IEC) Comença Els Actes De Celebració Dels Seus Cent Anys D’Història, En Què Com a Entitat Independent Ha Fet De Motor En La Construcció De La Cultura Catalana

Número 1807. Del 13 al 19 d’octubre del 2006. Any XLI. 0,20 €

Cent anys ACADÈMIA D’ACADÈMIES. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) comença els actes de celebració dels seus cent anys d’història, en què com a entitat independent ha fet de motor en la construcció de la cultura catalana. / 2 a 8

XAVIER RIBALTA / 12 • REPTES SENSE FRONTERES / 16 • CENTENARI DE HANNAH ARENDT / 20 • «INQUISITO», D’ALFRED BOSCH / 26 • ON ANEM? / 30 2 S DOSSIER presència · Del 13 al 19 d’octubre del 2006

UNA ACADÈMIA D’ACADÈMIES. L’IEC ha començat a celebrar el seu centenari com a centre d’alt nivell científic i d’organització de la recerca. Una entitat independent i transversal, creada el 1907, que ha fet de motor en la construcció de la nostra cultura.

PERE PUIG cultura catalana per esdevenir una cul- destal de tota una trajectòria, sinó com després que va ser precisament Antoni G La commemoració aquest 13 d’octu- tura dinàmica i moderna. Una entitat una eina de creació de ciència i d’orga- Rubió i Lluch qui va proposar al presi- bre del centenari del Primer Congrés de que, un pas per davant de la recuperació nització de la recerca, que havia d’ac- dent de la Diputació la creació d’una la Llengua Catalana ha fet de teló del d’una forma de govern autònoma –que tuar amb caràcter urgent. «Lo primer institució semblant als Instituti di Storia gran escenari de les celebracions que, va ser poc després la Mancomunitat–, que cal fer, com més necessari, es crear Patria que ell acabava de visitar a Itàlia. durant més d’un any, han estat prepara- es presentava com l’embrió d’una insti- un centre de crítica històrica y social on Al costat de Rubió i Lluch, cal esmentar des per recordar els cents anys de la tucionalització de la cultura. L’empenta se treballi ab ver seriositat científica. en el nucli de primers fundadors, amb creació de l’Institut d’Estudis Catalans civilitzadora i de recuperació de la iden- Els nostres arxius, renomenats en tota un paper igualment important: Josep Pi- (IEC). Va ser el 18 de juny de l’any 1907 titat que havien engegat els homes de la Europa per les moltes riqueses que hi ha joan i Soteras (1879-1963), el primer que la Diputació de Barcelona, per ini- Renaixença madurava d’aquesta mane- y que desconeixem, exigeixen investi- secretari de l’IEC, i Josep Puig i Cada- ciativa del seu president, el polític Enric ra en una obra de construcció d’una cul- gacions autoritzades; els nostres autors falch (1867-1956), prestigiós arquitec- Prat de Riba (1870-1917), va aprovar el tura nacional. clàssics, quasi inèdits completament, te i estudiós de la història de l’art, que ja dictamen acord fundacional d’una enti- L’IEC, el primer president del qual demanen comentaris, crítiques y com- havia promogut la Junta de Museus tat d’alt nivell científic i intel·lectual va ser un home d’universitat, Antoni paracions, com permeten els coneixe- l’any 1902, i que ara també era un diri- que havia d’encapçalar la tasca fona- Rubió i Lluch (1856-1937), va ser con- ments moderns...», afirma Prat de la Ri- gent de la Lliga Regionalista. A més mental de suplència de tot allò que l’Es- cebut no pas com una acadèmia vuit- ba en el document de creació. d’aquests tres, i de Prat de la Riba, que, tat espanyol no donava i que calia a la centista de figures il·lustres sobre el pe- Pere Coromines va explicar anys com a president de la Diputació, dirigia presència · Del 13 al 19 d’octubre del 2006 DOSSIER / L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS FA CENT ANYS S 3

