 Aturat Valors 79 5 17 101 primera feina % 2,7 2,5 6,0 2,9 Aturat Valors 135 13 20 168 ha treballat % 4,5 6,4 7,0 4,8 Treball Valors 18 0 31 49 domèstic % 0,6 0,0 10,9 1,4 Inactiu Valors 112 10 21 143 % 3,8 4,9 7,4 4,1 Total Valors 2.979 204 284 3.467 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Estudiant Valors 772 37 47 856 % 20,8 13,9 10,7 19,4 Ocupat Valors 2.352 173 260 2.785 % 63,4 64,8 59,0 63,0 Aturat Valors 52 3 9 64 primera feina % 1,4 1,1 2,0 1,4 Aturat Valors 303 25 36 364 ha treballat % 8,2 9,4 8,2 8,2 Treball Valors 73 14 68 155 domèstic % 2,0 5,2 15,4 3,5 Inactiu Valors 158 15 21 194 % 4,3 5,6 4,8 4,4 Total Valors 3.710 267 441 4.418 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Estudiant Valors 168 19 14 201 % 4,2 3,5 2,6 3,9 Ocupat Valors 3.116 424 335 3.875 % 77,2 78,5 61,5 75,7 Aturat Valors 31 8 9 48 primera feina % 0,8 1,5 1,7 0,9 Aturat Valors 330 37 46 413 ha treballat % 8,2 6,9 8,4 8,1 Treball Valors 220 35 103 358 domèstic % 5,4 6,5 18,9 7,0 Inactiu Valors 172 17 38 227 % 4,3 3,1 7,0 4,4 Total Valors 4.037 540 545 5.122 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Estudiant Valors 40 5 12 57 % 1,1 0,6 1,9 1,1 Ocupat Valors 2.797 614 406 3.817 % 77,9 71,0 63,1 74,9 Aturat Valors 11 3 18 32 primera feina % 0,3 0,3 2,8 0,6 Aturat Valors 256 80 57 393 ha treballat % 7,1 9,2 8,9 7,7 Treball Valors 347 129 105 581 domèstic % 9,7 14,9 16,3 11,4 Inactiu Valors 140 34 45 219 % 3,9 3,9 7,0 4,3 Total Valors 3.591 865 643 5.099 % 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

116 Situació professional segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.30 Home Dona Total

16-19 anys Empresari Valors 14 7 21 amb personal % 2,2 1,8 2,0 Empresari Valors 34 11 45 sense personal % 5,3 2,8 4,3 Assalariats fixos Valors 233 172 405 % 36,2 43,2 38,9 Assalariats Valors 361 203 564 eventuals % 56,1 51,0 54,2 Ajuda familiar Valors 134 % 0,2 0,8 0,4 Membre de Valors 022 cooperatives % 0,0 0,5 0,2 Total Valors 643 398 1.041 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Empresari Valors 44 21 65 amb personal % 2,8 1,8 2,3 Empresari Valors 95 44 139 sense personal % 6,0 3,7 5,0 Assalariats fixos Valors 789 587 1.376 % 49,6 49,2 49,4 Assalariats Valors 652 538 1.190 eventuals % 41,0 45,1 42,7 Ajuda familiar Valors 639 % 0,4 0,3 0,3 Membre de Valors 516 cooperatives % 0,3 0,1 0,2 Total Valors 1.591 1.194 2.785 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Empresari Valors 129 55 184 amb personal % 5,8 3,3 4,7 Empresari Valors 158 91 249 sense personal % 7,2 5,5 6,4 Assalariats fixos Valors 1.324 1.031 2.355 % 60,0 61,8 60,8 Assalariats Valors 590 486 1.076 eventuals % 26,7 29,2 27,8 Ajuda familiar Valors 336 % 0,1 0,2 0,2 Membre de Valors 415 cooperatives % 0,2 0,1 0,1 Total Valors 2.208 1.667 3.875 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Empresari Valors 244 74 318 amb personal % 10,5 5,0 8,3 Empresari Valors 198 98 296 sense personal % 8,5 6,6 7,8 Assalariats fixos Valors 1.421 964 2.385 % 60,9 64,9 62,5 Assalariats Valors 457 346 803 eventuals % 19,6 23,3 21,0 Ajuda familiar Valors 538 % 0,2 0,2 0,2 Membre de Valors 707 cooperatives % 0,3 0,0 0,2 Total Valors 2.332 1.485 3.817 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

