Sol Ixent, La Retòrica Del Nacionalisme Conservador Dels Anys 1917-1920 Carles Tosses
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
SOL IXENT, LA RETÒRICA DEL NACIONALISME CONSERVADOR DELS ANYS 1917-1920 CARLES TOSSES View metadata, citation and similar«Només papers elsat core.ac.uk comarcalistes, els provincians i els regionalistes troben que l’es- brought to you by CORE perit nacional de Catalunya i dels catalans pot impedir o destorbar les rela-provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert cions, les col·laboracions i les unions amb els altres pobles, sobretot amb els altres pobles peninsulars .» Antoni Rovira i Virgili. “El primer problema català”, Buenos Aires (Comité Libertad), s.d., p. 3. (article publicat a Meridià ) No deixa de ser interessant observar com Aquesta observació que faig pot trobar-se en els la classe política dirigent catalana ha sabut sempre fer documents de l’època que ens transcriuen la visió un bon ús de la retòrica popular per al profit dels seus política de la dreta badalonina del setmanari Sol Ixent interessos de classe social. Tanmateix, aquesta estratè- durant els anys que van de l’esclat de la I Guerra gia política no és nova. Ben al contrari, és més vella que Mundial fins a la vaga de la Canadenca el 1919. L’ob- la tos. Malgrat la seva antiguitat, però, l’ús polític de la jectiu d’aquest article és de veure aquesta retòrica en retòrica popular pot semblar nova. Per què? Perquè les un dels mitjans que era expressió de la dreta local, i formes són canviants i el discurs retòric es troba sotmès la seva evolució durant un parell d’anys, concreta- constantment a variacions. Així, la vinculació entre ment entre el 1917 i el 1919, i més específicament en política i retòrica no és nova ni actual, sinó que es el ressò que es féu de l’Assemblea de Parlamentaris remunta als clàssics grecs, a Aristòtil concretament, 1 del juny del 1917. per bé que en l’actualitat, després de més de 20 anys de democràcia, sortosament, es veu la política com el que La Badalona de la dècada dels anys deu passa de és: una complexa disciplina teòrica i pràctica que té per 20.957 habitants a 29.092 el 1920, coneix l’eixampla- finalitat el govern dels ciutadans i de la polis , una dis- ment urbanístic, l’obertura de la Plana amb un nou eix ciplina que és independent de les determinacions viari, el carrer Guifré, i l’empedrament del carrer de la econòmiques, com pretenia la doctrina marxista. Creu i l’antic camí ral, així com la focalització de la 39 vida social en el carrer del Mar i la Rambla. En aques- 1. De la setmana política : una mena d’editorial on es ta dècada vingué a Badalona Eduardo Dato, president comentaven les novetats polítiques de la setmana («La del Consell de Ministres, el 18 d’abril del 1915, i inau- conferència d’en Cambó», «El nostre candidat», «L’ho- gurà l’Escola d’Arts i Oficis de l’Ateneu Obrer. El marc ra de l’esforç»). era propici, ja que senyorejaven grans empreses com la 2. Notes al vent : article d’opinió. Llauna, la Cros, Can Montal, el Cristall... L’any 1910 és 3. Plenitud : un altre article. el de la fundació de la CNT, i l’estiu del 1918 el de la 4. Poemes . famosa vaga de la Cros, quan 2.000 treballadors anaren 5. Ajuntament : resum o notícia de l’acta de la sessió a la vaga, en el que seria un magnífic anticip de la vaga anterior, ordre del dia, dictàmens de Comissions d’O- de la Canadenca, per reivindicar la jornada de 8 hores i bres, instàncies, oficis, proposicions... un augment salarial. L’esdeveniment acabaria en una 6. Secció religiosa . tragèdia: 4 morts i més de 50 ferits, i la dimissió en ple 7. Anuncis oficials , necrològiques ... dels integrants del govern municipal. La seva principal opositora era Gent Nova , portaveu A començament de segle, el 1901, es fundà el partit he- del Centre Catalanista Badalonès, adherit a Unió gemònic català de la Lliga Regionalista. Fou comandat Catalanista, de tarannà esquerrà, 4 amb qui discutia per Enric Prat de la Riba. 2 En morir Prat el 1917, el suc- sobre els assumptes polítics i socials del país en uns ceí Francesc Cambó, que assolí fites polítiques i electo- termes, tot sigui dit, de poca volada argumental: «Els rals a Catalunya gràcies al discurs catalanista i a una uns ens fan retret d’allargar-los-hi l’agonia, car ens pràctica moderada de la crítica social. Un discurs que se diuen que si no fóssim nosaltres ningú s’enrecorda- situa a mig camí del discurs nacionalista i el peix al cove, ria» (5/4/1913), 5 escrivien els de Sol Ixent davant de tan eficient en les capes socials conservadores. l’auguri de tancament de Gent Nova a causa de l’en- cariment del paper. I més endavant: «Veus aquí ben El discurs polític dels conservadors, també anomenats explicat el perquè discutim amb Gent Nova . /Per cari- regionalistes, a Badalona, és un bon exemple de retòri- tat. /Per commiseració» ( id .). ca política posada en benefici del partit conservador. El to col·loquial, barroer i de poca volada, però, era ben ESTRUCTURA I RETÒRICA propi de l’època, en la qual, cal recordar-ho, els analfa- bets eren majoria. Ara bé, aquest to ditiràmbic i groller Sol Ixent fou una revista setmanal que va néixer el 8 de no dissimula la voluntat política del discurs emès, ans gener del 1911 i desaparegué el 1923. 