DOCSLIB.ORG

Coneixement 14

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Coneixement 14 14 14 CONEIXEMENT I SOCIETAT 14 SUMARI ARTICLES One hundred years of science policy and the Institute of Catalan Studies 06 Josep M. Camarasa and Antoni Roca i Rosell The usefulness and impact of R&D and Innovation certification. Who benefits the most: industry, CONEIXEMENT government, society or the university? 52 Anna M. Sánchez i Granados An appraisal of the economic impact of the University of Girona on the local environment 90 Miquel Carreras Simó and Ricard Rigall i Torrent CONEIXEMENT I SOCIETAT NOTES Knowledge and Society. Journal of I Biocat, fostering the BioRegion of Catalonia 112 SOCIETAT Universities, Research and Innovation. Montserrat Daban, Montserrat Vendrell, Marta Príncep and Manel Balcells Number 14. 1st. semester 2008. Associations and science 126 Bibiana Bonmatí i Recolons and Jordi Mazón i Bueso http:// www.gencat.cat/universitatsirecerca/coneixementisocietat RESÚMENES EN CASTELLANO / RESUMS EN CATALÀ 137 One hundred years of science policy and the Institute of Catalan Studies The usefulness and impact of R&D and Innovation certification. Who benefits the most: industry, government, society or the university? An appraisal of the economic impact of the University of Girona on the local environment Biocat, fostering the BioRegion of Catalonia Associations and science 00014 9 771696 738003 . CONEIXEMENT I SOCIETAT Knowledge and Society. Journal of Univesities, Research and Innovation. Number 14. 1st. semester 2008 Also available on-line in Catalan and in English on the DIUE web site: www.gencat.cat/universitatsirecerca/coneixementisocietat www.gencat.cat/universitatsirecerca/knowledgeandsociety ISSN (english e-version): 1696-8212 ISSN (catalan printed version): 1696-7380 ISSN (catalan e-version): 1696-8212 Legal deposit (english e-version): B-38745-2004 Legal deposit (catalan printed version): B-27002-2003 Legal deposit (catalan e-version): B-26720-2005 Chief editor Josep M. Camarasa i Castillo Coordinator Blanca Ciurana i Llevadot Editorial board Joan Bravo i Pijoan, Roger Cabezas Rodríguez, Joan Cadefau i Surroca, Joan Francesc Cordoba Perez, Iolanda Font de Rubinat i García, Joaquim Ibàñez Fanés, Xavier Lasauca i Cisa, Esther Morales Miquel, Esther Pallarols i Llinàs, Emilià Pola i Robles, Alba Puigdomènech Cantó, Josep Ribas i Seix, Jordi Sort i Miret, Ignasi Vendrell i Aragonès, Fina Villar i López Coordinating editor and production Mireia Pérez i Bauzà Glòria Vergés i Ramon Desing Quin Team! Layout Inom,sa English translation Alan Lounds Jones, Ailish M. J. Maher, Charles Southgate and Toby Willet © Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Comissionat per a Universitats i Recerca The contents of the articles and notes are the sole responsability of the authors. CONEIXEMENT I SOCIETAT does not necessarily identify with the author Reproduction of articles and notes is allowed, provided that the original author and source are specified. Subscription to the printed Catalan version of CONEIXEMENT I SOCIETAT is free. It can be obtained from: Departament d'Innovació, Universitats i Empresa Comissionat per a Universitats i Recerca Via Laietana, 33, 6è 08003 Barcelona tel. 935 526 700 Fax. 935 526 701 e-mail: [email protected] 14 CONEIXEMENT I SOCIETAT Knowledge and Society. Journal of Universities, Research and Innovation. Number 14. 1st. semester 2008. ARTICLES 04 One hundred years of science policy and the Institute of Catalan Studies Josep M. Camarasa and Antoni Roca i Rosell 06 The usefulness and impact of R&D and Innovation certification. Who benefits the most: industry, government, society or the university? Anna M. Sánchez i Granados 52 An appraisal of the economic impact of the University of Girona on the local environment Miquel Carreras Simó and Ricard Rigall i Torrent 90 NOTES 111 Biocat, a driving force for the BioRegion of Catalonia Montserrat Daban, Montserrat Vendrell, Marta Príncep and Manel Balcells 112 Associations and science Bibiana Bonmatí i Recolons and Jordi Mazón i Bueso 126 RESÚMENES EN CASTELLANO / RESUMS EN CATALÀ 137 a rticles 06 52 90 One hundred years of science The usefulness and impact of An appraisal of the economic policy and the Institute of R&D and Innovation certification. impact of the University of Catalan Studies Who benefits the most: industry, Girona on the local Josep M. Camarasa and government, society or the environment Antoni Roca i Rosell university? Miquel Carreras Simó and Anna M. Sánchez i Granados Ricard Rigall i Torrent CONEIXEMENT I SOCIETAT 14 ARTICLES ONE HUNDRED YEARS OF SCIENCE POLICY AND THE INSTITUTE OF CATALAN STUDIES Josep M. Camarasa* and Antoni Roca i Rosell** The Institute of Catalan Studies (Institut d’Estudis Catalans, henceforth the IEC) was founded in 1907 by Enric Prat de la Riba with the aim of promoting scientific policy. The underlying rationale was that an institute promoting high culture would reinforce Catalonia’s aspirations for political