117 Situació professional segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.31 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

16-19 anys Empresari Valors 18 2 1 21 amb personal % 2,0 3,1 1,3 2,0 Empresari Valors 39 3 3 45 sense personal % 4,3 4,7 3,9 4,3 Assalariats Valors 355 23 27 405 fixos % 39,4 35,9 35,1 38,9 Assalariats Valors 483 35 46 564 eventuals % 53,7 54,7 59,7 54,2 Ajuda familiar Valors 31 04 % 0,3 1,6 0,0 0,4 Membre de Valors 20 02 cooperatives % 0,2 0,0 0,0 0,2 Total Valors 900 64 77 1.041 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Empresari Valors 53 3 9 65 amb personal % 2,3 1,7 3,5 2,3 Empresari Valors 121 5 13 139 sense personal % 5,1 2,9 5,0 5,0 Assalariats Valors 1.198 82 96 1.376 fixos % 50,9 47,4 36,9 49,4 Assalariats Valors 967 83 140 1.190 eventuals % 41,1 48,0 53,8 42,7 Ajuda familiar Valors 80 19 % 0,3 0,0 0,4 0,3 Membre de Valors 50 16 cooperatives % 0,2 0,0 0,4 0,2 Total Valors 2.352 173 260 2.785 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Empresari Valors 150 23 11 184 amb personal % 4,8 5,4 3,3 4,7 Empresari Valors 208 20 21 249 sense personal % 6,7 4,7 6,3 6,4 Assalariats Valors 1.934 255 166 2.355 fixos % 62,1 60,1 49,6 60,8 Assalariats Valors 813 126 137 1.076 eventuals % 26,1 29,7 40,9 27,8 Ajuda familiar Valors 60 06 % 0,2 0,0 0,0 0,2 Membre de Valors 50 05 cooperatives % 0,2 0,0 0,0 0,1 Total Valors 3.116 424 335 3.875 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Empresari Valors 246 38 34 318 amb personal % 8,8 6,2 8,4 8,3 Empresari Valors 228 39 29 296 sense personal % 8,2 6,4 7,1 7,8 Assalariats Valors 1.805 416 164 2.385 fixos % 64,5 67,8 40,4 62,5 Assalariats Valors 510 116 177 803 eventuals % 18,2 18,9 43,6 21,0 Ajuda familiar Valors 42 28 % 0,1 0,3 0,5 0,2 Membre de Valors 43 07 cooperatives % 0,1 0,5 0,0 0,2 Total Valors 2.797 614 406 3.817 % 100,0 100,0 100,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

118 Categoria socioeconòmica segons sexe i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

A.32 Home Dona Total

16-19 anys Alta Valors 15 9 24 % 2,3 2,3 2,3 Mitjana Valors 52 33 85 % 8,1 8,4 8,2 Baixa Valors 572 353 925 % 89,5 89,4 89,5 Total Valors 639 395 1.034 % 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alta Valors 57 26 83 % 3,6 2,2 3,0 Mitjana Valors 224 196 420 % 14,2 16,5 15,2 Baixa Valors 1.301 967 2.268 % 82,2 81,3 81,8 Total Valors 1.582 1.189 2.771 % 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 164 77 241 % 7,4 4,6 6,2 Mitjana Valors 491 384 875 % 22,3 23,1 22,6 Baixa Valors 1.549 1.200 2.749 % 70,3 72,2 71,1 Total Valors 2.204 1.661 3.865 % 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 284 95 379 % 12,2 6,4 10,0 Mitjana Valors 582 370 952 % 25,0 25,0 25,0 Baixa Valors 1.460 1.014 2.474 % 62,8 68,6 65,0 Total Valors 2.326 1.479 3.805 % 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