La sala Prat de la Riba, a la Casa de Convalescència, és la sala de plens de l’Institut d’Estudis Catalans. / ANDREU PUIG amb veu i vot durant l’etapa ini- mostra que els promotors van M. de Brocà (1850-1918) van cial totes les sessions de caràcter creure que l’IEC havia de tenir en Seus, seccions i filials completar el primer equip, dins econòmic i de nomenament de compte –tal com han assenyalat G L’Institut té actualment cinc seus (Barcelona, del qual Prat de la Riba, segons nous membres, també van tenir els historiadors Albert Balcells i Lleida, Perpinyà, Castelló de la Plana i Alacant) i sembla, també hi hauria volgut una actuació decisiva en la prime- Enric Pujol– «una política està vertebrat en cinc grans seccions: la alguna personalitat afí al lerrou- ra etapa Jaume Massó i Torrents d’equilibri intern, de pluralitat Històrico-Arqueològica (1907); la Filològica (1911); xisme, que finalment no es va tro- (1863-1943), que va concebre ideològica i d’àmplia incidència la de Ciències Biològiques (1988) i la de Ciències i bar. allò que després es convertiria en social». Si Coromines hi repre- Tecnologia (1988) –que són el resultat de la divisió Tot i que el dictamen acord del la Biblioteca de Catalunya, i Pere sentava el sector més esquerrà, de la Secció de Ciències (1911)–, i la de Filosofia i 1907 ja determinava les caracte- Coromines i Montanya l’escriptor i periodista mallorquí Ciències Socials (1968). El nombre de membres de rístiques principals de l’entitat, (1870-1939), polític i economis- Miquel del Sant Oliver les seccions, entre numeraris, emèrits i que s’havia d’estructurar en sec- ta, que va fer el paper de tresorer. (1864-1920) era el representant corresponents, s’acosta als dos-cents. A més, l’IEC cions, en l’etapa inicial del 1907 Coromines era el líder dels repu- dels més conservadors. Joaquim acull, com a entitats autònomes, vint-i-sis societats al 1911 només va existir formal- blicans catalanistes que es van Miret i Sants (1859-1919), un filials, que apleguen més de vuit mil sis-cents socis ment una secció, la Històrico-Ar- enfrontar a Prat de la Riba en les historiador de gran prestigi que en els més diversos camps del coneixement: des de queològica, que amb el suport eleccions del 1910. La seva pre- havia descobert les Homilies les matemàtiques fins a l’economia i la sociologia, econòmic de la Diputació i de sència entre el grup inicial de- d’Organyà, i el jurista Guillem des dels estudis hebraics fins a la biologia. l’Ajuntament de Barcelona, va 4 S DOSSIER / L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS FA CENT ANYS presència · Del 13 al 19 d’octubre del 2006

esbossar, paral·lelament a la futura Biblioteca de Catalunya, els serveis de publicacions, d’arxius, de catalogació de monuments i d’excavacions arqueològiques. En l’apartat d’arqueologia i monuments, les realitzacions d’aquesta primera etapa van incloure –apunten Balcells i Pujol– «la descoberta i salvaguarda de les pintures murals romàniques; la gran embranzida dels treballs al jaciment grecoromà d’Empú- ries [...]; la prospecció dels em- plaçaments ibèrics de Calaceit (1909); l’estudi i l’excavació dels jaciments prehistòrics de Cogul (1908), Serinyà (1908) i Capella- des (1909), i l’organització de missions d’exploració, iniciades el 1907 amb una excursió el 1907 a les valls altes dels Pallars i la Ri- bagorça». En aquesta etapa es van engegar també els contactes necessaris per participar en el de- bat internacional, que van culmi- nar l’any 1923 amb el reconeixe- ment de l’IEC per part de la Unió Acadèmica Internacional.

