2020-City-State ... An-West-Iberian-Cities
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
La Contra / Josep Bayerri Raga Promocionar L'ebre a València El
La contra / Josep Bayerri Raga Promocionar l’Ebre a València El Patronat de Turisme de la Diputació ha anat a València per parlar de l’Ebre però no com a font de rescursos hidraulics si no com a lloc d’interès turistic La afinitat entre Tortosa i Valencia ha estat sempre viva, sovint contradictòria i sempre poc entesa des d’altres indrets de Catalunya. Tinguis en compte que, fins l’apertura de l’autopista, el 1972, la comunicació cap al sud era molt més fàcil que en direcció a Barcelona on hi havia els obtacles del coll de Balaguer i les inacabables corves de la desapareguda carretera del Perelló. Per altra part el caracter dels ebrencs tenia fins fa poc moltes més semblances amb la societat valenciana que amb la gent de Tarragona en amunt: dialecte, costums, estructura econòmica, organizació social, arrelament del caciquisme rural provincianisme localista i paper de l’església entre altres molt elements; a més més de la important aportació valenciana en la colonització del Delta a finals del XIX. La relació be de lluny. De fet la creació del regne de València per Jaume I el 1239 es feu incorporant-hi territoris tortosins. S’ha dit (Pierre Vilar a “Catalunya dis l’Espanya moderna”) que Berenguer IV va saltar el coll de Balaguer el 1148 per conquerir tot el regne sarraï de Tortosa que arribava fins la plana de Borriana, coicidint amb l’antiga Ilercavonia. Però, per raons logistiques es va aturar al riu Senia i malahuradament aqui s’establí la frontera durant prop d’un segle, amb cent quilòmetres de terra de ningú. -
Alcanar : La Moleta Del Remei
Cultura Museus C C La Moleta del Remei ALCANAR ALCANAR Museu d’Arqueologia de Catalunya de Catalunya. Guías del Museu d’Arqueologia Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI ISBN 843937285-X Generalitat de Catalunya Departament de Cultura 9 7 8 8 4 3 9 3 7 2 8 5 1 Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI Francisco Gracia Alonso, David Garcia i Rubert, Glòria Munilla Cabrillana, y M. del Mar Villalbí Prades Ruta de los Iberos Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Índice 6 Introducción 8 Situación y acceso 11 Entorno medioambiental 14 Descripción del asentamiento 17 Historia de las investigaciones 18 Fases de ocupación 18 Primer Hierro 20 Ibérico Pleno 22 Ibérico Final 22 Economía 29 Sociedad 32 Creencias y rituales 37 Arquitectura 37 Ámbitos de habitación 41 Edificios singulares 44 Sistema defensivo 46 Tipologías materiales 50 Contextualización: La Moleta y el poblamiento protohistórico en las tierras del río Sénia 52 El proyecto de difusión 53 El Museu Comarcal del Montsià y la gestión del patrimonio arqueológico territorial 57 Bibliografía básica 14 4 2 12 13 5 Puntos de interés: 4. Torre 7. Ámbito 9 11. Ámbito 17 1. Edificio singular 1 5. Muralla o muro de 8. Ámbito 12 12. Ámbito 62 2. Edificio singular 2 circunvalación 9. Ámbito 13 13. Ámbito 64 3. Edificio singular 3 6. Ámbito 7 10. Ámbito 14 14. Ámbito 67 3 1 11 10 7 8 2 9 6 6 Introducción Introducción La Moleta del Remei es uno de los primeros yacimientos ibéricos catalanes que despertó interés entre la comunidad científica del país: su existencia ya fue notificada al Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes) en una fecha tan antigua como el año 1919. -
El Guerrero Celtibérico De Mosqueruela (Teruel): Una Pintura Rupestre Excepcional De La Edad Del Hierro En El Alto Maestrazgo Turolense
ANTIQVITASEl guerrero - 2013 celtibérico - N.º 25 de(pp. Mosqueruela 85-107) ISSN: (Teruel 1139-6609): una pintura - M.H.M. rupestre Priego excepcional de Córdoba de la Edad del Hierro en el… El guerrero celtibérico de Mosqueruela (Teruel): una pintura rupestre excepcional de la Edad del Hierro en el Alto Maestrazgo turolense ALBERTO J. LORRIO ALVARADO* JOSÉ I. ROYO GUILLÉN** (*) Universidad de Alicante (**) Dirección General de Patrimonio Cultural. Gobierno de Aragón RESUMEN Se analiza el hallazgo de una representación pintada en un abrigo de la localidad de Mosqueruela (Teruel), en la que apa- rece un guerrero con túnica corta, polainas o grebas, espada recta y vaina, escudo circular y un casco con alas o cuernos laterales. El estudio del guerrero y su armamento permite relacionarlo con la iconografía ibérica y celtibérica de guerreros heroizados, aislados o en combate singular, tanto en el arte rupestre de la Edad del Hierro peninsular, como en estatuaria, toréutica, decoración vascular o estelas, todo ello en un periodo entre los siglos IV y II a. C. Pero el máximo interés de esta representación ha sido confirmar además la procedencia celtibérica de un extraordinario conjunto de cascos hispano- calcídicos, muchos de los cuales aparecieron de forma ilegal en la localidad aragonesa de Aranda del Moncayo. El tipo de representación y su localización en un área fronteriza entre territorios ibéricos o celtibéricos, señalan la existencia de un lugar de culto donde se realizarían ritos de paso. PALABRAS CLAVE: Arte rupestre de la Edad del Hierro, guerrero celtibérico, panoplia militar, cascos hispano-calcídicos, heroización del guerrero. ABSTRAT We analyse a warrior painted in a shelter in the village of Mosqueruela (Teruel). -
