EL~ NOM~ DE LE~ PARTIDE~ DEL~ TERME~ DE VILAGRA~~A 1LA QUADRA, I ALGUNE~, DEL MOR 1DE TARREGA, ~EGON~ DO~ CAPBREU~ DEL ~EGLE XVIII

113

6 Per Josep M. Llobet i Portella 1. INTRODUCCIO

n l'elaboraci6 d'aquest article, hem seguit la mateixa metodologia inicial usada en la realitza­ Eci6 d'un estudi anterior que recollia els noms de les partides del terme de Cervera cap a la meitat del segle XVIII: buscar unes fonts documentals que ens oferissin un conjunt de noms de parti­ da el mes complet possible i referit a un perfode concret. Hem escollit dos capbreus de Vilagrassa, un dels anys 1718-1719 2 i un altre redactat entre 1756 i 1762\ per considerar que reunien les condicions esmentades: en ells s'anotaren les declaracions d'aquelles persones que possei:en bens dins la vila 0 el terme de Vilagrassa, la Quadra de Verg6s -dita, tambe, de na Solsona- 0 lapart del terme del Mor que era de la jurisdicci6 de Vilagrassa. Per tant, els textos documentals consultats contenen, teoricament, la totalitat dels noms de les partides de Vilagrassa i la Quadra, i bona part de les del Mor, pero resulta fkil comprovar que tambe s'hi tro­ ben noms de partida tant de la part del terme del Mor fora de la jurisdicci6 de Vilagrassa com del terme de Tarrega. Tots aquells toponims que , de forma explicita, consten com a nom d'alguna parti­ da dels termes de Vilagrassa, la Quadra, el Mor 0 Tarrega, han estat recollits en el present treball. Pel que fa a la trancripci6 dels toponims, hem seguit les mateixes normes que en el treball ante­ rior: mantenir els noms tal com es troben a la documentaci6, sen se adaptar-Ios ala gramatica actual. Quan un mateix toponim mostrava variants en alguna grafia, hem escollit, generalment, la forma mes propera a la norma vigent. En l'escriptura de l'article determinat singular masculf a l'inici dels toponims, hi hague una gran vacil·laci6 entre les formes elllo. Tambe es dubta, en alguns toponims compostos, entre la separaci6 o la uni6 de paraules: Coma CaldalComacalda, Pedra FitalPedrafita, etc. En el primer cas, hem transcrit els toponims amb la forma inicial el; en el segon cas, hem optat per la separaci6 de mots. La distribuci6 dels toponims l'hem feta en quatre grans blocs que corresponen als quatre termes territorials estudiats i, dins cada un d'ells, en diversos grups,4 tenint en compte el possible origen de cada toponim. 5 Tots els noms van seguits d'un breu comentari. Al final del treball, un fndex permet la facil localitzaci6 de cada un dels toponims dins el seu grup corresponent.

II. EL TERME DE VILAGRASSA

1. EL RELLEU La Coma. Sembla indubtable que fou una depressi6 del terreny allO que dona nom a la partida La Coma Mes Amunt. Aquesta partida devia estar a continuaci6 de la part superior de la parti­ da anterior. Almenys aixo es el que es pot deduir del toponim. 115 El Pla d'Anglesola. En aquest cas, la configuraci6 del terreny, sense grans elevacions ni de­ pressions, dona nom ala partida esmentada. EI segon membre del toponim podria indicar que la par­ tida es trobava propera al terme de la poblaci6 indicada. El Pla de les Forques. Devia ser una partida proxima allloc on, antigament, el senyor de la vila hi tenia bastits aquests insttuments de suplici. Serreta. Un seguit de petites elevacions de terreny degue ocasionar el nom de la partida. EI Sol de la Coma. Aquest toponim sembla indicar una partida que es trobaria a continuaci6 de la part inferior de la primera d'aquest grup dita la Coma. S'oposaria, per tant, a l'anomenada la Coma Mis Amunt. Vall Major. Una extensi6 de terreny relativament plana situada entre muntanyetes degue donar nom a la partida. El toponim porta un segon mot que designa grandaria.

2. HIDRONIMS La Bassa Dols. Aquest toponim ens indica la presencia d'un lloc on hi havia aigua que, ben se­ gur, era potable.

