La Revista Del Museu Comarcal De Cervera Núm
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
la revista del Museu Comarcal de Cervera Núm. 11 - ANY 2015 Les cases no són únicament una arqui- tectura i un seguit d’objectes, sinó que són la mateixa vida d’aquells qui les han habi- tat. És la memòria i el record íntim d’uns personatges i del seu temps, els objectes representen quelcom més del que són, ja que transpiren emoció i vivència en estat pur: tot un simbolisme i valors que la casa, en el nostre cas, la Casa Duran, ara ja con- vertida en museu, ha de saber respectar i transmetre. Segurament, per això, el que proposen les cases museu, i també el seu gran atrac- tiu universal, és un viatge emotiu cap a la geografia humana, amb tot el misteri i la sorpresa que se’n pot derivar si tenim una actitud atenta. La Casa Duran de Cervera és un cas excepcional, on aquest viatge es fa realitat i on tot aquest univers simbòlic i funcional pren rellevància. La Casa Duran és, doncs, patrimoni material i també, o sobretot, patrimoni im- material. És una oportunitat única d’endinsar-nos en una èpo- uns sis anys, quan vam contactar amb la Mònica Piera, com ca concreta de la mà dels seus mateixos protagonistes, i ho a màxima especialista en moble català, però, també, per la fem a partir del coneixement i també de l’emoció i del reconei- seva sensibilitat i la mirada global i el coneixement cap als xement mateix d’uns hàbits, d’uns sentiments, d’una forma espais interiors que denoten tots els seus estudis. Ella, en de viure i relacionar-se, pròpia, local, però també universal. col·laboració amb l’Àngels Creus, van assumir les tasques de documentació de tots els objectes de la casa i ens reafirma- És aquesta perspectiva la que creiem que cal potenciar ven en la importància de la Casa no tant per la singularitat per intentar crear un relat de vida que pugui interessar-nos dels objectes individualitzats, sinó per la fortalesa com a con- vinguem d’on vinguem, i busquem el que busquem. Per això, junt, en la seva distribució i com a escenificació d’una forma us proposem diferents mirades al voltant d’aquest espai. La de vida. Casa Duran transcendeix la seva essència local per connec- tar amb conceptes més amplis, però, també, per entendre, L’inventari i la documentació que es va portar a terme ha estudiar i interpretar-la des d’una perspectiva més antropolò- servit per a moltes coses, per reubicar objectes i millorar-ne gica, que posa l’accent en la “usabilitat” social i cultural, i en l’exposició, per animar-nos a fer una publicació sobre la casa la mateixa vivència, i no pas des d’una perspectiva únicament que aporta una valuosíssima informació útil per al públic ge- artística i històrica (aquesta, també, i lògicament, imprescin- neral i, també, per als especialistes, i per plantejar-nos projec- dible i present). tes futurs que ens permetin estudiar-la més a fons. És sota la complexitat i riquesa d’aquestes mirades que estem treballant des de fa temps, tant en la presentació i exposició de la mateixa casa, com en els treballs de millo- Carme Bergés Saura ra de la documentació de la casa que començàvem ara fa Directora del Museu Comarcal de Cervera sumari 02 L’EXPERT Viure els museus per aprendre l’expert 04 NOTÍCIES DEL MUSEU VIURE ELS MUSEUS Novetat editorial PER APRENDRE 05 TRAJECTÒRIA Marta Rico Iñigo Exposicions, publicacions (emamedia.net) i activitats del 2015 L’art d’ensenyar és l’art d’ajudar a descobrir. Mark Van Doren 13 DOSSIER La recuperació L’actual debat entorn l’educació la gent estigui més compromesa del patrimoni jueu actual permet replantejar-se no úni- amb l’art, per tal de ser introspec- cament el que es fa i com es treballa tiu i connectar-lo amb la seva pròpia des de l’escola, sinó en altres àm- vida.] 45 CONÈIXER LES bits on l’educació també es té en La Biblioteca compte, com ara els museus i les Davant d’aquesta realitat hem exposicions. Ja fa temps que es de tenir en compte que els visi- d’Agustí Duran i Sanpere plantegen alternatives a les maneres tants estan acostumats a utilitzar que tenen els espais expositius de les xarxes socials i altres formes de presentar i arribar als seus espec- comunicació a internet per mostrar tadors. Per això resulta interessant sentiments, experiències, opinions, 47 PATRIMONI RESCAT que tinguem en compte diferents emocions..., cosa que s’incorpora Estudi preliminar de la intervenció aspectes que ajudin a reconsiderar a la realitat dels museus de manera arqueològica preventiva a l’espai què cal fer amb la didàctica dels inevitable. Per tant, caldria aprofitar