De I'existencia Deis Iacetans
PYRENAE. núm. 35, vol. 2 (2004) ISSN: 0079-8215 (p. 7-29) REVISTA DE PREHISTÓRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL JOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY ANO ANTIQUITY De I'existencia deIs Iacetans ALFRED BROCH 1 GARCIA Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya el de Casp, 15, E-0801 OBarcelona [email protected] Les fonts grecollatines esmenten un poble anomenat lacetans. La manca absoluta de testimonis no literaris sobre ells ha generat un llarg i complex debat que, en lloc de contemplar la manca d'evidencia no escrita com una dada positiva, ha intentat generar reconstruccions de l'evidencia textual que puguin resoldre les diverses i greus contradiccions entre els textos. Pero si es dóna un tractament diferent a l'evidencia escrita (amb una analisi de recurrencia), se la vincula amb el conjunt d'evidencia coneguda sobre els antics pobles peninsulars i s'aplica una crítica estricta que posi en evidencia les mancances de les principals propostes de reconstrucció, cal concloure que la pretesa existencia real d'una etnia lacetana, no és sinó el resultat de la confusió (escrita) amb altres dues etnies que sí van existir i de les quals hi ha testimonis ferms: els laietans i els iace tans. PARAULES CLAU LAIETANS, LACETANS, IACETANS, PALETNOLOGIA, CULTURA IBERICA. The ancient sources about Iberia talk about the ancient people named Lacetanian. The absolute lack of any kind of non-literary evidence about them has incited a large and old polemic attemp ting to solve the various and deep contradictions contained in the literary corpus. A better way to study this case consists in changing this lack of evidence into a positive datum, making a dif ferent use of the literary evidence by developing a recurrence analysis inserted into a larger stock of evidence about the ancient Iberian peoples. -
Resumen Résumé
160NATÀLIE BARRANDON L’affirmation des élites indigènes en Hispanie septentrionale a l’époque républicaine Resumen Este artículo propone un retrato de las élites indígenas al tiempo republicano en la Hispania septentrional (la cuenca del Ebro y la costa mediterránea de Emporion a Saguntum). Las aristocracias locales desarollen formas de autorrepresentación en las construciones privadas y en la epigrafía publica. Si la romanización de las élites es en marcha, cambia fondamentalemente las culturas que muy despacio. Palabras clave: élites, romanización, Hispania Citerior. Résumé Cet article propose un portrait des élites indigènes à l'époque républicaine en Hispanie septentrionale (bassin de l'Èbre et côte méditerranéenne d'Emporion à Saguntum). Les aristocraties locales développèrent des formes d'autoreprésentation par le biais notam- ment de constructions privées et d'une épigraphie publique. Si la romanisation des élites est en cours, elle ne bouleverse cependant que lentement leurs cultures respectives. Mots clés: élites, romanisation, Hispanie Citérieure. 20. www.elmundo.es/elmundo/2003/07/25/cultura/ SALDVIE n.º 6 2006 pp. 161-183 L’affirmation des élites indigènes en Hispanie septentrionale a l’époque républicaine1 Natàlie Barrandon Introduction qu'une minorité seulement des habitations fut touchée Après avoir pris pied dans la péninsule Ibérique par ce phénomène. Ainsi, toutes les couches de la pop- pendant la 2ème guerre punique, les Romains entre- ulation ne bénéficièrent pas de ces transferts culturels. prirent sa conquête. La côte méditerranéenne et le Seules les élites politiques ou économiques eurent bassin de l'Èbre furent définitivement soumis à Rome accès aux nouveautés. L'introduction de nouveaux élé- avec la chute de Numance. -
El Espacio Desértico En El Límite Ilercavón Cessetano
QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 36 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. F. ARASA. Entre Ares i Benassal: les prospeccions de J. Chocomeli a l’Alt Maestrat l’any 1935 ...... 5 G. AGUILELLA, A. BARRACHINA, F. FALOMIR, A. VICIACH, P. MEDINA. El yacimiento arqueológico de Orpesa la Vella (Oropesa del Mar, Castellón). Resultados de las campañas de 2005 a 2008 y su contextualización ................................................................................................................................. 27 C. SAORIN. Les estructures de -
