DOCSLIB.ORG

Via-Verda-Catala.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Via-Verda-Catala.Pdf CAT FALSET REUS SARAGOSSA MÓRA N-420 D’EBRE a Bot GANDESA Estació N-340 T-334 d'Horta de S. Joan TERRA ALTA El Pinell Plaça Bot Catalunya de Brai LA VIA VERDA (Horta) AP-7 C-12 E-15 Benifallet Les vies verdes constitueixen l’instrument ideal per promoure entre la societat una nova cultura de l’oci, de l’esport a l’aire lliure i de la mobilitat no motoritzada. A més, representa un ajut a la cultura de la bicicleta, Prat de Comte de l’excursionisme o dels passeigs a cavall, ja que generalitza el seu ús entre tots els ciutadans, i exerceix un important paper educatiu, en especial per als més joves, ja que el gran avantatge de la Via Verda és que Horta de garanteix l’accessibilitat i la universalitat dels usuaris, sense limitacions d’edat o capacitat física. Sant Joan N-340 Arnes 39 TEROL Xerta Aldover BAIX EBRE FITXA TÈCNICA L’EBRE 39A Total de ruta: 49 Km EMD Jesús AP-7 Localització: entre Tortosa i Arnes-Lledó. Roquetes TORTOSA E-15 Municipis: Tortosa, Roquetes, EMD Jesús, Aldover, Xerta, Benifallet, Pinell de Brai, Prat de m Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes. A partir d’aquest punt la via enllaça amb l’Aragó. m m 40 Desnivell: 400 m m m 440,22 41 Dificultat: baixa. 420,37 325,69 C-12 m Usuaris: a peu, a cavall i amb bicicleta. 205,73 m m m m 182,97 Accessibilitat: apte per a minusvàlids. m m 97,19 Recomanacions: bon calçat, cantimplora, 40,16 13,46 cambra de recanvi i llanterna. 9,69 5,61 16,88 13,58 AMPOSTA Tipus de ferm: asfalt. Infraestructura: travessa diversos túnels N-340 il·luminats, aqüeductes, antigues estacions de ferrocarril, àrees de lleure i ponts. Punts d’aigua potable: Aldover, Xerta, Benifallet ......... Prat de Comte ......... Arnes ............................... Bot ............................... Horta de Sant Joan ....... Tortosa ........... Roquetes........ EMD Jesús....... Aldover ........... Xerta ................ Pinell de Brai ...... La Fontcalda .......... AP-7 Bot i la Fontcalda. E-15 Telèfons d’urgència: MAR Bombers 085 km km km km km km km km km km km km Emergències 112 MEDITERRÀNIA Ambulàncies 061 00,0 02,0 03,5 08,0 12,5 20,5 25,0 30,0 31,0 36,0 45,0 49,0 N-340 Sanitat respon 902 111 444 Edifici estació Àrea d’esbarjo Pàrquing Aigua potable Parc infantil 42 CASTELLÓ FALSET REUS Estació de SARAGOSSA Prat de N-420 Comte MÓRA T-330 D’EBRE Prat de Comte T-361 C-43 Pinell de Brai Estació de Pinell de Brai GANDESA N-230b N-340 TERRA ALTA Bot El Pinell de Brai AP-7 C-12 E-15 Benifallet Estació de Prat de Benifallet Comte Horta de Benifallet Sant Joan C-12 N-340 Arnes Riu Canaletes 39 TEROL a Lledó Xerta Horta Estació de St. Joan Aldover BAIX EBRE d'Arnes 02 L’EBRE 39A T-330 EMD Jesús AP-7 Arnes Roquetes TORTOSA E-15 40 41 Inici C-12 Barcelona Via Verda Plaça Corona Polígon d'Aragó Pla de l'Estació AMPOSTA (Roquetes) C-12 Tortosa N-340 AP-7 E-15 MAR MEDITERRÀNIA Barcelona N-340 Reus AVE Tarragona 42 TORTOSA CASTELLÓ 03 La unió de les Terres de l’Ebre amb Aragó Màquines de vapor a l'estació de ferrocarril de Tortosa, a mitjans dels anys 50 Sant Carles de la Ràpita, badia dels Alfacs setembre de 1973. Aquesta obra no es va concloure mai, fet que la va condemnar al desús al condemnar va la que fet mai, concloure va es no obra Aquesta 1973. de setembre fou fins l’any 1942 quan es va La poder via inaugurar. va estar en servei durant 31 anys i es va tancar el definitivament 17 de del municipi de la Puebla de