3 La revista era al contrari. Les classes dirigents conservadores sempre portaveu del Centre Regionalista, el partit badaloní de han tingut una actuació paternalista amb les masses: la Lliga Regionalista de Prat de la Riba. L’estructura de s’hi han adreçat com qui s’adreça a un menor incapaç la revista era aproximadament la següent: de valdre’s per ell mateix. 40 La retòrica conservadora sempre ha evitat l’argumen- Sol Ixent també polemitzava amb l’esquerra lerrouxis- tació intel·lectual, freda, calculada, i ha preferit tocar ta, 6 amb una frase que més actual no podria ser: «A les fibres sensibles i el sentimentalisme de la massa Badalona, per desgracia de tots, s’ha embrotit amb un popular. És una retòrica que s’avé amb el sentimenta- socialisme anarquíc» (13/9/1913). lisme, el to grandiloqüent i altisonant. La dreta cerca la confusió i el desordre, amb el discurs ambigu, Des d’un punt de vista catalanista Gent Nova era més versàtil, polivalent. La retòrica grandiloqüent, enfar- radical que no Sol Ixent , a banda de defensar posicions fegada, és la conseqüència de la manca de determina- esquerranes. Els plantejaments de Gent Nova eren més cions i de concrecions polítiques. Aquest to declama- forts com a portaveus del Centre Catalanista Badalo- tori i altisonant és abundós en els escrits de Sol Ixent : nés, adherit a Unió Catalanista, però també menys estri- «Prò, per més qu’el llapiç del censor, pretengui fer dents. Així, feia una declaració de principis sense gran- emmudir les nostres veus en aquests moments solem- diloqüència ni grans embuts. Aquest llenguatge planer i nes per a Catalunya (...)»; «Volem creure que aques- més franc contrasta amb el llenguatge grandiloqüent ta excitació no serà una veu en el desert»; un to decla- dels conservadors: «Volem la llengua catalana ab carac- matori que harmonitza amb la idea, moltes vegades ter oficial y que sían catalans tots los que á Catalunya present, d’Espanya: «Ja no som sols els catalans a tre- desempenyin cárrechs públichs: Volém Corts Catala- vallar per la Espanya gran»; de vegades arriba al to nas, no sols per estatuhir nostre dret y lleys civils, sino apocalíptic: «El camí està traçat, podran haver-hi tot quant se refereixi á la organitsació interior de nostra entorpiments, es podran trobar obstacles, però amb terra: volém que catalans sían los jutjes y magistrats, y seny arribarem a la fi» (21/7/1917). que dintre de Catalunya’s fallin en última instancia’ls 41 plets y causas: volém ser arbitres de nostra administra- Les eleccions legislatives del febrer del 1918, maig del ció, fixant ab entera llibertat las contribucións é impos- 1919 i desembre del 1920 confirmen l’hegemonia crei- tos, y volém, en fi la facultat de poder contribuhir á la xent de la Lliga. formació del exércit espanyol per medi de voluntaris ó diners, suprimint en absolut quintas ó llevas en massa y La Lliga endegà una campanya a favor d’un estatut establint que la reserva regional forsosa presti servey d’autonomia. Cambó va portar la qüestió al Parlament tant sols dintre de Catalunya.» 7 intentant una solució negociada. Però, en realitat, aquests «entorpiments castellans» 9 de Cambó l’obliga- Sol Ixent representava el Centre Regionalista Catalanis- ren, no sabem si més de grat que per força, a col·labo- ta, que tenia en la Coalició Republicana el principal rar en els governs de concentració espanyols, la qual oponent. Volgué monopolitzar la bandera del naciona- cosa posava de manifest el seu conservadorisme. Així lisme catalanista: «El Centre Regionalista acudeix en mateix, l’entrada de Cambó en l’alta política espanyola aquesta lluita portant-hi la bandera de la causa de Cata- significà que la Lliga participà regularment en el lunya que és símbol d’honradesa i moralitat ciutadana» govern de l’Estat. La Lliga es va veure enfrontada a (10/11/1917). violentes commocions socials a Catalunya. En matèria d’enfrontament polític, com és habitual en Sol Ixent es va fer ampli ressò de l’esdeveniment polí- el país, distingien els que estaven amb ells i els que no tic que fou l’Assemblea i relluí, orgullosa, el catala- hi estaven, que passaven a ser els enemics, els que esta- nisme conservador.