Via-Verda-Catala.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
L' ÈPOCA MEDIEVAL La Creació Del Comtat De Les Muntanyes De Prades
L’ ÈPOCA MEDIEVAL La creació del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença durant la baixa edat mitjana N Creació, configuració i evolució del domini comtal 6 Vilosell Pobla de Cérvoles Vallclara L’any 1324, el monarca Jaume II (comte de Barcelona i rei d’Aragó) va crear el comtat de les Muntanyes de Prades Prades i el va atorgar al seu fill Ramon Berenguer. A 1 més, va establir que aquest nou comtat s’unís 3 Siurana indissolublement amb part del territori que havia Cabassers Escaladei 4 estat dldel dfdifunt Guillem d’Entença (l(els castells i viles d’Altafalla, Falset, Tivissa i Móra, i els drets que el comte‐rei tenia sobre els castells i llocs de Marçà i FALSET Garcia 5 Pratdip). Tarragona D’aquesta manera, aconseguia aglutinar diversos i diferents territoris sota l’autoritat d’un únic senyor 2 —el comte de Prades— i formar un conjunt territorial i senyorial indivisible: el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença; del qual, Falset en va esdevenir el centre polític i 0 5 10 15 km administratiu. De totes maneres, el nou comtat de Albert Martínez i Elcacho '08 les Muntanyes de Prades incloïa territoris que pertanyien, en part, a senyories monacals i 1 Part dels territoris que havien configurat la Batllia reial de les muntanyes de Prades eclàlesiàstiques: alguns territoris que depenien dldel 2 La baronia d'Entença (el terme de Garcia, delimitat amb línia discontínua en el mapa, també hi monestir de Poblet, la baronia de Cabacés (que pertanyia; no obstant això, inicialment, no es va incloure en la nova senyoria comtal) pertanyia al bisbe i a l’Església de Tortosa), el priorat 3 La baronia de Cabacés 4 El priorat de la Cartoixa d'Escaladei de la Cartoixa d’Escaladei i els dominis del monestir 5 El monestir de Bonrepòs de Santa Maria de Bonrepòs. -
JAUME BLANCH LO XATO La Dolçaina D'aldover
JAUME BLANCH LO XATO La dolçaina d’Aldover M. Carme Queralt Tomàs A Aldover Joan Amades i Joan To- más van entrevistar i escoltar Jau- 20 me Blanch, tocador de gaita o de dolçaina, perquè de les dos ma- neres el descriuen, a casa seua, i el van retratar. Era un home humil, analfabet, pagès d’ofici, que havia Caramella nascut a Tortosa cap al 1853 (no 71 sabia la seua data de naixement); era veí d’Aldover i havia viscut també a Alfara i Xerta, anava vestit OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA a la manera tradicional i tenia un gran coneixement de la música tra- CPCPTC/ dicional, que havia aprés escoltant dolçainers. A la seua memòria Amades i Tomás refereixen més de deu hores de sentir-lo parlar i d’escoltar-lo tocar, i de transcriure la seua música. I TOCADORS SONADORS Als setze anys, cap al 1869, Jaume Joan Amades va ser un dels molts missions de recerca . També la que Blanch va aprendre a tocar la dol- investigadors que la institució ano- inclou la visita de Joan Amades i el çaina, aprenent-ne d’un gaiter de menada Obra del Cançoner Po- mestre Joan Tomás van fer a Al- Benicarló (Baix Maestrat), i promp- pular de Catalunya, creada per la dover per tal d’entrevistar-se amb el te va començar a anar pels pobles a Fundació Patxot a Barcelona el dolçainer Jaume Blanch Gelabert, tocar per festes, tocant la dolçaina 1922, va enviar per tota Catalunya de malnom lo Xato , però conegut que va comprar a Amposta, amb amb l’objectiu de recopilar de arreu del Baix Ebre i el Montsià,on èxit notable, perquè cobrava menys manera sistemàtica i exhaustiva les era un personatge molt popular,per que altres músics i tocava tantes cançons i la música instrumental la dolçaina d’Aldover. -
