El Espacio Desértico En El Límite Ilercavón Cessetano
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
La Contra / Josep Bayerri Raga Promocionar L'ebre a València El
La contra / Josep Bayerri Raga Promocionar l’Ebre a València El Patronat de Turisme de la Diputació ha anat a València per parlar de l’Ebre però no com a font de rescursos hidraulics si no com a lloc d’interès turistic La afinitat entre Tortosa i Valencia ha estat sempre viva, sovint contradictòria i sempre poc entesa des d’altres indrets de Catalunya. Tinguis en compte que, fins l’apertura de l’autopista, el 1972, la comunicació cap al sud era molt més fàcil que en direcció a Barcelona on hi havia els obtacles del coll de Balaguer i les inacabables corves de la desapareguda carretera del Perelló. Per altra part el caracter dels ebrencs tenia fins fa poc moltes més semblances amb la societat valenciana que amb la gent de Tarragona en amunt: dialecte, costums, estructura econòmica, organizació social, arrelament del caciquisme rural provincianisme localista i paper de l’església entre altres molt elements; a més més de la important aportació valenciana en la colonització del Delta a finals del XIX. La relació be de lluny. De fet la creació del regne de València per Jaume I el 1239 es feu incorporant-hi territoris tortosins. S’ha dit (Pierre Vilar a “Catalunya dis l’Espanya moderna”) que Berenguer IV va saltar el coll de Balaguer el 1148 per conquerir tot el regne sarraï de Tortosa que arribava fins la plana de Borriana, coicidint amb l’antiga Ilercavonia. Però, per raons logistiques es va aturar al riu Senia i malahuradament aqui s’establí la frontera durant prop d’un segle, amb cent quilòmetres de terra de ningú. -
Alcanar : La Moleta Del Remei
Cultura Museus C C La Moleta del Remei ALCANAR ALCANAR Museu d’Arqueologia de Catalunya de Catalunya. Guías del Museu d’Arqueologia Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI ISBN 843937285-X Generalitat de Catalunya Departament de Cultura 9 7 8 8 4 3 9 3 7 2 8 5 1 Guías del Museu d’Arqueologia de Catalunya ALCANAR LA MOLETA DEL REMEI Francisco Gracia Alonso, David Garcia i Rubert, Glòria Munilla Cabrillana, y M. del Mar Villalbí Prades Ruta de los Iberos Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Índice 6 Introducción 8 Situación y acceso 11 Entorno medioambiental 14 Descripción del asentamiento 17 Historia de las investigaciones 18 Fases de ocupación 18 Primer Hierro 20 Ibérico Pleno 22 Ibérico Final 22 Economía 29 Sociedad 32 Creencias y rituales 37 Arquitectura 37 Ámbitos de habitación 41 Edificios singulares 44 Sistema defensivo 46 Tipologías materiales 50 Contextualización: La Moleta y el poblamiento protohistórico en las tierras del río Sénia 52 El proyecto de difusión 53 El Museu Comarcal del Montsià y la gestión del patrimonio arqueológico territorial 57 Bibliografía básica 14 4 2 12 13 5 Puntos de interés: 4. Torre 7. Ámbito 9 11. Ámbito 17 1. Edificio singular 1 5. Muralla o muro de 8. Ámbito 12 12. Ámbito 62 2. Edificio singular 2 circunvalación 9. Ámbito 13 13. Ámbito 64 3. Edificio singular 3 6. Ámbito 7 10. Ámbito 14 14. Ámbito 67 3 1 11 10 7 8 2 9 6 6 Introducción Introducción La Moleta del Remei es uno de los primeros yacimientos ibéricos catalanes que despertó interés entre la comunidad científica del país: su existencia ya fue notificada al Institut d’Estudis Catalans (Instituto de Estudios Catalanes) en una fecha tan antigua como el año 1919. -
El Guerrero Celtibérico De Mosqueruela (Teruel): Una Pintura Rupestre Excepcional De La Edad Del Hierro En El Alto Maestrazgo Turolense