El noucentisme Les realitzacions més importants de l’IEC es van concretar, tanma- teix, en la segona fase d’aquest procés de creació, del 1911 al 1923. El grup fundacional va fer de pont amb els nous intel·lectuals que van anar dominant l’escenari del noucentisme, especial- ment Eugeni d’Ors, Josep Carner i Jaume Bofill i Matas, i després, amb els de l’anomenat neonou- centisme (Francesc Martorell, Ramon d’Alòs-Moner, J. Rubió i Balaguer, Raimon d’Abadal, Du- ran i Sanpere, Bosch i Gimpera, Ferran Valls i Taberner, Eudald La porta de l’IEC i de la Biblioteca de Catalunya quan tenien la seu al Palau de la Generalitat, al carrer del Bisbe. / FONS GABRIEL CASAS (ANC) Duran i Reynals i Agustí Calvet). Tot i que formalment era un «centre d’alta cultura públic i au- dels models de referència de d’Ors es va convertir en secretari tònom», a la pràctica, fins a l’ad- Recerca en tots els camps l’IEC. Cada secció estava forma- de tot l’Institut, i va acumular veniment de la dictadura de Pri- G La recerca que porta a terme l’IEC, i les seves da per set membres numeraris. molt de poder durant tota la dèca- mo de Rivera, l’IEC es va conver- seccions i filials, és difosa mitjançant les seves Pere Coromines va passar a la de da, fins a la gran crisi interna del tir, sobretot a partir de la creació col·leccions de llibres i de revistes. El catàleg actual Ciències, a la qual es van incorpo- 1920, que va desembocar en la se- de la Mancomunitat de Catalu- de publicacions de l’IEC consta actualment de més rar Ramon Turró (1854-1926), va exclusió. L’ideòleg intel·lec- nya el 1914, en «un organisme de mil registres. L’IEC promou i du a terme recerca Miquel A. Fargas (1858-1916), tual del noucentisme publicava d’assessorament i control tècnic a través de projectes, oficines, centres i activitats J.M. Bofill i Pichot (1860-1938), des del 1906 a La Veu de Catalu- dels serveis de més marcat caràc- propis o compartits amb altres institucions o grups August Pi i Sunyer (1879-1965), nya, el diari de la Lliga Regiona- ter científic i d’alta cultura». d’investigadors. Les oficines obertes en aquest Eugeni d’Ors (1881-1954) i Este- lista, les Gloses que el van con- L’any 1911 es va configurar moment són les de Gramàtica, Onomàstica, ve Terradas (1883-1950). La Sec- vertir en el referent estètic i filo- l’Institut triple, amb la formació Lexicogràfiques i de Correcció i Assessorament ció Filològica va ser formada per sòfic de tota una generació. de dues noves seccions, la Filolò- Lingüístics. De centres propis o vinculats, en són el Àngel Guimerà (1845-1924), Les empreses més importants gica i la de Ciències, i es va acor- Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè, el Joan Maragall (1860-1911), An- d’aquest període van ser la crea- dar que seria presidit al llarg de Centre d’Art Romànic Català, el Centre Català de la toni M. Alcover (1862-1932), ció de la Biblioteca de Catalunya, l’any, quatre mesos cadascun i de Nutrició, el Centre d’Estudis de Risc Tecnològic, el Pompeu Fabra (1868-1948), inaugurada l’any 1914 sota la di- manera alternativa, pels presi- Centre de Terminologia Catalana (Termcat), el Lluís Segalà (1873-1938), Frede- recció de Jordi Rubió i Balaguer; dents de les tres seccions, com ho Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals ric Clascar (1873-1919) i Josep la redacció de la normes ortogrà- feia l’Institut de França, un altre i el Centre de Recerca Matemàtica. Carner (1884-1970). Eugeni fiques, i la regularització econò- presència · Del 13 al 19 d’octubre del 2006 DOSSIER / L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS FA CENT ANYS S 5

Enric Prat de la Riba Antoni Rubió i Lluch

Inauguració de la Biblioteca de Catalunya al Palau de la Generalitat, el 29 d’abril del 1914. / INST. MUNICIPAL D’HISTÒRIA Pere Coromines Josep Puig i Cadafalch