119 Categoria socioeconòmica segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.33 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 anys Alta Valors 89421–24 % 3,0 1,6 5,0 2,3 3,4 – 2,3 Mitjana Valors 16 45 12 7 5 – 85 % 5,9 7,9 15,0 8,0 17,2 – 8,2 Baixa Valors 245 514 64 79 23 – 925 % 91,1 90,5 80,0 89,8 79,3 – 89,5 Total Valors 269 568 80 88 29 – 1.034 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Alta Valors 11 21 22 14 7 8 83 % 2,5 1,9 6,3 4,1 2,3 3,3 3,0 Mitjana Valors 38 119 63 30 56 114 420 % 8,7 10,8 17,9 8,7 18,8 47,5 15,2 Baixa Valors 389 959 267 300 235 118 2.268 % 88,8 87,3 75,9 87,2 78,9 49,2 81,8 Total Valors 438 1.099 352 344 298 240 2.771 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 13 84 30 36 34 44 241 % 2,5 6,5 6,2 8,4 7,4 6,4 6,2 Mitjana Valors 46 177 112 67 84 389 875 % 9,0 13,7 23,0 15,7 18,4 56,3 22,6 Baixa Valors 451 1.031 345 325 339 258 2.749 % 88,4 79,8 70,8 75,9 74,2 37,3 71,1 Total Valors 510 1.292 487 428 457 691 3.865 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 44 116 79 41 31 68 379 % 8,0 8,9 15,3 10,2 7,9 10,6 10,0 Mitjana Valors 54 220 124 85 84 385 952 % 9,8 16,9 24,1 21,2 21,4 60,1 25,0 Baixa Valors 454 967 312 275 278 188 2.474 % 82,2 74,2 60,6 68,6 70,7 29,3 65,0 Total Valors 552 1.303 515 401 393 641 3.805 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

120 Categoria socioeconòmica segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.34 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

16-19 anys Alta Valors 21 2 1 24 % 2,3 3,2 1,3 2,3 Mitjana Valors 76 4 5 85 % 8,5 6,5 6,6 8,2 Baixa Valors 799 56 70 925 % 89,2 90,3 92,1 89,5 Total Valors 896 62 76 1.034 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Alta Valors 70 3 10 83 % 3,0 1,7 3,9 3,0 Mitjana Valors 362 30 28 420 % 15,5 17,4 10,8 15,2 Baixa Valors 1.908 139 221 2.268 % 81,5 80,8 85,3 81,8 Total Valors 2.340 172 259 2.771 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Alta Valors 203 24 14 241 % 6,5 5,7 4,2 6,2 Mitjana Valors 737 83 55 875 % 23,7 19,6 16,4 22,6 Baixa Valors 2.166 317 266 2.749 % 69,7 74,8 79,4 71,1 Total Valors 3.106 424 335 3.865 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Alta Valors 298 47 34 379 % 10,7 7,7 8,4 10,0 Mitjana Valors 737 146 69 952 % 26,4 23,9 17,1 25,0 Baixa Valors 1.755 418 301 2.474 % 62,9 68,4 74,5 65,0 Total Valors 2.790 611 404 3.805 % 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

121 Sector d'activitat segons nivell d'estudis i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Primària ESO i A.35 o inferior EGB* Batxillerat FP I FP II Superior Total