ANTIQVITASEl guerrero - 2013 celtibérico - N.º 25 de(pp. Mosqueruela 85-107) ISSN: (Teruel 1139-6609): una pintura - M.H.M. rupestre Priego excepcional de Córdoba de la Edad del Hierro en el… El guerrero celtibérico de Mosqueruela (Teruel): una pintura rupestre excepcional de la Edad del Hierro en el Alto Maestrazgo turolense ALBERTO J. LORRIO ALVARADO* JOSÉ I. ROYO GUILLÉN** (*) Universidad de Alicante (**) Dirección General de Patrimonio Cultural. Gobierno de Aragón RESUMEN Se analiza el hallazgo de una representación pintada en un abrigo de la localidad de Mosqueruela (Teruel), en la que apa- rece un guerrero con túnica corta, polainas o grebas, espada recta y vaina, escudo circular y un casco con alas o cuernos laterales. El estudio del guerrero y su armamento permite relacionarlo con la iconografía ibérica y celtibérica de guerreros heroizados, aislados o en combate singular, tanto en el arte rupestre de la Edad del Hierro peninsular, como en estatuaria, toréutica, decoración vascular o estelas, todo ello en un periodo entre los siglos IV y II a. C. Pero el máximo interés de esta representación ha sido confirmar además la procedencia celtibérica de un extraordinario conjunto de cascos hispano- calcídicos, muchos de los cuales aparecieron de forma ilegal en la localidad aragonesa de Aranda del Moncayo. El tipo de representación y su localización en un área fronteriza entre territorios ibéricos o celtibéricos, señalan la existencia de un lugar de culto donde se realizarían ritos de paso. PALABRAS CLAVE: Arte rupestre de la Edad del Hierro, guerrero celtibérico, panoplia militar, cascos hispano-calcídicos, heroización del guerrero. ABSTRAT We analyse a warrior painted in a shelter in the village of Mosqueruela (Teruel). -
HIBERA Lulia ILERCAVONIA-DERTOSA: L'assentament IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA
HIBERA lULIA ILERCAVONIA-DERTOSA: L'ASSENTAMENT IBÈRIC I LA IMPLANTACIÓ DE LA CIUTAT ROMANA INTRODUCCIÓ. Des de fa molt temps, hom ha suposat que sobre el turó que domina l'actual ciu- tat de Tortosa, donades les seves característiques estratègiques, s'hi havia d'ubicar un establiment humà, al menys des d'època prehistòrica'. Malauradament, aquesta disposició geomorfològica que el fa tan apte per ser habitat i el seu caire altament estratègic, amb un ampli domini visual del riu Ebre i del seu entorn, ha implicat que tradicionalment s'hi hagin situat estructures de tipus militar. Aquest continuum constructiu, que s'ha vingut produint des d'època romana (MIRA- VALL 1984, 1988) amb un moment molt àlgid durant l'ocupació islàmica de la ciutat, fins als nostres dies -construcció l'any 1972 del Parador Nacional de Turismo Castillo de La Zuda- ha significat, al menys amb les dades que tenim fins ara, la destrucció de qualsevol seqüència estratigràfica anterior al domini romà. Aquesta manca de dades arqueològiques però, no es veu contrastada pels textes escrits que fan referència al curs inferior de l'Ebre. A partir del segle VI abans de la nostra Era, escriptors grecs i llatins es referiran a aquesta regió coinci- dint en l'existència prop de la desembocadura del riu d'una ciutat molt impor- tant, "la cèlebre Tyrichae" d'Avié {Ora Marítima, v. 495-496), o "Hibera, la més rica d'aquella regió", de Titus Livi (Liv. XXIII, 28). És gràcies a aquestes dades i a la numismàtica que podem situar en aquesta zona, entre finals del segle III i el canvi d'Era, dos importants nuclis de població que cada un en el seu moment, van dirigir el territori al que pertanyien: Hibera Ilercavonia i Dertosa. -
Playing with the Time. Experimental Archaeology and the Study of the Past
PLAYING WITH THE TIME. EXPERIMENTAL ARCHAEOLOGY AND THE STUDY OF THE PAST Editors: Rodrigo Alonso, Javier Baena & David Canales 4th. International Experimental Archaeology Conference 8-11 may 2014, Museo de la Evolución Huma. Burgos, Spain. Experimenta (the Spanish Experimental Archaeology Association) is a non-profit association created, among other proposes, to organize international experimental archaeology conferences. Previous conferences were successively held in Santander (2005), Ronda (2008) and Banyoles (2011). Organization Scientific committee Experimenta (Asociación española de Arqueología Experimental) Carlos Díez (Universidad de Burgos) Museo de la Evolución Humana, Junta de Castilla y León Marta Navazo(Universidad de Burgos) Universidad Autónoma de Madrid Ángel Carrancho (Universidad de Burgos) EXARC José A. Rodriguez Marcos (Universidad de Burgos) Diego Arceredillo (Fundación Atapuerca) Cooperación institutions Marcos Terradillos (Fundación Atapuerca) Fundación Atapuerca Millán Mozota (Institut Milá i Fontanals, CSIC) Universidad de Burgos Xavier Terradas (Institut Milá i Fontanals, CSIC) Consejo Superior de Investigaciones Científicas - IMF, Barcelona Ignacio Clemente (Institut Milá i Fontanals, CSIC) Asociación Española para el Estudio del Cuaternaro (AEQUA) Antonio Morgado (Universidad de Granada) Gema Chacón (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Organizing committee Josep Maria Verges (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social) Alejandro Sarmiento (Museo de la Evolución Humana, Junta de Castilla -
