DOCSLIB.ORG

Camins De L’Urgell a Peu I Amb BTT

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Camins De L’Urgell a Peu I Amb BTT CONSELL COMARCAL DE L’URGELL camins de l’urgell A peu i amb BTT www.turismeurgell.cat Sender de Gran Recorregut GR®-3 a Artesa de PR-C 55 Segre GR-3 La Ruta del Cister GR®-175 LA SERRA DE MONTCLAR: PR®-C 55 Montclar Rocabertí de St. LA RIBERA DEL SIÓ: PR®-C 56 d’Urgell Salvador LA BOVERA I EL RIU CORB: SENDER LOCAL® Donzell d’Urgell LA BARONIA DE MALDÀ: PR®-C 57 LA SERRA DEL TALLAT: PR®-C 58 LA BARONIA DE BELLPUIG: PR®-C 64 a Balaguer Mafet LA RUTA DELS OMELLS: PR®-C 65 a Coscó ELS PLANS DE CONILL: PR®-C 69 Les Puelles ELS PLANS D’ALMENARA: PR®-C 72 AGRAMUNT Puigverd L’ONDARA, VERDÚ I EL CORB: PR®-C 25 d’Agramunt ANGLESOLA I LES CASES Castellnou DE BARBENS: PR®-C 97 a Penelles d’Ossó CAMÍ DE SANT JAUME Almenara Montfalcó Alta d’Ossó CAMÍ IGNASIÀ Ossó de Sió Bellver d’Ossó Castellserà a Guissona a Balaguer Sta. Maria de Montmagastrell a Guissona Boldú La Guàrdia La Fuliola d’Urgell PR-C 72 Riudovelles Conill El Tarròs Claravalls PR-C 69 Tornabous La Figuerosa PR-C 97 CAMÍ DE SANT JAUME Altet Barbens a Barcelona Les Cases Anglesola a Cervera a Ivars d’Urgell de Barbens Autovia A-2 Seana CAMÍ IGNASIÀ CAMÍ DE SANT JAUME a Lleida Vilagrassa a Mollerussa TÀRREGA El Talladell Autovia A-2 PR-C 25 a Mollerussa Mas de BELLPUIG l’Estadella CAMÍ DE SANT JAUME Castellnou de Seana CAMÍ IGNASIÀ a Montornès Verdú de Segarra a Vilanova de Bellpuig Preixana PR-C 64 CAMÍ DE SANT JAUME SENDER LOCAL Sant Martí de Maldà Nalec a Vallfogona de Belianes Ciutadilla Guimerà Riucorb PR-C 57 Maldà El Vilet Rocafort Maldanell de Vallbona a Arbeca Llorenç de Rocafort a Passanant CAMÍ DE SANT JAUME VALLBONA DE LES MONGES GR-175 a Belltall a Tarragona Els Omells Rocallaura a l’Espluga Calba de na Gaia Monblanquet PR-C 65 Santuari del Tallat a Solivella a Senan a Tarragona 2 a Blancafort PR-C 58 oficines de turisme Oficina Comarcal de Turisme de l’Urgell (Tàrrega) Tel. 973 500 707 [email protected] www.turismeurgell.cat Oficina Municipal de Turisme d’Agramunt Tel. 973 391 089 [email protected] www.agramunt.cat Oficina Municipal de Turisme de Bellpuig Tel. 973 320 536 [email protected] www.bellpuig.cat Punt d’informació Municipal de Bellpuig (Convent de Sant Bartomeu) Camins de l’Urgell és una guia amb onze ru- Tel. 973 320 292 tes circulars senyalitzades que, juntament [email protected] amb el Sender de Gran Recorregut GR®-3, www.bellpuig.cat el Sender GR -175 La Ruta del Cister i els ® Oficina Municipal de Turisme de Vallbona trams del Camí de Sant Jaume i el Camí Ig- de les Monges nasià que travessen l’Urgell, ofereixen un Tel. 973 982 500 conjunt d’itineraris marcats a la comarca. [email protected] www.vallbonadelesmonges.cat L’objectiu és facilitar-vos la planificació de Oficina Municipal de Turisme de Verdú les sortides i excursions que vulgueu fer, Tel. 973 347 216 i que pugueu gaudir amb el descobriment [email protected] dels nostres paisatges gràcies al contacte www.verdu.cat directe que tant la marxa a peu com la bici- Oficina Municipal de Turisme de Vilagrassa cleta permeten establir entre l’excursionista Tel. 973 311 162 i l’entorn. Les rutes són aptes per a tothom, [email protected] només cal que en marqueu el ritme i la in- www.vilagrassa.cat tensitat que més us plagui. Esperem que us animeu a recórrer ben aviat els itineraris proposats amb la mateixa il·lusió amb què avui us els oferim. 3 senyalització Les rutes transcorren majoritàriament per camins amples, així com per algun corriol i petits trams de carretera. Als llocs en què és més difícil el recorregut amb bicicleta (BTT), s’indica el camí alternatiu. La senyalització es compon de: Pals senyalitzadors en llocs estratègics amb el nom de la ruta i la direcció a seguir. Marques grogues al llarg de tot el recorregut que indiquen: DIRECCIÓ CORRECTA A SEGUIR El senyal real és blanc (superior) i groc (inferior) DIRECCIÓ INCORRECTA: NO SEGUIR El senyal real és blanc (superior) i groc (inferior) També trobarem en la intersecció amb camins de gran recorregut (GR-3, GR-171, GR-175), les clàssiques