Pompeu Fabra Antoni M. Alcover

Una visita del president Lluís Companys a la Casa de Convalescència en obres, el 14 de febrer del 1934. / IEC Eugeni d’Ors Ramon d’Alòs-Moner mica de l’IEC. gegar per primera vegada una po- ció, però durant els anys de la Re- En el marc de la Secció Filo- Casa de Convalescència lítica lingüística d’ús social gene- pública, del 1930 al 1936, es va lògica es va desenvolupar el pro- G La primera seu de l’IEC l’any 1907 va ser el Palau ralitzat del català, es van imposar, recuperar la normalitat i tots els jecte de la normativització i la de la Generalitat (aleshores Palau de la Diputació), i van portar a l’allunyament d’Al- serveis van ser restituïts –encara normalització lingüístiques, es- a les dependències que havia ocupat fins feia poc cover. Les Normes ortogràfiques que alguns ja es van independit- sencial per al redreçament del l’Audiència Provincial. El 30 de març del 1931, es va (1911-1913), primer, i després el zar, com ara el Servei de Meteo- país. Els dos filòlegs que havien fer públic el lliurament de l’Ajuntament de Barcelona Diccionari ortogràfic, la Gramà- rologia i l’Institut de Fisiologia, de dirigir aquesta tasca eren mos- a l’IEC dels edificis històrics de la Casa de tica catalana i, finalment, el Dic- Excavacions i Conservació–. sèn Antoni M. Alcover, el màxim Convalescència i l’Hospital de la Santa Creu (actual cionari general del 1932 van ser L’IEC no va recuperar el lloc ab- responsable del Primer Congrés seu de la Biblioteca de Catalunya), al carrer del realitzacions decisives per a la solutament central que havia de la Llengua Catalana, i Pompeu Carme, al cor del Raval de Barcelona. La Casa de posteritat. L’Institut va fundar ocupat en l’organigrama de la Fabra. El primer era un investiga- Convalescència és novament la seu de l’IEC des del també el Servei Meteorològic de Mancomunitat, perquè la Gene- dor del llenguatge i un defensor 1982. D’arquitectura plenament classista, va ser Catalunya, i poc després, el Ser- ralitat republicana va començar a de la legitimitat de totes les for- construïda a partir del 1629 gràcies al llegat de Pau vei Cartogràfic, i va desenvolu- desenvolupar polítiques cultu- mes dels mots, mentre que Fabra Ferran, i està organitzada sobre un pati o claustre par els Estudis Universitaris Ca- rals, però es va refermar com un encarnava la figura del gramàtic central. Al mateix temps, conté exemples cabdals talans, com una alternativa a la ens acadèmic, independent i so- preceptista, que veia la urgència de les arts plàstiques del barroc català (segles XVII i Universitat de Barcelona. La dic- birà, com ha tornar a ser després d’establir una normativització. XVIII) en escultura, pintura (murals i quadres), tadura de Primo de Rivera va re- de l’espoliació i la persecució de Els criteris de Fabra, dirigits a en- ceràmica i revestiments. presentar un període de margina- la dictadura del general Franco. 6 S DOSSIER / L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS FA CENT ANYS presència · Del 13 al 19 d’octubre del 2006

La crònica d’una pública clandestinitat Albert Balcells, Enric Pujol i Santi Izquierdo publicaran el segon volum de la història de l’IEC