Miscel-Lania De Prat De Comte Coordinació: Kildo Carreté I Neus Pallares
Miscel-lania de Prat de Comte Coordinació: Kildo Carreté i Neus Pallares La vila iel Poft da, en pocmésde quatrequilometres. Unacurta El clos de la vila. Carrers icamins passejada ens conduira al balneari i terrenys L'església parroquia1de Sant Barfomeu d'acampada on hi ha el santuari de la Mare de La creu de terme Déu de la Fontcalda, ben a propdel riu Canaleta. Partides iantroponims Prat de Comte té una gran devoció a aquesta Construcció de les cases. Forns de calq iguix Verge, la tradició ens hafet arribar la contalla de ' La festa. Costums un pastoret del poble que la descobrí amagada La dansada ila jota dins d'una cova. Des de Ilavors Gandesa i Prat Religiositat popular. La romeria al santuari de de Comte es disputaven la seva titularitat. Els la Mare de Déu de la Fontcalda. lmpressions gandesans sempre han manifestat la creenqa poetiques de parficipants a la romeria de que la imatge fou trobada dins d'una esclet- La Mare de Déu de la Fontcalda xa, ben a prop de la mateixa surgencia d'on Dia de difunts brolla I'aigua termal a 255 i que conté clorur i Narracions icontalles. La saviesa #un jutge carbonat calcic. sulfat de magnesi i clorur sodic. Els Felicianos Actualment aquest paratge s'ha convertit en un L'alberg Ca la Jepa lloc d'estiueig. Una carretera forqa estreta i amb La demografia de Prat de Comte al 1350 moltes marrades comunica aquest lloc arnb I'area recreativa de la Fonteta, i també arnb el Per confegir aquest recull ens hem valgut cim de Pandols i I'ermita de Santa Magdalena. -
1905 Via Verda Frances 20
La Voie Verte F ZARAGOZA ZARAGOZ a Bot Gare T-334 d'Horta de St. Joan Place LA VOIE VERTE Catalunya (Horta) Les Voies Vertes constituent l’instrument idéal pour la promotion et l’instauration d’une nouvelle culture des loisirs, des sports de plein air et de circulation non motorisée dans la société. C’est également une aide à la culture de la bicyclette, des randonnées, des promenades à cheval du fait qu’elle généralise leur utilisation parmi tous les citoyens, et exerce un rôle éducatif important, particulièrement pour les plus jeunes, puisque le grand avantage de la Voie Verte est de garantir l’accessibilité et l’universalité des usagers, sans limitation d’âge, ni de capacité physique. TERUEL FICHE TECHNIQUE Total de la route: 49 km Situation : entre T ortosa et Arnes-Lledó Localités: Tortos a, Roquetes, Jesús, Aldo.ver, Xerta, Benifalle , Pinell de Brai, Prat de Comte, Bo t, Horta de Sant Joan et Arnes. C’est à cet endroit quet la voie rejoint l’Arago n. m Dénivelé: 400 m m m Difficulté : faible m m 440,22 Usagers: piétons, cavaliers, cyclistes. 420,37 325,69 Accessibilité : Accessible aux personnes handicapées. m 205,73 m m m m 182,97 m Tronçon la Fontcalda – Bot adapté m aux handicapés. C.I 97,19 40,16 13,46 16,88 13,58 Recommandations: bonnes chaussures, 9,69 5,61 gourde, chambre à air de rechange et lanterne. Types de chaussée: asphalte. Infrastructure: elle traverse divers tunnels éclairés, aqueducs, anciennes gares, aires de loisirs et ponts. Benifallet ......... Arnes .............................. -
Mocions Aprovades Per La Suficiència Financera Dels Ens Locals