marques d’aquestes rutes. DIRECCIÓ CORRECTA A SEGUIR El senyal real és blanc (superior) i vermell (inferior) DIRECCIÓ INCORRECTA: NO SEGUIR El senyal real és blanc (superior) i vermell (inferior) I també les marques del Camí de Sant Jaume i del Camí Ignasià. DIRECCIÓ A SEGUIR El senyal real del Camí de Sant Jaume és groc El senyal real del Camí Ignasià és taronja DIRECCIÓ INCORRECTA: NO SEGUIR El senyal real del Camí de Sant Jaume és groc El senyal real del Camí Ignasià és taronja consells Encara que les rutes són viables durant tot l’any cal observar que les millors èpoques són la tardor, l’hivern (si no hi ha boira) i, sobretot, la primavera. A l’estiu cal matinar per no suportar la forta calor del ple dia. Recorda, cal endur-se les deixalles i dipositar-les als contenidors. Els temps a peu estan calculats sense compartir les parades. Els temps en BTT, naturalment, són més curts i depenen de la velocitat que es vulgui donar a la marxa. 4 En molts casos es voregen camps de cultiu i zones boscoses; recorda el respecte a la natura. camins de l’urgell La comarca de l’Urgell és un territori ideal per fer excursions a peu o amb BTT. Excursions d’un nivell fàcil i familiar amb tot de matisos per a una descoberta inesperada i profitosa, tant de l’espai físic com de la història i de la cultura d’aquestes terres d’interior. Per facilitar la descoberta, en aquesta edició hi ha la descripció de les deu rutes circulars registrades com a PR (senders de petit recorregut) i la d’un sender local, que s’han senya- litzat per mitjà de pals indicadors i de marques de pintura blanca i groga, que indiquen la direcció correcta a seguir. PR® -C 55 LA SERRA DE MONTCLAR PR® -C 56 LA RIBERA DEL SIÓ SENDER LOCAL LA BOVERA I EL RIU CORB PR® -C 57 LA BARONIA DE MALDÀ PR® -C 58 LA SERRA DEL TALLAT PR® -C 64 LA BARONIA DE BELLPUIG PR® -C 65 LA RUTA DELS OMELLS PR® -C 69 ELS PLANS DE CONILL PR® -C 72 ELS PLANS D’ALMENARA PR® -C 25 L’ONDARA, VERDÚ I EL CORB PR® -C 97 ANGLESOLA I LES CASES DE BARBENS TRAM CATALÀ CAMÍ DE SANT JAUME TRAM CATALÀ CAMÍ IGNASIÀ GR® -3 SENDER DE GRAN RECORREGUT GR -175 SENDER DE GRAN RECORREGUT (RUTA DEL CISTER) ® 5 PR®-C 55 Distància: 18,350 km La Serra Temps: 4 h 35 min a peu de Montclar Desnivell: + 175 m Recorregut per la zona nord de la comarca a l’entorn de la petita serra de Montclar amb excel·lents vistes del Pirineu i sobretot del Montsec. Vegetació d’alzines i rou- res en el primer tram i visita a la mina de Montclar d’Urgell (Boca sud). Km 0 Sortim de la plaça de l’Ajuntament de 7,120 Ermita de St. Roc (s. XV-XVI), zona Montclar d’Urgell, just a sota del magnífic recreativa amb una espectacular llosa com a castell (s. X) reconstruït al s. XVII, en direc- taula. A 100 m trobem la ctra. LV-3023. La ció est per la ctra. LV-3022. seguim a l’esquerra. 1,400 Cruïlla amb la ctra. C-14. Anem a l’es- 7,500 Donzell d’Urgell. Poble d’estructura querra, direcció Artesa de Segre. medieval. Seguim per la muralla i pel carrer del Raval. Al núm. 4 baixem per un carrer i 1,680 Deixem la C-14. Pal indicador. Pugem sortim del poble, a l’esquerra. per la pista de la nostra dreta. Seguirem per la serra sempre en direcció est. 7,700 Pal indicador. Anem a la dreta. Bassa amb horts. 2,775 Doble bifurcació. Deixem un camí a l’esquerra i poc després un a la dreta. Seguim 8,160 Doble bifurcació. Anem a l’esquerra en la mateixa direcció. tot planejant, i tot seguit a la dreta. 3,380 Cruïlla. Anem a l’esquerra, al costat 9,000 Deixem l’ampla pista i agafem un cor- d’una bassa. Pal indicador. riol amagat entre alzineres. Cal estar alerta als senyals. Pal indicador. 3,800 Bifurcació. Anem a la dreta, per vore- (Amb BTT ens veurem obligats a fer un bon jar una bonica roureda a l’obaga de la serra tros a peu (trialera) ja que el pendent és fort de la Senyora. al final. Per això es recomana seguir l’ampla pista fins a la ctra. C-14 (1,870 km) i llavors 5,150 Cruïlla al costat d’una alzinera. Anem anar a la dreta fins a la cruïlla de la ctra. de a la dreta. Preixens (2,550 km), continuant el recorre- gut en el seu km 10,300). 5,580 Bifurcació. Anem a la dreta. 10,000 Final del corriol. Baixem per una am- 5,875 Cruïlla. Pal indicador. Anem a la dreta pla pista en direcció a la carretera. per camí ample, en direcció a Donzell d’Urgell tot deixant diversos camins, a dreta i esquer- 10,300 Carretera C-14. La creuem i la seguim ra, menys importants. en direcció a Preixens. 6 dades d’interes 11,710 Cruïlla.