PERE PUIG Pujol– va intentar durant el fran- G Els historiadors Albert Bal- quisme, apostant per un possibi- cells, Enric Pujol i Santi Izquier- lisme digne i no per una resistèn- do s’han encarregat de comple- cia ultrancera, d’ocupar nova- tar la Història de l’Institut d’Es- ment un espai que ja era impos- tudis Catalans, amb la redacció sible. Mai no va obtenir el reco- del segon volum, que es publica- neixement. Hi va haver intents rà durant els primers mesos de de part de la Diputació de Barce- l’any vinent. El primer volum, lona, però sense cap èxit. L’IEC que va aparèixer l’any 2002, va haver de sobreviure en la abraçava tot el període comprès marginalitat i la manca de recur- entre la fundació de l’IEC, el sos.» 1907, i el seu ressorgiment en la Josep Puig i Cadafalch va ser clandestinitat, el 1942, tres anys la figura emblemàtica del renai- després del final de la Guerra Ci- xement. Un home de la Lliga, vil. El segon volum segueix el fil conservador, però que mai no va de la història de l’IEC des del donar suport al règim de Franco. 1943 fins a l’actualitat, a partir La seva implicació en la lluita de de la documentació oficial de la la resistència cultural, amb una institució, i també de la corres- voluntat aglutinadora, va ser im- pondència, els dietaris i altres prescindible per al funciona- documents privats d’alguns dels ment de l’IEC. «De fet, l’IEC va seus membres, la qual cosa ha intentar mantenir sempre un permès aprofundir en les discus- equilibri apolític molt complicat sions internes i en episodis fins –comenta Pujol–. Durant la ara no gaire coneguts. Els dieta- Guerra Civil, no van expulsar els ris de Ferran Soldevila, i les cor- membres que estaven en el bàn- respondències de Joan Coromi- dol nacional. Per això tampoc no nes amb Carles Riba, i sobretot esperaven una persecució tan A dalt, presidència amb Lluís Nicolau d’Olwer, han contundent de la llengua i de la d’una sessió tinguda al estat eines fonamentals d’a- cultura catalanes. Hi ha un per- domicili particular de substitució d’Eugeni d’Ors. Ra- En sortir de la conversa, va tenir questa aproximació no-oficial a sonatge que ens revela tota la in- Puig i Cadafalch. A mon d’Alòs-Moner es va anar a un atac de cor i es va morir. És baix, l’Esculapi a l’IEC, la política interna, i també a les tensitat d’aquell drama: Ramon i el trasllat, l’any 1936, reunir, un cop acabat el conflic- evident que el desacord havia crisis i a les potencialitats que no d’Alòs-Moner, un noble, d’Ac- de la Biblioteca de te, amb un dels membres de estat absolut, i que Valls i Taver- es van desenvolupar, durant els ció Catalana, que havia ocupat Catalunya. / IEC l’IEC que havien entrat amb els ner, d’alguna manera, li havia anys de la semiclandestinitat. el càrrec de secretari de l’Institut vencedors, Ferran Valls i Taver- comunicat que es preparava una «L’Institut –explica Enric durant els anys vint i trenta en ner, per parlar del futur de l’IEC. ruptura terrible».

Els actes del centenari: l’Institut s’obre a la societat G El programa del centenari de l’IEC, concebut per del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i portarà a terme, organitzat per la Secció «obrir l’acadèmia a la societat i refermar el seu del president de la Comissió Executiva del Històrico-Arqueològica, el Simposi sobre els països compromís amb la llengua, les ciències i les Centenari, Antoni Riera. de parla catalana i Europa durant la darrera centúria. humanitats», es desplegarà durant més d’un any. Entre els centenars d’actes que presentarà I durant els mesos de febrer, març i abril, les L’acte inaugural, el 16 d’octubre al Palau de la Antoni Riera, organitzats per les seccions, les seccions de Ciències Biològiques i Ciències i Música Catalana, serà protagonitzat per un dels societats filials i les seus de l’IEC, sobresurt el cicle Tecnologia coorganitzaran un cicle de conferències, científics catalans de més renom internacional, de conferències promogut per la Secció Filològica debats i taules rodones sobre Les ciències l’eminent bioquímic Joan Massagué, que farà una amb l’objectiu de commemorar el centenari del I experimentals i la tecnologia a la Catalunya del segle conferència sobre el tema Oncologia a principis del Congrés de la Llengua Catalana i de subratllar la XX, amb la participació de representants de les segle XXI. El Cor de Cambra del Palau i una seva importància històrica i sociocultural. Hi diverses disciplines. El mes de març es presentarà formació de dolçainers i tabalers del País Valencià participaran, durant la tardor del 2006 i a les diverses oficialment el segon volum de la Història de l’Institut interpretaran diverses cançons del repertori seus de l’IEC, Aina Moll, Joan Solà, Antoni M. Badia d’Estudis Catalans, i s’inaugurarà al Ciemen una tradicional dels països de parla catalana, en el i Margarit, Vicent Pitarch, Carles Miralles, Mila exposició sobre Puig i Cadafalch. La Secció de decurs d’una cerimònia que també inclourà Segarra i Joan Martí Castell. Filosofia i Ciències Socials presentarà el mes de parlaments del president de l’IEC, Salvador Giner, Els tres primers dies del febrer del 2007 es maig del 2007 el Curs d’alts estudis sobre cultura presència · Del 13 al 19 d’octubre del 2006 DOSSIER / L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS FA CENT ANYS S 7