Híjar amb Les Tortosa. obres es varen començar el 1882, però a causa de no diversos problemes, de tenir port de l’Aragó mar per els explotar seus van un productes, construir traçat de tren en què la estava projectada unió La Via Verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafan on, atès l’interès del govern de Tortosa, nucli antic . Horta de Sant Joan, Roques de Benet 0 4 05 Comencem amb un passeig per la Vall de l’Ebre Tram protegit amb tanques de fusta. Tortosa, pont sobre el riu Ebre dret de l’Ebre. Al nucli original destaquen l’església (1829) i l’Ajuntament vell(1881),aixícom l’Observatori del’Ebre(1904). (1829)il’Ajuntament dret del’Ebre.Alnuclioriginaldestaquenl’església Partint del km 0 i seguint el recorregut de la via en sentit nord, ens trobem el terme municipal de Roquetes, situat al marge Episcopal(s.XIV),entremoltsd'altresedificisdelcascantic. Sta. Clara(s.XIII)ilaPuríssimaXVII)elPalau recomanem visitar els anomenats Reials Col·legis (s. XVI), el castell de la Suda (s. X), la catedral de Sta. Maria, els convents de grans Unes Ebre. riu el travessa que ferrocarril del pedres pont amb juntament restes de l’antic rails senyalen acaba el del on començament trajecte. just tot 0, km Tortosa, de municipi al s’inicia Verda Via La km Temps en bicicleta Temps a peu Temps (puntd'origen) Quilòmetres desdeTortosa des de Tortosa (aprox.) des deTortosa des de Tortosa (aprox.) des deTortosa Tortosa, Catedral de Santa Maria Tortosa km 0,0 km 00h00' 00h00' A la ciutat de capital Tortosa, del Baix Ebre, us Roquete km 2,0 km 24' s Roquetes, Observatori de l'Ebre Observatori 10' l'Ebre de Centre d'Interpretació Centre del TORTOSA dels Ports dels Parc Natural Natural Parc EMD Jesús EMD km 3,5 km 42' 0 15' 6 ALDOVER sia de Sant Francesc Sant de sia é torre del Prior del torre esgl , , , , Aldover Jesús Jesús Deixant enrera un antic pont de la via, arribem davant del C.I. del Parc Natural dels Ports, per creuar després una carretera i seguir recte fins a l'EMD de Jesús. Circulant per un tram compartit amb vehicles que creua el barranc de la Vall Cervera, arribem a 07 l’àrea de lleure de Jesús, ubicada al Terrer Roig. A Jesús podem visitar l’església de Sant Francesc (s. XVIII), la casa museu d’Enric d’Ossó (on hi ha un alberg) i la casa museu Rosa Ma Molas. Sortim del Terrer Roig travessant amb precaució la carretera i enllacem novament amb la via que ens porta fins al poble d’Aldover, on es troba la primera estació ferroviària de la via. Creuem el poble, on us recomanem que visiteu l’església parroquial de la Nativitat de Nostra Senyora d’estil neoclàssic. En sortir del poble d'Aldover, creuarem la carretera C-12 per un pas soterrat, direcció a Xerta. Estació d'Aldover Torre Torre Barranc de Terrer Roig del Prior d'en Corder Platja fluvial la Conca ' ' 0 35 4 h km ,0 km ,0 40 m 6 m 8 01 XERTA ssut A àrea recreativa de l'Assut de recreativa àrea església de l'Assumpció de església l' , , , , , , Xerta Xerta Xerta Sortint d'Aldover trobem els primers túnels de la via. Uns metres abans d’arribar al municipi de Xerta trobem un senyal de fi del camí. En aquest punt, es deixa el traçat original de la via i ens desviem cap a l’esquerra, baixant un pendent pronunciat, creuem la C-12 per sota d’un dels viaductes de l’antiga via. Tot seguit passem per sota d’un altre pont que suporta la carretera C-12. A pocs metres 08 ens trobem un senyal d'STOP ja que arribem a la carretera de Xerta, enfront l’àrea de lleure de les Moreres. En paral·lel al canal de la dreta de