16-19 anys Primari Valors 11 18 1 1 2 – 33 % 4,1 3,1 1,3 1,1 6,9 – 3,2 Indústria Valors 43 125 17 17 4 – 206 % 15,9 21,9 21,3 19,1 13,8 – 19,8 Construcció Valors 110 144 7 15 10 – 286 % 40,6 25,2 8,8 16,9 34,5 – 27,5 Serveis Valors 107 285 55 56 13 – 516 % 39,5 49,8 68,8 62,9 44,8 – 49,6 Total Valors 271 572 80 89 29 – 1.041 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 – 100,0 20-24 anys Primari Valors 34 30 8 5 5 4 86 % 7,7 2,7 2,3 1,4 1,7 1,7 3,1 Indústria Valors 97 285 71 102 69 39 663 % 22,0 25,9 20,0 29,5 22,9 16,2 23,8 Construcció Valors 127 270 45 60 30 12 544 % 28,9 24,5 12,7 17,3 10,0 5,0 19,5 Serveis Valors 182 517 231 179 197 186 1.492 % 41,4 46,9 65,1 51,7 65,4 77,2 53,6 Total Valors 440 1.102 355 346 301 241 2.785 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 38 43 14 13 11 4 123 % 7,5 3,3 2,9 3,0 2,4 0,6 3,2 Indústria Valors 119 341 95 105 106 111 877 % 23,3 26,3 19,5 24,5 23,1 16,0 22,6 Construcció Valors 157 266 56 77 49 42 647 % 30,8 20,5 11,5 18,0 10,7 6,1 16,7 Serveis Valors 196 647 323 233 292 537 2.228 % 38,4 49,9 66,2 54,4 63,8 77,4 57,5 Total Valors 510 1.297 488 428 458 694 3.875 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 36 55 14 9 11 10 135 % 6,5 4,2 2,7 2,2 2,8 1,6 3,5 Indústria Valors 118 328 102 99 92 99 838 % 21,3 25,1 19,7 24,7 23,4 15,4 22,0 Construcció Valors 173 292 50 70 45 37 667 % 31,2 22,3 9,7 17,5 11,4 5,8 17,5 Serveis Valors 227 633 351 223 246 497 2.177 % 41,0 48,4 67,9 55,6 62,4 77,3 57,0 Total Valors 554 1.308 517 401 394 643 3.817 % 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya. * En les franges d'edat més elevades també inclou Batxillerat Elemental

122 Sector d'activitat segons lloc de naixement i per grups d'edat. Comarca, 2001 (en valors absoluts i en percentatges)

Resta de Fora de A.36 l’Estat l’Estat Catalunya espanyol espanyol Total

16-19 anys Primari Valors 27 0 6 33 % 3,0 0,0 7,8 3,2 Indústria Valors 185 7 14 206 % 20,6 10,9 18,2 19,8 Construcció Valors 243 27 16 286 % 27,0 42,2 20,8 27,5 Serveis Valors 445 30 41 516 % 49,4 46,9 53,2 49,6 Total Valors 900 64 77 1.041 % 100,0 100,0 100,0 100,0 20-24 anys Primari Valors 54 6 26 86 % 2,3 3,5 10,0 3,1 Indústria Valors 585 38 40 663 % 24,9 22,0 15,4 23,8 Construcció Valors 451 29 64 544 % 19,2 16,8 24,6 19,5 Serveis Valors 1.262 100 130 1.492 % 53,7 57,8 50,0 53,6 Total Valors 2.352 173 260 2.785 % 100,0 100,0 100,0 100,0 25-29 anys Primari Valors 77 10 36 123 % 2,5 2,4 10,7 3,2 Indústria Valors 710 114 53 877 % 22,8 26,9 15,8 22,6 Construcció Valors 503 53 91 647 % 16,1 12,5 27,2 16,7 Serveis Valors 1.826 247 155 2.228 % 58,6 58,3 46,3 57,5 Total Valors 3.116 424 335 3.875 % 100,0 100,0 100,0 100,0 30-34 anys Primari Valors 83 19 33 135 % 3,0 3,1 8,1 3,5 Indústria Valors 616 160 62 838 % 22,0 26,1 15,3 22,0 Construcció Valors 440 109 118 667 % 15,7 17,8 29,1 17,5 Serveis Valors 1.658 326 193 2.177 % 59,3 53,1 47,5 57,0 Total Valors 2.797 614 406 3.817 % 100,0 100,0 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir del Cens de 2001. Institut d'Estadística de Catalunya.

123