Joan Esculies a La Recerca De Prat De La Riba

SEGELL Pòrtic COL·LECCIÓ

TB Rústica amb solapes FORMAT tripa 14 x 21,5

Quim Torra El 2017 commemorem el centenari de la mort d’Enric CARACTERÍSTIQUES Muriel Casals i la revolució Prat de la Riba. De qui va ser el primer president de la Joan Esculies dels somriures Mancomunitat de Catalunya se n’ha parlat molt. Però IMPRESSIÓ 4/0 qui fou en realitat? Quines visions se n’han tingut en Víctor Maceda els darrers quaranta anys? Són vigents encara el seu A la recerca PLASTIFICAT brillant El despertar valencià pensament i la seva obra? Per a quines causes han estat PROVA Vàlida com a prova de color La caiguda d’un règim i la irrupció del canvi utilitzats? Quina relació hi ha entre qui fou el teòric DIGITAL excepte tintes directes, stamp- de Prat de la Riba ings, etc. cabdal del catalanisme i Josep Tarradellas, Jordi Pujol,

Antoni Batista Artur Mas, Ciutadans o el procés sobiranista? Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) A la caça del PSUC és doctor en Història per la Universitat DISSENY Un segle després de la seva mort a quaranta-set anys, Pompeu Fabra, màster en Nacionalisme Ramon Tremosa / Aleix Sarri A la recerca de Prat de la Riba viatja al passat per indagar i Conflicte Ètnic pel Birkbeck College de EDICIÓ L’Europa que han fet fracassar en un personatge que ens pot explicar el present. Un la Universitat de Londres i llicenciat en periple intens que descobreix les passions, les pors Periodisme i en Biologia. És professor Jordi Casassas i els anhels de l’home que s’amagava rere el polític. col·laborador de la Universitat Oberta La voluntat i la quimera La investigació de Joan Esculies arriba a qüestionar de Catalunya. 215 mm El noucentisme català entre la Renaixença fins i tot les causes de la seva mort. És autor, entre altres, de Pau Casals. La i el marxisme carta secreta de Tarradellas i Prieto (2016); Josep Andreu Abelló. Els clarobscurs Joan B. Culla del catalanisme (2015); Evitar l’error de El tsunami Companys! Tarradellas i la lliçó dels Fets Com i per què el sistema de partits català d’Octubre (2014); Josep Tarradellas (1899- ha esdevingut irreconeixible 1936). Dels orígens a la República (2012). En l’àmbit de la ficció ha publicat Contes Fèlix Riera bàrbars (2009), Tràilers (2006), premi

Just abans del salt endavant la Riba de Prat de A la recerca Esculies Joan Mercè Rodoreda de contes, i L’ocell de Re exió crítica del con icte entre la pluja (2003). Més informació a Catalunya i Espanya 10183586 joanesculies.com

Enric Canals / Josep Maria Ràfols Disseny de la col·lecció: Planeta Art & Disseny Imatge de la coberta: © Nicolás Aznárez Tarradellas, el guardià de la memòria www.portic.cat | @Ed_Portic www.portic.cat Fotografia de l’autor: © Susanna Ginesta 111

142 mm 12 mm 142 mm Joan Esculies

A la recerca de Prat de la Riba

033-126027-A LA RECERCA DE PRAT.indd 5 20/04/17 9:51 Primera edició: juny del 2017

Drets exclusius d’aquesta edició: Raval Edicions SLU, Pòrtic Diagonal, 662-664 08034 Barcelona

ISBN: 978-84-9809-395-7 Dipòsit legal: B. 10.326-2017 Fotocomposició: Víctor Igual, SL Impressió: Liberduplex

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

033-126027-A LA RECERCA DE PRAT.indd 6 20/04/17 9:51 taula

1. L’home que se’n va 13 2. Prat i el procés 17 3. Mancomunitat o 1714? 23 4. On és Prat de la Riba? 29 5. Castellterçol, sancta sanctorum del primer pujolisme 33 6. Una salut feble 39 7. Prat davant de Prat 43 8. El grimpador 51 9. Crítica a les Bases de Manresa 59 10. Els funcionaris madrilenys 69 11. El compendi catalanista 75 12. Assalt a les corporacions 83 13. Agitprop 89 14. La casa gran del catalanisme 97 15. El consell de guerra i el retir a l’Alvèrnia 103 16. L’home Solidari 111 17. La nacionalitat catalana, aleshores i avui 119 18. President de la Diputació de Barcelona 129 19. El centenari de la Setmana Tràgica 135 20. La consecució d’una autonomia light 143 21. El català i els funcionaris 153