Tot i així, no es van escapar d’al- Secció Filològica, i amb una no- gunes intervencions per part de ta preliminar d’Aramon. La po- la policia, que va suspendre, per lèmica va venir de la banda de exemple, la festa que se celebra- Joan Coromines, deixeble pre- va l’any 1959 a casa de Lluís Bo- ferit de Fabra, que, seguint la vo- net i Garí.» Des del 1947, l’IEC luntat del mestre, volia portar a va reprendre les publicacions, terme una revisió molt més a sense passar-les per la censura. fons del diccionari del 1932. No El Diplomatari de l’orient cata- ho va aconseguir, i això va pro- là, de Rubió i Lluch, va aparèi- vocar grans tensions dins la Sec- xer en aquell període. En la sec- ció Filològica.» Riba i Aramon ció d’història hi van coincidir defensaven clarament «un dia- personalitats intel·lectuals lecte determinat, el barceloní» d’una talla excepcional als anys com a model de la llengua, men- cinquanta: Raimon d’Abadal, tre que Coromines es col·locava Ferran Soldevila, Jaume Vicens en una posició més oberta a les Vives, Miquel Coll i Alentorn, aportacions dialectals. Coromi- Jordi Rubió i Balaguer, Ainaud nes, d’altra banda, per evitar un de Lasarte i el jove Jordi Carbo- cisma intel·lectual irreversible, nell, com a secretari redactor. va haver de fer de pont entre l’IEC i els promotors del diccio- Aramon i Coromines nari Alcover-Moll, el mallorquí El filòleg Ramon Aramon i Ser- Francesc de Borja Moll i el va- ra va ser el secretari general i lencià Manuel Sanchis Guarner, l’ànima, no exempta de polèmi- que per iniciativa seva van ser ca, de l’IEC des del 1942 fins al nomenats membres de l’Institut. 1989. La seva personalitat va lli- El projecte de la Gran enci- gada també a dues de les empre- clopèdia catalana es va produir ses més transcendents de l’aca- en un moment ben diferent, dèmia catalana durant el fran- quan Òmnium Cultural ja aixo- quisme: la segona edició del plugava l’IEC al Palau Dalma- Diccionari general de la llen- ses, a les acaballes d’una dècada gua catalana de Fabra, l’any d’efervescència política i cultu- 1954, i la publicació de la Gran ral, que va fer eclosió durant els enciclopèdia catalana, a partir anys setanta. «És una enciclopè- del 1968. «La segona edició del dia feta per tota la intel·lectuali- diccionari de Fabra és clau en el tat catalana, amb assessorament A dalt, Alòs-Moner, procés de redreçament cultural i lingüístic d’Aramon, i un pròleg Coromines, lingüístic del país, i també per de Carbonell a la primera edició. Amb el suport de mecenat- deixa existir, però que no és re- Casacuberta, Fabra i donar fe de vida pública de Un gran projecte en el qual van ges com el de Benèfica Minerva, coneguda. «Per trobar-se, els Aramon, el 1935. A l’existència de l’Institut. Es va participar els membres més sig- baix, la reincorporació l’Institut va sobreviure més de membres de l’IEC feien una fes- de l’IEC a la Casa de publicar en una versió ampliada nificatius de totes les seccions trenta anys en un estat precari ta anual a la casa de Puig i de Ca- Convalescència, el i censurada, amb un prefaci de de l’IEC.» En resum, es pot dir que Coll i Alentorn va definir dafalch, i més endavant a les 1983. / IEC Carles Riba, que en aquell mo- que durant el franquisme l’IEC amb una paradoxa: «pública d’altres burgesos barcelonins, ment era l’intel·lectual de presti- també va ser «la gran eina de clandestinitat». Una cosa que es tothom amb vestit d’etiqueta. gi indiscutible i el secretari de la creació de la cultura catalana».

