9780521766883 Index.Pdf
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
El Guerrero Celtibérico De Mosqueruela (Teruel): Una Pintura Rupestre Excepcional De La Edad Del Hierro En El Alto Maestrazgo Turolense
ANTIQVITASEl guerrero - 2013 celtibérico - N.º 25 de(pp. Mosqueruela 85-107) ISSN: (Teruel 1139-6609): una pintura - M.H.M. rupestre Priego excepcional de Córdoba de la Edad del Hierro en el… El guerrero celtibérico de Mosqueruela (Teruel): una pintura rupestre excepcional de la Edad del Hierro en el Alto Maestrazgo turolense ALBERTO J. LORRIO ALVARADO* JOSÉ I. ROYO GUILLÉN** (*) Universidad de Alicante (**) Dirección General de Patrimonio Cultural. Gobierno de Aragón RESUMEN Se analiza el hallazgo de una representación pintada en un abrigo de la localidad de Mosqueruela (Teruel), en la que apa- rece un guerrero con túnica corta, polainas o grebas, espada recta y vaina, escudo circular y un casco con alas o cuernos laterales. El estudio del guerrero y su armamento permite relacionarlo con la iconografía ibérica y celtibérica de guerreros heroizados, aislados o en combate singular, tanto en el arte rupestre de la Edad del Hierro peninsular, como en estatuaria, toréutica, decoración vascular o estelas, todo ello en un periodo entre los siglos IV y II a. C. Pero el máximo interés de esta representación ha sido confirmar además la procedencia celtibérica de un extraordinario conjunto de cascos hispano- calcídicos, muchos de los cuales aparecieron de forma ilegal en la localidad aragonesa de Aranda del Moncayo. El tipo de representación y su localización en un área fronteriza entre territorios ibéricos o celtibéricos, señalan la existencia de un lugar de culto donde se realizarían ritos de paso. PALABRAS CLAVE: Arte rupestre de la Edad del Hierro, guerrero celtibérico, panoplia militar, cascos hispano-calcídicos, heroización del guerrero. ABSTRAT We analyse a warrior painted in a shelter in the village of Mosqueruela (Teruel). -
De I'existencia Deis Iacetans
PYRENAE. núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) REVISTA DE PREHISTÓRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL JOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY ANO ANTIQUITY De I'existencia deIs Iacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el de Casp, 15, E-0801 OBarcelona [email protected] Les fonts grecollatines esmenten un poble anomenat lacetans. La manca absoluta de testimonis no literaris sobre ells ha generat un llarg i complex debat que, en lloc de contemplar la manca d'evidencia no escrita com una dada positiva, ha intentat generar reconstruccions de l'evidencia textual que puguin resoldre les diverses i greus contradiccions entre els textos. Pero si es dóna un tractament diferent a l'evidencia escrita (amb una analisi de recurrencia), se la vincula amb el conjunt d'evidencia coneguda sobre els antics pobles peninsulars i s'aplica una crítica estricta que posi en evidencia les mancances de les principals propostes de reconstrucció, cal concloure que la pretesa existencia real d'una etnia lacetana, no és sinó el resultat de la confusió (escrita) amb altres dues etnies que sí van existir i de les quals hi ha testimonis ferms: els laietans i els iace tans. PARAULES CLAU LAIETANS, LACETANS, IACETANS, PALETNOLOGIA, CULTURA IBERICA. The ancient sources about Iberia talk about the ancient people named Lacetanian. The absolute lack of any kind of non-literary evidence about them has incited a large and old polemic attemp ting to solve the various and deep contradictions contained in the literary corpus. A better way to study this case consists in changing this lack of evidence into a positive datum, making a dif ferent use of the literary evidence by developing a recurrence analysis inserted into a larger stock of evidence about the ancient Iberian peoples. -
Resumen Résumé