autonomy. Nonetheless, in addition to this original aim, the IEC has acquired a considerable degree of functional autonomy, indicating preferred directions for research and the dissemination of knowledge, and contributing greatly to the development of a Catalan scientific community. The autonomy of the IEC was unrestricted during the dictatorship of Primo de Rivera (1923-1930), although it received no public funding of any kind. During the Second Republic –covering the years 1931 to 1939 and including the Civil War– the IEC had premises in the Casa de Convalescència (attached to the old Hospital de la Santa Creu). During the Franco dictatorship, the IEC was taken to be defunct, although it was never, in fact, explicitly closed down, and continued to operate in semi-clandestine form. In 1963, Òmnium Cultural (a body promoting Catalan identity, culture and language), granted the IEC premises in the Palau Dalmases. The IEC thus acquired a certain public presence that enabled it to support the activities implemented by its subsidiary societies. In 1976, the IEC was publicly recognised by the governments of Catalonia and of Spain. In recent decades, in an academic context that is very different from that existing in the opening decades of the 20th century and against a very different political background, the IEC has battled to carve out a niche for itself in the Catalan research sector. However, although its success has occasionally been mixed, it recently celebrated its centenary, and the consensus is that its perspectives for the future can only be said to be favourable. Keywords: Institut d’Estudis Catalans, science policy, research, centenary Contents 1. Introduction 2. Catalanism and research 3. The IEC as an instrument of Prat de la Riba’s science policy * Josep M. Camarasa is a science historian and adviser to the Science Secretariat of the Institut d’Estudis Catalans. ** Antoni Roca i Rosell is a science history professor at the Technical University of Catalonia and president of the Catalan Science and Technology History Society (Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica), a subsidiary society of the Institut d’Estudis Catalans. 6 ONE HUNDRED YEARS OF SCIENCE POLICY AND THE INSTITUTE OF CATALAN STUDIES 4. Enlargement in 1911 5. Achievements in the period to the death of Prat de la Riba (1911-1917) 6. The Mancomunitat under Puig i Cadafalch (1917-1923) 7. The Primo de Rivera dictatorship (1923-1930) and the Republic (1931-1939) 8. The long dark night of Franco’s dictatorship (1939-1975) 9. The rocky transition to democracy (1976-1984) 10. Full recovery and centenary celebrations (1984-2007) 11. By way of a conclusion 1. Introduction1 enabled it to issue a number of publications. During the Civil War (1936-1939), the IEC The Institute of Catalan Studies (Institut d’Estudis established its library in the Gothic naves of the old Catalans, or the IEC) was conceived by Enric Prat Hospital de la Santa Creu and its central services de la Riba, in 1907, as an instrument to develop and subsidiary societies in the nearby Casa de and promote a Catalan research policy and to Convalescència (attached to the hospital). Once disseminate knowledge. The IEC has had a the war was over, however, the new Francoist turbulent existence, so much so that in the 100 authorities expelled the IEC from these premises, years since it was founded it has only functioned thus temporarily interrupting its activities. In 1942, normally for around half that time –53 years in surviving members who had not died, gone into fact, covering the periods 1907-1923, 1930- exile or joined the victors began to meet in private. 1936 and 1977 to date. The role played by the The IEC thus survived until the end of the Franco IEC in research policy and in knowledge dictatorship (1975) in a situation of ‘public dissemination has thus had to adapt to clandestinity’: although it carried out its activities in constantly changing circumstances and to real private, it did not hide from the authorities nor did possibilities for influencing political decisions at it request permission to hold meetings as required any given moment. by the laws of the time. The fact that the IEC was a member of the Union Académique Internationale The fact that the IEC did not function normally for assured it of a certain degree of tolerance by the 47 of its 100 years does not mean that it remained authorities. In the closing years of the dictatorship, inactive, however. During the dictatorship of Primo moreover, this tolerance was extended to the de Rivera (1923-1930) it functioned at well below subsidiary societies of the IEC, which had full capacity, as it had no premises and received gradually become more active in the late 1960s no public funding; private sponsorship, however, and early 1970s. 1 All excerpts from untranslated publications cited in this article have been translated by the translator of the article. 7 CONEIXEMENT I SOCIETAT 14 ARTICLES Such volatile and often adverse circumstances 2.
