De I'existencia Deis Iacetans

PYRENAE. núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) REVISTA DE PREHISTÓRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL JOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY ANO ANTIQUITY

De I'existencia deIs Iacetans

ALFRED BROCH 1 GARCIA Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el de Casp, 15, E-0801 OBarcelona [email protected]

Les fonts grecollatines esmenten un poble anomenat lacetans. La manca absoluta de testimonis no literaris sobre ells ha generat un llarg i complex debat que, en lloc de contemplar la manca d'evidencia no escrita com una dada positiva, ha intentat generar reconstruccions de l'evidencia textual que puguin resoldre les diverses i greus contradiccions entre els textos. Pero si es dóna un tractament diferent a l'evidencia escrita (amb una analisi de recurrencia), se la vincula amb el conjunt d'evidencia coneguda sobre els antics pobles peninsulars i s'aplica una crítica estricta que posi en evidencia les mancances de les principals propostes de reconstrucció, cal concloure que la pretesa existencia real d'una etnia lacetana, no és sinó el resultat de la confusió (escrita) amb altres dues etnies que sí van existir i de les quals hi ha testimonis ferms: els laietans i els iace tans.

PARAULES CLAU LAIETANS, LACETANS, IACETANS, PALETNOLOGIA, CULTURA IBERICA.

The ancient sources about Iberia talk about the ancient people named Lacetanian. The absolute lack of any kind of non-literary evidence about them has incited a large and old polemic attemp ting to solve the various and deep contradictions contained in the literary corpus. A better way to study this case consists in changing this lack of evidence into a positive datum, making a dif ferent use of the literary evidence by developing a recurrence analysis inserted into a larger stock of evidence about the ancient Iberian peoples. This approach, when applied with a strict criti cism, shows the weak points the main interpretation attempts and suggests that the Lacetanian did not exist. They are just the result of a confusion involving two other peoples (who certainly existed): Laietanian and Iacetanian.

KEYWORDS LAIETANIAN, LACETANIAN, IACETANIAN, PALETHNOLOGY, IBERIAN CULTURE.

Data de recepció: 14-07-2004. Data d'acceptació: 17-09-2004

7 ALFRED BROCH 1 GARCIA De I'existencia deIs Iacetans

1. Plantejament del problema

EIs lacetans són esmentats en les fonts grecollatines quan descriuen els primers segles d'ac tuació romana a la Península Iberica. Pero la lectura i interpretació d'aquestes fonts resul ta controvertida i contradictoria: ni esta dar quan es refereixen efectivament als lacetans ni, a partir d'aquí, quina localització geogratica se'ls podria assignar. Una cosa similar suc ceeix, com és d'esperar,amb altres pobles, com podrien ser els ilergets, ausetans o indi gets; pero aquests casos representen un problema diferent, perque a més de la informació literaria existeixen evidencies d'altres tipus (numismatica, epigrafica o toponímica) que permeten conformar un quadre més o menys coherent sobre la situació i evolució d'aquests pobles i els territoris que ocuparen. El que converte ix el cas deIs lacetans en un problema a par!, únic en aquest context, és que no se 'n coneix cap altre indici o vestigi llevat de les fonts escrites, cosa que ha provocat que, de forma conscient o no, la investigació s'hagi centrat exdusivament en l'analisi deIs textos escrits, fins al punt d'arribar a confondre el debat exegetic, de conciliació d'un corpus literari, amb un debat sobre l'existencia i ubica ció en la realitat d'una etnia o regió lacetana. Per tant, creiem que és necessari abordar la qüestió lacetana d'una manera que ultra passi la mera crítica textual i la relacioni amb altres fonts d' evidencia (o la seva manca), no atribuint una presumpció injustificada de versemblan<;a a l'evidencia literaria sinó con siderant-la una evidencia documental més,enmig del conjunt d'evidencia global. Comen<;arem indicant l'estat de la qüestió pel que fa a l'analisi de les fonts literaries, camp en que tradicionalment s'han abocat els esfor<;os per adarir-Ia; a continuació mostrarem les principals propostes d'interpretació derivades de l'analisi textual, per passar tot seguit a valorar-les i assenyalar-ne les possibles mancances i merits.

2. Les fonts literaries

EIs autors dassics esta ven integrats en un context cultural i ideologic molt diferent al de la realitat que narra ven, la qual havia de ser sotmesa a un procés de reconceptualització per assimilar-Ia i reduir-Ia a uns termes comprensibles per a ells i el seu público D'aixo resulta una visió del món indígena que contenia moltes generalitzacions i era poc fidel a la realitat. Per exemple, Estrabó (lIt 3, 7) veia els pobles del nord i nord-oest peninsular amb els topics i prejudicis que les elits cultes romanes tenien deIs pobles barbars: «tots els muntanyencs són austers, beuen normalment aigua, dormen aterra ( ... ) durant dos ter <;os de l'any s'alimenten d'aglans d'alzina»; Diodor Sícul (36, 6-7) atribula al paisatge una forta influencia en la forIl!a d'organització deIs pobles, com per exemple en la fama de bandits que tenien els lusitans. En general, tots ells destacaven els elements més estranys a la mentalitat i mode de vida romans.

8 PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079·8215 (p. 7·29) De l' existencia deIs lacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA

Les primeres notícies

Les notícies més antigues conegudes sobre els pobles peninsulars procedeixen del periple d'Hecateu de Milet i de l'Ora Maritima d'Avie, obra del segle IV d.C. que inclou alguns peri pIes molt antics, d'entre els segles VI i TI a.c., pero reelaborats i manipulats poeticament, cosa que els fa poc fidedignes (Mangas i Plácido, 1994: 22-27). El d'Hecateu (conservat en l'obra d'Esteve de Bizanci) és del voltant del 525 a.c. i dóna notícies molt escarides: al Nord deIs "ECi()ll't€<;' cita uns 'IAapauya'tat Ot' I~llp€<; (i un riu 'IAapauya'tll<;, que podria ser l'Ebre o el Cinca) i al nord d'aquests uns MtCiY1l't€<; (Mangas i Plácido, 1998: 146-147). Els esdetes recorden els posteriors edetans i sedetans, deIs quals es consideren precursors; i el mateix passa amb els ilaraugats (potser citats únicament en correspondencia del riu del mateix nom) respecte deIs ilergets i ilercavons. La localització d'esdetes i ilaraugats a final del segle VI a.C. es va deduir recorrent als territoris que ocupaven els pobles considerats suc cessors: en els segles III i TI a.C. els edetans ocupaven la part central del País Valencia i els sedetans el curs mitja de l'Ebre, i per tant tot aquest territori s'assigna als esdetes; i les pla nes de Lleida fins a l'ambit territorial del baix Ebre, ocupats per ilergets i ilercavons, s'assigna als ilaraugats (que inclourien també els futurs cossetans). Aleshores, els misgetes se situa ren per eliminació en la porció restant de l'actual territori catala, que ve a ser la Catalunya Vella historica (essent la partió el massís de Garraf), i per analogia se'ls considera precur sors de diversos pobles posteriors (com els laietans, ausetans o indigets), cosa suggerida també per la propia etimologia, derivada del verb grec ,..Il

Les notícies a partir del 218 a.C.

Hagueren de passar tres segles des de la cita d'Hecateu per tornar a trobar notícies escri tes de la zona estudiada. Els misgetes ja no tornen a apareixer en el registre literari, pero quan l'exercit roma engega la intervenció en el nord-est peninsular en els inicis de la sego na Guerra Púnica, es posa de manifest una multitud de pobles, amb etnonims d'etimolo gia específicament indígena, que tenien plena capacitat política i que presumiblement foren el resultat de la progressiva estructura ció social i política deIs antics i indefinits misgetes. Titus Livi (XXI, 23, 2) indica que Hanníbal passa l'Ebre i «sotmeté els ilergets, bargu sis, ausetans i la Lacetania, situada al peu deIs Pirineus» (Ilergetes inde Bargusiosque et Ausetanos et Lacetania, quae subiecta Pyrenaeis montibus est, subegi), suggerint que una regió anomena da Lacetania formava una mena de continuum territorial amb els bargusis, ilergets i ausetans;

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN, 0079-8215 (p. 7-29) 9 ALFRFD BROC II I GARClA De I'cxislencia deis lacetans

Fig . 1. Etn6nims citats per Hecateu i deduccions de Padró i Sanmart í.