160NATÀLIE BARRANDON L’affirmation des élites indigènes en Hispanie septentrionale a l’époque républicaine Resumen Este artículo propone un retrato de las élites indígenas al tiempo republicano en la Hispania septentrional (la cuenca del Ebro y la costa mediterránea de Emporion a Saguntum). Las aristocracias locales desarollen formas de autorrepresentación en las construciones privadas y en la epigrafía publica. Si la romanización de las élites es en marcha, cambia fondamentalemente las culturas que muy despacio. Palabras clave: élites, romanización, Hispania Citerior. Résumé Cet article propose un portrait des élites indigènes à l'époque républicaine en Hispanie septentrionale (bassin de l'Èbre et côte méditerranéenne d'Emporion à Saguntum). Les aristocraties locales développèrent des formes d'autoreprésentation par le biais notam- ment de constructions privées et d'une épigraphie publique. Si la romanisation des élites est en cours, elle ne bouleverse cependant que lentement leurs cultures respectives. Mots clés: élites, romanisation, Hispanie Citérieure. 20. www.elmundo.es/elmundo/2003/07/25/cultura/ SALDVIE n.º 6 2006 pp. 161-183 L’affirmation des élites indigènes en Hispanie septentrionale a l’époque républicaine1 Natàlie Barrandon Introduction qu'une minorité seulement des habitations fut touchée Après avoir pris pied dans la péninsule Ibérique par ce phénomène. Ainsi, toutes les couches de la pop- pendant la 2ème guerre punique, les Romains entre- ulation ne bénéficièrent pas de ces transferts culturels. prirent sa conquête. La côte méditerranéenne et le Seules les élites politiques ou économiques eurent bassin de l'Èbre furent définitivement soumis à Rome accès aux nouveautés. L'introduction de nouveaux élé- avec la chute de Numance. -
El Espacio Desértico En El Límite Ilercavón Cessetano
QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 36 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. F. ARASA. Entre Ares i Benassal: les prospeccions de J. Chocomeli a l’Alt Maestrat l’any 1935 ...... 5 G. AGUILELLA, A. BARRACHINA, F. FALOMIR, A. VICIACH, P. MEDINA. El yacimiento arqueológico de Orpesa la Vella (Oropesa del Mar, Castellón). Resultados de las campañas de 2005 a 2008 y su contextualización ................................................................................................................................. 27 C. SAORIN. Les estructures de -
Les Estructures Socials Protohistòriques a La Gàl·Lia I a Ibèria
Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Arqueo Mediterrània 14/2015 ARQUEO MEDITERRÀNIA 14/2015 Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013) Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC) Dominique Garcia (IUF Aix Marseille Université) Joan Sanmartí (UB) (editors científics) ÀREA D'ARQUEOLOGIA - UNIVERSITAT DE BARCELONA INSTITUT CATALÀ D'ARQUEOLOGIA CLÀSSICA Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Primera edició: gener 2016 Tiratge: 500 exemplars Direcció Josep Maria Gurt Esparraguera Joan Sanmartí Grego Consell de Redacció Jaume Buxeda Garrigós Miquel Àngel Cau Ontiveros Jaume Noguera Guillén Gisela Ripoll López Francesc Tuset Bertran Secretaria de Redacció David Asensio Vilaró Eduard Ble Gimeno Irene Cruz Folch Francisco José Cantero Rodríguez Rafel Jornet Niella Marisol Madrid Fernández David Montanero Vico Pau Valdés Matías Sílvia Valenzuela-Lamas Maqueta i coberta Natàlia Arranz Compaginació imaginatic Impressió Gràfiques Raventós Suau Edita Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Facultat de Geografia i Història Montalegre 6 - 08001 Barcelona Tel. 934 037 540 [email protected] - www.ub.edu/prehist/main.htm Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça Rovellat s/n - 43003 Tarragona Tel. 977 249 133 [email protected] - www.icac.cat Amb la col·laboració de Organisme Autònom Municipal Fundació Castell de Calafell Plaça Catalunya, 1 43820 Calafell Amb el suport de l'AGAUR (2012ARCS1 0019) i de l’IUF Aix-Marseille Université D. -