l’Ebre arribem fins al carrer de la Recta, girem a mà esquerra i sortim a la Plaça Major, on trobem l’església. Continuem pels carrers de Santa Anna, Santa Quitèria i el Calvari fins arribar a l’STOP de l’avinguda de les Terres de l’Ebre. Travessem i a pocs metres ens troben l’estació de la via. Dintre el municipi de Xerta us recomanem la visita a l’església de l’Assumpció i Sant Martí, entre d'altres. També a Xerta podem trobar un alberg i un establiment hoteler. Estació de Xerta 40 m 251 m 61 m 66 m 140 m 457 m Àrea de lleure de les Moreres l'Assut ' ' 0 46 0 h h km 5 m km ,5 02 01 12 BENIFALLET Coves Meravelles Coves església parroquial església a la vora del riu Ebre riu del vora la a , , , , , allet allet fallet nif nif Be Be Beni Als afores de Xerta, destaca la majestuositat de l’Assut (s. XV), ubicat al bell mig del riu Ebre. És una obra d’enginyeria de tradició àrab, d’uns 370 m de llargada i 7 m d’altura. La via travessa per un seguit de túnels i ponts fins arribar a l’estació de Benifallet, 09 que dista a 4 km del municipi. Ja portem vint-i-un quilòmetres des de la ciutat de Tortosa. Us recomanem la visita al poble de Benifallet, a l'altra vora del riu Ebre. Destaquem l’ermita de la Mare de Déu de Dalt o del Calvari (segle XIII) i l’edifici del Convent (neogòtic) entre d’altres. Però sens dubte, el poble de Benifallet és conegut per la bellesa de les Coves Meravelles. Al terme municipal de Benifallet també trobem la vall de Cardó. Deixant enrere l’estació de Benifallet, trobem tot un seguit de túnels amb diferents llargades que poden arribar fins als 749 metres.
Load more

Recommended publications
  • L' ÈPOCA MEDIEVAL La Creació Del Comtat De Les Muntanyes De Prades
    L’ ÈPOCA MEDIEVAL La creació del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença durant la baixa edat mitjana N Creació, configuració i evolució del domini comtal 6 Vilosell Pobla de Cérvoles Vallclara L’any 1324, el monarca Jaume II (comte de Barcelona i rei d’Aragó) va crear el comtat de les Muntanyes de Prades Prades i el va atorgar al seu fill Ramon Berenguer. A 1 més, va establir que aquest nou comtat s’unís 3 Siurana indissolublement amb part del territori que havia Cabassers Escaladei 4 estat dldel dfdifunt Guillem d’Entença (l(els castells i viles d’Altafalla, Falset, Tivissa i Móra, i els drets que el comte‐rei tenia sobre els castells i llocs de Marçà i FALSET Garcia 5 Pratdip). Tarragona D’aquesta manera, aconseguia aglutinar diversos i diferents territoris sota l’autoritat d’un únic senyor 2 —el comte de Prades— i formar un conjunt territorial i senyorial indivisible: el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença; del qual, Falset en va esdevenir el centre polític i 0 5 10 15 km administratiu. De totes maneres, el nou comtat de Albert Martínez i Elcacho '08 les Muntanyes de Prades incloïa territoris que pertanyien, en part, a senyories monacals i 1 Part dels territoris que havien configurat la Batllia reial de les muntanyes de Prades eclàlesiàstiques: alguns territoris que depenien dldel 2 La baronia d'Entença (el terme de Garcia, delimitat amb línia discontínua en el mapa, també hi monestir de Poblet, la baronia de Cabacés (que pertanyia; no obstant això, inicialment, no es va incloure en la nova senyoria comtal) pertanyia al bisbe i a l’Església de Tortosa), el priorat 3 La baronia de Cabacés 4 El priorat de la Cartoixa d'Escaladei de la Cartoixa d’Escaladei i els dominis del monestir 5 El monestir de Bonrepòs de Santa Maria de Bonrepòs.