com que la ubicació d'aquests pobl es esta bastant ben estab lena I i lambé, en lerm es gene rals, la d'indigels, il ercavons, cossetans, laietans i a lUTs (Padró i Sa nma rt í, 1992: 185- 194; Junye nt, 1987: 57 -65) la hi slo ri og ra fi a ha situat tradi cionalm ent la LaCe lania, per elimi nació (i merament pe r eli min ació, ja que hi manca lota evid encia posili va), en I'inlersti ci que aq uests pobles deixe n a la conca mitj ana del Uobrega l i la Segarra (Pad ró i anma n Í. 1992: 192- 193; Padró, 1987: 35-55) (fi g. 2). Pe ro Li vi indica també que quan Gneu orneli Escipi ó arri ba a Empú ri es, desembar ca I'exercil i, «co men c;a nt pels lacetans, sO lmelé a Roma LO la la COS la fins a l' bre ... » (Li v., XX I, 60, 3), sugge rint aquesl cop una situació costanera per als lacelans i posa nt ai xí sobre la la ul a la possible relació amb els quasi homonims laielans, silualS efeclivament a migdi a deis indigets (Ba rb era i Dupré, 1984: 3 1-8 1). Tot i que I'ed ició leubneriana preferí accepl ar lacelans se nse cirar va ri anrs d'a ltres manuscrirs, HLi bner ja havia lI egit en aques t pa ssa tge Laee lanis i Va ll ejo, Laielanis, i el mateix proposa re n Ba rbie ri i posle ri orm enl Rod ríg uez Adra dos i Mart ínez Gá zquez (O les ti , 1994: 8). Així se so lu cionava I'aparelll co n lra di cció en la ubi cació deis lacelans i, de retru c, s'es tab li a I'ex istencia in dependenl de lace lans i laielans (e l lIibre XXI de Li vi se ri a I'Clni ca font que cil a a la vega da ambdós pobl es). Un cop assegurada la costa, Gneu Co rn eli Escipió «avanC;a co nlra els auselans prop de l'Ebre ( .. . ) Menrre asserjava la ciulal, als laceta ns que intelllaven presla r ajul als se us ve'i' ns de nit els sorprengué en un para ny» (Liv., XX I. 6 1. 8). Aquesl fr agment, a I'igual que el primer (XXI. 23, 2), asse nya la la prox imita l de lacelans i ause lans, pero sil ua nt-Ios explícilamenl prop del riu Ebre, molllluny de I'area del L1 0brega l milja o la COS la ce ntra l

1. Tol i que la deis bargusis, i la relació que puguin lenir amb els bergistani. és problemática (per exemple Tovar, 1989: 39). els lopónims Berga i Bargús proporcionen un referenl ciar (Untermann, 1 992: 21-22).

10 PYR ENAE, ntim. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 00798215 (p.7-29) De I'exislencia deis lacelans ALFRED B ROCIl I G ARCIA

Fig. 2. Situació aproximada de les étnies citades per livi (XXI , 23 , 2) i ubicació d'a ltres pobles. Amb I'interrogant , area residual definida per eliminació en la qual habitualment s'ha situat els lacetans.

ca talana. Un sector de la hi storiografia (Mola s, 1982: 36-4 1; Albareda el al., 1984: 303) ho consid era un error de Li vi, que confondria l'Eb re amb el Ter, en la conca mitjana del qual es ta ben documentar un poble anomenat auseta. Pero un alrre seClo r defensa que Livi no s'equivocava i asse nyala I'existencia d'un altre poble lambé anomenat auseta, situat en el l11 arge dret de l'E bre l11itj a i al qual anomenen auselans de l'E bre, per diferenciar-l o deis auselans d'Oso na (B urillo, 1998: 134-139 i 231-23 5; i d' una forma diferenl Jacob, 1988: 137- 140). Una prova d'aquesta pluralilat de pobles hOl11 o nil11 s se ri a que les fonts litera ri es esment en diverses vegades uns ause tans c1aral11 ent relacionals amb etni es i esdeveni l11 ent s de la va ll miljana de l' Eb re (co m els sedeta ns, suesselans, iace tans i ce lt íbe rs) i, a mé , una cit a de Livi (XXX IX, 56) indica que els ce lt íbers havien fortifi ca t oppida en el terri to ri veí deis auselans (Jacob, 1988: 138). Una altra prova se ria la presencia, ja in dica da per Lejeune, d'una in scripció celtiberica de prop d'lxa r (Baix Aragó) amb elmot Ausa (Lejeune, 1955: 11 ). A més, Corol11in es assenya la I'ex istencia d'una arrel au(o (co nservada en el ba sc actual auzo), que ignifi caria «ve'l'na tge », «barri» i per extensió «ve'l'ns », que podria eS lar a la base de diferents etno nil11 s (Corol11 in es, 1996: VI, 93). En concret. e ls ausetans de l'Ebre se ri en el poble de les eSleles fun era ri es del Ba ix Aragó i es tarien situats al sud-oest deis il ergels i a I'est deis cellíbe rs beis i deis sedetans (l3urillo, 1998: 159 i 328-330). Dos fra gl11 ents més de Livi , referits a les dues decades següenrs, LOmen a incidir en un a mbil terri to rial a ragones e n re ferir-se als lacelans: I' un in dica que quan Indíbil i Mandoni es rebel·laren (206 a .c.) «s ublevaren lI urs cO l11parri Oles i associats» laceLans i la juvenrut deis ce ltíbers per ataca r els call1ps de suessetans i sede-ta ns, a li ats deis romans

PYR ENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN 0079·8215 (p 7·29) 77 ALFRED BROCH 1 GARCIA De I'existencia deIs lacetans

(Liv., XXVIII, 24); l'altre descriu que Cató, l'any 195 a.c., havent ja sotmes els sedetans, ausetans i suessetans, captura finalment l'oppidum laceta, habitat per «gent apartada, fora de les rutes, silvestres i salvatges», parant-Ios un parany amb els seus veins suessetans (Liv., XXXIV, 20, 10). Com que el context d'aquestes darreres cites assenyala clarament cap a la conca mitjana de l'Ebre, el sector historiogrMic que defensa l'existencia d'uns ause tan s de l'Ebre proposa que els lacetans estarien situats al nord deIs suessetans, precisament en la zona on es documenta el toponim laca. D'aquesta manera posen també sobre la taula la possible re la ció deIs lacetans amb els també quasi-homonims iacetans, que seria la lectura correcta (Burillo, 1998: 231-235; Dupré, 1982: 121-151; Martínez Gázquez, 1974: 77-78). Hübner i Bosch Gimpera ja pensaren que Livi es confonia i que Cató captura l'oppidum deIs iacetans; el mateix proposa Fatás (ocupant-se deIs iacetans i per a qui la qüestió lace tana és tangencial), pero Rodríguez Adrados i Martínez Gázquez defensen la lectura lacetans (Olesti, 1994: 8). Frontí (Str., 3, 10, 1) explica el mate ix que Livi, a qui amb tota seguretat copia (sug gerint que l' original livia també deia lacetans), i Plutarc (Cat. Ma., XI, 2) fa el mate ix (Laketanoi). Salusti (Hist., 2, 98), referint-se ja a l'any 77 a.c., indica que Pompeu soní d'Italia i recupera la Gal·lia, els Pirineus, la Lacetania i els indigets. I segons Dió Casi (XLV, 10, 1), Sext, fill de Pompeu, es refugia a Laketanian amb l'ajut deIs naturals dellloc, que guardaven memoria del seu pare. Des d'un caire geogrMic, Estrabó (lIt 4, 10) descriu la regió de l'Ebre on es troben Caesaraugusta i Celsa afirmant que «esta habitada per molts pobles, pero el més conegut és el deIs anomenats iacetans. Aquest comenc;:a a la falda del Pirineu, s'eixampla cap a la plana i arriba als voltants, que pertanyen als ilergets d'Ilerda i Osea, no gaire lluny de I'Íber ( ... ) EIs iacetans són aquells en el territori deIs quals guerrejaren Sertori contra Pompeu i després el fill de Pompeu, Sext, contra els lloctinents de Cesar. A !'interior de Iacetania, cap al nord, hi ha el poble deIs vascons ... » Schulten i Pericot refusaren la lectura lakketanoi del manuscrit i la canviaren per Lakketanoi seguint el text de Dió Casi, pensant, sense cap altre fonament, en una mala copia o transcripció per pan d'Estrabó (Schulten i Pericot, 1940: 167). L'edició teubneriana, pero, cita efectivament lakketanoi. Estrabó (I1I, 4, 8) indica també que en la costa al nord de Tarraco «és ferma la terra deIs leetans, lartolaietes i altres pobles similars fins a Emporio» i situa els ceretans a les valls interiors del Pirineu (lIt 4, 11). Plini descrigué la Península amb dades del mapa de l'Imperi d' Agripa, utilitzant deno minacions molt generals (i sense seguir un esquema únic) d'antics territoris tribals que anomena regiones. Seguint de sud a nord la costa mediterrania, després de Tarraco, els iler gets i la població de Subur, cita el riu Rubricatum, a partir del qual hi ha els Laeetani i els indigets. Després d'aquests, anant cap a 1'interior i en l'ordre que s 'indica, al peu del Pirineu els ause tans, els iacetans i, alllarg del Pirineu, els ceretans i finalment els vascons (Nat., I1I, 3, 21-22). Per tant, a l'igual que Estrabó, situa els ceretans al nord deIs ausetans i els vascons al nord deIs iacetans. Tampoc no cita els lacetans (tot i que el debat paleogrMic arriba a recollir ver sions diferents de la mateixa obra en edicions successives), pero sí els laietans (quan es refereix als seus vins i les seves aigües: Nat., lIt XlV, 8, 68-71).