Mocions aprovades per la suficiència financera dels ens locals TIPUS ENS NOM Comarca Ajuntament Alamús Segrià Ajuntament Albagés Garrigues Ajuntament Albatàrrec Segrià Ajuntament Alcanó Segrià Ajuntament Aldea Baix Ebre Ajuntament Alella Maresme Ajuntament Alguaire Segrià Ajuntament Alió Alt Camp Ajuntament Almenar Segrià Ajuntament Alt Àneu Pallars Sobirà Ajuntament Altafulla Tarragonès Ajuntament Amer Selva Ajuntament Ametlla del Vallès Vallès Oriental Ajuntament Ampolla Baix Ebre Ajuntament Anglès Selva Ajuntament Arboç Baix Penedès Ajuntament Argelaguer Garrotxa Ajuntament Arnes Terra Alta Ajuntament Ascó Ribera d'Ebre Ajuntament Avellanes i Santa Linya Noguera Ajuntament Avià Berguedà Ajuntament Avinyonet de Puigventós Alt Empordà Ajuntament Badalona Barcelonès Ajuntament Baix Pallars Pallars Sobirà Ajuntament Banyoles Pla de l'Estany Ajuntament Barbens Pla d'Urgell Ajuntament Barberà del Vallès Vallès Occidental Ajuntament Begues Baix Llobregat Ajuntament Begur Baix Empordà Ajuntament Bellcaire d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Benavent de Segrià Segrià Ajuntament Bescanó Gironès Ajuntament Bigues i Riells Vallès Oriental Ajuntament Bisbal del Penedès Baix Penedès Ajuntament Bisbal d'Empordà Baix Empordà Ajuntament Blanes Selva Ajuntament Bòrdes, es Val d´Aran Ajuntament Borges del Camp Baix Camp Ajuntament Borrassà Alt Empordà Ajuntament Borredà Berguedà Ajuntament Bruc Anoia Ajuntament Brunyola Selva Ajuntament Cabó Alt Urgell Ajuntament Calaf Anoia Ajuntament Caldes de Montbui Vallès Oriental Ajuntament Calella Maresme Ajuntament -
A New Decapod Crustacean Assemblage from the Lower Aptian of La Cova Del Vidre (Baix Ebre, Province of Tarragona, Catalonia)
Accepted Manuscript A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) Àlex Ossó, Barry van Bakel, Fernando Ari Ferratges-Kwekel, Josep Anton Moreno- Bedmar PII: S0195-6671(17)30554-2 DOI: 10.1016/j.cretres.2018.07.011 Reference: YCRES 3924 To appear in: Cretaceous Research Received Date: 27 December 2017 Revised Date: 11 June 2018 Accepted Date: 19 July 2018 Please cite this article as: Ossó, À., van Bakel, B., Ferratges-Kwekel, F.A., Moreno-Bedmar, J.A., A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia), Cretaceous Research (2018), doi: 10.1016/j.cretres.2018.07.011. This is a PDF file of an unedited manuscript that has been accepted for publication. As a service to our customers we are providing this early version of the manuscript. The manuscript will undergo copyediting, typesetting, and review of the resulting proof before it is published in its final form. Please note that during the production process errors may be discovered which could affect the content, and all legal disclaimers that apply to the journal pertain. ACCEPTED MANUSCRIPT 1 A new decapod crustacean assemblage from the lower Aptian of La Cova del Vidre 2 (Baix Ebre, province of Tarragona, Catalonia) 3 4 Àlex Ossó a, Barry van Bakel b, Fernando Ari Ferratges-Kwekel c, Josep Anton Moreno- 5 Bedmar d,* 6 7 a Llorenç de Vilallonga, 17B, 1er-1ª. 43007 Tarragona, Catalonia 8 b Oertijdmuseum, Bosscheweg 80, 5283 WB Boxtel, the Netherlands 9 c Área de Paleontología, Departamento de Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, Spain 10 d Instituto de Geología, Universidad Nacional Autónoma de México, Ciudad Universitaria, Coyoacán, Ciudad de 11 México, 04510 Mexico 12 13 14 * Corresponding author. -
Dolors Bramon