    [Show full text]
  • JAUME BLANCH LO XATO La Dolçaina D'aldover
    JAUME BLANCH LO XATO La dolçaina d’Aldover M. Carme Queralt Tomàs A Aldover Joan Amades i Joan To- más van entrevistar i escoltar Jau- 20 me Blanch, tocador de gaita o de dolçaina, perquè de les dos ma- neres el descriuen, a casa seua, i el van retratar. Era un home humil, analfabet, pagès d’ofici, que havia Caramella nascut a Tortosa cap al 1853 (no 71 sabia la seua data de naixement); era veí d’Aldover i havia viscut també a Alfara i Xerta, anava vestit OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA a la manera tradicional i tenia un gran coneixement de la música tra- CPCPTC/ dicional, que havia aprés escoltant dolçainers. A la seua memòria Amades i Tomás refereixen més de deu hores de sentir-lo parlar i d’escoltar-lo tocar, i de transcriure la seua música. I TOCADORS SONADORS Als setze anys, cap al 1869, Jaume Joan Amades va ser un dels molts missions de recerca . També la que Blanch va aprendre a tocar la dol- investigadors que la institució ano- inclou la visita de Joan Amades i el çaina, aprenent-ne d’un gaiter de menada Obra del Cançoner Po- mestre Joan Tomás van fer a Al- Benicarló (Baix Maestrat), i promp- pular de Catalunya, creada per la dover per tal d’entrevistar-se amb el te va començar a anar pels pobles a Fundació Patxot a Barcelona el dolçainer Jaume Blanch Gelabert, tocar per festes, tocant la dolçaina 1922, va enviar per tota Catalunya de malnom lo Xato , però conegut que va comprar a Amposta, amb amb l’objectiu de recopilar de arreu del Baix Ebre i el Montsià,on èxit notable, perquè cobrava menys manera sistemàtica i exhaustiva les era un personatge molt popular,per que altres músics i tocava tantes cançons i la música instrumental la dolçaina d’Aldover.
    [Show full text]
  • Miscel-Lania De Prat De Comte Coordinació: Kildo Carreté I Neus Pallares
    Miscel-lania de Prat de Comte Coordinació: Kildo Carreté i Neus Pallares La vila iel Poft da, en pocmésde quatrequilometres. Unacurta El clos de la vila. Carrers icamins passejada ens conduira al balneari i terrenys L'església parroquia1de Sant Barfomeu d'acampada on hi ha el santuari de la Mare de La creu de terme Déu de la Fontcalda, ben a propdel riu Canaleta. Partides iantroponims Prat de Comte té una gran devoció a aquesta Construcció de les cases. Forns de calq iguix Verge, la tradició ens hafet arribar la contalla de ' La festa. Costums un pastoret del poble que la descobrí amagada La dansada ila jota dins d'una cova. Des de Ilavors Gandesa i Prat Religiositat popular. La romeria al santuari de de Comte es disputaven la seva titularitat. Els la Mare de Déu de la Fontcalda. lmpressions gandesans sempre han manifestat la creenqa poetiques de parficipants a la romeria de que la imatge fou trobada dins d'una esclet- La Mare de Déu de la Fontcalda xa, ben a prop de la mateixa surgencia d'on Dia de difunts brolla I'aigua termal a 255 i que conté clorur i Narracions icontalles. La saviesa #un jutge carbonat calcic. sulfat de magnesi i clorur sodic. Els Felicianos Actualment aquest paratge s'ha convertit en un L'alberg Ca la Jepa lloc d'estiueig. Una carretera forqa estreta i amb La demografia de Prat de Comte al 1350 moltes marrades comunica aquest lloc arnb I'area recreativa de la Fonteta, i també arnb el Per confegir aquest recull ens hem valgut cim de Pandols i I'ermita de Santa Magdalena.