12 PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) De I'existencia deis lacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA

Ptolomeu utilitza, en el segle II d.C., un esquema únic per descriure els pobles i les seves ciutats, tat i que moltes d'aquestes realitats potser ja no estaven vigents en la seva epoca. Descriu ellitaral d'ilercaons, cossetans, laietans i per sobre d'ells els indigets, sug gerint que són pobles basicament litarais, perque quan cita els seus centres habitats indi ca quins són interiors; a l'igual que Plini, indica a l'interior uns ausetans que limiten amb els ceretans, i més a ponent els iacetans amb els nudis de Iessos, Setelsis i Telobis. (Geogr., I1: 6, 16-19 i 69-72). Com que Iessos té un paral·lel toponímic a la Segarra, just en la zona on la historiografia havia ubicat tradicionalment els lacetans, Schulten i Pericot pensaren que Ptolomeu s'equivocava i proposaren, de nou en contra deis arguments paleografics, llegir lacetans (Shulten i Pericot, 1940: 167), sense tenir en compte que no hi ha res que s'opo si a l'existencia d'una pluralitat de topónims Iessos, tal i com succeeix per exemple amb les diferents Iliberris o Contrebias. Cesar (Bel. Civ., 1, 60) indica que en la batalla d'Ilerda es passaren al seu bando!, entre d'altres, Oscenses i Calagurritani, Tarraconenses, Iacetani i Ausetani, i els Ilergavonenses. Finalment, Marcial (I, 26 i 49; VII, 53) esmenta productes i curiositats laletans i una regió Laletana (l'edició teubneriana de 1967 indica que el vi laleta podria ser laceta; en tal cas aquest frag ment seria, amb el de Livi, l'únic que esmentaria a la vegada laietans i lacetans).

Propostes d'interpretació

El principal problema és la confusió terminológica entre laietans, lacetans i iacetans. Ja a la darreria del segle XIX Hübner considera que no es podia admetre l'existencia real deIs lacetans (Olesti, 1994: 7) i que la seva existencia literaria calia atribuir-la a una confusió terminologica amb els iacetans i els laietans. Pero Schulten i Bosch Gimpera consideraren que els lacetans eren un poble real i els ubicaren al peu deis Pirineus arientals2, propo sant, en contra deis arguments paleografics, que Ptolomeu s' equivocava i que els nudis de Iessos, Setelsis i Telobis serien lacetans (Schulten i Bosch, 1935: 51); Barbieri defensa el mateix i a més proposa canviar lacetans per laietans en l'acció de G. Corneli Escipió (Liv. XXI, 60, 3), resolent així l' aparent contradicció en la ubicació deis lacetans i fixant l' exis tencia independent d'ambdós pobles. Rodríguez Adrados i Martínez Gázquez defensaren el mateix, pero a més, com ja hem vis!, corregien Hübner i Bosch Gimpera acceptant la lectura lacetans en I'acció de Cató (Liv. XXXIV, 20, 10) (Olesti, 1994: 8). Bosch Gimpera considera va els lacetans com el producte de l'expansió d'un vell fons poblacional indígena (capsia) del qual també participarien els laietans, els indigets i e!s cos setans (Bosch Gimpera, 2003: 353-367). En el segle III a.C., i des de la llar deis laietans (el Valles i el Maresme), aquests pobles s'expandirien en dues direccions: pe! Penedes cap

2. Schulten venia defensant la lectura lacetans, pero curiasament els situava al valtant de Jaca.

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079·8215 (p. 7·29) 13 ALFRED BROCH 1 GARCIA De I'existencia deis lacetans

el Camp de Tarragona (serien els cossetans), i per la vall del Llobregat cap a Solsona, la Segarra i més enlla (els lacetans). Ates el model exposat, lacetans i laietans serien pobles tan similars que Schulten arribaria a proposar considerar-los un mateix poble, en que el territori laieta, més influit per la cultura de la costa catalana, simplement mostraria una personalitat diferent dellaceta, influit per la cultura pirinenca. Un corrent interpretatiu (Olesti, 1994: 11-15) refusa les propostes de Hübner d' adme tre que l'acció de Cató recaigué sobre els iacetans i la d'acceptar la lectura laietans en la sego na cita de Livi (XXI, 60, 3), i assenyala que les cites referides als anys inicial s de la inter venció romana solen ser en forma etnonímica mentre que en les guerres civils de mitjans del segle 1 a.e. només apareix la forma toponímica. Interpreta aquest canvi de referencia ment com un indicador de dilució d'estructures etniques en formes superiors d'assimilació (com per exemple entre els ceretans; García Iglesias, 1978: 319) i situa l'inici de la liquida ció de l'estructura etnica lacetana (de la qua!, un segle després només en restaria el nom convertit en apel·latiu geogratic) en la campanya de Cató; una prova seria que únicament a partir d'aquesta campanya comen ce n a apareixer mencions literaries sobre els laietans, totalment absents mentre apareixien les deIs lacetans. Sobre aquesta base s'han bastit algu nes de les principals propostes d'adariment del registre literari sobre els lacetans que, per principi, pretenen explicar les aparents contradiccions en la seva localització geogratica, intentant conciliar el maxim nombre possible de textos considerant la mínima quantitat pos sible d'errors deIs autors. Així, Cura i Sánchez resolen les localitzacions contradictories deIs lacetans proposant que més que un etnonim seria un apel·latiu geogratic d'un gran territo ri (una gran Lacetania), situat a ponent deIs indigets, que indouria simultaniament i com a mínim les etnies lacetana i laietana (Cura i Sánchez, 1987: 10).1 en el mateix marc, Olesti introdueix la dinamica historica: defensant que les mencions laietanes comencen quan han desaparegut les lacetanes (és a dir, que no són mai citats conjuntament), converteix la impre cisió deIs textos en un avantatge proposant un gran ambit territoriallaceta que salva les apa rents contradiccions entre els textos, els quals es referirien a porcions diferents d'aquest gran espai i sobretot a diferents moments en l'evolució deIs pobles i deIs termes geografics; una part del territori ocupat pels lace tan s indouria el que posteriorment ocuparen els laietans, cosa que explicaria els lacetans de la costa sud d'Empúries, i potíjer la Laletimia de Marcial (Olesti, 1994: 11-12). Aleshores, o bé ja des d'un principi, els laietans foren un subgrup deIs lacetans (Sánchez, 1987: 29), que les primeres fonts simplificarien utilitzant la denomina ció lace tans, o bé ambdós constitulen una única i gran entitat etnica que des de l'actuació de Cató es fragmentaria en unitats menors més assimilables, marcant la desaparició deIs lacetans del registre literari fins que, en un moment posterior, aparegueren els laietans en una part de l'antic territori laceta (la manifestació etnica deIs quals ja estaria esvalda i deIs quals només restaria l'etnonim conservat en forma d'apel-latiu geogratic). Darrerament, en el marc d'una proposta de recomposició del mapa etnic de l' Alt Aragó, Beltrán Lloris proposa situar els suessetans a l'entorn d'Osca (cosa que en sí mateixa no és novedosa), donar de baixa del mapa etnic els iacetans (que no serien altra cosa que els habitants de la ciutat vascona de laca) i situar els lacetans en el Segre mitja, a la comarca

14 PYRENAE, núm.35. vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 1-29) De I'existencia deis lacetans ALFRED BROCH r GARcrA

de l'Alt Urge11 (Beltrán, 2001: 61-72). Argumenta que, ates que la seca suessetana bols kan, que cal situar a Osca, documenta una 11engua de tipus eusqueric, aixo demostra que aquest tipus de 11engües arribava fin s a aquest punt tan oriental. i per tant laca ha d'estar inclosa en territori vascó, tal com indica Ptolomeu, cosa que a més es constata per la sem blanc;a entre les monedes de laca i les d'altres seques vascones. 1 si laca és una mera ciu tat del poble vascó, aleshores no pot ser el coronim deIs iacetans (Beltrán, 2001: 61-62). Conclusió: cal eliminar la lectura iacetans de totes les fonts escrites (i de tot mapa etnic) i atribuir-les als lacetans. Aleshores, un cop assimilades pels lacetans les preteses referen cies als iacetans, cal situar l'etnia lacetana en algun punt que no esquerdi el complicat mosaic etnic de la regió, i en aquest proposit l' Alt Urgell no ocasiona cap contradicció greu: ni amb l'explicació de Livi (XXI. 23, 2), subiecta Pyrenaeis montibus, ni amb la d'Estrabó (III,4, 10). que indica que «comenc;a a la falda del Pirineu, s'eixampla cap a la plana i arri ba als voltants, que pertanyen als ilergets».