Load more

Recommended publications
  • TOWARDS the ROBOT BUTLER: the HUMABOT CHALLENGE Enric Cervera, Juan Carlos García, Pedro J
    TOWARDS THE ROBOT BUTLER: THE HUMABOT CHALLENGE Enric Cervera, Juan Carlos García, Pedro J. Sanz Department of Computer Science and Engineering, University of Jaume I, Castellón, Spain {ecervera,garciaju,sanzp}@uji.es The HUMABOT Challenge has been the official robot competition for the 2014 IEEE­RAS International Conference on Humanoid Robots (HUMANOIDS’2014), which was held during this conference in Madrid (Spain, November 18­20th). In fact, after a long time running this Humanoids Conference around the world, this is the first time that a competition is organized jointly with this event. In the following, some clues will be given concerning the logistic problems and the main aspects to succeed with this new competition. The original idea of this competition was due to Prof. Carlos Balaguer, General Chair of HUMANOIDS’2014. It is noticeable at this respect that Prof. Balaguer was the Coordinator of the Robotics Spanish Network (years 2006­09) and, during this period, a national humanoids competition (CEABOT) was consolidated thanks to his impulse. In the CEABOT competition there is the rule that the winner is in charge of organizing the next edition. It should be mentioned that University Jaume I (UJI) has been participating since 2007 and has won four years consecutively (2007­2010). In addition, UJI has been co­organizer of the competition since 2010. So, due to this long time experience, Prof. Balaguer chose UJI as the organizer of the first HUMABOT Challenge edition. A year before the Challenge, and during the very preliminary stage, we were envisioning a competition including three different dimensions, depending on the humanoid platform size selected: mini, middle­size or large.
    [Show full text]
  • Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
    ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge­ neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue­ rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene­ ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
    [Show full text]
  • Baixa Descarrega El
    DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES m » 3i ICASIELLOTS S! Roser Ripollès i de la Fragua A vjr rá * UrV, Q kr ^ L éC . iS B 3r« jr*' .. • I i y > d* «r- / • I '>* LA MIGRACIÓ A LES GARRIGUES DURANT EL SEGLE XVIII. ELS CASOS DE LES BORGES I CASTELLOTS M'ha semblat interessant fer l'estudi de la migració a grafia actual i al costat, entre parèntesis, la o les grafies les Garrigues precisament al segle XVIII, perquè aquest trobades quan aquestes són diferents. Als pobles, a més és un segle de prosperitat i de repoblament de tot a més, he indicat a quin bisbat corresponien i a quina Catalunya després de la devastació produïda per les comarca pertanyen avui i quan es tracta de llocs que successives epidèmies de pesta, des del segle XIV fins no tenien municipi propi, he indicat el municipi al a mitjan segle XVII, i les Garrigues, lògicament, també qual pertanyien, si em consta. He escollit de fer-ho va participar d'aquesta prosperitat i d'aquest així per tal que si algú els vol localitzar en un mapa li repoblament. Per saber que és un període sigui més fàcil de trobar-los i, al mateix temps, se'n d'expansió només cal donar un tomb pels pobles de la pugui calcular la distància simplement llegint el treball. comarca i mirar les seves esglésies. Pràcticament totes Cal tenir en compte, però, que la superfície dels bisbats són del segle XVIII: en alguns pobles, com a les Borges, en aquella època no era igual que l'actual, ja que hi va es van fer noves de peu; en altres, com a Fulleda, es va haver petites modificacions al segle XIX i molt ampliar l'església existent.