3. LA FLORA EI Vinyet. En altre temps aquesta partida degue estar plantada de vinyes, de les quals agafa el nom.

4. L'HOME 1 LES ACTIVITATS HUMANES EI Cami de Bellpuig. Diverses foren les partides que prengueren el nom d'una via de comuni­ caci6, per aixo calia afegir-hi un segon membre que precises de quin camf es tractava. En aquest cas, el nom de la poblaci6 envers la qual es dirigia el camf era Bellpuig. EI Camı de Preixana. La mateixa explicaci6 podem donar sobre aquest toponim, exceptuant el nom de la poblaci6 que era Preixana. EI Cami ReaL. El mateix podem dir sobre el nom d'aquesta partida, pero el segon membre del toponim es devia referir al camf reial 0 principal que anaya des de Barcelona a Lleida. EI Cap de L'Horta. La importancia de l'horta de Vilagrassa va fer que diverses partides del terme s'originessin a partir d'aquest concepte, per aixo calgue afegir als toponims un altre membre que informes de la sİtuaci6 de cada partida. Cap p'ot fer referencia a l'extrem on començava 0 acabava l'horta. EI Clos de la Coma. Hem de suposar que aquesta partida prengue el nom d'algun espai tancat amb paret que hi havia a la coma que dona tres toponims del primer g·rup. EI Colomer. En aquest cas, degu€ ser un lloc destinat a tenir-hi coloms allo que origina el topo­ mm. La Creu Cuberta. Sens dubte, una creu -potser de terme- amb algun element arquitectonic que la cobria, fou el que dona nom a la partida. EI Fossa de Sant Esteve. Sembla que va ser un cementiri -potser situat junt a una esglesia 0 capella dedicada al sant esmentat- allo que dona nom a la partida mencionada. Les Heres. Aquesta partida devia estar situada prop de les eres de la poblaci6. L 'Horta Amunt. El topônim sembla que fa referencia a una part de l'horta ubicada en un lloc elevat 0 a l'inici de les terres que es regaven. L'Horta de Baix. En canvi, aquf tenim el cas contrari: aquesta partida devia ser en la part infe­ rior de l'horta. L'Horta de Cer6. Una altra partida situada dins l'horta de Vilagrassa. No sabem a que fa re­ ferencia el segon membre del toponim. Pot ser el nom d'un lloc 0 el cognom d'una persona.

116 L'Horta de Dalt. El significat d'aquest toponim s'oposa al de la partida dita 1'Horta de Baix i, en alguna manera, coincideix amb el de l'anomenada 1'Horta Amunt. La Torre de Sanahuja. Aquesta partida prengue el nom de l'existencia d'una torre. El segon membre del toponim pot fer referencia a un cognom 0 a una poblaci6. EI Tros d'en Bergot. La partida esmentada devia ser una gran peça de terra propietat, en algun temps, de la persona indicada. 5. INDETERMINATS La Bossarrella. No sabem a que pot fer referencİa aquest toponim. Si fos un diminutiu de bos­ sa, potser indicaria una forma de relleu. El Estars. Tambe aquest nom de partida es mostra diffcil d'interpretar. Podia ser sinonim d'esta­ des, 0 sigui llocs on es pot habitar. Les Guissones. Un altre toponim hermetic. Amb tot, sabem que el nom de la vi la de Guissona -sİtuada a una vintena de quilometres de Vilagrassa- te un origen pre-roma.

III. EL TERME DE LA QUADRA 1. EL RELLEU La Coma Calda. Aquf tenim un altre cas en que una depressi6 del terreny dona nom a una par­ tida. El segon membre podia fer referencia a l'elevada temperatura dellloc. Les Coves. Hem de suposar que la partida prengue aquest nom a causa de l'existencia de cavi­ tats subterranies. La Plana. Una porci6 de terreny pla origina aquest toponim. Els Solans. En aquest cas, el terreny de la partida devia estar ben encarat al sol. Aquesta orien­ taci6 li dona el nom.

2. HIDRONIMS El Reguer. La partida degue prendre aquest nom a causa del pas d'un corrent d'aigua que servia per regar. Sabem, pero, que eren diversos els corrents d'aigua del terme designats amb aquest nom, cosa que dificulta la localitzaci6 de la partida esmentada. Amb tot, es possible que aquesta partida es trobes prop del reguer anomenat d'Altet.

3. EL SOL. Els Clapers. Porcions de terreny amb abundancia de pedres devien caracterİtzar aquesta partida. La Codina. Una capa de terra dura i compacta podria ser l'origen del toponim comentat.