3. Una nova proposta

Diverses propostes de les exposades consideren un gran territori estes des del peu deIs Pirineus fin s a la costa central catalana que abasti la disparitat de mencions a lacetans i laietans, enmig d'una determinada dinamica historica de dilució de l'originihia estructu ra etnica lacetana i de posterior aflorament (o potser el reviscolament) d'una etnicitat laie tana. Un indicador d'aquest procés seria la substitució de l'ús de l'etnonim pel del toponim i el seu punt de partida l'acció de Cató al principi del segle II a.C. En primer 110c, és incorrecte pensar que un referenciament toponímic hagi d'impli car una dilució d' etnicitat; si Livi indica que la Lacet~mia hagué de ser sotmesa és perque en realitat s'esta referint als seus habitants, que tot i ser esmentats toponímicament són tan actius etnicament com per poder-se manifestar de forma eficac; en el terreny militar. Els celtíbers en són un bon exemple: en els primers moments de la intervenció romana s'esmenta una regió anomenada Celtiberia (terme que és, com el de misgetes, una carac terització efectuada per una comunitat aliena a la que el terme es refereix); pero, a mesu ra que s'intensifica la interacció amb els indígenes, s'incrementa la informació disponi ble i anaren apareixent referencies etnonímiques. A més, autors com Estrabó utilitzen indistintament etnonims i toponims: «els iacetans són aque11s en el territori deIs quals guerrejaren Sertori contra Pompeu i després el fill de Pompeu, Sext, contra els 110ctinents de Cesar. A l'interior de lacetania, cap al nord, hi ha el poble deIs vascons» (III, 4, 10). 1 no s'ha d'oblidar que la primera menció lacetana coneguda és precisament toponími• ca (Liv., XXI. 23, 2), mentre que una de les últimes (l'esmentada d'Estrabó) és etnoní• mica, quan suposadament l'etnicitat lacetana ja hauria d'estar extingida. Pero sobretot hi ha greus contradiccions amb la realitat material: la proposta d'una etnicitat lacetana

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079·8215 (p. 7·29) 15 ALPRED BROCH 1 GARCIA De l'existencia deIs lacetans

originaria diluida progressivament des de l'actuació de Cató i 1'emergencia posterior en el seu sector costaner d'una etnicitat laietana topa frontalment amb l'evidencia numis matica, perque la seca laiesken indica que ja a comenc,;ament del segle II a.C. hi havia una autodenominació diferenciada registrada en una emissió moneta!, signe claríssim d' etnicitat. 3 D'altra banda, ni proposant un esglaonament cronologic enmig d'una dinamica etno genetica en un territori molt ampli s'aconsegueix resoldre totes les contradiccions entre els autors: Sext Pompeu no es va poder amagar simultaniament entre els lacetans, com vol Dió Casi, i entre els iacetans, com esta ben establert que diu Estrabó (i a més de forma etnonímica). La proposta de Beltrán Lloris exclou de l'analisi el factor laieta, perdent així una dimen sió essencial per a un correcte i complet tractament de la qüestió; pero al marge d'aixo (que és comprensible, ja que el que li interessa és l' Aragó), fa un ús parcial de les fonts escrites posant-lo al servei de la propia conveniencia (Beltrán, 2001: 68-71),4 fa una inter pretació més que discutible de l' evidencia lingüística i numismatica (Beltrán, 2001: 64-68) i a més diverses parts de la seva analisi incorren en argumentacions de tipus circular.5 La conclusió no deixa de ser paradoxal: nega que de l'arrel iaca, de la qual hi ha evidencia toponímica i numismatica, es pugui derivar el gentilici iacetans, pero no té cap problema en admetre el gentilici lacetans, del quall'evidencia és nul·la. Les pedres angulars de la seva argumentació són tres: primer, la identificació de la llegenda bolskan com el producte d'una 11engua eusquerica per l'únic i exclusiu motiu que acaba en -n (com la vascona alaun, per exemple); segon, la identificació d'aquesta seca amb Osca; i tercer, que Plini l'atribueixi al poble suesseta (Oscenses, regionis Uessetaniae; Nat., I1I, 24). Els dos darrers punts reprodueixen la proposta, entre d'altres, de Villaronga (Villaronga, 1979: 168), basada en part en un estudi de Fatás (Fatás, 1971: 109-126), que no obstant situa els suessetans més a ponent, en la comarca de les Cinco Villas. Quant al primer punt, a més de ser una assumpció arriscada i especulativa, compta amb l'oposició expressa de Fatás (Fatás, 1992: 225), sense oblidar que Beltrán esta 11uny de discernir adequadament les implicacions de distingir entre vasconic i eusqueric.6 Aixo, per tant, dilueix la possibilitat de considerar laca com a ciutat vascona, ja que els argu ments addicionals que Beltrán esgrimeix no són tals: en primer 110c, la semblanc,;a entre les emissions de la seca iaca i les de diverses seques vascones (Beltrán, 2001: 67) són

3. La proposta alternativa d'Olesti (que els laietans fossin origináriament un subgrup del poble lacetá) tampoc no encaixa bé en I'evidéncia, ja que ni explica per qué la subétnia laietana va aconseguir perdurar mentre el cos étnic principal es desintegrava, ni per qué es conserven evidéncies genu'ines de la primera i cap del segon. 4. Per exemple, afirma que Estrabó (111, 4, 10) situa els vascons a I'oest deis iacetans, quan no és així, ja que els situa al nard, com ja hem vis!. 5. Per exemple, indica que Estrabó "llama 'Iakkhtanoi a los Lacetanos" perque, «aunque los códices aludan a los 'Iakkhtanoi, las indicaciones que suministra el geógrafo apuntan a los Lacetanos", als quals situa, a part de per mera eliminació, precisament a partir de "las indicaciones que suministra el geógrafo"; Beltrán, 2001: 70-71). 6. Entre altres coses, afirma que el fet que els suessetans utilitzessin (segons ell) una Ilengua eusquérica els conver te ix for<;:osament en una segregació del poble vascó (Beltrán, 2001: 75).

16 PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) De I'existencia deis lacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA

degudes, segons Villaronga, al fet que totes elles estan influenciades, pero de forma inde pendent, per la de bolskan (Villaronga, 1979: 170-172), que representaria el model ori ginal (fins i tot iaca tindria preeminencia cronologica sobre les vascones); i en segon lloc, la inclusió de Iakka entre les ciutats deIs vascons que fa Ptolomeu (Beltrán, 2001: 68) és rebatuda de forma contundent per Fatás basant-se en les versions d'Estrabó i Plini (Fatás, 1992: 225-226) i altres cites del mate ix Ptolomeu. Pero, sobretot, Beltrán incorre en una greu contradicció: Livi estableix clarament l'estret vei:natge geografic entre lacetans (o iacetans, donat el cas) i suessetans (Liv., XXXIV, 20, 10; i també XXVIII, 24), que el propi Beltrán admet; pero si s'accepta la seva proposta, el poble que ara seria inequívocament laceta estaria situat en la comarca de la Seu d'Urgell, no gens vei:na de la comarca d'Osca. Per últim, si malgrat tot l'exposat, laca hagués resultat ser una ciutat vascona, aixo difícilment podria impedir que se 'n desprengués un gentilici iacetans i que aquest gentili ci fes referencia a una comunitat que actués amb plena iniciativa política. Recordem, per exemple, els diversos i transcendentals casos en que la ciutat de Numancia va actuar de forma políticament independent del poble arevac, i que el gentilici numantins, en aquests i en altres casos, es refereix a una entitat política activa i no a una de merament urbana (Burillo, 1998: 126-127). En darrera instancia, un problema fonamental de l'analisi de Beltrán és que considera que el factor cultural (cal entendre-hi comunitat de cultura mate rial, incloent-hi la lingüística) és el determinant a l'hora de definir l'etnicitat (Beltrán, 2001: 61), oblidant que la iniciativa política és un poderosíssim factor etnogenetic, i que dues comunitats amb cultures i suports lingüístics similars poden ser perfectament dues unitats polítiques clarament diferents i, si cal, oposades.