HIBERA Lulia ILERCAVONIA-DERTOSA: L'assentament IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA
HIBERA lULIA ILERCAVONIA-DERTOSA: L'ASSENTAMENT IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA INTRODUCCIÓ. Des de fa molt temps, hom ha suposat que sobre el turó que domina l'actual ciu- tat de Tortosa, donades les seves característiques estratègiques, s'hi havia d'ubicar un establiment humà, al menys des d'època prehistòrica'. Malauradament, aquesta disposició geomorfològica que el fa tan apte per ser habitat i el seu caire altament estratègic, amb un ampli domini visual del riu Ebre i del seu entorn, ha implicat que tradicionalment s'hi hagin situat estructures de tipus militar. Aquest continuum constructiu, que s'ha vingut produint des d'època romana (MIRA- VALL 1984, 1988) amb un moment molt àlgid durant l'ocupació islàmica de la ciutat, fins als nostres dies -construcció l'any 1972 del Parador Nacional de Turismo Castillo de La Zuda- ha significat, al menys amb les dades que tenim fins ara, la destrucció de qualsevol seqüència estratigràfica anterior al domini romà. Aquesta manca de dades arqueològiques però, no es veu contrastada pels textes escrits que fan referència al curs inferior de l'Ebre. A partir del segle VI abans de la nostra Era, escriptors grecs i llatins es referiran a aquesta regió coinci- dint en l'existència prop de la desembocadura del riu d'una ciutat molt impor- tant, "la cèlebre Tyrichae" d'Avié {Ora Marítima, v. 495-496), o "Hibera, la més rica d'aquella regió", de Titus Livi (Liv. XXIII, 28). És gràcies a aquestes dades i a la numismàtica que podem situar en aquesta zona, entre finals del segle III i el canvi d'Era, dos importants nuclis de població que cada un en el seu moment, van dirigir el territori al que pertanyien: Hibera Ilercavonia i Dertosa. -
Callejero De Lebrija F-5 SANTA MARIA I-7 SAPORO U J-6 SARAJEVO H-12 UTRERA, AVDA DE 1:5.000 C-9 SATURNO L 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
SORGO 1.000 PARQUE 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 SAN BENITO GIRASOL CEMENTERIO 6.932 INTERPARROQUIAL I-9 28 DE FEBRERO, PARQUE G-8 ALONSO LOPEZ J-7 ATLANTA I-12 BOYERO F-2 CAÑADA DEL RINCON MALILLO I-5 CON OCHO BASTA CIGÜEÑA N E-8 ALVARO SAAVEDRA G-11 AUSTRIA D-9 BRASIL F-2 CAÑADA DEL RÍO, AVDA. H-12 CONCHA VARGAS HERRERO A H-4 AMAPOLA I-7 AUTONOMIAS, PZA. DE LAS F-4 BROCAL G-2 CAÑADA DEL ROSTRO C-6 CONCORDIA 14 15 D-6 ABETO I-6 AMBERES, PLAZA DE G-7 AVE MARIA H-5 BRONCE G-2 CAÑADA REAL, AVDA. F-5 CONDESA DE LEBRIJA D-6 ACACIA D-8 AMERICA, PLAZA DE H-4 AVEFRIA H-5 BUCARO G-2 CAÑADAS, PLAZA DE LAS I-9 CONSTITUCION, AVDA. DE LA 97.500 E-3 ACANTILADO D-8 AMERICO VESPUCIO I-5 AVUTARDA G-4 BUENAVISTA C-5 CAÑAS H-10 COOPERATIVA NEBRIXA, AVDA. CAMINO DEL RIO I-5 ACEITUNO, CAMINO DEL E-6 AMISTAD, PLAZA DE LA G-4 AZUCENA C-5 BULERIAS D-8 CARABELA H-9 COOPERATIVA NEBRIXA, BDA. H-6 ACEITUNO, PLAZA DEL J-5 AMSTERDAM H-6 CARACOLES F-5 CORAZON DE JESUS RUISEÑOR H-4 ACELGA E-6 ANDALUCIA, AVDA. DE B C H-4 CARIDAD E-7 CORDOBA CARPINTERO F-5 ADAN Y EVA F-11 ANDORRA H-8 BACO G-12 CABEZAS, AVDA. DE LAS H-7 CARLOS CANO, Pza. G-12 CORIPE I-4 ADRA J-6 ANDRES GCIA. -
La Historia De Lebrija
Secundaria Profesorado Cuaderno Pedagógico sobre la historia de Lebrija Prohibida su venta. Se tomaran medidas legales contra las impresiones con ánimo de lucro y sin autorización previa de los autores. Proyecto Hereditas Cuaderno pedagógico sobre la historia de Lebrija para escolares Realizado por: María José Rodríguez Ganfornina Licenciada en Psicopedagogía y Diplomada en Educación Especial Juan Manuel Torres Vera Licenciado en Historia Carlos M. Castro Sánchez Diplomado en Turismo C. Agustina Quirós Esteban Coordinadora Abril 2015 2 ÍNDICE 1. Introducción .................................................. Pág. 4 2. Orientaciones didácticas ............................... Pág. 6 3. Objetivos generales ....................................... Pág. 6 4. Recursos ....................................................... Pág. 7 5. Pautas ............................................................ Pág. 8 6. Contenidos (Historia y Patrimonio) ............... Pág. 10 7. Itinerario recomendado ................................. Pág. 41 8. Actividades resueltas .................................... Pág. 43 9. Bibliografía ................................................... Pág. 51 3 1. Introducción Lebrija es un municipio sevillano, cercano a la desembocadura del río Guadalquivir, por el que han pasado diferentes e importantes culturas. Todas y cada una de ellas han dejado una huella imborrable que han ido modelando tanto la estructura del pueblo como el carácter y estilo de vida de sus habitantes. Prueba de todo ello es la riqueza arqueológica y -
Muslims in Spain, 1492–1814 Mediterranean Reconfigurations Intercultural Trade, Commercial Litigation, and Legal Pluralism
Muslims in Spain, 1492– 1814 Mediterranean Reconfigurations Intercultural Trade, Commercial Litigation, and Legal Pluralism Series Editors Wolfgang Kaiser (Université Paris I, Panthéon- Sorbonne) Guillaume Calafat (Université Paris I, Panthéon- Sorbonne) volume 3 The titles published in this series are listed at brill.com/ cmed Muslims in Spain, 1492– 1814 Living and Negotiating in the Land of the Infidel By Eloy Martín Corrales Translated by Consuelo López- Morillas LEIDEN | BOSTON This is an open access title distributed under the terms of the CC BY-NC 4.0 license, which permits any non-commercial use, distribution, and reproduction in any medium, provided the original author(s) and source are credited. Further information and the complete license text can be found at https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/ The terms of the CC license apply only to the original material. The use of material from other sources (indicated by a reference) such as diagrams, illustrations, photos and text samples may require further permission from the respective copyright holder. Cover illustration: “El embajador de Marruecos” (Catalog Number: G002789) Museo del Prado. Library of Congress Cataloging-in-Publication Data Names: Martín Corrales, E. (Eloy), author. | Lopez-Morillas, Consuelo, translator. Title: Muslims in Spain, 1492-1814 : living and negotiating in the land of the infidel / by Eloy Martín-Corrales ; translated by Consuelo López-Morillas. Description: Leiden ; Boston : Brill, [2021] | Series: Mediterranean reconfigurations ; volume 3 | Original title unknown. | Includes bibliographical references and index. Identifiers: LCCN 2020046144 (print) | LCCN 2020046145 (ebook) | ISBN 9789004381476 (hardback) | ISBN 9789004443761 (ebook) Subjects: LCSH: Muslims—Spain—History. | Spain—Ethnic relations—History. -
El Ídolo Del Cerro De Las Vacas (Lebrija)
La pieza del mes. 26 de octubre de 2013 Museo Arqueológico Municipal de Jerez / Asociación de Amigos del Museo El ídolo del Cerro de las Vacas (Lebrija) D. Víctor Hurtado Pérez Universidad de Sevilla Página 2 La pieza del mes. 26 de octubre de 2013 La pieza de la que vamos a tratar hoy fue hallada en los años 60 de manera fortuita en el Cerro de las Va- cas, cercano a Trebujena, aunque pertenece al término de Lebrija. Fue publicado por M. Esteve en 1961, pero posteriormente ha sido objeto de atención por otros autores, como M. J. Almagro o A. Caro. En la década de los 60 también aparecieron otras piezas similares en los alrededores (Mora-Figueroa, 1969) y en los años 80 volvieron a recuperarse varias más, tanto en el mismo Cerro de las Vacas (Caro, 1982; Álvarez, 1982) como en nuevos yacimientos próximos (Caro y Pérez, 1983; Caro, 1983). Cerro de las Vacas. Vista hacia el norte. Al fondo Lebrija Así que este lugar cuenta con un estimable número de piezas de este tipo que vamos a empezar a denominar El «Cerro de las Vacas» es una elevación situada al como “ídolos”, aunque el término ha suscitado polémi- borde de las marismas que en este período constituían cas en las últimas décadas. entonces un amplio golfo marino, luego denominado en las fuentes «sinus Tartesius» y «lacus Ligustinus». Habría que empezar encuadrándola en el período de- Por tanto el paisaje hay que imaginarlo muy diferente nominado Calcolítico o Edad del Cobre, que en general al actual. También el sitio se encuentra controlando abarca el III milenio a. -