Load more

Recommended publications
  • El Posicionament Colonialista D'enric Prat De La Riba I Les
    Associació Recerques. Història, Economia, Cultura ISSN 0210-380X Recerques 62 (2011) 117-150 El posicionament colonialista d’Enric Prat de la Riba i les guerres del Marroc Enric Prat de la Riba’s colonialist outlook and the Morocco wars per Eloy Martín Corrales RESUM: ABSTRACT: Per raons d’índole purament ideològica, For purely ideological reasons, much bona part de la historiografia catalana (la do- of Catalan history (the mainstream one, minant, encara que no la de més gran quali- though not the best) has tended to regard tat) ha tendit a considerar que l’ideòleg més the most important ideologist of moderate important del nacionalisme moderat, Enric nationalism, Enric Prat de la Riba, as indiffe- Prat de la Riba, era aliè als postulats coloni- rent to the colonialist ideas so widespread alistes tan estesos per l’Europa de finals del throughout late nineteenth and early twen- segle XIX i començaments del XX. No obs- tieth-century Europe. An exhaustive analy- tant això, l’exhaustiu anàlisi de la seva obra sis of his published work, however, allows publicada permet afirmar taxativament que the author to affirm that Prat was without Prat de la Riba era un clar abanderat del colo- a doubt a champion of colonialism. This nialisme. Això explica que, malgrat les seves explains why, despite his misgivings about diferències amb l’activitat colonial espanyola, some aspects of Spanish colonial activity, he acabés donant suport resoludament a la in- strongly supported in the event the Spanish tervenció de l’exèrcit espanyol al Marroc. army’s intervention in Morocco. PARAULES CLAU: KEYWORDS: Colonialisme, Prat de la Riba, naciona- Colonialism, Prat de la Riba, nationalism, lisme, Marroc.
    [Show full text]
  • Marisol Argüeta De Barillas
    Curso 2010/2011 INDICE DE PONENTES XAVIER TRIAS Presidente del Grupo Municipal CiU en el Ayuntamiento de Barcelona 22 de septiembre de 2010 CELESTINO CORBACHO Ministro de Trabajo e Inmigración 5 de octubre de 2010 MARINA GELI Consellera de Salud de la Generalitat de Catalunya 6 de octubre de 2010 PADRE ABAD JOSEP MARÍA SOLER Abad de Montserrat 14 de octubre de 2010 ALBERT RIVERA Presidente de CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA 19 de octubre de 2010 JOAN SAURA Conseller de Interior, Relaciones Institucionales y Participación de la Generalitat de Catalunya y Presidente de Iniciativa per Catalunya Verds 22 de octubre de 2010 JOSEP FÉLIX BALLESTEROS Alcalde de Tarragona 26 de octubre de 2010 JOAN HERRERA Secretario General de INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) y Portavoz de ICV en el CONGRESO DE LOS DIPUTADOS 29 de octubre de 2010 JOAN LAPORTA Candidato de SOLIDARITAT CATALANA per la INDEPENDÈNCIA (SI) a la presidencia de la Generalitat de Catalunya 2 de noviembre de 2010 JAAN ALBRECHT Presidente de Star Alliance 4 de noviembre de 2010 ALICIA SÁNCHEZ CAMACHO Presidenta del PP de Cataluña 5 de noviembre de 2010 JOAN CARRETERO Presidente de REAGRUPAMENT 8 de noviembre de 2010 1 Curso 2010/2011 JOAN PUIGCERCÓS Presidente de Esquerra Republicana de Catalunya-ERC 9 de noviembre de 2010 ARTUR MAS Presidente de CONVERGÈNCIA i UNIÓ (CiU) 11 de noviembre de 2010 JOSÉ MONTILLA President de la Generalitat de Catalunya 15 de noviembre de 2010 ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS EN LAS ELECCIONES AL PARLAMENT DE CATLUNYA con MIQUEL ICETA, Viceprimer Secretario
    [Show full text]