Acta Numismàtica 47 2017
000_Portada_i_llom_47_Layout 1 04/04/17 14:37 Página 1 ACTA NUMI SMÀTI CA 47 201 7 001-004 Sumari_v3_Layout 1 27/03/17 17:17 Página 1 acta NUMisMÀtica 47 Director : Miquel de CRUSAFONT reDactors : Jaume BOADA Rossend CASANOVA Manuel GARCÍA GARRIDO Xavier JORBA Xavier SANAHUJA societat cataLaNa D’estUDis NUMisMÀtics iNstitUt D’estUDis cataLaNs BarceLoNa 2017 001-004 Sumari_v3_Layout 1 27/03/17 17:17 Página 2 Acta Numismàtica és una revista periòdica de la societat catalana d’estudis Nu - mismàtics (institut d’estudis catalans) que acull treballs de recerca en els camps de la numismàtica, la història de la moneda i la medallística, en el sentit més ampli. És oberta als socis de l’entitat i a tots els estudiosos que ens trametin els seus tre - balls complint les normes que s’especifiquen en els criteris d’admissió que cons - ten al final de la revista. es dirigeix especialment als estudiosos de l’especialitat, als hitoriadors i, en general, a totes les persones interessades per aquesta branca de la història. Acta Numismàtica té una periodicitat anyal i fou fundada l’any 1971 sota els auspicis de la secció Numismàtica del cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona i la di - recció del Dr. Leandre Villaronga. L’any 1979 el cercle la cedí a la societat ca - talana d’estudis Numismàtics, acabada de crear. Acta Numismàtica admet articles fins al mes de novembre de l’any anterior al d’edició i dins el mes següent en decideix l’acceptació. La revista ha d’aparèixer abans que acabi l’any d’edició. -
La Iberia Prerromana
La Iberia prerromana Prof. Mag. Miguel Afonso Linhares Sumario ¿Iberia o Hispania? Las fuentes históricas Las agrupaciones etnolingüísticas La cronología de los pueblos prerromanos La geografía de los pueblos prerromanos El léxico castellano de origen prerromano El celtismo La lengua vasca El vasquismo ¿Iberia o Hispania? Toda la región de más allá del Ródano y del istmo configurado por los golfos galáticos fue denominada Iberia por los autores antiguos, y en cambio los contemporáneos le señalan como límite el Pirene y dicen que Iberia e Hispania son sinónimos; otros daban ese nombre de Hispania solo a la región de más acá del Íber. Y otros aún anteriores llamaron a estos mismos igletes, que no ocupaban un gran territorio, según dice Asclepíades de Mirlea. Los romanos por su parte, llamando indistintamente Iberia o Hispania a todo el territorio, dieron a una parte la denominación de Citerior y a la otra la de Ulterior; pero a veces se sirven de otra división, adaptando su política a las circunstancias. (Estrabón, Geografía, III, 4, 19) Las fuentes históricas Cuando los romanos empezaron la conquista de Iberia, al inicio del siglo III a. C., la península estaba habitada por varios pueblos: astures, ausetanos, autrigones, bastetanos, berones, cántabros, caristios, carpetanos, cartagineses, celtíberos, célticos, ceretanos, conios, contestanos, cosetanos, edetanos, galaicos, griegos, ilercavones, ilergetes, indigetes, jacetanos, lacetanos, layetanos, lusitanos, oretanos, turdetanos, túrdulos, turmódigos, vacceos, várdulos, vascones, vetones etc. El conocimiento que se tiene hoy sobre estos pueblos depende de tres tipos de fuentes: 1. Los testimonios materiales, de los que se encarga la arqueología; 2. los testimonios lingüísticos, de los que se encarga la lingüística; 3. -
AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No. 715626. AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliably and even analyse the briefest and most formulaic of them with some competence, but nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossible, it is unclear whether this would be genetic or through contact. The study of the Iberian language, like that of the other Palaeohispanic languages, goes back to the works of the numismatists, from Antonio Agustín and Velázquez to Delgado and Zóbel de Zangróniz. They are responsible for identifying the script and deciphering the first signs. When Emil Hübner published the first corpus of pre-Roman Hispanian inscriptions at the end of the nineteenth century, however, the system of transcription was still very deficient and did not even serve to reveal that these inscriptions were in fact evidence of various languages that are very different to one another. -
Guía De Recursos Sociales Para Las Mujeres En Aragón
COLECCIÓN: Guías del IAM n.º 1 EDITA: Gobierno de Aragón Instituto Aragonés de la Mujer P.º María Agustín, 38 · 50004 Zaragoza PORTADA: Aurora Pinck ILUSTRACIÓN: Silvia Gavete D. L.: Z-1606-01 IMPRIME: Sansueña Industrias Gráficas, S.A. Río Guatizalema, 6 · 50003 Zaragoza ÍNDICE Organismos de igualdad 15 INSTITUTO ARAGONÉS DE LA MUJER 17 CENTROS DE INFORMACIÓN Y SERVICIOS A LA MUJER DE ÁMBITO COMARCAL 21 UNIDAD DE LA MUJER DEL AYUNTAMIENTO DE ZARAGOZA 24 MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES 25 ORGANISMOS DE IGUALDAD DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS 26 ORGANISMOS RESPONSABLES DE IGUALDAD DE OPORTUNIDADES PARA LA MUJER EN EL 29 ÁMBITO INTERNACIONAL Servicios de atención a las mujeres víctimas de 31 violencia PAUTAS DE ACTUACIÓN 34 Casas de acogida, otros centros y servicios de interés 39 CASAS DE ACOGIDA 42 CENTROS DE ATENCIÓN A MUJERES CON PROBLEMAS DE MARGINACIÓN 44 RESIDENCIAS PARA JÓVENES EN SITUACIÓN DE CONFLICTO SOCIAL 45 OTROS ALOJAMIENTOS 46 OTROS SERVICIOS 47 49 Salud 52 Huesca 56 Teruel 60 Zaragoza 69 Servicios sociales CENTROS MUNICIPALES DE SERVICIOS SOCIALES, SERVICIOS SOCIALES DE BASE Y OTROS SERVICIOS 72 Huesca 75 Teruel 78 Zaragoza 85 MUNICIPIOS ARAGONESES Y SERVICIO SOCIAL DE BASE AL QUE PERTENECEN 107 Educación 110 CENTROS Y AULAS DE EDUCACIÓN DE PERSONAS ADULTAS 111 Huesca 113 Teruel 115 Zaragoza 125 GUARDERÍAS INFANTILES 126 Huesca 129 Teruel 132 Zaragoza 136 OTRAS INFORMACIONES DE INTERÉS Empleo 137 INSTITUTO ARAGONÉS DE LA MUJER 140 Asesoría laboral 140 Asesoría empresarial 142 Inf@empresarias 144 Red Emprender en Aragón 145 OTRAS INFORMACIONES DE INTERÉS 146 Gobierno de Aragón 146 Oficinas de información socio-laboral 147 Instituto Nacional de Empleo 147 Otras entidades Organizaciones empresariales 148 Organizaciones sindicales 149 Cámaras de Comercio 150 Asociaciones de mujeres 151 Huesca 154 Teruel 165 Zaragoza 175 Otros servicios de interés para las mujeres 197 TELÉFONOS 24 HORAS 199 TELÉFONOS ÚTILES 200 a convivencia armónica entre las personas es sin duda el mejor L síntoma de madurez de una sociedad. -
Bibliografía Arqueológica Castellonense III
QUAD. PREH. CAST. 16, 1994 Bibliografía Arqueológica Castellonense III M.ª Dolores Llorens* Francesc Gusi** Carmen Barrachina*** Resumen Transcurridos más de quince años desde la última recopilación bibliográfica (Gusi, 1977) hemos creído necesario con- tinuar la labor de documentación de los numerosos trabajos de investigación arqueológica referidos a Castellón, lo cual ha proporcionado una extensa bibliografía que sobrepasa ampliamente los 400 títulos. Así pues, únicamente hemos pretendido continuar en lo posible, la recogida exhaustiva, en esta tercera entrega, del listado bibliográfico por autores de los trabajos realizados desde los años 1977 a 1993. Resum Transcorreguts més de quinze anys des de la darrera recopilació bibliogràfica (Gusi, 1977), hem cregut necessari con- tinuar la tasca de documentació dels nombrosos, treballs d'investigació arqueològica referits a Castelló, la qual cosa ha inclós una extensa bibliografia que ultrapassa amb molt els 400 títols. Així doncs, solament hem pretès continuar dins del possible, la recollida exhaustiva, en aquest tercer lliurament, del llistat bibliogràfic per autors dels treballs duts a terme des de l'any 1977 fins al 1993. ABAD CASAL, L. (1986): El relieve romano de ALONSO, A., GRIMAL, A. (1992): El lenguaje del Coves de Vinromà (Castellón). Lucentum, V, Arte. Historia de Castellón, vol. 1, cap. 4, pp. pp. 119-136. Alicante. 