No. 1 (Spring 2013), 1-12 ISSN 2014-7023 HOMOPHONIC TRANSFORMATION OF TOPONYMS: SOME EXAMPLES FROM ANDALUSI ARABIC AND A NEW INSTANCE FROM PLA DE L’ESTANY Dolors Bramon Institut d’Estudis Catalans Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) Universitat de Barcelona e-mail: [email protected] Received: 27 December 2012 / Revised: 21 January 2013 / Accepted: 14 May 2013 / Available Online: 17 June 2013 Resum És sabut que amb el pas de l’àrab a les llengües romàniques, diversos topònims d’origen àrab varen sofrir un procés de transformació d’acord amb algun nou significat que pogués ésser entès pels usuaris de la llengua receptora. Aquest treball analitza alguns casos de transformació popular per homofonia, amb especial atenció als noms de lloc que deriven de l’existència d’aigua (al-cuyún) i que sovint vas ser confosos amb “lleons” i en proposa un de nou –Lió– al Pla de l’Estany. Paraules clau: romandalusismes, toponímia, homofonia Abstract It is a well-known fact that with the substitution of Romance languages for Arabic many Andalusi place names were given a new interpretation and, accordingly, a new shape through folk etymology, relative homophony being one of the most salient factors governing the process. The present paper gathers and analyses some instances of such homophonic reinterpretations and also suggests a similar origin for the Catalan place name Lió (Pla de l’Estany, Banyoles), which, just like some other -lleó and -lió toponyms, might derive from the Arabic al-cuyūn ‘the springs’. Key Words: Andalusi Arabic, place names, homophony * Unless otherwise specified, the English translation of texts and quotations is by PangurBàn Ltd. -
El Republicanisme a Les Terres De L Lebre En Temps
EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR JOSEP SÁNCHEZ CERVELLÓ 341 Recerca, 14 (2012), p. 339-373. ISSN 1135-6014 EL REPUBLICANISME A LES TERRES DE L’EBRE EN TEMPS DEL CNR RESUM A les Terres de l’Ebre, fins 1907, el republicanisme fou dirigit per la Unión Republicana que tingué més lligams amb el nord de la província de Castelló i València que amb Barcelona, visualitzant-se, a més, una estreta relació amb el ‘blasquisme’. A partir del sorgiment de Solidaritat Catalana, el republicanisme a l’Ebre tingué dos eixos fonamentals, l’un al Baix Ebre/Montsià i l’altre al districte de Gandesa que incloïa la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i la part del Priorat compresa dins la Diòcesi de Tortosa. A les dues comarques del sud es compatibilitzà el blasquisme i la influència de Solidaritat Catalana en una síntesi que donà lloc al marcel·linisme; mentre que a les comarques del nord l’elecció del diputat Joan Caballè Goyeneche, l’any 1907 per Solidaritat Catalana i vinculat a la Unió Federal Nacionalista Republicana, portà el districte de Gandesa a una vinculació més estreta amb el republicanisme catalanista representat pel Foment Republicà de Reus, tot i que també en aquesta zona el marcel·linisme tingué un fort arrelament. De fet el marcel·linisme fou el corrent polític d’esquerres majoritari a l’Ebre fins la Guerra Civil. Paraules clau: republicanisme, Marcel·lí Domingo, Joan Caballé, Terres de l’Ebre RESUMEN El republicanismo en las Terres de l’Ebre estuvo liderado, hasta 1907 por Unión Republicana, partido de mayor relación con el norte de la provincia de Castellón y Valencia que con Barcelona, y que mostraba una estrecha relación con el ‘blasquismo’. -
Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and Its Delta