Spain, Spanish Architecture Has Received Many Different Influences and Has Had Many Different Expressions
RCHI ATECTURE IN C EMA O C MIC A D NCE ITER LATURE U M SIC AI PNTING HOT POGRAPHY CU S LPTURE PERMANENT UNIVERSITY UNIVERSITY OF ALICANTE RCHI ATECTURE IN Due to the temporal and geographic amplitude of the history of C EMA Spain, Spanish architecture has received many different influences and has had many different expressions. O C MIC The real development came with the Romans who left behind in A Hispania some of their most amazing monuments. The Muslim D NCE invasion in 711 meant a radical change during the eight ITER centuries that followed and produced great step forwards in the LATURE culture and the architecture. Córdoba, the capital of the U Umayyad dynasty and Granada, capital of the Nasrid dynasty, M SIC became cultural centers of great importance. AI Many Spanish architectural structures, even big parts of the NTING P cities, have been given the status of World Heritage Site given HOT their artistic relevance. Spain is the second country with more POGRAPHY places with the status of World Heritage Site granted by the CU UNESCO, the first one is Italy. S LPTURE PERMANENT UNIVERSITY UNIVERSITY OF ALICANTE RCHI MEGALITHIC ARCHITECTURE IBERIAN AND CELTIC ARCHITECTURE TECTURE During the Stone Age the Castro de Baroña The Castro culture, A Galicia most widespread megalith that arose in the north and in the IN Cueva de Menga in the Iberian Peninsula was C EMA Antequera the dolmen. The plans of center of the these funerary chambers used to be pseudocircles or Peninsula and that O trapezoids, formed by huge stones stuck on the ground was directly or indirectly related to C MIC and with others above them as a roof. -
KALAKORIKOS 2002 1/4/04 17:15 Página 31
KALAKORIKOS 2002 1/4/04 17:15 Página 31 Kalakorikos, 7. 2002, pp.: 31-50 CALAGURRIS Y LA FIJACIÓN DE NUEVOS LÍMITES TERRITORIALES EN LA ANTIGÜEDAD por Luis Amela Valverde* Resumen Pompeyo Magno concedió numerosos beneficios a distintas comunidades al finalizar la guerra sertoriana. El presente trabajo analiza la inclusión de la ciudad de Calagurris dentro del grupo étnico de los Vascones, que se considera efectuado en este momento histórico. Abstract Pompey the Great granted numerous advantages to different communities when concluding the Sertorian War.The present work studies the inclusion of the city of Calagurris inside the ethnic group of the Vascones that is considered made at this time. La mejor forma de constituir una clientela por un político romano ambicioso era la distribución de numerosos beneficios y recompensas, tanto a comunidades como a per- sonajes individuales notables1, conjuntamente con una propaganda muy bien orquestada. Cn. Pompeyo Magno (cos. I 70 a.C.) fue quien tuvo más éxito al coordinar todos estos elementos, lo que le habilitó para crear y organizar una de las más fuertes e importantes clientelas del Imperio2. Simplemente, prosiguió la política de personajes ambiciosos que, mientras servían a los intereses del Estado, a su vez intentaban extender el cuerpo de su clientela, que ya tenía sus bases en las acciones de su padre, Cn. Pompeyo Estrabón (cos. 89 a.C.)3, pero elevándolo a un nivel jamás alcanzado hasta entonces. El momento más propicio por Pompeyo Magno para realizar esta labor en Hispania fue el periodo entre la finalización de la guerra sertoriana y su marcha a Roma a cele- *.