Un altre ús de les fonts escrites

EIs intents d'aclarir la qüestió lacetana que utilitzen exclusivament l'evidencia paleogra fica, i a més des d'un punt de vista únicament exegetic, sense analitzar previament les con dicions d'acceptabilitat d'aquesta evidencia per establir si al cap i a la fi tal escatiment és o no possible, l'han acabat reduint a una polemica filologico-paleografica conciliadora i har monitzadora deIs textos. En canvi, per a un correcte tractament de la qüestió é~ impres cindible, en primer lloc, inserir les dades literaries en el conjunt de dades disponibles (o la seva absencia, que en si mateixa és una dada) per constatar les contradiccions i confirma cions mútues i, en segon lloc, donar altres usos a l'evidencia textual per obtenir més infor mació que la derivada d'un tractament únicament exegetic. En aquest sentit, una analisi de recurrencia permet quantificar el nombre de cites i desglossar-Ies en les unitats d'in formació etnonímica o toponímica que contenen, posant de manifest les constancies en les vinculacions entre pobles i zones geografiques. Una manera immediata de realitzar-ho és disposar les cites en forma de quadre (taula 1).

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) 17 ALFR ED BROCH I G ARClA De I'existencia deis lacetans

Taula 1. Cites deis pobi es eonsiderats en I'analisi S'assenyalen en ombrejat els principals pun ts de discussió, i en cursiva les principals pro pos tes de rectifieació ~ laietans lacetans lacetans Ausetans Suessetans Sedetans lIergets Indigets Allres Livi 21 ,23 Laeetania Ausetans lIergets Bargusis LM 21,60 Laiefans Lacetans Costa fins al 'Ebre - f- ~ --~ 1--- Livi 21 ,61 Laeetans Ausetans de l'Ebre Livi 28,24 Laeetans lacetans Suessetans Sedetans Indíbil Ce ltíbers i Mandoni 1-- Livi 34,20 Laeetans lacetans Ausetans Suessetans Sedetans (de l'Ebre) re:- - . ----'-- - Frontí 3,10,1 Laeetans Suessetans Plutare 11,2 Laeetans Salusti Laeetania Indigets

~ - 1---- ~- ~Cas i 45,10,1 Laeetania Estrabó 3,4 ,8 Laietans La rto-Iaíetans Estrabó 3,4 ,10 Lacetans lacetans lIergets Vaseons - . - t--:- - Plini 3,3,22 Laietans lacetans Ausetans Indlgets Ceretans i vaseons Ptol. 2,6,16-19 i 72 Laietans Indigets - - -- Ptol. 2,6,69 lacetans Ausetans Ceretans 'MarCial 1,26,9 Laletans Lacetans Laletania Lacetania

~ César 1, 60 lacetans Ausetans Tarraconenses L

Aquesla la ul a és un in strume nt diacro n ic, ja que recull cit es re fe rid es a un ve n ta ll de di ve rsos segles, a llla rg de is qua ls les realitats que designen els etno nims i topo nims s'ana re n m od il'i ca nt: precisa m e nt pe r a quest m o tiu són signifi ca tius e ls agru pa m e nts que pe rsiste i xen al lI a rg de l te mps. A m és, ag rupa o bres de vocació geograri ca (és a dir, exha ustiva ) i hi sto ri ca, que és se lectiva i va lo ra i esm enta les realitats humanes o geograriques e n fun ció d e lIur inle racció a mb una a cció o esd e ve nime nt de te rmina l, prescindint d 'aque ll es que no tingue re n un pa pe l' pro u signifi catiu: pe r ai xo és ta n re ll e va nt que es ma ntinguin les recurre n cies e n obres hi sto riqu es i geogrMiques, i a m és de dife re nlS m o m e nts. Pe r Ci llim, no m és inventa ri a ex ha ustiva m e nt les ciles refe re nts a laceta ns, la ie ta ns i iaceta n s; la resta de po bl es només a pa re ixen e n la m esura que e ls acompan yen e n les ciles. Fets a quesls acl a rime nts, acumulant les re fe re ncies a cada pobl e o regió de fo rma que es posin de ma nil'est les re lacio ns qua ntita tives d e riva d es d e la ta ula 1, S'Oblé un segon qua dre (la u la 2) q ue és e nca ra m és revelad o r. Les comunila ts humanes sale n te nir una interacció m és e levada a mb les m és pro pe res, [e nt-se gene ra lme nt aquesta intera cció m és debil a m esura que a ugm en ta la dista ncia e ntre e ll es. Les re lacio ns m és testimo niades e n la ta ul a 2 (3 m e ncio ns) són les de laceta ns suesseta ns i iaceta ns-a usela ns; e n sega n 1I 0c (2 m e ncio ns) les de la cetans-sede ta ns, lace-

18 PYR E NAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079·8215 (p. 7·29) De I'existencia deis lacetans A LFR ED BROC H I C ARClA

Tau la 2 Re lacions de cada un deis po bies amb tots els altres Nombre de vegades que dos (o més) pobles són citats conjuntament Lacetans Laietans lacetans Ausetan s Au s, del 'Ebre Suessetans Sedetans lIergets Indigets Ceretans Vascons Celtibers Altres Laeetans 1 2 3 2 1 1 1 Bargusis Laietans 1 1 2 I 1 Larto laietans - ~ns- 1 3 I I 2 2 Tarraeonencs Auset. 1 I 3 1 I 2 1 1 Bargusi&ITarrae, ~bre 2 1 1 - f- Suessetans 3 I 2 1 Sedelans 2 1 2 1 lIergets I 1 1 Bargusis C:---.' - -- Indlgets - 1 2 1 1 I - r-----,- Ceretans I 2 2 1 I Vascons 1 2 1 1 1 ~rs 1 1 1 I Allres Bargusis Larto Tarraco- Bargusis Bargusis laietans nenes fTarrae, L- -- - -

ta ns-a usetans de l'Ebre, iacetans-cerelans, iacetans-vascons i ind igets-Ia iela ns, Ta ls agru pacio ns són geografi ca m e nr cohe re nrs: indigets i la ie tans ocupe n costes contigLi es; iace ta ns, vascon s i ceretans són po bles pirine ncs; su essetans i sede ta n s ocupe n e ls marges esq ue rre i dre l de l'Ebre mitja , A majo r rang de I'agrupament, m és po tenr ca l espe ra r que sig ui la logica geografica: laceta ns a mb suesseta ns, iaceta ns a mb a useta ns (ambdues d e ra ng 3), i lacetans amb a usetans d e l'Ebre i lacetans a mb sed etans (ra ng 2), Així es pot veure si a'¡'Jl em e l quadre particul a r de re lacions de is laceta ns, que indica que són cita ts un to ta l d e 9 vegades amb un tota l d e 12 pobles (ta ul a 3), El p rime r que es despre n d 'a quests agrupa m e nts és que pe rfil e n una clara dua litat de localitzacio ns (ta l com s'observa e n el mapa de la fi g, 3) que confo rme n una dupli cita t de blocs geografics a I'ento rn d e dues zones: I' un (a mb un tota l de 8 esme nts: 3 suesse ta ns + 2 sede t.a ns + 2 a usetans de l'Ebre + I celtíbe r) té un ca racte r netame nt aragones, central a l volta n! de l'Ebre mitja, prop d'on es documenta e l toponim i la seca laca; i un a ltre se silua e n I'a ngle no rd-o ri e ntal de la Pe nínsul a (a mb 3 esm e nts: 1 a useta + 1 indiget + 1 bar gusi), a l volta nt d'on es docume nte n e ls la ie tans i la seca laiesken (els il ergets, que es tro be n e nmig deis dos blocs, aporten poca utili tat e n aq uesta ana li si), Aquests resulta ts per m e te n fo rmula r una h ipo tesi: les m e ncions a ls laceta ns o la La ceta nia es re fe ririe n, e n realitat, unes vega des a ls iaceta ns (o Iaceta nia ) i les a lu-es a ls la ie tans (o Lai e ta nia) , ta l com a punfa I'a na li si de recurren cia, Pe r lant, els laceta ns no ha urie n lingut existen cia propia ni real i se ri en única me nr el resultat d ' una confusió terminologica, com ja assen yala HLibn er a fin a l d e l segle XIX ,

Taula 3, Ausetans de l'Ebre ~----f----- 2

PYR ENAE, JÚm,35, voI,2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) 19 AU'RED BROCII I G ARUA De I'ex istencia deis lace tans

Fig. 3. Situació deis pobles relacionats amb els lacetans en les fonts literáries, que perfila un ciar dualisme geográfico S'assenyala el toponim laca.