El nou diccionari catalana, poder i societat (1907-2007), en el marc G Enciclopèdia Catalana i Edicions 62 han (Catalunya, Illes Balears i País Valencià), així com a del qual reconeguts especialistes reflexionaran guanyat el concurs per publicar el nou Andorra, la Catalunya Nord, l’Alguer, la Franja de sobre el pensament i l’obra de deu personalitats Diccionari de la llengua catalana, el DIEC, que Ponent i a les ciutats de Madrid i Brussel·les. El juny eminents del segle XX: Enric Prat de la Riba, Joan sortirà a la venda per Sant Jordi del 2007. Les del 2007 s’escoltarà per primera vegada a la Casa Maragall, Eugeni d’Ors, Alexandre Galí, Carles Riba, dues editorials ja es van fer càrrec de la primera de la Convalescència la creació per al centenari que Josep Ferrater i Móra, Jaume Vicens Vives, M. edició del diccionari normatiu de l’any 1995, que ha compost Joan Albert Amargós. El cartell Aurèlia Capmany, Francesc de B. Moll i Joan Fuster. constava de 67.566 entrades, i del qual s’han commemoratiu ha estat encarregat a Manuel Boix, i La Secció Filològica també organitzarà, l’octubre del editat 144.738 exemplars, a més de 10.212 de l’escultor Andreu Alfaro també ha creat una peça 2007, un gran simposi sociolingüístic internacional la versió manual i 1.800 en CD-ROM. La segona evocativa. D’altra banda, en el marc del conveni amb sobre la presència de la llengua catalana en els edició, que revisa i actualitza l’anterior, constarà la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, es principals àmbits d’ús. de 69.986 entrades. Els antecedents del DIEC produirà un documental sobre els cent anys de La gran exposició Cent anys de l’Institut es remunten als treballs lexicogràfics iniciats per l’Institut. En l’acte acadèmic de cloenda del d’Estudis Catalans, comissariada per Francesc l’IEC l’any 1911, que van prendre forma el 1932 centenari, el 14 de desembre del 2007, hi Fontbona i dissenyada per Dani Freixes, es podrà amb el Diccionari general de la llengua intervindran l’Escolania de Montserrat i el president veure als territoris on té competència l’IEC catalana, dirigit i prologat per Pompeu Fabra. de la Unió Acadèmica Internacional. 8 S DOSSIER / L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS FA CENT ANYS presència · Del 13 al 19 d’octubre del 2006 Salvador Giner. / Sociòleg, president de l’Institut d’Estudis Catalans «La llei de la ciència ens ha d’incloure com a acadèmia»