  • El Corrent Crític De Pérez Abandonarà El PSC I Formarà Un Nou Partit Polític
    Política | Guillem RS | Actualitzat el 20/11/2014 a les 12:03 El corrent crític de Pérez abandonarà el PSC i formarà un nou partit polític Pérez forma part de Moviment Catalunya i juntament amb NeCat d'Ernest Maragall constituiran un nou partit progressista i catalanista | L'exalcalde va ser president de mesa durant la consulta Lluís Miquel Pérez en un ple de suport al 9-N a l'ajuntament de Reus. Foto: Laia Solanellas. Les negociacions han fructificat. NeCat ?el partit escindit del PSC i fundat per l'exconseller Ernest Maragall? i Moviment Catalunya ?el corrent intern del PSC fundat per l'actual president, Àngel Ros, liderat per les diputades Marina Geli i Núria Ventura i al qual pertanyen exconsellers com Montserrat Tura o Joaquim Nadal o els exalcaldes catalanistes de Reus i Cambrils, Lluís Miquel Pérez i Robert Benaiges, respectivament? presentaran divendres l'acord a partir del qual han decidit fundar un nou partit al marge del PSC. La nova formació naixerà formalment al proper mes de gener, però els integrants que encara militen al Partit dels Socialistes, que lidera Miquel Iceta, començaran ja mateix a abandonar-lo. El nou partit encara no té clar el seu nom, però sí quines organitzacions en seran les fundadores, quan es presentarà i que començarà a caminar al gener. Així, la formació de l'ara eurodiputat Maragall ?actualment col·ligada amb ERC a les eleccions europees? i el corrent intern del PSC confluiran divendres en un acord públic que portarà a la creació de la nova marca. Les conseqüències de l'aparició del nou partit no es faran esperar.
    [Show full text]
  • “Behind-The-Table” Conflicts in the Failed Negotiation for a Referendum for the Independence of Catalonia
    “Behind-the-Table” Conflicts in the Failed Negotiation for a Referendum for the Independence of Catalonia Oriol Valentí i Vidal*∗ Spain is facing its most profound constitutional crisis since democracy was restored in 1978. After years of escalating political conflict, the Catalan government announced it would organize an independence referendum on October 1, 2017, an outcome that the Spanish government vowed to block. This article represents, to the best of the author’s knowledge, the first scholarly examination to date from a negotiation theory perspective of the events that hindered political dialogue between both governments regarding the organization of the secession vote. It applies Robert H. Mnookin’s insights on internal conflicts to identify the apparent paradox that characterized this conflict: while it was arguably in the best interest of most Catalans and Spaniards to know the nature and extent of the political relationship that Catalonia desired with Spain, their governments were nevertheless unable to negotiate the terms and conditions of a legal, mutually agreed upon referendum to achieve this result. This article will argue that one possible explanation for this paradox lies in the “behind-the-table” *Attorney; Lecturer in Law, Barcelona School of Management (Universitat Pompeu Fabra) as of February 2018. LL.M. ‘17, Harvard Law School; B.B.A. ‘13 and LL.B. ‘11, Universitat Pompeu Fabra; Diploma in Legal Studies ‘10, University of Oxford. This article reflects my own personal views and has been written under my sole responsibility. As such, it has not been written under the instructions of any professional or academic organization in which I render my services.