033-126027-A LA RECERCA DE PRAT.indd 11 21/04/17 8:54 taula

22. La unitat cultural, la societat civil i l’imperi 163 23. La inspiració mancomunitària de Pujol 169 24. El relat d’un traspàs 177 25. Les causes de la mort 187 26. Prat és vigent? 197

Bibliografia 207

033-126027-A LA RECERCA DE PRAT.indd 12 20/04/17 9:51 1 l’home que se’n va

El rector de Castellterçol, Pere Codina, passa el rosari. Són les onze de la nit del dimecres 1 d’agost de 1917. El moribund descansa en una cambra de la mateixa casa on va néixer fa quaranta-sis anys. A la paret hi ha el gravat La Immaculada Concepció de Murillo. A la tauleta de nit de l’esquerra del llit, una estatueta daurada de la Puríssima. Als peus, sobre una còmoda, una vitrina amb una imatge de Nostra Senyora dels Dolors. Al malalt l’envolten el seu cunyat, el canonge Josep Dachs, els dirigents de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch, la família, l’alcalde, alguns regidors i dipu- tats, els metges, sacerdots, germanes de la Casa de la Caritat i els periodistes de La Publicidad, La Veu de Catalunya i La Vanguardia. Poc abans d’un quart de dotze, Codina resa l’oració dels agonitzants i la ranera del malalt cessa. Un dels doctors en certifica el traspàs. A continuació, els presents obeeixen una ordre no pronunciada: s’agenollen al peu del llit i preguen per l’ànima del difunt. Cambó i Puig i Cada- falch surten de l’estança plorosos. Les campanes de l’església toquen a morts. L’element oficial té segrestada l’única línia telefònica del poble a Barcelona per escampar la nova. Davant d’això, el

033-126027-A LA RECERCA DE PRAT.indd 13 20/04/17 9:51 a la recerca de prat de la riba

diputat lligaire Ramon Albó presta el seu cotxe als periodistes per tal que arribin a les redaccions. Mentre els bisbes de Barcelona i de Vic i l’abat de Montserrat reben la notícia, s’abilla el difunt amb un vestit negre i sobre el pit se li col- loca una petita creu de plata. Moments després es rep un telegrama del president del consell de ministres d’Espanya. «Que Dios le dé fuerzas y que Él devuelva la salud al enfer- mo». El desig d’Eduardo Dato arriba tard. Sobre el cadàver, encara al llit mortuori, es col·loca un vel blanc. L’endemà el cos s’introdueix en un luxós fèretre de cao- ba envernissada, amb nanses de plata i bronze. A migdia, a l’Ajuntament de Castellterçol, s’efectua un ofici de corpore insepulto al qual assisteixen l’esposa i els quatre fills del difunt. A primera hora de la tarda del divendres el fèretre en un cotxe furgó deixa enrere el poble i travessa Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells, l’Ametlla del Vallès, la Garriga, les Franqueses, Granollers, Palou, Montornès, Montcada, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. A les sis de la tarda la marxa arriba davant del monument a l’alcalde Fran- cesc de Paula Rius i Taulet, al Saló de Sant Joan,1 a tocar del parc de la Ciutadella. El reben les autoritats, que acompa- nyen la comitiva cap al Palau de la Diputació, seu de la Man- comunitat de Catalunya. Instal·lada a la capella de Sant Jaume, la capella ardent es pot visitar un parell d’hores a la nit. La cua d’interessats és immensa. De matinada es resen misses al difunt i a les nou del matí i fins a les tres de la tarda del dissabte 4 d’agost la capella es torna a obrir als devots i als curiosos. Els macers de la Diputació i l’Ajuntament i els mossos d’esquadra vetllen el cos. Les banderes onegen a mitja asta amb crespons negres. L’enllumenat dels carrers s’ha encès. A quarts de quatre la