4. LA FLORA Les Bardisses. Dintre la partida hi devia haver una gran quantİtat de plantes espinoses, cosa que originaria el toponim. La Gavernera. En aquesta partida, seguramet hi abundaven les plantes rosacies anomenades gaverneres, les quals hem de creure li donaren el nom. La Vinya Vella del Senyor. Aquest toponim gairebe no necessİta comentari. Es ben dar que el nom de la partida fa referencia a un terreny que, en algun temps, el senyor de la Quadra tenia plan­ tat de ceps. Les Vinyes. Tambe en aquest cas, el cultiu dels ceps dona nom a la partida.

5. L'HOME 1 LES ACTIVITATS HUMANES Els Corrals. Algunes construccions destinades a estatges d'animals domestics devien donar nom a aquesta partida. El Diumenge d'en Sala. En un principi, diumenge designava la part d'una propietat agrfcola 117 que es trobava sota el domini directe del senyor. En una etapa posterior, durant la qual moltes vega­ des es feu cessi6 de les diverses peces de terra, calgue afegir-hi el nom del nou propietari 0 adminis­ trador per diferenciar els trossos entre si. Es el cas d'aquest toponim, que porta com a segon membre el cognom Sala. Junt al Diumenge de la Vila de Vilagrassa. Les mateixes circumstancies degueren afectar a aquest llarg toponim que, sens dubte, es ben explfcit. EI Lloch de la Creueta. Una petita creu, ben segur, dona el nom a la partida de terme esmentada. Prop la Torra. Aquesta partida no es devia trobar gaire lluny de la torre a que al·ludeix el toponim. Prop 10 Tros de la Vila. Probablement es aquella mateixa partida anomenada Junt al Diumenge de la Vila de Vilagrassa. Almenys els dos toponims tenen igual significat. Prop 10 Tros del Comu de Vilagrassa. EI mateix podem dir d'aquest nom de partida. Designa identica cosa que els toponims Junt al Diumenge de la Vi la de Vilagrassa i Prop 10 Tros de la Vila. La Quadra. Coincideix el nom de la partida amb el del terme al qual pertany. Sabem que aquest concepte feia referencia a un districte especial dins l'ambit territorial d'un castell termenat 0 d'una demarcaci6 de jurisdicci6 reial.

6. INDETERMINATS Malbarret. Diffcil es saber l'origen d'aquest toponim. Potser podria venir d'alguna forma de re­ lleu que recordes una mena de capell. La Punta. Un altre toponim que resulta complicat d'interpretar. Amb tot, el mes probable es que fes referencia a una elevaci6 de terreny 0 que indiques l'extrem d'un espai horitzontal de territori.

ıv. EL TERME DEL MOR ı. EL RELLEU La Serra. Hem de suposar que aquesta partida prengue el nom d'una serie de muntanyetes que la caracteritzarien.

2. HIDRONIMS La Font d'en Vida!. En aquest cas, fou el paratge on l'aigua brollava de la terra allO que dona nom a la partida. EI segon membre del toponim devia esmentar el propietari de l'indret.

3. EL SOL EIs Clapers. Aquesta partida va ser designada amb un toponim que fa referencia a un terreny amb abund~mcia de pedres.

4. LA FLORA L' Ametlle Forcat. Ben segur que un ametller amb el tronc en forma de forca devia ser tan vi si - ble que dona nom a aquesta partida. L'Ars. Tambe aqui l'element vegetal dominant, en aquest cas un 0 diversos arços (algunes vega­ des la forma de l'article apareix en plural), origina el toponim. Les Bardisses. De nou les plantes espinoses donaren nom a una partida de terme. La Freixa. AIgun arbre del genere dels freixes degue destacar dins el paisatge hi hauria origi­ nat el toponim. Les Freixes. No sabem si aquesta partida es la mateixa que l'anterior. En canvi, si que sembla clar que el toponim fa referancia a un conjunt dels arbres anomenats freixes. La Ginesta. L'abundancia d'aquesta planta degue donar nom a la partida de terme. EIs Homets. Aquest toponim s'origina, sens dubte, a partir d'un grup d'oms petits. EI Homs de na Roja. Tambe aquesta partida prengue el nom d'un conjunt dels arbres esmen­ 118 tats. EI segon membre feia referencia, ben segur, a la seva propietaria. EI Lladoner. De nou es un arbre l'element paisatgistic que dona nom a una partida. En aquest cas, un lledoner. Les Morelles. Sembla que el toponim es refereix a un lloc on abundaven les plantes anomena- des morelles. El Vinyet. Fou un indret plantat de vinya allo que dona nom a la partida.