En defensa de la nostra proposta

L1 evat deIs lacetans, tots els pobles que a pa reixen en el quad re de relacion s tenen algun tipus de testimoni material que indica la seva ex isle ncia a I'entorn d' un terrilOri deter minat. L'evid encia epigrMica, toponímica i numi ~ lll a ti ca (les seq ues allseske l1 , iltirla, iaca, laiesken, III1/ikesken, sesars i seteisken; Vi ll aronga, 1979: 128- 130 i 2 10-2 11 ) assenya la cap als a use ta ns, il ergets, ia cetans, laietans, indigers, suesseta ns i sedetans; e1 s auseta ns de l'Ebre tenen evidencia epigrMi ca (Lejeune, 1955: 11 ) i no ca l dir els va scons i celtíbers en general. En canvi no es coneix ca p evid e ncia extraliteraria d' una arrel to ponímica o etnonímica la ceta na que pugui servir de referent a le s dades lit e ra ri es i proporcionar algun indici territorial; és molt signifi cat iu que es disposi d'aquest tipus d'evid encia per a totes les etnies esmentades i en particul a r de les que formen els extrellls de la semi homonímia (Iaietans i iacetans), i que en canvi no hi hagi ni ra stre d'una arrel laceta na. Únicament en les controvertides lectures de Marcial i del ll ibre XXI de Livi se ri a pos sible trobar una cita conjunta de lacetans alllb laietans o iacetans, els quals en canvi i significativalllent sí són citats conjunralllent (per exelllple, i sense sortir del nostre inven tari, en Plini, Nat., llI, 3,22).

20 PYRENAE,núm. 35 . ~. 2 (2004) ISSN0079·82t5 (P 7-291 De l'existencia deis lacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA

La primera menció de la Lacetimia (Liv. XXI, 23, 2) descriu l'exercit expedicionari cartagines adre¡;ant-se a la Gal-lia a través de la vall del Segre i protegint els flancs de la ruta sotmetent els ilergets, bargusis, ausetans i la Lacetania; en el mateix episodi, Polibi cita, a més d'ilergets i bargusis, airenosis i andosins. EIs ilergets, bargusis i ausetans eren pobles del sector sud -oriental de la ruta (el Segre), mentre que airenosis i andosins ho eren, presumiblement, del sector nord-occidental, on hi ha una evidencia toponímica; i per situar la Lacetania, Livi proporciona una dada explícita: qua subiecta Pyrenaeis monti bus est, indica ció poc apropiada per a l'ambit del Llobregat central-Segarra, que queda separat del Pirineu pels bargusis, poble explícitament diferenciat de la Lacetania per Livi i molt més mereixedor de ser considerat al peu deIs Pirineus. Podria proporcionar una explica ció el sorprenent ús del toponim Lacetania a continuació de tres etnonims seguits: ilergets, bargusis i ausetans eren pobles relativament propers i coneguts pels habitants d'Emporion,7 mentre que la Lacetania podria haver estat situada en un context geogra fic més allunyat, cosa que comportaria un menor coneixement de les seves característiques i explicaria la referencia merament toponímica (tal i com succeí amb els celtíbers) i la necessitat d'haver d'especificar que es trobava al peu deIs Pirineus. Proporciona un can didat probable el toponim laca, en el Pirineu centre-occidental i en una zona clarament subiecta Pyrenaeis montibus. Una acció militar en aquesta area permetria controlar la major part del vessant meridional del Pirineu per evitar atacs per la reraguarda des deIs passos més occidentals. La segona cita de Titus Livi (XXI, 60, 3) indica que Gneu Escipió sotmeté des d'Empúries tota la costa fins a l'Ebre. Hübner i Vallejo, com també Barbieri (1943) i Martínez Gázquez (1974), ja atribulren aquest passatge als laietans, clarament documentats per una eviden cia material independent d'allo que al respecte puguin transmetre les fonts escrites i situats immediatament en el camí cap a l'Ebre a partir deIs indigets. Si una cosa es despren de les tres cites restants de Livi és la incidencia en un ambit clarament aragones i l'estret Vel natge, que arriba a semblar pura contigüitat (Liv., XXXIV, 20, 10), entre suessetans i el poble que ell denomina lacetans; i la zona contigua als suessetans, ja estiguessin situats a l'entorn d'Osca o una mica més a ponent, a les Cinco Villas, és la de laca. Per tant, és gai rebé una evidencia considerar que el poble-problema laceta no seria altre que el iaceta, que a més és la lectura que proposaren Hübner i Bosch Gimpera, i després Fatás, sobretot pel que fa a l'acció de Cató. A més de Livi, completen el bagatge literari deIs lacetans els següents autors: Frontí (que copia Livi); Plutarc (que narra el mate ix episodi que Frontí i cita laketanoi en grafia grega, que no facilita la confusió amb uns hipotetics iaketanoi); Salusti (que apunta cap al NE per la proximitat deIs indigets i la immediació del Pirineu, i on un sector historiografic propo sa llegir laietans) i Dió Casi, que és clarament contradit per Estrabó. La menció de Marcial

7. Primer punt d'arribada de I'exercit expedicionari roma. No s'ha d'oblidar que els bargusis foren el primer poble que rebé la visita deis legats romans que tornaven de declarar la guerra a Cartago i I'únic que els rebé favorable ment (Liv. XXI, 19,7).

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN 0079-8215 (p. 7-29) 21 ALFRED BROCH 1 GARCIA' De I'existencia deIs lacetans

als laletans i la Laletimia és més versemblant que es refereixi als laietans i la Laietimia (taula 1) que a cap altre possible poble o regió. Que els lacetans hagin generat una polemica filologico-paleografica tan llarga i abun dant es deu precisament a que no hi ha indicis de cap altre tipus; no se'n coneix cap inscripció moneta!, epigrMica, grafit ni vestigi toponímico Aquesta clara i particular evidencia negati va, afegida al fet que les cites que els esmenten presentin sempre algun grau de polemica i que, a més, apuntin clarament cap a ambits territorials on es testimonia en unes ocasions una etnia iacetana i en unes altres una de laietana (etnonirns que formen els extrems d'una quasi-homonímia que abra<;:a els lacetans), suggereix amb claredat que 1'existencia deIs lace tans és únicament literaria i generada per una confusió terminologica a partir unes vega des deIs laietans (o Laietania) i unes altres deIs iacetans (o Iacetania). Aquesta interpreta ció, per tot el que hem exposat, és metodologicament més correcta i segura que les que hem revisat, s'assenta en una base evidencial més amplia, és menys especulativa i sobretot encaixa millor amb el corpus global d'evidencia i de coneixements historics.

4. Uns suposats vestigis toponímics lacetans

En 1'Etnologia de la Península Iberica, Bosch Gimpera assenyala que la cultura material deIs jaciments de Castellvell de Solsona i de Sant Miquel de Sorba és similar a la de la costa catalana i diferent del de l' etapa autoctona anterior (representada, per exemple, en el jaci ment d' Anseresa d'Olius). Considerant impossible una transforma ció in situ de l'una a l' al tra, ho interpreta com la irrupció d'una nova població a final del segle IV o a principi del III a.C., que seria la deIs lacetans, deIs quals «encara resta el record a l'Edat Mitjana» con servat en documents del segle XI, que parlarien d'uns mons lacetanus, lazedanus i lezdanus (sic), que estarien situats al NE de la ciutat de Solsona (Bosch Gimpera, 2003: 367). Segons indica, la informació procedeix de l' obra Excavaciones en el poblado ibérico del CasteZ! VeZ! (Solsona) de mossen Serra-Vilaró (sic), publicada l'any 1918. Efectivament, mossen Serra i Vilaró indica en aquesta obra que Solsona seria la població que donaria nom al poble laceta i que a més l'hauria conservat fins ben entrada l'Edat Mitjana en la muntanya que domina la ciutat pel NE, com es pot comprovar en uns documents del segle XI que ano menen un Mons lacetanus, lazedanus i lezdanus (Serra, 1918: 14-16), i remet a una obra pro pia anterior, les Notes Historiques de Olius (1908), en la qual descriu un document que deta na una compra feta 1'any 1097 per l'església de Solsona, en el terme d'Olius, d'un alou que s'estenia des de Suciats fins a la muntanya de Sant Bartomeu «anomenada aleshores 'mons Lazetanus, Lazedanus o Lezdanus'». Localitzat aquest document (Arxiu Episcopal de Solsona, antic núm. 886 del plec 1 d'Olius), s'ha pogut constatar que efectivament descriu la compra d'un alou d'un tal Guillem Jozbert i que en l'enumeració deIs seus límits indi ca que l'alou limita ab occasu solis in monte lezdano.

22 PYRBNAE, núm, 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p, 7-29) De I'existencia deis lacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA

Fig. 4. Document esmentat per Serra Vilaró i per Bosch Gimpera.

Fig. 5. Detall de la figura 4.