    [Show full text]
  • 1905 Via Verda Frances 20
    La Voie Verte F ZARAGOZA ZARAGOZ a Bot Gare T-334 d'Horta de St. Joan Place LA VOIE VERTE Catalunya (Horta) Les Voies Vertes constituent l’instrument idéal pour la promotion et l’instauration d’une nouvelle culture des loisirs, des sports de plein air et de circulation non motorisée dans la société. C’est également une aide à la culture de la bicyclette, des randonnées, des promenades à cheval du fait qu’elle généralise leur utilisation parmi tous les citoyens, et exerce un rôle éducatif important, particulièrement pour les plus jeunes, puisque le grand avantage de la Voie Verte est de garantir l’accessibilité et l’universalité des usagers, sans limitation d’âge, ni de capacité physique. TERUEL FICHE TECHNIQUE Total de la route: 49 km Situation : entre T ortosa et Arnes-Lledó Localités: Tortos a, Roquetes, Jesús, Aldo.ver, Xerta, Benifalle , Pinell de Brai, Prat de Comte, Bo t, Horta de Sant Joan et Arnes. C’est à cet endroit quet la voie rejoint l’Arago n. m Dénivelé: 400 m m m Difficulté : faible m m 440,22 Usagers: piétons, cavaliers, cyclistes. 420,37 325,69 Accessibilité : Accessible aux personnes handicapées. m 205,73 m m m m 182,97 m Tronçon la Fontcalda – Bot adapté m aux handicapés. C.I 97,19 40,16 13,46 16,88 13,58 Recommandations: bonnes chaussures, 9,69 5,61 gourde, chambre à air de rechange et lanterne. Types de chaussée: asphalte. Infrastructure: elle traverse divers tunnels éclairés, aqueducs, anciennes gares, aires de loisirs et ponts. Benifallet ......... Arnes ..............................
    [Show full text]
  • Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
    Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament
    [Show full text]
  • A New Decapod Crustacean Assemblage from the Lower Aptian of La Cova Del Vidre (Baix Ebre, Province of Tarragona, Catalonia)
    Accepted Manuscript A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) Àlex Ossó, Barry van Bakel, Fernando Ari Ferratges-Kwekel, Josep Anton Moreno- Bedmar PII: S0195-6671(17)30554-2 DOI: 10.1016/j.cretres.2018.07.011 Reference: YCRES 3924 To appear in: Cretaceous Research Received Date: 27 December 2017 Revised Date: 11 June 2018 Accepted Date: 19 July 2018 Please cite this article as: Ossó, À., van Bakel, B., Ferratges-Kwekel, F.A., Moreno-Bedmar, J.A., A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia), Cretaceous Research (2018), doi: 10.1016/j.cretres.2018.07.011. This is a PDF file of an unedited manuscript that has been accepted for publication. As a service to our customers we are providing this early version of the manuscript. The manuscript will undergo copyediting, typesetting, and review of the resulting proof before it is published in its final form. Please note that during the production process errors may be discovered which could affect the content, and all legal disclaimers that apply to the journal pertain. ACCEPTED MANUSCRIPT 1 A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre 2 (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) 3 4 Àlex Ossó a, Barry van Bakel b, Fernando Ari Ferratges-Kwekel c, Josep Anton Moreno- 5 Bedmar d,* 6 7 a Llorenç de Vilallonga, 17B, 1er-1ª. 43007 Tarragona, Catalonia 8 b Oertijdmuseum, Bosscheweg 80, 5283 WB Boxtel, the Netherlands 9 c Área de Paleontología, Departamento de Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Spain 10 d Instituto de Geología, Universidad Nacional Autónoma de México, Ciudad Universitaria, Coyoacán, Ciudad de 11 México, 04510 Mexico 12 13 14 * Corresponding author.