Designing a Sediment Management Program for the Lower Ebro River and its Delta Albert Rovira & Carles Ibàñez Aquatic Ecosystems Unit (UEA) Institute for Food and Agricultural Research and Technology (IRTA) Sant Carles de la Ràpita, Spain Gravel mining Dams Floodplain occupation Water pollution The Lower Ebro River and Delta Riba-Roja dam Mequinença dam Length: 30 km Length: 84 km Capacity: 210 hm3 3 Capacity: 1534 hm Built in: 1969 year Built in: 1966 year Flix dam Length: 13 km 3 Capacity: 11 hm Móra d’Ebre Built in: 1948 Irrigation channels Capacity: 50 m3 s-1 Xerta Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 0 300 km N M 020 km N The recent past and present of the Lower Ebro River and Delta From 1969 to the present-days: - Dam construction - Alteration of hydrological regimen Accumulation - Disruption sediment transference - Delta reshape Erosion Erosion Accumulation Main areas of erosion and accumulation in the Ebro Delta Channel incision (Vericat & Batalla, 2006) Towards a new sediment management plan Main goal Develop a new water and sediment fluvial regimen in order to mitigate the present impacts. In detail: • Minimize the sediment unbalance between the River and Delta • Reduce the riverbed erosion (channel incision) • Stop the coastal retreat of the river mouth • Minimize the regression in other coastal zones of the Delta Sediment management plan approach Riba-Roja dam Mequinença dam Nuclear Plant Flix dam Móra d’Ebre Xerta Irrigation channels Tortosa a e S n Amposta a e n a rr e it d e 020 kmN M Flushing Procedures 1 Mequinença -
PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (Sobre Dades Del Curs
PREVISIÓ RUTES CURS ESCOLAR 2014-2015 (sobre dades del curs 2013-2014) RUTA ITINERARI OBLIGATORI NO OBLIGATORI TOTAL POSTOBLIGATORI TOTAL 22 Tivenys (J Bau) 59 59 16 Bítem (J Bau) Ruta núm. 1 Itinerari: Tortosa – Tivenys – Santa Rosa – Bítem – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 9 Tivenys (C Despuig) 12 Bítem (C Despuig) 0 39 52 Ruta núm. 2 Itinerari: Tortosa – Font de Quinto – Campredó – Institut Tortosa – Institut Joaquim Bau 32 Campredó (J Bau) 7 Campredó (C Despuig) 13 Campredó ( J Bau) 11 Vinallop ( J Bau) 12 4 Vinallop (J Bau) 16 Ruta núm. 3 Itinerari: Tortosa – Vinallop – Institut Joaquim Bau 1 Vinallop ( PAGAMENT) Ruta núm. 4 Itinerari: Tortosa-l’Ampolla- Roqué -Institut Camarles-Tortosa 48 48 3 51 Ruta núm. 5 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Renfe – l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-Institut Camarles-Tortosa 39 39 9 48 Ruta núm. 6 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació- Institut Camarles-Tortosa 43 43 1 44 Itinerari: Tortosa-l’Aldea Hostal-l’Aldea Estació-HORTS -Lligallos 1-Lligallos 2-IES Camarles- 19 L'Aldea 46 46 Ruta núm. 7 Tortosa 27 Lligallos 0 Ruta núm. 8 Itinerari: Tortosa – l’Ampolla- Roqué – Institut Camarles 49 49 4 53 23 Benifallet 34 5 Benifallet 48 Ruta núm. 9 Itinerari: Tortosa-Benifallet- Xerta- Institut Roquetes-Tortosa 11 Xerta 9 Xerta 18 Paüls 40 4 Paüls 47 Ruta núm. 10 Itinerari: Tortosa-Paüls-Xerta--Institut Roquetes-Tortosa 22 Xerta 3 Xerta 23 Aldover 31 5 Aldover 40 Ruta núm. 11 Itinerari: Tortosa-Xerta-Aldover-Institut Roquetes-Tortosa 8 Xerta 4 Xerta 11 Alfara 35 38 Ruta núm. -
TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla
TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI -
Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els