Aquest monte lezdano requereix un aclariment (fig. 4, ampliada en la fig. 5). En un pri mer moment, el mot que hi figurava era lehdano, pero l'escrivent ho devia canviar tot seguit (o poc després) transformant la h en una z mitjan<;:ant l'addició d'un petit tra<;: horÍt zontal a la part superior esquerra de la h. No és l'única modificació en el document feta en aquest sentit: diferents paraules que contenien una h a final de síl-laba la van veure muta da en una z pel mateix procediment (iohbeth/iozbeth, ahmael/azmael, mohlemum/mozlemum, etc.) Ara bé, aquest monte lehdano/lezdano (que no, i ni molt menys, lazedanus o lazetanus, com pretenien Serra Vilaró i de retruc Bosch Gimpera) no representa cap testimoniatge toponímic laceta, sinó una cosa ben diferent, ja que el monte lehdano/lezdano es refereix senzillament a la «muntanya de la lleuda», és a dir, ellloc on es cobrava aquest impost a l'entrada deIs mercats (efectivament, aquesta muntanya, en l'actualitat anomenada de Sant Bartomeu, és ellímit natural de Solsona pel nord). Aquest no és l'únic document que incideix en aquest aspecte. Un altre, suposadament de l' any 1102, pero que en el millor deIs casos és una copia bastant posterior (té gairebé totes les característiques necessaries per ser considerat fals),8 descriu la donaCÍó d'un alou a l'església de Santa Maria de Solsona (fig. 6, ampliada en la fig. 7) i assenyala en la des-

8. Comunicació personal de Ramon Martí, Universitat Autónoma de Barcelona.

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) 23 ALFRED BROCH 1 GARCIA De I'existencia deIs lacetans

Fig.6. Document localitzat a l'Arxiu Episcopal de Solsona, que esmenta un mons leutano.

~ ~; -fok-r ~i\,~ l' ..____ ~ Fig.7. Detall de la figura 6. J... It·

cripció dels límits un mons leutano, que cal posar igualment en relació amb la muntanya de la lleuda o actual puig de Sant Bartomeu. Cal descartar, per tant, que els mons lazeda nus o lazetanus (que senzillament mai no han existít, ni tan sols per escrit) ni el monte lez dano i el mons leutano tínguin cap relació amb els lacetans. Al contrari, aquests dos darrers (sense oblidar que el document del mons leutano pot ser senzillament una fasificació) són simplement uns indicadors perfectament descriptius de l'activitat impositiva que es duia a terme en l'indret.

5. Sense els lacetans

Si els lacetans no ocupaven la Catalunya central (ni cap altre territori), qui eren els habi tants de les valls interiors del Llobregat? Evidentment, la comarca del Bages, que és la de majar «tradició» lacetana, i per extensió les del Solsones i la Catalunya central. esta ven habitades en el període del qual ens hem ocupat. L'arqueologia ha palesa a bastament (Broch, 2000). Pero pressuposar d'entrada que aquestes poblacions havien de rebre una denominació específica i diferenciada és assumir el que justament s'hauria de demostrar:

24 PYRENAE. núm. 35. vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) De l'existencia deis lacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA

que havien assolit un grau d'estructuració i consolidació etnica suficient com per ser con siderades una entitat etnica o cultural per dret propi (com efectivament succela amb altres poblacions velnes). Per tant, pretendre que fon;;osament havia d'haver un nom per als pobladors d'aquestes regions és voler comen<;;ar la casa per la teulada. Ben al contrari, s'ha de comen<;;ar per intentar establir, sense especulacions infundades, l'ambit cultural del qual aquests pobladors forma ven part assenyalant-ne les propies peculiaritats (Broch, 2000: 307-369 i 442-477).

Short text On the existence of the Lacetanians l. State of art are considered the ancestors of those who will become Edetani and Sedetani, whereas the The ancient Graeco-Latin sources talk about the Ilaraugatai were the Ilergeti and Ilercavoni's pre Lacetanians, but, when do they reaHy talk about decessors. Mapping out the territories occupied this people? And where did the Lacetanians live? by these peoples in the 2nd century B.C., it seems Other peoples appear in numismatic, epigraphic that Misgetes were placed into the Northern part or toponymic data, except for the Lacetanians, of Catalonia and, using the principIe of analogy whose only evidence is literary. Thus, in order to they might be considered the ancestors of some make the Lacetanian question clearer it is neces peoples like Laietanian, Ausetanian or sary to go beyond the mere textual criticismo This Indigetian, who willlive during the next cen means taking into account aH the evidences we turies. have.

From 218 B.C. onwards 2. The literary sources The Misgetes did not appear again in the literary The first references sources, but when in 218 B.C. the Roman army arrives to the Iberian Peninsula (atthe beginning R.F. Avienus' Ora Maritima, written in the 4th of de Second Punic War), there were some news century A.D. using some very ancient data fram about people living in the ancient land of the the 6_2 th centuries B.C., contains the oldest news Misgetes. Livy reports that Hannibal crassed the about the Iberian people. Hecateu's tale (about river Iberus to subdue Ilergetes, Bargusii, Ausetani 525 B.C.) mentions the Esdetes, the Ilaraugatai and Lacetania, quae subiecta Pyrenaeis montibus est (near the Iberus river) and the Misgetes. Esdetes (Liv., XXI, 23, 2). Thanks to his unique descrip-

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) 25 ALFRED BROCH 1 GARCIA De I'existencia deIs Iacetans

tion of the list of targets, we are able to locate fact Iacetanians, as Hübner and Bosch Gimpera Lacetania in between those other peoples. suggested time ago. As Livy says, after reaching Emporion G. C. Frontinus (Str., 3, 10, 1) and Plutarch (Cat. Scipio subdued the whole shore up to river Ma., XI, 2) says the same about Cato. And Iberus, starting with the Lacetanians (Liv., XXI, Salustius (Hist., 2, 98) says that Pompey subdued 60), what actually suggests they were seaside the Gaul, the Pyrenees, the Lacetania as well as people. The problem arose when we learnt of a the Indigetians (77 B.c.). Dio Cassius (XL\!, 10, 1) people named "Laietanians", who are thought to points that Sextus, Pompey's son, took refuge in live in the same coastal regions. Hübner, Vallejo, Laketanian. Strabo (III, 4, 10) states that Sertorius Barbieri, Rodríguez Adrados and Martínez and Pompey (and afterwards Sextus and Caesar) Gázquez ascribed this passage to the Laietanians fought in the land of the Iacetanians, the best (Olesti, 1994: 8), apparently solving the troubling known people from the central area of Iberus. location of Lacetani. Livy (XXI, 61, 8) added that Plinius reports the Laeetanians and the Indigetians G.C. Scipio attacked the Ausetani near river near the Rubricatum river, and, further to the Iberus. While the Ausetanian oppidum was being West, he locates the Ausetanians, the Iacetanians, sieged, the Lacetanians tried to help their neigh the Cerretanians and the Vasconians. Ptolomeus bours, suggesting they were elose to the place s at the coast the Cossetanians, the Ausetanians and to the river as well, though that Laietanians and the Indigetians and, further 10 means they were far from the Llobregat basin or the West, the Ausetanians and the Iaccetanians. the central Catalonian shore. Sorne historian s believe that Livy confused the river Iberus for river Ter (Molas, 1982: 36-41; Albareda et al, Interpretation 1984: 303), as Ausetani happened to live there. Other authors think Livy was right (Burillo, 1998: The problem lies in the confusion between the 134-139 and 231-235), for sorne Ausetani were Laietanians, the Lacetanians and Hübner suggests also located in the medium basin of Iberus river, that the Lacetanians did not exist and they were near the Celtiberians, Sedetanians, Suessetanians the result of confusing them with Laietanians and Iacetanians. Moreover, Lejeune (1955: 11) and Iacetanians. Schulten and Bosch Gimpera reports a Celtiberian inscription from Ixar con (1935) located the Lacetanian at the base of the taining the word Ausa. These Ausetanians (Therus East Pyrenees, changing Strabo's and Ptolomeus' Ausetanians) rnight have been located at the SW words into Lacetanians. of Ilergetians and at the E of Celtiberians and Olesti (1994: 11-15) points that the first lite Sedetanians (Burillo: 1998: 159 and 328-330). rary sources about the Lacetanians are usually Another passage by Livy (XXVIII, 24) states ethnonymical, whereas the latest are only that Indibil and Mandonius joined with toponymical; this fact would explain the dilution Lacetanians and Celtiberians to attack the sues of the Lacetanian ethnicity, starting with the Cato setani and sedetani (206 B.C.). Moreover (Liv., campaign (195 B.C.). Cura and Sánchez (1987) XXXIV, 20, 10), Cato subdued the Sedetanians, suggest a great region named Lacetania, west Ausetanians, Suessetanians and Lacetanians wards of the Indigetians, wich would inelude (195 B.C.). This geographic context has encou Lacetanians and Laietanians. Olesti proposes a raged sorne historians (Burillo, 1998: 231-235; more dynamic hypothesis: at the beginning, the Dupré, 1982) to locate the Lacetanians in the Laietanians were included in a great Lacetanian Northern side of the Suessetanians, near laca, ethnical group, broken by Cato in 195 B.C.; the suggesting that the Lacetanians of Livy were in refore, the literary references talk about different

26 PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN, 0079·8215 (p. 7·29) De I'existencia deIs Iacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA

areas of this great region during different periods, are similar to the Vaseonian ones beeause al! of and explain the Lacetanians living on the coast. them eopy the bolskan type (Villaronga, 1979: F. Beltrán Lloris believes that the bolskan coins 170-172). Moreover, Livy sets a close relations are from Euskerian origin which proves that the hip between Laeetanians (or lacetanians) and lacetanians were the inhabitants of the Vasconian Suessetanians (Liv., XXXIV, 20, 10), but Beltrán, city of laca whereas the Lacetanians lived indeed who admits this point, loca tes the Laeetanian in the Medium Segre river, near la Seu d'Urgell near la Seu d'Urgell, far away from Osea and (Beltrán, 2001: 61-62). from the Suessetanians.