de les antigues escoles museus. Entre els principals podem aquests mecanismes per facilitar definir els següents: el protagonisme aquesta connexió amb el visitant de guissona del visitant, l’aprenentatge a partir i que pugui participar de la vida al de l’experiència i la tecnologia com museu, de manera que se’n pugui a suport. sentir part protagonista en algun 52 LA PEÇA DEL MUSEU moment. Fragment d’un plafó El protagonisme del visitant de rajoles renaixentistes Això es pot fer, per exemple, do- En la societat actual, els visi- nant la possibilitat de triar algun ti- tants dels museus ja no són el que pus d’exposició, o bé algunes obres 54 TAULER D’ANUNCIS havien estat fa unes dècades, ni tan concretes d’una exposició, aportant Exposicions en oferta sols els espais estan formats per les objectes o fins i tot interactuant parets dels museus, sinó que surten amb alguns dels objectes expo- Oferta didàctica més enllà per treballar els seus con- sats. Només cal posar-hi una mica tinguts als carrers, places i espais d’imaginació i veure fins a quin punt naturals. L’individu ha deixat de ser d’obertura vol arribar cada museu. espectador per passar a ser part ac- En tot cas és una proposta que avui tiva de la vida d’una ciutat, del món dia ja no es pot deixar de fer. Edita Museu Comarcal de Cervera c. Major, 115 25200 Cervera de la xarxa, del seu entorn local i, Tel. 973 533 917 a/e: [email protected] www.museudecervera.cat per descomptat, també del museu. Aprenentatge a partir Coordinació Carme Bergés Saura de l’experiència Correcció Roser Lacueva Disseny i maquetació Anna Domenjó D’acord amb un article que es fa Fotografia Jordi Prat ressò de les crowdsourced exhibits:1 Les experiències viscudes en Imprimeix Minerva - Cervera Dip. Leg.: L-142-2006 “It’s about getting people to be un museu poden ser plantejades ISSN: 2339-6512 more engaged with the art, to be in- de formes molt diverses, només ISSN (digital): 2339-6695 trospective and to connect it to their cal veure propostes com ara la de Tiratge 300 exemplars own life.”[Es tracta d’aconseguir que Museumhack, que proposa visites Amb el suport de: 1. http://www.wsj.com/articles/everybodys-an-art-curator-1414102402?mod=WSJ_GoogleNews teatralitzades on els visitants són els aules amb orientacions i explicacions o avorriment. En aquest cas, la tecnolo- veritables protagonistes per compartir metodològiques que li faciliten molt la gia es posa al servei de la creativitat i la una bona estona amb el grup visitant. El feina. Per altra banda ofereixen formació cultura. seu lema és “This Isn’t Your Grandma’s (workshops de mig dia, de cap de set- Museum Tour” [No és la visita guiada mana, etc.) als docents per explicar-los En l’àmbit educatiu, la tecnologia re- del museu de la teva àvia] i es defineix com introduir una obra d’art contempo- sulta realment motivadora i efectiva quan com una visita interactiva, subversiva, rani a l’aula i compartir experiències amb possibilita jugar amb l’experimentació, el divertida i no tradicional. Probablement altres professors. descobriment, el repte i el joc. Es trac- el que s’explica en les visites no respon ta de facilitar l’aprenentatge a partir del als continguts habituals o més clàssics, La tecnologia com a suport moment lúdic i on l’aprenentatge no es però la bona acollida que ha tingut mos- dóna de manera conscient. tra que generen molt més interès i facili- Finalment cada vegada hi ha més ten que el que s’explica s’aprengui amb esforços que intenten respondre a la En definitiva, si l’educació ha de can- ben poc esforç. manera que tenim d’interactuar amb viar, la didàctica dels museus també, de la realitat, l’espai o l’objecte que estem manera que les claus pel canvi es basin Així doncs, si tenim en compte que visitant. En aquest sentit la tecnologia, en l’experiència i participació de l’usuari, molts museus es plantegen la partici- com estem veient, té una important res- així com en l’ús de la tecnologia sem- pació dels usuaris en diferents sentits ponsabilitat, ja que ha facilitat aquesta pre que enriqueixi o possibiliti l’objectiu l’educació no ha de quedar pas per res relació entre les persones i el que passa d’aprenentatge. És un repte motivador i al marge d’aquesta interacció, més aviat al seu entorn, tant immediat com més estimulant que els museus no es poden al contrari. Si partim de la idea que com llunyà. deixar perdre perquè les escoles i insti- millor s’aprèn és a partir de l’experiència tuts també necessiten suport per dur-lo pròpia, els museus obren un món a la L’ús de la tecnologia als museus, i a terme.