5. L'HOME 1 LES ACTIVITATS HUMANES La Barquera. Amb aquests mots s'anomenava, antigament, el tros de terra de conreu que un propietari es reservava per a ell. Posteriorment, degueren donar nom a la partida. La Cabana d'en Ripoll. Una cabana que devia ser propietat de la persona esmentada fou, sens dubte, allo que origina el toponim. El Cami de Balaguer. En aquest cas, el que dona nom a la partida va ser la via de comunicaci6 que es dirigia a la vei"na poblaci6 de Balaguer. La Feixa del Farrugat. Amb el nom de feixa es designava un tros de terra de conreu de forma allargada. Pel que fa al segon membre del toponim, coincideix amb un mom de partida que veurem dins el grup següent. L'Hera d'en Sapera. L'espai de terreny destinat a la batuda que posseıa el propietari esmentat fou, sens dubte, allo que dona nom a la partida de terme. Les Herasses. La segona paraula la considerem un augmentatiu de la forma plural del mot era. Un conjunt d'aquests espais de terra degueren originar el toponim. La Parada. Aquesta partida prengue el nom a partir de l'existencia d'una porci6 de terra de con­ reu plana. Les Parades de Llulset. En aquest cas, foren diversos els trossos de terra que donaren nom a la partida. EI segon membre del toponim, que en alguna ocasi6 trobem escrİt de Llui"sot, devia referir­ se al propietari. Pedra Fita. Una pedra clavada a terra per indicar un lfmit fou, certament, l'element que origina el toponim. El Pont d'Anglesola. En aquest cas, sembla probable que l'element fos una construccci6 que devia permetre el pas cap a la poblaci6 esmentada. El Quadr6. Es possible que una peça de terra de conreu de forma quadrada dones nom a la par­ tida. El Tapiat. Aquest toponim deu venir de l'existencia d'un espai tancat amb paret de tapia.

6. INDETERMINATS Badaluch. Potser caldria relacionar aquest toponim amb alguna construcci6 0 lloc des del qual era perceptible una gran extensi6 de terreny. Tambe es possible que fes referencia a alguna forma de relleu. La Bassella. Podria ser un diminutiu de bassa, cosa que situarİa aquest toponim dİntre el grup dels hidronİms, 0, com indica el diccionari Alcover-Moll, podria venir dels mots llatins Basilia 0 Bassilla. El Cagarrell. En principi sembla un diminutiu de cagarro. Pero resulta dificil associar aquest mot amb el nom d'una partida de terme si no es per la forma del terreny. El Corp. Aquest toponim pot fer referencia a l'ocell anomenat corb 0 a l'adjectiu corb (corbat). El Farrugat. Nomes podem dir que ens resulta molt diffcil donar una explicaci6 sobre l'etimo­ logia d'aquest toponim 0 La Punta. Ja hem dit que aquest nom podia referir-se a una elevaci6 de terreny a l'extrem 119 d'un espai horİtzontal de territori. Els Taconets. Sembla un diminutiu de la forma plural del mot taca. Mes dificult6s es saber a quina cosa podia fer referencia el toponim. Potser caldria pensar, una vegada mes, en la forma del terreny. V. EL TERME DE TARREGA

1. EL RELLEU Vall Major. Anteriorment hem donat el significat d'aquest toponim. El primer mot indica una extensi6 de terreny relativament plana situada entre muntanyetes i el segon designa grandaria.

2. EL SOL Els Terres. Tenim aqui un derivat de terra com a nom d'una partida de terme.

3. LA FLORA EI Morell. Aquest toponim pot ser un diminutiu de môra, referit, potser, al fruir de l'esbarzer.

4. L'HOME 1 LES ACTIVITATS HUMANES Les Contigües. Suposem que aquest nom fa referencia a algunes coses -terres, cases, etc.- pro­ ximes 0 contigües a algunes altres. L'Horta Amunt. Ja hem dit que aquest toponim podia referir-se a una part de l'horta situada en un lloc elevat 0 a l'inici de les terres que es regaven. EI Pas de Vilagrassa. Sembla indubtable que aquesta partida prengue el nom d'un lloc des d'on era facil dirigir-se cap a la poblaci6 de Vilagrassa. La Torre de Sanahuja. Com hem indicat, aquesta partida prengue el nom de la presencia d'una torre. Pel que fa al segon membre del toponim, es dificil saber si fa referencia a una poblaci6 0 a un cognom.