    [Show full text]
  • L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
    L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri­ mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore­ jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal.
    [Show full text]
  • Amb Un Bon Últim Quart (3) I Barta (9)
    hn=z DrssABrE,20 D'AB*,, orlloolE t5 Els grocs i negres s'emporten el matx Mo¡lerussa 50 Mollerussa. llllerdauto Nissan Rojas (13), París (1), Falguera (8), París (ó), Pardinyes no va tenir excessius (10), (0), Mollet (3), s¡lvestre Aumedes problemes per endur-se la vic- Feixa (7) i Román (2). tÒria de Mollerussa (50-81). Els El Torrefa ruera sentencia .Rardinyes Netre 81 Srocs r neSres no van comen- Ortega (11), González (ó), Balsells (2), çar concentrats, i això va per- Mauri(7),Ar¡ño (3), Solsona (0), Grau(12), que Ribes ('r7), Romero (11);Oró (O), Dom¡n8o metre el Mollerussa arri- amb un bon últim quart (3) i Barta (9). bés amb opcions al descans. A JUNIOR TERRITORIAT la represa, perÒ, els de Lleida L'AVANTATGE VA SER INSATVABTE PER AT CEP Àrbitre: Garcia. van trobai el seu lloc sobre la Parciàls: 1 1 -1 6/ 15-1 6/ 13-26/'l 1 -23. pista i amb dos bons parcials partit. Vallfogona. victÒria del Torre . van sentenciar el farrera davant del CEP Vallfo- gona (3ó-ó3) en un partit més igualat que el que reflexa el marcador final. TERCERA CATATANA 3 TERCERA CATALANA 4 Des de I'inicitots dos equips Jornada de descans van demostrar una bona inten- Jornada de descans sitat tot i que van ser els visi- GLASSTFICACIO ctnsstnclcló tants els que van portar el rit- Equ¡p E EG EP PF PC Pts Equ¡p E, EG EP PF PC PtS primer perí- me i van acabar el Solsona 23 22 1',t5941212 45 Balaguer 22 19 315901354 41 ode al davant en el marcador Òdena 17 616861437 40 (11,=1ó).
    [Show full text]
  • Elecciones Al Parlamento De Cataluña 2021 Municipios Por Junta Electoral De Zona
    ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA 2021 MUNICIPIOS POR JUNTA ELECTORAL DE ZONA Nombre del municipio Junta de zona Abella de la Conca JEZ de Tremp Abrera JEZ de Sant Feliu de Llobregat Àger JEZ de Balaguer Agramunt JEZ de Balaguer Aguilar de Segarra JEZ de Manresa Agullana JEZ de Figueres Aiguafreda JEZ de Granollers Aiguamúrcia JEZ del Vendrell Aiguaviva JEZ de Girona Aitona JEZ de Lleida Alamús, els JEZ de Lleida Alàs i Cerc JEZ de la Seu d'Urgell Albagés, l' JEZ de Lleida Albanyà JEZ de Figueres Albatàrrec JEZ de Lleida Albesa JEZ de Balaguer Albi, l' JEZ de Lleida Albinyana JEZ del Vendrell Albiol, l' JEZ de Valls Albons JEZ de Girona Alcanar JEZ de Tortosa Alcanó JEZ de Lleida Alcarràs JEZ de Lleida Alcoletge JEZ de Lleida Alcover JEZ de Valls Aldea, l' JEZ de Tortosa Aldover JEZ de Tortosa Aleixar, l' JEZ de Reus Alella JEZ de Mataró Alfara de Carles JEZ de Tortosa Alfarràs JEZ de Balaguer Alfés JEZ de Lleida Alforja JEZ de Reus Algerri JEZ de Balaguer Alguaire JEZ de Balaguer Alins JEZ de Tremp Alió JEZ de Valls Almacelles JEZ de Lleida Almatret JEZ de Lleida Almenar JEZ de Balaguer Almoster JEZ de Reus Alòs de Balaguer JEZ de Balaguer Alp JEZ de Puigcerdà Alpens JEZ de Berga Alpicat JEZ de Lleida Alt Àneu JEZ de Tremp Altafulla JEZ del Vendrell Amer JEZ de Girona Ametlla de Mar, l' JEZ de Tortosa Ametlla del Vallès, l' JEZ de Granollers Ampolla, l' JEZ de Tortosa Amposta JEZ de Tortosa Anglès JEZ de Santa Coloma de Farners Anglesola JEZ de Cervera Arbeca JEZ de Lleida Arboç, l' JEZ del Vendrell Arbolí JEZ de Reus Arbúcies JEZ
    [Show full text]
