Ara 23/11/20 Cataluña Pr: Diaria Tirada: 22.945

Pagina: 28 Secc: Ara 23/11/20

LITERATURA “Anem cap enrere, però sempre som a temps de canviar de rumb” Sandro Veronesi relata la reinvenció d’un home madur a ‘El colibrí’

JORDI NOPCA BARCELONA

La vida de l’oftalmòleg Marco Car- rera, protagonista d’El colibrí (Pe- riscopi/Anagrama), comença a can- viar el dia que el psicoanalista de la seva dona li fa una sèrie de revela- cions que el deixen estupefacte. Els secrets que l’un i l’altre han anat acumulant des de fa anys són el punt de partida d’una novel·la que avança i retrocedeix en el temps a partir de capítols, en general breus, que ajuden a confeccionar el colla- ge d’una vida amenaçada per diver- sos fronts: el de la separació, el dels pares malalts, el de l’ombra de la mort de la germana –i l’intent de re- conciliar-se amb el germà, que viu als Estats Units– i el d’haver-se de fer càrrec de la neta. “Em vaig divorciar fa vint anys –recorda Veronesi–. Vaig haver de canviar de vida a partir de llavors, perquè si no hagués sigut molt in- feliç”. L’experiència d’haver de re- començar pràcticament de zero va afectar també la literatura que es- crivia l’autor florentí. El 2005, amb Caos calmo, va inaugurar una no- va etapa creativa, i la novel·la, a més de merèixer el primer premi Strega de la seva trajectòria –el se- gon ha sigut per a El colibrí–, va ser adaptada al cinema per Nanni Mo- retti. “Abans la idea de control ho conqueria tot en la meva vida, tam- bé la literatura que feia –admet–. Des de llavors em guio pel potenci- al de les coses”.

Confiança, esperança i angoixa En el cas d’El colibrí, per exemple, Sandro Veronesi va treballar “in- tentant trencar la tirania del L’escriptor italià Sandro Veronesi publica El colibrí, el segon premi temps cronològic”. És per aquest Strega de la seva trajectòria. MARCO DELOGU / PERISCOPI motiu que cada capítol escull al- gun o diversos anys de la vida de nos, a nosaltres mateixos i a les fa- bo com ells, i m’he de conformar Marco Carrera, entre el 1960 i el mílies, l’amenaça hi és i no es pot amb mi mateix”. Així, ha fet que el 2030, i hi aprofundeix en formats controlar”. personatge,adiferènciad’ell,“jugui propers a la narració clàssica, pe- A la novel·la, l’autor fa reviure bé a tenis i sigui pacient”. “Per a mi, rò també a través de cartes, cor- els traumes del passat de Marco que vaig créixer a la Itàlia compro- reus electrònics, llistats i conver- Carrera i l’enfronta a uns quants mesadelsanys 70, el canvi continua ses de WhatsApp. “Vaig anar escri- reptes de present dolorosos. sent un mite –diu–. En Marco en vint la novel·la tal com la llegeix “Aquest llibre surt de la meva part desconfia, dels canvis. Umberto Eco ara el lector, saltant d’un moment fosca, d’un celler on només creia ja va escriure, el 2006, sobre les a un altre, deixant-me guiar pel que s’hi acumulava pols –admet–. guerres i el populisme mediàtic que que em venia de gust explicar No sentim els nostres motors in- ens esperaven, avançant-se al seu –diu–. Això implicava tenir molta visibles. Descobrir-los és un petit temps. Tenia raó quan deia que ens confiança i esperança que me’n gest de valor. El colibrí m’ha per- encaminàvem cap a la regressió”. sortiria. No sempre era així: a ve- mès veure un sentit d’humanitat L’escriptor comparteix el mis- gades, de nit, l’angoixa m’impedia que s’amagava dins meu i m’ha tor- satge d’optimisme d’El colibrí: dormir”. Si hi ha una lliçó que au- nat més positiu. Si no cregués en el “Anem cap enrere, però sempre tor i personatge han après al llarg futur no hauria tingut cinc fills”. som a temps de canviar de rumb”. dels anys és que “cal acceptar el Una de les grans certeses que l’au- que vingui, sigui el que sigui”. Ve- Conformar-se amb un mateix tor arrossega des de la joventut és el ronesi apel·la a la incertesa del Veronesi reconeix que aquest llibre valor de la novel·la. “A diferència de present. “Genera molta frustració li ha permès “enfocar la mirada cap la filosofia, que s’ha anat tancant en i impotència, la pandèmia –expli- al fons” d’ell mateix i despullar-se. ella mateixa, la novel·la continua ca–. Cada pocs minuts sents la si- “Hi ha genis com Italo Calvino o Gi- representant el món i produint rena d’una ambulància, és un re- orgio Manganelli que s’han explicat grans monuments –assegura–. Hi cordatori dels milers de morts. a través del símbol, la metàfora i la crec com un boig. I aquesta fe me Encara que tots vulguem protegir- fantasia –reconeix–. Jo no soc tan l’emportaré a la tomba”.e