5.INDETERMINATS Les Guissones. TamM tenim dit que si M no sabem l'origen d'aquest toponim, a poca distancia de la partida existeix una poblaci6 anomenada Guissona.

VI. CONCLUSIONS A efectes de tenir un visi6 numerica i global de les partides inc10ses en cada grup, dintre de cada un dels termes estudiats, hem elaborat el quadre següent:

Vilagrassa La Quadra EIMor Tarrega Totals

El relleu 7 4 1 1 13 Hidronims 1 1 1 3 El sol 2 1 1 4 La flora ı 4 11 1 17 La fauna L'home i les activitats hum. 15 8 12 4 39 Indeterminats 3 2 7 1 13 Totals 27 21 33 8 89 120 En primer lloc, cal advertir que si M les partides corresponents als termes de Vilagrassa i la Quadra s6n, almenys en teoria, la totalitat de 1es existents al periode estudiat, les del Mor i de Tarre­ ga nomes constitueixen una part de cada un d'aquests termes. En el cas del Mor, considerant l'elevat nombre de partides inc1oses, hem de suposar que hi s6n gaireM totes. Pel que fa a Tarrega es tot el contrari, nomes hi s6n representades en un nombre insignificant. Cal dir tambe que, en diverses ocasions, un mateix toponim (les Bardisses, els Clapers, les Guissones, I'Horta Amunt, la Punta, la Torre de Sanahuja, Vall Major, el Vinyet) es troba esmentat en dos termes diferents. Tenint en compte tant la singularitat de la major part d'aquests toponims com que corresponien a partides d'uns termes que tocaven entre si, es pot deduir que cada un d'ells feia referencia a dues partides que tambe afrontaven l'una a l'altra. Quant als grups representats, el mes nombr6s es el que correspon a l'home i les activitats huma­ nes: hi tenim 39 partides sobre un total de 89. Destaquen, dintre aquest grup, els toponims que fan referencia a elements que faciliten el desplaçament huma (cami, pas, pont) i a conceptes relacionats amb les acti vitats agricoles (corral, era, feixa, horta, parada, tros). L'analisi de la resta de toponims ja es mes complexa, mentre que al terme de Vilagrassa el nom­ bre de noms relacionats amb el relleu es important (coma, pla, serra, vall) al del Mor es molt baix. Tot el contrari passa amb els noms referita a la flora: al terme del Mor n'hi trobem un gran nombre (ametller, arç, bardissa, freixe, ginesta, lledoner, morella, om, vinya) mentre que al de Vilagrassa no­ mes n'hi ha un. Pocs s6n els toponims originats a partir de l'aigua 0 del sol, grups superats en pobresa pel de la fauna que es totalment negatiu. Finalment, els 13 noms indeterminats ens obren una serie d'interrogants, als qual nosaltres no hem sabut contestar. Si que hem intentat comentar raonadament l'origen de la resta dels toponims, amb el risc que aixo comporta. Amb tot, aquest estudi nomes preten ser una proposta d'interpretaci6 i estem receptius a qualsevol esmena que, en el futur, calgui realitzar.

Terme de la Quadra La Quadra Els Clapers La Coma Calda

El Farrugat Pedra Fita La Plana Les Bardises Terme del Mor El Cagarrell El Corp El Pont d'Anglesola El Vinyet El Cami de Balaguer

L'Horta de Baix La Serra El Pla d'Anglesola L'Horta de Cer6 Serreta ./ El Fossa de Sant Esteve El Cami de Bellpuig Les Heres La Coma El Pla de les Forques La Bassa Dols El Cami de Preixana Les Guissones Terme de Vilagrassa Terme de Tarrega 121 Vall Major

Situaci6 aproximada d'algUlıes partides al voltant de Vilagrassa. 1. Josep M. LLOBET i PORTELLA: "Els noms de les partides del terme de Cervera a mitjan dsegle XVII" Miscel·liı- nia d'homenatge a Enric Moreu-Rey, yol. II, Montserrat, Publicacions de l'Abadia, 1988, pags. 337-355.

2. Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Notarial, Cervera, Josep Pomes i Mensa, Capbreu de Vilagrassa, 17 ı 8-1719. 3. Arxiu Historic Comarcal de Cervera, Fons Notarial, Tarrega, Maria Terez i Mateu, Capbreu de Vilagrassa, 1756-1762. 4. Per agrupar els toponims ens hem basat, principalment, en l'obra d'Enric MOREU-REY: Els nostres noms de lloc, Mallorca, Editorial Moll, 1982.

5. Per ac1arir el significat dels toponİms i buscar llur etimologia, resulten molt utils les obres següents: Antoni M. ALCOVER i Francesc de B. MOLL; Diccionari cataliı-valenciiı-balear, Palma de Mallorca-Barcelona, Editorial Moll, 1980, 10 volums; Joan COROMINES: Diccionari etimologic i complementari de la llengua catalana, Barce­ lona, Curial Edicions Catalanes, 1980-1991,9 volums. INDEX El numero roma remet a cada una de les parts del text que İnc10uen els termes territorials estudiats. Et numero ara- bic indica el grup al qual pertany el toponim. Ametlle Forcat, L'. iV, 4. Ars, L'. iV, 4. Badaluch. iV, 6. Bardisses, Les. III, 4. iV, 4. Barquera, La. iV, 5. Bassa Dols, La. II, 2. Bassella, La. iV, 6. Bossarrella, La. II, 5. Cabana d'en Ripoll, La. iV. 5. Cagarrell, El. iV, 6. Camı de Balaguer.El. iV, 5. Camı de Bellpuig, El. II, 4. Camı de Preixana, El. II, 4. Camı Real, El. II, 4. Cap de l'Horta, Et. II, 4. Clapers, Els. III, 3. iV, 3. Clos de la Coma, Et. II, 4. Codina, La. III, 3 Colomer, El. II, 4. Coma, La. II, 1. Coma Calda, La. III, 1. Coma Mes Amunt, La. II, 1. Contigües, Les. V, 4. Corp, Et. iV, 6. Corrals, EIs. III, 5. Coves, Les. III, 1. Creu Cuberta, La. II, 4. Diumenge d'en Sala, El. III, 5. 122 Estars, EIs. II, 5. Farrugat, Et. iV, 6. Feixa del Farrugat, La. iV, 5. Font d'en Vidal, La. iV, 2. Fossa de Sant Esteve, El. II, 4. Freixa, La. iV, 4. Freixes, Les. ıv, 4. Gavernera, La. III, 4. Ginesta, La. ıv, 4. Guissones, Les. II, 5. V, 5. Hera dlen Sapera, L'. ıv, 5.

Herasses, Les. ıv, 5. Heres, Les. II, 4. Homets, EIs. ıv, 4. Homs de na Roja, EIs. ıv, 4. Horta Amunt, L'. II, 4. V, 4. Horta de Baix, L'. II, 4. Horta de Cer6, L'. II, 4. Horta de Dalt, L'. II, 4. Junt al Diumenge de la Vila de Vilagrassa. III, 5. Lladoner, El. ıv, 4. Lloc de la Creueta, El. III, 5. Malbarret. III, 6. Morell, El. V, 3 Morelles, Les. IV,4. Parada, La. iV, 5. Parades de Lluıset, Les. ıv, 5. Pas de Vilagrassa, El. V, 4. Pedra Fita. ıv, 5. Pla dlAnglesola, El. II, 1. Pla de les Forques, El. II, 1. Plana, La. III, 1. Pont dlAnglesola, El. ıv, 5. Prop la Torra. III, 5. Prop 10 Tros de la Vila. III, 5. Prop 10 Tros del Comu de Vilagrassa. III, 5. Punta, La. III, 6. ıv, 6. Quadra, La. III, 5. Quadr6, El. ıv, 5. Reguer, El. III, 2. Serra, La. ıv, 1. Serreta. II, 1. SoL de la Coma, El. II, 1. :Solans, Els. III, L Taconets, Els. ıv, 6. Tapiat, El. ıv, 5. Terres, Els. V, 2. Torre de Sanahuja, La. II, 4. V, 4. 123 Tros dlen Bergot, El. II, 4. Vall Major. II, 1. V, 1. Vinya Vella del Senyor, La. III, 4. Vinyes, Les. III, 4. Vinyet, El. II, 3. ıv, 4.