  • Ley 5/1988, De 28 De Marzo, De Creación De Las Comarcas Del Pla De L'estany, El Pla D'urgell Y La Alta Ribagorça
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Ley 5/1988, de 28 de marzo, de creación de las comarcas del Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell y la Alta Ribagorça. Comunidad Autónoma de Cataluña «DOGC» núm. 992, de 16 de mayo de 1988 «BOE» núm. 135, de 6 de junio de 1988 Referencia: BOE-A-1988-13636 ÍNDICE Preámbulo................................................................ 2 Artículos................................................................. 2 Artículo único........................................................... 2 Disposiciones adicionales...................................................... 2 Disposición adicional...................................................... 2 Disposiciones transitorias...................................................... 2 Disposición transitoria..................................................... 2 Disposiciones finales......................................................... 3 Disposición final primera.................................................... 3 Disposición final segunda................................................... 3 Disposición final tercera.................................................... 3 Página 1 BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO LEGISLACIÓN CONSOLIDADA TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: sin modificaciones Sea notorio a todos los ciudadanos que el Parlamento de Cataluña ha aprobado y yo, en nombre del Rey y de acuerdo con lo que se establece en el artículo 33.2 del Estatuto de Autonomía, promulgo la siguiente LEY DE CREACIÓN DE LAS COMARCAS DEL PLA DE L’ESTANY, EL PLA D’URGELL Y LA ALTA RIBAGORÇA
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • P.I.L. Al·Legacions 2013-2014
    ANNEX 2 PLA D'ARRENDAMENTS I SUBMINISTRAMENTS COMARCA MUNICIPI ENTITAT SUBVENCIÓ DIPUTACIÓ 2013 Alt Urgell Alàs i Cerc Ajuntament d'Alàs i Cerc 3.710,94 € Alt Urgell Arsèguel Ajuntament d'Arsèguel 2.453,48 € Alt Urgell Bassella Ajuntament de Bassella 4.086,40 € Alt Urgell Cabó Ajuntament de Cabó 2.880,31 € Alt Urgell Cava Ajuntament de Cava 2.734,87 € Alt Urgell Coll de Nargó Ajuntament de Coll de Nargó 3.972,55 € Alt Urgell Estamariu Ajuntament d'Estamariu 2.307,31 € Alt Urgell Fígols i Alinyà Ajuntament de Fígols i Alinyà 3.438,23 € Alt Urgell Josa i Tuixén Ajuntament de Josa i Tuixén 2.670,21 € Alt Urgell Josa i Tuixén E.M.D. de Josa de Cadí 750,00 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò Ajuntament de Montferrer i Castellbò 7.751,42 € Alt Urgell Montferrer i Castellbò E.M.D. de Vila i Vall de Castellbò 825,00 € Alt Urgell Oliana Ajuntament d'Oliana 3.628,16 € Alt Urgell Organyà Ajuntament d'Organyà 2.673,62 € Alt Urgell Peramola Ajuntament de Peramola 3.327,99 € Alt Urgell Pont de Bar Ajuntament del Pont de Bar 3.764,16 € Alt Urgell Ribera d'Urgellet Ajuntament de Ribera d'Urgellet 5.137,66 € Alt Urgell Seu d'Urgell Ajuntament de la Seu d'Urgell 9.799,63 € Alt Urgell Valls d'Aguilar Ajuntament de les Valls d'Aguilar 4.873,37 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de la Guàrdia d'Ares 750,00 € Alt Urgell Valls d'Aguilar E.M.D. de Taús 750,00 € Alt Urgell Valls de Valira Ajuntament de les Valls de Valira 5.927,50 € Alt Urgell Valls de Valira E.M.D.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • El Tossal Del Moro Intro
    Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara.
    [Show full text]