    [Show full text]
  • Dolors Bramon
    No. 1 (Spring 2013), 1-12 ISSN 2014-7023 HOMOPHONIC TRANSFORMATION OF TOPONYMS: SOME EXAMPLES FROM ANDALUSI ARABIC AND A NEW INSTANCE FROM PLA DE L’ESTANY Dolors Bramon Institut d’Estudis Catalans Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona e-mail: [email protected] Received: 27 December 2012 / Revised: 21 January 2013 / Accepted: 14 May 2013 / Available Online: 17 June 2013 Resum És sabut que amb el pas de l’àrab a les llengües romàniques, diversos topònims d’origen àrab varen sofrir un procés de transformació d’acord amb algun nou significat que pogués ésser entès pels usuaris de la llengua receptora. Aquest treball analitza alguns casos de transformació popular per homofonia, amb especial atenció als noms de lloc que deriven de l’existència d’aigua (al-cuyún) i que sovint vas ser confosos amb “lleons” i en proposa un de nou –Lió– al Pla de l’Estany. Paraules clau: romandalusismes, toponímia, homofonia Abstract It is a well-known fact that with the substitution of Romance languages for Arabic many Andalusi place names were given a new interpretation and, accordingly, a new shape through folk etymology, relative homophony being one of the most salient factors governing the process. The present paper gathers and analyses some instances of such homophonic reinterpretations and also suggests a similar origin for the Catalan place name Lió (Pla de l’Estany, Banyoles), which, just like some other -lleó and -lió toponyms, might derive from the Arabic al-cuyūn ‘the springs’. Key Words: Andalusi Arabic, place names, homophony * Unless otherwise specified, the English translation of texts and quotations is by PangurBàn Ltd.
    [Show full text]
  • El Republicanisme a Les Terres De L Lebre En Temps
    EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR JOSEP SÁNCHEZ CERVELLÓ 341 Recerca, 14 (2012), p. 339-373. ISSN 1135-6014 EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR RESUM A les Terres de l’Ebre, fins 1907, el republicanisme fou dirigit per la Unión Republicana que tingué més lligams amb el nord de la província de Castelló i València que amb Barcelona, visualitzant-se, a més, una estreta relació amb el ‘blasquisme’. A partir del sorgiment de Solidaritat Catalana, el republicanisme a l’Ebre tingué dos eixos fonamentals, l’un al Baix Ebre/Montsià i l’altre al districte de Gandesa que incloïa la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i la part del Priorat compresa dins la Diòcesi de Tortosa. A les dues comarques del sud es compatibilitzà el blasquisme i la influència de Solidaritat Catalana en una síntesi que donà lloc al marcel·linisme; mentre que a les comarques del nord l’elecció del diputat Joan Caballè Goyeneche, l’any 1907 per Solidaritat Catalana i vinculat a la Unió Federal Nacionalista Republicana, portà el districte de Gandesa a una vinculació més estreta amb el republicanisme catalanista representat pel Foment Republicà de Reus, tot i que també en aquesta zona el marcel·linisme tingué un fort arrelament. De fet el marcel·linisme fou el corrent polític d’esquerres majoritari a l’Ebre fins la Guerra Civil. Paraules clau: republicanisme, Marcel·lí Domingo, Joan Caballé, Terres de l’Ebre RESUMEN El republicanismo en las Terres de l’Ebre estuvo liderado, hasta 1907 por Unión Republicana, partido de mayor relación con el norte de la provincia de Castellón y Valencia que con Barcelona, y que mostraba una estrecha relación con el ‘blasquismo’.