    [Show full text]
  • CARLES MIRALLES I SOLÀ SESSIÓ EN MEMÒRIA
    CARLES MIRALLES i SOLÀ SESSIÓ EN MEMÒRIA INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS SECCIÓ FILOLÒGICA BARCELONA, 2017 Coberta_Miralles.indd 1 5/4/17 9:43 Carles Miralles i Solà Sessió en memòria CARLES MIRALLES i SOLA_Tripa.indd 1 5/4/17 10:11 CARLES MIRALLES i SOLA_Tripa.indd 2 5/4/17 10:11 INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS SEMBLANCES BIOGRÀFIQUES, LXVII Carles Miralles i Solà Sessió en memòria Sala Prat de la Riba 28 de gener de 2016 BARCELONA 2017 CARLES MIRALLES i SOLA_Tripa.indd 3 5/4/17 10:11 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Carles Miralles i Solà : sessió en memòria : Sala Prat de la Riba, 28 de gener de 2016. — Primera edició. — (Semblances biogràfiques ; 67) A la coberta: Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica. — Bibliografia. — Conté: Carles Miralles: una llengua de cultura, una cultura de la llengua / per Joan A. Argenter. Com qui no vol la cosa / per Jaume Cabré. Una vocació d’hel·lenista / per Montserrat Jufresa. Espais de trobada / per Joaquim Mallafrè. La presència de Carles Miralles a l’Institut / per Mariàngela Vilallonga. Els estudis de literatura catalana / per Eulàlia Miralles. De viva veu : recordant Carles Miralles / per Josep Piera ISBN 9788499653570 I. Miralles, Carles, 1944-2015, entitat homenatjada II. Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica III. Col·lecció: Semblances biogràfiques ;67 1. Miralles, Carles, 1944-2015 2. Hel·lenistes — Catalunya — Biografia 3. Poetes catalans — S. XX — Biografia 929Miralles, Carles Coordinació de l’edició: Gabinet de la Presidència © dels autors dels textos © 2017, Institut d’Estudis
    [Show full text]
  • Agenda Del Govern
    AGENDA DEL GOVERN DISSABTE, 25 D’ABRIL 10.00 hores. Col.legi Oficial de Metges de Barcelona (Passeig de la Bonanova, 47). Barcelona La consellera de Salut, Marina Geli, assistirà a la inauguració de la 3ª Jornada de metges siris-catalans "Urgències Medico-quirúrgiques: Diagnòstic i tractament". 11.00 hores. Ajuntament de Polinyà (pl. de la Vila,1). Polinyà (el Vallès Occidental) La consellera de Salut, Marina Geli, es reunirà amb l'alcaldessa de Polinyà, Pepita Pedraza. 11.15 hores. Carrer 11 de Setembre, 21. Polinyà (el Vallès Occidental) La consellera de Salut, Marina Geli, assistirà a l'acte de col·locació de la primera pedra del CAP de Polinyà. Seguidament farà una atenció als mitjans de comunicació. Prèviament, a les 11 hores, es reunirà amb l’alcaldessa de la localitat, Pepita Pedraza., a l’Ajuntament (pl. de la Vila, 1). 11.30 hores. Escola bressol La Marinada (c. de la Guàrdia, 11). Pineda de Mar (el Maresme) El conseller d'Educació, Ernest Maragall, inaugurarà l'ampliació de l'escola bressol La Marinada. 12.00 hores. Rotonda de la plaça Francesc Macià. Les Franqueses del Vallès (el Vallès Oriental) El president de la Generalitat, José Montilla, visitarà el darrer tram de la ronda Nord de Granollers, que s’inicia a la carretera de Cardedeu-Sant Celoni i desemboca a la C-17, i que entra en servei demà mateix. Ho farà acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i els alcaldes de Granollers, Josep Mayoral; de Les Franqueses del Vallès, Esteve Ribalta; i de Canovelles, Josep Orive.
    [Show full text]
  • The Presence of Political Agents in News Broadcasts
    The presence of political agents in news broadcasts Laura Rodas . This article basically answers the following questions: Analysis of government voices which political agents have spoken? And when have they spoken? It is also a preliminary analysis of the In order to analyse the comparative weight of government behaviour of the broadcasters analysed regarding voices, only three broadcasters have been taken into political pluralism. Always in terms of speaking time, account (TV3, TVE in Catalonia and BTV), those with the government voices are analysed compared with all most homogeneous sample over the period analysed. In political voices; the political agents who, individually, this respect, the three channels coincide in granting a rela- have spoken more in news broadcasts and which tively similar proportion, between 41.3% and 47%, to the groups of political agents have been more prominent. three main governmental spheres as a whole (the Catalan government, the Spanish government and local govern- ment, including the government of Barcelona Council and that of the rest of the Catalan municipalities). However, the distribution of this speaking time among each of the spheres of authority varies according to the channel, especially in the Keywords case of the local sphere1, which ranges from 6.1% on TV3 Pluralism, news broadcasts, politics, Catalonia, (covering the autonomous community of Catalonia) to Spain 19.6% on BTV (local coverage). On observing the data, we can go no further than merely compare the channels because, as no standard has been established regarding what the relative weight of the governments should be compared with the rest of the political agents, it is impossible to verify this standard.