PERE PUIG G En la inauguració oficial del curs acadèmic 2006-2007, a la Seu Vella de Lleida i davant dels rectors de les universitats catalanes, Salvador Giner va exposar els objectius de la commemoració del centenari: d’una banda, recordar la his- tòria científica, intel·lectual i acadèmica de l’Institut; de l’altra: «Copsar la situació present de la cultura científica a casa nostra i estudiar el ca- mí que com a acadèmia ens pertoca per fomentar-la i fer- la avançar encara més.» — Quina ha de ser la fun- ció distintiva de l’IEC al segle XXI? — «La idea de l’Institut sempre ha estat la mateixa: ser l’aca- dèmia nacional. Una acadèmia plural, que és cinc acadèmies en una. Des del 1923, tenim el reco- neixement internacional. És veri- tat que en el seu origen l’IEC de Prat de la Riba va haver de fer, a més, una gran feina complemen- Salvador Giner, al pati de la Casa de la Convalescència. tària, que va començar, i de manera urgent, amb la salvació del pa- trimoni nacional, i va continuar LLENGUA premis de matemàtiques, els bretot, una casa racionalista, una de Catalunya.» amb la creació de la Biblioteca de El president de l’Institut Kangur, en els quals participen acadèmia avançada i científica, — No els faltaria més im- Catalunya i de molts altres ser- diu que se sent 20.000 joves. Acabem de presen- preocupada pel coneixement ob- plantació territorial? veis cartogràfics, lingüístics..., tar estudis sobre el canvi climàtic jectiu i per aconseguir que aquest — «Tenim cinc seus, i «ridícul» cada vegada que el país no tenia. Hem de pen- o sobre l’ús social del català... arribi a la ciutadania. La nostra m’agradaria obrir-ne alguna a les que ha de defensar la sar que la història de Catalunya i Fem debats, sovint oberts a única religió és el país. Volem Illes, i a la ciutat de València o a el català no existien per a la Uni- unitat de la llengua: tothom, sobre dietètica o sismo- servir el país a través d’això, amb Girona. Per què no? Però abans versitat de Barcelona en aquell «El català és una grafia. Hem fet dictàmens sobre rigor, entusiasme, excel·lència i de fer el pas següent, hem de mi- moment, una universitat isabeli- realitat per a tots els les peces del Museu Diocesà de modernitat.» rar com està la caixa. Jo crec que na que era un desastre. Per això, lingüistes del món; Lleida, sobre l’estat de la sanitat i — I disposen de prou mit- l’IEC hauria de tenir seus a tot l’IEC va impulsar també els cur- fer-ne un casus belli sobre infinitat de temes relacio- jans? arreu. No hem de caure, però, en sos universitaris catalans, i els va per interessos polítics, nats amb el coneixement històric, — «Disposem d’un recursos els tòpics de la descentralització. mantenir fins que ja no van ser ne- territorial, econòmic... Som la limitats. Ara el govern ens ha Aquest és un país molt centralit- em sembla ridícul.» I cessaris, amb el naixement de la primera editorial acadèmica en concedit un contracte programa zat: el 76,20 per cent de la pobla- Universitat Autònoma.» es manifesta molt català del país, i igualment publi- de quatre anys, que ens permet ció de Catalunya viu a l’àrea me- — Però la gent del carrer il·lusionat amb la quem llibres en anglès –a més de planificar les activitats amb una tropolitana de Barcelona. Amb té la percepció que l’IEC és pròxima aparició del la revista Contributions to Scien- certa tranquil·litat. L’IEC no és ni això vull dir que, per a nosaltres, sobretot l’acadèmia de la llen- nou DIEC. «La Secció ce–, i fins i tot alguns en llatí i vol ser, però, institucional. Els fer un congrés passat Collserola gua. Filològica hi ha d’altres llengües. Ara mateix es- nostres directius són elegits pel és tan important o significatiu — «Tenim l’autoritat lingüís- treballat moltíssim. tem coeditant amb la Universitat ple de l’Institut. Ens autoregim. com fer-ne un a Tortosa.» tica reconeguda per a tots els ter- Això no vol dir que no de València una història de la Som una corporació privada de — El nou Estatut reconeix ritoris de l’Estat espanyol on es ciència als Països Catalans. Fem i dret públic, que rep diners sobre- la seva tasca? rebrem crítiques. N’han parla català. No ens sap greu que col·laborem en la recerca en tots tot de la Generalitat, i després de — «L’Estatut, no. El que hem la gent identifiqui l’IEC amb el rebut els millors els camps, a través de les nostres l’Estat espanyol, i que ha de gene- demanat és que la futura llei de la Diccionari. Al contrari, n’estem diccionaris del món. El vint-i-sis filials. rar altres recursos –de programes ciència ens reconegui específica- cofois, d’això, perquè és una eina que és segur és que la »Tot això demostra que hi ha internacionals...– per tirar enda- ment com a acadèmia nacional. per a tothom. Però a l’Institut fem nova edició ha estat una cosa que ens neguiteja més vant els projectes. Afortunada- Seria un gest molt important per a moltes més coses, la majoria de millorada i actualitzada, que la visibilitat: tenim l’obliga- ment, la nostra seu, l’antiga Casa nosaltres, perquè no tot són els di- les quals interessen sobretot als gràcies a la tasca dels ció, com a tasca de servei públic i de Convalescència, ens ha estat ners en aquest món. Un gest im- especialistes, i d’aquí potser que no partidista, de difondre el co- cedida a perpetuïtat per l’Ajunta- portant com ho ha estat, també, nostres lingüistes i no tinguin la mateixa visibilitat. neixement científic. Som els res- ment de Barcelona. En canvi, la l’acord de col·laboració que aca- lexicògrafs. Serà un Ho podeu comprovar si entreu a ponsables del coneixement pú- Biblioteca de Catalunya ja no de- bem de signar amb la Corporació la nostra web. Organitzem uns llibre excel·lent.» blic de la ciència. L’IEC és, so- pèn de nosaltres sinó del govern Catalana de Ràdio i Televisió.»