1. En l’actualitat, passeig de Lluís Companys.

033-126027-A LA RECERCA DE PRAT.indd 14 20/04/17 9:51 l’home que se’n va

comitiva, encapçalada pel governador civil de Barcelona, Leopoldo Matos, i l’alcalde, Lluís Duran i Ventosa, acompa- nya el fèretre fins a la catedral. Arreu l’assistència és multitu- dinària. A la capella que ara acull el difunt hi ha una reproducció de la creu del monestir de Pavia i a l’altar el reliquiari de Sant Jordi. Enllestida la cerimònia, el cotxe fúnebre condueix el cadàver fins al cementiri Nou on, a les vuit del vespre, rep sepultura. En poques ocasions, potser el 1902 pel traspàs de mossèn Cinto, s’ha vist a Barcelona una mostra de dol tan gran. «L’enterrament —descriu un cronista— és una de les manifestacions més grans de dol que ha presenciat Catalu- nya, portades les seves despulles solemnialment per les car- reteres enmig d’una gran gentada al lloc del repòs. Sembla que la coincidència d’aquesta mort amb els dies agitats que passem vulgui tenir un valor simbòlic. Potser enterrem tot un període i tota una concepció de la nostra vida política».2 L’home que se’n va és Enric Prat de la Riba. El president de la Mancomunitat ha finat a conseqüència de la malaltia de Basedow. Així ho diagnostica el seu darrer i prestigiós metge, el doctor August Pi-Sunyer. Segons La Veu de Cata- lunya, òrgan de la Lliga Regionalista, el partit del difunt, Prat ha expressat en el llit de mort al seu secretari que «el doctor ja t’haurà dit el que jo tinc, la malaltia que jo et deia, però a mi no em diuen el diagnòstic: aquest aplatanament, aquest dormir, són símptomes del punt de gravetat en el que em trobo».3

2. El cronista és Amadeu Hurtado i el text original està escrit en temps passat. Extret de Lluís Carulla, Centenari del Naixement d’Enric Prat de la Riba. 29 de novembre de 1870. Nadal del 1970, Barcelona, Edi- graf, 1970, sp. 3. Segons la partida de defunció d’Enric Prat de la Riba, 1 d’agost de

033-126027-A LA RECERCA DE PRAT.indd 15 20/04/17 9:51 a la recerca de prat de la riba

En el perfil biogràfic que li dedica el seu diari, s’afirma que «de resultes de l’empresonament [el 1902] Prat va con- traure una greu malaltia que l’obligà a anar al Sanatori de Durtol on arribà al llindar mateix de la mort. Aquesta malaltia va mantenir allunyat el senyor Prat de la vida activa de la política des de mitjans de 1902 fins al cap d’any de 1904».4 Poques setmanes després del traspàs, apareixerà una primera biografia d’urgència i, per tant, breu. L’autor, Martí Este- ve, escriptor lligaire, col·laborador de La Veu i advocat de la secció d’estudis jurídics de la Mancomunitat i de la Revista Jurídica de Catalunya, diu: «des de l’empresonament, l’acti- vitat de Prat de la Riba va disminuir. A la presó havia contret una malaltia que inspirava forts temors [sobre la seva salut]».5 Prat de la Riba, doncs, ha mort a conseqüència d’una malaltia contreta en una breu estada a la presó quinze anys enrere. Però, és segur això? O pot ser que ens trobem davant d’un malentès, d’un error, d’una ignorància o d’una mistifi- cació, o de tot a la vegada, sostingut, obviat i promogut du- rant un segle? I, més enllà d’aquesta qüestió, qui era el primer president de la Mancomunitat? És vigent encara la seva figura i el seu llegat polític o Prat de la Riba és ja tan sols el nom d’una estació de les línies 9 i 10 del metro de Barcelona?

1917. Arxiu del Registre Civil de Castellterçol, Barcelona; August Pi-Su- nyer a la publicació Full Català de Mèxic, 1942, recollit a Francesc Sol- devila, Història dels catalans, vol. 5, Barcelona, Ariel, 1968, p. 3070-3071; «En Prat agònic», La Veu de Catalunya, 2 d’agost de 1917, p. 5. 4. «1870-1917», La Veu de Catalunya, 2 d’agost de 1917, p. 6. 5. Martí Esteve, «Biografia de don Enric Prat de la Riba», Qua- derns d’Estudi, any III, vol. I, n. 1, octubre de 1917, p. 6.

033-126027-A LA RECERCA DE PRAT.indd 16 20/04/17 9:51