    [Show full text]
  • Those Who Came and Those Who Left the Territorial Politics of Migration
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Cadmus, EUI Research Repository Department of Political and Social Sciences Those who came and those who left The Territorial Politics of Migration in Scotland and Catalonia Jean-Thomas Arrighi de Casanova Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of Political and Social Sciences of the European University Institute Florence, February 2012 EUROPEAN UNIVERSITY INSTITUTE Department of Political and Social Sciences Those who came and those who left The Territorial Politics of Migration in Scotland and Catalonia Jean-Thomas Arrighi de Casanova Thesis submitted for assessment with a view to obtaining the degree of Doctor of Political and Social Sciences of the European University Institute Examining Board: Prof. Rainer Bauböck, EUI (Supervisor) Prof. Michael Keating, EUI (Co-supervisor) Dr Nicola McEwen, University of Edinburgh Prof. Andreas Wimmer, UCLA © 2012, Jean-Thomas Arrighi de Casanova No part of this thesis may be copied, reproduced or transmitted without prior permission of the author ABSTRACT Whilst minority nationalism and migration have been intensely studied in relative isolation from one another, research examining their mutual relationship is still scarce. This dissertation aims to fill this gap in the literature by exploring how migration politics are being fought over not only across society but also across territory in two well-researched cases of protracted nationalist mobilisation, Catalonia and Scotland. It meets three objectives: First, it introduces a theoretical framework accounting for sub-state elites’ and administrations’ boundary-making strategies in relation to immigrants and emigrants.
    [Show full text]
  • One Hundred Years of Science Policy and the Institute of Catalan Studies
    CONEIXEMENT I SOCIETAT 14 ARTICLES ONE HUNDRED YEARS OF SCIENCE POLICY AND THE INSTITUTE OF CATALAN STUDIES Josep M. Camarasa* and Antoni Roca i Rosell** The Institute of Catalan Studies (Institut d’Estudis Catalans, henceforth the IEC) was founded in 1907 by Enric Prat de la Riba with the aim of promoting scientific policy. The underlying rationale was that an institute promoting high culture would reinforce Catalonia’s aspirations for political autonomy. Nonetheless, in addition to this original aim, the IEC has acquired a considerable degree of functional autonomy, indicating preferred directions for research and the dissemination of knowledge, and contributing greatly to the development of a Catalan scientific community. The autonomy of the IEC was unrestricted during the dictatorship of Primo de Rivera (1923-1930), although it received no public funding of any kind. During the Second Republic –covering the years 1931 to 1939 and including the Civil War– the IEC had premises in the Casa de Convalescència (attached to the old Hospital de la Santa Creu). During the Franco dictatorship, the IEC was taken to be defunct, although it was never, in fact, explicitly closed down, and continued to operate in semi-clandestine form. In 1963, Òmnium Cultural (a body promoting Catalan identity, culture and language), granted the IEC premises in the Palau Dalmases. The IEC thus acquired a certain public presence that enabled it to support the activities implemented by its subsidiary societies. In 1976, the IEC was publicly recognised by the governments of Catalonia and of Spain. In recent decades, in an academic context that is very different from that existing in the opening decades of the 20th century and against a very different political background, the IEC has battled to carve out a niche for itself in the Catalan research sector.
    [Show full text]
  • Enric Prat De La Riba (1870-1917). Home De Pensament, D'acció I De Govern
    10 mm MAQUETA Enric Prat de la Riba, home de pensament, home d’acció i home de govern, va ser el primer president de la Catalunya contemporània. ENRIC PRAT DE LA RIBA Quin va ser el seu projecte polític? Quines aportacions va fer al ca- talanisme polític? Per què es diu que va ser un dels pares d’aquest (1870-1917) moviment? En què es basava la modernitat de l’instrument que va crear? Quin va ser l’esperit de la Mancomunitat? HOME DE PENSAMENT, Per respondre a aquestes preguntes, per aprofundir en aquesta D’ACCIÓ I DE GOVERN triplicitat d’Enric Prat de la Riba com a persona de pensament, d’ac- EDICIÓ A CURA DE JOAQUIM COLOMINAS FERRAN ció i de govern, la Diputació de Barcelona va organitzar un semi- nari en què van participar reconeguts historiadors experts en la fi gura de Prat de la Riba i en l’obra de govern de la Mancomunitat, Accés versió de la qual va ser el primer president. Aquesta publicació recull les completa ponències d’aquell acte i és una contribució més de la Diputació de Barcelona a la commemoració del centenari de la seva mort. President de la Diputació de Barcelona i, posteriorment, de la Man- comunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba el país va recuperar la primera institució de caràcter nacional des de la derrota de 1714. Modesta en mitjans però molt ambiciosa en els seus objectius, la Mancomunitat es va proposar bastir unes estructures d’estat sòli- des, amb voluntat de qualitat i de continuïtat, que han sobreviscut al convuls segle XX català.