    [Show full text]
  • Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and Its Delta
    Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and its Delta Albert Rovira & Carles Ibàñez Aquatic Ecosystems Unit (UEA) Institute for Food and Agricultural Research and Technology (IRTA) Sant Carles de la Ràpita, Spain Gravel mining Dams Floodplain occupation Water pollution The Lower Ebro River and Delta Riba-Roja dam Mequinença dam Length: 30 km Length: 84 km Capacity: 210 hm3 3 Capacity: 1534 hm Built in: 1969 year Built in: 1966 year Flix dam Length: 13 km 3 Capacity: 11 hm Móra d’Ebre Built in: 1948 Irrigation channels Capacity: 50 m3 s-1 Xerta Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 0 300 km N M 020 km N The recent past and present of the Lower Ebro River and Delta From 1969 to the present-days: - Dam construction - Alteration of hydrological regimen Accumulation - Disruption sediment transference - Delta reshape Erosion Erosion Accumulation Main areas of erosion and accumulation in the Ebro Delta Channel incision (Vericat & Batalla, 2006) Towards a new sediment management plan Main goal Develop a new water and sediment fluvial regimen in order to mitigate the present impacts. In detail: • Minimize the sediment unbalance between the River and Delta • Reduce the riverbed erosion (channel incision) • Stop the coastal retreat of the river mouth • Minimize the regression in other coastal zones of the Delta Sediment management plan approach Riba-Roja dam Mequinença dam Nuclear Plant Flix dam Móra d’Ebre Xerta Irrigation channels Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 020 kmN M Flushing Procedures 1 Mequinença
    [Show full text]
  • PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (Sobre Dades Del Curs
    PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (sobre dades del curs 2013-2014) RUTA ITINERARI OBLIGATORI NO OBLIGATORI TOTAL POSTOBLIGATORI TOTAL 22 Tivenys (J Bau) 59 59 16 Bítem (J Bau) Ruta núm. 1 Itinerari: Tortosa – Tivenys – Santa Rosa – Bítem – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 9 Tivenys (C Despuig) 12 Bítem (C Despuig) 0 39 52 Ruta núm. 2 Itinerari: Tortosa – Font de Quinto – Campredó – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 32 Campredó (J Bau) 7 Campredó (C Despuig) 13 Campredó ( J Bau) 11 Vinallop ( J Bau) 12 4 Vinallop (J Bau) 16 Ruta núm. 3 Itinerari: Tortosa – Vinallop – Institut Joaquim Bau 1 Vinallop ( PAGAMENT) Ruta núm. 4 Itinerari: Tortosa-l’Ampolla- Roqué -Institut Camarles-Tortosa 48 48 3 51 Ruta núm. 5 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Renfe – l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-Institut Camarles-Tortosa 39 39 9 48 Ruta núm. 6 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació- Institut Camarles-Tortosa 43 43 1 44 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-HORTS -Lligallos 1-Lligallos 2-IES Camarles- 19 L'Aldea 46 46 Ruta núm. 7 Tortosa 27 Lligallos 0 Ruta núm. 8 Itinerari: Tortosa – l’Ampolla- Roqué – Institut Camarles 49 49 4 53 23 Benifallet 34 5 Benifallet 48 Ruta núm. 9 Itinerari: Tortosa-Benifallet- Xerta- Institut Roquetes-Tortosa 11 Xerta 9 Xerta 18 Paüls 40 4 Paüls 47 Ruta núm. 10 Itinerari: Tortosa-Paüls-Xerta--Institut Roquetes-Tortosa 22 Xerta 3 Xerta 23 Aldover 31 5 Aldover 40 Ruta núm. 11 Itinerari: Tortosa-Xerta-Aldover-Institut Roquetes-Tortosa 8 Xerta 4 Xerta 11 Alfara 35 38 Ruta núm.
    [Show full text]
  • TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla
    TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]