3. A new proposal Another use of the literary evidence

Toponymical references do not imply an ethni The Lacetanian question must be analysed beyond cal dilution, as the Celtiberian case proves: the the paleographical or exegetic debate and must use first mentions about Celtiberians are toponymi the textual evidence fram a different perspective. cal, but as the Roman influence grew stronger, A recurrenee analysis can quantify the links bet the information about them was also more abun ween peoples (as the textual evidenee presents dant appearing for the first time ethnonymical them). The bigger the interaction between human references. Moreover, some authors like Strabo comunities the lower the distanee between them; use indistinctly ethnonymical and toponymical in this way, the analysis shows that the major links references, althought it should be remembered (3 times noted) are those between Lacetanians that the first Lacetanian reference is toponyrnical Suessetanians and Lacetanians-Ausetanians, and (Liv., XXI, 23, 2) whereas some of the latest are (2 times noted) Lacetanians-Sedetanians, ethnonimycal. Finally, laiesken coins reveal a laeetanians-Ceretanians, laeetanians-Vaseonians genuine and active self-ethnical denomination and Indigetians-Laietanians. These groups show a in the early 2nd century B.C. geographical duality: one of the graups of people Beltrán Lloris does not consider the is loeated in Central and Northern Aragón Laietanian factor, and in this way he loses an (Suessetanians + Sedetanians + lberus Ausetanians essential point for a correct analysis. Moreover, + Celtiberians), near laca; the other graup is loca he uses the literary, linguistic and numismatic ted in the NE (Ausetanians + lndigetians + evidence wrongly. He paradoxically denies the Bargusians), near the laiesken coins' findings. The lacetanian gentilician (the root laca is reported Lacetanians' textual referenees points either to the by coin finds and place names), but admits the lacetanians or to the Laietanians, suggesting that Lacetanian gentilician (with no evidence). He Lacetanians never existed. They are only the result believes that bolskan coins are from Euskerian of confusing them with Laietanians and origing, but Fatás (1971: 109-126) disagries. lacetanians, whieh would explain the lack of non Opposite to Beltrán's arguments the coins of laca literary evidences about Lacetanians.

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079·8215 (p. 7·29) 27 ALFRED BROCH 1 GARCIA De l'existencia deis lacetans

Bibliografia

ALBAREDA, J., FIGUEROLA, J., MOLIST, M. 2n Congrés Internacional d'Arqueologia Prehistorica, i OLLICH, 1., 1984, Historia d'Osona, Eumo, Vico Puigcerda. BARBERA, J. i DUPRÉ, X., 1984, Els laietans. JACOB, P., 1988, Un doublet dans la geographie Assaig de síntesi, Fonaments 4, 31-86. livienne de l'Espagne antique: Les Ausetans de l'Ebre, Kalathos 7-8,135-147. BARBIERI, G., 1943, Iaccetani, Lacetani e Laeetani, Athenaeum 21, 113-12l. JUNYENT, E., 1987, El poblamiento ibérico en el área ilergeta, Iberos. Actas de las 1 Jornadas BELTRÁN LLORIS, E, 2001, Hacia un sobre el Mundo Ibérico (1985), Jaén, 57-65. replanteamiento del mapa cultural y étnico del norte de Aragón, a E VILLAR LEJEUNE, M., 1955, Celtiberica, Acta i M.P. FERNÁNDEZ (eds.), Religión, Lengua y Samanticensia, Filosofía y letras, 7, 4, Universidad Cultura Prerromanas de Hispania, Salamanca, 61-81. de Salamanca. BOSCH GIMPERA, P., 2003, Etnologia de la MANGAS, J. i PLÁCIDO, D., 1994, Avieno Península Iberica, edició de Jordi Cortadella, (Testimonia Hispaniae Antiqua, I), Complutense, Urgoiti, Pamplona. Madrid.

BROCH, A., 2000, El poblament pre-roma i roma MANGAS, J. i PLÁCIDO, D., 1998, La Península a la comarca del Bages. Segles VI - 1 a. e., Tesi de ibérica en los autores griegos: de Homero a Platón doctorat, Universitat Autonoma de Barcelona, (Testimonia Hispaniae Antiqua, H A), Complutense, Bellaterra. Madrid. BURILLO MOZOTA, E, 1998, Los celtíberos, Crítica, MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J., 1974, La campaña Barcelona. de Catón en Hispania, Arie!, Barcelona. COROMINAS VIGNEAUX, J., 1989-1997, MOLAS I FONT, M.D., 1982, Els ausetans i la dutat Onomasticon Cataloniae, I, 356-357; V, 92-93; VI; 93. d'Ausa, Patronat d'Estudis Ausonencs, Vico

CURA, M. i SÁNCHEZ, E., 1987, Un poble pre OLESTI VILA, O., 1994, La identificación de roma mal conegut. Els bargusi o bergistani de los pueblos lacetanos y layetanos en las fuentes l'interior de Catalunya, Jornades Internacionals literarias antiguas. Una nueva interpretación, d'Arqueologia Romana. De les Estructures indígenes Preactas del III Congreso Peninsular de Historia a l'organitzadó provincial romana de la Hispania Antigua, Vitoria, 429-439. Citerior, Granollers. PADRÓ, J., 1987, El poblamiento ibérico en el DUPRÉ, N., 1982, La politique romaine en interior de Cataluña, Iberos. Actas de las 1 Jornadas Espagne pendant la He Guerre Punique. sobre el Mundo Ibérico (1985), Jaén, 35-55. L'Exemple de la Vallée de l'Ebre (218-205), PADRÓ, J. i SANMARTÍ, E., 1992, Áreas R. EL. LIX, 121-151. geográficas de las etnias prerromanas de Cataluña, FATÁS, G., 1971, Sobre suesetanos y sedetanos, Paleoetnología de la Península Ibérica, Complutum Archivo Español de Arqueología 44, 109-125. 2-3,185-194.

FATÁS, G., 1992, Para una etnogeografía de SÁNCHEZ, E., 1987, El poblament pre-roma la cuenca media del Ebro, Paleoetnología al Bages, Caixa de Manresa, Obra cultura!, de la Península Ibérica, Complutum 2-3,223-231. Manresa.

GARCIA IGLESIAS, L., 1978, Algunas SCHULTEN, A. i BOSCH GIMPERA, P., 1935, observaciones sobre los pueblos pirenaicos en la Las Guerras de 237-154 a. de J.e. (Fontes Hispaniae Baja Antigüedad, Els pobles pre-romans del Pirineu, Antiquae; 3), Llibreria Bosch, Barcelona.

28 PYRENAE, núm. 35,vo1.2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p.l·29) De l'existencia deis lacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA

SCHULTEN, A. i PERICOT, 1.,1940, Las Guerras TOVAR, A., 1989, Las tribus y las ciudades de de 237-154 a. de J.e. (Fontes Hispaniae Antiquae; 5), la antigua Hispania (t. 3), Tarraconensis, Iberische Llibreria Bosch, Barcelona. Landeskunde 2, Baden-Baden. SERRA I VILARÓ, J., 1908, Notes Historiques UNTERMANN, J., 1992, Los etnónimos de la de Olius, Butlletí del Centre Excursionista Hispania antigua y las lenguas pre-romanas de la de Catalunya 158-161, 73-87. Península Ibérica, Paleo etnología de la Península Ibérica, Complutum 2-3,19-33. SERRA I VILARÓ, J., 1918, Excavaciones en el poblado ibérico del Castell Vell (Solsona), Memoria VILLARONGA, L., 1979, Numismática antigua de núm. 27 de la Junta de Excavaciones, Madrid. Hispania, Cymys, Barcelona.

PYRENAE, núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 1-29) 29