    [Show full text]
  • Rutes Insòlites Per Barcelona L'elegia Barcelonina De Gaziel Albert Serra
    COBERTA 92_BCNM 06/06/14 12:51 Página 1 www.barcelonametropolis.cat Número 92 / Juny - June - Junio 2014 - 6 € Barcelona Metròpolis 92 - Juny / June / Junio 2014 Junio / June / Juny - 92 Metròpolis Barcelona Rutes insòlites per Barcelona Unique routes through Barcelona Rutas insólitas por Barcelona L’elegia barcelonina de Gaziel Gaziel’s Barcelona elegy www.bcn.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis 9 2 La elegía barcelonesa de Gaziel Entrevista / Interview 8 400214 062238 Albert Serra COBERTA 92_BCNM 06/06/14 12:51 Página 2 BM92-1-3 Editorial-JordiOK-def_. 06/06/14 09:23 Página 1 Editorial Les imatges que il·lustren l’editorial i l’interior de la portada presenten diversos aspectes de la Barcelona insòlita a la qual dediquem el nostre dossier monogràfic. Fotos: Dani Codina i Albert Armengol Ulls nous sobre Barcelona Una de les imatges més curioses que podem trobar avui a d’entrada de turistes i la muntanya cada vegada serà més Marc Puig i Guàrdia Barcelona és la d’un turista ensumant encuriosit una parada transitable, un cop la carretera de les Aigües es converteixi Director de Comunicació i de Bicing. És un dels pocs serveis que ofereix la ciutat que en un gran corredor verd. Barcelona Metròpolis us convida Atenció Ciutadana li són vedats. Com nosaltres, el turista agafa el metro, el bus a trencar unes muralles invisibles que hem anat construint o un taxi, però ben sovint, després de mirar-se amb perple- al voltant d’una idea fixa de la ciutat. xitat totes aquelles bicicletes arrenglerades, opta per fer Barcelona ocupa la sisena posició del primer rànquing una de les coses més antigues del món: caminar.
    [Show full text]
  • El Primer Prat De La Riba: Trajectòria Política, Pensament I Catalanisme
    EL PRIMER PRAT DE LA RIBA: TRAJECTÒRIA POLÍTICA, PENSAMENT I CATALANISME (1887-1906). UN ESTAT DE LA QÜESTIÓ. Alumne: Enric Magrí Sánchez Tutora: Dra. Antonieta Jarne Mòdol Treball Final de Grau Grau en Història Departament d’Història Facultat de Lletres – Universitat de Lleida Juny de 2014 “L’historiador no ha de ser crític només en una única direcció, a satisfacció del promotor. La historiografia és un servei públic on el sentit crític s’ha d’exercitar en direccions múltiples, en funció de la perspectiva relativitzadora que ens permet alliberar-nos del passat en tant que coneixem la seva influència sobre el present. La història no és neutral, però ha de ser independent, ha de tenir la mateixa independència que cal demanar a qualsevol activitat intel·lectual creativa.”1 Albert Balcells 1 J. M. FIGUERES: Les Bases de Manresa i el futur de Catalunya: respostes d’historiadors, La Llar del Llibre, Barcelona, 1992, p. 40. ii RESUM La figura d’Enric Prat de la Riba és bàsica per entendre i estudiar el catalanisme polític de finals del segle XIX i principis del segle XX. La seva trajectòria política, definida i dividida entre el seu paper com a home de partit i la funció com a home de govern, el converteixen en un dels personatges més influents de l’època. El present treball esdevé un estat de la qüestió on s’analitza, precisament, aquesta primera part de la vida política de Prat (1887-1906), és a dir, des dels primers contactes amb entitats catalanistes fins a la publicació de La Nacionalitat Catalana.
    [Show full text]