61-80. Ed. Prensa valenciana, S.A. Castellón. ABAD, L., ARASA, F. (1988): El arco romano de ANÓNIMO (1980): Hallazgos prehistóricos en Oro- Cabanes (Castellón). Archivo Español de pesa. Penyagolosa, 3-4. Castellón. Arqueología, 61, pp. 81-117. Madrid. APARICIO PEREZ, J. (1993): Prehistoria del Maes- ALFOLDY, G. (1977): Res Publica Leserensis (For- trazgo (Mesolítico y Neolítico). -
Vettones Y Carpetanos, Lusones Y Cántabros, Por No Citar Más Que Los
364 REVISTA DE ARCHIVOS, BIRLIOTECAS Y MUSEOS vettones y carpetanos, lusones y cántabros, por no citar más que los principales, son descendientes indudables de los habitantes de la cultura de las Cuevas, con cerámica cordonada que per vive desde el neolítico hasta la romanización, influyendo y re cibiendo materiales de los pueblos forasteros, como se ha com probado en Cataluña y en otras comarcas hispánicas. Ello no impide que en dichos grupos veamos influjos de lo megalitico, campaniforme, argárico o de culturas nórdicas. En conjunto, estos pueblos merecen tanto el calificativo de «iberos» como los señalados en el párrafo anterior. Por último, la cultura céltica de esta fase mejor se enten dería por indoeuropea, ya que si los invasores que penetran por Roncesvalles en esta época son celtas, los que se extienden por Cataluña con sus necrópolis de urnas se consideran ilirios. Di fícil es, por ahora, atribuir a determinados celtas algunas de las localidades excavadas en el valle del Ebro. También difícil nos parece mantener para todos ellos la alta fecha (S. IX a. de J. C.) de su entrada en España. Más adelante volveremos sobre estos dos puntos. Durante el siglo VI a. de J. C. el Periplo de Avieno ya sitúa los beribraces del Ebro medio en el Bajo Aragón. En este siglo se fija la gran invasión céltica—de cultura y cronología halls- táttica— que se extenderá a todos los ámbitos de la Península, superponiéndose a casi todos los del siglo IX: sefes y artabri llegan al litoral atlántico: vaccei y arevaci ocupan la subme- seta norte; los olcades se establecen en Albarracín, teniendo a los beribraces al este; turmodigi y autrigones se instalan a una y otra orilla del alto Ebro; por último, los. -
50 Pueblos Hispanos: Nomenclatura En Textos Antiguos D. Julio Gómez
Historia Digital colabora con la Fundación ARTHIS Pueblos hispanos: nomenclatura en textos antiguos D. Julio Gómez Villar Universidad de Valladolid Resumen Se ha llegado a decir que la documentación aportada por los escritores de la Antigüedad está llena de errores y contradicciones (se ha llegado a decir incluso que no hubo celtas en la península), el trabajo pretende hacer entender que no hubo tantos errores ni contradicciones, el problema reside en el uso del lenguaje, ya que las palabras cambian de significado en función al criterio que se emplee, hay historiadores que están mas preocupados por utilizar un lenguaje ampuloso lleno de ornamentos, olvidando que lo importante es usar un lenguaje lo mas científico posible, para ello hemos de intentar crear un lenguaje científico que use vocablos específicos y dejando la ornamentación en el lenguaje para los poetas. Abstract It has been said that the documentation provided by the writers of antiquity are full of errors and contradictions (it has even been said that there were no Celts in the peninsula), the work pretends to understand that there were not so many mistakes and contradictions, the problem lies in the use of language, since words change in meaning according to the criterion used, there are historians who are more concerned with using a language full of ornaments, forgetting that what is really important is to use a language the most scientific as possible, for this we must try to create a scientific language that uses specific vocables and leaving the ornamentation in the language for the poets. Historia Digital, XVII, 30, (2017).