Les Estructures Socials Protohistòriques a La Gàl·Lia I a Ibèria
Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Arqueo Mediterrània 14/2015 ARQUEO MEDITERRÀNIA 14/2015 Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013) Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC) Dominique Garcia (IUF Aix Marseille Université) Joan Sanmartí (UB) (editors científics) ÀREA D'ARQUEOLOGIA - UNIVERSITAT DE BARCELONA INSTITUT CATALÀ D'ARQUEOLOGIA CLÀSSICA Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Primera edició: gener 2016 Tiratge: 500 exemplars Direcció Josep Maria Gurt Esparraguera Joan Sanmartí Grego Consell de Redacció Jaume Buxeda Garrigós Miquel Àngel Cau Ontiveros Jaume Noguera Guillén Gisela Ripoll López Francesc Tuset Bertran Secretaria de Redacció David Asensio Vilaró Eduard Ble Gimeno Irene Cruz Folch Francisco José Cantero Rodríguez Rafel Jornet Niella Marisol Madrid Fernández David Montanero Vico Pau Valdés Matías Sílvia Valenzuela-Lamas Maqueta i coberta Natàlia Arranz Compaginació imaginatic Impressió Gràfiques Raventós Suau Edita Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Facultat de Geografia i Història Montalegre 6 - 08001 Barcelona Tel. 934 037 540 [email protected] - www.ub.edu/prehist/main.htm Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça Rovellat s/n - 43003 Tarragona Tel. 977 249 133 [email protected] - www.icac.cat Amb la col·laboració de Organisme Autònom Municipal Fundació Castell de Calafell Plaça Catalunya, 1 43820 Calafell Amb el suport de l'AGAUR (2012ARCS1 0019) i de l’IUF Aix-Marseille Université D. -
HIBERA Lulia ILERCAVONIA-DERTOSA: L'assentament IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA
HIBERA lULIA ILERCAVONIA-DERTOSA: L'ASSENTAMENT IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA INTRODUCCIÓ. Des de fa molt temps, hom ha suposat que sobre el turó que domina l'actual ciu- tat de Tortosa, donades les seves característiques estratègiques, s'hi havia d'ubicar un establiment humà, al menys des d'època prehistòrica'. Malauradament, aquesta disposició geomorfològica que el fa tan apte per ser habitat i el seu caire altament estratègic, amb un ampli domini visual del riu Ebre i del seu entorn, ha implicat que tradicionalment s'hi hagin situat estructures de tipus militar. Aquest continuum constructiu, que s'ha vingut produint des d'època romana (MIRA- VALL 1984, 1988) amb un moment molt àlgid durant l'ocupació islàmica de la ciutat, fins als nostres dies -construcció l'any 1972 del Parador Nacional de Turismo Castillo de La Zuda- ha significat, al menys amb les dades que tenim fins ara, la destrucció de qualsevol seqüència estratigràfica anterior al domini romà. Aquesta manca de dades arqueològiques però, no es veu contrastada pels textes escrits que fan referència al curs inferior de l'Ebre. A partir del segle VI abans de la nostra Era, escriptors grecs i llatins es referiran a aquesta regió coinci- dint en l'existència prop de la desembocadura del riu d'una ciutat molt impor- tant, "la cèlebre Tyrichae" d'Avié {Ora Marítima, v. 495-496), o "Hibera, la més rica d'aquella regió", de Titus Livi (Liv. XXIII, 28). És gràcies a aquestes dades i a la numismàtica que podem situar en aquesta zona, entre finals del segle III i el canvi d'Era, dos importants nuclis de població que cada un en el seu moment, van dirigir el territori al que pertanyien: Hibera Ilercavonia i Dertosa. -
KALAKORIKOS 2002 1/4/04 17:15 Página 31
KALAKORIKOS 2002 1/4/04 17:15 Página 31 Kalakorikos, 7. 2002, pp.: 31-50 CALAGURRIS Y LA FIJACIÓN DE NUEVOS LÍMITES TERRITORIALES EN LA ANTIGÜEDAD por Luis Amela Valverde* Resumen Pompeyo Magno concedió numerosos beneficios a distintas comunidades al finalizar la guerra sertoriana. El presente trabajo analiza la inclusión de la ciudad de Calagurris dentro del grupo étnico de los Vascones, que se considera efectuado en este momento histórico. Abstract Pompey the Great granted numerous advantages to different communities when concluding the Sertorian War.The present work studies the inclusion of the city of Calagurris inside the ethnic group of the Vascones that is considered made at this time. La mejor forma de constituir una clientela por un político romano ambicioso era la distribución de numerosos beneficios y recompensas, tanto a comunidades como a per- sonajes individuales notables1, conjuntamente con una propaganda muy bien orquestada. Cn. Pompeyo Magno (cos. I 70 a.C.) fue quien tuvo más éxito al coordinar todos estos elementos, lo que le habilitó para crear y organizar una de las más fuertes e importantes clientelas del Imperio2. Simplemente, prosiguió la política de personajes ambiciosos que, mientras servían a los intereses del Estado, a su vez intentaban extender el cuerpo de su clientela, que ya tenía sus bases en las acciones de su padre, Cn. Pompeyo Estrabón (cos. 89 a.C.)3, pero elevándolo a un nivel jamás alcanzado hasta entonces. El momento más propicio por Pompeyo Magno para realizar esta labor en Hispania fue el periodo entre la finalización de la guerra sertoriana y su marcha a Roma a cele- *. -
AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No. 715626. AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliably and even analyse the briefest and most formulaic of them with some competence, but nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossible, it is unclear whether this would be genetic or through contact. The study of the Iberian language, like that of the other Palaeohispanic languages, goes back to the works of the numismatists, from Antonio Agustín and Velázquez to Delgado and Zóbel de Zangróniz. They are responsible for identifying the script and deciphering the first signs. When Emil Hübner published the first corpus of pre-Roman Hispanian inscriptions at the end of the nineteenth century, however, the system of transcription was still very deficient and did not even serve to reveal that these inscriptions were in fact evidence of various languages that are very different to one another. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època Tardo
PART II - LES FONTS LITERÀRIES ANTIGUES, EPIGRÀFIQUES I NUMISMÀTIQUES. II - LES FONTS LITERÀRIES ANTIGUES, EPIGRÀFIQUES I NUMISMÀTIQUES. INTRODUCCIÓ. El Camp de Tarragona és un territori que apareix citat amb relativa freqüència a les fonts literàries antigues especialment mitjançant les diverses al·lusions que els autors clàssics fan a l’antiga ciutat de Tarraco, donada la gran importància que aquesta ostentà al llarg de tota l’Antiguitat1. Les fonts clàssiques es refereixen també, tot i que en menor grau, a l’anomenada regio Kessetania (és a dir, el territori ocupat pel populus Kessetanus), de la qual formarien part les actuals comarques del Camp de Tarragona. Es tractaria d’una amplia franja territorial de límits difícils d’establir, doncs les fonts literàries contenen molt poques referències (fonamentalment, Plini i Ptolomeu) i les que ens donen són poc explícites en relació a la seva extensió territorial. Malgrat la manca d’informació a les fonts literàries antigues, tots els indicis semblen indicar, tal i com veurem amb més detall al proper capítol, que aquest territori cessetà comprenia, grosso modo, una extensa àrea que, a més d’abastar les tres comarques en que, actualment, està dividida la gran plana litoral del Camp de Tarragona, inclouria les de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. La regio Kessetania, tindria plena continuïtat durant l’època romana, doncs els seus suposats límits es mantindrien, marcant el territorium de la ciuitas de Tarraco. Aquest segon capítol del present estudi dedicat a les fonts literàries, epigràfiques -
Gifts, Goods and Money
Gifts, Goods and Money Gifts, Goods and Money: Comparing currency and circulation systems in past societies explores and Hofmann (eds) Brandherm, Heymans the economic and social roles of exchange systems in past societies from a variety of different perspectives. Based on a broad range of individual case studies, the authors tackle problems Comparing currency and circulation systems surrounding the identification of (premonetary) currencies in the archaeological record. These concern the part played by weight measurement systems in their development, the changing role of objects as they shift between different spheres of exchange, e.g. from gifts in past societies to commodities, as well as wider issues regarding the role of exchange networks as agents of social and economic change. Among the specific questions the papers address is what happens when new objects of value are introduced into a system, or when existing objects go out of use, as well as how exchange systems react to events such as crises or the emergence of new polities and social constellations. One theme that unites most of the papers is the tension between what is introduced from the outside and changes that are driven by social transformations within a given group. Dirk Brandherm studied Archaeology, Classics and Social Anthropology at the universities of Münster, Edinburgh and Freiburg. Most of his work has been in European Bronze and Iron Age archaeology, with one focus on metalwork production and depositional practices. He currently holds a position of Lecturer at Queen’s University Belfast, Northern Ireland. Elon Heymans studied archaeology at the University of Amsterdam and at Tel Aviv University.